Butlletí violència gènere csif tarragona gener 2015

  • View
    215

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Butlletí violència gènere csif tarragona gener 2015

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    LA VIOLNCIA CONTRA LES DONES, UN FRACS SOCIAL I POLTIC

    s desconcertant comprovar que la violncia de gnere no disminueix a Espanya i com davant ella s'han anat estavellant les poltiques dels successius governs.

    Les dades sn inquietants: a Espanya un de cada cinc homes exerceix algun tipus de violncia contra la seva parella i noms una part petita d'aquestes situacions es denuncien en els jutjats. La violncia contra les dones s a ms un fenomen que desborda l'mbit purament afectiu i implica altres escenaris molt variats. La realitat s que aquest tipus de violncia no disminueix i en els jutjats s'arxiven el 55% de les denncies que es presenten. Tot s'agreuja quan en aquest paisatge desolador s'introdueix un altre factor: les poltiques del Govern, que ha retallat els pressupostos i els recursos destinats a la protecci de la dona.

    Estem davant un altre fracs flagrant del sistema?

    La violncia de gnere s la cara ms brutal del patriarcat i s'insereix plenament en les relacions de poder. s un continuum que inclou en un extrem, per exemple, la feminitzaci de la pobresa i en l'altre el tractament del cos de les dones en la publicitat. Entre tots dos extrems (els assenyalats sn aleatoris) hi ha una variada casustica que afecta a la socialitzaci dels joves del sexe mascul i tamb a les dones. Des del moment en qu tots dos sexes estan involucrats, s una violncia que afecta a tota la societat. No s un problema "noms" de les dones, encara que elles siguin les principals vctimes.

    Aquesta violncia t una caracterstica especfica: s l'nica en la qual les vctimes solen ser les que s'avergonyeixen i s'amaguen.

    En el fons del problema emergeix "el poder" de la societat patriarcal com un dels eixos explicatius d'aquest fenomen, davant el qual s'han anat estavellant sense palliatius les poltiques dels successius governs.

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    LES ASSASSINADES QUE VAN DENUNCIAR ES VAN VALORAR COM A RISC BAIX O NUL

    En 14 dels 15 casos de morts violentes la qualificaci policial no va apreciar un perill alt.

    L'informe de l'Observatori del CGPJ evidencia fallades en la protecci de les vctimes

    A una de les mortes amb protecci en vigor se li 'va variar el risc de baix a no benvolgut'

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    VIOLNCIA MASCLISTA DE TOTA LA VIDA 1,3 milions de dones majors de 65 anys revelen ser o haver estat vctimes L'assassinada ahir era una de les 276.000 que declaren patir violncia en l'ltim any La tercera edat s la gran borsa oculta del maltractament de gnere

    Educades en el masclisme, crescudes en la naturalitat de l'agressi, minades d'autoestima... Ms d'un mili de dones majors de 65 anys revela haver sofert violncia de gnere en la seva vida, gaireb 300.000 en l'ltim any. Ho diu l'estadstica, per en el soterrani de les xifres, amagades, hi ha ms. Les que ho callen, ho perdonen o ni ho identifiquen. s la violncia masclista en l'ltima edat, la gran borsa oculta del maltractament de gnere.

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    El meu marit m'ha donat una bufetada o m'ha emps alguna vegada, per aix no s maltractament. Maltractament s que et doni una pallissa, contestaven moltes en una gran enquesta realitzada pel Govern en 2006. Qu van a pensar els meus fills si em separo? On vaig a anar ja, si no serveixo per res?, li va dir no fa molt a la seva psicloga una senyora de 70 anys, els mateixos que l'assassinada d'ahir i tan encanudida de violncia com ella, en l'estrena de la seva terpia... Dones majors que semblen velles de ms. Una macroenquesta contra la Violncia de Gnere en 2011 s l'ltima gran aproximaci estadstica que s'ha fet sobre el fenomen ms enll del maltractament que arriba als jutjats. El treball llana dades inquietants sobre la violncia masclista a Espanya, com el que el nombre de dones que l'han sofert alguna vegada en la vida s de 2.154.706. s a dir, gaireb el 11% de les dones que viuen a Espanya. Traslladada a l'ltim any, la xifra arriba gaireb a les 600.000, el 3% de la poblaci femenina. Quan la recerca estudia els grups d'edat desvetlla que el de dones majors de 65 anys s el que menys manifesta sofrir o haver sofert violncia masclista. I, malgrat aix, quan a aquestes dones se'ls pregunta per violncia rebuda alguna vegada en la vida contesta que s el 6,7%. O sigui, 1.324.452 dones. I en l'ltim any 276.751, l'1,4%. Per qu les dones majors sn les que menys revelen el seu maltractament? Segons els experts, perqu experimenten una normalitzaci de la violncia. I van admetent com a normals elements de major intensitat. El que abans era una empenta, ara s una pallissa. Ho arriben a justificar sobre motius usuals o a considerar-se elles responsables. s el grup de major vulnerabilitat, el que t ms dependncia emocional, fsica i fins a econmica. I menys oportunitats per refer la seva vida. Per qu les dones majors sn les invisibles de la violncia de gnere? La psicloga clnica Susana Enciso porta un grapat d'anys rehabilitant vctimes i reconstruint vides en un centre de recuperaci integral de dones maltractades. I t respostes: Han estat educades en el masclisme; la dona a casa, les decisions importants les pren ell... A ms, porten tants anys de violncia que l'han normalitzat, encara que els segueix danyant igual. La

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    violncia forma part de la seva vida. Hi ha dones amb 40 anys d'humiliacions i desvaloraci a coll. Els han retornat un reflex d'elles mateixes que els fa sentir-se molt petites. Tenen les forces limitades i una sensaci de autoeficacia molt baixa. Ells els han convenut que no poden ser gens per si soles. Per ning -prossegueix aquesta experta- es dirigeix a elles, no hi ha campanyes especfiques. s com si no existissin. La societat ha de donar-los respostes i ajudes reals, oferir-los un lloc en el qual no calgui partir de zero a una edat tan avanada. En la vida de les dones majors violentades hi ha un moment crtic. Susana Enciso: La jubilaci d'ell. Els fills s'han anat de casa, ell t tot el dia per davant i ja no hi ha gens que li freni. Record a una dona que m'ho va dir tot en una frase: 'Es va acabar la meva llibertat condicional'.

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    INTERIOR POSAR EN MARXA UNA NOVA ENQUESTA DE REAVALUACI DEL RISC PER REFORAR EL SEGUIMENT DE LES VCTIMES DE VIOLNCIA

    MASCLISTA

    La directora general dAdministraci de Seguretat, Maite Casado, ha manifestat que com a direcci general hem de posar el nostre granet de sorra des de lmbit de la seguretat, per fer possible que les dones es sentin segures, ja que entenem la seguretat com un instrument de les dones, perqu una dona que se sent segura s una dona ms lliure. Donant-los seguretat els donem i contribum al seu apoderament i a la seva llibertat ha afegit la directora. Casado ha destacat que parlem de seguretat en un sentit ampli, tan la seguretat objectiva (que les dones no tinguin riscos) com la seguretat subjectiva (que es senti segura) i hem de treballar perqu les dones tinguin totes dues coses ja que aquests dos conceptes no sempre van de la m. Lenquesta de lAgncia de Drets Fonamentals de la Uni Europea que rebella que la majoria de les dones vctimes de violncia no denuncien els fets ni a la policia ni a cap organitzaci que pugui ajudar-les en aquest tipus de delictes. Per tant, la majoria de vctimes no entren al sistema judicial ni a daltres serveis, posant de manifest que no saborden les necessitats i els drets de moltes de les dones de la Uni Europea. A ms, arran de la petici de dades sobre violncia contra les dones per part del Parlament Europeu, lAgncia de Drets Fonamentals de la Uni Europea va realitzar un estudi basat en entrevistes personals realitzades a 42.000 dones dels 28 Estats membres de la UE. Els resultats, publicats aquest mateix 2014 sobre la violncia contra les dones, posen de manifesta que 1 de cada 3 dones

  • Av.dAndorra 11, esc. B- baixos 1, 43001- Tarragona Tlf. Uni Provincial: 977 231957 SECTOR AUTONMIC MBILS 24 HORES: 633 053 080 // 655 514 060

    E-MAIL:tarragona@csi-f.es

    (33%) ha experimentat violncia fsica i/o sexual des dels 15 anys; concretant a la violncia sexual 1 de cada 20 dones (5 %) nhavia patit a partir dels 15 anys dedat i entorn al 12% de les dones enquestades (equivalent a 21 milions de dones de la UE) havia experimentat algun tipus dagressi o incident sexual abans dels 15 anys dedat. Sha de dir que laplicaci de les diferents normatives contra la violncia de gnere i la millora de la resposta poli