Especial:10 anys de la Residencia de Morella

pag.26

Inaugurat un nou espai d’oci:

Pereroles, el bosc de l’aventura

SUMARI

La tira

2

La preocupació fonamental en estos moments de crisi -sense dubte- és l’atur. Cer-tament l’ocupació és la clau que obri la porta d’una convivència estable en una socie-tat de benestar i un dret que forma part de la dignitat de la persona.

Per això, per a l’Ajuntament la promoció econòmica ha estat i és la gran prioritat. I, ara, més.

Desprès d’anys de dificultats burocràtiques pareix que definitivament s’ha aconse-guit desbloquejar la construcció del Parador de turisme. L’autorització de la Conselle-ria de Cultura ha costat inexplicablement massa i cal exigir que s’ acaben les traves que impedeixen fer realitat un projecte que suposarà 100 llocs de treball directes i pot ser més de 200 indirectes. Els costos econòmics i socials de la paralització durant més de dos anys de la primera fase -adjudicada al juny de 2006- i, en conseqüència, el retard d’eixe incentiu bàsic per a la ciutat, ha estat una gran irresponsabilitat.

Ara, més. Ara necessitem sumar totes les idees i aprofitar tots els recursos per aportar també des de l’àmbit local les solucions possibles cojunturals i estructurals. En este any, entre les inversions del pressupost municipal més el pla d’inversions lo-cals del govern d’Espanya facilitarem la creació de més de cinquanta llocs de treball però no és suficient.

Depenem de la situació de la economia globalitzada però en la mesura de les nos-tres possibilitats, hem de crear les condicions per passar de la millor manera el pas del desert i estar en condicions de créixer quan es produeixque la recuperació.

El negativisme no aporta res i la passivitat, tampoc. Som conscients de la reali-tat dif ícil però ací mai res ha estat fàcil. Cal esforçar-se per millorar, per innovar per ser més competitius. I ho hem de fer des de la responsabilitat de cada ú i de tots com a poble.

Gràcies a l’esforç de tots, ací hi ha futur. Segur.

3

Ajuntament 964 16 00 34Fax Ajuntament 964 16 07 62Aigües de Morella: Avaries 699 43 49 18Oficina 964 17 33 44Biblioteca 964 16 09 87BOMBERS -Emergències 112Butà 964 16 03 31Casa Abadia (Arxiprestal) 964 16 03 79Casa Ciurana 964 17 31 47Castell 964 17 31 28Centre de Salut 964 16 09 62CISE 964 17 30 08Col·legi Mare de Déu de Vallivana 964 17 32 03Coop. S. Antoni Abad 964 16 01 93Correus 964 16 03 13Creu Roja 964 16 03 80Electra Maestrazgo 964 17 32 75Els Ports Ràdio 96416 10 12Escola Llar 964 16 02 25EPA 964 17 31 41Farmàcia 964 16 00 04

687 76 25 34Funerària 964 16 03 66Guarderia 964 17 33 45GUÀRDIA CIVIL 964 16 00 11

062Hospital Comarcal Vinaròs 964 47 70 00INSS 964 16 00 78Inst. Batxillerat 964 16 01 34Notaria 964 16 02 91Loteria 964 16 00 21OCAPA 964 16 03 04Oficina Turisme 964 17 30 32Piscina Municipal 964 17 31 80Policia Local 609 89 14 88Registre de propietat 964 16 01 72Residència S. Joan Bautista 964 16 10 36Santuari de Vallivana 964 76 31 76Servei de Recaptació 964 16 10 63TAXI 659 48 78 61Violència de gènere 016

Pàgina web: Ajuntament www.morella.netE-mail:ajuntament@morella.net

Línia oberta

Excm. Ajuntament de MorellaAlcalde-president: Ximo Puig i Ferrer.Direcció: Ernesto Blanch MarínCoordinació: Eva BorràsRedacció: Eva Borràs, Ernesto Blanch, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A.Disseny i maquetació: Miguel Ángel TronchoFotografies: Jordi Puig, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A. Ernesto Blanch, Miguel Ángel Troncho, Eva borràsCol·laboradors: Julià Pastor Amela, CISE, Ana CostaEdició: Ajuntament de MorellaImprimeix: 4colorsDipòsit Legal: CS-146-2008

Ximo Puig

Alcalde de Morella

Carta de l’Alcalde

Treball i benestar

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

33

La Qüestió

4

Inauguració dels refugis de PererolesLes noves instal·lacions tenen una capacitat per a més de 70 persones

La Qüestió

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

5

El dissabte, 4 d’octubre, al matí un gran nom-bre de gent es donava cita a Pereroles per a assistir a la inauguració oficial dels refu-

gis de muntanya. L’alcalde, Ximo Puig, va ressaltar la rellevància del patrimoni natural que envolta Morella, com és un bon exemple, el mont públic de Pereroles. Enmig d’aquest mont, que ocupa una superfície de 355 hectàrees, es trobaven els antics edificis fores-tals ara reconvertits en tres refugis de muntanya.

El Refugi de La Serra, amb capacitat per a 12 places, i El Refugi Casa Forestal, equipat per a 28 persones, que disposen d’habitacions compartides, serveis, cuina, menjador i sala d’activitats. Cal destacar també que des de Pasqua es troba en funcionament el Refugi de Pereroles, adaptat per acollir grups d’excursionistes, amb una capacitat per a 35 persones. També allí s’han realitzat diverses millores.

La Qüestió

Refugi Pereroles

Refugi de la Serra

Refugi casa Forestal

6La restauració de tots tres edificis s’engloba dins de la iniciativa anomenada “El Bosc de l’Aventura”,

que pretén l’aprofitament i la posada en valor del Mont de Pereroles com un dels espais més singulars del patrimoni natural del terme de Morella. El projecte ha estat desenvolupat per l’empresa Iniciatives Turístiques i ha suposat una inversió d’uns 600.000 euros, finançat en part per les ajudes de les compensacions econòmiques a les zones contemplades dintre del Pla Eòlic.

Ja tenim constància de que al segle XVIII el Ministeri de Marina aprofitava la qualitat de la fusta del Monte Pereroles per a usos navals. Fins que va començar la Guerra Civil, la serra de Pereroles era un negoci modern i boiant. Després, els casalicis existents van ser aprofitats per a vivenda del guarda forestal que portava el monte públic. ICONA i, posteriorment, la Conselleria de Medi Ambient van habilitar i crear noves dependències per a convertir-los en refugis forestals.

El dia 27 de maig de 2005 es signa un conveni entre l’Ajuntament de Morella i la Conselleria de Territori i Vivenda mitjançant el qual es cedeix la gestió dels edificis de Pereroles a l’ajuntament.

En eixe moment, l’Ajuntament de Morella, a través de l’empresa municipal Iniciatives Turístiques Morella S.L., comença un estudi de les possibilitats d’aquestes instal·lacions i el seu finançament.

Com una de les ajudes compensatòries per la instal·lació del parc eòlic, a l’any 2006 es signe un contracte amb Renomar per a la restauració dels edificis i condicionament de rutes de senderisme, aules de natura.... A finals de 2007 comença les obres dels tres refugis principals: refugi Pereroles, refugi la Serra i refugi Casa Forestal. Al mateix temps, es netegen i marquen diverses rutes de senderisme que ixen de Pereroles: a Xiva, Herbés, Herbeset i La Pobleta.

És en la primavera del 2008 quan acaben les reformes dels diferents refugis. L’objectiu és oferir un espai per a totes aquelles persones que desitgen estar en contacte amb la natura i els agraden les activitats a l’aire lliure, sector amb una creixent demanda. També esperem que sigue una bona oferta per als morellans i morellanes de qualsevol edat.

La Qüestió

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

7

Puig va incidir en l a i m p o r t à n c i a d e revitalitzar el patrimoni natura l de Morel la , t a n t p e r l ’ ú s d e l s morel lans com dels v is i tants , i d ’ofer i r un o fer ta tu r í s t i ca complementària per a la realització d’activitats r e l a c i o n a d e s a m b la natura. En aquest sentit, s’estan duent a terme els treballs per a la creació de diferents rutes que des del mont públic morellà enllaçaran amb diferents poblacions com Herbeset.

La Qüestió

Després d’un llarg procés de debat i

participació s’ha aprovat el document de Concert Previ al Pla General d’Or-denació Urbana de Mo-rella en el Ple de l’ 11 de desembre. Es tracta d’un document que assenta les bases per a la redac-ció del Pla General on es detallaran les actuacions descrites en el Concert Previ.

Durant el desenvolu-pament del Pla de Parti-cipació Pública tant del Concert Previ com de l’estudi de paisatge que l’acompanya, s’ha fet un important treball de par-ticipació amb enquestes, al·legacions, consultes i entrevistes a particulars, a més de les necessàri-es reunions amb altres Administracions implica-des, com la Conselleria d’Urbanisme, Paisatge i

Cultura i el Ministeri de Foment, entre altres.

La participació, im-plicació i consens han estat les directrius que han marcat el procés de redacció i aprovació defi-nitiva del Concert Previ, donada la importància d’este projecte per al fu-tur de Morella, per al seu desenvolupament socioe-conòmic amb la propos-ta de noves oportunitats socials, econòmiques, de treball, vivenda,...

S’han presentat un to-tal de 47 al·legacions, de les quals gairebé el 90% s’han tingut en compte i acceptat afirmativament. No s’han acceptat ni am-pliacions de zones que afecten a característiques medi ambientals, visuals, etc, ni les recalificacions en zones protegides. El nivell de detall és sufici-ent, ja que es tracta del

Document de Concert Previ.

Les modificacions que s’han tingut en compte

per a la redacció definiti-va del document del con-cert previ han generat les següents conclusions:

1.- SANTA LLÚCIA

Tipologia de les construccions de qualitat alta i inte-gradora

S’amplia el sector a la zona propera al traçat de l’ei-xida a la N-232, amb construcci-ons actuals, per establir una zona verda i de protec-ció patrimonial de l’aqüeducte, millo-rant les vistes. (Al-legacions).

Millora connexió amb el casc his-tòric.

2.- TRACTAMENT PAISATGÍSTIC DEL PARC DE L’EXTERIOR DEL CONJUNT EMMURALLAT

S’amplia a les dos vessants de Morella, potenci-ant en primer lloc la prevista. (Al-legacions).

El programa es-pecífic per a cada zona edificada, etc. s’abordarà en el futur en el PGOU i en el pro-pi Pla d’actuació d’aquesta zona. (Al·legacions).

8

S’aprova el document de Concert Previ al PGOU de MorellaLa participació i el consens han estat elements fonamentals del procés

La Qüestió

3.- PURITAT-ARRAPAT

Número reduït de construc-cions per a poder millorar les visuals, la urbanització de la zona i millora de ser-veis.

Millora d’algunes edificaci-ons actuals.

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

4.- TEULERIA

Zona més deteriorada que cal millorar.

Delimitació emmarcada en-tre els dos barrancs.

No major ampliació. (Al-legacions).

Millora connexions.

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

5.- HOSTAL NOU

Consolidació i millora de construccions actuals.

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

Sector residencial, dotacio-nal i de serveis.

Noves construccions amb tipologia de qualitat i inte-grada.

Millora connexions casc his-tóric.

6.- RIU BERGANTES (HOSTAL NOU – FÀBRICA

GINER)

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

Rehabilitació antigues cons-truccions.

7.- POLÍGON INDUSTRIAL LES CASETES

Actuacions paisatgístiques i d’entorn.

8.- ZONA INDUSTRIAL

Es descarta la zona plantejada.(N-232, A-68, afeccions paisatgístiques, participació i al-legacions).

Nova ubicació en la zona nord cap a Vinatxos – Cap de Riu (N-232, A-68, participació).

Incentivació i plans de trasllat de instal·lacions que es troben en altres llocs, a les zones in-dustrials.

9.- LA TORRETA

Tipologia d’alta qualitat i integrada.

Es rebaixa la superfície urbanitzable al neces-sari per a les edificacions passat d’un milió de m2 a 250.000 m2. que son els necessaris. (Ad-ministracions)

En Xiva, Ortells, La Pobleta i Herbeset, princi-palment es potencia la rehabilitació.

En la sessió plenària es va aprovar el document del Concert Previ amb l’abstenció del Grup Po-pular, però amb la seva predisposició a recolzar este projecte de futur per a Morella.

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

9

Corporació municipal amb els tècnics que treballen el Concert previ

La Qüestió

El Pla Direc-tor del Castell consta de 10

volums amb diferents do-cuments, amb els que es realitza una anàlisi pro-funda de la situació del monument, així com un recorregut per la seua història. En este treball s’inclouen gravats antics de la ciutat i plànols, junt amb imatges en tres di-mensions per a donar-li així un major paregut a la realitat.

El Pla Director del Castell és una estratègia integral de rehabilitació que considere el castell, el convent i les muralles de la capital dels Ports com a conjunt fortificat. El document forma part dels acords aconse-guits entre l’Ajuntament de Morella i la Direcció General de Belles Arts i Bens Culturals del Minis-

teri de Cultura. A més a més és un dels principals projectes entre Govern i consistori, després de re-cuperar este últim la ges-tió del monument.

Dins dels acords amb el Ministeri de Cultura, “ja hem realitzat obres d’emergència i amb el pla esperem que el castell siga més viu, encara que no es tracte de recons-truir-ho, perquè és fona-mental per a la ciutat com a recurs patrimonial i tu-rístic de futur”. El primer pas, segons Puig, serà “visualitzar el projecte, donar-lo a conèixer a la gent, volem realitzar una exposició amb el material que ens han lliurat, una mostra sobre la gran di-mensió del pla que comp-te amb molta informació després de dos anys de treball”.

10

Preparació de l’exposició del Pla Director del CastellL’exposició permetrà conèixer més de prop la rehabilitació prevista

Melquíades Ranilla i membres del seu equip

La Qüestió

Per altra banda, en aquests moments, part del llenç de la muralla està sent sotmès a restauració amb un pressupost que arriba als 300.000 euros.Es tracta del tram entre la Torre de Sant Francesc i la Porta dels Estudis, el qual coincideix amb el tram baix on està previst la construcció del túnel d’accés al Parador de Turisme.

Es pretén la posada en valor del castell per mitjà d’una exposició que seria idoni presentar en un edifici del castell. A través de pa-nells explicatius es descriurà com era la fortalesa en els moments de major esplendor històric, com es troba actualment i quin seria l’estat futur després de la posada en marxa del Pla Director.

A més de la rehabilitació inclosa en el Pla Director, el Ministeri de Cultura ha realitzat altres inversions importants en el Castell: les obres d’emergència per a la consolidació de l’estructura del castell de Morella. El projecte va comptar amb un pressupost de 250.000 euros i contemplava la recuperació dels murs de la part alta de la fortificació que presentaven greus problemes a causa de filtració de les aigües pluvials.

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

11

AjuntamentModificacions de crèdits per fer front a subvencions de la Conselleria que no apleguen

L’Ajuntament de More-lla va haver de recorrer en novembre a una nova mo-dificació de crèdits per tal de fer front a part de les des-peses de l’Escola Municipal de Música, en principi, sub-vencionades per la Conse-lleria de Cultura. En el ple ordinari del dia 14 de no-vembre es procedia a expli-car per part de la secretaria de l’Ajuntament la necessi-tat de crear una nova par-tida, a través del crèdit, ja que no s’havia rebut el 40% de l’ajuda de l’Administra-ció Autonòmica consigna-da per l’any 2008.

En aquest cas són 14.000 euros els que s’esperaven i no han arribat, i encara que l’Ajuntament ja havia fet la seua aportació a l’Escola de Música per evitar qualsevol trastorn en el professorat que imparteix les classes. Per altra banda, la modifica-ció de crèdits també incloïa, la part que té que aportar el consistori a un ajut que s’ha rebut per millorar els arxius municipals. En total la mo-dificació de crèdit pujava un total de 28.033 euros.

Edicifi on va ubicat el Centre de dia

Fabrica Giner, on esta projectat el MUDIM

12

Esmenes presentades per l’Ajuntament als Pressupostos de la GeneralitatAl ple celebrat el dia 30 d’octubre es van aprovar per unanimitat

En la sessió plenària es va aprovar per unanimitat l’acord que feia referència a les esmenes que presenta-ria el consistori morellà als Pressupostos de la Genera-litat Valenciana.

Segons explicava l’alcal-de de Morella, Ximo Puig:

Així, s’insisteix en la ne-cessitat de comptar amb una SAMU, i amb una par-tida per a ampliar els ser-veis d’especialistes a la loca-litat. També es demana par-tida pressupostària per aju-dar l’ajuntament amb l’equi-pament i el funcionament del Centre de Dia.

La supressió del cànon de sanejament per a les granges és una petició rei-terada cada nou pressupost, així com un pressupost per a la millora dels camins ru-rals, inversió en basses d’ai-gua i ajudes a la millora d’ex-plotacions agropequàries.

L’Ajuntament també aprovava una esmena per demanar una partida per a la realització del MUDIM, i, a petició del grup Popular, un pressupost per a la res-tauració integral de l’edifici Colomer-Zurita.

“No som aliens a les dificultats de l’Administració Autonòmica en este temps de crisi, per això les nostres peticions s’han limitat a qüestions que es porten aplaçant massa temps i fan referència a la millora dels serveis socials i sanitaris o infrastructures que creiem importants per al desenvolupament de la ciutat”.

Ajuntament

N-232 i Parador de Turisme: Inversions del govern per al 2009 Els projectes emblemàtics de la ciutat continuen el seu tràmit

Rhamsés Ripollés i Ximo Puig amb el projecte de la N-232

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

13

El pressupost del Minis-teri per al 2009 contempla una partida prou important per a la nostra comarca. En quant a la N-232 les inversi-ons contemplen actuacions en cadascun dels trams que estan pendents en aquests moments.

Pel que fa al tram More-lla Sur – Mas de la Torreta té un pressupost de 20,7 mi-lions d’euros. Es va treure a exposició pública per a que totes les persones interes-sades pugueren consultar a l’Ajuntament sobre l’afec-ció del nou traçat a les seus finques. L’objectiu és que el primer semestre del 2009 es trague a licitació. Este tram té una previsió d’execució d’uns 18 mesos.

Pel que fa al tram més emblemàtic i significatiu, Pont de la Bota - La Torre-ta, el pressupost per a l’any 2009 per acabar el projec-te és de 3,1 milions d’eu-ros. El projecte té que obtin-dre la Declaració d’Impacte Ambiental, no obstant hi ha un acord entre el Ministe-ri i la Conselleria de Cultu-ra respecte a la solució, que, en principi, està salvada i no

deuria endarrerir el procés. Esta obra es d’una enverga-dura prou important, amb la creació d’un xicotet tunel i varios falsos tunels. L’ob-jectiu és que a mitat-finals de 2009 es puga traure la li-citació.

Per altra banda, el pres-supost del Ministeri tam-bé contempla una partida per a la restauració del cas-tell de 24.000 euros i una de 2.000.000 d’euros per a la construcció del Parador de turisme.

Es congelen els impostos a Morella

L’Ajuntament de Morella va aprovar, en ple extraordinari, congelar les ordenances que regiran l’any vinent. Els impostos, per tant, sols pujaran l’IPC, que es calcula estarà al voltant del 3,6 %.

Ajuntament

14

30 aniversari de la Constitució L'Ajuntament de Morella va realitzar un acte cívic dedicat a aquesta celebració

Amb motiu del 30 ani-versari de la Constitució, l'Escola de Música, diferents membres de Consells Mu-nicipals, associacions i altres col·lectius van fer lectura de distints articles de la Carta Magna. El dia s'iniciava amb una cercavila pels carrers de la ciutat a càrrec dels Gaite-ros de Morella, que donava la benvinguda a tots aquells visitants que havien vingut a descobrir tots els racons de la nostra ciutat durant eixos dies festius.

Les Sales Gòtiques de l'Ajuntament de Morella van ser el marc incomparable

per fer partícips a tots i to-tes de la commemoració del 30 aniversari de la Constitu-ció amb diferents interpre-tacions musicals, per part de professors i alumnes de l'Escola Municipal de Mú-sica. Les obres musicals in-terpretades van ser la Canti-ga de Santa Maria de Alfons X El Savi, Mazurca de Fran-cesc Tàrrega i Minuet de J.S. Bach, amb guitarra, saxofon, clarinets, metall i percussió.

La música va acompa-nyar la lectura d’articles im-portants de la Constitució per part de representants de la societat morellana inte-grants dels Consells Muni-cipals, associacions i altres

col·lectius. Els articles esco-llits per a fer lectura en l’ac-te cívic estaven en la seua majoria molt lligats als di-ferents col·lectius represen-tats. Per finalitzar l’emotiu acte, l’ alcalde, Ximo Puig, en el seu discurs va enaltir els valors de la tolerància, la convivència i la democrà-cia com a eixos fonamentals

d’una vida plena i de respec-te mirant i treballant sempre cap al futur.

En alguns dels fragments més destacats del seu dis-curs, l’alcalde va dir que “la dignitat de la persona, la lli-bertat de cada ciutadà, els drets i els deures d’homes i dones, el pluralisme ideo-lògic, el reconeixement a la realitat territorial i lingüís-tica, tot això ja forma part del nou imaginari de l'Espa-nya de tots”. “Potser la de-mocràcia té moltes insufi-ciències, però la seua gran-desa és la proclamació dels valors, dels principis que no són propietat de ningú i són patrimoni de tots”.

Ajuntament

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

15

El quarter de la Guàrdia Civil per al 2009La construcció del quarter redundarà en la millora de la qualitat de vida i la seguretat dels ciutadans

El subdelegat del Govern a Castelló, Antonio Loren-zo, va anunciar el dia 17 de desembre que es construirà el quarter de la Guàrdia Ci-vil de Morella, i que s’inicia-ran les obres el 2009.

El pressupost destinat a Morella s'emmarca en una inversió sense precedents en matèria de seguretat a la província de Castelló que suposarà una xifra pròxima

als 20 milions d'euros. Se-gons ha explicat, es tracta de “una quantitat importan-tíssima que redundarà en la millora de la qualitat de vida i de la seguretat dels ciuta-dans i ciutadanes de la pro-víncia de Castelló”. Les edi-ficacions aniran tant a càr-rec dels Pressupostos Ge-nerals de 2009 com al Fons d'Inversió Estatal Addicio-nal dotat amb tres mil mi-lions d'euros. El quarter de

Morella suposarà una inver-sió d'1.579.000 euros.

L'alcalde de Morella , Ximo Puig, mostrava la seua satisfacció per l'anunci rea-litzat pel subdelegat del Go-vern en la província. Des-prés de diverses reunions de l'edil amb representants nacionals, com la del pas-sat mes de juliol amb el di-rector de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, Vic-

tor García Hidalgo, les obres del quarter s'iniciaran defi-nitivament en el 2009.

Segons Puig, la construc-ció del quarter possibilita-rà una estabilitat laboral i la dotació de majors recursos tant humans com materi-als, que redundarà en la mi-llora del servei per a treba-llar en l'extens territori de la comarca dels Ports. El quar-ter és una reivindicació que des de fa anys es reclamava per part de l'Ajuntament de Morella, ja que segons Puig “és imprescindible per a ga-rantir la seguretat dels ciuta-dans de Morella i de la resta de poblacions de la comarca dels Ports”.

El quarter s'ubicarà en el lloc que ocupava l'antiga nau del SEMPA, uns 3.000 m2 de terreny en el Barri Hostal Nou. L'Ajuntament, per la seua banda, per a agi-litzar el procés ha estat re-alitzant el trasllat de la línia elèctrica que passava pel so-lar, així com es va donar au-torització per a la demolició de l’edifici antic que s'inclou dins del pressupost.

Antoni Lorenzo, Ximo Puig, Ricardo Peralta, Ernesto Blanch

Ajuntament

El Pla estatal d’inversió local possibilita la realització d’importants millores urbanístiquesEl conegut com “Pla ZP” permetrà la restauració de la porta del Forcall

El dia 2 de desembre de 2008, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el Reial Decret-Llei 09/2008, de 28 de no-vembre, pel que es creava un Fons Es-tatal d’Inversió Local i un fons Especi-al de l’Estat per a la Dinamització de l’economia i l’ocupació, i aprovava crè-dits extraordinaris per atendre el seu finançament.

Esta mesura ha donat la possibili-tat als ajuntaments de poder complir una doble funció: poder fer una políti-ca d’inversions i obres públiques d’ocu-pació i estabilització laboral i empre-sarial. Les dades del padró municipal han segut les dades escollides per tal de repartir el pressupost entre els mu-nicipis. Morella, amb els 506.717 euros que inicialment ha anunciat el govern que li atorgarà, també s’ha vist benefi-ciada per aquesta mesura, que perme-trà escometre una nova tanda d’inver-sions en patrimoni i obres al casc urbà i les pedanies molt superior al que per ingressos ordinaris s’obté en els darrers exercicis.

El que ha implicat per a la provín-cia de Castelló el pla aprovat pel go-vern central és que els municipis, amb caràcter mitjà, podran fer, només en un any, el que en 13 anys suposen els plans de la Diputació de Castelló, i que a dia d’avui són pràcticament les úni-ques polítiques d’ajuda a inversions

que els pobles menuts estan rebent amb regularitat per a infrastructures i inversions.

El Grup municipal Socialista de Morella va presentar una moció al ple del dia 11 de desembre per tal de recol-zar el Pla d’Inversió Estatal i demanar a la Generalitat Valenciana que prepa-re un pla d’inversions similar a l’estatal, però cal que estigue adaptat a les ne-cessitats de l’autonomia, així com de-manar a la Diputació de Castelló que prepare un pla d’inversió econòmica que supere els actuals plans provinci-als, de forma similar a com ho ha fet l’estat central. Així, els ajuntaments disposarien, amb caràcter igualita-ri i no discriminatori, de recursos per

tal de contribuir a la dinamització de l’economia i podrien ser actors econò-mics de primer nivell per tal d’afrontar l’actual situació de crisi i serien efectius en millorar la qualitat de vida dels ha-bitants de les seues poblacions. A més a més, esta mesura va ser recolzada al ple pel Grup Popular.

16

Porta del Forcall

Plaça de bous

Ajuntament

Restauració i posada en valor del patrimoni:

Torre del Forcall, amb una inversió de 223.093 euros.

Millora de l’entorn:

Aparcament de l’Alame-da, que consistirà en la pa-vimentació i millora de les zones d’aparcament amb la correcta senyalització.

Creació d’un carril bici per tal d’ unir el casc urbà amb el centre esportiu i els cen-tres educatius de primària i secundaria.

Ambdues actuacions supo-sen una inversió de 80.000 euros.

Costa de Sant Vicent: ade-quació d’aquest antic camí medieval que uneix el bar-ri de l’Hostal Nou amb el casc urbà en el seu darrer tram amb un pressupost de 70.000 euros aproximada-ment.

Millora integral del cemen-tiri que juntament amb la nova construcció de nín-xols aprovada recentment, es millorarà l’ermita, tant a l’interior com a l’exterior per tal que puga ser utilitzada. Comptarà amb una inversió de 60.000 euros.

La històrica Plaça de Bous que en el seu dia va acollir grans figures del món taurí, ha segut objecte d’actuació en nombroses ocasions per tal de condicionar-la per a la realització d’esdeveniments festius i lúdics. En aquesta ocasió la intervenció serà en els corrals i altres zones. La inversió suposarà 28.000 euros.

Xiva, Ortells i La Pobleta:

Les actuacions suposaran la millora i adequació dels cascs urbans d’ estes locali-tats. Les obres de cada po-blació son les següents:

- Xiva: Millora del camí al Roser de Xiva

- Ortells: Millores en la zona polisportiva

- La Pobleta: Col·locació de baranes i altres elements per millorar l’accessibilitat en diversos carrers.

L’Ajuntament de Morella va ence-tar un procés de participació per tal de consensuar el destí d’aquest fons que correspon a Morella de 506.717 euros. En la sessió del Consell de la Ciutat els membres del mateix van apuntar al-gunes de les actuacions que es podri-en dur a terme. Per altra banda, el con-sistori morellà també va realitzar di-verses reunions amb els veïns de Xiva i Ortells per conèixer la seua opinió al respecte.

Rhamsés Ripollés explicava que un dels objectius fonamentals a l’hora de fixar el destí de la inversió del Fons Es-tatal ha estat el de col·laborar a la mà-xima dinamització econòmica possi-ble del territori mitjançant la creació de més llocs de treball.

Les actuacions més importants sol-licitades que es van aprovar en el dar-rer ple són les següents:

Cementiri

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

17

Costa de Sant Vicentl

Ajuntament

L’Ajuntament sol·licita la cessió de l’edifici Colomer-Zurita

L’immoble necessita una intervenció urgent Des de la construcció de l’edifici Colomer-Zurita al segle XIX fins al més de no-vembre de l’any 2006 el re-ferit edifici ha complit amb els fins educatius i ha donat cabuda al llarg dels anys als centres educatius de la ciutat de Morella.

Durant anys s’han realit-zat només tasques de man-teniment sense que cap ins-titució pública realitzara in-versions importants en el mateix, donat que no es té clara la titularitat de la propi-etat de l’edifici. Aquesta situ-ació jurídica de la propietat de l’immoble no fa si no con-tribuir al seu deteriorament.

En l’actualitat l’edifici presenta un greu estat de de-teriorament que fa vertade-rament costosa la seva recu-peració i que suposa un pe-rill per als vianants dels car-rers als quals té façana, la cai-guda de grans pedres a la via pública fa que es mantin-gue l’edifici acordonat per l’ajuntament fa més de dos anys. A més a més, cal parlar dels greus problemes de sa-lubritat generats per la gran quantitat d’aus que han ani-dat durant aquest temps en l’edifici des del trasllat de l’institut, que deixen moltes deixalles al carrer i agreugen l’estat de les façanes de l’an-tic col·legi.

En els darrers temps, l’Ajuntament ha tingut tam-bé que fer front a diversos actes de vandalisme dins l’edifici, fent continues cri-des a la comunitat educativa i intervencions per part de l’àrea d’obres i serveis a les entrades per a impedir l’ac-cés de menors i estranys a l’immoble.

En diversos plens, com el de 13 de juliol de 2006, el 12 de juliol de 2007, o el de 10 de gener de 2008, s’ha posat de manifest aquesta situació i el lamentable estat de l’edi-fici fa que calgue posar en marxa les mesures necessà-ries per tal que no continu-en els problemes de segure-tat per als ciutadans.

Fa també més d’un any que la Conselleria va anun-ciar una inversió de més 600.000 euros per a realit-zar intervencions de conso-lidació de l’edifici que a dia d’avui ni han començat, ni es té notícia del seu projec-te o execució.

Exterior de l’edifici Colomer-Zurita

Interior de l’edifici Colomer-Zurita

18

AjuntamentEn cap moment dels es-

mentats, s’ha obtingut res-posta per part de les ins-titucions autonòmiques a aquest consistori per tal de donar solució als greus pro-blemes plantejats, ni s’han posat els mitjans per resol-dre’ls, la qual cosa demostra una clara falta de sensibili-tat davant aquesta lamen-table situació. El consistori, segons l’alcalde, Ximo Puig, es veu obligat a prendre part per tal d’evitar que un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat caigue en

l’oblit i el deteriorament ine-vitable per l’abandonament de l’Administració Autonò-mica, que no ha fet cap ac-ció objectiva per posar en valor un dels elements ar-quitectònics i patrimonials més importants de Morella.

Mentre l’Ajuntament de Morella aprovava les reite-rades mocions al respec-te sense rebre cap resposta, l’administració autonòmica impulsava la reactivació de la Fundació Colomer-Zurita d’esquenes a l’Ajuntament. Una Fundació que en el seu

moment va gestionar el lle-gat de la família Colomer-Zurita, que l’Ajuntament de Morella ja va intentar reac-

tivar la legislatura passada. Llavors la resposta de la Ge-neralitat va ser que no era possible eixe procediment.

Exterior de l’edifici Colomer-Zurita

Interior de l’edifici Colomer-Zurita

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

19

La Generalitat lliura una moto a la policia municipal de Morella

La Generalitat Valen-ciana ha lliurat als muni-cipis de menys de 5.000 habitants una moto per als cossos de policia lo-cal. A l’acte de lliurament, que va assistir el regidor Rhamsés Ripollés, el Pre-sident de la Generalitat, Francesc Camps, afirma-va que el govern valencià aposta per la col·laboració entre administracions en matèria de seguretat ciu-tadana a la fi de continu-ar mantenint els nivells de tranquil·litat, pau i lli-bertat. Reconeixia tam-bé, el gran esforç que rea-litzen els consistoris, espe-cialment els més menuts,

per tal de mantenir la seva policia local, i en aques-ta línia, es comprometia a proposar la col·laboració constant amb els munici-pis en aquesta matèria “es-sencial com és la segure-tat de les persones”. A la nostra comarca Morella es l’únic municipi que comp-ta en policia local.

Grups polítics

20

Benestar Social

L’Ajuntament compromès amb els més necessitats

Morella destina el 0,6 % del pressupost municipal a projectes solidarisL’Ajuntament de More-lla va fer públiques les bases de la convocatòria d’ajudes a organitzacions no gover-namentals (ONG) que de-senvolupen programes de col·laboració amb els països pobres. Enguany es destina un pressupost de 16.000 eu-ros que suposa el 0,6 %, que està més a prop de l’objectiu d’arribar a aconseguir desti-nar el 0,7 %.

Un total de vuit associ-acions van presentar pro-jectes per a poder acollir-se a les ajudes. El Consell de la Solidaritat va designar els membres de la Junta per tal de valorar els projectes i as-signar la quantitat econòmi-ca corresponent a cada una de les ONGs.

943 consultes resoltes pel centre Infodona de Morella

El Centre Infodona de Morella va resoldre durant l’any 2008, 643 con-sultes, va ser el segon centre en més consultes resoltes de tota la província. Dels sis centres Infodona que hi ha a la província - Vall d’Uixó, Vila-Real, Mo-rella, Sogorb, Vinaròs i Castelló -, els que estan localitzats en les ciutats amb menys població són els que més con-sultes atenen, com és el cas de Sogorb

amb 758 consultes i el de Morella amb 943. Les consultes que predominen són al voltant de llocs d’ocupació, sub-vencions i qüestions jurídiques o em-presarials. La tècnic del servei a Mo-rella, Mari Pau Querol, a més a més, presta assessorament per a una ade-quada orientació jurídica i social, i ori-entació vocacional i professional.

Mari Pau Querol

Morella

Octu

bre -gener 2008/0

9

21

Benestar Social

Commemoració del 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

L'Ajuntament de Morella va com-memorar esta data tan assenyalada com és el 60 aniversari de la Declaració dels Drets Humans amb la realització d’un acte públic a la placeta de l’ajun-tament. El regidor de governació, Er-nesto Blanch, va recordar que el 10 de desembre de 1948, l’Assemblea Gene-ral de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans, després de la bar-bàrie que va suposar la Segona Guer-ra Mundial.

A continuació, Jesús Sangüesa, re-presentant del Consell de la Solidari-tat, va llegir un text escrit per l’histo-riador Carles Sangüesa que aquell ma-teix dia emprenia viatge cap a El Salva-dor per tal de col·laborar amb l’ajuda humanitària a aquest país. Assenya-lem alguns dels fragments de la lectu-ra de Jesús: “Avui, dia 10 de desembre es commemore –que no es celebre-, el 60 aniversari de la Declaració Univer-sal dels Drets Humans. I faig meues les paraules d’Amnistia Internacional al dir que han segut 60 anys de fracas-sos en drets humans. L’informe d’esta organització destaque que al dia d’avui encara hi ha 81 països al món on la tor-tura és un fet habitual. En 54 encara hi ha judicis sense cap tipus de garanti-es judicials, i en 77 no hi ha cap mena de llibertat d’expressió. No en par-lem d’aquells que encara mantenen la

pena de mort vigent, com Estats Units, Xina, Iran, Irak, etc.”

“Estic viatjant a El Salvador, país de Centre-Amèrica (al que ja havia estat fa 10 anys) on la falta de drets humans és per desgràcia un “campió” junta-ment amb el país germà de Guatemala. Milers i milers de morts i desapareguts hi va haver en eixe xicotet país ( el més xicotet d’Amèrica amb igual extensió que el País Valencià) durant l’època de guerra i repressió feta per les juntes militars i esquadrons de la mort.”

“Davant de tot acò hem de lluitar tots junts, dins de les nostres possibi-litats i demanar i exigir “un món en el que regne la pau amb justícia i la soli-daritat universal”.

Per acabar el xiquets del Col·legi Públic Mare de Déu de Vallivana, van llegir cadascun dels 30 Drets Humans mitjançant el llançament simbòlic de globus. L’acte es va voler unir a la re-ivindicació per part dels organismes públics que lluiten per la defensa dels Drets Humans que, encara sent drets intrínsecs de les persones, desgracia-dament, de vegades i en moltes parts del món no són respectats. Des del consistori, la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, va agrair la col-laboració del Consell de la Solidaritat i de l’escola de primària en la comme-moració del 60 aniversari de la Decla-ració dels Drets Humans.

Revisió mamogràfica a Vinaròs

La regidoria de Benestar Social va habilitar un autobús per al desplaçamet a l’hospital de Vinaròs per a la realització de les mamografies per a totes aquelles dones que no van po-dre acudir l’última vegada que es van realitzar a Morella. 22

Benestar Social

25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de GènereActe senzill de repulsa a la violència masclista

El Grup de Dones dels Ports va tornar a convocar als veïns en mo-tiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Una pancar-ta a la façana de l’Ajuntament re-cordava les 57 dones que fins l’as-senyalada data havien mort a mans de les seues parelles. Encara que la temperatura de la vesprada va ser de les més baixes de l’hivern, va ser molta la gent que va assistir a l’acte on la regidora Malú Blasco prenia la paraula per fer la presentació.

A continuació, el també regi-dor, Rafael Pallarés, va introduir l’acte amb unes paraules de repul-sa contra la violència de gènere re-ferint-se a l’autora, Dulce Chacon, “alçar la veu i parlar clar per a que totes aquelles mans que s’alcen per a dominar, per a pegar, portant així

sofriment a tantes persones, s’abai-xen per sempre” “La mà està feta per acariciar, collir la flor, donar se-guretat, acariciar i unir”, “La vícti-ma de tot tipus de violència sofreix i deixa de ser lliure, de viure massa vegades; qui la practica cau preso-ner de la seua pròpia maldat, mor com a persona, es converteix en una malaltia social que hem d’er-radicar”.

Per acabar, Àurea Ferrer, en re-presentació del Grup de Dones, també va agafar prestades les pa-raules de l’escriptora extremenya per rebutjar la violència masclis-ta però mirant el futur amb espe-rança.

En uns minuts de silenci finalit-zava este senzill acte que es va de-senvolupar a la ciutat de Morella.

Xerrada sobre la fibromiàlgiaL’associació de Fibromiàlgia de Vi-

naròs (AFIVINA) va organitzar a Mo-rella una xerrada al voltant d’esta ma-laltia que es caracteritza pel dolor in-tens dels músculs i tendons, i que pa-

teix un percentatge prou important de la població. El Doctor Ivan Bel Mar-coval va realitzar una sessió de terà-pia educativa sobre la fibromialgia. En aquest sentit, la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, va comentar la intenció per part de les persones i fa-miliars de persones afectades per esta simptomatologia de la propera crea-ció a Morella d’una associació de fi-bromiàlgia.

Morella

Octu

bre -gener 2008/0

9

23

Benestar Social

24

Curs per a cuidadors de persones dependents

La primera setmana de desembre es va realitzar a Morella, a les Sales Gò-tiques de l’Ajuntament, un curs per a cuidadors de persones dependents or-ganitzat per la Caixa Catalunya-Obra Social. Totes les persones dels Ports que es troben en aquesta situació van assistir al curs, que si més no, ara no es necessari, en un futur serà d’obligat compliment per rebre la prestació eco-nòmica.

En cadascun d’aquests tipus de cur-sos que es desenvolupen en tota la pro-víncia, s’aborden els aspectes generals de la dependència i es comenten les circumstàncies i problemàtiques con-

cretes de cada col·lectiu, per a després, amb un enfocament eminentment pràctic, proporcionar elements i re-

cursos concrets per a ajudar i millorar la qualitat de l’atenció de cada persona que està en situació de dependència.

Gent Gran

President Ismael Ferrer Borrás

Vicepresident Miguel Querol Viñals

Secretari Juan Guimerá Centelles

Tesoreria Ani Jimenez Lopez

Vocals Toribio Cerdá Segura,José Carceller Monfort, África Blasco Querol

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

25

Presentació del Guió del Gremi de la Gent GranAbans de la presentació es va anunciar la nova junta de l’associació

En una jornada de germanor que va comptar en un dinar mul-titudinari i un concert de la Ron-dalla al teatre municipal, l’associ-ació de Pensionistes i Jubilats Va-llivana de Morella va presentar la nova Junta que es va renovar en l’Assemblea Anual i també varen aprofitar l’acte per presentar el que serà l’emblema del Gremi de la Gent Gran, el Guió del Gremi.

El Consell de la Gent Gran ha-via acordat feia un temps enco-manar este símbol, ja que el Gre-mi de la Gent Gran, no disposava de cap element identificatiu per al novenari del Sexenni.

El motiu, finalment realitzat pel dissenyador Mi-guel Ángel Troncho, té un únic motiu, la Mare de Déu de Vallivana. La imatge de la Mare de Déu està damunt del castell rodejada per la flor del lliri, sím-bol de la Verge. La flor està representada en for-

ma de “S” de Sexenni. Per la part posterior va bor-dat l’any de creació d’aquest nou Gremi. El Guió està bordat de forma artesana.

La nova Junta de l’Associació de Pensionistes i Ju-bilats Vallivana de Morella està composada per:

26

10 anys de la Residencia de Morella

El passat 15 de desembre la Residència de la Ter-cera Edat de Morella va celebrar el seu desé aniver-sari.

Un dia del mes de desembre, deu anys arrere, l'al-calde de la ciutat, Joaquim Puig, la regidora de ser-vicis socials, Elena Doménech, i el rector, Ricardo Fígols, a més d'altres sacerdots de la comarca, van donar la benvinguda als 30 majors que, emocionats, es van trobar amb un matí solejat i el toc especial de les campanes de l'Església Arxiprestal.

Estos majors van ser traslladats des de Forcall, encara que durant els quatre anys que va suposar l'execució del projecte, també havien estat un temps en residències de Vila-real i del Desert de les Palmes en Benicassim, sent traslladats després a la comarca dels Ports.

Els majors van entrar en la residència amb una ca-pacitat de 68 places, amb l'emoció i la satisfacció de tornar a casa, a un centre modern, dotat de nombro-ses prestacions sanitàries i oferint la possibilitat de re-alitzar diverses activitats de dinamització sociocultural i rehabilitació, tal com explicava la llavors mare superi-ora, Concha, de l'Orde de la Consolació, que dirigia el nou centre per a la Tercera Edat.

Per la seua banda, l'alcalde de Morella, Joaquim Puig, va destacar que la residència és un centre ade-quat i preparat amb modernes instal·lacions “amb els drets d'assistència i la dignitat que mereixen estes persones”. Puig va tindre també paraules d'agraïment en nom del poble morellà a les persones que en el seu dia van impulsar i van desenvolupar “amb esforços i gestions” el projecte de la residència, com és el cas del desaparegut cronista local, Serafí Gamundí, l'ante-rior alcalde Javier Fabregat, l'exconseller Javier Sana-húja, la fundació local Sant Joan Baptista, de la que depenia l'antic asil i el llavors govern de la Generalitat Valenciana que va concloure el projecte.

El projecte de construcció del centre va nàixer en 1995 i en eixe temps es va realitzar el corresponent recorregut administratiu i urbanístic, comptant amb al-guns retards com és el cas d'un recurs que va presen-tar un veí morellà davant de l'existència de possibles restes històriques, i que va obligar a la paralització uns quants mesos de les obres.

A partir de la inauguració de la nova residència de la tercera edat, els morellans i veïns d'altres municipis dels Ports disposen d'un centre amb unes modernes instal·lacions a més d'una àmplia plantilla que fa possi-ble la realització de diverses activitats de dinamització sociocultural, rehabilitació, etc.

El morellà Juan LListerri Carceller, allà cap a l' any 1890, va legar tots els seus béns, per tal que després de la seua mort i la de la seua esposa, Dolores Aguilar Segura, heredera usufructuària del seu patrimoni, fos construït a Morella un "asilo para ancianos pobres". El 1902, Mossèn Julián Sanjuan Pascual va quedar encarregat de fer complir la voluntat del desapare-gut Juan Llisterri. Així, Mossèn Julián va aconseguir que Dolores Aguilar, viuda de Llisterri, fes donació de 5.000 ptes. per poder iniciar la construcció de l'asil, que tan desitjava el seu difunt marit. També es va no-menar una comissió que va recaudar una subscrip-ció popular de 9.610 ptes. així com l'aportació de la testamentaria del matrimoni Colomer Zurita sumant un total de 31.610 ptes. Amb tots aquests ingressos juntament amb la donació per part de D. Juan Giner Guimerá del solar ubicat al número 2 del carrer de la Mare de Déu de Vallivana -antic forn del carrer- es va aconseguir que la construcció d'aquesta institució benèfica fos una realitat. Les obres van començar el mes de Març de 1903 i van acabar el 1905 , amb un cost total de 27.940,65 ptes.

Una vegada acabada l'obra van ser moltes les per-sones que van voler gaudir de tal benefici, però no hi havia recursos per al manteniment de l' asil. Qui podria mantenir aquella casa de beneficència ?

L'escriptura de fundació i constitució del Patronat de l'Asil va ser atorgada per Mossèn Julián Sanjuan Pascual i per Dolores Aguilar Gasulla, davant del no-tari de Morella, Sr. José Belda Juan, el dia 7 de Febrer de 1907. Se li va donar el nom de Patronato del Asilo de Ancianos San Juan Bautista, que seria qui gestio-naria el centre assistencial i que estaria constituït pel Sr. Alcalde, per l'Arxiprest de la parròquia de Morella,

per un desdencent dels Cardona ( familiars de Mos-sèn Juan Cardona Vives, arxiprest de Castelló) i per la Superiora de la Comunitat de la Consolació (orde que ja estava establerta a Morella des del 1877, realit-zant tasques d'ensenyament i educació a la ciutat).

Durant el Sexenni XXXVII (1916) el dia de la festa de la Colònia Morellano-Valenciana, en un acte cultu-ral al Teatre Municipal, va prendre la paraula el Pare Miguel Begues, escolapi morellà que va anunciar so-lemnement que els germans Francisco i Manuela Ga-llén Ferreres, residents a València i descendents de Morella, feien donació de 150.00 ptes. per tal que a l'Asil de Morella s'atengués al manteniment d'un ca-pellà, de tres religioses de la Consolació i de set asi-lats pobres, fills de Morella. Aquesta aportació va fer possible que es posés en funcionament la institució benèfica. La inauguració de l'Asil es va fer amb tota solemnitat el dia 1 de novembre de 1916.

Com a curiositat, l'espadanya de la campana que actualment està a l'exterior de la Capella de la Resi-dència també va ser un donatiu dels germans Gallén Ferreres.

El personal que hi havia en aquell moment per aten-dre els asilats eren un capellà, Mn. Fernando Blasco Traver, i tres Germanes de la Consolació: Sor Jacoba Guimerá, Sor Buenaventura Peris i Sor María Rosalía Fuster. Els primers set asilats van ser: Joaquín Celma Palos, Miguel Adell Carceller, Blas Querol Salvador, Ramona Celma Carceller, Antonia Prats Querol, Lean-dra Monfort Ferrer i Agustina Guimerá Vives.

Actualment a la Residència de Morella hi ha un to-tal de 7 Germanes de la Consolació, 68 residents i 38 treballadors, però evidentment, això és una altra història...

D’ ON VENIM ?

27

Durant molts anys l'Asil de Morella va ser gestio-nat per l'anomenat "Patronat" i així van anar passant residents, Germanes de la Consolació i treballadors molt diversos. Poc a poc, es va fer anar fent molt difícil poder gestionar un recurs benèfic que cada vegada demanava més ingressos, més residents, més treba-lladors, més assistència...

Així, el 15 d'Abril de 1994 el Patronat de l'Asil va acordar cedir gratuïtament aquest immoble a la Ge-neralitat Valenciana, per tal de ser remodelat i formar part integrant de la nova Residència per a la Gent Gran de Morella, les obres van ser adjudicades a Cu-biertas y MZOV S.A. El dia 15 de Maig de 1995 van començar les obres.

Amb l'inici de les obres van començar a plantejar-se una sèrie de problemàtiques, com la nova destina-ció dels residents. Per això, era necessari buscar una ubicació temporal per als 30 residents que vivien a les antigues instal.lacions del carrer de la Mare de Déu de Vallivana. Es van buscar locals a Morella i també fora, però la condició va ser eixir de casa tots junts, instal.lar-se junts i tornar també tots junts a la nova Residèn-cia. I aquesta no va ser una feina fàcil...

Gràcies a l'esforç de molta gent, es va trobar la possibilitat d'establir-se, només durant 6 mesos, a la Residència La Bartola, ubicada en el Desert de les Palmes a Benicàssim. Allà, la meitat del centre va ser oferit com a residència temporal per als majors que venien de Morella. De la roba i del menjar s'encarre-gava la direcció de La Bartola. De tota la resta, com la higiene, les cures, l'ajuda en les activitats diàries, la companyia, ... se n'ocupaven la Madre Carmelina

Gambín, la Madre Josefina Pérez, la Madre Carmen Moya i l'auxiliar de geriatria, Herminia García.

Una altra casa, a Forcall, es preparava per aco-llir els 30 residents, que vindrien de La Bartola al cap de 6 mesos. Així, la Madre Consolación, la Ma-dre Vicenta, la Madre Águeda i la treballadora Pi-lar Escuder a més de traslladar absolutament tot el

que hi havia a l'antic Asil de Morella; van estar durant aquests 6 mesos habilitant les instal.lacions de la casa de Forcall, això vol dir fent de limpiadores, de fusters, d'obrers, de pintors, de transportistes, de tot el que va ser necessari. Només 4 dies després de tancar la casa a Morella i nevant de manera considerable es van portar els matalaps des de Morella fins a Forcall.

Amb aquest panorama de fons, el dia 20 d'Abril de 1995, els 30 residents van abandonar l'Asil de Morella sense saber molts d'ells si la seua salut els permetria tornar per poder disfrutar de les noves instal.lacions de la Residència. El temps també es va afegir a la tris-tor d'aquell moment i com no podia ser d'una altra ma-nera, plovia i feia molt mala hora...

Amb la nova Residència, s'obririen també moltes espereances de vida, de treball, d'adaptació, d'inte-gració, de millora assistencial,... D'una o altra mane-ra, moltes persones trobarien ací la "seua casa" o "la seua feina".

ELS FONAMENTS DEL NOU CENTRE DE LA 3ª EDAT

28

Asil de Morella, abans del trasllat a La Bartola,any 1994

Residència La Bartola, any 1996

Els residents de Morella a Forcall. Any 1997

Caravana de cotxes que portava els majors des de Forcall a Morella i aspecte delPlacet el dia 15 de desembre de 1998

Aquell 15 de desembre, tot el poble va donar la benviguda als majors, que tornaven per fi, i després de casi 4 anys d'obres, a ocupar les noves instal.la-cions del carrer de la Mare de Déu de Vallivana. Les campanes de l'Arxiprestal tocaven a festa; els cotxes que, de manera voluntària i altruista van pujar els re-sidents des de Forcall a Morella, feien sonar el clàxon per tots els carrers on passaven, perquè tot el món al poble fóra conscient del retorn dels nostres majors a la "seua casa".

Des d'aquell moment, moltes persones, il.lusions, històries, records, emocions, tristors i alegries han anat passant a l'interior d'aquestes parets, però un de-sig comú en aquests 10 anys: el deure de donar be-nestar i qualitat de vida en la vellesa, per a uns i el dret

de sentir-se ben cuidats i acom-panyats, per als altres.

LA RESIDÈNCIA DE MORELLA, ARA

29

Residència La Bartola, any 1996

Caravana de cotxes que portava els majors des de Forcall a Morella i aspecte delPlacet el dia 15 de desembre de 1998

Arribada dels primers majors a la nova Residència de Morella, 15-12-1998

Gent Gran

30

Inauguració del curs de l’Aula per a Majors de la Seu dels PortsEls alumnes de Vilafranca i Morella es van donar cita a la Casa Ciurana

El passat 6 d’octubre s’inaugurava el curs 2008/2009 de l’Aula per a Majors de la UJI de la Seu dels Ports a la Casa Ciurana de Morella. Més de 35 alumnes de Morella i uns 15 alumnes de Vilafranca van acudir a la inauguració del curs per part del pro-fessor de la UJI, Ruben Josep Montañés, que va fer una exposició al voltant de la cultura clàssica.

Aquesta és la primera conferencia de les que es duran a terme al llarg del present curs acadèmic. Al-tres xerrades previstes són a càrrec dels professors, Salvador Cabedo, al voltant dels canvis en la socie-tat del segle XXI i Manuel Chust, amb la temàtica

de la Historia d’Espanya i Amèrica Contemporània. Les conferències i xerrades es realitzen tant a More-lla com a Vilafranca.

A la seu de Morella els alumnes també reben for-mació sobre informàtica i internet. Estos cursos que es desenvolupen cada dijous entre els mesos d’octu-bre i abril. Malú Blasco, regidora de Benestar Social, destacava la bona acollida pels majors d’aquesta ini-ciativa que es du a terme des de fa uns anys a More-lla, amb la col·laboració de la Universitat per a Ma-jors de la UJI.

Cultura

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

31

Inici de la temporada de cinema a Morella

La nova temporada s’ini-cià la primera setmana d’oc-tubre i continuarà fins al mes de maig. Aprofitant el pont de la festivitat del 9 d’octu-bre, l’Ajuntament de Morella va decidir iniciar la tempo-rada de cinema que intenta-rà seleccionar pel·lícules in-teressants per a tots els pú-blics de les que figuren actu-alment en la cartelera. Palmi-ra Mestre explicava que en-cara que a voltes tinguem que esperar una mica més que en les grans sales de pro-

jecció, des de l’Ajuntament es fa un esforç important per a portar les últimes novetats cinematogràfiques, tals com “Los Girasoles Ciegos”, “Ca-mino” o “Vicky, Cristina, Bar-celona” que es preveu posar a l’abast del públic morellà. La sessió de cinema té lloc al te-atre municipal cada diumen-ge a les 19:00 hores.

Teatre Reclam a MorellaLa mostra de Teatre Reclam de la

Universitat Jaume I arribava un any més a la nostra localitat. Vam poder disfrutar de l’espectacle “Merci Bien” de la companyia de teatre Mumusic Circus, de Catalunya. Un actor acrò-bata i un músic multiinstrumentalista que fusionen diverses tècniques i dis-ciplines: acrobàcia, pal xinès, pull, dan-sa, teatre gestual,... van fer riure a tot el públic assistent a la Plaça Colon de Morella.

També vam poder gaudir de l’es-pectacle “Demodés” a càrrec de la companyia La Tal & Leandre. Una tra-gicomèdia sobre la fi d’uns còmics, d’un imaginari col·lectiu, una narració en llenguatge de clown clàssic, un in-tent de compartir allò que els pallassos ens han deixat a la memòria.

Com explicava la regidora de Cul-tura, Palmira Mestre, l’Ajuntament de Morella col·labora en el patrocini de la mostra des de l’inici del projecte, i apropa d’aquesta manera el teatre de gran qualitat artística als morellans, que any rere any poden disfrutar d’una programació d’espectacles sense tin-dre que desplaçar-se a grans ciutats.

Cultura

32

El morellà Ramon Ripollès, un dels supervivents de BalerExposició i conferències en record de “Los últimos de Filipinas”

L’Ajuntament de Morella va voler retre ho-menatge al morellà Ramon Ripollès per haver format part del grup anomenat “Los últimos de Filipinas”, que juntament amb 32 espanyols van sobreviure al “Setge de Baler”, amb l’expo-sició “Los Rostros del mito”, que va estar expo-sada a les sales gòtiques de l’Ajuntament des del 9 al 30 de novembre.

La Història Espanyola ens trasllada a la ciu-tat filipina de Baler, on una companyia de sol-dats al mando del capità don Enrique de las Morenas, van fortificar i defendre d’una ma-nera numantina la posició en esta ciutat, casi sense vivers i amb escasses municions, des del 8 d’agost de 1898 fins al 2 de juny de 1899, dia en que els assetjats es van assabentar de mane-ra casual que la pau s’havia firmat el 10 de de-sembre de 1898.

Segons paraules de Se-raf ín Gamundí, a l’any 1997, Baler era un menut poble de missió situat en un punt es-tratègic ocupat per les tro-pes espanyoles, que va ser assetjat pels rebels per espai de 337 dies, durant els quals els assetjats van realitzar ac-tes de veritable heroïsme, defenent-se con si d’ èmuls de Combronne es tractara.

Sis mesos després de fir-mada la pau de Paris, encara onejava la bandera espanyo-la al poble de Baler, despre-ciant tota classe de missat-

ges sobre la signatura de la pau per considerar que eren estratègies de l’enemic”.

Per f í un dia va arribar a les seues mans el periòdic d’Espanya en el que se co-mentava el tractat de Paris pel que s’havia posat fi a la Guerra de Filipines, la qual cosa va convèncer als espa-nyols que tota resistència era inútil i van demanar la capitulació.

A les poques hores els supervivents de Baler va-ren deixar la última posició d’Espanya a Filipines, tro-

bant-se amb la sorpresa que al abandonar-la, una com-panyia de l’exercit ameri-cà els va rendir honors mi-litars.”

En estes jornades es va fer reflexió sobre Ramon Ri-pollés, l’únic morellà que va estar a Baler en aquesta èpi-ca història, que segons rela-ta el llibre de l’exposició “Los rostros del mito”, citant a Ju-lià Pastor, Raúl Boix i Manu-el Beser:

“Ramon Ripollès Cardo-na, fill de Fructuoso i Mar-celina. Solter. De professió

sastre, que tenia el seu do-micili en el carrer Baix de la Pressó. L’any de naixement es creu el 1870, no obstant es desconeix la data de la seua mort.

Quasi res es sap de Ra-mon després d’arribar a Bar-celona amb els seus com-panys amb el “Alacant”, l’1 de setembre de 1899. Dos mesos després i juntament a l’altre castellonenc, Emilio Fabregat, seran gratificats per la Diputació Provincial amb 125 pessetes.

Cultura

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

33

Probablement com al-tres molts morellans va aprendre l’ofici tèxtil a les fà-briques de filats moguts per vapor. Tal volta la seva tra-jectòria aniguere cap a Ca-talunya, on tants morellans van emigrar cap a les zones de la indústria téxtil. Però tampoc en la colònia more-llana de Terrassa i Sabadell hi ha notícies d’ell. Segura-ment es va allistar volunta-ri per anar a la guerra. Va ser ferit en Baler el 8 d’octubre de 1898.”

Durant els dies que l’ex-posició va estar a Morella, també es va poder gaudir de dos xerrades al voltant dels anomenats “Los últimos de Filipinas”. Per una banda, el professor de turisme fili-pí Exequiel Sabarilla Salvilla, va titular la xerrada “El sitio de Baler desde el lado filipi-no”. El professor va explicar la visió dels filipins d’este fet històric que es commemora en la ciutat filipina cada any amb la representació pels joves del fet històric, desfila-des i altres actes culturals.

El professor Sebastià Al-biol, del Centre d’Estudis del Maestrat va presentar “La Morella de 1898 i els últims de Filipines”. Albiol va realit-zar un resum de la situació socio-econòmica de la Mo-rella en aquell temps i com influïa en estes terres la situ-ació que es vivia a Espanya.

Cultura

Cor de l’Arxiprestal

34

Alfredo de la Figuera recupera el monument dedicat al Cor de Jesús al Mas del ColomerEl ple de l’Ajuntament de Morella reconeix la tasca de particulars en la recuperació del patrimoni

L’Ajuntament de Morella va aprovar en el ple del més d’octubre una moció per a que es reconeguere la tasca de particulars en la recuperació del patrimoni. En aquest cas, el portaveu popular, Guillermo Sangüesa, va particularitzar la petició en Alfredo de la Fi-guera per la recuperació del monument de-dicat al Cor de Jesús al Mas del Colomer.

El monument en qüestió havia desa-paregut durant la Guerra Civil Espanyola, i sols havia quedat el pedestal. Aquest es-tiu Alfredo de la Figuera l’ha recuperat i es tornà a alçar en la llometa damunt del mas. Van ser els marquesos de Fuente el Sol els que van manar construir-lo, al 1921, per a commemorar el seu aniversari de boda.

Es va inaugurar el 12 d’octubre de 1921 en un acte al que va assistir tota la jerarquia eclesiàstica, civil i militar de la província, i per descomptat de Morella. Aquell monu-ment tenia una mida de 9 metres.

Per part del grup socialista, Ernesto Blanch, va fer extensiu el reconeixement a Alfredo de la Figuera, no només per l’es-tàtua, sinó pel seu esforç dedicat a la recu-peració d’un conjunt patrimonial com és el que envolta l’ermitori del Colomer, així com per la seua personalitat emprenedora i di-namitzadora del teixit econòmic morellà, amb la creació d’empresa i llocs de treball a la nostra zona.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, a part de fer seues les paraules dels dos portaveus, va demanar que es sigue sempre responsa-ble en matèria de memòria històrica i que es done sempre el mateix tractament per part de tots els partits a tots els actes i actuaci-ons que la restituixquen, i es face menció als efectes de l’aplicació de la llei que l’any pas-sat va aprovar el govern central.

Concert de Tots Sants

L’església arxipres-tal de Morella va tornar a reunir un bon nom-bre d’aficionats a la mú-sica per gaudir de la in-terpretació del Rèqui-em de Nicolo Jomme-lli, que oferia el Cor de Morella amb motiu del concert de Tots Sants. L’obra escollida ja s’ha-via interpretat fa un pa-rell d’anys. Així el gran músic italià del segle XVIII, el més cèlebre de la seva època, encara que la posteritat l’hage relegat a un injust oblit, tornava a protagonit-zar un concert de Tots Sants. Ricardo Miravet, i els aficionats more-llans dirigits per Julià Pastor van tornar a en-tonar les seues veus en eixe espai especial de la basílica morellana.

Cultura

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

35

Queixa sobre les escasses subvencions de cultura de la Diputació

La regidora de cultura i educació, Palmira Mestre, feia públic al Ple el malestar dels membres del consisto-ri morellà davant les ajudes que rebia l’Ajuntament per part de la Diputació per tal de sufragar les despeses que ha d’assumir pràcticament en la seva to-talitat per a l’ organització d’esdeveni-ments culturals.

Esta línia d’ajudes, així com la des-tinada a publicacions municipals, es distribueix de forma desigual entre les poblacions de la provincia.

En el cas de Morella, durant tot l’any es realitzen actes per al foment i difusió de la cultura, no obstant això, la quantitat assignada corresponent a les

ajudes de la Diputació és irrisòria con-siderant l’elevat volum de despeses que comporta ésta important tasca. La re-gidora destacava, entre altres, la realit-

zació de la setmana cultural durant el més d’agost i el Festival de Música.

En el mateix sentit, Mestre es refe-ria a les subvencions concedides per a joventut i publicacions municipals. Pel que fa a la primera d’estes ajudes, l’Ajuntament va sol·licitar financia-ció per sufragar les despeses que com-porta el casal jove i per a la realització de les activitats que durant l’any tenen lloc en este espai, no obstant, al igual que ocorre amb l’anterior, la quantitat que li correspon a Morella es ridícu-la en comparació amb les despeses que suporta. La mateixa situació es repe-teix pel que fa a la subvenció per a pu-blicacions.

V Mostra de Curtmetratges a MorellaEls dies 13 i 14 de desembre al Teatre Municipal

La presentació de la Mostra es va realitzar a Vinaròs a la seu de la Funda-ció Caixa Vinaròs, amb la presencia de la regidora de cultura de l’Ajuntament de Morella, Palmira Mestre i els mem-bres del Cicle de Curts Agustí Comes, Nati Romeu i Enric Pla.

La regidora va incidir en els resul-tats positius aconseguits mitjançant la col·laboració, per segon any con-secutiu, amb el Cicle de Curts Agus-tí Comes de Vinaròs. L’Ajuntament de Morella per tal de consolidar la re-lació amb aquesta entitat cultural vol anar més enllà de la representació anu-al de la mostra de curts a Morella i col-laborarà en el lliurament d’un guardó

dins del cicle de curts Agustí Comes que es celebra a l’estiu a Vinaròs.

El públic assistent va gaudir de pro-jeccions com “La espera” de Carlos Agulló, “Nitbus” de Juan José Giménez i Peña, “Esperando a Susant desespera-damente”, un documental sobre la visi-ta del Papa a València, “Xino”, de Roge-lio Saltre, “Heterosexuales y casados”, de Vicente Villanueva, “Porque hay co-sas que nunca se olvidan”, de Lucas Fi-gueroa, “Columba Palumbus”, de Kol-do Almandoz i “Viaje a Bangkok” de Dionisio Pérez Galindo.

Palmira Mestre

Nati Romeu, Enric Pla

i Palmira Mestre

36

Els regidors de cultura i joventut, Palmira Mestre i Rhamses Ripollés, respectivament, van presentar dies abans, el que seria la programació nadalenca

Els xiquets i xiquetes van encetar els actes amb el guarniment de l’arbre de nadal mitjançant els regals que habien estat preparant en el Centre Jove

La Nit de Nadal la banda de música va interpretar les tradicionals nadales pels carrers de Morella

La volta de betlems s’ha convertit en una activitat molt esperada pels més menuts, per admirar veritables obres d’art que la gent del poble recrea en les seues cases

37

1 Despediem l’any participant en la Sant Silvestre Morellana. Carrera no competitiva que va reunir nombrós públic, tant esportistes com gent amb ganes de passar-ho bé practicant esport

2 La música va estar present durant totes les festes, principalment en el Teatre Municipal, on la gent major va poder disfrutar del concert de Nadal de la Coral de la Universitat per a Majors, així com del concert de la Rondalla de Morella, del concert de la Banda de Música i el concert d’òrgan en la basílica Santa Maria la Major

3, 4 ,5 Una de les cites més esperades és el, ja tradicional, Festival de Mans Unides, en el que diversos grups de la localitat participen aportant dosi d’humor i imaginació, com els xiquets del Col·legi de Primària o el grup de ball “Mos va la salsa”

1

2

3

4

5

38

En el que serà el nou espai per a fires i convencions es va realitzar, com tots els anys, el Jocambient. El centre es va omplir de xiquets i xiquetes il·lusionats per participar en tots els tallers i jocs, que havien sigut preparats per a entretindre als més xicotets. Des d’un tiovivo fins als jocs de la Wii, passant per les colchonetes, els inchables, el ping pong, el futbolí, el rocòdrom, els elàstics,…van col·laborar en la diversió dels xiquets i xiquetes del 2 al 5 de gener. El centre jove reunix tots els joguets i els trasllada fins a Jocambient, en un espai reservat per als més menuts. Igual que en edicions anteriors, es va situar el “Racó Solidari”, on la gent podia deixar joguets per als xiquets més necessitats.

39

Amb l’arribada de SS.MM els Reis d’Orient, finalitzaven uns dies d’intensa activitat lúdica i festiva. Xicotets i majors es donaven cita en la Plaça de Sant Miquel per a rebre els Reis Mags, que segur van fer realitat els desitjos de tots.

40

El 7 de gener, desprès de les festes nadalen-ques, la festivitat de Sant Julià, patró de la ciutat, suposa un dia molt especial per a la

societat morellana. L’Ajuntament aprofita l’ assenya-lada data per a fer entrega de la distinció de la Creu de Santa Llúcia.

La missa en honor del patró donava pas a la pro-cessó pels carrers habituals. A l’ acabar la processó tenia lloc a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament l’ac-te en el que el consistori va lliurar la Creu de Santa Llúcia, distinció a persones i entitats a les què es vol donar l’oportú reconeixement.

En la Sala de Justícia alguns dels membres de la banda de música que van acompanyar la processó, van tocar diverses peces per tal d’introduir l’acte. El nombrós públic assistent va aplaudir l’actuació musi-cal, que sempre emociona als assistents.

En aquesta ocasió l’Ajuntament va considerar que dos persones i dos entitats mereixien esta especial distinció. L’organització “Mans Unides” a Morella, l’associació esportiva “Espemo”, Julian Pastor Amela i Fidel Carceller Amela, a títol pòstum, van ser els es-collits als què es va lliurar este honor que fa entrega l’Ajuntament en representació de la ciutadania.

Dia de Sant Julià,

Patró de la ciutat

Molta emoció en l’acte de lliurament de la Creu de Santa Llúcia

Fidel Carceller Amela naix al 1943, anys de la dura post-guerra, on li va tocar de

seguida aprendre l’ofici de son pare, que regentava la impremta, on ja es realitzava la revista Vallivana feia molt de temps, referent de la infor-mació del dia a dia del nostre viure fins a meitat dels anys 80, quant les noves formes d’informació van anar substituint el vell butlletí que va im-primir fins i tot en els seus números extraordinaris del darrer sexenni.

Estar darrere del mostrador de la impremta converteix a Fidel en testimoni vital del pas del temps i de les generacions de morellans que alguna cosa han tingut a veure amb la cultura i la educació. Els materi-als per anar a escola, els llibres de text, les novel·les, ... tot son ele-ments que es recorden clarament de la infantesa, per la importància que tenen i que en el cas de la tenda de Fidel, son molt clars per a la ment dels morellans

El Sexenni i l’Anunci també ha tingut en ell un dels elements típics i tòpic en el seu funcionament. Gas-tar els llibres que tenia a l’impremta per inspirar als veïns a fer els seus dissenys, han segut elements recur-rents de les fredes nits morellanes de “fer carrer” o “fer carrossa”, on el paper i el confeti que ell subminis-trava cobraven el seu valor els dies més grans de les nostres festes.

Fidel CarcellerEl seu caràcter afable, conver-

teix en els estius morellans al seu comerç en punt de trobada evident de la intel·lectualitat morellana i del món cultural. Sergio Beser, Teudo Sangüesa, Manuel Grau, Milián Mestre,... son noms que ens donen projecció de Morella al món i que no era complicat trobar-los a la im-premta de Fidel comprant el diari i fent la xerrada amb el seu amic Fidel parlant de mil i un temes.

Els Amics de Morella i Co-marca, van gastar durant molt de temps el local de Fidel per poder editar el seu butlletí i fer eixes pu-blicacions tan importants per co-nèixer tot tipus d’estudi sobre la nostra zona, amb la serietat que les firmes dels articles publicats anaven sent col·locades lletra a lletra de ferro en les innumera-bles publicacions.

La seua privilegiada posició, feia també de Fidel un element essencial de l’arxiu bibliogràfic de tot allò que tenia alguna cosa a veure amb la nostra ciutat. La reedició de “Morella i sus alde-as” de José Segura Barreda, les miniatures fetes per dibui-xants de diverses èpoques que il·lustraven la revista Vallivana o qualsevol llibre i estudi que es fera, tenia en Fidel Carceller l’espai físic d’on trobar moltes de les fonts gastades per els estudiosos per tal de fer la gran quantitat de material cultural i intel·lectual que hi ha de la ciu-tat.

Una de les seues aficions, la fotografia, i que va iniciar des de molt menut, ha permès que Fidel disposara d’un dels fons fotogrà-fics més importants de la nostra ciutat i que es puguere acudir a ell en nombroses ocasions per tal de fer multitud de publicacions, pos-tals o edicions il·lustrades de temes de la nostra ciutat.

Ànima mater de la Penya la Pin-ta, que enguany ha celebrat el seu 50 aniversari, i que tenia en Fidel un dels seus màxims exponents, quant tots els 15 d’agost sortien al carrer a celebrar amb els morellans i morellanes la seua festa de joia i fraternitat entre gent de la mateixa edat i que han segut referència per a aquells, que han volgut fer festa, i fer amics, bons amics que perduren pel pas del temps, i que avui lamen-ten junt a la resta del poble morellà la seua prematura desaparició.

Son molts anys de Fidel a More-lla. Un morellà de tota la vida, cone-gut dins i fora de les seues muralles des del seu menut mostrador de comerciant, i testimoni del pas del temps i de la gent de generacions i generacions que tenen i han tingut a Morella el seu espai de treball i de construcció de vida.

Es pot dir que en la persona de Julià Pastor Amela es creuen les grans vessants

de Morella en el seu esdevenir his-tòric. La importància de la societat civil, forta, cultivada i amb perspec-tiva, que té clar cap on te que anar la ciutat per a ser referència de pros-peritat i cultura, es combina amb la importància de les fites que amb caràcter religiós han marcat des de sempre el calendari festiu morellà.

Julià Pastor es clar referent de eixes dos grans constants, la civil i la religiosa. Va nàixer a Morella fa més de 93 anys. Va estudiar al semi-nari, on va adquirir els coneixements acadèmics, musicals i culturals que hi ha que reconèixer-li en qualsevol moment de les coses que fa i que li van permetre convertir-se en una persona formada i de cabdal, i que tant ha deixat a la societat morellana que avui li reconeix la seua trajec-tòria.

Director de la caixa d’estalvis de Castelló a Morella, treballant amb gent tant ben recordada com Placi-do Milián, per les oficines del carrer Marquesa Fuente el Sol, ha passat molta gent, representativa d’una Morella en la que les oficines de la caixa suposaven un gran moviment de capital econòmic i humà de una Morella que centralitzava l’activitat d’una comarca que tenia més pobla-ció, més indústria i més diversifica-ció en el teixit econòmic.

En altres moments, com a regi-dor de l’ajuntament de Morella, Julià ha demostrat igualment el seu espe-rit de treball en favor de la ciutat que el va veure nàixer.

Julián PastorCal remarcar que juntament amb

Fidel Carceller (pare de Fidel Car-celler Amela), van revitalitzar i mo-dernitzar la festa dels Bous de Sant Roc al setembre dels anys 1953, 55 i 56, així com de les festes del Roser del mes d’octubre dels anys 1955 i 56.

Igualment, i en el mateix aspec-te lúdic, cal destacar l’afició de Ju-lià Pastor per la pesca fluvial, afició compartida amb molts dels seus companys i amics de l’època i que li va permetre passar moments molt divertits i algun que altre campionat provincial de Pesca.

La regència de l’administració de Loteria del carrer Juan Giner, ober-ta per l’avi Rafael al 1917, a la seua casa familiar, també es un dels grans referents en la vida de Julià Pastor, una persona que va tenir que fer-se càrrec en solitari tempranament de la seua nombrosa prole. Primer aju-dant a la seua germana Domi Pas-tor, després substituint-la fins que va traspassar-la a la seua filla Maria Jesús. Moltes poblacions de la co-marca dels Ports, Maestrat, Matar-ranya i encara més llunyanes s’han vist beneficiades per la sort repar-tida en l’administració de loteria de Morella i que ha donat nombrosos i importants premis a la nostra gent.

Una de les fites més importants de la vida de Julià Pastor la trobem quant a l’any 1980 es nomenat per l’Ajuntament de Morella Administra-dor del Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, càrrec que ha ostentat fins als moments actuals en que ho segueix fent amb plena vigència i vi-gor. El seu nomenament com a ad-ministrador no es a sols una fita en la vida de Julià Pastor, sinò que es tot un referent en el esdevenir de la devoció vallivanera i de tots els ac-tes que envolten a la nostra patrona,

42

i que esperem que dia a dia continue sent motiu de goig i de futurs reco-neixements a la persona del senyor Julià.

La organització de la Rogativa, que ha anat adaptant-se amb el pas del temps, unes vegades per ser més fidels a la tradició, altres per a permetre millores evidents en la seua realització, tals com el recorre-gut i les seues variacions, l’edició del llibret de la rogativa o la incorpora-ció de la dona a la normalitat de les celebracions diverses, son elements que hi ha que mencionar, com a im-portants èxits de la seua gestió.

El manteniment del Santuari, amb tota la dificultat que això suposa per la gran quantitat de construccions que envolta també ha segut una de les coses que caracteritzen la seua administració. Poc a poc, però de forma invariable i constant, els edifi-cis han tingut durant tots estos anys gran quantitat d’intervencions, unes més importants i altres més puntu-als, per a aconseguir que Vallivana i el seu entorn continuen sent un dels referents de la vida morellana i que cada Rogativa, es pugue gaudir del Santuari en plenes condicions per celebrar any enrere any la celebra-ció anual d’homenatge a la patrona.

Els intents continus de Julià Pas-tor de tornar a l’ermitori de Valliva-na el seu esplendor barroc ha segut aconseguit amb diferents interven-cions i aportacions i evidencien la importància de una gestió insistent i continuada en el tractament del pa-trimoni que envolta el santuari.

Els moments més importants de la nostra patrona, al Sexenni també han tingut una constant del senyor Julià que ha estat sempre aportant plantejaments i millores a les cele-bracions que cada sis anys fem en honor de la patrona, i que han per-mès que es pugueren celebrar les festes més importants i rellevants de la seua història, tals com el 50 Sexenni.

Un altra de les fites Se-xennals per les que hi ha que recordar la intervenció de Ju-lià Pastor es l’organització, per nomenament municipal, molt abans de ser designat adminis-trador, a l’any 1960, de l’Asso-ciació de portadors de la penya Gran de la mare de Dèu de Valli-vana, amb motiu de la celebració del Cinquantenari de la Corona-ció de la Mare de Dèu.

La seua facilitat en la compo-sició literària tenen a Julià Pastor Amela com a autor de nombroses peces, destacant les poesies dels peregrins, les del carro triomfant del Gremi de professions, Indús-tria i Transport o la redacció dels discursos que en festes es porten a terme en l’entrada de les colòni-es, el discurs del Clero en l’entrada de la Mare De Déu i tants i tants altres moments festius. Entre totes, correspon destacar “Primer dissab-te de maig”, conjunt de poesies que composen un llibre editat ja fa uns anys per l’Ajuntament de Morella i que ha servit també per localitzar temporalment aquest esdeveniment central del calendari festiu morellà.

La seua activitat a la vida social i cultural de la ciutat no para aquí. La seua participació en nombroses edicions del Festival de Música de Morella, baix la batuta del mes-tre Ricardo Miravet, ens mostren la veu d’un tenor per al que el pas dels anys encara no fan mella per mostrar-nos les vibrants peces dels grans autors de la música barroca clàssica.

En altres ocasions, la seua me-mòria i la seua capacitat de des-criure les coses que es vivien a la Morella que ha viscut durant tota la seua vida i d’aquelles coses que a ell li va contar la gent que ja no està entre nosaltres l’ha convertit en es-sencial cronista de la vida de la ciu-tat i recuperador de tradicions que per diverses circumstancies s’han

pogut perdre pel pas del temps i a que a dia d’avui, podem tornar a gaudir els morellans i morellanes de les noves generacions.

Un morellà de referència, amb clara i inequívoca vocació de servei a la seua ciutat i a la seua gent, i que encara té molt a dir en la recupera-ció de tradicions i de realització de celebracions a la nostra ciutat.

43

L’organització “Mans Unides” va nàixer al 1955 quant començava a aparèixer una major conscièn-cia pels drets socials i el que suposa el problema

de la fam al món, després de l’aprovació de la Declaració dels Drets Humans. El lema que va adoptar la organitza-ció que es va difondre per tot el món va ser “Declarem la guerra a la fam”.

A Morella, aquest missatge va calar bastant prompte. Maïta Antolí i Conxa Gisbert, amb inquietuds socials re-conegudes i mogudes per la voluntat de lluitar contra la injustícia que suposa la fam al món, van plantar, tres anys després, l’arrel de Mans Unides a Morella, començant un gran camí de solidaritat que perdura al nostre temps.

L’esforç de Maïta i Conxa es va centrar en aplicar el lema de declarar la guerra a la fam. Va caldre un gran esforç de motivació a la població morellana per tal que es sumaren al gran esforç econòmic dels projectes de la seua organitza-ció. A més a més, van col·laborar en multitud d’actes dins i fora de la parròquia per tal d’obtenir fons d’ajuda.

Després de 50 anys, els sopars de fam, més de cara a la parròquia, i el “festival de la fam” per a tot el poble, su-posen cada any un gran desplegament de persones partici-pant en el mateix, que mostren la solidaritat dels morellans i morellanes amb aquells que ho necessiten. Estos esde-veniments són demostratius de la vigència i força d’aquell lema de l’any 55 i que a dia d’avui mereix el reconeixement i respecte de tota la ciutadania.

Mans Unides

44

La Societat Esportiva Es-pemo es una de les as-sociacions que aglutina

major nombre de socis a Morella. Més de 100 persones de totes les edats comparteixen la seua estima per la natura amb la realització de diferents activitats relacionades, com escalada, espeleologia, mun-tanyisme o barranquisme.

L’associació va néixer l’any 1984, quant gent provinent de Creu Roja i de l’antic centre excur-sionista de Morella es reuneix per tal d’iniciar una aventura que es pi-onera a la província de Castelló i que ha portat molts èxits a l’esport morellà, l’espeleologia com a es-port i activitat que portar a terme a la nostra ciutat.

Treballs sobre la orografia de la nostra terra i fites importants per al coneixement del nostre terme han tingut des d’aleshores un re-ferent essencial en el treball i ac-tivitats portats a terme per aquest grup d’esportistes. Sense els seus treballs, Morella tindria encara pendent l’assignatura de conèixer el seu subsòl i les seues grutes i

Societat Esportiva

Espemo

accidents ge-ogràfics na-turals, amb rigor i volun-tat d’estudi i divulgació, encara que queda recor-regut per fer.

Igualment, el nom de More-lla projectat en diversos llocs del planeta, tan emblemàtics com l’Aconcagua o el Kilimanjaro o tan recòndits com Papua, un dels lo-gros esportius més importants de l’espeleologia recent amb noms com Palmarito, Chimborazo i Shi Lin continuen fent de la societat esportiva Espemo entitat punte-ra dels esports de muntanya a la nostra Comunitat Autònoma i que permeten augurar noves i prope-res cimeres que porten a la nos-tra gent i la seua afició al cim de l’esport que combina igual-ment, el risc i la fortalesa fí-sica com l’amor i respecte al medi ambient d’aquells que hi participen.

Turisme

Premiats en la VI Festa del ComerçLa VI Festa del Comerç dels Ports culminava amb el reconeixement als empresaris i el lliurament dels Premis anuals del Comerç a les iniciatives més destacades.

Tejidos Antolí obtenia el premi Co-merç en Historia, reconeixement als prop de 70 anys de tradició comercial a la Ciutat de Morella.Tres generacions

de comerciants des de que en 1940, just després de la guerra, Marcos Adell obrire la seva tenda de teixits al carrer Sabateria. Allí els nuvis anaven a enco-manar els calçotets i camises per l’ai-xovar, que es confeccionaven en el ma-teix establiment. Ara és la seva neta, Mª Valli Antolí, que continua en la tra-dició comercial.

El premi al Disseny i la Innovació va recaure enguany en Casa Masove-ret – La Tienda de los Jamones. En aquest cas es reconeixia la seva nova aposta comercial, però també hague-ren pogut obtenir el premi d’Història ja que Casa Masoveret porta 75 anys do-nant servei als seus veïns.

Finalment el guardó a l’empresa emprenedora va ser per a Alfredo de la Figuera per les diferents iniciatives que ha portat endavant des de que decidire instal·lar-se a la ciutat de Morella. En aquest sentit destaca l’empresa de He-licicultura, encara que en aquesta oca-sió, per tractar-se de premis al gremi del comerç, es destacava la millora de

tot l’entorn del Colomer en la transfor-mació de l’ ermita i el mas en Restau-rant i Hotel Rural.

Un projecte que, segons va anunci-ar, no acaba ací i es completarà en un espai per a la pràctica de l’ hípica i un altre per a la pràctica del golf. L’apos-ta pel comerç de qualitat dels empre-saris de la zona s’ha convertit en un re-ferent per a molts altres municipis tu-rístics d’interior, i Comunicacions dels Ports, el Patronat de Turisme, i l’asso-ciació Assetmico van creure conveni-ent reconèixer este esforç del sector comercial.

Per altra banda, també es va cele-brar el sorteig de tots els regals que en-guany han ofert els establiments col-laboradors per agrair la fidelitat dels seus clients.

46

Guardonats en la festa del Comerç

Vallivana Antolí i Bernabé Sangüesa

Manolo Pasqual, Mª Carmen Viñals, Ivana Pasqual i Rebeca Pasqua

Alfredo de la Figuera

Turisme

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

47

Nou plànol turísticEl plànol facilita la localització dels principals punts d’interès turístic

El Patronat Municipal de Turisme va decidir crear un nou plànol turístic de la ciutat de Morella amb la infor-mació més rellevant d’interès turístic. Els plànols es reparteixen a l’oficina de turisme, comerços i restaurants de la localitat. Els llocs d’interès estan em-marcats en cercles on apareix una pe-tita descripció per tal de situar al turis-ta en la història del monument. El format triat és ideal per al seu ús i consulta durant el passeig per Morella

Inauguració de Morella la Vella

Han estat inaugurades les obres de restauració del mas de Morella la Ve-lla. Al mas, que data del segle XV, si-tuat a 6 Km. de Morella, es troben les pintures rupestres i les restes del po-blat ibèric. La forma del mas és singu-lar, ja que aprofita per a la seva cons-trucció un forat natural en la roca. Per a més informació en quant a la visita de l’indret, el telèfon disponible és el 964173051.

Aventura 4x4 Toyota

L’empresa automobilística japonesa Toyota, mitjançant la seua delegació de España, va re-alitzar els dies 13 i 15 d’octubre per les carreteres de la comarca la presentació de la gamma 2008 de models tot terreny 4x4. Va es-collir estes terres pel paratge junt a les possibilitats que aporten per provar els vehicles.

Turisme

48

Presentació del Pla Estratègic de TurismeEl Patronat de Turisme de Morella va decidir dur a terme l’elaboració d’un Pla Estratègic per al sector turístic de la ciutat amb la finalitat de millorar l’oferta i rentabilitzar al màxim els recursos de que disposa. El pla ha estat elaborat per la Universitat Politécnica de València i dirigit per Javier Gallego i Estefania Osorio.

Mitjançant diverses reunions, en-questes i demés ferramentes de treball amb els empresaris turístics, el Pla es va presentar al recentment inaugurat refugi de Pereroles. L’objectiu es tre-ballar per a construir el futur de Mo-rella com a un destí turístic basat en la seua gran riquesa patrimonial, cul-tural i mediambiental i amb una po-sició de liderat consolidada, al mateix temps, que siga una ciutat on es gau-disca d’un elevat nivell de qualitat i be-nestar ciutadà, harmonitzant la convi-vència entre turistes i residents per a assolir el respecte als valors culturals, socials i naturals que defineixen la seua identitat.

Entre tots els membres del Patro-nat de Turisme es va decidir que el po-sicionament devia ser que “Morella ha de ser un destí amb una elevada con-centració espacial de recursos patri-monials-culturals i naturals de fàcil ac-cessibilitat, amb un ambient social se-gur, amigable i acollidor i amb una ade-quada relació qualitat-preu”.

El Patronat ha constituït una co-missió per supervisar la posada en marxa de cada actuació definida per aconseguir els objectius i la visió que s’ha definit en el diagnòstic.

Javier Gallego, amb empresaris del sector

Turisme

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

49

Premi per a “Amanecer de un sueño”

La pel·lícula “Amanecer de un sueño”, del director va-lencià Freddy Mas Franqueza, rodada la passada tardor a la ciutat de Morella, ha guanyat el premi del públic del Festi-val Internacional de Cine de Mannheim-Heidelberg (Ale-manya). El film convertia en plató natural molts indrets de la capital dels Ports.

Morella al cupó de l’ONCE

El dia 28 de novembre el cupó va sortir a la venda amb l’estampa de la Basílica Santa Maria la Major de More-lla. L’ONCE amb aquesta iniciativa realitza el seu particu-lar homenatge al Cantar del Mio Cid del qual es complei-xen 800 anys, i promocione l’itinerari turístic-cultural de “El Camino del Cid”. La presentació a Morella va estar a càrrec de Juan Carlos Morejón, subdelegat territorial de l’ ONCE a la Comunitat Valenciana; Miguel Àngel Sánchez, Conse-ller Territorial de l’ ONCE a la Comunitat Valenciana; Mi-guel J. Benages, Director de l’Agència Provincial de l’ ONCE a Castelló i la regidora de turisme de l’Ajuntament de Mo-rella, Sandra García.

Concentració vehicles antics

El Pla dels Estudis era el marc on estave exposada una col·lecció de vehicles antics l’1 de novembre

Hector Alterio, actor

Sandra García i Miguel J. Benages

Turisme

50

El Patronat de Turisme lliura el premi a l’Institut Ramon LlullEl director, Josep Bargalló, va estar l’encarregat de replegar el guardó

El Patronat Municipal de Turisme fa entrega cada any del guardó a aque-lles persones, entitats, col·lectius o as-sociacions que en el seu treball diari han contribuït a la promoció turística de la ciutat.

En esta ocasió l’homenatjat va es-tar l’Institut Ramon Llull. El direc-tor de l’Institut, Josep Bargalló i Valls, va replegar el premi en representació d’esta institució. Com destacava l’al-calde de Morella, Joaquim Puig, amb aquest guardó es pretenia lloar la im-portant tasca que està duent a terme l’Institut Ramon Llull per a la difusió de la llengua catalana, i més concre-tament per haver convidat a Morella a participar a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, on la Cultura Ca-talana va ser la convidada d’honor.

La Fira del Llibre de Frankfurt, que es va celebrar del 9 al 14 d’octubre de l’any passat, va tindre com a convi-dada d’honor a la Cultura Catalana. Una trentena d’autors valencians par-ticiparen en aquesta fita mundial del sector editorial convidats per l’Insti-tut Ramon Llull. Si bé el govern valen-cià, a diferencia del balear, va estar ab-sent d’esta cita d’una manera oficial, els governs municipals de les poblacions valencianes de Gandia, Sueca i More-lla van acudir gràcies al conveni de col-laboració que van signar amb l’Institut Ramon Llull.

Més de 200 actes entre conferènci-es, xerrades, exposicions, música, con-verses, teatre,... van omplir de cultura la Fira del Llibre. Editors, escriptors i totes aquelles persones lligades al món literari es donen cita en esta important mostra a nivell mundial.

La presencia de Morella al stand institucional va suposar una platafor-ma de promoció molt important per a la ciutat, de fet es van repartir uns fu-llets turístics traduïts a l’alemany que despertaven l’interès dels assistents per la nostra terra. L’alcalde es va despla-çar fins a Frankfurt per a representar a Morella durant els dies que va durar la Fira del Llibre.

Els tríptics per a la Fira de Frankfurt, amb un disseny original e innovador, pretenien donar una visió fidel i atrac-tiva del patrimoni morellà. Els fullets tenen un disseny diferent, amb el re-lleu de la silueta de Morella. Les foto-grafies escollides van ser la dança de la mort, el carrer porticat de la pla-ça, el campanar de l’església de San-ta Maria, i també alguna representati-va de la gastronomia de la zona. El fo-llet també inclou un mapa de localitza-ció, on Morella destaca amb lletres de gran tamany.

Sandra García, Ximo Puig, Josep Bargalló i José Luís Querol

Turisme

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

51

Aquests tríptics dissenyats per a la promoció turística de Morella es pretenen repartir en propers esdeveniments a l’Oficina de Turisme, indicats per a visitants d’altres països, i també per als de les diferents regions de l’estat, que desco-neixen la zona.

En l’acte de lliurament, el president d’Assetmico, José Luís Querol, va agrair la decisió de comptar amb Morella per a la Fira de Frankfurt “ va ser una oportunitat magnífica per a donar a conèixer esta zona en un espai tan interessant. Agraïm la sensibilitat mostrada que en massa ocasions no trobem en les autoritats autonòmiques del nostre territori”.

La relació de Morella amb l’Insti-tut s’ha vist reforçada recentment amb la signatura de l’adhesió a la Fundació Ramon Llull, entitat creada per a tre-ballar per la difusió de la llengua i la cultura catalanes a l'exterior. L’objec-tiu es intensificar l’estudi, la promo-ció i la defensa de la llengua i cultura de l’àmbit catalanoparlant a l’exterior, des dels orígens fins avui, i en totes les seues modalitats i formes d’ expressió. Morella ha estat la primera de les ciu-

tats valencianes en aprovar la seua ad-hesió a la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, amb la què s'incorpora al patronat d'esta Fundació.

Josep Bargalló va agrair el reconei-xement de la Ciutat de Morella i va apuntar alguns dels compromisos ad-quirits per l’Institut Ramon Llull per a consolidar la relació de la Institució amb la capital dels Ports. Morella serà seu permanent d’un curs de doctorat

de professorat català dels cinc conti-nents, segons anunciava el president de l’Institut Ramon Llull a l’acte de lliu-rament del Premi Patronat de Turisme de Morella . El responsable de l’Insti-tut Ramon Llull també va mostrar la voluntat de col·laboració per a qualse-vol iniciativa del consistori o de l’asso-ciació d’empresaris turístics, i va ofe-rir com a suport les diferents seus in-ternacionals en les que compta el Ra-mon Llull.

Promoció Económica

Propostes per a la millora del transport públic a MorellaMorella demana transport públic a Castelló i Vinaròs els 365 dies de l’any

L’Ajuntament de Morella va pre-sentar una sèrie d’observacions i sug-geriments a la proposta de modernit-zació del transport públic a Morella re-alitzada per la Generalitat. Este infor-me arriba després que l’entitat munici-pal demanara reiteradament una solu-ció per al greu problema del transport públic a la nostra comarca. No obstant, encara que Morella, com indica l’es-tudi, és l’eix neuràlgic de les comuni-cacions comarcals, no s’han tingut en compte les principals demandes mani-festades i el consistori ha manifestat el seu disgust.

Pel que fa a la connexió Morella-Vi-naròs la proposta de Conselleria d’In-frastructures i Transport és de posar una línia directa durant tres dies a la setmana. El consistori morellà s’oposa totalment a aquesta alternativa i pro-posa la connexió directa amb Vinaròs tots els dies de la setmana, inclosos els caps de setmana, per a tindre un ac-cés total als serveis mèdics i adminis-

tracions i, a més a més, una bona connexió amb les línies de tren. Pel que fa als serveis mèdics es demana que el transport si-gue subvencionat per a els desplaça-ments que es re-alitzen per temes de salut.

En quant a la connexió Morella-Castelló, la Conselleria proposa dei-xar les línies tal com es troben actual-ment, però afegir la connexió amb l’ae-roport. Al respecte, l’Ajuntament pro-posa incloure una línia “llançadora” per agilitzar el viatge i que aquesta nova lí-nia circule tots els dies de la setma-na, dissabtes i diumenges inclosos. El principal motiu tant d’ampliar aques-ta línia com la de Vinaròs és atendre les necessitats dels estudiants, i, a més a més, es demana que siga subvencio-nada tal i com es fa actualment amb la línia de Sant Mateu-Castelló. Un altre objectiu fonamental és recolzar l’ im-portant sector turístic de la zona i fa-cilitar l’accés dels turistes a les nostres poblacions.

Pel que fa a Xiva, Ortells, la Poble-ta i Herbeset es demana que hi haja el mateix servei que proposa la Generali-tat, tan sols per a Ortells: incrementar a dos les sortides des d’Ortells i a 3 des de Morella al dia. En quant a les con-nexions intracomarcals l’Ajuntament ha manifestat el desig de col·laboració amb tots els municipis per tal de millo-rar la comunicació per carretera.

L’Ajuntament de Morella també manifestava la necessitat de millorar les parades d’autobús mitjançant la col-locació de marquesines per a protegir la gent de les inclemències del temps, sobretot a Ortells.

La Mancomunitat dels Ports també va presentar una moció al ple per tal de recolzar la proposta morellana de mi-llora del transport públic a la comarca.

La regidora de turisme, Sandra Garcia, va presentar al ple els suggeriments de l’Ajuntament de Morella per al Pla de Transport Públic.

52

Promoció Económica

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

53

Proposta de Pla d'Acció ComercialEstratègies per a dinamitzar l'important sector comercial de la localitat

L'Ajuntament de Morella, després dels positius resul-tats obtinguts pel curs d'atenció al client per a comerços re-alitzat per la càmara de comerç de Castelló, va decidir sol-licitar una ajuda per a la realització d'un Pla d'Acció Comer-cial.

Un Pla d'Acció Comercial (PAC) constitueïx un dels principals instruments per a dinamitzar les àrees comerci-als urbanes. Els PAC comprenen la realització d'un complet diagnòstic sobre la situació de l'activitat comercial del mu-nicipi des d'una perspectiva integral que compren aspectes sociodemogràficos, econòmics i urbanístics.

A partir del diagnòstic es defineix un model comerci-al per a la ciutat que es pot aconseguir amb la consecució d'una sèrie d'objectius estratègics que al seu torn s'articulen en actuacions concretes.

La Conselleria d'Indústria, Comerç i Innovació li va concedir una ajuda a l'ajuntament per un import de 16.800 euros per a la posada en marxa del pla. El Consell de Càma-res de Comerç, Indústria i Navegació (Oficina Pateco) serà l'encarregat d'implementar el pro-jecte a la ciutat de Morella.

De moment s'ha firmat el con-veni entre ambdós entitats per tal de començar el treball de camp, que consistirà en la descripció del cens dels establiments co-mercials, dinàmiques de grup, enquestes i l’anàlisi urbanístic-comercial pormenoritzat de cada un dels eixos comercials del municipi.

Inici del Taller Tierra de Encuentros II32 alumnes distribuïts en dos especialitats: ajuda a domicili i serveis d’informació

En la clausura del Taller Tierra de Encuentros I, es valo-rava molt positivament l’experiència al tractar-se d'un Ta-ller suprarregional i fer-se les pràctiques pels 24 pobles. Després d'un any de formació i pràctiques dels 32 alumnes amb els seus professors, 11 alumnes ja tenen un contrac-te de treball.

En la segona edició d'aquest projecte elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia de 12 mesos de dura-da, hi haurà un total de 32 alumnes-treballadors en 2 espe-cialitats: 24 d'Ajuda a Domicili i 8 de Dinamització de Ser-veis d'Informació i Atenció Ciutadana. A més hi ha 6 perso-nes en la part de formació i funcionament del taller.

El projecte té un àmbit interregional que abarca els 24 pobles de la Mancomunitat i, per tant, els alumnes i els pro-fessors seran dels mateixos. Els municipis on s’impartirà la formació són: Alcanar, Benicarló, Morella i La Galera. I, a més, totes les pràctiques de les dos especialitats es realitza-ran, atenent un calendari de necessitats pels diversos po-bles de la zona.

Es va constituir el Grup Mixt de Treball del Taller (3 di-rectors de l’INEM a Tarragona, Castelló i Terol i 3 Tècnics de la Mancomunitat) que van dirigir tot el procés de selec-ció, tant dels professors com dels alumnes-treballadors.Noves bosses del comerç morellà

Ximo Puig amb Jaume Antich, gerent de la Mancomunitat i membres del Taller d’ocupació

Agricultura i medi ambient

Ajudes insuficients del programa PLAVERLa electrificació rural suposa un cost molt elevat per als propietaris de les finques

A proposta del síndic d’Agricultura, Rafael Palla-rés, el ple de l’Ajuntament de Morella celebrat el 13 de novembre va aprovar la mo-ció referida a la utilització del programa d’ electrifica-ció rural.

L’energia elèctrica és un element bàsic fonamental per al manteniment de la xarxa productiva del sec-tor agrícola i ramader, la modernització de les seues instal·lacions i l’adequació al mercat de treball del se-gle XXI. Tot i això, dona-da la gran dispersió dels ma-sos en el terme municipal, la inversió que ha de realitzar el propietari de la finca per aconseguir l’energia elèctri-ca és moltes voltes inassoli-ble econòmicament.

Les ajudes per a l’elec-trificació rural, PLAVER, finançades per fons de la Unió Europea a través de la Generalitat i Diputació son totalment insuficients. En-cara que des d’ Europa és té una visió clara de la políti-ca de la creació d’estes aju-des per afavorir el desenvo-lupament de les zones d’in-

terior, el Consell i la Diputa-ció a l’hora del repartiment no prioritzen les zones més aïllades on la necessitat d’in-frastructura elèctrica és més necessària i resulta massa car per a què, sense ajudes, els propietaris puguen por-tar a terme l’electrificació.

L’Ajuntament de More-lla considera reprovable que estos fons, amb finançament

europeu, destinats a portar la llum a les zones dissemi-nades que encara no tenen este servei, subvencionen també projectes d’electrifi-cació en urbanitzacions o polígons industrials que no es poden considerar dintre de la filosofia d’este progra-ma. La moció va ser apro-vada per unanimitat dels grups municipals.

54

Pas indegut de grans vehicles pel recentment arreglat camí dels Llivis

L’Ajuntament mani-festava la queixa al vol-tant de la circulació de vehicles de gran tonat-ge que destrossen el re-cent renovat asfalt del camí dels Llivis. El re-gidor d’agricultura re-cordava que pels camins rurals no poden trans-itar grans vehicles com camions, si no és amb l’autorització correspo-nent per tal d’arribar als masos per a subminis-trament de mercaderies, càrrega d’animals, etc. La Policia Local està fent una campanya es-pecífica per tal de ga-rantir el bon ús d’aquest camí.

Agricultura i medi ambient

Morella

Octu

bre -gener 2008/0

9

55

Es sol·licita la declaració del Mont Pereroles com a Paratge Natural MunicipalLa sol·licitud rep el criteri de conformitat de la Direcció General de Territori i Paisatge

La Conselleria de Medi Am-bient ha resolt atorgar el criteri de conformitat positiu a la proposta de declaració del Paratge Natural Municipal “Pereroles” en el terme municipal de Morella.

L’objectiu de la redacció del Pla Especial es l’establiment de les me-sures necessàries per garantir la protecció del Paratge Natural Mu-nicipal de “Pereroles” ja que el seu conjunt de fauna i flora silvestres, es considera un bé d’important in-terès ambiental pels seus valors ecològics, científics i educatius.

En conseqüència, seran objec-tius prioritaris per al Paratge el fo-ment de les actuacions positives, tant de iniciativa pública com pri-vada, que tendeixen a la conserva-ció, protecció, regeneració i millora dels recursos biològics vinculats a la fauna i flora silvestres i al seu dis-frute per la població en general.

L’ús públic del Paratge, incloent en este concepte totes les activitats relacionades amb el disfrute orde-nat, l’ensenyança i l’estudi dels va-lors ambientals i culturals, es con-sidere una de les funcions priorita-ries del espai protegit.

Urbanisme i obres

El Portal del Rei canvia d’imatgeL’Ajuntament de Morella millora este accés al poble

L’entorn de la torre del Rei es l’accés al poble més descuidat, sent necessària una actuació. En aquest cas es disposa d’un pressupost de 200.000 euros, que comp-taran en el 33 % de subven-ció de l’Agencia Valenciana de Turisme a través del pro-grama Millor.

Estos edificis tenien l’in-convenient de la seua ubi-cació, la qual cosa feia molt dif ícil obtenir el permís de la Conselleria de Cultura per tal de poder restaurar-los i donar-los un nou us. En qualsevol cas, el síndic apunta que es guardaran tots els materials interes-sants com poden ser les pe-dres dels llavadors, i es reu-tilitzaran els que es puguen aprofitar.

El projecte contempla la renovació del paviment, així com la construcció de ter-rasses amb parets de pedra, creant zones verdes, zones

de descans i d’aparcament de vehicles, que afavoriran la vista de la muralla. Per altra banda també s’elimi-

narà l’actual filat de la llum que passa per la muralla, millorant al mateix temps el subministre elèctric en eixa part de Morella.

L’Ajuntament de More-lla també netejarà tots els bancals que es troben baix de l’accés i eliminarà la por-ta metàl·lica que es troba al costat del mateix portal. Esta actuació forma part del programa d’actuacions que porta endavant el consisto-ri per posar en valor el patri-moni de la localitat.

L’actuació, segons explica el síndic d’obres, Rhamses Ripollés, ha consistit en eliminar els edificis de l’antic escorxador i els llavadors, que, segons els responsables municipals, no tenen cap valor arquitectònic o històric, amagant part del llenç de la muralla, que es vol destacar.

56

Urbanisme i obres

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

57

Rampa per millorar l’accés a la Casa CiuranaLa gent gran pot accedir més favorablement al Club de la Tercera Edat

Els usuaris del Club de la Tercera Edat de la Casa Ciura-na compten des de novembre amb una rampa per a facili-tar l’accés a l’edifici. La rampa situada a l’entrada principal ha permès substituir les escales existents facilitant d’aques-ta forma a la gent gran l’accés a l’interior on es troba situat el Club de Convivència de la Tercera Edat.

L’actuació realitzada ha comptat amb una ajuda de Di-putació per a la millora de l’accessibilitat dels centres de la tercera edat. Des de l’Ajuntament s’intenta fer més acces-sibles els edificis públics, tot i les dificultats que presenta el nostre poble per tal de substituir les escales, respectant els valors patrimonials.

En aquest sentit, senyalava Rhamses Ripollés, síndic d’obres, durant els anys anteriors s’ha dut a terme una im-portant millora de l’accessibilitat per als vianants mitjan-çant la col·locació de baranes en nombroses costes i carrers amb pendent de la localitat.

Millores en el Barri de la PuritatLa il·luminació de la zona requeria una intervenció

L’Ajuntament de More-lla ha portat a terme dife-rents actuacions de millora de l’enllumenament públic al barri i camí de la Puritat. En aquesta zona s’ha pro-cedit a instal·lar més faro-les i canviar les que no fun-cionaven. A més a més, tot el cablejat que sobrevolava les cases per la zona ajardi-nada comuna s’ha soterrat,

no sols per millorar la imat-ge de l’entorn, sino per evi-tar també el perill que tenia la rudimentària instal·lació per als veïns de la zona.

Restaurat el pont de la Costa NogueralJa es podrà passar còmodament per aquest camí

L’Ajuntament de Morella ha restaurant el pont de la Costa Nogueral. Este bonic sender que va des d’ El Bel-tran fins al barri Puritat es trobava tallat des de les últi-mes riades degut a que éstes es van endur el pont del bar-ranc de La Penella. Els ope-raris de l’empresa munici-pal CISE han restaurat este petit pont amb pedra que li dona un aire rústic i medie-val molt entranyable.

El pont permet el pas per damunt del barranc. Este camí s’anomena de ferradu-ra perquè antigament sols es permetia el pas de gent amb matxos i mules. En temps

passats va ser molt utilit-zat per la gent del masos d’aquesta part del terme per arribar fins al nucli urbà de la ciutat.

Urbanisme i obres

58

Remodelació de la plaça de la Porta del ForcallObra inclosa en el programa de millora urbana que està duent a terme l’Ajuntament de Morella

L’Ajuntament de Morella ha dut a terme les obres de condicionament de la plaça de la Porta del Forcall, que al tractar-se d’un punt molt transitat pre-sentava una pavimentació molt dete-riorada pel pas constant de vehicles. Enllaçant amb la plaça Tarrascons, les obres van consistir en l’empedrat del carrer i la millora de la xarxa d’aigua potable i el clavegueram. Una imatge ja antiquada del carrer Porta de Forcall

Rhamsés Ripollés i Jose Luís Grau, cap de la Policia Local

Urbanisme i obres

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

59

L'Ajuntament ha realitzat l'obra de la plaça del Forcall, dins del programa de millora urbana que desenvolupa al municipi el consistori municipal. La remodelació de la plaça de la porta del Forcall ha suposat la continuació a la millora de la plaça Tarrascons.

El 21 de desembre l’alcalde, Ximo Puig, el regidor d’obres, Rhamses Ri-pollés, junt amb altres membres de la Corporació, van realitzar uns parla-ments per tal d’inaugurar les dos noves places, Tarrascons i Forcall.

Ripollés prenia la paraula per agra-ir als veïns la paciència tinguda du-rant el desenvolupament de les obres que sempre trastoquen una mica la vida quotidiana, però que ara seran els més beneficiats per l’actuació. L’alcal-de va indicar que l’entorn de la plaça del Forcall estarà totalment rehabilitat amb l’arranjament de la torre del For-call que es pretén dur a terme en pro-peres actuacions per part del consis-tori. Com deia Puig, “Els carrers i les places són per a l’ús i disfrute dels ve-ïns”. A continuació els nombrosos ve-ïns que acudiren a l’acte es van despla-çar fins la Casa Ciurana on tenien pre-parat un petit aperitiu.

Les obres van estar adjudicades a l’empresa Edycon, amb un pressupost de 114.339 euros, dels quals l'Estat va aportar 32.727 euros, la Diputació 29.023 i els 52.589 restants l'Ajuntament. El temps d’execució de l’obra va ser el previst de tres mesos.

Una imatge ja antiquada del carrer Porta de Forcall

Urbanisme i obres

60

Cessió de terrenys dels antics trams de la N-232Es va aprovar sol·licitar i acceptar alguns dels trams proposats pel Ministeri de Foment

En el ple extraordinari del 30 d’octubre el regidor d’urbanisme, Rhamsés Ri-pollés, va informar sobre les reunions mantingudes amb la delegació a Castelló del Ministeri de Foment sobre temes relatius a la N-232.

En aquestes reunions el Ministeri va mostrar el seu interès en poder fer efecti-va la cessió a l’Ajuntament de Morella de diversos ter-

renys i antics trams de la N-232, entre ells els que han d’ubicar el futur heliport sa-nitari. Són terrenys que es-tan compresos en els trams de carretera de Vallivana-Pont de la Bota i Morella Nord-La Pobleta. Estos no afecten a l’actual traçat de la N-232 i tampoc en el cas que hi haguera una futu-ra ampliació, convertint-se esta en la A-68.

Dels trams proposats pel Ministeri els que sol·licitarà l’Ajuntament per a la cessió dels terrenys són els següents:

Trams antigues corbes del Macareno

Zona petjades de dinosaures

Tram de l’antic pont p.km. 54 (abans de la Torreta)

Trams baix de Santa Llúcia

Tram aqüeducte i terrenys propers (zona futur heliport)

Tram Font de Vinatxos

Tram zona Observatori Astronòmic

Trams zona Pereroles

Els trams i terrenys cedits podrien, en alguns casos, ser millor aprofitats i utilitzats per a camins, vies d’accés, zones de descans, miradors, en determinats moments per a zones d’aparcament, i, un d’ells per a l’esmentada ubicació de l’heliport.

Amb estes cessions s’agi-litzarà el tràmit de la cessió del terreny de l’heliport, en-cara que, Ripollés apunta-

va que la reivindicació de la població seguirà sent la do-tació d’una SAMU perma-nent a Morella.

Urbanisme i obres

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

61

Un pas més endavant en l'adequació de la N-232Publicada l’aprovació provisional del tram de La Torreta-Morella Sud

El govern feia públic l’anunci de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a la Comunitat Valenciana sobre l’aprovació provisional del projecte de traçat: “Condicionament i reordenació d’accessos. Carretera N-232. Tram: Masia de la Torreta-Morella Sud”.

D’esta manera comença-va el període d’un més d’in-formació pública del projec-te, a fi que les persones inte-ressades pogueren presen-tar les al·legacions i observa-cions que estimaren opor-tunes, sobre les circumstàn-cies que justifiquen la decla-ració d’interès general de la carretera i sobre la concep-ció global del seu traçat.

Tal mateix, es publica-va la relació de béns i drets d'expropiació, la qual és ne-cessària per a l'execució de les obres definides en el pro-jecte de referència, amb

l'objecte que qualsevol pro-pietari dels terrenys afec-tats poguera aportar per es-crit les dades oportunes per a rectificar possibles errors de la relació de les dades pu-blicades

Per a facilitar la major informació possible, acla-rir els dubtes que es pogue-ren plantejar i assessorar en la presentació d'al·legacions per part dels interessats, l'Ajuntament de Morella va prestar un servei d'atenció individualitzada per part de l'Enginyer de Camins Muni-cipal en les oficines munici-pals. Així com, va introdu-ir tota la informació neces-sària en l’apartat de la N-232 de la web municipal.

L'alcalde de Morella, Ximo Puig, informava de l'estat en el què es troba este projecte fonamental per al desenvolupament socioeco-nòmic de la zona. Les obres tindran en compte la possi-bilitat del desdoblament per

convertir-se en la autovia A-68. Des d’esta perspectiva es fan una sèrie de rotondes i vies de servei per millo-rar el traçat i la seguretat. El projecte està pressupostat en 20,7 milions d'euros, que tindrà un termini d'execució de menys de 2 anys segons informació de la Demarca-ció de Carreteres. En estos moments està en el tràmit previ a la licitació, i està ja aprovat per la Direcció Ge-neral de Carreteres del Mi-nisteri de Foment.

Puig manifestava la sa-tisfacció per part de l'Ajun-tament de Morella davant la posada en marxa d'este tram de la N-232, ja que “les infrastructures viàries com-porten un llarg procés d'exe-cució degut a tràmits buro-cràtics, mediambientals i de la pròpia licitació, que a tots ens agradaria que es pogue-ren agilitzar, i més perquè és una carretera fonamental per a la nostra comarca”.

Educació

Inici del curs de l’Escola per a AdultsSignificatiu augment del número de matriculats

El Centre de Formació de Persones Adultes dels Ports ha encetat un nou curs amb un significatiu augment de matrícula. A les classes regulades, al-fabetització, secundària, valencià, in-formàtica, castellà per a immigrants i anglès, s’afegeixen tallers de manuali-tats que amb la col·laboració de l’Ajun-tament de Morella solen comptar en molt bona resposta.

Així enguany es podrà aprofitar esta possibilitat per aprendre a fer bi-juteria, puntes de coixí, etc. L’alumnat d’este centre ve de molts de pobles, ja que Centres de Formació per a Perso-nes Adultes sols tenim aquesta escola, l’altra més propera està a Vinaròs.

62

L’Escola per a Adults es traslladarà a l’edifici BancaixaL’Ajuntament dinamitzarà la cultura i l’educació a través d’este espai

La Fundació Caixa Castelló i l’Ajun-tament de Morella firmen un conveni per a la cessió de l’immoble situat da-munt de les oficines de la sucursal ban-cària amb accés pel carrer Colomer. Firmaven el conveni a la seu de Cas-telló, el president de la Fundació, An-tonio J. Tirado i l’alcalde de Morella, Ximo Puig.

El immoble consta de tres plantes, la primera està dedicada a la bibliote-ca, la segona, ja va ser cedida en el seu moment a l’Ajuntament per albergar l’anomenat “Club” per a la realització d’activitats per als xiquets i xiquetes, i

una tercera planta, que abans de tras-lladar-se al nou Centre Lúdic i Espor-tiu Jaume I, estava dedicada al gimnàs.

La cessió a l’Ajuntament es per a quatre anys prorrogable i consta de la continuació de la cessió de la 2ª planta i inclou la 1ª i la 3ª planta, amb la finali-tat de destinar-les a la realització d’ac-tivitats d’ iniciativa municipal d’inte-rès general.

Segons l’alcalde, Ximo Puig, és un espai que permetrà augmentar el nom-bre de serveis culturals de a ciutat. Es pretén dinamitzar molt més la biblio-teca i promoure l’hàbit de la lectura i

la recerca d’informació per aprofitar el fons bibliogràfic de que disposa la ma-teixa. En quant a l’espai que resta en la tercera planta, es pretén traslladar l’Escola per a Adults, que actualment comparteix espai amb la guarderia.

Educació

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

63

Protesta pel mal estat del Col·legi de PrimàriaL’Ajuntament de Morella manifesta el seu malestar sobre l’estat en que es troba el col·legi públic Mare de Déu de Vallivana i les continues reparacions que necessita l’immoble

El malestar es degut a la importàn-cia que dona l’Ajuntament a un edifici que no és només l’escola de primària, sinó que a més a més, es Premi Nacio-nal d’Arquitectura i no s’entén que per part de la Conselleria d’Educació es deixe en unes condicions de conserva-ció tan deplorables com les que deter-minats elements estructurals presen-ten. A dia d’avui i des de la seua inau-guració, a principis dels anys 90, l’Ajun-tament s’ha fet càrrec de quasi totes les intervencions de manteniment del col-legi, exceptuant una actuació de Con-selleria relativa a les cobertes del col-legi, ja fa uns quatre anys.

La regidora d’educació, Palmira Mestre, explicava que en l’actualitat l’edifici presenta una sèrie de deficièn-cies estructurals, apuntades a l’infor-me presentat per la coautora del pro-jecte, Carmen Pinós, ja en l’any 2005, on recomanava la realització d’una se-rie de mesures urgents, per tal d’evi-tar el progressiu deteriorament de l’es-mentat edifici.

Algunes de les intervencions que ha realitzat l’Ajuntament, complint amb la seua oblicagió de manteniment de l’edifici són les següents: pintura de la fusteria exterior i totes les aules de la planta inferior, canvi de vidres, re-paració de la pista poliesportiva, col-locació d’un aparcabicis, neteja de la xemeneia, sala de calderes, filtres, di-pòsits de sal i radiadors. Properament, instal·lació del cablejat elèctric i telefò-nic de la sala d’informàtica, a més de la col·locació dels diferents aparells, com ara, projector o pantalla.

No obstant, les actuacions que se-gons l’arquitecta Carmen Pinòs són necessàries, són inassumibles pel con-sistori donat el cost que suposa una re-forma de la magnitud proposada, i que suposarien una quantitat que supera els 600.000 euros. Les actuacions ne-

cessàries també van encaminades a so-lucionar els problemes de “permeabili-tat” que presenta l’edifici, tant a les fa-çanes i les teulades com a les finestres.

L’Ajuntament demana a la Conse-lleria d’Educació que prenga les mesu-res urgents de millora proposades per l’informe de l’arquitecta Carmen Pi-nós en aquells indrets que suposen pe-rills objectius per a la comunitat esco-lar així com detindre el progressiu de-teriorament de l’edifici.

El ple ordinari del més de desem-bre i com ja s’ha fet en anteriors eta-pes, els grups polítics van consensu-ar novament la reclamació d’estes in-versions per part de la Conselleria al Col·legi, i que es va tramitar per una-nimitat.

Educació

64

Curs de Doctorat de la Xarxa Vives a Morella1ª Plataforma Interuniversitària de la Premsa Comarcal i Local

Els dies 28 i 29 de novembre, Morella va acollir el curs de docto-rat de la Xarxa Vi-ves d’Universitats. La presentació de les jornades va ser a càrrec d’Estanis Alcover, president de l’associació ca-talana de Prem-sa Comarcal i Lo-cal, el rector de la Universitat Jaume I, Francisco Tole-do i l’Alcalde de Morella, Joaquim Puig.

Morella va ser l’escenari de la cre-ació de la Xarxa Vives l’any 1994 amb la signatura de l’acta de constitució de l’associació d’ universitats. L’Alcalde va mostrar l’agraïment a la Xarxa per organitzar cada any algun dels cursos programats a la localitat de Morella. En esta ocasió es tractava de l’anàlisi de la premsa local de proximitat, que a més de ser una eina de comunica-ció fonamental ara i en el futur, implica també la important tasca de difusió de la llengua catalana.

Les jornades van analitzar l’estruc-tura de la premsa comarcal als terri-toris de parla catalana. Les empreses, els grups, les perspectives. L’anàlisi del

sector per territoris: la necessitat de generar un major equilibri de l’oferta per tot el territori. La estructura eco-nòmica i tecnològica de la indústria periodística comarcal. Del volum eco-nòmic a l’oferta ocupacional. La prem-sa comarcal i local, la tecnologia i les possibilitats de inserció laboral.

Més de 40 assistents de les dife-rents universitats de la Xarxa i d’al-tres institucions catalanes participen en les jornades, que a més a més van gaudir de la localitat amb la visita gui-ada nocturna a càrrec de Pepila Mili-an, que el consistori va preparar per a que conegueren l’encant de la Morella il·luminada.

Els alumnes d’ESO dels Instituts de Secundaria de Morella i Benassal van gaudir de l’obra de teatre “The hound of the Baskervillles “ interpretada en anglès per la companyia “Forum Teatre” al Teatre Municipal de Morella.

Participació

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

65

Morella també es romanesaLa commemoració del dia nacional de Romania es converteix en tota una festa de convivència

En aquesta ocasió, la tre-balladora del centre d’aten-ció als immigrants, Loreda-na Cristea ha aconseguit, amb unes quantes persones de la comunitat romanesa de Mo-rella i comarca constituir un grup de cant per tal d’oferir cançons tradicionals del fol-klore romanès i unes nadales típiques, acompanyades pel també músic resident a Mo-rella, Sandu.

Els tocs de ball els van po-sar els membres de l’associa-ció dels Països de l’Est de Cas-telló, que van deixar un bon sabor de boca amb les danses i l’acordió solista que va posar al públic del teatre en peu per aplaudir els vibrants ritmes romanesos. Altres moments, com l’ oració recitada per al-tres membres de la Comuni-tat resident a Morella, tam-bé van agradar molt al públic, barrejat entre romanesos i es-panyols, morellans tots, al fi i a la cap.

Acabat l’acte al teatre, es va procedir a la clausura per l’alcalde de Morella, Ximo Puig, el qual va manifestar la satisfacció del municipi per

poder celebrar dies com éste i va professar la seua esperança de que en este temps de cri-si l’Ajuntament de Morella va a treballar molt per mantenir la qualitat de vida de tots els

ciutadans que resideixen a la ciutat, entre els que es troben, especialment, els romanesos, i que suposen quasi el 15% de la població morellana.

Abans d’anar a casa, la fes-ta va tindre una part enca-ra més lúdica, que va consis-tir en la degustació gastro-nòmica, entre la que destaca-ven els deliciosos “sarmale” i els preparats d’embotit i carn fets per a l’ocasió pel bar Ste-fy, regentat a Morella per na-cionals romanesos, del que van gaudir tots els assistents. Abans de marxar, s’acomia-daren tots amb un ball popu-lar, en el que els corros i les polkes van permetre la par-ticipació de tots els assistents en reproduir la festa roma-nesa, tal i com es gaudeix a la terra d’origen, però aplica-da a Morella dins la llotja gò-tica de l’Ajuntament fins a al-tes hores.

Ja es la segona vegada que es celebra a Morella aquest fet històric, que commemora que l’ 1 de desembre de 1918. El vell Regne de Romania es va unir al vast territori de Transilvania, constituint així la gran Romania que coneixem avui, i de la que es compleixen 90 anys.

Una gran festa de convivència. Eixe és el qualificatiu que els regidors de participació ciutadana i benestar social de l’Ajuntament de Morella, Ernesto Blanch i Malú Blasco, gas-taven per a explicar els actes que entorn al dia nacional de Romania es van celebrar al Teatre Municipal i a la Llotja.

Participació

66

Conferencia de Ximo Puig a Benicarló: “Riscs i oportunitats de la crisi”L’alcalde valora l’optimisme per superar la crisi

El setmanari “Dissabte” va invitar a l’alcalde de Mo-rella, Ximo Puig, per cele-brar els “dotze més un” anys de vida d’esta publicació. La conferencia va estar mode-rada per Teudo Sangüesa. La presentació de Puig va ser a càrrec del diputat del PSPV-PSOE, Adolf Sanmar-tín.

Puig va oferir una xer-rada en el Mucbe en la que va exposar la seua visió per-sonal sobre els motius que han desembocat en la com-promesa situació econòmi-ca mundial i que ve a deno-minar “la primera gran crisi de la globalització”. Quant la tònica generalitzada és mos-trar una informació catas-trofista del problema amb allò de “el pitjor està per vin-dre”, Puig va preferir projec-tar esperança amb els seus arguments “el pessimisme sols ens porta a la derrota col·lectiva”, va assenyalar.

L’alcalde de Morella veu en esta dif ícil etapa, “una oportunitat per reflexionar, aprendre dels errors i pro-jectar un creixement més sòlid”. Encara que va con-fessar que “no hi ha solu-cions màgiques i que nin-gú sap amb certesa que va a succeir en els pròxims anys”, Puig manté que la clau està en “alliberar-se d’estereotips del passat que no han fun-cionat”. En este sentit va de-fendre la globalització, però modificant les seues bases, “és el futur, però deu de tin-dre principis socialdemò-crates”.

Després dels plante-jaments globals de la cri-si, Puig va centrar la seua exposició en les singulari-tats que afecten a Espanya i la Comunitat Valenciana. “La crisi financera, el creixe-ment de la factura energèti-ca i el desequilibri de la ba-lança econòmica els ha afec-tat més perquè basaven el

seu creixement en la cons-trucció i en l’especulació im-mobiliària i no s’ha aprofitat l’etapa de bonança econò-mica per invertir en educa-ció, infrastructura i tecnolo-gia, a la vegada que s’ha dei-xat de costat a la indústria tradicional pivotant el de-senvolupament en la cons-trucció i el turisme”.

“Una oportunitat per reflexionar, aprendre dels errors i projectar un creixement més sòlid”

Participació

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

67

El líder polític va fi-nalitzar la seua interven-ció reclamant un pla de sal-vament de tots els sectors productius, a la vegada que va proclamar i reivindicar una concertació cooperati-va entre tots els agents so-cials, “sense partidismes”. I

va concloure, de la matei-xa forma que va començar, amb optimisme, “res torna-rà a ser el mateix, potser, i això desitjo, serà millor”.

Extret de la revista “El Dissab-te.

Sobre la Comunitat Valenciana, Ximo Puig afirma-va que s’ha convertit en “la comunitat autònoma més endeutada d’Espanya, s’han despilfarrat molts recur-sos públics i hem perdut competitivitat”. Va recolzar la seua argumentació aportant dades comparatives i es-tadístiques sobre desocupació, PIB, renta i salari.

Ximo Puig va participar en la jornada “La reforma del finançament local” a Madrid

La jornada, organitzada per la Comissió Ejecu-tiva Confederal – UGT, va tindre lloc l’11 de de-sembre al saló d’actes de l’Escola Julián Besteiro de Madrid. L’alcalde va participar en la taula rodona acompanyat de Francisco Catalá, Conseller de Hi-senda, Economia i Regim Intern de l’Ajuntament de Zaragoza; Manuel Robles, alcalde de Fuenlabrada; Dolores Agudo, alcaldessa de Velilla de San Anto-nio; Julio Lacuerda, Secretari General de FSP-UGT i Juan Sánchez Fernández, Secretari General de FES-UGT.

La jornada va ser clausurada per Alberto Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid i Cándido Méndez, Secretari General d’UGT.

Ximo Puig, Cándido Méndez i Alberto Ruiz Gallardón

Participació

68

Congrés d’oftalmologia

El 18 d’octubre tenia lloc el congrés d’oftalmologia, que va reunir a la ciutat de Morella a 60 participants, entre els que es trobaven metges de la Comunitat Valenciana, Sevilla i Valladolid

Congrés de Catalana-Occidente

Els dies 10 i 11 de desembre l’empresa Catalana-Occidente va realitzar un congrés a Morella

Congrés de Comissions Obreres

El 23 d’octubre es va desenvolupar el congrés de CC.OO País Valencià a Morella, amb l’assistència de Joan Cifre i Encarna Barragan

Congrés d’organització d’esdeveniments

Sessió del Consell dels XiquetsEl 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància

El dia 20 de novembre, Dia Inter-nacional de la Infància, es va aprofitar esta data tan assenyalada i el consisto-ri de Morella va convocar una reunió del Consell dels Xiquets.

El 26 de setembre la UJI traslladava la seu del congrés d’Organització d’Esdeveniments a Morella, més de 100 alumnes van assistir a les conferències

La nostra gent

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

69

Rubén Boix, protagonista als premis “Narci García”

Els productes artesans de Rubén Boix van ser els protagonistes dels pre-mis “Narci Garcia”, un dels més presti-giosos en el que es podria denominar “moda tradicional” celebrat a Torrent. La artesania de Ruben va formar part de la indumentaria d’alguns dels gua-nyadors en la categoria masculina, tant adult com infantil, i també dels premis atorgats als millors conjunts de vestits.

Des de Morella, es va participar amb l’aportació de faixes, mantes i bandoleres. Amb aquest fet es demos-tra que l’artesania morellana juga un paper principal dins del folklore valen-cià i fomenta la recuperació de les tra-dicions del poble, “antigament, la faixa era un element principal en qualsevol indumentària”, senyalava Rubén Boix. Encara que les imitancions estan fent molt de mal al mercat tradicional.

“Quesos de Catí” guanyava el premi a Castilla-León

L’empresa dedicada a l’ ela-boració de formatge tornava a guanyar un important premi. En aquesta ocasió es tractava dels premis Cincho, que junt amb els que entrega el Ministeri d’Agri-cultura, són els més prestigiós en l’estat espanyol. El formatge de cabra pasteuritzat, amb la clàssi-ca forma de Formatge de Catí, va ser el guanyador, aconseguint la medalla d’or.

Concentració de condemna per l’atemptat d’ETA

El 4 de desembre es va rea-litzar una concentració silencio-sa davant l’Ajuntament per con-demnar l’atemptat de la banda terrorista ETA que va perpetrar el 3 de desembre a Azpeitia (Gui-púzcoa), on va assassinar a l’em-presari Ignacio Uría Mendizabal.

Mostra de Joieria a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament

Joies i rellotges Garcia va tornar a encisar al públic amb les peces d’alta joieria de la mostra que per tercer any consecutiu va realitzar a les Sales Gò-tiques de l’Ajuntament. L’ambient cre-at en la Sala pels organitzadors era ide-al per admirar les peces de joieria de marques com Lekios, Fossil o Breil.

Rubén Boix, tota una vida dedicada a la artesania

Jorge García, organitzador de la mostra

La nostra gent

70

Agustín Gasulla Borràs, el gran músic del tabal, ens va deixar l’1 de gener

No tinc el record clar de quant vaig escoltar per primera volta el ta-bal d´Agustí.

Pot ser fora a la Degolla, on el seu so poderós i precís era el toc d´eixida i senyal inequívoc de que ja se li va-lia a ensafranar-se de valent, o pot ser quant amb els seus amics de la penya “La Pinta” eixien amb els gegants i la cucafera a fer el cercavila i a tirar cara-mels, sempre amb la inseparable gaita de Miquel Ferreres.

Més tard quan ja tenia us de raó, recordo molt bé la degolla, la Proces-só del Corpus, la de la Mare de Deu d´Agost i tantes altres, tocant junt a Miquel Ferreres, Julià Pastor i Anto-ni Ortí.

Després va ser un dels meus mes-tres i la referència junt a aquests gai-ters, de la música i de la tradició del gaiter a Morella durant molts anys, i mestre directament e indirectament de tots els tabalers posteriors, tant de Morella com dels de la colla de Caste-lló de la que va ser un dels fundadors, i transmissor del Patrimoni (que no tan sols son les pedres del castell) tradicio-nal i musical de Morella.

Va mantindre amb tota precisió i puresa els tocs de tabal a Morella, que li havia ensenyat el seu Pare Julià, i que a bon segur de no ser per ell s´haurien perdut o deformat, i coneixia com a molt poca gent l´ordre i el protocol de totes les Processons i festes de Mo-rella.

Membre d´una família musical, el seu bes-avi, Agustí “el gaitero” va ser el gaiter de Morella durant tota la sego-na meitat del segle i fins 1904 aproxi-madament, en que encara apareix als comptes de algun gremi “por tocar la dulzaina i tirar tracas”, aquest va ser el mestre de Joaquín Royo, iniciador de la nissaga dels garrafes.

EN RECORD D´AGUSTÍ GASULLA BORRÁS (1948-2009)

La nostra gent

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

71

Nova junta de l’associació Musical “Mestre Candel”

L’assemblea ordinària de l’ As-sociació Musical “Mestre Can-del” va tindre lloc el dia 30 de de-sembre, amb l’elecció de la se-güent junta directiva:

President: Antonio Manero

Vice-presidenta: Miriam Prades

Secretària: Rocio Querol

Tresorer: José Miguel Monfort

Vocal 1: Sergio Segura

Vocal 2 i arxiver: José Vicente Castel

Vocal 3: Fernando Ripollés

Vocal 4: Andrés Felius

Vocal 5: Erika Esteve

Als 10 anys, Agustí ja tocava junt a son pare la caixa en la que alesho-res era Banda Municipal i aixina va se-guir fins 1971 en que va marxar a viure a Castelló, tocant ocasionalment fins 1976, i en 1974 va entrar en la Unió Musical Castellonenca (antiga banda de la creu roja).

La seva primera actuació com a ta-baler va ser als dotze anys acompa-nyant a Antonio Martí Ramia “el ciego de Sorita” en una dansa, i anys després va tocar en alguna ocasió amb Miquel Ortí García.

Però serà en 1982 al grup que es va formar junt als ja esmentats gaiters i els tabalers Fernando i María Jesús Pastor i Jesús Royo en que va començar a to-car el tabal a totes les principals festes de Morella, cosa que va seguir fent fins que la malaltia li ho impedir, tocant tan sols els últims anys ocasionalment la Processó del Corpus i en la festa de la Penya “La Pinta”.

També va tocar amb la colla de Castelló, amb la que va fer una de les últimes actuacions a Morella en les fes-tes sexennals de 2006, el dia dels More-llans Absents. Aquell dia l´última pas-sada per la plaça amb la dansa d´Arts i Oficis, que jo tocava amb la gaita aquell any junt amb David Soro, la vaig fer amb ell tocant el tabal.

Que lluny estava de pensar que se-ria l´última volta que tocaríem junts.

Amb aquestes línies, vull retre-li un petit homenatge, no tan sols al tabaler o al music, no tan sols al mestre, si no sobretot a la gran persona que va ser Agustí Gasulla.

El so del seu tabal resta gravat en diferents discs, sobretot al de les toca-tes de Morella, això no es perdrà mai i el seu record tampoc mentres una ge-neració, o varies, de gaiters i tabalers, el facen perdurar.

Vull acabar amb uns versos del po-ema de Julià Pastor Amela, Primer Dis-sabte de Maig, dedicat a la Rogativa on Agustí no faltava cap any al cor:

José Vicente Castel Ariño

Files que, plenes, s´en van,

en lo físic a cormulls.

Mes jo veig els qui no estan,

-si tanco un poquet els ulls-

en els buits que vaig contant,

o en les veus de tó fornit

que esta volta no han tornat,

-i que faltaran seguit-,

deixant-nos un cor mellat

i l´altre cor dolorit

Comarca

72

L’Ajuntament de Morella espera de la Generalitat propostes de futur per a la comarca dels PortsLa reunió dels alcaldes dels Ports amb el vicepresident de la Generalitat, Vicent Rambla, deixa molt obert el procés de negociació.

Positiva cautela o escep-ticisme constructiu. Eixes son les paraules amb les que l’equip de govern de l’Ajun-tament valora els resultats de les negociacions porta-des a terme en els darrers mesos entre els represen-tants de la Mancomunitat dels Ports i els responsables de les diferents Conselleri-es, per tal de tractar de do-nar un model de vertebració comarcal, després de que la Conselleria aprovara l’am-pliació del Pla Eòlic Valencià a la nostra comarca sense te-nir en compte cap criteri ni recomanació feta pels mu-nicipis del nostre territori.

Mentre per part del vice-president Rambla i del con-seller García Antón es vo-lia posar enfasi en l’acord al que s’ha arribat en matè-ria de compensacions me-diambientals i sobre l’aug-ment del cànon sobre l’ener-gia produïda de 0’90 a 2’50 €/kw, per a mostrar-lo com una prova de bona volun-tat de la Generalitat cap als pobles d’interior, a l’Ajunta-ment de Morella es fa una lectura més matisada i ob-

jectiva d’allò oferit en la re-unió del 4 de desembre a la casa dels Caragols de Cas-telló.

Segons Ernesto Blanch, tinent d’alcalde de More-lla i assistent a la reunió, els resultats de la mateixa no es poden qualificar d’èxit, donat que la Generalitat, no va oferir res nou del que ja es coneixia en els mesos

anteriors. Els alcaldes de la comarca ja s’havien posat d’acord en el repartiment d’unes compensacions que tenien unes quantitats es-tablertes fa molt de temps i es la conseqüència legal de implantar els parcs eòlics a les nostres terres. L’únic que fa la Generalitat es aprovar eixe acord al què s’ha arribat pel consens propiciat entre les forces polítiques de la co-

marca, sense cap interven-ció de la Generalitat.

En quant al cànon, hi ha que manifestar que es con-tinua entenent insuficient i la xifra de 2,50 es queda curta respecte de les previ-sions fetes pels municipis dels Ports. De fet, l’alcalde de Morella i diputat autonò-mic, Ximo Puig, ha presen-tat estos dies una moció al ple per demanar que el cà-non arribe fins a 5 €/kw, per entendre aquesta quantitat molt més ajustada a la càr-rega que per al nostre poble suposa tenir els aerogenera-dors instal·lats.

Tesa Giner, Juanjo Palomo, Óscar Tena, Ernesto Blanch, Pep Gisbert, Ricardo Julián i Pep Prades a la casa dels caragols de Castelló

Rambla i Garcia Antón amb els regidors i alcaldes de la comarca

Comarca

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

73

Es van tirar en falta po-litiques actives en favor del territori: com inversions en infraestructures, educació i serveis. La promesa de fer dos residències a la comar-ca, ha manifestat el regidor, és de la primera legislatura de govern popular a la Ge-neralitat (1995), i a More-lla existeix un terreny pro-pietat de l’autonomia per tal de fer una nova residència, que mai s’ha portat a terme. El fet de que Rambla mani-feste la voluntat de fer-la es té que qualificar de positiu, però, segons Blanch, “des-près de tretze anys d’incom-pliments, esperem que s’en-tengue el nostre escepticis-me davant aquesta qüestió”.

A l’entendre de Blanch, la manca d’elements tan im-portants com els sanitaris van ser demanats a la reunió per a que es puguere fer al-guna cosa, per exemple que es cree un centre d’especia-litats a Morella, es concen-tren i faciliten les visites i desplaçaments de la nostra gent a Vinaròs o la oblida-da promesa d’un hospital a Morella, passant per la sem-pre denegada SAMU 24 ho-res, converteix a la comarca dels Ports en una de les més desasistides en matèria sa-nitària.

La contestació a eixes peticions i recordatoris a la reunió van ser contestats pel silenci dels responsables autonòmics que no van vo-ler en cap cas entrar a fer ni

cap valoració ni tan sols l’es-tudi de possibles actuacions en les diverses matèries que per part dels alcaldes els van manifestar, encara que van ser receptius a posteriors re-unions amb els polítics de la comarca.

Per una altra banda, per part del diputat provincial dels Ports, Jose Manuel Gis-bert, també s’ha manifestat l’interès que es té des de la comarca per tractar de do-

nar viabilitat als problemes que dins el context global de crisi pateix el sector rama-der, i voler fer polítiques de recolzament del sector car-nic. En eixe sentit, ha anun-ciat una ronda de conver-ses amb diversos responsa-bles per tal de conèixer en profunditat els problemes del sector i fer les propos-tes més adients, per tal que els responsables provinci-als i autonòmics es compro-meten amb polítiques acti-ves que ajuden a aquest ele-ment esencial de l’economia de la comarca.

Millora camí de Sant Antoni de la Vespa

Per Gisbert

L’Ajuntament de Morella va cedir el camí de Sant Antoni de la Vespa a la Diputació per tal que l’Ajunta-ment de Forcall pugués dur a terme les actuacions de millora, ja que es trobava en molt mal estat de conserva-ció. El camí, encara que es troba en terme municipal de Morella, es transitat principalment per veïns de Forcall per a desplaçar-se fins a la capital.

L’ajuntament de Forcall va realitzar les obres de mi-llora mitjançant una subvenció de la Conselleria d’Agri-cultura i l’empresa Renomar. Les obres van consistir en eixamplir el camí i adequar el seu asfalt.

Resum de l’any 2008

Saldo a 31 de maig 2008 41.170,49 Més ingressos 46.792,16 Sumen 87.962,65Menys despeses 29.233,98 Saldo a 30 de setembre 2008 58.728,67

L’administrador, JULIAN PASTOR AMELA

74

Regals:Import de les flors de la peanya de la Mare de Déu del dia del Corpus i del dia del rosari de setembre

Ingressos

Lloguer del barVenda de recordsReplegat als lampadarisAcapte per la ciutatEscolanet i caixa fortaGuany Loteria de NadalPlat baixada rogativaPer a un lampadariReplegat a la novenaPlat de la festa d’AgostVenda d’atxes i faroletsDonatiusVenda de medallesPlat eixida RogativaInteressosPer a llums perpètuesDe misses a VallivanaReplegat a la Dena de MuixacreLloguer d’habitacionsDe passar la nit al santuariCapelleta Hostal Nou

12.556,569.010,005.707,405.389,523.807,622.376,001.701,751.000,00762,85755,42718,00598,47488,00485,05457,65345,00274,63127,00110,0075,0046,24

46.792,16

Despeses

Assignació als ermitansFactura objectes regalAssegurancesRebuts EMSA15 % de la venda de recordsPastissets del dia de la festaFactura Obrer cuina del barPel compte dels lampadarisEmissoretes RogativaDespeses de la novenaDespeses de la peanyaMedalletes RogativaBateria del grup electrogenMaterial de netejaAntena parabòlicaMisses Rogativa i agostSegell de goma15 % lloguer d’habitacionsButàDespeses bancàries

10.500,006.483,504.873,921.980,961.349,50934,11713,67569,66399,10270,01250,00240,00200,00126,90124,12104,2860,0023,7016,5011,652,40

29.233,98

Serveis municipals

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

75

Creació d'un EcoparcEls residus domèstics es podran portar a l'Ecoparc per al seu posterior reciclatge

En la sessió plenària de novembre, el regidor de l'àrea de Medi Ambient, Rafael Pallarés, va presentar el conveni amb l'empresa Teconma per a la cons-trucció d'un Ecoparc a Morella. L'em-presa serà l'encarregada de dur a ter-me el projecte i el posterior assessora-ment per a la gestió que es realitzarà per part de l'Ajuntament. La ubicació de les instal·lacions serà la parcel·la de terreny de propietat municipal situada junt a la depuradora, atès que les actu-acions de millora realitzades en la ma-

teixa han permès el condicionament de l'entorn i la possibilitat de construir l'Ecoparc en el mateix lloc.

L'Ecoparc permetrà la recollida de residus procedents de l'àmbit domès-tic, com a residus de xicotetes repara-cions domèstiques, tubs fluorescents, residus voluminosos (mobles, electro-domèstics, etc.), i s’evitarà així la proli-feració de punts amb abocaments in-controlats. D'esta manera es comple-menta els sistemes de recollida pre-

vistos en el municipi i es minimitza el problema dels residus que patixen to-tes les poblacions.

L’ajuntament rendeix homenatge als seus treballadors

José Julián Prats , treballador de la brigada municipal durant més de quinze anys

Mercedes Candel, una vida dedicada a la música. Va exercir com a professora de l’Escola de Música Municipal des de la seva creacióció

Manuela Querol va treballar a l’ajuntament els darrers 18 anys

Tots tres rebien un diploma en agraïment de la tasca realitzada per motiu de la seua jubilació

Planol de l’ecoparc

76

S’inicien, per fi, els treballs de millora de la carretera Xiva-Morella L’Ajuntament va presentar continues demandes a la Diputació, responsable del vial.

Els serveis tèc-nic s de l ’Ajunt a -ment de Morella es-tan treballant per a que els 100.000 euros d’aquesta fase es des-tinen als punts més urgents, per millo-rar aquesta via de co-municació. Després d’anys reclamant la millora de la carrete-ra i de demanar ex-plicacions sobre una partida de mante-niment de carrete-res de 100.000 eu-ros d’aquest any 2008 que no s’arribava a fer, la Diputació rec-tifica i inicia les obres de millora de la car-retera CV-117 Mo-rella-Xiva.

Els serveis tècnics de l’Ajuntament de Morella i el regidor d’obres, Rham-sés Ripollés, han mantingut diver-ses reunions amb LUBASA, empresa adjudicatària de l’obra, per a concre-tar els treballs i aprofitar el millor pos-sible la partida econòmica per solu-

cionar aquest any els punts més conflictius. La carretera Morella-Xiva és una via de co-municació que pre-senta greus deficièn-cies en quant a am-plada, poca visibilitat, ferm en molt mal es-tat, etc.

Ara, les obres co-mençaran en l’entrada de la població de Xiva i continuaran, segons la reunió mantingu-da, en els punts on és més urgent millorar l’amplada i la visibili-tat en corbes. La mi-llora d’aquesta carre-tera ha sigut deman-dada en diverses oca-sions a la Diputació, de qui depèn aquest

vial, en la present legislatura s’han pre-sentat un total de 5 mocions, per part del PSPV-PSOE i aprovades per tot el consistori, demanant la millora i expli-cacions a Diputació pel silenci i per la falta de concreció de les actuacions.

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

77

Ara, el que espera el consistori, se-gons Rhamsés Ripollés, “és que aques-ta siga una primera fase, d’un projecte més ampli de millora d’aquest vial, així ho anem a reclamar, com hem fet fins ara, fins on siga necessari”. “Anem a ser cautelosos ja que, en aquest tema, hem tingut moltes promeses que no han ar-ribat mai”.

Aquesta via de comunicació és molt important per a la població de Xiva, ja que és l’única eixida amb que conta, des de l’Ajuntament de Morella

també es continua demanant la con-tinuació d’aquesta carretera per l’ac-tual camí que enllaça amb la CV-14 al terme de Forcall, convertint-se així la CV-117 amb una via de vertebra-ció comarcal, important per al turis-me de Xiva i per a les activitats econò-miques de la població, on recentment s’ha ubicat una xicoteta indústria, im-pulsada per veïns de la població, de fa-bricació de patés i productes gastronò-mics de la zona.

Reunió dels veïns de Xiva per decidir el destí del fons del Pla ZP

La sol·licitud de l’Ajuntament inclou l’actuació de millora del camí al Roser de Xiva, que consisteix en refer diversos murs de pedra i la col·locació de mobi l iar i urbà pel seu recorregut.

78

El rellotge d’Ortells torne a funcionarDesprés de sis mesos sense funcionar, gràcies a la intervenció d’uns veïns i de la seua bona voluntat, estes vacances de nadal ha tornat a funcionar el rellotge del campanar de l’església d’Ortells.

Els veïns han manifestat la seua satisfacció per la reparació, insistint en la importància que un element tan senzill com es un rellotge simbolitza per a la vida d’un poble com Ortells acompanyant-los en el pas del temps.

Reunió dels veïns sobre el Pla ZP a OrtellsLa sol·licitud de l’Ajuntament inclou les següents actuacions: Millores en la zona

polisportiva

Neteja de l’entorn de la zona

I n s t a l · l a c i ó d e nou e quipament polisportiu

Esports

Inici de les Escoles Esportives municipalOferta molt variada per al curs 2008-09

L’Ajuntament de Morella des de fa uns quants anys pre-senta el servei de les Escoles Esportives per als més joves, per tal de col·laborar i contribuir a l’educació dels xiquets i xiquetes. Este any l’oferta d’activitats compren dels 3 fins els 12 anys amb un ventall d’activitats adaptades a les necessi-tats pròpies de cada edat.

Les activitats que es poden realitzar són les següents:

Psicomotricitat (3-4 anys)

Psicomotricitat (5 anys)

Jocs Motrius (1r – 2n primària)

Patinatge (1r – 6è primària)

Activitats en la natura: escalada, senderisme,... (4t – 6è primària)

La novetat de la pràctica del patinatge ha agradat molt enguany i dels 40 xiquets apuntats a les Escoles Esportives, ésta ha estat l’activitat més demandada.

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

79

Medalla de Plata per al jugador del Morella FC, Hugo Adell

El 10 de novembre, el capità del Morella FC, Hugo Adell Figols, va ser guardonat per la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, amb la medalla de plata per als jugadors. Aquest guardó li va ser atorgat per la seva fidelitat al seu club de tota la vida, el Morella FC, amb el qual porta 18 temporades federat.

Esports

80

Resum 1er quatrimestre temporada 2008-2009 del CBF Morella

A meitat temporada i passats ja quatre mesos de com-peticions, és un bon moment per a fer balanç de la primera meitat de la temporada per al Club Bàsquet Femení More-lla. Enguany el club ho formen 44 xiquetes dividides en qua-tre equips, en cada un dels quals hi ha xiquetes de dos cur-sos distints.

L'equip benjamin ( 8 i 9 anys) no participa en com-peticions oficials, però un parell de vegades al mes bai-xa a Castelló a disputar par-tits que es poden denomi-nar d'entrenament, o forma-tius, en els que ni tan sols hi ha actes ni marcadors. Qua-si sempre li toca jugar con-tra equips masculins, i enca-ra que no sempre els resul-tats són positius, la progres-sió és bona i estos partits ser-veixen per a anar foguejant-se de cara al seu pas a la com-petició aleví.

L'equip aleví, a meitat competició ocupa el quart lloc en la classificació, darrere del CB Castelló, Nou Bàsquet i Burriana, tots ells formats per xiquetes de segon any, mentre les nostres participen amb xi-quetes de primer i segon any (10 i 11 anys). La progressió és la correcta i és un dels grups amb més futur del club, i segu-rament donarà molt que parlar. Cinc components de l'equip – totes de primer any- formen part de la preselecció aleví autonòmica, de la que formen part 12 xiquetes de la provín-cia de Castelló.

L'infantil (12 i 13 anys) , que participa en competició au-tonòmica està completant una brillant primera fase, de la

que quatre equips es classificaran a la fase final autonòmica a la que tenen accés els 8 millors equips de la comunitat. A pesar que ¾ parts de l'equip ho formen xiquetes de primer any estan competint amb brillantor, pràcticament tenen as-segurat el quart lloc encara que en una lluita tancada amb El Pilar de valència pel tercer del grup A.

La fase final, els millors equips de la comunitat, esta-rà composta pels equips se-güents: Nou Bàsquet feme-ní de Castelló i CBF morella de la província de Castelló, El Pilar, Picken Claret i Ros Ca-sares de la província de Va-lència, i San Blas, Cabo mar i Akra Leuka de la província d'Alacant.

Tres representants de l'equip formen part de la pre-selecció autonòmica per al pròxim campionat d'Espa-nya: Ivana Garcia, Rosé Adell i Maria Carceller.

Finalment, el cadet (14 i 15 anys), ja acabada la primera fase, ha acabat en segon lloc del seu grup, classificant-se a la segona fase a la què, en este cas, es classifiquen només els sis millors equips de la comunitat, que en este cas han sigut: de Castelló, el Nou Bàsquet Femení i el CBF morella; de Valèn-cia, el Ros Casares i el Picken Claret; i d'Alacant, el San Blas i el Cabo Mar.

En ambdós casos, els quatre millors de la comunitat dis-putaran la final Four Autonòmica i els dos millors jugaran el campionat d'Espanya. De l'equip cadet està convocada per la selecció autonòmica per al campionat d'espanya An-drea Albalat.

Equip de basquet femení de Morella

Esports

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

81

El gran treball que s'està fent el CBF morella i els resul-tats del qual queden reflectits en l'anterior resum, va ser premiat este nadal pel C.B. Castelló amb l'entrega d'una pla-ca al club morellà per “a la millor tasca formativa i de divul-gació del bàsquet a la província de Castelló”

De cara a un futur pròxim en el club ja es preparen els viatges de la present temporada en què està previst que els equips infantil i cadet vagen a Eivissa a participar en el me-morial David Bloot i els equips de mimibasquet realitza-ran també el seu viatge de cap de setmana anual a una al-tra província.

Calendari del Morella FCLOCAL VISITANT DATAMORELLA FC CF TIRIG 4-0CF LA JANA MORELLA FC 2-3MORELLA FC CD VINROMA 2-1CF VILLAFRANCA MORELLA FC 1-2MORELLA FC SPORTING BENICARLO “B” 8-1UD BENASAL MORELLA FC 2-4ADC PEÑÍSCOLA MORELLA FC 2-0MORELLA FC ESPORTIU CINCTORRÀ 1-0UD ATZENETA MORELLA FC 3-2MORELLA FC CD PLAYAS ALCOSSEBRE 3-1CF TORREBLANCA MORELLA FC 3-0MORELLA FC CD ELS IBARSOS 0-2MORELLA FC RC SALSADELLA 2-2ESPORTIU MORELLA FC 1-2ROSELL CF TIRIG MORELLA FC 0-2MORELLA FC CF LA JANA 25/01/09CD VINROMA MORELLA FC 01/02/09MORELLA FC CF VILLAFRANCA 08/02/09SPORTING BENICARLÓ “B” MORELLA FC 15/02/09MORELLA FC UD BENASAL 22/02/09MORELLA FC ACD PEÑISCOLA 01/03/09ESPORTIU CINTORRÀ MORELLA FC 08/03/09MORELLA FC UD ATZENETA 22/03/09CD PLAYAS ALCOSSEBRE MORELLA FC 29/03/09MORELLA FC CF TORREBLANCA 05/04/09CD ELS IBARSOS MORELLA FC 26/04/09MORELLA FC DESCANSA 03/05/09RC SALSADELLA MORELLA FC 10/05/09MORELLA FC ESPORTIU ROSSELL 07/05/09

07/10/2008 RAMONA CERDAN BARREDA

15/10/2008 PILAR QUEROL SABATER

16/10/2008 CARMEN BORRAS MESTRE

01/11/2008 JOAQUIN SEGARRA MONFORT

05/11/2008 DELFIN MARTI ORTI

19/11/2008 ANTONIA TOSCA MARIN

01/12/2008 ALEJANDRO PITARCH GASULLA

01/01/2009 AGUSTÍN GASULLA BORRÁS

08/01/2009 ANGELITA SANZ FERRERES

11/01/2009 VICENTE GODES ESTUPIÑA

11/01/2009 ELENA FERRER GASULLA

12/01/2009 TOMAS FERRAS FABREGAT

15/01/2009 ELVIRA ESCUDER ESCUDER

Ens han deixat

08/11/2008JOSE LUIS ZAFRA MARIN amb Mª VALLIVANA MESEGUER PALLARES

10/01/2009MANUEL PORCAR MIRALLES amb SILVIA ALVAREZ MORAL

Matrimonis

Registre Civil

Naixements

14/10/2008ALEXANDRA ELEN GAIA

HORVAT BALAN Filla de Ciprian Ioan i

Mariana Izabela

04/11/2008CLARA ROYO REDO

Filla de Miguel Antonio i Raquel

11/11/2008ALEX ADELL RIPOLLES Fill de Sergio i Domitila

13/11/2008PAU MESTRE MARCOBALFill de José Luis i Vallivana

19/11/2008AITANA PEREZ OLIVA Filla de Ramiro i Elena Maria

03/12/2008PAZ LOPEZ SEGURA

Filla de Manuel i Lucia

23/12/2008JUAN JOSE PITARCH MESTRE

Fill de Ivan José i Elvira

26/12/2008EDITH HERRERA MARTI. Filla de Jesús i Almudena

12/01/2009SARA ZAFRA MESEGUER

Filla de José Luis i Mª Vallivana

07/11/2009MACARENA GARCIA MANRIQUE

Filla de Sergio i Mar

14/01/2009MIGUEL FRANCO MOYAFill de Alejandro i Sandra

Morella

Octu

bre - g

ener 2008/0

9

83

Les noves instal·lacions en el bosc de Pereroles ens

ofereixen el lloc idoni per a la convivència, però no sols amb els nostres, amics, familiars, companys... si no també convivència amb la natura. Cuidar-la i respectar-la és obligació de tots, de la mateixa manera, tots tenim dret a disfrutar-la.

Pereroles el bosc de l’aventura naix amb aquest propòsit, reforçar els valors del que ens envolta, la nostra gent, el nostre medi, el nostre poble.