16
L’Escola de Músics (Riera Alta 10 i 43 · 08001 Barcelona. Tel:93 441 00 31) Escola de Música JPC (Carme 15-17 local int 2a. 08001 Barcelona. Tel:93 301 07 18) Des. 2009 Nº15 LES NOSTRES ORQUESTRES Raval’s Simfònic . Jove Orquestra L’EM . L’Orquestra Sènior .

butlletí nº15

Embed Size (px)

DESCRIPTION

revista de l'escola

Citation preview

Page 1: butlletí nº15

L’Escola de Músics (Riera Alta 10 i 43 · 08001 Barcelona. Tel:93 441 00 31) Escola de Música JPC (Carme 15-17 local int 2a. 08001 Barcelona. Tel:93 301 07 18)

Des. 2009 Nº15

LES NOSTRES ORQUESTRES Raval’s Simfònic . Jove Orquestra L’EM . L’Orquestra Sènior .

Page 2: butlletí nº15

Ràval’s Simfònic

2

Es fa difícil parlar d’una orquestra quan un forma part del grup de músics que la forma. Cada dimecres, en un local del raval barceloní, ens trobem un grup de músics, al voltant d’una vintena per tal de fer música plegats. Podria semblar una trobada informal, però no ho és. Tots som estudiants d’una mateixa escola de música que tots ja coneixeu. L’objectiu és formar una orquestra simfònica amb tots els instruments que conformen les orquestres simfòniques arreu del món: corda, vent, percussió, etc. Els professors també toquen al costat dels seus alumnes. Això no és habitual a la resta del món, no és gens fàcil trobar-ho. A més a més toquen el seu instrument com qualsevol altre alumne, tot vetllant per una correcta interpretació i demanant a cadascú, més enllà del seu nivell musical, el que pot donar de si mateix. En tot aprenentatge musical el tocar amb altres instruments és una tasca important que afavoreix l‘aprenentatge musical del propi instrument i de la música en sí mateixa com a art d’expressió humana. L’objectiu de l’orquestra no és només les relacions humanes o potenciar el fet humà, sinó fer música i fer-la el millor que cadascú pot. L’ambient no és competitiu, ans al contrari, sinó simpàtic, càlid i engrescador, a on els altres són tant o més importants que un mateix. Hi ha quelcom d’important també i és el fet de què tot i que predomina la joventut en l’edat dels membres. També hi participen persones d’edat madura. Però l’actitud i la intenció de la gent, més enllà de la seva edat -siguin joves o més grans- i de la pròpia individualitat, és molt col·laboradora i es promou el concepte de col·laboració. Això fa que l’ambient de treball sigui molt bo, càlid i solidari. És en aquest curs que realment el nivell de l’orquestra ha millorat exponencialment en comparació amb altres anys. El repertori és força variat: clàssic, música de pel·lícules, etc... Però, sobretot, penso que hi ha una cosa important que cal dir, sens dubte, que som molt afortunats els que estudiem música i instrument, de poder trobar un espai on sobretot ens trobem a gust i podem gaudir d’una activitat creativa, artística, pacifista i entranyable en un món on tot això fa tanta falta promoure.

Antonio Tejero

Page 3: butlletí nº15

Jove Orquestra de L’EM

3

Director: Jordi Guri

El grupet de joves assagen els dilluns a Riera Alta 43 en dues parts: la primera són set músics i la segona ja en són 13. Hi van violinistes, violoncel.listes, guitarristes, pianista, clarinetistes i percussionista. La concentració és total i com podeu comprovar a la foto riuen molt i s’ho passen prou bé. Actualment toquen una peça de Georg Friedrich Händel, el gatet còsmic d’en Doraemon i una peça catalana . Una gran varietat d’obra per a tot els gustos i sensibilitats.

Page 4: butlletí nº15

Orquestra Sèniors

4

Per què no? A vegades la vida m’ha sorprès amb realitats en què mai havia pensat que arribessin a formar part de mi mateixa, simplement pel fet de creure que eren lluny del meu abast o bé perquè eren impensables. Una d’aquestes realitats ha pres cos en una formació musical gràcies a la idea que un grup de mestres de l’Escola de Músics i JPC va tenir a finals del tercer trimestre del curs 2008/2009: reunir un grup d’alumnes adults que no feia massa temps havien començat amb un instrument, amb la finalitat de tocar, d’aprendre i gaudir tots plegats de la música. I així va començar la meva realitat. Un dimecres del mes de maig, classe de piano; truquen a la porta i de sobte et presenten la idea i et diuen que han pensat en tu. Reacció: sorpresa, impensable, no ho entens. Les classes de piano van començar al setembre. Esteu segurs? I amb por i inseguretat tires endavant, perquè et veus recolçada i valorada pels mestres de l’Escola i perquè a la vida les coses s’han de provar. Un dia et passen les partitures, et fan saber les dates dels assaigs; llavors sents que allò va de debò i que tens una responsabilitat vers altres companys. Arriba el moment del primer assaig, de conèixer la gent, de saber què passarà, com sonarà i de si tu encaixaràs. Violoncels, violins i piano, dues partitures senzilles i tres mestres de l’Escola. Tot a punt. Comença la nostra aventura. Un segon assaig i... hem de tocar en públic!!! Quina idea més agosarada!!! El 17 de juny va ser el nostre debut al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Vam ser capaços de tocar junts. Evidentment sonàvem com a principiants, però ho vam fer. Què passaria ara? Estiu, vacances, continuaríem al proper curs? Doncs sí benvolguts lectors que aprecieu la música. Tornem a estar en marxa i aquesta vegada amb més intensitat. El 14 de novembre ens vam retrobar amb ganes de veure cares conegudes i de tirar endavant el projecte. Al que s’hi han afegit cares noves. Això creix!! Ara els assaigs són cada setmana. Més responsabilitat, més hores d’estudi, en definitiva, més dedicació. Entre tots aprendrem molta música, aprendrem els uns dels altres, anirem endavant amb esforç i amb il.lusió. Gaudirem del que farem. Gràcies, Escola de Músics i JPC per oferir-nos aquesta realitat, gràcies mestres de l’Escola que heu volgut implicar-vos en aquesta nova formació i ens feu vibrar amb la música. Gràcies companys de la nova formació per la vostra música. Visquem la música!! Visquem la vida!!

Montse Vieco

Page 5: butlletí nº15

Itàlia

5

Ara ja farà un cert temps, la Raval's Band i l’orquestra Raval simfònic es van encaminar cap a l'aeroport. Anàvem dirigits a fer un intercanvi a un petit poble d’Itàlia anomenat Sassoferrato, gràcies a una de les nostres companyes d’orquestra, l’Enrica. El viatge d'anada no va ser tant tranquil ni ràpid com s'esperava, ja que aquest cop no feia falta passar 18 hores en un autocar com quan vam anar cap Alemania, l'avió va sortir amb una hora de retard. Un cop vam arrivar, vam haver de fer un segon viatge en autocar que va durar ben bé unes 4 hores i mitja, ja que el conductor, es va perdre entre carreteres italianes. Amb les ganes que teníem d’arrivar se’ns va fer un camí molt llarg. El viatge ja havia començat. Era un viatge que prometia molt i que de ben segur no va decebre a ningú ja que molts alumnes van aprofitar per conèixer-nos millor, entre excursions al riu, excursions a una de les coves més grans del món, visites a esglésies, etc. Tot de llocs espectaculars! Impressionant. També vam passejar per Roma, l’últim dia de la nostra estada i, ben segur, que a tots i a totes, Roma se’ns va fer curta, la visita. Els membres de la banda italiana amb la que vam fer l'intercanvi eren molt amables i educats, alguns es van fer de senguida amb els italians i algun que altre va viure un petit “romance”. També s’ha de dir que la relació entre els alumes de l’escola es va agrandir moltíssim. Tampoc no va faltar el clàssic partit de Futbol, "Itàlia- BCN ", que vam guanyar gràcies als bons jugadors estrella de L'Em. Un altre personatge estrella va ser el Director de l'Escola, Jordi Farrés, amb la seva màgia per dur a terme màgiques bromes* (que es transcriuen més abaix) i el seu art del riure. El Tolo va portar algun acudit nou, com el de Bon Vent i Barca Nova, però també va repetir els clàssics i va realitzar divertides imitacions. També el Pau Carreño es va abonar a la festa, realitzant les seves performances: explicant acudits, ballant, montant algun que altre espectacle, etc. En aquest viatge cal dir que ens deixava rebentats cada dos minuts, perquè ens adormíem per tot arreu. Cada cop que pujàvem a l’autocar, dormíem, cada cop que arrivàvem on estàvem instal.lats, dormíem… i és que ens van fer anar amunt i avall sense parar! Però per dormir tant, també havíem d’anar amb compte, ja que Itàlia pot ser un lloc perillós on poden entrar animals a la teva habitació mentre dorms, com escorpins, porcs senglar o gats!!! Als pobles del voltant els va agradar molt la nostra visita, on vam tocar, ballar (fins i tot una sardana), riure i disfrutar. Ens van comentar que feia temps que no passava quelcom així al poble. Cadascú dels que van anar-hi tindran al seva visió, però creiem que fou un viatge

impressionantment divertit, digne de recordar. I tant de bo se’n puguin fer molts més com aquest. Moltes gràcies per fer d'aquest escrit una realitat! Acudit d’en Jordi: *Mentre la Júlia Navazo estava triant els pantalons que es posaria degut al fred, quan de cop entra en Jordi Farrés dient: -Caramb Júlia, per haver fet la sele, de selectivitat en tens ben poca JAJAJAJA

Pau Carreño i Cristina Vallès.

Page 6: butlletí nº15

Els joves escolten...

6

Alumnes i professors de l’escola us recomanen els seus discos preferits

Yann Tiersenn ” El fabulós destí d ’ A mélie Poulain ” La banda sonora d’aquesta pel.lícula és molt maca i alegre. Recomano especial-ment que la veieu perquè és molt entretinguda.

Irene Quitana

alumna de flauta

Lax'n'Busto “ Relax ” Té estil, rock català i molt bo, amb influències d’Aerosmith, Red Hot Chili Peppers i Bon Jovi que representa un nou gir a la banda amb el nou cantant “Salva”.

Adrià Julià

alumne de piano modern

Myriam Swanson/Cesc Pascual “ E ssa É a Nossa Bossa” El recomanem perquè ens posi un excel.lent a final de curs… No, que és molt bo. En Cesc toca com un autèntic brasiler. Podeu escoltar quatre temes a: http://www.myspace.com/myriamswansoncescpascual

Júlia Pérez i Marta García de Herreros,

alumnes del Cesc.

Stevie Wonder “ S ongs in the Key of Life ” És el fantàstic .

Xavier Alayrach,

professor de cant.

Alesha Dixon “ T he Boy Does Nothing ” M’agrada perquè es pot ballar i és molt xuli.

Laura Vallès,

alumna de piano modern, bateria i moltes coses més.

Page 7: butlletí nº15

Calendari

7

16 de desembre: Audicions Musicals

17:30 - Sensibilització 18:00 - Grups Instrumentals 18:45 - Orquestres 19:45 - Raval's Band 20:30 - Combos

CCDFB - La Bonnemaison C/ Sant Pere Més Baix, 7

17 de desembre: Cantada de Nadales

Palau de la Virreina - Plaça Padró

19 de desembre: Pas de nivell al C/Riera Alta 10

19 de desembre: 1ª JAM SESSION al C/Riera Alta 10

17 de gener: Raval Simfònic i Raval’s Band (Carpa Avd. Mistral)

23 de desembre al 6 de gener: Festes de Nadal

11 a 14 de febrer: Festes de Santa Eulàlia. Activitats de l'escola pel barri.

27 de març: Pas de nivell

28 de març al 5 d’abril: Festes de Setmana Santa

16 al 22 de juny: Audicions Finals

Page 8: butlletí nº15

Vell Combo

8

Late’in Jazz Late´in Jazz és un grup de joves que interpreta temes de caire llatí, donant-los el punt d´improvisació necessari per a ser considerat jazz. El grup el formen quatre joves d´entre 16 i 18 anys, estudiants de música extraoficialment, que toquen piano, saxo, bateria i baix. Late´in Jazz nasqué de la necessitat d´aquests joves estudiants de poder posar en pràctica tots els seus coneixements d’aquests estils, ja que és molt difícil trobar gent d´aquesta edat interessada en el jazz llatí o el jazz més americà. Aquests joves van començar ja fa un parell d´anys a reunir-se amb l´afany de trobar un estil propi que els permetés interpretar en la majoria dels casos versions de temes coneguts, com d´altres que no ho són tant, així com algun tema propi. El caràcter llatí i el vessant creatiu en la improvisació són el comú denominador dels temes que interpreten. Tot i la curta vida del grup, aquest ha participat en festes majors, en locals de copes, en sales musicals, així com teatres i concerts benèfics arreu de Catalunya. Per l´estil de música que el caracteritza, Late´in Jazz té més tendència en participar en actes en locals tancats així com festes privades que no pas en concerts a l´aire lliure.

El Vell Combo és un trio de joves músics, no professionals, que interpreten temes d´estils tan diversos com són el jazz, el be-bop, el funky i fins i tot el gospel. El grup està integrat per Víctor Oller al piano (18), Jordi Partal al saxo (19) i Andreu Pitarch a la bateria (15). El grup va començar a l´Escola de Músics i Juan Pedro Carrero ara fa 8 anys. Inicialment, vam començar a tocar “ per obligació ” . La classe de combo pretenia reunir nois de diferents edats perquè aprenguessin i disfrutessin tocant. Estaven sota la supervisió d´un professor, que era el que triava els temes, els estructurava i corregia els errors. Un cop el combo es va separar, fa més o menys cinc mesos, les ganes de seguir tocant, van fer que començessim a tocar per la nostra banda, sense la supervisió de ningú. Des què es va formar, el Vell Combo ha actuat en llocs com l´Hotel España, diversos centres cívics, bars... També ha tocat amb el reconegut saxofonista Bill Evans en la presentació del seu disc Soulgrass a l ’ FNAC del Triangle. El que pretén el Vell Combo és entrenir, fer disfrutar a qui l´escolta i a la vegada difondre un estil poc reconegut a España com és el jazz. Andreu Pitarch

Page 9: butlletí nº15

Not Just Jazz

9

Pulpito y sus calamares

Not Just Jazz és un quartet de jazz, format per amics, que toca diversos estils de jazz i no només jazz... des del jazz vocal fins l'instrumental i des del jazz clàssic fins al swing retro de Michael Bublé i les pròpies versions, toca diferents gèneres com ara cabaret, swing, gospel, blues, mambo... El proper pas a realitzar són les composicions! El quartet va néixer el novembre de l’any passat sent un duo de veu (Bàrbara Roset) i piano (Víctor

Oller) que va interpretar dues cançons en un concert dedicat a la dignitat laboral dels músics, a la sala ‘Els genis’ a Badalona. Uns mesos més tard s’hi incorporava l’element rítmic, el bateria (Guillem Molné), amb la finalitat d’aportar el swing als temes que tocava i, finalment, la clarinetista (Marina Ollé), que s’afegia sobre una base melòdica, harmònica i rítmica, a mode d’ornamentació i enriquiment polifònic. El grup ha actuat a diversos llocs, com ara el Museu Marítim de Barcelona, el Cafè Teatre Llantiol, la Universitat Pompeu Fabra, el restaurant Danzarama o la Sala Monasterio, entre d'altres, i des de fa un any participa en un espectacle d'humor i jazz juntament amb el còmic catalano-gallec Alberte Montes. La formació esmentada es va estrenar al ‘Centro Galego de Barcelona’ i més tard va actuar al Centre Cívic Cotxeres Borrell (on actuarà un altre cop per a les festes del barri de Sant Antoni), com a prova per a l’esperada mise en scène al Centre Gallec de Brussel·les, on va tenir força expectació. Darrerament ha estat dos dissabtes seguits representant l’espectacle al Cafè Teatre Llantiol, on tant humor com jazz va debutar. Aquesta barreja entre el monòleg humorístic –recolzat amb gags i efectes musicals– i el jazz cantat en directe permet unir en un tot aquestes dues disciplines artístiques i crear un show fresc i graciós que causa sensació en el públic, tot introduint l’espectacle amb la coneguda música de Chicago. Víctor Oller

Finalment, després d´aquests grups amb la diversitat d´estils que giren al voltant del jazz, hem decidit, sense abandonar els nostres orígens, canviar radicalment de gènere i iniciar una nova aventura en el món de la rumba. Membres de les agrupacions anteriors i noves incorporacions han creat Pulpito y sus Calamares, un grup de formació recent que preveu la seva primera actuació per al 24 de gener al Centre Cívic Cotxeres Borrell, durant les Festes del barri de Sant Antoni. El grup, que es fa els seus propis arranjaments, no es limita a tocar únicament rumba, sinó que amplia els seus horitzons a la salsa i a la samba, i fins i tot a la música disco. Els membres que formen el grup són la Bàrbara Roset a la veu, el Joan Calpe a la guitarra, el Cesc Domingo al piano, el Bernat Bas i l´Andreu Pitarch a la secció rítmica ( b ateria i congues ) i, a la secció de vents, el Víctor Oller al clarinet, el Jordi Partal al saxo alt i el Pau Domingo i l´Adrià Torres al trombó. Com es pot comprovar, ens falta un baixista, no per gust, sinó perquè és difícil trobar-ne de la nostra edat! Així que si hi ha algun baixista entre els 18 i els 25 anys, més o menys, que estigui llegint aquest article i li vingui de gust tocar en un grup de rumba, que truqui al telèfon de l´escola, on li donaran alguna referència del grup! Pulpito’s, després de la seva estrena a les Festes de Sant Antoni té previst d´actuar al mes de febrer per a la festa de Carnestoltes a càrrec del grup de percussió brasilera SAMBAO. Víctor Oller

Page 10: butlletí nº15

L’instrument

10

Coneixes la viola? La viola és el més desconegut dels instruments de corda. La seva semblança amb el violí fa que passi més desapercebuda. Per entendre-ho millor hem fet una llista de les diferències entre la Viola i el Violí: la viola és més greu:

el seu registre és un interval de quinta més baix que el violí i correspon a l ’octava alta del violoncel. La seva afinació d’ a gut a greu és: LA, RE, SOL, DO

la viola és més gran: com que té una afinació més greu necessita una caixa de ressonància una mica més gran. Tot i així es toca recolzant-la a l ’ espatlla, igual que el violí.

La viola per tant, tindrà un timbre menys penetrant que el violí i els seu so es pot definir com a càlid i avellutat. Ideal per a les persones a qui agraden els sons dolços i de tessitura de contralt. El paper de la Viola dins l ’ Orquestra és molt important ja que exerceix de nexe entre els violins i els violoncels. El fet que hi hagi menys estudiants de viola que de violí, fa que sigui un instrument molt sol·licitat per les orquestres i que tocar la viola es consideri una bona opció de futur. Així que si us interessa estudiar aquest instrument, pregunteu a secretaria, o demaneu per la Cèlia, que us aconsellarà la mar de bé.

Page 11: butlletí nº15

Històries musicals

11

    L’1 de març del 2010 es commemora els 200 anys del seu naixement. Va ser un gran músic, compositor, professor i pianista de nacionalitat polonesa. Va néixer en un poblet de Polònia que es diu Zelazowa Wola. Chopin va viure en el segle XIX. Va ser un dels més importants compositors d’aquest període que anomenem Romanticisme. Molts altres compositors importants també van viure en aquest mateixa època com: Franz Liszt, Robert Schumann, Giuseppe Verdi, Richard Wagner. Tots ells es coneixien. Chopin va estudiar música quant encara era petit. Li agradava moltíssim. Conten moltes anècdotes sobre això; una és de quan era un nen petitó

que plorava quan escoltava una cançó al punt que els seus pares pensaven que al nen no li agradava la música. Però contràriament tenia una veritable passió. Els adults de vegades no comprenen res de res. Fryderyk tenia tres germanes, Ludwika, Izabella i Emillia. Van créixer en un entorn on el gust per la cultura general, principalment la música, era considerable. Va començar a estudiar piano amb la seva germana Ludwika i tan sols amb set anys ja composava les seves primeres Poloneses amb l’ajuda del seu pare. Als vuit anys tocava el piano amb mestria i va fer la seva primera presentació en públic el 24 de febrer de 1818. Va ser molt famós a Polònia. Va tocar en molts concerts privats dels nobles polonesos en el teatre de Varsòvia. Va arribar a París en 1831 amb dolor per deixar la seva pàtria i la seva família que tant estimava. Aquest dolor var ser una font inesgotable d’inspiració. Tenia molta il·lusió per conquerir aquesta ciutat. París era el més important centre cultural de la seva època. Era el cor d’Europa. Aquí trobà els més importants escriptors, pintors, músics i tota mena d’artistes. Va conèixer una dona, que va ser la més important en la seva vida: Georg Sand, una escriptora de molt renom a la seva època. Amb ella va passar unes vacances a Mallorca, precisament a la Cartuja de Valldemosa. Avui hi ha un museu a la casa on van viure. Chopin ja de petit tenia una salut molt feble i pel tràgic destí va patir la més terrible malaltia de la seva època: la tuberculosi. Chopin va morir el 17 d’octubre de 1847. Ens va deixar una obra rica d’un refinament artístic ple de poesia, de drama inspirats en els records de la seva pàtria. Va contribuir molt per l’evolució de la tècnica pianística i de com ensenyar-la; per una música on deixa transparentar el seu més íntim ser. El seu cos es va quedar a París.Es va obeir l’última voluntat del músic, extraient el seu cor i depositant-lo a l’Església de la Santa Creu de Varsòvia. I nosaltres es quedem amb la seva ànima amagada dins de cada melodia de les seves composicions. Paulo Kolb

Casa on va néixer

Fryderyk Franciszek Chopin 

Page 12: butlletí nº15

Composicions dels més petits

12

Els arbres de Nadal

Ildur Fajarnes 5anys

El fantasma espanta la Princesa

Clàudia Berrocal 8anys

Page 13: butlletí nº15

Els més petits ja fan concerts...

13

en família S1 

Andrés  Olívia  Gabriela 

Page 14: butlletí nº15

Qui és qui?

14

DECÀLEG DEL DIRECTOR DE COR

No estiguis mai satisfet amb el to que et dóna per començar, el teu sempre serà millor.

Queixa't de la temperatura de la sala d'assaig, de la il·luminació, de la manca d'espai, dels corrents d'aire. És millor fer-ho quan el director està nerviós.

Mira atentament la partitura just abans dels fragments importants. Demana repetir un tros o canviar de seient. Pregunta sovint. Fes veure que ja no

pots més. Fes-li creure al director que li estàs fent un favor personal al quedar-te.

Aclareix-te sonorament la gola durant les pauses (els tenors estan entrenats a fer això des del naixement). Els passatges instrumentals tranquils són una bona oportunitat per mocar-te.

Aquestes fotos antigues de qui seran? Pot ser un porfessor/a o secretari/tària de C/Riera Alta 10-43 ó de C/Carme 15.

Page 15: butlletí nº15

El passatemps de la súper Dalai !

15

Col.laboradors: Xavier Alayrach, Andrés i mama, Bernat Bas, Clàudia Berrocal, Pau Carreño, Cristina Colomer, Magalí Colomer, Dalai del Vall, Doraemon, Pau Domingo, Ildur Fajarnes, Joan Farrés, Jordi Farrés, Gabriela i mama, Marta García de Herreros, Jordi Guri, Adrià Julià, Paulo Kolb, Yolanda Mallofré, Olívia i mama, Víctor Oller, Jordi Partal, Carla Pérez, Joan Miquel Pérez, Júlia Pérez, Andreu Pitarch, Maria Ponsatí, Irene Quintana, Cèlia Rufes, Oriol Salamí, Antonio Tejero, Cristina Vallès, Laura Vallès, Montse Vieco.

1- 3· No arriba el teclat. Toca. Els seus dits s’estiren buscant les notes. Ell es en petit Amadeus Mozart. 4· Síncopa.

5-

2 Aquesta corxera s’ha perdut, hauràs d’indicar-li el camí fins a

1 Busca les 10 diferències.

SOLUCIONS:

3 Sopa de lletres amb missatge secret. Orgue, flauta travessera, acordió, guitarra, pandereta, pandero, arpa, oboè, viola, clarinet, tuba i gralla.

+ N

A  N  O  A  R  R  I  V  I  O  L  A  A  P  R  A 

N  B  A  A  E  L  T  E  C  L  A  T  T  U  B  A 

D  T  G  C  O  C  A  P  A  N  D  E  R  O  E  L 

E  O  R  O  B  O  E  S  S  E  U  S  D  I  T  S 

R  R  A  R  S  E  S  A  R  R  A  T  I  U  G  T 

E  G  L  D  I  R  E  N  B  U  S  C  A  N  T  L 

T  U  L  I  E  S  N  C  L  A  R  I  N  E  T  O 

A  E  A  O  T  E  S  E  L  L  E  S  E  N  P  E 

A  R  E  S  S  E  V  A  R  T  A  T  U  A  L  F 

T  I  T  A  M  A  D  E  U  S  M  O  Z  A  R  T 

                

                 

                

                  

                         

5 Escriu a les caselles els noms de 5 dels 6 dibuixos, de manera que a la línia vertical més fosca formi el nom del dibuix que falta.

G Ü I R O H E L I C Ò

G A I T A

F A G O T T R I A N G L E

4 Jeroglífic musical.

Page 16: butlletí nº15

Pinta i posa el nom de l’instrument.