Butlletí csif tarragona àrea autonòmica 12 gener 2015

Av.d’Andorra 11, baixos 1, 43002- Tarragona Tlf. UNIÓ PROVINCIAL: 977 231957 SECTOR AUTONÒMIC MÒBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

E-MAIL: [email protected] FAX: 877 441 434

mailto:[email protected]



EDITORIAL

NO CEDIR AL TERROR Exercir les llibertats és la millor defensa d'Europa contra els criminals

del pensament

Els assassins de París han disparat contra el cor de les nostres llibertats individuals i col·lectives. Aquest crim reforça la certitud que és necessari lluitar contra la ignorància, l'obscurantisme i el fanatisme religiós, en aquest cas el que practica l'islamisme radical, probable responsable de l'últim crim. Per això, davant els cossos destrossats del director del setmanari Charlie Hebdo, dels seus dibuixants principals i dels policies fredament assassinats, cal renovar amb més fermesa que mai la decisió de continuar treballant per la causa de la democràcia.

Els inductors de la matança de París proven de desestabilitzar Europa, aguditzant el conflicte que es viu en aquest continent a propòsit de les comunitats




islamistes. I ho fan colpejant la capital del país on l'existència de milions de persones de confessió musulmana és un dels temes favorits del debat públic. Més enllà del duel que afecta el país víctima de la brutalitat de la urpada, heus aquí una tràgica demostració que França es veu empesa cap a la incertesa, enmig de tensions socials exacerbades i políticament dislocada per l'esquinçament de l'esquerra, la desorganització de la dreta i els avanços de l'extrema dreta; precisament la força política que denuncia la immigració com una de les amenaces que pesen sobre el seu país.

Cal donar suport als dirigents de França perquè siguin capaços de mantenir la “unitat nacional” proclamada ahir i gestionar amb cura les emocions creades per la tragèdia, de manera que no desfermi reaccions incontrolables. I constatar la reacció de la seva comunitat musulmana, demostrada en la ràpida condemna del Consell Francès del Culte Musulmà d'"un atac contra la democràcia i la llibertat de premsa" i en les declaracions rotundes de diversos imams davant del salvatgisme de l'acció que ha delmat Charlie Hebdo.

Espanya és un dels països amb més experiència recent per afirmar que el terrorisme no preval contra els desitjos de viure en pau i en llibertat, per forts i reiterats que siguin els seus cops. La immediata i enèrgica repulsa registrada per tot el planeta demostra no només la claredat amb què comprenem avui la naturalesa de l'amenaça, sinó la voluntat d'evitar que les matances posin fi a les llibertats, per molt dolor i tristesa que els seus abjectes autors siguin capaços de sembrar. Correspon al conjunt de la ciutadania la reacció davant aquest fet criminal. I les manifestacions celebrades ahir a la nit en molts indrets de França i d'altres països europeus expliquen la consciència de la intimidació plantejada pels qui pretenen instal·lar un estat de por que retalli les llibertats o provoqui una regressió en el món democràtic, a més de subjugar els mateixos pobles musulmans.

El terrorisme manté una relació esquizofrènica amb els mitjans de comunicació. D'una banda, ataca els que no difonen la imatge que ells volen; d'una altra, els necessiten perquè la seva acció criminal arribi a tots els racons de la societat i faci eficaç la seva acció d'acoquinament. Però la necessitat de “combatre el terror amb la paraula” continua sent tan certa com el 1978, quan EL PAÍS va




utilitzar aquesta expressió en un editorial després d'haver estat víctima, al seu torn, d'un atemptat terrorista en plena transició d'Espanya a la democràcia.

Encara que els autors de la matança de París són uns altres, responen al patró comú de tots els poders tirànics de la Terra. El món democràtic se'ls ha de resistir amb mesures de seguretat, naturalment; però, sobretot, exercint les llibertats inherents a la nostra cultura i manera de vida.




CSIF REBUTJA L’ATEMPTAT TERRORISTA CONTRA LA REVISTA FRANCESA CHARLIE HEBDO

CSIF RECLAMA A LES AUTORITATS ACCIONS PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA POBLACIÓ I ELS AGENTS POLICIALS

CSIF manifesta el seu absolut rebuig per l’acció terrorista que ha patit la revista francesa Charlie Hebdo.

L’atemptat posa de relleu que l’amenaça terrorista a Europa és dissortadament una realitat i que cal estar preparat per tal de minimitzar els riscos que pot suposar per la població civil i els agents de policia.

El nostre sindicat exigeix a les autoritats que totes les policies de Catalunya revisin i actualitzin els protocols d’actuació antiterrorista per tal que els agents de policia exerceixin les seves funcions davant d’aquesta amenaça amb el màxim nivell de seguretat.

CSIF proposa l’adopció urgent de mesures concretes com poden ser, entre d’altres, l’eliminació de les patrulles policials individuals i la dotació d’armilles antibales per als agents




CSIF EXIGEIX AL GOVERN DE LA GENERALITAT L’ABONAMENT IMMEDIAT DELS 44 DIES MERITATS DE LA

PAGA EXTRA DE 2012

Finalment, el Govern Central ha hagut d’acceptar que el retall de la paga de 2012, a més de ser injust, no estava ben fet des del punt de vista de la legalitat, com sempre ha defensat CSIF. En els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015 es destina una partida a compensar els treballadors i treballadores de l’Administració General de l’Estat (AGE) els 44 dies meritats de la paga de 2012 i que diferents sentències judicials havien reconegut que no s’ajustaven a llei. En els mateixos pressupostos s’habilita a la resta d’administracions públiques per fer efectiva la compensació als treballadors i treballadores del seu àmbit.

Com a conseqüència d’aquestes mesures, el Govern Central pagarà en la nòmina del mes de gener aquests 44 dies als empleats públics de l’AGE i també ha publicat la normativa que permetrà que les persones que en aquest moment no estan en actiu o han canviat de lloc de treball puguin també fer la sol·licitud de pagament d’aquests diners. Evidentment, això fa referència al personal de l’Administració General de l’Estat o les altres administracions que hagin reconegut aquest dret. La majoria de les Comunitats Autònomes i Administracions Locals ja han acordat, amb els sindicats en el seu àmbit, el retorn dels diners corresponents a aquest dies amb l’establiment dels terminis de pagament. Però el Govern de la Generalitat de Catalunya segueix hores d’ara sense reconèixer aquest dret als seus treballadors i treballadores i, en conseqüència, no han inclòs en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2015, la partida necessària per fer efectiu el pagament d’aquests 44 dies.

CSIF exigeix al Govern de la Generalitat de Catalunya que prengui les mesures pressupostaries necessàries per fer efectius aquests 44 dies a la nòmina del mes de gener i que publiqui les instruccions corresponents per aquell personal que no està en actiu o que hagi canviat el seu lloc de treball respecte a 2012.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, que s’ha convertit en el “campió de les retallades“, no pot cometre una nova injustícia amb nosaltres i aprofundir la nostra discriminació respecte els treballadors i treballadores de la resta d’administracions públiques de Catalunya i de la resta de l’Estat.




Finalment volem assenyalar que els 44 dies meritats ens han estat reconeguts com un dret col·lectiu, al qual tenim dret tots els treballadors i treballadores i, per tant, des de CSIF seguirem lluitant per aconseguir el objectiu del pagament d’aquests diners, amb dues premisses fonamentals, que sigui per tots els empleats públics de la Generalitat de Catalunya i que no ens costi ni un euro, per això no recomanem la presentació de reclamacions individuals.

SECCIÓ SINDICAL CSIF SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

EL MÒBIL, LA PRIMERA CAUSA DE MORT AL VOLANT A CATALUNYA

La mortalitat viària a les carreteres catalanes interurbanes s'ha reduït el 2014 un 17,6% respecte a l'any passat. 140 persones han perdut la vida el 2014 a les vies catalanes, 30 menys que el 2013.

Amb aquestes xifres Catalunya lidera la reducció de la mortalitat a les carreteres de l'Estat espanyol.

Per primera vegada, la distracció al volant ha superat l'excés de velocitat com a primera causa dels accidents de trànsit en carretera. Dins d'aquestes


http://cat.elpais.com/tag/accidentes_trafico/a/



distraccions sancionables, segons les estadístiques de Mossos d'Esquadra confirmen que el 87% de les multes imposades per les distraccions al volant tenen a veure amb la manipulació de telèfons mòbils o GPS.

“Qui respon a una trucada al volant assumeix un risc superior al de conduir amb una taxa d'alcohol deu vegades superior a la permesa”. Per això, els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit posaran especial èmfasi a evitar l'ús del telèfon al volant durant el 2015. Es pretén engegar diverses campanyes d'educació i perseguir, amb sancions, els conductors que persisteixin en l'ús d'aquest tipus de dispositius.

Després de les distraccions al volant, la resta d'accidents en els quals ha resultat implicada alguna víctima mortal han tingut a veure amb l'excés de velocitat, la conducció sota els efectes de l'alcohol i les drogues i, en quarta posició, la conducció després d'haver consumit psicofàrmacs.

El balanç, en qualsevol cas, recull les dades de l'accidentalitat de les vies interurbanes, sense el nombre de sinistres dintre de les vies urbanes. El registre complet estarà enllestit en un mes, aproximadament.

Respecte al 2010 la reducció de mortalitat acumulada ja és d'un 40%, la qual cosa suposa 106 víctimes mortals menys que aquest any.

Només a la demarcació de Tarragona, on l'any 2013 es van reduir les víctimes a la meitat, han augmentat els accidents de trànsit (17,3%) i precisament és una via d'aquesta província, la N-340, la carretera amb més víctimes mortals el 2014, amb 12.




SECCIÓ SINDICAL CSIF SANITAT

MENYS AMBULÀNCIES I MÉS TEMPS D’ESPERA PELS TRASLLATS

El nombre d'ambulàncies es reduirà a partir del febrer amb el nou model de transport sanitari, que marca que la cobertura territorial haurà de ser major. D’altra banda, s’allargaran els temps d’espera de trasllat cap als hospitals.

El nou concurs per adjudicar el transport sanitari canviarà les regles de joc, ja que les

empreses podran triar el nombre d'ambulàncies que vulguin que estiguin operatives.

el llindar és molt més baix que el que es va marcar durant el darrer concurs l'any

2006, de manera que si abans el mínim eren 51 ambulàncies a les comarques del

Camp de Tarragona, ara en seran 20. A tot Catalunya, del mínim de 745 es passarà

a 285.

Les ambulàncies tindran més territori per cobrir, el que provocarà una dilatació dels

temps d’espera. A més, part del personal es desplaçarà amb vehicles d'intervenció

ràpida, amb la qual cosa el metge arribarà més aviat, però serà més lent portar els




malalts a l'hospital. De tota manera, la concreció no es podrà tenir fins que no s'hagi

resolt el concurs.

Canvis en el model

Algunes ambulàncies avançades passaran a ser intermitges, és a dir, comptaran

amb l'assistència d'un tècnic i un infermer, ja que els metges es mouran en cotxe.

Això farà que, tot i que els doctors arribin aviat als llocs, hi hagi menys vehicles

equipats per traslladar els pacients als centres, i per tant el temps d'espera

s'allargarà.

Pel que fa al sud de la demarcació, les Terres de l'Ebre serà un dels territoris més

afectats de tot Catalunya.

SECCIÓ SINDICAL CSIF AGENTS RURALS

TRASLLAT SSTT DAAM TARRAGONA A mitjans de gener, està previst el trasllat de les dependències dels SSTT a Tarragona. La previsió és que tothom hauria d’estar a la nova ubicació, en principi, el dia 26/01/15.

COMPROMÍS, BONA FEINA I FER PINYA SÓN LES ACTITUDS QUE FAN FUNCIONAR EL NOSTRE

SINDICAT, EL TEU SINDICAT, CSIF




SECCIÓ SINDICAL CSIF BOMBERS

ELS BOMBERS DE LA GENERALITAT RECORDEN ELS CONSELLS DE SEGURETAT PER A LLARS DE FOC I

XEMENEIES

• Els serveis per extingir incendis de xemeneies són habituals

aquests dies de baixes temperatures i fred

• Aspectes com la neteja de la xemeneia i la seva revisió periòdica, per determinar que no hi hagi obstruccions o fuites de fum al conducte, són aspectes bàsics que cal tenir molt en compte

Els Bombers de la Generalitat volen recordar els consells bàsics de seguretat a tenir en compte amb l’ús de les llars de foc i les xemeneies a les llars, ús que s’intensifica amb les baixes temperatures i el fred.

Aquests consells de prevenció i sensibilització formen part de la campanya de




sensibilització de seguretat a la llar de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), i tenen com a objectiu reduir el risc d’incendis provocats per l’ús indegut de les xemeneies.

Els consells de prevenció i seguretat que recomanen els Bombers de la Generalitat són els següents:

Aspectes de seguretat a tenir en compte en relació al manteniment. En la construcció i el manteniment de les llars de foc s’han de seguir les indicacions del fabricant o constructor i utilitzar materials adequats. Cal fixar-se especialment en les distancies als materials combustibles.

• La neteja: hem de poder comprovar, netejar, escurar els conductes i recuperar-ne el sutge, que podria acabar cremant o danyant els conductes, seguint les instruccions del fabricant. Almenys, cal fer-ho un cop per temporada en cas d’ús habitual de la llar de foc. Calen estris i raspalls adequats i no s’han d’utilitzar productes químics de neteja que no siguin recomanats pel fabricant.

• La xemeneia, que no perdi fum. La xemeneia no ha de tenir cap forat. El fum és tòxic i, a més, pel forat es pot acabar calant foc sobre materials combustibles que hi hagi prop del conducte.

• La llar sense encendre durant molt de temps. Si fa diverses temporades que no hem encès la llar de foc, l’haurem de fer revisar per personal especialitzat i determinar que no hi ha obstruccions ni fuita de fum al conducte.

• La protecció contra incendis. Si volem augmentar la nostra seguretat, podem instal·lar un detector d’incendis i de monòxid de carboni, i disposar d’un extintor portàtil per al cas d’incendi. Cal saber com fer ús de l’extintor, en aquest cas.




Aspectes a tenir en compte en relació a la construcció:

• L’aïllament de la xemeneia. La xemeneia ha d’estar aïllada o prou separada de materials o elements combustibles propers. Cal parar compte quan el conducte traspassa sostres, falsos sostres o teulades al costat de fusta, parquet, estructures de fusta, materials plàstics i sintètics, que es poden incendiar.

• Els elements combustibles, a distància. Les parets, el sostre i el terra del costat de la llar de foc no han de ser ni han de contenir material combustible: paper, fusta, catifes, moqueta, o parquet, per exemple.

• Els barrets antivent i eòlics. Els barrets de les xemeneies han de ser antivent. Els barrets eòlics (els que donen voltes amb el vent), en cas d’incendi, poden estendre les flames cap a la teulada de l’edifici.

Consells de seguretat respecte al seu funcionament:

• El que no s’hi ha de cremar: líquids inflamables per encendre o atiar el foc; llenya o fusta humida o verda (l’ideal és que l’arbre s’hagi tallat la temporada anterior) o resinosa perquè pot produir dipòsits de sutge i quitrà a la xemeneia; fusta tractada, perquè pot desprendre productes tòxics; altres tipus de combustible no determinats pel fabricant.

• Un foc viu sense massa llenya. El foc ha de ser viu, però sense massa llenya, perquè tingui un bon tiratge. Així evitarem la producció de productes tòxics i l’acumulació a la xemeneia de sutge i quitrà, que poden acabar incendiant-se.

• El que no s’ha d’acostar al foc. No hem d’acostar a la llar de foc la roba perquè s’eixugui, ni joguines, ni mobles ni coixins ... hem de mantenir la reserva de llenya al lloc adequat, on no pugui encendre’s (hem de seguir




les indicacions del fabricant de la llar de foc).

• Les llars de foc obertes. Cal evitar deixar encesa la llar de foc quan ens anem a dormir o sortim de casa. Si es manté encesa, hi hem de col·locar una pantalla mataguspires. No hem de deixar sola la canalla amb la llar de foc encesa.

• La ventilació. És molt important que l’habitació o estança on hi ha la llar de foc tingui la ventilació adequada. Evitarem problemes de tiratge a la xemeneia, la concentració de gasos tòxics, sobretot el monòxid de carboni, i la mala olor.

SECCIÓ SINDICAL CSIF MOSSOS

MULTITUDINARI COMIAT A L’AGENT DELS MOSSOS D’ESQUADRA MORT ENVESTIT PER UN COTXE

DESCANSI EN PAU

Des d’aquí el nostre més sentit condol a la família, amics i companys, i esperem que la companya es

recuperi ben aviat


https://www.facebook.com/mossoscat/photos/a.10150470495134437.381971.282039604436/10152935840544437/?type=1



CSIF va acomiadar l’agent dels Mossos d’Esquadra, de 42 anys, mort dimecres quan un conductor de Balaguer va envestir el cotxe patrulla amb el seu cotxe, a la Fuliola (Urgell). Els cossos de seguretat li han retut homenatge en uns funerals multitudinaris i amb tots els honors a Lleida.

Molts companys/es hi vam ser vestits d’uniforme.

Ingressat al psiquiàtric el conductor del vehicle

Pel que fa la investigació dels fets, el jutge ha ordenat l’ingrés en un hospital psiquiàtric del conductor que va envestir un cotxe dels Mossos dimecres a la Fuliola, a l’Urgell.

Els psiquiatres investiguen si un brot psicòtic va poder originar la col·lisió en la qual va morir l’agent honorat avui a Lleida i una altra agent va quedar ferida greu.

UNA BONA INICIATIVA

LA CREU ROJA I EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA GARANTEIXEN ROBA D'HIVERN A UN MILER

D'INFANTS EN RISC

S’han distribuït targetes de prepagament a famílies en situació de vulnerabilitat perquè comprin roba d’hivern als seus fills i filles

Els ajuts, valorats en 149.000 euros, provenen de la convocatòria extraordinària de 2,5 milions del Departament per lluitar contra la pobresa




PROU DE “BONES PARAULES” DE RECONEIXEMENT I MÉS RECUPERACIÓ DE DRETS

CSIF EXIGEIX AL GOVERN QUE COMPLEIXI ELS COMPROMISOS DE LES NEGOCIACIONS SOBRE LES

RETRIBUCIONS A EMPLEATS PÚBLICS DE 2015 I QUE ABONI ELS 44 MERITATS DE LA PAGA DE 2012

CSIF, sindicat professional i independent, exigeix el compromís ferm del Govern de Catalunya en els següents punts:

- Garantir la percepció completa de les retribucions de 2015.

- Procedir al pagament immediat dels 44 dies de la part meritada i descomptada de forma il·legal de la paga de 2012.

- Fer convocatòria d’oferta pública d’ocupació per recuperar part dels més de 10.000 llocs de treball perduts en els darrers anys i per reduir el percentatge de treball en precari.

- Recuperar el Fons d’Acció Social destinat a compensar a personal que ha patit circumstàncies adverses.

- Millorar i estendre a tots els treballadors i treballadores de la Generalitat les mesures de conciliació de la vida laboral i personal.

- Acordar amb els tots els sindicats l’establiment d’un calendari de negociació per recuperar poder adquisitiu, la part pendent de la paga de 2012 i les pagues de 2013 i 2014.




ANY NEGRE PER A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Per a CSI-F, el Govern ha d'analitzar la incidència de la crisi econòmica en el repunt d'aquest tipus de violència i les deficiències del sistema d'atenció i protecció a les víctimes.

Des de CSI-F observem amb gran preocupació el terrible repunt de la violència masclista en 2014.

Per tot això, des de CSI-F sol·licitem al Govern que analitzi profundament la incidència de la crisi econòmica en el repunt d'aquest tipus de violència i que esmeni les deficiències que s'aprecien en el sistema d'atenció i protecció a les víctimes.

La societat ha de lluitar contra la violència masclista des de la prevenció, assistència i protecció a les víctimes, sense que els pressupostos destinats a això es vegin minvats per una situació econòmica que, en gran manera, els agreuja. La lluita contra la violència de gènere requereix de major finançament, més mesurades de prevenció, sensibilització i educació, així com una major protecció a les víctimes per acabar amb aquest greu problema social.

El Govern, en vista de les xifres que estem registrant aquest any, hauria de replantejar-se la seva política i anar al fons del problema apel·lant a la responsabilitat de tots els sectors implicats.

Desde CSI-F qüestionem l'eficàcia de les mesures de protecció, que no estan donant els resultats pretesos, analitzar com la crisi segueix afectant a aquestes situacions de violència

Per a CSI-F, els mecanismes legals i de protecció contra la violència de gènere estan fallant i cal analitzar les causes i definir les solucions per eradicar-la i per evitar que la societat percebi aquesta violència com un fenomen assumit.




LA GENERALITAT GUANYA LA GROSSA DE CAP D’ANY

El primer premi queda desert i Benestar obté 8,2 milions d’euros

Un resultat lògic

Tenint en compte que el Govern havia posat a la venda 50 milions d’euros en números però només en va vendre 24 milions, tenia la meitat de les opcions que el primer premi recaigués en ell mateix.

La xifra anirà destinada íntegrament al departament de Benestar Social, que podrà sufragar així una part dels projectes socials que du a terme. De fet, el Govern va afanyar-se a recordar que des de la creació de les apostes catalanes, l’any 1992, els jocs de loteria han permès invertir socialment més de 230 milions. “Guanyem tots”, va insistir la consellera, en una jornada en què també el titular d’Economia, Andreu Mas-Colell, va especificar que si hagués tocat un número venut, el Govern hauria distribuït en premis el 70% de la recaptació i no el 50% -uns 12,2 milions- que es repartiran aquest any.

CSI•F, és un sindicat professional i independent, i no està lligat a cap Govern de torn

Per tant, no tenim les mans lligades amb ningú, i això ens dóna garanties d’imparcialitat en la defensa i negociació dels drets dels

treballadors, tant de manera individual com col·lectiva.




SECCIÓ SINDICAL CSIF PRESONS

CAS BÁRCENAS

CSIF ESTUDIA DENUNCIAR LA DONA DE BÁRCENAS PER INSULTAR I AMENAÇAR A FUNCIONARIS DE SOTO

DEL REAL

El sindicat sol·licita a l'adreça del centre penitenciari “més contundència contra els quals ofenen i qüestionen la professionalitat dels funcionaris”.

El sector de Presons CSIF estudia denunciar per la via penal a Rosalía Iglesias, l'esposa de Luis Bárcenas, pels incidents que va protagonitzar en aquesta presó el novembre passat amb motiu d'un vis a vis amb l’extresorer del PP.

Iglesias va insultar i va amenaçar a diversos treballadors d'aquest centre penitenciari amb frases tals com “us vull veure amb una soga al coll a tots els funcionaris”, “sou tots uns morts de gana que l'única cosa que em teniu és enveja” o “no sabeu on us esteu ficant”. Alguna cosa que li ha costat a l'esposa de *Bárcenas una sanció d'un mes sense poder visitar al seu marit.

Davant això, el sindicat, segons anuncia en un comunicat, es planteja denunciar per insults i amenaces a Iglesias i ha demanat a l'adreça del Centre Penitenciari de Soto del Real que actuï contra les persones que ofenen i qüestionen la professionalitat dels funcionaris que treballen en aquesta presó, “es tracti de qui es tracti”.

Para CSIF, aquest tipus d'incidents fa necessari “l'aplicació de mesures perquè aquest tipus de fets no quedin impunes”.

CSI•F, ÉS UN SINDICAT PROFESSIONAL I INDEPENDENT, I NO ESTÀ LLIGAT A CAP GOVERN DE TORN




CSIF EXIGEIX LA DIMISSIÓ DEL DIRECTOR GENERAL DE SERVEIS PENITENCIARIS, PERE SOLER, DESPRÉS

DE LA DECISIÓ DE LA FISCALIA DE RECÓRRER EL TERCER GRAU CONCEDIT ALS NÚÑEZ

La Fiscalia de Barcelona recorrerà el tercer grau o règim de semillibertat atorgat a l'expresident del Barça i al seu fill després d'haver romàs tan sols 5 setmanes en un mòdul aïllat de la resta de la població penitenciària del C.P. Quatre Camins (Barcelona). Després d'aquesta decisió l'Executiva de CSIF Presons a Catalunya exigeix la dimissió immediata de Pere Soler, director general de serveis penitenciaris de la Generalitat.

Aquest sindicat ja hi havia denunciat un tracte de favor al constructor català i el seu fill en haver-los situat en el Departament de Mesures de Seguretat, un mòdul reservat a les forces i cossos de seguretat o membres de la judicatura que hagin comès un delicte i no puguin conviure amb la resta d'interns en vida ordinària. Des de CSIF no enteníem que aquests constructors haguessin de tenir una protecció semblant pel simple fet de ser persones adinerades.

CSIF considera que la concessió exprés del tercer grau a Josep Lluís Núñez i el seu fill suposa un tracte discriminatori feia la població penitenciària, ja que tots els interns han de ser tractats de la mateixa manera sense cap tipus de privilegi en el compliment de les penes. No podem ni hem de consentir “UNA PRESÓ A LA CARTA” segons la teva posició econòmica perquè això trenca els principis democràtics i d'igualtat que han de regir en la nostra institució penitenciària com a garant en el compliment de les penes de presó.

Pensem que aquest tipus de decisions del Departament de Justícia llancen un missatge molt negatiu a la societat en fomentar-se un tracte de favor cap als delinqüents de coll blanc enfront d'altres tipus de delictes. En uns moments de greu crisi econòmica en el qual la majoria dels treballadors públics han sofert a Catalunya draconianes retallades no pot consentir-se que els nostres representants polítics tinguin una doble vara de mesurar en funció de si pertanys a la classe alta o humil de la societat.

Esperem que aquest tipus d'episodis no es repeteixin al llarg del 2015.




L'EFECTE COET-PLOMA

PER QUÈ LA GASOLINA NO BAIXA COM HO FA EL PETROLI?

• A curt termini, els preus abans d'impostos minoristes de gasolines i gasoils a Espanya reaccionen més ràpid davant els increments.

• Des que s'extreu el petroli fins que arriba al sortidor passa un temps i les empreses tenen les seves reserves de gasolina que treuen al preu que els va costar.




El cost del barril brent, de referència per a Europa, es va reduir ahir fins als 66,53 dòlars, va perdre un 3,5% en un dia i va aconseguir el seu valor més baix des d'octubre 2009.

És un 40% de caiguda des dels màxims de 2014, on va arribar a estar al juliol en els 115 dòlars per barril. En aquest moment els preus van augmentar com l'escuma. Al juliol el preu de la gasolina era d'1,456 euros el litre i el del gasoil 1,346. En aquests moments la gasolina està en 1,24 euros mentre que el gasoleo està en 1,19. La caiguda doncs ha estat del 12,68%.

I la pregunta és per què no cau al mateix preu la gasolina quan cau el barril i sí puja en canvi al mateix ritme?

Les associacions de consumidors porten temps denunciant que la baixada del cru no es tradueix mai ni en la mateixa proporció ni amb la mateixa rapidesa que al mercat majorista. La raó és l'efecte “coet i ploma”. Així és com ho denomina la pròpia Comissió Nacional de la Competència (CNC) referint-se al fet que els preus pugen coets però descendeixen amb la lentitud d'una ploma. Competència, que investiga el fenomen, reconeixia en 2012 aquestes asimetries en la velocitat d'ajust dels preus. "A curt termini, els preus abans d'impostos minoristes de gasolines i gasoils a Espanya reaccionen més ràpid davant els increments dels corresponents preus d'importació que davant les seves reduccions", apuntava en l'Informe de Seguiment del Mercat de Distribució de Carburants d'Automoció a Espanya, la CNC. Existeixen un conjunt de motius per explicar-ho: • El mercat de divises. Les mesures engegades pel Banc Central Europeu (BCE) per reactivar l'economia han tingut com a efecte “secundari” el descens de la moneda única europea. La relaxació de l'euro afavoreix les exportacions però frena la baixada de preus de les gasolines. Com explica Antonio Onieva, portaveu de AEESCAM, “el doble canvi afecta. El mercat del petroli cotitza en dòlars. La baixada del preu del barril és més petita en traslladar-se el preu a euros”. • Impostos. Els propietaris de gasolineres recorden que els impostos es porten entre el 46 i el 51% del que es paga pel carburant.

Espanya és el quart país europeu en el qual els preus de les gasolines abans d'impostos són més elevats, només per darrere de Dinamarca, Bulgària i Malta.

• Costos de refinament. Un litre de gasolina no és el mateix que un litre de cru, hi ha uns costos de transformació, del procés de refinament. Una cosa és el




mercat del petroli i el barril, i una altra, els preus internacionals del producte acabat. Normalment tots dos mercats es mouen amb cert paral·lelisme, van en la mateixa línia però no són iguals.

• Marges de les petrolieres. S'ha avançat molt per evitar els pactes en la política de preus de les companyies, però que "quan algú lidera un mercat d'una forma superior i marca una tendència de preus, el lògic és que la resta estigui també en aquesta òrbita.

• Retard en l'arribada del barril al mercat minorista. El barril que es compra avui triga a arribar al consumidor una mitjana de dos mesos. Les petrolieres treuen primer l'estoc de cru que van adquirir fa uns mesos a un preu major.

• Comportament estacional del gasoil. Hi ha un diferent comportament a la primavera que a la tardor. A l'abril el gasoil baixa més de pressa que la gasolina però quan arriba octubre, el comportament és al revés”, aclareixen des de AEESCAM per explicar les diferències entre un carburant i un altre.

• Problemes de distribució capil·lar del producte, els costos logístics del transport. Som el país més muntanyenc després de Suïssa i això té uns costos logístics. És car portar el producte a zones en els quals les vendes són petites i de difícil accés.

A qui beneficia i perjudica la baixada del preu del petroli? La resposta avui sembla clara. Són les companyies aèries les més beneficiades de moment, els països importadors mentre que els exportadors són els més perjudicats.




AUTONOMIES I MUNICIPIS HAN ASUMIT GAIREBÉ TOT L’AJUST DE LA OCUPACIÓ PÚBLICA

El Govern estatal solament va reduir la seva nómina un 1% en 4 anys en front al 10% de les comunitats.




COM ENS AFECTA LA CAIGUDA DE LA PRIMA DE RISC?

La disminució del cost de finançament públic es trasllada (tot i que poc i tard) a les famílies La prima de risc baixa de 100 punts per primera vegada des del 2010 FONT.- EL PAIS, 2 DE GENER DE 2015

La crisi econòmica espanyola va entrar en una nova dimensió quan a mitjan 2011, però sobretot el 2012, un concepte financer reservat a inversors i analistes va començar a aparèixer en les converses dels mercats –però no en les d'accions o bons–, sinó dels mercats de la carn i les verdures: la prima de risc. Els nens preguntaven què era, als jubilats aliens al món econòmic els inquietava i alguns acudits es van multiplicar. La mala situació d'aquesta prima es feia servir com a arma llancívola entre polítics i ara es mostra com un triomf.

El 2 de gener del 2015 ha arribat a baixar dels simbòlics 100 punts bàsics per primera vegada en quatre anys i mig. I què? Què diantre és això de la prima de


http://cat.elpais.com/cat/2015/01/02/economia/1420186457_667559.html

http://cat.elpais.com/cat/2015/01/02/economia/1420186457_667559.html



risc i per què ens afecta?

1. La prima és el diferencial amb la sacrosanta Alemanya. La inversió refugi per excel·lència és el deute públic alemany perquè se'l considera el més fiable. Com menys risc, menys rendibilitat, i això implica que els inversors es conformen amb menys interessos quan compren títols de bons alemanys en el mercat secundari (el dels títols ja emesos en el seu moment pels tresors públics de cada país). Aquest 2 de gener, per exemple, el bund alemany a 10 anys ha arribat a pagar una rendibilitat del 0,548%. La diferència entre aquest interès i el que paga un altre país europeu és la joiosa prima de risc. Com que el bo espanyol a 10 anys està pagant l'1,532%, la diferència, és a dir, la prima de risc, s'ha situat en els 97 punts bàsics (0,97 punts percentuals). La prima es tradueix en sobrecost de finançament respecte de la gran referència: Alemanya.

2. Però resulta que no sempre hem pagat més que els alemanys. Sí, la prima ha arribat a ser negativa. L'escala de la prima de risc arrenca amb la crisi, el 2008, però fins llavors l'interès exigit a bons espanyols i alemanys era molt similar i fa 10 anys els germans pagaven fins i tot una mica més que els espanyols, així que la prima de risc era negativa: el 25 de novembre del 2004 va acabar en els -5,9 punts bàsics (-0,059 punts percentuals). Llavors, Espanya encara anava a cavall de la tremenda bombolla immobiliària –el mal anomenat miracle econòmic espanyol– i les agències de qualificació de riscos li donaven la màxima nota de solvència, la triple A, quan en el pitjor moment de la crisi vam fregar la categoria de bo escombraries. La prima de risc o diferencial ha arribat a tancar en 638 punts bàsics (24 de juliol del 2012), més de sis vegades la d'ara.

3. Genial, però en què ens afecta? El cost dels bons espanyols serveix de referència per fixar els interessos que les empreses paguen per finançar-se. Cada vegada que baixa la prima de risc i la rendibilitat exigida als bons espanyols disminueix, les grans empreses sobretot es freguen les mans perquè el seu finançament també se suavitza, especialment quan busquen recursos a través de l'emissió de bons. Normalment, les companyies paguen un sobrecost sobre els interessos que paga un títol del Tresor Públic (la seva pròpia prima de risc), encara que grans firmes com Gas Natural, BBVA o Telefónica van




aconseguir col·locar deute entre els inversors a uns interessos més baixos que l'Estat a principis del 2013.

4. A les famílies els arriba després... en teoria. És, en teoria, la segona fase de la millora, però l'efecte arriba molt més tard i de forma molt més progressiva. A Espanya la millora dels mercats va començar a mitjan 2012 i l'aixeta del crèdit s'ha començat a obrir ara tímidament. La prima de risc també té un efecte en el finançament dels bancs, quan emeten bons, i si les entitats financeres aconsegueixen diners prestats de manera més econòmica, també poden prestar-ne a més bon preu perquè les empreses inverteixin i les llars consumeixin. La teoria funciona a mitges, ja que el Banc Central Europeu (BCE) fa anys que facilita crèdit barat als bancs europeus, que han obert poc l'aixeta de crèdit a Espanya.

5. Les arques públiques sí que se'n beneficien. Per començar, com que la baixada de la prima de risc sol anar lligada a l'abaratiment del finançament, implica que l'Estat paga menys per finançar-se i això afavoreix que el Govern pugui utilitzar aquest estalvi en interessos en inversions públiques més productives que la càrrega financera. Per exemple, l'interès mitjà de tots els bons i lletres en circulació va baixar al novembre al 3,46%, el mínim en gairebé 150 anys, davant del 3,73% de l'any anterior. Això suposa un estalvi en termes relatius, però no en la factura total dels interessos, perquè el volum total del deute creix i ja supera el bilió d'euros.

6. I com més baixa la prima, més creix l'economia? Si no hi actuen factors extraordinaris, en teoria unes condicions de finançament millors per a empreses i Estat dinamitza la inversió i, per tant, el creixement. Hi ha fins i tot alguns càlculs sobre aquest tema. Per exemple, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir en el seu moment que una rebaixa de la prima de risc de 100 punts bàsics (un punt percentual) es tradueix en mig punt a l'alça de PIB.

7. Retroalimenta la confiança inversora a Espanya. Que la prima de risc baixi per a Espanya reflecteix que els inversors confien més en aquest valor del seu deute i això es retroalimenta: encara que hi ha un perfil d'inversor més especulatiu que busca posar els diners en títols de més risc, però més rendibles, un altre fons de perfil conservador vol aquest tipus de deute més fiable. És un


https://www.google.es/?gfe_rd=cr&ei=LtWzU9nhE8SA8Qf29oDQDw&gws_rd=ssl%23q=bce+el+pais

http://economia.elpais.com/economia/2014/12/08/actualidad/1418068535_085830.html

http://economia.elpais.com/economia/2014/12/08/actualidad/1418068535_085830.html



termòmetre de la fiabilitat d'un país com a pagador. A més, el mateix augment de la demanda afavoreix la dinàmica: si pugen les compres, puja el preu del bo (és a dir, que paga menys interessos) i per tant baixa la prima de risc.

PER QUÈ EL BUTLLETÍ DE CSI·F?

DONCS PERQUÈ CREIEM QUE ÉS UNA BONA EINA DE DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE LA NOSTRA TASCA EN DEFENSA DELS DRETS DELS EMPLEATS PÚBLICS. NO DEIXA DE SER UN PUNT DE TROBADA ENTRE ELS TREBALLADORS I EL SINDICAT. A MÉS, ENS PERMET, A L’HORA DE REPARTIR-LA PELS CENTRES, TENIR UN CONTACTE DIRECTE I PERIÒDIC AMB ELS EMPLEATS PÚBLICS, FUGINT AIXÍ DE LA PRÀCTICA HABITAL D’ALTRES ORGANITZACIONS QUE NOMÉS ES DEIXEN VEURE PELS CENTRES REPARTINT LLAMINADURES QUAN S’APROPEN ELECCIONS.

AIXÍ MATEIX, AQUESTA ÉS UNA EINA AL SERVEI DE TOTS VOSALTRES A TRAVÉS DE LA QUAL PODEU APORTAR PROPOSTES O QUEIXES DE SITUACIONS DENUNCIABLES PER PODER-LES PUBLICAR. L’ÚNIC QUE ENS MOU A NOSALTRES ES DEFENSAR DE FORMA AFERRISSADA, AMB INDEPÈNDÈNCIA I PROFESSIONALITAT, ELS VOSTRES INTERESSOS.

Seguim treballant amb força per fer del nostre sindicat un referent entre tots els treballadors.

QUAN ANEM JUNTS, ANEM MÉS LLUNY I HO

PODEM FER MILLOR"

CSI•F, ÉS UN SINDICAT PROFESSIONAL I INDEPENDENT, I NO ESTÀ LLIGAT A CAP

GOVERN DE TORN




SECCIÓ SINDICAL CSIF ENSENYAMENT CSIF CONSIDERA QUE EL CALENDARI D'APLICACIÓ DE LA LOMCE A SECUNDÀRIA I BATXILLERAT RESPON A INTERESSOS ELECTORALISTES I PERJUDICARÀ EL

FUTUR DELS ALUMNES CSIF i la resta d’organitzacions sindicales desconeixen el contingut real del decret d’educació secundària, que es presentarà a la Conferència d’Educació un cop aprovada la norma

CSIF considera que el decret aprovat pel govern central és exagerat, excessiu i poc respectuós amb les competències autonòmiques

CSIF considera que el calendari d’aplicació de la LOMCE respon a interessos electoralistes i que perjudicarà al futur dels alumnes. El calendari d’aplicació de la norma està forçat per la legislatura política més que no pas per les necessitats pedagògiques dels centres educatius. CSIF demana al Ministeri d’Educació que es retardi el calendari d’aplicació i que el nou currículum de batxillerat s’apliqui als alumnes que han estudiat la secundària sota el marc de la LOMCE i no pas als que l’han cursat amb la LOE, tenint en compte l’impacte de les notes de batxillerat en el futur dels alumnes. El Reial Decret, segons el departament, és un exponent del dirigisme i de l’estil recentralitzador del govern central.

Aquesta és una de les valoracions sobre el Reial Decret de currículum de la secundària i el batxillerat que dies passats es va aprovar en consell de ministres és exagerat i excessiu.

La norma és homogeneïtzadora, recentralitzadora i equivocada pel que fa a l’avaluació: La LOMCE converteix l’avaluació -que és bàsica per seguir l’aprenentatge de l’alumne- en un procés de regulació i fiscalització, homogeneïtzador que vol recentralitzar el sistema, que vol establir un rànquing de centres educatius i fiar la millora de l’aprenentatge a unes proves externes que condicionen l’obtenció del títol.

CSIF ÉS UN SINDICAT COMPROMÉS AMB LES TREBALLADORES I TREBALLADORS PÚBLICS DE LA

GENERALITAT




COMENÇA A CAMINAR LA ILP PER ALLIBERAR CATALUNYA DEL DRAMA DELS DESNONAMENTS I LA

POBRESA ENERGÈTICA

Arrenca la campana de recollida de firmes perquè el Parlament combati l’Emergència Habitacional i la Pobresa Energètica A Catalunya falten 230.000 habitatges socials i un milió de persones viuen en llars mal escalfades

El passat dijous arrencà la recollida de firmes de la iniciativa legislativa popular per fer front a l’Emergència Habitacional i la Pobresa Energètica. Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC promouen aquesta campanya, que disposa de quatre mesos per aconseguir les 50.000 firmes que calen perquè el Parlament la prengui en consideració. La Mesa del Parlament va donar llum verda, el passat 13 d’octubre,




a aquesta iniciativa, que pretén que s’introdueixin canvis a les lleis vigents a Catalunya per garantir un habitatge digne a tothom i una segona oportunitat a les persones que la societat deixa de costat.

L’objectiu de la iniciativa legislativa popular de Mesures Urgents per fer front a l’Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica és que el Parlament català aprovi mecanismes que atorguin una segona oportunitat a les famílies sobre-endeutades amb despeses vinculades a l’habitatge habitual, facilitin un lloguer social a les persones en situació de vulnerabilitat que es trobin en risc de desnonament quan el propietari sigui una entitat financera o un gran tenedor d’habitatge i el reallotjament garantit quan el propietari sigui un particular. La ILP també exigeix un lloguer forçós dels pisos buits propietat d’entitats financeres i grans propietaris d’immobles i l’accés garantit a subministraments de gas, aigua i llum, aturant els talls indiscriminats a les llars vulnerables.

En la presentació de la campanya de recollida de signatures es va recordar que a Catalunya es produeix un promig esgarrifós de 43 desnonaments diaris i que des del 2008 s’han executat més de 110.000 desallotjaments per no pagar les hipoteques corresponents. Un 10% de veïns (unes 320.000 famílies) estan afectats pels talls de subministraments bàsics. La campanya s’acompanya d’un vídeo de denúncia que alterna veus de persones conegudes com Jaume Barberà o Marina Rossell amb ciutadans que han perdut o temen perdre la seva llar o tenen dificultats per pagar els subministraments dels serveis bàsics.

QUAN ANEM JUNTS, ANEM MÉS LLUNY I HO PODEM FER MILLOR"







ASSEGURANÇA INDEMNITZACIÓ PER BAIXA LABORAL

DKV I LA CSI·F UNIM ESFORÇOS I CREEM UNA ASSEGURANÇA PER COMPENSAR LES RETALLADES

ALS EMPLEATS DE BAIXA PER MALALTIES

El Reial Decret de 13 de juliol de 2012, va modificar la regulació que els treballadors públics tenien respecte a la prestació per incapacitat temporal.

Davant aquest canvi, CSIF ha arribat a un acord amb DKV per oferir als nostres afiliats una assegurança d'indemnització diària que ajudi a compensar la pèrdua econòmica d'ingressos que es derivi d'una incapacitat laboral transitòria.

Dirigit a tots els empleats públics per protegir el 100% de la seva nòmina durant els primers 20 dies de baixa per malaltia comuna, a canvi d'una cuota anual. Aquesta mesura pretén respondre a la retallada realitzada per totes les administracions sobre les nòmines dels empleats públics que es troben de baixa per malaltia comuna, amb la suposada fi de perseguir l'absentisme laboral. Podran contractar aquest segur tots aquells empleats públics que tinguin entre 18 i 65 anys, es trobin en situació activa (que no estiguin d'excedència). Davant aquestes retallades, l’assegurança que llança la CSI-F garantirà el pagament d'un capital diari per valor de la reducció aplicada pels organismes públics en els casos de malalties que han estat objecte de les retallades.




BUTLLETÍ D’ADHESIÓ ASSEGURANÇA PER AFILIATS A CSIF DE BAIXA PER MALALTIES

■ Companyia asseguradora de reconeguda solvència i especialitzada en aquest tipus d'assegurances: DKV. ■ Cobertura del 100% de l'import assegurat. ■ Sense declaració de salut. (cobertes les malalties d'origen anterior a la contractació) ■ Sense distinció per edats. Sense franquícia (es cobra des del primer dia de baixa). ■ Sense període de carència (es poden donar parts de baixa des del primer dia d'entrada en vigor de la pòlissa) ■ Sense límit de sinistres anuals. ■ Sense límit de quantia

SI T’INTERESSA, AFILIA’T a CSIF TARRAGONA i envia’ns-ho a:

E-mail: [email protected] o FAX: 877 441 434


mailto:[email protected]%20o%20FAX:%20877%20441%20434






Afiliar-se a la CSI·F no costa res!!!

Efectivament, això és així perquè tot i que la quota mensual d’afiliació per a l’any 2014 és de 9 €, que es cobra trimestralment, a l’hora de fer la declaració de la renda aquesta quantitat desgrava íntegrament. A més, si t’afilies a la CSI·F et garantim: confidencialitat de la teva afiliació, si així ho desitges. Informació i assessorament professional permanent. Representar-te i defensar-te, sense que res ni ningú condicioni la nostra activitat.

DADES D’AFILIACIÓ Nom.................. Cognoms.............................................................. Data de naixement......................... NIF............................Domicili............................................................................C.P................... Localitat ..........................Telèfon ...................................N.R.P...........................e-mail ................................................................................Cos........................Especialitat..............................Centre destinació ......................................................................................

AUTORITZACIÓ BANCÀRIA Sr/a Director/a del Banc/Caixa . En/Na......................................................................................, amb NIF .............. autoritzo al Banc/Caixa ........................................... a què em siguin carregats a la llibreta IBAN _ _ _ _c.c / - - - - / - - - - / - - / - - - - - - - - - - / els rebuts que trimestralment presentarà la CSI·F en concepte de quota sindical.

Data i signatura.

• Si us plau, ompliu aquest full i ens el feu arribar, per • FAX: 877 441 434 o per e-mail: [email protected]

Us informem que aquestes dades s’incorporaran a la base de dades de la CSI·F, i que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant un comunicat adreçat a la CSI·F., d’acord amb la llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.









Documents

Butlletí csif tarragona àrea autonòmica 12 gener 2015