C Hisendes localsHisendes locals Anuari 2009 Observatori Econòmic Local Col·lecció_Estudis Sèrie_Govern Local, 20 La Diputació de Barcelona és una institució de govern local

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Govern Local 20

Hisendes locals

Anuari 2009Observatori Econòmic Local

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

xxxx-2011 E 20 Hisendes locals Anuari 2009 Observatori Econòmic Local Coberta.pdf 3 21/12/11 11:31

Hisendes locals

Anuari 2009 Observatori Econòmic Local

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Govern Local, 20

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local coneixement teòric i empíric per promoure la re�exió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

L’Anuari 2009 de l’Observatori Econòmic Local és el resultat del treball realitzat per l’Observatori Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, relatiu a la hisenda pública en l’àmbit de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, amb una especial incidència en el sector públic local a la província de Barcelona en tots els seus àmbits d’administració. En cada cas s’ha fet una anàlisi i comparativa de l’ingrés i la despesa pública, la pressió �scal i l’endeutament, entre altres magnituds d’especial interès.

Aquest Anuari vol ser una publicació de referència quanta la informació de les hisendes locals, en la que alcaldes,regidors, tècnics municipals, universitaris, i totes aquellespersones que hi tinguin interès, puguin trobar-hi totala informació relativa a la hisenda pública local.

Àrea de Presidència

Observatori Econòmic LocalRambla de Catalunya, 126, 7a planta08008 BarcelonaTel. 934 022 056 · Fax 934 049 [email protected] · www.diba.cat

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Índex

Presentació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

Consideracions prèvies.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Extracte.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

Contingut del Cd

el sector públic local a europa

Visió comparada de la despesa públicaEvolució.interanual.(2000-2009)Grau.de.centralització.o.descentralització.de.la.despesaFuncions.principals.de.destí.de.la.despesa.pública

Visió comparada de l’ingrés públicEvolució.interanual.(2000-2009)Grau.de.centralització.o.descentralització.de.l’ingrésComponents.principals.de.l’ingrés.públic

Visió comparada del dèficit o de l’excedent públicEstalvi.corrent.netCapacitat.o.necessitat.de.finançament

Visió comparada del deute públicEvolució.interanual.(2000-2009)Distribució.per.nivells.de.govern

Visió comparada de la pressió fiscalEvolució.interanual.(2000-2008)Distribució.per.nivells.de.govern

©.Diputació.de.Barcelona

Desembre.2011.

Direcció. i. realització:. Observatori. Econòmic..Local.de.la.Diputació.de.Barcelona

Disseny. i.producció:.Direcció.de.Comunicació.de.la.Diputació.de.Barcelona

Composició:.Sintagma,.edicions.corporatives

ISBN:.978-84-9803-481-3

Dipòsit.legal:.B.3624-2012

http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/50353_CD.pdf

6..Hisendes.locals Índex..7

Estudi.de.la.distribució.de.la.participació.en.els..ingressos.de.l’Estat.(PIE)

Evolució.interanual.(2003-2008).Territorialització.per.comunitats.autònomesTerritorialització.per.provínciesEntregues.a.compte

Estudi.de.la.distribució.del.Programa.de.cooperació.econòmica..de.l’Estat.(CEL).a.les.inversions.de.les.entitats.localsComparativa.entre.els.ingressos.pressupostaris.locals..i.autonòmics.i.les.seves.liquidacions.corresponents

Perspectiva.estàtica.segons.comunitat.autònomaPerspectiva.dinàmica.segons.comunitat.autònomaPes.de.l’ingrés.públic.sobre.la.riquesa.generada

Anàlisi del dèficit o excedent públicEvolució.de.la.capacitat.o.necessitat.de.finançament..per.nivell.de.govern.(2003-2009)

Capacitat.o.necessitat.de.finançament..de.les.comunitats.autònomesCapacitat.o.necessitat.de.finançament..de.les.entitats.locals.espanyoles

Anàlisi del deute públicEvolució.interanual.per.nivells.de.govern.(2003-2009)Comunitats.autònomesCorporacions.locals

Anàlisi de la pressió fiscalComparativa.dinàmicaComparativa.estàticaComparativa.entre.els.municipis.de.les.comunitats..autònomes.de.règim.foral.i.els.de.les.de.règim.comú

el sector públic local a Catalunya

Anàlisi de la despesa públicaClassificació.econòmica.de.la.despesa

Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.població

El sector públic local a Espanya

Anàlisi de la despesa públicaEvolució.interanual.(2003-2009)

Evolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..amb.càrrega.financera.i.sense.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..sense.càrrega.financera.i.amb.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..sense.càrrega.financera.i.sense.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..amb.càrrega.financera.i.amb.pensionsEvolució.per.als.diferents.nivells.de.govern..de.les.despeses.liquidades.no.financeres

Classificació.econòmica.de.la.despesaDistribució.territorial.i.percentual.de.la.despesa.localEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.poblacióInversió.pública.real

Classificació.funcional.de.la.despesaDistribució.territorial.i.percentual.de.la.despesa.localEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.població

Comparativa.entre.les.despeses.pressupostàries.locals..i.autonòmiques.i.les.seves.liquidacions.corresponents

Perspectiva.estàtica.segons.comunitat.autònomaPerspectiva.dinàmica.segons.comunitat.autònomaPes.de.la.despesa.pública.sobre.la.riquesa.generada

Anàlisi de l’ingrés públicEvolució.interanual.(2003-2009)

Pes.de.l’ingrés.públic.pressupostat.respecte.del.PIBIngrés.públic.liquidat.per.nivells.de.govern.(2003-2009)

Classificació.econòmica.de.l’ingrésDistribució.territorial.i.percentual.dels.ingressos.localsEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.de.l’ingrés.municipal.per.trams.de.poblacióComponents.principals.dels.ingressos.locals


el sector públic local a la província de Barcelona

Anàlisi de la despesa públicaClassificació.econòmica.de.la.despesa

Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.poblacióConsells.comarcals

Classificació.funcional.de.la.despesaEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.població

Anàlisi de l’ingrés públicClassificació.econòmica.de.l’ingrés

Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.l’ingrés.municipal.per.comarquesDistribució.de.l’ingrés.municipal.per.trams.de.poblacióConsells.comarcals

Distribució.per.tipologies.de.fonsParticipació.en.els.ingressos.de.l’Estat.(PIE)Fons.de.Cooperació.Local.de.Catalunya.(FCLC)Pla.únic.d’obres.i.serveis.de.Catalunya.(PUOSC)Fons.Europeu.de.Desenvolupament.Regional.(FEDER)Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.(XBMQ)

Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.Inversió.(XBMQInv)Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.Activitat.(XBMQAct)

Distribució.dels.fons.per.trams.de.població

Anàlisi del deute públicDistribució.territorial.del.deute.públic.municipal.per.comarquesDistribució.del.deute.públic.municipal.per.trams.de.població.

Anàlisi de la pressió fiscalDistribució.territorial.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.trams.de.població

Consells.comarcalsDiputacions.provincials

Classificació.funcional.de.la.despesaEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.despesa.municipal.per.comarquesDistribució.de.la.despesa.municipal.per.trams.de.poblacióDiputacions.provincials

Anàlisi de l’ingrés públicClassificació.econòmica.de.l’ingrés

Evolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.l’ingrés.municipal.per.comarquesDistribució.de.l’ingrés.municipal.per.trams.de.poblacióConsells.comarcalsDiputacions.provincials

Distribució.per.tipologies.de.fonsEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial

Distribució.territorial.per.comarquesDistribució.territorial.per.províncies.

Participació.en.els.ingressos.de.l’Estat.(PIE)Fons.de.Cooperació.Local.de.Catalunya.(FCLC)Pla.únic.d’obres.i.serveis.de.Catalunya.(PUOSC)Fons.Europeu.de.Desenvolupament.Regional.(FEDER)Distribució.dels.fons.per.trams.de.població

Anàlisi del deute públicEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.del.deute.públic.municipal.per.comarquesDistribució.del.deute.públic.municipal.per.trams.de.poblacióDiputacions.provincials

Anàlisi de la pressió fiscalEvolució.interanual.(2003-2009)Distribució.territorial.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.comarquesDistribució.territorial.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.provínciesDistribució.de.la.pressió.fiscal.municipal.per.trams.de.poblacióDiputacions.provincials


Classificació.econòmica.de.la.despesa.pública..liquidada.per.trams.de.poblacióClassificació.funcional.de.la.despesa.pública..liquidada.per.trams.de.població.Classificació.econòmica.de.l’ingrés.públic.liquidat..per.trams.de.població

PIBpm.català.territorialitzat.per.provínciesPoblació.de.Catalunya.territorialitzada.per.provínciesEvolució.de.les.despeses.liquidades.dels.municipis.de..la.província.de.Barcelona,.segons.la.classificació.econòmica,..agrupats.per.comarques

Evolució.dels.capítols.1,.2.i.3.de.les.despeses..liquidades.dels.municipis.segons.la.classificació.econòmica

Evolució.dels.ingressos.liquidats.dels.municipis..de.la.província.de.Barcelona,.segons.la.classificació..econòmica,.agrupats.per.comarques

Síntesi

Sector públic local a Europa

Sector públic local a Espanya

Sector públic local a Catalunya

Sector públic local a la província de Barcelona

Metodologia

glossari

Recursos i fonts d’informació

Fonts d’informació telemàtica

Legislació emprada

Documentació impresa

Annexos

Annex per a EuropaFuncions.de.destí.de.la.despesa

Annexos per a EspanyaClassificació.econòmica.de.la.despesa.pública.liquidada..per.trams.de.poblacióClassificació.funcional.de.la.despesa.pública.liquidada..per.trams.de.poblacióClassificació.econòmica.de.l’ingrés.públic.liquidat..per.trams.de.poblacióPIB.espanyol.territorialitzat.per.comunitats.autònomes.

Població.espanyola.territorialitzada.per.comunitats.autònomes

Annexos per a Catalunya i per a la província de Barcelona Nombre.total.de.municipis.a.Catalunya.i.a.la.província..de.Barcelona.per.trams.de.poblacióDades.municipals.segons.comarca.i.trams.de.població

..13

Presentació

Em.complau.presentar.aquest.segon.anuari.de.les.hisendes.locals,.corresponent.a.l’any.2009,.que.es.publica.en.un.moment.certament.complicat..Al.cop.de.la.cri-si.econòmica.i.financera.que.arrosseguem.des.de.finals.de.2007,.que.ha.afectat.tots.els.nivells.de.la.societat,.s’hi.ha.afegit,.molt.probablement.per.la.conjuntura.electoral.d’aquest.any.2011,.un.aparent.debat.institucional.que,.amb.el.rerefons.de.les.apel·lacions.a.l’austeritat,.s’adreça.directament.als.governs.locals.

D’entrada,.cal.dir.que.el.local.és,.encara,.el.germà.petit.i.el.que.rep.la.pitjor.part.dels.tres.nivells.del.govern.de.l’Estat..Tot.i.els.avenços.aconseguits.en.el.nou.Es-tatut.d’Autonomia.de.Catalunya,.el.reconeixement.clar.i.específic.de.les.compe-tències.dels.governs.locals.segueix.pendent,.igual.que.l’establiment.d’un.model.de.finançament.local.just,.equitatiu.i.proporcional.a.les.competències.assumides.i.exercides..No.té.sentit.que.el.model.de.finançament.autonòmic.hagi.estat.revisat.periòdicament,.mentre.que.el.que.afecta.els.governs.locals,.obsolet.i.insuficient,.segueixi.ajornat.

En.aquest.context,.s’entén.encara.menys.el.sentit.i.la.conveniència.d’insinuar,.com.s’ha.fet.en.campanya.electoral,.que.es.pot.estalviar.una.part.significativa.del.dè-ficit.públic.suprimint.les.diputacions..Pensem.que,.dels.més.de.8.000.municipis.que.hi.ha.a.l’Estat.espanyol,.el.84%.tenen.menys.de.5.000.habitants,.i.això.com-porta.nombroses. limitacions.tècniques. i.pressupostàries.a. l’hora.d’organitzar. i.prestar.els.serveis.públics.bàsics.de.proximitat..Per.això,.l’existència.de.les.dipu-tacions.suposa,.en.molts.casos,.una.garantia.de.viabilitat.i.un.suport.per.garantir.aquests.serveis.en.una.panorama.de.gran.fragmentació.municipal.

Les.diputacions.formen.part,.doncs,.del.conjunt.del.sistema.de.governs.locals,.i.són.–o.han.de.ser–.una.part.decisiva.per.al.seu.bon.funcionament..Liderades.per.alcaldes.i.regidors,.aporten.una.valuosa.perspectiva.supralocal,.una.necessària.

14..Hisendes.locals Presentació..15

lucions.dels.ingressos.i.les.despeses,.la.pressió.fiscal,.l’endeutament.i.altres.qües-tions.importants.

Es.tracta,.en.definitiva,.d’un.treball.ampli.i.documentat.que.la.Diputació.de.Barce-lona.posa.a.disposició.dels.estudiosos.i.de.les.persones.interessades.en.la.ma-tèria,.a.fi.que.permeti.aprofundir.i.conèixer.més.bé.l’estat.de.les.hisendes.locals.

Salvador EstevePresident.de.la.Diputació.de.Barcelona

visió.territorial..I,.demagògies.a.banda,.el.seu.cost.no.és.exagerat:.com.es.pot.veure.en.aquest.estudi,.l’import.dels.pressupostos.de.totes.les.diputacions.de.rè-gim.comú.és.de.6.288.608.720.d’euros.(any.2008),.xifra.que.correspon.a.un.0,58%.del.PIB.i.que.és.menor,.doncs,.per.posar.una.referència.entenedora,.que.la.des-pesa.extraordinària.que,.en.un.sol.any,.l’Estat.va.destinar.al.Fons.Estatal.d’Inver-sió.Local,.l’anomenat.‘Pla.Zapatero’,.una.resposta.puntual.a.l’esclat.de.la.crisi.que,.tot. i. la. seva. utilitat. a. curt. termini,. resulta. prou. discutible.. I. aquests. quasi.6.300.000.000.d’euros.són,.d’altra.banda,.menys.de.la.desena.part.dels.diners.que.l’Estat.ha.posat.a.disposició.del.sistema.financer.espanyol.per.evitar.la.seva.deriva.

Dit.això,.el.debat.sobre.la.governació.local.en.general,.i.sobre.les.diputacions.en.particular,.cal.plantejar-lo,.en.tot.cas,.amb.profunditat.i.amb.seriositat,.defugint.qualsevol.oportunisme.i.electoralisme,.centrant-nos.a.buscar.un.model.més.efi-caç.i.més.eficient.de.servei.públic.de.proximitat..És.evident.que.cal.millorar.tant.els.ajuntaments.–que.presten.un.conjunt.de.serveis.sovint.de.caire.no.obligatori.però.que.resulten.molt.necessaris.per.a.la.ciutadania–.com.les.diputacions,.que.compleixen.la.funció.de.cooperació.amb.els.ajuntaments.i.que.són.una.eina.de.reequilibri.territorial,.especialment.útil.per.als.municipis.de.menor.dimensió.i.amb.menys.recursos.tècnics.i.financers..Hem.de.repensar.i.actualitzar.tot.el.que.calgui,.fins.i.tot.«reinventar-nos»,.si.és.precís,.però.no.podem.oblidar.que.la.funció.prin-cipal.i.primordial.de.les.diputacions.és.donar.suport.als.municipis.per.a.la.realit-zació.de.les.seves.polítiques.de.servei.públic,.i.aquesta.funció.específica.només.la.pot.realitzar.eficaçment.un.nivell.de.govern.intermedi.com.ho.són.les.diputaci-ons,.que.combinen.l’experiència.local.dels.seus.quadres.tècnics.i.polítics.amb.una.especialització.tècnica.i.una.visió.territorial.àmplia.

La.Diputació.de.Barcelona.ha.fet.bandera,.des.de.fa.molts.anys,.d’aquesta.espe-cialització,.d’aquesta.professionalització.del.servei.públic.supralocal,. i.això. l’ha.diferenciat.i.l’ha.convertit.en.referent..Per.això.hem.assumit,.entre.d’altres,.el.pa-per.de.centre.d’anàlisi.i.de.propostes.sobre.matèries.i.disciplines.que.afecten.l’àm-bit.del.govern.local,.com.és.el.cas.del.seu.finançament..I.en.aquest.model.de.tre-ball.se.situa.el.present.anuari.de. les.hisendes. locals.de. l’any.2009,.que. té. la.voluntat.de.posar.sobre.la.taula,.de.manera.senzilla.i.entenedora,.totes.les.dades.relacionades.amb.la.hisenda.d’àmbit.local,.comparant.tant.els.diversos.territoris.de.l’Estat.espanyol.com.el.conjunt.dels.països.de.la.Unió.Europea..Com.és.lògic,.l’estudi.se.centra.més.en.l’àmbit.territorial.de.Catalunya.i.les.seves.comarques,.i.de.manera.específica.en.la.demarcació.de.Barcelona,.i.aborda.l’anàlisi.de.les.evo-

..17

Consideracions prèvies

L’Anuari.econòmic.local.2009.de.la.Direcció.de.l’Observatori.Econòmic.Local.de.la.Diputació.de.Barcelona,.que.aquí.es.presenta,.constitueix. la.segona.edició.d’aquest.text.d’anàlisi.que.es.va.iniciar.l’any.anterior.amb.la.publicació.de.l’Anua-ri.2008.

L’Anuari.2009.es.publica.amb.un.cert.retard.d’una.manera.conscient,.perquè.vo-líem.disposar.de.dades.de.les.liquidacions.de.l’any.en.qüestió.per.tal.de.poder.reproduir.i.analitzar.tot.l’impacte.de.la.crisi.econòmica.i.financera.que.han.anat.suportant.les.economies.espanyola.i.mundial.des.de.finals.de.2007,.crisi.que.en.l’Anuari.2008.—publicat.fa.un.any.i.mig—.no.es.recollia,.perquè.encara.no.es.dis-posava.de.dades.recents.de.les.liquidacions.de.pressupostos.dels.diferents.go-verns.locals.que.ens.poguessin.donar.a.conèixer.l’impacte.real.de.la.crisi.en.les.hisendes.locals.del.nostre.país.

Així.doncs,.tal.com.es.deia.en.les.consideracions.prèvies.de.l’any.anterior,.volem.que.sigui.una.publicació.de.referència.quant.a.la.informació.de.la.hisenda.local.en.el.conjunt.de.l’Estat.espanyol.i.una.publicació.on.alcaldes,.regidors,.universitaris,.tècnics.i.qualsevol.persona.interessada.en.la.hisenda.pública.local.pugui.trobar.en.un.únic.document.informació.completa.sobre.aquesta.qüestió..Es.pretén,.per.tant,.oferir.una.informació.ordenada.i.sistematitzada,.de.fàcil.comprensió,.que.permeti.comparar.d’una.manera.senzilla.les.diverses.dades.i.informacions.que.s’exposen.

L’estructura.d’aquest.Anuari.és.idèntica.al.publicat.l’any.anterior.i.es.concentra.en.quatre.apartats..El.primer.és.un.estudi.comparatiu.entre.els.diferents.sectors.pú-blics.locals.a.Europa,.en.què.s’analitza.una.visió.comparada.de.l’ingrés.i.de.la.des-pesa.pública,.així.com.el.dèficit.i.l’excedent.públic..A.més.a.més,.també.s’analit-zen.comparatives.entre.el.deute.públic,.d’una.banda,.i.la.pressió.fiscal,.de.l’altra,.de.l’àmbit.local.dels.països.de.la.Unió.Europea.

18..Hisendes.locals Consideracions.prèvies..19

Finalment,.i.recollint.el.que.ja.hem.dit.anteriorment,.aquest.Anuari.—com.el.seu.nom.indica—.va.néixer.amb.la.voluntat.de.periodicitat..Aquesta.vegada.presentem.el.segon.volum,.en.el.qual.es.poden.veure.les.magnituds.de.les.hisendes.locals.en.el.conjunt.de.les.hisendes.públiques.globals,.la.seva.evolució.i.la.seva.impor-tància.relativa,.i.l’impacte.de.la.crisi.en.el.conjunt.dels.governs.locals..Aquest.Anu-ari.pot.facilitar.arguments.tant.en.el.que.es.refereix.a.la.despesa.com.a.l’ingrés,.per.plantejar,.d’una.manera.seriosa.i.amb.vocació.de.continuïtat.en.el.temps,.una.modificació.i,.per.tant,.una.modernització.de.les.hisendes.dels.nostres.governs.locals,.tant.pel.que.fa.als.seus.ingressos.com.a.la.definició.i.acotació.de.les.seves.despeses,.fet.indispensable.per.poder.afrontar.amb.èxit.una.reforma.de.la.hisen-da.local.

Jaume Fernández Ibáñez Director.de.l’Observatori.Econòmic.Local

Barcelona,.21.de.juliol.de.2011

El.segon.apartat.tracta.sobre.l’anàlisi.del.sector.públic.local.a.Espanya..Seguint.els.mateixos.eixos.estructurals.de.l’apartat.anterior,.es.fa.una.anàlisi.de.l’ingrés.i.de.la.despesa.pública,.s’analitza.el.dèficit.i.l’excedent.públic,.així.com.el.deu-te. i. la.pressió.fiscal..En.aquest.apartat.es. fan. les.diferents.anàlisis. tenint.en.compte.les.regions.forals,.les.illes.i.les.regions.de.règim.comú..S’ha.intentat,.aquest.any,.introduir.algun.aspecte.rellevant.nou.(com.ara.l’anàlisi.de.la.Coo-peració.Econòmica.de.l’Estat).i.s’ha.organitzat.la.informació.millorant-ne.la.pre-sentació.d’una.manera.més.sistemàtica.entre. l’anàlisi. i. la.despesa,.afegint-hi.l’anàlisi.per.trams.de.població.i.aprofundint.en.la.comparativa.entre.pressupos-tos.i.liquidacions.

El.tercer.apartat.es.refereix.a.l’estudi.de.la.hisenda.local.catalana,.seguint.la.ma-teixa.lògica.que.en.els.apartats.anteriors..En.aquest.cas,.el.desglossament.terri-torial.es.porta.a.terme.tenint.en.compte.les.províncies.i.les.comarques.

Finalment,.en.el.quart.apartat.es.reprodueix.l’estudi.organitzat.idènticament,.però.en.aquest.cas.del.sector.públic.local.de.la.província.de.Barcelona..Aquí,.l’anàlisi.territorial.és.la.comarcal.

Al.llarg.de.tot.el.treball.s’ha.seguit.la.mateixa.tipologia.d’anàlisi,.per.tal.que.la.seva.comparativa.sigui.fàcil,.tant.entre.diferents.municipis.i.províncies,.com.per.poder.analitzar.l’evolució.de.les.diferents.magnituds.en.els.últims.anys.

El.treball.s’ha.elaborat.fonamentalment.amb.dades.procedents.de.les.liquidaci-ons.pressupostàries.fins.a.l’exercici.2009,.la.qual.cosa.ens.ha.permès,.com.hem.dit.anteriorment,.observar.i.analitzar.l’impacte.de.la.crisi.econòmica.i.financera.en.els.ingressos.i.les.despeses;.en.resum,.en.els.pressupostos.dels.diferents.go-verns.locals.

Per.a.una.millor.comprensió.i.comparació.dels.diversos.conceptes.tractats,.s’han.elaborat.quadres.comparatius.i.gràfics.que.van.acompanyats.d’una.explicació.on.es.remarca.i.es.comenta.la.que,.al.nostre.entendre,.és.la.incidència.més.important.de.cadascun.dels.apartats.

Tal.com.ja.vam.dir.en.l’anuari.anterior,.no.es.pretén.fer.anàlisis.econòmiques.i.es-tadístiques.en.profunditat,.ni.tampoc.projeccions.futures.utilitzant.models.econò-mics..La.nostra.voluntat.és.crear.una.eina.d’informació,.el.més.depurada.possible,.de.tot.allò.referent.a.la.hisenda.dels.governs.locals.que.pugui.servir.com.a.base.de.dades.i.anàlisi.per.a.futurs.estudis.que.es.facin.en.aquest.camp.

extracte

..23

Sector públic local a europa

Com.ja.se.sap,.l’àmbit.del.govern.local.a.Europa.és.de.difícil.comparació..Hem.de.recordar.que.no.tots.els.països.de.la.Unió.Europea.tenen.tres.nivells.de.govern,.com.en.el.cas.espanyol,.ni,.per.tant,.tres.nivells.de.despesa.pública..Així.doncs,.ens.trobem.amb.una.gran.diversitat.entre.els.diferents.països,.tant.pel.que.fa.a.la.riquesa,.com.a.la.demografia,.la.geografia,.l’estructura.institucional.i.l’organització.administrativa.

Extracte

taula 1. Pes relatiu de la despesa pública local sobre el PiB (%). Període 2000-2009

Despesalocal(%PIBestatal)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

UE-27 10,8 10,9 11,1 11,3 11,4 11,3 11,3 11,3 11,5 12,3

UE-25 10,8 10,9 11,2 11,3 11,4 11,4 11,4 11,3 11,6 12,4

ZE-16 9,6 9,7 9,9 10,0 10,0 9,9 9,9 9,9 10,1 10,9

ZE-12 9,6 9,7 9,9 10,0 10,1 10,0 10,0 9,9 : :

Bèlgica 6,6 6,5 6,8 7,1 6,8 7,0 6,9 6,7 6,8 7,3

Bulgària 7,6 6,5 7,6 6,4 6,8 6,6 6,8 7,2 7,6 8,3

RepúblicaTxeca 9,6 10,1 11,0 13,3 12,6 11,8 12,0 11,1 11,4 12,3

Dinamarca 31,2 32,1 32,8 33,8 33,6 33,6 34,0 32,5 33,6 37,5

(continua)

24..Hisendes.locals Extracte..25

L’any.2009,.la.despesa.pública.local.sobre.el.PIB.d’Espanya.és.del.7,1%,.un.dels.percentatges.més.baixos.del.conjunt.de.la.Unió.Europea:.si.el.comparem.amb.el.de.la.UE-27,.12,3%.el.2009,.la.diferència.és.de.més.de.cinc.punts.percentuals.amb.Espanya.(taula.1)..

És.interessant.observar.l’impacte.de.la.crisi.sobre.la.despesa.pública.total.respec-te.al.PIB.als.diferents.països.de.la.Unió.Europea.i.aquest.mateix. impacte.en.la.despesa.pública.local..A.la.UE-27,.la.mitjana.de.la.despesa.pública.total.respecte.del.PIB.passa.del.45,8%.el.2007.al.50,7%.el.2009,.gairebé.un.5%.més,.mentre.que.la.despesa.pública.local.en.aquest.mateix.període.de.temps.passa.de.l’11,3%.al.12,3%,.només.un.1%.més..

En.el.cas.concret.d’Espanya,.la.despesa.pública.total.respecte.del.PIB.ha.passat.del.39,2%.el.2007,.últim.any.abans.de.l’afectació.de.la.crisi,.al.45,9%.de.l’any.2009,.on.es.reflecteix.en.tota.la.seva.cruesa.l’impacte.d’aquesta.crisi:.el.6,7%.més.del.PIB.es.dedica.a.despesa.pública..Això,.traslladat.a.la.despesa.pública.local,.pas-sa.del.6,6%.el.2007.al.7,1%.el.2009,.a.penes.un.0,5%.més.sobre.el.PIB,.que.es.pot.veure.més.que.compensat.per.la.detracció.del.mateix.PIB.

Espanya,.pel.fet.de.ser.un.país.que.políticament.i.institucionalment.té.tres.nivells.de.govern.(Estat,.comunitats.autònomes.i.administracions.locals),.compta.amb.un.grau.baix.de.centralització.de.la.despesa.pública,.entesa.com.el.quocient.entre.la.

Alemanya 7,3 7,2 7,3 7,3 7,1 7,2 7,2 7,1 7,2 7,8

Estònia 8,5 10,0 10,3 9,6 9,6 9,5 9,4 9,7 110 11,5

Irlanda 12,2 13,7 14,2 14,0 14,2 6,3 6,5 7,0 7,6 8,2

Grècia 2,5 2,5 2,6 2,4 2,7 2,6 2,7 2,6 2,7 3,0

Espanya 6,0 5,9 6,0 6,1 5,9 6,0 6,2 6,6 6,5 7,1

França 9,7 9,7 10,0 10,3 10,7 10,9 11,0 11,2 11,4 11,9

Itàlia 14,1 14,7 14,9 15,0 15,5 15,5 15,5 15,0 15,5 16,6

Xipre 1,5 1,7 1,7 1,8 1,9 2,2 2,0 1,9 1,9 2,2

Letònia 9,7 9,6 10,2 9,4 10,0 9,5 10,6 10,7 11,9 12,4

Lituània 9,1 10,1 9,5 9,0 8,9 8,1 8,5 8,3 9,4 10,5

Luxemburg 5,2 5,7 5,9 5,8 5,5 5,3 4,7 4,6 4,7 5,3

Hongria 11,8 11,8 12,8 13,2 12,7 12,9 12,9 11,7 11,5 11,8

Malta 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6

PaïsosBaixos 15,7 15,8 16,3 16,8 16,2 15,8 15,3 15,5 15,8 17,8

Àustria 9,1 7,9 7,8 7,8 7,6 7,6 7,5 7,5 7,6 8,1

Polònia 13,4 14,1 13,5 13,0 12,9 13,2 13,7 13,3 14,1 15,0

Portugal 6,0 6,3 6,4 6,0 5,9 6,2 6,0 6,1 6,3 6,7

Romania 4,4 6,4 6,5 6,7 7,0 7,1 8,3 9,6 9,6 10,0

Eslovènia 8,4 8,6 8,7 8,7 8,6 8,6 8,7 8,4 9,1 10,3

Eslovàquia 2,7 3,0 3,6 7,3 6,5 6,7 6,6 6,1 5,5 7,1

taula 1. (Continuació)


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

taula 1. (Continuació)


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Finlàndia 17,7 18,0 18,6 19,3 19,4 19,7 19,6 19,2 20,6 22,8

Suècia 23,8 24,4 24,9 24,9 24,2 24,2 24,4 24,5 25,3 26,8

RegneUnit 11,5 11,5 11,9 12,3 12,5 12,9 12,8 12,9 13,4 14,4

Islàndia 12,0 12,4 13,1 12,9 12,9 12,6 13,5 13,5 14,0 14,1

Noruega 16,0 17,1 14,8 15,2 14,2 13,1 12,7 13,3 13,3 15,0

Suïssa 8,4 8,5 8,5 8,7 8,5 8,4 8,1 7,6 7,1 :

Les.cel·les.amb.el.símbol.«.:.».fan.referència.a.dades.no.disponibles.

Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.d’Eurostat.

(continua)


comptava.amb.una.ràtio.d’estalvi.net.positiva.de.l’1,4%.del.PIB,.i.va.augmentar.d’una.manera.constant.fins.al.2007,.moment.en.què.va.ser.del.5,2%.del.PIB..És.a.partir.d’aquest.any,.amb.el.començament.de.la.crisi,.quan.la.ràtio.fa.un.gir.i.passa.a.ser.negativa.l’any.2008,.si.bé.d’una.manera.modesta,.amb.un.−0,6%.del.PIB,.i.una.gran.caiguda.l’any.2009,.en.què.es.registra.una.ràtio.de.−7%.del.PIB..Per.tant,.de.l’any.2007.al.2009,.hi.ha.una.caiguda.de.més.del.12%.de.l’estalvi.net.públic.respecte.al.PIB.espanyol.

Una.altra.de.les.dades.interessants.d’analitzar.és.la.visió.comparada.del.deute.públic,.així.com.la.seva.evolució.en.els.últims.anys.i.l’impacte.que.la.crisi.econò-mica.ha.tingut.en.aquesta.variable..Si.partim.de.la.UE-27,.l’any.2009.el.deute.pú-blic.és.del.73,6%.del.PIB,.i.havia.augmentat.un.12%.només.en.un.any.(el.2008.era.del.61,6%.del.PIB)..Aquest.augment.tan.important.mostra.clarament.l’impacte.de.la.crisi.en.els.comptes.públics.dels.països.de.la.UE-27.i.significa.un.import.majús-cul..Si.analitzem.els.països.que.formen.la.UE-27,.el.comportament.no.ha.estat.ho-mogeni..A.Espanya.es.partia.d’una.ràtio.de.deute.públic.baixa.comparada.amb.la.de.la.resta.dels.països.europeus.i.arriba.al.53,2%.del.PIB.l’any.2009,.un.13,5%.més.que.l’any.anterior,.que.va.ser.del.39,7%.del.PIB..Si.bé.l’increment.és.superior.que.el.de.la.mitjana.de.la.UE-27,.el.deute.relatiu.al.producte.interior.brut.continua.sent.dels.més.baixos.de.la.UE-27..

Quan.analitzem.aquestes.magnituds.per.als.diferents.nivells.de.govern,.veiem.que.el.deute.públic.a.Espanya.per.a.l’any.2009.es.distribueix.concentrant.en.l’Ad-ministració.central.un.46,1%.del.PIB;.en.les.comunitats.autònomes,.un.8,2%,.i.en.el.govern.local,.un.3,3%..En.comparació.respecte.de.la.mitjana.dels.països.eu-ropeus,.l’Administració.central.i.l’administració.local.d’Espanya.es.troben.per.sota.de.l’índex.d’endeutament.europeu.(un.46,1%.respecte.al.64%.pel.que.fa.a.l’Ad-ministració.central.i.un.3,3%.respecte.al.5,5%.en.l’administració.local),.mentre.que. l’administració.regional. té.a.Espanya.un. índex.de.deute.públic.superior.al.conjunt.europeu.(un.8,2%.del.PIB.versus.un.5,9%.del.PIB.de.mitjana.per.a.la.res-ta.d’Europa).

Finalment,.les.administracions.locals.mostren.un.índex.d’endeutament.públic.pro-porcionalment.baix,.i.les.d’Itàlia,.França.i.els.Països.Baixos.són.les.que.tenen.un.índex.d’endeutament.comparativament.més.elevat,.amb.un.8,6%,.un.8,2%.i.un.7,9%,.respectivament..Per.contra,.el.deute.públic.de.les.administracions.locals.de.Malta,.Grècia.i.Bulgària.és.molt.baix:.no.sobrepassa.l’1%.del.PIB.dels.estats.res-pectius.

despesa.de. l’Administració.central. i. la.despesa.pública.total..Concretament,.el.grau.de.centralització.de.la.despesa.pública.és.del.45%.de.mitjana.en.el.període.2000-2009,.només.superat.per.Alemanya,.amb.gairebé.el.41%..A.l’altre.extrem.hi.ha.Grècia,.amb.un.92,9%.de.grau.de.centralització.de.la.despesa.pública;.Portu-gal,.amb.un.83,3%;.el.Regne.Unit,.amb.el.76%;.França,.amb.un.68,2%,.i.Itàlia,.amb.un.64,2%..Aquests.percentatges,.com.es.pot.veure,.són.molt.més.alts.

Quan.comparem.el.pes.de.la.despesa.pública.per.als.diferents.nivells.de.govern,.veiem.que.Espanya.és.l’estat.europeu.en.què.els.governs.intermedis.(comunitats.autònomes,.en.el.nostre.cas).tenen.el.pes.més.important,.seguit.d’Alemanya.

Quan.analitzem.el.pes.relatiu.de.l’ingrés.local.sobre.el.PIB,.veiem.que.la.mitjana.de.la.UE-27.és.del.12%.el.2009,.quantitat.lleugerament.superior.al.2007,.que.era.de.l’11,2%,.però.que.ve.donada.bàsicament.per.la.caiguda.del.denominador.de.la.ràtio.(el.PIB)..A.Espanya,.el.2009.aquesta.ràtio.és.del.6,6%,.gairebé.un.5%.inferior.a.la.mitjana.de.la.UE-27,.i.es.manté.gairebé.constant.des.de.l’any.2000,.que.era.del.6,1%..Dinamarca,.amb.el.36,7%.el.2009,.és.el.país.que.reflecteix.un.percen-tatge.superior.d’importància.del.seu.ingrés.públic.local,.seguit.de.Suècia.i.Finlàn-dia,.amb.un.26,5%.i.un.22,3%,.respectivament.

Es.pot.dir.que,.per.al.conjunt.de.la.UE-27,.l’ingrés.públic.local.respecte.del.PIB.ha.notat.proporcionalment.menys.la.crisi.i.ha.tingut.una.evolució.més.coincident.amb.l’evolució.del.PIB,.segurament.perquè.té.un.finançament.més.rígid.que.en.altres.àmbits.de.govern.

Si.ara.ens.centrem.en.el.grau.de.descentralització.local.de.l’ingrés.públic.(%.in-grés.local./.ingrés.total),.Espanya.passa.a.ser.un.dels.estats.on.el.pes.de.l’ingrés.local.és.menor.amb.relació.a.l’ingrés.públic,.amb.un.17,42%,.i.només.supera.Lu-xemburg,.Bèlgica.i.Grècia,.amb.un.16,21%,.un.13,77%.i.un.9,02%,.respectivament..És.remarcable.que.a.Alemanya,.l’altre.país.més.descentralitzat.juntament.amb.Es-panya,.el.pes.de.l’ingrés.local.sobre.el.total.de.l’ingrés.públic.sigui.del.22,6%,.més.del.5%.superior.al.del.nostre.país.

És.interessant.observar.les.evolucions.del.dèficit.i.l’excedent.públic,.així.com.de.l’estalvi.corrent.net..En.el.conjunt.de.la.UE-27,.s’ha.anat.mantenint.un.estalvi.ne-gatiu.gairebé.constant.des.de.l’any.2001.fins.al.2007,.moment.en.què.va.haver-hi.un.petit.superàvit.del.0,6%.del.PIB,.però.és.a.partir.d’aquí.on.es.va.començar.a.notar.l’efecte.de.la.crisi.i.va.arribar.l’any.2009.amb.un.estalvi.negatiu.del.4,8%.del.PIB..Per.a.Espanya,.aquest.paràmetre.ha.estat.diferent,.ja.que.des.de.l’any.2000.


Considerant.la.mitjana.de.les.despeses.realment.liquidades.per.a.cada.nivell.d’ad-ministració.en.el.període.2003-2009,.a.les.comunitats.autònomes.destaca.el.ca-pítol.de.personal,.amb.un.29,71%.del.total.de.les.seves.despeses,.i.un.34,06%.de.transferències.corrents;.a.l’Administració.General.de.l’Estat.l’11,81%.del.total.de.la.seva.despesa.correspon.al.capítol.de.personal.i.el.39,47%.a.transferències.corrents,.i,.finalment,.per.a.les.corporacions.locals,.un.25,74%.de.la.seva.despe-sa.és.de.personal,.un.23,98%.és.de.despeses.de.béns. i.serveis.corrents. i.un.21,71%.és.de.transferències.corrents..Aquesta.estructura.de.despeses.liquida-des.reflecteix.clarament.el.pes.de.despeses.de.caràcter.personal.que.tenen.tant.les.comunitats.autònomes.com.les.corporacions.locals,.respecte.de.l’Adminis-tració.General,.que.en.part.és.lògic.per.la.descentralització.dels.serveis.que.s’ha.dut.a.terme.a.Espanya.

Sector públic local a espanya

L’evolució.del.pes.de.la.despesa.pública.pressupostada.sobre.el.PIB.espanyol.en.el.període.que.va.del.2003.al.2009.(gràfic.1).mostra.dos.períodes.clarament.dife-renciats:.fins.a.l’any.2006.s’aprecia.un.comportament.estable.del.pes.de.la.despe-sa.pública.sobre.el.PIB,.i.a.partir.de.l’any.2007.s’observa.que.la.despesa.pública.ha.experimentat.creixements.notables.de.manera.simultània.a.l’elevat.ritme.de.crei-xement.del.PIB.que.caracteritza.aquest.període.i.es.produeix.un.creixement.supe-rior.del.pes.de.la.despesa.pública.sobre.el.PIB..En.gran.part,.aquest.canvi.de.ten-dència.es.correspon.amb.un.canvi.de.dinàmica.de.la.despesa.del.Govern.central,.que.en.els.últims.anys.ha.tornat.a.augmentar.per.actuar.com.a.estabilitzador.au-tomàtic.de.l’economia..Quant.a.les.comunitats.autònomes,.des.de.l’acord.de.finan-çament.de.l’any.2001,.el.pes.de.la.seva.despesa.sobre.el.PIB.ha.anat.augmentant.sense.parar,.però.sense.acceleracions.brusques..Finalment,.cal.remarcar.el.fet.que.la.característica.més.destacable.en.el.cas.de.les.corporacions.locals.és.l’estabili-tat,.ja.que.durant.tot.el.període.estudiat.es.manté.al.voltant.del.6%.del.PIB.

50%

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

02003

38,4

15,2

13,8

6,1

38,9

15,7

14,0

5,9

38,4

14,7

14,5

6,0

38,4

14,8

14,6

6,2

39,2

15,1

14,9

6,6

41,1

15,9

15,8

6,5

45,9

20,1

17,3

7,1

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Total Administració

Administració Central

Administracions Autonòmiques

Administració local

% PIB

gràfic 1. evolució del pes de la despesa pública pressupostada a espanya respecte el PiB (%). Període 2003-2009

Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.d’Eurostat.

250.000.000

200.000.000

225.000.000

150.000.000

175.000.000

100.000.000

125.000.000

75.000.000

50.000.000

25.000.000

02003 2004 2005 2006 2007 20092008

Entitats localsEstat Comunitats Autonòmes

156.465.145 158.160.379

75.734.091

189.063.422

240.612.013

73.886.772

175.923.545

228.736.679

70.914.624

161.818.954

198.846.092

64.758.028

149.495.739

177.306.842

58.072.899

136.760.076

166.423.871

53.604.806

123.272.585

51.012.584

111.573.885

Milers d’euros

gràfic 2. evolució de les despeses liquidades per nivells de govern (milers d’euros). Període 2003-2009

Nota:.Els.resultats.de.l’any.2009,.tant.per.a.les.entitats.locals.com.per.a.les.comunitats.autònomes,.no.són.consolidats.i.la.seva.liquidació.encara.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.BADESPE.i.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals.(dades.pressupostàries.liquidades.de.les.entitats.locals.i.dades.pressupostàries.liquidades.de.les.comunitats.autònomes.i.les.ciutats.autònomes).


gim.comú,.de.6.038,93.€/hab..per.a. les.diputacions.de.règim.foral,.de.806,84..€/hab..per.als.cabildos.canaris.i.de.396,98.€/hab..per.als.consells.insulars.

A.escala.territorialitzada.per.comunitats,.hi.ha.una.certa.diferència.entre.els.euros.per.habitant.de.despesa.liquidada.per.les.diputacions.de.règim.comú,.que.va.dels.333,94.€/hab..de.les.diputacions.de.Castella.i.Lleó.als.141,41.€/hab..de.les.dipu-tacions.de.Catalunya.

Si.analitzem.l’evolució.de.la.inversió.pública.real.per.nivells.d’administració,.veiem.que.a.partir.de.l’any.2008.els.pressupostos.per.capita.a.l’Administració.General.de.l’Estat.destinats.a.inversió.pateixen.una.caiguda.substancial.(passen.de.51,8.€/hab..el.2007.a.40,3.€/hab..el.2008),.fruit.ja.de.la.crisi.econòmica.financera.que.s’estava.iniciant..Els.pressupostos.dels.altres.nivells.d’administració.l’any.2008.encara.no.reflecteixen.els.efectes.de.la.crisi.en.les.seves.partides.d’inversions.reals.

L’ingrés.públic.liquidat.per.nivell.de.govern.mostra,.per.l’any.2009,.que.es.concen-tra.en.l’Administració.General.de.l’Estat.(el.49,8%),.el.35,4%.és.de.les.comunitats.autònomes,.i.el.14,8%.de.les.entitats.locals..

El.dèficit.o.l’excedent.públic,.és.a.dir,.la.diferència.entre.els.ingressos.i.les.despe-ses.de.les.diferents.entitats.públiques.espanyoles.en.el.període.2003-2009,.can-via.notablement:.es.passa.de.tenir.una.posició.equilibrada.l’any.2003.i.positiva.el.2007.a.una.necessitat.de.finançament.l’any.2009..Mentre.que.per.al.2007.hi.havia.una.capacitat.de.finançament.de.20.067.milions.d’euros,.l’any.2009.ens.trobem.amb.una.necessitat.de.−117.268.milions.d’euros,.que.representen.un.−11,1%.del.PIB.(un.−9,4%/PIB.de.l’Administració.central,.un.−2%/PIB.de.les.comunitats.au-tònomes,.un.−0,6%/PIB.de.les.corporacions.locals.i,.finalment,.un.0,8%/PIB.de.l’Administració.de.la.Seguretat.Social)..Quan.analitzem.concretament.la.necessi-tat.o.la.capacitat.de.finançament.de.les.corporacions.locals.espanyoles.respecte.del.PIB,.trobem.que,.des.del.2003.fins.al.2009,.l’evolució.d’aquesta.variable.ha.estat.molt.estable,.i.que.sempre.s’ha.registrat.un.percentatge.negatiu.respecte.del.PIB,.si.bé.el.dèficit.no.va.superar.mai.el.−0,6%.del.PIB,.excepte.el.2006,.que.va.registrar.una.capacitat.de.finançament.del.0,007%.

L’augment.de.la.necessitat.de.finançament.ha.anat.comportant.l’augment.del.deu-te.públic,.sobretot.a.partir.del.2008.i.en.especial.el.2009.a.causa.del.fort.impacte.de.la.crisi..És.notori. l’augment.del.volum.de.deute.del.2003,.que.ha.passat.de.409,71.milers.de.milions.d’euros.a.622,96.milers.de.milions.d’euros.del.2009,.xifra.que.suposa.un.increment.del.52%,.i.que.només.del.2008.al.2009.ha.centrat.un.

Si.analitzem.l’evolució.de.la.despesa.liquidada.en.el.període.2003-2009,.veiem.que.l’Administració.General.de.l’Estat.és.la.que.més.ha.patit.l’impacte.de.la.crisi,.amb.un.augment.de.la.despesa.liquidada,.del.2007.al.2009,.del.21%,.mentre.que.a.les.comunitats.autònomes.ha.suposat.un.16,8%,.i.a.les.entitats.locals,.un.6,79%.

La.despesa.liquidada.per capita.mostra.diferències.notables.segons.els.ens.locals.que.analitzem.(taula.2)..Així,.la.mitjana.de.la.liquidació.del.període.2003-2009.és.de.1.052,7.€/hab..per.als.municipis,.de.197,75.€/hab..per.a.les.diputacions.de.rè-

taula 2. despeses liquidades per capita (€/hab.). Mitjana 2003-2009

Personal 376,68 319,40 56,88 200,36 166,79 121,29

Bénsiserveis 350,81 314,30 29,24 195,60 131,04 91,13

Despesesfinanceres 22,01 17,73 4,17 24,81 6,09 3,74

Transferènciescorrents 317,62 80,78 30,02 5.115,49 211,32 54,43

Operacionscorrents 1.067,13 732,20 120,31 5.536,26 515,24 270,59

Inversionsreals 281,36 238,09 33,32 272,35 150,99 71,83

Transferènciesdecapital 38,23 27,08 24,45 120,81 83,84 38,01

Operacionsdecapital 319,60 265,16 57,77 393,16 234,84 109,84

Operacionsnofinanceres1.386,72 997,37 178,08 5.929,42 750,07 380,44

Actiusfinancers 12,91 7,07 3,95 58,83 9,78 1,09

Passiusfinancers 63,49 48,26 15,72 50,68 46,99 15,45

Operacionsfinanceres 76,41 55,33 19,67 109,51 56,76 16,54

Totaldespeses 1.463,13 1.052,70 197,75 6.038,93 806,84 396,98

Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació.

Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals.(dades.pressupostàries.de.les.entitats.locals)..Ministeri.d’Economia.i.Hisenda

Consolidatenslocals

Municipis

Diputa-cionsde

règimcomú

Diputa-

cionsderègimforal

Cabildoscanaris

Consellsinsulars


sat.del.27,7%.el.2007.al.41,7%.el.2009;.les.comunitats.autònomes.han.passat.del.5,7%.el.2007.al.8,2%.el.2009,.i. les.corporacions.locals.han.passat.del.2,8%.el.2007.al.3,3%.el.2009.

Si.observem.el.deute.públic.per.habitant.en.les.diferents.comunitats.autònomes.(taula.4),.veiem.que.Catalunya,.amb.3.120.€/hab.,.és.la.que.té.una.ràtio.superior,.seguida.per.les.Illes.Balears,.amb.2.988.€/hab.,.i.la.Comunitat.Valenciana,.amb.un.

volum.d’augment.de.139.milers.de.milions.d’euros,.que.representa,.només.aquest.any,.un.percentatge.del.29%.d’increment.del.deute.públic..En.percentatges,.el.deute.públic.respecte.al.PIB.passa.del.52,3%.el.2003.al.59,3%.el.2009,.i.arriba,.segons.dades.provisionals,.al.60,1%.el.2010.

La.distribució.del.deute.públic.és.molt.dispar.per.nivells.d’administració..Així,.pre-nent.la.mitjana.de.2003.a.2009,.el.78,33%.de.l’import.del.deute.correspon.a.l’Ad-ministració.central;.un.14,71%,.a.les.comunitats.autònomes;.un.6,69%,.a.les.cor-poracions. locals,. i. un. 0,27%,. a. la. Seguretat. Social.. Quant. als. tres. nivells.d’administració,.en.totes.tres.ha.augmentat.el.percentatge.del.deute.respecte.al.PIB,.si.bé.amb.magnituds.molt.diferents..L’Administració.General.de.l’Estat.ha.pas-

taula 3. deute públic liquidat de les administracions públiques espanyoles (milions d’euros). Període 2003-2009

Subsectors 2003 2004 2005 2006 2007 2008(P) 2009(A)

1.Administració central 308.401 311.399 307.622 302.975 291.442 331.963 438.795

2.Comunitats autònomes 48.995 51.994 56.849 57.962 59.826 68.553 86.260

3.Corporacionslocals 22.913 24.154 25.535 27.570 29.392 31.717 34.595

4.Administracióde SeguretatSocial 1.282 1.154 1.077 1.000 - - -

5.Deutenotificat segonselProtocol deDèficitExcessiu (1a4) 381.591 388.701 391.083 389.507 380.660 432.233 559.650

6.Passiusen poderd’altres Administracions Públiques 28.121 36.581 39.978 39.066 42.720 51.679 63.308

7.Deutebrut senseconsolidar (5a6) 409.712 425.282 431.061 428.573 423.380 483.912 622.958

Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.d’Actuación.económica.y.financiera.de.las.Administraciones.Públicas.2008.y.2009.de.la.Intervenció.General.de.l’Administració.de.l’Estat...(P).Previsió..(A).Avanç.

taula 4. deute públic de les comunitats autònomes per capita (€/hab.). Període 2003-2009

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Andalusia 981 966 937 917 891 982 1.184

Aragó 902 908 909 910 898 1.143 1.405

Astúries 818 747 746 677 692 713 995

Balears 906 995 1.616 1.633 1.745 2.262 2.988

Canàries 598 615 727 783 771 907 1.118

Cantàbria 677 680 731 701 758 878 1.123

CastellaiLleó 577 582 713 713 749 1.020 1.259

Castella-laManxa 444 572 713 799 925 1.165 1.957

Catalunya 1.629 1.799 1.972 1.968 2.061 2.559 3.120

Extremadura 728 728 722 722 720 824 985

Galícia 1.158 1.187 1.230 1.277 1.339 1.399 1.711

Madrid 1.584 1.546 1.693 1.677 1.661 1.621 1.812

Múrcia 540 578 517 501 465 529 926

Navarra 1.114 1.105 1.089 1.075 1.065 1.388 1.763

PaísBasc 709 656 536 435 300 414 1.160

LaRioja 640 657 621 601 893 1.238 1.576

València 1.786 2.060 2.182 2.275 2.364 2.447 2.813

Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.informació.del.Banc.d’Espanya.


L’evolució.dels.ingressos.tributaris.augmenta.als.municipis.des.del.2003.fins.al.2006..L’any.2007.va.començar.una.inflexió.a.la.baixa.del.pes.dels.impostos.indi-rectes,.però.és.a.partir.del.2008,.i.en.especial.el.2009,.quan.els.ingressos.tribu-taris.pateixen.un.vertader.deteriorament..Així,.en.el.conjunt.dels.municipis.espa-nyols. els. ingressos. tributaris.baixen.el. 7%. i.passen.de.26.milers.de.milions.d’euros.a.només.uns.24.milers.de.milions,.uns.dos.milers.de.milions.menys.en.només.un.any..

És.significativa.una.comparació.entre.la.totalitat.d’ingressos.dels.municipis.de.les.comunitats.autònomes.de.règim.foral.i.la.dels.municipis.de.les.comunitats.de.rè-gim.comú..Comparant.la.mitjana.dels.ingressos.del.2003.al.2009,.veiem.que.els.

import.de.2.813.€/hab..A.l’altre.extrem.hi.ha.Múrcia,.amb.926.€/hab.;.la.Comunitat.d’Extremadura,.amb.985.€/hab.,.i.Astúries,.amb.995.€/hab.

Pel.que.fa.al.deute.de.les.grans.corporacions.locals.a.Espanya,.la.ciutat.de.Ma-drid.té.un.deute.per.a.l’any.2009.de.6.762.milions.d’euros,.seguida.de.la.ciutat.de.València,.amb.un.deute.de.835.milions.d’euros,.i.la.ciutat.de.Barcelona,.amb.un.deute.de.753.milions.d’euros..Bàsicament,.aquest.deute.està.concentrat.en.prés-tecs.i.crèdits.amb.entitats.de.crèdit;.a.Madrid.i.a.Barcelona,.també.amb.obliga-cions.i.deute.no.negociable.amb.moneda.nacional,.i.en.especial.a.Madrid,.amb.un. import.de.2.126.milions.d’euros,.amb.préstecs. i.crèdits.no.comercials. fora.d’Espanya.(taula.5).

taula 5. deute de les corporacions locals espanyoles (milions d’euros). Període 2003-2009

Ajuntaments,mancomunitats iagrupacions inframunicipals

Capitalsde província

Ambmésde500.000 habitants

Total% delPIBpm Total Total Barcelona Madrid Màlaga Sevilla València Saragossa

1=3+14+18 2 3=4+13 4=5+12 5=6a11 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

2003 22.914 2,9 17.719 7.748 4.509 1.245 1.455 347 293 640 529 3.239 9.971 5.095 3.039 1.361 694 100

2004 24.153 2,9 18.786 8.365 5.182 1.207 2.124 412 302 634 503 3.183 10.422 5.243 3.133 1.313 797 123

2005 25.535 2,8 20.092 9.589 6.450 1.148 3.337 443 341 714 468 3.139 10.503 5.320 3.066 1.388 866 123

2006 27.570 2,8 22.177 11.370 8.154 1.061 5.040 489 366 716 482 3.216 10.807 5.279 3.110 1.281 888 114

2007 29.392 2,8 23.874 12.278 9.192 928 6.039 529 384 737 574 3.087 11.596 5.399 3.147 1.325 927 118

2008(P) 31.782 2,9 26.058 13.313 9.984 770 6.682 618 422 802 690 3.329 12.745 5.588 3.156 1.515 918 136

2009(P) 34.711 3,3 28.587 14.311 10.361 753 6.762 738 522 835 752 3.949 14.277 5.825 3.200 1.693 932 299

Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.del.Banc.d’Espanya..(P).Previsió.

TotalTotal

Capitalsde Diputacions Diputacions Consellsi província derègim foralsdel cabildos <500.000hab. Resta Total comú PaísBasc insulars

Ciutatsautònomes

Diputacions,consellsicabildosinsulars


ingressos.per capita.als.municipis.de.les.comunitats.de.règim.foral.són.de.1.389.€/hab.,.mentre.que.als.municipis.de.règim.comú.són.de.1.058.€/hab.,.és.a.dir,.un.24%.menys..Però,.quan.ens.centrem.només.en.els.ingressos.tributaris,.la.diferèn-cia.és.mínima:.520,8.€/hab..als.municipis.de.comunitats.forals.i.518,6.€/hab..als.municipis.de.comunitats.de.règim.comú..La.diferència.ve.determinada.per. les.transferències.corrents.que.reben.els.municipis.de.la.comunitat.basca.de.les.se-ves.diputacions.forals.

Així.doncs,.i.com.a.resum,.podem.veure.que.l’estructura.de.les.entitats.locals,.tant.en.el.seu.apartat.d’ingressos.i.com.en.el.de.despeses,.no.ha.experimentat.canvis.en.la.seva.composició.en.el.conjunt.de.la.hisenda.pública,.si.bé,.com.els.altres.nivells.d’administració.a.partir.del.2008.i.de.manera.molt.especial.el.2009,.l’im-pacte.de. la.crisi.bàsicament.en.el.seu.apartat.d’ingressos.ha.estat. important..Aquesta.importància.en.els.pròxims.anys.anirà.a.més,.perquè.s’hauran.de.regu-laritzar.les.entregues.a.compte.que.per.al.2008.i.el.2009.han.anat.rebent.i.si,.una.vegada.liquidats.els.pressupostos,.resulten.negatives,.s’hauran.de.retornar.part.d’aquests.ingressos..Pel.que.fa.a.les.despeses,.la.situació.és.més.difícil,.perquè.una.part.important.de.les.despeses.de.les.entitats.locals.són,.a.curt.termini,.molt.difícils.de.reduir,.fet.que.porta.aquestes.administracions.a.una.necessitat.d’en-deutament.que,.d’altra.banda,.la.legislació.els.prohibeix..Així.doncs,.ens.trobem.en.una.situació.que.es.reflecteix.cruament.en.els.comptes.de.2010.i.2011,.i.que,.si.no.s’arriba.a.acords.excepcionals,.pot.portar.les.nostres.entitats.locals.al.col-lapse.financer.

Sector públic local a Catalunya

L’evolució.del.pes.de.la.despesa.pública.municipal.sobre.el.PIB.a.Catalunya.és.similar.a.la.del.conjunt.d’Espanya..Hi.ha.dos.trams.d’evolució:.del.2003.al.2005.s’aprecia.una.disminució.del.4,58%.el.2003.al.4,17%.el.2005,.i.a.partir.d’aquest.any.s’eleva.fins.a.arribar.al.5,57%.l’any.2009,.fruit.més.aviat.de.la.davallada.del.denominador.(el.PIB).que.no.pas.de.l’increment.del.numerador.(la.despesa.pú-blica).(gràfic.3).

Analitzant.l’evolució.de.la.despesa.pública.municipal.segons.la.seva.classificació.econòmica,.s’observa.que.és.la.despesa.en.inversions.reals.la.que,.tenint.algunes.fluctuacions.l’any.2004.i.2008,.va.augmentant.gradualment.en.tot.el.període.ana-litzat,.i.d’una.manera.molt.important.l’any.2009.a.causa.del.Fons.Estatal.d’Inversió.

2003 2004 2005

5,60%

5,40%

4,80%

4,60%

5,20%

5,00%

4,40%

4,20%

4,00%2006 2007 2008 2009

%PIB

4,58%

4,20% 4,17%

4,42%

4,66%

4,85%

5,57%

gràfic 3. evolució de la despesa pública dels municipis de Catalunya respecte del PiB català (% PiB). Període 2003-2009

Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.l’Institut.Nacional.d’Estadística.i.el.Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.

Local.(FEIL),.que.fa.doblar.l’import.de.l’any.2003..Quant.a.la.despesa.de.personal.ha.anat.incrementant-se.d’una.manera.suau.però.constant,.tot.i.que.perd.pes.re-latiu.en.el.pressupost,.essent.el.2003.la.partida.més.important;.a.partir.del.2004.és.superada.per.la.de.béns.i.serveis,.que.queda.per.davant.de.la.d’inversions.re-als..En.termes.per.càpita.l’any.2009.els.ens.locals.gasten.366,41.€/hab..en.perso-nal,.394.€/hab..en.compra.de.béns.i.serveis.i.390.€/hab..en.inversions.reals..Quan.aquestes.magnituds.les.mesurem.pel.pes.que.tenen.en.l’estructura.de.la.despe-sa,.tenim.que,.per.a.l’any.2009,.el.personal.representa.el.24,77%.del.total.de.la.despesa.dels.municipis.catalans,. l’adquisició.de.béns. i. serveis. representa.el.26,64%.i.les.inversions.reals,.el.26,36%..Així.doncs,.la.mitjana.de.la.despesa.li-quidada.del.període.2003-2009.dels.municipis.catalans.en.concepte.de.despesa.real.(despesa.de.personal,.despesa.en.béns.i.serveis.i.en.inversions.reals).és.el.75,6%.del.total.de.despesa.


Analitzant.l’ingrés.local.públic.liquidat.en.el.període.2003-2009.(gràfic.4),.l’evo-lució.sobre.el.PIB.va.del.4,52%.l’any.2003.al.5,61%.l’any.2009..Té.un.gran.salt.aquest.darrer.any,.més.per.la.davallada.del.PIB.que.no.pas.per.un.gran.incre-ment.dels.ingressos.locals,.mentre.que.la.resta.dels.anys.té.una.evolució.bas-tant.tímida,.si.bé.a.partir.del.2006.té.un.increment.del.0,3%.del.PIB.respecte.de.l’any.anterior.que.va.mantenint..En.termes.per.càpita.l’any.2003.el.total.ingres-sat.pels.municipis.catalans.era.de.1.001,18.€/hab..mentre.que.l’any.2009.és.de.1.489,56.€/hab.,.hem.de.tenir.en.compte.que.aquest.darrer.any.hi.té.una.influ-ència.important.el.FEIL.

La.classificació.econòmica.dels.ingressos.mostra.que.els.impostos.directes.amb.el.31%.és.l’apartat.d’ingrés.més.important,.seguit.per.les.transferències.corrents.amb.el.28%.i.les.taxes.i.altres.amb.el.17,5%.(gràfic.5).

La.distribució.comarcal.de.la.despesa.municipal.catalana.mostra.que.els.munici-pis.del.Baix.Ebre,.el.Garraf,.el.Vallès.Occidental.i.el.Vallès.Oriental.són,.amb.un.percentatge.superior.al.30%.del.conjunt.de.la.seva.despesa,.els.que.destinen.més.al.capítol.de.personal;.mentre.que.els.de.l’Alt.Empordà,.el.Baix.Penedès,.el.Segrià.i.el.Tarragonès.són,.gairebé.amb.un.35%,.els.que.destinen.més.a.l’adquisició.de.béns. i.serveis..Respecte.a. les. inversions.reals,.els.municipis.del.Pallars.Sobirà.amb.el.50,2%,.del.Priorat.amb.el.47,84%.i.de.la.Terra.Alta.amb.el.43,61%.són.els.que.percentualment.dediquen.més.a.aquest.concepte.en.els.seus.pressupostos..Si.les.magnituds.abans.esmentades.les.traduïm.a.la.mitjana.per.càpita.del.perío-de.2003-2009,.obtenim.que.el.Baix.Empordà,.amb.463,22.€/hab..en.el.capítol.de.personal,.és.la.comarca.que.dedica.més.a.aquest.concepte,.el.Baix.Penedès.des-taca.amb.649,77.€/hab..en.béns.i.serveis.i.el.Pallars.Sobirà.amb.1.088.€/hab..és.el.que.gasta.més.en.inversions.reals.

Agrupant.els.municipis.per.trams.de.població.són.els.municipis.d’entre.5.001.i.20.000.habitants.amb.368,89.€/hab..els.que.més.recursos.dediquen.a.personal,.i.els.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.són,.amb.675,92.€/hab.,.els.que.més.recursos.destinen.a.les.inversions.reals.

De.la.despesa.liquidada.del.conjunt.dels.consells.comarcals.a.Catalunya.destaca.que.el.17,9%.es.destina.a.la.remuneració.de.personal,.el.37%.a.la.compra.de.béns.i.serveis,.el.17,8%.a.les.transferències.de.capital.i.el.15,6%.a.les.transferències.cor-rents..Quant.a.la.despesa.per.càpita.tenim.que.el.Consell.de.la.Vall.d’Aran.amb.2.635,89.€/hab..és.el.que.més.recursos.liquida.per.habitant,.seguit.del.del.Pallars.Sobirà.amb.1.036,67.€/hab.;.el.que.disposa.de.menys.recursos.per capita.és.el.Consell.Comarcal.del.Barcelonès.amb.8,83.€/hab..

La.despesa.liquidada.del.conjunt.de.diputacions.catalanes.mostra.que.el.personal.és.l’apartat.que.més.recursos.aglutina.amb.un.30%.de.la.despesa.(a.totes.excep-te.a.la.de.Girona.on.és.el.capítol.més.important),.seguit.amb.un.22,5%.per.les.trans-ferències.corrents,.mentre.que.les.inversions.reals.i.les.transferències.de.capital.representen.el.23%..La.mitjana.per.al.període.2003-2009.de.la.despesa.liquidada.per.càpita.de.les.administracions.provincials.és.de.41,86.€/hab..en.personal,.31,40.€/hab..en.transferències.corrents.i.21,78.€/hab..en.la.compra.de.béns.i.serveis.

Des.de.la.perspectiva.funcional.de.la.despesa.dels.municipis.de.Catalunya.la.quan-titat.més.important.(amb.el.50,18%).es.destina.a.la.producció.de.béns.públics.de.caràcter.social,.seguida.dels.serveis.de.caràcter.general.(amb.el.12,60%).i.en.ter-cer.lloc.la.despesa.en.la.producció.de.béns.de.caràcter.econòmic.(amb.el.9,95%)..

2003 2004 2005

5,70%

5,50%

4,90%

4,70%

5,30%

5,10%

4,50%

4,30%2006 2007 2008 2009

%PIB

4,52%4,52%

4,53%

4,87%

4,79% 4,81%

5,61%

gràfic 4 evolució de l’ingrés públic dels municipis de Catalunya respecte del PiB (% PiB). Període 2003-2009



Si.analitzem.els. ingressos.dels.consells.comarcals.de.Catalunya,.tenim.que.de.mitjana.per.al.període.2003-2009,.el.59,42%.correspon.a.transferències.corrents,.el.24,94%.a.transferències.de.capital.i.l’11,99%.a.taxes.i.altres.ingressos..En.ter-mes.per.càpita.el.Consell.Comarcal.de.la.Vall.d’Aran.amb.2.718,15.€/hab..és.el.que.disposa. de. més. euros. recaptats. per. habitant,. seguit. pel. Pallars. Sobirà. amb.1.027,09.€/hab.

Si.són.els.ingressos.de.les.diputacions.catalanes.els.que.s’analitzen.tenim.que.de..mitjana.del.2003.al.2009.el.64,48%.d’aquests.vénen.per.la.via.de.transferències.corrents.i.el.12,47%.dels.impostos.directes..Si.aquests.ingressos.els.analitzem.en.€/hab.,.les.transferències.corrents.representen.93,94.€/hab.,.els.impostos.direc-tes,.18,17.€/hab..i.els.impostos.indirectes,.10,72.€/hab.

Atesa.la.importància.de.les.transferències.dins.dels.ingressos.locals,.estudiant.les.diferents.tipologies.de.fons,.ja.siguin.incondicionals.com.la.PIE.i.el.FCLC.o.condi-cionats.a.inversions.com.el.PUOSC.i.el.FEDER,.veiem.que.el.FCLC.té.un.creixe-ment.ininterromput.del.2003.al.2009,.mentre.que.la.resta.de.fons,.en.especial.el.PUOSC.i.també.la.PIE,.tenen.una.davallada.els.anys.2007.i.2008.

La.distribució.dels.fons.anteriorment.esmentats.en.l’àmbit.provincial.mostra.Bar-celona.com.la.que.té.un.volum.de.fons.més.important,.si.bé.es.veu.que.és.en.proporcions.molt.diferents..Així.en.la.PIE,.el.83,16%.de.l’import.va.a.la.província.de.Barcelona,.sent.Tarragona,.amb.el.6,9%,.la.segona.província.en.importància.segons.l’import.d’aquest.fons..Si.l’anàlisi.es.fa.en.el.Fons.de.Cooperació.Local.l’import.que.rep.la.província.de.Barcelona.baixa.al.53,4%,.sent.la.segona.provín-cia.Girona.amb.un.16,87%..En.el.cas.del.PUOSC.la.província.de.Barcelona.rep.un.total.del.35,5%.del.total,.mentre.que.la.segona.en.importància.és.Lleida.amb.un.23,23%..Si.les.quantitats.d’aquests.fons.es.traslladen.a.€/hab.,.de.mitjana.en.el.període.2003-2008.la.PIE.reparteix.en.l’àmbit.de.les.quatre.províncies.catala-nes.un.total.de.263,60..€/hab.,.el.FCLC.10,12.€/hab.,.el.PUOSC.16,36.€/hab..i.el.FEDER.3,64.€/hab..És.interessant.observar.que.les.taxes.de.creixement.intera-nual.de.la.PIE.han.anat.creixent.any.rere.any,.excepte.l’interval.que.va.de.l’any.2007.al.2008.que.per.al.conjunt.dels.ens.locals.de.Catalunya.minven.el.17,23%..També.es.pot.observar.que.la.liquidació.final.de.la.PIE.i.el.seu.diferencial.amb.les.entregues.a.compte.han.estat.des.del.2004.positives,.amb.un.volum.mitjà.de.300.milions.d’euros,.mentre.que.per.a.l’any.2008,.aquesta.situació.canvia.i.la.liquida-ció.és.inferior.a.les.entregues.a.compte.per.un.import.per.a.tot.Catalunya.de.291.milions.d’euros,.que.els.ens.locals.han.de.tornar..

gràfic 5. Classificació econòmica dels ingressos liquidats dels municipis de Catalunya (%). Mitjana 2003-2009

Nota:.Les.dades.per.a.l’any.2009.no.són.consolidades.i.la.seva.liquidació.no.és.definitiva;.per.tant,.els.resultats.poden.tenir.una.petita.variació..Font:.Elaboració.pròpia.a.partir.de.dades.extretes.de.la.Direcció.General.de.Coordinació.Financera.amb.les.Comunitats.Autònomes.i.les.Entitats.Locals..Ministeri.d’Economia.i.Hisenda.

Impostos indirectes3,89%

Taxes i altres17,51%

Transferències corrents27,95%

Alienació inv. reals2,95%

Actius financers0,38%

Passius financers6,61%

Transferències de capital7,86%

Ingressos patrimonials2,09%

Impostos directes30,75%

Els.municipis.de.la.comarca.del.Pallars.Sobirà.amb.2.227,24.€/hab..són.els.que.més.ingressen.per.càpita,.la.Terra.Alta.amb.1.023,20.€/hab..és.la.comarca.on.els.seus.municipis.ingressen.de.mitjana.menys.per.habitant.

L’ingrés.per.trams.de.població.reflecteix.per.als.municipis.de.menys.de.1.000.ha-bitants.una.mitjana.per.al.període.2003-2009.dels.ingressos.per.càpita.de.1.519.€/hab.,.els.de.1.001.a.50.000.habitants,.1.311.€/hab.,.mentre.que.per.als.de.més.de.50.000.habitants.—sense.la.ciutat.de.Barcelona.per.la.distorsió.que.provoca—.aquest.ingrés.és.de.1.151.€/hab.


Sector públic local a la província de Barcelona

La.província.de.Barcelona.és,.a.la.vegada,.la.província.catalana.que.comprèn.un.major.nombre.de.municipis.(311.d’un.total.de.946).i.on.habita.un.nombre.més.ele-vat.d’habitants,.el.73,41%.de.la.població.catalana.l’any.2009.

L’evolució.de.la.depesa.pública.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona.rela-cionada.amb.el.PIB.provincial.té.una.evolució.negativa.de.l’any.2003.al.2005,.ja.que.es.passa.del.4,62%.l’any.2003.al.4,08%.del.PIB.l’any.2005;.aquesta.relació.comença.a.incrementar.a.partir.del.2005,.i.es.passa.del.4,08%.del.PIB.l’any.2005.al.5,35%.l’any.2009,.propiciat.més.per.un.decreixement.notable.del.PIB.que.per.un.increment.de.la.despesa.(gràfic.6).

Si.analitzem.la.despesa.mitjana.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona.entre.els.anys.2003-2009.ens.trobem.que.el.27,14%.es.destina.a.la.retribució.de.perso-

nal,.el.26,91%.a.la.compra.de.béns.i.serveis,.mentre.que.el.18,16%.es.dedica.a.inversions.reals..En.termes.per.càpita.per.a.la.liquidació.de.l’any.2009.a.personal.es.destinen.353,24.€/hab.,.a.compra.de.béns.i.serveis,.362,02.€/hab..i.a.inversi-ons.reals,.351,86.€/hab..(gràfic.7).

Territorialitzant.per.comarques,.el.Garraf. (amb.404,16.€/hab.).és.el.que.destina.més.a.personal.i.a.la.compra.de.béns.i.serveis.(amb.365,94.€/hab.),.en.canvi.són.els.municipis.d’Osona.(amb.405,39.€/hab.).els.que.dediquen.més.recursos.per.habitant.a.inversions.reals.

La.distribució.de.despesa.per.tram.de.població.dels.municipis.barcelonins.reflec-teix.que.els.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.són.els.que.més.recursos.des-tinen.a.la.compra.de.béns.i.serveis.(amb.485,76.€/hab..de.mitjana.els.anys.2003-2009),.mentre.que.els.municipis.d’entre.20.001.a.50.000.habitants.amb.361,73..€/hab..són.els.que.més.destinen.al.capítol.de.recursos.humans..A.les.inversions.

gràfic 6. evolució de la despesa pública liquidada dels municipis de la província de Barcelona respecte del PiB provincial (% PiB). Període 2003-2009


2003 2004 2005

5,40%

4,80%

4,60%

5,20%

5,00%

4,40%

4,20%

4,00%2006 2007 2008 2009

%PIB

4,62%

4,21%

4,08%

4,28%

4,46%

4,67%

5,35%

gràfic 7. Classificació econòmica de les despeses dels municipis de la província de Barcelona (%). Mitjana 2003-2009


Personal27,14%

Béns i serveis26,91%

Despeses finan.1,70%

Transfs. corrents12,18%

Transfs. de capital7,41%

Actius finan.0,39%

Inversions reals18,16%



L’anàlisi.funcional.i.per.trams.de.població.mostra.que.els.municipis.de.població.inferior.als.1.000.habitants.són.els.que.destinen.més.recursos.per.càpita.a.la.fun-ció.de.producció.de.béns.públics.de.caràcter.social.(amb.673,65.€/hab.),.essent.a.més.la.funció.principal.d’aquest.grup.de.municipis..A.mesura.que.augmenta.l’in-terval.de.població.es.registra.un.increment.de.la.despesa.per.càpita.tant.en.trans-ferències.a.administracions.públiques.(passant.de.5,91.€/hab..als.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.a.33,99.€/hab..als.municipis.de.més.de.50.000.habi-tants).com.a.deute.públic.(va.dels.46,77.€/hab..als.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.a.95,04.€/hab..als.municipis.de.més.de.50.000.habitants).

Quan.estudiem.l’ingrés.públic.liquidat.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona,.en.el.període.2003-2009.passa.del.4,55%.sobre.el.PIB.provincial. l’any.2003.al.5,36%.l’any.2009,.si.bé.hem.de.tenir.en.compte.que.l’any.2009.està.sobrevalorat.per.la.incidència.que.hi.va.tenir.el.Fons.Estatal.d’Inversió.Local.(gràfic.8).

reals,.els.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.són.els.que.hi.dediquen.més.di-ners,.amb.un.import.de.743,1.€/hab.

La.classificació.econòmica.de.la.depesa.mitjana.dels.consells.comarcals.mostra.el.15,12%.en.remuneració.de.personal,.38,83%.en.compra.de.béns. i.serveis,.20,02%.en.transferències.corrents.i.16,66%.en.transferències.de.capital.

Quan.analitzem.la.despesa.del.conjunt.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelo-na,.classificats.per.la.seva.funcionalitat,.tenim.que.per.a.l’any.2009,.la.partida.que.més.recursos.absorbeix.(750,15.€/hab.).és.la.de.producció.de.béns.públics.de.ca-ràcter.social,.seguida.a.molta.distància.dels.serveis.de.caràcter.general. (amb.163,78.€/hab.).i.la.de.béns.de.caràcter.econòmic.(amb.135,10.€/hab.)..De.mitjana,.en.el.període.2003-2009,.destaquen.les.funcions.de.producció.de.béns.públics.de.caràcter.social,.50,74%,.els.serveis.de.caràcter.general,.11,63%,.i.la.producció.de.béns.de.caràcter.econòmic,.9,03%.

gràfic 8. evolució de l’ingrés públic liquidat dels municipis de la província de Barcelona sobre el PiB provincial (% PiB). Període 2003-2009


2003 2004 2005

5,50%

4,90%

4,70%

5,30%

5,10%

4,50%

4,30%2006 2007 2008 2009

%PIB

4,55% 4,51%

4,45%

4,68%

4,61% 4,62%

5,36%

gràfic 9. Classificació econòmica dels ingressos dels municipis de la província de Barcelona (%). Mitjana 2003-2009


Impostos directes31,55%

Impostos indirectes3,63%

Taxes i altres16,35%

Transfs. corrents31,02%

Alienacio inv. reals2,68%

Transf. de capital6,55%

Actius financers0,08%

Ingressos patrimonials2,09%



total.de.la.despesa.de.capital..Pel.que.fa.al.Fons.Europeu.de.Desenvolupament.Regional.(FEDER),.comparant-lo.també.amb.la.despesa.de.capital,.ens.dóna.que.la.mitjana.dels.anys.2003-2008.representa.l’1,13%..El.model.de.cooperació.de.la.Diputació.de.Barcelona,.la.Xarxa.Barcelona.Municipis.de.Qualitat.(XBMQ),.en.la.part.de.suport.a.les.infraestructures.i.equipaments.i.comparat.amb.la.despesa.de.capital,.tenim.que.per.al.conjunt.dels.municipis.de.la.província.de.Barcelona.i.de.mitjana.de.l’any.2003.al.2008.ens.dóna.el.2,96%.de.les.despeses.de.capital.

Per.trams.de.població,.si.analitzem.el.pes.que.té.cadascun.dels.cinc.fons.tenim.que.per.als.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.la.PIE,.amb.un.26,33%,.és.el.segon.fons.en.importància,.superat.pel.PUOSC,.amb.un.33,62%;.a.la.resta.dels.trams.la.PIE.és.el.fons.que.té.més.importància.quant.a.l’input,.ha.anat.incremen-tant-se.a.mesura.que.es.va.augmentant.el.tram.poblacional,.sent.per.al.tram.dels.municipis.de.més.de.50.000.habitants.del.95,95%.

El.deute.públic.per.habitants.i.per.trams.de.població.dels.municipis.de.la.provín-cia.de.Barcelona.reflecteix.que.el.tram.de.municipis.de.menys.de.1.000.habitants.és.el.que.menys.dedica.a.aquest.concepte.(46,77.€/hab..de.mitjana.els.anys.2003.a.2009),.mentre.que.els.municipis.de.més.de.50.000.habitants.són.els.que.més.hi.destinen.(95,04.€/hab.).

L’evolució.dels.ingressos.liquidats.per.habitant.als.municipis.de.la.província.de.Barcelona,.segons.la.classificació.econòmica.(gràfic.9),.mostra.per.a.l’any.2009.que.les.transferències.corrents.és.el.capítol.més.elevat.(amb.435,13.€/hab.),.se-guit.pel.d’impostos.directes.(amb.423,29.€/hab.)..Cal.dir.que.en.els.anys.2004,.2005.i.2006.són.més.grans.els.ingressos.en.concepte.d’impostos.directes,.sent.a.partir.de.l’any.2007.quan.l’ordre.s’altera.a.causa.principalment.del.diferent.rit-me.amb.què.la.crisi.afecta.els.dos.conceptes..De.mitjana,.per.al.període.2003-2009,.el.31,55%.dels.ingressos.liquidats.dels.municipis.barcelonins.són.impos-tos.directes,.el.31,02%.són.transferències.corrents.i.el.16,35%.són.taxes.i.preus.públics..Traduïts.a.€/hab..aquesta.mitjana.2003-2009.ens.dóna.375.€/hab..en.impostos.directes,.369,39.€/hab..en.transferències.corrents.i.194,74.€/hab..en.taxes.i.altres.ingressos.

Tenint.en.compte.els.límits.comarcals,.el.Garraf.és.la.comarca.on.es.recapta.més.per.càpita.d’impostos.directes. (426,40.€/hab.). i. en.general.d’ingressos. totals.(1.310,85.€/hab.),.l’Alt.Penedès.és.la.comarca.on.els.seus.municipis.de.mitjana.re-capten.més.taxes.i.preus.per.habitant.(277,74.€/hab.),.i.finalment.al.Barcelonès.in-gressen.més.per.càpita.en.concepte.de.transferències.corrents.(505,91.€/hab.).

Si.els.ingressos.els.considerem.en.funció.dels.trams.de.població.dels.municipis,.tenim.que.els.del.tram.d’entre.5.001.i.20.000.habitants,.amb.379,87.€/hab.,.són.els.que.més.recapten.per.habitant.en.impostos.directes,.els.menors.de.1.000.ha-bitants,.amb.318,23.€/hab.,.els.que.més.ingressen.per.càpita.en.taxes.i.altres.in-gressos. i.els.de.més.de.50.000.habitants.els.que.més.ingressen.per.càpita.en.transferències.corrents,.amb.421,83.€/hab.

L’anàlisi.dels.ingressos.dels.consells.comarcals.de.la.província.de.Barcelona.no.difereix.substancialment.dels.de.la.resta.de.Catalunya,.així.doncs.tenen.l’estruc-tura.següent:.el.60,41%.corresponen.a.transferències.corrents,.el.19,64%.a.trans-ferències.de.capital.i.el.14,78%.a.taxes.i.altres.ingressos.

La.distribució.de.les.diferents.tipologies.de.fons.que.constitueixen.les.transferèn-cies.als.municipis.de.Barcelona.mostra.que.la.PIE.té.un.pes.aproximat.del.30%.dels.ingressos.corrents.dels.municipis.de.la.província.(aquest.percentatge.és.del.40%.als.municipis.de.la.comarca.del.Barcelonès)..El.Fons.de.Cooperació.Local.de.Catalunya.representa.el.0,69%.dels.ingressos.corrents.del.conjunt.de.munici-pis.de.la.província.de.Barcelona..El.PUOSC,.com.a.transferència.condicionada.de.capital,.la.comparem.amb.la.despesa.de.capital,.i.tenim.que.per.al.conjunt.de.la.província.de.Barcelona.la.mitjana.del.2003.al.2008.representa.el.2,79%.sobre.el.

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Documents de Treball

1 El lobby a la Unió Europea: Guia pràctica per als ens locals

2 Eines i iniciatives de les ciutats europees per construir la pau: Pràctiques de diplomàcia de ciutats

3 Xarxes de ciutats a Catalunya

4 La preparació i la gestió de projectes europeus: Guia pràctica per a administracions locals

5 Estudi de les retribucions del personal dels ajuntaments de la província de Barcelona: Edició 2008

Estudis

1 La nova política de cohesió de la UE 2007-2013 i la seva repercussió en l’àmbit local

2 Reformar el govern local a Dinamarca: Com i per què?

3 Itàlia: La província

4 Suècia: Les autoritats del nivell regional abocades a l’abolició o al renaixement

5 La hisenda dels governs locals supramunicipals a la Unió Europea (UE 15)

6 La despesa de caràcter discrecional dels ajuntaments i el seu finançament: Exercicis 2004 i 2005

7 Govern relacional i cohesió social: Nou lideratge polític local per a la governança de ciutats inclusives

8 Hongria: Èxits i controvèrsies d’una nova democràcia

9 Els nivells intermedis de govern als Països Baixos: Un debat permanent

10 Les subvencions d’anivellament fiscal dels governs locals a Europa

11 Hisendes locals: Anuari 2008. Observatori Econòmic Local

12 Els comtats alemanys

13 La governabilitat metropolitana a Europa i l’Amèrica del Nord

15 Els consells de comtat a Anglaterra

16 Anàlisi de l’impacte del fons estatal d’inversió local

17 El futur de les províncies a la Bèlgica federal

Altres publicacions de la sèrie Govern Local

18 El departament francès: una institució de la República Francesa

19 Diversitat religiosa i món local: una mirada a Europa

Altres publicacions de la sèrie Govern Local

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria