Butlletí CC - 1

Butlletí CC - 2

COMUNITAT

CRISTIANA CARMELITES

Carrer Sant Miquel, 44

BADALONA

e-mail: badalona@carmelcat.cat

www.carmelcat.cat/badalona

APORTACIÓ ANUAL: 5 €.

Els articles que es publiquen en aquest Butlletí expressen únicament

l‘opinió dels seus autors

Joana Amigó Jaume Aymar, prev.

Joan Badia, ocd Àngel Briñas, ocd

Francesc Costa Argía Marquès Salat

Enric Masdeu

Xavier Miró Josep Otón

Pentinagats Núria Perera

Rafel Pujals Josep Serra, ofs

M. Pilar Serra

Han col·laborat en la redacció, correcció

edició i distribució d‘aquest número:

Toquen, ning-nang, a morts o a trencadissa, perquè ets home de fang, de pols o de terrissa. Joan Argenté (Badalona, 1931-2015)

Butlletí CC - 3

CC NÚM. 83 - ANY XXI - OCTUBRE 2015

Pòrtic

És temps de caminar!

Bon lema per al nou curs! Sí, és temps de caminar. Tot i que sempre

hem anant endavant, el moment històric que estem vivint ens convida a

caminar amb més coratge i decisió. Hem de deixar de banda les inèrcies

pròpies i alienes que ens fan alentir el pas i tancar-nos a la novetat de

l‘Esperit. Més que mai hem d‘enfortir el nostre sentiment de pertinença a

la comunitat, a l‘Església de Jesús. A ―tiempos recios‖, cristians fidels,

constants i alegres. El papa Francesc és ben clar en les seves paraules:

«Sabem que el futur de l‘Església en una societat que canvia ràpida-

ment, reclama una participació més activa dels laics. El nostre repte ac-

tual és fomentar un esperit de col·laboració i responsabilitat compartida

en la planificació del futur de les nostres parròquies i institucions.»

Encara continua el papa destacant l‘aportació que les dones han fet i

continuen fent a la vida de les comunitats. És just constatar que així

passa a la nostra comunitat. Ara bé, som tots, laics, laiques i religiosos

els qui hem de consolidar la nostra comunió interna i enfortir el nostre

servei extern.

És temps de caminar amb la generositat de tots sabent que tots ens

posem al servei de Jesús i de la seva comunitat. No ens deixem seduir

per l‘engany del desinterès. Fem entre tots més joiosa la vida de fe de

la nostra comunitat i de la nostra ciutat.

Butlletí CC - 4

L’abat de Montserrat, P. Josep M. Soler, va ser el convidat d’aquest any per presidir l’Eucaristia solemne de la diada de la Mare de Déu del Car-me. Després va compartir una estona de lleure al pati del convent on va actuar la Colla de Ge-ganters de Badalona i es va servir la tradicional coca i cava.

Entre la poca gent de Catalunya que es va po-der desplaçar a Àvila per assistir a la Trobada Teresiana Internacional del mes d’agost hi ha-via un reduït grup de la nostra comunitat, amb el vicari general i el prior. Els badalonins van destacar per la seva bona feina en la prepara-ció i dinamització d’uns tallers i van participar en l’animació musical.

L’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya va acollir la mostra "Santa Teresa de Jesús en la cultura catalana". L'exposició reunia el material recollit per Mercè Gras, historiadora i arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Bale-ars, i cedit per la pròpia Biblioteca, les carmeli-tes descalces i altres particulars. Un del objec-tes exposats més valorat era una traça original del carmelita fra Josep de la Concepció, el tra-cista (1626-1690).

De manera inesperada, el 17 d'agost va córrer la notícia de la mort del P. Pere Martorell a causa d'un fatal accident ocorregut al nostre convent de Tarragona, on residia. L'estima de la seva persona havia traspassat tota mena de barreres, cosa que es va poder copsar a la ce-lebració de la missa funeral que va aplegar una gran quantitat de fidels de la ciutat i molts vinguts de diferents parts del territori català.

La imatge i la notícia

Butlletí CC - 5

SANTUARI DE SANTA TERESINA DE LLEIDA DEL 23 AL 25 D’OCTUBRE DE 2015

El V Congrés d’Espiritualitat tancarà, a la nostra zona de Catalunya i Bale-ars, els actes del cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús. El congrés hi estan convidades totes aquelles persones, laiques i religioses, interessades a compartir experiències i reflexionar sobre els temes propo-sats per destacats especialistes com són els escriptors Laia de Ahumada i Josep Otón; l’exrector de la Universitat de Lleida i director de l’Acadèmia Mariana Joan Viñas; Javier Sancho director del CITeS d’Àvila; el jesuïta Je-sús Renau; la carmelita descalça Anna Boj, i Agustí Borrell, vicari general de l’orde del Carmel Teresià. A més, entre el nombrós grup de convidats que oferiran el seu testimoni personal hi trobem la teresiana Victoria Molins, el periodista Ignasi Miran-da, l’advocat Jordi Lloret del Carmel Seglar i molts altres. També són remarcables les activitats culturals que ofereix el congrés, com ara el musical “Si Teresa de Jesús volviera hoy”, el recital-pregària “Morando” o l’actuació del grup “Cor Nou” i Lluís Platero en el Festival de cançó sobre santa Teresa.

CRAI DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA DEL 18 DE SETEMBRE AL 30 D’OCTUBRE DE 2015

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona (CRAI de la UB) s’afegeix als actes com-memoratius del V Centenari de Santa Teresa presentant una exposició sobre la vida, l’obra i els estudis de la santa i, a la vega-da, oferint una visió global del període històric i religiós de la seva època. Segons el programa, santa Teresa és una figura de la literatura espanyola que mereix una gran atenció atesa la seva funció innovadora en totes les facetes que va desenvolupar a la seva vida. Els organitzadors han volgut donar un relleu especial a la seva faceta d’escriptora i pensadora, així com poder-la explicar dintre del seu context històric i veure la repercussió en el temps que li va tocar viure i com continua viva en l’actualitat. L’exposició es troba físicament ubicada al CRAI Biblioteca de Lletres i al CRAI Biblioteca de Reserva, i estarà disponible del 18 de setembre al 30 d’octubre. Es faran visites guiades a la part de fons antic. Per més informació envieu un missatge a: bib.reserva@ub.edu L’exposició presencial es complementa amb dues exposicions virtuals, una que fa referència a fons modern i l’altra que il·lustra la part de fons antic, que properament es podran veure a l’espai d’exposicions virtuals del web del CRAI UB.

Butlletí CC - 6

Emotiu, el comiat que la comunitat de

Badalona va dedicar al pare Agustí Borrell, conventual d‘aquesta casa durant el dar-

rers deu anys, el dia 5 de setembre. Ja la setmana abans, el dia de sant Agustí, re-

presentants dels seus companys de pro-fessió, amb el provincial P. Miguel Már-quez al davant, van tenir una trobada amb

ell abans de la seva marxa cap al nou des-tí que li ha encomanat el Carmel Teresià:

Roma, on ha d‘exercir el càrrec de vicari general de l‘orde.

A la festa de comiat s‘hi va aplegar mol-

tes persones, de totes les edats, religioses i seglars, la gran majoria de la casa, però

també d‘altres comunitats de la ciutat i de fora, com el nombrós grup d‘amics vinguts

expressament des del Santuari de Santa Teresina de Lleida.

L‘Eucaristia Familiar, l‘habitual del P.

Agustí de cada dissabte, es va celebrar amb l‘església plena com en les grans oca-

sions. Van concelebrar amb el P. Agustí,

juntament amb el religiosos de la comuni-tat, el rector de la nostra parròquia de

Santa Maria Mn. Jaume Aymar i el prior P. Àngel Briñas. Van participar amb els cants

els directors i grups que animen habitual-ment les nostres eucaristies i la ―Coral Ga-vina‖ que, després de molts anys, es va

retrobar per participar en aquest acte.

Al pati hi hagué una segona part de la

trobada, aquesta ja de caire més lúdic, animada pels monitors de l‘esplai, la coral, alguns espontanis i la projecció de foto-

grafies, tot plegat amanit amb unes bones coques i l'imprescindible cava.

Amb l‘entrega d‘uns records i un curt parlament del P. Agustí va acabar aquesta

festa d‘un comiat que no ho és tant, en un temps en què els transports i els mitjans digitals ens mantenen en una comunicació

constant.

Diuen les mans: a reveure!

Butlletí CC - 7

Sonet en el comiat del P. Agustí Borrell, carmelita, que se’n va a Roma a servir.

(El P. Agustí i Mn. Jaume, ex companys d’estudis, han mantingut una continuada relació per la seva tasca docent a les facultats de teologia i filosofia de Catalunya, la qual s’ha vist incrementada en ocasió dels actes que s’han celebrat a Catalunya amb mo-tiu del V Centenari de santa Teresa, en els que Aymar hi ha participat i col·laborat molt activament, sobretot des del seu monestir de sant Jeroni de la Murtra i com a director del setmanari “Catalunya Cristiana”.)

En el cinquè centenari de la Santa te’n vas a Roma, a servir els seus fidels, mentre es descorren de l’Amor els vels: caminant amb ella, res no t’espanta.

La teva joia, Agustí, avui és tanta: canviar els cors plens de recels del món en flames pels rebels, apagant l’orgull d’aquell que es vanta.

Amb Déu n’hi ha prou per fer la caminada qui a Ell el té, ja res no li manca, ho sap si sol en la cel·la es tanca.

La comunitat t’envia i t’acomiada: en una terra ja sense fronteres tu hi faràs florir noves primaveres! Mn. Jaume Aymar

En el torn d'agraïments, avui parlaré en nom dels volunta-ris i voluntàries de dos grups. Un, ja extingit: l'esplai Mar Blau, i un altre que hi és, però no es veu: Pastoral de la Sa-lut. Per a nosaltres, fa deu anys era una incògnita saber si el nou prior ens donaria el ma-teix suport que havíem rebut del P. Joan Badia i del P. To-màs, que van ser els mentors d'ambdós grups. Sabíem que eres una persona molt culta, que t'havies dedicat a l'estudi de les escriptures i que eres un reconegut biblista; però teníem els nostres dubtes sobre la teva idea del que era gestionar pastoralment una comunitat cristiana tan com-plexa com és Badalona. Molt aviat vam veure que ens entenies i que intentaves adaptar-te al tarannà dels

diversos grups de la casa. Mai vam rebre de tu indiferència, ans al contrari: vas començar a baixar al nostre cau, sem-pre que podies, els divendres a la tarda, a preguntar què faríem a l'esplai l'endemà, i entre galeta o pasteta o tros de Panetone (ai! el Panetone!) vam anar fent un lligam d'a-mistat i complicitat que ens feia sentir recolzats. Ens vas demanar que construíssim el pessebre de la comunitat aprofitant que ja en fèiem un del nostre esplai. Vam cele-brar la festa dels deu anys de l'esplai, a ple sol, amb el di-nar al pati, que vas suportar estoicament. Vam iniciar els àpats de Nadal a l'església, cosa mai vista! Vas saber que el que es diu a plaça... va a missa! I quan va ésser l'hora, vas entendre els nostres ne-guits, el nostre cansament, la nostra impotència per conti-nuar la tasca encomanada... fins a la fi de l'esplai. La teva espiritualitat, la te-

va coherència de vida, el teu exemple d'apropament als més estimats del Regne: els malalts i els moribunds, ens queda per al devenir com una cosa a imitar. Ah! i ens has ensenyat que amb una bona agenda i molta entrega per-sonal es pot arribar arreu. Agustí, has format part de les nostres vides i nosaltres també de la teva. Gràcies per tot. Que la teva tasca futura sigui fructífera per a l'Orde. Nosaltres aquí seguirem amb el nostre dia a dia, recordant que el vicari general va viure durant deu anys a la nostra comunitat i pregant al Senyor que t'ajudi a connectar amb els teus germans del Carmel. Et direm a reveure! perquè la teva ruta alguna vegada et portarà, si Déu vol, a aquest port tan peculiar com és Ba-dalona! Sort! I que l'Esperit del Se-nyor t'inspiri en la teva nova tasca!

Comiat M. Pilar Serra i Betés

Butlletí CC - 8

El pare Àngel ens va proposar preparar al-

gun taller per a la Trobada Internacional Tere-siana que es feia aquest estiu a Àvila

(Encuentro Teresiano Internacional - ETI). Quatre catequistes (Lali Batlle, Neus Cregut, Marta Grífol i Joana Amigó) i una jove de con-

firmació (Núria Sotero) ens vam posar a treba-llar-hi. Mesos intensos d‘assimilar els textos de les vivències de fe de santa Teresa, i aquest

mes d‘agost s‘ha fet realitat.

Veient el nostre treball, els organitzadors

del ―Encuentro‖ ens van encomanar fer tres sessions. Dues en llengua anglesa i una en

castellà.

La trobada va ser del 10 al 14 d‘agost i va resultar molt enriquidora a nivell humà i a ni-

vell d‘experiències de fe, doncs compartir vi-vències amb gent de tot el món, d‘Atlanta, del Japó, de l‘Índia, de la Xina, d‘Anglaterra, de

Luxemburg, d‘Itàlia, de Portugal, de Brasil, de

Joana Amigó

Com diu la cançó sobre Santa Teresa: ―Quan arriba l‘onada i t‘empeny comença el viatge‖. Doncs així va començar tot.

Butlletí CC - 9

l‘Argentina (Córdoba), de Burgos, de Guipús-

coa, de Sòria, de Tarragona, d‘Indonèsia, de França, etc. va ser, buf!, genial. A cadascú,

amb la seva realitat personal, ens ha aportat una riquesa indescriptible.

I nosaltres, des de Catalunya hem aportat

com a laics carmelites el nostre gra de sorra.

El primer dia, 12 d‘agost, el taller el vàrem titular ―el valor de los naipes‖. Pel matí, taller

en anglès, 16 persones (frares i monges car-melites de Japó, Índia i Indonèsia).

A la tarda, 54 persones, gairebé totes fra-res, a banda de tres laics d‘Anglaterra. Molt interessant el testimoni dels participants al

relacionar textos de la santa amb els valors de Jesús a l‘evangeli.

Agraeixo la companyia del pare Agustí i del cantautor Lluís Platero que em varen assere-nar amb la seva presència als tallers, i la

col·laboració de la Rosana, una intèrpret an-glesa que em va fer fàcil el taller en anglès.

L‘endemà, taller de meditació amb la col·laboració del cantautor Lluís Platero i la veu de la carmelita missionera Marta Peiró

llegint santa Teresa. Des d‘aquí una abraçada pel seu testimoni de fe al Prat de Llobregat. El taller s‘anomenava ―El misterio del castillo

interior‖. Vàrem fer un recorregut per les es-

tances de santa Teresa fins arribar a l‘avui, a la missió que ens encomana.

Us puc assegurar que els laics de Catalu-nya hem donat un testimoni de fe actual, pro-per, colpidor i enriquidor, tot i que potser no-

més uns quants se n‘han adonat.

La resta de dies hem compartit celebraci-ons conjuntes. Tots parlàvem idiomes dife-

rents, però us puc assegurar que ens entení-em, i molt, per la vivència de fe que compartí-

em. Com a l‘evangeli de Pentecosta!

A banda de tot amb el que hem col·laborat, he de dir que l‘organització de

l‘ETI va merèixer un 10. Tots plegats, frares, monges i voluntaris d‘arreu d‘Espanya es van

esforçar i van donar tot el que tenien perquè tothom es sentís com a casa.

Moltes gràcies a tots, en especial al P. Emi-

lio i la germana M. José per la seva proximitat perquè els catalans ens sentíssim integrats i

per com van valorar la tasca dels laics de la nostra petita comunitat de Badalona... Barce-lona... Catalunya... Espanya.

Tot plegat, llunyà però entranyable, i sin-cerament, amb moltes ganes de repetir amb gent de la meva comunitat.

Gràcies, Mercè, per la teva feina

La història dels carmelites descalços a Catalunya comença ben aviat. Tot just feia 4 anys de la mort de Teresa de Jesús que el pare Joan de Jesús Roca fundava a Barcelona el primer convent del nou orde. D’aleshores ençà han passat gairebé 430 anys, una llarga història plena d’esdeveniments de tota mena, amb alegries i penes, amb esperances i te-mors, però sempre rica i fructuosa.

Qui més en sap, de tot això, a casa nostra és una per-sona que s’ha entregat plenament a la investigació, re-cuperació i posta en valor de tot allò que té relació amb el Carmel català. Un camp que pot semblar baladí per als profans, però que és d’una riquesa cultural inimagina-ble.

La historiadora Mercè Gras, d’ella estic parlant, és la millor dipositària actual de tot aquest bagatge que ella mateixa va posant a l’abast de tothom. Deixe-ble avançada del P. Gabriel Beltran, a la seva mort va recollir el testimoni del seu saber des de la seva posició de responsable de l’arxiu de la província catalano-balear dels carmelites descalços.

La seva activitat és incansable; i més en aquest any del centenari teresià. Estudis, publicacions, conferències, exposicions... de tot arreu la criden i a tot arreu va. Sentir-la parlar és tot un plaer que t’embolcalla pels coneixements i l’entusiasme de com els exposa.

Per tot això, gràcies Mercè!

Enric Masdeu

Butlletí CC - 10

Greus mancances

He vist una Cuba molt pobra, amb manca de tota mena de recursos bàsics, he vist boti-

gues de queviures anomenades ―bodegas‖ on no hi havia a penes res, els prestatges estaven buits, les farmàcies sense medicaments, i tot

va així... ells ens deien ―¡Ésto es Cuba!‖. El menjar el tenen racionat amb unes llibretes on hi diu: ―control de ventas para productos ali-

menticios‖: els controlen l‘arròs, l‘oli, el sucre, la grana, els ous (només 5 per persona i per

mes), el cafè, etc.

És un país amb grans desproporcions entre

el sou que guanyen i els preus dels productes que hi ha al mercat. Viuen totalment ofegats

per una dictadura abusiva en tots els sentits i per un bloqueig on la gran víctima és el poble, i com sempre els qui reben més són els nens.

Alguns cubans ens van dir que Cuba és una gran presó i també que tots els edificis, cotxes, electrodomèstics, etc. són com un esquelet que

es mantenen drets gràcies a la seva gran capa-citat de saber-se reinventar. No fan com nosal-

tres, que si se‘ns espatlla alguna cosa la llen-cem i en comprem una altra. Ells ho arreglen tot, busquen solucions inimaginables i de gran

enginy.

Els frares de Matanzas, concretament el pa-

re Luciano, ens va portar a una població ano-menada San Francisco, on vam veure persones subsistint en unes situacions que mai no ens

haguéssim pogut imaginar. Les imatges que vam presenciar van ser molt i molt colpidores, i

ens han quedat gravades per sempre. Vam ser testimonis de situacions d‘una injustícia social brutal.

Persecució encoberta

Un altre fet que cal esmentar i m‘ha fet re-flexionar molt, és la fe dels cristians dels cu-

bans que hem conegut. Persones que a causa de les seves creences religioses han sofert ve-

xacions, humiliacions, discriminacions, privaci-ons durant tota la vida. Quan eren petits a l‘e-scola ja eren objecte d‘escarni per part dels

mestres i companys. Han estat privats de po-der estudiar la carrera que ells volien, a la fei-

na no han pogut millorar d‘estatus, han estat

Argia Marquès i Salat

En Jacint Vera i jo vam anar a Matanzas el dia 25 de juny. Tant en Cinto, com en

Joan Manel i més persones del grup Cuba, em van explicar moltes coses sobre Ma-tanzas i els seus habitants, recalcant principalment la seva hospitalitat i com ens

obririen les portes de casa seva. Una cosa és que t‘ho expliquin, i l‘altra és viure-ho en la pròpia carn, i realment tenien tota la raó i crec que s‘ha de viure. Les paraules

sempre queden curtes.

Butlletí CC - 11

citats a les comissaries... han hagut de supor-

tar tota mena de xantatges per part del govern a fi que renunciessin a la seva fe. Un dia que estàvem dinant a casa la Macui, en Jorge, amb

llàgrimes als ulls, ens explicava el molt que han hagut de patir, però contents de seguir ferms en el dur camí de seguir el Crist. I malgrat to-

tes les penúries, estan alegres i t‘ho saben transmetre...

Intercanvi de béns i de dons

L‘objectiu del nostre viatge era poder portar 40 kg de medicaments, el doble dels quilos

permesos (10 kg per persona). Cal esmentar el rol del pare Miquel Àngel en aquest fet, bàsic

per les coneixences que té. Gràcies a Déu, el nostre objectiu es va acomplir. Cal dir que ells van quedat molt i molt agraïts pels medica-

ments i altres tipus de materials que gràcies a l‘ajut de molta

gent els vam fer arribar, però nosaltres vam rebre molt més

que ells. Per aquest motiu, no m‘estranya gens ni mica que en Cinto hagi anat a Cuba 11 vega-

des i, pel que fa a mi, torno en-amorada, no d‘un cubà, sinó de tots ells i, si Déu vol, hi penso

tornar. Els cubans són oberts, alegres, t‘ofereixen el seu cor, la

seva amistat. No tenen gaires coses però crec que són molt més rics que nosaltres.

Voldria agrair especialment a en

Cinto, qui va ser el primer que em va parlar de

Matanzas, i també al grup Cuba dels Carmelites

Descalços de Badalona per haver-me brindat

l‘oportunitat de participar en aquest viatge i

haver pogut fer una tasca diferent. També he

de recalcar el fet que he tingut un company i

amic de viatge immillorable. I per últim em

queda un agraïment molt especial a la comuni-

tat Carmelita de Matanzas pel seu acolliment,

la seva senzillesa, la seva simpatia i pel reflex

de la humanitat de Crist en ells.

Fotografies: 1.– L’autora d’aquest reportatge, amb en Cinto Vera i el bisbe de Matanzas. 2.– Església dels carmelites 3.– Visita a l’ermita de Montserrat

Butlletí CC - 12

Qui era Zélie?

Així definia la pròpia Zélie la seva infantesa i joventut en una carta adreçada al seu germà petit: “tristes com un sudari per-què, si la mare a tu et consentia, amb mi va ser massa severa, ja ho saps. Tot i que era molt bona, a mi no sabia tractar-me i el meu cor va patir molt”.

Havia nascut l’any 1831 a Gandelain, municipi molt proper a Alençon. El pare, Isidore Guérin (1777-1865) era un gendarme que havia estat soldat de la Gran Armada, havent participat en les guerres napoleòniques a Wagram i Espanya.

La mare, Louie-Jeanne Macé, (1805 – 1859) era una camperola educada en la vida tosca del camp. Zélie tenia dos germans: Ma-rie-Llouise, la gran, i Isidore, deu anys més petit que ella.

Aviat la família es traslladà a Alençon. Zélie estudià en un col·legi de monges i va sentir la crida a la vida religiosa, però no és acceptada. Llavors decideix dedicar-se a una de les especiali-

tats industrials d’Alençon: les puntes i randes. Després d’aprendre la feina, ella mateixa va obrir un taller i donava feina a diferents famílies que treballen a casa seva. Consta el seu tracte caritatiu amb les treballa-dores i la gran qualitat de la seva producció.

HOMES I DONES DEL CARMEL

-36

Viure santament la quotidianitat

És clar que el destí condueix moltes vegades les persones fins a situacions sorprenents. Per a molts el futur de cadascú està predestinat sense cap mar-ge per a la llibertat humana de modificar-lo; per a d’altres passa el contrari, és l’home qui, amb el seus actes totalment lliures, marca el seu propi destí. Una dualitat que és vista amb molts matisos pels diferents corrents teològics i filosòfics exis-tents.

Amb els personatges que ara presentem es po-dria creure que estaven predestinats a trobar-se per posar en comú el camí que cada un d’ells pen-sava emprendre de manera individual. En aquests passatges de les seves biografies hi trobem el mo-

ment clau del seus destins:

Louis: “Va sentir desitjos de consagrar-se a Déu en el monestir del Grand Saint Bernard, del Alps. La dificultat per aprendre llatí el va obligar a renunciar-hi”.

Zélie: “Es va sentir cridada a la vida religiosa però, davant la negativa de la superiora de les Ger-manes de la Caritat de l’Hospital de la ciutat, es va decantar cap a una vocació professional”.

És a dir, dos camins que semblaven disposats a divergir, finalment, per motius aliens a la seva vo-luntat, es troben per fructificar junts.

Butlletí CC - 13

Zélie i Louis

Els joves, la primera vegada que es van conèi-xer (abril de 1858) al pont del Sarthe, es van ena-morar i tres mesos després en Louis, el rellotger, es casava amb la Cèlia de les puntes. (Una curiosi-tat: el matrimoni es celebrà a les 12 de la nit, tal era el costum d’aquell temps, a la basílica de la Mare de Déu d’Alençon, el mateix lloc on serien batejades les seves filles, entre les quals la més

petita: Teresa de l’Infant Jesús).

El matrimoni es relacionava amb tots el esta-ments de la seva ciutat i sempre estava obert a atendre el pobres i necessitats que trucaven a les seves portes. Louis formava part del grup Vital Romet, catòlics compromesos socialment i va ser un dels fundadors del círcol catòlic obrer a favor dels treballadors.

Seguint l’exemple dels seu pares, la pregària

I Louis?

Louis havia nascut a Bordeus (1823). També era fill d’un militar que, després de diferents destins, finalment s‘assentà a Alen-çon. Aquí acabà els seus primers estudis i decidí dedicar-se a la rellotgeria. Estudià l’ofici a Rennes, Estrasburg i París i, després d’uns dubtes per la dificultat per entrar en la vida religiosa, obrí una botiga de joieria i rellotgeria.

A més de la seva feina a la botiga-taller, Louis ocupava el seu temps amb la pesca i els amics. Formava part d’un grup amb sensibilitats socials que l’apropà a les Conferències de Sant Vi-cenç de Paül.

Veient que el noi s’anava fent gran, la seva mare li parlà d’una jove que anava al seu taller a aprendre a fer puntes: Zélie.

El pont on es van conèixer

Louis i Zélie

Butlletí CC - 14

familiar mai faltà a casa seva. També es celebraven amb joia totes les festes del calendari cristià, espe-cialment les dedicades a la Mare de Déu.

Dels nou fills que tingué el matrimoni només van sobreviure cinc nenes: Marie, Pauline, Léonie, Céline i Thérèsa. Zélie, que havia de notar en el seu cor aquest ritme d’alegries i decepcions, escriví: “M’agraden els nens amb bogeria, he nascut per a tenir-ne...” I en un altre lloc diu: “He patit molt en aquesta vida...”, cosa que no li va impedir que s’en-tregués plenament a l’educació de les nenes i a om-plir la casa d’alegria.

Tot plegat malgrat un tumor detectat (1866) que finalment li causà la mort uns anys més tard, el 28 d’agost de 1877. Una llarga malaltia que li va fer escriure: “Si Déu vol que em curi estaré molt con-tenta, perquè m’agrada viure i em costaria deixar el meu espòs i les meves filles. Però també penso que si no em curo serà perquè, potser, serà més útil que me’n vagi”.

A Lisieux

Amb la mort de Zélie, la família es trasllada a viure a Lisieux, on vivia la família de Louis. S’ins-tal·len a les Buissonnets, una casa als afores de la ciutat. Allà el pare es desviu per les noies i accepta les seves vocacions a la vida religiosa. Poc temps després de l’entrada de la més jove, Teresa, al Car-mel, cau malalt i és ingressat a un centre de Caen.

Després d’alguns alts i baixos que li permetien ocupar-se del seus companys més malalts, va que-dar impedit i va tornar amb la família. Va morir el 29 de juliol de 1894.

Camí dels altars

Louis i Zélie van viure el seu dia a dia familiar a imatge de la família de Jesús de Natzaret. Per això, l’Església ens els proposa com a testimonis de fe, esperança i amor, i exemples de vida familiar.

L’any 2008, el papa Benet XVI els declarà beats i aquest mes d’octubre de 2015 el papa Francesc proclamarà la seva santedat, en el marc del Sínode de la Família que es celebra a Roma. Serà el primer matrimoni amb fills canonitzat conjuntament per l’Església.

Dades biogràfiques Naixement

Louis: 22-8-1823 Bordeus Zélie: 23-12-1831 St. Denis-sur-Sarthon

Casament: 13-7-1858

Fills: El matrimoni tingué nou fills, però

només cinc noies van sobreviure a l‘infantesa: Louise, Pauline, Céline i

Thérèse, van professar al Carmel Descalç i Léonie va ingressar a la Visitació de Caen.

Defunció Zélie: 29-7-1894 Arnières-sur-Iton

Louis: 28-8-1877 Alençon

Beatificació: 19-10-2008, Benet XVI

Canonització: 18-10-2015, Francesc

Butlletí CC - 15

Som molts els qui quan pugem a Montser-

rat no deixem de fer una visita a la Mare de Déu en el seu cambril. Aquesta mena de ritual

segueix un itinerari, que no aconsello en hores de màxima afluència, que comença a la porta lateral de l‘església, continua pel passadís

obert al costat dels altars laterals, arriba a la Porta Angèlica, un barroc arc d‘alabastre amb figures bíbliques obra d‘Enric Monjo i s‘enlaira

per una escala fins a una sala que precedeix un últim tram que puja al cambril.

Segur que molts ja us heu fixat que, en el primer tram d‘escala, les parets estan decora-des amb uns mosaics que representen unes

imatges femenines. Es tracta de les santes mares (a l‘esquerra) i les santes verges (a la

dreta) en honor a la virginitat i maternitat de Maria. Venint de baix, la darrera que trobem a la dreta, segons es puja, és la figura de san-

ta Teresa de Jesús, fundadora del Carmel Des-calç.

Durant el darrer quart del segle XIX, es va fer una gran reforma de l‘església, molt mal-

mesa per la Guerra del Francès, obra de l‘arq-

uitecte Francesc de Paula Villar, que va inclou-re la del cambril de la Mare de Déu (amb un

jove Antoni Gaudí com a director d‘obres). La visió que resultà pels fidels, acostumats a les grans escenografies teatrals de l‘època, fou

d‘una gran espectacularitat, com un gran es-cenari amb abundància d‘elements romàntics.

Acabada la guerra civil es va decidir una

nova reforma que també va incloure el cam-bril. Va ser aleshores, concretament l‘any

1947, que es va arreglar i redecorar l’escala col·locant-hi els mosaics que inclouen la figura de la nostra santa. Aquests van ser dissenyats

pel P. Benet M. Martínez (1918-1988), monjo de la comunitat, i foren realitzats per l‘es-

cultor, ceramista i pintor barceloní Santiago Padrós (1918-1971).

Així doncs, quan visiteu Montserrat, a més

d‘anar a saludar la Mare de Déu, no deixeu de fer l‘ullet a les dues imatges de Teresa de Je-

sús, testimonis de l‘estima que li tenen a la Santa Muntanya.

El butlletí CC del trimestre anterior publicava un article sobre la imatge de santa Teresa de Jesús que hi ha a la plaça del monestir. Però a Montserrat hi ha una altra imatge de la santa, potser no tan coneguda però que també està situada en un lloc molt visible: l’escala del cambril de la Mare de Déu.

L’ALTRA TERESA DE MONTSERRAT Pentinagats

Butlletí CC - 16

Malgrat que els estudiosos no saben amb certesa la data de la mort de Ramon Llull, el

govern de la Generalitat ha declarat el 2016 Any Llull per commemorar el 700 aniversari d‘aquest esdeveniment.

El que sí se sap és que Llull hauria mort en el període comprès entre el mes de de-sembre de 1315l —la seva darrera obra té aquesta data— i el març de l‘any següent quan

ja es té per certa. Tampoc queda clar si va morir a Tunis, en un del seus habituals viatges missionals per disputar amb teòlegs musulmans, a Mallorca o durant el viatge de tornada des d'Àfrica a la seva illa. La tradició va generar una llegenda segons la qual hauria mort

lapidat com a màrtir de la fe. Ramon Llull és, i ha estat, un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a

Europa. L'originalitat del seu pensament i la qualitat de la seva literatura han fet del ma-llorquí Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del món. La seva obra, escrita principalment en català i llatí, i probablement també en àrab, ha tin-

gut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies. Els seus llibres han estat editats i traduïts a desenes de llengües als centres de cultu-

ra i estudi més prestigiosos d'arreu del món. Per això, des del Butlletí CC hem cregut oportú convidar tres especialistes perquè

ens ajudin a divulgar entre el nostres lectors alguns aspectes del pensador mallorquí. Ell són el germà Josep Serra, franciscà seglar, que ens apropa a la vocació religiosa i fran-ciscana del nostre personatge; Josep Otón, pedagog i escriptor estudiós de l’espiri-

tualitat, que ens parla de la profunditat del pensament lul·lià; i Xavier Miró, llicenciat en filosofia i professor de literatura, que ens introdueix en la forma i el fons de l‘obra escrita

de Ramon Llull.

Butlletí CC - 17

a fons

Breu semblança biogràfica

Ramon Llull neix entre l‘any 1232 i l‘any 1235 a Ciutat de Mallorca, on els seus pa-

res s'instal·laren després de la conquesta catalana de l‘illa per part del rei Jaume I de

qui el propi Ramon Llull en fou patge i, més tard, preceptor de l‘infant Jaume, fu-tur rei de Mallorca.

Als trenta anys té lloc la seva conversió fruit de les aparicions repetides del Crist

crucificat mentre encara composava poesia trobadoresca. Abandona la família i tots els

seus béns materials (després d‘escoltar una xerrada sobre la vida de sant Fran-cesc) i inicia una vida dedicada a la conver-

sió dels infidels mitjançant la persuasió, arriscant la seva pròpia vida, a través dels

seus llibres i demostrant la veritat irrefuta-ble de la fe catòlica, així com demanant la creació de monestirs on els missioners

aprenguessin les llengües dels pobles infi-dels per poder comunicar millor la veritat

de la fe catòlica, un des aspectes més in-novadors del pensament de Ramon Llull.

Després de les aparicions, viatja a Terra Santa i es dedica a aprendre l‘àrab, tot ins-truint-se en l'Alcorà i en la filosofia musul-

mana, el llatí, la filosofia antiga i la teologia cristiana.

Després d‘un viatge a Randa, es retira al

monestir cistercenc de la Real on escriu l‘Ars Magna per a, més endavant, iniciar

una sèrie d'arriscats viatges que li servei-xen d'esperó per a continuar amb la seva

obra. Més tard fundà el monestir de Mira-mar per tal de formar-hi missioners conei-xedors de l'àrab i de l'art lul·lià per a dur a

terme l'evangelització.

Explica la seva filosofia a la Universitat

de París entre els anys 1297 i 1299 i a con-tinuació inicia uns viatges a l'Àfrica, on pa-teix presó i maltractaments.

Tot i que no sabem la data concreta de l'ingrés de Ramon Llull a l'orde franciscà

seglar, sembla que fou a principis del segle XIV quan decideix ingressar a l'orde. En

són proves els quadres on apareix Ramon Llull vestit de franciscà, cartes dirigides a Ramon Llull on aquest rep el tractament

franciscà i les referències que fra Eimeric fa a Ramon Llull on el tracta de franciscà

en tot moment.

L'any 1309 torna a París, on predica

amb molta fortuna contra les tesis averro-istes i aconsegueix l'aprovació de les seves doctrines pels mestres de la Sorbona.

L'any 1316 mor a Mallorca al tornar d'un viatge de Bugia.

Gmà. Josep Serra, franciscà seglar (ofs)

És sabut que l'Edat Mitjana és una època de llums i ombres, i també ho és que el beat i terciari franciscà Ramon Llull és una de les llums que més va brillar, no sols per la seva gran aportació a la cultura catalana sinó, especial-ment, per les seves aportacions a l'espiritualitat cristiana i per les seves doc-trines teològiques i filosòfiques que marcaren, en bona part, el pensament dels segles posteriors.

Butlletí CC - 18

Llull franciscà

Tant en els aspectes autobiogràfics que el propi Ramon Llull descriu, com en el

llenguatge, com en alguns aspectes teolò-gics, la influència del pensament franciscà és força present i significativa, i la podem

resumir en els següents punts:

1) Els qualificatius que Ramon Llull dó-

na a la vida mundana anterior a la conver-sió (vilis i vanus) són clarament també uti-

litzats en l'espiritualitat franciscana.

2) La divisió de la seva vida en dos perí-odes dividits pel fet de la seva conversió

també té un color fortament franciscà.

3) Jesús crucificat, que presideix tota la

vida i espiritualitat de Francesc d'Assís, és

el que crida també Ramon Llull a la

reflexió.

4) Deixar el món material i els pla-

ers lligats a la carn per tal de dedi-car tota la seva vida al servei de

Déu és també una forma de peni-tència franciscana que es concreta en una vida que prioritza l'activitat

missional típica dels ordes mendi-cants.

5) També té per origen el pensa-ment joaquimita i franciscà l'aversió a la creuada per les armes, els viat-

ges a orient, la fama, la importància i vicissituds a París, el simbolisme

dels nombres i les lletres, el de les flors, l'hegemonia a l'eremitisme de

la vida espiritual, l'inconformisme amb la situació político-eclesiàstica, la preocupació per la conversió dels

jueus, la influència semítica sobre les seves concepcions i formació, i

és comú el Testament i la submissió de la seva persona i obra a la Seu

apostòlica.

No podem oblidar també que Ramon Llull coincideix amb sant Francesc en el

desig del martiri en pro de la conversió dels infidels així com l'interès per obrir

col·legis de llengües orientals.

Tampoc es pot deixar passar un altre aspecte fonamental de la seva espirituali-

tat: Ramon Llull fou un dels principals de-fensors (juntament amb la figura francis-

cana més important, com és Duns Escot) de la tesi de la Immaculada Concepció de

la Verge Maria, essent fidel a la cultura popular de la Corona d'Aragó (i especial-ment del Principat) que sempre fou molt

mariana. Aquesta espiritualitat mariana el portà a distanciar-se clarament dels domi-

nics i a l‘enfrontament amb alguns esta-ments eclesiàstics i universitaris.

Escultura de Ramon Llull vestit amb l’hàbit franciscà. Església de Sant Miquel de la Ciutat de Mallorca.

Butlletí CC - 19

Ramon Llull és un dels autors més prolí-

fics i rellevants de l‘Edat Mitjana. Se li atri-bueixen més de 240 obres escrites en cata-

là, occità, llatí i àrab. Fill d‘una família ben-estant barcelonina, va néixer a Mallorca

l‘any 1232, poc després de la conquesta de l‘illa per Jaume I.

Bon coneixedor dels plaers de la vida

cortesana, als trenta anys quatre visions consecutives de Crist crucificat el van tras-

balsar pregonament, fins al punt de canviar radicalment de vida. Es retirà per dedicar-se a l‘estudi i a la pregària. Va viure com a

ermità al puig de Randa (Mallorca), on va experimentar una il·luminació extraordinà-

ria que va ser l‘origen del seu sistema filo-

sòfic conegut com l‘Ars, un mètode que as-pirava a convèncer els infidels dels seus er-

rors a través de l‘argumentació. Fou mem-bre del tercer orde franciscà. Durant la dar-

rera etapa de la seva vida, es dedicà de ple a viatjar per Europa i per la Mediterrània predicant la fe cristiana. Va morir l‘any

1316.

Com acabem de veure, la mística és un

element fonamental de la vida i de l‘obra de Ramon Llull. Ara bé, no es tracta d‘una ex-ploració autocomplaent i encuriosida de la

pròpia interioritat, sinó de la trobada amb l‘Altre, Déu, amb qui s‘estableix una relació

Josep Otón

a fons

Butlletí CC - 20

amorosa que reclama com a requisit la

sortida d‘un mateix. D‘aquesta manera, esdevé una experiència de conversió basa-

da en l‘amor, però també en la raó.

En l‘espiritualitat lul·liana, l‘amor més

encès és la culminació d‘un procés lògic. L‘amor i la raó són dos pols inesperables que configuren la vida espiritual. Llull

equilibra el cor amb el seny, i tempera el seny amb el cor. Per tant, la seva mística,

lluny de ser un reducte de la irracionalitat, s‘agermana amb la raó. La follia a la qual apel·la, no nega la lògica, la supera. Ra-

mon Llull és un intel·lectual que escriu a partir de l‘experiència mística i il·lumina el

procés espiritual amb els arguments que li facilita la reflexió.

També el podem considerar un precur-sor del diàleg interreligiós. En el seu llen-guatge místic ressona la influència musul-

mana i jueva, del sufisme i de la càbala. A més, el fruit de la seva experiència espiri-

tual és una voluntat de diàleg amb l‘altre, de conèixer la seva cultura, de convèncer

en comptes d‘imposar.

Coneixem la espiritualitat de Ramon Llull a través dels seus escrits. El seu pen-

sament místic queda reflectit en obres com Llibre de Contemplació en Déu, Llibre d'Amic e Amat, Arbre de Filosofia d‘Amor.

Segurament, el text més conegut és el se-

gon, que es troba inserit en la seva gran obra, Blanquerna.

El llibre d'Evast e Blanquerna és una novel·la dividida en cinc llibres, cada un

d'ells dedicat a un model de vida: matri-monial, monacal, episcopal, papal i eremí-tica. Seguint la seva vocació religiosa, el

protagonista, Blanquerna, prova d'arribar a Déu a través d'un viatge vital per tots

aquests estats de vida fins que, finalment, esdevindrà ermità. En aquest moment es-criu el Llibre d'Amic e Amat.

Com els ermitans de Roma patien mol-tes temptacions per no saber dirigir ade-

quadament la seva vida, se li demana de preparar un llibre que els orienti en la con-

templació i en la devoció. Durant la pregà-ria, Blanquerna té la intuïció d‘escriure una al·legoria en la que l‘Amic és el cristià fer-

vorós i l‘Amat el mateix Déu.

El resultat és el Llibre d'Amic e Amat, una compilació d‘aforismes, antítesis, pa-radoxes i metàfores; un pensament per

meditar cada dia de l‘any, que combina elements procedents del Càntic dels Càn-tics, de la lírica occitana i de la mística sufí

i, alhora, ens revela l‘experiència mística personal de Llull.

Butlletí CC - 21

Alguns fragments seleccionats i adaptats que ens ajudaran a entendre la profunditat del pensament místic d’aquest gran intel·lectual:

19. Demanà l’Amic a l’enteniment i a la voluntat quin era més a prop del seu Amat, i

ambdós corregueren, i arribà abans al seu Amat l‘enteniment que la voluntat.

25. Digueren a l'Amic:

- On vas? - Vinc del meu Amat. - On véns?

- Vaig al seu Amat. - Quan tornaràs?

- Estaré amb el meu Amat. - Quant estaràs amb el teu Amat?

-Tant de temps con seran en ell els meus pensaments.

40. Llevà's matí l'Amic, i anava cercant el seu Amat; i trobà gents qui anaven pel camí, i demanà si havien vist el seu

Amat. Respongueren-li dient a quina ho-ra el seu Amat s‘absentà dels seus ulls

mentals. Respongué l'Amic, e digué:

- Des que vaig veure el meu Amat en

els meus pensaments, mai s‘absentà dels meus ulls corporals, ja que totes les coses visibles em representen el meu

Amat.

124. Demanaren a l’Amic quines són les tenebres més grans. Respongué que l‘absència del seu Amat. Li demanaren

quina era la resplendor més gran; i di-gué que la presència del seu Amat.

138. Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què vivia, i per què moria. Respon-gué l‘Amic que l‘amor naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per l‘oblit.

177. —Digues, foll, tens diners?

Respongué: —Tinc Amat.

—Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats? Respongué:

—Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que im-peris i regnats.

Josep Otón

a fons

Butlletí CC - 22

A Ciutat:

Plaça Major (angle nord). Placa que recor-

da on hi hagué la casa natal del ―beat‖ Llull.

Església de Santa Margalida on va sentir

un sermó sobre sant Francesc que l'influí a l'hora de canviar de vida.

Església de Sant Francesc. Capella de la

Puritat de Nostra Dona: sepulcre de Ramon Llull. D‘alabastre, segons un disseny de Pere

Joan Llobet (s. XV).

A la catedral i a diferents esglésies hi ha diverses imatges, pintures, capelletes...

Passeig Marítim: estàtua en bronze, obra d‘Horacio de Eguía, dedicada a Llull (1966).

Museu de Mallorca: fragment de predel·la de Joan Desí (aprox. 1500), on es veu Llull

predicant els musulmans. És la representació més antiga conservada a Mallorca.

Hi ha diversa documentació lul·liana en dife-

rents centres culturals i biblioteques.

Monestir de la Real, on Llull realitzà una

bona part dels seus estudis.

Fora Ciutat:

Finca de Miramar, entre Valldemossa i De-

ià, on fundà una escola per a missioners amb el seu sistema apologètic (1276-1295). Hi ha

algunes restes l‘època. Prop hi ha la Cova de Ramon Llull on, segons la tradició, s‘hi retira-va a meditar.

Muntanya de Randa. S'hi retirà en diver-

ses ocasions, cap el 1273, i hi tingué revela-cions. Hi ha diferents indrets relacionats amb

la seva estada: santuaris de Gràcia, Sant Ho-norat i Cura. També hi ha una cova que, se-gons la tradició, servia de refugi a Llull.

Font: Gabriel Ensenyat Pujol. Itineraris

lul·lians a Mallorca. Ara.cat

Monestir de Miramar i ceràmica representant Ramon Llull al monestir de Randa

Butlletí CC - 23

Un personatge extraordinari

Ramon Llull és un personatge extraordi-nari i singular en tot el que va fer i escriu-

re. Cal tenir en compte, però, que Llull va voler ser per damunt de tot un enamorat

de Déu (un foll de Déu), portador d‘un mis-satge de salvació per als infidels i cristians: l‘Ars. Tota l’obra de Llull va adreçada a for-

mular, exposar, divulgar i exaltar l‘Ars, la qual hem d‘entendre com un sistema de

pensament de base cristiana i neoplatòni-ca, fortament original, que pretén encami-nar la humanitat a l‘amor de Déu i a la su-

peració de les culpes. També serveix per explicar l‘univers en conjunt i en cada un

dels seus aspectes. Per divulgar la seva Ars, Llull es va servir àmpliament de les

formes literàries; les va provar pràctica-ment totes i encara va ser capaç d‘inventar-ne de noves. Tampoc no es va estar de

teoritzar sobre retòrica, estètica i oratòria (la predicació). Per tot això és just que els

catalans esgrimim la figura de Llull com la del primer literat de la nostra història, en-

cara que no fos aquesta la seva primera intenció, sinó la de posar tot aquest bagat-ge en la seva primera intenció, que és per

a tots els éssers creats estimar, lloar i ser-vir el Creador.

Una autobiografia literària

Quina va ser la formació rebuda durant la infantesa i primera joventut? Ell mateix

ens ho dirà en la Vida coetània (VC), que és una autobiografia literària que va dictar

ell mateix l‘any 1311, una anys abans de

morir, a un cartoixà de Vauvert, prop de París:

―...Perquè es sabia il·literat, ja que en la seva joventut ni tan sols havia après un poc de gramàtica‖ (VC)

Però el sabem capaç d‘escriure poemes en llengua vulgar. No dominar la gramàtica

significava en la cultura del seu temps des-conèixer el llatí. Com en la seva primera

joventut es dedica als negocis del seu pa-re, no li calia una llarga preparació teòrica i

universitària, reservada als clergues i a les persones laiques que volien exercir l‘-ensenyament o donar-se al estudi. En el

mateix llibre (VC) ens diu:

Xavier Miró

a fons

Butlletí CC - 24

―Reconta primerament i abans de qual-sevol altra cosa... era molt procliu a l‘art de trobar i compondre cançons i dictats de les follies d‘aquest món‖.

Es dedica, doncs, a escriure poemes el

tema dels quals és ―L‘amor cortès‖, ex-pressió de sentiments que els costums de l‘època atribueixen a les experiències amo-

roses. L‘amor, el que s‘entén per amor en-tre nosaltres, es reservava a les aventures

extramatrimonials i per a les històries pla-tòniques, en l‘estil dels relats dels troba-dors, la majoria en llengua provençal (la

koiné emprada pels trobadors). Però ell mateix diu:

―En molts passatges d‘aquesta obra he exagerat les meves virtuts i els meus vicis. Ho he fet per tal que l‘obra esdevingui més agradosa‖. Llibre de Contemplació (LC). Prova d’un sentit de l’humor molt fi...

Cridat per la gràcia

L‘any 1263 Ramon es va sentir cridat

per la gràcia i, a la manera de Sant Fran-cesc, ho va deixar tot per Déu. I aquesta

conversió al va dur a formular propòsits que mai més no va deixar: escriure el mi-llor llibre del món per a la conversió dels

infidels i aplicar tots els esforços a la rea-lització pràctica d‘aquest ideal. Per això

aprèn àrab. De fet, Llull escriurà en 4 lle-gües: llatí, català (per difondre la seva doctrina entre el poble, l‘Ars), provençal

(com hem comentat abans) i àrab (per convertir els infidels).

Als 42 anys redacta la primera versió de la seva Ars (Art abreujada d‘atrobar veri-

tat). El 1308 redacta després de molts re-

tocs Art general i última. Cridat a Montpe-ller pel príncep Jaume fa vida contemplati-

va i potser redacta el ―Llibre d‘Amic e Amat‖. I també aquí possiblement escriu

la seva primera novel·la, el ―Llibre d‘Evast e Blanquerna‖. Obra utòpica i optimista on descriu la reforma moral de la humanitat a

través de la biografia ideal d‘un personat-ge tocat per una mena de perfecció que és

freqüent en els herois de la novel·la del cicle del sant Greal. A París escriurà una altra novel·la, el ―Fèlix o Llibre de les Me-ravelles‖, que conta els viatges, en part al·legòrics, de l‘home que recerca la veri-

tat.

Viatje a Tunis per posar-se en contacte

amb intel·lectuals musulmans. Més tard, a Nàpols comença la redacció d‘una altra de les formulacions de l‘Ars, l’‖Arbre de la Ci-ència‖. I paral·lelament a aquesta gran obra, redacta un dels poemes més bells de

la literatura catalana: ―Lo Desconhort‖, llarg text confessional en el qual Llull fin-

geix un diàleg que el portarà a analitzar tots els racons de la seva manera de viure i de treballar per l‘ideal. En una segona

estada a París escriu diverses obres cientí-fiques i una obra mística singular: ―L‘Arbre de Filosofia de l‘Amor‖, que conté una no-vel·la d‘Amor a Déu.

La llengua al servei del saber

La virtut de Ramon Llull és posar a l‘a-bast de tothom el saber en una llengua

romànica, en un moment en què les altres llengües es trobaven encara en balbuç

(balbuciendo, diria en castellà). Hem dit

Vingué l’amic i digué a l’ocell:

“Si no ens entenem pel llenguatge,

entenem-nos per l’amor.”

(Llibre d'Amic e Amat)

Butlletí CC - 25

que tenia la intenció d‘escriure el millor

llibre del món contra l‘error dels infidels, fet que va desembarcar en una extensa

obra variada i complexa, presidida com hem anat veient per ARS: un sistema filo-

sòfic per a convertir infidels. És una eina de persuasió. Com a mètode universal, l‘Ars fonamenta totes les branques del co-

neixement (lògica, metafísica, filosofia, teologia, dret, medicina i les altres ciències

de la natura, les arts liberals i les mecàni-ques...). L‘objectiu essencial era difondre la Veritat fent-la immediatament patent i

activa entre els creients i imposar-la als infidels per la força de l’evidència.

Ramon és el creador de la prosa literà-ria en llengua catalana. És el primer autor

europeu que utilitza una llengua romànica popular per tractar sobre temes que fins llavors eren reservats al llatí: filosofia, ci-

ència... Això ho va fer per no reduir la se-va obra al camp de la gent que coneixia el

llatí. Llull, però, no partia de zero: hi havia obres anteriors en català i contemporàni-

es, però cap d‘elles té la seva qualitat i im-portància. Fa un ús de la prosa elegant. Usa la descripció, la paradoxa i moltes tèc-

niques i variacions formals. Va introduir una gran innovació en incloure el pensa-

ment moral cavalleresc en la filosofia i teo-

logia del seu temps. Creu que hi ha una bellesa en les paraules, tant en la forma

com en el contingut i el seu significat.

Com a conclusió, crec que Ramon Llull

és una persona excepcional, de fonda, es-tranya i aguda intel·ligència, amb un ta-rannà fort, capaç d‘unir una teoria i pràcti-

ca sense fissures. Amant del risc. Sobretot dotat d‘una sensibilitat molt viva. Feta in-

tuïció, intensitats, presència a la realitat, d‘obertura a l‘encara-no, après el desig mai exhaurit de totalitat i infinit. Ànima de

poeta, tant com d‘investigador i de savi, que esdevindrà creient quant trobi l‘Int-

erlocutor a la seva mesura: el Déu de l‘-Amor sense límits. Allò que el defineix fins

a donar raó de la seva originalitat: una es-tranya necessitat d‘estimar: la de l’Amic, a punt de trobar-se amb l’Amat.

————————————-

Bibliografia:

Ramon Llull, somni, miracle i misteri. Teo-

dor Suau.

Llibre d’Evast e Blanquerna. MOLC núm.82

Llibre de Meravelles. MOLC núm. 36

Ramon Llull. Lola Badia (UAB)

Canonització de Ramon Llull

El proper 2016, el mallorquí Ramon Llull serà canonitzat i

declarat doctor de l’Església. Hauran passat més de quatre-cents anys des que l’any 1605 s’hagués intentat promoure un procés de canonització que va topar amb les tesis en contra seva que el titllaven d’heretge. El principal opositor

va ser l’inquisidor general Nicolau Eimeric que prohibí la pu-blicació dels seus llibres a la Corona d’Aragó. Tanmateix, es-tudis posteriors sostenen que Eimeric va falsificar alguns escrits de Llull per acusar-lo i proclamar el seu pensament

contrari l’ortodòxia catòlica.

Nous intents d’iniciar la causa de la seva beatificació en el

segle XVIII i a principis del XX tampoc tingueren cap èxit.

Ara, finalment, el papa Francesc canonitzarà Ramon Llull, el primer doctor de l’Església laic, casat i amb fills.

a fons

Butlletí CC - 26

Nascut a Constantí (Tarragona) el 8 d‘-

octubre de 1927, fins als onze anys fa els primers estudis a l‘Escola Pública del seu

poble natal.

La seva fe d‘infant es fonamenta, segons

ell mateix confessa en una entrevista, en la lectura de les Pàgines Viscudes del ―Patufet‖, amb els seus valors humans i re-

ligiosos, en l‘ambient religiós del poble d‘-abans de 1936, i en la influència de la ma-

re. El pare, diu, no s‘hi implicava, deixava fer. Amb la guerra, les pràctiques religioses de bona part del poble s‘han de viure en la

intimitat familiar.

A finals de la Guerra Civil, el seu pare,

Macià Martorell Martí, que havia estat alcal-de republicà de Constantí, ha de fugir a

França. Amb la invasió dels alemanys a aquest país, és deportat al camp de con-centració de Mauthausen (Àustria) on mor

l‘any 1942.

Un fet determinant de la seva vocació

fou l‘encontre amical i engrescador amb el pare Maties Palau, carmelita descalç, que

predicava exercicis espirituals a les germa-nes carmelites del col·legi de les monges de Constantí. Aquest mateix any de 1942, in-

gressa al Seminari Menor dels Carmelites Descalços de Badalona per continuar els

seus estudis. Tres anys després comença el noviciat i professa el 22 de setembre de 1946. Continua estudis superiors de Filolo-

gia i Teologia al Col·legi de Teologia dels

Carmelites Descalços de Barcelona.

L‘any 1953 acaba els seus estudis de Pastoral a Palafrugell i el 5 de març del ma-

teix any és ordenat sacerdot.

El pare Pere ha estat un home de pro-

fundes arrels catalanes i cristianes, amb una inesgotable energia i creativitat tant en el treball pastoral com social i amb una

bonhomia transparent i acollidora que l‘ha fet proper a nens, joves, adults i ancians.

Això el va portar, tot just ordenat de cape-llà, a recórrer com a predicador tot l‘Em-pordà.

Posteriorment, destinat a Tarragona, va organitzar la confraria del Nen Jesús de

Praga formada per nens, adolescents i jo-ves. Va ser director espiritual dels adoles-

cents del Seminari Menor dels Carmelites Descalços que estava ubicat a Tarragona. A nivell social, la seva inquietud el va portar a

organitzar el servei social de la guarderia al barri de l‘Ermita de la Salut, implicant els

nens dels diferents col·legis de Tarragona amb l‘operació ―Ladrillo‖. A la barriada de

Sant Salvador va ser ell fundador de la par-ròquia. A la barriada de Sant Pere i Sant Pau també va començar a celebrar l‘euc-

aristia a sota dels pins. Va iniciar una gene-rosa obra social a les ―barraques d‘Entr-

evies‖.

A Lleida va crear l‘Auditòrium amb joves universitaris que havien format part de la

confraria del Nen Jesús de Praga. Va ser

Home de profundes arrels catalanes i cristianes, amb una inesgotable energia i creativitat tant en el treball

pastoral com social

Butlletí CC - 27

director de la revista ―Pluja de

roses‖. A nivell social va crear ‖Associació obra social Santa Te-

resina‖ implicant la parròquia en tot un seguit d‘activitats. Va obrir

les portes dels locals de la parrò-quia a les persones grans amb la creació de la ―Llar de Santa Tere-

sina‖. Animador infatigable de tot tipus d‘activitats per a joves: Ho-

ra 3, esplai, colònies, campa-ments… Va promoure la cateque-si infantil, familiar i els grups de

matrimonis. Va començar la re-modelació de l‘actual Santuari de

Santa Teresina.

Últimament ha desenvolupat el

seu treball a les comunitats de Carmelites Descalços de Barcelo-na, Badalona i Tarragona. En la

primera ha dedicat la seva ama-ble vitalitat a l‘acolliment de les

persones i a promoure la cultura afavorint els grup de teatre i la

coral, i donant suport a l‘obra social del ―Rebost‖. I a Badalona, impulsant totes les iniciatives ja existents a nivell de catequesi i

serveis socials.

Durant cinc triennis ha estat conseller

provincial de la Província de Catalunya-Balears i prior en diferents etapes dels con-vents de Barcelona, Badalona, Tarragona i

Lleida. En aquest darrer ha exercit de rec-tor de la parròquia i santuari de Santa Te-

resina.

Enamorat del país, ha estat un estudiós i

investigador autodidacte incansable. Acabat el Concili Vaticà II va assistir als cursos de formació i reciclatge a la Facultat de Teolo-

gia dels Jesuïtes de Sant Francesc de Borja a Sant Cugat del Vallès.

És autor de nombrosos articles i mono-grafies sobre temes carmelitans i biografies

de la seva gent, i un pou de memòria histò-rica de les darreres dècades del Carmel te-resià. Ha treballat activament per recuperar

la memòria dels màrtirs carmelites descal-ços del segle XX.

Bon viatger, li agradava conduir grups en

pelegrinatges i visites a llocs històrics, on es podia apreciar tot el seu saber i prepara-

ció. La seva darrera i recent sortida va ser a Àvila, gairebé com un comiat a santa Tere-sa de Jesús, en un emotiu viatge amb mo-

tiu del V centenari del naixement de la san-ta.

El P. Pere mor el 17 d‘agost de 2015 a Tarragona on continuava ben actiu fins al

final, i en els darrers mesos havia acollit els carmelites de Kerala (Índia) que s‘han fet càrrec del servei a la comunitat cristiana.

Descansa al cementiri d‘aquesta ciutat pro-pera al seu Constantí estimat.

Butlletí CC - 28

43 Joan Badia

1. ¿És la dificultat de tothom?

Es diu que les distraccions són la gran difi-cultat del principiants. Potser és millor no

limitar aquest pronòstic. Per a molts serà la dificultat endèmica de tota la seva vida de

pregària. També és cert que s‗alliberen d‘-aquest escull els esperits contemplatius, i

els místics, absolutament i gratuïtament fascinats per l'experiència del misteri de Déu.

Això vol dir que la dificultat de les dificultats és com una zona o gresol que ha de traves-

sar normalment l‘orant per purificar i conso-

lidar el seu encontre amb Déu.

2.-¿En què consisteix?

A la persona deprimida o a l'estudiant es-

tressat hom li aconsella de «distreure's», que faci tot el possible per entretenir-se.

En la pregària passa tot el contrari. L‘orant «pateix» la distracció contra la seva volun-tat. És una prova clara d‘un cert desordre

interior: hi ha en ell quelcom que s‘escapa al seu propi desig. Del pou del propi esperit

«Jo puc estudiar hores seguides sense distreure‘m. Pregar..., ni cinc minuts. ¿Per què?» (un estudiant) «Amb una amiga o amb una visita sóc capaç de conversar molta estona sense sortir de tema. ¿Per què quan tracto amb l‘Amic d‘amics, li falto molt sovint?» (una carmeli-ta). «Normalment reso el breviari i celebro l‘Eucaristia sense distrac-cions. En canvi, quan em poso a meditar, passo la mitja hora lluitant per tornar al tema bíblic que em proposo de pregar. ¿Per què?»

Butlletí CC - 29

surten imatges, records, emocions, etc.;

no convocats per la voluntat, i capaços d‘i-mposar-se a la ment i portar-la darrera

seu. El redueixen a moments esporàdics i a vegades inconnexos. Fan d‘anti-pregària,

perquè produeixen el tall en el «tracte amb Déu». El redueixen a moments espo-ràdics i a vegades inconnexos. I sobretot,

sotmeten l‘orant a una doble sensació: pri-mer, d‘impotència i frustració; segon, d‘u-

na certa falta de respecte a Déu mateix, perquè experimenten la crida a la comunió amb Ell i alhora l‘atracció de tantes foteses

insensates.

3. ¿D’on provenen les distraccions? ¿En som responsables?

No és pas veritat que les nostres distracci-ons siguin l‘índex de la nostra superficiali-

tat o d‘alguna lleugeresa d‘esperit. O de la falta de voluntat. Passen també enmig d‘-un temps de decisió forta. I a persones

profundes i compromeses (recordeu per exemple santa Teresina). Hi ha distracci-

ons:

a. Exteriors. Desequilibren els dos pols de

la persona, «exterior» i «interior». És a dir, l‘exterior preval sobre el món interior i

el té esclau; quan «andamos derramados» -deia santa Teresa. Les coses de fora ens desunifiquen i descentren. Ens emboliquen

en activitats dispersives; ens fan girar al voltant de persones que no deixen lliure el

nostre interior. En altres ocasions, les dis-

traccions ens vénen pel lloc en què fem la pregària, els sorolls, els objectes, etc.

b. Del desordre interior. La verdadera deu de les distraccions és el nostre interior, «la

boja de la casa», com l‘anomena santa Teresa. La inestabilitat del pensament o el

fet de no haver-lo educat a procedir orde-nadament. Deia també santa Teresa que «hay entendimientos desbaratados que no parecen sino caballos desbocados que no hay quien los haga parar» (C 19,2). Una

altra font de distraccions és la nostra afec-tivitat i la nostra emotivitat. Les preocupa-

cions familiars, un problema que s‘arross-ega, un disgust, un examen... afecten el cor, i el cor afecta l‘atenció i així no la po-

dem centrar en allò que voldríem.

c. Subproducte de la mateixa pregària. No oblidem que la pregària, en si mateixa, demana a l‘esperit humà una postura psi-

cològica especial. L‘orienta i l‘aixeca cap a Déu. Li demana al mateix temps atenció i

abandó a Ell. És un estat d‘alerta i una postura de tensió vers Déu. És normal

que, a poc a poc, s‘esvaeixi la consciència d‘estar a la seva presència. I així aterrem en les nostres vulgaritats de sempre.

4. Què fer? Hi ha una estratègia eficaç?

No, no hi ha manuals d'estratègia progra-mada. Cada persona i cada psicologia són

un continent a part. Únicament podem suggerir orientacions elementals per a ca-

da una de les tres fonts de distracció:

a. Davant les dificultats que provenen del

desordre exterior. És important cuidar el lloc de pregar. Que no sigui precisament una caixa de ressonància de tot allò que

en interessa deixar de banda. Ambient si-lenciós. Espai ordenat i de pau. Acollidor i

recollidor. Amb caliu religiós que ajudi al contacte entre el nostre esperit i la miste-

riosa presència de Déu. Jesús preferia un lloc «apartat». Tornem-ho a dir: la pregà-ria demana temps i lloc «a part». Que afa-

Butlletí CC - 30

voreixi la desconnexió amb el món desor-

denat que portem dintre. Desconnexió que ens permeti de tornar-hi d‘una altra

manera, més capacitats per reordenar-lo, entendre‘l i estimar-lo.

b. Davant les distraccions provocades pel nostre desordre interior, n‘hi ha prou de

recordar les dues o tres consignes de Te-resa de Jesús. Pel que fa a la «boja de la casa», la imaginació i la seva bellugadis-

sa, no donar-los importància. Més impor-tància té el que podríem anomenar

«profilaxi interior»: no tenir «lleno de ba-ratijas el castillo», és a dir, la memòria, la

ment, el cor. Desprendre‘ns de les afecci-ons i preocupacions inútils. Que les altres, les grans preocupacions de la vida tendei-

xin cap a la presència i misericòrdia d‘Ell: deixar-les en les seves mans. Educar-se a

tenir «pensaments alts», «desigs fort», «amors purs». I, sobretot, cuidar el propi castell interior. No solament com a imatge

educadora, sinó com a estratègia genera-dora d‘un centre de gravetat interior.

Aquesta consigna del castell interior tere-sià revesteix una importància particular:

cultivar la imatge i la convicció de l‘«espai interior» («no estem buides», deia santa Teresa a les seves lectores). Espai interior

«fort» com un castell d‘aleshores (avui diríem com un refugi antiatòmic segur).

Que doni consistència, espessor i fondària al nostre recolliment davant l‘atac cons-

tant de la superficialitat i l‘extraversió.

c. Dèiem que, a vegades, la pregària ma-

teixa, per la seva singularitat psicològica, per la seva crida a entrar i estar en la pre-sència de l‘Altre, pot originar les defallen-

ces i les distraccions de l‘orant. Per això, la pregària demana una actitud

profunda d‘humilitat i abandó a Déu. La convicció de pregar, restar a la seva pre-

sència, és gràcia, pura gratuïtat. Hi cor-responc, acollint-la, defensant-la de la meva pròpia debilitat i donant-ne gràcies

profundament.

5. La consigna de fons

Les fulles de l‘arbre malalt no es curen

una a una, sinó en arrel. Igualment les distraccions. Combatudes una a una, mai

no acabarem amb elles. Interessa molt més donar un bon enfocament a la pròpia

pregària, introduir-la en la llar de la pre-sència de Déu. Orientar-la des del primer moment al «recolliment interior» o a les

formes de «meditació profunda». En el fons, hi ha capes del nostre esperit que

són menys vulnerables a l‘agulló de les distraccions. Per a penetrar-hi cal l‘ajuda d‘un bon metre.

6. Les distraccions ¿maten la pregària?

¿És veritat que les distraccions són temps perdut? ¿És veritat que, com més

distraccions, menys pregària...?

Santa Teresa, amb el seu típic grafisme,

va escriure que «regalo y oración no se compadece» (C 4,2). Per «regalo» entén l'egoisme y la vida còmoda. Tanmateix,

mai no va escriure que pregària i distrac-cions fossin incompatibles. I en realitat,

no ho són. Les distraccions, normalment, impedeixen pensar, o continuar pensant.

Però la pregària no es redueix a allò que hom pensa. «No está la cosa en pensar mucho –deia santa Teresa– sinó en amar mucho» (4M 1,7). Malgrat les distraccions, la voluntat de

pregar pot continuar viva i activa. Per ai-xò, un bon consell pràctic és aquest: quan

vulgui fer pregària comença per l‘ofrena del temps. El quart d‘hora, la mitja hora, o l‘hora sencera, més que un temps de

rellotge són una part de la teva vida que reserves per a Ell, incondicionalment. Tot

i que vinguin un munt de distraccions, la teva voluntat no es retracta, manté ferma l‘ofrena del temps-vida. No ho dubtis: per

aquest fil de la teva voluntat no retracta-da continua passant el corrent de la pre-

gària.

Butlletí CC - 31

— El passat mes d‘agost els joves Luís Carlos i Eoin, van prendre l’hàbit del

Carmel al noviciat del Desert de les Palmes de Benicàssim. El pare provincial, a l'homilia els va convidar a sentir-se membres de la família carmelitana i que expe-

rimentessin la companyia de tota la Província. Els felicitem i preguem per ells per aquest camí que enceten vers el Carmel descalç.

— Fa unes setmanes, la parròquia de Sant Lluis Gonzaga, dels Carmelites Descal-ços d‘Abidjan (Costa d‘Ivori) va ser assaltada. Homes armats van trencar les

portes de totes les dependències i saquejar totalment la sagristia i profanant fins i tot el sagrari. Es van endur molt de material i van ocasionar greus desperfectes. Es

dóna el cas que el monestir de Carmelites Descalces de Logbakro (Yamoussoukro, capital política del país) també havia sofert una altra visita tant o més desagrada-ble perquè la violència dels lladres va ferir a 3 religioses, una d'elles greument…

Aquestes agressions mostren la inseguretat que es viu al país des del 2002, quan els soldats que van ocasionar la rebel·lió van ser incorporats a l'armada regular,

tot i que no tots. Bona part d'ells van quedar fora d'aquesta operació governamen-tal i encara arrosseguen la seva frustració i el

seu descontentament. — "Morando" és el títol del recital que, or-

ganitzat per la Fundació Catalunya-Amèrica a la seva seu del Monestir de Sant Jeroni de la

Murtra de Badalona, van oferir el poeta Javi-er Bustamante i els músics Núria Cervera i

Joan Miró. La fundació va presentar aquest recital aprofitant el V Centenari teresià, al qual ha dedicat el seu anual Concert de Sant Ramon. Un acurat muntatge inspirat en textos de santa Teresa de Jesús i al-

tres d'inspiració pròpia. Aquest recital es repetirà el dia de santa Teresa a la nostra comunitat i, també, durant el Congrés d‘Espiritualitat de Lleida.

— La Núria Perera, col·laboradora d’aquest butlletí, va participar al concurs de

TV3 ―El gran dictat‖. Per molt poc no va poder superar el primer tram, però ens diu que, malgrat tot, s‘ho va passar d‘allò més bé. Des d‘aquí la volem felicitar pel seu entusiasme.

— Defuncions. Aquest estiu ens han deixat el poeta Joan Argenté; el pare Pere

Martorell; Montserrat Ribet, vídua d‘Alarcón; Teresa Sarriera, fundadora del col·legi Santa Teresa.

— Es van presentar al Festival de Cinema de Sant Sebastià unes primeres imatges de la pel·lícula per a televisió “Teresa”, protagonitzada per Marian Álvarez i

dirigida per Jorge Dorado. La jove actriu Carla Díaz, serà la Teresa dels nostres dies i completen el repartiment, entre altres, Antonio de la Torre en el paper

d‘Inquisidor general Fernando de Valdés; Aitana Sánchez Gijón com a doña Jime-na; David Luque com a l‘inquisidor Rodrigo Salazar; i Terele Pávez que interpreta a la priora del convent.

Butlletí CC - 32