Embed Size (px)
Citation preview
Núm. 47 agost 2014
L’INFORMATIUBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ
MUNICIPALDE TORROELLA DE FLUVIÀ
MA
RC
TES
TAR
T
2
SERVEIS
L’Ajuntament informaTelèfons d’urgències:Ajuntament de Torroella de Fluvià Tel. 972 52 02 60
Fax 972 55 02 63Pere Moradell i Puig (alcalde) mòbil 649 44 92 23Dispensari mèdic de Torroella 972 52 04 89Creu Roja 972 50 56 01CAP l’Escala 972 77 60 60Mossos d’Esquadra 088 (demaneu
per la Comissaria de Roses)Bombers 085 (Girona)
972 50 00 80 (Figueres)Hospital de Figueres 972 50 14 00Farmàcies St. Pere 972 52 00 15
L’Arbre Sec 972 79 31 44Protecció Civil 972 41 86 55Guàrdia Civil urgències 062
Figueres 972 50 13 55
Horari d’oficina:Secretària: Joana M. Llor i SerraDimarts, de 9.00 a 15.00 horesRecaptació: Dolors Camps i PujolarDe dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 horesAdministratiu: Albert Albó i RibasDimecres i divendres, de 9.00 a 15 hores. Dimarts i dijous, de 9.30 a 13.30 horesAlcalde: Pere Moradell i PuigDimecres, de 9.30 a 13 horesMetge: Dijous, a les 8.30 hores (Reserva prèvia 972 55 05 14)ATS: Dijous, a les 8.30 horesAssistent social: un cop al mesOficina de Correus:Paquita Parramon (Torroella), de dilluns a divendres, de 13 a 13.15 h.Maria Andújar (Vilacolum), de dilluns a divendres, de 8.30 a 10.30 h
i dissabtes de 10 a 11.30 h.Àngel Posas (Sant Tomàs), de dilluns a divendres, de 8.30 a 9.00 h.
3
Pere Moradell i PuigBenvolguts i benvolgudes,
Novament, ens retrobem en aquesta tribuna per repassarl’actualitat del municipi. La veritat és que enfilem l’últim tramd’aquest mandat electoral i, per a molts, és moment d’anarfent valoracions, tot i que, als que governem, encara ensqueda feina per anar acabant en aquests mesos que vénen.Si mirem enrere i ens fixem en allò que hem fet, podem estarsatisfets, malgrat les dificultats econòmiques que tenim lesadministracions per realizar obres.
Moltes vegades, les administracions poden ser més valorades per unaactuació petita que no pas per una gran obra. Aquest podria ser el cas deSant Tomàs on, entre la parròquia i l’Ajuntament de Torroella, hemcontribuït a recuperar una campana de l’església. Crec que aquest és unacte de justícia equitativa i democràtica, si tenim en compte que per anosaltres, l’Ajuntament, són iguals tant Sant Tomàs com Vilacolum oTorroella. Recordo, tal com ja vaig dir el dia 5 de juliol passat, davant delrepresentant del Bisbat de Girona, que aquest Ajuntament contribueixeconòmicament al manteniment del patrimoni religiós del municipi. A SantTomàs, per tant, amb la campana Tomasa, s’obre una nova etapa, queesperem que, sumat al reconeixement de les pintures romàniques, com aBé Cultural d’Interès Nacional, sigui un reclam turístic.
Aquest número de L’INFORMATIU és amb motiu de la Festa Major, demanera que vull convidar a tothom a gaudir de les activitats que s’hanprogramat per a aquests dies. Desitjo, també, que la celebració es faciamb tota la convivència pacífica possible perquè tots plegats som elpoble. Per últim, vull agrair les nombroses mostres de condol rebudesdavant de la pèrdua del meu pare. Gràcies a tothom.
L’ALCALDE
4
NOTÍCIES
La «Tomasa» torna al campanar de Sant TomàsAmb motiu de la declaracióde l’església i les pinturesromàniques de Sant Tomàsde Fluvià com a Bé Culturald’Interès Nacional (BCIN), enla categoria de monu menthistòric, el Consell Parroquiali l’Ajuntament de Torroella deFluvià van pro moure lacol·locació d’una campa na altemple. D’a ques ta manera,es posava fi a una absènciade vuit dècades, després queamb l’esclat de la GuerraCivil espanyola desa pare -gues sin les campanes que hihavia a l’església, la Miquelai la Tomasa. El dissabte 5 dejuliol va tenir lloc la cerimòniade benedicció de la Tomasa,en un acte que va con gre garmés de 200 persones a laplaça de l’Olivera de SantTomàs, al peu de l’església.La cerimònia solemne va seroficiada pel rector de SantTomàs, mossèn Joan Riu,que va comptar amb l’assis -tència del delegat episcopalde Patrimoni del Bisbat,mossèn Joan Nas pleda.
La Tomasa va tenir com apadrins Maria Coll, Lolita Puigi Francesc Moradell. De fet,inicialment, el padrí havia deser Miquel Mora dell, però,malauradament, el dia 1 dejuliol va tras pas sar a l’edat de
La missa oficiada per mossèn Joan Riu.
Els tres padrins de la campana.
Campanes, que el vostre tocens allunyi la tempesta,l’odi, la fam i la pesta,la pedregada i el foc!Que en el gaudi ens feu costati en el plany us feu d’argila.Sou el batec de la vila,crideu-nos a la unitat!
5
NOTÍCIES
88 anys. Com a homenatgepòstum, la parròquia va ferpadrins de la campana lavídua i un dels fills. A més, vaser home natjat i l’alcalde,Pere Mora dell, que va dema -nar un minut de silenci enmemòria del seu pare.
El vicepresident de la Diputacióde Girona, Xavier Soy, tambépresent a la cerimònia, vaassegurar que “el 5 de julioldel 2014 quedarà escrit a lahistòria per a la parròquia deSant Tomàs i per al poble deTorroella de Fluvià”. També vademanar a la Tomasa “que ensfaci saber més bones notíciesque no pas de dolentes”.
L’exalcalde de Salt, Salvador Sunyer, va ser l’autor de l’Oda a la Tomasa –vegeu-la ala contraportada d’aquest butlletí–, un fragment de la qual figura a la campana, que haestat dissenyada per l’artista resident a Sant Tomàs, José María Guerrero Medina.
Salvador Sunyer
L’alcalde, Pere Moradell, fent el parlament.
Mossèn Joan Riu, a la dreta, amb els padrins de la campana.
6
NOTÍCIES
El Fons de Cooperació de la Diputacióaportarà 25.500 euros al municipiEl municipi de Torroella de Fluvià rebrà 25.500 euros aquest any 2014 correspo-nents al Fons de Cooperació Econòmica i Cultural de la Diputació de Girona. Tor-roella rebrà la subvenció mínima assignada a un municipi de menys de dos milhabitants. El projecte de renovació de l'enllumenat públic rebrà una aportació de21.675 euros del Fons de Cooperació, mentre que la resta, 3.825 euros, seran pera despeses culturals.
El Fons de Cooperació Econòmica i Cultural va ser creat l’any passat per unir els an-tics fons de Subvencions de Cooperació Municipal i Fons de Cooperació Cultural. Lesbases reguladores del fons permeten finançar fins al 100% de la despesa subven-cionada, així com destinar-lo a despesa corrent i/o despesa d’inversió.
Suport al recurs al TCen defensa de l’autonomia localEl ple de l’Ajuntament del 6 de juny passat va aprovar per unanimitat una moció desuport al recurs davant del Tribunal Constitucional (TC) per a la defensa de l’auto-nomia local, contra els articles primer i segon i altres disposicions de la “Ley de Ra-cionalización y Sostenibilidad de la Administración Local” que pretén impulsar elgovern estatal. L’alcalde, Pere Moradell, va explicar que, si s’aprova aquesta llei, lamajoria dels municipis quedaran sense competències i que s’haurà de fer una actanotarial donant poders al Consell de Govern Locals. Moradell també diu que primervan voler tocar el sou dels alcaldes i ara podria treballar el 75% de la jornada i co-brar més.
El ple aprova la petició del sou de l’alcaldeEl ple extraordinari del 16 de juliol passat va aprovar la sol·licitud de l’atorgament decompensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucionsde càrrecs electes de l’any 2014. Es tractava del sou de l’alcalde i només van votara favor de la proposta els regidors del PSC (equip de govern), mentre que els tres re-gidors de CiU (a l’oposició) hi van votar en contra. Atès que només hi havia tres delsquatre regidors del govern municipal, l’alcalde, Pere Moradell, va haver de fer servirel vot de qualitat per aprovar la proposta.
7
NOTÍCIES
La trobada «motera» es trasllada a VilacolumEl darrer cap de setmana demaig va tornar al nostre muni-cipi la trobada motera, queporta un grup de “bojos” perles motos procedents majorità-riament de França. Si, en anysanteriors, aquesta trobadahavia escollit establir el puntneuràlgic a la Sala de Ball deTorroella o a Sant Tomàs, en-guany van optar per Vilacolum,al costat de la zona esportiva.
Eleccions al Parlament Europeu25 maig de 2014
Cens electoral: 459Total votants: 227Participació: 50%ERC 76CiU 73PSC 21ICV 12
Podemos 12Agrupació Electors
Discapacitats 7PP 5Ciutadans 4Escons en Blanc 3Pacma 3
Bildu 2UPyD 1Democracia Nacional 1Vots en blanc 4Vots nuls 3
Joan Ortega, Encarnació Liñáni Enriqueta Balaguer,a la mesa electoral.
Participants a la trobada motera.
8
ENTREVISTA
Coneguem...
XAVIER LUDEVIDarquitecteNascut a Barcelona l’any 1961, Xavier Ludevid i Massana és arquitecte especialitzaten temes d’urbanisme. Porta 24 anys vinculat a l’administració local. Entre 1990 i1996, va treballar a l’Ajuntament de Mataró; entre 1996 i 2008, a l’Ajuntament de Mo-llet del Vallès i, des del 2008, exerceix de gerent de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajunta-ment de Figueres. L’any 2012, Ludevid va instal·lar-se a Torroella de Fluvià, onresideix. Xavier Ludevid va promoure, el 14 de febrer passat, una jornada a Torroellaamb el títol “El futur de l’energia, una proposta per al món rural”, organitzada per l’As-sociació d’Amics de Vilacolum, Sant Tomàs i Torroella.
9
ENTREVISTA
– Com lliga l’urbanisme amb el medi ambient?– Fins fa vint o trenta anys, ens pensàvem que això dels recursos era inesgotable. Ara,tota la nostra activitat ha d’anar a deixar als nostres fills i néts unes condicions devida, com a mínim, iguals que les nostres. No hem de posar en risc el seu benestar.Això vol dir que el medi ambient és fonamental per a l’activitat humana. L’urbanismeés una activitat moltes vegades irreversible i ho has de tenir molt en compte.
– Què pot fer un municipi com Torroella en aquest sentit?
– En matèria d’urbanisme, tenir els carrers ben arreglats i un enllumenat públic efi-cient, a part de donar als ciutadans els serveis normals d’una ciutat. També es podenfer altres coses, per preparar-te per a un futur, quan l’energia serà més cara.
– Com es pot fer això?
– Doncs, com van fer al poble alemany de Wildpoldsried, Alemanya, d’uns 3.000 ha-bitants, que ha aconseguit generar tota l’energia que necessita i quatre vegades més.Cada vegada l’energia serà més cara i serà més difícil d’aconseguir. Es tracta de dei-xar un món millor als nostres fills i néts. El que passa és que ara és més difícil de dura terme això, aquí, ja que les lleis que van sortint van en contra de l’autogeneració.Al nord d’Europa, en canvi, les lleis permeten que la gent instal·li a casa seva aparellsque generin energia, com ara plaques solars o petits molins de vent. Llavors, paguenper la diferència entre el que han generat i el que han consumit. Aquí, podem anar tre-ballant en aquesta línia, perquè la legislació estatal canviarà i el dia de demà segurque no serà tan restrictiva.
– Alguna idea per a la parcel·la adquirida per l’Ajuntament a l’illa de l’Albanyà?
– Com a mínim fer-hi un lloc ben bonic per anar-hi a passejar, un parc. Aquí a Torroellas’ha de potenciar l’activitat econòmica al voltant dels establiments de turisme ruralque hi ha. Aquí, hi ha una xarxa de camins fantàstica per anar en bicicleta. Això ésuna cosa que caldria potenciar amb una bona senyalització de camins, per tal quesigui un valor afegit per al turisme rural. Aquesta és una de les parts de l’economialocal que s’ha de mimar. Un altre tema que caldria cuidar millor és el llac artificial delcostat del riu Fluvià. S’hauria de treballar, perquè hi ha pocs espais com aquest peroferir als veïns i visitants. S’hauria d’intentar potenciar al màxim. Tenir espais d’a-quests en un poble és molt important, perquè al final és del que et pots distingir delpoble del costat.
Marc Testart
PROGRAMADivendres 29 d’agost
A les 9 del vespre, a la Sala d’Exposicions de TorroellaINAUGURACIÓ de la XXXI MOSTRA DE COL·LECCIONISMEi XERRADA de l’economista EDWARD HUGH amb el títol“Perquè no hem de tenir por del futur”
A les 11 de la nit, a Vilacolum
DISCOMÒBIL
Dissabte 30 d’agost
A les 12 del migdia, a Vilacolum, FESTA DE L’ESCUMA
A 2/4 de 6 de la tarda, a Sant TomàsAUDICIÓ DE SARDANES amb la COBLA
CERVIANENCAA les 11 de la nit, a TorroellaBALL amb els GRUPS
SHARAZAN i 7derock
Festa Conjunta Torroella,
FESTA MAJORDiumenge 31 d’agost
Hi haurà servei de bar i lloguer de cadires.
Organitza: Comissió de Festes i Ajuntament de Torroella de Fluvià.
La Comissió es reserva el dret a canviar la programació.
Vilacolum i Sant Tomàs
A les 12 del migdia, a VilacolumOFICI SOLEMNE i TRES SARDANES amb la COBLA
OSONAA les 6 de la tarda, a TorroellaCONCERT i BALL amb el CONJUNT
LA CHATTA
TRADICIONS
12
Una tradició d’estiu que compleixvint edicionsLa tradicional Marxa que organitzenl’Ajuntament i la Comissió de Festesde Torroella el darrer diumenge dejuliol va complir, el dia 27 de juliolpassat, la vintena edició. Com es vefent des del 1995, quan es vacomençar a celebrar, a primera horadel matí, té lloc una caminada ambuna ruta pel terme municipal, mentreque, després, hi ha una arrossadapopular, que des de fa uns anys s’hatraslladat a la Sala de Ball.
Els participants de la Marxa a la plaça de Vilacolum, abans de sortir a caminar.
L'arrossada es va fer a la Sala de Ball.
TRADICIONS
13
Revetlla de Sant Joanamb precaucióTot i la sensació de bon temps, larevetlla de Sant Joan va haver-se de fera l’interior de la Sala de Ball deTorroella, per precaució davant del maltemps anunciat per a la nit del dilluns23 de juny. Prop d’un centenar depersones van assistir al sopar derevetlla, que va acabar amb ball acàrrec de Narcís Falgàs.
Sant Jordi amb roses i llibresA Torroella, la diada de Sant Jordi se celebra cada any el diumenge més proper al 23d’abril. Enguany, va tenir lloc el 20 d’abril, amb la tradicional parada de llibres i roses,organitzada per la Comissió de Festes i el Centre d’Estudis del Baix Fluvià, sota lesarcades de l’Ajuntament. La parada es complementava amb el tradicional mercat desegona mà i d’antiguitats dels diumenges al voltant de la plaça.
La parada de llibres i roses, sota el porxo de l’Ajuntament.
Revetlla amb ball a la Sala.
14
CASAL DE LA GENT GRAN
L’obstacle més gran? La porLa cosa més fàcil? Equivocar-seL’error més gran? Enfonsar-teL’arrel de tots els mals? L’egoismeLa pitjor derrota? El descoratjamentEl millor professor? Els nensLa primera necessitat? Comunicar-teEl que et fa més feliç? Ser útil als altresEl misteri més gran? La mortEl pitjor defecte? El mal humorEl sentiment més dolent? La rancúniaEl regal més bonic? La comprensióLa ruta més ràpida? El camí correcteLa sensació més grata? La pau interiorL’esguard més feliç? El somriureEl millor remei? L’optimismeLa felicitat no és un destí al qual arribem,sinó una manera de viatjar.
LA MARE TERESA DE CALCUTA
Cordialment,Teresita Recasens
El dia més bonic? Avui
Benvolguts i benvolgudes,
Per a tots vosaltres i per a mi mateixa, aquests punts de reflexió per ara al’estiu, tot prenent la fresca... Ei, si pot ser!
15
CASAL DE LA GENT GRAN
Excursió a MontserratL’Ajuntament de Torroella de Fluvià ha obsequiat aquest any el col·lectiu de jubilatsdel municipi amb una excursió a Montserrat, que va tenir lloc el dimecres 9 de juliol.Mig centenar de persones van prendre part a l’excursió, que va incloure la visita a laBasílica de Montserrat, al matí; dinar a Igualada i, a la tarda, visita a la fàbrica deproductes làctics del Pastoret, a Sant Guim de Freixenet (la Segarra).
Lectura de textos per Sant JordiCom ja és tradició, per ladiada de Sant Jordi, el Casalde la Gent Gran de Torroellade Fluvià organitza unalectura de textos al seu localde la Sala de Ball. Enguany,l’acte es va celebrar eldimecres 23 d’abril i hi vanparticipar una vintena depersones de totes les edats,que van anar llegint el queportaven preparat. La juntadel Casal va obsequiar atots els participants amb unllibre i una rosa. Clara Corominas llegint un text.
Alguns participants a l’excursió de Montserrat.
16
REPORTATGE
Del Puig de l’Estany a Sant Esteve de VilacolumUna de les principals preocupacions dels primers agricultors devia ser el mantenimentdels cereals en bones condicions, com a reserva d’aliments per a les persones o elsanimals domèstics i, en cas d’excedents, per intercanviar amb altres productes. Les re-cerques arqueològiques assenyalen l’ús de sitges com un mètode d’emmagatzematgemolt generalitzat a la zona de l’Alt Empordà, sobretot en època dels ibers, entre els se-gles VI i II aC; en època romana, van ser substituïdes per gerres de grans dimensions.
Es tractava de cavitats excavades a la terra, que permetien aïllar els cereals de la llumi la humitat exteriors i de l’acció destructiva dels animals, sobretot insectes. Per l’es-
forç que suposava l’excavació es de-dueix que devien ser utilitzades diversesvegades per treure’n el màxim rendi-ment, quan s’abandonaven es destina-ven com a dipòsits de deixalles o runes.
La primera edificació de l’església deSant Esteve de Vilacolum, romànicadel segle X, es va construir a sobred’un camp de sitges descobert durantles obres de rehabilitació del paviment.En total, es van identificar un conjuntde sitges d’època ibèrica o romana queposteriorment van ser afectades per laconstrucció d’un pou. Finalment, no vaquedar gaire clara la cronologia de lestroballes.
Els més grans recordareu haver trobatsitges en diferents cases al voltant del’església. Ara bé, les sitges podien serd’àmbit familiar, excavades a l’interiordels habitatges, com per a l’emmagat-zematge col·lectiu, en aquest cas lessitges eren obertes enmig dels campsde conreu.
Per això us proposo una caminada finsal Puig de l’Estany, a tocar el terme deSiurana. A part d’una magnifica vista,
podreu veure una sitja descoberta durant el rebaix d’un camp, excavada en terreny im-permeable i un xic enlairat, sembla un lloc ideal per guardar les collites.
Marta Flotats
17
CENTRE D’ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ
L’apassionant món dels arxiusLa santperenca Marisa Roig, arxivera municipal de Castelló d’Empúries des del 1987,va visitar la seu del Centre d’Estudis del Baix Fluvià, Can Miqueló, el dissabte 29 demarç, per pronunciar la conferència “Els arxius: entre la memoria històrica i les novestecnologies”. Roig va recordar que, “a Catalunya, sempre hi ha hagut tradició de dei-xar-ho tot per escrit” i posava com a exemple allò d’anar “a cal notari”. Durant la sevaxerrada, l’arxivera va remarcar que els protocols notarials d’Europa més antics són elsde Castelló d’Empúries. Marisa Roig també va animar els assistents a no llançar maini el DNI, ni el carnet de conduir, ni tampoc l’escriptura de compra de la casa, ja queel dia de demà poden ser útils per a la història. “Són documents essencials, vitals”,va apuntar. Amb els avenços del segle XXI, però, Marisa Roig va confessar que “elscanvis tecnològics ens superen”.
L’arxivera Marisa Roig durant la conferència.
18
CENTRE D’ESTUDIS DEL BAIX FLUVIÀ
Un quart de segle d’històriaEl dissabte 17 de maig, el jove Ignasi Torrent, veí de Saldet, oferia una xerrada ambel títol “1989-2014: el 25è aniversari d’una nova era”. Torrent és investigador a la Uni-versitat de Barcelona i doctorand en relacions internacionals a la Universitat PompeuFabra, on també imparteix classes. És llicenciat en Ciències Polítiques i màster en re-lacions internacionals i seguretat. Va estudiar durant un any política de l'est d'Europaa la Karlova Univerzita de Praga. Posteriorment, va treballar com a investigador tambédurant un any al Centre Europeu per les Minories Nacionals a Flensburg (Alemanya).Per a molts historiadors, la data de 1989 i els esdeveniments que la segueixen (entrealtres coses, caiguda del bloc soviètic) és considerada un punt divisori en la línia dela història humana (així com també ho són l’aparició de l’escriptura, la caiguda del’imperi romà d'occident, etc.). Ignasi Torrent va començar la seva conferència fent unparal·lisme amb el primer equip de futbol del Barça, que aquella tarda havia perdut laLliga: “Som davant del final d’una era futbolística”, va dir per enllaçar amb la lliçód’història i acabava assegurant: “Sembla que estem vivint un canvi d’època”.
Si voleu posar-vos en contacte amb el Centreo fer-vos socis...
Ignasi Torrent dirigint-se al públic assistent.
Ara tot això ha canviatara tindrem la Tomasa:no convocarà al combatni a canó, trabuc ni espasa,vol avisar de qui és nat,o qui s’ha mort o qui es casai quan toqui, tocar horesque se sentin a la plaça i als afores.
Els combats, ara i aquíse’ls ha endut la tramuntanai el que toca és decidirsi ja la gent catalanavol separar-se, a la fi,d’una Espanya tan ufanaque mai no ens ha estat germana.
Sia de dia o de nit,ens cridarà la campanaper ballar alguna sardanao celebrar un plebiscit,i no serà il·lusió vanaengegar a dida Madrid.
Que per molts anys, metàl·lica Tomasaens convoquis a campana batenti que el teu so arribi a qualsevol casai alegri l’ànim i la vida de la gent,inundis de so tot Sant Tomàstot el poble fins al més llunyà masbatent i bategant com cor bronzí,recordant que LA PÀTRIA NO TÉ FI.
JOAN RUIZ SOLANES
Josep Giralt19
RACÓ POÈTIC
De l’«Honorata» a la «Tomasa»Mentre a Castella han inaugurat rei, nosaltres aquí, a St Tomàs, hem celebrat la be-nedicció i estrena d’una campana: la Tomasa. Val a dir que ho hem viscut dins d’unambient dens, de poema “Indesinenter” de Salvador Espriu. És doncs obligat el re-cordatori de la campana Honorata que el Borbó Felipe V, aviat farà 300 anys, va ferfondre per convertir-la en canons apuntant a la ciutat de Barcelona.M’ha estat un goig demanar la col·laboració al bon amic Joan Ruiz Solanes, historiador per-sistent, i radical reformador de la interpretació de l’epigrafia ibèrica. M’atreveixo a dir,“temor” dels qui estan instal·lats en lectures obstinades en passar per camins fressats.Recordant-li l’efemèride del tricentenari de l’Honorata i el naixement de la Tomasa,n’ha desgranat aquets versos:
En temps de fams i de ganes,guerres i revolucions,del bronze de les campanesque abans tocaven a festaadduint el dret de conquesta,alguns en feien canons.
Abans, quan movien bregael rei, el comte o el duc,a tots, de l’alfa a l’omegadeixant el solc i la regase n’anaven a fer el rucbrandant espasa i trabuc.
Ni una trista sargantanaoint o el timbal del Bruco el batre de la campanagosava sortir a la planadoncs tothom era poruc.
El ferro ferm del batallquan cridava a la batalla,amb veu forta que no callaals de peu i als de cavallexhortava a ballar el balldel combat i la baralla.
Deixant el mall o la dalla,deixant la dalla o el mall,amb armes de punxa i tallaabans que cantés el gallja tastaven la metralla.
La Tomasa
Amb el suport de
La Tomasa(Per a Mn. Joan Riu, amb el meu agraïment)
Benvinguda a nosaltres, gran Tomasa!Allunyeu-vos tempestes i brogits!Que les malures en què el món es basaens duguin pau serena i sense crits!
Que el teu so ens comuniqui bones horesmolt més sovint que angoixes i dolor, que ens faci ciutadans, si rius o plores,convocant-nos per adorar el Senyor.
Quan calgui ens cridareu, dolça campana,per a ajudar-nos com a bons germans:que tinguem feina i no passem gana,que ens estimem i que ens donem les mans.
Que la nostra feina, tal com Déu ens mana,es pagui justa i amb llibertat.Allunyeu-nos del vici i la galvana,de l’odi, la venjança i el pecat.
Que entris a cada casa pel bon diai fins a la santa nit sigues company,que el teu repic ens ompli d’alegriades del mes de gener fins al Cap d’Any.
Que ens avisis si olores la tempesta,si hi ha un nounat a casa o un difunt,si els casaments tenen força requestao si els sembrats ja estan per segar a punt.
Deslliura’ns si d’incendis i dissorts,de les desavinences familiars,sigues cadena entre vius i morts,el nou ambaixador dels dies clars!
Del foc i l’aigua en qualsevol excés,de mal viure en famílies de la vilai quan vingui el demà sense regrésassaona’ns de pau i recopila…
Sigues, en fi, la pau del temporal,la consellera dels pitjors moments,l’alta jutgessa entre el bé i el mal,la clau entre el vaivé dels pensaments.
Que siguis un recer, noble campana,per als que viuen i als que ens han deixat.I amb el teu toc prepara’ns un Hosannapels qui et vindrem a veure’t aviat!
Salvador SunyerSalt, 13 de juny 2014
