CAATEEB BASTIDES

a l’abast

Àrea tècnica del CAATEEB Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax: 932 402 357 [email protected] www.apabcn.cat

Núm. 30 ESTAT DE CONSERVACIÓ I SEGURETAT DELS ELEMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS Compliment de l’Ordenança dels usos del paisatge urbà en la ciutat de Barcelona

documentsMarç de 2002

Núm: 26.1

Setembre 2007

El projecte de bastida tubular

1


EL PROJECTE DE BASTIDA TUBULAR SETEMBRE DE 2007. DOCUMENT A L’ABAST 26.1

2


El projecte de bastida tubular Document a l’abast 26.1

Edita Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers

d’Edificació de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 402 060 Fax 932 402 061

Bages-Berguedà Plana de l’Om, 6 08240 Manresa Tel. 938 729 799

Osona Pl. Major, 6 08500 Vic Tel. 938 852 611

Vallès Occidental Sant Francesc, 18 08221 Terrassa Tel. 937 801 110

Oficina de Serveis del Vapor Universitari Vapor Universitari de Terrassa Colom, 114 08222 Terrassa Tel. 937 801 110 Vallès Oriental Josep Piñol, 8 08400 Granollers Tel. 938 790 176

Coordinació i

producció

Àrea tècnica del CAATEEB

Col·laboradors Salvador Gili, Arquitecte tècnic i Gestor de la informació

Impressió Logística i Més, SL Muntaner, 154 – 08036 Barcelona Tel .933 238 883 – Fax. 934 517 196

www.logisticaimes.net

A/e:[email protected]

Document imprès amb paper ecològic i procés de blanquejat ECF

3


Sumari

Pàg.

1. Introducció................................................................................................. 5

2. Model de projecte de bastida (*) ................................................................ 7

2.1. Dades generals ...................................................................................................7

2.2. Memòria ............................................................................................................7

2.3. Plec de condicions ...............................................................................................8

2.4. Pressupost del muntatge i la retirada de la bastida...................................................8

2.5. Plànols ..............................................................................................................9

2.6. Model d’estudi bàsic de seguretat i salut...............................................................10

Annex I: Anàlisi de riscos i mesures preventives ..........................................................15 Proteccions col·lectives ..........................................................................................................15

3. Compliment del codi d’accessibilitat ......................................................... 17

4. La normativa a Barcelona ......................................................................... 19

4.1. Ordenances metropolitanes d’edificació ................................................................19

4.2. Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona..............................19

4.3. Ordenança general del medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona .........................21

4.4. Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat ..........................................................22

4.5. Manual de qualitat de les obres. Ajuntament de Barcelona ......................................42

5. Secció vertical de bastida tubular ............................................................. 45

6. Llista de control per al muntatge i desmuntatge de les bastides tubulars 47

7. Reial decret 2177/2004, disposicions mínimes de seguretat i salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals....................................................................................... 49

7.1. Modificacions destacables de les disposicions legals................................................49 7.1.1. Modificació del RD 1215/1997 sobre la utilització dels equips de treball per part dels treballadors..........................................................................................................................49 7.1.2. Modificacions en altres disposicions legals.......................................................................53 7.1.3. Treballs verticals .........................................................................................................53

7.2. Qüestions que ha de tenir en compte el tècnic que assumeix una bastida tubular, segons el RD 2177/2004 .....................................................................................................55

7.2.1. Càlcul de resistència i estabilitat (nota de càlcul) .............................................................55 7.2.1.1. En què consisteix i quan s’ha de disposar d’una nota de càlcul d’una bastida? .............55 7.2.1.2. Què podem entendre per configuracions estructurals previstes? ................................55 7.2.1.3. En què ha de consistir un càlcul de resistència i estabilitat d’una bastida? ...................55 7.2.1.4. Què és una configuració tipus reconeguda generalment? ..........................................56 7.2.1.5. Qui ha de dur a terme el càlcul d’una bastida?.........................................................58 Annex. Pautes per dur a terme el càlcul i el disseny de la bastida ..........................................59

(*) Disponible en CD de manera opcional.

4


7.2.2. Pla de muntatge, d’ús i de desmuntatge......................................................................... 62 7.2.2.1. Guia d’aplicació del Pla ......................................................................................... 63 7.2.2.2. Muntatge, modificació i desmuntatge ..................................................................... 66 7.2.2.3. Inspecció de les bastides ...................................................................................... 67

8. Quadre resum de la legislació de seguretat per a treballs verticals .......... 69

9. Llista de legislació i normes d’aplicació .................................................... 79

10. Recomanacions sobre l’exercici professional .......................................... 81 © Copyr ight : Co l . d 'Ap. , Arq . Tèc . i Eng inyers d ’Ed i f icac ió de Barce lona ,2007

5


1. Introducció Les bastides són elements auxiliars provisionals generalment aixecats davant d’una façana per facilitar-ne la construcció, reparació o rehabilitació. Actualment l’ús de les bastides és bàsic sobretot en les obres de rehabilitació. L’expansió de la rehabilitació de façanes, que ha estat especialment important a Barcelona, ha obert un camp de treball en diferents vessants: redacció de projectes, direcció d’obres i direcció del muntatge de la bastida. Així, és molt important per al tècnic definir quin és el seu àmbit d’actuació per acotar-ne la responsabilitat. Els ajuntaments, atesa la importància de la seguretat de la bastida tant en el muntatge i desmuntatge com en la fase d’obra, demanen que un tècnic es responsabilitzi de la seguretat d’aquest element auxiliar mitjançant un full d’assumpció específic, que ha d’anar acompanyat d’una documentació tècnica anomenada projecte de bastida que demanen els ajuntaments Aquest projecte ha d’anar acompanyat d’un estudi bàsic. En els projectes de muntatge i desmuntatge de bastida, els ajuntaments tenen cura que hi figuri expressament una justificació del compliment del codi d’accessibilitat. En aquesta nova edició del document a l’abast, s’inclou el nou manual d’accessibilitat redactat conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes (demarcació de Barcelona), l’ACEBA (Associació Catalana d’Empreses de Bastides) i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, amb l’assessorament de l’ONCE, en el qual s’especifica la reglamentació i els paràmetres que cal tenir en compte en la casuística més general de les bastides a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, aquest document a l’abast aclareix els dubtes habituals que planteja un encàrrec de full d’assumpció de bastida i facilita la redacció de la documentació relacionada amb aquest. De la mateixa manera, dóna la informació relacionada amb el pla de muntatge, ús i desmuntatge de la bastida, paràmetres primordials per comprovar el compliment de la normativa vigent. Finalment es faciliten unes pautes d’actuació professional que permeten delimitar la responsabilitat del tècnic en funció de l’encàrrec que ha rebut.

6


7


2. Model de projecte de bastida 2.1. Dades generals

Promotor: ....................................................................................................... Empresa responsable del muntatge de la bastida:................................................. Fabricant de les peces de la bastida:................................................................... Característiques tècniques facilitades pel fabricant: ............................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... Tècnic autor del projecte: Nom i cognoms:............................................................................................... Titulació: ........................................................................................................ Col·legi oficial:................................................................................................. Núm. de col·legiat ............................................................................................ Empresa a la qual pertany:................................................................................

2.2. Memòria Capítol 1. Descripció de la bastida

Tipus de bastida: ............................................................................................. Nombre de nivells de la bastida:.........................................................................

Capítol 2. Ubicació

Adreça de l’obra: ............................................................................................. Població:......................................................................................................... Característiques de l’entorn: ..............................................................................

Capítol 3. Bastida

Marca:............................................................................................................ Model:............................................................................................................ Classe o tipus:................................................................................................. Grup: ............................................................................................................. Número de fabricació o identificació:................................................................... Data de fabricació: ...........................................................................................

8


Mides de la bastida

Amplada de la bastida:...................................................................................... Amplada de la zona de treball: ........................................................................... Altura de la bastida: .........................................................................................

Condicions dels límits d’ús de la bastida

Càrrega màxima d’ús:....................................................................................... 2.3. Plec de condicions Legislació d’aplicació (Per elaborar la llista de la legislació vegeu apartats 4, 5, 6, 8, 9 i 10 de la legislació i normes d’aquest document). Condicions tècniques que ha de reunir la bastida Condicions facultatives, legals i econòmiques Llista de normes que cal complir Prova de càrrega (per a bastides penjades) 2.4. Pressupost del muntatge i de la retirada de la bastida

Lloguer de la bastida.........................................................................................€ Muntatge de la bastida ......................................................................................€ Desmuntatge de la bastida ................................................................................€ Cost global ......................................................................................................€ Cost total ........................................................................................................€

9


2.5. Plànols

Plànol de situació i emplaçament (escala 1/1.000). Plànol de la planta, del carrer, en el qual s’indiqui la distància que permet el pas dels vianants. Plànol d’alçat amb l’esquema de la bastida. Secció de la façana que mostri la bastida i el pas dels vianants (atenció al compliment del codi d’accessibilitat). Situació de les escales d’accés i dels muntacàrregues o sistemes d’elevació. Sistemes d’ancoratge i estrebat de la bastida.

Comprovar i indicar en els plànols:

• Tipus de bastida.

• Distància a línies elèctriques.

• Proteccions per als treballadors que accediran a la bastida.

• Proteccions per als vianants i vehicles (xarxa, lona, marquesina o visera).

• Senyalització de dia i de nit.

10


2.6. Model d’estudi bàsic de seguretat i salut

Recordeu que aquest document és un model que heu d’adaptar a les característiques particulars de la vostra bastida.

1. Antecedents

Promotor: .......................................................................................................

Domicili social:.................................................................................................

Localitat:................................................................Província:............................

Coordinador durant l’elaboració del projecte:........................................................

Autor d'aquest estudi bàsic de seguretat i salut: ...................................................

Objecte d'aquest document: (Consideració del projectista durant l'elaboració del projecte, dels principis generals de prevenció en prendre les decisions constructives, tècniques i d’organització, amb la finalitat de planificar els treballs que cal desenvolupar simultàniament o successivament, i també la seva durada.)

Aquest estudi bàsic de seguretat i salut s’integra en el projecte que elabori el tècnic..................................................................................................................... ..........................................., de professió......................................., sobre la bastida descrita. Data d'inici del muntatge:..................................................................................

Data de final del muntatge: ...............................................................................

Data d'inici del desmuntatge: .............................................................................

Data de final del desmuntatge:...........................................................................

2. Característiques constructives

2.1. Descripció de les obres que s’han de fer:

Façanes sobre les quals s'actua: .........................................................................

Superfície total de façana: .................................................................................

Pressupost d'execució per contracte:...................................................................

Termini d'execució: ..........................................................................................

Nombre màxim de treballadors previstos: ............................................................

Nombre de jornades del total de treballadors: ......................................................

11


2.2. Execució de l'obra:

Fase d'obra Mitjans auxiliars (bastides, etc.)

3. Instal·lació elèctrica

Tensió de xarxa:

125/220 V 220/380 V ...............

Potència instal·lada:

Força (kW): ...........................................................................................................

Enllumenat (kW): ...................................................................................................

Fonts pròpies (grup electrogen):...............................................................................

Sistemes de protecció:

Presa de terra:

No Sí: Quantitat piquetes / plaques:.........Resistència a terra (Ω):............................

Dispositius:.................Sensibilitat:..............Quantitat:........... Situació:.................

........................................................................................................................

Diferencials: No Sí: 30 mA

300 mA

Altres sistemes de protecció: .............................................................................

Quantitat de quadres per planta:........................................................................

4. Equip i maquinària que cal utilitzar

Maquinària portàtil Quantitat de màquines Observacions (especificar-ne les proteccions)

12


5. Conduccions de serveis (aigua, gas, etc.) propers a l'obra i als accessos immediats

Hi ha línies elèctriques aèries que afecten la construcció?

NO

SÍ:

Quantitat de línies: ..................................................................................

Tensió:...................................................................................................

Distància a l’obra o a elements propers (grues, bastides, etc.): ......................

S’ha de desviar alguna línia elèctrica aèria? SÍ NO

Es preveuen proteccions de les línies elèctriques aèries existents?

NO

Sí:

Descripció de les proteccions: ...................................................................

............................................................................................................

............................................................................................................

............................................................................................................

6. Pla de circulació a l’obra (personal, maquinària, materials)

S’adjunten plànols i croquis que indiquen:

Itineraris d’accés del personal a les diferents plantes i talls. Mitjans d’accés

Zones de dipòsit de materials

Procediment de subministrament de materials a plantes de l’obra

Detall del procediment previst per a l’evacuació de runes

Observacions:..........................................................................................................

.............................................................................................................................

7. Anàlisi de riscos i mesures preventives. L’annex I d’aquest document (pàg. 15) pot ser útil a l’hora d’emplenar aquest apartat.

Descripció dels riscos, de les mesures de protecció col·lectiva i dels equips de protecció individual que cal adoptar en cada fase de l'obra.

13


8. Enumeració de les proteccions col·lectives que cal adoptar

8.1. Relació de mesures preventives

A partir de la informació de l’apartat 2.2, s’especifiquen les mesures que cal prendre en cada cas per fases. S’han d’adjuntar plànols de planta i alçat, si escau, que indiquin la situació de les proteccions col·lectives.

Fase d’obra Mesures preventives previstes (només enumereu-les)

Observacions: .....................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

.........................................................................................................................................

8.2. Bastides i plataformes

Es descriuen les característiques de les bastides i de les plataformes, el material dels elements que les conformen i el nombre màxim de treballadors i de càrrega previstos.

Tipus Càrrega màxima total Quantitat màxima

de treballadors Característiques constructives. Mesures preventives i ubicació

9. Equips de protecció individual

Tipus Quantitat Tipus Quantitat Vestit de treball (teixit normal)

Vestit de treball (teixit impermeable)

Cascos de seguretat, classe

Guants de cuir

Calçat de seguretat, classe

Cinturons de seguretat, classe

Altres

14


10. Informacions útils per als treballs

S’han d’establir les condicions de seguretat i de salut per als treballs posteriors de manteniment dels elements que conformen la bastida.

11. Observacions

Perquè les mesures preventives enumerades en aquest estudi bàsic de seguretat i salut tinguin l’efectivitat adequada, cal que, en les clàusules del contracte de muntatge de bastida, s’incloguin les disposicions adequades dirigides al compliment efectiu d’aquestes mesures per part de l’empresa contractista, dels seus subcontractats i dels treballadors autònoms que utilitzi.

12. Acreditació

El/la sr./sra. ........................................................., com a redactor d’aquest estudi bàsic, declara sota la seva responsabilitat que totes les dades que es consignen en aquest document han estat obtingudes del1.................................................................................................. Lloc i data:...................................................................................................................... El promotor:............................................................................................................... .... Signatura i segell (del tècnic que elabora l’estudi) Signatura del promotor

1 Projectista, coordinador durant l’elaboració del projecte, documentació del promotor o inspecció propi (consigneu la font o les fonts que corresponguin).

15


Annex I: Anàlisi de riscos i mesures preventives

BASTIDES TUBULARS METÀL·LIQUES

Riscos més freqüents

• Caigudes a diferent nivell

• Caigudes al buit

• Caigudes al mateix nivell

• Atrapaments durant el muntatge

• Caiguda d’objectes

• Cops per objectes

• Els derivats del treball realitzat a la intempèrie

• Sobreesforços

• Enfonsament de la bastida

• Els inherents al treball efectuat a la bastida.

Proteccions col·lectives

• Lona o xarxa de seguretat

• Empostissat o marquesina de protecció de vianants

• Lona impermeable

• Baranes

• Senyalització de seguretat.

Equips de protecció individual

• Casc de polietilè

• Roba de treball

• Roba de treball impermeable en cas d’haver de treballar sota la pluja

• Calçat antilliscant

• Guants de cuir

A més, mentre dura el muntatge, s’han d’utilitzar:

• Botes de seguretat (segons casos)

• Cinturó de seguretat (classes A o C).

Mesures preventives

• A cada moment s’han de mantenir les zones de treball netes i ordenades.

• Per damunt d'alçades de treball superiors als 2 m, la bastida s’ha de proveir d’una barana de 0,90 m d'altura mínima, amb una protecció intermèdia i un entornpeu.

• L'amplada mínima de la plataforma de treball ha de ser de 0,60 m, ha d’estar fixada a l’estructura tubular i la seva superfície ha de ser antilliscant.

16


• La distància de separació d'una bastida i la façana no ha de ser superior a 0,45 m en previsió de caigudes.

• La comunicació entre els diferents nivells i plataformes s’ha de fer mitjançant escales prefabricades integrades.

• Les bastides s’han de suportar sobre zones estables, preferentment damunt de soles de fusta.

• Per al muntatge i el desmuntatge de les bastides tubulars s’han de fer servir cinturons de seguretat i dispositius anticaiguda quan la plataforma superi els 2 m d'altura.

17


3. Compliment del codi d’accessibilitat Extracte dels apartats de l’annex I del codi d’accessibilitat (Decret 135/1995, de 24 de març) que s’apliquen pel compliment del codi d’accessibilitat en la instal·lació de bastides tubulars. Annex 1: Normes d’accessibilitat urbanística (...)

1.1.1 Itinerari de vianants adaptat

Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents: Tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m i una altura lliure d’obstacles de 2,10 m. En els canvis de direcció, l’amplada lliure de pas permet inscriure un cercle d’1,50 m de diàmetre. No incloure cap escala ni graó aïllat. El pendent longitudinal no ha de superar el 8 %. El paviment ha de ser dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Ha de tenir un pendent transversal no superior al 2 %. Els elements d’urbanització i de mobiliari que formen part d’aquest itinerari han de ser adaptats. (...)

1.2.1 Paviments en espais d’ús públic Un paviment es considera adaptat quan compleix els requisits següents:

Ha de ser dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. (...)

1.3.3 Elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública

Els elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública han de complir les condicions següents: Les bastides, rases o qualsevol tipus d’obres a la via pública s’han de senyalitzar i protegir mitjançant barrats estables i continuats que restin il·luminats tota la nit. S’han de col·locar els elements de protecció i senyalització de manera que les persones amb disminució visual puguin detectar a temps l’existència de l’obstacle. No s’han d’utilitzar cordes, cables o similars. Hi ha d’haver un nivell d’il·luminació mínim de 10 lux per advertir de la presència d’obstacles o desnivells.

18


19


4. La normativa a Barcelona 4.1. Ordenances metropolitanes d’edificació Àmbit d’aplicació: àrea metropolitana de Barcelona. (...) Art. 123 Precaucions durant l’execució de les obres 3. Les bastides, els estampidors i la resta d’elements auxiliars de la construcció s’han de muntar, d’instal·lar i de desfer segons les instruccions de la direcció facultativa de l’obra. 4. Les bastides han de ser com a mínim de 0,75 m d’ample i les taules i maromes que s’usin per formar-la han de tenir la resistència corresponent al servei que han de prestar. A més, la part exterior de les bastides s’ha de cobrir en direcció vertical fins a l’altura d’1 m de manera que s’eviti tot perill per als operaris, i la caiguda dels materials, sens perjudici de complir, a més, la reglamentació de seguretat del treball. 4.2 Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona Àmbit d’aplicació: ciutat de Barcelona (...) Article 28.2 Condicions per a la construcció de tanques i la col·locació de bastides a) Les bastides que s'instal·lin a les obres de nova planta o de rehabilitació integral, o a les façanes per possibilitar-ne la neteja o la rehabilitació, han de ser protegides per xarxes fixades adequadament, en perfecte estat de decor, i amb compliment de la normativa sobre seguretat. b) Les bastides d'obra sobre espais d'ús públic han de disposar de la preceptiva protecció en tota la seva superfície de projecció en planta fins al pla de la façana per evitar la caiguda de materials a la via pública. Aquesta safata de protecció ha de disposar dels sistemes de desguàs per canalització o emmagatzematge de residus. c) Els espais ocupats per les bastides o els seus elements de suport han de respectar la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i de barreres arquitectòniques, en especial el manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament. (...) Article 30 Activitats de publicitat 1. L'activitat de publicitat en tanques de protecció d'obra privada es pot fer segons els criteris següents:

1a. Zona d'aplicació general: Només es permet una línia o bateria de cartelleres, enrasades en el seu coronament, de manera que la part superior se situarà com a màxim a una altura de 3,50 m per sobre la tanca en qualsevol dels seus punts. 1b. Zona de transició: Es permeten dos nivells de cartelleres situades en les mateixes condicions que les esmentades en el punt anterior, amb una altura màxima de 6,50 m.

20


1c. Zona de restricció: Queda prohibida la publicitat en aquesta situació en tanques i proteccions d'obra.

2. En tot cas, aquestes instal·lacions s'han d'ajustar a les regles particulars següents:

a) Les cartelleres s'han de situar sobre la tanca reglamentària, sense que sobresurti del seu pla. La longitud de cada cartellera, en sentit horitzontal, incloent-hi el marc, no ha de ser superior a 8,30 m i l'altura, presa en sentit vertical, a 3,30 m. L'amplada del marc no pot ser superior a 15 cm. b) Quan les obres de reforma o rehabilitació es refereixin a una part de l'edifici, coberta, façana, etc., o a algun dels locals o dependències, sempre que l'edifici estigui ocupat de manera total o parcial, no s'autoritzarà incloure publicitat en aquestes instal·lacions. c) En cas de disposar d'enllumenat, els aparells, quan siguin exteriors a la instal·lació, s’han de situar al coronament de les cartelleres, han de respondre a una solució uniforme i homogènia per al conjunt dels que hi hagi instal·lats en un solar, i han de poder sobresortir del pla de la tanca un màxim de 0,50 m sense que se situïn en cap punt sobre la via o espai públic a menys de 3,5 m del seu rasant o nivell. d) Entre les cartelleres ha d'haver una separació mínima de 50 cm. Els espais intermedis o els que apareguin entre aquestes instal·lacions i les construccions en finques termeneres, o entre cartelleres i tanca de closa, s’han de complementar amb planxes, taulers, tires, bandes o elements similars que confereixin al conjunt un aspecte homogeni, regular i ordenat, com també un resultat formal harmònic i coherent amb l'entorn. e) Les cartelleres i els elements de sustentació s’han de retirar al mateix temps que la tanca de precaució. Si les obres, per qualsevol motiu, quedessin aturades per un temps superior a sis mesos, les instal·lacions haurien de ser desmuntades un cop complert aquest termini i s’ha de considerar la llicència automàticament caducada sense necessitat de declaració en aquest sentit. f) La instal·lació de cartelleres és incompatible amb l'explotació publicitària de les lones de protecció d'obres de rehabilitació, enderrocament, etc.

3. La publicitat de qualsevol tipus a les lones o paraments de protecció dels edificis en construcció o rehabilitació integral només s’ha de poder autoritzar com a ús excepcional, d'acord amb el capítol II del títol III d'aquesta Ordenança. Aquesta mateixa norma és aplicable en efectuar activitats publicitàries a tanques i lones de protecció d'obres de reforma o rehabilitació d'edificis que estiguin ocupats de manera total o parcial.

21


4.3. Ordenança general del medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona Àmbit d’aplicació: ciutat de Barcelona (...) Article 9 Activitats que originen producció de pols 2. En les obres d'enderrocament i en les activitats que produeixin pols, s’han de prendre les precaucions necessàries per reduir la dispersió al mínim possible. En tot cas, l'empresa responsable de l'enderroc ha de garantir que no es dispersin a l'atmosfera productes o materials perillosos o nocius, com l'amiant i d’altres, d'acord amb la reglamentació tècnica que sigui aplicable en cada moment. (...) Article 10 Prevencions contra la pols i els gasos combustibles 2. Els aparells de trituració, polvorització o qualsevol dispositiu que pugui produir pols, bafs, etc., han d'estar proveïts de dispositius de recollida que impedeixin que es dispersin a l'ambient, i no s’han de poder evacuar a l'atmosfera sense depuració prèvia als límits que fixa aquesta Ordenança.

22


4.4. Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat2 Àmbit d’aplicació: ciutat de Barcelona Extracte dels apartats del Manual de bastides: mobilitat i accessibilitat, que són aplicables per al compliment de l’accessibilitat en la instal·lació de bastides tubulars. Aquest manual s’ha dut a terme conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Demarcació de Barcelona), ACEBA, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la col·laboració de l’ONCE.

2 Manual editat per l’Ajuntament de Barcelona el maig de 2007. Aquest manual tambè el podeu trobar al web de l’Ajuntament de Barcelona <http://www.bcn.es/urbanisme/bastides/> i al web del Col·legi, dins l’apartat <Àrea tècnica/Actualitat>.

23


24


25


26


27


28


29


30


31


32


33


34


35


36


37


38


39


40


41


42


4.5. Manual de qualitat de les obres. Ajuntament de Barcelona Les especificacions següents estan extretes del Manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament, aplicable a totes les obres efectuades directament per l’Ajuntament de Barcelona, pels seus organismes autònoms o per les empreses que en depenen. Els aspectes d’aquest manual referents als espais ocupats per les bastides o pels seus elements de suport s’apliquen també a les obres desenvolupades per particulars, tal com estableix l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona a l’article 28.2 C: “Els espais ocupats per les bastides o els seus elements de suport han de respectar la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i barreres arquitectòniques, en especial el Manual de qualitat de les obres de l'Ajuntament.” Ocupació de la bastida No es pot ocupar una amplada superior a 3 m mesurats des de la línia de la façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda almenys una franja d’amplada mínima 1,40 m per al pas de vianants. Quan l’amplada de la vorera no permeti aplicar els criteris definits anteriorment, al pla de seguretat es proposa la solució més viable segons les dimensions totals del carrer, la intensitat del trànsit i la durada de les obres i es col·loca un pòrtic o una protecció volada per permetre el pas dels vianants per sota. Situació dels contenidors En el pla de seguretat s’han d’indicar les àrees previstes per a aquest fi. Es col·loquen en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els criteris següents:

• Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’1,40 m perquè passin els vianants per la vorera.

• A la vorera, deixant un pas mínim 1,40 m perquè passin els vianants per la zona

d’aparcament de la calçada sense envair cap carril de circulació.

• Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·loquen a la calçada. S’ha de protegir el pas de vianants i col·locar la senyalització corresponent (vegeu apartat de senyalització). Proteccions per evitar la caiguda d’objectes a la via pública Al pla de seguretat s’especifiquen les mesures previstes per evitar la caiguda de materials, aigua o objectes a la via pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs verticals i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles. Bastides Les bastides són metàl·liques i modulars. Tenen una protecció de la caiguda de

materials i elements formant un empostissat horitzontal a 2,80 m d’altura, com a mínim, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l’estructura vertical i horitzontal de la bastida i un empostissat horitzontal o inclinat de visera en voladís que sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida. Els elements es dimensionen d’acord amb l’impacte que puguin rebre dels materials susceptibles de caure.

43


Les bastides estan tapades perimetralment i a tota l’altura de l’edifici amb una xarxa o lona que eviti la caiguda d’objectes i la propagació de pols.

Pòrtics Cal protegir els punts d’accés a l’edifici de la pols i de la caiguda d’aigua que es

produeix normalment en aquest tipus d’actuacions. S’han de crear túnels o pòrtics sota la bastida, protegits amb lones impermeables o plàstics, amb desguàs al punt més baix. S’ha d’evitar el vessament d’aigües brutes a la vorera i recollir-les en dipòsits que. Un cop filtrades, aquestes van a parar al clavegueram.

Canvis de la zona ocupada Qualsevol canvi en la zona ocupada es considera una modificació del pla de seguretat i s’ha de documentar i tramitar. Senyalització És obligatori comunicar, amb prou antelació, l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vehicles provocades per les obres a la Guàrdia Urbana i als Bombers, i a altres serveis d’emergència. En la desviació o estretament de passos per a vianants s’ha de col·locar la senyalització corresponent. No es pot començar l’execució de les obres sense haver implantat els elements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al pla de seguretat aprovat. Els senyals i els elements d’abalisament han d’anar il·luminats degudament encara que hi hagi enllumenat públic. S’ha d’utilitzar pintura i material reflector, tant per a la senyalització vertical i horitzontal, com per als elements d’abalisament. Els itineraris i passos de vianants han d’estar il·luminats convenientment al llarg de tot el tram. Les bastides de la façana que ocupin la vorera o la calçada, en tot el perímetre exterior, han d’estar dotades d’abalisament lluminós i tenir elements reflectors a totes les potes. Un cop s’ha acabat l’obra, s’han de retirar tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. El termini màxim per executar aquestes operacions és de 48 hores, un cop acabada l’obra o la part d’obra que exigia la implantació. Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda Si la via o les vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb allò que disposa el Decret 135/1995, de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals han de complir les condicions mínimes següents:

• Altura lliure d’obstacles de 2,10 m

• En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas ha de permetre d’inscriure un cercle d’1,5 m de diàmetre

• No hi pot haver escales ni graons aïllats

• El pendent longitudinal ha de ser, com a màxim, del 8 %, i el pendent transversal, del 2

%

• El paviment ha de ser dur, no lliscant i sense regruixos diferents als corresponents del gravat de les peces. Si és de terres, ha de tenir una compactació del 90 % PM (pròctor modificat)

44


• Els guals han de tenir una amplada mínima d’1,20 m i un pendent màxim del 12 %. Si hi ha itinerari alternatiu, s’ha d’indicar, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu, col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat i una fletxa de senyalització. Paviments provisionals Si cal ampliar la vorera per al pas de vianants per la calçada, s’ha de col·locar un empostissat sobre la part ocupada de la calçada que formi un pla coplanari amb la vorera i una barana fixa de protecció. Esquema d’ampliació de la vorera per la calçada

Esquema del sistema d’evacuació

45


5. Secció vertical de bastida tubular

PLATAFORMA DE BASTIDA AMB XAPA PERFORADA ANTILLISCANT

CARGOL DE NIVELLACIÓ

ENTORNPEU DE 15 CM

PASSADOR DE SEGURETAT

ANCORATGE DE PUNTAL

BARRA INTERMÈDIA

PASSAMANS

PLATAFORMA DE BASTIDA

SUPORT DE VISERA

XAPA GALVANITZADA

ENTORNPEU

ANCORATGE DE TOPALL I LLIGAT DE FILFERRO

BARANA DE SEGURETAT

FIXACIÓ DE LA CORONACIÓ DE LA BASTIDA SENSE POSSIBILITAT D’ANCORATGE A LA FAÇANA

CARGOL DE FIXACIÓ

LLIGAT DE FILFERRO

46


47


6. Llista de control per al muntatge i desmuntatge de les bastides tubulars

El muntatge es du a terme sota la supervisió de la direcció facultativa Sí no*

S’utilitzen cinturons en el muntatge Sí NO

L’elevació de mòduls per al muntatge és segura Sí NO

La plataforma de treball té una amplada més gran o igual a 60 cm Sí NO

La plataforma de treball té una resistència apropiada a la càrrega a suportar Sí NO

Disposa de baranes rígides d’una altura mínima de 90 cm Sí NO

A més de disposar de barana, disposa de protecció intermèdia i d’entornpeu de protecció Sí NO

Està garantida l’estabilitat de la bastida (suport ferm al terreny mitjançant placa de base sobre taulons de fusta o bases de formigó, ancoratges a façana, etc.) Sí NO

A la bastida només s’apilen els materials necessaris per garantir la continuïtat del treball Sí NO

S’efectua un repartiment de càrregues uniforme i adequat a les plataformes de treball Sí NO

L’accés a les plataformes de treball es du a terme d’una manera segura (escales interiors, abatibles i integrades a les plataformes de treball o exteriors) Sí NO

S’inicia un nou nivell quan s’ha acabat el nivell de partida amb tots els elements d’estabilitat (creus de Sant Andreu i ancoratges) Sí NO

Les bastides s’ajusten a les irregularitats de la façana mitjançant plataformes suplementàries o sobre mènsules especials properes a la façana Sí NO

Incorpora la protecció contra la caiguda de materials (xarxa, marquesines, etc.) Sí NO

S’efectuen revisions periòdiques de la seva estabilitat i dels seus elements estructurals Sí NO

El subministrament de materials a la bastida es fa de forma adequada Sí NO

Les plataformes de treball es mantenen en perfecte estat d’ordre i de neteja (recollida de residus, eines, etc.) Sí NO*

hi ha elements de fixació de la plataforma de la bastida i se’n garanteix la continuïtat Sí NO

S’instal·len creuetes, barres diagonals i horitzontals per garantir la indeformabilitat del conjunt Sí NO

La separació de la bastida a la façana o parament vertical és inferior o igual a 45 cm Sí NO

Les bastides tubulars s’ancoren horitzontalment i verticalment de forma segura Sí NO

*no = millorable; NO = deficient; NO = molt deficient

48


49


7. Reial decret 2177/2004 disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals

El Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre (BOE de 13/11/2004), té com a objectiu regular específicament la utilització dels equips de treball (bastides, escales de mà i sistemes utilitzats en els anomenats treballs verticals) per als treballs temporals verticals. Tanmateix modifica en varis aparats a l’anterior RD 1215/1997 sobre la utilització dels equips de treball per part dels treballadors. L'origen d'aquest RD és la Directiva europea 2001/45/CEE, que modificava les directives europees existents sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels treballadors. Les escales de mà i les bastides queden bàsicament regulades pels apartats 4.2 i 4.3 del RD 2177/2004. A continuació fem esment de les modificacions establertes en el RD 2177/2004 sobre l’actuació en referència amb les bastides i escales de mà. 7.1 Modificacions destacables de les disposicions legals 7.1.1 Modificació del RD 1215/1997 sobre la utilització dels equips de treball per part dels treballadors Modificació de l'apartat 1.6 de l'annex I

(En cursiva, senyalem les modificacions que el RD 2177/2004 ha introduït)

«6. Si fuera necesario para la seguridad o salud de los trabajadores, los equipos de trabajo y sus elementos deberán estar estabilizados por fijación o por otros medios. Los equipos de trabajo cuya utilización prevista requiera que los trabajadores se sitúen sobre ellos deberán disponer de los medios adecuados para garantizar que el acceso y permanencia en esos equipos no suponga un riesgo para su seguridad y salud. En particular, salvo en el caso de las escaleras de mano y de los sistemas utilizados en las técnicas de acceso y posicionamiento mediante cuerdas, cuando exista un riesgo de caída de altura de más de dos metros, los equipos de trabajo deberán disponer de barandillas o de cualquier otro sistema de

protección colectiva que proporcione una seguridad equivalente. Las barandillas deberán ser resistentes, de una altura mínima de 90 centímetros y, cuando sea necesario para impedir el paso o deslizamiento de los trabajadores o para evitar la caída de objetos, dispondrán, respectivamente, de una protección intermedia y de un rodapiés.

Las escaleras de mano, los andamios y los sistemas utilizados en las técnicas de acceso y posicionamiento mediante cuerdas deberán tener la resistencia y los elementos necesarios de apoyo o sujeción, o ambos, para que su utilización en las condiciones para las que han sido diseñados no suponga un riesgo de caída por rotura o desplazamiento. En particular, las escaleras de tijera dispondrán de elementos de seguridad que impidan su apertura al ser utilizadas.»

Nou apartat 4 de l'annex II Aquest nou apartat concentra, en un sol lloc, la regulació dels equips de treball per als treballs temporals verticals amb el text següent: 4. Disposiciones relativas a la utilización de los equipos de trabajo para la realización de trabajos temporales en altura. 4.1. Disposiciones generales. 4.1.1. Si, en aplicación de lo dispuesto en la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de

Riesgos Laborales, en concreto, en sus artículos 15, 16 y 17, y en el artículo 3 de este Real Decreto, no pueden efectuarse trabajos temporales en altura de manera segura y en condiciones ergonómicas aceptables desde una superficie adecuada, se elegirán los equipos de trabajo más apropiados para garantizar y mantener unas condiciones de trabajo seguras, teniendo en cuenta, en particular, que deberá darse prioridad a las medidas de protección colectiva frente a las medidas de protección

50


individual y que la elección no podrá subordinarse a criterios económicos. Las dimensiones de los equipos de trabajo deberán estar adaptadas a la naturaleza del trabajo y a las dificultades previsibles y deberán permitir una circulación sin peligro.

La elección del tipo más conveniente de medio de acceso a los puestos de trabajo temporal en altura deberá efectuarse en función de la frecuencia de circulación, la altura a la que se deba subir y la duración de la utilización. La elección efectuada deberá permitir la evacuación en caso de peligro inminente. El paso en ambas direcciones entre el medio de acceso y las plataformas, tableros o pasarelas no deberá aumentar el riesgo de caída.

4.1.2. La utilización de una escalera de mano como puesto de trabajo en altura deberá limitarse a las circunstancias en que, habida cuenta de lo dispuesto en el apartado 4.1.1, la utilización de otros equipos de trabajo más seguros no esté justificada por el bajo nivel de riesgo y por las características de los emplazamientos que el empresario no pueda modificar.

4.1.3. La utilización de las técnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas se limitará a circunstancias en las que la evaluación del riesgo indique que el trabajo puede ejecutarse de manera segura y en las que, además, la utilización de otro equipo de trabajo más seguro no esté justificada.

Teniendo en cuenta la evaluación del riesgo y, especialmente, en función de la duración del trabajo y de las exigencias de carácter ergonómico, deberá facilitarse un asiento provisto de los accesorios apropiados.

4.1.4. Dependiendo del tipo de equipo de trabajo elegido con arreglo a los apartados anteriores, se determinarán las medidas adecuadas para reducir al máximo los riesgos inherentes a este tipo de equipo para los trabajadores. En caso necesario, se deberá prever la instalación de unos dispositivos de protección contra caídas. Dichos dispositivos deberán tener una configuración y una resistencia adecuadas para prevenir o detener las caídas de altura y, en la medida de lo posible, evitar las lesiones de los trabajadores. Los dispositivos de protección colectiva contra caídas sólo podrán interrumpirse en los puntos de acceso a una escalera o a una escalera de mano.

4.1.5. Cuando el acceso al equipo de trabajo o la ejecución de una tarea particular exija la retirada temporal de un dispositivo de protección colectiva contra caídas, deberán preverse medidas compensatorias y eficaces de seguridad, que se especificarán en la planificación de la actividad preventiva. No podrá ejecutarse el trabajo sin la adopción previa de dichas medidas. Una vez concluido este trabajo particular, ya sea de forma definitiva o temporal, se volverán a colocar en su lugar los dispositivos de protección colectiva contra caídas.

4.1.6. Los trabajos temporales en altura sólo podrán efectuarse cuando las condiciones meteorológicas no pongan en peligro la salud y la seguridad de los trabajadores.

4.2. Disposiciones específicas sobre la utilización de escaleras de mano.

4.2.1. Las escaleras de mano se colocarán de forma que su estabilidad durante su utilización esté asegurada. Los puntos de apoyo de las escaleras de mano deberán asentarse sólidamente sobre un soporte de dimensiones adecuadas y estable, resistente e inmóvil, de forma que los travesaños queden en posición horizontal. Las escaleras suspendidas se fijarán de forma segura y, excepto las de cuerda, de manera que no puedan desplazarse y se eviten los movimientos de balanceo.

4.2.2. Se impedirá el deslizamiento de los pies de las escaleras de mano durante su utilización ya sea mediante la fijación de la parte superior o inferior de los largueros, ya sea mediante cualquier dispositivo antideslizante o cualquier otra solución de eficacia equivalente. Las escaleras de mano para fines de acceso deberán tener la longitud necesaria para sobresalir al menos un metro del plano de trabajo al que se accede. Las escaleras compuestas de varios elementos adaptables o extensibles deberán utilizarse de forma que la inmovilización recíproca de los distintos elementos esté asegurada. Las escaleras con ruedas deberán haberse inmovilizado antes de acceder a ellas. Las escaleras de mano simples se colocarán, en la medida de lo posible, formando un ángulo aproximado de 75 grados con la horizontal.

4.2.3. El ascenso, el descenso y los trabajos desde escaleras se efectuarán de frente a éstas. Las escaleras de mano deberán utilizarse de forma que los trabajadores puedan tener en todo momento un punto de apoyo y de sujeción seguros. Los trabajos a más de 3,5 metros de altura, desde el punto de operación al suelo, que requieran movimientos o esfuerzos peligrosos para la estabilidad del trabajador, sólo se efectuarán si se utiliza un equipo de protección individual anticaídas o se adoptan otras medidas de protección alternativas. El transporte a mano de una carga por una escalera de mano se hará de modo que ello no impida una sujeción segura. Se prohíbe el transporte y manipulación de cargas por o desde escaleras de mano cuando por su peso o dimensiones puedan comprometer la seguridad del trabajador. Las escaleras de mano no se utilizarán por dos o más personas simultáneamente.

4.2.4. No se emplearán escaleras de mano y, en particular, escaleras de más de cinco metros de longitud, sobre cuya resistencia no se tengan garantías. Queda prohibido el uso de escaleras de mano de construcción improvisada.

4.2.5. Las escaleras de mano se revisarán periódicamente. Se prohíbe la utilización de escaleras de madera pintadas, por la dificultad

51


que ello supone para la detección de sus posibles defectos.

4.3. Disposiciones específicas relativas a la utilización de los andamios.

4.3.1. Los andamios deberán proyectarse, montarse y mantenerse convenientemente de manera que se evite que se desplomen o se desplacen accidentalmente. Las plataformas de trabajo, las pasarelas y las escaleras de los andamios deberán construirse, dimensionarse, protegerse y utilizarse de forma que se evite que las personas caigan o estén expuestas a caídas de objetos. A tal efecto, sus medidas se ajustarán al número de trabajadores que vayan a utilizarlos.

4.3.2. Cuando no se disponga de la nota de cálculo del andamio elegido, o cuando las configuraciones estructurales previstas no estén contempladas en ella, deberá efectuarse un cálculo de resistencia y estabilidad, a menos que el andamio esté montado según una configuración tipo generalmente reconocida.

4.3.3. En función de la complejidad del andamio elegido, deberá elaborarse un plan de montaje, de utilización y de desmontaje. Este plan y el cálculo a que se refiere el apartado anterior deberán ser realizados por una persona con una formación universitaria que lo habilite para la realización de estas actividades. Este plan podrá adoptar la forma de un plan de aplicación generalizada, completado con elementos correspondientes a los detalles específicos del andamio de que se trate.

A los efectos de lo dispuesto en el párrafo anterior, el plan de montaje, de utilización y de desmontaje será obligatorio en los siguientes tipos de andamios:

a. Plataformas suspendidas de nivel variable (de accionamiento manual o motorizadas), instaladas temporalmente sobre un edificio o una estructura para tareas específicas, y plataformas elevadoras sobre mástil.

b. Andamios constituidos con elementos prefabricados apoyados sobre terreno natural, soleras de hormigón, forjados, voladizos u otros elementos cuya altura, desde el nivel inferior de apoyo hasta la coronación de la andamiada, exceda de seis metros o dispongan de elementos horizontales que salven vuelos y distancias superiores entre apoyos de más de ocho metros. Se exceptúan los andamios de caballetes o borriquetas.

c. Andamios instalados en el exterior, sobre azoteas, cúpulas, tejados o estructuras superiores cuya distancia entre el nivel de apoyo y el nivel del terreno o del suelo exceda de 24 metros de altura.

d. Torres de acceso y torres de trabajo móviles en los que los trabajos se

efectúen a más de seis metros de altura desde el punto de operación hasta el suelo.

Sin embargo, cuando se trate de andamios que, a pesar de estar incluidos entre los anteriormente citados, dispongan del marcado «CE», por serles de aplicación una normativa específica en materia de comercialización, el citado plan podrá ser sustituido por las instrucciones específicas del fabricante, proveedor o suministrador, sobre el montaje, la utilización y el desmontaje de los equipos, salvo que estas operaciones se realicen de forma o en condiciones o circunstancias no previstas en dichas instrucciones.

4.3.4. Los elementos de apoyo de un andamio deberán estar protegidos contra el riesgo de deslizamiento, ya sea mediante sujeción en la superficie de apoyo, ya sea mediante un dispositivo antideslizante, o bien mediante cualquier otra solución de eficacia equivalente, y la superficie portante deberá tener una capacidad suficiente. Se deberá garantizar la estabilidad del andamio. Deberá impedirse mediante dispositivos adecuados el desplazamiento inesperado de los andamios móviles durante los trabajos en altura.

4.3.5. Las dimensiones, la forma y la disposición de las plataformas de un andamio deberán ser apropiadas para el tipo de trabajo que se va a realizar, ser adecuadas a las cargas que hayan de soportar y permitir que se trabaje y circule en ellas con seguridad. Las plataformas de los andamios se montarán de tal forma que sus componentes no se desplacen en una utilización normal de ellos. No deberá existir ningún vacío peligroso entre los componentes de las plataformas y los dispositivos verticales de protección colectiva contra caídas.

4.3.6. Cuando algunas partes de un andamio no estén listas para su utilización, en particular durante el montaje, el desmontaje o las transformaciones, dichas partes deberán contar con señales de advertencia de peligro general, con arreglo al Real Decreto 485/1997, de 14 de abril (RCL 1997, 974), sobre señalización de seguridad y salud en el centro de trabajo, y delimitadas convenientemente mediante elementos físicos que impidan el acceso a la zona de peligro.

4.3.7. Los andamios sólo podrán ser montados, desmontados o modificados sustancialmente bajo la dirección de una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello, y por trabajadores que hayan recibido una formación adecuada y específica para las operaciones previstas, que les permita enfrentarse a riesgos específicos de conformidad con las disposiciones del artículo 5, destinada en particular a:

a. La comprensión del plan de montaje, desmontaje o transformación del andamio de que se trate. b. La seguridad durante el montaje, el

desmontaje o la transformación del andamio de que se trate.

c. Las medidas de prevención de riesgos de caída de personas o de objetos.

52


d. Las medidas de seguridad en caso de cambio de las condiciones meteorológicas que pudiesen afectar negativamente a la seguridad del andamio de que se trate.

e. Las condiciones de carga admisible. f. Cualquier otro riesgo que entrañen

las mencionadas operaciones de montaje, desmontaje y transformación.

g. Tanto los trabajadores afectados como la persona que supervise dispondrán del plan de montaje y desmontaje mencionado en el apartado 4.3.3, incluyendo cualquier instrucción que pudiera contener.

Cuando, de conformidad con el apartado 4.3.3, no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención, aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero (RCL 1997, 208). 4.3.8. Los andamios deberán ser inspeccionados por una persona con una formación universitaria o profesional que lo habilite para ello:

a. Antes de su puesta en servicio.

b. A continuación, periódicamente.

c. Tras cualquier modificación, período de no utilización, exposición a la intemperie, sacudidas sísmicas, o cualquier otra circunstancia que hubiera podido afectar a su resistencia o a su estabilidad.

Cuando, de conformidad con el apartado 4.3.3, no sea necesaria la elaboración de un plan de montaje, utilización y desmontaje, las operaciones previstas en este apartado podrán también ser dirigidas por una persona que disponga de una experiencia certificada por el empresario en esta materia de más de dos años y cuente con la formación preventiva correspondiente, como mínimo, a las funciones de nivel básico, conforme a lo previsto en el apartado 1 del artículo 35 del Reglamento de los Servicios de Prevención, aprobado por el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero. 4.4. Disposiciones específicas sobre la utilización de las técnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas. 4.4.1. La utilización de las técnicas de acceso y de posicionamiento mediante cuerdas cumplirá las siguientes condiciones: a) El sistema constará como mínimo de dos cuerdas con sujeción independiente, una como

medio de acceso, de descenso y de apoyo (cuerda de trabajo) y la otra como medio de emergencia (cuerda de seguridad). b) Se facilitará a los trabajadores unos arneses adecuados, que deberán utilizar y conectar a la cuerda de seguridad. c) La cuerda de trabajo estará equipada con un mecanismo seguro de ascenso y descenso y dispondrá de un sistema de bloqueo automático con el fin de impedir la caída en caso de que el usuario pierda el control de su movimiento. La cuerda de seguridad estará equipada con un dispositivo móvil contra caídas que siga los desplazamientos del trabajador. d) Las herramientas y demás accesorios que deba utilizar el trabajador deberán estar sujetos al arnés o al asiento del trabajador o sujetos por otros medios adecuados. e) El trabajo deberá planificarse y supervisarse correctamente, de manera que, en caso de emergencia, se pueda socorrer inmediatamente al trabajador. f) De acuerdo con las disposiciones del artículo 5, se impartirá a los trabajadores afectados una formación adecuada y específica para las operaciones previstas, destinada, en particular, a:

1º Las técnicas para la progresión mediante cuerdas y sobre estructuras.

2º Los sistemas de sujeción.

3º Los sistemas anticaídas.

4º Las normas sobre el cuidado, mantenimiento y verificación del equipo de trabajo y de seguridad.

5º Las técnicas de salvamento de personas accidentadas en suspensión.

6º Las medidas de seguridad ante condiciones meteorológicas que puedan afectar a la seguridad.

7º Las técnicas seguras de manipulación de cargas en altura.

4.4.2. En circunstancias excepcionales en las que, habida cuenta de la evaluación del riesgo, la utilización de una segunda cuerda haga más peligroso el trabajo, podrá admitirse la utilización de una sola cuerda, siempre que se justifiquen las razones técnicas que lo motiven y se tomen las medidas adecuadas para garantizar la seguridad.

53


7.1.2 Modificacions en altres disposicions legals

• Derogació expressa del capítol VII del Reglament de seguretat i higiene en el treball, de 31/01/1940. Aquest capítol fa referència a allò que disposava aquest reglament en relació amb les bastides.

• Derogació expressa del capítol III del Reglament de seguretat en el treball en la

indústria de la construcció i les obres públiques, de 20/05/1952. Aquest capítol fa referència a allò que disposava aquest reglament en relació amb les bastides.

• Modificació del RD 486/1997 sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut

en els llocs de treball. L'apartat A.9 de l'annex I d'aquest RD que regulava fins ara les escales de mà se substitueix pel text següent: «9. Las escaleras de mano de los lugares de trabajo deberán ajustarse a lo establecido en su normativa específica.» Això significa que les escales de mà es regulen per l'apartat 4.2 del RD 2177/2004.

• Modificació del RD 1627/1997 sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. L'apartat C.5 de l'annex IV d'aquest RD que regulava fins ara les bastides i escales de mà se substitueix pel text següent:

«5. Andamios y escaleras:

a. Los andamios, así como sus plataformas, pasarelas y escaleras, deberán ajustarse a lo establecido en su normativa específica.

b. Las escaleras de mano de los lugares de trabajo deberán ajustarse a lo establecido en su normativa específica.»

7.1.3. Treballs verticals A més de modificar algunes normes existents, aquest Decret introdueix una regulació específica per als treballs verticals. A l’apartat 4.3 s’hi detallen les disposicions relatives a les bastides que s’han complir.

L’apartat 4.3.1 disposa que totes les bastides s’han de projectar i muntar de manera que no es desplomin ni es moguin. Les plataformes de treball, passarel·les i escales de les bastides s’han de construir, dimensionar, protegir i utilitzar de forma que les persones no caiguin o estiguin exposades a caigudes; per això, les mesures s’han d’ajustar al nombre de treballadors que les vagin a utilitzar.

De la mateixa manera, en l’apartat 4.3.2 s’especifica que, quan no es disposi de nota de càlcul de la bastida escollida o quan les configuracions estructurals previstes no estiguin reflectides en la nota, s’ha d’efectuar un càlcul de resistència i d’estabilitat, sempre i quan la bastida no estigui muntat segons una configuració tipus generalment reconeguda.

Segons la complexitat de la bastida triada, l’apartat 4.3.3 estableix que s’ha d'elaborar un Pla de muntatge, d’ús i de desmuntatge (PMUD), que s’ha d’efectuar per una persona amb una formació universitària habilitada. Tanmateix aquest Pla pot adoptar la forma d’un pla d’aplicació generalitzada, detallat per a cada tipus de bastida que s’utilitzi, que ha de ser obligatori per als tipus de bastides següents:

• Bastides suspeses manuals i motoritzades • Plataformes elevadores sobre peu

54


• Bastides tubulars d’altura superior a 6 m entre el nivell inferior de suport i el coronament

• Bastides tubulars d’altura inferior a 6 m que disposin d'elements horitzontals que

salvin vols i distàncies superiors entre suports de més de 8 m

• Bastides tubulars instal·lades a l'exterior, sobre terrats, cúpules, teulades o estructures superiors quan hi hagi més de 24 m d’altura entre el nivell de carrer, terreny o sòl i el nivell de suport de la base de la bastida en aquests terrats, cúpules, teulades o estructures superiors

• Torres o escales d'accés

• Torres mòbils de treball en les quals els treballs es desenvolupin a més de 6 m

d’altura des del punt d'operació fins al sòl.

55


7.2. Qüestions que ha de tenir en compte el tècnic que assumeix una bastida tubular, segons el RD 2177/2004 La realització de la nota de càlcul i del Pla de muntatge i desmuntatge que el RD defineix no correspon pròpiament al tècnic que assumeix una bastida tubular, però n’ha de tenir constància i coneixement a l’hora d’efectuar el projecte de bastida i de demanar tota la documentació que li exigeix la normativa vigent.

7.2.1. Càlcul de resistència i estabilitat (nota de càlcul)

Tal com indica el RD, quan no es disposi de la nota de càlcul de la bastida triada, o quan les configuracions estructurals previstes no estiguin fetes, s’ha d'efectuar un càlcul de resistència i d’estabilitat, llevat que la bastida estigui muntada segons una configuració tipus reconeguda generalment.

7.2.1.1. En què consisteix i quan s’ha de disposar d’una nota de càlcul d’una bastida?

Una nota de càlcul ha de ser el resultat de les comprovacions o els càlculs de resistència i l’estabilitat d'elements, sistemes o configuracions estructurals d'una bastida. Ha de tenir en compte les dimensions dels elements, el tipus de material de què es componen, els esforços als quals poden estar sotmesos i la seva resistència.

En principi, es pot disposar d'una nota de càlcul si el fabricant de la bastida ha dut a terme proves i assajos de resistència dels seus elements, sistemes o configuracions previstes o tipus.

7.2.1.2. Què podem entendre per configuracions estructurals previstes?

Es considera configuració estructural prevista la combinació d'elements que es vol utilitzar en el muntatge d'una bastida en concret.

7.2.1.3. En què ha de consistir un càlcul de resistència i d’estabilitat d’una bastida?

Fer un càlcul de resistència i d’estabilitat d'una bastida consisteix a comprovar si els elements que componen o configuren el seu disseny inicial són capaços de suportar i resistir les diverses càrregues i esforços als quals s’han de sotmetre tant de manera individual com conjunta. Aquestes càrregues i aquests esforços són bàsicament:

• el pes propi dels elements de la bastida

• la sobrecàrrega d'ús

• l’acció del vent.

56


La resistència dels elements que componen la bastida ha de ser superior a les càrregues aplicades en cada cas i la seva estabilitat ha de quedar garantida contrarestant les càrregues de vent i moments de bolcada mitjançant l'ancoratge de la bastida als punts necessaris, contrapesant-lo o creant una base que el converteixi en autoestable.

El desenvolupament de les comprovacions i dels resultats, i els càlculs de resistència i estabilitat, constitueixen el càlcul de resistència i d’estabilitat de la bastida estudiada.

7.2.1.4. Què és una configuració tipus generalment reconeguda?

La norma UNE-EN-12810-1 conté les definicions següents:

Configuració: Col·locació particular de components connectats.

Configuració del sistema: Configuració del sistema de bastida, que comprèn una bastida completa o una secció representativa d’aquesta.

Conjunt de configuracions tipus del sistema: Conjunt específic de configuracions del sistema per al propòsit de disseny estructural i d’avaluació.

Per tant, es podria considerar una configuració tipus a la combinació d'una sèrie d'elements de bastida estàndard connectats d'una forma determinada i acotada que es repeteix habitualment en l’elaboració de diferents dissenys i muntatges.

D’aquesta manera, hauria de ser reconeguda generalment i fàcilment la configuració tipus d'una bastida perquè els diferents agents implicats en el muntatge d'una bastida la puguin incloure en alguna norma o usar habitualment, malgrat que hagi estat fabricada per diverses empreses, i de la qual ja es coneixen les limitacions de càrrega i estabilitat.

En els esquemes de secció que es mostren a continuació es poden veure de forma molt bàsica els elements estàndard que formen una bastida de façana i la combinació que s’hi fa més habitualment per elaborar els seus dissenys i muntatges, i que podríem considerar configuracions tipus, entenent que no hi ha cap normativa en la qual surtin reflectides aquestes configuracions.

De la mateixa manera es mostren alguns exemples d’allò que podríem considerar configuracions no tipus.

57


ELEMENTOS BÁSICOS PARA CONFIGURACIONES TIPO DE ANDAMIOS DE FACHADA

EJEMPLOS DE CONFIGURACIONES QUE PODRÍAMOS CONSIDERAR NO TIPO

H> RECOMENDACIÓN FABRICANTE PARA APOYAR SOBRE SUS PORTICOS DE PASO O VIGUETAS

ELEMENTOS NO ESTÁNDARD O UTILIZADOS DE MANERA NO ADECUADA DISEÑOS ESPECIALES

58


Tot i que la consideració de configuració tipus depèn de les certificacions del material de la bastida utilitzada, i que el compliment de les especificacions inherents al procés de muntatge, d’acord amb les instruccions del fabricant i/o el pla de muntatge, depèn de la capacitat de l'empresa muntadora, inicialment es podrien no considerar configuracions tipus, a falta que la guia tècnica prevista en el RD en determini la definició, les següents:

• Bastides d'altura superior a 24 m • Bastides amb volades que suportin altures de bastida superiors a 6 m

• Bastides recobertes amb lones espesses o altres circumstàncies que puguin donar

lloc a càrregues especials (muntacàrregues d'obra, plataformes de descàrrega de materials, tubs d'evacuació d'enderrocs, elements o materials de gran pes, etc.)

• Bastides en terrasses, cúpules, que puguin tenir una altura superior a 24 m entre la

cota del terra i la cota de suport de la bastida

• Bastides amb ponts que salvin distàncies superiors a 8 m

• Bastides amb configuracions de disseny especial i/o construïdes amb peces no estàndard o que, tot i ser estàndard, no s’utilitzin per a l'ús previst pel fabricant

• Bastides, l'estabilitat de les quals requereixi l'ús de contrapesos o tirants de

subjecció

• Bastides suspeses.

Els fabricants de bastides haurien de determinar quines són les seves configuracions tipus i justificar-ne la resistència i l’estabilitat mitjançant la nota de càlcul de cadascuna d’aquestes configuracions tipus.

Si el fabricant no es defineix quant a les configuracions tipus o no disposa de notes de càlcul, com a mínim ha de disposar dels certificats i resultats dels assajos i proves de càrrega dels seus elements perquè sigui possible dur a terme el càlcul de les seves bastides.

7.2.1.5. Qui ha de dur a terme el càlcul d’una bastida? A diferència del pla de muntatge, no sembla evident que el càlcul de la bastida l’hagi de dur a terme l’empresa encarregada del muntatge de la bastida. El podria efectuar l’empresa que fabrica la bastida o els tècnics externs que coneguin el sistema i els materials que s’han d’utilitzar, i les seves resistències. Igual que el pla de muntatge, el càlcul de resistència i d’estabilitat d'una bastida l’ha de fer un professional amb una formació universitària que l’habiliti per a aquesta tasca, és a dir, tècnics relacionats amb el càlcul d'estructures en enginyeria i construcció: arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics. Perquè sigui evident que l'autor del càlcul és un tècnic universitari habilitat, ha de quedar reflectit el número de col·legiat i la seva signatura i, si escau, el visat col·legial.

59


Per tant, a l’hora d’haver de col·locar una bastida tubular, s’ha de comprovar sempre que hi hagi la nota de càlcul i la configuració estructural amb la qual està dissenyada. Si manquen aquestes dades, s’ha de documentar la bastida amb un càlcul d’estabilitat fet per una persona amb una formació universitària que l’habiliti per fer-ho.

Diagrama resum d’aplicació de l’apartat 4.3.2 del RD 2177/2004, que fa referència a la nota de càlcul

Annex. Pautes per dur a terme el càlcul i el disseny de la bastida Per dissenyar i calcular bastides cal tenir en compte les normes específiques següents: Les normes que substitueixen i anul·len el document d’harmonització HD-1000:

• UNE-EN-12810-1-2005-Bastides de façana de components prefabricats. Part 1: especificacions dels productes

• UNE-EN-12810-2-2005-Bastides de façana de components prefabricats. Part 2: mètodes

particulars de disseny estructural. També cal tenir en compte les normes següents:

• UNE-EN-12811-1-2005-Equipament per a treballs temporals en obra. Part 1: bastides. Requisits de comportament i disseny general

• UNE-EN-12811-2-2005-Equipament per a treballs temporals en obra. Part 2: informació

sobre els materials

• UNE-EN-12811-3-Equips per a treballs temporals en obra. Part 3: assaig de càrrega.

SÍ

NO

NO

DOCUMENTAR

EFECTUAR CÀLCUL (professional amb titulació universitària que l’habiliti)

SÍ

SÍ

NO

Hi consta la configuració estructural prevista?

És una configuració tipus reconeguda?

La bastida disposa de la nota de

càlcul?

60


Els requisits especificats en aquestes normes s'apliquen tant a les bastides de servei com al treball. Es poden instal·lar fins a una altura de 24-25,5 m, depenent de la longitud de les bases regulables, dins les condicions de càrregues especificades.

Encara que no siguin prescripcions per a bastides, també s’haurien de tenir en compte les especificacions relacionades en els DB SE-AE i DB SE-A, que substitueixen les normes bàsiques d'edificació NBE-AE-88 per a les accions en l'edificació i NBE-EA-95 per a estructures d'acer, a partir de la vigència del Codi tècnic de l'edificació.

En principi, per dur a terme el càlcul d'una bastida s'han de seguir els passos següents:

A. Disseny de la bastida

B. Aplicació de càrregues de càlcul

C. Comprovació de la resistència i de l’estabilitat de la bastida.

A. Disseny de la bastida

Primer de tot s’ha de disposar d'un disseny previ que s'ajusti a la façana o a la zona de treball per a la qual es munta.

Aquest disseny previ el pot elaborar l'empresa que durà a terme el muntatge o un tècnic extern que conegui el sistema de bastida, les seves possibilitats i els límits de disseny i les necessitats i característiques de l'obra on haurà d'anar situat. Aquest tècnic pot ser el mateix que faci el càlcul.

En moltes ocasions, el més complicat és precisament el disseny de la bastida, sobretot si hi ha dificultat perquè s’adapti a la façana, si hi ha limitació de suports per l'existència d'entrades que s’han de respectar a l'edifici, per la proximitat de vies de pas o pel fet d'haver-hi buits que impossibilitin aquest suport. Aquesta complexitat del disseny pot provocar que el càlcul sigui també molt més complex.

B. Aplicació de càrregues de càlcul

Un cop definit el disseny de la bastida, per poder dur a terme un càlcul de resistència i d’estabilitat, s'haurien de considerar els principals tipus de càrrega i les seves combinacions, segons la norma UNE-EN-12811-1:

• Càrregues permanents. Han d'incloure el pes propi de l'estructura de la bastida, amb tots els components, com plataformes, baranes, viseres i altres estructures protectores, i qualsevol estructura auxiliar com, per exemple, torres d'elevació. Per saber-ho, el fabricant ha de proporcionar els pesos dels elements que componen la bastida.

• Càrregues variables. Han d'incloure les càrregues de servei (càrregues de treball i càrregues en la protecció lateral), les càrregues de vent i, si escau, les de neu i gel, tal com s'especifica a la norma UNE-EN-12811-1.

• Les càrregues accidentals. L'única càrrega d'aquest tipus especificada a la norma UNE-EN-12811-1 és la càrrega descendent aplicable a les baranes o a un altre tipus de protecció lateral equivalent.

Cada estructura de bastida de treball ha de ser capaç de resistir les pitjors combinacions de càrrega a les quals pot estar sotmesa. S’han d’establir les condicions del lloc i s’han de determinar les combinacions de càrregues corresponents, i considerar les condicions de servei i de fora de servei que es detallen a continuació:

a) Condició de servei:

1) El pes propi de la bastida 2) La càrrega de servei distribuïda uniformement, segons la classe de bastida especificada a la taula 3 columna 2 de la UNE-EN 12811-1, que actua sobre l'àrea de treball del nivell de plataforma més desfavorable

61


3) Si una bastida de treball té més d'un nivell de plataforma, s’ha de prendre el 50 % de la càrrega especificada en el punt anterior per actuar sobre l'àrea de treball en el nivell immediatament superior o inferior

4) La càrrega de vent de servei especificada en l'apartat 6.2.7.4.2 o el marge de càrrega de treball horitzontal especificada en l'apartat 6.2.3 de la UNE-EN-12811-1 en ambdós casos.

b) La condició fora de servei:

1) El pes propi de la bastida 2) Un percentatge de càrrega de servei distribuïda uniformement, segons la classe de bastida especificada a la taula 3 columna 2 de la UNE-EN 12811-1, que actua sobre l'àrea de treball del nivell de plataforma més desfavorable. Els valors depenen de la classe:

• Classe 1: 0 % (cap càrrega de servei a l'àrea de treball)

• Classe 2 i 3: 25 % (representant alguns materials emmagatzemats a l'àrea de treball)

• Classe 4, 5 i 6: 50 % (representant alguns materials emmagatzemats a l'àrea de treball).

3) La càrrega màxima de vent especificada en l'apartat 6.2.7.4.1 de la UNE-EN-12811-1.

C. Comprovació de la resistència i l’estabilitat de la bastida

Per comprovar que els elements de la bastida són capaços de resistir les càrregues i els esforços aplicats i resultants cal conèixer:

• Les resistències dels elements que configuren la bastida. Per saber-ho el fabricant ha de proporcionar les dades d’aquests elements.

• Les resistències dels nusos de la bastida. Per saber-ho el fabricant ha de proporcionar les dades dels nusos que es generin a la bastida.

Si el fabricant no ens proporciona aquestes dades, per obtenir-les cal tenir en compte les especificacions de la normativa vigent per calcular els diferents perfils que componen els elements de la bastida.

Per comprovar que la bastida respondrà satisfactòriament a les càrregues de vent i moments de bolcada, també caldria tenir en compte:

• Les resistències dels elements d'ancoratge (tacs). Per saber-ho el fabricant dels tacs ha de proporcionar les dades d’aquests elements.

• Les resistències dels materials de l'edifici que actuaran com a suport dels ancoratges o dels suports de la bastida. Per saber-ho s'haurien de conèixer aquests materials i les seves resistències.

Els càlculs i les comprovacions es poden dur a terme manualment si el disseny de la bastida és relativament senzill i es disposa de totes les dades necessàries indicades anteriorment. Si no és així, cal efectuar el càlcul mitjançant l’ús de programes informàtics de càlcul per elements finits.

Aquests programes, que tenien en compte tota la normativa de compliment obligatori com la NBE-AE-88 i la NBE-EA-95 i altres normes de compliment voluntari com l'Eurocodi 3, s’haurien d'adaptar també a les especificacions relacionades en els DB SE-AE i DB SE-A, que substitueixen les normes bàsiques d'edificació NBE-AE-88 per a les accions en l'edificació i la NBE-EA-95 per a estructures d'acer, a partir de la vigència del Codi tècnic de l'edificació. També haurien de tenir en compte el tipus d'acer i la geometria de les

62


peces estructurals que componen la bastida utilitzada i el comportament dels nusos que s’hi generen. Un cop s’ha elaborat el disseny i s’hi han introduït les càrregues que actuen sobre la bastida, s’obté com a resultat la resposta dels seus elements estructurals davant d’aquestes, el percentatge al qual estan treballant i per quin lloc estan sobrecarregats, amb la possibilitat de saber els elements que no resisteixen i poder-los canviar o redissenyar fàcilment.

7.2.2. Pla de muntatge, d’ús i de desmuntatge

Segons el Reial decret 217/2004, el Pla de muntatge, d’ús i de desmuntatge (PMUD) l’ha de dur a terme una persona amb una formació universitària que l’habiliti. Aquesta formació ha de ser la de tècnics relacionats amb l'enginyeria i la construcció, és a dir, arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics.

Encara que el RD 2117/2004 no ho especifica, s'interpreta que l’esmentat pla l’ha de dur a terme l'empresa encarregada del muntatge de la bastida, atès que és qui millor coneix el sistema i els materials que s’utilitzen i el personal i els mitjans necessaris.

Però això implica que aquesta empresa ha de disposar d’un tècnic dels esmentats anteriorment per efectuar els PMUD i que, perquè això sigui evident, ha de quedar reflectit en el pla el seu nom, el número de col·legiat i la signatura.

Per tant, segons la complexitat de la bastida triada, i d’acord amb l’apartat 4.3.3 del RD, s’ha d'elaborar un PMUD, que és obligatori en els tipus de bastides següents:

• Bastides suspeses manuals

• Bastides suspeses motoritzades

• Plataformes elevadores sobre peu

• Bastides tubulars d'altura superior a 6 m entre el nivell inferior de suport i el coronament

• Bastides tubulars d'altura inferior a 6 m que disposin d'elements horitzontals que salvin volades i distàncies superiors entre suports de més de 8 m

• Bastides tubulars instal·lades a l'exterior, sobre terrats, cúpules, teulades o estructures

superiors quan hi hagi més de 24 m d’altura entre el nivell de carrer, terreny o terra i el nivell de suport de la base de la bastida en aquests terrats, cúpules, teulades o estructures superiors

• Torres o escales d'accés

• Torres mòbils en les quals els treballs es desenvolupin a més de 6 m d'alçada des del punt

d'operació fins al terra.

El pla es pot substituir per instruccions específiques del fabricant, proveïdor o subministrador sobre el muntatge, l’ús i el desmuntatge dels equips quan es tracti de bastides que, malgrat que siguin dels tipus esmentats anteriorment, disposin de la marca CE (en aquests casos, els és aplicable una normativa específica en matèria de comercialització). En cap cas no es pot substituir el pla quan aquestes operacions es duguin a terme de forma o en condicions o circumstàncies no previstes en les instruccions. Aquest és el cas de les bastides suspeses, ja siguin manuals o motoritzades, i les plataformes elevadores telescòpiques.

Les bastides tubulars no disposen de la marca CE perquè no els és aplicable cap normativa específica en matèria de comercialització. Per tant, per a tots els casos de bastides tubulars esmentades anteriorment s'ha de dur a terme el PMUD.

63


A Espanya, es pot disposar de la certificació AENOR per a bastides tubulars dissenyades i fabricades d’acord amb l'anterior norma UNE 76-502-90 (adopció de la HD-1000). Aquesta certificació és de caràcter voluntari; això vol dir que una bastida certificada compleix el que prescriu la HD-1000 i que una bastida no certificada pot fer-ho o pot no fer-ho, però que, en cap cas, no és obligatori comercialitzar una bastida certificada amb la marca “N”.

És probable que, en un futur, les bastides tubulars normalitzades sobre la base dels criteris de la norma UNE 76-502-90 (HD-1000), i les normes EN 12810 i EN 12811, que substitueixen la HD-1000, i certificades per un organisme reconegut (AENOR a Espanya), puguin arribar a tenir la mateixa consideració que les que, per ser-los aplicable, disposen de la marca CE. 7.2.2.1. Guia d’aplicació del Pla Encara que ni el RD 2117/2004 ni cap altra normativa ho defineix, el Pla de muntatge ha de ser l'eina en forma de document que serveixi de guia per als operaris encarregats d'executar el muntatge de la bastida i per als qui l’utilitzaran un cop estigui muntada, perquè ho puguin fer de la manera més correcta, operativa i segura possible. També serveix als tècnics responsables per vetllar pel compliment de les indicacions que inclogui aquest Pla.

Per a això el Pla ha de contenir totes les dades, especificacions i planificacions que calgui.

Com indica el RD, el Pla pot adoptar la forma d'un pla d'aplicació generalitzada, completat amb elements corresponents als detalls específics de la bastida de què es tracti.

Per tant, el seu contingut pot variar segons les característiques de l'obra, del seu entorn, de les característiques i la complexitat de la bastida, i del personal i els equips de muntatge necessaris, però, per complir el seu objectiu, hauria de contenir, com a mínim, i segons la bastida de què es tracti, el següent:

a. Descripció i indicacions necessàries de l'obra, de l’edifici, de la via pública i de l’entorn

• Adreça completa i exacta de l'obra

• Dades dels agents implicats (empresa de muntatge, empresa usuària, director de muntatge, persona encarregada de dur a terme les inspeccions, etc.)

• Descripció de la zona, característiques que cal tenir en compte

• Millor itinerari i com arribar-hi

• Vehicle més adequat per subministrar material

• Zones de pas que cal respectar, entrades a locals, etc.

• Descripció de l'edifici, façana o zona on ha d'anar instal·lada la bastida i part per on s'ha de començar a replantejar i muntar

• Descripció del terreny o zona de suport

• Possibilitats d'ancoratge de la bastida.

b. Descripció i indicacions necessàries dels treballs que cal dur a terme sobre la bastida

• Tipus de treballs que cal dur a terme sobre la bastida (pintura, arrebossat, obra vista, aplacat, instal·lacions, enderrocs, neteja amb aigua, regalim de sorra, etc.)

• Espai lliure necessari entre bastida i façana.

c. Descripció i indicacions necessàries de la bastida que s’ha de muntar

• Tipus de bastida (de marc, multidireccional, d'alumini, etc.)

• Classe de bastida segons el tipus de treball que s’ha de dur a terme i la càrrega màxima d'ús

64


• Càrrega màxima d'ús

• Mesures de la bastida: longitud, amplada, altura

• Tipus de lones o xarxes que s’han de col·locar

• Possibilitats i sistema d'ancoratge que s’ha d’utilitzar

• Elements annexos a la bastida (tub d'enderrocs, muntacàrregues, etc.)

• Sistema de suport.

d. Indicacions per a les operacions de càrrega-descàrrega i aplec de material

• Zona de parada i estacionament per a càrrega i descàrrega

• Zona d’aplec de material. Distribució del material per ser subministrat als muntadors de la millor manera

• Subministrament a interiors. Zones per on poder entrar el material

• Senyalització i proteccions durant la càrrega i descàrrega

• Zones de pas que s’han de respectar, entrades a locals, etc.

e. Indicacions necessàries referents al personal, maquinària i equips de muntatge

• Personal de muntatge necessari

• Repartiment de tasques

• Possibilitats de subministrament elèctric

• Elevació de material: polispast, politja, corda, manual, etc.

• Ancoratges: trepant, allargador, etc.

• Individuals de muntatge: martell, clau, nivell, metre, etc.

f. Indicacions i procediments de muntatge i desmuntatge

• Aspectes que cal tenir en compte abans del muntatge, zona d'inici del replanteig i planificació que cal seguir durant la resta del muntatge

• Procediments generals de muntatge i desmuntatge

• Procediments de muntatge i desmuntatge de punts crítics com volades, ponts, elements suspesos, pendent pronunciat, etc.

• Aspectes que cal tenir en compte abans del desmuntatge, zona d'inici del desmuntatge i planificació que cal seguir durant la resta del desmuntatge.

g. Pla específic de seguretat i salut

• Riscos i mesures de prevenció, protecció i seguretat de muntadors, usuaris i tercers durant el muntatge, l’ús i el desmuntatge de la bastida.

h. Plànols o croquis necessaris

• Plànols de planta, alçat, secció i detalls necessaris de la bastida que s’ha de muntar.

i. Plec de condicions de la bastida i instruccions i recomanacions del fabricant

• Bases de suport de la bastida, passos de vianants, passos de vehicles, ancoratges, diagonals, baranes, sòcols, plataformes, escales, etc.

65


j. Càlcul de la bastida que s’ha de muntar, o configuració tipus

• Nota de càlcul, o certificació i justificació per part del fabricant que la bastida respon a una de les seves configuracions tipus; o càlcul de resistència i estabilitat de la bastida que s’ha de muntar.

k. Indicacions i normes d’ús i revisió de la bastida muntada

• Normes d’ús: posada en servei, modificacions no permeses, limitacions d'ús, previs al desmuntatge, etc.

• Revisions: inicials, després de modificacions, periòdiques, etc.

• Aspectes que cal tenir en compte durant les revisions o inspeccions.

Dins el pla de seguretat de l'obra s’hauria de fer referència al Pla de muntatge i precisar des de l'estudi de seguretat o estudi bàsic que hi ha d’haver aquesta correspondència. Això evita una repetició innecessària d'especificacions en un document i en l’altre.

Si, per les característiques de la bastida, no fos necessari elaborar un pla de muntatge, en el pla de seguretat de l'obra sí que s'haurien d'incloure especificacions referents a aquesta bastida.

Si fos necessari elaborar un pla de muntatge d'una plataforma elevadora o una bastida suspesa pel fet d’haver-hi condicionants circumstàncies no previstes en les instruccions específiques del fabricant, proveïdor o subministrador sobre el muntatge, l’ús i el desmuntatge dels equips, es podrien incloure i tenir en compte aspectes similars als esmentats anteriorment per a les bastides tubulars.

El pla de muntatge, igual que el de seguretat, ha d'estar a l’obra durant el muntatge i desmuntatge i hi ha de romandre, ja que també ha de complir la funció de pla per a l’ús de la bastida.

Diagrama resum d’aplicació de l’apartat 4.3.3 del RD 2177/2004, relatiu al PMUD (Pla de muntatge, ús i desmuntatge)

PMUD (Pla de muntatge ús i

desmuntatge) OBLIGATORI

• Bastides penjades (manuals i motoritzades), temporals i per tasques especifiques (gòndoles)

• Bastides de cremallera • Bastides tubulars si alt > 6 m o

distància entre suports > 8 m • Bastides instal·lades a terrats, cúpules,

teulades o estructures superiors amb una altura superior de 24 m

• Torres d’accés i mòbils (si alt > 6 m).

Pot ser un pla d’aplicació general amb la incorporació de detalls específics per a cada

bastida.

L’ha de dur a terme una persona amb titulació universitària habilitant (arquitecte,

arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic).

Es pot substituir per les instruccions del fabricant, proveïdor o subministrador, quan

la bastida disposi de marcatge CE.

66


7.2.2.2. Muntatge, modificació i desmuntatge Direcció

El RD indica que les bastides només poden ser muntades, desmuntades o modificades de forma substancial sota la direcció d'una persona amb formació universitària o professional que l’habiliti per a aquestes tasques. Com a universitaris habilitats s’entén arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics. Quan parlem de persones amb una formació professional que l’habiliti, es podria interpretar que es refereix a aquelles que tenen una formació professional que inclogui el muntatge de bastides.

Davant la impossibilitat d'identificar aquesta formació, és aconsellable equiparar-la a una experiència professional en la direcció de muntatge de bastides certificada per l'empresari, de més de dos anys i que disposi de la formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell bàsic, és a dir, 50 h, tal com s’indica a l’apartat 1 de l’article 35 del Reglament dels serveis de prevenció, RD 39/1997. Per tant, tal com indica el RD, quan no calgui elaborar el Pla de muntatge, d’acord amb l’apartat 4.3.3, les operacions previstes les pot efectuar aquesta persona, sempre que compleixi els requisits esmentats.

L'empresa que efectuï el muntatge, la modificació o el desmuntatge de la bastida és la responsable de designar la persona que dirigirà aquests treballs, ja sigui interna o externa a l'empresa. Una acta o un document similar fet i signat per aquesta empresa deixa constància que les actuacions s'han dut a terme correctament.

Operaris

El muntatge de la bastida l’ha de dur a terme personal amb formació adequada i específica destinada concretament a:

• Comprensió del pla de muntatge

• Seguretat durant el muntatge, el desmuntatge o la transformació

• Mesures de prevenció de riscos de caiguda de persones o objectes

• Mesures de seguretat en cas de canvi de condicions meteorològiques que puguin afectar negativament la seguretat de la bastida

• Condicions de càrrega admissible.

El personal de muntatge ha d'haver rebut, a més, la formació específica sobre bastides, els procediments de muntatge, les possibilitats i limitacions dels elements de bastida, els factors que influeixen en el seu muntatge, etc.

En general, un muntador de bastida hauria de tenir una formació mínima teòrica i pràctica d'unes 60 h.

67


Diagrama resum d’aplicació de l’apartat 4.3.7 del RD 2177/2004, relatiu a la direcció de les tasques i formació dels treballadors

7.2.2.3. Inspecció de les bastides

Els requisits de formació per a les persones que duguin a terme la inspecció d'una bastida, segons el RD 2177/2004, han de ser els mateixos que per a les que efectuïn la direcció del muntatge.

El mateix succeeix amb la direcció del muntatge, la modificació i el desmuntatge: l'empresa que munta la bastida és la responsable de designar la persona que durà a terme aquestes inspeccions. Aquesta pot ser interna a l’empresa o externa.

Igualment, tal com indica el RD, quan no calgui elaborar el pla de muntatge, d’acord amb l’apartat 4.3.3, les operacions previstes les podrà efectuar una persona que disposi d’una experiència professional en la direcció de muntatges de bastida certificada per l'empresari, de més de dos anys i que disposi de la formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell bàsic (50 h, apartat 1 de l’article 35 del Reglament dels serveis de prevenció, RD 39/1997).

La inspecció ha de tenir en compte els aspectes referents tant a la seguretat com a la resistència i estabilitat de la bastida i de tot els elements que quedin afectats (façanes, forjats, cobertes, via pública, etc.), per la qual cosa, la persona que dugui a terme la inspecció ha de tenir els coneixements necessaris en tots aquests aspectes.

S'ha de deixar constància d’aquestes inspeccions i del que s’hi observi mitjançant actes o informes que cal fer arribar als agents implicats.

Si, per la tipologia de la bastida, és OBLIGATORI el PMUD, les operacions de

muntatge, desmuntatge o modificacions, s’han de fer:

Sota la direcció d’una persona amb titulació universitària habilitant

(arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic).

O sota la direcció d’una persona amb experiència certificada per l’empresari

amb > 2 anys + nivell bàsic.

O per treballadors amb formació adequada i

específica en relació amb els riscos.

Si, per la tipologia de la bastida, NO ÉS OBLIGATORI el PMUD, les operacions de muntatge, desmuntatge o modificacions, s’han

de fer:

68


Tanmateix, les bastides s’han d’inspeccionar:

• Abans de la posada en servei

• De forma periòdica quan estigui en servei

• Després de qualsevol modificació, període de no-utilització, exposició a la intempèrie, sacsejades sísmiques o qualsevol altra circumstància que hagi pogut afectar la resistència o estabilitat.

Les inspeccions d'una bastida abans de la posada en servei s'han de dur a terme un cop se n'ha completat el muntatge.

Les inspeccions periòdiques s'han d’efectuar un cop s'ha començat a utilitzar. En principi, no cal fer-les en períodes inferiors a un mes si no hi ha modificacions, o circumstàncies que n’hagin pogut afectar la resistència o l'estabilitat. La periodicitat de les inspeccions ha de quedar reflectida en el pla de muntatge.

S’ha de fer una inspecció prèvia al desmuntatge d'una bastida per verificar que no hi ha cap aspecte que pugui representar un risc durant aquest procés, com pot ser l'absència d'ancoratges, la presència de materials o enderrocs, o per detectar la no-finalització d’algun dels treballs previstos, etc.

Diagrama resum d’aplicació de l’apartat 4.3.8 del RD 2177/2004, relatiu a la inspecció a les bastides

Si, per la tipologia de la bastida, és OBLIGATORI el PMUD, les operacions previstes en la inspecció

s’han de dur a terme:

Sota la direcció d’una persona amb titulació universitària habilitant

(arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic).

O sota la direcció d’una persona amb experiència certificada per l’empresari

amb > 2 anys + nivell bàsic.

Si, per la tipologia de la bastida, NO ÉS OBLIGATORI el PMUD, les operacions previstes en la inspecció es poden dur a

terme:

69


8. Quadre resum de la legislació de seguretat per a treballs verticals

Grup Disposicions generals Tema Concepte regulat Legislació

Accés Els equips de treball la utilització prevista dels quals requereixi que els treballadors se situïn sobre aquests, han de disposar dels mitjans adequats per garantir que accedir a aquests equips i romandre-hi no representi un risc per a la seguretat i per a la salut.

Article únic, apartat 1.6, annex I, part 6 del RD 2177/2004

Baranes Quan hi hagi risc de caure d'una altura de més de 2 m, excepte en les escales de mà i si s’usen tècniques d'accés mitjançant cordes, els equips de treball han de disposar de baranes o de qualsevol altre sistema de protecció col·lectiva que proporcioni una seguretat equivalent. Les baranes han de ser resistents, d'una altura mínima de 90 cm. Si escau, per impedir el pas o el lliscament dels treballadors o per evitar la caiguda d'objectes, hi ha d’haver una protecció intermèdia i un entornpeu.


Annex IV, part C, apartat 3a del RD 1627/1997

Bastides i escales

a) Les bastides, les plataformes, les passarel·les i les escales s’han d’ajustar a allò que estableix la normativa específica.

b) Les escales de mà dels llocs de treball s’han d’ajustar a allò que estableix la normativa específica.

Disposició final segona, RD 2177/2004 (mod. RD 1627/1997, apartat C5)

Caigudes Quan hi hagi risc de caure d'una altura de més de 2 m, excepte en les escales de mà i si s’usen tècniques d'accés mitjançant cordes, els equips de treball han de disposar de baranes o de qualsevol altre sistema de protecció col·lectiva que proporcioni una seguretat equivalent.


Depenent del tipus d’equip triat, s’han de determinar les mesures adequades per reduir al màxim els riscos inherents a aquest tipus d’equip per als treballadors. Si escau, cal proveir la instal·lació amb uns dispositius de protecció contra les caigudes, que han de tenir una configuració i una resistència adequades per prevenir o detenir les caigudes d’alçada i, en la mesura que es pugui, evitar les lesions dels treballadors. Els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes només es poden interrompre en els punts d’accés a una escala o a una escala de mà.

Apartat 4.1.4 del RD 2177/2004

Quan l’accés a l’equip de treball o l’execució d’una tasca particular exigeixi retirar de manera temporal un dispositiu de protecció col·lectiva contra caigudes, cal preveure mesures compensatòries i eficaces de seguretat, que s'han d’especificar en la planificació de l'activitat preventiva. No s’ha de poder executar el treball sense l'adopció prèvia d'aquestes mesures. Un cop s’ha finalitzat aquest treball en concret, ja sigui de forma definitiva o temporal, s’han de tornar a col·locar els dispositius de protecció col·lectiva contra caigudes al seu lloc.


Les escales de mà, les bastides i els sistemes utilitzats en les tècniques d'accés i posicionament mitjançant cordes haurien de tenir la resistència i els elements necessaris de suport i/o subjecció, perquè el seu ús en les condicions per a les quals han estat dissenyats no impliqui un risc de caure per trencament o desplaçament. En particular, les escales de tisora han de disposar d'elements de seguretat que n’impedeixin l’obertura en ser utilitzades.


RD 1627/1997 = Reial decret 1627/1997. Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals.

70


Grup Disposicions generals Tema Concepte regulat Legislació Cordes. Limitació d’utilització

L’ús de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes es limita a circumstàncies en què l'avaluació del risc indiqui que el treball es pot executar de manera segura i en què, a més, la utilització d'algun altre equip de treball més segur no estigui justificada. Tenint en compte l'avaluació del risc i, especialment, segons la durada del treball i de les exigències de caràcter ergonòmic, s’ha de facilitar un seient proveït dels accessoris adients.


Dimensions Les dimensions dels equips de treball han d’estar adaptades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsibles i han de permetre una circulació sense perill.


Estabilitat Els equips de treball i els seus elements han d’estar estabilitzats per fixació o per altres mitjans.


Prioritats sobre proteccions

Si no es poden efectuar treballs temporals verticals de forma segura i en condicions ergonòmiques acceptables des d’una superfície adequada, s’han de triar els equips de treball més apropiats per garantir i mantenir unes condicions de treball més segures, i tenir en compte, en particular, que s’ha de donar prioritat a les mesures de protecció col·lectiva davant de les mesures de protecció individual i que l’elecció no es pot subordinar a criteris econòmics.


RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals.

71


Grup Bastides Tema Concepte regulat Legislació Accés Els treballadors han de poder accedir i romandre en condicions de

seguretat a tots els llocs necessaris per utilitzar, ajustar o mantenir les bastides.


Enfonsament i desplaçament

Les bastides s’han de projectar, muntar i mantenir convenientment per evitar que s’enfonsin o es desplacin accidentalment. Les plataformes de treball, les passarel·les i les escales de bastides s’han de construir, dimensionar, protegir i usar de manera que s’eviti que les persones o els objectes caiguin o s’exposin a caigudes. A aquest efecte, les mesures s’ajusten al nombre de treballadors que l’utilitzin.

Annex II, apartat 1.2 RD 1215/1997

Estabilitat i lliscament

La bastida s’ha d’instal·lar i s’ha d’utilitzar de manera que no es pugui caure, bolcar o desplaçar de manera incontrolada.

Annex II, apartat 1.7 RD 1215/1997

Els elements de suport d’una bastida han d’estar protegits contra el risc de desplaçaments, ja sigui mitjançant la subjecció en la superfície de suport, o bé mitjançant un dispositiu antilliscant, o qualsevol altra solució d’eficàcia equivalent, i la superfície portant ha de tenir una capacitat suficient. S’ha de garantir l’estabilitat de la bastida i impedir, mitjançant dispositius adequats, el desplaçament inesperat de les bastides mòbils durant els treballs verticals.


Estabilitat i resistència

S’han de satisfer les condicions de resistència, estabilitat i seguretat necessàries.

Annex IV, part A, apartat 2 del RD 1627/1997

Quan no es disposi de la nota de càlcul de la bastida triada, o quan les configuracions estructurals previstes no estiguin fetes, s’ha de dur a terme un càlcul de resistència i estabilitat, si no és que la bastida s’ha muntat d’acord amb una configuració tipus reconeguda generalment.


Equip de treball (bastida)

Els elements que puguin originar risc per contacte mecànic han d’anar equipats amb resguards o dispositius que impedeixin l’accés a les zones de risc.

Annex I, apartat 1.8 del RD 1215/1997

La bastida ha de portar les advertències i les senyalitzacions indispensables per garantir la seguretat dels treballadors.

Annex I, apartat 1.9 del RD 1215/1997

Quan algunes parts de la bastida no estiguin llestes per ser utilitzades, en particular durant el muntatge, el desmuntatge o les transformacions, aquestes parts han de disposar de senyals d’advertència de perill general, d’acord amb el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre la senyalització de seguretat i de salut al centre de treball, i delimitades convenientment mitjançant els elements físics que impedeixin l’accés a la zona de perill.


Inspecció Les bastides han de ser inspeccionades per una persona amb una formació universitària o professional que l’habiliti per a això, abans que es posin en servei, periòdicament i després de qualsevol modificació, moviment sísmic o qualsevol altra circumstància que n’afecti l’estabilitat. Si no és necessari el Pla de muntatge, d'utilització i de desmuntatge (PMUD), les operacions previstes en aquest apartat també han de poder ser dirigides per una persona que tingui una experiència certificada per l’empresari en aquesta matèria de més de dos anys i que tingui la formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell bàsic, d’acord amb allò que estableix l’apartat 1 de l’article 35 del Reglament dels serveis de prevenció, aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener.


RD 1215/1997 = Reial decret 1215/1997. Disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball. RD 1627/97 = Reial decret 1627/1997. Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals.

72


Grup Bastides Tema Concepte regulat Legislació

Pla de muntatge, utilització i desmuntatge (PMUD)

Segons la complexitat de la bastida triada, s’ha d'elaborar un PMUD. Aquest pla i el càlcul què fa referència a l'apartat 4.3.2 els ha d’efectuar una persona amb una formació universitària que l’habiliti per dur a terme aquestes activitats. Aquest pla pot adoptar la forma d'un pla d'aplicació generalitzada, completat amb elements corresponents als detalls específics de la bastida de què es tracti.

És obligatori en les bastides següents:

a) Plataformes suspeses de nivell variable (d'accionament manual o motoritzades), instal·lades temporalment sobre un edifici o una estructura per a tasques específiques, i plataformes elevadores sobre masteler.

b) Les bastides constituïdes amb elements prefabricats subjectes sobre terreny natural, soleres de formigó, forjats, voladissos o altres elements l’altura dels quals, des del nivell inferior de suport fins a la coronació de la bastida, excedeixin de 6 m o disposin d'elements horitzontals que salvin vols i distàncies superiors entre suports de més de 8 m. Se n'exceptuen les bastides de cavallet.

c) Les bastides instal·lades a l'exterior, sobre terrats, cúpules, teulades o estructures superiors, la distància entre el nivell de suport i el nivell del terreny o del sòl de les quals excedeixi de 24 m d’altura.

d) Les torres d'accés i torres de treball mòbils en les quals els treballs es duguin a terme a més de 6 m d’altura des del punt d'operació fins al terra.


Marcatge CE Directiva de productes de la construcció (DPC) 89/106 CEE

Quan es tracti de bastides que, tot i estar incloses entre les esmentades anteriorment, disposin del CE marcat, ja que se’ls aplica una normativa específica en matèria de comercialització, el pla esmentat s’ha de poder substituir per les instruccions específiques del fabricant, proveïdor o subministrador, sobre el muntatge, la utilització i el desmuntatge dels equips, tret que aquestes operacions es duguin a terme de forma o en condicions o circumstàncies no previstes en aquestes instruccions.


Marcatge CE Elements de la bastida sotmesos a la Directiva de màquines 98/37/CE4

Cada màquina ha de portar de forma llegible el marcatge CE que inclogui l’any de fabricació.

Annex I, apartat 1.7.3 del RD 1435/1992

Cada accessori ha de portar de forma llegible el marcatge CE. Annex I, apartat 4.3.2 del RD 1435/1992

Cada màquina ha de portar un manual d’instruccions en el qual s’indiquin com a mínim els continguts especificats a l’apartat 1.7.4 de l’annex I del RD 1435/1992.

Annex I, apartat 1.7.4 del RD 1435/1992

Cada màquina i cada accessori d’elevació ha de portar l’especificació de la càrrega màxima d’utilització.

Annex I, apartats 4.3.2 i 4.3.3 del RD 1435/1992

RD 1435/1992 = Es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89-392-CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre màquines. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals. 4 S’ha publicat la Directiva 2006/42/CE, que deroga i subtitueix la Directiva 98/37/CE. La nova directiva s’aplicarà a partir del 29 de desembre de 2009.

73


Grup Bastides Tema Concepte regulat Legislació Muntatge, desmuntatge i modificació

S’ha de dur a terme de manera segura, especialment mitjançant el compliment de les instruccions del fabricant.

Annex II, apartat 1.13 del RD 1215/1997

Les bastides només es poden muntar, desmuntar o modificar substancialment sota el comandament d'una persona amb una formació universitària o professional que l’habiliti per a això, i per treballadors que hagin rebut una formació adequada i específica per a les operacions previstes.

Tant els treballadors afectats com la persona que supervisi han de disposar del PMUD esmentat en l'apartat 4.3.3, incloent-hi qualsevol instrucció que pugui contenir.

Quan, de conformitat amb l'apartat 4.3.3, no calgui elaborar un PMUD, les operacions previstes en aquest apartat també han de poder ser dirigides per una persona que tingui una experiència certificada per l'empresari en aquesta matèria de més de dos anys i la formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell bàsic, d’acord amb allò previst en l'apartat 1 de l'article 35 del Reglament dels serveis de prevenció, aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener.


Plataformes de treball

Les plataformes de treball, les passarel·les i les escales de les bastides s’han de construir, dimensionar, protegir i utilitzar de manera que s’eviti que les persones caiguin o s’exposin a caigudes d’objectes. A aquest efecte, les mesures s’han d’ajustar al nombre de treballadors que les hagin d’utilitzar.


Les dimensions, la forma i la disposició de les plataformes d'una bastida han de ser apropiades per al tipus de treball que es vol dur a terme, ser adequades a les càrregues que hagin de suportar i permetre que es treballi i circuli en elles amb seguretat. Les plataformes de les bastides s’han de muntar de tal manera que els seus components no es desplacin quan s’estiguin emprant de forma normal. No ha d'existir cap buit perillós entre els components de les plataformes i els dispositius verticals de protecció col·lectiva contra caigudes.


Prova de càrrega Abans de la primera utilització, la bastida s’ha de sotmetre a un reconeixement i a una prova de plena càrrega fets per una persona competent, delegada de la direcció tècnica de l’obra, o per aquesta mateixa.

Annex IV, part C, apartat 3c del RD 1627/97

La prova de càrrega s’ha de tornar a efectuar després d’un període de mal temps o d’una interrupció perllongada dels treballs. També s’ha de dur a terme sempre que es pateixi per la seguretat de la bastida.

Annex IV, part C, apartat 3b del RD 1627/97

RD 1215/1997 = Reial decret 1215/1997. Disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball. RD 1627/97 = Reial decret 1627/1997. Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. RD 2177/2004 = Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut a l’hora que els treballadors utilitzin els equips de treball, en matèria de treballs temporals verticals.

74


Grup Bastides Tema Concepte regulat Legislació Protecció del personal

Cal protegir els treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin comprometre’n la seguretat i la salut.

Annex IV, part C, apartat 4 del RD 1627/97

S’han d’utilitzar equips de protecció individual quan els riscos no es puguin evitar o es no puguin limitar suficientment amb proteccions col·lectives o amb mètodes d’organització del treball.

Article 17.2 de la Llei 31/1995

Els treballs temporals verticals només s’han de poder efectuar quan les condicions meteorològiques no posin en perill la salut o la seguretat dels treballadors.


Els treballs a més de 3,5 m d’alçada des del punt d’operació a terra, que hagin de fer moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’han de fer si s’utilitza un equip de protecció individual anticaiguda o si s’adopten altres mesures de protecció alternatives.


Utilització incorrecta

Les bastides no s’han d’utilitzar de manera contraproduent o en operacions contraindicades pel fabricant.


Les bastides es poden utilitzar de manera, en operacions o en condicions no considerades pel fabricant si prèviament s’han avaluat els riscos que comporta i s’han previst les mesures pertinents per eliminar-los o controlar-los.


Abans d’utilitzar una bastida s’ha de comprovar que les proteccions i les condicions d’ús són les apropiades i que la connexió o posada en marxa no representa un perill per a tercers.


S’ha de deixar d’utilitzar si es produeix deteriorament o alguna altra circumstància que posi en perill la seguretat del seu funcionament.


Llei 31/1995 = Ley de Prevención de Riesgos Laborales. RD 1215/1997 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 1627/1997 = Real Decreto 1627/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el RealD Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura

75


Grup Disposicions específiques per a les cordes Tema Concepte regulat Legislació Condicions La utilització de les tècniques d’accés i de posicionament mitjançant

cordes ha de complir les condicions següents:

a) El sistema ha de constar, com a mínim, de dues cordes amb subjecció independent, una com a mitjà d’accés, de descens i de suport (corda de treball) i l’altra com a mitjà d’emergència (corda de seguretat).

b) S’ha de facilitar als treballadors uns arnesos adequats, que els han d’utilitzar i connectar a la corda de seguretat.

c) La corda de treball ha d’estar equipada amb un mecanisme segur d'ascens i descens i ha de disposar d'un sistema de bloqueig automàtic per impedir la caiguda en cas que l'usuari perdi el control del moviment. La corda de seguretat està equipada amb un dispositiu mòbil contra caigudes que segueix els desplaçaments del treballador.

d) Les eines i els altres accessoris que ha d’utilitzar el treballador han d’estar subjectes a l’arnès o al seient del treballador o a altres mitjans adequats.

e) El treball s’ha de planificar i supervisar correctament, de manera que, en cas d'emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.


Formació del treballadors

S'ha d’impartir als treballadors afectats una formació adequada i específica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:

- Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures.

- Els sistemes de subjecció i d’anticaigudes.

- Les normes sobre la cura, el manteniment i la verificació de l'equip de treball i de la seguretat.

- Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió.

- Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin afectar la seguretat.

- Les tècniques segures de manipulació de càrregues en alçada.

Article 5 del RD 1215/1997, apartat 4.4.1, part F del RD 2177/2004

Perill En circumstàncies excepcionals en les quals, tenint en compte l'avaluació del risc, l’ús d'una segona corda faci més perillós el treball, es pot admetre la utilització d'una sola corda, sempre que es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades per garantir la seguretat.


RD 1215/97 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.

76


Grup Disposicions específiques sobre la utilització d’escales de mà Tema Concepte regulat Legislació

Alçada Els treballs a més de 3,5 m d'alçada des del punt d'operació al terra, que requereixin moviments o esforços perillosos per a l'estabilitat del treballador, només s’han de dur a terme si s'utilitza un equip de protecció individual anticaigudes o s'adopten altres mesures de protecció alternatives.


Ascens i descens L'ascens, el descens i els treballs des d'escales s’han de dur a terme de cara a aquestes. Les escales de mà s’han d'utilitzar de manera que els treballadors puguin tenir en tot moment un punt de suport i de subjecció segurs.


Càrrega El transport a mà d'una càrrega per una escala de mà s’ha de fer de manera que no impedeixi una subjecció segura. Està prohibit transportar i manipular càrregues per o des d'escales de mà quan el pes o les dimensions d’aquestes puguin comprometre la seguretat del treballador.


Estabilitat Les escales de mà s’han de col·locar de manera que l’estabilitat durant l’ús estigui assegurada. Els punts de suport de les escales de mà s’han d'assentar sòlidament sobre un suport de dimensions adequades i estable, resistent i immòbil, de manera que els travessers quedin en posició horitzontal. Les escales suspeses s’han de fixar de manera segura, excepte les de corda, de manera que no es puguin desplaçar i evitin els moviments de balanceig.


Immobilització Les escales formades per diversos elements adaptables o extensibles s’han d'utilitzar de manera que la immobilització recíproca dels diferents elements estigui assegurada. Les escales amb rodes s’han d'haver immobilitzat abans d'accedir-hi. Les escales de mà simples s’han de col·locar, en la mesura que es pugui, formant un angle aproximat de 75º amb el pla horitzontal.


Lliscament S’ha d’impedir que els peus llisquin de les escales durant el seu ús, ja sigui mitjançant la fixació de la part superior o inferior dels travessers, o mitjançant qualsevol altre dispositiu antilliscament o solució d’eficàcia equivalent.


Longitud Les escales de mà per a finalitats d’accés han de tenir la longitud necessària per sobresortir com a mínim 1 m del pla de treball al qual s’accedeix.


Llocs de treball Les escales de mà dels llocs de treball s’han d’ajustar a allò que estableix la normativa específica.

Annex I, A-9 del RD 486/1997

RD 486/1997 = Real Decreto 486/1997 ,de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo RD 1215/97 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 1435/1992 = Se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas. RD 1627/97 = Real Decreto 1627/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.

77


Grup Disposicions específiques sobre la utilització d’escales de mà Tema Concepte regulat Legislació

Prohibicions Les escales de mà no han de ser usades per dues persones o més simultàniament. No s’han d’usar escales de mà de més de 5 m de longitud en les quals no es tinguin garanties de la seva resistència. Queda prohibit usar escales de mà de construcció improvisada. Es prohibeix l’ús de les escales de fusta pintades, per la dificultat que això pot comportar per detectar-ne els possibles defectes.

Apartats 4.2.3, 4.2.4 i 4.2.5 del RD 2177/2004

Resistència No s’han d’utilitzar escales de mà i, en particular, escales de més de 5 m de longitud, en les quals no es tinguin garanties en la resistència.


Revisió Les escales de mà s’han de revisar periòdicament.


Utilització limitada La utilització d’una escala de mà com a lloc de treball vertical s’ha de limitar a les circumstàncies en les quals, atès el que disposa l’apartat 4.1.1, la utilització d’altres equips de treball més segurs no estigui justificada pel baix nivell del risc i per les característiques dels emplaçaments que l’empresari no pugui modificar.


Ley 31/1995 = Ley de Prevención de Riesgos Laborales. RD 1215/97 = Real Decreto 1215/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. RD 1435/1992 = Se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas. RD 1627/97 = Real Decreto 1627/1997. Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción RD 2177/2004 = Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura.

78


79


9. Llista de legislació i normes d’aplicació LEGISLACIÓ Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales de altura Real Decreto 2177, de 12 de noviembre de 2004, del Ministerio de la Presidencia (BOE n.º 274 13/11/2004). Modifica el Reial decret 1215/1997: inclou la nova redacció al punt 6 de l'apartat 1 de l'annex I. Introdueix un nou apartat 4 en l'annex II, en el qual s'inclouen disposicions relatives a la utilització dels equips de treball per executar treballs temporals d’alçada. Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE n.º 97, 23/04/1997). Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por parte de los trabajadores de los equipos de trabajo. Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE n.º 188, 07/08/1997). * Modificat pel Reial decret 2177, de 12 de noviembre, del Ministeri de la Presidència (BOE 274, 13/11/2004). Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción.

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 256, 25/1071997). * Modificat pel Real Decreto 2177/2004: apartat C.5 de l'annex IV. * Modificat pel Real Decreto 604/2006: s’introdueix una nova Disposición Adicional Décima amb el següent redactat: Disposición adicional décima. Presencia de recursos preventivos en las obras de construcción. Convenio núm. 62 de la O.I.T. (Organización Internacional del Trabajo), de 23 de junio de 1937, relativo a las prescripciones de seguridad en la industria de la edificación.

Instrumento de ratificación, de 12 de junio de 1959, de la Jefatura del Estado (BOE n.º 199, 20/08/1959). * Revisió: C167 El Conveni s’ha revisat l’any 1988 pel Conveni núm. 167. * Constitució: article 22 de la Constitució de l’Organització Internacional del Treball (OIT) (la part II del Conveni recull disposicions generals referents a les bastides). Recomendación n.º 53 de la Conferencia general de la OIT, de 23, que completa el Convenio 62 sobre las prescripciones de seguridad en la industria de la edificación. (El títol I del Reglament tipus que figura en la Recomanació es refereix a bastides). També cal tenir en compte: * Barcelona (àrea metropolitana): - Ordenances: els articles 29 i 123 de les ordenances metropolitanes d'edificació. * Barcelona (ciutat): - Ordenances: els articles 9 i 10 de l’Ordenança general del medi ambient urbà; els articles 28.2 i 30 de l’Ordenança dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. - Manual de bastides. Mobilitat i accessibilitat: criteris per a la instal·lació a la via pública

80


* Accessibilitat: - Promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat. Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre. * Normes contingudes en els reglaments de règim interior de les empreses i normes dictades pels comitès de seguretat i salut i pels convenis col·lectius. NORMES UNE-76-501/1987 Estructuras auxiliares y desmontables. Clasificación y definición. UNE EN 12810-1:2005 Andamios de fachada de componentes prefabricados. Parte 1: especificaciones de los productos. UNE EN 12810-2:2005 Andamios de fachada de componentes prefabricados. Parte 2: métodos particulares de diseño estructural. UNE EN 12811-1:2005 Equipamiento para trabajos temporales de obra. Parte 1: andamios. Requisitos de comportamiento y diseño general. UNE EN 12811-2:2005 Equipamiento para trabajos temporales de obra. Parte 2: información sobre los materiales. UNE EN 12811-3:2003 Equipamiento para trabajos temporales de obra. Parte 3: ensayo de carga. UNE EN 74-1:2005 Uniones, espigas ajustables y placas de asiento para andamios y cimbras. Parte 1: uniones para tubos. Requisitos y procedimientos de ensayo. (Ratificada por AENOR en agosto de 2006.) UNE-EN 39:2001 Tubos de acero libres para andamiajes y acoplamientos. Condiciones técnicas de suministro. UNE-EN-1298/1996 Torres de acceso y torres de trabajo móviles. Reglas y directrices para preparar un manual de instrucciones. UNE EN 1004:2006: Torres de acceso y torres de trabajo móviles construidas con elementos prefabricados. Materiales, dimensiones, cargas de diseño y requisitos de seguridad y comportamiento.

81


10. Recomanacions sobre l’exercici professional La llicència municipal per al muntatge de bastida permet dues possibilitats d’intervenció per part d’un tècnic:

• Full d’assumeix de bastida

• Full d’assumeix de bastida i de la direcció de l’obra de rehabilitació de la façana. Alguns ajuntaments no exigeixen el full d’assumeix per a les bastides, perquè les consideren part integrant del projecte d'intervenció a les façanes. Per assumir cal tenir en compte que:

• El full d’assumeix d’una bastida comprèn des del començament del muntatge fins a la finalització total del desmuntatge.

• És important definir de forma clara a la NEP (nota d’encàrrec-pressupost) si s’assumeix

solament el muntatge i desmuntatge de la bastida o també la direcció de l’obra de la façana, perquè es puguin demostrar, si cal, els límits de la nostra intervenció, ja que la responsabilitat que se’n deriva es diferent:

a) Responsabilitat derivada de l’obra viva, en cas que nomes s’assumeixi la

intervenció de muntatge i desmuntatge de la bastida, o b) Responsabilitat civil decennal, en cas que el tècnic assumeixi també la direcció de

l’obra de rehabilitació de la façana.

• Cal recordar que el projecte ha d'incloure l'estudi bàsic de seguretat i salut o l'estudi corresponent.

• Si no és obligatòria la designació de coordinador de seguretat en la fase d’execució, és a dir,

si no hi ha d'intervenir més d'una empresa, una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, la direcció facultativa de l’obra ha d’assumir les funcions que li són assignades en el Reial decret 1627/1997, que són:

• Aprovar el pla redactat pel constructor

• Prendre les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l’obra les persones

autoritzades

• Formular les ordres adients per complir el pla i els principis de l’acció preventiva

• Responsabilitzar-se del llibre d’incidències

• Quan calgui, advertir el constructor de l’incompliment de les mesures de seguretat i realitzar la corresponent anotació en el llibre d’incidències.

Recomanacions a l’efecte de responsabilitats En cas que no hi intervingui un arquitecte, és recomanable tenir un llibre d’obra per anotar-hi les instruccions que es donin (el llibre es pot sol·licitar al Col·legi). Si hi intervé un arquitecte, les anotacions s’han de fer al llibre d’ordres. En el cas d’assumir només el muntatge i desmuntatge de la bastida, és important no intervenir ni donar ordres que estiguin relacionades amb parts que no hem assumit, és a dir, amb la direcció de l’obra. Fet això, en cas de reclamació al tècnic en base a responsabilitat decennal, hauria de ser possible demostrar que no s’ha assumit la direcció de l’obra.

82


És recomanable que el full d’assumeix de bastida es visi sempre, perquè altrament el tècnic no tindrà coberta la seva responsabilitat decennal. La cobertura de l’assegurança es limitarà a allò que s’hagi presentat al visat, segons la pòlissa. Renunciar, si ho considerem necessari Les dificultats generades pel no-compliment de les ordres que es donen, o altres situacions conflictives, poden portar el tècnic a renunciar al full d’assumpció. Cal emplenar l’imprès de renúncia i presentar-lo al Col·legi, amb un informe sobre l’estat de l’obra. Per la poca durada dels treballs que tractem, cal que s’actuï amb rapidesa i deixar directament constància a l’Ajuntament d’aquesta renúncia.

Documents

CAATEEB BASTIDES