Butlletí estiu 2012 - meteo.cat · Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. 3 1. Balanç de la temperatura i la precipitació

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2012 Data del document: 26 de setembre de 2012 L’estiu del 2012 ha estat càlid a gairebé tot el territori català, sobretot en zones de les comarques del Berguedà, el Pallars Jussà i Osona, així com al massís del Montseny i a les Terres de l’Ebre. La precipitació ha estat escassa a gairebé tot Catalunya, només en alguns punts de la depressió Central ha estat normal o plujós. A la resta del territori ha estat sec i en zones de la Costa Brava sud, delta de l’Ebre, altiplà Central i alguns punts de les comarques del Priorat i la Terra Alta ha estat molt sec. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament l’estiu del 2012 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre i l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura L’estiu del 2012 ha estat càlid a gairebé tot Catalunya, sobretot en zones de les comarques del Berguedà, el Pallars Jussà i Osona, així com al massís del Montseny i a les Terres de l’Ebre. Únicament es pot qualificar de normal en alguns punts del Montsià, Baix Penedès i Baix Empordà. De fet, ha estat un dels més càlids dels darrers anys, només superat per l’estiu de 2003, el de 1994 i molt similar al de 2009. L’estació ha presentat un contrast entre els mesos de juny i agost, en el fet que van ser predominantment càlids i el mes de juliol, que va ser normal o fred. Així, durant el primer terç de l’estiu, van persistir les altes pressions i el flux de sud, factors que van permetre un ambient càlid. En canvi, durant l’equador de l’estació, especialment al juliol, el pas de diferents solcs va afavorir el flux de nord, impedint la pujada de temperatures i facilitant nits poc càlides, nogensmenys, en aquest període també es va produir un important episodi de calorada. Finalment, el darrer mes de l’estiu va ser quan hi va haver els episodis més destacats de calor, essent un dels mesos més càlids de les darreres dècades, només superat per l’agost del 2003 i el juliol del 2006. Totes les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) han enregistrat valors de temperatura mitjana estacional per sobre de la mitjana climàtica. Tot seguit es mostren les estacions en què les anomalies han estat més importants, per sobre de +2,0 °C:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Gisclareny el Berguedà +2,8 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +2,8 la Quar el Berguedà +2,6 Ulldemolins el Priorat +2,5 Viladrau Osona +2,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya +2,4 Lladurs el Solsonès +2,4 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental +2,4 Aldover el Baix Ebre +2,3 la Pobla de Segur el Pallars Jussà +2,3 Montesquiu Osona +2,3 Orís Osona +2,2 Parets del Vallès el Vallès Oriental +2,2 Cervera la Segarra +2,2 Batea la Terra Alta +2,2 Tàrrega l’Urgell +2,2 Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà +2,1 Barcelona - el Raval el Barcelonès +2,1 Santuari de Queralt el Berguedà +2,1 Vic Osona +2,1

Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a l’estiu del 2012

4

Episodis més destacats Durant l’estiu del 2012 s’han produït diversos episodis de calor que han afectat tot Catalunya en els quals s’han superat efemèrides de temperatura màxima en algunes de les estacions de la XEMA. També cal destacar un episodi de temperatura per sota dels valor normals, en el qual també s’hi han produït rècords: • Entre els dies 25 i 30 de juny l’advecció d’una massa d’aire molt càlid procedent del nord del

continent africà i la subsidència causada per la presència d’una dorsal tèrmica en els nivells mitjans de la troposfera, centrada a la península Ibèrica i associada a una situació anticiclònica que s’estenia per l’Europa Occidental, va generar un augment significatiu de les temperatures. La calor va ser especialment intensa a les comarques de l’interior, així com al Pirineu i Prepirineu. En canvi, el vent de marinada que va bufar prop de la costa durant les hores centrals del dia va mantenir la temperatura en valors més moderats en aquests sectors, amb humitat relativa elevada i una notable sensació de xafogor. En 6 de les 127 estacions amb més de 10 anys de dades de la XEMA es va superar el rècord de temperatura màxima en un mes de juny, com per exemple a Seròs – Depuradora (el Segrià) on es va arribar als 37,9 ºC o Ascó (la Ribera d’Ebre) on es van assolir els 38,5 ºC.

• Els dies 17, 18 i 19 de juliol va arribar una onada de calor fruit de l’entrada d’una massa d’aire molt càlid procedent del nord del continent africà. La calor va ser destacada durant les hores diürnes a les comarques de l’interior, així com a punts del litoral i del prelitoral. En canvi, durant la nit la temperatura va baixar per sota dels 20 ºC (llindar a partir del qual es considera nit tropical) a gran part del país, a excepció del litoral Central i, durant la nit del dia 18, a punts del Priorat i del dia 19 a àmplies zones de ponent i del delta de l’Ebre. La temperatura màxima més elevada es va enregistrar a Vinebre amb 40,1 ºC.

• Durant la matinada del 24 de juliol, la temperatura mínima va ser rècord en un mes de juliol a 8 de

les 127 estacions gestionades per l’SMC amb més de 10 anys de dades, totes ubicades al quadrant nord-est del país. Concretament, a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i a punts de la Garrotxa, la Selva i el Vallès Oriental. Destaquen els 10,5 ºC a Cabanes, els 9,5 ºC a Torroella de Fluvià, els 9,6 ºC a Sant Pere Pescador i els 10,6 ºC a Ventalló, totes elles situades a l’Alt Empordà.

• L’1 d’agost hi va haver un important ascens de la temperatura a gran part del país, causat pel pas

d’una dorsal que anava acompanyada d’aire molt càlid a les capes més baixes de la troposfera. Va ser especialment notable a l’interior de les Terres de l’Ebre i a la Catalunya Central, així com en alguns sectors del prelitoral i fins i tot del Pirineu. La temperatura màxima més elevada a Catalunya es va assolir a Vinebre (la Ribera d’Ebre) amb 41,0 ºC.

• Episodi de calor que va afectar Catalunya entre els dies 9 i 11 d’agost, caracteritzat per la presència

d’aire molt càlid a les capes baixes de l’atmosfera provinent del nord d’Àfrica, que juntament amb una absència de nuvolositat va permetre que s’assolissin valors termomètrics extrems, especialment durant els dies 10 i 11, quan la temperatura màxima va superar àmpliament els 35 ºC a tot l’interior, a moltes valls pirinenques i en alguns sectors del prelitoral. El llindar dels 40 ºC es va sobrepassar a diverses zones del terç oest, des de la Terra Alta (41,2 ºC a Batea o 40,4 ºC a Horta de Sant Joan) fins al Prepirineu occidental (41,6 ºC a Organyà, a l’Alt Urgell), passant per alguns punts de la vall de l’Ebre, del pla de Lleida i de la conca de Tremp. El valor més alt de l’episodi a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es va enregistrar el dia 10 a Seròs (el Segrià), amb 41,8 ºC. Cal destacar que, durant aquest episodi, l’estació de radiosondatge de Barcelona va mesurar 27,5 ºC al nivell de 850 hPa, que equival a uns 1.500 metres d’alçada i és un dels nivells de referència en

5

l’estudi de la temperatura prop de la superfície. Es tracta del segon valor més alt enregistrat a l’estació de radiosondatge de Barcelona, que disposa de dades des de l’any 1998, i supera en més de 10 ºC la temperatura mitjana del mes d’agost en aquest nivell de la troposfera.

• A partir del dia 17 i fins al 23 d’agost es va produir l’episodi de calor més important de l’estiu i el

més destacat dels darrers 6 anys, provocat per una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica que va afectar Catalunya. El més destacable d’aquest episodi de calor a Catalunya va ser la seva persistència. Així, durant una setmana la temperatura al nivell de 850 hPa (a uns 1.500 m d’alçada) es va mantenir al voltant dels 25 ºC sobre Catalunya, segons dades dels radiosondatges. Els primers dies la calor va afectar especialment el Pirineu, Prepirineu i l’interior del país, mentre que durant els darrers dies va impactar sobre el nord-est i les zones del prelitoral i litoral Central. En general, la temperatura màxima al llarg de l’episodi es va situar entre els 35 ºC i els 40 ºC a les comarques de l’interior, i a les valls del Pirineu i Prepirineu i del prelitoral. Els 40 ºC es van superar en zones baixes de l’interior, a les fondalades del Prepirineu occidental (conca de Tremp i vall del Segre) i puntualment a zones del prelitoral. De totes maneres, la gran majoria de les EMA gestionades per l’SMC que tenen una sèrie de més de 10 anys de dades no van assolir la seva temperatura màxima absoluta durant aquest episodi, exceptuant àrees de l’alta muntanya. En aquests sectors la temperatura màxima va ser la més alta de la sèrie a totes les estacions situades per damunt dels 1.800 metres d’altitud al Pirineu occidental i central (de la Val d’Aran a la Cerdanya). Artés (el Bages) amb 41 ºC, Organyà (l’Alt Urgell) amb 40,9 ºC i Castellbisbal (el Vallès Occidental) amb 40,8 ºC van ser les EMA amb els valors més alts de l’episodi.

A continuació es mostren les temperatures més elevades enregistrades durant aquest estiu a les EMA de l’SMC, les quals en molts casos han comportat la superació de rècords:

Estació Comarca T màxima estiu (ºC) Dia Seròs - Depuradora el Segrià 41,8 10/08/2012Organyà l’Alt Urgell 41,6 10/08/2012Batea la Terra Alta 41,2 10/08/2012Artés el Bages 41,0 20/08/2012Vinebre la Ribera d'Ebre 41,0 01/08/2012Castellbisbal el Vallès Occidental 40,8 20/08/2012Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 40,6 11/08/2012Torroja del Priorat el Priorat 40,5 20/08/2012Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 40,5 10/08/2012Torres de Segre el Segrià 40,5 10/08/2012Horta de Sant Joan la Terra Alta 40,4 10/08/2012Sant Salvador de Guardiola el Bages 40,3 20/08/2012la Pobla de Segur el Pallars Jussà 40,3 11/08/2012Vilanova de Meià la Noguera 40,2 11/08/2012Alcarràs el Segrià 40,2 10/08/2012Anglès la Selva 40,2 22/08/2012Margalef el Priorat 40,1 10/08/2012Vilanova de Segrià el Segrià 40,1 20/08/2012Gurb Osona 40,0 21/08/2012Aitona el Segrià 40,0 10/08/2012Alfarràs el Segrià 40,0 21/08/2012

Taula 2: Valors màxims de temperatura corresponents a l’estiu de 2012

6

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2012 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

7

1.2 Precipitació

L’estiu del 2012 (mesos de juny, juliol i agost) ha estat sec a pràcticament tot Catalunya. La característica predominant del règim pluviomètric de l’estació ha estat la irregularitat, fenomen propi de l’època causada pel caràcter tempestuós de la precipitació. Així, l’estació ha estat normal en alguns punts del Pirineu occidental, litoral Central i comarques de ponent, mentre que gairebé a tota la resta del territori la precipitació ha estat clarament inferior a la mitjana climàtica. A la major part de la meitat est i a les Terres de l’Ebre s’ha recollit menys de la meitat de la precipitació mitjana climàtica i, fins i tot, menys del 30% en alguns sectors del sud de la Costa Brava, de l’altiplà Central, de les Terres de l’Ebre i del Priorat, de manera que en aquests sectors l’estiu es pot qualificar de molt sec. Fent una llambregada a les quantitats recollides, els màxims s’han produït al Pirineu occidental on en algun punt s’ha arribat a enregistrar una mica més de 300 mm. Quant a les quantitats mínimes recollides, s’han situat per sota dels 20 mm, enregistrats en alguns punts de les Terres de l’Ebre. Durant els tres mesos de l’estiu del 2012 la precipitació ha estat escassa; el mes de juny ha estat molt sec a la part sud de Catalunya i sec a gairebé tota la resta del territori, exceptuant el vessant sud del Pirineu occidental que ha estat normal o fins i tot plujós. En canvi, la irregularitat ha estat la característica més destacada del juliol, essent molt plujós a àmplies zones de la plana de Lleida, a l’altiplà Central i a l’extrem sud del Principat, i en canvi molt sec al Pirineu i Prepirineu oriental. Finalment, al darrer mes de l’estació han tornat a escassejar les precipitacions, fent que resultés sec o molt sec a la major part de Catalunya. A continuació es mostren les dades de precipitació superiors a 150 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 324,8 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 253,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 246,7 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 228,8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 226,4 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 192,4 Sort el Pallars Sobirà 174,8 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 163,0 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 160,5 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 159,4 Sant Pau de Segúries el Ripollès 155,2 la Quar el Berguedà 155,1 Molló el Ripollès 152,3

Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2012 Tot seguit es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 25 mm, enregistrats durant l’estiu del 2012 a les EMA gestionades per l’SMC:

8

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Cervera la Segarra 23,8 Santa Coloma de Queralt la Conca de Barberà 23,7 Ascó la Ribera d'Ebre 23,7 Torroja del Priorat el Priorat 23,4 la Panadella l’Anoia 22,1 Vinebre la Ribera d'Ebre 20,4 Horta de Sant Joan la Terra Alta 19,6 Gandesa la Terra Alta 16,4 el Masroig el Priorat 16,3 Illa de Buda el Montsià 12,4 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2012

Episodis pluviomètrics més destacats • Entre els dies 2 i 4 de juny un front va creuar Catalunya. L’origen atlàntic de la baixa va provocar

que, si bé les precipitacions van afectar gran part del territori, les acumulacions enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC no fossin gaire importants, ja que les masses humides procedents de l’oest de la península Ibèrica van arribar força desgastades. Les precipitacions més importants es van enregistrar al vessant sud del Pirineu i del Prepirineu i a la serralada Prelitoral. Destaquen els 44,7 mm a Sort, el Pallars Sobirà, els 39,9 mm a Espot (2.519 m), el Pallars Sobirà i els 39,1 mm a Vacarisses, el Vallès Occidental.

• Entre els dies 17 i 20 de juny, una pertorbació de procedència atlàntica acompanyada d’aire relativament fred en alçada junt amb una bombolla d’aire càlid als nivells baixos de la troposfera, amb origen del nord d’Àfrica, que afectava el vessant mediterrani de la península Ibèrica va produir un contrast tèrmic entre els dos nivells troposfèrics que va facilitar la inestabilització de l’atmosfera, una reactivació del front en el seu pas per la meitat septentrional del Principat i l’aparició de ruixats i tempestes al nord del país. Destaquen els 81,7 mm a Espot (2.519 m), el Pallars Sobirà, els 58,2 mm a Boí (2.535 m), l’Alta Ribagorça i els 52,5 mm a Bonaigua (2.266 m), el Pallars Sobirà.

• L’1 de juliol un solc en els nivells mitjans de la troposfera associat a una àrea de baixes pressions ubicada a la latitud de les illes Britàniques es trobava gairebé a la vertical de Catalunya, amb una temperatura freda per l’època de l’any (de l’ordre dels -18 ºC) en el seu centre. Els ruixats i les tempestes van afectar sobretot l’altiplà Central, i el prelitoral i el litoral Central. Les quantitats més importants enregistrades van ser els 64,1 mm a Tàrrega, l’Urgell, els 56,8 mm a Sant Martí de Riucorb, l’Urgell, els 47,9 mm a Oliana, l’Alt Urgell i els 46,3 mm a Barcelona – el Raval, el Barcelonès.

• Episodi de precipitacions durant els dies 4, 5, 6 i 7 de juliol fruit d’un front de procedència atlàntica.

En superfície, les baixes pressions abraçaven gran part de l’Europa Occidental, amb centre a les illes Britàniques. En alçada, una gran ondulació del corrent en jet, fruit d’un solc associat a la baixa anteriorment esmentada, començava a afectar l’oest de la península Ibèrica, amb aire fred en el seu centre (de l’ordre de -20 ºC, si bé a la vertical de Catalunya aquesta era de -12 ºC). Aquest fet, juntament amb l’aire càlid que hi havia en els nivells més baixos de l’atmosfera va provocar un contrast tèrmic entre els dos nivells afavorint l’aparició de tempestes, que van afectar fonamentalment el terç nord del país. El caràcter atlàntic de la pertorbació va provocar que les quantitats més importants s’enregistressin a la meitat oest de Catalunya, arribant aquestes molt desgastades a la meitat oriental del país. Les principals acumulacions van ser els 58,2 mm a Montsec d'Ares (1.572 m), el Pallars Jussà, els 57,8 mm a Maials, el Segrià i els 50,6 mm a Vilanova de Meià, la Noguera.

9

• Entre els dies 24 i 30 d’agost, fruit d’una circulació zonal en alçada (vents de l’oest) que va

comportar, d’una banda, que la massa d’aire càlid es traslladés cap a la meitat oriental del continent, i, de l’altra, el pas de dos sistemes frontals, va provocar un episodi de tempestes de distribució molt irregular. La taula següent reflecteix les quantitats superiors als 30 mm enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC durant l’episodi. Les quantitats més importants es van concentrar al Prepirineu central i oriental.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) la Vall d'en Bas la Garrotxa 72,9 Santuari de Queralt el Berguedà 72,8 Constantí el Tarragonès 55,1 la Quar el Berguedà 55,1 Olot la Garrotxa 51,4 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 43,3 Artés el Bages 42,9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 41,0 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 39,4 Sant Pau de Segúries el Ripollès 39,2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 37,4 Vallirana el Baix Llobregat 34,9 Molló el Ripollès 34,6 Muntanyola Osona 34,5 Gurb Osona 33,2 Viladrau Osona 31,4

Taula 5: Precipitació acumulada durant l’episodi del 24 al 30 d’agost de 2012

10

Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu del 2012 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

11

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura L’estiu del 2012 ha estat el tercer més càlid de la sèrie a l’Observatori de l’Ebre. Només durant l’estiu del 2009, i sobretot durant el del 2003, es va enregistrar una temperatura mitjana estacional més elevada. Així, la temperatura mitjana de l’estiu del 2012 ha estat sensiblement superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5:

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Estiu 26,7 24,3 24,7 Taula 6: Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

L’anomalia de la temperatura de l’estiu del 2012 respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990 ha estat de +2,4 °C, i de +2,0 °C si es compara amb la mitjana del període 1971-2000. La taula següent recull els valors de temperatura mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques corresponents d’ambdós períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Juny 25,5 22,2 22,5 Juliol 26,4 25,4 25,7 Agost 28,4 25,3 25,9

Taula 7: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

El desglossament mensual mostra com els tres mesos van ser càlids, tot i que el juliol va suposar un parèntesi més temperat entre uns mesos de juny i agost amb valors de temperatura notablement per sobre de la mitjana climàtica. Si la primavera va acabar amb unes anomalies al mes de maig per sobre de +2 °C, al juny aquesta diferència es va incrementar fins a assolir anomalies de l’ordre de +3,0 °C. Concretament, l’anomalia respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990 va ser de +3,3 °C i de +3,0 °C si es pren com a referència el període 1971-2000. Durant el juliol, aquestes diferències es van reduir força, tot i que encara va resultar un mes càlid; les anomalies van ser de +1,0 °C si es compara amb la mitjana del període 1961-1990 i de +0,7 °C respecte del valor mitjà del període 1971-2000. Per últim, l’agost va tornar a ser molt càlid, tot i que no tant com el juny: les anomalies enregistrades van ser de +3,1 °C i +2,5 °C respecte a cada període de referència. El gràfic següent mostra l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu (figura 3), on s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. A continuació es mostra l’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica (figura 4).

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el del 1961-1990 i el del 1971-2000.

12

Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana d'estiu - Observatori de l'Ebre

Temperatura mitjana estiu

Mitjana mòbil (11 anys)

Línia de tendència

Figura 4 Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període del 1961-1990.

-4

-3

-2

-1

1

2

3

4

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana d'estiu - Observatori de l'Ebre

13

La temperatura màxima mitjana ha estat clarament superior a les dues mitjanes climàtiques de referència, les anomalies han estat de +2,6 ºC i +2,3 ºC:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 33,0 30,4 30,7 Taula 8: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana mensual han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Juny 31,9 28,3 28,4 Juliol 32,6 31,6 31,8 Agost 34,5 31,2 31,8 Taula 9: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Tot i haver-se produït anomalies positives durant els tres mesos, les diferències van ser molt més accentuades durant el juny i l’agost. Concretament, l’anomalia del juny va ser de +3,6 °C respecte de la mitjana del 1961-1990 i de +3,5 °C si es compara amb la del 1971-2000, mentre que al juliol aquestes diferències es van veure reduïdes a +1,0 °C i +0,8 °C, respectivament. Finalment, les anomalies de l’agost van ser de +3,3 °C i +2,7 °C respecte dels dos períodes climàtics de referència. La temperatura mínima mitjana de l’estiu també ha estat superior als valors mitjans climàtics: +2,3 °C respecte de la mitjana del 1961-1990 i +1,8 ºC respecte de la del període 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 20,5 18,2 18,7 Taula 10: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

A continuació es mostren els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Juny 19,0 16,2 16,5 Juliol 20,2 19,2 19,5 Agost 22,2 19,3 20,0 Taula 11: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Durant els tres mesos es van produir anomalies positives, però com en el cas de la temperatura màxima mitjana, les anomalies més marcades es van enregistrar als mesos de juny i agost, més càlids que el juliol. Així, l’anomalia de la temperatura mínima mitjana durant el juny va ser de +2,8 °C si es compara amb el període 1961-1990 i de +2,5 °C si es pren com a referència el període 1971-2000. Pel que fa al juliol, les anomalies van ser pràcticament iguals que per a la temperatura màxima mitjana: +1,0 °C i +0,7 °C respecte de cada període climàtic de referència. Pel que fa a l’agost, els valors d’anomalia van ser de 2,9 °C si es compara amb la mitjana del període 1961-1990 i de 2,2 °C en comparació amb la del període 1971-2000.

14

Tot seguit es mostra el gràfic amb l’evolució dels valors de temperatura extrema de l’estiu des del començament de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 5). Figura 5 Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Observatori de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn


15

2.1.2 Precipitació L’estiu del 2012 ha estat sec a l’Observatori de l’Ebre; la precipitació recollida ha estat aproximadament una tercera part de la precipitació mitjana climàtica:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 29,5 90,2 91,3

Taula 12: Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant l’estiu ha estat:

· 60,7 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 32,7% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 61,8 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 32,3% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

A continuació es mostren els valors de precipitació dels mesos d’estiu:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000


Taula 13: Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

La quantitat de precipitació recollida al juny i al juliol va ser molt similar, però com que la precipitació mitjana climàtica del juny és més elevada, el juny va presentar dèficit pluviomètric, mentre que el juliol es pot qualificar de normal. Concretament, al juny va ploure un 36% respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990, mentre que al juliol la precipitació recollida va representar un 105% de la precipitació mitjana d’aquest mateix període. Per últim, l’agost del 2012 ha estat l’agost més sec des de l’any 1985, en què no es va recollir precipitació. L’escassíssima precipitació, 0,8 mm, es va enregistrar durant l’episodi del dia 30, de manera que durant pràcticament tot l’agost no va ploure a l’Observatori de l’Ebre. Cal destacar que aquest és l’11è estiu consecutiu en què la precipitació acumulada és inferior a la mitjana climàtica. Les figures 6 i 7 il·lustren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’estiu. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

16

Figura 6 Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’estiu del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu del 1939.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de l'estiu Observatori de l'Ebre

Figura 7 Percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2012) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’estiu del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

% P

PT

Any

% Precipitació d'estiu respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori de l'Ebre

17

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura La temperatura mitjana de l’estiu del 2012 a l’Observatori Fabra ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 23,8 21,8 22,2 Taula 14: Comparació entre la temperatura mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +2,0 ºC si es pren com a referència el període del 1961-1990 i de +1,6 ºC respecte al del 1971-2000. La temperatura mitjana de l’estiu del 2012 ha estat més alta que la dels dos anys anteriors, però inferior a la de l’estiu de l’any 2009.

Els valors de la temperatura mitjana dels mesos d’estiu han estat els següents:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Juny 22,3 19,8 19,9 Juliol 23,2 23,0 23,2 Agost 26,6 22,8 23,4 Taula 15: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

L’estiu va començar amb un mes de juny càlid, ja que les anomalies mensuals van ser de +2,5 °C respecte de la mitjana del període de referència 1961-1990 i de +2,4 °C respecte de la mitjana del 1971-2000. Durant el mes de juliol, en canvi, el valor de la temperatura mitjana va ser pràcticament igual a les mitjanes dels períodes de referència. Finalment, l’agost va ser molt càlid; de fet, el tercer més càlid de la sèrie, després de l’agost del 2009 i de l’agost del 2003. Les anomalies van ser de +3,8 ºC si es compara amb el valor mitjà del període 1961-1990 i de +3,2 ºC si es compara amb el del període 1971-2000.

Els gràfics següents contenen l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

18

Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2012) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana d'estiu - Observatori Fabra

Temperatura mitjana estiu

Mitjana mòbil (11 anys)


Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2012) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana d'estiu - Observatori Fabra

19

La temperatura màxima mitjana de l’estiu ha estat superior als valors mitjans climàtics, amb anomalies de +2,0 °C i +1,7 °C respecte dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 28,3 26,3 26,6 Taula 16: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La taula següent mostra els valors de temperatura màxima mitjana detallats per mesos:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Juny 26,6 24,1 24,2 Juliol 27,6 27,7 27,9 Agost 30,8 27,1 27,8 Taula 17: Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Durant el juny, la mitjana dels valors de temperatura màxima va ser més elevada que la mitjana dels dos períodes climàtics de referència, donant-se anomalies de +2,5 ºC respecte del període 1961-1990 i +2,4 ºC respecte del 1971-2000. Al juliol, en canvi, la temperatura màxima mitjana va ser lleugerament inferior a les mitjanes climàtiques; el flux de nord que es generava després del pas de diferents solcs de procedència atlàntica va impedir que la temperatura assolís valors molt elevats durant la major part del mes. Finalment, l’agost, tot i no presentar rècords absoluts de temperatura màxima, va estar marcat per la persistència de valors de temperatura elevats, de manera que la temperatura màxima mitjana va resultar ser 3,7 ºC superior al valor mitjà climàtic del període 1961-1990 i 3,0 ºC superior a la mitjana del 1971-2000.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu també ha estat superior a la mitjana dels períodes 1961-1990 i 1971-2000, les anomalies han estat de +1,9 ºC i +1,6 ºC, respectivament:

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 19,3 17,4 17,7 Taula 18: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012 1961-1990 1971-2000

Juny 18,0 15,4 15,6 Juliol 18,8 18,2 18,5 Agost 21,2 18,5 19,1 Taula 19: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Les anomalies de la temperatura mínima mitjana presenten, en la seva distribució mensual, característiques similars a les de la temperatura màxima mitjana, amb uns mesos de juny i agost molt per sobre de la mitjana i un juliol més temperat. Tot i així, al contrari que la temperatura màxima mitjana, la temperatura mínima mitjana del juliol no va ser inferior a les mitjanes climàtiques, sinó que les va superar lleugerament, mentre

20

que a l’agost, tot i que les anomalies van ser clarament positives, no van ser tan marcades com les de la temperatura màxima mitjana. És a dir, durant el juliol la temperatura màxima no va pujar tant com la mitjana, però durant les nits la temperatura mínima va ser, en general, superior als valors mitjans climàtics. Pel que fa a l’agost, tot i que les nits van ser càlides, els valors de les màximes van tenir més importància. Els valors concrets d’anomalies respecte de cada trentenni de referència van ser: +2,6 ºC i +2,4 ºC al juny, +0,6 ºC i +0,3 ºC al juliol i +2,7 ºC i +2,1 ºC a l’agost. Figura 10 Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2012) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Observatori Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn


21

2.2.2 Precipitació L’estiu del 2012 a l’Observatori Fabra es pot qualificar de sec:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000 Estiu 42,2 116,8 115,9

Taula 20: Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant l’estiu ha estat de només 42,2 mm:

· 74,6 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 36,1% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 73,7 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 36,4% de la precipitació mitjana climàtica 1971-2000).

La taula següent mostra la precipitació de l’estiu detallada per mesos:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012 1961-1990 1971-2000


Taula 21: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

El mes de juny va ser molt sec, els escassos 2,9 mm recollits representen només un 7,4% de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990 i un 6,8% de la mitjana del 1971-2000. El juliol, en canvi, va resultar normal, amb una precipitació molt propera a la mitjana climàtica. Tot i aquest balanç mensual, cal remarcar que la precipitació es va recollir el dia 1 de juliol, de manera que durant pràcticament tot el mes no va ploure. Per últim, a l’agost només es va enregistrar un 31,8% de la precipitació mitjana del trentenni 1961-1990 i un 33,9% de la precipitació mitjana del període 1971-2000. La major part de la precipitació del mes d’agost, 13,6 mm, es va recollir el dia 30. Els gràfics següents contenen l’evolució de la precipitació durant l’estiu i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12).

22

Figura 11 Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2012)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació d'estiuObservatori Fabra

Figura 12 Percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2012) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

% P

PT

Any

% Precipitació d'estiu respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori Fabra

23

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant l’estiu del 2012 a diferents fondàries ha estat la següent:

Estiu del 2012 JunyT (°C)

Juliol T (°C)

Agost T (°C)

T mitjana de l’estiu (°C)

En superfície 20,0 21,5 23,9 21,8 20 m de fondària 18,0 20,2 21,6 19,9 50 m de fondària 14,4 15,7 15,1 15,1 80 m de fondària 13,5 13,5 13,7 13,6 Taula 22: Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant l’estiu del 2012

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries, segons els períodes estàndard definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Estiu, mitjana del 1974-2012

JunyT (°C)

Juliol T (°C)

Agost T (°C)

T mitjana de l’estiu (°C)

En superfície 19,1 21,8 22,8 21,3 20 m de fondària 17,5 19,8 20,7 19,3 50 m de fondària 14,8 14,9 15,2 15,0 80 m de fondària 13,4 13,5 13,6 13,5 Taula 23: Temperatura mitjana climàtica de l’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest estiu respecte a les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de l’estiu 2012

JunyT (°C)

Juliol T (°C)

Agost T (°C)

Estiu del 2012 (°C)

En superfície +0,9 -0,3 +1,1 +0,5 20 m de fondària +0,5 +0,4 +0,9 +0,6 50 m de fondària -0,4 +0,8 -0,1 +0,1 80 m de fondària +0,1 0,0 +0,1 +0,1 Taula 24: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’estiu

La temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’estiu ha estat superior a la mitjana climàtica a totes les fondàries, tot i que a 50 m i a 80 m l’anomalia ha estat de només +0,1 ºC. En superfície l’anomalia ha estat de +0,5 ºC i a 20 m de fondària, de +0,6 ºC. Tot i que globalment la temperatura ha estat per sobre de les mitjanes, mensualment s’han produït anomalies negatives a diversos nivells. Així, cal diferenciar entre els mesos de juny i agost, en què la temperatura en superfície va ser molt elevada, i el mes de juliol, quan la temperatura de l’aire va ser relativament baixa, de manera que la temperatura de l’aigua del mar en superfície va passar a tenir anomalia negativa. Cal destacar que durant l’agost es va enregistrar el rècord de temperatura màxima en superfície, amb 26,1 ºC. L’anterior rècord datava del 1994 i era de 26,0 ºC.

24

A continuació es mostren les gràfiques amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu (figura 13), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l’estiu a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

12

14

16

18

20

22

24

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

T (ºC

)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant l'estiu (ºC)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m


-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (superfície) - l'Estartit

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (fondària: 20 m) - l'Estartit

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (º

C)

Any


-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

T (ºC

)

Any


Documents

Butlletí estiu 2012 - meteo.cat · Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. 3 1. Balanç de la temperatura i la precipitació