BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC primavera/2013

Associació de Veïns del Casc AnticEdita: C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es

denúncia la injustícia, quan els autèntics i autèntiquesantisistema són ells i elles: els que han anorreat tota possibilitatde creixement empesos per la cobdícia del diner fàcil; els queestan privatitzant l'educació i la sanitat, els que només elspreocupa la subvenció de les curses de braus o que elsajuntaments de les regions “rebels” llueixin la banderaespanyola. En Millet, en Bárcenas, l'Heliodoro, l'Urgandarincaminen tranquil·lament pels carrers. Literalment, se'n riuen denosaltres. I mentrestant, l'orquestra del titànic continua sonant.Us pot semblar que aquesta editorial del butlletí ésespecialment dura i severa, però la veritat és que pensem queens quedem curts, i només la nostra adhesió als principis deldecòrum i la cortesia eviten que ens expressem en altres termesque considerem més adequats. Des del moviment veïnal nomésens resta recolzar totes les iniciatives que es dirigeixen adenunciar la corrupció estructural que patim, mantenir encesala flama de la resistència i continuar acumulant forces peraconseguir un canvi que, no és només èticament i moral just,sinó imprescindible per salvar-nos del naufragi.

El naufragi

Vivim en un país on, si no pots pagar unamensualitat del lloguer, el jutjat t'envia elsantidisturbis de la policia perquè et facin forade casa, mentre que, si deixes de pagar milionsa Hisenda, el Govern et condona el deutemitjançant una amnistia fiscal. Vivim en unpaís on una persona que compra bolquers ambuna targeta de crèdit perduda corre el riscd'entrar a presó, mentre que, qui saquejaimpunement durant anys les arques del Palaude la Música, pot passejar-se tranquil·lamentpel carrer sense por que ningú el molesti.Vivim en un país on, si descobreixen que nohas justificat com toca una factura osubvenció, pots perdre el teu negoci o haver detancar el teu projecte d'intervenció social,mentre que els partits polítics poden finançar-se irregularment i il·lícita; n'hi ha prou ambassenyalar un cap de turc, i al cap d'uns mesostot s'haurà oblidat perquè n'haurà esclatat unade més grossa. Vivim en un país que expulsa laseva generació més preparada, obligant-la acercar feina a l'estranger, mentre es deleix perquè vinguin a 'invertir' mafiosos russos itexans. Vivim en un país on el robatori a mésgran escala que s'ha comès en dècades,s'anomena crisi, i al fet que els pobres hagin depagar els plats trencats, polítiques d'austeritat.Hem ocupat les places, milions de personeshem sortit al carrer, hem denunciat elsculpables de la catàstrofe a què ens han abocat,però aquí no passa res, continuen fotent-se denosaltres. Anomenen a quiantisistema

Editorial

Dif

usió

bim

ensu

al i

grat

uïta

DL

: B-1

1711

188

caro

lpuj

adas

@bl

ogsp

ot.c

om

http

://w

ww

.jua

nant

onio

lope

z.co

m.a

r

2

Ja en d'altres números del Butlletí de la Sosi hemexplicat com està anant l'intent de portar el Casal deBarri Pou de la Figuera mitjançant una gestiócomunitària, cívica o ciutadana, que sónessencialment el mateix: gestió per part no ja d'unaempresa com fins ara, sinó des d'un conjunt d'entitatsdel territori aplegades amb l'objectiu d'aplicar la sevaexperiència, el coneixement del barri i la proximitatamb el veïnatge. Els objectius: aconseguir mésparticipació per part del barri, augmentar la cohesiósocial i l'associativa, més transparència en la gestió,empoderament del barri, etc.

Mentre el procés segueix el seu curs, cosa que suposaun gran esforç per a les entitats i grups membres(especialment en aquests temps de gran dificultat pera tothom, i també per a l'associacionisme), aquestsdarrers mesos hem donat altres passes propositives.

Ja al desembre vam organitzar la jornada festiva desuport al projecte de la gestió comunitària amb unmunt d'activitats, dinar i un èxit d'assistència, peròvolem seguir proposant activitats que reforcin elteixit del barri i/o que pugin estendre la filosofia delnostre projecte.

A finals del gener, vam organitzar al mateix Casal deBarri la taula rodona “Models de gestiócomunitària”, on vam tenir com a convidats duespersones que ens han assessorat al llarg del procés ique coneixem també de la Plataforma de GestionsCiutadanes de Barcelona, interessant i moltnecessària per la seva tasca de fer front comú en

Casc Antic per una Gestió Comunitària

aquest sector. Tant el Pep Ortiz (representant de CosaNostra, Casal de Barri de Can Peguera) com el PepMartí, membre de la FAVB, ens van aportar visionsmolt interessants des de la seva experiència, i vanexplicar (tant al públic com a nosaltres mateixes) enquè consisteix una gestió ciutadana i quina és la sevafilosofia.

Per altra banda hem respost positivament a la propostade la Llibreria Icària de participar a l'organització de laxerrada “Es la hora de los mamporros” de l'AntonioBaños, escriptor humorístic i extremadament críticamb el punt de vista de l'economia “oficial” actual.Aquesta xerrada, que va tenir lloc el passat dimecres20 de març, ens permetia portar a la pràctica una de lesmàximes que proposa el projecte de la gestiócomunitària: la col·laboració entre diferents entitats ipersones del barri en l'organització de les activitats.Per tant, la proposta de la Llibreria Icària, situada alForat, amb anys d'experiència al barri i amb una líniaeditorial més que interessant, ens semblava una ocasiómolt adient.

Per acabar, recordem una frase del Pep Ortiz durant lataula rodona que ens sembla particularment adient:“Si volem aconseguir la gestió d'equipamentmunicipals, no és perquè gestionar sigui el nostreobjectiu ni la nostra vocació; és perquè entenem lagestió ciutadana com a una eina de transformaciósocial”.

I en això estem. Seguim.

cagestiocomunitaria@gmail.com

Durant la jornada festiva del passat 2 de desembre, l”espectacle de titelles va atreure elsmés petits... i els no tant

Taula rodona “Models de gestió comunitària” al Casal de Barri Pou de la Figuera

El Programa de detecció precoç de càncer de còlon irecte de Barcelona ,iniciat a finals del 2009, torna a Casc Antic a principisd'abril de 2013. El Programa s'adreça a homes i dones de50 a 69 anys, és gratuït i consisteix a prevenir el càncerde còlon (budell gruixut) i recte, i a diagnosticar i tractar-lo al més aviat possible perquè hi hagi moltes mésprobabilitats de curació. Amb una prova molt senzilla icòmoda que es realitza a casa, detectarem si lesdeposicions contenen petites quantitats de sang que noes veuen a simple vista. Tots els veïns de Casc Anticentre 50 i 69 anys rebran durant les properes setmanesuna carta amb les instruccions que s'han de seguir per aparticipar-hi.

El càncer del budell gruixut és el més freqüent en elconjunt d'homes i dones a Catalunya, amb més de 4.000casos nous cada any. A més, suposa la segona causa demort per càncer, prop de 2000 persones moren cada anya Catalunya com a conseqüència d'aquest tumor. Almenys un 15% d'aquestes morts es podrien evitarmitjançant la participació en programes de deteccióprecoç com aquest. El Programa ha assolit unaparticipació molt alta en altres barris, i es confia que aCascAntic l'acceptació sigui també bona.

Com puc participar-hi? Heu de portar a la farmàcia lacarta que rebreu perquè us donin la prova (amb la cartatrobareu el llistat de farmàcies col·laboradores). Elfarmacèutic us explicarà com s'ha de recollir la mostra acasa, la qual s'ha de tornar a la farmàcia, i des d'allàs'enviarà al laboratori per a ser analitzada. El resultat usserà comunicat en menys d'un mes. Només en unpercentatge petit dels casos cal fer altres provescomplementàries, com ara una colonoscòpia ambsedació.

(www.prevenciocolonbcn.org)

3

Què faig si no rebo la carta? Potser es deu a que no teniul'adreça actualitzada al centre d'atenció primària. Siteniu algun dubte, podeu consultar a l'Oficina delPrograma

Me'n vaig de vacances, no hi sóc durant una temporadallarga... puc participar-hi després? El Programa estaràactiu i podreu participar fins a mitjans d'agost. Un coppassada aquesta data, si voleu participar-hi hauríeu decontactar amb l'Oficina del Programa:

Recentment m'han fet una colonoscòpia, tinc un familiarque ha patit càncer de còlon i/o he tingut símptomesrelacionats amb el budell gruixut, puc participar-hi?Hauríeu de consultar primer al vostre metge de capçalerao especialista, per tal de valorar el seguiment mésadequat en cada cas, i posteriorment contactar ambl'Oficina del Programa:

He perdut la carta per anar a la farmàcia o he perdut laprova amb la qual recollir la mostra. Què he de fer? ElPrograma envia dues cartes, una primera amb la qual japodeu anar a la farmàcia i una segona carta per si no heuparticipat amb la primera. Si heu perdut la primera carta,al cap de pocs dies en rebreu una altra per poder anar abuscar la prova. Si heu perdut la segona carta, us heu deposar en contacte amb el Programa:

Siheu perdut/trencat la prova, poseu-vos en contacte ambel Programa i no aneu a buscar cap nova prova a lafarmàcia fins que no hagueu parlat amb un professionaldel Programa.

Encara no tinc 50 anys o en tinc més de 69, com em puccontrolar? Si teniu cap molèstia o símptoma, consulteual vostre metge de capçalera.

(www.prevenciocolonbcn.org).

(http://www.prevenciocolonbcn.org/contacte.html).

(http://www.prevenciocolonbcn.org/contacte.html).

(http://www.prevenciocolonbcn.org/contacte.html).

El programa per prevenir el

càncer de còlon torna a

Casc Antic

Andrea Buron

SOSI 18

4

La comensalitat és un dels eixos centrals de lafesta. És a dir, difícilment trobarem cap festa onla comensalitat no tingui un paper central en lacelebració, d’una manera o altra, ja que es pottractar d’un àpat comunitari, del repartiment demenjar, d’un dinar familiar, d’una forada amb elgrup d’edat, o tantes altres modalitats que fanque aquest moment d’assaborir una menja siguiel moment d’intercanviar sentiments,sensacions i experiències. De fet, laparticipació en un menjar de festa pot ressituar-nos en el sí del grup i de la societat.

La comensalitat genera el que els estudiososanomenen , que no és més queaquest sentiment obert de comú unió. Per això,si hi ha un sector de la població que no hi potparticipar, no es pot considerar festa. Per aquest

communitas

motiu sorgeixen elements festius, a vegades convertits en elpunt culminant i definitori de la festa, com la Festa del’Arròs, de Sant Fruitós de Bages, i moltes altres, que vangenerar un menjar comunitari per a tots els que altrament nopodien celebrar la festa. El repartiment d’un guisat ambarròs ha generat un seguit de relacions socials que hanesdevingut la festa per excel·lència. Dins de la tradiciócristiana, el fet de compartir el pa i el vi constitueix el centrede la celebració eucarística. Quan en el decurs de la històriano és permès atansar-se a combregar, si no és en estat degràcia, sense haver-se confessat, llavors es genera unsuccedani de l’Eucaristia, el pa beneït —per a què ningú noes quedi al marge de la comensalitat— que fins i tot es potemportar a casa per a què els que no han pogut assistir a lalitúrgia, malalts o vellets, en puguin gaudir i no es quedindespenjats de la comunitat. Aquest element del pa beneït esfa sempre en la sagrada litúrgia de les esglésies d’Orient.Ramon Violant i Simorra, a mitjan segle XX, encara horecull de les parròquies del Pallars, on se seguia fent cadadiumenge. El que les esglésies ortodoxes fan de maneracontinuada, i que es trobava de forma relictual al Pallars, hotrobem a Catalunya, Aragó i molts altres llocs en les gransocasions, com les Festes Votades, els aplecs i les romeries ales ermites.I ara ens preguntem: per què un àpat comunitari com acentre del Carnaval? Encara que sembli molt llunyà idiferent del que acabem de descriure, i encara que avui diapugui semblar irreverent, la festa de Carnaval és en els seusinicis preromans i precristians una festa religiosaeminentment i profunda. En el Carnaval antic tothom ha departicipar, ningú se’n pot quedar al marge perquè està en jocla mateixa continuïtat de la vida, davant de l’hivern, la morti el mal. Es fa necessària, doncs, la participació de tothomper a tirar endavant la primavera, la vida, el bé. Per això calque s’impliquin totes les forces i hi participi tota la població,els avantpassats, les divinitats. I els difunts, que podriencontaminar i destorbar l’acció benèfica dels altres, s’han de

Ranxo de Carnestoltes al Forat de la Vergonya

Al Forat de la VergonyaMaria Morón/ Carme NavarroCa la Dona

Josefina Roma

5

que menja i comparteix. No hi pot haver gent exclosaperquè llavors no es produiria el sentiment de

.La comensalitat és, doncs, un element central delCarnaval i ha d’anar acompanyat de l’altre elementcentral de la Festa: la crítica social. Sense crítica social alpoder no fem neteja de la nostra societat, i la societat had’estar neta i lliure per a poder emprendre el camí positiude la primavera, la vida i el bé.Vosaltres heu volgut expressar la vostra identitat fent unafesta on la comensalitat havia de ser cabdal per a podersentir l’experiència de comunitat i fent-la en un lloc tancastigat per les accions del poder, expresseu i feu efectivala vostra crítica social, ja que pel sol fet d’existir, esteufent una contestació.

communitas

conduir a l’estadi d’avantpassats perquè desd’allí puguin afavorir els seus i convertir la sevaacció en positiva, ja que mentre vaguen pel móncom a difunts, només pot ser negativa. Cal,doncs, que la població els allunyi del món delsvius i els condueixi per a trobar el camí cap elmón definitiu i beneït dels avantpassats. Així espot trencar la inèrcia del mal, de l’hivern i de lamort. Per això el Carnaval és profundamentcomunitari.

Antigament, una manera d’assegurar laparticipació de tothom era amb la dansa enFarandola, que expressa tot això i esdesenvolupa de la següent manera: començantper un cap de la població, tots els veïnsrepresentants de cada casa es van agafant de lesmans formant una llarga fila, demanantl’aportació de viandes i unint-se a la dansa, finsrecórrer tot el poble.I aquest és el sentit del ranxo de Carnaval:tothom convida i és convidat. Es tracta decompartir per agafar forces, per a poder ballar ifer festa. Les grans fartaneres del Carnavalclàssic no tenien un sentit pejoratiu, sinó querepresentaven l’ocasió de participar, totcompartint la comensalitat, que es la basenecessària per a la festa. I és tota la comunitat la

SOSI 18

Agraïm les donacions de tothom que han fetpossible una bona olla:

– Fruites i verdures Fèlix– Abdul Gofur, fruites i verdures– Xarcuteria Andreu– Fruites i verdures Juny– El bosque labrador– Oueria Gomez Maldonado– Xarcuteria Carreras– Tocineria Carles– Cansaladeria Antonio– Carnisseria Casaponsa– Polleria Ponce - La carnisseria, Anna i Ramon– Jing Mei, fruites i verdures– Forns: La Torna, Semoleres, Torres i la LLana– Llegums Nuri– Fruites i verdures Maria i Joana– Carns David

Aviram Agusti

Heu estat molts els que heu participat, correm el riscd'haver-nos deixat algú , rebeu també el nostreagraïment.

–– Cafes “El Magnific”

Xarrada Josefina Roma

6

Què ha passat a Ciutat Vella perquè calguidefensar sistemàticament el dret dels seus veïns iveïnes a participar en la presa de decisions queafecten directament la vida dels seus barris? Comha estat possible que la qüestió primera i mésbàsica de la democràcia hagi estat oblidada itraïda d´aquesta manera pels mateixos partitspolítics que s´autonomenen ?Aquestes són preguntes que diàriament ens femtotes les persones que no ens conformem amb unsistema de representació política que s´hademostrat totalment ineficient i seguim creientque una altra manera de fer política és possible.

Al llarg dels anys, i especialment des de l´inici delnostre Ajuntament democràtic, el repte per a lamillora dels barris de Ciutat Vella se sentia comuna tasca comuna, on hi estaven cridades a ajudartotes les administracions i tota la ciutadania.Barcelona reivindicava el seu centre històricalhora que exigia la millora de la qualitat de vida il’accés als serveis del seu veïnat. RehabilitarCiutat Vella significava també rehabilitar lesvides dels seus veïns i veïnes. Tothom(comerciants, propietaris, llogaters, funcionaris itreballadors de les mil oficines que esconcentraven en el centre de la ciutat) se sentienprotagonistes d´una acció ciutadana iinstitucional de reivindicació dels quatre barrishistòrics del Gòtic, Raval, Casc Antic (St. Pere,Santa Caterina i Ribera) i Barceloneta. CiutatVella era Barcelona i els barcelonins lareivindicaven com a seva.... Què ha passat,

democràtics

aleshores? Què explica que els ciutatvellencs ens sentimsols davant l ´a tac s is temàt ic dels agentsmercantilitzadors i banalitzadors dels nostres barris?

Per què no estan tots els Barcelonins defensant el PortVell, ara que saben que es proposa convertir aquellsespais públics i accessibles del port ciutat en uncondomini privat gestionat per una empresa que lloga lamarina que és de tots a un pocs de luxe? Què noveu tothom el que va passant dia rere dia a les plantesbaixes dels nostres carrers? La substitució dels comerçosde proximitat i d´us veïnal i ciutadà, per la obertura delocals amb la única estratègia d´aixopluc de milersd´homes en trànsit i en règim de supervivència a canvid’esdevenir la coartada per al blanqueig de diners i elcontrol territorial mafiós?

El que ha passat a les Rambles, ara ja passa a tots elscarrers de Ciutat Vella i també als de l´Eixample. O ésque es pensaven que aquesta estratègia d´ocupació de la

megaiots

Itziar González Virós

Sardinada i Cadena humana, envoltem el Moll d’Espanya, defensem el Port Vell

El dret a la política: per una Ciutat Vella Ciutadana

7

ciutat —que la buidant de ciutadans i l’utilitza exclusivamentper a fins econòmics— s´aturaria en la traça de les antiguesmuralles? Res posa límits a la visió privada i privativad´aquells que no veuen la ciutat com l´espai de vida de milersde persones, sinó que l´entenen com el tauler d´un tronat

on jugar a invertir a costa dels drets legítims de totsels que estem fem les nostres contribucions econòmiques iveïnals pel bon funcionament de la nostra xarxa de serveispúblics.

Qui s´aprofita de la pacificació dels carrers de Ciutat Vella?Centenars d´empreses que lloguen bicicletes i rutesturístiques. I de la qualitat del servei de neteja i recollidad´escombraries? La xarxes informals de venta de llaunes i elsmilers d´apartaments turístics que expulsen tot al llarg del diales bossetes d´escombraries que es deixen a peu de carrer oomplint la totalitat d´una paperera. I de la qualitat del nostrepatrimoni arquitectònic i de l´amplitud dels habitatgesd´algunes de les nostres finques? Propietaris que lesdivideixen en cubicles minúsculs o en fan una nova generaciód´hostals i albergs informals....aprofitant-se de la misèria i lasituació de vulnerabilitat de moltes persones.

Sembla que Ciutat Vella ja sigui irremeiablement acceptadanomés com un espai de negoci i un viver d´inversionsfraudulentes i opaques que res tenen a veure amb el seu origende barris on la vida popular, veïnal i de proximitat esdesenvolupava rodejada quotidianament de la qualitat del seuespai patrimonial i cultural.

Potser la raó per la qual ningú no se solidaritza amb la situaciódels veïns i veïnes de Ciutat Vella sigui precisament quedurant anys els nostres poders públics no han fet quasi res peraturar aquesta sistemàtica mercantilització de la nostra CiutatVella i han preferit treballar i invertir els nostres recursos enconvertir-la en una marca. Quan trigarà a ondejar una estrellaDamm a l’asta del nostre Ajuntament, a mode de marcacorporativa? Quants hotels més necessitarà la ciutat perquè unmunt d´inversors puguin esprémer la gallina dels ous d´or delturisme, o millor dit, de la bombolla turística?

Ens cal recuperar el dret a la política i el dret a la ciutat. Ens calreconquerir el lideratge del disseny de la transformació dels

monopoly

nostres barris i restituir la democràciaparticipativa i directa i les consultesvinculants! La inèrcia del govern còmplice denegociats i ens està portant a unaBarcelona menys justa i menys habitable. Somuna ciutat còmplice del blanqueig de diners idel tràfic de persones. Vivimindiferents al procés sistemàtic deprivatització dels nostres espais públics perpart de projectes de turisme de luxe així com amilers de situacions de precarització de laqualitat del nostre comerç de proximitat.

No tenim altra opció que la de tornar a fer-nosvisibles com a front antagònic a aquestainèrcia. Ens cal reforçar i participar tots de laXarxa Veïnal de Ciutat Vella i col·laborar ambtots els col·lectius i plataformes que en aquestmoment estan denunciant i ajudant a prendreconsciència del que està passant als nostresbarris.

Per una Ciutat Vella ciutadana, en xarxa ivertebrada: exigim el dret a participaractivament i de manera vinculant en totesaquelles decisions que ens afecten. Pel dret ala política i a la ciutat!

lobbies

lobbies

Precintat simbólic de pisos turístics Xarxa Ciutat Vella, 2011

SOSI 18

L'Associació de Veïns de Casc Antic de Barcelona vaorganitzar, com cada any, una activitat per celebrar el dia dela dona treballadora. Aquesta vegada es va decidir per lanarració de contes, un mitjà creatiu per transmetre demanera oral el coneixement i la cultura, i ho va fer donantveu a una dona africana, Agnès Agboton, escriptora inarradora de contes beninesa que viu des de fa molts anys aBarcelona. També va voler vincular l'activitat al projecteLuz por África de eLand, una iniciativa social per dotard'enllumenat públic més de setanta comunitats rurals deMali.

Així doncs, l'Agnès va començar el seu espectaclemencionant algunes dites relacionades amb el menjar, jaque aquest és un element comú de totes les cultures ambpresència a Ciutat Vella. Després, va començar a explicarels dos contes de la tradició oral africana que havia triat perretre homenatge a la dona, la protagonista absoluta de totesdues narracions, on apareix com la font de l'univers.Amés,el contingut dels contes, ple de simbologia animal,contribueixen a desfer estereotips sobre la dona, enespecial l'africana.L'Agnès va enriquir la narració cantant cançons enbambara, nago i gun, acompanyada de dos músics maliansextraordinaris, en Baba Maiga, que toca la carbassa, il'Adama Koné, que toca el n'goni (instrument tradicional decorda, molt semblant a un laüt).

Tot i les limitacions de llum i so del CentreCívic Pou de la Figuera, on va tenir lloc lacelebració, el públic s'ho va passar molt bé, idesprés va tenir l'oportunitat de xerrar amb lanarradora i els músics tot gaudint d'un pica-picaque va oferir l'associació organitzadora AVVdel Casc Antic i l'Associació cultural Los Ríosen Cataluña.

8

Contes africans per celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora

Lídia Gil d'Espai Àfrica-Catalunya

Contes africans amb Agnès Agboton il·luminada pel fanal per Àfrica de eLand http://eland.org

9

SOSI 18

La Asociación Cultural Los Ríos en Cataluña fuefundada en el año 2001 con la finalidad de agrupar a laspersonas nacidas en el Municipio de Los Ríos, en laprovincia del Bahoruco de la República Dominicana.Somos del sur profundo, gente trabajadora y con ungran interés cultural, abiertos a todo lo que es ladiversidad. Nacimos en el casco antiguo de Barcelona ynuestra dirección social es en la calle Comercio, 42bajos de Barcelona.Desde hace tres años cooperamos con el Ayuntamientode Barcelona dando apoyo a la participación en lacabalgata de los Reyes, en la comitiva que acompaña alrey Baltasar.

En República Dominicana nuestro municipio teníaunos doce mil habitantes, que en la actualidad son unossiete mil, ya que casi seis mil personas han emigrado aEuropa, Estados Unidos y otros países.En nuestra asociación hacemos actividades con lafinalidad de acercarnos a otras nacionalidades paraayudarnos mutuamente y recaudar fondos para realizaralgunas obras de bienestar social y cultural en nuestropueblo. Para recaudar fondos tenemos la cooperaciónde nuestros compueblanos, actividades como son rifas,salidas culturales a distintos pueblos de Cataluña.También contamos con cuotas de los socios.Además, queremos ayudar a construir la iglesiaparroquial, a reconstruir nuestro museo rural Silvano

Lora (primer museo rural en RepúblicaDominicana) y otras cosas más.Durante estos años de fundación hemos realizadoalgunos proyectos como la construcción de unparque infantil. Cooperamos también conactividades deportivas y estudiantiles.Cooperación con el Merito Estudiantil,Cooperación con el deporte, y otras aportaciones.

Sobre el municipio en República Dominicanawww.hijosdelbarrero.net

La Asociación Cultural Los Ríos en CataluñaEsperanza

10

Foto

La

Dir

ecta

Aquest 2013 és unany molt especialal Carrer Carders i,per extensió, al CascAntic, ja que la numerologiaha fet coincidir força aniversaris.

Ja han passat 20 anys des que un grapat de joveseixelebrats i eixelebrades va engegar un projecteanomenat

, en un petit local al carrer Voltad'en Coromines, continuant la tasca de l'antigaassociació La Brúixola que es dedicava a lamobilitat internacional (d'aquí, la bruixa viatgeradel logo).

El 2003, RAI va traslladar-se a l'actual local delcarrer Carders 12, l'antic Hostal de la Bona Sort,que fins llavors havia acollit la

.

Des de llavors, multitud de persones, gran partd'elles vinculades al barri del Casc Antic i tambéd'altres provinents de la resta de la ciutat i d'arreudel món, han passat per RAI. I ho han fet dediverses maneres: impulsant projectes de tottipus, participant —més o menys activament—en diverses activitats, viatjant, visitant-nos,formant altres persones, formant-se ellesmateixes, creant o, senzillament, conspirant ambuna beguda a la mà.

I és que ja fa anys que la d'Internacional vadonar pas a una d'Interculturalitat, molt méscoherent amb la diversitat d'iniciatives,procedències i expressions artístiques ques'acullen a la organització.

D'entre moltes de les iniciatives que ha vistnéixer RAI, hi ha el

, que aquesta tardor arribarà a la sevadesena edició i ho farà amb una programació mésextensa, i una exposició que repassarà aquestdecenni de teatre.

Però les celebracions no s'acaben aquí ja queaquest any es compleixen 100 anys de la creacióde la Germanor Barcelonina, entitat que ens

RAI, Recursos d'AnimacióInternacional

Societat CoralGermanor Barcelonina

Festival de Teatre del CascAntic

II

r e c o r d a q u el'associacionismei el foment de la

cultura autogestionada fa molts anys que vaarribar al barri del Casc Antic. Fa un parelld'anys, es va engegar el projecte Històrie(s) perrecuperar part de la memòria històrica d'aquestacentenària entitat. Ara tothom que assisteixi a lesproperes Festes Majors del Casc Antic tindràl'ocasió de conèixer i visionar part del materialque s'ha trobat i enregistrat amb testimonisd'antics membres de l'associació.

Parlem, per tant, de tot un segle, en què el barri hapogut gaudir i aprofitar un espai social i culturalobert que en tots aquests anys ha lluitat pertransformar la realitat que li ha tocat viure,donant veu a expressions i accions interculturalsnormalment silenciades, donant vida a projectescreatius i innovadors, teixint xarxes de relacions ideixant-se nodrir per totes i cada una de lespersones qui hi han transitat.

I esperem que així segueixi sent durant molt detemps i, per això, animem a tothom a participar,utilitzant aquest emblemàtic espai, portantpropostes, gaudint d'activitats i, per descomptat,a celebrar els esmentats aniversaris!

En un moment en què la ciutat de Barcelona nopara de perdre espais, ja sigui al carrer o en localssocials o alliberats, és més necessari que maigaudir dels que encara ens queden i aprofitar-los.

Podreu trobar més informació sobre RAI alsegüent enllaç:

I més informació sobre el projecte de recuperacióde la memòria històrica de la GermanorBarcelonina en aquest altre:

http://rai.pangea.org/

http://rai.pangea.org/historia.histories/

11

Encetem una sèrie d'articles dedicats a l'origen dels nomsdels nostres carrers, on parlarem de per què es canvien elsnoms, per què molts carrers han canviat d'ús, o de com eraun espai abans i com és ara.

Avui començarem amb un article escrit a la introducció delNomenclàtor(1)

La majoria dels noms de la Ciutat Vella provenen de l'edatmitjana. Un grup important correspon a noms d'anticspropietaris o famílies establertes a la ciutat i a personatgesdestacats de la història antiga. Altres, d'origen no tan clar, són elresultat de deformacions en llur grafia original produïdes alllarg del temps, producte del domini de la parla popular sobre laversió escrita d'un determinat nom.

En temps de la dictadura de Primo de Rivera i per l'aleshoresregidor Ignasi de Ros i Puig, des de la Ponència deNomenclatura, es procedí a una profunda modificació dels nomsarrelats en la història de la ciutat, i se substituïren molts noms decarrers per altres amb referència a la història espanyolaexplicada segons el punt de vista del règim establert.

L'altra alteració en la nomenclatura de la ciutat es produí ambla proclamació de la Segona República espanyola i sobretot ambl'acabament de la Guerra Civil, que implicà un gran nombre decanvis en la denominació dels vials. Finalment, amb lademocràcia es van regularitzar i traduir al català, i canvià també la denominació de prop d'una seixantena de carrers.Els canvis van quedar reflectits en el Nomenclàtor 1980 de les Vies Públiques de Barcelona.”

SOSI 17

(1) Jesús Portavella, arquitecte, investigador i recopilador del Nomenclàtor

El carrer de la Sosi és el carrer del Rec i volem explicar la seva història:

Les primeres referències escrites sobre el Rec són del segle X, exactament del 992. S'atribueix al comteMir (954-966) la reconstrucció de l'antic aqüeducte per a la instal·lació de molins fariners i per aregadiu agrícola. L'expressió apareix en un document del 1076, en l'època de RamonBerenguer I. El canal reconstruït modificava el seu antic traçat, desviant-lo en l'últim tram cap al mar,fent-lo passar prop del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les. Segurament volien evitar lesconstruccions portuàries que estaven proliferant a la part litoral de l'antiga ciutat romana, per ondesembocava abans, tal com ens indica el nom del carrer i la plaça Regomir (el Rec d'en Mir).El canal portava l'aigua del riu Besós des d'una presa de Montcada. En el segle XII, al seu pas per SantAndreu de Palomar i Sant Martí, regava els horts que proveïen d'aliments la ciutat, i feia moure onzemolins fariners i tres drapers.El barri de La Ribera donava aigua als diferents obradors del tèxtil, ja que l'aigua els era imprescindibleper a una part del procés de manufactura i també per als safareigs. Els gremis se situaven al llarg delcarrer del Rec segons embrutessin més o menys l'aigua.Així doncs, els obradors situats molt a prop delmar eren els tintorers, que eren els que més l’embrutaven.Actualment, el Rec Comtal marxa subterrani cap al mar.Al carrer del Rec hi trobem un excepcional conjunt de tres blocs de cases, amb botigues gòtiques enforma de porxos de columnes prismàtiques de pedra que avancen suportant unes terrasses davant delsprimers pisos de les cases. Van ser construïdes en els segles XVIII i XIX, seguint l'estil del XV.La quantitat d'elements d'obra i fusta pintats de diferents colors i el contrast entre les botigues antigues iles de disseny, fan d'aquest carrer un dels més acolorits de la Barcelona vella.

Rec Comtal

Els noms dels nostres carrersMercè Queralt

SOSI 18

Mercè Queralt

12

SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCIQuota anual: 15 euros

Srs.,Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentarels rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall.

Barcelona, a de de

Signatura:

Dades personalsNom i cognomsAdreçaCodi Postal i poblacióNascut aProfessió

Dades BancàriesBanc o CaixaCodi compte clientAgènciaNúm. de compteTitular del Compte

Dades per a l`entitat bancària

Banc o CaixaAgènciaCodi de compte client

Distingits Srs.,Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seranpresentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic.Atentament.

Data i signatura:

Telèfonamb data deDNI

Núm. d´oficina

Impr

essi

ó:ce

ntre

dere

prog

rafi

are

play

L'Associació Coral Germanor Barcelonina va néixer l'any 1913, al carrerTallers, 45 com consta a l'Acta de reunió General Ordinària de socis ons'aprova el Reglament i la Junta el dia 15 de març. L'Acta de Constitució vatenir lloc també al carrer Tallers i es va acordar la Unió amb el Centre Fivaller.Després, va compartir local amb la Perla Agustiniana, al Carrer Mercaders, 26on el dia 1 d'octubre de 1914 es presentà el primer Butlletí com a CoralGermanor Barcelonina, per passar definitivament al carrer Carders,12, i laPerlaAgustiniana, al Centre Sant PereApòstol.Durant la Guerra Civil, la Junta de la Germanor en funcions va intervenir en lacomunicació entre els socis que estaven al front republicà, les seves famílies ialtres socis. Es va ajudar els empresonats i també a les vídues treballant comuna autèntica xarxa.La Germanor Barcelonina va participar activament en l'auxili dels represaliatsdel franquisme després de la caiguda de Barcelona al final de la Guerra Civil(és important situar-nos en l'època franquista i la postguerra per entendre elpaper que van jugar associacions d'aquest tipus en moments en què ningú no espodia reunir ni per fer ni per organitzar res).De cara a la ciutat, les activitats de la Germanor Barcelonina no solament esvan circumscriure els esdeveniments corals. Mitjançant l'associació, es vanformar equips de futbol, d'escacs o dominó i colles de sardanes que vanrepresentar aquesta part del Barri de la Ribera (Ciutat Vella) en la dinàmica dela ciutat.Ara l'Associació Coral Germanor Barcelonina acull el RAI (Recursosd'Animació Intercultural), hi està agermanada i continua fent activitats a dintredel seu local i fora, de cara al barri (concerts, sortides, exposicions, teatre...), icol·laboren amb altres entitats del barri. La Germanor està formadamajoritàriament per gent gran i el RAI per gent jove de diferents procedències,per això podríem dir que l'Associació Germanor Barcelonina fa 100 anys i avuidia gaudeix d'una joventut envejable!!!

L'Associació Coral Germanor Barcelonina fa 100 anys !!!

Mercè Queralt