16
martorell BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173 FEBRER DE 2011 PÀG. 02 - 03 LA MÀGIA DEL NADAL I ELS TRES TOMBS PÀG. 06 - 07 LA JUSTÍCIA AVALA L’ACTUACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL I REBUTJA EL RECURS PRESENTAT PEL FUTBOL SALA PÀG. 04 L’AJUNTAMENT DE MARTORELL PROMOU UN PROGRAMA PER DINAMITZAR L’ACTIVITAT COMERCIAL A LA VILA LA MÀGIA DEL NADAL ES CONSOLIDA I SUPERA ELS 3.000 ESPECTADORS

Butlletí 173. Febrer 2011

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Butlletí d'Informació Municipal de Martorell. Exemplar número 173. Febrer de 2011

Citation preview

Page 1: Butlletí 173. Febrer 2011

martorellBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173FEBRER DE 2011

PÀG. 02 - 03LA MÀGIA DELNADAL I ELS TRESTOMBS

PÀG. 06 - 07LA JUSTÍCIA AVALAL’ACTUACIÓ DEL’AJUNTAMENT DEMARTORELL I REBUTJAEL RECURS PRESENTATPEL FUTBOL SALA

PÀG. 04L’AJUNTAMENT DEMARTORELL PROMOUUN PROGRAMA PERDINAMITZARL’ACTIVITATCOMERCIAL A LA VILA

LA MÀGIA DELNADAL ESCONSOLIDAI SUPERA ELS 3.000ESPECTADORS

Page 2: Butlletí 173. Febrer 2011

02 LA MÀGIA DEL NADAL + REIS

El cicle d’espectacles La Màgia del Nadal, queorganitza el Patronat Municipal de Serveisd’Atenció a les Persones i l’Ajuntament deMartorell, continua a l’alça i ha superat els3.000 espectadors. Aquesta iniciativa ha estatun èxit rotund de participació en gairebé totala programació prevista. El regidor de Joventutde l’Ajuntament de Martorell, AlbertFernández, assegura que “el format d’aquestacampanya és idònia per a les famílies, ambespectacles que agraden a tots els públics.

La Màgia del Nadal està consolidada iaglutina tota la programació, des delsconcerts de Nadal i Sant Esteve fins alsPastorets o la Cavalcada de Reis”. Elsespectacles més vistos han estat, a banda delsPastorets i el Corral Nadalenc, el Màniga CurtaShow, l’Abradakadabra i l’Abracamàgic. Amés, una de les novetats que han tingut unabona acceptació per part de la gent jove haestat el festival de música BLEM que es va fera Ca n’Oliveras.

LA CAMPANYA DE LA MÀGIA DEL NADAL SEGUEIX A L’ALÇA

L’OFERTA D’ESPECTACLES NADALENCS QUE IMPULSA L’AJUNTAMENTINCREMENTA EL NOMBRE D’ESPECTADORS I DOBLA LA XIFRA DE FA TRESANYS. ELS TALLERS DE TITELLES, ELS ESPECTACLES DE MÀGIA I EL FESTIVALDE MÚSICA BLEM TENEN UNA GRAN ACOLLIDA.

LA CAVALCADA DE REIS DESFERMA LA IL·LUSIÓLa Cavalcada de Reis va tornar a ser una riuadad’il·lusió. Un any més, la visita de Melcior, Gaspari Baltasar a Martorell va omplir els carrers degent que no va voler perdre l’oportunitat de veureuna desfilada de carrosses que acompanyen elsReis d’Orient. Els cants de la Coral Ars Nova vandonar pas al moment més emotiu de la jornada:l’arribada dels Reis al capdamunt del Pont delDiable. Al peu del monument, l’alcalde Salvador

Esteve i el president del Patronat de la Cavalcadade Reis, Mario Garcia, donaven la benvinguda aSes Magestats i al patge Viu-Viu, que tot seguitenfilaven a peu i a cavall cap a la plaça de la Vila.Després d’adorar l’estable dels Pastorets, vandirigir-se als infants des del balcó del’Ajuntament.

Després els Reis de l’Orient van asseure’s a laseva carrossa i van iniciar la cavalcada. A la

desfilada d’enguany hi havia carrosses ambpersonatges infantils com ara el Pocoyó, Bobel Manetes, els Lunis o el Bob Esponja, a mésde l’Ice Age, la dels regals, la del tren de vapori la del Col·legi la Mercè amb motiu del 150èaniversari de l’arribada de les mongesmercedàries. La música va anar a càrrec deMartukada, els Escarabellos i les bandes d’ElsModerns, 15+1 de l’Hospitalet, de Badia delVallès i del Perelló.

I SUPERA ELS 3.000 ESPECTADORS

1

5

64

Page 3: Butlletí 173. Febrer 2011

03

1. LA BANDA SIMFÒNICA DE MARTORELL VA FER EL TRADICIONALCONCERT DE NADAL AL CENTRE CULTURAL

2. EL CORRALET NADALENC VA APLEGAR UNA MUNIÓ DE PERSONESALS JARDINS DE L'ENRAJOLADA

3. EL BROSSA QUARTET DE CORDA AMB L'ALCALDE ESTEVE, LAREGIDORA HINOJO I LA DIRECTORA DE L’OFICINA D'UNNIM DETORRENT DE LLOPS, CARME LÓPEZ

4 I 5. PETITS I GRANS ES VAN APROPAR ALS REIS, QUE VAN RECOLLIRLES CARTES DELS INFANTS

6. ELS REIS VAN VISITAR L'ESTABLIA DEL NAIXEMENT DE JESÚSSITUADA A LA PLAÇA DE LA VILA

7. L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE, ACOMPANYAT DEL PRESIDENT DELPATRONAT DE LA CAVALCADA DE REIS, MARIO GARCIA, VA OFERIR-LOS LA PA I LA SAL AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT

8. L'ESCOLA LA MERCÈ VA ESCENIFICAR EL TRADICIONAL PESSEBREVIVENT AL PROGRÉS

MARTORELL FEBRER 2011

UN ANY MÉS, CENTENARS DE MARTORELLENCSHAN PARTICIPAT ACTIVAMENT EN UNA DE LESFESTES MÉS ARRELADES A LA POBLACIÓ

Martorell va viure una de les festes mésemblemàtiques i arrelades: els Tres Tombs,coincidint amb la festa de Sant Antoni Abat.Centenars de martorellencs van sortir al carreraprofitant el bon temps i van poder gaudir de lapresència d’una quarantena de carruatges i unaseixantena de genets. Després de l’esmorzartraginer, va començar la festa amb la música dela Banda Simfònica de Martorell. Als volts delmigdia, mossèn Pere Corbera beneïa els animalsa la plaça de l’Església acompanyat de l’alcalde,Salvador Esteve, i el president dels Amics de SantAntoni Abat, Adolf Bargués. Després de fer els TresTombs, la festa va continuar al Progrés amb elconcert vermut amb la Cobla Orquestra La Principalde la Bisbal que, més tard, va fer el ball de gala.

PREGÓ DE NEUS VILADOTUna vintena d’alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è deprimària, amb les torxes enceses, feien elrecorregut des del Pont del Diable fins a laplaça de la Vila acompanyant Neus Viladot,pregonera d’enguany, amb motiu del 150èaniversari de l’Escola la Mercè. Viladot vallegir el pregó elaborat pel professor del’escola, Josep Maria Farré, on destacava elpaper de les mercedàries al llarg del segle imig a Martorell. A més, dalt al balcó del’Ajuntament, hi havia els banderers de labandera gran: Josep Bastardes, BartomeuAlbert, Pere Tió i Tomàs Borrell, i els de labandera jove formada per Ariadna Gimeno,Gala Valls i Aleix Chavero. L’alcalde deMartorell i el president dels Amics de SantAntoni Abat van tancar l’acte i, tot seguit,els assistents van degustar la tradicionalcoca de forner i moscatell.

3 TOMBS

L'ORQUESTRA LA PRINCIPAL DE LA BISBAL VA TORNAR A FER VIBRAREL PÚBLIC DURANT EL CONCERT VERMUT I EL BALL DE GALA

CONCORREGUDA FESTA DELS TRES TOMBSDELS AMICS DE SANT ANTONI ABAT

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

8

7UNA SETENTENA DE GENETS VAN PASSEJAR-SE DURANT EL PASDELS TRES TOMBS

LA DESFILADA DELS TRES TOMBS VA APLEGAR A UNA QUARANTENADE CARRUATGES

LA DESFILADA DELS TRES TOMBS VA APLEGAR A UNA QUARANTENADE CARRUATGES

ELS BANDERERS DE LA BANDERA GRAN I JOVE, AMB NEUS VILADOT, PREGONERA I L'ALCALDE SALVADOR ESTEVE

3

2

Page 4: Butlletí 173. Febrer 2011

COMERÇ LOCALBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

MARTORELL FEBRER 201104

L’Ajuntament de Martorell posarà en marxaun programa de dinamització de l’activitatcomercial a la Vila previst en el Pla de Barris.Aquest programa innovador vol dinamitzarl’activitat econòmica, el foment de l’ocupaciólocal i l’emprenedoria. Amb el nom “Martorell,vila activa”, l’Ajuntament vol incentivar elcomerç local amb l’objectiu de facilitar a nousemprenedors l’obertura dels locals queactualment es troben tancats. Aquestprograma es desenvoluparà a tres bandes: elspropietaris dels locals, els agents immobiliaris

i l’Ajuntament. El paper de l’administració localserà el de divulgar-lo entre els professionals iaquests tancaran la negociació i formalitzaranel contracte amb els propietaris i els nousemprenedors.

AJUTS I REQUISITSEl programa disposa d’ajuts adreçats a latransformació o reformes d’establimentsexistents, destinats a aquells comerciants quevulguin renovar la seva botiga, i a novesobertures. L’Ajuntament de Martorell destinarà

75.000 euros per enfortir l’eix de concentraciócomercial de la Vila, amb l’opció d’ampliar-hofins a 150.000 euros. Els requisits són que elcomerciant faci una inversió mínima de 6.000euros. Les bases reguladores indiquen que pera l’obertura de nous establiments l’ajut seràfins al 20% de la inversió, amb un màxim de7.000 euros. D’altra banda, per a aquellscomerciants que vulguin fer reformes dels seuslocals, l’ajut serà del 20% de la inversió ambun màxim de 5.000 euros per establiment.Poden optar als ajuts els botiguers que disposen

L’AJUNTAMENTDE MARTORELLPROMOU UNPROGRAMA PER

“L’OBJECTIU ÉS ATRAURE NOVES FIRMES COMERCIALS PERENFORTIR EL COMERÇ LOCAL”

EL COMERÇ DE LA VILA TÉ UN NOUREPTE A TRAVÉS D’UN PROGRAMADE DINAMITZACIÓ QUE PRETÉNFOMENTAR L’OCUPACIÓ I OBRIR ELSLOCALS QUE ACTUALMENT ESTROBEN TANCATS. ELS AJUTS SÓNPER A NOUS BOTIGUERS I TAMBÉDE REFORMA PER ALS QUE JATENEN ESTABLIMENT. ENS HOEXPLICA LA REGIDORA DEPROMOCIÓ ECONÒMICA IDINAMITZACIÓ COMERCIAL, MARIATERESA CASANOVAS.

TERESA CASANOVAS:

DINAMITZARL’ACTIVITATCOMERCIALA LA VILA

QUINA ÉS LA RADIOGRAFIA QUE S’HA FETPRÈVIAMENT A L’APROVACIÓ D’AQUESTPROGRAMA?Ens trobem en un punt d’inflexió per la situacióactual que viu, sobretot, el comerç de la Vila. Nonomés pel context de crisi, sinó perquè des de fauns anys la Vila està patint el tancament d’algunesbotigues per la jubilació dels seus propietaris. Pertant, a la crisi s’afegeix la manca de relleugeneracional.

I AQUEST PROGRAMA PRETÉN SUPERARAQUESTES DIFICULTATS?L’objectiu és atraure noves firmes comercialsi franquícies perquè el comerç de la Vila doniel salt qualitatiu que necessita. Ens trobem

EL PROGRAMA 'MARTORELL, VILA ACTIVA' PRETÉN INCENTIVAR EL COMERÇ LOCAL AMB DIVERSES ACCIONS

LA REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I DINAMITZACIÓCOMERCIAL, MARIA TERESA CASANOVAS

Page 5: Butlletí 173. Febrer 2011

05

que hi ha molts locals tancats i que es podenreobrir a través de la tasca que es farà a tresbandes: l’Ajuntament, els propietaris delslocals i els agents immobiliaris. Ara, hi hauràun grup de professionals que aniran a buscarel perfil de franquícia o marca adequada perestablir-se a la Vila.

S’HA REUNIT AMB LES ASSOCIACIONS DECOMERCIANTS. HO VEUEN COM UNAOPORTUNITAT?Sí, és clar. Els botiguers estan molt interessats arenovar els seus establiments. Estan d’acord quecal l’arribada de nous dinamitzadors. Lacompetència no els fa por sinó tot al contrari. Commés activitat hi hagi, millor per a tothom.

LA REGIDORIA DE TREBALLFA UNA PROSPECCIÓ DE LES NAUS I LOCALSDISPONIBLES DELS POLÍGONS INDUSTRIALS

A MARTORELL HI HA 194EMPRESES ON TREBALLEN3.704 PERSONES. CANCASES-CAN SUNYOL -EL MÉSPROPER A CAN BROS-, AMB1.782 TREBALLADORS, ÉS ELPOLÍGON AMB MÉSEMPLEATS. AQUESTES SÓNALGUNES DE LES DADESQUE S’HAN EXTRET DE LAPROSPECCIÓ FETA PER LAREGIDORIA DE TREBALL DEL’AJUNTAMENT. UN TREBALLQUE HA PERMÈSACTUALITZAR LA REALITATDE LES EMPRESES ALSPOLÍGONS INDUSTRIALS.

La prospecció de les empreses s’ha fet als quatrepolígons industrials del municipi: La Torre, ElCongost, Can Cases-Can Sunyol i l’entorn deSeat. Aquesta tasca s’ha dut a terme durant unany a través d’un Pla d’Ocupació a càrrec de dostècnics municipals. La seva tasca ha estatl’aproximació a les empreses i el contacte mutu,que ha permès, alhora, que els empresaristraslladin a l’Ajuntament les seves inquietudsper millorar la comunicació o els accessos alspolígons industrials. Amb aquesta prospecció,l’Ajuntament de Martorell compta amb unaradiografia molt acurada de les empreses quees troben ubicades als diferents polígonsindustrials.

Els resultats d’aquesta radiografia de lesempreses de Martorell servirà per actualitzarles dades al Servei Local d’Ocupació i disposard’informació dels perfils professionals, delsrequeriments de formació o de les necessitatsde personal i les dades del teixit productiu. Ambaquestes dades, l’Ajuntament podrà captarempreses per establir convenis de col·laboracióper fer pràctiques per a programes d’ocupaciói oferir assessorament en possiblescontractacions, ajudes i subvencions en accionsde formació continuada.

TANCA L'EXERCICI ECONÒMIC DEL 2010AMB UN SUPERÀVIT DE 1.185.000 EUROS

L'AJUNTAMENT DE MARTORELL

L'Ajuntament de Martorell ha tancatl’exercici econòmic del 2010 demanera favorable, amb un romanentde tresoreria positiu de més d’un miliód’euros. El nivell d’endeutament sesitua en el 57%, molt lluny del 75% dellímit fixat per als ajuntaments.L’alcalde, Salvador Esteve, ha explicatque "es tracta d’un resultatextraordinari si el comparem amb ladificultat que estan tenint la majoriad’ajuntaments de Catalunya per

tancar l’exercici econòmic de l’anypassat. Estem raonablementcontents perquè això ens permetràencarar el futur amb millorsperspectives. Aquests resultats sónfruit fonamentalment de l’equilibride les fonts de finançament i,sobretot, d’una bona gestió”. L’alcaldeha recordat que Martorell té unaindústria potent i que l’equip degovern té la voluntat política de noapujar els impostos als ciutadans.

de local des del 6 de juny de 2006 –data en quèes va començar a aplicar el Pla de Barris- finsal 17 de gener de 2011 –data d’aprovació delprograma al Ple municipal. Per agilitzar elprocés hi haurà tres convocatòries: la primera,fins al 31 de març; la segona, fins al 29 de juliol,i una tercera fins al 30 de novembre.

Aquesta zona de Martorell compta, a més, ambmés de 500 places gratuïtes d’aparcament devehicles i nous carrers de prioritat invertidade preferència per als vianants.

Page 6: Butlletí 173. Febrer 2011

06 FUTBOL SALA MARTORELL FEBRER 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

El Jutjat contenciós administratiu número 7 deBarcelona ha desestimat íntegrament el recursd’alçada que va presentar el Futbol Sala Martorellcontra la decisió de l’Ajuntament de revocartotalment la subvenció de 115.000 euroscorresponent al 2008 i donar per finalitzat elconveni subscrit amb l’entitat privada.La sentència considera demostrat que elsdirigents del Futbol Sala Martorell vanincomplir els acords recollits en el convenide col·laboració i conclou que l’actuació delconsistori és plenament ajustada a dret.Queda provat que el Futbol Sala Martorellno va justificar com calia la subvenció rebudai que a més de presentar la informacióeconòmica fora de termini, aquestadocumentació no aclareix la situaciópatrimonial real de l’entitat. La sentènciaexplica amb claredat com la memòriaredactada pel Futbol Sala parla d’un resultatpositiu per a la temporada 2008-2009,mentre que una auditoria, encarregada perla mateixa entitat, mostra un resultatnegatiu en el compte d’explotació.

L’Ajuntament va subscriure, el 24 d’octubre de2008, un conveni de col·laboració amb el FutbolSala Martorell per un període de quatre anys,amb l’objectiu de contribuir a la viabilitateconòmica de l’entitat esportiva, que en elmoment de signar l’acord havia reconegut undeute superior a 1.200.000 euros. El conveniincloïa un seguit de mecanismes de control,imprescindibles en qualsevol subvenciópública. De fet, tots els grups políticsrepresentats al consistori, excepte el PSC, vandonar suport a la rescissió del conveni.

LA JUSTÍCIADÓNA LA RAÓ AL’AJUNTAMENTDE MARTORELL

EL JUTJAT HA DESESTIMAT ELRECURS QUE VA PRESENTAR ELFUTBOL SALA MARTORELL CONTRALA DECISIÓ DE L’ANTIC PATRONATMUNICIPAL D’ESPORTS DEREVOCAR LA SUBVENCIÓATORGADA A L’ENTITAT PRIVADA IDONAR PER FINALITZAT ELCONVENI DE COL·LABORACIÓ. LASENTÈNCIA ASSEGURA QUEL’ACTUACIÓ DE L’AJUNTAMENT,AVALADA EN EL PLE CORPORATIUPER TOTS ELS GRUPS EXCEPTE ELPSC, S’AJUSTA PLENAMENT A DRETI CONSIDERA DEMOSTRAT QUE ELFUTBOL SALA MARTORELL VAINCOMPLIR ELS ACORDS RECOLLITSEN EL CONVENI.

FUTBOL SALA MARTORELL

Entitat fundada l’any 1980, que amb el pasdels anys es va consolidar en la màximacategoria d’aquest esport. L’any 1991 fa elsalt a les competicions nacionals amb laparticipació en el Campionat de Lliga a 1aB. La mateixa temporada, l’equip obté unsresultats sorprenents i aconsegueix l’ascensa 1a A. La temporada 1993-1994

aconsegueix l’ascens a Divisió de Plata i,tres anys després, la temporada 1996-1997assoleix la Divisió d’Honor, màximacategoria estatal del futbol sala, situantd’aquesta manera el municipi de Martorellen la primera línia esportiva, amb unarepercussió mediàtica i socialinqüestionable.

JOAN JORBA PRESIDENT DEL FUTBOL SALA MARTORELL I EXREGIDORD'ESPORTS (ERC) DE L'AJUNTAMENT.

Page 7: Butlletí 173. Febrer 2011

COM VALORA LA DECISIÓ DEL CONTENCIÓSADMINISTRATIU DE DESESTIMAR EL RECURSD’ALÇADA PRESENTAT PEL FUTBOL SALAMARTORELL?Amb satisfacció, perquè demostra quel’entitat, presidida pel Sr. Joan Jorba, no hacomplert els seus compromisos i perquèavala l’actuació de l’Ajuntament en totaquest procés. Una actuació que ha comptatamb l’ampli suport de tots els grups políticsexcepte el PSC. El que diu la sentència ésque hem fet bé la feina, però que la pèssimagestió econòmica dels responsables del clubha comportat lamentablement lainviabilitat d’una entitat amb unatrajectòria com la del Futbol Sala Martorell.

QUIN ÉS EL PRÒXIM PAS?L’Ajuntament emprendrà les mesures legalsque correspongui contra l’entitat i contraels responsables de la Junta directiva delclub en el moment de signar el conveni decol·laboració per al període 2008-2011. Talcom estableix la Llei general desubvencions, reclamarem el reintegramentdels diners públics que va rebre l’entitat.Hem de ser molt estrictes en la gestió delsdiner públic, les subvencions donades a lesentitats s’han de justificar adequadament.Cal retre comptes, és la nostra obligació coma administradors dels diners públics.

SOVINT S’HA ACUSAT CIU D’UTILITZARPOLÍTICAMENT EL TEMA DEL FUTBOL SALA.QUÈ ME’N DIU?Els governs de CiU sempre han donat suporta les entitats del poble perquè lesconsiderem pilars clau de la nostra políticasocial, perquè entenem les entitats com aelements dinamitzadors de la societat. Ditaixò, permeti’m fer-li un resum de totaaquesta història. Durant diversos governs

de CiU amb Salvador Esteve com a alcalde,el Futbol Sala Martorell va assolir un mínimde tres ascensos de categoria que el vansituar a la Divisió d’Honor. Durant la segonatemporada en aquesta categoria, el clubtenia dificultats de patrocini i va arribar atenir un deute de 25 milions de pessetes,arribant a ajornar el pagament dels salarisals treballadors. Davant la situació, l’alcaldeva intercedir i va fer les gestions necessàriesper aconseguir un patrocinador. El Sr.Francesc Miró va ser el president del clubque va permetre consolidar-lo a Divisiód’Honor, omplir cada quinze dies el PavellóMunicipal i aconseguir que els aficionats iseguidors es desplacessin per donar suporta l’equip.

I PER QUÈ VA PLEGAR?Les eleccions del 2003 van donar pas a untripartit a Martorell, encapçalat per DoraRamon, que casualment va fer regidord’Esports el Sr. Joan Jorba, d’ERC, actualpresident del Futbol Sala i qui ha portatl’Ajuntament als tribunals com a darreradecisió suïcida per no fer front al fracàs dela seva gestió. Aquella temporadafinalitzava el mandat del Sr. Miró, unapersona que feia un esforç important cadaany per contribuir a la viabilitat de l’entitati que va ser menystingut i maltractat perl’equip de govern tripartit, que l’acusava de“convergent”. El president del club vadecidir no continuar, però per donar margeque es trobés un nou patrocinador va feruna aportació econòmica per a la temporadasegüent. A partir d’aquí va començar eldrama. Aquells que s’havien pensat que elspatrocinadors es trobaven a cada cantonadaes van adonar que no era així. Passava eltemps i el deute anava creixent a marxesforçades. Quan es va acabar la legislatura

el deute arribava a 1.200.000 euros. Elsmartorellencs van decidir al 2007 tornar afer confiança a CiU. El Sr. Jorba, aleshorescom a president de la Junta gestora del club,va demanar ajuda al consistori per salvarl’entitat. L’equip de govern va demanar lapresentació d’un pla de viabilitat i malgratcomptar amb majoria suficient va buscarel consens de tots els grups polítics perintentar salvar el club. Així, CiU, ERC, ICV iPP, tots excepte el PSC, van aprovar unconveni de col·laboració per a quatre anysamb l’entitat. Això sí, l’acord incloïamesures de control necessàries en laconcessió de qualsevol ajuda pública.L’incompliment dels termes de l’acord perpart del club gestionat pel Sr. Jorba vacomportar la denúncia del conveni.

UN COP FETA PÚBLICA LA SENTÈNCIA, EL SR.JORBA S’HA POSAT EN CONTACTE AMBL’EQUIP DE GOVERN?Ni el Sr. Jorba ni ningú del club no s’hadirigit a l’Ajuntament. L’equip de governestudia els passos legals que cal seguir apartir d’ara.

PER ACABAR, I AL MARGE D’AQUEST TEMA,COM AFRONTA LA NOVA RESPONSABILITATAL GOVERN DE LA GENERALITAT COM ADIRECTORA DE L’INSTITUT CATALÀ DEL’ADOPCIÓ I QUINA REPERCUSSIÓ TINDRÀPER A MARTORELL?D’entrada és un repte professional moltimportant. La mateixa vocació de servei queem va portar a treballar pel meu poble és laque m’empeny amb molta il·lusió a fer-hotambé pel meu país. El nomenament és tanrecent, que gairebé no he tingut temps deparlar-ne amb calma i tranquil·litat amb elsmeus companys de govern municipal. Lameva voluntat és continuar servintMartorell. (més info pagina 11).

07

“L’AJUNTAMENT DEMARTORELL EMPRENDRÀLES MESURES LEGALS QUECORRESPONGUI CONTRAEL FUTBOL SALAMARTORELL I CONTRA ELSMEMBRES DE LA JUNTADIRECTIVA DEL CLUBRESPONSABLES DE LASITUACIÓ“

REGIDORA D’ESPORTSNÚRIA CANAL,ENTREVISTA A

Page 8: Butlletí 173. Febrer 2011

PLE ORDINARI MARTORELL FEBRER 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

08

EL PLE ORDINARI DELMES DE GENER APROVAUNA MOCIÓ CONTRALA SENTÈNCIA DELSUPREM SOBREL’ENSENYAMENT ENCATALÀ AMB L’ÚNICAOPOSICIÓ DEL PP,MENTRE QUE ENREBUTJA UNA ALTRAPRESENTADA PERAQUEST GRUP SOBRE ELDESENVOLUPAMENT DELA LLEI D’ESTRANGERIA.

CiU, PSC, ICV i ERC consideren que la sentènciadel Tribunal Suprem, que obliga la Generalitat aimposar el castellà com a llengua vehicular en elsistema educatiu, és una agressió contra el catalàamb l’objectiu d’acabar amb la nostra llengua. Lamoció assegura que l’actual model d’immersiólingüística ha aconseguit resultats positius en unsistema educatiu que en cap cas ignora elconeixement del castellà. L’aplicació de lasentència del Suprem representaria el final de lametodologia de la immersió lingüística, avaladai valorada per la Unió Europea i que ha fet possiblela cohesió lingüística i social dels joves ciutadansde Catalunya. CiU, PSC, ICV i ERC asseguren quela sentència és un atac contra la convivència i lacohesió social. L’únic grup que hi va votar en contrava ser el PP. Aquest grup considera que la sentèncianomés equipara les dues llengües oficials del paísi demana a la resta que compleixin la llei is’estalviïn actituds victimistes.

Els mateixos grups que han sortit en defensade la llengua han fet un front comú contra la

proposta del PP en què demanava que el noureglament d’Estrangeria tingui en compte elsinformes negatius que l’Ajuntament puguiemetre respecte a ciutadans estrangerssancionats per incivisme. La voluntat delspopulars és que es tingui en compte l’opiniómunicipal quan el Ministeri de Treball iImmigració hagi de concedir el reagrupamentfamiliar i l’arrelament als immigrants.Concretament, proposa que el consistoritingui potestat per emetre informes negatiusen tots dos casos si comprova que elssol·licitants han patit sancions fermes perinfraccions a causa de conductes incíviquesen el darrer any. CiU, PSC, ICV i ERC vanrebutjar la moció perquè la consideren racista,xenòfoba, inoportuna i electoralista. L’alcalde,Salvador Esteve, l’endemà del Ple va voleraplaudir la unitat de la majoria de grups al’hora de dir un no rotund a posar de formamaldestra damunt la taula temes tanimportants que afecten la convivènciaciutadana com la immigració i la llengua.

EL PP DE MARTORELL UNEIXLA RESTA DE FORCES POLÍTIQUES DEL CONSISTORI

ESCAPA’TDE L’AVORRIMENT!

Complex EsportiuTorrent de LlopsAv. Josep Vilar s/n08760 MartorellTel. 93 775 24 33Horari: de dilluns adivendres de 9.00 a 21.00.

Pavelló Esportiu MunicipalAv. Fèlix Duran i Cañameras, 108760 MartorellTel. 93 775 53 51Horari: de dilluns a divendres de9.30 a 13.00 i de 16.30 a 19.15.

Complex Esportiu La VilaAv. Mestres Gomila i Reniu, 108760 MartorellTel. 93 774 25 31Horari: de dilluns a divendresde 9.30 a 13.00 i de 16.30 a19.15.

OFICINESD’ATENCIÓ A L’USUARI

Centre CulturalPlaça de les cultures s/n08760 MartorellTel. 93 774 22 00Horari: de dilluns adivendres de 9.00 a 21.00.

HORARIS/OPCIONS

MATINSDe 9.00 a 13.00 hores

MATINS + TARDESDe 9.00 a 13.00 hores i de 15.00 a 17.00 hores

MATINS + MENJADOR + TARDESDe 9.00 a 17.00 hores

SERVEI D’ACOLLIDADe 8.00 a 9.00 del matí

Page 9: Butlletí 173. Febrer 2011

09

Les propostes del Pla es concreten en 15 líniesestratègiques, amb 25 actuacions que es plantegen perdur a terme durant els pròximssis anys. Són actuacionsque s’agrupen en els àmbits de la mobilitat a peu, enbicicleta, en transport públic, vehicle privat,estacionament de vehicles, seguretat viària i campanyesd’educació i sensibilitat.

Els objectius del Pla són actualitzar el sistema de mobilitatara existent a l’àmbit d’estudi; realitzar una diagnositècnica del sistema, on es posin de manifest els seuspunts forts i febles; proposar mesures per potenciar lamobilitat sostenible i segura i complir amb la legislacióvigent en matèria de mobilitat; definir lesinfraestructures de mobilitat regional i urbana; formularun programa d’actuacions amb les fases d’implementaciói costos, i proposar una comissió de seguiment i definiruns indicadors per avaluar el grau d’aplicació de lespropostes. Els resultats de l’estudi previ fet durantl’elaboració del Pla, destaquen que a Martorell hi ha ungrau alt de mobilitat a peu, un ús elevat del vehicleprivat per fer rutes pròximes dins el municipi i un pocús del transport públic. El Pla de Mobilitat Urbana es vapresentar, el 21 de gener passat, en un acte públic alComplex Educatiu de Torrent de Llops.

L’AJUNTAMENTPRESENTA EL PLA DEMOBILITAT URBANA DEMARTORELLL’OBJECTIU D’AQUEST DOCUMENT,ELABORAT PER UN EQUIP REDACTOR DE LADIPUTACIÓ DE BARCELONA, ÉS DEFINIR LESESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR UN FUTURMODEL DE MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE ISEGUR BASAT EN LA QUALITAT DE VIDA, LAINTEGRACIÓ SOCIAL, LA MILLORA DEL’ACCESSIBILITAT I LA REDUCCIÓ DELSIMPACTES NEGATIUS DEL TRANSPORT.

PRESENTACIÓ DEL PLA DE MOBILITAT AL COMPLEX EDUCATIU.

Page 10: Butlletí 173. Febrer 2011

10 MARTORELL FEBRER 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

ALTRES INFORMACIONS

L'Escola La Mercè va donar, el 7 de generpassat, el tret de sortida als actes decommemoració del 150è aniversari del’arribada de les Germanes Mercedàries aMartorell. Davant de la futura plaçadedicada a la Germana Sant Ramon, unamercedària emblemàtica pel municipi,gairebé 800 estudiants del centre vanparticipar de l’inici dels actes de celebració,que va presidir l’alcalde, Salvador Esteve,acompanyat de la regidora d’Ensenyament,Mercè Morera. La festa també va aplegarals professors, antics alumnes, mares i paresd’alumnes i l’AMPA de l’escola. L’alcalde,antic alumne de l’escola, va explicar que"avui és un dia històric perquè unainstitució que deixa un rastre de 150 anysa un poble entra de ple a la seva història.La voluntat de les germanes mercedàriesde pertànyer a Martorell ha permès quehagin donat un gran servei a tot el poble.El que és Martorell avui es deu en bonapart a la tasca educativa començada fasegle i mig per les monges mercedàries.Estem enllestint aquesta plaça davant de

l’escola que portarà el nom d’una personaentranyable com és la Germana SantRamon i que vol ser un homenatge a totesles mercedàries". La titular de lesMercedàries a Martorell, MontserratDomènech va agrair a l’alcalde la voluntatde l’Ajuntament de dedicar el nom de laplaça a una religiosa que va destacar pel

seu amor i interès cap a la gent, sobretot elsmés desafavorits. Després dels parlaments,tots els estudiants van cantar l’himne del150è aniversari i van fer l’enlairament deglobus. L’acte es va tancar amb unafotografia dels 800 alumnes davant de lafaçana de l’escola, que ha estat remodeladafa uns mesos.

LA MERCÈ FA150 ANYS

UNS 800 ESTUDIANTS DE L’ESCOLA LA MERCÈ VAN PARTICIPAR DE L’INICI DELS ACTES DE CELEBRACIÓ DEL 150 ANIVERSARI DEL CENTRE

REGAL DE REISPER ALSMARTORELLENCS

LA COPA DEL MÓN DE FUTBOL ES VA INSTAL·LAR A L’AUDITORI JOAN CEREROLS DEL CENTRE CULTURAL

Més de 1.500 persones van passar per l’Auditoridel Centre cultural el 6 de gener passat, diada deReis, per fotografiar-se amb la Copa del Món defutbol. Durant més de nou hores, el títolaconseguit l’estiu passat per la selecció espanyolaal Mundial de futbol de Sud-Àfrica, es va exposara l'escenari de l'Auditori Joan Cererols. L'espai esva obrir a dos quarts d'11 del matí ambl'assistència del president en funcions de laFederació Catalana de Futbol, Jordi Casals; laregidora d'Esports de l'Ajuntament de Martorell,Núria Canal; la regidora de RelacionsInstitucionals, Maria Teresa Casanovas i laregidora de Mitjans de Comunicació, Sira Sanz.L’alcalde, Salvador Esteve, va rebre nombrosesmostres d’agraïment.

Page 11: Butlletí 173. Febrer 2011

11

La Penya Barcelonista de Martorell vahomenatjar la figura de Nicolau Casaus en elsopar de cloenda dels actes de celebració delcinquantè aniversari de l’entitat, que es vacelebrar a finals de desembre com a colofó deles activitats que la Penya ha dut a termedurant tot el 2010. Persona molt entranyablepel món penyista i especialment estimada per

la Penya Barcelonista de Martorell, NicolauCasaus havia participat en nombrosesocasions a les festes de l'entitat. NicolauCasaus, (Mendoza, 1913 - Castelldefels, 2007)va ser vicepresident del FC Barcelona entreels anys 1978 i el 2003. Va ser un dels directiusmés carismàtics del Barça i un gran impulsorde les penyes barcelonistes.

Jaume Muxart i Domènech (Martorell, 3 de juliolde 1922) és el protagonista del calendari d’aquest2011, que edita l’Ajuntament de Martorell. Elcalendari mostra un recull d'imatges de l’obra delpintor martorellenc coincidint amb l'any del'obertura del Muxart Espai d'art i creaciócontemporània a l'antiga Casa Par. Aquest espaimuseístic estarà dedicat a la figura i l’obra del’artista, fill predilecte de Martorell. Muxart Espaid’art i creació contemporània pretén ser un espaialternatiu que cridi l’atenció dels visitants d’arreusituant Martorell en l’àmbit museístic català d’artcontemporani. Muxart és un pintor de prestigi dellarg recorregut que ha mostrat les seves obresarreu del món.

Núria Canal i Pubill (Mataró, 1969) ha estatnomenada directora de l’Institut Català del’Adopció, que depèn del Departament de

Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha valoratmolt positivament el nomenament: “És una grannotícia que una martorellenca i companya del’equip de govern assumeixi una responsabilitatcom aquesta, és bo per a Martorell i esticconvençut que farà una bona feina”. Llicenciadaen Administració i Direcció d’Empreses per laUniversitat de Barcelona, Canal és especialistaen gestió pública i sanitària. Des de l’any 1995,és adjunta a la gerència de l’Hospital Sant Joande Déu de Martorell i, prèviament, havia treballatcom a coresponsable de l’Àrea de Programaciód’Atenció al Client i Externs del mateix Hospital.Des de l’any 2007 és regidora d’Esports del’Ajuntament de Martorell.

XIFRA DE POBLACIÓ

Martorell té 26.815 habitants segonsl’Institut Nacional d’Estadística (INE) adata 1 de gener de 2010. Aquesta és la

xifra que ha aprovat el darrer ple del’Ajuntament de Martorell amb el suportde tots els grups polítics a petició de l’INE,

malgrat que el cens d’empadronamentd’habitants dóna una xifra de 27.893, ésa dir, un miler més de martorellencs.

CALENDARIDEDICAT AMUXART

NICOLAUCASAUS

COBERTA DEL CALENDARI DEDICAT A L’OBRA DE MUXART, QUE HA EDITAT AQUEST ANY L’AJUNTAMENT DE MARTORELL

NÚRIA CANAL IPUBILL, NOVADIRECTORA DEL’INSTITUTCATALÀ DEL’ADOPCIÓ

NÚRIA CANAL, LA REGIDORA D’ESPORTS DE L’AJUNTAMENT DEMARTORELL I RECENTMENT NOMENADA DIRECTORA DE L’INSTITUTCATALÀ DE L’ADOPCIÓ

Page 12: Butlletí 173. Febrer 2011

ALTRES INFORMACIONS12 MARTORELL FEBRER 2011

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

El 20 de gener passat es va inaugurar a la salaMuxart aquesta mostra coproduïda per laDiputació de Barcelona i els museus de Sant Boide Llobregat, Martorell i Santa Coloma deGramenet, que es pot visitar al Centre cultural finsel pròxim 6 de març. L’exposició neix de la voluntatde donar a conèixer la història de les persones quehan viscut en els centres psiquiàtrics d’aquestsmunicipis. La mostra comença amb un viatge alllarg del temps i com s’han tractat a cada èpocales persones que han patit algun trastorn mental.Des del respecte dels xamans durant la prehistòria,passant pels abusos en l’època medieval i elsempresonaments en èpoques més recents.L’exposició, a més, ofereix la visió dels primersmanicomis del segle XIX, com el de Sant Boi; alsCentres Assistencials Emili Mira –antigamentClínica Mental de Santa Coloma- fins a arribar alsnous centres com el de Martorell. L’eix conductorde la mostra és aportar visibilitat en aquellespersones que han patit un trastorn mental.Superar la idea que han estat anònimes i hanviscut arraconades, perquè molts dels personatgesimportants de la història han patit algun tipus detrastorn mental. La història de les persones quehan patit un trastorn mental és una crònica demaltractaments, de percussions, d’infàmies i demort. En definitiva, és la història d’una minoriaque, com molts altres casos, s’ha pretès silenciar,amagar i oblidar.

PARTICIPA

Els veïns que ho vulguin, poden fer ús del Reglament de ParticipacióCiutadana fent arribar les seves cartes a l’adreç[email protected]. Hi ha de constar nom i cognoms, DNI,adreça i telèfon. Les cartes no poden superar les 20 línies. Es reserva eldret de publicar o esmenar el text.

“SILENCISFORÇATS. LESPERSONES I ELSTRASTORNSMENTALS”MOSTRA LAREALITAT DELSCENTRESPSIQUIÀTRICS

CARTELL EDITAT AMB MOTIU DE L’EXPOSICIÓ “SILENCIS FORÇATS. LES PERSONES I ELS TRASTORNS MENTALS”

Page 13: Butlletí 173. Febrer 2011

13GRUPS MUNICIPALS

Assistim als darrers mesos de lalegislatura, i les posicions més omenys raonables es poden esvair,cercant un protagonisme a darrerahora per assolir un grapat de vots.

El debat de la immigració en potser un bon exemple. Hi ha grupspolítics que pretenen erigir-se enbaluard de la defensa del civismei com a garantia de fermesadavant del fet migratori, senserecordar que són responsablesdirectes de la situació actual, peruna llei d’immigració errònia ques’ha gestionat i es gestionamalament… I ara ens volen fercreure que si els ajuntaments fem“informes” de mala conducta elproblema s’arranjarà.La delinqüència i l’incivisme s’hande tractar amb fermesa, es clar quesí, però no són exclusius de capnacionalitat ni país. Algú ens potfer creure que si l’Ajuntament faun “informe” respecte un acteincívic d’un ciutadà estranger,automàticament se l’expulsarà delpaís? Quan actualment hi ha

delinqüents multireincidents quecampen pel carrer sense quel’administració actuant, en aquestcas la de l’Estat, doni la respostaadequada? És cert que en el temade la immigració hi ha molt campde millora, però des de laresponsabilitat. A cop de “titularfàcil” no arreglarem res.

Entrem a la recta final de lalegislatura, i sembla que hi ha quivulgui practicar el tot s’hi val. Enles properes setmanes algunsrepresentants polítics localsapujaran el seu to, per intentar fer-se sentir, per fer-se notar. Lalegislatura actual va començar elmaig de 2007, fa ja bastantsmesos, i tots sabem que malamentqui espera a darrera hora per ferels deures, malament qui deixa lafeina per fer esperant que esresolgui a darrera hora.La feina ben feta no s’improvisa.En canvi, les crítiques desaforadesa darrera hora, cercar i amplificarconflictes inexistents, es pot fersense gaire treball previ. Sempre

hem sentit que és més difícil ferque desfer, que és més difícilconstruir que destruir.

La nostra voluntat és seguir enaquesta línia, en positiu, per seguirmillorant Martorell. Entenent lapolítica com a servei, i tenint clarque no tot s’hi val per “un grapat”de vots.

LA RAMBLADE LES BÒBILES

UN GRAPATDE VOTS?

La decisió del Govern Municipalde CIU de fer una reordenació dela rambla de les Bòbiles al finalde la legislatura, al Partit delsSocialistes ens sembla un error;error per la forma com estàpensat fer-la, no perquè no siguinecessària.

Aquesta via urbana, com a centregeogràfic de la població i com aúnica zona de passeig sense capobstacle que tenim, mereix unareorganització molt acurada iamb projecció cap al futurimmediat, tant per a les novestecnologies (tipus vehicleselèctrics, fibra òptica, etc.), queestan molt a prop, com per a lesautèntiques necessitats iprojeccions del barri on hi ha laRambla.

Amb la disminució del trànsitque hi havia la rambla, està aradisposada per acollireventualitats de concentració depersonal i mercats no sedentaris

que abans no s’hi podien fer.Una intervenció que posientrebancs a la lliure circulacióde les persones no és la mésadequada.

El que ara es vol fer és tan solsuna operació de maquillatge.Maquillatge, però amb càrrec alpressupost municipal, per al qualno s’ha tingut en compte lesnecessitats ni dels comerciantsni dels veïns de la zona.Maquillatge que no soluciona elproblema dels aparcaments enhoraris comercials i a méshipoteca intervencions futures acurt termini.

Demanem al govern de CIU quees repensi aquesta obra a larambla de les Bòbiles, la ramblade Martorell, i consensuï unprojecte per al futur de la via depasseig més important del nostremunicipi.

LLUÍS ESTEVEREGIDOR D’AFERS INTERDEPARTAMENTALS ICOORDINADOR DEL PATRONAT MUNICIPALDE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES

ADRIÀ ARQUÉREGIDOR PSC MARTORELL

Page 14: Butlletí 173. Febrer 2011

MARTORELL FEBRER 201114 GRUPS MUNICIPALSBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 173

El Tribunal Suprem espanyol haemès recentment tres sentènciesque, basant-se en la retallada delTribunal Constitucional espanyol del'Estatut, insten el Govern a modificarel sistema educatiu per equiparar elcastellà com a llengua vehicular ambel català a totes les escoles "com allengua vehicular de formaproporcional i equitativa en tots elscursos del cicle d’ensenyamentobligatori", és a dir, fins als 16 anys,el final de l’ESO.

Al nostre parer, es tracta d’unasentència absurda idesproporcionada atès que no és fruitde cap conflicte lingüístic, nisol·licitada per cap grup social, sinóúnicament per tres particulars, itenint en compte la història i elsresultats positius de la immersió al’escola catalana durant les darrerestres dècades. Es tracta, sens dubte,d’una sentencia més política quejurídica, i esdevé un exemple mésdel que està essent un reguitzelld’agressions semblants, fruit de la

interpretació restrictiva de lasentencia del Tribunal Constitucionalsobre l’Estatut.

Aquesta sentència arribaprecisament en el moment en quèl’informa PISA evidencia que elsestudiants a Catalunya tenen unnivell superior de coneixement idomini de les llengües que els de laresta de l’Estat espanyol. Que sotal’excusa de defensar el dret a escollirla llengua de l’ensenyament esdefensi la imposició de la llenguacastellana a Catalunya quan lallengua minoritzada i amenaçadaper tres segles de persecucionscontinua sent avui en dia el català,és un fet inadmissible.El model d’immersió lingüística ésuna eina indispensable per garantirque tothom, indiferentment del seuorigen, pugui tenir el dret a parlar iescriure la llengua catalana,imprescindible per garantir els dretsde la ciutadania i evitar així qualsevoltipus de discriminació.És un model que garanteix un

correcte aprenentatge del català delsnens i nenes i que aquests també elfacin seu en una societat on lallengua castellana és obligatòria ihegemònica. És un model lloat permestres i pedagogs, que ha ajudat acohesionar la nostra societat.

Per tant, en relació amb aquestasentència, el que cal fer és continuaramb l’aplicació del model d’escolacatalana que s’ha anat aplicant.

JORDI PARERA I BAYOREGIDOR D’ERC

ARAEL CATALÀ

Fa unes setmanes que els homes iles dones d’ICV Martorell vandecidir donar-me suportunànimement en la voluntat detornar a presentar-me com acandidat a les eleccions municipalsdel proper 22 de maig de 2011.La il·lusió està intacta, les ganes i lamotivació molt altes, i elconvenciment que Martorell i la sevagent necessita un altre model degestió marca que un equip depersones sense cap interès personalmés enllà de la seva militància activaal barri, a l’entitat, al poble..., enshaguem proposat portar al’Ajuntament de la nostra vila unamanera diferent de fer les coses.Al llarg de les properes setmanestindrem temps d’explicar el nostreprograma concret, així com el balançde la feina feta fins ara. Tot i així, lesnostres propostes es centrenbàsicament en la voluntat quel'Ajuntament doni solucions alsreptes actuals, solucions alsproblemes generats per la crisieconòmica i social que estem patint:

atur, desnonaments, desconfiançacívica, dificultats de relació,mancances als serveis publics, etc.Iniciativa per Catalunya Verds soml’únic referent clar i amb projectepropi de l’esquerra a Martorell, iserem l’única candidatura amb unaalternativa real a la política de façana,de privatitzacions, d’orelles tapadesa la ciutadania i de populisme queplanteja l’actual govern de CiU.A ICV volem un Ajuntament amb elqual totes i tots ens sentimidentificats, en el que et deixinparticipar en les decisions que esprenen, sense prepotència ni mitgesveritats, preocupat pels problemesde la ciutadania i no per tallar cintestres vegades al mateix carrer cadavegada que canvia un bocí de vorera.Un ajuntament que tingui encompte els seus treballadors itreballadores i no els deixi de banda.Volem un Martorell preocupat perles persones, pel seu dia a dia, pelsseus espais públics i privats, per tenirmés serveis públics i de qualitat (i nocada vegada menys), per la seva

seguretat, per tenir el màximnombre de places a escolespúbliques, de llars d’infants, deresidències de gent gran, d’hospital,etc. Un Martorell que treballi per atots i no només per a alguns.En definitiva, a ICV volem unMartorell gestionat amb un modeldiferent, més proper, sostenible,responsable i respectuós.

T'apuntes al canvi?

UN MODELDIFERENTPER AMARTORELL

XAVI GÓMEZGM ICV MARTORELL

Page 15: Butlletí 173. Febrer 2011

15GRUPS MUNICIPALS

FRANCESC J. ARPAL I MACIÀGRUP MUNICIPAL DEL PP

INFORMACIÓ DE SERVEI

TORNS DE GUÀRDIA28 GEN. AL 04 FEB. > FCIA. MIRALLES CISQUER04 FEB. AL 11 FEB. > FCIA. ROVIRA11 FEB. AL 18 FEB. > FCIA. PARERA (VILA)18 FEB. AL 25 FEB. > FCIA. HERNÁNDEZ25 FEB. AL 04 MARÇ > FCIA. MIRALLES VIA

CRÈDITS

MARTORELLButlletí d’informació municipal

Edita:Patronat Municipalde Mitjans de Comunicació

Redacció:Departament de Premsa i Comunicació

Correcció lingüística:Servei Local de Català

Disseny i maquetació:www.espaigrafic-disseny.com

Impressió:Llobregat Nord. Tècniques Gràfiques, SL

Dipòsit legal: B-17.326-81

Tiratge: 12.000 exemplars

Aquest butlletí es distribueix gratuïtament pertotes les bústies del municipi i en els edificis ones faciliti l’entrada del repartidor. Si no el rebeucorrectament, comuniqueu-nos-ho al correuelectrònic [email protected]

Els torns són setmanals, comencen i acaben a les 20.00 h delDIVENDRES de cada setmana

MARTORELL,D’ESQUENA ALA REALITAT

AJUNTAMENT DE MARTORELL 93 775 00 50 - www.martorell.cat

TRANSPORT URBÀ 93 775 34 34FGC: ATENCIÓ AL CLIENT 93 205 15 15RENFE 902 240 202 I 900 200 212

A.P.RÀDIO TAXI MARTORELL 93 775 24 45 (24h)www.taximartorell.com

POLICIA LOCAL 93 775 07 83MOSSOS D’ESQUADRA 088 · 112BOMBERS DE LA GENERALITAT 93 775 10 80 · 93 775 10 85

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA 93 775 00 89PARRÒQUIA DE CRIST SALVADOR 93 775 39 18

CREU ROJA 93 775 05 50URGÈNCIES MÈDIQUES 061SANITAT RESPON 902 111 444PROGRAMACIÓ VISITES MÈDIQUES www.gencat.net/icsHOSPITAL SANT JOAN DE DÉU 93 774 20 20SERVEIS FUNERARIS 93 775 55 52

CORREUS I TELÈGRAFS 93 775 11 46INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT 012MOBLES I TRASTOS VELLS per accedir al servei de recollidacal trucar al telèfon 93 775 34 34.DEIXALLERIA MUNICIPAL 93 776 52 34AIGÜES DE MARTORELL 93 775 10 28RÀDIO MARTORELL 93 775 5252OMIC 93 775 37 52

GAS NATURAL 902 079 997FECSA-ENDESA informació 902 507 750 · avaries 902 536 536

FARMÀCIESFARMÀCIA DE DIOSC/ COMERÇ, 5 - (ESTACIÓ RENFE)93 775 32 29FARMÀCIA LAIA ROVIRAC/ PAU CLARIS, 3 - (CTRA. NACIONAL II )93 775 02 89FARMÀCIA PARERAPL. DE LA VILA, 11 (LA VILA)93 775 18 97FARMÀCIA HERNÁNDEZAV CAPITÀ BATLLEVELLLLUÍS DE REQUESENS, 4 (BUENOS AIRES)93 775 40 61FARMÀCIA MIRALLES VIAAV GERMANS MARTÍ, 25 - (EL PLA)93 774 15 19FARMÀCIA MASSANEDAPL. V. RODRÍGUEZ, 1 (BUENOS AIRES)93 774 19 54FARMÀCIA CURTOC/ SANT ESTEVE SESROVIRES, 6 - (CAMÍ FONDO)93 775 23 13FARMÀCIA MIRALLES CISQUERPL. FREDERIC DURAN, 3 - (TORRENT DE LLOPS)93 774 26 46

En el Ple del mes de gener, el GrupPopular a l’Ajuntament va presentaruna moció en la qual es demanavaque l’Ajuntament participi de formamés activa en l’elaboració delsinformes d’arrelament ireagrupament familiar com aadministració més propera alsciutadans. Actualment, el Ministeride Treball està elaborant el nouReglament sobre estrangeria, queregularà els criteris i els tràmits queregiran per a les sol·licitudsd’arrelament social i de reagrupament.El que es demanava a la moció és elmateix que ja han demanat moltsmunicipis de Catalunya (l’Hospitalet,Tarragona, el Vendrell, Badalona oSalt): que el nou reglament dedesenvolupament de l’anomenadaLlei d’estrangeria estableixi lanecessitat d’un informe emès perl’Ajuntament de residència en que estinguin en compte les infraccions deles ordenances municipals que regulinla convivència i/o el civisme perregularitzar o no els immigrants. El Partit Popular ha estat durament

criticat, especialment pel PartitSocialista, quan ha fet propostes enmatèria d’immigració en aquestadarrera campanya electoral. Araconstatem com alcaldes socialistescom els dels municipis de l’Hospitalet,Tarragona o Salt fan propostes per talque els comportaments incívics estinguin en consideració en elsprocediments d’estrangeriad’arrelament o reagrupamentfamiliar. També ho fan alcaldes de CiUcom el de Vic o el Vendrell.Per això volem denunciar la hipocresiade CiU i del partit socialista a Martorellen votar en contra d’aquesta proposta.Els immigrants incívics són unaminoria que a vegades estigmatitzatot el col·lectiu. Els ajuntaments hande demanar simplement que esrespectin les normes de convicènciaque tenim.En definitiva, el que fem és exigir elque ens exigim a tots nosaltres, queés el compliment de les normes deconvivència. La integració comportael respecte a aquestes normes deconvivència. Respectant el principi de

proporcionalitat, defensem que enaquells casos greus d’incomplimentd’aquestes normes de convivència, amés de la sanció econòmica, s’hand’estendre els seus efectes en elsprocediments d’estrangeriad’arrelament i de reagrupamentfamiliar. L’incompliment de lesnormes de convivència evidencia unavoluntat clara de no voler intregrar-seen la nostra societat d’acollida. AMartorell, gràcies a CiU, PSC, ERC i ICValguns immigrants poden fer el queels doni la gana.

Page 16: Butlletí 173. Febrer 2011