Butlletí àrea autonòmica csif tarragona 22 gener 2015 1

  • View
    217

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Butlletí àrea autonòmica csif tarragona 22 gener 2015 1

  • Av.dAndorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNI PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL: tarragona@csi-f.es FAX: 877 441 434

    TU I CSIF, EL MILLOR EQUIP!!!

  • Av.dAndorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNI PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL: tarragona@csi-f.es FAX: 877 441 434

    ELS EMPLEATS PBLICS DIEM PROU

    Cansats de ser sempre els protagonistes de totes les crisis les quals nosaltres els empleats pblics no hem provocat, cansats desser moneda de canvi per calmar nims i mercats, nosaltres, els que abans no ens feia cas ning i que hem estat motiu de burla en moltes vinyetes populars, vatua aqu que ara, som els protagonistes de primera fila, i la presa fcil en que amagar totes les incompetncies alienes. Ens van retallar el sou desprs danys de tenir-lo congelat, mai no hem cobrat la paga extra sencera, els sous son baixos i ... shan de fer oposicions per entrar-hi i per pujar de categoria, cosa que mai es fa a una empresa privada. Els privilegis que ens volen treure sn drets adquirits desprs danys de treball i negociacions i per compensar el baix sou que hem estat cobrant, un sou que mai sha equiparat al sector privat . Els privilegis dels funcionaris es queden ridculs quan els comparem amb els dels treballadors de les caixes destalvi , les quals han estat rescatades amb diners pblics, diners que ens trauran a nosaltres de la nmina. Quan les multinacionals ofereixen als seus treballadors viatges de vacances, gimns o guarderia gratuta, sels diu avantatges per quan lAdminstraci dna dies de perms sen diu privilegis. Ara resulta que tenim privilegis! Aquesta si que s bona! Doncs no senyor, els privilegis sn les pensions milionries, els sous vitalicis, els cotxes oficials, els dinars a crrec dels fons pblics, les targetes de crdit, la duplicitat en els sous, els assessors a dit, la manca de titulaci i lamiguisme per accedir a un crrec pblic, i tot aix, pagat amb els diners de tots . Daix sen diu privilegis, si senyor! No ms hipocresia, nestem farts. Que comencin per retallar tota aquesta parafernlia i de segur hi haur diners per a tots! El poble s savi i ja no sel pot manipular de forma intencionada! No tenim privilegis, el que tenim son drets adquirits.

  • Av.dAndorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNI PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL: tarragona@csi-f.es FAX: 877 441 434

    HA FET FALTA LA MORT DUN CIUTAD .....

    ANUNCI DE L'AMPLIACI A 24H DEL SERVEI D'HEMODINMICA A TARRAGONA

    La mort duna persona per un infart de cam a Barcelona desprs de no poder ser ats a lHospital Joan XXIII de Tarragona pot desencallar una de les problemtiques greus que arrossega el centre sanitari tarragon des de fa uns anys. La Unitat dHemodinmica de lHospital Joan XXIII no funciona les 24h del dia i noms ho fa de vuit del mat a vuit del vespre.

    Desprs daugmentar tres hores el seu servei ara fa tres anys. Tot i que CSIF i daltres sindicats haviem demanat en diferents ocasions poder ampliar aquest horari no havem obtingut resposta favorable per part dels responsables del centre fins aquest passat desembre. La vdua sha mostrat agrada pel servei que ha rebut pel personal de Joan XXIII i ha lamentat el fet que no es disposi dels elements necessaris a lHospital de Tarragona: Ens han tractat molt b tota la gent que ens va atendre. Potser si haguessin tingut el que necessitaven haurem de lamentar menys morts.

    Segons ha assegurat el Director Territorial de Salut a Tarragona, Josep Mercad, es vol incloure la partida destinada a aquest servei en els pressupostos definitius de la Generalitat daquest 2015.

    Un informe del SEM (Servei dEmergncies Mdiques) de lany 2009 recomana que s un servei necessari per a una poblaci com Tarragona. Des de CSIF lamentem a que hagin de sortir casos com aquest per veure que el servei dHemodinmica s un servei bsic i necessari per a la ciutat i el territori. Si el cas ha sortit a la llum, estat per la voluntat de la famlia i no per la transparncia de lHospital.

    Des de CSIF recordem que no es que shagi fet un mal servei, sin que aquest no existeix.

  • Av.dAndorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNI PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL: tarragona@csi-f.es FAX: 877 441 434

    LES LLIBERTATS DE TOTS Europa ha d'aprofitar la convulsi per millorar la seguretat sense sacrificar els seus valors

    L'emoci i el simbolisme de l'histric cap de setmana que ha viscut Frana, i amb ells tot Europa, no resoldran d'un cop de ploma els greus problemes que tenen davant els Governs europeus respecte al perill real i alarmant que representa el gihadisme islamista. Problemes per a la nostra seguretat i, el que s ms important encara, per al nostre sistema de vida i els nostres valors, amb les idees de llibertat d'expressi, pluralisme i tolerncia al capdavant. Per el que ha passat pot ser un revulsiu que faci reaccionar lders i opinions pbliques.

    La primera obligaci dels responsables governamentals s garantir la seguretat de les persones: la dels que exerceixen la llibertat d'expressi des dels mitjans i la dels que pertanyen a la comunitat jueva, en aquests moments els dos collectius ms directament amenaats per la freda estratgia gihadista. Seria una derrota francesa i europea que els dibuixants i periodistes deixessin d'exercir la seva crtica, per irreverent o blasfema que pugui semblar-los a alguns, o que els europeus d'identitat jueva es veiessin obligats a emigrar a Israel o a altres pasos per por dels atemptats.

    Per augmentar els llindars de seguretat no fa falta suspendre drets fonamentals ni redactar cap llei especial com van fer els EUA desprs dels atemptats de l'11-S; tampoc serveixen legislacions especials que limitin la llibertat d'expressi amb l'excusa de protegir les minories religioses de les manifestacions d'odi.

    La seguretat interior requereix posar fora de circulaci els nombrosos gihadistes amb passaport europeu implicats en les guerres ara en curs. Aix significa reforar les fronteres exteriors i controlar millor els delinqents efectius o potencials interiors i, sobretot, millorar la informaci i la coordinaci. Recordem que els terroristes de Pars estaven fitxats, eren nacionals francesos i els controls exteriors no van jugar cap paper en la falta de prevenci, sin les errades policials i d'intelligncia interiors. No t cap sentit limitar Schengen; en tot cas, reforar-lo.

  • Av.dAndorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNI PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL: tarragona@csi-f.es FAX: 877 441 434

    Europa a ms a ms ha de plantejar la seguretat exterior amb una eficcia ms gran i claredat estratgiques, la qual cosa significa ms mitjans i una direcci comuna millor, a la vista del cintur de violncia gihadista que l'envolta, des de Lbia i l'frica subsahariana fins a Sria i l'Iraq, assaltats per l'Estat Islmic.

    L'activitat gihadista es nodreix tamb de l'absent poltica exterior i de seguretat de la UE, aix com de les ambiges relacions que mantenim amb les dictadures vigents al Prxim Orient.

    Frana i el president Hollande han sabut gestionar, d'acord amb els valors republicans, la greu crisi de seguretat plantejada per la matana de Pars. Correspon a tots els europeus seguir el mateix cam per afrontar el perill gihadista, garantir la seguretat i defensar la Repblica dels valors europeus: s a dir, les llibertats de tots.

  • Av.dAndorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNI PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL: tarragona@csi-f.es FAX: 877 441 434

    EL SUPREM DNA UN DUR COP A LA REFORMA LABORAL: ELS CONVENIS NO CADUQUEN

    El Tribunal Suprem ha assestat un dur cop a la reforma laboral, concretament a la limitaci a un any de la ultraactividat dels convenis. D'aquesta forma, l'alt Tribunal ha sentenciat que els convenis collectius seguiran vigents desprs de la seva caducitat, a pesar que hagi transcorregut l'any de prrroga legal sense que s'hagus aconseguit un acord.

    La decisi del Suprem sorgeix arran d'una demanda interposada per CSIF contra una empresa que va aplicar dues frmules de clcul en la nmina de juliol de 2013: 7 dies conforme al conveni i, la resta, segons l'Estatut dels Treballadors. Des de CSIF considerarem molt satisfactria aquesta decisi doncs suposa un important avan en la defensa dels drets laborals dels treballadors i restableix la ultraactividat dels convenis, concepte que havia estat derogat amb l'aprovaci de la Reforma Laboral. El secretari d'Acci Sindical a Tarragona, Isaac Navarro i Valls, ha valorat aquesta sentncia, que suposa el reconeixement a una reivindicaci histrica de CSIF i t un tremend valor sindical, ja que es garanteixen els drets dels treballadors malgrat la caducitat dels convenis i les limitacions que promou la Reforma Laboral.

    Desprs de l'aprovaci de la Reforma Laboral, que atac per fora vinculant dels convenis collectius limitant la ultraactividat, aquesta resoluci talla dos anys d'inseguretat jurdica i vulneraci dels drets dels treballadors i les treballadores davant la situaci que el seu conveni decaigui.

    A ms, recentment, hem tingut coneixement d'una nova sentncia que posa en dubte el perode de prova d'un any que la Reforma Laboral va introduir per al contracte indefinit de suport a l'emprenedor. D'aquesta manera, el Jutjat social n 1 de Toledo, ha declarat que l'acomiadament d'un treballador durant el perode de prova amb un contracte realitzat sota l'empara del citat contracte de treball per temps indefinit de suport a emprenedors,