P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 37/84

BPU NIVELL- C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE l' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

EQ

A

AAA

A14m

E

AA

EPA

EQA

N

n

úm

. d

'ord

re

074

DENOMINACIÓ : Casa Lastortras Altres denominacions: Can Fonsu. SITUACIÓ : Carrer del Pont, 9, carrer de Sant Josep, 1 DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1897. Arquitectura neoclàssica AUTOR : Joan Tornamira Barella, mestre d’obres

PROMOTOR : Segimon Lastortras Ausió TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana CONTEXT : Urbà. Creixement lineal a partir del nucli i al llarg d’un dels eixos

principals. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Conjunt històric (Zona A) Afectació: 12 m d’alçària reguladora (altura actual) RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Josep Ferrer Montañá Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 37/84

BPU NIVELL- C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE l' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

074

DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres situat en cantonada. És de planta baixa i tres pisos amb coberta de teula àrab vessant sobre la façana a manera de cornisa, sustentada per permòdols. La façana principal, carrer del Pont, està orientada a est, i l’adjacent, pel carrer de Sant Josep, està orientada a nord. Ambdues prenen força presència dins el nucli antic per les seves grans dimensions, tant en amplada com en altura, i per estar emplaçades en una cantonada força concorreguda.

Els dos paraments estan arrebossats i pintats d’una tonalitat groguenca i amb unes línies horitzontals incises que marquen un ritme en altura. La disposició horitzontal ve marcada per les línies d’imposta dels forjats, motllurades i força destacades, i la vertical està modulada per cinc eixos repetits. Cada un d’ells consisteix en una gran obertura en la planta baixa, actualment ocupada per comerç, i tres balcons al damunt que van perdent alçada i volum a mesura que es van situant en altura. Al primer pis, doncs, hi ha un balcó amb llosana de pedra de força voladís, sustentada per dues mènsules esculpides en forma de fulla d’acant. La barana és de barrots de ferro forjat amb reganyols decoratius en la part baixa i persianes protectores de llibrets de fusta de color verd fosc. Els altres balcons conserven la unitat estilística però varien les dimensions del voladís fins a desaparèixer aquest en el tercer i últim pis, deixant només la barana, a manera gairebé de balconera. En el segon eix, per la dreta de la façana del carrer del Pont, hi ha la porta d’accés al nucli d’escala que comunica tots els pisos. És una porta força estreta amb una tarja oberta a la part superior i protegida per uns barrots de ferro. El tancament de la porta és de fusta i disposa d’un picador de ferro forjat.

La façana lateral, pel carrer de Sant Josep, es presenta amb una composició semblant de repetició rítmica en eixos i filades, però amb un tractament superficial lleugerament diferent, més simplificat, sense franges refoses ni mènsules als voladissos. El gir entre les dues façanes es produeix en punt rodó. El parament adjacent es presenta cec, fins a una certa amplada, en què, després, ja apareixen dos eixos verticals ocupats per balcons de característiques semblants als de la façana del carrer del Pont. A la dreta dels balcons hi ha dos eixos de finestres per complementar la façana. Són de tall simple i sense ornamentacions, exceptuant un marc blanc ressortit de l’arrebossat. Són tractades de la mateixa forma que els balcons, quant al fet que a mesura que se situen en un nivell superior, les seves dimensions tendeixen a disminuir i desmaterialitzar-se. Situada en un d’aquests eixos hi ha un segona porta d’accés a l’edifici: és el portal corresponent al carrer de Sant Josep número 1.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Edifici plurifamiliar. Actual: Edifici plurifamiliar i comercial en la planta baixa. ESTAT DE CONSERVACIÓ: L’edifici està en bon estat.

C A R R E R D E L P O N T 9

E: 1/400

C A R R E R D E S A N T J O S E P 1

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 37/84

BPU NIVELL- C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE l' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

074

n

úm

. d

'ord

re

VALORACIÓ: Edifici remarcable per la composició rítmica de la façana, de línies neoclàssiques, i per les seves grans dimensions. Constitueix una bona mostra de l’arquitectura culta de Torelló.

DADES HISTÒRIQUES: La família Lastortras la trobem documentada a Torelló i dedicada al

negoci de la torneria des de l’últim terç de segle XVII. A la matrícula industrial de 1858, Segimon Lastortras Ausió feia de torner al carrer de Sant Antoni, 30. Durant la dècada de 1870, ja el trobem al carrer de Pont, 9 (5 segons la numeració antiga). Aleshores tenia botiga de vi i aiguardent del país i torneria de banya. El seu fill, Josep Lastortras Tarrés (Terrés segons alguna documentació consutada), continuà els negocis familiars.

La torneria dels Lastortras va ser del tipus artesanal. Hi treballava el pare, el fill i un treballador. L’any 1936 va arribar a tenir sis treballadors. Els baixos de la casa del carrer del Pont, 9 van ser el seu taller. Segimon Lastortras Ristol va ser l’últim torner de la família. La seva filla, Maria Lastortras Bruguera es desvinculà del negoci familiar.

Als baixos de la casa hi va haver una botiga. La reforma actual ha malmès la caracterírtica botiga de principis de segle XX.

Segimon Lastortras Ausió i Josep Lastortras Tarrés eren importants contribuents, l’any 1904, en concepte de contribució urbana. Al padró d’edificis urbans de 1910, Josep Lastortras era propietari de vuit cases (carrer del Pont, 1-3, 9, 11 i 13; carrer de Sant Josep, 3 i 5; carrer de Sant Antoni, 30 i 56). Josep Lastortras vivia al carrer del Pont, 9.

La casa del carrer del Pont, 9, adquirida per Segimon Lastortras Ausió, va quedar afectada pel nou pla topogràfic de Torelló de l’any 1882. Es volia obrir el carrer de Sant Josep al lloc anomenat Coromina d’en Dagès. Segimon Lastortras contemplà, l’any 1888, la situació en que quedaria la seva propietat, afectada de ple. L’any 1897, el mestre d’obres Joan Tornamira Barella, feia un projecte d’edificació de la casa actual. La propietat del Lastortras quedava dividida a banda i banda del carrer de Sant Josep. L’edifici s’alçà segons el projecte. Aleshores tenia planta baixa i dos pisos. Ocupava una superfície de 538 metres quadrats, 382 d’edificats segons el registre fiscal de finques urbanes de 1909. Les cases i un solar properes a la propietat el convertien en un dels propietaris locals més potentats.

La casa no ha sofert reformes de consideració des de la seva construcció. L’any 1928, Ramon Vergés Pujol, vivia a la casa i era propietari d’uns terrenys del carrer de Sant Josep que edificà. La botiga dels Lastortras passà a ser regentada pels Vergés. No consta cap reforma de la botiga però és probable que la botiga que va perdurar fins als nostres dies fos una reforma de la primera botiga que hi va haver. Alfons Vergés Comas (Fonsu) va tancar la botiga durant la dècada de 1980.

La torneria de Segimon Lastortras Ristol va tancar després de la Guerra Civil (1936-1939). Segimon va continuar treballant ell sol amb un torn de ballesta en un petit espai que li van cedir a la Torneria Vidal (carrer de la Pau).

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 37/84

BPU NIVELL- C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE l' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

074

Josefa Ristol, mare de Segimon, va fer reparar les façanes d’algunes de les seves cases l’any 1935. A la casa del carrer del Pont, 13, Francesc Palou, cunyat d’en Lastortras, hi va tenir una peixateria.

L’any 1985, la casa era propietat de Maria Lastortras Bruguera, filla de Segimon. La botiga que hi ha als baixos és de venda d’articles de bany i vidres (Vidres Mora). La reforma d’aquests baixos es va fer pels volts de 1998. Una interessant biga de ferro colat, amb la inscripció Torneria Vidal, resta tapada ara per unes plaques de guix al sostre de la botiga.

La casa del carrer del Pont, 1-3, va ser adquirida per Josep Lastortras Tarrés, l’any 1901, a Alexandre Bacardí Janer. És probable que fos el pare d’Amàlia de Bacardí de Coll, mare de l’arquitecte, Josep M. Coll i de Bacardí.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- AMT, Llicències d’Obra Escrita: -SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. -AMT, registre, padrons, matrícula industrial.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 37/84

BPU NIVELL- C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE l' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

074

ARU

ARQUITECTURA RESIDENCIAL

URBANA ARU Pàg.6

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Edifici residencial urbà de planta baixa i tres plantes pis.

14.0

2

17.15

DENOMINACIÓ:

Casa Lastortras

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE

BÉNS:

- Arquitectòniques.

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ:

Carrer del Pont COOR. UTM x: 439033,8663 y: 655495,4151

REF CADASTRAL 90,55,031

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’intervenció C

- Cal conservar la tipologia de l’edifici.

- S’ha de conservar integrament la façana.

- No es pot enderrocar aquesta part de l’edifici.

- És podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 37/84

BPU NIVELL- C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE l' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

074

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ:

Casa Lastortras

DESCRIPCIÓ:

Zona de possible paviment arqueològic

corresponent a la Ciutat Antiga.

SITUACIÓ:

Carrer del Pont

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament

en la part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva

signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni

arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.