BÀRCINO

Guió expositiu del tema

Introducció:

- La llegenda fundacional

- Cronologia i nom del fundador

- Context històric

- Situació estratègica

- Estatus jurídic i nom oficial

Desenvolupament:

- Traçat urbanístic.

- Edificis

Evolució final de la ciutat

Context històric

Situació estratègica

Estatus jurídic i nom oficial

El traçat urbanístic: el model hipodàmic

Els edificis: Fòrum

Només es conserven 4 columnes i una part del podium d’un gran temple dedicat al culte imperial.

La muralla

Tot i que no es conserva sencera, es tracta de les restes més espectaculars de l’antiga Bàrcino.

Muralla romana i medieval. Torres reconstruïdes a la porta decumana

Torre de la muralla. Base romana.

Muralla romana, medieval i edificis moderns

Els aqüeductes. Arcs originals i reproducció.

Des de Collserola i des del riu Besòs, 2 aqüeductes abastien d’aigua a la ciutat.

Al subsòl de la ciutat moderna: restes de domus,

petits comerços i altres indústries.

A Bàrcino no s’han trobat restes d’ insulae.

Termes

Avui dia no es conserven restes arqueològiques de les termes públiques. Aquestes van ser donades a la ciutat per una de les famílies més notables de la ciutat que pertanyia a la classe senatorial. Fins i tot tenim notícia que un fill d’aquesta, Luci Minici Natal, va participar en una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 d. C.

No s’han trobat restes de cap edifici més d’oci (circ, teatre o amfiteatre)

La necròpolis

En una de les vies d’accés a la ciutat. A Bàrcino es conserven diferents enterraments de gent humil.

Cupae a la Necròpolis

Exposició del tema

3. Evolució final de la ciutat

En el període final de la antiguitat romana, després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident i l’entrada dels pobles bàrbars, Bàrcino va tenir un paper important gràcies a la seva situació estratègica. Així va esdevenir capital del regne visigot, passant per davant de la capital romana tradicional, Tàrraco.