Embed Size (px)
DESCRIPTION
Noticies aparegudes a la premsa sobre Cabrera de Mar
Citation preview
CABRERA DE MAR DOSSIER DE PREMSA
2012 BIBLIOTECA ILTURO
DATA TÍTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI Pàg.
15/01/2012 Glòria a El Corte Inglés Joan Salicrú El Punt Avui 4
21/01/2012 Cabrera nomena fill predilecte un historiador local
-- El Punt Avui 5
04/02/2012 Sota terra -- La Vanguardia- TV Manía
6
25/02/2012 La desídia de Foment amb la N-II subleva els alcaldes
F.Cosculluela / Fede
El Periódico de Catalunya
7
04/04/2012 Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme
Teresa Márquez
El Punt Avui 8
13/04/2012 Comexi premia els seus millors proveïdors J.G El Punt Avui- Ed- Girona
10
20/04/2012 L'empresa premia els millors proveïdors -- La Vanguardia 11
22/04/2012 Sense pressa però sense pausa Marta Sardà El Punt Avui 12
03/06/2012 El govern promet "platges a mida" al Baix Maresme
Teresa Márquez
El Punt Avui 13
03/06/2012 Polítca urbanística Roger Peñalver
La Vanguardia 15
07/06/2012 Un Sol pigat massa efímer Xavi Aguilar El Punt Avui 16
09/06/2012 Posar la catifa vermella cap a Catalonia Xavier Alegret
El Punt Avui - L'Econòmic
17
26/06/2012 Com es menja una foca Manel Cuyàs
El Punt Avui 18
27/06/2012 Carrefour Cabrera promocional els productes catalans
redacció El Punt Avui 19
13/07/2012 Greenpeace diu que s'han malgastat 78 milions a les platges
redacció El Punt Avui 20
25/07/2012 El Maresme prepara la tercera marxa per la independencia
Teresa Márquez
El Punt Avui 21
28/07/2012 La parella invencible Guillem Vidal
El Punt Avui 22
20/08/2012 Aldi implanta en Catalunya el modelo dual aleman de formación
Aintzane Gastesi
La Vanguardia 23
21/08/2012 Accions de Bankia Joan Rodon i Carbonell
La Vanguardia 24
28/08/2012 XIV Curs d'orgue del Maresme -- La Vanguardia 25
23/09/2012 El Maresme, hace 2.000 años Marta Pedrico
La Vanguardia 26
06/10/2012 Expandint-se com una taca d'oli Jordi Alemany
El Punt Avui - L'Econòmic
27
12/10/2012 Pecat Manel Cuyàs
El Punt Avui 29
14/10/2012 Dos estats a la UE Roger Peñalver
La Vanguardia 30
20/10/2012 Pacte per a la regeneració de les platges del Maresme
Teresa Márquez
El Punt Avui 31
07/11/2012 Penyagolosa, punt de trobada del voluntariat lingüístic universitari
redacció El Punt Avui 33
13/11/2012 No pagar a l'autopista Olga Alonso Duro
La Vanguardia 34
DATA TÍTOL DE L'ARTICLE AUTOR DIARI
17/11/2012 Hipocersia política envers els emprenedors catalans
Rubén Vives
El Punt Avui 35
17/11/2012 Emprenedors ignorats Rubén Vives
La Vanguardia 36
25/11/2012 Pagesos de cap de setmana Virtudes Pérez
El Punt Avui 37
08/12/2012 XXII Cicle d'orgue - La Vanguardia 39
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: G lòr ia a El Cor t e I nglés
1/ 1www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 8- ar t icles/ 495025- glor ia- a- el- cor t e- ingles. ht m l?t m pl=com ponent …
0TweetTweet 0
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Cabrera de Mar Mataró
Opinió
LA GALERIA
DEL MARESME
Glòria a El Corte Inglés15/01/12 02:00 - JOAN SALICRÚ
La notícia de la setmana, a Mataró, és sens dubte la signatura de la venda a El Corte
Inglés per l'Ajuntament del solar de Can Fàbregas, a l'Eixample de la ciutat, on el 2014
s'inaugurarà un altre centre d'aquesta cadena. Un procés que ha signif icat desmuntar una
fàbrica catalogada pel Consell del Patrimoni Local i, sobretot, un enrariment del clima polític
com mai s'havia vist a la capital del Maresme. Curiosament, l'encarregat de signar l'acord
ha estat el nou alcalde, Joan Mora, de CiU, que ha festejat clarament amb la plataforma
oposada al desmuntatge de la citada fàbrica, sense fer costat d'una manera contundent al
govern municipal en un tema que, estiguem a favor o en contra dels grans centres
comercials, és estratègic per a la ciutat.
El que resulta realment curiós, però, és el viratge espectacular que els botiguers locals han experimentat des de l'arribada del primer
hipermercat a la zona: el 1980 van aconseguir que l'Ajuntament de Mataró no donés llicència a un Pryca que es va acabar fent en un
terreny municipal de Cabrera de Mar; ara esperen l'arribada d'El Corte Inglés com el manà que els permetrà dinamitzar els comerços del
centre de la ciutat. Abans no volien veure hipermercats ni en pintura, ara creuen que poden ser la seva salvació. De l'odi a l'amor
passional, a vegades també només hi ha un pas.
Darrera actualització ( Diumenge, 15 de gener del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 15-01-2012 Pàgina 39
| Catalunya | 29EL PUNT AVUIDISSABTE, 21 DE GENER DEL 2012
1350
29-1
0496
40®
Ajuntament deMalgrat de Mar
ANUNCI
El Ple de l’Ajuntament, en sessiócelebrada el d ia 12 de gener de2012, adoptà, entre d’a l t res, e lsacords següents:PRIMER. Aprovar inicialment la Mo-dificació puntual del Text refós delPla d’ordenació urbanística munici-pal per la delimitació del Polígond’Actuació 19, que abasta les fin-ques següents: 1) c/ Comerç, núm.9; 2) porció dels “pins d’en Vidal”davant del Camí Fondo, i 3) solarsituat en la cruïlla del c/ Mare deDéu de Montserrat i Roger de Flor, ique està promoguda per aquestAjuntament.SEGON. Sotmetre a informació pú-bl ica aquesta modif icació de plad’ordenació mitjançant la publicaciód’anunci en el Butlletí Oficial de laProvíncia i en el diari El Punt, aixícom en e l tauler d ’edic tes de laCorporació, als efectes que durantel termini d’un mes, comptat a partirde la publicació en el BOP, els inte-ressats puguin consultar l’expedienti formular les al·legacions que con-siderin pertinents. El document espodrà consultar en les oficines del’Àrea de Territori i Sostenibilitat del’Ajuntament de Malgrat de Mar (c/Carme, 30), així com consultar enla pàg ina web de l ’A jun tament(www.ajmalgrat.es).
Malgrat de Mar,17 de gener de 2012L’alcaldessa,Conxita Campoy i Martí
El Consell Comarcal seràel que, finalment, assumi-rà la tasca de posar enmarxa i gestionar durantel primer any l’estació de-puradora d’aigües resi-duals (EDAR) del Mares-me nord, que donarà ser-vei als municipis de Cale-lla, Pineda, Santa Susan-na, Malgrat i Palafolls.L’equipament, l’últimagran depuradora projecta-da i construïda a Catalu-nya, ja té enllestida l’obra–que ha costat 52 milionsd’euros– i fa mesos que es-pera la posada en marxa,oficialment per problemesamb la contractació del’electricitat per engegarla maquinària. En tot cas,en l’esborrany del pressu-post del 2012 de la Gene-ralitat es preveu unapartida global de 2,7 mi-lions per a l’equipament,situat a l’antiga pedrera deMontpalau, a tocar del ter-me de Pineda de Mar.
El gerent del ConsellComarcal, Ramon Llas-
tarry, va confirmar que,tal com l’administració jafa amb altres depuradoresque depenen de l’AgènciaCatalana de l’Aigua(ACA), assumirà a travésde Simmar el control de lanova EDAR des del primerdia de funcionament. “Lagestió serà a càrrec del’empresa mixta Simmar,
que explota els sistemesde sanejament de la co-marca i, en concret, assu-meix la direcció de setplantes del territori”, ex-plica Llastarry. En tot cas,i quan es posi en funciona-ment, la controvertidaplanta depuradora no hofarà tal com es va compro-metre la Generalitat el
2009, quan plantejavaunes instal·lacions de pri-mer ordre amb impor-tants valors afegits comara el tractament terciaride les aigües, la construc-ció d’un centre d’interpre-tació ambiental i la recu-peració paisatgística del’entorn. Res d’això s’in-clou en el resultat final. ■
El Consell Comarcal es faràcàrrec de la nova depuradoraa L’administració assumirà a través de l’empresa pública Simmar la posada en marxa i la gestióde l’equipament durant el primer any a La planta, acabada, encara no té data d’inici fixada
Teresa MárquezPINEDA DE MAR
MARESME
La planta depuradora de l’Alt Maresme ocupa una part d’una antiga pedrera ■ T.M.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
2,7milions d’inversió per a la de-puradora de l’Alt Maresme re-cull el projecte de pressupostde la Generalitat pel 2012.
El Consell Comarcal es vareunir fa pocs dies amb unavintena d’ajuntaments perinformar-los sobre la creaciód’una empresa de capitalmixt destinada a la recollidade residus. L’administraciója fa la recollida de les tresfraccions: paper i cartró,vidre i envasos a catorzemunicipis, i l’orgànica aun. L’objectiu és oferir unservei integral a tots els mu-nicipis; a més, s’oferirà laneteja viària, i el manteni-ment i la neteja de platges.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Una novaempresade residus
L’Associació Cultural deMusulmans i Amics deTorroella de Montgrí vasignar ahir al matí la lli-cència d’obres que els per-metrà aixecar un centrede culte islàmic al polígonindustrial del municipi. Elcol·lectiu ha esmenat tots
els aspectes que el nou go-vern local (CiU, L’EST iPP) exigia, i que havienmotivat la revocació delpermís concedit per l’an-terior executiu d’ERC iUPM pocs dies abans deles eleccions del maig.
El més controvertit, re-latiu a la fesomia exteriorde l’oratori, s’ha resoltamb l’eliminació de nom-brosos arcs de ferradura ielements daurats de les fa-çanes. En paral·lel, tambéhan fet reforçar el gruixdels forjats de formigó,perquè siguin prou resis-tents per suportar el pesdel temple ple de gent.
El darrer tràmit, però,han estat els ajustos intro-duïts en l’estudi de trànsiti mobilitat al voltant de lamesquita, amb capacitatper a 430 persones. Enaquest segon expedients’han projectat 18 placesprivades d’aparcament. ■
BAIX EMPORDÀ
E. AgullóTORROELLA DE MONTGRÍ
Torroella dónallum verd ala mesquitaa La comunitatislàmica corregeix lesdeficiències que hihavia en el projecte
Musulmans de Torroellade Montgrí, en una imatged’arxiu ■ EL PUNT AVUI
Calella i Pineda tornaran acompartir rua de carnavalel dissabte 25 de febrer, enuna tretzena edició que noha patit la tisorada queafecta els comptes muni-cipals. Tal com va confir-mar la regidora d’Activi-tats Populars de Pineda,Sandra Villarte (PSC), lesaportacions econòmiques
dels dos consistoris–11.000 euros cadascun–es mantenen. “La rua ésun esdeveniment de pro-moció del municipi i calmantenir-la”, afirma. L’or-ganitzador de l’esdeveni-ment, Pere Moragas, ex-plica que el recorregut esmanté i que, aquest any,les carrosses sortiran deCalella i aniran fins al com-plex esportiu de Can Xau-bet. De moment n’hi hauna quinzena d’apunta-des, però diu: “Estem se-gurs que superarem les 24del 2011.” Els grups es re-parteixen premis per va-lor d’11.000 euros. ■
El carnaval de l’AltMaresme mantépremis i recorregut
MARESME
T.M.CALELLA / PINEDA DE MAR
a La rua compartidaper Calella i Pinedaresisteix les retalladesals ajuntaments
El PSC reclama labonificació delpeatge d’Alella
L’Ajuntament de Cabrera deMar va nomenar ahir l’histo-riador local Josep Miquel Mo-dolell fill predilecte del munici-pi. La distinció, promogudaper la Fundació Burriac, de laqual és president honorífic, liarriba l’any en què en farà 92 idesprés d’una llarga trajectò-ria treballant a favor de lacultura i la història del munici-pi. Destaca la donació a lafundació del jaciment arqueo-lògic romà de Can Modolell,situat a la finca de la seva pro-pietat. També és autor de di-versos llibres d’arqueologia ihistòria local. ■ REDACCIÓ
Cabrera nomenafill predilecte unhistoriador local
MARESME
MARESME
El PSC del Maresme, mitjan-çant la diputada Consol Pra-dos, ha presentat una propos-ta de resolució al Parlamenten què es demana el retornde les bonificacions del peat-ge d’Alella en els termes ques’estaven aplicant fins ara, ique també afecten els con-ductors del Masnou i Teià.Per Prados, “la retirada de lesbonificacions del peatge ésuna agressió al territori i va encontra dels acords de mobili-tat firmats entre el ConsellComarcal i la Generalitat elmaig del 2010”. La diputadatambé recorda que “el Mares-me ha estat castigat històri-cament en el pagamentdels peatges”. ■ REDACCIÓ
16 Busca otra cosa Para pasar el rato Te gustará No te la pierdas Obra maestraMANÍA
Domingo5
6.00 Repetición de programas.7.00 Megatrix.Mamemo, Pelopicopata,Vídeos, vídeos, Los másy Ahora caigo.Con Arturo Valls.
14.00 Los Simpson.Yo (gesto de disgusto) Boty Margica gira histórica.
15.00 Antena 3 Noticias 1.Espacio informativo.Con Lourdes Maldonado.
15.30 Deportes.15.45 El tiempo. Con Laura Ferrer.16.00 Multicine.Por determinar.
17.45 Multicine. Por determinar.19.45 Multicine. Por determinar.21.00 Antena 3 Noticias 2.Espacio informativo.Con Lourdes Maldonado.
21.30 Deportes.21.45 El tiempo. Con Laura Ferrer.22.00 Ver cine.22.15 Cine. Por determinar.24.00Cine. Por determinar.2.30 Adivina quién gana esta noche.4.40 Únicos.
6.45 El zapping de surferos.Espacio de entretenimiento.
8.15 Las playas más sexys delmundo.
11.00 Al final de mi correa.Con Brad Pattison.
12.00 El encantador de perros.14.00 Noticias Cuatro.Espacio informativo.
14.50 Deportes Cuatro.15.45 Home cinema.Por determinar.
17.45 Home cinema.Por determinar.
20.00 Noticias Cuatro.Espacio informativo. Con MiguelÁngel Oliver y Marta Reyero.
20.45 Deportes Cuatro.Espacio informativo
21.30 La selva en casa.Con Frank Cuesta.
22.30 Callejeros viajeros.0.30 Cuarto milenio.Con Iker Jiménez y Carmen Porter.
4.15 Cuatro astros.6.00 Shopping.Promocional.
6.30 Puro Cuatro.
6.00 Notícies 3/24.10.00 Signes dels temps.10.50 Planetari. Fer-se home yCiutats portuàries del món.
12.30 Terminator: Les cròniques deSarah Connor. Pilot.
13.15 Crackòvia (R).13.50 Polònia (R). Sátira política,14.20 Tot un món.
14.30 Telenotícies migdia.Espacio informativo.
15.40 APM? Extra.16.10 Tarda de cine.I tant que sí! Potser.
18.05 Pel·lícula.Pintura de guerra.
19.40 Erica. La ferida més terrible.20.25 L’aprenent. Con Llucià Ferrer.21.00 Telenotícies vespre.Espacio informativo. Con AgnèsMarquès y Joan Carles Peris.
21.50 30 minuts.Els guerrers de la mina.
22.30 Sota terra.23.25 Jokebox.24.00Pel·lícula.La corba de la felicitat.
2.05 Parlament (R).
7.00 Teletienda.Promocional.7.15 La Sexta en concierto.8.30 Real NBA.9.05 Mighty ship.10.05 Las reparaciones más díficilesdel mundo.
11.05 Huge moves.12.00 Los cazadores del pantano.
13.00 La casa de empeños.La casa de empeñosy La casa de empeños.
13.55 La Sexta noticias.Espacio informativo.
14.55 La Sexta deportes.15.30 Cine. Por determinar.18.00 Minuto y resultado.20.00 La Sexta noticias.Espacio informativo.
20.55 La Sexta deportes.21.30 Salvados. Con Jordi Évole.
22.25 Bones. The twist in the twis-ter, Lo superficial en lo profundo, Elcráneo de la escultura y El timadoren el laboratorio de coca.
1.55 ¿Quién vive ahí?2.25 Astro TV.6.00 Teletienda.
6.00 Videoclips catalans.6.10 El Mekong: l’ànima d’un riu.6.55 Què hi ha de real en les sèriesde televisió?
7.15 Adjudicat!8.00 Animals d’anunci.8.50 La passion bolero.9.50 El medi ambient.9.55 Catmúsica.
11.00 Missa conventual de Montserrat.12.20 Parlament (R).12.45 Tr3s C.12.55 Stephen Fry als Estats Units.13.55 Els 60 animals més perillosos...14.45 La caseta de la platja.15.45 Thalassa.16.45 Quèquicom (R).17.40 Premis Gaudí. Nominats amillor curtmetratge.
18.40 La recerca de vida intel·ligent.19.25 Sense ficció (R).
20.25 Sputnik.21.15 Tot un món.21.20 Karakia.22.25 Grans documentals 33.23.55 Millennium.0.55 Adjudicat!1.40 Roadsworth: passar la ratlla (R).
6.55 8 de 8.Espacio musical.
7.25 Catalunya blues.Espacio musical.
7.55 El mirall.Magazine.
8.20 Hamburgo 112.Serie.
9.00 Televenda. Promocional.
11.00 Hamburgo 112.Serie.
11.45 Equip de reporters.12.40 Pel·lícula.Moll Flanders.
16.15 La pel·lícula.Billy Madison.
17.45 Ley y orden. Serie.18.40 Los pequeños asesinatos deAgatha Christie. Serie.
20.30 8 al dia. Magazine.Con Vanessa Petit.
21.00 Poirot. Serie.23.00 Tu diràs. Deportes. Dirigido ypresentado por Dani Senabre.
1.00 Hamburgo 112. Serie.1.45 Clips.Espacio de entretenimiento.
2.00 Directos a tu corazón.
La 1
7.00 I love TV.Espacio de entretenimiento.
8.15 El coche fantástico.Michael Knight en el circo, Díade difuntos, El doble de K.I.T.T. yCaballero en apuros.
12.00 Más que coches GT.13.00 I love TV.Espacio de entretenimiento.
15.00 Informativos Telecinco.Espacio informativo. Con JoséRibagorda y Carme Chaparro.J.M.Pascual en los deportes.
16.00 Vuélveme loca.Con Tania Llasera y Jaime Bores.
18.00 ¡Qué tiempo tan feliz!Con María Teresa Campos.
20.55 Informativos Telecinco.Espacio informativo. Con JoséRibagorda y Carme Chaparro. J.M.Pascual en los deportes.
22.00 Aída. Pasaladrogay El silencio de los toreros.
0.15 Gran Hermano 12+1: el debate.2.30 Locos por ganar.4.00 Nosolomúsica. Con Lola Prieto.4.30 Infocomerciales.5.30 Fusión sonora.
Antena3
La 2
6.45 That’s english.7.30 UNED.8.00 Los conciertos de La 2.8.45 Shalom.9.15 Buenas noticias TV.9.30 Un espíritu una meta.10.00 Últimas preguntas.10.30 La missa.11.30 Pueblo de Dios.
12.00 Babel en TVE.12.30 RTVE responde,...13.00 E+I emprendedores...13.30 José made in Spain (R).14.00 El escarabajo verde.14.30 Arqueomania.15.00 Ruta Quetzal.15.35 Saber y ganar.16.10 Grandes documentales.17.10 Documentales culturales.18.00 Miradas 2.18.15 En movimiento.
18.45 Grandes documentales.20.30 Tres 14.21.00 Página 2. Con Óscar López.21.30 Redes 2.0.22.00 Documentos TV.22.55 Imprescindibles.24.00El documental de La 2.
Cuatro
TV3
La Sexta
33
8tv
Telecinco
LA PELÍCULADESTACAMOSLA CORBA DE LA FELICITAT COMEDIA(Les Femmes... ou les enfants d’abord...).Director: Manuel Poirier. Intérpretes: SergiLópez, Marilyne Canto. 2002 (C). 120 minutos.
Tom es un hombre sencillo de cuarenta años, trabajador ypadre de familia. Un buen día, su entorno se tambalea: unacompañera de trabajo se ha enamorado de él; su mejor amigopasa por una mala racha con sus hijos adolescentes; su vecino,policía, está celoso de su esposa..., y todos ellos acuden aTom. Pero Tom tiene sus propias preocupaciones. Comediaentretenida para la noche del domingo. La película cuentacon el actor catalán Sergi López, quien parece ser uno de losactores fetiche del director francés.
0.00 h, TV3
SUPERBOWLLa cadena emite, en directoy en exclusiva, la Superbowl,la final de la NFL, uno de losespectáculos deportivos másimportantes del año. Este año, laSuperbowl se celebra en el Lu-cas Oil Stadium de Indianápolis,con capacidad para hasta70.000 espectadores. La narra-ción corre a cargo de MoisésMolina, Miguel Ángel Calleja yAndrea Zanoni. La competiciónse emite en Canal+, Canal+ 1,Canal+ Deportes, Canal+ 1 HDy Canal+ Deportes HD.
0.00 h, Canal+
Selección Digital +
SOTA TERRAEl programa de hoy, Cabrera, retorn a la ciutatromana, se centra en la pequeña población de ElMaresme Cabrera de Mar. El programa se planteasi fue una gran ciudad romana, durante el siglo IIa.C. El descubrimiento de unas termas romanas,hace algunos años, es un indicio claro, pero sedebe demostrar. Los arqueólogos deciden exca-var para confirmar si Cabrera tenía trama urbana(calles) y si había monedas. Si se encuentranambas cosas, se podría decir que se trataba deuna ciudad. De ser así, se trataría de una ciudadromana equiparable a Empúries o Tarraco.
22.30 h, TV3
6.00 Noticias 24 horas.Espacio informativo.
8.30 Lo que hay que ver.9.00 Destino: España (R).9.55 Comando actualidad (R).10.55 Cine para todos.12.30 Cine para todos.14.00 L’informatiu.Espacio informativo.
14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.Espacio informativo.
15.50 El tiempo.16.00 Sesión de tarde.17.30 Sesión de tarde.19.00 +Gente.21.00 Telediario 2.Espacio informativo. Con MarcosLópez y María Casado. MaríaEscario en los deportes.
22.05 El tiempo.
22.15 Cine.La película de la semana.
24.00Cine.Especial cine.
1.30 Estudio estadio.2.40 TVE es música.4.30 Noticias 24 horas.
4 Tema del dia
. '. ' ., '.1" ~,~
La seguretat viaria ·~ Les demandes
, \ .. ',
DISSABTE 25 DE FEBRER DEL 2012 el Periódico
--------------------------------- - -----~------- - - -- --- - ---~ - -- -- - -- - --- - -- - - - - - ----------------------------------------------------------------------- - -- - -
La 'desidia de ·Foment.amb laN-2subleva els alcaldes o Figueres qualifica la carretera nacional d'«autentic corredor dé la mort»
//. FERRAN COSCULLUELA I GIRONA
FEDE CEDO I MATARÓ
L' akaldedeFigueres,Santi Vila (CIU), va: smtetitzar en una frase apocalípti- . ca el que pensen l"majo
ria deis habitants de les comarques de Girana sobre les deficiéncies de la N-~. ,És un auténtic corredor de la mort», va sentenciar l'alcalde després del fatal accident de diumenge passat, en qué '(an perdre la vida cinc persones. El responsable mu- . nicipal de la capital empordanesa
LES OBRES QUE NO S'ACABEN MAl
~ Els alcaldes de Caldes de Malavella, Sils i Ma~anet de
. Ia Selva estan desesperats, Fa tres anys que les obres de desdoblament de la N-2 estan aturades als seus municipis a causa de diferents problemes de les empreses constructores. Mentre no es reprenen els treballs (per als quals encara no hi ha data), els vehicles circulen pe' vial de servei provisional constru".l per a la futura autovía, tal com denuncia I'alcalde de Sils, Marti Nogué_ -, - - - - - -,- - - --- - - - -- - - -- - - - -
: (Estem moft decebuts i el que no entenem és que el Govern adjudiqui obres en altres: carreteres mentre que aquí esta tot paralitzat. És impossible que a l'Estat hi hagi altres vies més prioritaries que la N-2, tant per la seguretat com pel volum do¡ vehicles que hi circulen», afinna I'alcalde, Una altra de les seves queixes és que al Ministeri de Foment ningú els infonna i s'han d'assabentar de les noticies per la premsa, Un desinterés que contrasta amb les declaracions del diputat del PP, Enric Millo, o del ministre Cristóbal Montoro, que durant la campanya electoral van qualificar les obres de «priomaries>'_
o Premia denuncia que la via és molt insegura i lenta i demana més rotondes
no exagera. Des deI200S·, al tra~at gironi d'aquesta via s'hi han matat 65 persones. Una estadística que aquestanypodria empitjorar ,ja que durant el primer mes i mig del2012 s'hi han produit sis morts, gairel>é la meitat de les que es van comptabilitzar durant tot l'any passat. Un trist balan~ que fa encara més incomprensible la demora del Ministeri de Fonient a l'hora d' emprendre eldesdoblamentd'una via que enlla~a amb Fran~a.
El tram on es va produir l'accident de diumenge passat, la variant de Figueres, té una longitud d'll quiliímetres i és un deIs més periliosos. Construitél1974, transcorre majoritariament en un talús d'uns cinc metres d 'al~ada, gaiiebé no té vorals i qualsevol escapatoria esta vedada per les tanques de seguretat. Amés a més;~ls enlla~os iincorporacions a les carreteres de l'Escala, Roses i Llan~a són bruscos i amb mala visibilitat .
ALTERNATIVESH Vila afirma que F.igueres es troba en ·una.situació ' d"absoluta indefensió' davant les «gravíssimes conseqüencies» que provoquen les caréncies d!aquesta carretera. L'alcalde recorda que, des dels anys 90, el Ministeri de Foment té sobre la taula diverses alternatives per miUorar aqu.est tram, pero no s'acaba de decidir per cap, encara que, aixo sí. el ministeri va decidir rebaixar la velocitat a SO quilome tres per hora (hi ha un radar) i eliminar diverses zones d'avan<;amento «Estem cansats de mesures paHiatives i redamem una solució urgent», insisteix Vila.
Josep Masoliver (CiU) és l'alcalde de Garrigas, un petit poble de 350 habitants situat vuit quilometres al sud de Figueres. El pas de la N-2 per aquest municipi és un altre deIs punts negres de la nacionaL per.girar a les carreteres que connecten amb aquest poble o amb Creixell (Borrassa), els vehicles s'han d'aturar al mig de la via, sense cap carril d'espera. Una operació en qué els conductors es juguen la vida si es té en compte que cada dia ci]:'culen milers d' en"ormes camions per aquesta carretera.
Santi -Vila ALCALDE DE FIGUERES .
«Estem cansats de mesures pal,liatives i reclamem a Foment sol~cions urgents»
Josep Masoliver ALCAloEDEGARRIGÁS
«Elministeri sap que la nostra cru'llla és ún punt negre, pero fins ara s'ha oposat a construir-hi una rotonda»
Martí Nogué AlCALDEDESILS
«No entenem que s'adjudiquin obres en altres carreteres quarí no són tan prioritaries com aquesta»
Miquel Buch ALCALDE DE PREMIA DE
«S'han de buscar alternatives de consens i evitar grans obres que trinxin el territori»
«Aquí s'hanproduit molis accidents i alguns amb morts . Foment sap que és un punt negre, pero no s'ha compromes mai a construir
. la rotonda que reclamem, malgrat que li hem fet arribar diversos projectes», explica l'alcalde.
La inseguretat de la N-2 també és una de les antigues reclamacions de la comarca del Maresme. La carrera política de Miquel Buch (CiU), alcalde de Premia de Mar, va lligada a la carretera .. L'atropellament mortal del seu antecessor, Jaume Batlle, el 2007, el va portar a l'alcaldia. Des Q'aleshores, reclamar més mesures de seguretat a la carretera que travessa.el municipi és una de les seves prioritatS_.
PROMESES INCOMPLERTES // Buch recorda que, després de l'accident, ,Foment va prometre rotondes a les cruHles amb SemafOIS», que són els auténtics punts negres de la N-2 al Mares:rp.e, pero només va intervenir en les interseccions d'Alella-el Masnou i Cabrera-Vilassar, on tam-· bé va iJ:lcorporar initgeres dívisories entre carrils . Han passat quatre anys, pero l'alcalde de Premia continua denunciant que la N-2és «extremadament insegura i lenta».
La reivindica ció és unanime i apunta a la pacificació de la N-2 amb una reconversió de la via en p~sseig urba. Per la N-2 hi circulen diariament 50.000 vehicles a l'altura del Masnou i 40 .000 per Vilassar de Mar, cosa que provoca una congestió permanent. «Hem de buscar alternatives de conse.ns i evitar grans obres que trinxin el territori», sosté MiquelBuch. =
07/04/13 El Punt Avui - Notícia: Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme
www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/11-mediambient/525609-compromis-de-la-generalitat-amb-les-platges-del-maresme.html?tmpl=component&print=1&pa… 1/2
0TweetTweet 0
La platja del Masnou és una de
les platges del sud del
Maresme que ha perdut més
sorra durant l'hivern Foto: ORIOL
DURAN.
1
2
Recomendar 0
Notícies de ...
Vilassar de Mar Premià de Mar El
Masnou
Medi ambient
MARESME
Compromís de la Generalitat amb les platges del MaresmeTerritori i Sostenibilitat està enllestint l'estudi per determinar quines platges del sud de la comarca tornaran anecessitar sorra
L'Estat, que hi va abocar 20 milions fins al 2010, encara estudia com resoldre la qüestió
04/04/12 02:00 - MATARÓ - TERESA MÁRQUEZ
Les platges del Baix Maresme afrontaran, un any més, la temporada d'estiu sense una
solució definitiva a la desaparició de la sorra per l'acció dels temporals i l'existència dels
ports, que eviten que es torni a dipositar al litoral. L'any 2010, el llavors Ministeri de Medi
Ambient, amb les competències en el litoral, va anunciar que no tornaria a regenerar més
les platges amb sorra del fons marí. L'actuació, que s'havia dut a terme durant sis anys,
havia signif icat una despesa global de més de 20 milions d'euros que no havia resolt un
problema de pèrdua de sorra que es tornava accentuar amb els temporals de llevant tant
de la primavera com de la tardor. Fonts del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi
Ambient consultades van confirmar que “actualment s'està inventariant la problemàtica
concreta de les platges del Maresme, amb les seves circumstàncies específ iques
d'erosió, per començar pròximament a projectar actuacions concretes de millora i
recuperació”. Per tant, de solucions ràpides, cap ni una.
Els ports actuaran
Si des del ministeri es veu la problemàtica de les platges del Maresme com una qüestió a
resoldre en un futur per determinar, des de la Generalitat es garanteix que hi haurà
reposició de sorra a les platges “on sigui necessari”. En aquest sentit, fonts del
Departament de Territori i Sostenibilitat van explicar que els tècnics estan a punt d'enllestir
la campanya per determinar en quines zones caldrà traslladar la sorra acumulada als
ports. El govern català exigeix des de la temporada passada als ports que presentin dues
batimetries anuals, a la primavera i a la tardor. Aquests estudis permeten conèixer quin és
l'estat del fons marí i descobrir quina és la quantitat exacta de sorra que els ports
interfereixen.
Al territori, els ajuntaments més afectats per la desaparició del litoral –Montgat, el Masnou,
Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera– confien en la paraula donada per la Generalitat. L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU),
avança que la prioritat de tots els municipis és garantir la seguretat de la línia fèrria de la costa, on en determinats episodis de temporal la
circulació de trens ha quedat afectada. Pel que fa a les platges, els alcaldes tenen pendent reunir-se amb els responsables de la
Generalitat per determinar les estratègies que hauran de seguir.
LA XIFRA
20milionses van abocar en les platges del sud del Maresme fins al
2010 per regenerar-les, però va ser sense èxit.
Un futur gens esperançador si no s'hi actua
Un 30% menys de platges al Maresme si no es resol la regressió que experimenta el litoral de la comarca des de
fa anys. Aquesta és la conclusió a què van arribar els tècnics de l'entitat ecologista Natura després d'analitzar les
conseqüències dels últims temporals del mes de novembre, amb destrosses evidents no tan sols a la costa dels
municipis del sud. Segons els responsables de l'entitat, llavors es va constatar que l'acció de l'home amb la
construcció de ports esportius havia accelerat el procés de regressió de les platges situades immediatament a
l'oest d'aquests equipaments. “Els ports actuen com a barrera natural de la sedimentació de la sorra que porten les
rieres”, va explicar l'enginyer de forest Oriol Bassa. Unes rieres que amb una menor erosió del sòl en els últims
07/04/13 El Punt Avui - Notícia: Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme
www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/11-mediambient/525609-compromis-de-la-generalitat-amb-les-platges-del-maresme.html?tmpl=component&print=1&pa… 2/2
Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.
quaranta anys, a més, baixen cada cop menys sorra cap a les platges. Les aportacions puntuals de sorra, segons
Natura, no resolen res, ja que la sorra “marxa amb els primers temporals”. La demanda: una solució “sostenible
ambientalment”, com ara la construcció d'espigons submarins.
Darrera actualització ( Dimecres, 4 d'abril del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 04-04-2012 Pàgina 28
DESA LA NOTÍCIA A:
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Com exi pr em ia els seus m illor s pr oveï dor s
1/ 1elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 528507- com exi- pr em ia- els- seus- m illor s- pr oveidor s. ht m l…
0TweetTweet 0
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Vilablareix Riudellots de la Selva
Economia
Comexi premia els seus millors proveïdorsTecno-electric Girona, de Vilablareix, entre les empreses reconegudes
13/04/12 02:00 - GIRONA - J.G
Comexi Group, empresa gironina líder mundial en fabricació de maquinària per al sector de
l'envàs f lexible, va premiar ahir cinc empreses com a millors proveïdors del 2011 en cinc
categories diferents: Caldereria-planxa, co-suppliers i f ibra de carboni; subministres
industrials: mecànics, elèctric i pneumàtics; mecanitzats; i serveis, subcontractats i
conjunts muntants. L'empresa, amb seu a Riudellots de la Selva, vol reconèixer amb
aquests premis, la qualitat, innovació, treball en equip i servei dels seus proveïdors. Les
empreses seleccionades han excel·lit en la qualitat, la creativitat, l'adaptació al canvi, la
orientació a la consecució de resultats i la satisfacció f inal del client.
L'acte d'entrega d'aquests primers premis de Comexi es va celebrar ahir a l'edif ici Narcís
Monturiol del Parc Científ ic i Tecnològic de la UdG. Manel Xifra, president del consell
d'administració va fer la presentació de l'acte i ell i l'equip directiu van ser els encarregats d'entregar els premis.
El premi als millors proveïdors 2001 van ser per a Pideca SA. Aquesta empresa de Torelló (Osona) es dedica a la planxisteria industrial,
va ser creada el 1988 i fa sis anys que treballa per a Comexi. Té una plantilla de 35 treballadors i l'any passat va facturar 4 milions
d'euros.
Festo Pneumatics SAU, és una empresa especialitzada en material pneumàtic i automatismes creada el 1925 a Alemanya, que des de
1971 té una seu a l'Hospitalet de Llobregat, on treballen 110 persones. L'any passat va facturar 37 milions d'euros. L'empresa mare, amb
14.600 treballadors, va facturar més de 2.000 milions d'euros. Fa vint-i-dos anys que treballa per a Comexi.
Mecanitzats Mecane SL, amb seu a Cabrera de Mar (Maresme) es dedica a la mecanització. Creada el 1995, fa disset anys que treballa
amb Comexi Group, té vuit treballadors i va facturar 900.000 euros.
I la cinquena empresa va ser Tecno-electric Girona SL, de Vilablareix (Gironès), especialitzada en instal·lacions elèctriques i
automatització de processos. Es va crear el 1992, té una plantilla de 70 treballadors i factura 7,7 milions euros. Col·labora amb Comexi
des dels seus inicis.
Darrera actualització ( Divendres, 13 d'abril del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 13-04-2012 Pàgina 36
DIVENDRES, 20 ABRIL 2012 G I R O N A LAVANGUARDIA 15
Nissagade farmacèuticsFront marítim de Cadaqués
AGUSTÍ ENSESA
Esteve Alsius i Suñer és qui regenta ara la farmàcia familiar amb la seva dona, Clara Ferrer
SÍLVIA OLLERBanyoles
L a nissaga de la famí-lia Alsius és llarga iprolífica i de lamatei-xa arrel han sorgit ci-entífics, polítics, ad-
vocats, prehistoriadors, òptics,periodistes, banquers, llibreters,monges, pastissers... Però si hi hauna professió que sobresurt perdamunt de les altres aquesta és lade farmacèutic. Set generacionshan seguit un negoci endegat el1758 per Josep Fina, que va obriruna farmàcia al carrer Girona deBanyoles. Fina no va tenir fills ies va afillar una neboda que es vacasar amb Esteve Alsius, fill d’unmetge de Cadaqués, que es vaconvertir en l’iniciador de la nis-saga i posseïdor del primer títolde farmacèutic de la família,l’any 1806.Un títol en el qual consten els
requisits que havia de complir unbon farmacèutic: “Ante quienprestó juramento de defender elMisterio de la Purísima Concep-ción de la Virgen María NuestraSeñora, usar bien y fielmente sufacultad, dar a los pobres las me-dicinas que pidan de limosna y
guardar secreto de las cosas con-venientemente...”.“Erauna època en que nohi ha-
viamedicaments tal comels ente-nem ara. Tot es feia a mà demor-ter i de les plantes medicinalsse’n feien ungüents”, explicaMariaMarta Suñer, mare de l’ac-tual propietari de la farmàcia i se-tena generació, Esteve Alsius iSuñer. Una manera de curar queva durar fins ben bé després de laGuerraCivil. “Moltes de lesmedi-cines parteixen dels principis ac-tius de les plantes. L’àcid acetil sa-licílic (aspirina) prové del salze”,apunta Alsius, que recorda algu-nes pràctiques que serien impos-sibles avui dia com l’ús de cas-calls d’opi per a calmar el dolor oel làudanum –tintura alcohòlicad’opi- emprat per combatre el do-
lor provocat amb la sortida de lesdents als nens. El farmacèutic ex-plica que els primers antibiòticsque van arribar a la farmàcia Al-sius venien de França, però la pa-gesia difícilment els podia pagar ien ocasions intercanviaven lame-dicina per verdures o hortalisses.L’arribada a Espanya de la pe-
nicil·lina, l’any 1948 i més tard, lairrupció dels medicaments espe-cífics i la creació de la SeguretatSocial al 1963 van portar unsanys de creixement a les farmàci-es i es van deixar enrere les fór-mules, que ara s’usen bàsicamenten els camps de la dermatologia ipediatria, sobretot en medica-ments que la indústria no fabrica.“La formulació magistral és l’es-sència de la professió”, conclouAlsius.c
TURISME
INMA SAINZ DE BARANDA / ARXIU
TURISME COMEXI VILABÓ
POLSECONÒMIC
]L’agència de viatges en líniaRumbo, líder de vendes a l’Estatespanyol, i el Patronat de Turis-me Costa Brava Girona han arri-bat a un acord per incrementarles pernoctacions dels viatgers ala demarcació. L’agència publici-tarà la destinació al portal, alFacebook i al Twitter i enviaràofertes als seus clients.
]L’article Lloret amb ulls dedona, de la periodista i col·labo-radora de La Vanguardia Bàrba-ra Julbe, ha rebut un dels pre-mis literaris Vila de Lloret, quees lliuraran avui a les 20.30 h alteatre de la vila. El treball, publi-cat en aquest suplement, explicael paper que va tenir la dona enl’esclat del turisme a Lloret.
LaGeneralitat reconeixnegocis centenaris
]Comexi, líder en fabricació demaquinària per l’envàs flexible,ha premiat els seus millors pro-veïdors. Es tracta de Pideca, deTorelló; Epsilon Composite, deGaillan-en-Médoc; Festo Pneu-màtics, de l’Hospitalet deLlobregat; Mecanitzats Mecane,de Cabrera de Mar, i Tecno-elec-tric Girona, de Vilablareix.
]La cadena de productes carnisVilabó ha iniciat una campanyaper recaptar fons per a Càritas.L’empresa distribuirà guardiolesals establiments de Girona i Salti els diners recollits serviran percobrir necessitats bàsiques deformació, habitatge, insersciólaboral o salut de les personesateses per l’entitat.
Set generacionsde la mateixafamília han passatper la farmàciaAlsius deBanyoles, ambmés de dos seglesd’existència
Esteve Alsiuses va convertirel 1806 en el primertitulat en Farmàciade la família
]La Generalitat ha premiataquest any 26 establimentscomercials centenaris, delsquals cinc són de la demarca-ció de Girona. A banda de lafarmàcia Alsius, també vaser guardonada la farmàcia
Puigvert, de Vilobí d’Onyar,que va iniciar l’activitat l’any1911; la carnisseria Can Ca-det, de les Planes d’Hostoles,que al llarg d’un segle devida ha estat botiga, taverna,fonda i supermercat: la car-
nisseria Currius deVilabertran, portada per unanissaga de carnissers quevan començar com a trac-tants de bestiar i la drogue-ria Farreny, de la Bisbald’Empordà.
RumbopotenciaràGirona al seuportal
L’article ‘Lloret ambulls dedona’,premiat
L’empresapremia elsmillorsproveïdors
La càrnia recaptafonsper aCàritas
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Sense pr essa per ò sense pausa
1/ 1www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 531730- sense- pr essa- per o- sense- pausa. ht m l?t …
0TweetTweet 0
L'interior del supermercat Aldi
de Cabrera de Mar, com la resta,
es caracteritza per l'austeritat
decorativa i la funcionalitat de
l'espai Foto: AVUI.
1
Recomana-ho 0
Economia
DISTRIBUCIÓ
QUALITAT ‘VERSUS' PREU
Sense pressa però sense pausaSupermercats Aldi, capdavanter en la distribució europea i una de les deu primeres cadenes del món, té 50botigues a Catalunya i 200 més a l'Estat espanyol
Masquefa és el lloc del seu centre logístic més avançat
22/04/12 02:00 - BARCELONA - MARTA SARDÀ
Asseguren que marquen els preus a la baixa en el sector de l'alimentació a l'Estat
espanyol sense que això sigui a costa de la qualitat. “En general, els productes alimentaris
són un 20% més barats que fa uns anys a l'Aldi”, afirma un dels seus executius.
Tanmateix ell defensa que el preu baix no està renyit amb la qualitat, ja que és una prioritat
a la seva empresa. “Fem 40.000 tastos anuals entre els 3 centres que tenim a l'Estat
espanyol per verif icar que el que portem a les botigues és exactament el que esperem”,
diu l'executiu, i puntualitza que “el proveïdor sap que si la qualitat baixa, en prescindiran”.
L'empresa va néixer als anys 40 a Essen, Alemanya, amb els germans Theo i Karl
Albrecht, que van ser els inventors d'una fórmula que triomfa arreu: el discount, d'aquí el
nom Aldi (Albert Discount). Actualment s'ha convertit en una de les deu primeres cadenes
de distribució del món, present a divuit països. La norma amb què va néixer, la d'oferir la
màxima qualitat al millor preu del mercat, acompanyat d'un servei òptim, continua sent
vigent. Aquest nivell d'exigència fa que comercialitzi aliments amb el menor grau d'additius
possible –“per això, diu l'executiu, les dates de caducitat dels productes són molt
curtes”–, que la majoria siguin de proveïdors locals i que la decoració de les botigues sigui
com més funcional millor.
Aldi va arribar a l'Estat fa deu anys i ja té 250 supermercats, 50 a Catalunya, i 3 centres
logístics, el més nou dels quals a Masquefa, amb 69 molls de càrrega. Sense pressa però
sense pausa, el gegant alemany pren posicions.
Darrera actualització ( Diumenge, 22 d'abril del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 22-04-2012 Pàgina 20
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: El gover n pr om et ‘plat ges a m ida' al Baix M ar esm e
1/ 2elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 546573- el- gover n- pr om et - plat ges- a- m ida- al- baix- m ar esm e. ht m l?t m …
0TweetTweet 0
Banyistes ahir a Vilassar. Les
platges del Baix Maresme
conserven de moment la sorra
gràcies a una climatologia
benèvola i l'absència de
llevantades. Foto: ORIOL DURAN.
1
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Premià de Mar Mataró El Masnou
Cabrera de Mar Vilassar de Mar
Montgat
Medi ambient
MARESME
El govern promet ‘platges a mida' al Baix MaresmeGeneralitat, ajuntaments i universitats es donen un any de marge per buscar respostes a la desaparició de la sorra
Coincideixen a destacar que no hi podrà haver solucions permanents
03/06/12 02:00 - CABRERA DE MAR - TERESA MÁRQUEZ
Garantir que tot el litoral del Baix Maresme tindrà platja sempre és, a dia d'avui i segons els
experts, impossible. Partint d'aquesta premissa, Generalitat, ajuntaments i universitats han
encetat un nou camí que els ha de dur a aconseguir solucions pactades i econòmicament
sostenibles pel problema endèmic de la desaparició de la sorra. Ahir es van trobar en una
primera reunió al Club Nàutic de Cabrera, el municipi més castigat per les llevantades, i
malgrat que no hi va haver nous projectes sobre la taula sí que s'hi va posar una data: un
any. D'aquí a dotze mesos, el treball conjunt permetrà valorar quines actuacions cal fer en
el territori, amb quina magnitud i si són viables o no. Actuacions que tindran el vistiplau
dels consistoris, els principals afectats pels efectes de la climatologia adversa i que han
de comptar també amb la col·laboració de l'Estat, màxim responsable en matèria de
platges. El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va explicar que el
compromís de la Generalitat de trobar solucions a la regressió de les platges comporta
alhora el compromís dels municipis afectats d'acceptar que les millores que es duguin a
terme “seran les millors que es puguin aconseguir”. “L'acord polític, social i territorial ha
d'establir on ha d'anar a la sorra i on aquesta sorra es podrà mantenir amb estabilitat”, va
puntualitzar Font que va afegir que aquest període d'estudi ha de permetre posteriorment
un calendari d'actuacions “que no han de ser les mateixes, sinó que s'han d'adequar a la
realitat de cada zona”. L'alcalde de Cabrera, Jordi Mir, es va felicitar per la iniciativa, igual
que l'alcalde Premià de Mar, Miquel Buch, i el de Mataró, Joan Mora, que va prioritzar la
necessitat de garantir la seguretat a la línia fèrria, que en més d'una ocasió els temporals
han posat en perill. La diputada del PSC i regidora de l'Ajuntament de Mataró, Consol
Prados, va recordar que el problema de les platges al Baix Maresme ve de lluny i que en
mandats anteriors també s'ha treballat per resoldre la situació.
En qualsevol cas, el temps ha estat benèvol f ins ara amb el sud de la comarca i les
platges llueixen una bona salut pel que fa a la sorra. Un fet que si la climatologia ho permet
pot garantir un estiu sense trasbalsos. Fins al 2010, quan l'Estat va fer la darrera regeneració de les platges amb sorra del fons marí, s'hi
havien abocat 23 milions d'euros.
LA XIFRA
5ajuntamentsdel Baix Maresme i Mataró participen en el grup de treball per
resoldre la regressió a les platges.
LA FRASE
Les actuacions al litoral del BaixMaresme s'hauran d'adequar a larealitat de cada zonaRicard Font
DIRECTOR GENERAL DE TRANSPORTS I MOBILITAT
Més de 8 milions de metres cúbics abocats
Des del 1964, l'Estat ha abocat més de 8 milions de metres cúbics de sorra
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: El gover n pr om et ‘plat ges a m ida' al Baix M ar esm e
2/ 2elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 546573- el- gover n- pr om et - plat ges- a- m ida- al- baix- m ar esm e. ht m l?t m …
Un vaixell draga aboca sorra a
Premià. Foto: QUIM PUIG.
1a les platges del sud del Maresme i s'han transvasat més de 600.000
metres cúbics de sorra als ports de la zona.
La regressió del litoral s'ha de buscar en més d'un factor
Els experts atribueixen la desaparició de la sorra de les platges a més d'un factor, tot i que l'actuació de l'home en
el litoral el situa en el primer lloc de la llista. Tot i així, a banda de la construcció de ports que retenen l'arena, cal
tenir en compte, entre d'altres, l'increment de les zones urbanitzades, la baixa obtenció d'àrids a les lleres i, fins i
tot, el clima mediterrani, de tipus torrencial, que implica una gran variabilitat en les aportacions de sediments.
Premien la qualitat de 26 platges de la demarcació de Barcelona
El vicepresident de la Diputació de Barcelona, Alberto Fernández, i el president de la Cambra de Comerç de
Barcelona, Miquel Valls, van presidir ahir a Santa Susanna l'entrega del distintiu Sicted (Sistema Integral de
Qualitat Turística en Destinacions) a 26 platges de la demarcació de Barcelona, entre elles quatre del Maresme. El
reconeixement premia la qualitat dels serveis que s'ofereixen en el litoral i se li donarà visibilitat amb una bandera.
Darrera actualització ( Diumenge, 3 de juny del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 03-06-2012 Pàgina 36
DOMINGO, 3 JUNIO 2012 O P I N I Ó N LAVANGUARDIA 37
peras?Alemania y Francia gobier-nan Europa conforme a sus inte-reses y algunos países asentimosacomplejados de forma sumisa ybobalicona.En realidad nos detestan tanto
como nos necesitan; por eso nostratan como a tontos útiles. Gra-cias al consumo que hacemos desus productos y a los interesesexorbitantes que les pagamosellos se están enriqueciendo. Demodo que, o se cambian las re-glas de juego o deberíamos ir pen-sando en romper la baraja.
PEDRO SERRANO MARTÍNEZValladolid
m Ciudadanos solidariosm Vivimos en una época en don-de el más corrupto, sinvergüenzae intolerante, con tal de teneruna suculenta cuenta corriente,es el más respetado socialmente.Ya no se tienen en cuenta princi-pios como la humildad, el traba-jo, la honradez… lo importante estirar adelante sinmirar losmuer-tos que dejamos en el camino. Latriste realidad actual son los casiseis millones de parados; los másde unmillón de familias quemal-viven con menos de 400 euros almes; los miles de niños que su-fren las consecuencias de la po-breza; los casi un millón de fami-lias desahuciadas por no poderhacer frente a las letras de la hipo-teca; losmillones de euros regala-dos a grandes empresas y entida-des financieras para garantizarlas millonarias indemnizacionesy jubilaciones de los miembrosde los consejos de administra-ción.Muchos ya pensamos que no
podríamosmirar a nuestros hijosa los ojos y decirles que ellos vi-ven así porque nosotros no nosanimamos a luchar. Basta ya detanta corrupción y sinvergonzo-nería y unámonos para defendernuestros derechos básicos comolo hizo, no hace mucho tiempo,el pueblo islandés, que fueron ca-paces de llevar a juicio a los res-ponsables de la crisis financiera(políticos y banqueros).
JOSÉ MANUEL PENARiveira (A Coruña)
m Exigir responsabilitatsm Cada any, quan arriba el mesde juny i els ciutadans responsa-bles presentem la nostra declara-ció de la renda a Hisenda, sentouna gran impotència i indignacióper la forassenyada distribuciódels cabals públics per part delsresponsables polítics. Es parlamolt dels aeroports sense avions,
dels AVE sense passatgers, delspeatges abusius de les autopistes,dels bancs on s’aboquen els nos-tres diners, dels contractesmilio-naris que es regalen als gestorsnefastos, edificis gegantins buits,etcètera. Els ciutadans contem-plem, indefensos, com els dinersdels nostres impostos es dilapi-den d’una forma irresponsable.No pot ser que unes persones
que han malbarat milions i mili-ons de diner públic se’n puguintornar a caseta, tranquil·lament,o se’ls col·loqui en llocs privile-giats, sense exigir-los cap respon-sabilitat, encara que només siguiper la seva incompetència.L’alternança en el poder dels
partits polítics és necessària pera la salut democràtica, però no éssuficient. Existeix una inèrcia
crònica que permet que els par-tits polítics, patronals i agents so-cials es tapin les vergonyes elsuns als altres perquè tot quediigual. Passen els dies, els anys iles legislatures, amb baralles i tri-fulgues, però les irregularitatspersisteixen, impertèrrites, ambtotal impunitat.
CECÍLIA LLESUYLa Pobla de Segur
m Servei domèsticm A partir del dia 1 de juliol del2012, els caps de casa que tinguinpersones de servei domèstic enjornada parcial tindran l’obliga-ció de donar-les d’alta al règimes-pecial d’empleats de la llar, del rè-gim general de la Seguretat So-cial. La base de cotització tindràrelació amb la retribució de leshores de treball que realitzi, perpoques que siguin. El tipus de co-tització serà del 19,40% a càrrecde la persona que els ocupa i el3,70% a càrrec del que presta elservei.Això provocarà, sens dubte, la
pèrdua de llocs de treball o bé depermanència delsmateixos en si-tuació il·legal amb el risc que su-posa. D’altra banda, s’hauriad’aclarir si el cost de les retribu-cions i de les quotes empresarialsde la Seguretat Social podran de-duir-se en la declaració de la ren-da. Dubto que aquesta estrictanormativa sigui positiva per a laprotecció i manteniment de mol-tíssims llocs de treball actuals ique, per tant, una revisió de lamateixa seria aconsellable.
FERRAN LLOPIS I SARRIÓSuscriptorBarcelona
m Política urbanísticam Ara toca repensar tots els sec-tors regulats normativament iadoptar nous plantejaments queajudin a superar la crisi econòmi-ca. Així, l’actual política urbanís-tica hauria de superar ja l’hege-monia del criteri conservacionis-ta del territori, que s’ha imposaten les polítiques urbanístiquesdels ajuntaments i de la Generali-tat, supeditant fins ara el principiurbanístic del foment de l’econo-mia, l’ocupació i la cohesió sociala la prevalença del principi de lapreservació mediambiental i pai-satgística del territori.El que ara cal és primar d’una
manera inequívoca una políticaurbanística de promoció de nousnegocis i de foment de l’econo-mia, que ajudi a crear nous llocsde treball. I, per replantejar l’ur-banisme, sense deixar de creureen el medi ambient, no és indis-pensable reformar l’actual marcnormatiu, sinó que, com a primerpas, s’han de canviar els actualscriteris polítics que han d’aplicarels tècnics municipals i autonò-mics, per redactar plans urbanís-tics i per interpretar-los conve-nientment a l’hora d’informar lesllicències urbanístiques i elsnous plans que s’han de tramitar.
ROGER PEÑALVER BADIACabrera de Mar
m Me llamo Esperanza y tengo 41 años. Tra-bajo desde los 17. Tengo una licenciatura yuna diplomatura, ambos títulos conseguidosen horarios de tarde-noche combinando losestudios con trabajos de todo tipo. Actual-mente soy autónoma, me dedico a la gestióncultural. Como podéis imaginar, no es el me-jor momento para dedicarse a la cultura enun país amenazado por los recortes y en elque la enseñanza y la cultura parecen ser lomenos importante de la pirámide. Dejé detrabajar por cuenta ajena para poder conci-liar mi vida laboral con el cuidado de mis doshijos, de siete y cuatro años. Al primero loabandoné en una guardería con cuatro me-ses; con el segundo sólo tuve una semana debaja. Mi pareja –el padre de mis hijos– selevanta cada día a las cinco de la mañanapara ir a trabajar en una empresa donde haceaños que no cobra pagas extras, le pagan elsalario a plazos y acaban de aprobar un ERE.
Y como nosotros, miles, millones de personasque seguro que están en una situación simi-lar. ¿Nosotros tenemos que salvar a Bankia?Los trabajadores pagaríamos un precio muyalto si no cumpliéramos eficientemente connuestras obligaciones laborales. ¿Por qué alos directivos bancarios y políticos no se lespiden responsabilidades como a la gente de apie? ¿Por qué tenemos que salvar siempre losde abajo a las clases acomodadas? Para vivirasí sería mejor crear un sistema de castas,como en India. Sería mucho más honesto yno viviríamos engañados en esta sociedaddisfrazada de igualdad, democracia y buenasmaneras. Estamos hartos de salvar bancos,políticos corruptos y empresarios especulado-res. O el país busca otras soluciones o real-mente esto se hunde. Y que conste que los deabajo no pensamos seguir remando.
ESPERANZA CODINABarcelona
E L L E C T O R E X P O N E
Kap
Sálvesequienpueda
Los lectores pueden enviar sus cartas a [email protected]. La Vanguardialas agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracte-res. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constarsu DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados
con seudónimo o iniciales. La Vanguardia se reserva el derecho de resumir oextractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. Nose mantendrá correspondencia ni se atenderán visitas o llamadas telefónicassobre originales no publicados.
JAVIERGODÓ, CONDEDEGODÓ Presidente
Carlos Godó Valls ...................................................Consejero DelegadoJosep Caminal ...........................................................Director General de PresidenciaJaume Gurt .................................................................Director General Corporativo - Negocio PrensaManuel Ferrer............................................................Director General de PublicidadXavier de Pol ..............................................................Director General de Negocio AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negocio DigitalMàrius Carol ..............................................................Director de Comunicación
JAVIERGODÓ, CONDEDEGODÓ Presidente-Editor
Pere G. Guardiola ....................................................Director GeneralXavierMartín ............................................................ControllerÒscar Ferrer ...............................................................Director deMarketing
© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2012. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOSEsta publicación no puede ser reproducida, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistemade recuperación de información, en ninguna formani por ningúnmedio,seamecánico, fotoquímico, electrónico,magnético, electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin el permiso previo por escrito de la empresa editora.A efectos de lo previsto en el artículo 32.1 del Texto Refundido de la LPI, La Vanguardia Ediciones, SL se opone expresamente a la utilización de cualesquiera contenidos de este diario conla finalidad de realizar reseñas o revistas de prensa con fines comerciales (press-clipping) sin contar con la previa autorización de La Vanguardia Ediciones, SL
Catalunya y BalearesTrimestre ............................................... 117 eurosSemestre ................................................226 eurosAnual........................................................427 euros
EL PRECIO DE LOS EJEMPLARES ATRASADOSES EL DOBLE DEL PRECIO DE PORTADA
TARIFAS SUSCRIPCIONES
España y AndorraCorreo (trimestre)........................... 175 euros
Europa - Zona 1Correo (trimestre)......................... 444 euros
Resto de países - Zona 2Correo (trimestre)........................... 571 euros
Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587
Internet www.lavanguardia.com
Depósito legal B-6.389-1958ISSN 1133-4940
Imprime CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígono Zona Franca, calle 5, sector C(08040) BarcelonaIMCODÁVILA SA. Calle Torneros, 16, PolígonoLos Ángeles (28906) Getafe, Madrid
Distribuye MARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCalle E, 1 (esq. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00
ANUNCIOS Y ESQUELASPUBLIPRESS MEDIA SLPor teléfono 902 178 585Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09
ATENCIÓN AL SUSCRIPTORTel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 [email protected]
ATENCIÓN AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartas de los [email protected] del [email protected] Difusión controlada por OJD
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Un Sol pigat m assa ef í m er
1/ 2www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 5- societ at / 547824- un- sol- pigat - m assa- ef im er . ht m l?t m pl=com po…
0TweetTweet 0
Els astrònoms no van deixar
escapar l'ocasió per
immortalitzar el pas del planeta
per davant l'estel Foto: NASA /
AFP.
1
2
3
Recomana-ho 0
Societat
CIÈNCIA
Un Sol pigat massa efímerA Catalunya, els núvols baixos limiten a breus instants l'observació del trànsit de Venus per davant del Sol, que noes repetirà fins al 2117
Milers de científics i astrònoms aficionats contemplen el fenomen arreu del món
07/06/12 02:00 - BARCELONA - XAVI AGUILAR
Venus era ahir l'estrella convidada d'un espectacle únic i gratuït que va tenir milers
d'espectadors de tot el món pendents dels seus moviments. Com estava previst, el
planeta no va fallar a la seva cita i es va alinear puntualment amb el Sol i la Terra poc
després de la mitjanit catalana. Com si d'una piga enjogassada es tractés, va creuar el
disc solar amb parsimònia, en un trànsit que va durar gairebé set hores. Mentre que en
alguns llocs del planeta l'estrany fenomen astronòmic tenia lloc de nit, en altres en podien
gaudir en ple dia, i a Catalunya les possibilitats d'observar-lo eren força limitades: quan el
Sol sortís Venus ja estaria enfilant el camí de sortida del disc solar i només hi hauria una
mitja hora per veure com en sortia per sempre més. Com a mínim per als presents, ja que
aquesta conjunció astral no es tornarà a donar f ins l'any 2117.
D'aquí que molts catalans –ni que fos per un dia– van fer seva la doctrina guardiolana i es
van aixecar ben d'hora per dirigir-se a un lloc propici per a l'observació. Tenint en compte
que calia disposar un horitzó diàfan cap a l'est, en molts casos els llocs triats van ser les
platges més properes. A trenc d'alba, però, va arribar la decepció: la presència de núvols
baixos feia perillar, i molt, l'espectacle. Tot i això, els telescopis es van parar i van apuntar
en la direcció prevista. Però res. La parella de ball volia dansar en la intimitat i es va
amagar rere els núvols, com a mínim per als que els volien veure des de molts punts de la
costa barcelonina i gironina. Els aficionats sabien que l'ocasió era única i el temps, molt
limitat. Per això, matinadors com el Marc i el David maleïen la seva mala sort des de la
platja de Cabrera de Mar, però no desistien. Llavors, com per art de màgia, una petita
escletxa es va obrir entre els núvols i Venus va tenir el seu minut de glòria.
“Quina passada!”, feia bocabadada l'Andrea, un altra maresmenca que, excepcionalment, havia avançat l'hora de la passejada del gos.
Els observadors ja tenien la seva recompensa i, segurament, de tan efímera, va ser molt més intensa i euforitzant. Potser per això tots ells
es van acomiadar amb un “ens veiem aquí mateix el 2117”.
Hores abans, a diferents punts del planeta, milers d'experts aprofitaven aquesta oportunitat única per ampliar els coneixements sobre el
fenomen, que només ha tingut lloc en set ocasions des que es va inventar el telescopi. Si ens els segles anteriors el trànsit havia permès
establir la distància al Sol i, a partir d'aquí, dimensionar el cosmos, ara l'objectiu és que ajudi a descobrir planetes habitables. Com?
Obtenint informació de la seva atmosfera a partir de com s'hi f iltra la llum solar i de les dades que aporti la Venus Express, l'única nau que
orbita el segon planeta del sistema solar. Amb aquests registres es podran fer comparacions amb els trànsits de planetes que s'observin
en altres estrelles, que és el sistema que s'utilitza actualment per descobrir els exoplanetes. Fins i tot el telescopi espacial Hubble va
seguir l'esdeveniment, però en aquest cas observant la Lluna per estudiar l'ombra que hi deixa Venus, ja que l'observació directa
malmetria la seva electrònica. En tot cas, ara els científ ics tenen temps per planif icar quina tecnologia serà la més adient per a la pròxima
observació. Concretament, 105 anys de marge.
16.000persones
es van connectar a la w eb de la Universitat de Barcelona i del Parc Astronòmic del Montsec per seguir la transmissió conjunta que
van fer des de les illes Svalbard, a Noruega. Els núvols també els van fer la guitza, però van poder oferir els moments més
interessants.
Darrera actualització ( Dijous, 7 de juny del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 07-06-2012 Pàgina 25
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Posar la cat if a ver m ella cap a Cat alonia
1/ 2elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 547988- posar - la- cat if a- ver m ella- cap- a- cat alonia. ht m l?t …
0TweetTweet 0
El conseller F. Xavier Mena i
Joan Josep Berbel (quart per la
dreta) reunits amb
representants de Ricoh. Foto:
ARXIU.
1
Recomana-ho 0
Jarmac ha aprofitat l'estructura i
el personal de Gralisa,
desapareguda al 2009
Notícies de ...
Cabrera de Mar
Economia
Posar la catifa vermella cap a CataloniaUna empresa anglesa compra Gralisa, que havia tancat, amb el suport d'Invest in Catalonia, que atrau capitalestranger
09/06/12 02:00 - CABRERA DE MAR - XAVIER ALEGRET
Diuen que l'empresa que tanca no torna a obrir, i que és teixit productiu que es perd, per
això és molt important avançar-se a aquestes situacions. Però no sempre és així.
L'empresa química Gralisa, de Cabrera de Mar, ha estat una excepció i ha tornat a obrir
després que l'ha comprat una altra companyia del seu mateix sector, l'anglesa Jarmac.
Gralisa, fabricant d'olis tècnics per a la indústria química, va tancar al 2009. “A f inal del
2008 hi va haver una caiguda molt intensa”, explica Jordi Artigas, gerent de l'empresa, i al
2009 va tancar a causa d'aquest daltabaix del negoci. Es tractava d'una de les empreses
del sector més antigues d'Europa, nascuda al 1983, i Jarmac, competidora de Gralisa, va
aprofitar l'oportunitat i va comprar-la fa uns mesos per expandir-se al sud d'Europa.
“Gràcies a Jarmac hem tingut continuïtat”, relata Artigas. Tant la fàbrica com els
treballadors són els mateixos, tot i que no tots. Gralisa havia arribat a tenir una vintena de
treballadors, i ara en té sis, quantitat que es preveu que augmenti a mesura que l'activitat i
el negoci de Jarmac a l'àrea mediterrània creixin. “Aquí es concentra molta activitat
química, estem molt ben posicionats per anat cap al sud d'Europa”, hi afegeix Artigas, per
explicar el que ha atret Jarmac de l'empresa de Cabrera de Mar.
No obstant això, l'empresa anglesa no va fer renéixer Gralisa sola. “Invest in Catalonia va
tutelar-ne el procés. Era una empresa que no coneixia el país i li va donar un punt de vista
institucional”, explica Jordi Artigas. Invest in Catalonia és l'àrea de promoció i atracció
d'inversions d'ACC1Ó, i una de les activitats a què es dedica és a buscar inversors per a
empreses catalanes que passen per situacions difícils. En aquest cas, Gralisa ja havia
tancat, de manera que el procés va ser l'invers: va detectar que Jarmac cercava un soci
al sud d'Europa i va buscar si a Catalunya hi podia trobar aquest soci, i el va trobar.
També el va ajudar a fer una dew diligence dels actius de Gralisa abans de la compra.
“Coneixem els inversors internacionals que s'estan movent, i es tracta de portar-los cap
aquí. L'objectiu és mantenir llocs de treball i teixit productiu”, explica Joan Josep Berbel,
director d'Invest in Catalonia, que admet que un cas com el de Gralisa, que ja havia tancat,
és un rara avis, i que “l'important és anticipar-se” al tancament de l'empresa. Així ho estan
fent amb una vintena de casos. Per exemple, actualment assessoren una companyia índia
que estudia comprar una empresa catalana de components, i fa poc va tutelar la compra del 51% d'Industrias Lasem per la japonesa
Nisshin Oillio. “Lassem no estava a punt de tancar però Nisshim l'està fent créixer”, hi afegeix Berbel.
“A mida de l'inversor”
Portar inversors per reflotar empreses catalanes no és l'única tasca d'Invest in Catalonia, ni tampoc la més important. Sí que la volen
augmentar, per la importància de no deixar morir teixit productiu, però és difícil. La activitat principal d'aquesta àrea d'acció del
departament d'Empresa i Ocupació és atraure inversions i “l'atenció continuada a les multinacionals amb operacions a Catalunya, que són
més de 5.000”, explica Berbel, amb tots els serveis possibles llevat de subvencions, que en època de retallades van a la baixa. En diu
“serveis especialitzats de consultoria de localització”. Busquen des de proveïdors a emplaçaments, i en negocien les condicions, així com
dels subministraments. A més, també busquen inversió, si fa falta, i no només de la Generalitat, sinó per la via que sigui. “No donem
subvenció, donem servei. Fem un paquet a mida de l'inversor”. Es tracta, en definitiva, de garantir que les multinacionals amb seu a
Catalunya no marxin i que, a més, quan han de triar on fan una inversió o fabriquen un producte nou, triïn la planta catalana i no les altres.
Invest in Catalonia treballa actualment amb 236 projectes d'inversió i bona part són d'aquest tipus. I amb força bons resultats: “Tenim una
ràtio d'èxit del 20%. Això demostra que Catalunya té potencial competitiu.” Berbel explica que la intenció és ampliar el nombre de
projectes, per a la qual cosa disposen de vint oficines d'ACC1Ó repartides per tot el món. El pressupost d'Invest in Catalonia és de
800.000 euros però “el retorn és molt més gran”, segons el seu director, que assegura que l'any passat es van crear 2.200 llocs de
treball i se'n van salvar 1.800 més gràcies a les inversions captades.
Darrerament, empreses com Ricoh, Fujitsu, Tech Data, Mecaplast i Continental han anunciat noves inversions a Catalunya, en què ha
mediat Invest in Catalonia. Ricoh ha creat 250 llocs de treball, Tech Data 400 i Continental fabricarà a la planta de Rubí el catalitzador de la
bateria per cotxe elèctric.
Darrera actualització ( Divendres, 15 de juny del 2012 10:25 )
Publicat a
L'Econòmic Catalunya 09-06-2012 Pàgina 22
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Com es m enja una f oca
1/ 1www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 8- ar t icles/ 553978- com - es- m enja- una- f oca. ht m l?t m pl=com pone…
0TweetTweet 0
anthony garner
1
Recomana-ho 0
Altres articles de l'autor
05/01/2013 Rifes d'estat
04/01/2013 Neu i Claret
Més articles ...
Notícies de ...
Cabrera de Mar Tarragona
Opinió
VUITS I NOUS
Com es menja una foca26/06/12 02:00 - MANUEL CUYÀS
Em trobo un amic arquitecte, li pregunto com va tot, i quan esperava una resposta
negativa i taciturna com la que em va donar fa un parell d'anys, em diu “molt bé”. Com se
sap, la crisi s'ha acarnissat en el sector de la construcció, molt culpable de la situació en
què ens trobem. Els seus professionals han vist aturada l'activitat, entre ells els
arquitectes. L'última vegada que havia trobat l'amic era un professional que no rebia
encàrrecs, que no exercia l'of ici, que no feia caixa. Què ha passat de llavors ençà?
M'explica que com que la gent segueix necessitant cases on viure que no siguin les
cases ara ja del tot inservibles que es van aixecar en l'època de l'eufòria, ell ha creat una
empresa que prescindeix d'intermediaris i converteix els clients en promotors. Busca els
terrenys, que han baixat molt de preu, dibuixa les cases i un equip tècnic fa que
s'aguantin. Ell i l'equip: cobren menys que abans? I tant, però qui no cobra menys que
abans?
Em diu: “Vols que t'expliqui un conte?” El conte que m'explica és una paràbola. “Els
arquitectes comencem a sortir del túnel al qual vam entrar al 2007. Només que un cop a
l'aire lliure ens hem trobat a Groenlàndia. Les tomaqueres que havíem carregat al cotxe no
ens serveixen de res. Tampoc serveix que ens vingui de gust un pollastre perquè a
Groenlàndia no hi ha pollastres. Com que bé hem de menjar, hem fet un forat al gel i hi hem
trobat aigua. Hem posat un esquer a l'extrem d'un f il i notem que piquen. Què serà? Un
lluç? Un llobarro? Estirem, i és una foca. Com es cuina una foca? Com es menja? Ara
estem aprenent a cuinar i menjar foques. M'has entès?” Em sembla que t'he entès
perfectament i trobo admirable un arquitecte amb aquesta capacitat de fabulació per
descriure els nous temps. Quants anys tens? “Quaranta-set. Els dos últims, viscuts del
sou de la dona mentre rumiava i invertia en la nova empresa.” Ara l'amic arquitecte fa
unes cases a Cabrera de Mar i unes altres a la part alta de Tarragona. “L'altre dia se'm va
oferir un lampista que em va venir a veure amb un Mercedes. També un pintor que em
demanava sis mil euros per pintar un pis. Els vaig aviar: torneu quan hàgiu arribat a
Groenlàndia.”
Darrera actualització ( Dimarts, 26 de juny del 2012 15:38 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 26-06-2012 Pàgina 18
El Punt Avui. Edició Nacional 26-06-2012 Pàgina 2
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: Car r ef our Cabr er a pr om ociona els pr oduct es cat alans
1/ 1elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 554743- car r ef our - cabr er a- pr om ociona- els- pr oduct es- cat alans. ht …
0TweetTweet 0
Imatge de l'acte de presentació
de la campanya per promocionar
els productes catalans a
Carrefour. Foto: CARREFOUR.
1
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Cabrera de Mar
Societat
MARESME
Carrefour Cabrera promociona els productes catalans27/06/12 17:16 - CABRERA DE MAR - REDACCIÓ
El centre comercial Carrefour de Cabrera de Mar va presentar dimarts la campanya de
promoció dels productes catalans que fa extensiva als 25 establiments que té repartits
per la geografia del país. A la campanya hi prenen part més de 73 empreses que
mostraran 170 productes com ara els vins de la DO Penedès, Priorat i Terra Alta, cava i
cervesa catalana, dolços, escalivada, anxoves i embotits, entre d'altres. Fonts de
Carrefour defensen la iniciativa com la voluntat de l'empresa de donar suport al producte
català. En aquest sentit, l'any passat va fer compres a més de 1617 entitats catalanes per
més de 2.000 milions.
Darrera actualització ( Dimecres, 27 de juny del 2012 17:16 )
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: G r eenpeace diu que s'han m algast at 78 m ilions a les plat ges
1/ 1elpunt avui. cat / not icia/ …/ 559524- gr eenpeace- diu- que- shan- m algast at - 78- m ilions- a- les- plat ges. ht m l…
0TweetTweet 0
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Barcelona Cabrera de Mar
Medi ambient
MEDI AMBIENT
Greenpeace diu que s'han malgastat 78 milions a les platgesConsidera inútil haver-ne destinat 33 a evitar la pèrdua de sorra a Barcelona
13/07/12 02:00 - BARCELONA - REDACCIÓ
L'organització ecologista Greenpeace considera malbaratats els 78 milions que s'han
destinat, com a mínim l'últim quinquenni, a la regeneració de platges i a la reconstrucció de
passeigs marítims a Catalunya. En la presentació de l'informe Destrucció a tota costa
2012, la delegada a Catalunya, Ana Rosa Martínez, critica la inversió de 33 milions en la
barrera de davant de la costa de Barcelona perquè la sorra no se'n vagi cada hivern, un
esforç que ha qualif icat d'“inútil” i “excessiu”. Martínez ha assegurat que entre el 2005 i el
2010 la regeneració de les platges del Maresme ha costat 23 milions i ha recordat el cas
de la platja de Cabrera de Mar, en què s'ha anat abocant sorra durant aquests anys per
regenerar-la i que ha passat de tenir 2,9 quilòmetres a 500 metres. Greenpeace proposa
que es cobri una ecotaxa a hotels de quatre i cinc estrelles, vaixells de creuer i
submarinistes que facin mal ús de les costes.
Darrera actualització ( Divendres, 13 de juliol del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 13-07-2012 Pàgina 50
El Punt Avui. Edició Nacional 13-07-2012 Pàgina 26
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: El M ar esm e pr epar a la t er cer a m ar xa per la independència
1/ 1elpunt avui. cat / not icia/ …/ 562785- el- m ar esm e- pr epar a- la- t er cer a- m ar xa- per - la- independencia. ht m l?t …
0TweetTweet 0
Calella va penjar l'abril passat
una estelada sota el far. Foto:
T.M.
1
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Vilassar de Dalt Vilassar de Mar
Sant Pol de Mar Premià de Dalt
Malgrat de Mar Canet de Mar
Palafolls Barcelona Calella Cabrils
Lleida
Política
MARESME
El Maresme prepara la tercera marxa per la independènciaCanet, Sant Pol i Calella conviden als ciutadans a caminar cap a l'Estat propi dissabte
Els tres alcaldes, de CiU, prendran part de la iniciativa que acabarà amb una sardinada i nit marinera
25/07/12 19:33 - CANET DE MAR - TERESA MÁRQUEZ
La marxa cap a la independència, el moviment que va començar el 30 de juny a Lleida
promogut per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que s'ha escampat arreu del territori,
repeteix al Maresme. Després de les bones experiències dels passats dies 15 –Santa
Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera– i 21 –Cabrera de Mar, Vilassar de Mar,
Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Premià de Mar– aquest dissabte correspon el
torn als municipis de Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Calella. Segons informen els
organitzadors la trobada, amb un autèntic caire festiu, es farà al passeig de mar de Canet,
davant de l'estàtua del Neptú i iniciarà el seu recorregut cap a Calella, on f inalitzarà a la
piscina municipal.
A cadascun dels municipis hi prendrà part l'alcalde corresponent que rebrà de mans dels
assistents el manifest a favor d'un procés per assolir la independència de Catalunya. Com
a tret distintiu de la tercera marxa hi haurà un participant, en James Manresa, que farà el
recorregut nedant i dibuixarà una estelada a l'aigua que es podrà veure per Google Earth.
Els responsables auguren una bona participació sobretot arrel dels darrers
esdeveniments polítics i econòmics que s'han viscut a Catalunya “i que han revifat encara
més la necessitat urgent de disposar d'un estat català propi”. La jornada acabarà amb una
sardinada i nit marinera al passeig Manuel Puigvert de Calella. Les diferents marxes per la
independència que es fan a Catalunya culminaran amb la gran concentració prevista pel
proper 11 de setembre a Barcelona.
Darrera actualització ( Dimecres, 25 de juliol del 2012 19:33 )
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: La par ella invencible
1/ 1www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 19- cult ur a/ 563469- la- par ella- invencible. ht m l?t m pl=com ponent &…
0TweetTweet 0
Recomana-ho 0
Un documental deixarà
constància de la feina de Sant
Andreu Jazz Band, a la tardor
Notícies de ...
Sant Feliu de Guíxols Cabrera de Mar
Cambrils Viladrau Gualta Bolvir
Roses Bescanó
Cultura
La parella invencibleAndrea Motis i Joan Chamorro, que avui actuen al Festival de la Porta Ferrada, reviuen un altre estiu d'activitatintensa abans de marxar al setembre al Brasil
28/07/12 02:00 - BARCELONA - GUILLEM VIDAL
No hauran estat una f lor d'estiu. El seu calendari d'actuacions mostra que, almenys, haurà
estat una f lor de dos estius, tot i que el de Joan Chamorro i Andrea Motis –que no arribarà
a la majoria d'edat f ins l'any vinent–, més enllà de ser el tàndem de moda del jazz a
Catalunya, s'entreveu com a una coalició amb grans perspectives de futur. “En el grup hi
ha bona energia, tenim molts projectes i, tot això, ens fa tirar endavant”, manifesta
Chamorro, al mateix temps que admet que han hagut de dosif icar el seu èxit. “Ens han
ofert contractes en grans discogràfiques i ens han vingut a buscar per tocar en grans
festivals que no són de jazz... però no és el moment”, sosté Chamorro. “L'Andrea ha de
tenir temps per poder anar al cine amb les seves amigues, o senzillament temps per no fer
res; triem només els projectes que sabem que faran créixer el grup”, hi afegeix. “No
podem fer tot el que volem, ja que tenim molt clar que hem de tenir temps per a nosaltres”,
hi insisteix Motis, amb cada cop més pes, segons el mateix Chamorro, en les decisions del
grup. “Abans ho decidia tot jo, però ara ja ni ho vull ni puc, ja que ella té caràcter i sap el
què vol”, afirma el saxofonista. “Anem creixent”, diu la cantant i trompetista. “Jo al principi
era molt tímida, però quan veus que la cosa funciona comences a perdre pors”, conclou.
“El projecte es va consolidant, i no pas en termes d'èxit, sinó musicals; les idees que
aporta l'Andrea sobre les improvisacions són cada cop més interessants; canta amb més
solidesa, d'una manera més jazzy, i cada dia juga millor amb les melodies”, explica Chamorro. “Estic segur, a més, que serà una gran
instrumentista”, vaticina.
El grup de Chamorro i Motis compartirà programa amb la Locomotora Negra avui al Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.
Demà se'ls espera a Gualta i, durant la primera quinzena d'agost, a Cabrera de Mar, Roses, Xàbia, Bolvir, Cambrils, Viladrau i Prades. Fa
uns dies, en la seva primera excursió fora de l'Estat espanyol, van visitar Suïssa i, per setembre, tenen subratllada a l'agenda una sèrie
d'actuacions al Brasil. De tornada, Motis cursarà segon de batxillerat: “Durant l'any només toquem els caps de setmana; no vull que es
barregin les dues coses, i, si tot va bé, l'any vinent estudiaré al Taller de Músics.” A la tardor, f inalment, s'estrenarà un documental que
deixarà constància de la feina al llarg de tot un any de Chamorro al capdavant de la Sant Andreu Jazz Band, amb Motis i la resta de grans
promeses del jazz a Catalunya.
Darrera actualització ( Dissabte, 28 de juliol del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 28-07-2012 Pàgina 48
El Punt Avui. Edició Nacional 28-07-2012 Pàgina 32
LUNES, 20 AGOSTO 2012 E C O N O M Í A LAVANGUARDIA 47
]Ni la inminente subida del IVAhan animado las ventas de productostextiles. Así lo afirma el presidentede la Asociación Empresarial delComercio Textil y Complementos(Acotex), Borja Oria, que dijo que “lagente prefiere comprar otros produc-tos que serán más caros y, sobre to-
do, porque la mayoría de las tiendasde ropa va a intentar absorber el au-mento para que no se refleje en losprecios”. Oria criticó la subida delIVA del 18% al 21% y opinó que noconseguirá los fines recaudatoriosque persigue “porque va a reducir elconsumo”. Acotex calcula que las
ventas en periodos de rebajas ronda-rán los 3.500 millones de euros en el2012, según las cifras que maneja, apesar de que aún no dispone de da-tos cerrados sobre las rebajas de vera-no. El presidente de Acotex elogiólos ejemplos de Inditex y Mango yexplicó que la crisis ha provocadoque las ventas de ropa se concentrenen las rebajas tanto de invierno comode verano. Oria destacó que en el2006, antes del inicio de la crisis, lafacturación de las rebajas suponía el25% del total, “y ahora es probableque alcance el 40%”. / Europa Press
Acotexdice que lamayoría detiendas absorberá el alza del IVA
XAVIER GÓMEZ / ARCHIVO
Rebajas en el centro comercial La Maquinista
AINTZANE GASTESIBarcelona
La cadena de supermercadosAldi implantará a partir de octu-bre el nuevo sistema de forma-ción dual para sus nuevos em-pleados, un formato que impor-ta elmodelo alemán y que impli-ca compaginar una jornada la-boral reducida con horas de es-tudios reglados. Según han in-formado fuentes de la cadena,este tipo de formación se mate-rializa en un contrato indefini-do a jornada completa para em-pleadosmayores de 18 años quetengan el bachillerato. El traba-jador tendrá un horario laboralde 24 horas, sobre el que calcu-lará su salario, y las 16 horas res-tantes se dedicarán a la enseñan-za, según explican fuentes de laempresa.La formación, de 3.600 ho-
ras, está homologada por la Ge-neralitat y forma parte del pro-grama de Formación Profesio-nalDual que se estrena el próxi-mo curso y en el que participannumerosas empresas catalanas.Aldi será una de las primeras enponer en marcha el programa,que en su caso, incluye la asigna-tura de alemán y también estáhomologado por el sistema edu-cativo germano. “Creemos queel sistema alemán puede darbuenos resultados e impulsar elempleo entre los jóvenes, que
además dispondrán de una for-mación”, apuntan desde Aldi.Los empleados de este progra-ma se incorporan a puestos co-mo cajeros o mozos de alma-cén, pero desde la empresa indi-can que el objetivo es formarprofesionales para sus estableci-mientos que pueden alcanzarsalarios de hasta 40.000 eurosanuales como jefe de tienda.En su caso, la formación será
impartida por Aset, una institu-ción hispano-alemana de ense-
ñanza técnica, que elabora elplan de estudios de acuerdocon las directrices del Departa-ment d’Ensenyament de la Ge-
neralitat, que ha optado por in-corporar el modelo dual “porlos buenos resultados obteni-dos en Alemania”.Aldi cuenta con 250 estableci-
mientos en España y en breveabrirá el número 50 en Catalu-nya. Cada establecimiento, de-pendiendo del tamaño, precisade entre 15 y 20 empleados. Elprimer curso, la compañía cal-cula que empezarán el progra-ma de dos años entre 30 y 40personas.c
GIRONA Europa Press
Haribo España quiere expandirsus mercados y estudia iniciar laexportación en países de Lati-noamérica, como Brasil, Colom-bia y Perú, algo que el fabricantede ositos de goma se propone ahacer amedio plazo. Según fuen-tes de la empresa, otro de los re-tos de la compañía es duplicar lasuperficie de la fábrica en Corne-llà del Terri (Girona), la primerafactoría que tuvo el grupo en Es-paña y que emplea actualmente a400 personas.Desde esa planta, abierta en
1995 y dedicada a la producciónde caramelos de goma y geles dul-ces, Haribo exporta a todos lospaíses de la Unión Europea, Ru-sia, Turquía, Suiza, Estados Uni-dos, Latinoamérica y Angola. Ac-tualmente Haribo, que cuentacon 6.000 empleados y 15 plantasde producción, tiene filial propiaen 21 países. En España, el grupodistribuye caramelos de goma, re-galiz, geles dulces y marshma-llow (nubes) bajo la marca Hari-bo Chamallows, y caramelo mas-ticable bajo la marca Maoam.Los primeros ositos de goma
del mundo son de Haribo y esteaño cumplen su 90.º aniversario.Cada año se fabrican en Españamás de 600 millones de ositos degoma Haribo, un grupo que es lí-der en España con un 25,1% departicipación de mercado de ca-ramelo blando.c
COMERCIO TEXTIL
PEDRO CATENA / ARCHIVO
Supermercado de Aldi en la localidad de Cabrera de Mar
ENLÍNEA
El contrato combina24 horas semanalesde jornada laboraly las 16 restantes deestudios en el aula
Aldi implanta enCatalunya elmodelodual alemánde formaciónLos empleados compaginarán trabajo y estudios reglados durante dos años
ALQUILER DE OFICINASPLAZA FRANCESC MACIÀ
*Alquiler de oficinas de Alto Standing*Torre Barcelona*Todos los servicios*Desde 200 hasta 600 m2
Interesados llamar al Telf.
93 344 42 71de 9h a 14hde 16h a 19h
Horario:
!#$'(' ()$&$!"%'Ajuntament de BarcelonaGERÈNCIAD’HÀBITATURBÀ
ANUNCID’APROVACIÓ DEFINITIVAExp. núm. 12PL15979.El Plenari del Consell Municipal, en sessió cele-
brada el 25 de juliol de 2012, adoptà el següentacord:
Aprovar definitivament, de conformitat amb l'arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana per a l’ordenació volumètrica dela parcel.la situada al carrer d’Alt de Gironella,núm. 32, promogut pel Sr. Guillermo Barri Solde-vila, amb les modificacions a què fa referència l’in-forme de la Direcció de Serveis de Planejament,que consta a l’expedient i a efectes de motivaciós’incorpora a aquest acord.
Contra aquest acord que és definitiu en via admi-nistrativa, es pot interposar recurs contenciós ad-ministratiu davant la Sala del Contenciós Adminis-tratiu del Tribunal Superior de Justícia de Cata-l l i i d d dlunya en el termini de dos mesos a comptar des
Ajuntament de BarcelonaGERÈNCIAD’HÀBITATURBÀ
ANUNCID’APROVACIÓ DEFINITIVAExp. núm. 12PL15999.El Plenari del Consell Municipal, en sessió cele-
brada el 25 de juliol de 2012, adoptà el següent
j p g
Aprovar definitivament, de conformitat amb l'arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic per a l’ordenació volumètricade la parcel.la situada als carrers dels Comtes deBell-lloc, núm. 86, promogut pel Consorci d’Educa-ció de Barcelona.
Contra aquest acord que és definitiu en via admi-nistrativa, es pot interposar recurs contenciós ad-ministratiu davant la Sala del Contenciós Adminis-tratiu del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya en el termini de dos mesos a comptar desdel dia següent a aquesta publicació. No obstant,se’n pot interposar qualsevol altre recurs que esconsideri convenient.
L’esmentat document podrà consultar-se en elDepartament d’Informació i Documentació (Av. Dia-gonal, núm. 230, planta segona). Horari d’atencióal públic: consultar-lo en el lloc www.bcn.cat/urbanisme, clickant “informació pública”, i/o en la ma-teixa web d’urbanisme, als efectes de l’art. 17.3del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Barcelona, 6 d’agost de 2012. – El secretarigeneral accidental, Xavier Sánchez i Just.acord:
del dia següent a aquesta publicació. No obstant,se’n pot interposar qualsevol altre recurs que esconsideri convenient.
L’esmentat document podrà consultar-se en elDepartament d’Informació iDocumentació (Av.Dia-gonal, núm. 230, planta segona). Horari d’atencióal públic: consultar-lo en el lloc www.bcn.cat/urbanisme, clickant “informació pública”, i/o en la ma-teixa web d’urbanisme, als efectes de l’art. 17.3del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Barcelona, 6 d’agost de 2012. – El secretarigeneral accidental, Xavier Sánchez i Just.
Haribo sopesaduplicar lacapacidadde suplantadeGironaamedioplazo
EMPRENDEDORES
TU ACCIÓN ES VITAL.902 330 331WWW.INTERMONOXFAM.ORG
14 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N MARTES, 21 AGOSTO 2012
Las precauciones seránpocas. Nunca pensamos enlo que cuesta encender unabarbacoa y lo fácil que sequema un bosque.
Incendio 18/08/12 en#SantVicenç, #bombersactuaron de forma rápida yefectiva. El principalproblema es el pirómano.
Falta prevención y multasseverísimas contracausantes de incendios. Notodo son los recortes.
Per contestar això #enuntuitno calen 150 caràcters. Laresposta es no. No són elsmitjans, el que cal eseducació.
Por muchas medidas que setomen, si va el típico salvajee incívico y tira una colilla,contra eso es imposibleluchar.@BernabeRuffo
@Sebasmaspons
@Esther_84_12
@Nacho_ad
@omarlaarbi
Sebastian MasponsSant Celoni
Esther Ruisanchez
NachoBarcelona
Omar Laarbi Lombas
Bernabé RuffoBarcelona
m Chantaje de ETAm ETA ha hecho un perversouso propagandístico del caso conla huelga de hambre de más dedos centenares de presos: si el Go-bierno no accedía, se le acusabade encarnizamiento y, si liberabaal preso, la banda se adjudicabael éxito. Por ello, es necesarioque la liberación de Uribetxebe-rria no ponga punto final a estahistoria. Es importante mostrarque el mundo etarra hace bande-ra de un asesino de particularcrueldad que, una vez detenido,quiso dejarmorir de hambre aOr-tegaLara, antes que facilitar su lo-calización. Pienso que el arrepen-timiento, la voluntad de repara-ción y la colaboración con la justi-cia deben ser la llave para cual-quier beneficio personal.De lo contrario, el núcleo duro
de la banda mantendrá el controlsobre los presos.
SUSO DO MADRIDA Coruña
m Accions de Bankiam A causa del fet de la revalora-ció del preu de les accions deBan-kia de fa uns dies, el FROB vaemetre un comunicat que deiaque els accionistes deBankia hau-rien d’assumir-ne bona part deles pèrdues que tingués. A mi,se’m passen pel cap dues pregun-tes. ¿És lògic que els accionistesque van invertir els seus diners aBankia hagin d’assumir aquestespèrdues segures quan, en el seumoment, les dades que conteniael fullet explicatiu que reflectiala situació de l’entitat no eren deltot certes? ¿I què en diem delsconvidats a ser accionistes, totsaquells impositors de les dife-rents entitats que componenBan-kia i que tenien les famoses prefe-rents que, per no perdre del totels seus estalvis, els van convertiren accions?Mentrestant, els gestors i alts
professionals els van gratificantper la seva feina “ben feta”. Quinpaís!
JOAN RODON I CARBONELLSubscriptorCabrera de Mar
m Els viatges de Rajoym Una manera de distreure’sdel nostre problema quotidià, lacrisi, consisteix a fixar l’atencióen altres qüestions, per exemple,la geopolítica. Llegir entre líniesl’agenda de viatges del presidentdel Govern espanyol pot ser unexercici ben distret. En els prò-xims dos mesos, visita, lògica-ment, cinc capitals europees, pe-rò també una d’africana, Rabat, iuna altra d’asiàtica, Ankara.Ens ve a la memòria l’aliança
de civilitzacions de Zapatero quedonàvem com a obsoleta, peròque els Estats Units tenen benpresent. Opino queObama té fixa-da una determinada deriva histò-rica a la península Ibèrica, la depont mediador entre el món mu-sulmà i Occident, entre l’islam i elcristianisme, amb un paper im-portant entre el món àrab il’OTAN, entre Palestina i Israel.També opino que el Govern cata-là faria bé de no quedar-se almar-ge d’aquesta estratègia, protago-nisme que ens proporcionariauna posició favorable en un futur.Andrea Riccardi, ministre de
Cooperació Internacional delGo-vern italià i fundador de laComu-
nitat de Sant Egidi, ha dit sobre laconvivència entre cristians i mu-sulmans: “Al món hi ha més demil milions de musulmans, viuenentre nosaltres, a les nostres ciu-tats, ens hi hem d’entendre”.
JAUME VALLÈS MUNTADASSant Adrià de Besòs
m Fútbol con prudenciam Regresa la Liga. Un año más,empezará la batalla en el campoy fuera de él. Consciente de ello,
me gustaría pasar por los periódi-cos como una voz que pide, des-de lo más interior del corazón,prudencia. Muchos niños amanel deporte del balón. Muchos delBarça, otros tantos del Madrid.Los dos equipos conmás seguido-res deben ser los abanderados enmostrar ese saber estar a los ni-ños. Deben ser ejemplo para quelos niños respeten a sus rivales ycomprendan los valores que pue-den aprender del deporte. Sin ol-vidar el papel de losmedios de co-
municación, los cuales deberíanpensar que no todo vale para ven-der u obtener esas audienciasque los hacen líderes.
DAVID CREUS CARRASCOMollet del Vallès
m Sagrada Famíliam He llegit que la Cambra deComerç de Monzai Brianza (Ità-lia) va fer unes valoracions de totun seguit d’edificis monumentalsd’arreu del món, entre ells la Sa-
grada Família de Barcelona, valo-rant-la en 90.366 milions d’euros(“La marca Sagrada Família estàvalorada en 90.366milions”,Viu-re a l’estiu, 18/VIII/2012).El temple de la Sagrada Famí-
lia no es pot valorar solament entermesmaterials, ja que també téun seguit de valors afegits incal-culables, com és el qui, com i perquè es va dissenyar fa més decent anys; la manera com s’hananat finançant les obres de cons-trucció. Perquè per Barcelona iper Catalunya té un valor incom-mensurable i no diguemel que re-presenta com a centre espirituala nivell mundial. Per tot això,penso que és inacceptable posarvalor a un temple monumentalambgran simbolisme i espirituali-tat extraordinària.
FRANCESC POMÉS I ROCASant Pol de Mar
m MNAC i territorim Davant delmovimentmedià-tic sorgit arran del canvi de nomdel Museu Nacional d’Art de Ca-talunya (MNAC) (“El canvi denomdelMNAC, polèmic”, Cultu-ra, 11/VIII/2012), no me n’he po-gut estar d’enviar aquest articleprocurant deixar palesa una opi-nió que, alhora, la fan seva uncontingent considerable de la po-blació catalana.Certament, és innegable la
puixança i l’enorme potencialque suposa la ciutat de Barcelonaen multitud d’àmbits. Tanma-teix, seria un error candent el fetde canviar el nom del MNAC perun onnomés figurés en la nomen-clatura de l’ens de la ciutat deBarcelona. Seguint aquesta línia,el museu alberga peces brillantsd’arreu del nostre país. Hi ha unmunt d’exemples: al PalauNacio-nal descansa el retaule de la Ma-re deDéudels Àngels, obra de Pe-re Serra i joia del gòtic català pro-vinent de la catedral de Tortosa.Altrament, també s’hi troba totun seguit de romànic.Sense més preàmbuls, el que
vinc a dir és que el mer canvi denom podria acabar traduint-seen un desacatament a l’aportacióartística de tants llocs de la geo-grafia nacional, revifant altre copel centralisme i el menyspreu te-rritorial històricament present ales nostres terres.
PAU CLADELLES GRAUTortosa
m Nens sense correfocm Aquesta setmana són les fes-tes de Sants, un barri on l’associa-cionisme és important i on les en-titats participen i en són part acti-va. Però aquest any, si no hi hacanvis d’última hora, els nensd’una de les colles de diables delbarri es quedaran sense poderparticipar en el correfoc infantil.El motiu: la colla organitzadora,Guspires de Sants, en un gest deprepotència i menyspreu pel seupropi barri i per a les altres enti-tats, ha ignorat els Socarrimatsde l’Infern per tal de no permetrela seva participació.No entenem compoden deixar
fora un grup de nens en un actedel seu propi barri, subvencionatper l’Ajuntament, sense cap me-na d’explicació raonable. Aixípassa de ser un acte del i per albarri a ser un acte només per albenefici de la colla organitzado-ra, ja que, amb la callada per res-
L O M Á S V I S T O E N L A V A N G U A R D I A . C OM
69%
27%
4%
Sí
No
Ns
Han opinado 1.848 personasHasta las 21.00 horas
13.543 Muere Tony Scott. El responsable de cintascomo Top Gun (1986) y Marea Roja (1995) fallece traslanzarse desde un puente sobre el puerto de Los Ángeles.
¿El aumentodel costede la gasolinaincrementará el usode transportepúblico?
14.905 La involución autonómica suma apoyos alamparo de la crisis. Uno de cada cinco españoles, comoen 1985, rechaza hoy el Estado autonómico.
¿CREES SUFICIENTES LASMEDIDAS ANTIINCEN-DIOS? #enuntuit
18.398 Una madre fue hallada muerta poco des-pués de hacerse pública la batalla legal con un príncipede Arabia Saudí por la custodia de su hija Haya.
L A F O T O D E L L E C T O R
E L C O N T A D O R
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. [email protected]
LA PREGUNTA DE MAÑANA
La retransmisión en directode los partidos de la liga BBVA–Barça-Real Sociedad por Da-vid Juárez (44.905 visitas) yReal Madrid-Valencia por Iña-ki Pardo Torregrosa (19.596visitas)– son lo más visto.
Los lectores pueden enviar sus fotografías a [email protected]. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar ladirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.
TIJERAS LEJANAS. Ni de vacaciones uno puede olvidarse de los recortes. “Passejant perMoscou hem trobat això. No sé què vol dir, però el símil amb les retallades que patimaquí és evident”, afirma Manel Turull.
¿Aprueba la medida deeliminar los aparcamientosgratuitos?
CARTASDELOSLECTORES
64.501 visitas
DIMARTS, 28 AGOST 2012 LAVANGUARDIA 27
Barcelona ciutat
Mecal Kids. Tancament del cicle decurtmetratges infantils amb la projec-ció de diverses pel·lícules d’anima-ció: Espagueti Western, Cordills d’or,La nena que només tenia una orella iTadeo Jones.Espai del Teatre del Poble Espanyol.Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 13(12.30 hores). Inclòs en el preu d’en-trada al recinte. www.mecalbcn.org
La Guerra Civil a Barcelona. Revolució ibombardeigs. Itinerari des del Museud’Història de Barcelona fins al refugi307 en el context de la Segona Repú-blica i l’inici de la guerra.MUHBA Plaça del Rei (de 18.30 a20.30 hores). 6 euros. Imprescindiblereserva prèvia al 932 562 122 o [email protected]
Palau 30’. El saxofonista Llibert For-tuny presenta el seu espectacle I decop... sol dins de la programació dela cinquena setmana del San MiguelMas i Mas.Sala d’assaig de l’Orfeó Català. Palaude la Música, 4. (18.30, 19.30,20.30). 8 euros.
Cinema al CaixaForum. Projecció deldocumental ¿Cuánto pesa su edifi-cio, Sr. Forster? que narra la històriad’un dels arquitectes més populars iemblemàtics del segle XX.CaixaForum. Av. Francesc Ferrer i Guàr-dia (19 hores) 3 euros.
Biblioteques de Barcelona. Taller decreació per a nens titulat Coneix elsvikings i la seva escriptura rúnica acàrrec de Pere Aubanell.Biblioteca Poblenou-Manuel Arranza.Joncar, 35 (19 horas). Entrada gra-tuïta.
El misteri de la cançó. Concert amb lasoprano Júlia Farrés-Llonguerasacompanyada del pianista StanislavAngelov en la interpretació d’obresde Ravel, Fauré, Toldrà i Brahms, en-tre d’altres. Festival SanMiguel Mas iMas.Museu d’Història de Catalunya. Plaçadel Rei, s/n (19, 20 i 21 hores). 6euros.
Estiu a l’Ateneu Barcelonès. Concert
amb el Quartet Renaixement i la pia-nista Melani Mestre. Tocaran obresde Cervelló, Forns i Cassadó, entred’altres.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19.30hores). 12 euros. Estudiants i jubilats,8 euros.
Jamboree. Concert homenatge a Shir-ley Horn amb la cantant Carme Cane-la i el pianista Albert Bover, que inter-pretaran les obres més emblemàti-ques d’aquesta prestigiosa cantantde jazz.Jamboree jazz club. Plaça Reial, 17(20 i 22 hores). 10 euros web, 12 pertaquilla. Més informació a www.ma-simas.com
Barcelona
CABRERA DE MAR (Maresme)XIV Curs d’orgue del Maresme. Con-cert inaugural que comptarà amb elsorganistes Montserrat Torrent i Gui-do Iottil i el violinista Nuno Mendes.Obres de J. Cabanilles, J. Elies, D. Zi-poli i P. Rabassa.Església parroquial de Cabrera deMar. Plaça de l’Església, 4 (20 hores).Entrada lliure.
PINEDA DE MAR (Maresme)Festival Arts d’Estiu de Pineda deMar.Tancament de la segona edició d’a-quest festival amb l’espectacle del’actor i humorista Leo Harlem.Escola Sant Jordi. C. Jaume Balmes(21 hores).
SITGES (Garraf)Sitgestiu 2012. Concert Jazz en eljardí del Romàntic a càrrec del grupRetrio: Òscar Ferret, piano; Joan Pi-nós, contrabaix; Josep Pinyu Martí,bateria.Museu Romàntic Can Llopis. Sant Gau-denci, 1 (20 hores).
Girona
RIBES DE FRESER (Ripollès)Visita guiada dels nans de Ribes.Visitaper donar a conèixer els principals re-cursos patrimonials de Ribes deFreser organitzat pel grup Ruris Ama-tores.Oficina de Turisme de la Vall de Ribes(10 i 17 hores). 5 euros. www.vallderibes.cat
SÍLVIA OLLERGirona
E l pintor JordiMarsal (Mon-tesquiu, 1962) ex-posa a la Bisbald’Empordà una
cinquantena d’obres que fanun repàs per la seva fecundacarrera artística, caracterit-zada per un peculiar estilbasat en la tècnica del clar-obscur.Els quadres inclouen for-
mats i temàtiques molt va-riades, encara que predomi-nen els retrats. “M’inspiro en
fotos antigues.M’agrada l’aire de-cadent que des-prenen”, afirmal’artista, autor dela portada de l’úl-timVanguardiaDossier,dedi-cat a Mèxic.Una decadència reforçada
per l’emplaçament de l’expo-sició, l’antiga fàbrica manu-facturera de suro de la Bisbal.Un edifici del segle XIX quees va fer servir antigamentcom a farinadora i fàbrica dexocolata per acabar conver-tint-se en un espai artístic,gestionat actualment per l’an-
tiquari Xavier Ro-ca. A part dels re-trats de personat-ges antics, l’expo-sició reuneix re-trats d’animals (ri-noceronts, lleons,gossos…) que for-men part de la sè-rie Zoo així comobres centradesen el món de lamàgia de princi-pis del segle XX.La mostra, titu-
lada Clarobscur,és alhora una de-claració de princi-pis. “La vida ésfosca però sem-pre hi ha un puntd’esperança, dellum”, afirmaaquest llicenciaten Belles Arts perla Universitat deBarcelona que harealitzat mésd’una quinzenad’exposicions in-dividuals en ciu-tats com Barcelo-na, Madrid o Ei-vissa, i que ha par-ticipat en més detrenta exposici-ons col·lectives.
En la cinquantena d’obresque s’exposen a la Bisbal–que abasten des de l’any1995 fins a l’actualitat– Mar-sal fa servir una tècnica mix-ta sobre tela i fusta. Pintaamb acrílics, als quals des-prés dóna una capa de betumde Judea per finalment pin-tar-hi a sobre amb olis. Elpreu de les obres oscil·la en-tre els 200 i els 2.000 euros.c
Els inicis dela màgia alsegle XX ésun dels temesrecurrents deJordi Marsal
E-mail: [email protected] x Correu: Diagonal, 477, 7a. (08036) Barcelona
TELÈFONSÚTILS
Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Serveis Funeraris Integrals .. 902-230-238
]El pintor Jordi Marsal exposa a la Bisbal d’Empordà una cinquante-na d’obres que recorren tota la seva trajectòria artística, entre lesquals predominen els retrats de personatges antics, d’animals i diver-ses obres inspirades en el món de la màgia. L’artista fa servir unatècnica mixta sobre tela i fusta.
Fàbrica Manufactura SuroSis d’Octubre, 34Bisbal d’Empordà
Fins al 30 de setembreDe dilluns a diumenge, 18-21 h
Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59
AGENDA
Guàrdia Urbana ................................ 092Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505
Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Mossos d'Esquadra .......................... 088
Lamàgiade la foscor i la llum
Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Servei d'Urgències Mèdiques ............. 061Emergències .................................... 112
DOMINGO, 23 SEPTIEMBRE 2012 LAVANGUARDIA 63
Barcelona ciudad
Festes de la Mercè. Hasta mañanaBarcelona celebra su fiesta mayorcon un gran número de actividadespara todo elmundo. Entre otras, mu-chas instituciones celebran jornadasde puertas abiertas, como el Palaude Capitania, sede de la InspecciónGeneral del Ejército, donde ademásde la visita al palacio se puede ver laexposición Prendas de cabeza de lasFuerzas Armadas y la Guardia Civil(hoy y mañana de 10 a 14.30 h, pa-seo Colom, 14).Programa: merce.bcn.cat
Festival BAM. El festival finaliza hoysu edición número veinte con un pro-grama de música alternativa llenode propuestas interesantes.Programa: www.bcn.cat/bam
XI Festival Àsia. Hasta mañana se ce-lebra este festival. La plaza de la Cate-dral, la plaza de los Àngels, la plazaJoan Coromines y el CCCB serán losescenarios de esta cita con la culturaasiática. www.festivalasia.es
L’Hora del Jazz. Memorial TeteMonto-liu. Concierto de Step The Next (12horas) y del Gnaposs Trio (13 h).Plaza de la Vila. Gratuitos.
Perú más cerca de ti. Primer festivalperuano conmúsica, danzas y gastro-nomía. 5 euros.Cotxeres de Sants. Carretera de Sants,79 (a partir de las 13 horas).
Humitat relativa. Narración de cuen-tos eróticos a cargo de Núria Uroz.La Casa dels Contes. Ramón y Cajal,35 (20 horas). 7 euros.
Barcelona
CALAF (Anoia)1a Mostra de Teatre. Representaciónde la divertida comedia de AnthonyNeilson, Mentiders, a cargo del gru-po de teatro Faltagent, de Fonollosa.Casal de Calaf (18 horas). 5 euros.
CALELLA (Maresme)Festa major. Dentro de las fiestas elCor Harmonia Calellenc ofrece la ga-la lírica Tres tenors, con los tenoresSalvador Carbó, Carles Cosías y Al-
bert Deprius, acompañados al pianopor Ricardo Estrada. 5 euros.Camí de la Platja (18 h).
GRANOLLERS (Vallès Oriental)LaMúsica del Cel.Dentro de este ciclose ofrece el concierto Vivaldi V.O. enel que el Cor Vivaldi-Petits Cantors deCatalunya, el coro infantil Amics dela Unió y la Orquestra de Cambra deGranollers, dirigidos por Òscar Boa-da, interpretan elMagnificat y el Glò-ria, de Antonio Vivaldi. 10 euros.Iglesia de Sant Esteve (18 horas).
ÒDENA (Anoia)Fira de la Vinyala. Esta mañana se ce-lebra esta jornada gastronómica de-dicada a la vinyala, la variedad de ca-racol más apreciada culinariamenteen Òdena y en la comarca.Plaza Major (de 10 a 15 horas).www.firadelavinyala.cat
PREMIÀ DE MAR (Maresme)La vil·la romana de Can Ferrerons.Con-ferencia a cargo de los arqueólogosRamon Coll y Josep Font.Museu de l’Estampació. Joan XXIII,2-8 (12 horas).
VIC (Osona)Jazz. Concierto a cargo de la cantan-te Annabeth McNamara, de padresirlandeses pero nacida en EstadosUnidos.Terraza de la Jazz Cava. Plaza del Car-bó (19 horas). Entrada gratuita.
Lleida
VILAGRASSA (Urgell)IX Fira de l’ametlla. A lo largo de todala jornada habrá un mercado de pro-ductos agroalimentarios de las co-marcas de Lleida, un mercado de ar-tesanos, actividades infantiles, unamuestra de oficios ymuchas otras ac-tividades.Calles. www.vilagrassa.cat
Tarragona
CAMBRILS (Baix Camp)Diumenges al teatre. Inicio de este ci-clo con Raspall, un cuento para ni-ños, de Pere Calders, interpretadopor Teatre Nu. 4 euros.Teatro del Casal Parroquial. Pl. de laEsglésia de Sant Pere, Puerto (18 h).
MARTA PEDRICOMataró
D e los romanos quehabitaron en terri-torio catalán hanquedado múlti-
ples e impresionantes vesti-gios. Quizá las huellas que de-
jaron en la líneacostera cercana aBarcelona, entreel río Llobregat yla Tordera, nosean lasmás cono-cidas, pero no carecen de in-terés. Para reivindicar el pa-trimonio que los romanos de-jaron en el bajo Maresme ydarlo a conocer a los ciudada-nos, el Consorci de PromocióTurística del Maresme y laentidad especializada en difu-sión cultural Tanit Didàctica
han organizado el FestivalLaietània. ¿Cuál es su pro-puesta? La oferta es muy cla-ra: cuatro fines de semana lle-nos de actividades que descu-brirán el patrimonio arqueo-lógico de la zona y mostrarancómo era el día a día de losromanos que allí vivían. Visi-
tas guiadas a la vi-lla romana de To-rre Llauder enMataró o una con-ferencia en la pla-ya delMasnou so-
bre el papel que ha jugado elmar en la historia de fenicios,griegos y romanos son dos delas ofertas que propone el fes-tival. Entre las más origina-les, los responsables del Festi-val Laietània nos invitan aaprender historia a través dela gastronomía. Podránhacer-
lo el 28 de septiembre en elrestaurante Papageno de Ca-brera deMar, donde se invitaa los asistentes a vivir un ban-quete romano con explicacio-nes arqueológicas, reproduc-ciones de utensilios y degus-tación de platos típicos denuestros antepasados. ¿Qué
todavía quieren ir más allá?Pues no utilicen sólo el gusto,sino todos sus sentidos. Eldía 29 de septiembre La ciu-tat romana a través dels sen-tits, convoca a un recorridopor Iluro –el Mataró roma-no–donde oler, escuchar y to-car será muy importante.Vilassar de Mar, Cabrera
de Mar, El Masnou, Mataró,Premià de Mar, Premià deDalt y Tiana serán los diver-sos escenarios del festival,junto con Badalona.
El yacimientode la villaromana deTorreLlauder, enMataró
E-mail: [email protected] x Correo: Diagonal, 477, 7ª. (08036) Barcelona
MUSEU DE MATARÓ
T E L É F O NO SÚTILES
Serveis Funeraris de BCN .......902-076-902Serveis Funeraris Integrals ....902-230-238
]Un festival arqueológico en el Maresme propone viajar 2.000 añosatrás y conocer mejor a los que vivían allí por aquel entonces. Setrata del Festival Laietània, una iniciativa a la que también se hasumado Badalona, y que conforma un amplio programa de activida-des que se extienden hasta el 12 de octubre.
Festival LaietàniaHasta el 12 de octubre
Municipios del Maresme yBadalona
www.ccmaresme.cat
Gas Natural ..........................900-750-750Fecsa-Endesa .......................902-536-536Cerrajeros 24 h ...................93-446-59-59
AGENDA
Guardia Urbana ..................................092Bomberos de Barcelona ..................... 080Información carretera ...........900-123-505
Policía ................................................091Guardia Civil .......................................062Mossos d'Esquadra .............................088
ElMaresme,hace2.000años
Atenció al ciutadà de la Generalitat .....012Servicio de Urgencias Médicas .............061Emergencias ......................................112
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Expandint - se com una t aca d'oli
1/ 2www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 582688- expandint - se- com - una- t aca- doli. ht m l?t m p…
0TweetTweet 0
Siscart, a davant del setè
establiment de Viena obert a
Sabadell. Foto: JUANMA RAMOS.
1
Recomana-ho 0
Veure a Eixos.cat
Canals relacionats
Canal: Empreses
Economia
Expandint-se com una taca d'oliViena inaugura aquest mes l'edifici a Glòries i, al novembre ho farà a Pedralbes. La cadena de menjar serà presental Maresme el 2013
06/10/12 02:00 - SABADELL - JORDI ALEMANY
Facturació
68 M€Treballadors
1.400Any de fundació
1969
La cadena de restauració sabadellenca Viena acabarà el 2012 amb l'obertura de dos
establiments més a Barcelona, concretament a l'edif ici del centre comercial Glòries, a f inal
d'aquest mes d'octubre, i a l'edif ici Pedralbes Centre, a f inal de novembre. La crisi també
ha afectat els plans d'expansió de l'empresa, que es desenvoluparan amb menys
celeritat, però el seu director general, Marc Siscart, assegura que “la vocació continua
sent ser presents a l'Estat espanyol i a altres països”. De moment, van obrir a Saragossa i
també a Andorra des de fa alguns anys, però Siscart reconeix que obrir establiments
requereix un període de temps que pot durar dos o tres anys, f ins que no trobes la zona i
el local idoni, et poses d'acord per adquirir-los, obtens els permisos i executes l'obra. Per
a mitjan 2013, han previst fer l'obertura d'un altre establiment al Maresme, on f ins ara no
tenien presència, concretament a Cabrera de Mar, i la intenció és fer un creixement
sempre controlat. Amb aquests tres nous locals, la cadena sabadellenca fundada el 1969
arribarà a 41 establiments.
El sector de l'oci i la restauració és un dels més castigats per la crisi, ja que és en el que
retallen més fàcilment les famílies. Per aquest motiu a Viena aposten per f idelitzar els
clients i descarten, ara per ara, potenciar el model de restaurants pizzeria, sense
renunciar a mantenir els dos que encara conserven a Sabadell, ja que també “et forcen a
estar pendent del món gastronòmic i a dominar diferents facetes de l'of ici”, admet Siscart.
Però també és conscient que el sector “de la restauració de preus més alts és el que
patirà més” i, per aquest motiu, l'aposta és per als locals de menjar ràpid i defugint el
model de franquícies. Al setembre van obrir l'últim establiment, anomenat xalet, a la nova
zona en creixement del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu Sec, entre Badia del Vallès i
Sabadell, on conviu amb els magatzems IKEA, Leroy Merlin o Conforama, entre d'altres.
En aquests moments difícils, Siscart reconeix que enguany facturaran entre un 4% i un
5% menys producte de la crisi, i per l'obertura dels locals, l'aposta és l'evolució, adaptant-
se als nou temps, a ser presents en entorns periurbans, encaixant els edif icis als
projectes que es desenvolupen al seu voltant, fent-los més moderns, deixant en part
l'estètica tirolesa fundacional, però “mantenint l'estil, confortable, amable i familiar”, que és
un dels trets diferencials de la marca, hi afegeix Siscart.
A Viena no els molesta especialment que el puguin encabir al sector del menjar ràpid, tot i
que el director general prefereix dir que són al sector del “menjar desenfadat”. És on pots
anar a fer un àpat ràpid de qualitat a qualsevol hora perquè “el client pugui gaudir del seu
temps”. La carta està en constant evolució des que hi van començar a fer frankfurts, amb
més d'una cinquantena de productes i especialitats.
L'any 2010 a la Generalitat van atorgar a l'empresa la placa al Treball President Macià per
haver reconegut l'esforç en relació amb la creació d'una ocupació de qualitat.
Silvestre Siscart i Pere Llorens, provinents del tèxtil, van obrir el 1969 el primer
establiment a Sabadell seguint el model de tipus Frankfurt. Des d'aleshores, han obert la
pròpia fàbrica d'embotits i carns, forn de pa i un munt de locals. L'entrepà de pernil
ibèric va ser catalogat el 2006 com el “millor entrepà del món” al New York Times.
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Expandint - se com una t aca d'oli
2/ 2www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 582688- expandint - se- com - una- t aca- doli. ht m l?t m p…
Notícies de ...
Badia del Vallès Cabrera de Mar
Barcelona Sabadell
Producció pròpia de qualitat
“Per menjar bé, bo i ràpid” és l'eslògan creat el 1977 per definir el servei que ofereix Viena als seus clients. El
control de la qualitat dels productes és el que el 2002 els va fer inaugurar la seva seu central de Can Roqueta (a
Sabadell), on fabriquen els productes carnis, els embotits i el pa, i pastes que s'acaben coent als diversos locals, i
també s'hi ubica la central logística, el laboratori de control microbiològic i les oficines. Un dels aspectes que ha
cuidat Viena en l'obertura de locals és la seva implicació al territori rehabilitant edificis emblemàtics com ara l'antic
mercat del peix de Tortosa, l'edifici Can Turuguet de Castellar del Vallès, l'antic casino de Reus, l'antiga elèctrica
de Terrassa i la casa Mumbrú de Barcelona.
Darrera actualització ( Divendres, 19 d'octubre del 2012 17:42 )
Publicat a
L'Econòmic Catalunya 06-10-2012 Pàgina 13
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Pecat
1/ 1www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 8- ar t icles/ 582999- pecat . ht m l?t m pl=com ponent &pr int =1&page=
0TweetTweet 0
ANTHONY GARNER
1
Recomana-ho 0
Altres articles de l'autor
05/01/2013 Rifes d'estat
04/01/2013 Neu i Claret
Més articles ...
Notícies de ...
Cabrera de Mar
Opinió
VUITS I NOUS
Pecat12/10/12 02:00 - MANUEL CUYÀS
A peu de carretera del terme municipal de Cabrera de Mar, al Maresme, hi ha un bordell
que antigament havia ostentat el poètic i intencionat nom d'Hostal de l'Arengada i que ara
es diu Calypso perquè també les cases de barrets es vulgaritzen.
Fins que els propietaris no van construir un aparcament just al costat de la casa, els
clients havien de deixar el cotxe a l'altre cantó de la carretera i travessar-la per accedir al
centre comercial de la carn. Com que hi havia molt poca visibilitat, sobretot de nit, el
nombre d'atropellaments, molts de mortals, va ser durant una època constant. Jo tinc un
amic, en Jaume, que llavors sostenia que era més factible que fossin acollits al cel els
clients que morien atropellats anant a buscar el cotxe un cop enllestida la feina que no
pas els que, en sentit contrari, cobrien la distància del cotxe al bordell sense haver fet
encara res. Els primers, deia el meu amic, mentre pagaven el servei i obrien la porta per
anar-se'n havien disposat de temps per penedir-se del pecat comès i f ins i tot d'haver fet
propòsit d'esmena. Els altres, en canvi, tenien l'infern assegurat perquè els desitjos
lúbrics i desordenats que els empenyien cap al bordell eren pecats de pensament dels
quals no es podien penedir mentre no reculessin. Em diran que el meu amic és un
relativista i un volterià, en qüestions de moral. No ho negaré, però també és cert que si
quan em deia aquestes coses ens enteníem és perquè al batxillerat tots dos havíem
passat uns llibres de moral catòlica que portaven molt a l'extrem la casuística del que és
pecat i el que no ho és i que si no incloïen el dilema del Calypso presentaven exemples
molt similars.
Un dia de la setmana passada els bisbes espanyols van dictaminar que el separatisme, la
voluntat d'Estat propi i l'acció de trencar la unitat espanyola són pecat. L'endemà, els
bisbes catalans es van reunir i van dir que no subscrivien la consideració dels seus
col·legues. Em va trucar l'amic: “Hem viscut un dia sencer en pecat pel fet d'anar en
direcció a la llibertat.” “De totes maneres ja ens ha estat administrada l'absolució”, li vaig
dir. “Sí, sí, però els separatistes que han mort d'accident, de malaltia o de vells en el lapse
d'aquestes vint-i-quatre hores els tenim ara a l'infern.”
Darrera actualització ( Divendres, 12 d'octubre del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 12-10-2012 Pàgina 30
El Punt Avui. Edició Nacional 12-10-2012 Pàgina 2
38 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N DOMINGO, 14 OCTUBRE 2012
Convertir-nos en europeusde ple dret i formar partd’Europa és el millor queens ha passat com a Estat icom a país en segles.
La pregunta de Mas emsembla bé perquè no ésseva, sinó adoptada del clamdel poble catalàde l’#11s2012.
El que perjudica l’economiasón els AVE que no vanenlloc, aeroports buits ipolítics maldestres sensepreparació.
Wert admite que quiere“españolizar a los alumnoscatalanes”. Increíble. Menoscrear polémica y máseducación de calidad.
El pueblo de Chávez sonvenezolanos olvidados porgobiernos anteriores yoportunistas.@OrlandoZ134
@picaferma
@enricxicoy
@sebastiaordal
@noeee90
David Esteban
Enric XicoyTorelló
Sebastià Raventòs
Noemí Pujol
Orlando ZambranoMadrid
m Crisi d’il·lusionsm Fa temps, lameva neboda emva preguntar què era la crisi. Arasé què dir-li. La crisi és un cartellde “Liquidació per tancament”.La crisi és un comiat, una tristor.Per necessitats econòmiques i
per un excés d’il·lusió i esperan-ça fa un any vam obrir Un MónPetit, un espai on poder trobar-sela família i passar una estonaagradable prenent un cafè i ju-gant amb els nanos. Per necessi-tat d’escapar-nos de les fredesplacetes d’hivern i buscar el caliud’una companya amb qui xerrar icompartir vivències. Aquí hi hemposat molta energia, molta força,moltes ganes, però la gent delcarrer no podem arreglar tot aixòsi la gent amb més poder no ensdóna un cop de mà.No emqueixode bancs ni dipu-
tats; em queden massa lluny. Emrefereixo, en el meu cas, als pro-pietaris de locals. Si ells no do-nen un cop de mà abaixant elspreus o arribant a acords, comarreglarem aquest país?Com el meu cas n’hi ha molts.
Massa cartells de liquidació o delocals en lloguer. De què ser-veixen aquests cartells? A qui do-nen de menjar?Ja sabem qui són els culpables
però, en comptes de plorar, perquè no intentem arreglar-ho? Siestem units, Catalunya té moltaforça. El dia de demà, quan jo se-gueixi al teu local pagant el llo-guer baix que vam acordar du-rant la crisi, podràs sortir al car-rer i veure que hem tirat enda-vant amb un somriure, perquètambé ha estat gràcies a tu.
IZASKUN SEVA I ORTEGABarcelona
m Referèndum legalm Primer cal un referèndum ontots els espanyols diguin si prefe-reixen una Espanya amb o senseCatalunya. Potser surt que ens vo-len fora o, en el pitjor dels casos,si el referèndum és vinculant i le-gal només mirant els resultatsdins de Catalunya sabrem quinapart real dels catalans vol de veri-tat la independència de la restad’Espanya. Mentre el referèn-dum convocat a Catalunya per laGeneralitat no sigui constitucio-nal, legal i vinculant el resultatno serà prou creïble, ni per a Es-panya ni per a la comunitat inter-nacional.
MARIANO VENDRELLBarcelona
m Dos estats a la UEm No s’entèn la previsible juga-da del Govern espanyol que pre-tèn que laUE reconegui explícita-ment que “si Catalunya se separad’Espanya deixarà de pertànyer ala UE i haurà de considerar-se unpaís tercer”. Per pertànyer a Eu-ropa, la seva sol·licitud formalhaurà de ser acceptada per unani-mitat per tots els seus membres.Sembla estrany que aquests
mateixos polítics espanyols nocaiguin en què aquesta mateixatesi, que pretenen que adopti ex-plícitament la UE, també hauràd’aplicar-se a un Estat espanyolsense Catalunya ja que, en capcas, pot continuar considerant-seEspanya perquè no respondria ales característiques de l’Espanyaconeguda fins ara. Ni per territo-ri, ni per habitants, ni per PIB po-dria considerar-se el mateix Es-
tat anterior a una hipotètica sepa-ració de Catalunya. Aquest fettrencaria inevitablement l’actualpes assignat a Espanya dins laUE, ja que la seva quota de poderdins d’aquesta ja no respondriani a la seva importància econòmi-ca ni demogràfica. Conseqüent-ment, una Espanya sense Catalu-nya no podràmantenir el seu sta-tu quo dins la UE sense l’oposicióde la resta dels membres euro-peus. Si Catalunya se separa d’Es-panya no es crearia un nou Estat,
sinó que se’n crearien dos: Catalu-nya i l’Estat espanyol sense Cata-lunya. I aquests últims hauriende seguir elmateix camí respectea la UE, sigui quin sigui.
ROGER PEÑALVERCabrera de Mar
m Estratègia catalanam Si vis pacem, para bellum (sivols la pau, prepara la guerra).Cal dissenyar i seguir un camíper assegurar l’escenari més difí-
cil: quedar fora de la UE i del’euro, com Noruega i Suïssa, iaixí atènyer el més convenient iprobable; o convèncer la restad’Espanya de la conveniènciad’obrir sinceres i autèntiques ne-gociacions, convenciment quetambé els arribarà per mandat dela pròpia UE. La frase que a Ga-llardón se li va escapar (“sinCata-lunya, tampocoEspaña podría se-guir en el euro”) sembla el pri-mer indici, a part de les bravates iamenaces constitucionals, del
que realment alguns comencen atémer allà, a Madrid. Un primerpas per asseure’s a parlar.
LLUÍS RIBAS I FIGUERASBarcelona
m Había una vezm Había una vez un restauran-te llamado PIGS cuyo propieta-rio ofertaba el menú a 12 euros.Viendo que la clientela mermabadebido a la crisis optó por subirel precio a 15 euros para no per-der facturación. Su sorpresa fueque aun venía menos gente, asíque despidió a varios empleadosy subió el precio a 18 euros, conlo que ya apenas tenía clientes. In-tentando una nueva vuelta detuerca subió a 21 euros y se que-dó apenas con dos empleados. Elresultado fue que no iba nadie,quebró y cerró.En la acera de enfrente, el res-
taurante US, que también oferta-ba el menú a 12 euros, optó porreducirlo a 9 euros, cambiandoproductos de mercado por otrosde temporadamás baratos. Ense-guida comprobó que acudíanmás clientes y que los númerossalían, pues aumentaba la produc-tividad al doblar mesas, así queaun lo pudo bajar a 7 euros. Te-nía cola cada día y tuvo que con-tratar más personal y aumentarel comedor con una parte de al-macén que no utilizaba.¿Les dicen algo los nombres de
los restaurantes? A propósito, elpropietario del primer restauran-te se llamaba Mariano.
JAVIER SERRANO NÚÑEZTerrassa
m Divorcio sin papelesm Señor Rajoy: ¿qué cree ustedque pasaría si su mujer le pidierael divorcio porque está harta detrabajar, llevar el dinero a casa yno sentirse querida, ni por ustedni por los hijos que aportó al ma-trimonio?Y si, además de consen-tirlo y seguir trabajando y trayen-do el dinero a casa, ¿sus hijos sehubieran acostumbrado a traba-jar poco y a vivir bien? Imagíneseque usted le contestara que no esmomento para enredar con estasmonsergas... Pues mucho me te-mo que a la que se diera cuentase le habría ido de casa con pape-les o sin papeles de divorcio; me-jor sola que mal acompañada, acosta de lo que fuere.Seguro que usted entenderá
perfectamente esta fábula y sa-brá poner donde corresponde elnombre de España, autonomías ydemás personajes.
ANTONIO CALABUIGBarcelona
m La comunión culturalm En una conjunción de crisiseconómica y deslocalización delpoder, donde se percibe una de-pendencia evidente del exterior,la madurez social en Catalunyaha iniciado de nuevo un senti-miento de identidad propia co-mo pueblo. Un sentimiento quesiempre ha unido a la comunidadcatalana con todos los recién lle-gados de ahora y de los últimossiglos. Catalunya siempre ha sidoun territorio con una fuerte capa-cidad de evolución social y cultu-ral, representando uno de los es-tándares culturales en la cons-trucción de Europa como mode-lo parlamentario e integrador.
HO Y E N L A V A N G U A R D I A . C OM
24%
74%
2%
Sí
No
Ns
Han opinado 3.155 personasHasta las 21.00 horas
POCA BROMA. Recogemos algunos episodios su-rrealistas como el ruso que cruzó una autopistade cuatro carriles en un carrito de la compra.
¿Aprueba laconcesióndelNobel de laPaz alaUniónEuropea?
CONCURSO. ¿Para qué está contando los días?Participe y gane el último disco de Despistaos Losdías contados gracias al programa Acustik.
LA ACTUALIDAD DE LASEMANA #enuntuit
LECTOR CORRESPONSAL. Josep Coll reflexionasobre cómo ha encajado Noruega la concesión delPremio Nobel de la Paz a la Unión Europea.
L A F O T O D E L L E C T O R
E L C O N T A D O R
FOTOATLAS. El lector Mariano Castrillón nosmuestra con sus fotos los rincones más bonitos yespectaculares de la Alhambra de Granada.
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. [email protected]
LA PREGUNTA DE MAÑANA
BLOG DEL LECTOR. Descubra el nuevo blog sobreseries de televisión ‘Series en cadena’, por el perio-dista Iván Martínez de Miguel.
Los lectores pueden enviar sus fotografías a [email protected]. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar ladirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.
EL CATALÁN DE FOMENTO. “Cartel –señala Toni Vázquez– en la estación de Renfe de Gra-nollers-Canovelles. El Ministerio de Fomento comete dos errores ortográficos en unasola frase. Son también los recortes del Gobierno en las inversiones en Catalunya”.
¿Cree adecuada la preguntaque haría ArturMasen un referéndum?
CARTASDELOSLECTORES
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: Pact e per a la r egener ació de les plat ges del M ar esm e
1/ 2elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 586164- pact e- per - a- la- r egener acio- de- les- plat ges- del- m ar esm e. ht …
0TweetTweet 0
Una de les últimes
regeneracions de platges al sud
del Maresme feta amb vaixell
draga. Foto: QUIM PUIG.
1
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Vilassar de Mar Cabrera de Mar
Montgat Mataró
Societat
Pacte per a la regeneració de les platges del MaresmeEl govern i els sis municipis afectats consensuen una desena de trams que requereixen una actuació més urgent
Amb el projecte conjunt enllestit trucaran a la porta del ministeri per demanar que hi inverteixi
20/10/12 02:00 - MATARÓ - TERESA MÁRQUEZ
Granet a granet. El llarg camí per garantir l'estabilització i frenar la regressió de les platges
del Maresme va escriure ahir un nou capítol en què els protagonistes, per primer cop,
veuen un futur comú. Segons ha pogut saber aquest diari, representants de la direcció
general de Ports i Transports de la Generalitat i els consistoris de Mataró, Cabrera de Mar,
Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat van compartir ahir taula per debatre i consensuar
quines han de ser les actuacions prioritàries a desenvolupar en el litoral del territori.
Dels 26 trams considerats com a susceptibles de ser millorats, només una desena van
superar l'últim sedàs. Van ser escollits per consens i sota criteris tan diversos com ara
resoldre la perillositat dels efectes d'un temporal a la via del tren de la costa i garantir que
la sorra s'hi podrà mantenir estable independentment de l'estat de la mar. Amb aquesta
llista sota el braç, els tècnics s'encarregaran a partir d'ara d'estudiar a fons cada tram i
resoldre quines solucions mediambientalment sostenibles s'adeqüen millor a les
característiques de cada platja.
Fonts properes a la reunió afirmen que no hi ha una resposta idèntica per a cada
problema. “Hem pensat globalment per poder actuar localment”, apunten les mateixes
fonts, que remarquen que cadascuna de les decisions que es prenguin hauran de tenir
molt en compte les possibles conseqüències que provoqui en el municipi veí.
De moment, i amb els deures mig enllestits, ajuntaments i Generalitat s'han donat f ins a
principis d'any per començar a pactar un calendari de futures regeneracions, unes
actuacions que necessitaran la participació econòmica de l'Estat, responsable últim de la
gestió del litoral. “Creiem que obtindrem el suport de Madrid, perquè el projecte que
presentarem haurà estat pensat des del territori, amb solucions per les platges que, si bé
no són definitives, com a mínim no seran tan poc estables com l'abocament de sorra del fons marí que s'ha practicat f ins ara”, avancen
els afectats. Es desconeix de moment on començaran els treballs, però tot apunta que Montgat podria ser el primer beneficiari: “Els
temporals de llevant són els que més afecten les platges, per això és molt probable que s'actuï en el municipi més a ponent i es vagi pujant
per la costa.” Tot i això, hi ha el compromís que no hi haurà baralles a l'hora de decidir l'inici dels treballs, perquè el consens entre els
consistoris, que f ins fa poc feien la guerra pel seu compte, ara és evident.
El juny passat, a Cabrera de Mar, una primera reunió amb experts i polítics ja va deixar clar que garantir que tot el litoral del Baix Maresme
tindria sempre platja és, avui, impossible. Per corroborar-ho, sobre la taula s'amunteguen una seixantena d'estudis que barregen
solucions molt diverses i que, com a conclusió, recomanen “vestits a mida” per a cada tram de la costa maresmenca.
8milionsde metres cúbics d'arena s'han abocat al litoral amb uns
resultats més aviat pobres.
23milions d'euroshan costat les regeneracions de les platges del Baix Maresme
fetes amb sorra del fons marí.
LES CLAUS
Coincidència política i efectes de la crisi
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: Pact e per a la r egener ació de les plat ges del M ar esm e
2/ 2elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 586164- pact e- per - a- la- r egener acio- de- les- plat ges- del- m ar esm e. ht …
Imatge d'arxiu de la platja sense
sorra a Premià. Foto: QUIM PUIG.
1TERESA MÁRQUEZ
La coincidència d'un mateix color polític a tots els ajuntaments del Baix
Maresme afectats per la històrica pèrdua de sorra a les platges, el Consell
Comarcal i el govern de la Generalitat ha estat un aspecte decisiu a l'hora
de trobar punts d'entesa per a les solucions del litoral del sud de la
comarca. Sota el paraigües de CiU s'aixopluguen interessos comuns i es
dispersen accions individuals de cada consistori que sovint no aconseguien
traspassar la porta de l'administració corresponent. A més, aquesta unió ha
donat pes a la reivindicació d'una zona que, tot i no viure del turisme de
platja, sí que exigeix poder gaudir d'una costa en millors condicions.
D'altra banda, es manté el compromís de la Generalitat que els ports continuaran pagant l'aportació a les platges
de la sorra que s'acumula als espigons com a efecte dels temporals fins que no s'hagin dut a terme les actuacions
previstes. En tot cas, es tracta de buscar, en una època de recessió com l'actual, el màxim profit i l' optimització
dels diners públics i superar la imposició marcada als despatxos de Madrid amb regeneracions realitzades a
destemps, sense un coneixement profund del litoral del territori i que han tingut una durada tan efímera com
ineficaç.
Darrera actualització ( Dissabte, 20 d'octubre del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 20-10-2012 Pàgina 46
El Punt Avui. Edició Nacional 20-10-2012 Pàgina 24
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: Penyagolosa, punt de t r obada del volunt ar iat lingüí st ic univer sit ar i
1/ 1elpunt avui. cat / …/ 591278- penyagolosa- punt - de- t r obada- del- volunt ar iat - lingueist ic- univer sit ar i. ht m l?t …
Cultura
Penyagolosa, punt de trobada del voluntariat lingüístic universitariEls objectius d'aquestes jornades passen per dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes lesuniversitats de la Xarxa Vives, conéixer una de les contrades més emblemàtiques de la regió Vives i debatre sobrela política lingüística en l'àmbit universitari
07/11/12 13:44 - CASTELLÓ DE LA PLANA - REDACCIÓ
La XII Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari reunirà a Vilafermosa (Alt Millars), del 9 a l'11 de novembre, voluntaris d'arreu dels
territoris de la regió Vives. La trobada anual pren enguany com a títol “Al sostre del País Valencià” i està organitzada, en el marc del
Fòrum Vives, per la Xarxa Vives d'Universitats iel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València (UV).
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i Immaculada Fortanet, vicerectora de Cooperació,
Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme de la Universitat Jaume I, parlaran de la política lingüística en l'àmbit universitari a
l'inici de la trobada.
Els objectius d'aquestes jornades passen per dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats de la Xarxa
Vives, conéixer una de les contrades més emblemàtiques de la regió Vives i debatre sobre la política lingüística en l'àmbit universitari.
Des de la posada en marxa del programa de Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València, el curs 1996-1997, s'han organitzat onze
trobades de voluntaris. Les set primeres van ser exclusives de l'UV, les dues següents es van obrir als voluntariats de la Xarxa Vives.
En 2010 es va fer a Mallorca, organitzada per la Universitat de les Illes Balears. I en 2011 a la franja d'Aragó.
Aquestes trobades han recorregut bona part dels territoris de llengua catalana, de l'Alguer a Morella, de Poblet a Banyeres de Mariola,
d'Ador a Cabrera de Mar, d'Alcúdia a Vilafranca o Mequinensa.
Darrera actualització ( Dimecres, 7 de novembre del 2012 23:29 )
MARTES, 13 NOVIEMBRE 2012 O P I N I Ó N LAVANGUARDIA 27
me i la dinàmica de la classe asso-lida des de principi de curs. Amés, si una altra mestra es posamalalta durant aquests dies conti-nuarem sense rebre un substitut.Com es podrà organitzar la co-
bertura d’aquestes classes alesho-res? Algú s’imagina una operacióquirúrgica sense cirurgià? Doncsresulta que la senyora Irene Ri-gau creu que 26 alumnes de ter-cer de primària no necessiten unmestre estable a l’aula. Honora-ble consellera, ens ho pot defen-sar des del punt de vista pedagò-gic, si us plau?
MAIA LLOVERASi 27 signatures mésSant Cugat del Vallès
m Ironia respectuosam Cada dissabte llegeixo ambplaer les Sabatines intempestivesde Gregorio Morán. Sempre éscrític, contundent i provocador.Però “Plebiscit per a la impunitat(1)” (Opinió, 10/XI/2012) em vadecebre: l’anàlisi política deCata-lunya, pel que fa a la situació ac-tual, m’ha semblat escrita des dela ràbiamés profunda. La desqua-lificació que fa dels partits polí-tics i el menyspreu per a la CUP–“tot el que teniu a Catalunyasón quatre alcaldies de merda”–em sembla irrespectuosa i imprò-pia d’un intel·lectual com ell.No dic que, segons el meu pa-
rer, no tingui raó quan tracta al-
guns dels aspectes socials i polí-tics en què viu Catalunya –prouque ho patim i ho sabem la majo-ria–, però és que no deixa ni unbri d’esperança per al futur. Si noli conegués el tarannà, diria queés més proper a Ciutadans i alPP. Gregorio, li demano, si potser, que escrigui ambmés sereni-tat i amb aquell toc d’ironia queel caracteritza tan bé.
CARMINA ROIGSant Cugat del Vallès
m ‘Folgar’m Necesitamos dosis de buenhumor que suavicen las presio-nes que soportan día a día los su-fridos ciudadanos. Mi admiradoMàrius Serra ayuda con sus inge-niosos juegos de palabras a estaevasión. En su artículo “¿Cómoes unamayoría holgada?” (Políti-ca, 10/XI/2012) juega con el tér-mino holgar, “folgar” en catalán.Según el DIEC “venir ample” ysegún el DGLC “que no estreny”.Pero no refleja la famosa cita delArcipreste de Hita hablando, co-mo placer inmenso, del “folgarcon fembra placentera”.Tanto discutir en enfrenta-
mientos penosos entre castella-nos y catalanes y resulta que esapalabramágica, “folgar”, que revi-ve ese gozo intenso para muchosy que logra la reproducción de laespecie, une a estas autonomíasnada menos que desde la edadmedia. Lo apunto por si algún po-lítico es capaz de aprovechar estemilagro erótico que une y no se-para para lograr un consenso en-tre las dispares opiniones.
CARLOS CAMPOS MARTÍNEZBarcelona
m Zanahorias en el teatrom El pasado fin de semana elteatro de Bescanó (Girona) ven-dió zanahorias en lugar de entra-das para asistir al estreno de laobra Suïcides con el objetivo deprotestar por la subida del IVAcultural del 8% al 21%. Hay queaplaudir esta iniciativa que, coningenio y originalidad, reivindicael IVA superreducido para el sec-tor cultural.Es totalmente intolerable, inad-
misible e injusto que para asistiral teatro haya que desembolsaruna tasa tan elevada. Con esteaumento se conseguirá que las sa-las estén cada vez más vacías acausa del elevado precio de lasentradas y que el cartel de “entra-das agotadas” sea únicamente unrecuerdo del pasado.
MARTINA POQUETCan Picafort (Mallorca)
Màrius Serra
Presentarseonopresentarse
Q uienes frecuentamos los actos públicos enbibliotecas, librerías o auditorios diversossabemos que, antes de intervenir, todo con-ferenciante, autor o ponente es presentadoa la audiencia. Yo mismo he estado a am-
bos lados del espejo en numerosas ocasiones. He ejer-cido de presentador y he sido presentado. Cuando elobjetivo es hablar de un libro el ritual es diferente,porque en teoría las opiniones del presentador sobrela obra que se presenta son el plato fuerte del acto ydespués el autor casi no debe hacer otra cosa que agra-decer la asistencia y esperar ansioso la cola de lecto-res voraces que le pedirán que les firme un ejemplar.Pero cuando la presentación es un mero pórtico delacto (una conferencia, una ponencia, una charla) seconvierte casi en un trámite. Algo así como una entra-dilla. Siempre que ejerzo de presentador de oradoresdiversosme informo sobre su trayectoria e intento ha-cer una síntesis entre breve y brevísima para contex-tualizar su figura antes de proceder a escucharlos. Talvez por eso cuando soy yo el objeto de presentaciónme fijo bastante en las presentaciones que me dedi-can. Si son sintéticas o se enredan en enumeracionesprolijas (de todos los títulos de mis libros, por ejem-plo, que con los años ya empiezan a formar una listademasiado larga), si explican quién soy a su manera oreproducen textos que ya conozco (extraídos de lassolapas de algún libro o, más a menudo, de internet, ysólo en el mejor de los casos de mi web mariusserra.cat). Hay presentadores excelentes que demuestran
haberse tomado su pa-pel con seriedad y tam-bién los hay que no. En-tre estos destacan losque me presentan utili-zandouna fórmula retó-rica que me entusias-ma: “Nuestro invitadode hoy no requiere pre-sentación”. Cuando selo oigo decir nunca pue-do evitar interrumpir-les: “¿Me está llamandoimpresentable?”
Los presentadores de esta tendencia (¿impresenta-dores?) pueden llegar al extremode llevarla a la prácti-ca. Tú mismo, te dicen desde el fondo de la sala, y teves en el dilema de autopresentarte. ¿Qué hacer? Has-ta 2004 había optado por un canónico “hola, soy Mà-rius Serra”. Pero entonces se produjo lamítica compa-recencia deMariano Rajoy en aquella convulsa vigiliaelectoral. Se autopresentó titubeante (su “me llamoMariano Rajoy” aún resuena), aquello fue considera-do un signo de inseguridad y perdió las elecciones. EnMéxico pasan un anuncio de Bimbo con gag: una seño-ra en un supermercado no reconoce a Leo Messi. Enel anuncio de aquí, sin gag, le hacen decir “hola, soyLeoMessi”. Desde que lo vi he vuelto a autopresentar-me en todas partes, incluso cuando llego a casa.
E L L E C T O R E X P O N E
L A R E S P U E S T A
E L R U N R Ú N
Nopagar a l’autopista
Identificar els responsables
Los lectores pueden enviar sus cartas a [email protected]. La Vanguardialas agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracte-res. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constarsu DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados
con seudónimo o iniciales. La Vanguardia se reserva el derecho de resumir oextractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. Nose mantendrá correspondencia ni se atenderán visitas o llamadas telefónicassobre originales no publicados.
m No vull pagar ni un peatge més! Això és el que vaigdecidir fa uns dies, però em trobo que no puc! Sovintutilitzo l’autopista de peatge de la C-32 (sí, l’autopista depeatge més antiga d’Espanya). Fa uns dies vaig parar a lataquilla i vaig dir: “No vull pagar”. La senyora em va dirque prendria nota de la matrícula. Jo li vaig dir que no,que li facilitava el meu DNI perquè era jo qui decidia nopagar. Però em va contestar que tenia ordres de prendrenota de la matrícula. Vaig quedar sorpresa: m’identifico ino volen prendre’m nota! Resulta que el vehicle no erameu, així que no podia deixar que sancionessin el vehi-cle. Jo vull que em sancionin a mi! I em pregunto: lasanció qui la comet, el vehicle o el conductor? Entendriaque anotessin la matrícula si el conductor no volguésidentificar-se, però jo m’identifico voluntàriament.
OLGA ALONSO DUROCabrera de Mar
m Les infraccions en matèria de circulació les cometenels conductors i no els vehicles. Però en el cas que plan-teja la lectora el problema és la identificació legal delresponsable. La identificació del ciutadà només la potefectuar un funcionari que tingui atribuïda la condiciód’autoritat, i aquest no és el cas dels treballadors delspeatges, que no són funcionaris sinó personal privat deles empreses concessionàries de les autopistes. El criterid’aquestes, davant la situació que s’està produint i perevitar discussions que alterin la circulació i afectin emo-cionalment els implicats, és que es limitin a prendre no-ta de la matrícula perquè l’empresa cursi al Servei Cata-là de Trànsit la corresponent denúncia per infracció ad-ministrativa. Ni el treballador del peatge pot obligar elconductor a identificar-se ni aquest pot obligar el treba-llador a fer-ho.
ABEL PIÉ LACUEVAPresident de la comissió de Relacions amb les Administracionsdel Consell de l’Advocacia Catalana
Hay una fórmularetórica depresentación queme entusiasma:“Nuestro invitadode hoy no requierepresentación”
JAVIERGODÓ, CONDEDEGODÓ Presidente
Carlos Godó Valls ...................................................Consejero DelegadoJosep Caminal ...........................................................Director General de PresidenciaJaume Gurt .................................................................Director General Corporativo - Negocio PrensaManuel Ferrer............................................................Director General de PublicidadXavier de Pol ..............................................................Director General de Negocio AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negocio DigitalMàrius Carol ..............................................................Director de Comunicación
JAVIERGODÓ, CONDEDEGODÓ Presidente-Editor
Pere G. Guardiola ....................................................Director GeneralXavierMartín ............................................................ControllerÒscar Ferrer ...............................................................Director deMarketing
© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2012. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOSEsta publicación no puede ser reproducida, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistemade recuperación de información, en ninguna formani por ningúnmedio,seamecánico, fotoquímico, electrónico,magnético, electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin el permiso previo por escrito de la empresa editora.A efectos de lo previsto en el artículo 32.1 del Texto Refundido de la LPI, La Vanguardia Ediciones, SL se opone expresamente a la utilización de cualesquiera contenidos de este diario conla finalidad de realizar reseñas o revistas de prensa con fines comerciales (press-clipping) sin contar con la previa autorización de La Vanguardia Ediciones, SL
Catalunya y BalearesTrimestre ...............................................122 eurosSemestre ................................................239 eurosAnual.......................................................449 euros
EL PRECIO DE LOS EJEMPLARES ATRASADOSES EL DOBLE DEL PRECIO DE PORTADA
TARIFAS SUSCRIPCIONES
España y AndorraCorreo (trimestre).......................... 180 euros
Europa - Zona 1Correo (trimestre)......................... 449 euros
Resto de países - Zona 2Correo (trimestre)......................... 576 euros
Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587
Internet www.lavanguardia.com
Depósito legal B-6.389-1958ISSN 1133-4940
Imprime CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígono Zona Franca, calle 5, sector C(08040) BarcelonaPRESSPRINT. Calle Valentín Beato, 48,Madrid
Distribuye MARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCalle E, 1 (esq. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00
ANUNCIOS Y ESQUELASPUBLIPRESS MEDIA SLPor teléfono 902 178 585Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09
ATENCIÓN AL SUSCRIPTORTel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 [email protected]
ATENCIÓN AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartas de los [email protected] del [email protected] Difusión controlada por OJD
05/ 01/ 13El Punt Avui - Not í cia: Hipocr esia polí t ica enver s els em pr enedor s cat alans
1/ 1elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 593226- hipocr esia- polit ica- enver s- els- em pr enedor s- cat alans. ht m l…
0TweetTweet 0
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Cabrera de Mar Canet de Mar
Argentona Tordera Dosrius
Mataró
Opinió
Hipocresia política envers els emprenedors catalans17/11/12 02:00 - RUBÉN VIVES / CABRERA DE MAR (MARESME)
Em dic Rubén Vives, tinc 31 anys i vull denunciar la hipocresia política envers els
emprenedors catalans. El meu projecte tracta de construir i gestionar un circuit d'activitats
de motor i, ara fa dos anys, vaig guanyar un premi d'emprenedoria de la Generalitat de
Catalunya (programa Projecta't) en forma de subvenció en espècie, valorada en 4.000
euros, per desenvolupar el meu pla d'empresa. Amb tot preparat, vaig començar a cercar
un terreny on ubicar el meu projecte i aquí és on vaig començar a percebre la hipocresia
política. Des del primer dia, cap dels ajuntaments als quals m'he dirigit per sol·licitar la
llicència d'activitat pertinent (Mataró, Argentona, Dosrius, Calella, Canet de Mar, Cabrera
de Mar i Tordera) m'han pogut oferir cap resposta; encara més, alguns s'han rigut de mi i
el meu projecte; altres m'han tractat de boig, i en algunes ocasions no m'han volgut ni
escoltar, tot i tenir cita amb els tècnics pertinents, quan sóc jo qui arrisca el patrimoni
familiar, el capital, a canvi d'una llicència que em permeti treballar i crear treball amb la problemàtica que tenim en aquest sentit. En el meu
cas, tot són traves, problemes, complicacions, etc. És demostrar molta hipocresia becar persones emprenedores per posar-se medalles i
després tancar la porta a les il·lusions i les aspiracions que aquestes persones tenen. Molt probablement hagi de marxar de Catalunya per
continuar lluitant pel meu projecte, perquè veig clarament, que, a Catalunya, els emprenedors, no tenim cap possibilitat; aquí, no hi ha
futur.
Darrera actualització ( Dissabte, 17 de novembre del 2012 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Edició Nacional 17-11-2012 Pàgina 30
26 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N SÁBADO, 17 NOVIEMBRE 2012
Sólo si se iguala el podermilitar para mantener elequilibrio.
En la situació actual d’odii tensió, si no hi ha unmiracle...
Potser si algun dias’acabessin elsultrafanatismes religiososd’ambdos bàndols, la gentplanera voldria la pau.
Es una guerra por elterritorio y el agua apoyadaen un profundo odiohistórico entre parientes. Demuy difícil arreglo...
Cap de les dues parts estàinteressada a cedir en res, iper tant es gairebé impossiblecap mena de acord.@RubenQueralto
@Ragni_psyops
@CartVil
@JoansotJordi
@CorralMilagros
Claudio RagniChile
Ingrid Cartanyà
Joan
Milagros del CorralMadrid
Rubèn QueraltóSabadell
m Algunes preguntesm He vist que netejaven i repa-raven les coses malmeses als car-rers, un cop passada la vaga gene-ral del 14-N. Qui paga aquestsdanys: els qui ho han destrossat,Madrid, els bancs? Ho paga vos-tè, ho pago jo? Per què?He sentit un sindicalista que
exigia al Govern estatal que s’age-nollés. Ho cridava de debò o éspart de la pantomima? Qui hopot acceptar, això? De què viuaquest paio? L’endemà de la va-ga, hi ha algúmés que, com jo, haintentat treballar bé per millorarel nostremón sense violència ver-bal ni física? Ho dic perquè de-vem ser majoria, o no?
XAVIER SERRA BESALÚGirona
m Abaratir el somnim És més que probable que el25-N Artur Mas surti reelegitcom a president de la Generali-tat, i també és molt possible queamb majoria absoluta. Un coppassades les eleccions, què faràel president? Abaratirà el somni iabandonarà el revolt provocatper la manifestació de l’Onze deSetembre, com va afirmar OriolJunqueras?Esperem que Mas sigui sincer
i alhora valent per portar a termeel seu programa electoral, que técom a reclam principal la convo-catòria d’un referèndum sobre laindependència (o l’Estat propi,com volen anomenar-lo ells). Simés no, que tota la força mostra-da en campanya no es dilueixi,que la voluntat del poble puguiser escoltada. Que no ens falli.
MARC GINÉ REINAGranollers
m Emprenedors ignoratsm Vull denunciar la hipocresiapolítica envers els emprenedorscatalans. El meu projecte tractade construir i gestionar un cir-cuit d’activitats de motor. Fa dosanys vaig guanyar un premi d’em-prenedoria de la Generalitat deCatalunya (programa Projecta’t)en forma de subvenció en espè-cie, valorada en 4.000 euros, perdesenvolupar elmeupla d’empre-sa. Amb tot preparat, vaig comen-çar a cercar un terreny on ubicarel meu projecte i aquí és on vaigcomençar a percebre la hipocre-sia política.Des del primer dia, cap dels
ajuntaments als quals m’he diri-git per sol·licitar la llicència d’ac-tivitat pertinent (Mataró, Argen-tona, Dosrius, Calella, Canet deMar, Cabrera de Mar i Tordera)nom’han pogut oferir cap respos-ta. És més, alguns s’han rigut demi i del meu projecte, altresm’han tractat de boig i en algu-nes ocasions no m’han volgut niescoltar, tot i tenir cita amb elstècnics pertinents, quan sóc joqui arrisca el patrimoni familiar iel capital a canvi d’una llicènciaque em permeti treballar i creartreball, amb la problemàtica quetenim en aquest sentit.En el meu cas personal, tot són
traves, problemes i complica-cions. Considero que és de moltahipocresia, per part dels polítics,becar persones emprenedoresper posar-se medalles i despréstancar la porta a les il·lusions i as-piracions d’aquestes persones.Molt probablement hagi de
marxar de Catalunya per conti-
nuar lluitant pel meu projecteperquè veig clarament que aquí aCatalunya els emprenedors no te-nim cap possibilitat ni oportuni-tat. Aquí no hi ha futur.
RUBÉN VIVES BADENASCabrera de Mar
m Lamuerte de Sócratesm Hoy, 17 de noviembre, secumplen 2.450 años del asesina-to (legal), en Atenas, cuna de lademocracia, de Sócrates, quien,
después de Parménides y juntocon Platón y Aristóteles, es padredel pensamiento de la humani-dad hasta nuestros días. La demo-cracia nace en Atenas junto conuna muerte –¡por impiedad!– ytantas otras sangrientas desgra-cias, pero también por la huidade Platón y Anaxágoras de la ciu-dad para salvar sus vidas, perse-guidos por el delito de pensar. Ypensar sigue siendo, ahora comoentonces, la más peligrosa de lasocupaciones.
En estosmomentos oscuros, in-comprensibles por el odio, la en-vidia y la mediocridad de todoslos hombres, plenos de alabanzasa la democracia (al Gobierno delpueblo, aunque la realidad lo des-precie y lo deje de lado totalmen-te), los asesinatos legales, las hui-das precipitadas para salvar vi-das, trabajos y haciendas siguencada día más intensos y con me-nos defensas de los débiles y másayudas a los omnipotentes ban-cos, invisibles mercados, raras
fuerzas (horribles por su cruel-dad e hipócritas en sus intencio-nes) religiosas,militares o ideoló-gicas y por las temibles razonesde Estado inescrutables donde laética ha desaparecido.¿Qué locura ha invadido a los
políticos –con sus innobles inte-reses– y a las masas tan fáciles deconducir y controlar? La demo-cracia es elmenosmalo de los sis-temas de gobierno, ¿cómo debende ser los peores?
JOSEP SOLER SARDÀBarcelona
m Pensionistas con miedom Leo, una vez más, que la can-didata a la presidencia de laGene-ralitat por el PP, la señora Sán-chez-Camacho, nos dice a lospensionistas que si Catalunya esindependiente puede ser que nocobremos la pensión. Ha indica-do, asimismo, que el Estado espa-ñol ha ingresado más de un mi-llón de euros el último mes paraque se efectuara el pago. Es unjuego al que no me atrevo a po-ner calificativo, ya que a una granparte de los pensionistas, sobretodo los de edad avanzada, quesólo cuentan con la pensión parapasar los últimos años de su vida,este tipo de declaraciones les pue-de crear un cierto desasosiego,por llamarlo de alguna manera.Los catalanes, independientes
o no, pagamos y pagaríamos nues-tras cotizaciones a la SeguridadSocial y el impuesto del IRPF,que, por cierto, hoy es dos puntossuperior al del resto de España.Buena parte de estos impuestoslos administra el Estado español,con lo cual puede ser que el pro-blema no sea para los pensionis-tas catalanes, sino para los del res-to de España, cuando no entrenen sus arcas estos ingresos.
ALBERT SERRANOBarcelona
m Nazisme a la campanyam Cal fer una reflexió profundasobre alguns polítics que són ca-paços d’utilitzar el nazisme enuna campanya electoral. Aquestfet diu molt poc de la seva classepolítica i demostra, un cop més,que no entenen res ni del passat,ni del present, ni del futur. I des-prés es preguntaran per quinaraó l’abstenció és tan elevada...
XAVIER NAVARRO MAYORALVic
m Escoltar Catalunyam Tinc més de noranta anys ihe viscut tots els règims que hempatit. Crec que cal participar enles properes eleccions per tal demantenir-nos il·lusionats i cercardesig d’esperança i un futur mésprometedor. Crec que nosaltres,amb més llibertat de moviment ireconeixement, seríem un granajut per a la crisi econòmica i ge-neral actual.Al nostre poble sempre li so-
bren idees i gent d’empresa –queara anomenen emprenedors–,que incomprensiblement varensermolt perseguits durant la nos-tra tràgica Guerra Civil. El nostrepaís és meravellós. Si han gastatmés del compte, no és culpa delpoble, sinó dels administradors!Ens convé un sistema que perme-ti al poble català governar-se iviure, treballar a la nostra mane-ra d’entendre les coses.
L O M Á S V I S T O E N L A V A N G U A R D I A . C OM
Han opinado 5.128 personasHasta las 21.30 horas
8%
91%
1%
Sí
No
Ns
20.001 Cae un coche en medio de la vía del tren enla estación de Premià de Mar. Una maniobra brusca delconductor hizo que se precipitara a la vía.
¿Cree suficienteslasmedidas delGobiernoparaevitar desahucios?
20.888 El diario La Razón interpreta que Shakiraquiere cantar en catalán porque “se le ha subido el emba-razo a la cabeza”.
#enuntuit ¿VE UNASOLUCIÓN AL CONFLICTOISRAEL-PALESTINA?
21.494 Nuevo suicidio de un hombre a punto deser desahuciado en Córdoba. En este caso no se trata deuna ejecución bancaria, sino de un pleito familiar.
L A F O T O D E L L E C T O R
E L C O N T A D O R
Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. [email protected]
LA PREGUNTA DE MAÑANA
La derrota de Sharay en La Vozha dado mucho que hablar. Unvídeo demuestra que la hija deJosé Antonio Abellán no arre-metió contra Bisbal, sino quele informó de que a su padre lecaía fenomenal.
CARTASDELOSLECTORES
Los lectores pueden enviar sus fotografías a [email protected]. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar ladirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.
INDIGNACIÓN JUSTIFICADA. Roser Rafat i Selga nos hace llegar esta fotografía tomada enuna tienda de la localidad de Consuegra, en la provincia de Toledo. El tono del texto delcartel evidencia la indignación de los propietarios.
¿Ganará FernandoAlonso el campeonatomun-dial de Fórmula 1?
24.296 visitas
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Pagesos de cap de set m ana
1/ 2www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 5- societ at / 596298- pagesos- de- cap- de- set m ana. ht m l?t m pl=co…
0TweetTweet 0
El Biel i la Mar, amb els seus
pares, la Marta i el Gerard, a la
parcel·la que han llogat a
Cabrera de Mar. Foto: JUANMA
RAMOS.
1
2
3
4
Recomana-ho 0
Notícies de ...
Cabrera de Mar
Societat
Pagesos de cap de setmanaLes experiències d'horts urbans es multipliquen arreu, en molts casos com a resposta a la crisi de valors
Propietaris de grans finques les divideixen en petits horts que lloguen a famílies
25/11/12 02:00 - BARCELONA - VIRTUDES PÉREZ
“Mama, mira què he trobat aquí, un pebrot vermell...” És dissabte al matí. El Biel, amb
quatre anys, ajuda els seus pares a recollir hortalisses. L'acompanya la Mar, la seva
germana, de sis anys. Fins fa poc, la Marta i el Gerard portaven els seus f ills a comprar
els pebrots a la fruiteria. Ara van a collir-los al seu propi hort. I els agrada més.
Som a Cabrera de Mar, en un terreny de 12.000 metres quadrats. Quan el pagès que
conreava la f inca la va deixar, el propietari, Pere Mauri, i la seva f illa Natàlia van decidir
dividir-la en parcel·les de 50 metres quadrats per llogar-les com a horts per 35 euros al
mes. En van sortir 140. “La gent hi tenia moltes ganes, perquè en quinze dies ja s'havia
llogat tota la primera fase, i la segona es va llogar només obrir la inscripció”, explica Mauri.
Ara tenen una llista d'espera de 60 o 70 famílies.
La Marta és dentista i el Gerard, químic. Tots dos tenen 37 anys i mai abans havien
treballat la terra. Ara, en canvi, aprofiten qualsevol estona, especialment el cap de
setmana, per passar per l'hort. “Ho hem fet pensant en els nens, sobretot, per recuperar
les arrels, perquè sàpiguen el que costa cultivar el que menges”, afirma la Marta, que està
encantada amb l'experiència i considera que és “una alternativa d'esbarjo excepcional”. I,
a més, amb 50 metres quadrats, “hi ha aliments de sobra per a una família i no s'acaba”.
Als hortets de Cabrera de Mar, com en altres espais de característiques semblants que
estan proliferant a tot Catalunya, el perf il de llogater és el d'una família amb fills. Els últims
dos anys està resultant un boom que creix. “En època de crisi, la segona residència ja no
és tan possible, i aquí tenen un trosset de terra que és seu i el cuiden”, comenta Mauri.
Gairebé el 90% dels llogaters dels hortets són famílies. Com la del Toni Cabriró, un
administrador de f inques de 40 anys que acostuma a anar amb els seus f ills de sis i
quatre anys: “Jo no hi tenia cap experiència, però feia anys que ho buscava; és molt educatiu i una bona teràpia personal”. El Toni està
convençut que els horts urbans “s'aniran estenent perquè la idea que la terra dóna molta feina, en un espai tant petit, és un tòpic”. Sembla
que no s'equivoca: escoles, associacions de veïns, entitats socials... les iniciatives per aprofitar qualsevol espai per muntar un petit hort
es multipliquen. Però, darrera d'aquest boom no només s'amaga la recerca d'una alternativa d'oci o la crisi econòmica. Nerea Moran,
investigadora de la Universitat Politècnica de Madrid i autora d'un article sobre horts comunitaris opina que actualment els horts s'estan
desplegant “com un moviment que no només basa la seva activitat en la producció d'aliments sinó a generar nous espais de trobada i
convivència”. En països com els Estats Units hi ha més tradició. Van començar els anys setanta. A Barcelona, en canvi, la primera
experiència va ser l'any 1986 quan un grup de veïns van muntar l'hort de l'Avi, al costat del parc Güell. Ara n'hi ha per tot arreu. Alguns
d'aquests espais són dins de la xarxa d'horts comunitaris de l'Ajuntament. Alguns altres s'han creat en solars abandonats, com és el cas
de l'hort del Xino, a Ciutat Vella, i d'un hort muntat per un grup de veïns al bell mig de la rambla del Poble Nou, per citar només dos
exemples.
Rere totes aquestes iniciatives, variants modernes i activistes dels horts obrers de la primera meitat del segle XX, lligats a les grans
guerres mundials, hi ha també una resposta a l'actual crisi de valors. “És gent que vol viure d'una altra manera, que busca estratègies per
revertir la insostenibilitat del model”, opina Jordi Pallarès, de l'associació Blueplanet. Pallarès defensa que la crisi econòmica no justif ica
per si mateixa l'eclosió dels horts urbans: “Rendible en l'àmbit individual no ho és, requereix una inversió que no es recupera f ins al cap
de dos anys.” És més aviat una aposta per millorar la qualitat de vida, “per trobar un espai de retirada on tenir cura del cultiu ecològic,
perquè se sap que el que venen als supermercats està adulterat”. A Gavà funciona una experiència semblant, que, f ins i tot, ofereix la
possibilitat d'apadrinar una gallina com a reclam.
LES XIFRES
Forma part d'un moviment que volgenerar nous espais de trobada iconvivènciaNerea Moran
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE MADRID
35
05/ 01/ 13 El Punt Avui - Not í cia: Pagesos de cap de set m ana
2/ 2www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 5- societ at / 596298- pagesos- de- cap- de- set m ana. ht m l?t m pl=co…
eurosde lloguer al mes.
50m²mesura cada parcel·la.
EL XAVIER I LA SEVA DONA HAN TROBAT LA SEVA VOCACIÓ
“Cada cop hi ha més gent que té ganes de menjar bé”
Quan la Rosa, la seva dona, li ho va proposar, el Xavier es va mostrar reticent. Ara, li costaria imaginar-se la vida
sense l'hort. Han descobert una gran afició que recomanen a tothom. Segons diuen, mig de debò, mig en broma,
de grans volen “fer de pagesos”. “És una bona teràpia; aquest estiu hem viscut pèrdues familiars i ens ha ajudat a
superar-ho”, comenta la Rosa, que, com a psicòloga, elogia el valor curatiu de l'horticultura. El Xavier defuig la
imatge bucòlica de l'hort i entén que és “un error” agafar-ne un pels nens. “Sembla molt fàcil, però no ho és tant; o
bé regues massa, o adobes massa, o no saps com fer front a una plaga, i al principi necessites un assessorament
constant”, expliquen. Malgrat aquesta dificultat, tenen molt clar que “comprar unes bledes, plantar-les, collir-les i
menjar-se-les és un gran plaer”.
Com a mínim van a supervisar el seu cultiu un cop la setmana, i intenten que tot sigui ecològic perquè “cada
vegada hi ha més gent que té ganes de menjar bé”.
EL JOSEP BOADA ACOMPANYA EL SEU FILL DE 14 ANYS
“Aquests horts i la seva gent són la meva passió”
“M'apassiona; aquests horts i la seva gent s'han convertit en la meva passió.” La Natàlia, la filla del propietari del
solar de Cabrera de Mar reconvertit en horts urbans, passa bona part del seu temps vigilant que tot funcioni. Ella,
que és economista i ha hagut de fer algun curset de formació per estar a l'altura, i el seu cosí, l'Oleguer, són els
encarregats del manteniment dels horts. Quan detecten algun incident de seguida avisen els titulars de la
parcel·la. Si han de regar, reguen. Si algú els demana que passin el motocultor i tirin adob, ho fan. Estan al servei
dels aprenents de pagesos. “El que més m'agrada és la gent; ja tenen una sensibilitat especial, són molt
participatius, i al final sembla com si tots fossin una gran família”, subratlla l'Eulàlia, que coneix bé tots els
llogaters: “Hi ha un grup de joves que comparteixen pis, i ara també comparteixen hort.”
Darrera actualització ( Diumenge, 25 de novembre del 2012 11:17 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 25-11-2012 Pàgina 50
El Punt Avui. Edició Nacional 25-11-2012 Pàgina 30
SÁBADO, 8 DICIEMBRE 2012 LAVANGUARDIA 41
Barcelona ciudad
BarcelonaMontjuïc Revival.Hoy yma-ñana la montaña de Montjuïc acogeuna fiesta en la que reencontrare-mos automóviles y motos clásicas yque permitirá revivir las emocionesde un circuito que fue clásico. Habrázonas (gratuitas) reservadas al públi-co. La única zona que será de pagoserá el paddock, que estará en la ave-nida Maria Cristina (6 euros).www.MontjuicRevival.com
Ayudar Jugando... por la sonrisa de unniño. La asociación Ayudar Jugandoorganiza dos jornadas benéficas lle-nas de actividades como partidas dejuegos de mesa, subastas benéficaso una tienda solidaria.Cotxeres de Sants. Sants, 79 (hoy, de10 de la mañana a medianoche y ma-ñana, de 10 a 19.30 h).www.ayudar-jugando.org
‘Les quatre estacions’, de Vivaldi. Con-cierto a cargo de la Orquesta Sinfóni-ca de Ucrania, dirigida por Natalia Po-nomarchuk. De 22 a 49 euros.Palau de la Música (18 horas).
Reality Creation Kit. En el marco deeste encuentro que hacen unos inte-lectuales con el fin de reinventar larealidad, hoy se realiza la performan-ce de Claudia Faci, Construyo sobreel olvido (19 h, 5 euros).La Porta. Sant Germà, 5, 3.º.
Cuentos de la luna azul. Narración decuentos, mitos y leyendas de Sud-américa para toda la familia.La Casa dels Contes. Ramón y Cajal,35 (20 horas). 7 euros.
International open mic. Sesiones demicrófono abierto a todo tipo de im-provisadores, poetas, cantantes, mú-sicos y mucho más.Almazen. Guifré, 9 bajos (21 h). 4euros.
Òpera i flamenc. Història d’un amor.Concierto con obras de Bizet, Leonca-vallo, Puccini o Falla. De 20 a 48euros.Palau de la Música (21.30 h)
Tarantino. La formación Bulma pre-senta su disco Petons de peix, un tri-
buto a las bandas sonoras de las pelí-culas de Tarantino.Alfa en Viu. Gran de Gràcia, 36 (21.30h). 3 euros.
Indie alternativo. Concierto del grupoBannister Ride.Asociación Cultural El Arco de la Vir-gen. Verge, 10 (22 horas). Entradagratuita, local para socios.
Flow Fanatics’ Human Beats. El grupoMC Rapsusklei inaugura estas sesio-nes. 6 euros.Heliogàbal. Ramón y Cajal, 80 (22 h).
Barcelona
CABRERA DE MAR (Maresme)XXIIè Cicle d’Orgue. Guido Iotti inter-preta la tercera parte de la Claverübung, de Bach.Iglesia parroquial (20 horas).
CASTELLDEFELS (Baix Llobregat)El duo de l’Africana. Representaciónde esta zarzuela a cargo de TerrassaÒpera Còmica.Teatro Plaza. Plaza de la Estació, 4 (21horas). 10 euros.
Girona
BANYOLES (Pla de l’Estany)V Fira de Nadal i Mostra d’Oficis Arte-sans. Hoy y mañana se celebra estaferia que acoge numerosos artesa-nos catalanes de todo tipo.Plaza Major (hoy y mañana, de 10 a20 h).
CADAQUÉS (Alt Empordà)XVIII Biennal d’art jove itinerant perCatalunya. Inauguración de estamuestra de arte joven.Societat l’Amistat. Plaza Dr. Trèmols,1 (19.30 horas).
Lleida
SOLSONA (Solsonès)Oratori breu: la segona vinguda delCrist. La Polifónica de Puig-reig, la Or-questa de la Escola Municipal de Mú-sica de Puig-reig y la sección de cuer-da de la Escola Municipal de Músicade Berga interpretan esta pieza bajola dirección de Ramon Noguera.Catedral (21.30 h). Entradas en el telé-fono 650-061-836.
JUSTO BARRANCOBarcelona
P ere Riera se ha he-cho un importantehueco en el teatrocatalán conobras co-
moLluny deNuuk oDesclassi-ficats, y haymuchas esperan-
zas depositadasen su obra Barce-lona, que se estre-nará el 1 de mayoen el Teatre Na-cional con unelenco de excepción, forma-do, entre otros, por Jordi Boi-xaderas, Joan Carreras, Mí-riam Iscla y Emma Vilarasau.Pero por lo pronto vuelvehoy y mañana a la carga en lasala La Planeta de Gironacon una obra mucho más pe-queña: la comedia Red Pon-
tiac, un texto que escribió elaño pasado para el Torneigde Dramatúrgia Catalana delfestival Temporada Alta yque ahora ha ampliado paraMíriam Iscla y Cristina Cer-vià, las mismas actrices queentonces realizaron la prime-ra lectura dramatizada de la
obra en el torneo,en el que quedósemifinalista.Riera aclara
que Red Pontiacno es un coche, si-
no una clase de patata, rojiza,diferente a la consumida máshabitualmente, y explica quela obra “va de dos madresque se encuentran en un par-que infantil con los niños, so-bre los que van hablando”. Yque descubren “que lo quetienen en común es que re-
presentan dos formas extre-mas de entender la materni-dad”.Una sacrifica toda su vi-da por su hijo, mientras quela otra lo vive de manera mu-cho más desafecta. Dos ma-dres entre las que, sonríe elautor, habrá una llamativa ne-gociación, un trato insólito.
Riera cuenta que, por edad,casi todos sus amigos tienencriaturas, y observa muchasmaneras de entender la ma-ternidad y la paternidad, des-de los que protegen absoluta-mente a los que dicen “losquiero mucho pero tambiéntengomi vida” y no desapare-cen como individuos. Y él loaborda con humor, pero tam-bién con sorpresas. TrasGiro-na, irán a Granollers o Valls, yla próxima temporada espe-ran estar en Barcelona.c
Míriam Isclay CristinaCerviàprotagonizanRed Pontiacen La Planeta
E-mail: [email protected] x Correo: Diagonal, 477, 7ª. (08036) Barcelona
TEMPORADA ALTA
T E L É F O NO SÚTILES
Serveis Funeraris de BCN .......902-076-902Serveis Funeraris Integrals ....902-230-238
]Pere Riera, autor de éxitos como ‘Desclassificats’ o ‘Lluny de Nuuk’ha escrito y dirige ‘Red Pontiac’, una comedia en la que Cristina Cer-vià y Míriam Iscla representan dos formas extremas y opuestas deentender la maternidad: una madre extremadamente protectora yotra que se lo toma con mucha más desafección
‘RED PONTIAC’Temporada Alta. Sala La Plane-ta. Paseo Canalejas, 3. Girona
Sábado 8 y domingo 9www.temporada-alta.net
Gas Natural ..........................900-750-750Fecsa-Endesa .......................902-536-536Cerrajeros 24 h ...................93-446-59-59
AGENDA
Guardia Urbana ..................................092Bomberos de Barcelona ..................... 080Información carretera ...........900-123-505
Policía ................................................091Guardia Civil .......................................062Mossos d'Esquadra .............................088
Manerasdesermadre
Atenció al ciutadà de la Generalitat .....012Servicio de Urgencias Médicas .............061Emergencias ......................................112
