1 . Obriu els ul ls i l legiu l 'auca deSalvador Espriu.

2. Va néixer a Santa Coloma deFarners, molt l luny de Roma.

3. El seu pare era notari i el l un noigens ordinari,

4. que amb setze anys, en castel là, ja«Israel» va publicar.

5. Viu a Arenys i a Barcelona i així vamatant l 'estona

6. Estudia història i dret i amb un grupfa un viatget

7. fins a Grècia, Palestina i Egipte. Comal· lucina!

8. L'antic món grec i jueu sempre méses farà seu.

9. Com fa seu en Rosselló, per amic icompanyó.

1 0. «El doctor Rip» ens desvela quesap fer bona novel· la.

1 1 . Amb «Laia», l 'any trenta-dos,guanya molts admiradors.

1 2. I prossegueix l 'odissea amb«Miratge a Citerea»,

1 3. «Ariadna al laberint», «Letitzia»,vés seguint. . .

1 4. Fins que amb la guerra com moltss'haurà d'empassar la pols.

1 5. Commogut pel que ara viu, va i«Antígona» ens escriu.

1 6. Que té per tema la guerra que totho ensagna i esguerra.

1 7. Mes són anys de daltabaix i laguarda en un calaix.

1 8. Mil nou-cents quaranta-sis.Metafísic i precís,

1 9. en vers, treu de la pastera«Cementiri de Sinera».

20. on es revela poeta, digne d'unaobra completa.

21 . I segueixen «Les cançons d'Ariadna» i altres mons.

22. Com «Les hores», «Mrs. Death» iun autèntic do de pit,

23. que és «El caminant i el mur», unl l ibre ple de "glamour",

24. on trobem «Assaig de càntic en eltemple». Que romàntic!

25. I les «Cançons de la roda». . . queRaimon posa de moda.

26. Poc després iran venint el «Finaldel laberint»

27. i aquell l l ibre, «Pell de brau», que elpremi Nobel l i escau,

28. pel que té de compromís amb lavida i el país.

29. Obsessionat per la Mort la sevaobra arriba a port

30. amb el «Ll ibre de Sinera», onArenys ja no és el que era.

31 . I encara «Setmana Santa», laPassió feta complanta.

32. No us estranyi si l 'Espriu en lesfotos mai no riu.

33. Mil nou-cents cinquanta-set; gent,traieu-vos el barret!

34. Perquè «La Primera històriad'Esther» deixarà memòria.

35. És una faula punyent i un autènticmonument.

36. Per no dir una fi l igrana de la parlacatalana.

37. «Ronda de mort a Sinera» és unaobra de bandera,

38. un muntatge d'en Salvat, que ambl'Espriu han preparat

39. per fer conèixer el seu món; comtambé feia en Raimon.

40. Recordeu el genial relat d'"En QuimFederal"?

41 . I va escriure encara més: els«Aspectes» i demés.

42. «Les roques i el mar, el blau», «Unaaltra Fedra, si us plau». . .

43. Com veieu, va ser l 'Espriu unescriptor productiu.

44. Mil nou-cents setanta-dos rep unpremi valuós.

45. I fins i tot a Tubinga admirats l idiuen: "Vinga!"

46. El proposen pel Nobel però aviat el lse'n va al cel.

47. Va ser l 'any vuitanta-cinc que la Mort l i féu: "Jaet tinc!"

48. Resignat la va seguir,i aquí a l 'auca posem fi.

Joan Vilamala, 2004

Antroponimia espriuana

Contingut:

Música i poeta

Auca de Salvador Espriu

Pinzel lades espriuanes

4RATLLESButl letí de la Bibl ioteca Jordi Rubió i Balaguer

Activitats

Bar

Contes

Diaris

Exposicions

Fotografia

Guies

Jocs

Lectura

Música

Novetats

Ofimàtica

Préstec

Revistes

Suggeriments

Tertúlies

Usuaris

Viatges

Wi­fi

N. 44 Març - abril 201 3

SALVADOR ESPRIUAuca de Salvador Espriu (1913­1985). Poeta, prosista, crític i dramaturg quasi mític

No es pot negar que la música ha fet arribar l’obra de Salvador Espriu al gran públic. La poesia d’ Espriu no hauriaassolit la dimensió social que va obtenir a partir dels anys 60 sense les interpretacions de Raimon, Ovidi Montllor,Marina Rossell entre altres. La veu de Raimon va popularitzar molts del poemes d’Espriu (Cançons de la roda deltemps, 1966), el mateix Espriu li va dedicar un dels seus textos més celebrats, Inici de càntic en el temple, ambl’encapçalament “Perquè Raimon el provi d’entonar” i sempre afirmava que Raimon cantava els seus poemes comningú no ho havia fet mai.POESIES DE SALVADOR ESPRIU MUSICADES

Autor / Poemes musicats / Àlbum• Santi Arisa: La pell de brau I I I (Taverna de poetes –Columna Música, 1 997)• Jaume Arnella: Auca tràgica i mort del Plem (La raó al desig - Tram, 1 997)• Núria Batlle: Ramats d’estrel les, Les campanes (LP/ vini l . Ramats d’estrel les -Picap, 1 986)• Elies: Poema XLVI de La pell de brau (L’home, la rosa i el somni - BAT, 2002. Reeditat per PM Produccions, 2003)• Núria Feliu: Des del fons del mar, Nua sequedat de la terra, A la veu de la pluja,Vent de mar (EP/vini l Núria Feliucanta Salvador Espriu -Hispavox, 1 968- i Els EP’s Originales de Núria Feliu – Hispavox, 1 996)• Celdoni Fonoll:o No convé que diguem el nom (LP/vini l He heretat l ’esperança -Pu-put! , 1 978)oDiversos són els homes (LP/vini l Traginer de cançons -Belter, 1 982)oVersos, enl là del camí (Doble LP/vini l Recital 1 000 -Promos, 1 984)oPer a una suite algueresa, I i I I (LP/vini l Nit de foc -Àudio-visuals de Sarrià, 1 985)oHemeroskópeion (Enllà del temps -Àudio-visuals de Sarrià, 1 989)oQuan et perdis (Per un petó -Discmedi, 1 998)

Pàgina 2

ANTROPONIMIA ESPRIUANA. BREU APUNTQuan parlem d’antropònims* ens referim al nom propid’una persona. Són antropònims els noms que designenpròpiament l 'individu (prenoms), els que n'indiquen lafamíl ia (cognoms o llinatges) i els que el designen peral· lusió a una circumstància extralegal (malnoms).

*enciclopèdia.cat

A l’obra de Salvador Espriu - prosa, teatre i poesia - esconstata una antroponímia tan diversa i a vegadescuriosa, que és capaç de despertar l ’ interès de qualsevollector mitjanament atent.

Com explica Joan Cornudella Olivart “Salvador Espriusempre reservà un interès particular als noms atorgant­los un paper important, que anava més enllà de lasenzilla designació”

Dins la seva creació l iterària podem trobar-nos amb laconvivència de noms propis reals (Fèlix Parrissa,Nepomucè Garrigosa, ..), noms ficticis (Mossèn SilvíSaperas, El Comte Trinitat Castellfollit, ..) noms realsusats a Arenys (com a norma general, però, tracta de nofer coincidir els prenoms i cognoms reals delspersonatges “sinerencs” amb el nom propi literari que elshi concedeix, Nani Valls, Senyora Martina, ..), nomsetimològics hebreus –Bíbl ia -, (Tobies Comes, SorEphrem, ..)

Així mateix cal fer esment a la incorporació dels renomspopulars a la l iteratura, emprant-los com a definidors depersonatges (la Coixa Fita ­ impedida físicament­, enQuim Federal ­ federal de tota la vida ­ , L’Escombreta­ dona petita i prima que es passava el dia escombrant ­,..)

Un altre vessant és la reelaboració, i invenció, de noms ode llocs, uti l i tzant anagrames, pseudònims otransformacions (Sinera, Salom, Molas, Tianet, Tric­Trac “Josep­Pepet que era un pidolaire”, CalauPòrtules “Nicolau Pòrtules”,..)

És un lloc comú entre elsinvestigadors que Tianetamaga la personalitat de nenmalaltís saberut d’Espriuquan era infant i adolescent; que Salom és el mateixautor de jove i home madur; El fi lòsof Molas també éspossible que emmascari al mateix escriptor.

Com diu Jaume Vidal Alcover “que és molt interessantl’estudi de l’onomàstica en l’obra de S. Espriu, però aixòrequereix paciència, estudi, ordre i concert. Perquè sóntantes les incògnites que s’amaguen sota l’onomàsticaespriuana, que per arribar­les a treure totes a la llumpotser caldria arribar a saber tant com Salvador Espriu.”

Informació extreta de:

- Aspectes d’antroponímia a l’obra deSalvador Espriu. Maria-Pau CORNADÓ

- Noms propis en LL. Villalonga i S. Espriu:Puntualitzacions. Jaume VIDAL ALCOVER

- Intuïcions antroponímiques en l’obrateatral espriuana. Joan CORNUDELLAOLIVART

- Aproximació històrica al mite de Sinera.Agustí ESPRIU I MALAGELADA

POSANT MÚSICA AL POETA

*Els temes marcats com SG : disc petit de 2cançons; EP: disc petit de 4 o, més rarament,3 cançons; LP: disc de llarga durada noméses troben, en principi en vini l . La resta detítols està disponible en CD, ja sigui perquèaquest sigui el seu format original, ja siguiperquè hagin estat objecte d'una reedició.

• La Fosca: Amb música ho escoltaries potser mil lor (Domini fosc - Swingmedia, 1 997)• Joan & José: El vent, La l luna –adaptacions força ll iures de textos espriuans- (LP/ vini l Guanyarem)• Mikel Laboa: Assentiré de grat (1 4 –Elkar, 1 994)• Dolors Laffitte: Mediterrànies, Mar de Sinera, Homenatge a Pompeu Fabra (Estimats poetes. Cants de l’esperit-Picap, 1 995• Maria Cinta: Ho voldria dir amb els meus llavis de vell (Diari transparent –Stress Music, 1 997)• Ovidi Montllor:o Assaig de càntic en el temple (AAlcoi –Edigsa, 1 974. Reedició en CD: PDI , i dins de l’Antologia de Dahiz, 2000)oFormes i Paraules, poemes de l’ I al XL (Homenatge a Apel. les Fenosa, dins l ’Antologia de Dahiz, 2000)• Guillermina Motta: Assaig de càntic en el temple (LP/vini l Guil lermina show -Concèntric, 1 967- i Fent equil ibris, vol. 1CD -Columna Música, 2002)•Ramon Muntaner: Perquè un dia torni la cançó a Sinera (Cançó de carrer -Edigsa, 1 975. Reedició en CD: PDI); Noconvé que diguem el nom (SG/vini l -Edigsa, 1 974-; Cròniques – Movieplay, 1 977. Reedició en CD: Fonomusic)• Orquestra Plateria: Cançó de capvespre (Ballautors –PDI , 1 990) Nota: cantada amb la música de Raimon.• Raimon:oCançó d’albada, Cançó de la mort a l ’alba, Cançó de la plenitud del matí, Cançó del matí encalmat, Cançó de la mortresplendent, Cançó de la vinguda de la tarda, Cançó del pas de la tarda,“Cançó de capvespre, Cançó de la mort cal lada,Cançó del triomf de la nit, Per ser cantada en la meva nit, Just abans de laudes, Inici de càntic (LP/vini l Cançons de la rodadel temps -Edigsa, 1 966-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000-, i Raimon-Espriu, poesía cantada –Picap, 2003)o Indesinenter (Per destruir aquell qui l ’ha desert –Discophon, 1 970. Reedició en CD: Discmedi-, El recital de Madrid–Movieplay, 1 976. Reedició en CD: Fonomusic-, Recitals al Palau –Picap, 1 997-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000-,Raimon- Espriu, poesia cantada -Picap, 2003)oEl meu poble i jo (Campus de Bellaterra –Movieplay, 1 974. Reedició en CD: Fonomusic; Integral 2000, vol.6 –Picap, 2000-, Raimon-Espriu, poesia cantada – Picap, 2003)oI beg your pardon (LP/vini l Quan l’aigua es queixa -RCA, 1 979-, Recitals al Palau –Picap, 1 997- Integral 2000, vol. 6–Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003)oHe mirat aquesta terra (Recitals al Palau –Picap, 1 997-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesiacantada - Picap, 2003)çoPotser arran de l’alba (LP/vini l Ll iurament del cant -Movieplay, 1 977. Reedició en CD: Fonomusic-, Integral 2000, vol. 6–Picap, 2000-, Raimon-Espriu, poesia cantada - Picap, 2003)oPetita cançó de la teva mort (EP/vini l -Edigsa, 1 967-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada-Picap, 2003)oNous cants de ll ibertat (LP/vini l Quan l’aigua es queixa -RCA, 1 979-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu,poesia cantada - Picap, 2003)oPerò en la sequedat arrela el pi (Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003)oDiré del vel l foc i de l ’aigua (Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003)• Xavier Ribalta:o De vegades és necessari i forçós. . . (poema XLVI de La pell de brau) (LPs/vini l Onze cançons amb esperança -RCA, 1 974-i A l ’Olympia* -RCA, 1 975)oPerò tu te’n rius (poema XL de La pell de brau), Direm la veritat sense repòs (poema XL de La pell de brau) (LP/vini l Altesparets de somni-RCA,1 977- i Antologia de cants íntims – PDI , 1 998)

• Marina Rossell:o Si volíeu escoltar (LP/vini l Si volíeu escoltar -CBS, 1 977)o Un nou cant dels ocells (LP/vini l Cos meu, recorda -CBS, 1 982- i Gràcies -PDI , 1 994)o Barca del temps (LP/vini l Barca del temps - CBS, 1 985- i Gràcies -PDI , 1 994)

• Lluís el Sifoner: La pell fa de tambor, 1 1 de setembre de 1 71 4 (LP/vini l Som -Valdisc)• Josep Tero: Poema XLVI de La pell de brau, dit com a introducció del tema Lavínia(LP/vini l Raval -Picap, 1 990)• Oriol Tramvia:oAriadna (Bèstia! –Edigsa, 1 976. Reedició en CD: PDI) Es tracta d’una versió força l l iure de Fira, hores abans de Naxos.oMón espriu –adaptació l l iure de I beg your pardon, barrejada amb versos d’altres poemes- (Quan tu no hi ets – Discmedi,2004)• La Tresca i la Verdesca: Indesinenter (Fora son -Temps Record, 2004). Nota: cantada amb la música de Raimon.• Túrnez & Sesé: Llibre de Sinera XXXII I , La pell de brau XLIV, Final de laberint XVI , Final de laberint XXIX, Perquè undia torni la cançó a Sinera, Cavatina, Potser cuinat amb un eco de Valle- Inclán (L’arbre de l’esperança -Picap, 2003)• Els Valldemossa: Petita cançó de la teva mort (LP/vini l Palma - Digitals, 1 990)

www.musicadepoetes.cat

Pàgina 3

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88

A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

C/Baldiri Aleu 6-808830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760Fax 936 309 758b.st.boil lo. jrb@diba.cat

www.bibl ioteques-santboi.org

Hivern:Dil luns de 1 5:00 a 21 :00 hde dimarts a divendres de9:00 a 21 :00 hDissabtes 11 :00 a 1 9:00

Estiu (juliol i agost):dil luns a divendres de1 4:00 a 21 :00 h

Tancat: diumenges,festius, 24 i 31 dedesembre

Cursos de català per a persones adultes

Si esteu interessats a fer un curs de català, podeu trucar del 2 al 5 d’abri l , al telèfon 93 652 95

85. Us donarem dia i hora perquè vingueu a fer una prova de col•locació i us puguem

recomanar el curs més adequat per a vosaltres. Els cursos comencen el 8 i el 9 d’abri l .

L’oferta de cursos de català és trimestral i les inscripcions són sempre al setembre, al desembre

i al març/abri l .

Per a més informació: http: //www.cpnl.cat/cursos-catala/

PoesiaLa pell de brauPoema publicat el 1 960.Al· legoria crítica del’Espanya de postguerra i laseva intransigència amb elsdiferents pobles de lapenínsula. Uti l i tza el mite deSepharad (l loc d’origen delssefardites) per referir-se aEspanya. Es tracta d’una deles obres més populars icitades de l’autor.El 201 2 fou uti l i tzat en unespot de l’AssembleaNacional Catalana perpromocionar la manifestació“Catalunya, nou estatd’Europa”.Cementiri de SineraObra fonamental de lapoesia catalana del segleXX. Escrit entre març de1 944 i maig de 1 945 ipublicat per primer cop enedició clandestina per JoanTriadú el 1 946.Són 30 poemes curts ambreflexions sobre la mort,Déu, la sol itud i el tempsperdut enmig del seunaufragi personal i del país,produïts per la Guerra Civi l .

Novel·laLaiaTercera novel· la escrita perl ’autor, quan tenia 1 8 anys.El tret més important de laprotagonista és el misteri,que plana al l larg de tota lahistòria i que al final esconverteix en desolació.Concisa, narrada en tercerapersona, no sols explica lavida de la Laia, sinó quetambé presenta el mosaic dela vida en un poble mariner.

Narrativa breuAspectesPublicat l ’any 1 934 perprimera vegada, és potser ell l ibre menys conegut,malgrat el seu enormeinterès. Obra clau enl’evolució de la sevanarrativa, Són contes que,segons manifestava elmateix Espriu “constitueixenun pont entre Laia, la mevaimmediata obra anterior, i lavinent, Ariadna al laberintgrotesc”.

TeatrePrimera història d’EstherObra de teatre concebuda el1 948. Representada enpúblic per primera vegada el1 957, sota la direcció deJordi Sarsanedas.Representa el testimonid’una l lengua viva i rica, vaomplir el text de mots dediferents variants i nivel lssocials de la l lenguacatalana. Segons ArnauPons, Espriu treu els titel leshebreus per tal derepresentar la greu situacióa Catalunya després de1 939 i la compara amb la delpoble jueu després de serdeportat de l ’esclavatge deBabilònia.AntígonaPeça escrita el 1 939, pocdesprés de l’entrada de lestropes franquistes aBarcelona, es va publicar el1 955. És el mite clàssic quepermet a Espriu dur a termel’anàl isi de la l luita fratricidaentre les dues Espanyesenfrontades per la GuerraCivi l . L’obra es pot

interpretar des de diferentspunts de vista, però l ’autorintenta donar-nos lesmotivacions i lesjustificacions per les qualsactua cada bàndol. I dinsd’aquest context, una víctimainnocent que només esregeix per l ’amor: Antígona.Una altra Fedra, si us plauDarrera obra teatral escritaper l ’autor, el 1 977. Es tractad’una peça decircumstàncies i d’aquí queel títol sigui ja una queixa iuna provocació: elcansament del tema vereflectit per una altra, mentreque el si us plau evidenciaque és una obra d’encàrrec ique es va insistir per tal quel’escrivís. Fou Núria Espertqui l i demanà que li escrivísuna obra per representar elpersonatge de Fedra.L’obra reprèn el mite clàssicde Fedra, que s’enamora delseu fi l lastre Hipòl it i aquestes nega a satisfer els seusdesitjos. Fedra, molesta, eldenuncia al seu marit i paredel noi que, ofuscat, el mata.Però després descobreix larealitat i se suïcida. PeròEspriu refà el mite i esdistancia del mite clàssicperquè en la seva versió nosabem el final ni d’el la nid’Hipòl it.Per construir aquesta obra,va uti l i tzar la traducció alcatalà d’una Fedra escritaper Llorenç Vil lalonga el1 936, una obra de la joventutl iterària d’ambdós autors.

PINZELLADES ESPRIUANES