Embed Size (px)
Citation preview
1
BUTLLETÍ DE L’ATENEU CULTURAL DE GUISSONA
soml’ateneu5/ Desembre 2011 Socis Ateneu gratuït
No socis 2 €
3 2
Il·lustració portada:
TÍTOL: FarellAUTOR: Joan CodinaTècnica mixta: ciment cola blanc rascat i olis reciclats.Cercle d’art l’Ateneu
Assegut sobre una pedra, sota els tres plataners de Farell, camí de Cornudella, llegeixo un fragment del poema “La neu i el foc” de l’Itinerari poètic de Jordi Pàmias.
“… I un record bategà dins de mi. Era una tardaCrua d’hivern, l’endemà de Nadal,Amb dos pams, llargs, de neu damunt els camps glaçats.Quatre amics ens calçàrem unes botes molt altesi emprenguérem, a tall d’aventura, un alegrepasseig, camins enllà,fins al bosc de garrics. Ja començavaa fer-se fosc, i la intacta blancorsemblava empal·lidir sota una fina boira.Quin silenci d’estepa! No sentíemni el piular d’un ocell …Tornàrem a la vila, amb les orellesi els nassos rojos, de tant fred. …”
JoanCodina
crèditsEdita: Ateneu cultural de Guissona
C/ Bisbal 45 · 25210 Guissona
Redacció i coordinació: Josep Ros Mateu
Col·laboren en aquest butlletí:Josep Ros, Josep Balart, Roser
Nadal, Mercè Esteve, Vicenç Prat Baqué, Rosa Mas, Marta Farré
i Ramon Pérez
Il·lustració portada i contraportada: Joan Codina
Disseny gràfic i maquetació: Mercè Serra Valls · arsblanc estudi
Revisió Ortogràfica: Servei Comarcal de Català de la Segarra,
Consorci per a la Normalització Lingüística
Impressió: Impremta Barnola
Dipòsit legal: L-1592-2009
SALUTACIÓ
Teniu a les mans un nou número del butlletí de l’Ate-neu, ja és el cinquè, i com podeu veure va creixent número a número. Un creixement que és resultat de les vostres col·laboracions, moltes gràcies. Creiem que aquest butlletí, pensat com un espai de reflexió al voltant de la cultura i l’associacionisme, pot ser útil per Guissona. Per aquest motiu intentarem que tingui una periodicitat trimestral i que a part dels socis de l’entitat, que el reben a casa gratuïtament, també el puguin tenir les persones no sòcies de l’entitat, comprant-lo a les llibreries de Guissona.
Aquest butlletí surt a la llum l’últim mes de l’any i aquest fet ens permet fer un balanç del 2011 i plante-jar uns desitjos per al 2012. Aquest 2011 ha estat un any intens en l’àmbit polític: nou govern a la Genera-litat, eleccions municipals i, recentment, eleccions a l’Estat espanyol, i complicat en el terreny econòmic: una crisi que ha esdevingut estructural i que ens plan-teja una nova realitat econòmica allunyada del model basat en la bombolla immobiliaria i creditícia. Un any en què la paraula més repetida pels nostres polítics ha estat “retallar”. Unes retallades que afecten a tots els sectors de les administracions públiques. La cultura és un d’aquests sectors que veurà retallada tant el programa d’inversions com de producció d’activitats. Per tant acabem l’any amb unes expectatives grises.
Però, en situacions com l’actual en què es necessita un important esforç, pot ser el detonant de nous valors, així per exemple en l’àmbit municipal i pensant en el desenvolupament cultural local, aquesta nova situació ha de motivar el treball en xarxa, la unió d’esforços entre els ens públics i les entitats associatives d’una població, per planificar i fer possible de forma conjunta el desenvolupament de projectes culturals. Ara més que mai les administracions han d’estar al costat de les entitats associatives i les entitats associatives han de ser motor del desenvolupament d’activitats culturals.
I finalment, en nom propi i de tots els companys de la Junta de l’Ateneu, us vull desitjar unes molt bones festes de Nadal i cap d’any i un pròsper 2012.
JosepRosMateu,president
SUMARI
Salutació
Il·lustració portada
Notícies de l’entitat
Les seccions de l’Ateneu
El Club de Lectura
El Club d’Escacs
El Club de Bonsais
El món dels Ateneus
90 anys d’Ateneu (1924-2014)
Col·laboracions
... Conversaamb Ramon Armengol Ferrer
Activitats de l’Ateneu
Col·labora en el proper butlletí
Estigues al dia de l’Ateneu
Sol·licitud d’alta com a nou soci
NOTÍCIES DE L’ENTITAT
Assemblea General de socis
El proppassat 4 de setembre es va portar a terme l’Assemblea General Ordinària de l’Ateneu. Des-prés de l’assignació dels càrrecs de president i secretària de l’Assemblea i de realitzar la lectura i aprovació de l’acta anterior, el president va realit-zar l‘informe en el qual va assenyalar que l’Ateneu de Guissona ha entrat a formar part de la Fede-ració d’Ateneus de Catalunya que permetrà tenir assessorament sobre gestió, organització i finan-çament. Va fer un repàs de les seccions de l’Ate-neu i va assenyalar que la secció d’escacs és una de les seccions més consolidades. Entre les seves activitats destaca la participació en competicions i l’organització del torneig de partides ràpides de la Festa Major. El club de lectura és una secció que tot i només tenir 3 anys de vida es mostra molt activa i dinàmica. El club de bonsais és encara més jove, ja que va néixer l’any passat a partir de la realització d’un curs taller, esperem que a poc a poc creixi.
Entre les activitats d’aquest 2011 destaca el cicle Anem al teatre, que va començar el setembre de 2010 i va acabar l’abril de 2011. Amb aquesta activitat es va organitzar 5 sortides a teatres de Barcelona per veure les obres: La Marquesa d’O, al teatre Romea amb l’assistència de 41 persones; Pel davant i pel darrere, al teatre Borràs amb 69 assis-tents; Agost al Teatre Nacional de Catalunya amb 54 persones; Truca un inspector al teatre Goya amb 48 persones, i Un mes al camp al Teatre Nacional de Catalunya amb 50 persones. També es va partici-par en la fira d’entitats i es va organitzar la festa de sant Roc.
Pel que fa a les obres de l’Ateneu, tenim una part molt important del projecte realitzada, aquella que afecta la part del teatre i ara falta actuar a la zona del bar i saló rosa. Hi ha una fase d’uns 200.000 € que està en procés de licitació i que es destinarà a actuar en la zona del bar i saló rosa, enderrocant-lo i construint l’estructura i la nova coberta com s’ha fet en la part del teatre.
1
2
2
6
6
8
8
13
13
15
18
20
22
22
23
5 4
L’any 2011 hem tingut amb l’Ajuntament de Guissona un conveni de col·laboració per potenciar les activi-tats de l’Ateneu per un valor de 1.000 €. La idea és renovar-lo de cara a l’any 2012.
Per millorar la comunicació amb els socis l’Ate-neu ha posat en funcionament la pàgina web www.ateneudeguissona.cat, un compte de facebook i també un compte de twitter @AteneuGuissona.
A continuació el tresorer va assenyalar que en re-ferència al balanç de l’any 2010, el romanent l’1 de gener de 2010 era de 20.799,14 €. Els ingressos del 2010 van ser de 20.897,81 € i les despeses van ser de 17.410,71 €. Per tant el 31 de desembre de 2010 el romanent va ser de 24.286,24 €. Per que fa a l’estat comptable de l’any 2011, l’1 de gener de 2010 el romanent era de 24.286,24 €, els ingressos l’1 de setembre de 2011 van ser de 12.052,67 € i les despeses l’1 de setembre de 2011 van ser de 5.602,28 €. Per tant el romanent l’1 de setembre de 2011 és 30.736,63 €. Pel que fa a l‘estat de socis de l’entitat l’any 2009 l’Ateneu tenia 266 socis titulars. L’any 2010 hi havia 276 socis titulars. Aquest 2011 hem arribat als 291 socis. A poc a poc a mesura que anem realitzant ac-tivitat anem augmentant de socis, però encara estem lluny dels més 400 socis que l’entitat havia tingut.
Pel que fa als membres de la Junta de Govern de l’Ateneu en aquesta assemblea es donen de baixa dels seus càrrecs l’Anna Rius i en Ramon Pérez, als quals agraïm la seva dedicació i treball. I s’incor-poren a la Junta de l’Ateneu en Francesc Rosell i la Rosa Mas. Amb aquest canvis la Junta de l’Ateneu queda constituïda de la següent manera: President Josep Ros Vicepresident: Jaume GonzálezTresorer: Josep BalartSecretària: Roser NadalVocals: Josep Esquerra, Pere Mir, Jaume Ars, Ricard Grau, Ignasi Ribera i Francesc Rosell
S’inicia el cicle Anem al teatre
El proppassat 8 d’octubre vàrem iniciar un nou cicle de teatre com ja és habitual cada any per aquestes dates de tardor. Vàrem iniciar el cicle al Teatre Mu-sical per veure Los miserables, 30 persones vàrem vibrar i ens vàrem emocionar amb aquesta magnífica versió musical de la famosa obra de Victor Hugo, es-trenada a Barcelona el passat 22 de setembre des-prés d’haver triomfat a tot arreu per on ha passat.
I el 26 de novembre vam anar, per segona vegada, al Teatre Borràs de la plaça Urquinaona de Barcelona. En aquesta ocasió a riure una estona amb l’obra
Un fantasma a casa. És una de les peces insígnia de Nöel Coward, cinquena essència de l’elegant humor anglès, que amb aquesta obra va aconseguir un dels seus èxits més clamorosos. Hi hem anat en aquesta ocasió 39 persones.
El Club de lectura i Josep Solsona
El proppassat 16 de novembre el Club de lectura de l’Ateneu va estar dedicat a l’obra poètica del cerverí Josep Solsona. Va ser una sessió que va comptar amb la presència de Montse Pont que és estudiosa del poeta.
Visita de la Sra. Carme Vidal, directora dels Serveis Territorial de Cultura a Lleida
El proppassat divendres 2 de desembre, la directora dels serveis territorials de Cultura a Lleida, la Sra. Carme Vidal va realitzar una visita institucional al municipi de Guissona amb la intenció de conèixer l’estat actual dels equipaments culturals del municipi.
L’Ateneu de Guissona va ser un dels equipaments visitants, la directora que va poder veure per primer cop l’estat de les obres de l’Ateneu, va escoltar inte-ressada les explicacions de l’Alcalde de Guissona i del President de l’Ateneu, els quals li van transmetre
la seva preocupació per l’actual context econòmic de retallades, que podia afectar a la continuació dels treballs de rehabilitació de l’Ateneu.
La directora es va comprometre a buscar vies eco-nòmiques per continuar les obres.
L’Ateneu de Guissona amb la Marató 2011
Un any més l’Ateneu va participar, el passat diumen-ge 19 de desembre, a la Fira d’Entitats de Guissona, una activitat solidaria amb la Marató de TV3, que en l’edició d’aquest any estava dedicada a la regenera-ció i trasplantament d’òrgans i teixits.
L’Ateneu va participar amb un espai on es va poder jugar a diferents jocs de taula: escacs, parxís, do-mino i cartes. Durant les cinc hores de fira el nos-tre espai va estar molt animat amb públic de totes les edats.
Quotes dels socis
El proper mes de gener es procedirà al cobrament de les quotes dels socis per l’any 2012. El preu de les quotes no ha variat i serà de 30 € per als so-cis menors de 65 anys i de 12 € per als socis més grans de 65 anys.
7 6
El Club de Lectura de l’Ateneu
CENDRA PER MARTINA, DE MANUEL DE PEDROLO
Excel·lent llibre per a conèixer més a fons un excel-lent escriptor. Més enllà de la crítica clàssica o més tòpica sobre Pedrolo, s’endinsa l’autor complex, pro-fund, vertebrador d’una anàlisi exquisida de la natura humana, en la qual les passions, els sentiments, els cruels silencis esdevenen greus traïcions, la rudesa s’enfronta a l’amabilitat i la cortesia, la pulcritud en el tracte humà vers el desvergonyiment del tot s’hi val o la narració des del front fins a la més estricta postguerra, filen una teranyina en la qual només dos paràmetres són establerts com a fets, la vida i la mort, l’un com a complement de l’altre, ja que al final l’únic que queda de debò és la mort.
El text, escrit de forma viva i engrescadora, amb un exquisit llenguatge que compta amb els diàlegs de
LES SECCIONS DE L’ATENEU
gran qualitat, i desenvolupa, prou reeixidament, el registre més picant amb elegància. La història ens és explicada des de tres vessants, els punts de vista dels tres protagonistes, tasca que narrativament assoleix a la perfecció i dóna la riquesa requerida en cadascun dels tres casos.
La història narra el triangle amorós entre un per-sonatge gris i poc compromès, un d’apassionat i sense conviccions massa nobles i el tercer fidel als principis de l’honestedat i amb una desbordant pas-sió espiritual. Tots ells caminant en un cercle viciós amb pinzellades d’entorn molt masclista, més típic de l’època en la qual s’encaixa la història, però so-bretot, entorn de les passions, física i espiritual vers l’apatia, la repressió o el conformisme extrem que porten al desenllaç final.
RosaMas
L’ÚLTIMA NIT A TWISTED RIVER, DE JOHN IRVING
Quan escric aquesta petita ressenya, no ha comen-çat encara el nou curs del Club de lectura. És per això que en comptes de parlar del llibre, cosa que no em sembla correcta abans del debat, parlaré del Club de Lectura.
Jo no havia assistit mai a un club de lectura i us puc assegurar que tot i tenir-me per una bona lectora, sóc conscient que on he après a valorar el que em pot aportar un llibre, és al club.
El debat que tenim ara properament amb l’obra L’última nit a Twisted River, promet. Ha despertat en mi una gran expectativa. És un llibre si més no diferent, per això necessito conèixer totes les opini-ons per acabar-lo de valorar. A mi particularment el club m’interessa moltíssim. Les diferents maneres de veure la mateixa cosa són sorprenents, i això m’ajuda a augmentar l’empatia tan necessària per la convivència d’avui.
MercèEsteve
L’obra L’última nit a Twisted River, que se’ns dubte consolida encara més l’escriptor John Irving, gira als voltants del pas del temps, de la força de la paternitat i del trencament de la joventut en el conjunt d’una història amb una mort indesitjada com a rerefons.
Aquesta ombra fosca del passat suposa un llast, un pes enorme sobre les espatlles dels implicats, que marca la pèrdua de la innocència, la consolidació d’un perfil de caràcter trist i solitari i l’esdevenir, gairebé erràtic, dels protagonistes.
Personatges enllaçats per l’amor als fills i l’amistat fidel i duradora, com a forces capaces de moure muntanyes, de creuar fronteres i de sobreviure du-rant dècades de vida fugitiva.
Obra molt ben documentada, amb una descripció acurada dels escenaris físics, polítics o de la història social dels diversos punts on se situa la narració, i on la societat nord-americana és avaluada a fons
en veu d’un dels protagonistes que en fa una crítica aferrissada de la seva història política des dels anys 60 fins a la primera dècada del segle XXI.
Un llibre dur i una trama capciosa que, paradoxal-ment, és un cant a la filosofia del res no és impossi-ble, on un adult matusser i de vocabulari més esmo-lat que un estilet pot aprendre a llegir i escriure, i on tothom té dret a ser “una mica feliç”.
Narració del tot recomanable d’un autor de redacció peculiar, que potser abusa tant o més dels parèn-tesis com en Danny Baciagalupo ho fa dels punts i coma, però que amb tota seguretat, ens ofereix un molt bon mestratge de la descripció més realista que transforma en una bona novel·la.
Heus aquí uns fragments per fer boca:
* La simple idea d’un casament imaginari amb la Rosie li provocava una erecció gairebé constant. (El noi tenia setze anys, és comprensible!)
* Servia la majoria de plats acompanyats de pasta —d’allò més senzilla, només amb oli d’oliva i all— o, de vegades, amb pèsols o espàrrecs. Sofregia pastanagues en oli d’oliva amb olives negres sicilianes i més all.
* El julivert era “clorofil·la pura”, tal com li havia dit la seva mare; contrarestava l’all i refrescava l’alè.
9 8
* Seria l’última nit que l’escriptor passaria amb les cen-dres del cuiner (el seu pare), i se les va quedar mirant, ajagut, com si poguessin, de cop i volta, començar a parlar o donar-li alguna indicació més sobre les últimes voluntats del seu pare.
— En fi, papa, ja sé que vas dir que això és el que voli-es, però espero que no hagis canviat de parer— Va dir en Danny, sol a l’habitació de l’hotel.
*No ho sé, jo mai no he tingut fills precisament per això; la meva filosofia ha estat sempre viure sense tot el que no suportaria perdre... excepte en Ketchum.
* Als setanta-sis anys, amb una dona només hi faria el ridícul: em passaria el dia demanant-li perdó! —va dir en Dominic.
—Perdó perquè?— Va dir en Danny.—Per la incontinència ocasional, potser. Pels pets, sens dubte. I, no cal dir-ho, per parlar en somnis!— va con-fessar el cuiner al seu fill.
* Al seu parer, l’únic que justificava l’existència de lleis —i l’acceptació de qualsevol tipus de norma— era que els imbècils eren més nombrosos que els sensats.
RosaMasiRoserNadal
El Club d’Escacs de l’Ateneu
El passat dia 10 de setembre, coincidint amb la Festa Major de la nostra vila, es celebrà el tradicional tor-neig de partides ràpides d’escacs. La victòria se l’endugué l’Albert Ramon de Tàrrega, actual campió provincial de l’especi-alitat, després d’una aferrissada lluita amb el nostre Lluís Maria Castany, que ocupà la segona posició a mig punt del targarí. Actuacions molt lluïdes foren les dels guissonencs Guim Estruch, guanyador de la ca-tegoria sub-12 tot i tenir tan sols deu anys, i Roger Enguídanos, vencedor a la categoria sub-10. Després del lliurament de trofeus es va fer el ja habitual sorteig d’un
pernil entre tots els participants. L’única nota nega-tiva de l’acte fou la baixa participació en relació amb passades edicions, i és que a la mateixa hora jugava el Barça per la tele. Tot i això, penso que pitjor per als absents, car els qui vam anar a jugar ens ho vam passar d’allò més bé.
Pel que fa a les competicions de la temporada pre-sent, la primera és el campionat provincial absolut, on aquest any no hi participa ningú del club. Les variades ocupacions dels jugadors i el fet que es jugui dimecres 12 d’octubre i dimarts 1 de novembre són raons que expliquen en part la “deserció”, que també ve motivada per la competència que li fan a aquest extraordinari i clàssic joc els ordinadors, les playstations, els facebooks i tota mena de “mandan-gues” modernes. Després del provincial absolut, ja al mes de gener, hi haurà la Copa Catalana, on les nostres possibilitats depenen de l’equip que puguem arribar a formar. Al provincial per equips esperem mantenir la categoria sense haver de patir tant com l’any passat, i a les ràpides per equips i individuals, als mesos de maig i juny, també podem fer un bon paper. Esperem que al proper article puguem notici-ar-vos alguna alegria. M’acomiado de vosaltres ani-mant-vos a conèixer i a gaudir del món dels escacs.
Com més serem, més ens divertirem.
VicençPratBaqué
El Club de Bonsais de l’Ateneu
El proppassat 19 de novembre es va iniciar el II curs de bonsais de l’Ate-neu. Les sessions teòriques i pràcti-
ques es realitzaran dos dissabtes al mes des del novembre fins al maig, de les 10.00 a les 13.00h. El calendari de les sessions és el següent:
11 10
5. Una vegada retirada la terra d’entre les arrels, començarem a tallar-les. Les arrels més importants per l’arbre són les més petites i fines que són les que aporten la saba a l’arbre.
6. Una vegada retirades les arrels se situa l’arbre en el test i es fixa amb els filferros.
7. Una vegada ben fixat al test s’inicia el procés de tallar les rames per donar-li la forma desitjada. Dins el món dels bonsais hi ha diferents tipus d’estils agrupats en clàssics i nous estils.
8. L’ús del filferro és una de les tècniques bàsi-ques per al modelatge del bonsai. S’utilitza per fer anar les rames a la direcció que més ens interessa.
9. Després de dues hores de treball el juniperus communis ja presenta l’aspecte d’un bonsai.
Novembre 2011, dissabte 19Desembre 2011, dissabtes 3 i 17Gener 2012, dissabtes 7 i 21Febrer 2012, dissabtes 4 i 18 Març 2012, dissabtes 2 i 24 Abril 2012, dissabtes 7 i 21Maig 2012, dissabtes 5 i 19 Enguany està previst que al final del curs, el mes de maig, s’organitzi una exhibició amb bonsais dels membres del curs i d’altres clubs de bonsais.
En cada sessió els membres del club transformen una arbust o arbre en un bonsai, en la primera ses-sió la Núria es va iniciar amb la transformació d’un juniperus communis en un bonsai. Aquí podeu veu-re el resultat en imatges:
1. Els autors de la transformació, la Núria, i el nostre mestre de bonsais, en Paco, amb un junipe-rus communis. El ginebre és un arbret o arbust de la família de les cupressàcies, té unes fulles lineals punxants. Hi ha diverses espècies.
2. Primer cal preparar el test per a un bon drenatge i una bona subjecció del bonsai. Els bon-sais es caracteritzen per tenir poques arrels i molt fines. Perquè aquestes no es trenquin i el bonsai acabi morint, cal que aquest es fixi ben fort amb un filferro.
3. Al fons del test hi posarem arlita per facilitar el drenatge. El drenatge en un bonsai és molt im-portant. Cal evitar que les arrels quedin entollades d’aigua, fet que provocaria que es podrissin.
4. Una vegada realitzats els treball previs ja podem treure el juniperus communis del test de plàstic del centre de jardineria, i comencem retirant la terra de les arrels, amb un estri de fusta per no trencar-les.
JosepRosMateu
13 12
EL MÓN DELS ATENEUS
Ateneus i turisme
La Federació d’Ateneus de Catalunya ha creat el concepte d’Amics dels Ateneus, una xarxa social que promocionarà: el Turisme Ateneístic. El que es vol és donar a conèixer la història del territori a tra-vés dels ateneus, a Catalunya i la resta del territori espanyol. En aquests moments s’està treballant en l’elaboració de paquets turístics que estaran gestionats en 2.0 a través de la pàgina web www.amicsdelsateneus.cat.
Aquesta proposta serà una realitat a principis de l’any 2012. L’objectiu principal és donar difusió a la història i les activitats que es duen a terme des dels ateneus, potenciar el coneixement de les localitats i l’entorn on estan ubicats, incrementar la realitza-ció de projectes culturals conjunts entre entitats i treballar per crear un model ateneístic obert, ho-mogeni i organitzat, tot plegat, a través del turisme cultural de qualitat.
El repte és multiplicar les capacitats de les entitats culturals a través de les noves tecnologies.
Reconèixer la feina dels Ateneus
S’està treballant des de la federació d’ateneus per un futur acord de país entre la Generalitat de Cata-lunya i la federació d’ateneus i per tal de reconèixer institucionalment el moviment ateneístic i l’àmbit d’acció dels ateneus.
Espai “A”
L’espai “A” és la creació d’una xarxa d’arts es-cèniques amateurs. L’objectiu és dissenyar una programació durant la temporada 2012 amb una selecció de produccions amateurs de dansa, cant coral i bandes amb la voluntat que circulin en una xarxa d’espais escènics seleccionats entre els ateneus catalans federats. És una formula per amortitzar les produccions que es realitzin i crear nous públics.
Participen en aquest projecte el Centre de Promoció de Cultura Tradicional i Popular Catalana del Depar-tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Federació d’Ateneus de Catalunya, el moviment Co-ral Català, la Federació de Grups Amateurs de Tea-tre de Catalunya, la Federació Catalana de Societats Musicals i l’Agrupament d’Esbarts Dansaires.
90 ANYS D’ATENEU (1924 – 2014)
Josefina Petit ens ha fet arribar el discurs que el seu pare Sixto Petit va llegir en la vetllada literària inaugural de l’Ateneu de Guissona, el 8 de setembre de 1924.
“Desitjaria, en aquestos moments sentir-me un ins-pirat poeta, un erudit literat i eloqüent orador per a poder cantar les glories d’aquest Ateneu i fer una completa apologia del mateix. No tinc ni reuneixo condicions per a fer-ho, solsamènt els hi llegiré aquest petit treball, on hi veuran la meva sinceritat, bona vo-luntat i ardorós entusiasme.
Com a fill i veí que sóc d’aquesta vila de Guissona i desitjant que la mateixa s’engrandeixi i prosperi amb exuberant satisfacció, he de exclamar: Visca l’Ateneu de la vila de Guissona!
L’any passat, al iniciar-se l’obra, va vindre a trobar-me el meu volgut amic i avui nostre digníssim President en Guillem Sanmartí, per si volia formar part, com a membre de la Junta, explicant-me, amb minuciositat los desitjos i projectes que portaven un grup de Guis-sonesos, o sigui els desitjos que tenien de construir un edifici Ateneu. Vaig manifestar-li que tractant-se d’una millora i d’una cosa molt útil per Guissona, que accep-tava amb gust el càrrec, dient-li també que em sem-blava impossible que tot lo que em contava fos un fet, que resultant una obra tant gran la que es volia fer, que no veia factible sa realització, que no es fessin il·lusions que era un somni que havien tingut. Al meu amic em contestà, que no fos tant pessimista que tingues fe que lo que avui em semblava una cosa irresoluble molt prompte seria una viva realitat.
PETIT MANUAL DE BONSAIS.2. ARBRES I ARBUSTOS ADEQUATS PER SER BONSAIS
Nom científic: Juniperus spp.Nom comú: ginebre o juníperoFamília de les cupressàcies.
El gènere Juniperus comprèn un gran nombre d’espècies i varietats. Pel fer un bonsai les va-rietats d’orient més apreciades són el Junipe-rus rigida i el Juniperus chinensis var. Sargentii. I de les varietats autòctones europees les més apreciades són Juniperus comunis subsp. Alpi-na, Juniperus phoenica i Juniperus thurifera. El seu interès com a bonsais és perquè el ginebre té una escorça molt vistosa i troncs sinuosos. El seu creixement és lent i permet fer diferents estils de bonsais com el colpejat pel vent, se-micascada, arrels a l’exterior, tronc múltiple...
Llum: vol semiombra a l’estiu i la resta de l’any ple sol.
Temperatura: li agrada el fred de l’hivern però cal protegir-lo de les gelades fortes.
Humitat: cal mantenir un cert grau d’humitat ambiental, polvoritzar si es necessari durant les èpoques de mes calor per evitat l’atac de l’aranya vermella.
Substrat: el ginebre necessita un bon drenat-ge. Una mescla adequada pot ser 50% terra arenosa amb pedretes i 50% akadama.
Reg: cal regar-lo abundantment a l’estiu i moderadament a l’hivern, cal evitar l’excés d’humitat.
Adobament: en els períodes més actius de pri-mavera a tardor fent una pausa en els mesos de més calor de l’estiu.
Poda: des de la tardor fins a final d’hivern.
Ús del filferro: la millor època és des de la tardor fins al final de l’ hivern. Les rames són
Consells per al teu bonsai: l’adob
- No adobar arbres acabats de planta
r o malalts.
- No adobar després que els arbres hag
in per-
dut la fulla
- L’adob ha de tenir macronutrients i també
micronutrients per equilibrar l’alimentació.
- S’ha d’adobar amb més assiduïtat els
substrats inerts que els substrats orgànics
.
- Els adobs líquids poden produir danys a
les arrels, microfauna i micoriza, en uti-
litzar un adob líquid millor utilitzar la
meitat del recomanant
- Si utilitzes adob sòlid utilitza les ciste-
lles especials per contenir-lo, a
ixí no que-
da escampat i obligues les arrels a buscar
el seu aliment.
- Un adobament correcte a la tardor fa qu
e
l’arbre pugui resistir més bé les malalties.
bastant flexibles, el suportà be però no es pot tenir filferrat més de 6 mesos per no deixar marques al tronc. En ocasions és necessari repetir diverses vegades l’operació de filferrat per donar l’orientació desitjada.
Trasplantar: en general els exemplars més jo-ves cal trasplantar-los cada 2 anys, els exem-plars més vells poden aguantar fins a 4 anys.Plagues: caparreta, aranya vermella, pugó.
15 14
COL·LABORACIONS La veu del soci
Ahir em va arribar a les mans l’últim número de la revista de l’Ateneu. Mai em deixa indiferent, sempre desperta en mi emocions, records i enyorances. Suposo que com a la majoria dels que ens entrete-nim a llegir-la.
Que no em deixi indiferent, aquí n’hi ha la prova, ha despertat en mi la necessitat de col·laborar-hi. L’entrevista que es fa a un expresident de l’entitat, obre l’oportunitat de continuar fent entrevistes a tots els expresidents, inclosos els membres de les juntes, perquè puguin donar les seves opinions de les etapes passades, presents i futures. Valgui el meu convenciment que tots, a la seva manera, van deixar-hi el millor que per l’època i les circumstàn-cies es podia fer.
Començant el recorregut, parlaré d’un dels fundadors que va fer possible que durant tants anys l’Ateneu fos referent en la vila de Guissona i tota la comarca.
En Ramon Esteve Llovet va néixer l’any 1852. Des-prés de moltes anades i vingudes, fixa la seva re-
sidència habitual a Guissona aproximadament l’any 1900. Regidor de l’Ajuntament, va dedicar part de la seva vida a fer grans actuacions per Guissona, en-tre elles l’Ateneu, que fou la seva última gran obra.
Es tractava de crear un local de trobada i convivència, de cultura i de reunió familiar, que tingués sala de te-atre, biblioteca, sala de cine, de cafè i de jocs. Se li va donar el nom d’ “Ateneu”, com es designava tota asso-ciació literària, científica, tècnica i encara recreativa.
El primer va ser buscar un lloc adient, que el senyor Ramon Esteve va trobar en la casa “Mitats”, que fi-nalment els seus propietaris li van vendre.
La casa ocupava una superfície de 297 m2. A la façana hi havia un arc, que formava una de les en-trades del poble que s’acabava amb un balcó, que tenia una capelleta amb l’estàtua de sant Roc. Es coneixia com el portal de sant Roc. La casa consta-
va de tres plantes,tenia un hort i corral d’uns 45 m2 de super-fície. No obstant això, li sembla insuficient. El senyor Ramon va comprar la casa del costat, el número 45 del carrer Bisbal, coneguda com a “cal Cecílio”. L’amo, Josep Mas, va posar una condició per vendre–la, cas que se li’n construís una altra, cosa que es va fer a la carretera de Cervera en un terreny del se-nyor Ramon Esteve.
El 16 de juliol de 1923 es va realitzar l’escriptura de verda perpetua (per una quantitat sim-bòlica) en què el senyor Ramon Esteve Llovet ven a favor de l’Ateneu de Guissona les cases
45 i 47. En començar a enfonsar les cases del car-rer Bisbal, es constituí la primera junta de l’Ateneu.
El dia 20 de juny de 1924 va morir el senyor Ramon Esteve que per uns pocs mesos no va poder presi-dir la solemne inauguració de l’edifici.
Al veure que els meus companys de Junta en totes les sessions i reunions que celebrava en llur rostre hi resplendia quelcom d’optimisme, dominant-li en el si de la mateixa un ambient d’alegria i satisfacció al meu pessimisme va anant disminuint, dissolent-se també les nebulositats que s’havien format al entorn del sentit de la visió.
A l’assabentar-me de l’entusiasme i ferma voluntat que cada dia demostraven alguns Guissonesos i forasters per la realització de l’obra especialment al saber el recolzament i moral i material que prestava el que fou en vida l’ il·lustre guissonés senyor Ramon Esteve i Llo-vet, que tantes probes dona de que ai.. nostra vila que la desitjava gran i hermosa, culta i laboriosa, des de llavors, tot lo que per a mi era fosc, aviat es convertí en una claror potenta i esperançadora i aquell pessimisme que durant llarg temps se apodera del meu esperit co-brint la meu ànim, va desaparèixer totalment conver-tint-se en exuberant optimisme.
Desprès de vèncer totes les àrdues dificultats i greus obstacles que es presentaren en el camí de a difícil em-presa, i gràcies als ___ prestats per alguns entusiastes guissonessos i forasters, se han consumat les il·lusions, esperances, iniciatives i projectes, arribant-se a cons-truir aquest gran casal que, estem contemplant, gloria i orgull de nostra vila.
A Guissona, que per sa bona i excel·lent situació to-pogràfica, dotada de immillorables i abundants fonts, creuada de bastantes vies de comunicació i que posse-eix uns establiments de comerç, alguns dels quals de l’altura dels que hi ha a les capitals, i era convenient i necessitava una edifici de la finalitat que persegueix aquest Ateneu.
La finalitat principal de un Ateneu consisteix, en propagar i fer progressar la cultura e instrucció de una població.
Una població sense cultura, es com un camp estèril i improductiu. La cultura es una font irretroncable de plaer i benestar, un manantial abundantíssim de riquesa i un tresor de incalculable valor. En la cultura existeixen los fonaments, no sols de tot progrés, si que també la pau i harmonia entre els homes i pobles. Crec que voldria mes que els governs que regeixen los Estats constituïts per tot el ___, en lloc de preo-cupar-se de tindre destructores i fabuloses esquadres
i nombrosos exercit, que absorbeixen bona part llurs pressupostos, es declinéssiu a fer construir mes es-coles i a fomentar i subvencionar Ateneus i altres entitats culturals. Si totes les poblacions que formen les nacions fossin cultes i instruïdes, en aquest cas, s’hauria conquerit la pau eterna universal. Si voleu que un poble sigui ric, civilitzat i que progressi, procureu instruir-lo, donan-li cultura.
Les nacions que per desgracia hi predomina l’analfabe-tisme, faltant-hi l’ instrucció, la majoria, son pobres, no tenen pau, cada dia sostenen cruels lluites, de on neixen i es desenvolupen els gèrmens de la barbàrie i l’anar-quia que les porten a la perdició o al aniquilament.
Guissonessos i foraster, aquí tenim aquest gran Palau. De tots, depèn que aquestos entitats cultural, prosperi i tingui molts anys d’existència. Es una verdadera joia, que per a conservar-la es necessària el recolzament moral i material de tots los Guissonesos i forasters que sentiu carinyo per la mateixa. Fora molt trist i lamenta-ble, que aquesta obra tant hermosa, per falta de recol-zament moral i material dels Guissonesos i forasters, deixes d’existir, no ! ja mai ho haurem de permetre. Al entusiasme i fervor en de procurar que ___ Ateneu, que constituiré avui, per Guissona, un honor i una gloria creixi i fructifica. Estic completament convençut que així succeirà, per quant a les llistes de socis ja hi ha inserits la majoria de Guissonnesos i també bas-tants forasters. Falta inscriure una petita minoria que no dubto dintre, poc temps, també voldrà a ajudar i cooperar juntament amb nosaltres, per la prosperitat d’aquest Ateneu.
I ara per acabar, dono a mas fervosa i entusiasta feli-citació a nostre Benvolgut President, en Guillem San-marti, per la voluntat de bronze i envejable activitats que demostrar tindre, i a tots aquells que han cooperat a la construccio de l’obra.
I a mi aquesta selecta concurrència, integrada per senyores, hermoses i simpàtiques damisel·les, senyors elegants joves, i per un estol de animoses nenes i eixe-rits nens, a tots els hi desitjo molts anys de vida i salut perquè puguin cooperar a la conservació i engrandi-ment d’aquest edifici i també puguin dir: “visca l’Ateneu de la vila de Guissona!
SixtoPetit
17 16
La història és més llarga i densa, però no és la meva intenció explicar-la en aquesta primera col-laboració. El que sí vull és reivindicar la figura del senyor Ramon Esteve, un del pioners del nostre poble i exemple del soci de l’Ateneu, donant sense rebre ni tan sols el reconeixement. Però ha arribat el moment de demanar en nom dels seus, que en som molts, que en el nou edifici que s’inaugurarà, posem una placa en el seu record.
Ja sé que l’Ateneu no és el que era. En cada època les actuacions han de ser diferents. Un club social actualment no te raó de ser, però sí un equipament cultural i social per tot el poble.
Que la sala del teatre hagi passat a la tutela de l’Ajuntament, a mi em sembla l’única manera que es pugui construir un local en condicions. L’última vegada que hi vaig assistir en una festa de fi de curs, vaig sentir pena de com estava de decadent. La part que ha quedat en mans dels socis, perfecte. La junta podrà lluitar, buscar iniciatives i fer tractes atrevits, amb el convenciment que tots els esforços són per un bé general i a canvi de res... És a dir, per alguns, com jo, a canvi dels seus records, emo-cions i enyorances.
MercèEsteve
Els cognoms
Els cognoms són la mena de paraules que han re-sistit més els canvis amb el pas del temps. Això ha estat així per la rigidesa de les normes ortogràfiques del Registre Civil espanyol que, de retruc, sempre ha procurat adaptar-los a la llengua espanyola.
Els cognoms catalans poden tenir origen preromà, llatí, germànic i, tot i que en menys quantitat, també àrab.
Els preromans provenen bàsicament dels ibers i els celtes. Els d’arrel llatina suposen les dues terceres parts dels cognoms existents actualment. Els ger-mànics també estan força estesos, mentre que els àrabs es troben en les zones on hi hagué més influ-ència sarraïna, sobretot al litoral valencià.
Els cognoms sorgeixen de tres fonts bàsiques. Una d’elles és el lloc d’origen de qui el du. En un indret amb més d’un Jaume, el més normal és que se’ls distingís pel lloc on vivien. En Jaume el de les hortes, passà a ésser finalment, en Jaume Hortes. Si vivia a la plana, segurament se l’acabava anomenant Jaume Plana. Així doncs, per aquest motiu existeixen cog-noms com ara Parets, Riera, Cabanes, Murs... Una altra de les fonts són els anomenats renoms, els quals fan referència a una qualitat de la persona a qui s’atri-bueixen. “Claudi”, que prové del llatí, significava “coix” i “Ciceró”, tot i que avui en dia no està tan estès, volia dir “berruga”. Hi ha cognoms relatius a animals, com ara Guilla i, altres de pejoratius com Cadafalc o Lladre.
Un altre origen dels cognoms són els oficis o càr-recs que ostentaven les persones. Així tenim cog-noms com Ferrer, Sagristà, Pastor... que ens indi-quen a què es dedicaven els seus amos.
De vegades es designava una persona referint-la a una altra de més coneguda. En Joan de Ramon, acabava sent en Joan Ramon perquè era criat del Ramon, per exemple.
Cal dir que molts noms abans considerats noms de pila, és a dir, prenoms, es van deixar d’utilitzar i, avui en dia, només existeixen pràcticament com a cognoms. Alguns d’aquests són Borrell, Gomar, Llopart, etc.
Molt importants han estat sempre els patronímics, els quals s’han utilitzat en gairebé totes les llengües. En italià, Giovanni di Pietro és Joan de Pere. En francès, Blaise de Pascal és Blai, fill de Pascal.
En castellà, la partícula patronímica per excel·lència és l’acabament -ez. Pérez és fill de Pere, Rodríguez és fill de Roderic, en castellà “Rodrigo”.
Els escocesos usen el prefix fitz-, que vol dir “fill”. Així doncs, “Fitzgerald” és “fill de Gerald”. També anteposen el Mac com en MacDonald, “fill d’en Do-nald”. Els anglesos col·loquen el sufix -son que tam-bé vol dir “fill”, com en Johnson, fill d’en John i, els irlandesos anteposen O’ com en el cas d’ O’Connor, fill d’en Connor. En japonès, l’acabament “moto” tam-bé significa “fill de o descendent”.
En català, també les partícules -es i -is volen dir “fill de”. Peres o Peris és “fill de Pere”, Ferrandis significa “fill de Ferran”. El que ocorregué en moltes ocasions és que els escrivents oficials castellanitza-ven i, sovint, aquests dos acabaments en -es i -is es convertien en -ez i -iz, típics del castellà.
Fou sobretot en l’època medieval quan es fixaren molts dels cognoms. La majoria d’aquests eren en la llengua que es començava a parlar, un català que s’allunyava del llatí.
Cal tenir en compte que totes aquelles persones amb cognoms topogràfics com ara Lleida, Balagué, Manresa... posseeixen cognoms molt antics que es remunten a èpoques preromanes.
Amb el Concili de Trento es dictamina que només es poden utilitzar com a noms de baptisme aquells que són noms de sants. Això ocasiona que molts noms germànics desapareguin i passin a ser cognoms com ara Dou, Gual , Lamarca, Manyer... i tants altres.
Tenint en compte que un cognom és com un segon nom, aquests podien variar segons les circums-tàncies vitals de la persona. Encara que el fill del Ferrer no s’acabés dedicant a aquest ofici, se’l podia anomenar així mateix o Ferreret, el seu diminutiu. Si el fill d’un Coma que ja no habitava a la coma, re-sulta que tenia les cames arquejades, podia acabar sent un Garrell per aquest atribut.
És curiós que ens haguem de remuntar al número vint-i-quatre del rànquing de cognoms a Catalunya, per a trobar el nom Solé, que consideraríem genu-ïnament català. Atenció, però, amb la falsa creença que Pérez, Fernández o Garcia provenen d’altresindrets d’Espanya. A Catalunya, així com en altres parts de la península hi ha hagut sempre Garcies. Sens dubte és un cognom preromà que podria rela-cionar-se amb el basc “-arz” que significa “ós”.
Per ignorància i degut al bandejament que la llengua catalana ha sofert durant tant de temps, molta gent ha cregut que la grafia correcta dels seus cognoms s’havia de castellanitzar i escriure-la amb -z, i així s’han perdut Gomis, Peris, Ferrandis... per passar a ser Gómez, Pérez i Fernández.
S’estima que hi ha entre uns 100.000 i 200.000 cognoms catalans diferents. Són moltíssims. La llengua castellana sempre ha estat molt més uni-forme, afavorint els Hernández, Pérez, Sánchez... quelcom que no s’ha donat tan intensament a Ca-talunya on la gran varietat de cognoms distints és remarcable.
MartaFarréiVillorbina
L’assemblea de l’Ateneu celebrada aquest setembre passat va representar per a mi la darrera com a membre de la Junta de l’entitat.
Després de més de 7 anys de ser-ne membre, vaig considerar que era el moment de deixar-ho i donar pas així a altra gent que de ben segur aporta noves idees i motivació renovada.
Han estat 7 anys de força treball i que han repre-sentant, al meu entendre, una profunda actualització de l’entitat: la posada al dia del cens de socis, la renovació d’estatuts, el projecte del nou edifici, les obres… sense oblidar les activitats de Teatre, diada de Sant Roc i un seguit d’activitats com tallers de percussió, pintura, bonsais, etc.
Val la pena conservar el teixit d’associacions. En aquests moments de crisi econòmica profunda, el voluntariat i l’associacionisme han de tornar a tenir una gran presència en la nostra societat. Val la pena recuperar l’Ateneu com a associació que aglutina diferents seccions i poder oferir a tot el poble un local en condicions i una dinàmica de foment de la cultura, l’associacionisme i el voluntariat.
Deixo el càrrec content per la feina feta, però tam-bé amb una certa tristesa per deixar de compartir treball amb els altres membres de la Junta. Durant aquests 7 anys, he tingut la sort de poder conèixer i treballar amb una Junta que sempre ha estat al da-vant l’Ateneu i la voluntat d’entesa i bon ambient.
Gràcies al socis i membres de la Junta per la confiança.
RamonPéreziMir
19 18
Quina relació tenia la seva família amb l’Ateneu?
El meu pare, Pau Armengol Morros, que va morir amb 57 anys el 27 de maig de 1936, just abans d’es-clatar la guerra, va ser el primer cafeter de l’Ate-neu. Els diumenges com a cambrers hi treballaven l’Abdon Armengol, de cal Mestret, i en Miquel Folch, de Capdevila. El cafè es servia en una cafetera que teníem sobre l’estufa de llenya al mig de la sala del local. Jo també hi ajudava quan acabava la meva feina a cal Tresens. El meu pare va tenir el cafè set anys fins al 1931. Després el va agafar el “Miquelet” de cal Misses (el Miquel Campabadal), després “el Marquet” (el Josep Alsina) i després ja va entrar-hi l’Esteve Soteres que venia de fora.
Abans de la inauguració de l’Ateneu hi havia al-gun altre cafè?
Si, i tant. N’hi havia dos: el cafè del Sabater i el cafè de cal Nins. El cafè del Sabater estava on hi havia Cal Tàsies, era un cafè que donava del davant al darrere. El vell sabater es deia Joan i organitzava les festes majors. Feien l’envelat a la plaça del Vell Pla o a la Placeta (plaça de l’Ajuntament) i així es va fer durant molts anys.
Cal Nins era on ara hi ha el bar Modern. A baix hi havia el Sindicat i a dalt el bar que anava de davant a darrere. Els diumenges s’hi feia ball dins del bar. Recordo que un any, per la Festa Major, varen fer una obra de teatre que s’anomenava La Tempestat de Shakespeare i casualment va fer una tempesta de debò i l’envelat es va enfonsar pel pes de l’aigua. Per poder assecar el terra de l’envelat i poder ba-llar a la nit van haver de buscar una carretonada de
En Ramon va néixer l’1 d’agost de 1910 al carrer de l’Om, davant de cal Bonaxo. Als 7 anys, però, va anar a viure a cal Jomba, que es troba al costat de cal Va-quer, on hi ha una arcada que comunica la plaça d’en Pere Faiges amb el carrer de Santa Margarida. Ell és el mitjà de tres germans: en Miquel, en Ramon i en Gabriel.
Amb 101 anys té una memòria prodigiosa i moltes ganes d’explicar-nos com era la Guissona dels anys de la seva infància i joventut.
Us recordeu de la inauguració de l’Ateneu?
Sí, i tant. Fou l’any 1924. Jo tenia 14 anys. Del dia de la inauguració no us en puc parlar gaire perquè aleshores jo ja treballava. Fins als 16 anys vaig tre-ballar a cal Tresens de manyà. El 1926 vaig marxar cap a Cervera i de Cervera a Barcelona. A Barcelo-na vaig treballar, també, de manyà al funicular que anava de sant Jeroni fins a santa Cecília. En acabar l’exposició de Barcelona de 1929 vaig anar a França a treballar de mecànic, però com que no sabia par-lar francès, vaig acabar portant un camió.
El 1931 vaig tornar a Lleida a fer el servei militar, els papers me’ls van haver de gestionar a l’Ambaixada de Toulouse. El 1932, en tornar del servei militar i morir el Celdoni, els meus pares em van poder com-prar la part del taller que aquest tenia juntament amb el seu germà i el seu cunyat al carrer de l’Om. Així vaig poder continuar treballant del que sabia.
Heu de pensar que en aquells anys era l’únic taller de Guissona, teníem la representació de la Ford, veníem cotxes i també els tractors que eren de calls (rodes de ferro). Arranjàvem bicicletes i despatxà-vem gasolina a 48 cèntims de pesseta el litre.
El promotor de l’Ateneu va ser Ramon Faus Este-ve. I el primer president va ser Guillem Sanmartí. L’Ateneu va ser una gran novetat i motiu d’alegria i satisfacció per a tots.
bolls (pellofa del gra de blat) que hi havia a les eres, perquè encara s’havia d’acabar de batre.
Abans, a la Festa Major sempre es feien “sarsueles” als envelats i després a l’Ateneu, amb cors nombro-sos, 6 o 7 dones i 6 o 7 homes, a més dels actors principals. Recordo amb emoció que a la vigília de la Festa Major es feien les “serenates” sota el balcó de l’Ajuntament.
Com eren les activitats que es feien a l’Ateneu aquests primers anys?
Recordo com si fos ara els balls que s’hi feien. Allò si que eren balls elegants. Es convertien en festes molt lluïdes, homes “trajats” de dalt a baix i les do-nes amb el seus millors vestits per a l’ocasió. Eren balls de luxe. No com ara que tothom va de qualse-vol manera.
L’any 1924 es va instal·lar a l’Ateneu la primera ràdio de Guissona, la va portar el senyor Esteve (el Piteu), tots ens hi congregàvem per escoltar-la. Cada diu-menge o dia festiu es feia cine a dalt, al “Salon Rosa”. Ja era cine sonor, amb anterioritat s’havia fet cine mut als envelats. Després que el seu pare deixes el cafè, vàreu tenir alguna altra relació amb l’Ateneu?
Sí, amb la música. Ens podíem considerar un família força simfònica. No sé si us ho he dit, però el meu pare tocava el cornetí amb el grup La Lira. Jo i els meus germans tots sabíem tocar algun instrument. Jo en vaig aprendre a França i vaig començar a tocar el 1928 a la banda d’Horta, hi anava des del Poble Nou. I sobretot el meu germà gran, que to-cava el piano i a més a més era músic de la banda municipal de Barcelona. Quan venia per Guissona, principalment a l’estiu, moltes vegades havia tocat a l’Ateneu, en ocasions acompanyat d‘amics seus tam-bé músics, com qui ara recordo molt, el Lluís Millet, que tocava el violoncel i va ser famós (fundador, juntament amb Amadeu Vives de l’Orfeó Català), per tant, de la família dels Millet del Palau de la Música, feien concerts a la fresca.
Algun altre record d’aquells primers anys del segle XX?
Al començament de la Gran Guerra, el 1914, van venir a Guissona els “hermanos” de la Salle des de França i van fundar un col·legi al Convent, van marxar el 1936 per la guerra. El col·legi va ser destuït.
El 1953 entre tots el vàrem reconstruir i aconsegui-rem que s’hi instal·lessin els Maristes provinents de les Avellanes.
El 1918 va tocar la rifa de Nadal al Centre Catòlic, que estava dirigit pel Celdoni Farré, van tocar 2.000 pessetes per pesseta jugada. Força gent de Guisso-na en tenia participacions, a casa nostra ni cinc, per desgràcia no hi jugàvem. Tinc bons records de les fires que es feien a Guisso-na, vàries a l’any. Per exemple la dels Mossos, en la qual els terratinents contractaven els mossos per tot l’any i les fires de bestiar, que es feien on ara hi ha l’escorxador de la Closa. El que més i millor recordo és que en totes hi havia ball a les 12 del migdia, el Ball de Fira. Hi participàvem com a músics, es feien a ca l’Eril, a la societat “El Recreo” i nosaltres matei-xos cobràvem als assistents dues pessetes.
Recordo que a Guissona hi havia tres metges, i que pagàvem la iguala. Al taller teníem la furgoneta de la Firestone, amb tots els logos col·locats a la carrosseria, doncs encara que sembli estrany, feia d’ambulància, jo mateix havia traslladat força gent de Guissona i rodalies, hi teníem una llitera que ha-víem fet nosaltres mateixos.
Durant la guerra del 1936 vaig fer de xofer de l’exèr-cit republicà i d’oficials de les Brigades Internacio-nals, els portava on em deien amb un autocar de la marca Reo.
Després de quasi més de dues hores d’amena conver-sa, en Ramon ens ensenya les fotos que té penjades per tota la saleta on hem fet aquesta entrevista, mentre vigila la llar de foc.
Ens acomiadem d’ell amb la convicció que podríem om-plir més i més pàgines amb els seus precisos records i amb l’admiració per la seva memòria i coneixements.
JosepRosiJosepBalart
…CONVERSA amb Ramon Armengol Ferrer
21 20
La Patrícia va néixer a l’Uruguai i viu a Catalunya de fa molts anys. Els seus avantpassats vingueren de Brasil, Argentina, Escòcia, Itàlia, Païs Basc... Va vi-atjar d’un país a l’altre i així va començar a parlar el català i el suec. I, gràcies als seus vinils de música brasilera i jazz, va aprendre també el portuguès i l’anglès. Tantes paraules i més silencis la van portar a les històries.
Lloc: Teatre de ca l’Eril Durada: 45 - 60 minutsHora: a les 12.00 hIntèrpret: Patricia McGill, narració. Preu socis/es Ateneu: 5 €Preu no socis/es Ateneu: 8 €Preu nens i nenes: 3 € Venda d’entrades: Per telèfon, trucant al 618 30 41 81 es poden reser-var localitats durant les 24 hores del dia. Per Inter-net a [email protected] es poden reservar localitats durant les 24 hores del dia. Les reserves es mantindran fins a un quart d’hora abans de l’es-pectacle. A la taquilla del Teatre de Ca l’Eril, una hora abans de cada representació a la plaça Major, núm. 3 de Guissona.
Sortida en autocar a les 14:30 h del lloc habitual, al costat de l’Ateneu.L’actuació comença a les 16:30 h.L’espectacle acaba a les 19.00 h en què tornarem cap a Guissona. Hi ha una mitja part de ½ hora. Les localitats són de la categoria I.
ACTIVITATS DE L’ATENEU
Taller-curs de cultiu de bonsais
Dissabte, novembre 2011 - maig 2012
Curs bàsic de bonsai que pretén ser una guia ràpida sobre el cultiu de bonsais. Dirigit a totes aquelles persones que no tenen cap coneixement sobre aquest tipus de cultiu. El curs planteja les idees bàsiques d’aquesta tècnica de cultiu: el test més adequat, la terra, el transplantament, el reg, l’adob, el filat, la poda i la punxada i les eines necessàries.
El curs està plantejat com un taller. Tots els parti-cipants rebran un bonsai i una primera classe teo-ricopràctica que els permetrà començar a cuidar i transformar el seu bonsai. A partir d’aquest punt, es realitzaran classes teoricopràctiques cada 15 dies per anar comprovant l’evolució del bonsai.
Dia i hora: dissabte de 10 h a 13 h Calendari: 19 de novembre 2011; 3 i 17 de desembre 2011; gener 2012, dissabtes 7 i 21; febrer, dissabtes 4 i 18; març, dissabtes 3 i 24; abril, dissabtes 7 i 21 i maig, dissabtes 5 i 19. Preu socis/es Ateneu: 65 €Preu no socis/es Ateneu: 75 €Inclou: un bonsai, eines, etc.Inscripcions: Caixa Guissona
Contes a la cassola amb Patricia McGill
Contes a la Cassola
Diumenge, 15 de gener de 2012 Salpebrem, remenem, afegim la ratlladura, li donem un toc de gràcia i tastem amb la punta del dit. Mmmm. Vet aquí el nen que ens menjarem, vet aquí el “pam de nas” de botifarra i l’olla amb un forat i el pastís que ja és menjat. Vet aquí el conte que és contat.
Contes tradicionals per a tots els públics.
Nou espectacle del Cirque du Solei
Corteo de Cirque du soleil
Diumenge, 12 de febrer de 2012
Continuant amb aquest cicle, una vegada hagi passat el període de Nadal i hàgim iniciat el nou any, us convidem a anar veure el nou espectacle del Cirque du soleil: Corteo.
És una desfilada plena d’alegría, una processó festi-va producte de la imaginació d’un pallasso. L’espec-tacle combina la passió dels actors amb l’elegància i la força dels acròbates, representant un món teatral i misteriós, en algun lloc entre el cel i la terra, mes-cla la diversió, la comèdia i la espontaneïtat.
Per fer-ho possible és indispensable fer i pagar la reserva bastant abans, la previsió i calendari és el següent :Dia: diumenge 12 de febrer
23 22
Més grans de 12 anysPreu socis/es Ateneu: 70 €Preu no socis/es Ateneu: 75 €Menors de 12 anysPreu socis/es Ateneu: 50 €Preu no socis/es Ateneu: 55 €Inscripcions: Caixa Guissona Al compte corrent de l’Ateneu -90097-Més informació 630 921 267 (Josep Balart)Places limitades.
Assemblea general ordinària de socis de l’Ateneu
Diumenge, 26 de febrer de 2012
Per ordre del Sr. President, els convoco a l’Assem-blea General Ordinària de socis de l’Ateneu de Guis-sona, que tindrà lloc el diumenge 26 de febrer de 2011, a les 18.00 h en primera convocatòria i a les 18.30 h en segona convocatòria, a la sala de confe-rències de la Fassina.
ORDRE DEL DIA- Assignació dels càrrecs de president i secretari de l’Assemblea- Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta anterior.- Informe del president- Aprovació del balanç, compte de resultats exercici 2011 i pressupost de l’exercici 2012- Informe d’estat de socis i quotes.- Aprovació d’altes i baixes dels membres de la Junta de Govern.- Precs i preguntes
I a més...Secció d’escacs de l’Ateneu
La secció d’escacs de l’Ateneu de Guissona partici-parà en el Campionat de Catalunya i Provincial per Equips 2012.
La competició comença el proper 29 de gener fins al 25 de març de 2012.
SOL·LICITUD D’ALTA COM A NOU SOCI
Vols ser soci de l’Ateneu de Guissona, fotocopia aquesta pàgina i fes-nos-la arribar a c/Bisbal 45 25210 Guissona.
En /Na DNI
Adreça Telèfon
CP Població
Data de naixement Adreça electrònica
La quota anual de la unitat familiar és de 30 € per als socis menors de 65 anys i de 12 € per als més grans de 65 anys.
ALTRES MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR Nom i cognoms Parentiu Any de naixement DNI
DADES BANCÀRIES
Sr. Director del Banc o Caixa
Autoritzo l’Ateneu de Guissona a carregar en el meu compte corrent assenyalat les quotes anuals de soci de l’entitat.
Número de compte
de de 2
Signat:
ESTIGUIS AL DIA DE L’ATENEU
Estiguis informat de totes les activitats de l’Ateneu. Segueix-nos:
Tauler d’anuncis de l’entitat. Web: www.ateneudeguissona.cat facebook: Ateneu de Guissona Twitter: @AteneuGuissona
I si vols estar informat directament de les novetats i activitats de l’Ateneu de Guissona fes una fotocòpia d’aquesta butlleta, omple-la, signa-la i fes-nos-la arribar a Ateneu de Guissona, carrer Bisbal 45, 25210 Guissona.
COL·LABORA EN EL PROPER BUTLLETÍ
T’interessalaliteratura,lanostrallengua,lesartsenviu,lesmanifestacionsartístiques...lacultura.Volscol·laborarenelproperbutlletídel’AteneudeGuissona?
Envialatevacol·laboracióabansdel15defebrerde2012,percorreuelectrò[email protected]:AteneudeGuissona,carrerBisbal45.25210Guissona.
Tensrecords,anècdotes,imatges,fotografiesantigues,programes,cartells...del’Ateneu?
Ajuda’nsarecuperarlanostramemòriacompartida,fes-hoarribaral’Ateneu!
Autorització per a la introducció al registre específic de l’Ateneu de Guissona la meva adreça electrònica personal per tal de rebre informació relacionada amb activitats, notícies i novetats de l’Ateneu de Guissona.
Nom i cognoms
Adreça postal
Adreça electrònica
Signatura
D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre , de protecció de dades de caràcter personal, li informem que to-
tes les dades que ens faciliti s’inclouran al fitxer automatitzat de l’Ateneu de Guissona amb domicili a Guissona al carrer Bisbal, 45 i seran
tractades amb màxima confidencialitat per dur a terme el desenvolupament del contracte anteriorment especificat. Si vol donar-se de baixa
del fitxer enviï un correu electrònic a [email protected]
24
