BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2017...Concretament, entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d’1 metre de neu nova a cotes

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2017 Data del document: 28 de febrer del 2017 (v.1)

El període s’ha de qualificar de termomètricament fred1 a gran part del país,

especialment al Pirineu. Ha estat normal a àmplies zones del Prepirineu i a sectors del

litoral

La distribució de la precipitació ha estat irregular: plujós o molt plujós al Pirineu,

quadrant nord-est, extrem sud i prelitoral; en canvi, el mes ha estat sec a Ponent,

litoral Central i punts de la Catalunya Central

Durant el mes de gener cal destacar tres episodis de vent: els dies 10 i 11, del dia 13

al 17, afectant el Pirineu, prelitoral i els dos extrems del país, i el temporal de llevant que es va enregistrar entre els dies 19 i 23

Resum Mensual

La situació meteorològica del mes de gener ha estat marcada per un bloqueig anticiclònic al nord del continent, va provocar una forta ondulació del corrent en jet. Aquest fet ha afavorit el desviament de les

pertorbacions i masses d’aire fredes cap a les nostres latituds. Fruit d’aquesta configuració atmosfèrica general, la temperatura del gener ha estat per sota dels valors normals, mentre que la precipitació, en

relació amb baixes atlàntiques, va afectar el Pirineu. Però cal remarcar que aquesta situació pot

comportar pertorbacions retrògrades, procedents de l’interior del continent, arrossegant aire molt fred i va afectar fonamentalment el quadrant nord-est del país i provocar nevades a cotes baixes al litoral i

prelitoral si tenen un recorregut marítim.

La inversió tèrmica va caracteritzar els primers dies del gener, fruit de l’anticicló que afectava el Principat

des del mes de desembre. La boira persistent al Segrià, Pla d’Urgell i sud de la Noguera va provocar màximes negatives al fons de la plana. L’estació de Castellnou de Seana (el Pla d’Urgell) va registrar els

dies més freds des de l’excepcional onada d’aire fred de desembre del 2001, amb una temperatura

mitjana de -4,1 °C el dia 8 (el 2001 va registrar mitjanes diàries de fins a -10°C). Cal remarcar que la

1Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica

Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 °C Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 °C i +0,5 °C Entre +0,5 °C i -0,5 °C Entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

mailto:[email protected]


2

matinada del dia 7 també va ser especialment freda en alguns sectors del litoral i del prelitoral, amb

glaçades arran de mar a la Costa Brava (valors de fins a -6 °C al golf de Roses). En alguns sectors de

l’Empordà, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el pla de Lleida feia fins a 7 anys que no es registraven mínimes tan baixes, superant fins i tot els registres del febrer del 2012 (última onada de fred que va

afectar Catalunya). Entre els dies 5 i 9, a 40 de les 180 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es va superar almenys un

dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred, i a quatre estacions es va superar durant tres dies consecutius.

Una configuració sinòptica caracteritzada per una baixa atlàntica va provocar un episodi de precipitació entre els dies 10 i 12 de gener. Es van superar els 50 mm a les estacions de la XEMA ubicades a l’alta

muntanya de l’extrem nord-occidental del país.

Les quantitats de precipitació més importants registrades van ser els 69,0 mm de Certascan (2.400

m), al Pallars Sobirà, 56,7 mm al Lac Redon (2.247 m) i 41,8 mm a Sasseuva (2.228 m), a la Val

d’Aran.

La precipitació en forma de neu va agafar a partir d’uns 1.000 m d’altitud. Cal remarcar els 39 cm

a Certascan (2.400 m), els 32 cm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà; o els 23 cm a Malniu (2.230 m), a la Cerdanya, i Ulldeter (2.410 m), al Ripollès. A Vielha (13 cm) va ser la primera

nevada de la temporada.

Una configuració sinòptica molt semblant a la descrita va provocar un nou episodi de pluja i neu entre els

dies 13 i 17, afectant fonamentalment el Pirineu. La precipitació va superar els 50 mm a les parts més elevades de la serralada.

Les quantitats de precipitació més importants van ser els 147,5 mm a Certascan (2.400 m), els

115,3 mm a Malniu (2.230 m), i els 108,7 mm del Lac Redon (2.247 m).

El vent del nord i nord-oest que va afectar Catalunya va provocar una nevada molt important a

tot el Pirineu, que puntualment va saltar al Prepirineu. Concretament, entre els dies 13 i 16 de gener es va acumular més d’un metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental,

especialment al seu vessant nord. Al fons d’algunes valls es va acumular fins a més de mig metre, com ara en alguns sectors de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

Els gruixos de neu més importants acumulats a l’alta muntanya van ser els 171 cm al Lac Redon (2.247 m) i els 107 cm a Certascan (2.400 m). D’altra banda, fora d’aquests àmbits cal remarcar

els 85 cm a Sant Joan de Toran - XOM (1.013 m), a la Val d’Aran, 53 cm a Arties - XOM (1.150

m), a la Val d’Aran, 51 cm a Tavascan - XOM (1.128 m), al Pallars Sobirà, i 47 cm a Vielha (1.002 m).

Al conjunt de la serralada va ser la nevada més important de la present temporada, amb

l’excepció d’alguns sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu, on a finals de novembre va

nevar-hi tant o més. Si bé al llarg de l’hivern 2015-2016 no es va registrar cap nevada tan

extensa i abundant, fa dos hiverns se’n van produir almenys dues, una a cavall de gener i febrer i l’altra a finals de febrer del 2015. Concretament, entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015,

una nevada de nord també va acumular més d’1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà, amb 61 cm a Vielha. A la plana de la Cerdanya, on el gruix de neu

va superar els 20 cm, no hi nevava tant des del 8 de març de 2010, fa gairebé 7 anys.

Al llarg de l’episodi la temperatura va ser moderadament baixa, mantenint la cota de neu entre

els 600 i els 1.000 metres. Un cop finalitzada la nevada, l’arribada d’una massa d’aire molt fred i



3

més sec va provocar un brusc descens tèrmic durant la matinada del 17 de gener. Les estacions

d’alta muntanya de la XEMA van registrar valors de temperatura mínima pròxims als -20 °C.

Concretament, l’estació de Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, va mesurar una temperatura mínima de -19,7 °C. Es tracta de la temperatura més baixa registrada per les estacions de la XEMA des

del febrer del 2012, quan es van assolir fins a -23,2 °C a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà.

La massa d’aire molt fred impulsada per forts vents del nord-est durant el dia 17, continental seca i freda, va implicar una forta baixada de la temperatura a tot el país, amb cel serè però ambient molt fred,

especialment a les àrees de muntanya.

Cal remarcar els -21,6 °C de mínima a l’estació Das – Aeròdrom (la Cerdanya) la matinada del dia

18 de gener. Feia més de 15 anys, des del desembre del 2001, que aquesta estació no registrava

valors tan baixos. En aquella ocasió, després d’una nevada el dia 14, la inversió tèrmica va ser molt més marcada i sobretot persistent. Es van registrar fins a 6 dies amb una temperatura

mínima inferior als -20 °C, que van ser consecutius del 18 al 22 i amb un valor mínim històric de

-22,6 °C el 25 de desembre de 2001.

Més enllà del cas aïllat del fons de la Cerdanya, l’episodi de fred no es pot considerar excepcional,

ja que n’hi ha hagut de relativament recents que han estat més destacats. Concretament, l’onada de fred del febrer del 2012 va resultar clarament més intensa, sobretot a l’alta muntanya, i molt

més persistent, ja que es va allargar durant dues setmanes. Així, al llarg de l’episodi no hi va haver cap de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que registrés la

mínima absoluta de la seva sèrie. De totes maneres, tres estacions van superar la seva

temperatura més baixa en un mes de gener: el Canós (Segarra), Das – Aeròdrom (Cerdanya) i Alguaire (Segrià).

Un important temporal de llevant i gregal entre els dies 19 i 23 de gener va provocar pluja abundant

(vegeu Annex 1) als dos extrems del país, neu a la serralada prelitoral, una ventada important prop de la

costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català. La causant de l’episodi va ser una depressió en superfície que va emergir del nord d’Àfrica i es va reforçar fins a situar-se al sud de les Balears. Amb

altes pressions a Centre-Europa, va provocar un marcat flux de vent marítim (primer de llevant i posteriorment de gregal) sobre el litoral català.

La precipitació va afectar gairebé exclusivament les comarques del litoral i del prelitoral, essent

abundant als dos extrems del país i molt més minsa al litoral Central. En canvi, a molts sectors

del Prepirineu, vessant sud del Pirineu occidental, nord del pla de Lleida i punts de la Catalunya

Central, va ser entre minsa i inapreciable. Es van superar àmpliament els 100 mm a punts del quadrant nord-oriental destacant, entre altres, els 198,4 mm a Cadaqués - XOM (l’Alt Empordà),

187,8 mm a Cassà de la Selva (el Gironès), o els 179,4 mm a Torroella de Montgrí - XOM (el Baix Empordà).

Al llarg de l’episodi la cota de neu es va situar en general entre els 800 i els 1.000 metres, amb

acumulacions superiors als 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports, el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra.

El vent de llevant i gregal va bufar amb ratxes fortes a molts sectors del litoral i del prelitoral,

especialment durant la matinada del dia 22, amb ratxes de 70 a 90 km/h. Poden semblar

registres discrets, sobretot si es comparen amb les ventades de component nord que sovint superen àmpliament els 100 km/h als dos extrems del país i a cotes altes del Pirineu, però es

tracta de ventades poc habituals a l’àrea metropolitana de Barcelona.



4

El fort onatge va ser l’aspecte més destacat de l’episodi, ja que va causar molts danys a tot el

litoral català. Entre dissabte i diumenge es van observar onades de 4 a 6 metres d’altura a bona

part de la costa, puntualment amb alguna onada de fins a 7 metres, com és el cas de Badalona (Barcelonès).

L’arribada d’un embossament d’aire fred, procedent de latituds més altes, va afectar Catalunya entre els

dies 25 i 26. A banda de la davallada tèrmica, la precipitació va afectar el Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central. La cota de neu es va ubicar als 400 metres,

puntualment per sota.

Cal destacar els 48,9 mm a Castell de Peralada - XOM (l’Alt Empordà), els 26,5 mm a Beget -

XOM (el Ripollès), i els 25,8 mm al Santuari de Queralt (el Berguedà)

Fora de l’àmbit de l’alta muntanya, la nevada va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l’Alt

Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el nord del Solsonès i l’oest de la Garrotxa. En alguns sectors

del Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de 2010.

Una nova pertorbació va visitar Catalunya els dies 27 i 28, amb vent de component sud a tots els nivells,

provocant un episodi de precipitació general. Va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central.

Es van superar els 50 mm a punts del quadrant nord-est, si bé cal destacar els 60,3 mm a Espot

(2.519 m) al Pallars Sobirà, els 58,1 mm a PN dels Ports (el Baix Ebre), i els 56,9 mm a Salòria

(2.451 m) al Pallars Sobirà.

La nevada va ser important al Pirineu, Prepirineu i al massís del Montseny. L’arribada de la massa

d’aire més càlid provinent del sud va fer pujar la cota de neu progressivament fins als 1.200–

1.400 metres, però amb algunes excepcions. Com sol passar en aquesta mena de situacions, l’aire fred present a les valls del vessant sud del Pirineu va quedar estancat, de manera que la

temperatura va quedar baixa (al voltant dels 0 °C) fins a fons de vall durant bona part de

l’episodi. Així, al llarg del dia 27 encara va nevar fins a 700 o 800 m a l’Alta Ribagorça (el Pont de Suert), l’Alt Urgell (la Seu d’Urgell), l’Alt Berguedà (Bagà) o el Ripollès (Ribes de Freser).



5

Descripció sinòptica del mes

De l’1 al 9 de gener

La inversió tèrmica va caracteritzar els primers dies del gener fruit de l’anticicló que afectava el Principat

des del mes de desembre. La boira persistent al Segrià, Pla d’Urgell i sud de la Noguera va provocar

màximes negatives al fons de la plana. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir dels mapes de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 4 de gener de 2017 a les 12.00

hores UTC. La configuració sinòptica venia dominada per un anticicló amb un lleuger flux del nord-est en superfície, mentre que la boira que afectava la vall de l’Ebre queda reflectida a la imatge del METEOSAT

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 4 de gener a les 12.00 hores UTC

L’estació de Castellnou de Seana (el Pla d’Urgell) va registrar els dies més freds des de l’excepcional onada d’aire fred de desembre del 2001, amb una temperatura mitjana de -4,1 °C el dia 8 (el 2001 va

registrar mitjanes diàries de fins a -10°C).

Cal remarcar que la matinada del dia 7 també va ser especialment freda en alguns sectors del litoral i del

prelitoral, amb glaçades arran de mar a la Costa Brava (valors de fins a -6 °C al golf de Roses). En alguns sectors de l’Empordà, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el pla de Lleida feia fins a 7 anys que no es

registraven mínimes tan baixes, superant fins i tot els registres del febrer del 2012 (última onada de fred que va afectar Catalunya). Entre els dies 5 i 9, a 40 de les 180 estacions de la Xarxa d’Estacions

Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred, i a quatre estacions es va

superar durant tres dies consecutius. Cal remarcar els següents registres dels dies 7 i 8 de gener:

Dia 7:

-6,6 °C a Cabanes (Alt Empordà), la mínima més baixa des del 21/12/2009 (-8,7 °C) i segona

més baixa de tota la sèrie (25 anys). -6,6 °C a Benissanet (Ribera d'Ebre), la més baixa des del 27/12/2010 (-7,5 °C)

-2,4 °C a Vinyols i els Arcs (Baix Camp), la més baixa des del 24/01/2011 (-3,4 °C)



6

Dia 8:

-7,6 °C a Castelldans (Garrigues), la més baixa des del 26/01/2011 (-7,8 °C)

-6,2 °C a Torres de Segre (Segrià), la més baixa des del 25/01/2011 (-6,8 °C)

-5,1 °C a Ascó (Ribera d'Ebre), la més baixa des del 26/01/2011 (-5,2 °C)

En canvi, la temperatura mínima era positiva a cotes altes del prelitoral i mitjanes del Pirineu i amb el

radiosondatge de Barcelona mesurant valors molt semblants als normals per l’època, entre els +2,2 °C

del 6 de gener a les 00 UTC i els +5,0 °C del 8 de gener a les 00 UTC.

Del 10 al 12 de gener

Una configuració sinòptica dominada per una baixa retrògrada amb flux del nord va provocar un episodi de precipitació entre els dies 10 i 12 de gener. Es van superar els 50 mm a les estacions de la XEMA

ubicades a l’alta muntanya de l’extrem nord-occidental del país.

La figura 2 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de

la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 10 de gener de 2017 a les 12.00 hores UTC. La causant de l’episodi va ser una baixa ubicada a la Mediterrània, que va provocar precipitació al quadrant

nord-est del país, i el flux del nord generat entre la baixa i l’anticicló Atlàntic, causant precipitacions persistents a l’extrem nord-occidental de Catalunya. L’ondulació observada del corrent en jet en els nivells

mitjans de la troposfera afavoria aquest flux del nord.

Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 10 de gener a les 12.00 hores UTC

Es van produir precipitacions continuades durant el dia 10 entre febles i moderades al vessant nord del Pirineu al llarg del dia. La cota de neu en aquests sectors voltà els 900 metres, tot i que esporàdicament

va pujar fins als 1.200 metres al matí; al llarg de la tarda baixà fins a situar-se als 800 metres. Es van acumular quantitats de neu molt abundants (entre 10 i 40 cm de neu nova), i per sobre de 2.000 metres

més de 50 cm. A la resta del Pirineu s'acumularen quantitats poc abundants. A més, fins a migdia es

produïren també al quadrant nord-est, amb cota de neu d'uns 1.200 metres. Per altra banda, es van recollir algunes dècimes de precipitació a causa de la boira a Ponent.



7

Fins a primera hora de la tarda del dia 11 es produïren precipitacions febles al vessant nord del Pirineu.

Van acumular quantitats minses en general, tret del vessant nord del Pirineu on foren poc abundants.

Es van enregistrar algunes precipitacions febles al vessant nord del Pirineu al llarg del dia 12, amb una

cota de neu que inicialment se situà a 1.600 metres i va baixar fins a 1.300 metres al final del dia. Acumularen quantitats minses.

La figura 3 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores els dies 10 i 11 gener. En un

principi, la precipitació va afectar a gran part del terç nord del país, però es va anar restringint al vessant

nord.

Figura 3. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 10 i 11 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 20 mm entre els

dies 10 i 12 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 4 mostra la distribució de la

precipitació a Catalunya.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm)

10-12.01.17

Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 79,5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 69,0

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 56,7 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 41,8

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 29,6

Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 27,0 Malniu (2.230 m) Cerdanya 24,4

Vielha Val d'Aran 24,2



8

Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 10 i 12 de gener

La precipitació en forma de neu va agafar a partir d’uns 1.000 m d’altura. A Vielha va ser la primera

nevada important de la temporada.

Nom de l’estació Comarca

Gruix màxim

neu (cm)

10-12.01.17

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 39

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 32

Malniu (2.230 m) Cerdanya 23 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 23

Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 21 Arties (1.150 m ) - XOM Val d'Aran 20

Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 14

Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 13 Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'Aran 13

Vielha (1.002 m) Val d'Aran 13 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 10

Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 10 Alt Àneu (1.200 m) - XOM Pallars Sobirà 10

Núria (1.971 m) Ripollès 8

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 7 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 7

Puigcerdà (1.214 m) - XOM Cerdanya 6



9


Una configuració sinòptica molt semblant a la descrita va provocar un nou episodi de pluja i neu entre els dies 13 i 17, afectant fonamentalment el Pirineu. La precipitació va superar els 50 mm a les parts més

elevades de la serralada.

La figura 5 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 13 de gener a les 12.00 hores UTC. La configuració atmosfèrica venia

marcada pel corrent en jet ondulat, com a conseqüència de la presència del bloqueig anticiclònic a l’Atlàntic

oriental. En superfície s’observa una baixa secundària al nord de la península Itàlica despenjada de la principal ubicada a l’est del continent Europeu. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux fred del

nord que va provocar una baixada de la temperatura, precipitació continuada al Pirineu i gruixos de neu abundants a aquest sector.

Figura 5. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 13 de gener a les 12.00 hores UTC

Al vessant nord del Pirineu es produïren nevades a totes les cotes, febles i continuades al llarg del dia 13,

tot i alguna tímida intermitència. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants de precipitació, si

bé als sectors elevats foren abundants. A la resta del Pirineu les nevades van ser febles i intermitents fins al vespre, i acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. Al Pirineu i al Prepirineu

el vent produí barrufa. La cota de neu va rondar els 800 metres en general. Al quadrant nord-est també hi va haver ruixats, de matinada i fins a mitja tarda, febles en general, que acumularen quantitats entre

minses i poc abundants.

Al llarg del dia 14 es registraren nevades febles al vessant nord del Pirineu i a l'extrem nord de la

serralada, i esporàdicament en altres punts del Pirineu i Prepirineu, sobretot al matí. Aquestes nevades van afectar aquestes zones durant el dia 15.

A l'extrem nord del Pirineu s'observaren precipitacions moderades i continuades al llarg del dia 16. A la

resta del Pirineu foren més febles i intermitents. Al vespre les precipitacions van minvar, tret del vessant

nord del Pirineu on es mantingueren febles. La cota de neu es va situar als 1.000 metres fins a mitja tarda al Pirineu occidental i baixà fins a nevar a qualsevol cota. Per la seva banda, al Pirineu oriental la

cota de neu pujà fins als 800 metres al migdia i baixà al llarg de la tarda fins a nevar a totes les cotes.



10

Van acumular quantitats entre abundants i extremadament abundants a l'extrem nord del Pirineu i

abundants a la resta de la serralada. A banda, al quadrant nord-est s'observaren precipitacions febles,

disperses i minses, especialment fins a mitja tarda. Inicialment foren en forma de neu a partir d'uns 500 metres. Al llarg de la tarda la cota va baixar i al final del dia les precipitacions foren en forma de neu a

qualsevol cota.

Durant el dia 17 s'observaren nevades a l'extrem nord del Pirineu fins al vespre. Foren continuades de matinada i més intermitents a partir del matí. Les quantitats de neu acumulades foren entre minses i poc

abundants.

La figura 6 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 15 i 16 de gener, quan

les quantitats enregistrades van ser més destacades.


A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 30 mm entre els

dies 8 i 12 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 7 mostra la distribució de la

precipitació.


13-17.01.17

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 147,5 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 120,5

Malniu (2.230 m) Cerdanya 115,3 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 108,7

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 83,1

Vielha Val d'Aran 69,7 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 68,2

Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 66,6 Setcases – Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 37,5

Núria (1.971 m) Ripollès 36,1

Puigcerdà Cerdanya 34,5



11


El vent del nord i nord-oest que va afectar Catalunya va provocar una nevada molt important a tot el

Pirineu, que puntualment va saltar al Prepirineu. Concretament, entre els dies 13 i 16 de gener es va acumular més d’un metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu

vessant nord. Al fons d’algunes valls es va acumular fins a més de mig metre, com ara en alguns sectors

de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. La nevada va ser pràcticament ininterrompuda en alguns sectors elevats del Pirineu occidental.

Es va iniciar la matinada del dia 13 i durant la jornada ja es van acumular gruixos superiors als 20 cm en

alguns sectors de la Val d’Aran. Al llarg del dia 14 la precipitació va ser més dèbil, tot i que a última hora es va començar a intensificar al vessant nord.

Durant el dia 15 la neu va seguir caient a tot el Pirineu, amb alguns gruixos superiors als 50 cm en 24 hores al vessant nord. Al matí també es va veure nevar al Prepirineu, deixant gruixos inferiors als 5 cm a

punts del nord del Solsonès o l’Alt Berguedà.

La matinada del dia 16 la nevada es va intensificar, caient fins a fons de vall a tot el vessant sud, des de

l’Alta Ribagorça fins al Ripollès. La cota de neu va pujar transitòriament a la Val d’Aran, convertint la neu en pluja a les cotes més baixes durant el matí. Al llarg de la jornada la nevada es va anar afeblint a bona

part de la serralada, tot i que el fort vent transportava la neu i mantenia la mala visibilitat.

La nevada va afectar exclusivament la serralada pirinenca, així com alguns sectors del Prepirineu. La figura 8, elaborada a partir de les dades facilitades pels col·laboradors de la XOM i registrades per les

estacions de la XEMA, mostra el gruix màxim de neu nova mesurat entre el divendres 13 i el dilluns 16 de

gener.



12

Figura 8. Distribució de la neu nova (cm) registrada entre els dies 13 i 16 de gener

La taula següent mostra els gruixos màxims de neu nova mesurats per a les estacions de la XEMA i de la

XOM situades per sobre dels 1.500 m d’altitud:


Gruix màxim

neu (cm)

13-16.01.17

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 171


Malniu (2.230 m) Cerdanya 87 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 85

Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 83 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 55

Núria (1.971 m) Ripollès 53 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 50


Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 15



13

D’altra banda, aquests van ser els gruixos de neu mesurats a les poblacions situades prop de fons de

vall:

Nom de l’estació Comarca Gruix màxim

neu (cm)

13-16.01.17

Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'Aran 85 Arties (1.150 m ) - XOM Val d'Aran 53

Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 51 Vielha (1.002 m) Val d'Aran 47

Estaron (1.050 m) - XOM Pallars Sobirà 40

Puigcerdà (1.214 m) - XOM Cerdanya 33 Das - Aeròdrom (1.097 m) Cerdanya 23

Alp (1.150 m) - XOM Cerdanya 21 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 20

el Pont de Suert (840 m) - XOM Alta Ribagorça 10 la Seu d'Urgell (700 m) - XOM Alt Urgell 10

Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 7

Sort (679 m) Pallars Sobirà 6 Baix Pallars (867 m) - XOM Pallars Sobirà 6

Sant Pau de Segúries (867 m) - XOM Ripollès 3 Bagà (860 m) - XOM Berguedà 2

Al conjunt de la serralada va ser la nevada més important de la present temporada, amb l’excepció d’alguns sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu, on a finals de novembre va nevar-hi tant o més.

Si bé al llarg de l’hivern 2015-2016 no es va registrar cap nevada tan extensa i abundant, fa dos hiverns se’n van produir almenys dues, una a cavall de gener i febrer i l’altra a finals de febrer del 2015.

Concretament, entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular

més d’1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà, amb 61 cm a Vielha. A la plana de la Cerdanya, on el gruix de neu ha superat els 20 cm, no hi nevava tant des del 8 de

març de 2010, fa gairebé 7 anys.

Al llarg de l’episodi la temperatura va ser moderadament baixa, mantenint la cota de neu entre els 600 i

els 1.000 metres. Un cop finalitzada la nevada, l’arribada d’una massa d’aire molt fred i més sec va provocar un brusc descens tèrmic durant la matinada del 17 de gener. Les estacions d’alta muntanya de

la XEMA van registrar valors de temperatura mínima pròxims als -20 °C. Concretament, l’estació de Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, va mesurar una temperatura mínima de -19,7 °C. Es tracta de la

temperatura més baixa registrada per les estacions de la XEMA des del febrer del 2012, quan es van assolir fins a -23,2 °C a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà.

18 i 19 de gener

Una massa d’aire molt fred provinent de l’interior del continent europeu va arribar a Catalunya impulsada

per forts vents del nord-est durant el dia 17 i va implicar una forta baixada de la temperatura a tot el país

els dies 18 i 19 de gener, amb cel serè però ambient molt fred, especialment a les àrees de muntanya.

La figura 9 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 18 de gener a les 12.00 hores UTC. La situació

atmosfèrica venia marcada en superfície per l’anticicló atlàntic desplaçat al nord amb una disposició oest-est



14

i una baixa ubicada a la Mediterrània central. Amb aquesta configuració el flux del nord-est va ser molt

marcat impulsant una massa d’aire molt fred procedent de l’interior del continent, on el fred era molt intens

i produint la fredorada més important del mes de gener. A 850 hPa, la temperatura voltava els -10 °C al Pirineu, mentre que la isoterma de -5 °C ja abraçava tot el Principat, valors típics d’una onada de fred a

Catalunya. Ara bé, al cap de poques hores la temperatura es va començar a recuperar progressivament. En el nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 m d’altura) la situació venia caracteritzada per un solc amb

aire molt fred en el seu centre, d’aproximadament -36 °C a la vertical de Catalunya.


El dia 18 es va produir la matinada més freda de l’episodi a la majoria de comarques, amb una

temperatura sota zero a gairebé tot el país, llevat del delta de l’Ebre, alguns punts del cap de Creus i el centre de la ciutat de Barcelona. Prop de tres quartes parts de les estacions de la XEMA (127 de 180) van

superar el llindar d’avís per fred, repartides per tot el país llevat dels dos extrems, on el vent encara va

impedir un major refredament nocturn. La taula següent detalla les estacions de la XEMA fora de l’àmbit de l’alta muntanya que han registrat valors de -10 °C o inferiors.

Nom de l’estació Comarca TN (°C)

18.01.17

Das - Aeròdrom Cerdanya -21,6

Puigcerdà Cerdanya -15,0 Prades Baix Camp -13,1

el Pont de Suert Alta Ribagorça -12,6

Guixers - Valls Solsonès -12,4 Vielha Val d'Aran -12,3

Oliola Noguera -11,3 Sant Pau de Segúries Ripollès -10,9

Guardiola de Berguedà Berguedà -10,9

Baldomar Noguera -10,3 la Seu d'Urgell - Bellestar Alt Urgell -10,2

Tremp Pallars Jussà -10,0



15

Al llarg de la matinada del dijous 19 de gener la temperatura mínima es va començar a recuperar a la major part del país, tant per la presència d’una massa d’aire lleugerament més càlida com sobretot per

l’arribada de nuvolositat a l’est del Principat. Ja no va glaçar a molts sectors del litoral Central i Sud, però

cal remarcar que encara una cinquena part de les estacions de la XEMA (35 de 180) encara van superar el llindar d’avís per fred, moltes d’elles situades a l’Empordà, on el vent del nord pràcticament va

encalmar.

Cal remarcar els -21,6 °C de mínima a l’estació Das – Aeròdrom (la Cerdanya) del dia 18 de gener. La seva ubicació al bell mig de la plana de la Cerdanya, a una altitud de 1.097 m d’altitud i amb serres que

superen els 2.000 m a banda i banda, implica inversions tèrmiques molt potents, amb glaçades la meitat

dels dies de l’any:

La matinada del dia 18 les condicions eren idònies per afavorir el descens de la temperatura fins

a valors excepcionals: la presència d’una massa d’aire notablement freda, temperatura molt baixa al llarg del dia anterior, humitat relativa més aviat baixa, cel serè, vent pràcticament en calma a

partir de mitjanit i un terra totalment innivat, amb més de 15 cm de neu fresca.

La presència de neu a terra podria ser un factor clau, ja que limita l’escalfament diürn (per

reflexió de la radiació solar) i afavoreix el refredament nocturn, ja que la pèrdua radiativa d’un

terreny innivat és superior a la de la mateixa superfície sense neu.

Feia més de 15 anys, des del desembre del 2001, que aquesta estació no registrava valors tan

baixos. En aquella ocasió, després d’una nevada el dia 14, la inversió tèrmica va ser molt més marcada i sobretot persistent. Es van registrar fins a 6 dies amb una temperatura mínima inferior

als -20 °C, i amb un valor mínim històric de -22,6 °C el 25 de desembre de 2001.

Més enllà del cas aïllat del fons de la Cerdanya, l’episodi de fred no es pot considerar excepcional, ja que

n’hi ha hagut de relativament recents que han estat més destacats. Concretament, l’onada de fred del febrer del 2012 va resultar clarament més intensa, sobretot a l’alta muntanya, i molt més persistent, ja

que es va allargar durant dues setmanes. Així, al llarg de l’episodi no hi ha hagut cap de les 139

estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que hagi registrat la mínima absoluta de la seva sèrie. De totes maneres, tres estacions han superat la seva temperatura més baixa en un mes de gener:

el Canós (Segarra), Das – Aeròdrom (Cerdanya) i Alguaire (Segrià).


Un important temporal de llevant i gregal entre els dies 19 i 23 de gener va provocar pluja abundant als dos extrems del país, neu a la serralada prelitoral, una ventada important prop de la costa i alteració

marítima excepcional a tot el litoral català.

La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i

la imatge del METEOSAT del dia 21 de gener a les 12.00 hores UTC. El causant de l’episodi va ser una depressió en superfície que va emergir del nord d’Àfrica i es va reforçar fins a situar-se al sud de les

Balears. Amb altes pressions a Centre-Europa, va provocar un marcat flux de vent marítim (primer de llevant i posteriorment de gregal) sobre el litoral català. Una combinació de canals del satèl·lit METEOSAT

permet distingir la nuvolositat abundant associada a la borrasca afectant de ple el litoral i prelitoral català,

amb àmplies clarianes a Ponent. A més, es pot identificar perfectament el riu humit que es desplaça per



16

tota la Mediterrània occidental impulsat pel vent de llevant i aportant humitat a la massa d’aire ubicada sobre el mar. La imatge també permet identificar la neu abundant que cobria el Pirineu.

Figura 10. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 21 de gener a les 12.00 hores UTC

1. Precipitació:

A partir de migdia del dia 19 s'observaren precipitacions febles a l'extrem sud, així com a partir del

vespre a punts de l'interior del quadrant nord-est. La cota de neu es va ubicar inicialment al voltant dels

300 metres, i a partir del vespre pujà fins als 600 metres. Al quadrant nord-est es va situar als 700 metres. Les quantitats de precipitació acumulada foren entre minses i poc abundants a l'extrem sud i

minses a la resta. Independentment, es van observar precipitacions febles i intermitents al litoral Central i Sud que van acumular quantitats minses.

Durant el dia 20 es van produir precipitacions febles a l'extrem sud i al quadrant nord-est, així com a la resta del litoral i prelitoral de forma més aïllada. A la resta de la depressió Central, s'observaren de

febles, aïllades i intermitents durant el matí. La cota de neu es va situar inicialment entorn dels 800 metres, tot i que al llarg del dia pujà als 1.100 metres. La quantitat de precipitació acumulada al llarg del

dia fou minsa, puntualment poc abundant o abundant a l'interior del quadrant nord-est i a l'extrem sud del país, si bé en aquest últim sector van ser localment molt abundants.

Al litoral i prelitoral Nord hi va haver precipitacions generals tota la jornada del 21, d'intensitat feble al prelitoral i moderada al litoral. Van acumular quantitats molt variables segons l'estació, foren en general

entre poc abundants i abundants, tot i que localment van ser molt abundants i extremadament abundants. A Ponent i al vessant nord del Pirineu es produïren precipitacions febles fins al matí. Al litoral i

prelitoral Central i Sud se'n registraren d'intermitents, febles i disperses durant tota la jornada, les quals

van acumular quantitats entre inapreciables i minses i puntualment poc abundants. A la resta del país no se'n produïren. La cota de neu rondà els 800 metres, tot i que al matí va baixar esporàdicament fins als

500 metres a la Serra de l'Albera.



17

Al llarg del dia 22 se'n produïren d'extenses fins a l'inici del matí, tret del Pirineu i del Prepirineu on foren

molt aïllades. A partir d'aleshores es van fer més disperses i van afectar la meitat est del territori i,

principalment, el litoral i el prelitoral. Al final del dia van tendir a desaparèixer. Van tenir una intensitat feble en conjunt i van acumular unes quantitats de precipitació entre minses i poc abundants al quadrant

nord-est, al prelitoral i en alguns punts del litoral i del prelitoral Central. A la resta del territori van ser minses.

La precipitació va afectar gairebé exclusivament les comarques del litoral i del prelitoral, essent abundant

als dos extrems del país i molt més minsa al litoral Central. En canvi, a molts sectors del Prepirineu,

vessant sud del Pirineu occidental, nord del pla de Lleida i punts de la Catalunya Central, va ser entre minsa i inapreciable. Es van superar àmpliament els 100 mm a punts del quadrant nord-oriental.

La figura 11 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 20 i 22 de gener.

Es pot observar on es va concentrar la precipitació.

Figura 11. Precipitació estimada en 24 hores entre els dies 20 i 22 d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA



18

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 100 mm entre els dies 19 i 22 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de

la precipitació.


19-23.01.17

Cadaqués (XOM) Alt Empordà 198,4

Cassà de la Selva Gironès 187,8 Torroella de Montgrí (XOM) Baix Empordà 179,4

Roses Alt Empordà 155,4 Palafrugell (XOM) Baix Empordà 142,6

Verges (XOM) Baix Empordà 138,7

la Tallada d'Empordà Baix Empordà 138,6 Calonge (XOM) Baix Empordà 138,5

La Bisbal d'Empordà (XOM) Baix Empordà 129,8 Monestir de Santa Maria de Solius (XOM) Baix Empordà 128,3

l'Estartit (XOM) Baix Empordà 121,8 Ulldecona - els Valentins Montsià 119,7

Palau-saverdera (XOM) Alt Empordà 107,8

Mas de Barberans Montsià 103,7




19

2. Neu

L’aproximació de la baixa freda en altura va comportar un augment de la nuvolositat i l’aparició de precipitació dèbil a punts del litoral i prelitoral al llarg del dia 19 a la tarda. En un primer moment, l’aire

fred estancat a nivells baixos va provocar que la neu caigués a cotes molt baixes en alguns sectors interiors de les Terres de l’Ebre. Posteriorment, la massa d’aire més suau impulsada pel vent de llevant va

anar penetrant cap a l’interior i la cota de neu es va situar al voltant dels 800 o 1.000 m al llarg de la matinada del dia 20. Fins a mig matí la nevada va acumular fins a 19 cm a l’estació del PN dels Ports

(1.055, el Baix Ebre) i entre 5 i 10 cm a les cotes més altes del Montseny.

Al llarg de l’episodi la cota de neu es va situar en general al voltant dels 800 i els 1.000 metres, amb

acumulacions superiors als 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports, el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra:

38 cm de neu al PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre), assolits el dia 23 al matí.

28 cm de neu al Puig Sesolles (1.668 m, el Vallès Oriental), a la part més alta del Montseny,

mesurats la matinada del dia 21. Malgrat el fort vent i el fet que no es disposa de dades de gruix

de neu a partir del dia 22 al matí i fins el dia 24, es tractava del gruix més important registrat per aquesta estació des de la seva instal·lació, el setembre de 2010.

En menor mesura, la nevada també va afectar el Pirineu més oriental (Ripollès), amb gruixos de

19 cm a Setcases – Hostal Pastuira (1.999 m) i 15 cm a Ulldeter (2.410 m). Al vessant nord del

Pirineu els gruixos van ser en general inferiors als 5 cm.

3. Temporal de llevant

El vent de llevant i gregal va bufar amb ratxes fortes a molts sectors del litoral i del prelitoral,

especialment durant la matinada del dia 22, amb ratxes de 70 a 90 km/h (vegeu apartat de vent). Poden semblar registres discrets, sobretot si es comparen amb les ventades de component nord que sovint

superen àmpliament els 100 km/h als dos extrems del país i a cotes altes del Pirineu, però es tracta de ventades poc habituals a prop de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El fort onatge va ser l’aspecte més destacat de l’episodi, ja que va causar molts danys a tot el litoral català. Entre dissabte i diumenge es van observar onades de 4 a 6 metres d’altura a bona part de la

costa, puntualment amb alguna onada de fins a 7 metres, com és el cas de Badalona (Barcelonès). El temporal va ser especialment excepcional al litoral Central i a la Costa Daurada, essent un dels més

importants de les últimes dècades. En canvi, si bé les onades també va ser molt importants a la Costa Brava, hi ha temporals recents que en alguns sectors han causat onades comparables. És el cas del 20 de

desembre de 2016, quan a l’Estartit també es van observar onades de 4 a 6 metres d’altura.

La figura 13 mostra l’altura significant de les onades prevista pel model WAM pel dia 22 a les 00 UTC.

L'altura significant es defineix com la mitjana del 33% de les onades més elevades. Al domini més gran (15 km) s’hi pot veure com el temporal afectava tot l’extrem occidental de la Mediterrània, mentre que al

domini inferior (3 km) el major onatge entre el litoral Central català i les Balears, un fet poc habitual.



20

Figura 13. Altura significant de les onades prevista pel model WAM pel dia 22 a les 00 UTC La següent fotografia mostra els danys causats per les onades que impactaven contra el Pont del Petroli de Badalona, ben visibles a l’extrem de l’estructura (dreta de la imatge):

Autor: Rubèn Seriol



21

25 i 26 de gener

L’arribada d’un embossament d’aire fred, procedent de latituds més altes, va afectar Catalunya entre els

dies 25 i 26. A banda de la davallada tèrmica, la precipitació va afectar el Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central. La cota de neu es va ubicar als 400 metres,

puntualment per sota.

La figura 14 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 25 de gener a les 12.00 hores UTC. El causant de l’episodi va ser una

depressió freda de tipus retrògrad ubicada al nord de Catalunya i una baixa en relativa en superfície situada

al sud del Principat.


Durant el dia 25 es van observar precipitacions febles i disperses a la meitat nord del territori i a punts de

la resta del prelitoral i litoral. La cota de neu se situà a 400 metres. A banda, es va produir localment neu granulada. Al final del dia foren disperses al vessant sud del Pirineu occidental, en forma de neu per

sobre de 900 metres. En general, es van acumular quantitats de precipitació minses.

Al llarg de la matinada del dia 26 se'n produïren de febles i disperses al Pirineu, al Prepirineu, a la meitat

est i a la resta del sector central del litoral i del prelitoral, mentre que a l'inici del matí i fins a migdia van quedar concentrades al quadrant nord-est. La cota de neu se situà entorn dels 300 metres, localment

lleugerament més baixa. Van tenir una intensitat feble i acumularen quantitats de neu entre minses i poc abundants. Independentment, a partir del vespre van arribar algunes precipitacions febles i minses pel

sud del territori que al llarg de la nit es van estendre a altres punts de la meitat sud del territori.



22

La figura 15 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 25 i 26 de gener. Es

pot observar que va ser més important al Pirineu i Prepirineu oriental.


A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 15 mm els dies 25 i 26 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 16 mostra la distribució de la

precipitació.


25-26.01.17

Castell de Peralada (XOM) Alt Empordà 48,9 Beget (XOM) Ripollès 26,5

Santuari de Queralt Berguedà 25,8

Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 20,7 El Port del Comte (1.810 m) - XOM Solsonès 19,5

Sant Joan de les Abadesses Ripollès 19,4 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 18,2

Bagà (XOM) Berguedà 17,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 16,8

Molló - Fabert Ripollès 15,7

la Quar Berguedà 15,1 Campdevànol (XOM) Ripollès 15,1



23

Figura 16. Distribució de la precipitació acumulada els dies 25 i 26 de gener

La neu va fer acte de presència al Pirineu i Prepirineu, però especialment a la seva meitat oriental. La

taula següent mostra els gruixos de neu recent registrats a les estacions d’alta muntanya gestionades per l’SMC.


Gruix neu

(cm) 25-26.01.17


Ulldeter (2.410 m) Ripollès 30 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 28

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 28 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 25

el Port del Comte (1.810 m) (XOM) Solsonès 16

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 16 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 15

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 11 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 10




24

Fora de l’àmbit de l’alta muntanya, la nevada va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l’Alt Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, nord del Solsonès i l’oest de la Garrotxa. En alguns sectors del

Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de 2010.

Nom de l’estació Comarca Gruix neu

(cm)

25-26.01.17

Sant Pau de Segúries (867 m) Ripollès 22 Bagà (860 m) Berguedà 20

Puigcerdà (1.214 m) Cerdanya 19 Gombrèn (917 m) Ripollès 18

Planoles (1.151 m) Ripollès 18

la Pobla de Lillet (873 m) Berguedà 17 Ripoll (677) Ripollès 15

Ribes de Freser (850) Ripollès 15 la Vall de Bianya (436) Garrotxa 15

Berga (710 m) Berguedà 14 Beget (533 m) Ripollès 14

Campdevànol (734 m) Ripollès 13

la Seu d'Urgell (700 m) Alt Urgell 12 Das - Aeròdrom (1.097 m) - XEMA Cerdanya 11

Tavascan (1.128 m) Pallars Sobirà 10 Oix (410 m) Garrotxa 10

Albanyà (730) Alt Empordà 8

Pinós (930 m) Solsonès 7 Olot - Batet de la Serra (727 m) Garrotxa 7

Olost (570 m) Osona 6 Casserres (610 m) Berguedà 6

Sentfores (511 m) Osona 5

Solsona (690 m) Solsonès 5 Moià (700 m) Moianès 4

Vic (500 m) Osona 3 Tona (600 m) Osona 3

Coll de Nargó (600 m) Alt Urgell 2 Sant Feliu de Pallerols (525 m) Garrotxa 2

Mura (450 m) Bages 2

la Llacuna (630 m) Anoia 2 Roda de Ter (472) Osona 2

Viu de Llevata (1.250 m) Alta Ribagorça 1 Peramea (867 m) Pallars Sobirà 1

Sant Martí de Canals (650 m) Pallars Jussà 1

Sant Sadurní d'Osormort (700 m) Osona 1 Sant Julià de Vilatorta (500 m) Osona 1

Aiguafreda (410 m) Vallès Oriental 1 Abadia de Montserrat (730 m) Bages 1

Cardona (542 m) Bages 1 Castellterçol (716 m) Moianès 1



25

La figura 17, mapa elaborat a partir de les dades facilitades pels col·laboradors de la XOM i registrades per les estacions de la XEMA, mostra el gruix màxim de neu nova mesurat els dies 25 i 26 de gener.

Figura 17. Distribució de la neu nova (cm) registrada els dies 25 i 26 de gener

Aleix Serra: Berga. 25/01/2017

Albert Fajula: la Pobla de Lillet. 26/01/2017

Ramon Cros: Sant Feliu de Pallerols. 26/01/2017



26

27 i 28 de gener

Una nova pertorbació va visitar Catalunya els dies 27 i 28, amb vent de component sud a tots els nivells,

provocant un episodi de precipitació general. Va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central.

La figura 18 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i

la topografia de 500 hPa del dia 28 de gener a les 12.00 hores UTC. La pertorbació en superfície estava ja ubicada a la Mediterrània, encara amb un lleuger flux del sud en superfície, mentre que en els nivells

mitjans de la troposfera es pot apreciar la presència del solc.

Figura 18. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 28 de gener a les 12.00 hores UTC

Durant el dia 27 la precipitació va afectar tot el país, en general poc abundant, si bé les zones mes

afectades van ser el vessant sud del Pirineu, el Prepirineu i el prelitoral, on van ser de forma local abundants. La cota de neu es va ubicar en un principi en torn als 700 m al fons de les valls del Pirineu i

del Prelitoral, pujant cap els 1.200 m al final del dia. Al llarg del dia 28 s'observaren precipitacions febles i disperses a molts punts del territori fins a mig matí. A partir de llavors, minvaren en general i afectaren

punts del litoral i prelitoral Central i, a partir de migdia, a l'interior del quadrant nord-est. La cota de neu se situà al voltant dels 1.200 metres. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants.

La figura 19 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 27 i 28 de gener. Es pot observar com la precipitació durant l’episodi va afectar tot Catalunya amb algunes taques grogues a

punts del vessant sud del Pirineu i la serra de Prades.



27


A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 45 mm els dies 27 i 28 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 20 mostra la distribució de la

precipitació.


27-28.01.17

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 60,3

Espolla (XOM) Alt Empordà 58,3 PN dels Ports Baix Ebre 58,1

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 56,9 Cabanes Alt Empordà 55,8

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 55,5 la Llacuna Anoia 54,2

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 50,1

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 49,4 Navata Alt Empordà 48,8

Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 47,0 El Port del Comte 1.810 m (XOM) Solsonès 46,5

l'Espluga de Francolí Conca de Barberà 46,1

La pertorbació, amb vent de component sud a tots els nivells, va provocar un episodi de neu a Catalunya. La nevada va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu i cims del prelitoral. L’estació

automàtica de Puig Sesolles (al Vallès Oriental i en un dels punts culminants del massís del Montseny) va arribar a mesurar un gruix de neu acumulada de 41 cm (12 cm de neu nova al llarg de l’episodi), el més

important d’aquesta estació des de la seva instal·lació, el setembre de 2010. El fort vent va impedir que

l’acumulació de neu fos major en aquest punt.

Després de la nevada a cotes baixes dels dies 25 i 26, l’arribada de la massa d’aire més càlid provinent del sud va fer pujar la cota de neu progressivament fins als 1.200 – 1.400 metres, però amb algunes

excepcions. Com sol passar en aquesta mena de situacions, l’aire fred present a les valls del vessant sud

del Pirineu no va ser ràpidament desallotjat per la nova massa d’aire, de manera que la temperatura va quedar baixa (al voltant dels 0 °C) fins a fons de vall durant bona part de l’episodi. Així, al llarg del dia 27



28

encara va nevar fins a 700 o 800 m, ni que fos de manera intermitent, a l’Alta Ribagorça (el Pont de

Suert), l’Alt Urgell (la Seu d’Urgell), l’Alt Berguedà (Bagà) o el Ripollès (Ribes de Freser).

Figura 20. Distribució de la precipitació acumulada els dies 27 i 28 de gener La taula següent mostra els gruixos de neu recent registrats a les estacions de la XEMA i de la XOM

gestionades pel SMC.

Nom de l’estació Comarca Gruix neu

(cm)

27-28.01.17

el Port del Comte (1.860 m) - XOM Solsonès 68 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 43

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 39 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 31

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 27

Núria (1.971 m) Ripollès 24 Malniu (2.230 m) Cerdanya 24

Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 14 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 14

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 13 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 10

Bagà (860 m) - XOM Berguedà 6

Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 5 la Seu d'Urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 5

el Pont de Suert (840 m) - XOM Alta Ribagorça 3 Ribes de Freser (850) - XOM Ripollès 2



29

Temperatura

El mes de gener s’ha de qualificar de termomètricament fred a gran part del país, especialment al Pirineu. Ha estat normal a àmplies zones del Prepirineu i a sectors del litoral (figura 21).

Aquestes anomalies tèrmiques són fruit de les invasions de masses d’aire fredes procedents d’altes

latituds com a conseqüència del bloqueig anticiclònic en Europa del nord i desviant les depressions atlàntiques fredes cap a les nostres contrades.

En el conjunt del país, el mes de gener ha sigut el més fred des del 2005, tot i que en alguns casos ha estat semblant que el de 2010.

Figura 21:

Mapes de temperatura mitjana del mes de gener de 2017 i de diferència d’aquesta respecte

de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.



30

La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència 1961-

1990) que han estat iguals o inferiors a -2 °C a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran -2,2

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -2,2

Vielha Val d'Aran -2,1

Das - Aeròdrom Cerdanya -2,0

Ulldeter (2.410 m) Ripollès -2,0

la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya -2,0



31

Precipitació La distribució de la precipitació durant el gener ha estat irregular. El mes s’ha de qualificar de plujós o

molt plujós al Pirineu, quadrant nord-est, extrem sud i prelitoral. En canvi, el gener ha estat sec a Ponent, litoral Central i al nord de la Catalunya Central (figura 22).

La distribució de les anomalies de precipitació és conseqüència de les pertorbacions que van afectar Catalunya: d’una banda les d’origen atlàntic que van afectar el terç nord del país; d’altra banda les que

van tenir un recorregut marítim, afectant els dos extrems del litoral i prelitoral.

Figura 22:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes de gener de 2017 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques

Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les

dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.



32

A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de gener ha igualat o superat els 175 mm.


Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 248,7 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'Aran 220,0

Cadaqués (XOM) Alt Empordà 220,0 Cassà de la Selva Gironès 209,7

Torroella de Montgrí (XOM) Baix Empordà 206,0

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 187,0 Roses Alt Empordà 176,6

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 170,9 Malniu (2.230 m) Cerdanya 170,0

PN dels Ports Baix Ebre 165,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 165,4

Verges (XOM) Baix Empordà 165,0

la Tallada d'Empordà Baix Empordà 162,2 Palafrugell - els Ametllers (XOM) Baix Empordà 161,0

Calonge (XOM) Baix Empordà 152,0 La Bisbal d'Empordà (XOM) Baix Empordà 152,0

Ulldecona - els Valentins Montsià 151,1

Les precipitacions iguals o superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les que figuren a la taula següent:

Nom de l’EMA Comarca PPT en 24h (mm)

Gener 2017 dia

Roses Alt Empordà 111,3 22

Cassà de la Selva Gironès 108,9 22 Mas de Barberans Montsià 93,5 20

la Tallada d'Empordà Baix Empordà 92,0 22

Ulldecona - els Valentins Montsià 91,8 20 Torroella de Montgrí Baix Empordà 87,5 22

PN dels Ports Baix Ebre 82,4 20 la Bisbal d'Empordà Baix Empordà 75,0 22

l'Aldea Baix Ebre 74,0 20

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 62,7 16 Monells Baix Empordà 59,9 22

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 58,3 27 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 58,3 20

Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 56,9 27

Amposta Montsià 55,7 20 Castell d'Aro Baix Empordà 53,6 22

Portbou Alt Empordà 52,3 22 Espolla Alt Empordà 51,2 27

Cabanes Alt Empordà 50,3 27 el Perelló Baix Ebre 50,3 20



33

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA

ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones

diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac

Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu

(2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa



34

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental



35

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2017 i el dia que es va enregistrar

a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual del gener del 2016 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2016

(cm)

Dia Gruix de neu màxim 2017

(cm)

Dia

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 107 10 179 16 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 102 19 170 16

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 84 19 147 16

Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 47 11 132 16 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 80 19 124 16

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 10 5 106 28 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 29 16 101 16

Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 8 5 100 28 Núria (1.971 m) el Ripollès 20 16 76 28

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 28 11 75 26

el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 5 5 48 28 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 14 5 26 15

Els gruixos registrats durant el gener d’enguany són molts superiors als registrats durant el gener de

l’any passat tant a la zona pirinenca com a la prepirinenca, com a conseqüència d’un mes nivós al Pirineu

amb diversos episodis de neu abundant, especialment el del 13 al 17, quan es va produir un episodi general al Pirineu, afectant fins i tot a cotes baixes (vegeu figura 8): remarcar els 85 cm a Sant Joan de

Toran - XOM (1.013 m), a la Val d’Aran, 53 cm a Arties - XOM (1.150 m), a la Val d’Aran, 51 cm a Tavascan - XOM (1.128 m), al Pallars Sobirà, i 47 cm a Vielha (1.002 m).

A continuació es presenta l’evolució diària del gruix de neu màxim (cm) a tres estacions de la XEMA

escollides amb un criteri nivoclimàtic amb l’objectiu d’avaluar la diferència entre zones. Es compara l’evolució diària de la present temporada amb la mitjana de la sèrie i la temporada anterior per les

estacions de Certascan (2.400 m), Boí (2.535 m) i Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló. De l’anàlisi de

cadascuna de les gràfiques es pot observar com al vessant sud del Pirineu, Prepirineu i Pirineu Oriental, la temporada està resultant excepcional des de principis de desembre amb un gruix de neu que supera

tant el registrat la temporada 2015-2016 com la mitjana climàtica. En canvi al vessant nord del Pirineu el gruix ha estat per sota tant de la temporada anterior com de la mitjana climàtica, a excepció de l’episodi

registrat entre el 13 i el 17 de gener, quan es van acumular gruixos superiors al 50 cm en aquesta zona.

L’explicació d’aquest comportament diferent s’ha de trobar en la trajectòria de les pertorbacions que han

afectat Catalunya durant el que portem d’hivern. Un desplaçament del corrent en jet en els nivell mitjans de la troposfera cap a les nostres latituds, ha provocat que les baixes fredes vagin acompanyades d’un

flux del nord-est, est o sud afectant el vessant sud del Pirineu, Prepirineu i Pirineu Oriental. Així, com exemple, la nevada dels dia 25 i 26 de gener va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l’Alt

Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, nord del Solsonès i l’oest de la Garrotxa. En alguns sectors del

Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de 2010. En canvi, aquesta configuració inhibeix el flux del nord i, especialment del nord-oest i de l’oest, situacions que són

les que provoquen nevades destacades al Pirineu Occidental.



36

Gràfic 4. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a Bonaigua(2.266 m) ubicada a la zona nivoclimàtica de l’Aran-franja nord de la Pallaresa. Es compara amb la mitjana de la sèrie i la temporada 2015-2016

Gràfic 5. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a Boí (2.535 m) ubicada a la zona nivoclimàtica de la Pallaresa-Ribagorçana. Es compara amb la mitjana de la sèrie i la temporada 2015-2016



37

Gràfic 6. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló ubicada a la zona nivoclimàtica del Pirineu oriental. Es compara amb la mitjana de la sèrie i la temporada 2015-2016



38

Vent

Durant el mes de gener s’han enregistrat tres episodis de vent fort a Catalunya, associats a les pertorbacions atlàntiques que ens van afectar amb fluxos de ponent o del nord.

La pertorbació que va afectar els dies 10 i 11 (vegeu figura 2) Catalunya, va provocar un episodi de vent

fort. Les ratxes van ser superiors a 90 km/h a punts del prelitoral català, a l’Alt Empordà i a la vall de

l’Ebre, tal com mostra la taula següent on s’assenyalen les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima

(km/h)

10-11 gener 2017

Direcció

(graus) Dia

Portbou Alt Empordà 117,7 325 10 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 106,9 39 10

Mas de Barberans Montsià 104,0 328 10

Pantà de Darnius-Boadella Alt Empordà 94,0 8 10 la Tossa d’Alp 2.500 Cerdanya 90,4 338 10

La figura 23 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 10 i 11 de gener de 2017 a totes les

estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva

orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 23. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 10 i 11 de gener



39

Entre els dies 13 i 17 es va produir un segon episodi de vent. Al llarg de l’episodi el vent del nord i del

nord-oest va bufar amb força a les cotes altes del Pirineu, Prepirineu i prelitoral, així com als dos extrems

del Principat (vegeu figura 5). En molts casos la ratxa màxima de l’episodi es va registrar el dia 17 al matí, quan es va reforçar el vent de gregal coincidint amb l’arribada de la massa d’aire més fred que va

afectar el país entre els dies 17 i 19 de gener. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa.

Nom de l’EMA Comarca

Ratxa màxima

(km/h) 13-17 gener 2017

Direcció

(graus) Dia

Portbou Alt Empordà 155,2 326 13

Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 153,0 350 17 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 146,9 11 17

Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 137,9 39 17 Santuari de Queralt Berguedà 127,4 310 17

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 124,9 79 17 la Tosa d'Alp 2500 Cerdanya 118,8 344 17

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 117,0 38 14

Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 112,3 38 15 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 111,2 353 17

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 109,8 110 17 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 107,3 328 16

Montserrat - Sant Dimes Bages 101,2 331 17

Montsec d'Ares (1.572 m) Pallars Jussà 98,6 9 17 Navata Alt Empordà 97,9 14 16

Núria (1.971 m) Ripollès 97,6 14 14 Mas de Barberans Montsià 97,2 317 16

el Perelló Baix Ebre 95,0 287 13 Pantà de Siurana Priorat 92,9 269 13

Sant Romà d'Abella Pallars Jussà 92,5 336 17

PN dels Ports Baix Ebre 92,2 259 13

La figura 24 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 13 i 17 de gener a les estacions de

la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.



40

Figura 24. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 13 i 17 de gener

Un important temporal de llevant i gregal entre els dies 19 i 23 de gener va provocar una ventada important prop de la costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català (vegeu figura 10). El vent

va bufar amb ratxes fortes a molts sectors del litoral i del prelitoral, especialment durant la matinada del dia 22, amb ratxes de 70 a 90 km/h. Poden semblar registres discrets, sobretot si es comparen amb les

ventades de component nord que sovint superen àmpliament els 100 km/h als dos extrems del país i a

cotes altes del Pirineu, però es tracta de ventades poc habituals a prop de l’àrea metropolitana de Barcelona. Concretament:

L’estació de Barcelona – Zona Universitària va registrar 76,7 km/h de ratxa màxima la matinada

de diumenge. Feia 8 anys que no hi feia tant de vent, des de l’excepcional 24 de gener de 2009

(99,0 km/h)

A Cabrils (Maresme), la ratxa màxima de diumenge va ser de 83,2 km/h, la més forta dels últims

6 anys, des del 12 d’octubre de 2010 (96,8 km/h)

El fort onatge va ser l’aspecte més destacat de l’episodi, ja que va causar molts danys a tot el litoral

català. Entre dissabte i diumenge es van observar onades de 4 a 6 metres d’altura a bona part de la costa, puntualment amb alguna onada de fins a 7 metres, com és el cas de Badalona (Barcelonès).

La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa.



41

Nom de l’EMA Comarca

Ratxa màxima

(km/h)

19-23 gener 2017

Direcció (graus)

Dia

Portbou Alt Empordà 112,7 328 23

Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 97,9 36 22

Port de Barcelona - Bocana Sud Baix Llobregat 95,8 57 21 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 94,3 47 19

La figura 25 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 19 i 23 de gener a les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació

mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 25. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 19 i 23 de gener

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat

orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes.

La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el

percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la

qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).



42

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20

V e l o c i t a t m i t j a n a

d e l v e n t ( m / s )



43

Irradiació solar Els valors de la irradiació solar han estat semblants als normals per a l’època de l’any, si bé es poden identificar anomalies negatives a àmplies zones del Pirineu (fruit de les pertorbacions que van afectar

aquestes zones) i anomalies positives a punts de Ponent i de l’altiplà Central (figura 26).

Figura 26:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de gener de 2017 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA

(Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys

(2007-2016).



44

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE GENER DE 2017

Temperatura màxima absoluta

Aldover (el Baix Ebre) 21,2 °C dia 12 Anglès (la Selva) 21,1 °C dia 31

el Perelló (el Baix Ebre) 20,0 °C dia 12

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -19,7 °C dia 17

Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -19,6 °C dia 18

la Tossa d’Alt 2.500 m (la Cerdanya) -19,0 °C dia 17

Resta del territori

Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -21,6 °C dia 18

Puigcerdà (la Cerdanya) -15,0 °C dia 18

Prades (el Baix Camp) -13,1 °C dia 18

Precipitació màxima en 24 hores

Roses (l’Alt Empordà) 111,3 mm dia 22

Cassà de la Selva (el Gironès) 108,9 mm dia 22 Mas de Barberans (el Montsià) 93,5 mm dia 20

Vent* Santuari de Queralt (el Berguedà) 127,4 km/h dia 17

Pantà de Darnius - Boadella (l’Alt Empordà) 112,3 km/h dia 15

Mas de Barberans (el Montsià) 106,9 km/h dia 10 Montserrat - Sant Dimes (el Bages) 101,2 km/h dia 17

Navata (l’Alt Empordà) 97,9 km/h dia 16 Barcelona-Observatori Fabra (el Barcelonès) 97,9 km/h dia 23

Port de Barcelona-Bocana Sud (el Baix Llobregat) 95,8 km/h dia 21

el Perelló (el Baix Ebre) 95,0 km/h dia 13 Pantà de Siurana (el Priorat) 92,9 km/h dia 13

Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà) 92,5 km/h dia 17

* Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.



45

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER

L’SMC

GENER 2017

Codi Comarca Nom EMA TMm

(°C)

TXm

(°C)

TNm

(°C)

TXx

(°C) dia

TNn

(°C) dia

PPT

(mm)

PPTx24h

(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 6,0 11,6 1,4 17,0 12 -4,5 17 22,7 15,0 27

DQ Alt Camp Vila-rodona 6,9 11,9 2,8 19,3 12 -3,6 18 19,6 13,1 27

U1 Alt Empordà Cabanes 6,6 12,0 1,8 18,0 24 -6,6 7 107,3 50,3 27

W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 7,2 11,9 2,8 16,2 24 -4,8 7 63,5 27,2 22

VZ Alt Empordà Espolla 7,1 11,9 2,3 16,2 24 -4,6 7 112,7 51,2 27

Y5 Alt Empordà Navata 6,2 11,3 1,8 16,4 12 -4,5 18 107,3 37,9 27

J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 6,3 11,3 2,0 16,3 24 -3,8 19 100,8 38,4 27

D6 Alt Empordà Portbou 7,2 9,9 4,9 15,9 12 -0,6 18 97,7 52,3 22

D4 Alt Empordà Roses 8,0 12,1 3,9 16,9 24 -3,2 7 176,6 111,3 22

U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 7,0 12,3 1,9 18,3 24 -5,7 7 90,4 45,8 22

XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 6,7 11,9 1,5 16,9 24 -6,2 7 85,6 38,0 22

WP Alt Penedès Canaletes 5,7 10,1 2,1 16,6 12 -3,3 18 38,1 24,8 27

DI Alt Penedès Font-rubí 6,5 10,9 2,5 17,9 12 -1,4 17 54,1 34,5 27

W4 Alt Penedès la Granada 5,7 11,2 1,6 16,7 12 -3,1 18 42,6 24,0 27

U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 5,4 10,9 1,0 16,2 12 -4,3 18 39,0 25,2 27

WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 5,7 11,5 0,6 17,3 12 -5,0 17 39,8 25,7 27

Y4 Alt Urgell Alinyà 2,6 7,4 -0,6 14,8 12 -8,7 18 38,3 19,0 27

CD Alt Urgell la Seu d'Urgell - Bellestar 1,6 8,6 -3,1 14,8 11 -10,2 18 39,3 17,1 27

W5 Alt Urgell Oliana 2,4 8,3 -2,7 16,5 31 -8,8 6 31,9 14,7 27

CJ Alt Urgell Organyà 2,4 9,5 -2,6 17,2 31 -8,4 6 29,0 17,3 27

Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -6,0 -2,5 -8,8 4,1 6 -19,7 17 70,5 39,5 27

CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 0,5 9,8 -5,1 15,7 11 -12,6 18 39,3 15,0 27

CE Anoia els Hostalets de Pierola 6,1 12,0 2,0 17,8 12 -3,7 18 42,2 30,5 27

XB Anoia la Llacuna 3,8 9,1 -0,7 16,6 31 -7,4 18 77,8 47,0 27

XA Anoia la Panadella 2,2 5,5 -0,8 14,7 31 -7,7 18 35,4 15,2 27

H1 Anoia Òdena 4,0 10,4 -1,3 16,1 31 -8,8 18 41,4 21,9 27

WW Bages Artés 3,2 10,2 -2,0 17,9 31 -8,7 18 28,8 21,4 27

MQ Bages Cardona 2,6 10,3 -2,5 18,8 31 -9,7 18 26,8 14,5 27

U4 Bages Castellnou de Bages 3,9 9,3 -0,2 16,7 31 -6,2 18 31,2 20,3 27

R1 Bages el Pont de Vilomara 3,7 11,0 -1,3 18,6 31 -7,7 18 25,7 18,1 27

WN Bages Montserrat - Sant Dimes 4,1 7,0 1,6 12,6 31 -3,9 18 47,3 33,9 27

CL Bages Sant Salvador de Guardiola 3,1 9,9 -1,9 18,5 31 -9,1 18 48,5 34,1 27

XR Baix Camp Prades 1,5 6,4 -3,4 14,0 31 -13,1 18 64,3 34,2 27

W6 Baix Camp Riudoms 8,1 13,0 3,9 18,9 12 -1,1 7 25,9 16,6 27

U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 8,7 13,4 3,8 18,4 12 -2,4 7 22,2 9,5 27

U7 Baix Ebre Aldover 8,4 13,2 4,3 21,2 12 -1,2 7 64,3 31,4 20

DB Baix Ebre el Perelló 7,0 11,0 4,0 20,0 12 -1,1 18 82,2 50,3 20

U9 Baix Ebre l'Aldea 8,2 12,7 3,8 17,6 12 -1,5 8 104,2 74,0 20

UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 7,9 12,3 4,2 19,3 12 -0,6 7 68,4 42,2 20

X5 Baix Ebre PN dels Ports 1,7 6,1 -1,2 15,9 12 -9,7 18 165,7 82,4 20

DO Baix Empordà Castell d'Aro 7,1 13,0 2,4 19,2 8 -2,5 18 109,5 53,6 22

DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 6,0 12,4 1,0 17,9 31 -5,2 19 125,1 75,0 22

UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 6,1 11,8 0,8 16,0 24 -5,1 19 162,2 92,0 22

UC Baix Empordà Monells 5,5 11,8 0,0 17,0 31 -6,5 19 108,5 59,9 22

UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7,0 11,9 2,3 16,3 31 -3,9 19 139,8 87,5 22



46

Codi Comarca Nom EMA TMm (°C)

TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C) dia

TNn (°C) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 7,9 13,5 3,8 18,2 12 -1,6 17 36,9 17,8 27

UF Baix Llobregat PN del Garraf - el Rascler 5,7 9,5 3,4 16,6 8 -2,6 18 41,1 21,3 27

Y9 Baix Llobregat Port de Barcelona - ZAL Prat 9,0 13,0 5,7 17,3 8 0,4 18 30,5 12,0 27

D3 Baix Llobregat Vallirana 7,2 12,1 3,4 17,7 12 -1,8 18 58,9 30,5 27

UG Baix Llobregat Viladecans 8,0 13,5 3,9 17,6 8 -1,5 18 45,0 18,9 27

WZ Baix Penedès Cunit 8,1 13,7 3,4 17,3 12 -1,3 17 25,1 13,9 27

UH Baix Penedès el Montmell 5,9 10,5 2,4 16,8 31 -3,5 17 37,7 20,5 27

D9 Baix Penedès el Vendrell 7,4 13,3 2,3 17,7 8 -4,1 17 21,0 9,4 27

WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 6,3 12,2 0,6 17,5 12 -4,8 18 27,6 12,5 27

WU Barcelonès Badalona - Museu 9,0 12,6 5,7 17,5 12 -0,3 18 24,5 11,7 27

X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 10,2 13,4 7,5 18,0 8 2,8 18 28,1 10,3 27

D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 7,0 10,6 4,4 16,0 8 -0,8 18 32,1 17,4 27

X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 8,4 13,0 4,6 18,5 8 -0,7 18 34,4 15,4 27

X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 9,1 12,9 5,5 17,3 12 1,3 18 S/S S/S S/S MS Berguedà Castellar de n'Hug - el Clot del Moro 1,5 7,9 -2,7 15,2 31 -9,7 18 50,7 24,1 27

UI Berguedà Gisclareny 1,1 4,3 -1,7 10,5 12 -8,6 17 64,6 30,4 27

WV Berguedà Guardiola de Berguedà 1,4 8,4 -3,9 14,2 31 -10,9 18 57,2 29,8 27

CR Berguedà la Quar 2,6 7,6 -0,8 15,7 31 -7,1 18 39,0 16,4 27

WM Berguedà Santuari de Queralt 3,1 6,8 0,0 12,6 31 -5,7 18 64,4 27,8 27

Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -3,7 -1,2 -5,9 6,4 12 -15,8 17 85,4 39,3 27

DP Cerdanya Das - Aeròdrom -1,7 6,3 -8,2 13,2 31 -21,6 18 47,3 20,5 27

ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 -6,4 -4,0 -8,8 4,3 12 -19,0 17 S/S S/S S/S Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -3,5 -0,1 -6,3 8,1 12 -16,7 17 170,0 48,6 16

YA Cerdanya Puigcerdà 0,0 6,0 -4,6 13,5 4 -15,0 18 68,8 22,7 16

W8 Conca de Barberà Blancafort 4,4 9,2 -0,3 15,5 31 -6,7 18 50,5 39,7 27

CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 4,4 9,0 0,4 16,2 31 -5,3 18 52,2 39,0 27

UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 3,0 7,1 -0,4 15,9 31 -6,4 18 42,8 16,6 27

XU Garraf Canyelles 6,5 12,5 1,7 17,2 12 -4,2 18 38,2 23,9 27

UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 7,8 12,9 4,0 17,8 8 -2,1 18 29,7 14,4 27

UL Garrigues Castelldans 3,6 8,7 -0,7 17,0 31 -7,6 8 16,2 8,1 28

UM Garrigues la Granadella 3,6 8,0 -0,3 16,3 31 -6,8 18 19,4 8,2 27

W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 2,9 10,4 -2,5 16,6 31 -8,6 18 75,3 15,1 27

YB Garrotxa Olot 3,5 10,3 -1,7 16,1 12 -8,5 18 71,8 20,0 20

UN Gironès Cassà de la Selva 5,4 11,6 0,3 16,7 8 -6,1 6 209,7 108,9 22

UO Gironès Fornells de la Selva 4,3 12,2 -1,5 17,1 31 -7,7 18 116,1 33,6 22

XJ Gironès Girona 4,7 12,3 -1,2 17,4 31 -8,1 18 117,3 34,5 20

UP Maresme Cabrils 8,7 13,2 4,9 18,8 8 -0,2 17 34,5 10,5 20

UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 5,7 9,2 2,7 15,9 8 -2,5 18 78,7 19,3 20

WT Maresme Malgrat de Mar 6,8 12,6 1,8 16,2 12 -4,0 17 80,6 21,5 22

US Montsià Alcanar 9,2 13,5 5,1 17,5 16 1,6 8 78,4 46,1 20

UU Montsià Amposta 8,3 12,5 4,5 17,1 12 0,8 18 80,8 55,7 20

UW Montsià els Alfacs 8,1 11,8 4,5 16,4 12 0,0 18 65,2 41,4 20

DL Montsià Illa de Buda 9,3 12,8 6,2 16,7 16 1,3 7 72,4 44,8 20

C9 Montsià Mas de Barberans 8,0 12,2 4,2 18,6 12 -2,3 18 136,3 93,5 20

UX Montsià Ulldecona - els Valentins 7,3 12,6 2,3 19,2 12 -4,6 18 151,1 91,8 20

WB Noguera Albesa 3,5 8,5 -1,1 17,8 31 -7,5 18 12,8 7,7 27

WG Noguera Algerri 3,5 8,3 -0,6 16,2 31 -6,2 18 12,2 7,6 27

X6 Noguera Baldomar 1,8 7,5 -3,3 16,3 31 -10,3 18 15,2 8,4 27

WX Noguera Camarasa 2,6 7,1 -1,3 16,0 31 -7,7 18 11,5 8,6 27

WA Noguera Oliola 1,7 7,5 -3,4 16,6 31 -11,3 18 16,5 8,2 28



47


TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C) dia

TNn (°C) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

UY Noguera Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes 2,9 7,6 -1,6 16,6 31 -8,3 18 20,9 15,3 27

V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 2,9 8,5 -1,9 17,4 31 -8,7 18 12,8 6,9 28

CQ Noguera Vilanova de Meià 2,8 8,2 -1,7 17,2 31 -8,3 18 24,8 19,4 27

V3 Osona Gurb 2,8 8,6 -1,6 16,8 31 -8,1 18 29,4 9,7 27

V4 Osona Montesquiu 2,6 9,1 -1,8 17,5 31 -8,1 18 44,4 12,0 27

CY Osona Muntanyola 3,4 7,8 0,0 14,0 31 -5,5 18 38,4 12,8 27

CC Osona Orís 2,6 9,3 -1,9 17,0 31 -8,1 18 26,8 11,1 27

KE Osona Pantà de Sau S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 73,5 28,9 20

V5 Osona Perafita 2,5 7,3 -1,4 14,8 31 -6,5 18 22,7 9,7 27

XO Osona Vic 2,8 8,6 -1,6 16,9 31 -8,0 18 35,9 11,5 27

WS Osona Viladrau 2,5 6,9 -1,0 12,9 31 -7,2 17 88,4 26,3 27

YC Pallars Jussà la Pobla de Segur 1,9 9,5 -3,4 17,2 24 -8,5 18 15,5 13,7 27

WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 0,8 4,0 -1,9 9,9 12 -10,0 17 26,8 26,6 27

CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 3,5 10,7 -1,7 17,6 24 -8,4 18 10,4 7,3 27

XQ Pallars Jussà Tremp 1,8 10,0 -3,9 16,7 24 -10,0 18 14,7 12,5 27

Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -5,4 -2,2 -8,3 7,3 12 -19,6 18 146,1 40,7 15

Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -5,4 -2,1 -7,9 7,4 12 -18,6 17 249,5 62,7 16

Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -5,2 -2,3 -7,6 4,9 12 -18,6 17 175,1 58,3 27

ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -5,7 -2,8 -8,2 4,9 12 -18,5 17 92,3 56,9 27

XH Pallars Sobirà Sort 2,4 9,7 -2,9 15,6 9 -8,1 2 27,6 11,7 16

DJ Pla de l'Estany Banyoles 6,0 11,1 1,7 17,6 31 -5,0 18 91,5 24,0 22

C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 3,1 8,6 -1,6 18,2 31 -8,4 18 16,4 10,1 28

V8 Pla d'Urgell el Poal 2,9 8,5 -2,0 16,8 31 -9,9 18 13,9 9,2 28

WC Pla d'Urgell Golmés 3,2 8,2 -1,4 17,3 31 -8,9 18 16,3 10,5 28

XI Pla d'Urgell Mollerussa 3,4 8,5 -1,2 17,1 31 -9,1 18 14,4 9,7 28

WJ Priorat el Masroig 5,1 11,4 0,1 18,3 12 -7,2 18 23,5 8,3 27

X1 Priorat Falset 5,5 10,2 1,6 17,1 31 -5,6 18 43,0 23,5 27

D1 Priorat Margalef 3,8 9,8 -0,8 17,8 31 -7,8 18 20,4 11,8 27

MR Priorat Pantà de Siurana 4,3 10,4 -0,2 18,8 31 -8,1 18 38,2 22,1 27

WR Priorat Torroja del Priorat 5,6 11,3 1,0 18,2 31 -6,5 18 19,5 9,7 27

XD Priorat Ulldemolins 3,6 8,2 -0,2 16,9 31 -7,9 18 28,7 11,8 27

VA Ribera d'Ebre Ascó 5,7 10,1 1,9 17,2 31 -5,1 8 17,1 9,6 27

VB Ribera d'Ebre Benissanet 6,3 12,2 1,5 19,5 12 -6,6 7 29,8 8,7 27

VC Ribera d'Ebre Pantà de Riba-roja 5,9 11,2 2,1 18,7 31 -3,0 7 11,1 7,8 27

Y6 Ribera d'Ebre Tivissa 5,4 10,0 2,0 17,6 12 -3,8 18 75,4 25,1 27

D7 Ribera d'Ebre Vinebre 5,4 12,0 -0,1 19,3 12 -6,0 18 15,1 6,6 27

CG Ripollès Molló - Fabert 1,1 5,1 -2,4 11,8 31 -9,6 17 87,7 26,8 27

DG Ripollès Núria (1.971 m) -2,4 1,6 -5,7 10,5 31 -14,9 17 92,5 28,0 27

M6 Ripollès Sant Joan de les Abadesses S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 60,2 17,6 25

CI Ripollès Sant Pau de Segúries 1,2 7,8 -3,4 14,4 31 -10,9 18 77,8 20,1 28

ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -5,3 -2,4 -8,0 6,3 31 -18,6 17 165,4 37,8 27

C8 Segarra Cervera 2,7 6,9 -0,8 16,5 31 -8,3 18 14,9 4,3 28

VD Segarra el Canós 3,2 7,3 -0,5 17,0 31 -8,2 18 15,2 5,1 28

VE Segrià Aitona 3,8 9,4 -1,1 17,6 16 -7,3 18 7,7 4,0 27

XY Segrià Alcarràs 3,5 9,3 -1,3 17,5 31 -8,9 18 13,2 7,9 27

WK Segrià Alfarràs 3,3 8,9 -1,7 17,4 31 -8,6 18 12,8 8,6 27

X3 Segrià Alguaire 3,2 7,9 -0,7 16,6 31 -7,2 18 16,2 11,3 27

XM Segrià els Alamús 3,3 8,3 -1,1 17,0 31 -6,9 7 15,7 8,2 28

VH Segrià Gimenells 3,5 8,7 -0,9 17,3 31 -8,5 18 7,6 5,2 27

XW Segrià Lleida - la Bordeta 3,8 9,1 -0,6 17,5 31 -7,7 18 15,3 6,7 27



48


TXm (°C)

TNm (°C)

TXx (°C) dia

TNn (°C) dia

PPT (mm)

PPTx24h (mm) dia

WI Segrià Maials 3,9 8,8 -0,2 16,2 31 -6,1 8 11,7 5,8 27

VK Segrià Raimat 3,2 8,8 -1,4 18,4 31 -8,3 18 14,0 10,2 27

XN Segrià Seròs 3,8 9,5 -1,3 17,7 31 -8,0 18 6,9 3,3 27

X7 Segrià Torres de Segre 3,9 8,3 0,3 16,3 31 -6,2 8 11,0 5,1 27

VM Segrià Vilanova de Segrià 3,3 9,0 -1,8 18,4 31 -9,6 18 11,9 7,5 27

DN Selva Anglès 4,9 12,0 -0,7 21,1 31 -7,9 18 79,3 21,9 20

KP Selva Fogars de la Selva 4,9 12,9 -0,5 18,9 8 -7,9 18 90,7 35,3 20

XS Selva Santa Coloma de Farners 5,6 12,1 0,7 17,9 31 -5,5 18 81,1 28,2 20

VN Selva Vilobí d'Onyar 4,3 12,2 -1,7 17,6 31 -8,1 18 89,1 26,2 20

Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -4,6 -2,1 -7,1 4,6 12 -17,1 17 39,2 12,2 25

MV Solsonès Guixers - Valls -0,2 8,1 -5,6 15,5 31 -12,4 18 43,4 28,6 27

VO Solsonès Lladurs 2,1 7,6 -2,0 14,8 31 -8,2 18 25,1 11,1 25

MW Solsonès Navès S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 31,8 16,4 27

VP Solsonès Pinós 2,1 6,8 -1,8 15,8 31 -8,5 18 36,4 18,7 27

XT Solsonès Solsona 2,9 9,1 -1,8 16,5 31 -8,5 18 29,8 16,8 27

VQ Tarragonès Constantí 7,1 13,2 1,3 18,2 12 -7,0 18 23,9 16,1 27

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 8,7 14,4 3,7 19,3 12 -3,3 18 24,6 9,4 27

DK Tarragonès Torredembarra 9,1 13,9 4,5 17,7 16 -0,2 18 22,6 10,7 27

WD Terra Alta Batea 5,2 9,0 1,7 16,9 31 -4,3 4 27,6 9,8 28

XP Terra Alta Gandesa 5,3 9,6 1,8 17,1 12 -3,8 18 38,2 21,2 27

D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 5,0 9,3 1,6 17,5 12 -5,0 18 62,5 35,5 20

WL Urgell Sant Martí de Riucorb 3,4 7,5 -0,1 16,1 31 -7,8 18 22,1 9,7 27

C7 Urgell Tàrrega 3,5 8,0 -0,1 17,8 31 -7,2 18 16,4 6,0 28

XX Urgell Tornabous 2,9 8,2 -1,8 17,2 31 -9,4 18 14,6 8,6 28

VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -5,2 -2,5 -7,8 5,0 12 -17,6 17 187,0 37,1 10

Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -4,9 -1,4 -7,7 7,4 31 -17,9 18 134,7 32,2 15

CU Val d'Aran Vielha -0,3 4,7 -3,2 12,6 31 -12,3 18 98,9 39,6 16

XC Vallès Occidental Castellbisbal 6,2 12,1 1,8 17,1 30 -3,9 18 36,8 26,4 27

VU Vallès Occidental Rellinars 4,1 9,8 -0,3 16,9 31 -5,6 18 35,0 19,3 27

XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 6,3 11,6 1,4 15,9 31 -4,9 18 34,1 17,6 27

XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 6,2 12,0 1,6 16,8 31 -3,6 18 38,3 23,3 27

VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 4,1 9,3 -1,0 16,7 31 -6,9 18 42,7 28,7 27

D2 Vallès Occidental Vacarisses 3,4 10,5 -1,5 16,0 31 -7,5 18 34,7 21,0 27

X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 5,4 11,7 0,1 16,2 12 -6,2 18 35,1 18,5 27

KX Vallès Oriental la Roca del Vallès - ETAP Cardedeu S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 52,6 15,7 20

XG Vallès Oriental Parets del Vallès 6,5 12,5 1,6 17,4 31 -4,2 18 26,1 10,2 27

XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) -0,4 2,4 -3,2 10,4 12 -10,8 17 127,9 58,3 20

VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 3,1 6,5 0,4 13 8 -5,6 17 70,2 23,0 27

WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 4,6 12,3 -0,6 16,8 12 -7,0 18 38,9 11,9 27

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en °C TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en °C TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en °C TXx Temperatura màxima absoluta, en °C TNn Temperatura mínima absoluta, en °C PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor

* No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 17/02/2017. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.



49

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar

dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació

INTENSITAT

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts.

- Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts.

- Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts.

- Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en

poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. - Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període

curt de temps.

ACUMULACIÓ

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les

quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores.

- Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores.

- Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores.

- Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu - Minsa : fins a 2 cm.

- Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores.

- Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores.

- Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.


Documents

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2017...Concretament, entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d’1 metre de neu nova a cotes