Butlletí digital gener 2014

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Butlletí Digital Associació de Càmpings de Girona

Text of Butlletí digital gener 2014

  • Associaci de Cmpings de Girona B o n a s t r u c d e P o r t a , 1 5. 1 7 0 0 2 G i r o n a. Tel. 9 7 2. 2 1 5. 5 3 4

    www.campingsingirona.com

    S U M A R I

    N 41. Gener 2014

    2. Rac dopini 3. Girocmping 2014. Jornades Tcniques 4. CMT Stuttgart 5. Increment de Turistes durant el 2013 6. Nou acord comercial 7. Lexcellncia dels nostres cmpings 8. Motivem els nostres equips?

    NOTCIES DEL SECTOR

    9. Notcies del sector 10.Properes fires

  • Rac dopini La fira CMT 2014 passar a la histria de lassociaci com una de les primeres grans accions de promoci. Tot i que fins ara aquesta associaci destaca per liderar tant la promoci del territori com del sector cmping a Europa des de fa ms de vint anys, lacci de la fira dStuttgart d'enguany ens ha servit per posicionar-nos com a territori, com a sector turstic i com a associaci dempresaris. De la m del Patronat de Turisme Costa Brava i Pirineu de Girona, i amb la collaboraci de lAgncia Catalana de Turisme, involucrant el seu equip de l Oficina de Turisme dAlemanya; lassociaci ha portat a terme ms de 15 accions al llarg dels 9 dies de fira. Des de la presentaci en escena al sopar de Gala de lADAC de la nostra cantant Nina -acompanyada per la Giorquestra-, a la roda de premsa per avaluar la fira conjuntament amb els altres dos pasos convidats: Repblica Dominicana i Srbia. Un desplegament de persones i de recursos que ens va permetre poder mostrar, a una audincia de ms de mil cinc-centes persones, la nostra Costa Brava i el Pirineu; amb tot all que implica: gastronomia, cultura, esports, infraestructures, servei i capacitat receptiva. Davant la millor entrada de tots els temps de la CMT (ms de 241.000 assistents i de 1.998 expositors) els cmpings de Girona no tant sols varen estar presents en tots els halls i passadissos de la fira, sin que un grup de 45 cmpings ens varen acompanyar durant el cap de setmana, assistint a tots els actes promocionals i participant duna divertida cata de vins de la zona i dun sopar. Des daquestes ratlles volem donar les grcies a tot lequip del Patronat pel gran treball fet durant els mesos previs a la fira aix com tota la resta de tasques de coordinaci durant els dies de la mateixa. De idntica manera, agrair a lequip de la Montserrat Sierra, de lAgncia Catalana de Turisme, la coordinaci del muntatge i dia a dia de lestand. Per ltim, i no menys important, donar les grcies a tota la gent que durant els nou dies de la fira han estat davant dels mostradors venent el territori i donant a conixer el nostre sector al pblic alemany. Moltes grcies a tots i felicitats per la gran feina feta.

  • Girocamping 2014. Jornades tcniques

  • CMT dStuttgart Costa molt poc definir i poder entendre la magnitud daquesta fira. Un total de 1.998 expositors repartits al llarg de ms de 110.000m2, que aconsegueixen aclaparar ms de 241.000 visitants.

    Un pblic immensament preparat assalta els torns de lentrada cada mat, desprs de fer cua mig hora abans dobrir. Motxilla a lesquena, planell a una m i lampolla d'aigua a laltra, devorant pavellons sense parar.

    Amb preguntes molt concretes es planten davant del mostrador a la recerca del catleg del seu cmping. Volen i tenen la necessitat de palpar quelcom que els faci recordar les emocions de la seves estades al cmping. Volen saber les novetats, els colors del nou bloc sanitari, si els recepcionistes o cambrers seran els mateixos. Tenen la necessitat de comenar a viure les emocions de les seves vacances. Altres cerquen nous possibles espais tenint en compte totes les seves variants: mitj de transport, dates del viatge, tipologia de Cmping, al costat de laigua, dins de laigua, muntanya, amb gossos, etc. Un any ms, estem davant duna fira on el client final vol estar, literalment, dins de laigua, envoltats dels seus i amb un coneixement del territori molt bo. Una fira per anar-hi a vendre per que cal tenir quelcom ms que una persona darrera la taula per vendre. Cal captar la seva atenci, donar un valor afegit al visitants i fer un treball previ a la fira.

  • El Govern analitza les dades de l'any 2013 que se situa com el millor en despesa i en nombre de turistes estrangers que visiten Catalunya Segons les primeres dades que el conseller Puig va donar a conixer, la despesa del turisme estranger supera els 14.000 milions deuros, un 14,2% ms que lany anterior. Pel que fa a les arribades destrangers, la destinaci catalana ha rebut 15,6 milions de turistes, un 8% ms que 2012.

    Segons les primeres dades de tancament elaborades per la Direcci General de Turisme, lany 2013 Catalunya ha rebut 15,6 milions de turistes estrangers, un 8% ms que lany 2012, que han generat una despesa per sobre dels 14.000 milions deuros (un 14,2% ms que lany anterior). s per aix, que el conseller Felip Puig va ser contundent a lhora dafirmar que Catalunya es consolida com una de les potncies turstiques a nivell europeu i mundial. Aquestes xifres situarien el 2013 com el millor any pel que fa a despesa turstica i arribada de turistes estrangers a Catalunya, superant els resultats de 2007, fins ara, la millor temporada turstica. Aquell any van arribar 15,2 milions de turistes estrangers que van generar uns ingressos de gaireb 9.900 milions deuros. El conseller va voler deixar clar que no volem competir per incrementar el nombre de turistes sin per augmentar la seva despesa. Tot i aix, el responsable dEmpresa i Ocupaci, creu que el turisme estranger a Catalunya ha crescut perqu sha incrementat el mrqueting destinat a buscar turistes amb ms poder adquisitiu. Les pernoctacions totals en establiments turstics reglats de Catalunya (hotels, cmpings, apartaments i establiments de turisme rural) han estat 70 milions, un 0,8% ms que en 2012. En aquest cas, laugment de les pernoctacions dels turistes estrangers han compensat la caiguda de la demanda del turisme catal i de la resta de lEstat. Com a ltim apunt, dir que durant lany 2013, el sector turstic catal ha ocupat entre 310.000 i 350.000 persones, xifra que suposa entre un 11 i un 12% de locupaci total catalana. Aquesta dada est en sintonia amb el pes del PIB turstic que es mou en aquests percentatges.

  • Nous acords comercials

    Salvament i Rescat es presenta davant lassociaci. Ens complau poder dirigir-nos aquells que encara no ens conegueu per tal oferir el nostre servei especialitzat i professional en salvament aqutic. Som una empresa de Sant Feliu de Guxols i prestem serveis de vigilncia, salvament i rescat de les installacions aqutiques de centres pblics i privats. Realitzem estudis personalitzats de cada installaci per tal de valorar els possibles riscos i necessitats, conjuntament amb empreses danimaci podem gestionar festes aqutiques aix com lanimaci per al seu establiment. El nostre personal tamb est capacitat per poder realitzar actuacions immediates en possibles incidents dins de tot el recinte, aportant una primera atenci especialitzada en primers auxilis fins a larribada dels cossos de seguretat i serveis sanitaris pblics. Som pioners en el sector del salvament i rescat a la Costa Brava i amb molts anys dexperincia. Lempresa disposa dinfraestructures per poder formar contnuament el seu personal i aix garantir la professionalitat dels seu treballadors mitjanant proves especfiques i psicotcnics especialitzats per a socorristes aqutics. La normativa actual s complexa i molt tcnica, la demanda de turisme a les nostres poblacions, juntament amb la dificultat de trobar personal qualificat i els accidents mortals que es donen cada any per negligncies dels usuaris a les installacions aqutiques; fan que aquest mercat estigui en augment. La comoditat que oferirem als nostres contractants ser el detonant perqu tots i cadascun dels establiments que gaudeixin daquest servei comprovin els avantatges que els aportarem. Qu ens diferencia? Un alt grau de coneixements i formaci respecte a lmbit de salut, socors i emergncies. Una mplia plantilla de professionals del sector, amb formaci continuada de les matries. Infraestructures per poder desenvolupar formaci continuada especialitzada en salvament i socorrisme. Rpida actuaci en situacions durgncies o emergncies en tot el recinte. Capacitat per poder prestar el servei a tota la provncia de Girona. s complau poder dirigir-nos aquells que encara no ens conegueu per tal ofe

  • Lexcellncia dels nostres cmpings.

    Set cmpings de la Costa Brava han estat distingits amb el premi Best Camping 2014 que atorga l'associaci d'automobilistes ADAC, la ms gran d'Alemanya, i l'holandesa ANWB. El reconeixement quedar reflectit en la guia de viatges que edita l'ADAC, que s un referent molt important per als campistes alemanys i holandesos, en la qual els establiments gironins apareixeran qualificats amb cinc estrelles, que s la mxima puntuaci. Els cmpings gironins distingits han estat: Les Medes, de l'Estartit; Cypsela Resort, de Pals; Mas Sant Josep, de Santa Cristina d'Aro; La Ballena Alegre, L'mfora i Las Dunas, de Sant Pere Pescador, i El Delfn Verde, de Torroella de Montgr. De la resta de Catalunya n'han premiat cinc, i de la resta de l'Estat espanyol, tres.

    Els premis es van lliurar al sopar de gala de la CMT d'Stuttgart (Alemanya), la fira especialitzada en cmpings ms important del continent.

    Els jurats dels Best Camping solen avaluar ms de 5.500 cmpings d'arreu d'Europa. Les puntuacions s'atorguen basant-se en els aspectes positius i negatius de cada establiment. Entre els aspectes que examinen hi ha, per exemple, la bellesa i qualitat de l'entorn, el confort de les installacions i l'atenci que es presta al client. El president de l'Associaci de Cmpings de Girona, Miquel Gotanegra, va manifestar la seva satisfacci pels guardons i va remarcar que es tracta d'un reconeixement essencial per atraure ms