maig 2011 www.avvclotcampdelarpa.cat núm. 236

2 maig 2011

3maig 2011

SUMARI Balanç Glòries 2007-2011

pàg. 4

L’AVE a Catalunya i Barcelona (2ª part)

pàg. 7

Estació Renfe del Clot

pàg. 10

Poliesportiu Vintró - Joan Alentorn

pàg. 12

Mercat Solidari el 14 i 15 de maig

pàg. 13

Balanç del mandat municipal 2007-2011

pàg. 14

Retallades sanitàries = 0

pàg. 21

1-J: Nuclears No - 100% renovables

pàg. 22

El Comerç Just és més car?

pàg. 23

Indignaos! de Steéphane Hessel

pàg. 24

Les opinions de la junta de l’A.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions d’aquella.

Canvis sí, retallades no!Després de molts anys de polítiques municipals allunyades de les reivindi-cacions socials i veïnals (no sempre però si en les grans qüestions: política inversora, model social, urbanisme, mobilitat, etc.) creiem que cal una pro-funda renovació de persones i sobretot de polítiques, tant a nivell de Districte com d’Ajuntament. Alguns canvis de persones poden ajudar en aquest sentit però no seran suficients si no es canvien molt profundament els objectius polítics de ciutat. S’ha de deixar de fomentar l’especulació i promoure de veritat l’habitatge social, de lloguer, per a joves ... realment assequible. La política urbanística no s’ha de subordinar als interessos privats sinó al reves. Les inversions han de ser fonamentalment en equipaments i serveis socials i molt menys en obres i edificis “d’aparador”. L’austeritat ha de ser un principi general que no ha de comportar retallades a l’usuari sinó una major eficiència de l’administració i de les empreses, sense que això perjudiqui a la qualitat dels serveis ni afavoreixi la precarietat laboral. S’han de reduir dràsticament les despeses que s’acostumen a utilitzar de forma partidista i en canvi fomentar mecanismes de control social i participació en totes les àrees municipals. S’ha d’acabar amb la manca de transparència, amb la prepotència davant del ciutadà, ... i amb les inèrcies negatives que arriben a ser antidemocràtiques. La participació no ha de ser només un tràmit legal obligatori sinó un dels eixos més importants de pressa de decisions, en el que els ciutadans tinguin informació de qualitat i amb temps suficient i en el que s’han de garantir, jurídica i pràcticament, els drets dels ciutadans. Per realitzar aquest canvi tant necessari no n’hi ha prou amb una certa renovació de persones, cal un canvi profund de les polítiques municipals.

En l’actual context de crisi, aquest canvi profund nosaltres creiem necessari no s’ha de confondre amb que considerem que qualsevol canvi polític sigui, per definició, positiu. Si els canvis polítics ens portessin a una situació encara pitjor, amb polítiques encara més antisocials, basades en les retallades en serveis públics, en un predomini major a la ciutat de les grans empreses i dels interessos privats, ... doncs “potser seria pitjor el remei que la malaltia”. Caldrà “filar molt prim” per saber que faria realment cada opció política en els temes fonamentals per veure si podem anar endavant o endarrere.

Sigui quin sigui el resultat electoral la nostra AV defensarà el mateix i amb la mateixa convicció, força i esperit constructiu. Per que les polítiques muni-cipals siguin les socialment convenients és important la composició política de l’Ajuntament però també ho és que els ciutadans ens organitzem i ens posicionem molt clarament en aquest sentit i això, passi el que passi a nivell electoral, ho seguirem fent, sempre buscant la col·laboració amb tothom, sobretot amb les persones més actives i amb criteris socials.

Equip de Redacció: Marcel·lí Belloso, Antò-nia Bigordà, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catasús, Lurdes Correa, Pere Guarro, Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet López, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domi-ciano Sandoval, Joan Verdes.Coordinació: Marc Llaó. Collage de portada: Fotos cedides per Miquel Catasús i muntatge de Núria Llabina.

Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpac/Joan Sibèlius, 3 - Tel. 93 2324610e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat

horari d’atenció al públic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

Correccions: secretaria.Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 - debarris@debarris.comProducció: DeBarris, s.c.c.l.Impressió: Zukoy5

D.L.: 28908-89

Imprès en paper reciclat5.000 exemplars

EDITORIAL

4 maig 2011

URBANISMEBalanç Glòries

Balanç sobre la remodelació de Glòries: ha estat una immensa estafa

Com sabeu l’any 2007 es va firmar i aprovar el Compromís per Glòries entre l’Ajuntament, les 4 AAVV de Glòries i quasi tots els partits polí-tics. Aquest contenia grans sacrificis per part dels barris a canvi de que

es fèssin una sèrie d’actuacions amb un calendari concret, que els tècnics i polítics municipals van assegurar que es podria complir, de forma aproximada. Doncs vistos els resultats fins ara tot ha resultat una

immensa estafa. Us ho detallem.

Per no allargar-nos massa ho resu-mirem en base al mateix cronograma que l’Ajuntament es va comprometre a executar :

--> L’ENDERROC REAL NI HA COMENÇAT NI TÉ PROJECTE EXECUTIU NI PRESSUPOST (1)--> NO ESTÀ NI APROVADA EN CAP PLA EXECUTIU

--> NO HI HA RES FIRMAT QUE IMPLIQUI FER-LO

--> NO HAN APROVAT NI EL PROJECTE (1)

--> ESTÀ ESTUDIAT, PERÒ NO ESTÀ NI APROVAT EL PROJECTE (1)

--> HAN ENFORMIGONAT TOTA UNA PART (“MONSTRE”) I DE LA RESTA NOMÉS HI HA ESBORRANYS (2)--> ARA S’ESTÀ TRAMITANT. PROJECTEN PISOS PRIVATS EN UNA PART IMPORTANT DEL SÒL PÚBLIC (3)--> PORTA QUASI 2 ANYS DE RETARD PERÒ ALMENYS ESTÀ EN MARXA (4)--> ESTAN ACABANT EL PROJECTE. FRENAT PER LA CRISI DEGUT A LA FORTUNA QUE COSTA (5)--> NOMÉS PORTA UN ANY DE RETARD, AQUÍ SÍ QUE INVERTEIXEN UNA FORTUNA ! (5)

--> NI HO HAN ESTUDIAT SERIOSAMENT NI HI HA CAP COMPROMÍS DE ADIF(MADRID)--> HI HA UNA RESERVA D’ESPAI, PERÒ CAP SEGURETAT DE QUE ES FACI (6)--> EL PROJECTE ESTÀ APROVAT, PERÒ DE MOMENT NOMÉS FAN EL DIPÒSIT DE LA GRUA (6)-- >NO HI HA RES FET QUE SIGUI REAL (6)

--> NOVA “PRESA DE PÈL” (JA EN PORTEM UNES QUANTES EN UNA DÈCADA) (6)--> SEGUEIX LA INDEFINICIÓ, O SIGUI: LA MANCA DE VOLUNTAT DE FER-HO (6)--> EL MATEIX QUE EL CEIP ... SI UNA COSA NO ES VOL FER.... (6)

--> INCLÒS EN LA “PRESA DE PÈL” DE LA BIBLIOTECA (6)

-->TAMBÉ DINS LA “PRESA DE PÈL” PERÒ, A MÉS, EL PROJECTEN MÉS PER ELLS QUE PER USOS DE BARRI (6)--> NI HAN CEDIT EL SOLAR NI S’HA FET RES PER COMPLIR EL SIGNAT (6)

--> ESTAN EN “BARRACONS” I ENCARA NO S’HA CEDIT EL SOLAR A LA GENERALITAT (6)--> NO HAN DECIDIT NI A ON VA (6)

--> NI HI HA PROJECTE NI ESTÀ CLAR QUE ES VULGUI FER REALMENT (6)

--> ARA NI EN PARLEN SERIOSAMENT, TOT SÓN EXCUSES (6)

--> EL MATEIX QUE L’ANTERIOR: ARA SEMBLA QUE NI EN VULGUIN SABER RES (6)

Les barres més fosques és fase de planejament, la més clara fase de projecte i la gris fase de construcció. Ho podeu trobar en color a Internet buscant Compromís per Glòries i mirant a la pagina 5 del PDF.

Mireu el vídeo crític de Glòries a Youtube posant “Glòries és gris”.

5maig 2011

URBANISMEBalanç Glòries

(1) Enderroc - vialitat - soterrament +cobriment G.Via: s’ha fet un retoc cosmètic (buidat del “tortell”) però els projectes definitius respectius els han anat allargant amb excuses i ineficà-cies vàries i ara mateix ni el projecte està aprovat ni s’ha treballat com cal l’acord polític per tirar-lo endavant ni hi ha el pressupost necessari assignat. A més, el projecte que estan preparant és bastant pitjor del què s’havia acordat perquè volen fer la versió dels túnels més fàcil i barata, que provocaria grans desnivells i un tall en la plaça de quasi 100 metres. Els barris vam acceptar sacrificis importants perquè es complís un calendari concret i es fes un projecte de qualitat. Ara ja està clar que de cap manera es compliran els terminis acor-dats (anant bé l’endarreriment real serà de més de 5 anys) i això ja és del tot imperdonable, però no hem d’acceptar que, a més, ens imposin un nyap per fer versió més barata (“quedi com quedi”). Hem d’exigir al nou alcalde i equip de govern que, ja que es complirà molt tard amb Glòries, almenys es faci amb una bona solució, digna dels barris de l’entorn i digna de la ciutat. Ens referim evidentment a fer passar els túnels per sota els trens perquè la plaça pugui ser bastant plana i sense grans talls ni desnivells d’escàndol (en el Butlletí anterior publicàvem el gràfic que de-mostra que és possible). O potser volem ser mereixedors de mofa internacional al fer un immens nyap en el “nou centre de Barcelona” i en una plaça que es diu “de les Glòries Catalanes” ? Després de moltes dècades d’espera i de degradació, potser que Barcelona es gasti una mica més del previst per fer una plaça-parc digna del lloc on està i del nom que té. Ens ajudaràs a exigir-ho ?

(2) Parc i zones verdes Del parc de les Glòries, que s’hauria d’estar fent, encara no hi ha ni un esborrany perquè primer s’ha d’aprovar el projecte de tú-nels i ja veieu com està la cosa. El que sí que ja han incomplet completament és el compromís firmat de que “tindrà un concepte global per a tot l’àmbit

que prioritzi les zones verdes, la vege-tació autòctona i la seva integració dins del concepte de Parc Lineal Trinitat- Ciutadella”. Han aprovat un projecte del “Monstre del Disseny – grapadora” que no té en compte com pugui ser la resta del parc (encara no se sap), que ha omplert de formigó una gran zona “verda” i ha aixecat una planta (de fet, més) en el que és legalment una zona verda (amb una “catifa verda” de gespa volen dissimular el que és un evident frau de llei) i “han passat olímpica-ment” de la continuïtat del Parc Lineal, que ha sigut greument interromput. En quan els terminis, és evident que, com a mínim, hi haurà un endarreriment de 5 o 6 anys.

(3) Habitatge Aquests temes o estan parats o s’estan movent molt lenta-ment. És evident que la crisi fa que els privats (més o menys especuladors) no tinguin pressa, però l’Ajuntament no està fent tot el que podria fer ni al ritme necessari. La part de majoria de propietat municipal (on hi havia el Bosquet del Encants, tocant a G.Via) té el planejament en marxa, però el que és d’escàndol és que volen fer pisos privats en una part important del que és un sòl públic i que se’n volen fer molt pocs de realment socials. I a més, amb grans alçades, de fins a 19 plantes !.

(4) Trasllat dels Encants És la part que podem considerar que va menys malament ja que “només” porta uns 18 o 20 mesos de retard i en principi ja està tot bastant lligat per fer el trasllat a principis de l’any 2013. El pitjor és que (com ells no han volgut complir amb les importants millores del transport públic i de reordenació del trànsit en què es va quedar) van buscar l’excusa de que “no es podia” començar l’enderroc i els nous túnels fins que no estigués el Mercat del Bellcaire traslladat i amb aquesta “coartada” ho van endarrerit tot. Ara el què cal és que compleixin, almenys, els terminis que ara donen, que el trasllat es pugui fer realment al gener del 2013 (o abans) i que durant aquell any comenci de veritat

la remodelació de Glòries. Potser que ja serà hora !

(5) Les “joies de la corona/de l’alcalde” “Monstre” i Ona Ho poden dissimular com vulguin però és evident: la seva prioritat no ha estat complir l’acordat i aprovat, la prioritat ha estat que s’inver-tís una fortuna (entre 80 i 100 milions d’euros !!!) en l’edifici del DHUB, que diuen ells o “grapadora” o Monstre del Disseny que diem les AAVV. Amb aquesta quantitat s’haguessin pogut fer la gran majoria de equipaments pels barris, però han preferit prioritzar un edifici megalòman , agressiu amb l’entorn (per la dimensió, la localització, la forma,...) i que tindrà un manteni-ment molt car (són més de 25.000 m2) que ja veurem qui pagarà. Els senyors Bohigues, Hereu i Acebillo ja tenen el seu “automonument” al que serà el nou centre de la ciutat. Si volien que ens en recordéssim d’ells durant molts anys, ho han aconseguit, certament. Per altra banda la torre d’oficines Ona (que volen fer de 70 metres d’alçada) va “al ratenti” perquè com que és tant car (per les virgueries arquitectòniques, que porten a moltes ineficiències pràc-tiques) la crisi el fa inassumible.

(6) Equipaments de barri: no han po-sat ni un totxo!!! A banda de l’enderroc del “tortell”, el motiu més important pel que els barris vam acceptar grans sacrificis (molta menys zona verda, 1000 pisos més a la zona, posar al-guns equipaments de ciutat en llocs que eren per els de barri, etc.) en el Compromís per Glòries del 2007 va ser la promesa de fer 14 equipaments pels barris en uns terminis concrets. Almenys 6 dels equipaments ja hau-rien d’estar ara funcionant i els altres bastant avançats. Hi ha els projectes fets de 2 o 3 d’ells, però la veritat és que no s’ha posat ni un totxo en cap. Voldríem que sigués d’una altra manera però és així : han anat allargant-ho tot i no hi ha res de res fet. Ara tornen a dir que sí que ho estan fent, ... que ja estan en marxa ... però de real, real, ara -a primers d’abril, i no sembla que

6 maig 2011

URBANISMEGlòries - Gran Via

aviat hi hagi novetats- només hi ha un projecte aprovat fa temps que no s’ha executat (Edifici Sòcol), un (el del CAP) del que només s’executa la part soterrània (on, ai carai , hi volen posar el dipòsit de la grua, un “equipament” molt “social” i adequat en una zona que no serà precisament “tranquil·la” a nivell de trànsit) i s’està tramitant un projecte per fer una biblioteca que ja veurem si s’acaba adjudicant i que de cap manera pot ser la del Clot, com ells volen vendre per quedar bé sense complir res, perquè n’està clarament fora . La trista realitat és la que és, ja ens agradaria poder dir el contrari, però no tenim CAP totxo posat per fer CAP dels equipaments socials acordats i això no és fruit de cap catàstrofe , és una cosa que hem de dir amb totes les paraules: NO HAN VOLGUT COM-PLIR, CREUEN QUE PODEN ANAR PROMETENT SEMPRE EL MATEIX I AIXÍ “ANAR TIRANT” I CENTRAR-SE EN ELS SEUS INTERESSOS. L’any 2007 ja ens imaginàvem que no es compliria tot, que hi hauria alguns endarreriments, però no pensàvem que s’atrevissin a tant: que s’inverteixi quasi 100 milions d’euros en el seu Monstre i no tenir en construcció ni un dels equipaments acordats. Ha estat una E-S-T-A-F-A DES-CO-MU-NAL, amb totes les lletres i amb majúscules. No ho hem de perdonar.

Participació: sí que en hi ha però: de què ha servit ?

El que sí que s’ha complert és que hi ha hagut un procés de parti-cipació i informació, amb aspectes positius (assessorament de tècnics independents, continuïtat) i d’altres de negatius (dosificació de la infor-mació segons determinada estratègia, participació quan ja està quasi tot decidit, utilització com excusa per endarrerir temes, etc.). El procés de participació ha tingut els seus “pros” i contres”, però ha estat bastant real i així ho reconeixem, igual que diem que trobem inacceptable que l’alcalde no contesti les cartes que li hem en-viat respecte al tema de la biblioteca. Però, al final, als veïns i veïnes, més que si hi ha hagut 20 o 25 reunions, el què els interessa són els resultats i aquests són del tot decebedors. Les responsabilitats principals estan clares ... cal dir els noms ?

En trànsit, transports públics, contaminació .... no compleixen

pràcticament res

En el Compromís també es parla-va de reduir el trànsit a la zona, de millora dels transports públics, de posar una unitat de mesura ambiental per saber fins a quin punt ens estem

enverinant.... . S’han fet algunes actuacions com a resultat de les obres del Monstre o del buidatge del tortell, però cap ha estat important de cara a la millora ambiental ni de real augment dels transports públics. Ha faltat voluntat política de fer-ho, però potser el pitjor és que ara ens plantegen com a normal un futur amb més trànsit de cotxes (el contrari del què es va acordar). No ho podem ac-ceptar de cap manera, ens hi juguem la salut !

Ara cal reclamar que, qui governi, compleixi

El passat s’ha de tenir en compte, però ara el que cal és que qui governi la ciutat (que quasi amb tota segure-tat serà un partit dels que va donar suport al Compromís) posi com a objectiu principal de la ciutat el tirar endavant la remodelació de Glòries, fent l’enderroc i els túnels amb la inversió necessària perquè quedi bé, fent els equipaments de barri a bon ritme, anant en la direcció acorda-da el 2007. Si la crisi ha de frenar alguna cosa, que freni els projectes megalòmans, però no la remodelació global ni que avancin les millores socials acordades. Sigui quin sigui el nou equip de govern haurem d’estar vigilants, ... tots, tu també.

7maig 2011

INFRAESTRUCTURESA.V.E.

L’AVE a Catalunya i Barcelona (2ª part)

Al butlletí anterior vam abordar el traçat del AVE a Espanya.En aquest tractarem el traçat per Catalunya, i especialment a Barcelona

El traçat del AVE entra a Catalu-nya per la província de Lleida, per continuar per la de Tarragona i endinsar-se posteriorment en la de Barcelona. Desconeixem que hagi hagut greus problemes a Lleida, encara que si tenim constància dels problemes sorgits a diversos punts de l’Aragó, com a conseqüències de les terres calcàries que travessa la línea i que van produir diversos esvorancs. També els conills estan causant problemes actualment a la mateixa línea, degut a la construcció de les seus caus per sota de les vies, la cal cosa posa en risc l’estabilitat de les mateixes.

A l’arribar el traçat a les terres de Tarragona, ja es troba amb les pri-meres dificultats serioses en la zona del Montblanc, on es fa necessari intervenir-hi per reforçar el viaducte del mateix nom i amb diverses túnels que gairebé fan que es dupliqui el cost dels mateixos.

A partir d’aquí, podríem dir, sense temor a equivocar-nos, que el traçat entra en un mareig i una disbauxa en la presa de decisions, on fa la impressió que tots els que haurien d’estar muts (principalment polí-tics) parlen massa d’aquest tema, imposant als tècnics uns traçats i una presa de decisions dignes d’un país de rialla i opereta.

1 Es fa una estació a Tarragona, que es troba enmig del no res, en terra de ningú, sense que fins ara s’hagi donat cap explicació al respecte. Tot el que hi ha de cert és que ni està a Tarragona, ni a Reus, ni al seu aeroport, com segurament seria el més lògic, o sí mes no de sentit comú. Això sí, ningú ha assumit, ni per suposat, assumirà mai cap responsabilitat.

2 Però els veritables problemes pels veïns, no comencen a arribar fins a Vilafranca del Penedès (tot i que abans ja havien patit algun cas aïllat). A Vilafranca són tants els problemes que han de suportar els veïns, que fins i tot l’Ajuntament s’ha hagut de querellar amb l’ADIF, la qual cosa fa que es comenci a preveure la realització de un nou túnel. Algú ha assumit quelcom de responsabilitat per això?

3 Es perden tres o quatre anys en picabaralles polítiques, decidint si es fa un bypass a l’aeroport de Barcelona, o si s’entra directament a l’Aeroport… per acabar decidint fer una estació intermodal al Prat de Llobregat, suposant que poste-riorment es farà una línea amb un tren llançadora a l’aeroport. Quina explicació té això? Al mateix temps,

encara ara, la fabulosa terminal T1 de l’Aeroport, segueix sense teni ni tren, ni metro directe. Vostès han sabut que algú hagi assumit cap mena de responsabilitat per aquests tipus de panorames?

4 És amb l’arribada del traçat al Prat i posteriorment a l’Hospitalet, (a les zones densament poblades) on comencen de veritat els proble-mes, les esquerdes a les cases, els sorolls, la pols…és aquí on real-ment l’Adif comença a pensar que si no millora i molt, la seva manera de treballar, de planificar… que si no parla directament amb els veïns, el tema se’ls complicarà i molt. Tot i que aquí, al barri, ja portaven temps amb discussions i reunions, això fa que nosaltres, al Clot – Camp de l’Arpa ens reafir-mem encara més en el que ja feia temps veníem demanant i que ens organitzem i enfortim més encara, per tal de sortir mitjanament bé d’aquest embolic.

5 Decideixen posar l’Alta Velocitat a Sants, contribuint a col·lapsar aquesta estació, ja de per sí molt plena. Responsabilitats? Cap ni una. A dia d’avui, hi ha dos po-litics, José Montilla i Celestino Corbacho, que han imposat les

8 maig 2011

INFRAESTRUCTURESA.V.E.

seves tesis i els seus interessos legítims per sobre de tots, i no van parar de pressionar fins que no van aconseguir el traçat que volien. Per tant, el traçat actual de l’AVE no ha sorgit d’una decisió tècnica, assumida i decidida per tècnics, sinó d’un pacte polític, sense que hagi importat gaire el seu cost econòmic ni l’impacte que ha suposat per a la gent.

6 Sortosament, s’abandona la genial idea d’algun il·luminat de fer una altra parada al Passeig de Gràcia, que hauria donat com a resultat un tren d’Alta Velocitat amb tres parades a Barcelona i una al Prat de Llobregat.

7 En contra de l’opinió majoritària dels ciutadans de Barcelona, de votacions parlamentaries i del Ple-nari de l’Ajuntament, es decideix, contra vent i marea, travessar la ciutat de Barcelona mitjançant un túnel de més de 5 Km, posant en risc la seguretat dels edificis de la gent o de monuments tant emble-màtics, com ara la Sagrada Família o la Pedrera, molestant i entorpint la vida diària de milions de ciuta-dans i de l’activitat econòmica de tota la ciutat. Per què s’ha fet això? Ningú a dia d’avui ens ho a explicat clarament. Nosaltres pensem, que

tot ha estat motivat per interessos polítics i econòmics. Saben vostès, de quelcom que hagi pogut donar una explicació raonable sobre tot plegat? Nosaltres no.

Nosaltres teníem un altre projecte, era, i considerem que segueix sent, el millor projecte, el del sentit comú. Era el projecte defensat el seu dia per l’Ajuntament de Barcelona, i que no sa-bem per quina raó va deixar de defen-sar. Era un projecte, que entrava a la ciutat pel Morrot, que podia revitalitzar tota la zona de l’estació de França, per utilitzar posteriorment les vies actuals i sense afectar gaire als veïns i a la ciutat, arribés a La Sagrera.

Això ens va provocar més d’una discussió entre companys de les dife-rents associacions de veïns, ja que els polítics, mai s’han cansat de repetir, que si no es feia el túnel, la qüestió de les vies a Sants i la zona de Sagrera no és solucionaria.

Sempre hem pensat que no es poden confondre les coses, per tant, si és in-just que les vies estiguin sense cobrir a Sants, o s’ha de donar sortida al pou de la Sagrera, els veïns tenien tota la raó i tindran sempre el nostre suport.

No vam estar sols en la defensa del traçat alternatiu, que per cert, era més econòmic, no travessava la ciutat i era més fàcil de suportar per tothom. Tècnics de la valia de Josep Antoni Acebillo, (responsable de infraestruc-tures de l’Ajuntament durant molt de temps), Jordi Bonet (arquitecte en cap de la Sagrada Família i el seu equip), Josep Gómez Serrano (Arquitecte Cate-dràtic d’estructures de la UPC), Josep Maria Mata (geòleg de la UPC), Josep Parcerisa (Arquitecte i professor de la UPC), i molts més que no podem posar aquí, van participar de la nostra opinió i van defensar de forma aferrissada l’altre traçat, el traçat, que durant un temps va proposar el Ministeri de Fo-ment i que l’Ajuntament de Barcelona va fer seu.

Al proper butlletí, abordarem el que van significar les obres de l’AVE al nostre barri.

>> Obres a l’estació de Sagrera

Era en definitiva un projecte de tren d’Alta velocitat, per a tota Catalunya, que situes la Sagrera com l’estació cen-tral de Barcelona, que deixés a Sants com estació secundaria de rodalies, sense col·lapses.

En el nostre projecte no s’hauria d’haver estat pensant continua i indefi nidament en les possibles vibracions, en el desgast de les vies, en possibles accidents dins del túnel, ...

9maig 2011

PUBLIREPORTATGE

El Centro de Día Avi Amunt es un establecimiento gereontológico de carácter socioterapéutico.

Durante el día presta atención a las necesidades bá-sicas, terapéuticas, emocionales, lúdicas, sanitárias y sociales de la persona mayor dependiente, promo-viendo su bienestar y autonomía, con el propósito de facilitar el respiro familiar y permitir una permanencia adecuada en el entorno habitual de la persona.

OBJETIVOS1. Referidos a la persona mayor en situación de

fragilidad o dependencia:

• FAVORECER el bienestar emocional y desarrollo personal.

• ATENCIÓN INTEGRAL individualizada.

• PREVENIR y/o MANTENER el mayor grado de indenpendencia posible..

• FOMENTAR la relación e integración social.

• FAVORECER la permanencia en el medio habitual de la persona, evitando o retrasando el internamiento en un establecimiento residencial.

2. Referidos a las famílias:

• OFRECER orientación y formación.

• POSIBILIDAD de respiro, tiempo libre y descan-so.

• INTERVENCIÓN en el plan de cuidados del cen-tro.

PERSONAS USUARIASDestacamos cuatro perfiles:

Grupo A: Persona mayor en situación de depen-dencia física

Grupo B: Persona mayor en situación de fragilidad o ligera dependencia.

Grupo C: Persona mayor con deterioro cognitivo moderado-grave

Grupo D: Personas adultas con discapacidad inte-lectual, en proceso de envejecimiento.

A TRAVÉS DE• Planificación centrada en la persona. Técnicas dirigidas a las capacidades de las personas.

AUTODETERMINACIÓN.

• Evaluación. - propuesta de intervención, - seguimiento por el equipo multidisciplinar y famí-

lia.

• Actividades. - Terapéuticas y rehabilitadoras - Talleres de memória - Socializadores con la comunidad y demás usua-

rios. - Actividades fuera del espacio del centro lúdicas o

recreativas.

• Favorecer y permitir la toma de decisiones Desa-rrollo de autodeterminación y la autoestima.

Centro de día asistencialpara la 3a edad y/o personas

dependientesCentro colaborador de la Generalitat de Catalunya por la ley de dependencia

• De Lunes a Viernes• De Lunes a Domingo• Sólo fines de semana• Dias laborables sueltos• Sábados y Domingos sueltos

HORARIO

ASESORAMIENTO LEY DE DEPENDENCIA

AVI AMUNT, S.L.c/ Llagostera, 4Tel. 93 455 86 3008026 Barcelona

10 maig 2011

Obres estació RENFE INFRAESTRUCTURES

Estació Renfe-Clot: millora important de l’accessibilitat però incompleta

Fa uns 3 anys es va anunciar que l’estació Renfe-Clot es remodelaria per adaptar-la a la llei d’accessibilitat ja que era una de les pitjors en aquest tema. Ja s’anava amb retard per complir a temps les normatives però “més val tard que mai”. Llavors varem demanar al Districte que demanés una reunió amb Renfe-Adif per informar del projecte i per poder aportar la nostra opinió. Ha anat passant el temps, el tema s’anava allargant (de tant en tant sortia en els diaris però ningú ens convocava) fins que a principis d’any vam demanar al Districte per que abans d’acabar el mandat es fes la reunió. Doncs ens hem trobat que abans de tenir la reunió les obres ja han començat. Per un cantó bé, ja que això significa que aquesta obra no es veu afectada de ple per la crisi (com ja ens temíem), però per altra malament, dons ja queda clar que el projecte està

fet i tancat i ara és molt difícil introduir modificacions.

La esperada reunió amb Adif

El dia 30 de març es va fer la reunió amb Adif, el Districte i les àrees com-petents de l’Ajuntament. La reunió va ser profitosa i cordial però en quan vam proposar algunes millores lògiques (que ara explicarem) ens van dir el que ens temíem: el projecte esta fet i pressu-postat d’una manera i només es poden fer modificacions de detall, no millores importants. Com dius la famosa frase conformista: “és el que hi ha”.

Què fan ?

La idea és fer el necessari per com-plir la llei d’accessibilitat, de manera que una persona amb dificultats de mobilitat o en cadira de rodes pugui

anar sense especials problemes des del tren fins al carrer. Això el projecte ho compleix doncs es fan diverses actua-cions en aquest sentit: - recreixement de les andanes fins a l’altura dels nous trens - un ascensor des de cadascu-na de les andanes fins al vestíbul de l’estació - noves escales mecàniques en les dues andanes i entre el vestíbul ferroviari i el túnel del metro – rampes en el vestíbul, en els llocs on ara hi ha nomes escales, etc.

Les obres, pressupostades en 2,4 milions, s’acabaran a finals d’any i es faran en dues fases, de manera que sempre hi hagi dos accessos oberts.

No es fa tot el que caldria

Des del vestíbul ferroviari cap als 4 accessos es fan tractaments diferents. Cap el de Aragó-Meridiana (en el plànol “acceso 1”) es posa un ascensor preo

11maig 2011

INFRAESTRUCTURESObres estació RENFE

que només arriba fins a nivell del túnel del metro, fen-t’hi un nou passadís per connectar-los i modificant l’escala actual. En aquest punt varem reivin-dicar que l’ascensor arribés també fins a nivell de carrer, com seria lògic, però ens van sortir amb que no hi havia espai (nosaltres creiem que si) i finalment van dir que el projecte era el que era i no es podia modificar en aquest sentit.

Respecte al “acceso 2”, el que va cap a la xurreria, està pensant posar-hi dues escales mecàniques però no hi fan res més. Evidentment nosaltres vam reclamar dues coses: que el passadís passés a tenir un sol nivell (eliminant el “puja i baixa” o posant-t’hi rampes) i que en aquell extrem s’hi posés un ascensor. Van dir que no, el primer tema pel que sembla no l’han ni estudiat i de l’ascensor van dir que ja en posaven un en l’accés de Canonge Rodo i que no estaven obligats a més. És una llàstima que aquest passadís que fa servir tanta gent quedi sense ser accessible del tot simplement perquè no és competència directa d’Adif (és compartida amb la ATM-Generalitat i sembla que a aquesta ningú li ha demanat res d’això). Per altra banda “no és de rebut” que en una actuació d’accessibilitat es digui que la persona que va cap a la zona del Mercat haurà de sortir per Canonge Rodó i després travessar Aragó. Si, si, és veritat que es millora respecte a la situació actual però seria desitjable que quan es fa una cosa ja es faci bé del tot

i no a mitges, no ?. No hi estem gens d’acord.

En l’accés de Canonge Rodó si que posen l’ascensor que la llei obliga i a més una escala mecànica. La posició concreta de l’ascensor creiem que s’hagués pogut millorar però en tot cas sembla dins del correcte.

En l’accés de la banda que diuen Clot-Aragó només s’hi fa una millora dels acabats.

Reclamem que és millori (ens ajudes ?)

Quan a la reunió vam demanar aquestes millores se’ns va dir allò de que el projecte ja està tancat però també que en el cas del túnel l’Ajun-tament parlaria amb la Generalitat al respecte. La veritat és que, en la reunió, en aquests temes el Districte no ens va ajudar gaire. No ens fem gaires il·lusions, degut als efectes de la crisi i al moment electoral municipal, però intentarem plantejar aquests temes en quan en tinguem ocasió. Si algú està interessat en el tema (tingui dificultats de mobilitat o no) que es dirigeixi a secretaria i intentarem moure el tema conjuntament.

Per acabar, el que dèiem: estem con-tents de que finalment es faci aquesta millora, que té aspectes molt positius, però és una llàstima que no es faci bé del tot. Si ens ajudeu potser podrem aconseguir alguna de les modificacions que proposem. Ho intentem?

>> Les obres són positives però caldria un ascensor més i arreglar tot el túnel del metro

12 maig 2011

EQUIPAMENTSReclamem millores

El Poliesportiu Vintró – Joan AlentornSens dubte, moltes vegades seria

millor no haver de parlar o escriure de moltes coses. Seria senyal que funcionem bé i que no cal dir res de les mateixes. No és aquest el cas d’aquest poliesportiu de titularitat municipal que tenim al barri. Per tant volem deixar constància d’un parell de coses.

La primera, és que aquesta Asso-ciació de Veïns ha demanat reitera-dament que el poliesportiu hauria de portar en els seus papers i documents el nom complet, o sigui “VINTRO – JOAN ALENTORN”. El seu nom com-plet no el demanem per que sí. Acon-seguir aquesta instal·lació pel barri (com tantes altres) va costar molta lluita i molts mal de caps a la AV, de la que el Joan Alentorn era llavors el seu President, per cert, un dels presidents més carismàtics que ha tingut la AV al llarg dels seus 35 anys d’història. Fins ara els arguments en contra de la Direcció del poliesportiu no ens han convençut gens ni mica, per tant seguim demanant que es posi el nom complet a tots el seus papers i documents, així com a l’entrada de la instal·lació. Si la Direcció considera que aquest nom es massa llarg, ho haurem de parlar. El que no pot ser és que en el seu dia s’arribi a uns acords i que posteriorment s’incompleix de forma unilateral.

En segon lloc, volem deixar cons-tància de que els socis d’aquest poliesportiu van patir durant molt de temps les conseqüències d’una mala gestió administrativa de la seva seu matriu A.S.M.E. Durant un parell d`anys, vem patir la carència dels recursos més elementals per a la practica de l’esport, d’un manteni-ment gairebé inexistent... Tant greu va ser que el seu numero de socis es va reduir gairebé a la meitat, fins i tot es va pensar que la instal·lació hauria de tancar. Tots plegats, Ajuntament, Districte, Socis i Veïns ven treballar

plegats per aconseguir la seva conti-nuïtat i la seva considerable millora per a seguir donant servei al barri.

La situació actual, tot i la seva millora en instal·lacions i aparells, així com el seu engrandiment, tant en espai com en número de socis, (uns 4.000) al nostre entendre passa per una altre situació delicada.

Manté un conveni amb l’alberg del costat que dona molts problemes als socis, donat la presencia freqüent de gent procedent del alberg, sense tovallola, sense sabates, en quantitats de nois i noies que sovint no arriben en les millors condicions, causant així molèsties als abonats…¿Es necessari mantenir aquest conveni, amb un alberg al qual els veïns es van opo-sar en el seu dia, i donat la quantitat de abonats actuals? Si es necessari, ¿per què no millora la comunicació entre les dos instal·lacions i les seves direccions per tal de reduir o evitar aquests problemes?

¿Per què es deixa en mans dels tre-balladors del poliesportiu la solució de

tot això? Ells no són els que s’haurien d’enfrontar a aquestes situacions.

D’altra banda, s’observen fre-qüentment aparells que no funcionen durant diversos dies, situacions de brutícia en tubs d’aire condicionat i parts de les instal·lacions que difícil-ment passarien una revisió de Sanitat. N’hi ha prou amb l’exemple de mal funcionament, l’aparell de control d’entrada on sovint es provoquen cues tant d’entrada com de sortida, situació que fa mesos que dura sense que es vegi la solució.

Per últim, dir que en uns dies es van recollir unes 60 signatures d’abo-nats, referents a aquestes i altres deficiències, en tan sol uns dies i en una hora del matí.

Per tant, demanaríem a la Direcció del poliesportiu que faci el que sigui possible per a que tota aquesta pro-blemàtica no només no vagi a més, sinó que progressivament, es vagi solucionant. Els abonats ja han patit més que suficient, i sempre sense tenir cap culpa.

>>Entrada al Poliesportiu

maig 2011 13

MERCAT SOLIDARI

XII Mercat Solidari del Clot-Camp de l’ArpaEls dies 14 i 15 de maig.

Com cada any arriba el Mercat Soli-dari del Clot-Camp de l’Arpa. Aquesta iniciativa se celebra cada any al mes de maig en el marc de les Festes de Primavera i enguany serà la XII a edició. Cal recordar també, que en l’última entrega dels Premis Sant Martí 2010 el Mercat Solidari va rebre el premi Sant Martí, modalitat col·lectiva, que és el màxim guardó junt amb la modalitat individual.

L’objectiu del Mercat Solidari és cele-brar una festa per finançar un projecte de desenvolupament. Les entitats del barri treballen conjuntament per assolir l’èxit de cada una de les convocatòries. El fons recaptat es destina a un projecte que ha estat seleccionat prèviament entre els presentats per les entitats so-lidaries del barri. Els responsables dels

projectes són associacions (Associació per al Desenvolupament de la Infància d’Àfrica-ADIA, Mestres per Bòsnia i Sant Martí amb el Sàhara) que formen part de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa.

Aquesta festa acull diverses actua-cions; un mercat d’objectes de segona mà; dues tómboles solidàries; un sorteig, on els premis provenen de les donacions de les entitats del barri i d’empreses col·laboradores. Cal re-marcar que el Mercat Solidari és una mostra de cooperació de tot un barri: comerços, botigues i empreses col-laboren aportant material divers per a les tómboles i en el sorteig. Les entitats col·laborem aportant material per les tómboles, com a punts de recollida de material per el Mercat de Segona

Festes de Primavera

mà, organitzant paredes de venda de productes, tallers i espectacles per a tota la família. Tot el que es recull en els dos dies que dura el Mercat Solidari es destina a finançar el projecte escollit. Esperem la vostra col·laboració amb l’aportació de material divers per a les tómboles i el sorteig, així aconseguirem que el XIIè Mercat Solidari, sigui l’acte principal de les Festes de Primavera del nostre barri del Clot Camp de l’ Arpa. Intentem amb aquest acte, fer arribar una mica més de caliu humà en racons del món menys afavorits.. Recordeu que el local de l’AV del Clot-Camp de l’Arpa es un punt de recollida. Si voleu portar un objecte (en bon estat) per el Mercat de Segona ma o be un regal (nou) per la Tómbola podeu fer-ho de dilluns a dijous de 18 a 21 hores.

Els benefi cis del Mercat Solidari d’enguany, donaran suport a projectes socioeducatius als camps de refugiats saharauis i a la regió del Podrinje, a Bosnia i Hercegovina.

14 maig 2011

Balanç del mandat

Balanç del mandat municipal: mEl pitjor: biblioteca, Glòries i Trinxant-Meridiana El millor: E

Fa poc el senyor Hereu va fer un balanç del seu mandat i va valorar que havia complert el 91 % del seu programa de go-vern. Sorprenent ? real ? indig-nant ? de riure ? .... cadascú ja fa la seva valoració i el senyor Hereu té dret a fer la seva però així “a grosso modo” sembla un balanç una mica optimis-ta. En aquest article nosaltres farem el nostre balanç, basat en punts concrets, valoracions concretes, en les matemàtiques bàsiques, i, en alguns casos, en aspectes opinables de diferent forma segons el punt de vista. No tenim dades sufi cients per fer una valoració fi able en ter-mes econòmics però estem bas-tant segurs que les dades reals (no només les que interessa donar de vegades) ens portaria a un resultat semblant.

Com fem el balanç

Com que els temes a tractar podrien ser molt nombrosos (més de 100), forçosament hem de resumir, donar una visió general i centrar-nos en els temes més importants. El resum el deixem pel final, ara farem una visió general, agafant dos llistats diferents, i després ens centrarem en el balanç dels temes més importants.

Per fer el balanç global hem fet un sistema de valoració amb 5 nivells: - tema acomplert – bastant acomplert – acomplert només una mica - no acomplert i -no valorable/a mitges. Els dos primers nivells correspondrien a una valoració positiva i els dos se-güents a una valoració negativa.

Em valorat cada tema amb aquest esquema de forma el més objectiva possible tenint en compte tant aspec-

tes quantitatius com qualitatius. En quan ens hem trobat amb algun tema que està en marxa i molt proper a la realització l’hem valorat positivament però si un tema només està començat el valorem com a només fet una mica o no fet si encara falta molt de temps o falta executar parts decisives de l’assumpte. En la major part de temes la valoració objectiva és fàcil i clara, en els casos dubtosos hem hagut que fer més consideracions però sempre intentant arribar a una valoració glo-bal ben ponderada. Evidentment el balanç té punts que són opinables i en cap cas volem dir que el nostre balanç sigui “la veritat”, entre d’altres coses perquè no avarca tots els temes (però si la gran majoria dels que són concrets) ni tenim totes les dades a disposició. El que estem segurs és que s’acosta més a la veritat que les valoracions del 91 % de compliment que dèiem abans.

Si algú té curiositat de com hem valorat algun o alguns temes es pot dirigir a secretaria. De totes maneres en els temes que tractem especifica-ment us diem la valoració concreta i això us donarà una idea del barem aplicat.

PAD: Compleixen menys de la meitat

El PAD-Pla d’Actuació del Districte 2008-11 (document en el que el ma-teix govern fixa el que es compromet a fer) tenia unes parts d’objectius gene-rals i poc concrets (que acostumen a començar amb: “Fomentar ...” , “Im-pulsar ...”, “millorar ...”, “promoure ...”) en els que no entrarem perquè són molts i serveixen molt poc per valorar si realment s’ha tirat endavant algun tema o simplement s’han fet els mínims que l’administració correspo-

nent té l’obligació de fer.La part que hem valorat és el llis-

tat d’actuacions, ja que és bastant concret i amb apartats per cada barri o demarcació (divisions que no es corresponent a barris). En el cas del nostre barri, ja suposeu que el Districte va fer dos llistat, un per cada demarcació (un llistat pel Clot i un altre pel Camp de l’Arpa) seguint amb la seva pretensió de dividir-lo oficialment. El PAD tenia 21 punts en el llistat del “Camp de l’Arpa del Clot” i 22 pel “Clot”, amb algun que es repetia perquè eren de tipus genèric.

Doncs aplicant la valoració als 43 punts surt que: - se ha complert en 10 casos (exemple:urbanització del carrer Xifré) - en 8 s’ha complert bastant (ex.: bressol a Trinxant-Meridiana) - en 20 no s’ha complert (ex.: sala-auditori a Pl.Glòries) - en 3 s’ha fet alguna cosa però poc (ex.:soterrament línies elèctriques al Camp de l’Arpa) i en 2 no fem valoració per manca de dades (ex.: reparacions a Pl.Joana Tomàs) . O sigui: 18 valoracions positives i 23 de negatives. Si tenim en compte que en aquest cas el que es valora és el que el mateix govern va dir que faria en aquests 4 anys, el balanç “no és per tirar coets”. La gent ha seguit pagant “religiosament” els impostos i evidentment s’han pogut fer i s’han fet coses (i en algun cas amb resultats força bons, com és el cas de les escoles bressol) però el ni-vell de compliment del PAD no arriba als mínims esperables.

Del que reivindicàvem s’ha fet bastant poc

Si fem la valoració en base al llistat de reivindicacions que l’AV va presen-tar al novembre del 2007, lògicament , la valoració és pitjor. En part això és

15maig 2011

TEMA CENTRAL

: més de negatiu que de positiulor: Escoles bressol i arranjament de carrers i espais públics

normal ja que les AAVV fem les reivin-dicacions basant-nos en el que el barri necessita i tenint en compte que sigui realitzable en els 4 anys (no acostu-mem a demanar impossibles) però hi ha aspectes que desconeixem bastant (recursos, altres compromisos, alguns plans, etc.) i és veritat que nosaltres no tenim la responsabilitat de fixar les prioritats, ja que això és competència de govern municipal.

En el llistat de reivindicacions del 2007 hi havia 81 punts. Si apliquem el mateix sistema de valoració d’abans el resultat és: - s’ha complert en 5 temes (ex.: implantar la recollida de matèria orgànica) - en 6 s’ha complet bastant (ex.: conservar i rehabilitar la Torre del Fang) - no s’ha complet en 45 casos (ex: centre integral de formació professional) - s’ha complet poc en 15 (ex.: assessorament tèc-nic independent pels veïns de l’AVE) i – en 10 s’ha fer a mitges o no ho podem valorar (ex.: compliment de les ràtios mínimes de serveis socials marcades en el Pla d’Equipaments). Si agrupem les valoracions surt que hi ha una valoració positiva en 11 casos i negativa en 60. La contundència d’aquestes xifres es podria relativitzar una mica si tenim en compte que al-gunes de les reivindicacions que feia l’AV són de competència majoritària de la Generalitat, com ensenyament o sanitat (tot i que l’Ajuntament hi ha tingut també una influència decisiva). Però malgrat això, si rellegim el que el barri demanava a l’Ajuntament i mirem la realitat d’avui, la valoració no pot ser gaire positiva si analitzem el que s’hagués pogut fer (invertint el que pertocaria, amb transparència i amb més consens amb el barri) i el que finalment s’ha fet .

Ara repassarem alguns dels temes més importants pel barri i explicarem

una mica la valoració que en fem (la majòria de temes de Glòries ja no els tractem dons ja s’analitzen en un altre article).

Unitat de barri i participació : força malament

En relació a participació i unitat de barri reivindicàvem un respecte pel barri, una participació més real i profunda i promoure el comerç de barri (amb un eix, etc.). En aquest últim punt ha sigut positiu el suport del Districte a la formació i promoció del Eix Clot, l’eix comercial de fet ja existia entre el carrer Rogent i voltants i la zona del Mercat del Clot-carrer Clot però que necessitava un impuls a tots nivells. En clara contradicció amb l’anterior, el Districte s’ha entestat en: fer constar que oficialment havia dividit el barri en dos, en promoure una “associació veïnal” complaent en el Camp de l’Arpa i en una participa-ció formal i reglamentista (consell de

barri, plans de futur -o més aviat de ”fum”-, etc.) que pretenen dividir i diluir les crítiques i tenir una partici-pació a mida del resultat que es vol. No hem tingut pressupostos partici-patius, no tenim garanties jurídiques de participació , ... però seguim tenint “UN SOL BARRI” (com diu la Federació d’Entitats) viu, unit i amb ganes de treballar per la millora del Clot-Camp de l’Arpa.

Biblioteca del Clot : nova pressa de pel (i en van unes quantes)

En el pla d’equipaments de 2003 el regidor ens va vendre (després d’incomplir l’anterior promesa) que per aconseguir-la més ràpid el millor era acceptar que estigues una mica fora del barri, a Gran Via-Granada. Ho vam acceptar, quin remei!. Després de molts endarreriments (per manca de voluntat política), de fer-nos acceptar que part dels equipaments de barri de l’edifici Sòcol siguessin també per al-

>> Biblioteca: no han volgut fer-la, ens han estafat i encara venen amb nous “rotllos”- promesa

16 maig 2011

Balanç del mandat TEMA CENTRAL

tres usos, .... van i amb l’excusa de la crisi ens diuen que “no la poden fer”. Era una mentida i es pot demostrar, en aquell moment (desembre de 2009) es podia fer perfectament. El que va passar és que van prioritzar altres inversions no de barri i van creure que podien “prendre el pel” al barri una vegada més dient que “si que la farien però en el Centre/Monstre del Disseny”, encara més lluny del barri. Que no vulguin enganyar més amb aquest tema, ja prou indignant, dient que “la biblioteca del Clot” estarà en el “Monstre” . Potser hi haurà bibliote-ca en la “grapadora” a finals de 2012 o potser no (no en tenim cap garantia real) però evidentment no serà la del Clot perquè n’estarà fora). I el que està més que clar que l’aigua és que si el Clot no té biblioteca avui en dia no ha sigut “per la crisi” sinó perquè el regidor no ha volgut complir.

Alchemika : va molt endarrerit (ja veurem quan s’acaba)

En el mandat 2004-2007 el regidor va fer la millor inversió en el barri: comprar Alchemika. Ho vam valorar de forma molt positiva per la impor-tància del fet i perquè representava un canvi d’opinió en un sentit molt positiu. Però en aquest mandat les promeses de l’alcalde de 2006: “tin-drem els equipaments d’Alchemika, clau en mà, en el 2010” és evident

que no s’han complert i l’afirmació del regidor de que “es faran totes les obres en bloc per garantir que tot es posara en marxa més ” no han estat suficient-ment complides. En el 2010 no n’hem tingut cap d’equipament acabat, “pels pèls” en tindrem un (l’escola bressol) funcionant en el 2011, en el 2012 es suposa que se’n posaran en marxa d’altres (biblioteca, sales de barri) però no està gaire clar que sigui real-ment així i encara és molt més difícil saber quan funcionaran el centre de dia i la residència per a gent gran. Si haguessin complert el calendari anun-ciat, i amb les condicions que van dir, tot hagués estat bastant avançat quan van arribar les pitjors repercus-sions de la crisi però com que durant 2007-2008 es va avançar molt poc per manca de voluntat política, ara ens trobem que les incerteses de la crisi ens agafen de ple. Volem creure (i treballarem perquè sigui possible) que en el 2012 tot estigui ja en mar-xa, com últimament deien, però no serà gens fàcil.

Trinxant-Meridiana : 2 passos endavant i 3 endarrera

Dues de les reivindicacions que vam plantejar, i que es van acordar amb l’AV , dues s’han fet o s’estan fent: la connexió Degà Bahí-Trinxant (aprofitant el pla ZP, com varem pro-posar) ja es va acabar l’any passat i

l’escola bressol que s’hi està fent, amb un any de retard, i que funcionara des-prés de l’estiu. En canvi en els altres aspectes importants el Districte ha anat en contra del reivindicat. Primer: en lloc de fer la zona verda reclamada l’ha reduït legalment i hi ha posat “provisionalment” un aparcament en superfície, amb el que un dels sectors de Barcelona amb menys zones ver-des en tindrà menys i no es sap quan aquestes existiran realment. Segon: no s’ha fet l’aparcament soterrani i amb aquesta excusa es vol mantenir la “provisionalitat” (= degradació) uns quants anys més . I tercer: s’han previst més pisos dels necessaris pels reubicats (cosa que beneficia a l’Ajun-tament però perjudica a la zona) i amb terminis més llargs de construcció, que deixen altra vegada als afectats sense un calendari creïble.

AVE: s’ha aconseguit millorar algunes coses

Gràcies a la lluita del barri (AVE pel litoral, AV, etc.) el que era un projecte nefast s’ha aconseguit millorar parci-alment: s’han posat reforços en llocs no previstos, es farà el cobriment de les vies al voltant d’Espronceda, la Torre del Fang s’ha salvat, les me-sures de seguiment i seguretat s’han millorat, etc. Tot i així cal denunciar que s’hagi aprofundit més el túnel per altres interessos, que les obres

>> Han tret un casal d’avis per posar-hi oficines! Si això no és

antisocial...

>> Està demostrat que el barri necessita/va el nou casal i el vell,

sense eliminar-ne cap

17maig 2011

TEMA CENTRALBalanç del mandat

no hagin evitat més les molèsties i repercussions pel veïns, que no s’hagi tractat com calia als comerços de la zona (bastants han hagut de plegat), ... o que la participació veïnal sigués tant forçada i amb poca informació sobre determinats temes. Masses vegades s’ha tingut la sensació o la certesa que l’Ajuntament, més que defensar als veïns i al barri, el que defensava eren els interessos d’Adif. Quan els afectats defensaven, lògica-ment, la seva casa i el seu dret a no patir molèsties innecessàries, alguns càrrecs els van acusar d’egoistes. Segons alguns, quan el poble demana un respecte i no es limita a “pagar i callar” és que és un insolidari que només pensa en ell: el bon ciutadà seria el que s’ho deixa fer tot “sense dir ni mu”. Alguns volen súbdits, no ciutadans.

Volem creure que el pitjor ja ha passat però queden dues coses fona-mentals: per una banda assegurar que el cobriment de vies i l’aprofitament de la Torre del Fang pels barris sigui una realitat i, per altra banda, garantir que en el futur no hi haurà repercussions negatives permanents pel barri ni pels veïns, sobretot en el tema de les vibra-cions produïdes pel pas dels trens però també en que no hi hagi cap increment significatiu del transit (= contaminació) quan l’estació de La Sagrera es posi en marxa. Cal seguir la lluita .... .

Casal d’avis Casanelles: Narváez, Hereu, Gomà: NO US HO

PERDONAREM

Que s’endarrereixi alguna actuació entra dins del normal, que s’incom-

pleixi el fer un equipament promès per primer cop és criticable,.... però que es tanqui un equipament existent, un equipaments social, per a la gent gran, en contra d’acords firmats per tot el barri, en contra de l’acordat per tots els partits, ... i amb excuses que són mentides ES IMPERDONABLE. El Pla d’Equipaments (PEP) diu clara-ment el que es va acordar “No treure el Casal Casanelles” i fer-ne un altre a C.Trento-L.Vega. Però el regidor va decidir fer la seva, en contra de l’opi-nió expressada clarament pel barri, amb l’excuses que van anar variant (al principi deia que amb el nou ca-sal de C.Trento-Lope de Vega ja n’hi havia prou, després va reconèixer que no,...) però es fonamentàvem en crear la confusió de què aquest nou casal era el trasllat del Casal Casanelles, quan realment l’acordat en el PEP i en el PAD era fer “un nou casal”, mantenint el Casanelles en el seu lloc. Està més que clar que en cap acord consta el possible trasllat però volien fer creure que si. Han intentat contrarestar l’opinió contraria del barri dient que “en el nou casal hi ha més espai”, “hi ha més serveis”... cosa que és certa però que no pot amagar el fet de què el que es tenia de fer era tenir els dos (per nombre de perso-nes grans es va demostrar que era del tot necessari) ni fer oblidar que ara hi ha molta gent gran del Clot

que té bastant lluny l’únic casal d’avis que hi ha.

Si aquesta mala “jugada” del re-gidor s’hagués fet amb algun tipus d’equipament menys social potser no hagués sigut tant greu però fer-ho amb un equipament que serveix a molta gent gran amb una mobilitat proble-màtica, amb dificultats de sociabilitat, etc. ÉS DEL TOT IM-PER-DO-NA-BLE. També ho és que altres persones com el sr. Hereu o el sr. Gomà, que hagues-sin pogut fer veure al sr. Narvaez que incomplir tant clarament en un tema com aquest era una barbaritat, no fessin res per evitar-ho.

I com a “colofó” final veiem que en el lloc del Casal Casanelles no hi posen la Oficina d’Atenció al Ciutadà

>> Prou degradació!, exigim la zona verda!

18 maig 2011

Balanç del mandat TEMA CENTRAL

ampliada (que ens venien a dir que forçosament tenia que traslladar-s’hi i que si no es feia així la responsa-bilitat del desgavell que es produiria seria de l’AV i dels que s’oposaven al trasllat) sinó que han posat unes oficines municipals que podien estar perfectament en una altre lloc. Senyor Narváez: vostè s’ha sortit amb la seva, ha demostrat “qui mana”, però ha dei-xat ben clar el nivell que, de vegades, poden tenir les promeses, les paraules i les argumentacions d’alguns polítics. Estem massa indignats ? .... creiem que no, només el que es correspon a un cas com aquest.

Escoles bressol: molt bé, un avanç històric

Així com diem l’anterior també diem clarament i amb satisfacció que en el tema de les escoles bressol s’està a punt de complir el que es va acordar en el PEP 2003-13: en aquest mandat s’ha posat en marxa ja la del Clot de la Mel i dues més (la de Alchemika i de Trinxant-Meridiana) funcionaran després de l’estiu. De fet aquestes dues ultimes ja haurien d’haver funcionat aquest curs però, tot i així, la valoració

és del tot positiva ja que es podrà satisfer una part molt important de la demanda existent i, a més, això passa en una circumstancia de crisi que aguditza encara més les necessitats de les famílies. En total l’any que ve tindrem 4 escoles bressol en el barri, un nivell de oferta pública que desgraciadament no es compleix en d’altres tipus d’equipaments.

En aquest avenç hi han contribuït moltes coses (els signants del PEP, els movi-ments reivindicatius de les AAVV i les AMPA, l’anterior govern de la Generalitat, etc.) però ha sigut decisiva la pos-tura, clarament favorable en aquest mandat, del sr. Nar-vàez. Les coses com són.

Per últim informar a les famílies del barri que cal fer les pre-inscripcions entre el 2 i el 13 de maig. Aprofiteu l’ocasió, mai hi ha hagut tantes pos-sibilitats de tenir una plaça en una escola bressol pública.

Medi Ambient : algun avenç però molt insufi cient

En temes ecològics hi ha hagut un avenç important : per fi s’ha posat en marxa la recollida de matèria orgàni-ca. És una reivindicació molt antiga i una obligació legal que s’ha complert tard però podia ser molt important si implicava un canvi cultural en la població respecte als residus. Per des-gràcia encara no ha estat així perquè les administracions prefereixen amagar el greu problema ambiental que repre-senten els residus i opten per la via de “qui dia passa, any empeny” i sempre intentant de “colar” la “solució” de la incineració que pot ser un bon negoci per alguns però ambientalment és un desastre. Quan algun governant posarà fre de veritat a tant de residu i tant d’envàs insostenible ? Qui dirà la veritat a la població del que costa i costarà no tenir un sistema realment

basat en la reducció, la reutilització i el reciclatge de veritat ?

Alguna cosa semblant passa amb les contaminacions. Ningú s’atreveix a posar fre a l’exagerada circulació de cotxes per la ciutat (un territori petit i molt compacte) encara que se sap que treu més d’un any de vida a tots, de mitjana, i provoca moltes morts prematures. La inèrcia social i econòmica lligada al cotxe paralitza qualsevol política conseqüent i acabem de veure per exemple com s’utilitza el més barat populisme sobre els 80 km/h per guanyar uns quants vots. La irresponsabilitat d’alguns polítics els fa obviar la salud de la gent (la salut? ... d’alguna cosa hem de morir, no ?) i les fortes multes que ens cauran de la U.E. (ja les pagara algú, o sigui els ciutadans). L’important és mantenir/aconseguir el càrrec i no enemistar als interessos automobilístics. Trist, molt trist i indignant.

Millora de l’espai públic: bastant bé

Bastants dels carrers que demanà-vem arreglar s’han millorat (Almenara Alta, Ter, Edison, Flandes, etc.). Altres no, com Freser, Escoles-Verneda o l’es-candalós cas de Sant Joan de Malta, però en canvi també s’han arranjat altres que no havíem posat com a tant prioritaris. En conjunt , entre els pressupostos municipals i els dels plans ZP, s’han arreglat forces espais públics, entre ells passatges petits com el de Catalunya o Dos de Maig, carrers com el de Xifrè o Llagostera o parcs com el del Clot i el de Can Miralletes. Encara que no entenem com no s’han arreglat 2 o 3 “punts negres” del barri que reclamàvem remodelar, cal valorar que en conjunt s’ha avançat bastant en aquests aspectes de espai públic.

Obertura C.Trento: no van voler avançar

L’AV reivindicava que l’obertura de Concili de Trento-Municipi, tant im-portant per connectar la zona del Clot

>> Escoles bressol: aquesta ja en marxa i 2 més a l’octubre

19maig 2011

TEMA CENTRALBalanç del mandat

de la Mel amb el sector del Mercat, s’acordés i s’inicies. Sabíem que no es podria fer tot (la prioritat tenia que ser Trinxant-Meridiana però ja heu vist que tampoc ho ha estat) pero si que s’hagu-és pogut acordar com fer l’obertura, la reubicació dels afectats, un calendari, etc. Ho varem plantejar al Districte però s’hi van negar i degut al gran “distànciament” entre AV i Districte i a les poques ganes que aquest vam veure que tenia, hem hagut de deixar el tema pel proper mandat. És una llastima perquè aquest pla pot donar solució a varis temes de la zona i ara s’haurà d’esperar a solucionar-los.

En resum: esperem que el nou mandat sigui molt millor

Ja no tenim espai per tocar més temes concrets, només ens queda fer un resum del mandat que per nosal-tres, i creiem que també pel barri, ha estat més negatiu que positiu. És veritat que l’avenç històric en escoles bressol és molt important i positiu, que s’han fet bastantes millores en l’espai públic i en les instal·lacions esportives del Clot de la Mel, ... que algunes coses s’han fet bé. Però en l’altra plat de la balança hi ha temes tant negatius i punyents com la nova “pressa de pèl” de la biblioteca, de

no tenir cap equipament funcionant a Alchemika, de la immensa estafa de Glòries, de l’imperdonable cas del Casal Casanelles, de l’intern de dividir el barri (tot i que ha fracassat), de la manca d’obertura a una autèntica participació, .... I que no ens vinguin amb excuses de “la crisi” perquè és més que evident que han tingut molts, molts milions per fer el que els ha interessat. En definitiva: el balanç és aquest i ja està fet.

Ara cal treballar perquè el canvi (al menys de persones, però esperem

que sigui més profund i en un sentit més progressista) que segur que hi haurà al Districte, per la retirada del sr. Narváez, ens porti a una millor col·laboració entre AV i Districte que porti a millors resultats pels veïns i veïnes del Clot-Camp de l’Arpa. Hi posarem tot el nostre esforç perquè sigui aixi, “tocant de peus a terra” però sense acceptar “preses de pèl”, amb actitud constructiva i amb criteri independent, com creiem que espera el barri de la seva associació de veïns, mani qui mani.

>> S’han fet bastants arranjaments d’espais públics.

20 maig 2011

Manifest SANITAT

Manifest en defensa de la Sanitat PúblicaDavant els acords adoptats en les darreres setmanes pels responsables sanitaris del nostre país i que reper-

cutiran en la qualitat i quantitat d’actuacions sanitàries, la CONFAVC manifesta el seu absolut desacord amb les mesures que compota el desmantellament de la Sanitat Pública.

Des de l’organització veïnal pensem que no és de rebut el tancament de llits hospitalaris, la reducció d’inter-vencions necessàries, la limitació de la utilització de la tecnologia i la rebaixa en les intervencions amb el cost de vides que això pot suposar.

En un estat social i democràtic de dret, no es pot tolerar el tancament dels Centres d’Atenció Primària o la disminució de l’activitat assistencial sense motiu justificat.

Per tant, instem el Govern de la Generalitat i al conseller de Sanitat a Treball i arribar a una solució de con-sens amb tots els agents socials amb l’objectiu que el nostre sistema de salut continuï disposant de l’eficiència guanyada durant anys així com el mateix nivell de qualitat assistencial.

Finalment, volem explicitar que com a entitat ens oposem rotundament a les mesures que pretén dur a terme el Govern de la Generalitat, ja que l’únic que generen és alarma social, indefensió i discriminació.

Recollint el malestar veïnal, MANIFESTEM:1. Que estem en contra de les retallades en matèria de sanitat que es plantegen des del Govern de la Generalitat

de Catalunya.2. Que el dret a la salut és un dret fonamental recollit a la Constitució i s’ha de dotar dels recursos necessaris

al sector per al seu desenvolupament.3. Que Catalunya és una de les comunitats autònomes que menys dedica a la sanitat proporcionalment al seu

nivell de desenvolupament, població i riquesa.4. Que volem la derogació de la llei 15/1997 i altres que permeten la privatització de la sanitat.5. Que volem un sistema sanitari públic, gratuït, universal, solidari, equitatiu i de qualitat.6. Que volem una gestió racional i eficaç dels recursos destinats a la sanitat amb una política sociosanitària

clara i de medicina preventiva.7. Que per part de l’administració es compleixin els acords adquirits en matèria de sanitat.8. Que es redueixin les llistes d’espera, la massificació en els hospitals, la manca de coordinació entre l’atenció

primària i l’especialitzada.9. Que es busquin solucions per assumir l’increment de la població turística en els mesos d’estiu, del nombre

d’usuaris sense perjudicar els mateixos ciutadans.10. Que s’imposi un sistema de gestió dels recursos amb la col.laboració del personal del sector i els seus usuaris,

participatiu i racional.11. Que es d’informació a la ciutadania sobre els recursos del sistema sanitari.

ALS GOVERNS CATALÀ I ESTATAL I ALS GRUPS PARLAMENTARISLes persones signants d’aquest manifest entenem que la sanitat ha de ser pública, GRATUÏTA I DE QUALITAT, que l’atenció a qualsevol problema de salut ha de ser independent del nivell econòmic de cada persona i que no es pot veure afectada per cap de les retallades, EXIGIM:1. Que es destinin a la sanitat pública l diners necessaris perquè es pugui donar una assistència universal i de

qualitat.2. Que en cap cas es de la gestió de la sanitat a entitats amb ànim de lucre, ja que sanitat i negoci són incom-

patibles.3. Que cessin les retallades de personal i de serveis sanitaris ja que tindran una repercussió negativa en la qua-

litat i augmentarà el temps d’espera.4. Que es deixi d’empitjorar els serveis públics per fomentar la contractació de mútues privades.5. Que no s’implanti cap sistema de copagament, taxes o tiquets moderadors per limitar l’accés de la població

a la salut, ja bastant restringit.

21maig 2011

SANITAT

RETALLADES SANITÀRIES=0El dret a la salut és un dret bàsic i constitucional, no podem permetre retalls en drets socials bàsics que

han costat molt aconseguir.

Es necessari que tinguem una ac-titud activa en la defensa d’aquests serveis i que no acceptem resigna-dament que amb l’excusa de la crisi tornem als temps en que els que te-nien diners es podien pagar una bona assistència i els altres havien d’anar a la beneficència.

Hem de fer saber al nostre govern que no volem que desmantellin el nostre sistema sanitari públic, que no volem copagaments ni haver de fer-nos d’una mútua, si volem ser atesos, vo-lem Sanitat Pública i de qualitat.

Per tots aquests motius, iniciem una campanya de recollida de signatures a tots els barris que seran lliurades properament al president de la Gene-ralitat. Podeu passar per la Associació de Veïns a signar.La salut no pot ser un negoci. Sanitat universal, pública i de qualitat!

Als grans hospitals de Catalunya com l’hospital del Vall d’Hebron, l’Hos-pital del Mar, l’Hospital de Sant Pau, de Bellvitge, i Can Ruti de Badalona, Joan XXIII de Tarragona, el Clínic de Barcelona, ja fa dies que els professi-onals sanitaris, es manifesten, criden la seva disconformitat am les retallades que ja han començat a posar-se en marxa. Dos dels mes grans hospitals, tanquen ja un miler de llits cada un, anticipant-se a l’estiu, la meitat de places de la UCI i crítics. Dels 80

hospitals que formen la xarxa pública catalana, s’estan tancant diferents serveis com centres de salut mental, atenció a dependencies, ambulatoris de urgències....

Actualment la retallada està prevista en 1.000 milions d’euros, 500 dels quals es trauran de l’atenció primària, la sociosanitaria i la salut mental. Mentrestant, la societat catalana va rebent dels politics els inquietants missatges de que els retalls no afec-taran la eficàcia i qualitat dels serveis, tractant als ciutadans de “tontos”. Els professionals de la sanitat són els primers que s’han posat davant de les manifestacions demanant que parin les retallades i és important que contin amb el suport de la ciutadania, essent presents al seu a les manifestacions, com ho van fer molts malats del l’hos-pital del Mar.

Quan s’escriu aquest text s’estan preparant diverses concentracions massives, la primera el dia 14 d’abril i la propera el 14 de maig i és molt important que els usuaris hi siguem presents, perquè totes les demandes dels metges e infermers repercuteixen directament en els pacients. La lluita serà llarga i haurà mes ocasions per demostrar la nostra disconformitat a la mesura política. Els ciutadans es pregunten, perquè ha de ser Sanitat la que arregli la crisis que tan alegre-ment no veien venir i anaven gastant igualment? Perquè no afecta altres car-teres? Perquè no es retallen els costos dels cotxes dels consellers? Per què es construeix un “monstre de ciment”

de 100 milions de euros, de dubtosa necessitat? I sobretot i molt important, perquè no es persegueix em eficàcia el frau fiscal i l’evasió de diners?

Si els politics fessin be la seva ges-tió, d’aquestes preguntes podrien sortir els números per salvar la crisis. Però el que sembla ser, és que la mesura sani-tària el que vol es afavorir la medicina privada i el copagament i no ens hauria d’estranyar desprès de 23 anys de tenir un govern que ja ho va promocionar i ara és el primer consell que ens dona als usuaris de la sanitat pública.Tornaran a remarcar-se més les dife-rències de classe?

Nota: estem intentant concretar un acte informatiu sobre les retallades sanitàries (i com frenar-les) per a mit-jans de juny. Estigueu a l’aguait, aneu mirant el nostre web o Facebook

22 maig 2011

EL RACÓ DELS VEÏNS

Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí truca’ns i t’informarem

675 842 967

Xerrada sobre energies:

Nuclears No! Gràcies 100 % Renovables

XERRADA

A càrreg de Josep Puig i Boix, enginyer industrialespecialitat en tècniques energètiques.

Dia Dimecres 1 de juny Hora a 2/4 de 8 (19,30 h.) Lloc al nostre local

El tema energètic està sobre la taula: grans pujades de les tarifes a les famílies (al mateix temps que grans beneficis per les elèctri-ques), el molt greu accident de Fukijima, les continues “incidències” a Ascó i altres nuclears, l’augment del preu del petroli i les benzines, les dificultats que es posen a les energies renovables, els projectes de grans in-fraestructures com la M.A.T., etc.. I és evident que ens falta informació i sobretot informació independent, no generada pel govern ni per les mateixes companyies energètiques.

És per això que hem convidat a tot un ex-pert, en Josep Puig (que a més és membre de Alternativa Verda) perquè ens expliqui quines alternatives reals es tenen, i es poden tenir en les pròximes dècades, per aconseguir l’objectiu que molts desitgem: viure sense nuclears, amb suficiència energètica (sense malbarataments) i amb un 100 % de energies renovables. Sembla que es pot aconseguir amb uns 20 o 30 anys, ell ens explicarà com es pot fer i que cal fer per aconseguir-ho. No us ho perdeu.

A càrregg dddde Josep

23maig 2011

COMERÇ JUST

FOTO ANTIGA

La fotografia que ens heu fet arribar correspon a la manifestació celebra-da el 24 d’abril de 1932 en defensa de l’Estatut de Núria, aprovat per referèndum popular el 2 d’agost de 1931. Aleshores la República espa-nyola encara no s’havia dotat d’una constitució on havia d’encaixar el text estatutari.

La manifestació fou convocada pel president del CADCI (Centre Autono-mista de Dependents del Comerç i de la Indústria) Francesc Xavier Casals

i Vidal i va arribar a aplegar unes 250.000 persones.

L’espai correspon a la Rambla a la cruïlla amb Nou de la Rambla. A l’esquerra es poden reconèixer els porxos de la plaça Reial. Algú ens co-mentava que es tractava de la Rambla del Poblenou però creiem que no hi ha dubte.

Els manifestants van arribar a la plaça de Sant Jaume on les autoritats els van adreçar uns parlaments.

Desconeixem l’autor de la fotografia

però a l’Arxiu Nacional de Catalunya n’hem localitzat del mateix dia dels fotògrafs Brangulí i Josep Domínguez, aquestes però a la plaça de Sant Jaume.

L’Estatut fou finalment aprovat a les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932 amb una notable retallada i amb un plantejament unitari i no federal, on només hi havia una sobirania, l’espanyola.

Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa

Abril 1932 , Juliol 2010, .... Tot segueix igual ? Ens van fer arribar aquesta

fotogràfia antiga en relació a la gran manifestació que es va fer el juliol de l’any passat i amb el comentari de què “tot segueix igual”. La publiquem ara com element de reflexió doncs aviat farà un any de la manifestació del 10-J (en defensa de la nació catalana i del seu dret a decidir el seu futur). Per documentar més l’origen de la fotogràfia ens hem dirigit al Taller d’Història del barri i aquest ens ha enviat el següent text. Agraïm des d’aquí la seva col·laboració.

Per què els productes de comerç just són més cars?És la clàssica pregunta que tot-hom es fa davant d’un producte de comerç just. Ara

no explicarem el perquè de tots els productes, però sí el més emblemàtic: el cafè. Només cinc multinacionals compren gairebé la meitat del cafè que és consumeix al món i aquest negoci genera bilions de dòlars de benefici, però aquests guanys no arriben mai

a l’origen de la cadena de producció. Aquestes empreses paguen als petits productors un preu que moltes vegades es troba per sota del cost de producció i no poden cobrir les necessitats bàsi-ques de les famílies. En el cas del cafè de Comerç Just, prové d’organitzacions de petits productors però agrupats en cooperatives que permeten a moltes famílies camperoles sortir de la misèria per passar a una pobresa digna. Aques-tes organitzacions intenten fer-se un lloc

en l’espai que avui en dia copen les immenses i poderoses xarxes internaci-onals de distribució de cafè. Actualment més de 500.000 petits productors de països d’Africà, Àsia i Amèrica Llatina es troben agrupats en organitzacions que comercialitzen la producció sota els criteris de Comerç Just. Podeu consultar més coses sobre la garantia per als consumidors de que es compleixen aquests criteris a: http://www.sellocomerciojusto.org

24 maig 2011

LLIBRES

Reseña de ¡Indignaos! de Steéphane HesselLuis Roca Jusmethttp://luisroca13.blogspot.com/

Por supuesto que hay que indignarse, como nos dicen dos viejos luchadores que casi están llegando al siglo de vida, Stéphane Hessel y José Luis Sampedro, que prologa el libro. Este pequeño libro es una pequeña joya por la simplicidad con que nos recuerda las verdades del barquero, que a veces solemos olvidar.

La primera es que hay palabras que por muy deterioradas que estén, como libertad y justicia, deben estar siempre presentes en nuestra mente. No hace falta entrar en grandes debates sobre lo que significan porque desde la razón común todos podemos entenderlas y esto es lo que debe unirnos. Que no podemos aceptar que cada vez hayan más pobres y menos ricos y que estos controlen lo que pasa en nuestro pla-neta. Que los que mandan sean los mercados y que los que deciden en ellos son los grandes ricos especuladores que imponen una dictadura según sus me-zquinos pero poderosos intereses. Que haya muchos más recursos que los que habían cuando se construyó el Estado del Bienestar en Europa y que nos digan que no hay dinero para sostenerlo. Que el mundo vaya por tan mal camino y que cada vez tendremos menos margen para reaccionar. Que tenemos todos derecho a una vida digna pero el siste-ma es totalmente irracional y el dinero tiene hoy más poder del que ha tendido nunca. No hace falta discutir si esto es ser antineoliberal o anticapitalista : lo que hay aquí es una lucha urgente que debe unirnos y movilizarnos.

La segunda es que la política debe basarse en sentimientos morales y que el sentimiento moral básico es la indignación (“lo insoportable” que diría Michel Foucault rizando el rizo). Ernest Tugendhat, que es uno de los grandes filósofos vivos, hablaba de tres sentimientos morales : la culpa ( y aquí

también la vergüenza), la indignación y el resentimiento, según estuvieran refe-ridos a una mala acción que hacemos, que contemplamos o que padecemos. La palabra resentimiento, quizás por influencia nietzscheana, no me gusta, y pienso que la de indignación está bien para referirnos a esta reacción que tenemos delante de lo que nos parece inaceptable, sea porque nos lo hacen a nosotros, a los demás o a ambos. Pero hay que recuperar esta palabra contra otra que es la indiferencia Hay que estar harto y ceder ante los indiferentes, que para justificar su cinismo o pasividad empiezan a relativizar estos sentimien-tos como algo subjetivo y discutible. En Egipto, en Túnez, en Libia la gente se ha indignado sin necesidad de teorías, sabiendo lo que cualquier humano puede saber que es que quieren ser más libre y vivir en una sociedad más justa. Luego ya discutiremos los mati-ces, pero esto que estamos viendo es un auténtico movimiento democrático que, como nos dice Jacques Rancière, es el movimiento de los sin-parte, de los excluidos que quieren participar y decidir sobre aquello que los atañe. La tercera verdad a recordar es que “La Declaración Universal de los Derechos Humanos” no fue un documento ideo-lógico hecho para cubrir el expediente sino la expresión de la lucha contra el totalitarismo, contra la injusticia. El autor del libro, Stéphane Hessel, es uno de los que lo elaboraron. Lo hizo al calor de la lucha contra el nazismo, después de ser detenido y brutalmente torturado en más de una ocasión por arriesgar su vida en la resistencia. También nos ex-plica la elaboración y cómo participaron en ella el libanés Malik y el chino Chang para darle un carácter cosmopolita y no exclusivamente occidental. Igual-mente nos dice que hubo que superar la resistencia del representante inglés para utilizar la contundente expresión “derecho humano” contra la neutra de “derecho internacional.” Era una lucha

contra la exclusión, ya que humano es una expresión sin reservas que pone de manifiesto que no hay que estar reco-nocido por un Estado como ciudadano para ser incluido en estos derechos, en esta dignidad básica. En su pequeño escrito Hessel pone de manifiesto su rechazo radical contra cualquier forma de segregación. La Declaración Univer-sal de Derechos Humanos debe ser hoy aún un arma contra la injusticia.

Es éste un pequeño texto de combate que debe contribuir a despertarnos a nosotros, pasivos ciudadanos europeos. Está escrito con el corazón por este gran hombre, Stéphane Hessel, que a sus 93 años no está quemado, no ha perdido la capacidad de indignarse. Esta indig-nación le ha llevado siempre a estar al lado de los oprimidos y a participar en su lucha. Los argelinos de ayer y los palestinos de hoy han tenido en él a un inestable aliado. Pero la indignación ha de transformarse en una insurrección pacífica, en un levantamiento masivo contra las élites gobernantes. Hessel es aquí muy claro, tanto en el término insurrección como en el el de pacífica. Sartre se equivocaba cuando justifica-ba la violencia justa contra la injusta. Hay que buscar métodos pacíficos, no reproducir los medios que criticamos. Las fórmulas no las tenemos pero habrá que inventarlas. Esta es la tarea.

Steéphane Hessel, ¡Indignaos!, (Tra-ducción de Telmo Moreno Lanaspa). Ed. Destino, colección Imago Mundi. Barcelona 2011, 60 páginas.

Publicado con el permiso del autor mediante licencia Creative Commons.

25maig 2011

EL RACÓ DELS VEÏNS

“Llibertat d’expressió”

El passat dia 29 de març vaig as-sistir a la reunió oberta que té lloc cada dimarts de 20 a 22 hores al

local de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa. Un dels punts que es tracta primer, seguint l’ordre del dia, es el de comentar la corres-pondència rebuda, i quina seria la meva sorpresa al comprovar que un veí havia enviat una carta anònima (deixada a la bústia del carrer) amb el retall d’un article publicat en el últim Butlletí (tema: AVE) amb un “regal” dirigida als membres de la Junta. En el full en lletres ben grosses i vermelles s’acusava a l’Associació de Veïns d’independentista, entre altres acusacions. Fins aquí res a opinar. Tothom és ben lliure de manifestar la

seva opinió fent servir els mitjans que cregui més convenients. Ara be, la sorpresa va estar amb el “regal” que molt ben plegat dins del full es va en-viar: un tros de tovalló empastifat de merda. No se si val la pena fer algun comentari més. Com s’ha comprovat que aquest “veí” llegeix la revista del Butlletí, espero que llegeixi aquesta carta que es publica en una secció on tothom que ho desitgi pot opinar i que aprofiti aquesta oportunitat per demanar disculpes per la seva falta d’educació.

Rosa Carrillo

La Marcha Verde en el buque: TA21 - Castilla (2a parte)

Recuerdo que fuimos a la base ame-ricana de Rota. Estuvimos varios días cargando víveres. Una vez llenamos las bodegas del buque TA21 - Castilla, y embarcaron las tropas de Infantería de Marina. Partimos hacia un rumbo que la población civil, estaba más o menos informada, excepto nosotros. Todo eran especulaciones sobre nu-estro destino, aunque si percibíamos que se trataba de algo serio. Años más tarde. Reviví aquella historia en “Los años del Nodo”.

Una vez el Gobierno presidido por Arias Navarro firmó lo que histórica-mente se denominó “los acuerdos de Madrid”. Regresamos a la base de Rota a descargar el material y las tropas de Infantería de Marina. Al concluir la

operación de descarga. Regresamos al Sahara para llevar a cabo la Ope-ración Golondrina que consistía en la evacuación del Sahara. Mi cometido consistía era tomar nota del material que subía al buque. Recuerdo que pregunté al oficial de guardia sobre el contenido de los contenedores, el ofi-cial me contestó: “se trata de personas fallecidas en el Sahara” En enero de 1976 regresamos a Cádiz.

En el diario “EL PAIS” del 14 de ene-ro de 2010, leo: “El teniente general José Luis Aramburu Topete, fallecido ayer en Majadahonda (Madrid) a los 92 años de edad, (Huelva, 1918). En 1975 como coronel del Regimiento Mixto de Ingenieros vivió la invasión por parte de Marruecos de la “Marcha

Verde”. El teniente general Aramburu Topete ha pasado a los libros de his-toria por su actuación para abortar la intentona del golpe de Estado del 23-F de 1981. A los pocos minutos de la entrada en el Congreso, y secuestrar a los Congresistas. José Luis Aramburu Topete se presentó en las inmediaci-ones del Congreso. El encuentro con Tejero tuvo lugar en la verga. El General Aramburu Topete declaró: “Salió a reci-birme el teniente coronel de la Guardia Civil Antonio Tejero. Él me saludo y yo le ordené: “Teniente coronel Tejero, deponga usted su actitud y acabemos con esta locura”. Tejero me respondió. “Antes le mato a usted y después me pego un tiro”. “En ese momento, Tejero me apuntaba con la pistola”. Tres se-manas y media antes del 23-F. Adolfo Suárez se dirigió por TV a los españoles presentado su dimisión irrevocable como Presidente del Gobierno, con las siguientes palabras: “No quiero que el sistema democrático sea, una vez más, un paréntesis en la historia de España”.

Antonio Herrera

>> Sahara 1975 : en el radar del buque TA-21 Castilla

26 maig 2011

EL RACÓ DELS VEÏNS

RECONEIXEMENTEl passat mes de febrer de

2011 ens va deixar el nostre volgut Ramon Duran i Subirana a l’edat de 72 anys, després d’una llarga malaltia.

El volem recordar en aquest article per la seva col·laboració amb el barri durant tota la seva vida. Un home bo, dinàmic, però sobretot treballador. Potser recor-deu una botigueta al mercat del

Un d’aquests o l’abstenció? Hi ha més alternatives!

Des d’una perspectiva d’esquerres, ecologista i de catalanisme polític les eleccions municipals a Barcelona es plantegen difícils. Per una banda per-què, evidentment, des d’un punt de vista progressista no es pot votar a les dues opcions clarament de dretes, i menys ara que estan envalentonades i més neoliberals que mai (“retallades”, reforma laboral, etc.). Per altra banda les altres tres opcions “standarts”, que es presenten com “d’esquerres” jo crec que s’han deslegitimat, des d’aquest

punt de vista, per les polítiques reals que han fet i estan fent a la ciutat i no hi ha cap indici de cap canvi positiu important en aquest sentit. Per altra banda, després de 30 anys del domini de l’Ajuntament per part d’un partit determinat és clar que democràtica-ment és convenient acabar amb les inèrcies, prepotències, determinades “complicitats”, etc. que clarament s’han instal·lat . Quina opció ens queda als que volem un canvi a fons a l’Ajuntament en un sentit clarament

d’esquerres ? L’abstenció sempre és una temptació en moments així però crec que és clarament improductiva, ineficaç i contraproduent doncs “tre-balla” per la dreta, que sempre va a votar. Jo crec que la millor opció que queda a curt termini es “remenar” entre les altres candidatures que es presenten per intentar trobar-ne una que sigui digne de depositar-hi alguna esperança. Pel que veig, com a mínim n’hi ha una o dues de força dignes. Per informar-nos haurem d’estar a l’aguait i informar-nos per Internet sobre “les altres alternatives”, però d’haver-hi, n’hi ha. Sortiran ? és difícil, però com a mínim manifestarem d’alguna ma-nera la voluntat de què la ciutat vagi en un sentit determinat i això més tard o més d’hora si que podrà ser útil. Tinc clar que només amb els vots no canviarem res d’important, cal que la gent s’organitzi, lluiti i es mobilitzi de forma permanent i creixent. Però no aprofitar el nostre dret a vot crec que és una renúncia contraproduent i optar pel conformisme de les opci-ons “de sempre” ens portarà més a anar enrrera que endavant. És una opinió.

M.C.L.

Clot, de sabons i articles de neteja, o també una espardenyeria al carrer Coronel Sant Feliu on hi va treballar junt amb la seva esposa Montse durant molt anys, i també fer es-ment del projecte que ell mateix va presentar per a la millora d’aquest carrer per fer-lo peatonal tal i com es coneix avui

Va col·laborar també a la revista de l’Associació de Veïns aportant

fotografies del barri de Sant Martí realitzades per la seva família i que s’han publicat en diverses ocasions.

Volem agrair a la seva esposa, fills i néts la col·laboració per aquest article i transmetre’ls el nostre condol. Ramón, sempre et recordarem en els nostres cors.

AVV Clot-Camp de l’Arpa

27maig 2011