1
Un assaig a La Caldera, en una imatge d'arxiu. Foto: GABRIEL MASSANA. 1 Notícies relacionades Cultura i el Consell de les Arts s'impliquen en la recerca de nou públic per a la dansa Notícies de ... Barcelona Sabadell CULTURA Brou del bo a la Caldera Les expectatives dels centres de creació i les companyies entusiasmen, tot i que es mantenen les incerteses econòmiques i de trobar un circuit dins de Catalunya 09/10/09 02:00 - BARCELONA - J.B La Caldera ja bull. Els vents sembla que bufen a favor. Fa poc més d'un any, el centre de creació del Torrent d'en Vidalet estava a punt de desaparèixer. S'acabava el contracte de lloguer i els hereus dels que van signar el lloguer de la nau per deu anys a un grapat de companyies catalanes pretenien fer-hi pisos. La sort va fer que la bombolla immobiliària esclatés. I que l'oportunitat de negoci amb la venda del terreny no fos tan golafre com abans. Això va permetre que es renovés el contracte i, fins i tot, s'ampliés, ja que ara les companyies poden disposar de més espais per a assaig i despatxos. La gerent de La Caldera, Beatriu Daniel, matisa que el projecte de La Caldera no es limita a un edifici, que si haguessin marxat l'haurien desenvolupat tots junts en algun altre espai. Tot i això, la signatura del pla integral de dansa i la renovació de contracte estableixen les bases per a una consolidació. El seu treball de recerca, d'aproximació a la gent del barri, d'espai per al reciclatge professional amb màsters en què es convidava coreògrafs d'arreu del món, ja és reconegut per l'Institut de Cultura de Barcelona, així com pel Departament de Cultura. La Caldera no és l'únic centre de creació. L'Animal a l'Esquena (molt vinculat a la companyia Mal Pelo), així com La Poderosa o Ca L'Estruch a Sabadell, són espais que també concilien la formació amb l'exhibició. De fet, amb la política de residències de les companyies en teatres d'arreu de Catalunya, es pretén divulgar la dansa contemporània, ja que les companyies disposen d'espai per assajar a canvi de fer-hi representacions i també d'intervenir en una programació que faciliti l'accés dels veïns del barri o el municipi al coneixement d'aquesta disciplina. La intenció és aconseguir que les companyies amb residència creïn una gira fent intercanvis de funcions als pobles. L'Ajuntament de Barcelona, a més, ha impulsat les fàbriques de creació, un espai que ha de donar més facilitat als treballs de creació per a les companyies i els creadors. Àngels Margarit és la guanyadora del concurs per dur a terme el projecte a la nau Philips, actualment en reformes. Margarit parteix d'un full en blanc. Pot construir a partir d'un projecte. No ha de tenir les urgències que tenen els altres centres de creació, que han conciliat la voluntat d'investigació amb les necessitats de les companyies. Teatres comercials La dansa té presència als teatres públics. I també està guanyant terreny a les sales privades. En realitat, les oportunitats encara són molt limitades per a les companyies contemporànies. Focus ha cedit l'espai a companyies com ara Metros, de Joan Oller, o Trànsit, de Maria Rovira, per fer funcions durant l'agost. La Sala Muntaner també va fer un intent l'any passat, que no ha repetit. El Mercat ha trobat complicitat amb el Tantarantana, que està molt satisfet de la invitació. El grup Balañà ha provat amb la dansa més oriental, des de Bollywood fins als Shaolín. De L'Espai al Mercat L'Espai de Música i Dansa de la Generalitat va tancar al desembre del 2005. Era l'aparador de la majoria de companyies de dansa contemporània que no podien accedir als teatres comercials. En el seu tancament ja s'havia decidit que el Mercat del les Flors, fins llavors teatre municipal, passaria a convertir-se en el Centre de les Arts del Moviment. I que aquest teatre públic tindria el suport també de Cultura i del ministeri. El canvi, efectivament, ha estat per a millor. En part, perquè el nou Mercat de les Flors disposa d'uns recursos (tot i que encara s'ha de reformar la Sala Maria Aurèlia Campmany i s'han retallat les partides assignades per culpa de l'austeritat dels pressupostos) que permeten fer polítiques de comunicació. La temporada 2003/2004 disset companyies van fer 80 funcions a L'Espai. En total, van sumar 8.656 entrades. Al Mercat, només quatre companyies (Mudances, Mal Pelo, Sol Picó i Nats Nus) van sumar 7.953 espectadors la temporada passada. Darrera actualització ( Divendres, 9 d'octubre del 2009 02:00 ) Publicat a El Punt Barcelona 09-10-2009 Pàgina 3

brou del bo a la caldera

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El Punt 09/10/2009 www.lacaldera.info

Citation preview

Un assaig a La Caldera, en una

imatge d'arxiu. Foto: GABRIEL

MASSANA.

1

Notícies relacionades

Cultura i el Consell de les Artss'impliquen en la recerca de noupúblic per a la dansa

Notícies de ...

Barcelona Sabadell

CULTURA

Brou del bo a la CalderaLes expectatives dels centres de creació i les companyies entusiasmen, tot i que es mantenen les incerteses econòmiques i de trobar un circuit dins de Catalunya

09/10/09 02:00 - BARCELONA - J.B

La Caldera ja bull. Els vents sembla que bufen a favor. Fa poc més d'un any, el centre de creació del Torrent d'en Vidalet estava a punt de desaparèixer. S'acabava el contracte de lloguer i els hereus dels que van signar ellloguer de la nau per deu anys a un grapat de companyies catalanes pretenien fer-hi pisos. La sort va fer que la bombolla immobiliària esclatés. I que l'oportunitat de negoci amb la venda del terreny no fos tan golafre comabans. Això va permetre que es renovés el contracte i, fins i tot, s'ampliés, ja que ara les companyies poden disposar de més espais per a assaig i despatxos. La gerent de La Caldera, Beatriu Daniel, matisa que el projectede La Caldera no es limita a un edifici, que si haguessin marxat l'haurien desenvolupat tots junts en algun altre espai. Tot i això, la signatura del pla integral de dansa i la renovació de contracte estableixen les bases per a unaconsolidació.

El seu treball de recerca, d'aproximació a la gent del barri, d'espai per al reciclatge professional amb màsters en què es convidava coreògrafs d'arreu del món, ja és reconegut per l'Institut de Cultura de Barcelona, així compel Departament de Cultura.

La Caldera no és l'únic centre de creació. L'Animal a l'Esquena (molt vinculat a la companyia Mal Pelo), així com La Poderosa o Ca L'Estruch a Sabadell, són espais que també concilien la formació amb l'exhibició. De fet,amb la política de residències de les companyies en teatres d'arreu de Catalunya, es pretén divulgar la dansa contemporània, ja que les companyies disposen d'espai per assajar a canvi de fer-hi representacions i tambéd'intervenir en una programació que faciliti l'accés dels veïns del barri o el municipi al coneixement d'aquesta disciplina. La intenció és aconseguir que les companyies amb residència creïn una gira fent intercanvis defuncions als pobles.

L'Ajuntament de Barcelona, a més, ha impulsat les fàbriques de creació, un espai que ha de donar més facilitat als treballs de creació per a les companyies i els creadors. Àngels Margarit és la guanyadora del concurs perdur a terme el projecte a la nau Philips, actualment en reformes. Margarit parteix d'un full en blanc. Pot construir a partir d'un projecte. No ha de tenir les urgències que tenen els altres centres de creació, que han conciliat lavoluntat d'investigació amb les necessitats de les companyies.

Teatres comercials

La dansa té presència als teatres públics. I també està guanyant terreny a les sales privades. En realitat, les oportunitats encara són molt limitades per a les companyies contemporànies. Focus ha cedit l'espai a companyiescom ara Metros, de Joan Oller, o Trànsit, de Maria Rovira, per fer funcions durant l'agost. La Sala Muntaner també va fer un intent l'any passat, que no ha repetit. El Mercat ha trobat complicitat amb el Tantarantana, que estàmolt satisfet de la invitació. El grup Balañà ha provat amb la dansa més oriental, des de Bollywood fins als Shaolín.

De L'Espai al Mercat

L'Espai de Música i Dansa de la Generalitat va tancar al desembre del 2005. Era l'aparador de la majoria de companyies de dansa contemporània que no podien accedir als teatres comercials. En el seu tancament ja s'havia decidit queel Mercat del les Flors, fins llavors teatre municipal, passaria a convertir-se en el Centre de les Arts del Moviment. I que aquest teatre públic tindria el suport també de Cultura i del ministeri. El canvi, efectivament, ha estat per a millor. Enpart, perquè el nou Mercat de les Flors disposa d'uns recursos (tot i que encara s'ha de reformar la Sala Maria Aurèlia Campmany i s'han retallat les partides assignades per culpa de l'austeritat dels pressupostos) que permeten ferpolítiques de comunicació. La temporada 2003/2004 disset companyies van fer 80 funcions a L'Espai. En total, van sumar 8.656 entrades. Al Mercat, només quatre companyies (Mudances, Mal Pelo, Sol Picó i Nats Nus) van sumar7.953 espectadors la temporada passada.

Darrera actualització ( Divendres, 9 d'octubre del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 09-10-2009 Pàgina 3