Butlleti Informatiu de la Secció sindical de CCOO a Forestal Catalana, SA.

Número 8Febrer 2012

ELS TREBALLADORS DE LES EMPRESES PUBLIQUES, ELS MÉS PERJUDICATS PER LA REFORMA LABORALForestal Catalana, la resta d’em-preses publiques i treballadors amb contracte laboral de l’adminis-tració som els grans afectats pel Decretazo de reforma laboral que ha aplicat el Govern espanyol del PP. Una reforma en què ha quedat més que patent que Rajoy va men-tir descaradament en les seves promeses electorals de no abaratir l’acomiadament (igual com va fer amb la promesa de no apujar im-postos, entre d’altres).Si fins ara disposàvem d’una certa estabilitat i garanties laborals, a partir d’ara la Direcció podria aprofitar la normativa per fer pràcticament el que vulgui amb

guanyades a FC i a altres empreses públiques. Així, l’acomiadament era improcedent, el que vol dir que la indemnització era de 45 dies per any i fins a 42 mensualitats. La diferència és abismal. En els contractes fixos que fins ara tenien dret a aquests 45 dies d’indemnització per any, realment en molts casos això no es podrà fer efectiu perquè els acomiadaments seran objectius en la majoria de casos a partir d’ara. I quan siguin improcedents computaran 45 dies dins a la data del Decretazo, i 33 després. Els nous contractes indefinits tindrien tots una indemnització màxima de 33 dies per any (màxim 24 mesos), quan siguin acomiadats improcedentment.

Es podria acomiadar per absentisme. Seria suficient faltar el 20% de la jornada de treball durant 2 mesos, sigui per causes justificades o injustificades. L’Empresa podria presentar un ERO i executar-lo sense acord amb el Comitè d’Empresa i sense ni tant sols l’acceptació de l’Administració laboral. Ningú controlarà els ERO. La pròrroga màxima dels convenis caducats seria de 2 anys. Això vol dir que, si no hi ha acord entre Empresa i Comitè, deixaria d’existir el Conveni i només ens quedaria defensar els drets individuals... (atenció, pregunta: què farà la Direcció de l’empresa si vol carregar-se un dret laboral i els sindicats no acceptem?). En la negociació de convenis,

els treballadors i treballadores. Si algú creu que estem exagerant, que llegeixi les mesures que ens afectarien directament: Es podrien fer acomiadaments col·lectius o individuals per causes objectives quan l’empresa argumenti causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció. En aquests casos es pagaria una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, fins a 12 mesos com a màxim. Fins ara era molt difícil demostrar aquestes causes, tal com han reconegut les sentències

si no hi ha acord, es crearia la “Comisión Consultiva de convenios Colectivos” que designarà un “àrbitre” el qual prendar a decisió. Encara que hi hagi conveni, l’empresa podria “despenjar-se”, que vol dir no aplicar part del conveni, quan consideri que aplicar-lo li perjudica perquè “té dificultats”. No hi hauria ningú per controlar això...

PERÒ TOT AIXÒ ES POT ATURAR!SORTIM TOTS I TOTES AL CARRER EL DIUMENGE 19. DIGUEM PROU!

CAP A LA VAGA GENERAL!

Número 8 - febrer de 2012

Secció Sindical de CCOO a Forestal Catalana, SA.2

Altres detalls de la Reforma Laboral del PP Es crearia un nou contracte in-definit que podrien utilitzar les pimes per a contractar menors de 30 anys. El periode de prova és d’un any (du-rant aquest temps, l’acomiadament és lliure, o sigui gratis), i a sobre l’empresa gaudirà d’una deducció de 3.000 € pel primer contracte que faci. (res no impedeix contractar a un jove, als 10 mesos acomiadar-lo i contractar un altre, etc., i sempre es-talviant-se els 3.000 € d’impostos).

El jove podria cobrar el 25% de la prestació d’atur mentre cobre el salari d’aquest nou contracte (clar, és tant precari que si no és així no arribaria per viure).

A partir del 31 de desembre, no es podrien encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos (l’única mesura positiva).

L’edat máxima per accedir al contracte de formació i aprenentat-ge (salaris de miseria) seria de 30 anys, fins que la taxa d’atur no baixi per sota del 15%.

Es fomentaria la contractació in-definida de joves menors de 30 anys amb 3.600 €, i 4.500 si són aturats de llarga durada (subvencions a les empreses amb els diners de to-thom).

Es donaria més poder a les mútues per avaluar les baixes per incapacitat temporal (més treballa-dors hauran d’agafar-se l’alta sense

estar recuperats).

Es proposa un pla de la Inspec-ció de Treball per combatre el frau i l’economia submergida (nosaltres pensàvem que el que feia falta eren inspectors d’Hisenda, per detectar els grans defraudadors que són els principals empresaris i grans fortu-nes del país!)

Els aturats que cobrin prestació d’atur haurien de realitzar serveis d’interès general en benefici de la comunitat. (És a dir, mà d’obra gratis per a cobrir serveis públics necessa-ris, i que els dificultarà buscar feina).

Les ETT podrien actuar com agències privades de col•locació.

Número 8 - febrer de 2012

Secció Sindical de CCOO a Forestal Catalana, SA. 3

Tarragona: 12 hores a l’Estàtua dels Despullats (Rambla Nova)Lleida: 12 hores a la Plaça Ricard Viñes

Girona: 12 hores a la Plaça de la IndependènciaTortosa: 12 hores a la Plaça del Carrilet

Número 8 - febrer de 2012

Secció Sindical de CCOO a Forestal Catalana, SA. 4

Els delegats de CCOO a Forestal Catalana estem per ajudar-te. Posa’t en contacte amb nosaltres per a aclarir dubtes, demanar informació o afiliar-te a CCOO:Barcelona: Jaume Grau (Pres. C. Empresa). Tel. 675.783.330 intercentres.forestalcat@gmail.com Albert Oriol (Secció Sindical). Tel. 638.68.43.13 beto.oriol@gmail.comGirona: Josep Maria Valls (delegat): Tel. 675.782.039Tarragona - Terres de l’Ebre: Joel Durà (delegat): Tel. 675.783.719Lleida: Albert Porté (delegat): Tel. 661.47.39.24

On pots trobar-nos?

En 30 anys de democràcia s’han aprovat 9 reformes laborals. Algu-nes d’elles van ser tirades enrere o rectificades després de mobilitza-cions massives al carrer.

El 1988, Felipe González va inten-tar aprovar una reforma laboral per abaratir l’acomiadament i introduir un contracte per a joves sense pres-tacions socials. La gran Vaga Ge-neral del 14-D va forçar el PSOE a retirar la mesura, i a incrementar la despesa social.

És inútil protestar? És contraproduent fer una vaga general?

Breu cronologia de la crisi i la guerra total del gran capital contra l’Estat del Benestar i els drets laboralsEl Aquesta és la història de terror d’una crisi que la immensa majoria de treballadors no vam provocar, però que en canvi ens estan fent pagar amb sang i llàgrimes.

La reforma que va intentar el 2002 el govern de José Maria Aznar (amb majoria absoluta) es va poder rec-tificar de manera molt important, introduint-se algunes millores per als treballadors com la limitació als contractes eventuals, o la introduc-ció dels contractes de relleu.

Les manifestacions i el dret de vaga són les einies fonamentals de què disposem els i les treballadores per a defensar els nostres drets. Si no les usem, les acabarem perdent.

El que és segur és que no fer res no canvia les coses. La resignació, la pitjor enemiga.

Primer es van gastar els nostres diners en obres que no ens feien cap mena de falta (AVE, aeroports, ports, autopistes, etc.) i van jugar al joc de l’especulació immobiliària.

Després van donar milers de milions d’€, dels nostres im-postos, als grans bancs privats, per “evitar la crisi financera”.

Aleshores es van adonar que havien buidat les arques públi-ques i van començar a retallar serveis públics bàsics (educació, sanitat, serveis socials, medi ambient...), per “eixugar el dèficit”.

Ens van dir que necessitaven més diners i ens van apujar els impostos que paguem tots i totes (IVA, IRPF, etc.), però no van tocar els impostos a les empreses (Impost de So-cietats) ni van limitar els moviments especulatius (SICAV, fluxes financers mundials).

Com que encara hi havia “massa” despesa pública, van re-duir els salaris dels treballadors públics i van acomiadar per-sonal laboral i interins.

Ara han vingut a abaratir l’acomiadament i a ficar la por al cos de tots els treballadors treballadores, que estarem més i més precaris.

I ja ens anuncien que aviat ens trauran el que ens queda: el dret a protestar, eliminant o reduint el dret de Vaga.

FINS A ON ENS DEIXAREM ESCLAFAR??

QUÈ MÉS FA FALTA PER A REACCIONAR??