El Dia de la Terra

Demanem més connectivitat al Parc Natural del Montgrí

Fem un hort ecològic a Sant Daniel

Si us plau, rius vius!

Comença la 23a edició del Concurs, animeu-vos!

Entrevista a Gabi Barbeta, ecoarquitecte

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 3 / agost 2010

nú

m. 3

/ a

go

st 2

010

Gràcies Ramon!

Responsabilitat, esforç, voluntat, insistència, va-lentia i, per sobre de tot, perseverança. Aquests són alguns adjectius per descriure un dels saltencs més lluitador i incansable, en Ramon Torramadé.

Malauradament, el 23 d’abril en Ra-mon ens va deixar. Són moltes les coses que en podríem dir però si una cosa el defineix és el seu “activisme polièdric”. No escatimava hores ni energies per a defensar i lluitar per a qualsevol tema per petit o lluny que fos si ell conside-rava que valia la pena.

Des d’aquest espai que ens ha prestat l’Associació de Naturalistes de Girona, l’Associació Marfull de Salt vol donar a conèixer a tothom l’enorme –i sem-pre imprescindible- implicació d’en Ramon en el moviment ecologista i de defensa del territori.

Per a nosaltres és difícil resumir en poques línies les experiències i lluites viscudes amb en Ramon: la campan-ya contra la línia de Molt Alta Tensió

(MAT), la campanya per a la recupe-ració del cabal ecològic del riu Ter, la campanya per a protegir els roures de la plaça del Mercat de Salt, la partici-pació a la plataforma de les Hortes, el Big Jump, l’impuls i coordinació del Projecte Rius a Salt, etc. i en podríem dir moltes més. Però, per sobre de tot, un dels aspectes que ens agradaria su-bratllar és la gran aportació que ha fet en Ramon a la protecció i millora del Parc de les Deveses de Salt.

En certa manera, ha fet un treball com la de l’escultor amb la seva obra. Amb una combinació perfecta d’energia, vi-talitat, constància i tossuderia ha con-tribuït, juntament amb altres saltencs i saltenques, a esculpir el que és ara el Parc de les Deveses. De la mateixa manera que l’escultura té una funció

estètica (contemplació de la bellesa) i una funció pedagògica, en Ramon amb la seva constant lluita ha contribuït a que, avui, tothom pugui contemplar no només la bellesa del Parc de les De-veses sinó també valorar la seva impor-tància ecològica i social.

Gràcies Ramon, per ser un escultor tan tossut i constant. Com diu Miquel Martí i Pol: “...cap esforç no cau en te-rra eixorca”. Estigues ben segur que des de Marfull, l’Associació de Natura-listes de Girona i el conjunt d’entitats ecologistes de les comarques gironines continuarem la teva feina!

Marfull

Foto: En Ramon en bicicleta fluvial.

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 • 17007 Girona •Tel. 972 22 36 38 • info@natura-listesgirona.org

Coordina: Anna Grabalosa • premsa@naturalistesgirona.orgDipòsit Legal: Gi- 417/1997520 exemplars

Consell de Redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Valorem molt positivament l’actual projecte de Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sobretot per l’ampliació dels límits del Parc, però considerem que calen prendre més mesures per assegurar la connectivi-tat i un mínim de personal per a la seva gestió.El projecte de Llei ha in-corporat més àmbits a la delimitació, com l’espai de Natura 2000 del riu Ter fins a la resclosa d’Ullà, els

ullals de Pals, la praderia de Cymodocea nodosa situada al front del port de l’Estartit i la zona litoral del munici-pi de l’Escala situada entre el Bol Roig i l’illa Mateua.

Molts d’ells eren reclamats per l’ANG, que el març va intervenir en la comissió parlamentària de Medi Am-bient. Més enllà d’aquests detalls en el límit del Parc, l’entitat continua conside-rant molt negatiu el fet que hi hagi tres àrees separades ja que afecta la connecti-vitat del futur Parc, alhora que complica la gestió i la conservació. L’entitat ha de-manat que s’aprovi el Pla es-pecial en el termini màxim de dos anys i que s’asseguri

un mínim de personal de gestió del nou parc, creant un equip plurisdisciplinar a l’estil d’altres parcs gironins com seria el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Ga-rrotxa. L’ANG, que va pre-sentar les seves al·legacions l’estiu de 2008, demana una especial atenció al paper que ha de tenir l’àmbit del Bol Roig - Salpatx al Parc Natural, zona que ja estava inclosa en l’avantprojecte de Llei. Foto: Acte pel Parc Natural, 2008.

Demanem més connec-tivitat al Parc Natural del Montgrí

Fem un hort ecològic a Sant Daniel

L’ANG compareix davant la comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya per defensar les seves al·legacions

NO

TÍC

IES

El curs d’horticultura, de vuit dissab-tes de durada, té per objectiu apropar la cultura dels horts ecològics a nens i nenes de 5 a 12 anys. Va començar l’1 de maig i va finalitzar el 17 de juny. Enguany hi han participat tret-ze nens i nenes, que han treballat un hort al bell mig de la Vall de Sant Da-niel cada dissabte de 10 a 1 del matí. El projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Girona.

Encara no ets soci de l’Associació de Naturalistes de Girona? Truca’ns, envia’ns un correu o troba’ns al Facebook tel. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org

nú

m. 3

/ a

go

st 2

010

Si us plau, rius vius! Aquesta primavera s’han celebrat diver-sos actes relacionats amb els rius.

Una d’elles va ser l’exposició Aigua, rius i pobles que, tal i com introduïa el seu direc-tor, Pedro Arrojo, “pretén donar la paraula als 1.100 milions de persones que no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i de les quals cada dia moren 10.000 per aquest motiu, la majoria nens (…). Potser no tenen “la solució” als problemes; però els pateixen en primera línia i, per això mateix, mereixen

ser escoltades i tingudes en compte.” Des de l’ANG vam participar, el 17 de maig, al cicle de ponències “El riu Ter i els seus reptes pen-dents”, on vam presentar l’anàlisi de la manca de ca-bal del riu Ter (fet junt amb l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona), que completa el mapa dels nou conflictes més destacats en la gestió de l’aigua a les conques internes de Cata-

lunya (imatge). Malgrat que el transvasament del Ter es va iniciar als anys 60, ha estat en la darrera dècada quan s’ha evidenciat el seu abús fins a límits inversem-blants. Entre 1996 a 2007 el transvasament ha suposat el transport d’un 75% del vo-lum d’aigua fora de la con-ca. La magnitud d’aquest transvasament no respecta ni la  legislació existent ni les propostes de gestió de la

mateixa administració que la incompleix, i ocasiona impactes econòmics, socials i ecològics notables. D’altra banda, el dia 30 de maig es va celebrar una multitu-dinària manifestació a Bar-celona per demanar a les institucions europees que instin el govern espanyol a complir les directives am-bientals sobre aigua i fixar els cabals ecològics. Mapa: font Aigua, Rius i Pobles.

Exposem les al·legacions al Pla Territorial

L’ANG i la IAEDEN hem demanat pro-tegir més espais i revisar les infraes-tructures projec-tades a les comar-ques gironines.

Les dues entitats conside-rem que el Pla no aporta un model territorial clar i que no frena el creixement desmesurat d’un sistema sò-cioeconòmic esgotat i amb un alt impacte ambiental. “El Pla no incorpora una avaluació ambiental de l’impacte de les alternati-

ves, és continuïsta i mancat de diàleg”, explica el tècnic Albert Albertí de l’ANG. “Alhora, és insuficient la regulació dels usos del sòl no urbanitzable i del siste-ma d’espais oberts”, afegeix Eduard Martí de la IAE-DEN. Un dels punts més treballats per les entitats ha

estat la mobilitat i adver-teixen que el Pla no assoleix una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la segu-retat, i no garanteix en cap cas a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Comença la 23a edició del Concurs, ani-meu-vos!

L’edició d’enguany del Concurs de Fo-tografia Naturalista es posa en marxa. La recepció de fotografies serà de l’1 de setembre al 31 d’octubre de 2010. Recordeu que el concurs s’ha digitalit-zat, les fotografies s’han de fer arribar a través de la pàgina web del Concurs, no s’acceptaran còpies en paper. La deliberació del jurat serà a mitjans de novembre, mentre que el lliurament

de premis serà el 17 de desembre (data per confirmar). L’exposició de les fo-tografies guanyadores es podrà veure al Centre Cultural La Mercè de Giro-na del 17 de desembre al 24 de gener. Aquest espai estarà tancat per Nadal, del 24 de desembre al 8 de gener. Per conèixer les darreres novetats i par-ticipar en el Concurs entreu a www.naturalistesgirona.org/fotografia.

On està el Mar?, d’Anna Aluart

Primer premi Categoria Aigua, Natura i Costa Brava 2009C

ON

CU

RS

FOTO

GR

AFI

A

nú

m. 3

/ a

go

st 2

010

El dia de la Terra

Autor. Sergi Nuss, OSCGEl passat 22 d’abril es commemorava el Dia de la Terra, cita que enguany com-pleix 40 anys d’existència i que té reper-cussió a 190 països de tot el món. És una iniciativa que va ser promoguda el 1970 per l’exsenador dels USA Gaylord Nel-son i que va suposar que vint milions de nord-americans sortissin als carrers per expressar la necessitat d’un progrés més harmònic amb les lleis de la natura.

TEM

A C

EN

TRA

L

Des de l’Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines (OSCG) vam voler celebrar aquesta data amb la presentació a la Universitat de Girona del llibre “Sostenibilitat a les Comar-ques Gironines: Balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals” que recull quatre anys de treballs de registre, ava-luació i seguiment de la sostenibilitat del desenvolupament gironí. L’acte es va acompanyar d’una taula rodona amb quatre personalitats de prestigi en l’àmbit del pensament sostenibilis-ta, tan gironí com català. Més enllà de l’esdeveniment, però, hi ha dues qües-tions que ens van sobtar i voldríem compartir. Per un costat que, amb la crisi, el Dia de la Terra ja no és notícia. Fa uns anys els nostres pobles i ciutats s’esmerçaven en fer algunes activitats de conscien-ciació aquest dia com tallers, xerrades, bicicletades, etc. Hi havia un interès institucional per no deixar passar aquesta data sense emetre algun tipus de missatge sobre la importància de la salut ambiental pel nostre futur. Aquest any, els diaris gironins només recollien quatre titulars clarament referits a la sostenibilitat: l’anunci de

l’Ajuntament de Girona que millorava el seu web per fer molt més accessible tota la informació ambiental a la ciu-tadania; l’informe del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) del Ser-vei Meteorològic de Catalunya, segons el qual la Demarcació s’està escalfant a un ritme de 0,2ºC per dècada des de 1950; una crida ecologista a la defensa del clima feta des de Madrid; i el nostre acte a la Universitat de Girona. I val a dir que els únics esments al Dia de la Terra van ser en aquests dos darrers ca-sos. La crisi sembla haver esborrat del mapa aquesta data en el nostre entorn, exceptuant la tradicional Fira de la Te-rra que tingué lloc a Barcelona els dies 24 i 25 d’abril en llur 15a edició.L’altre aspecte que voldríem destacar és que, amb la crisi, aparentment el medi ambient ja no és tema de debat. L’informe presentat és el quart elabo-rat per l’OSCG des de 2006. Tots ells han tingut ressò als mitjans i per això volem fer palès el nostre agraïment a aquest sector tan bàsic per una societat oberta i amb pensament crític. Amb tot, pràcticament no hi ha hagut reac-cions institucionals a les afirmacions fetes i a les conclusions generades. I

Mapa del consum d’aigua per habitant i

dia a les llars de les comarques gironines.

Mapa de la qualitat de l’aigua.

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Cala Garbet, Cap de Creus. tampoc als més que preocupants sig-nes que el model de desenvolupament socioeconòmic gironí és ambiental-ment depredador, ple de dinàmiques injustes i insolidàries, i culturalment més focalitzada en la materialitat que no pas en els valors. Per posar uns exemples, l’obra pre-sentada a la UdG assenyala la man-ca d’eficàcia dels Plans d’acció local cap a la sostenibilitat (o Agendes 21; elaborats o en procés per gairebé el 90% de municipis i comarques giro-nins) si s’observa l’estat i/o evolució d’indicadors de qualitat mediambien-tal de la demarcació (producció de residus, qualitat de l’aigua als cursos fluvials, emissions de CO2, territori construït, etc.). El desitjable fóra que aquest anun-ci despertés dos tipus de respostes. D’una banda, la reafirmació institu-cional envers allò que s’està fent per ser més ecoeficients en el nostre des-envolupament, la visibilització que el discurs de la sostenibilitat no és me-rament un discurs que es fa perquè toca. De l’altra, la reivindicació local de les Agendes 21 com a instrument rector de l’administració per governar

Cal començar a apuntar i apuntalar les bases concep-tuals perquè fem del des-envolupament quelcom per assolir felicitat; més qualitat de vida en un sentit integral, molt més enllà d’aconseguir un sou per cobrir necessitats bàsiques, fornir-nos de tota mena d’artilugis de benestar domèstic, tenir un cotxe de gamma alta i fer una escapa-da a l’any.

La Terra no té ni necessita dies, perquè la Terra ja té els seus propis remeis a les picors i febrades que pateix. Els dies els tenim i necessi-tem nosaltres, per posar- nos d’acord en tenir-li una mica més de respecte, perquè sinó és indubtable que ens anirà esbandint amb la virulència que hem vist que té quan llurs forces es desencadenen.

sosteniblement el desenvolupament urbanístic, l’activitat econòmica, la mobilitat, els serveis ambientals que fa la natura (absorció d’emissions hiver-nacle, depuració de les aigües, preven-ció de l’erosió, etc.), la qualitat social de llurs poblacions, o la “personalitat” de la relació entre autoritats públiques i ciutadania, entre d’altres qüestions. Enlloc d’això, ens trobem que la ma-joria de municipis han posat el crit al cel a les perspectives del Pla Terri-torial de les Comarques Gironines de limitar llur creixement urbanístic. Globalment estem parlant que, si fóra viable la recuperació de la construcció, la superfície urbanitzada del 2026 (o abans) podria créixer un 45% i assolir les 45.000Ha sense comptar l’àrea co-berta per infraestructures; gairebé una desena part del territori gironí, quasi tant com el Cap de Creus, el Massís de l’Albera i el Parc Natural de la Zona Volcànica junts. Seria hora que alguns ajuntaments sortissin a dir: “Sí! Hem de posar fre al malbaratament de sòl. Hem de racio-nalitzar tot el que ja tenim construït. I hem de prioritzar que la gent pugui desplaçar-se sosteniblement”.

nú

m. 3

/ a

go

st 2

010

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

L’energia de la neuSergi Nuss

Passats cinc mesos de la nevada, les conseqüències encara són impres-sionants, sobretot al litoral gironí. Boscos trinxats a Castell-Cap Roig, a les Gavarres, a l’Ardenya, etc.

Queden molt lluny els mi-lers de llars sense llum una setmana i totes les torres caigudes. També les parau-les oportunistes dels de-fensors de la MAT com a solució als problemes de la nevada. Els anys de crítica argumentada han fet que molts qüestionin aquestes veus cada cop que llancen crits d’alarma.

Encara no és prou potent, però, la reivindicació d’un model energètic local al-ternatiu. Les comarques

gironines amb prou feina generen un 0,6% de tota l’energia que consumeixen sigui electricitat, calor, o combustibles pel transport. D’electricitat se’n produeix entorn l’11%, menys que el 2000 (un 15%) per l’augment continuat de la demanda, i gairebé tota ve dels grans embassaments. Ara estan essent notícies les plataformes contràries a plantes de biogàs i de bio-massa. Això, en una regió amb grans excedents de purins (contaminant les ai-

gües) i més del 60% del terri-tori forestal, el qual a causa de la nevada necessitarà tres anys de feina ininterrom-puda d’extracció de restes vegetals. Respecte l’eòlica, sortosament, a l’Alt Em-pordà, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Figueres i el CILMA han promogut un mapa propi. Sense concertació social el que haurien de ser solucions esdevenen amenaces per un territori ja prou esquarterat per infraestructures, polí-gons i urbanitzacions.

Hugo Plazas i Maria Clara Suarez

Comencem la tercera fase del projecte de cooperació a Tin-jacá: la cultura de l’aigua

Les persones i famílies cam-peroles que abandonen els camps perden la seva iden-titat, la seva cultura i tradi-cions. Una cultura que hem de preservar avui més que mai, perquè els monopolis de l’aliment ens han con-vertit a gairebé tots els hu-mans en éssers dependents i analfabets de, potser, la més imprescindible de les neces-sitats humanes, l’aliment.

El pas que dóna el projecte a Tinjacá (Colòmbia) amb els Pactes socioambientals es veurà reflectit en la cura

i protecció que les comuni-tats locals es comprometin a realitzar a la conca del riu Funza i en les seves pròpies finques. Es farà mitjançant la sembra de tanques vives, la protecció de naixements d’aigua, la transformació de cultius i ramaderia agres-sius o sembrant i conreant 3.000 arbres nadius que van ser rigorosament escollits i cuidats en el viver que el projecte va crear amb aques-ta finalitat.

També generant una pro-ducció agropecuària i arte-

sanal sostenible, plantejant i resolent ofertes agroturís-tiques i, com objectiu prin-cipal d’aquesta fase del pro-jecte, recuperant el recurs aigua per a l’ús domèstic i la producció. En paraules del projecte: conreant l’aigua.

El projecte de cooperació està impulsat per l’ANG i Teixidors de Xarxes i es duu a terme gràcies a les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Obra Social Caixa Sabadell i Uni-versitat de Girona.

La migració cam-perola a les ciu-tats solament pot aturar-se si creem les condicions necessàries perquè les famílies que viuen del camp no l’abandonin per la falta de recursos i de condicions que afavoreixin la seva estabilitat.

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

16 ago. 15 set.24 ago. 23 set.3 ago. 1 set. 1 oct.10 ago. 8 set.

RE

CO

MaN

AC

ION

SC

ALE

ND

AR

I LLU

NA

R

AgostLluna plena el 24 d’agost, màxim a les 17.04 h (aprox). Els dies 2 i 3, 10 i 11, del 19 al 21 i el 30 i 31 són bons dies per a treballar amb les plantes de fruits (tomates, cogombres, carbassons, pe-brots, etc). El 17 i 18 i del 26 fins al 29 al migdia són òptims per fer tasques amb plantes de fulles. Els dies 7 i 10 no treballeu l’hort després de les 12.20 h, com tampoc tot el divendres 20.

SetembreLluna plena el 23 de setembre, que coincideix amb l’equinocci de tardor. Treballeu les plantes d’arrel els dies 1, 2, 9, 10, 11, 18, 28 i 29. El dijous 16 evi-teu treballar l’hort després de les 8.55 h, mentre que el dimarts 21 no ho feu abans de les 13.05 h. Comença la plan-tada de bròquils, cols, bledes, escaroles i cebes. Es cullen peres i pomes i ha arribat el moment de la verema.

OctubreLluna plena el 23 d’octubre. Els mi-llors dies per a les flors són l’1, el 9, el 10, el 17, el 18, el 28 i el 29. El dimecres 6 no treballeu l’hort a partir de les 8.35 h ni el dilluns 18 després de les 13.15 h. Se sembren faves, espinacs, raves, naps, jullivert i pèsols. Informació per a ús orientatiu extreta de Jardinez avec la Lune 2010 de Rustica Éditions i del Calendari dels Pagesos.

El

Fotografia que va obtenir el 2n premi de la categoria foto-denúncia de la 22a edició del Concurs de Fotografia Na-turalista.

Foto: Andrés López .

Coneix la nos-tra cadena ali-mentària amb Del campo al plato

Xavier Montagut i Esther Vivas han escrit aquest lli-bre (Icaria Editorial, 2009) que vol donar a conèixer els circuits actuals de producció i distribució d’aliments, sotmesos a la lògica capitalista. “L’alimentació no és un dret garantit avui”, afirmen els autors, també coor-dinadors de Supermercados, no gracias (idem, 2007) i ¿Adónde va el comercio justo? (idem, 2008). De la mà de testimonis i experts expliquen qui és qui i com actuen per, després, plantejar les alternatives que plantegen els moviments socials: la sobirania alimentària, el co-merç just i el consum crític.

7 oct. 14 oct.

nú

m. 3

/ a

go

st 2

010

Regalem dos exemplars del llibre Com sal-var-nos amb el planeta

Olidecoop, cooperativa de consum crític a Girona

Per cortesia de la Comissió de l’Agenda

Llatinoamericana, des del bulletí Natus!

regalem dos exemplars de la publicació

Com salvar-nos amb el planeta, de Joan

Surroca i Sens.

Els sortejarem entre les persones que ens

envieu un correu electrònic amb el vostre

nom i cognoms a premsa@naturalistes-

girona.org i ens expliqueu alguna acció

quotidiana que dueu a terme per minimit-

zar la vostra petjada ecològica.

Els llibres s’hauran de recollir a la seu de

l’ANG (Carrer de les Monges, 20 de Girona).

Ara farà un any, un grup de persones amb ganes de trencar amb el model de consum insà i insostenible, es van co-mençar a reunir per tal de construir una cooperativa de consum crític a Giro-na. La intenció era adquirir productes ecològics, propers i socialment justos, un objectiu que en principi semblava complicat, però que ja ha començat a rutllar. Des de març, una vintena de fa-mílies han començat a consumir ver-dura, fruita, pa, mató, iogurts, format-ge, pollastre, vedella i llet provinents de diverses explotacions de l’Empordà,

el Pla de l’Estany i el Ripollès. S’ha procurat que el sistema de fun-cionament sigui àgil i còmode, amb un grau de participació flexible. Així, cadascú pot fer comandes petites o grosses, d’un sol proveïdor o de varis, cada setmana o més esporàdicament. Per coordinar-se i fer les comandes, es fa ús de les eines que proporciona in-ternet: mitjançant un document com-partit, s’elaboren les comandes i es traslladen als proveïdors, els quals les deixen al local de l’ANG a Sant Daniel, de manera que cada dimecres al ves-

pre cadascú pot passar-les a recollir. S’ha establert un sistema de torns ro-tatius – un cop cada dos mesos – per fer la tasca de confeccionar les ciste-lles. És una implicació mínima que es considera que és assumible per a la majoria de participants, tot i que també s’agraeix la col·laboració en les diferents comissions de treball i l’assistència a les assemblees generals. Més informació: olidecoop.blogspot.com o per correu electrònic a olidecoop@gmail.comFoto: Pau Planas.

DE

L’H

OR

T A

LA

TA

ULA

CO

NC

UR

S

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

On ho puc portar a arreglar?

L’Ajuntament de Girona i l’ANG editen la guia Recupera 2010 de comerços de re-paració, de lloguer i de segona mà.

PU

BLI

CA

CIO

NS

Molts dels residus que avui es generen són productes que deixen de tenir interès per al seu propietari abans que aca-bin la seva vida útil, o bé que han deixat de rutllar i el seu propietari desconeix que es poden reparar. Per facilitar la tasca de saber quin establiment pot reparar el nostre ob-jecte s’edita la segona edició de la Guia Recupera, per l´any 2010, que permet també conèixer les botigues de segona mà i de lloguer que existeixen a la ciutat.

La primera edició de la guia va ser ideada i publicada el 2008 per l´Associació de Naturalistes de Girona i, per tal de donar continuïtat a aquesta poderosa iniciativa, l´Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l´Ajuntament de Girona, seguint la línia de treball de crear i potenciar eines perquè la

ciutadania generi menys residus, ha reeditat aquesta Guia, que té com a objectiu allargar la vida dels béns de consum.Com a novetat, al web www.girona.cat/guiarecupera podeu trobar tota la informació de la guia.

Amb l´actual edició de 15.000 unitats, es potencia un canvi necessari en la mentalitat del consumidor, que consisteix en deixar enrere la cultura d´usar i llençar i substituir-la per una de més respectuosa amb el medi ambient, consis-tent en Reduir, Reparar i Recuperar. Organitza: Àrea de medi ambient i sostenibilitat de l´Ajuntament de Girona. Elaboració dels continguts: Asso-ciació de Naturalistes de Girona. Amb el suport de: Agència de Residus de Catalunya i Diputació de Girona.

Esquerra: Portada de la guia

Recupera 2010.

Dreta: Presentació de la guia

amb el president de l’ANG,

Enric Cortiñas, i el regidor de

Medi Ambient i Sostenibilitat

de l’Ajuntamnt de Girona, En-

ric Pardo.

nú

m. 3

/ a

go

st 2

010

Gabi BarbetaÉs un conjunt de diverses profes-sions, com la d’arquitecte, professor d’universitat, pare i ciclista, entre d’altres.

“Animo a tothom a fer alguna cosa per ser més conscient de qui és ell ma-teix o ella mateixa”

Va col·laborar amb l’ANG en el

projecte d’Ecoauditories a les

llars i ha assessorat l’entitat

en temes d’arquitectura sos-

tenible. El visitem a casa seva,

a la Garrotxa, una casa que

sorprèn per les seves formes

arrodonides, la seva calidesa i

una torre circular amb teulat

ondulant. Les plaques solars,

la coberta vegetal i el petit

molí de vent són alguns dels

detalls inspiradors.

ANG. Ets arquitecte...GB. Jo puntualitzaria que més aviat treballo d’arquitecte, ja que també faig de constructor, pare, agricultor, entre d’altres. Crec que no s’hauria d’identificar la persona amb la professió, així no s’augmenta l’ego. I una bona manera és treballant en grup, com fem amb la Xarxa d’Ecoarquitectura.

ANG. Sou una unió de pro-fessionals?GB. Fusionem les nostres forces i busquem solucions per alguns problemes del món. No són només solu-cions tècniques o materials, sinó també per generar un canvi d’actitud. Per exem-

ple, una pràctica que faig fer cada any als meus alum-nes és abraçar un arbre.

ANG....i, com responen?GB. Alguns ho troben es-trany i a d’altres els agrada. És un petit exercici per tor-nar-nos a connectar amb la natura. Crec que cal cultivar la sensibilitat, estar en con-tacte amb la Terra. És una via, a banda de l’acció direc-ta i la protesta, per aconse-guir aturar infraestructures viàries, la MAT, etc.

ANG. Com és l’arquitectura que fas?GB. La podríem anomenar orgànica, amb formes er-gonòmiques, acollidores, utilitzant poc material, apli-cant els principis tècnics de la bioclimàtica, la biocons-trucció i la permacultura.

ANG. Tot això junt en un edifici...?GB. Sí, i tenim exemples re-cents com l’escola bressol de Santa Eulàlia de Ronça-na, que hem construït reco-llint el principi natural de la cova o úter matern. És edi-ficar un futur esperançador a la base d’uns nens educats

en un entorn saludable i que incrementi els seus po-tencials d’origen.

ANG. Què et va portat a escollir aquest tipus d’arquitectura?GB. Des de fa temps he estat vinculat a moviments de so-lidaritat i cooperació i tam-bé a moviments ecologistes. El 1992 aquests dos camps es van unir en la Cimera de Rio. La meva tesi doctoral la vaig dedicar a investigar les construccions amb te-rra, per posar-la a l’alçada d’altres materials. Un terç de la població viu en cases de terra, i un 20% del patri-moni d’Europa és construït amb terra.

ANG. Com veus la situació actual (ambiental, econò-mica, etc.)?GB. Crec que és el moment de crear, no de criticar o jut-jar. I això ho estem aplicant en l’arquitectura, provant altres materials (terra del propi lloc, fustes, voltes, etc) i deixant-nos portar per la intuïció. Volem aconse-guir que la nostra llar sigui un paradís. Hem viscut en desharmonia amb l’entorn,

i les nostres cases en són un reflex, fins i tot algunes fan emmalaltir als seus ha-bitants. Pel que fa a la crisi, som molts els que sentim que és necessari un canvi, que cal dir “prou” al pati-ment, a la fam, al mal que estem fent a la Terra.

ANG. Quin consell dona-ries als lectors?GB. Fer alguna cosa per ser més conscients de qui som, cadascú per a ell/a mateix/a. Això ens revelarà quines accions locals hem de fer, encara n’hi ha moltes per imaginar i cocrear! Hem de començar a canviar el món des de l’interior, ja que lla-vors l’exterior (casa, feina, aparença, etc.) serà la crista-lització d’aquesta forma de veure el món.

Més informacióXarxa Ecoarquitecturawww.ecoarquitectura.info

Informació sobre l’escola bressol de Santa Eulàlia de Ronçanahttp://perso.gratisweb.com/gabrielbarbeta/ESCOLA.htm.

EN

TRE

VIS

TA