Febrer 2011 · nº 235 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 99 11 37 · noupaper@gmail.com

cafèambllet

HISTÒRIA

P. 10

Malgratrecupera elllegat del seu fillmés aventurer

PATRIMONI

P. 16

La muralla d’Hostaricno es pot desfer delsgaratges

SOLIDARITAT

P. 23

Pineda amb el Sáhara

EMPRESES

P. 6

‘La Fibra’torna de lamà d’Inditex

Treballadores de Fibracolor sortint de la feina en una imatge que es va poder veure al’exposició que recentment va dedicar la Biblioteca de Tordera a la emblemàtica fàbrica

La plantilla d'Inditex aplaudeix l'ampliació del centre logísticde Tordera que s’aixecarà als terrenys de la Fibracolor

cafèambllet2 Març

Brecor Interiors, ha dut a terme durant els darrers 2 mesos una important reforma a l’exposició. Que conclou amb la pre-sentació-inauguració del nou espai, el passat 10 de març. Un espai preparat per atendre tan al particular com al profes-sional. Contemporani, actual i diferent. Entre els 1.800 m2 d’exposició hi podem trobar productes seleccionats i de granqualitat, de gamma bàsica, mitja i alta. En Cuina, Bany, Ceràmica i Vestidors.

Brecor inaugura nou espai

És una sala de concerts? És una discoteca? És un teatre?...

És Hotel Cochambre Music Room!!!No!PUBLICITAT

No podia ser d’una altramanera... amb el seu nou

concepte de concerts, showsi sessions de discoteca,

Hotel Cochambre Music Roomcomença a convertir-se en el referent

nocturn a les nits catalanes

Les nits tornen a ser divertides...

cafèamblletMarç 3

cafèambllet4 Març

El president de la Generalitat, Artur Mas, vaassistir a la inauguració oficial de la ciutat es-portiva de Blanes, un projecte que ha requeritfins a vuit anys de construcció i més de 30milions d'euros. Unes instal·lacions que aramateix no serien possible de projectar, segonsha reconegut el president durant el seu dis-curs. 'Això ha costat molt, no només moltsdiners també molts esforços i ara val la penaque se'n pugui fer un bon ús i se'n tregui unbon rendiment'. Per la seva banda, l'alcaldede la ciutat ha assenyalat que comença una'nova etapa més engrescadora encara' com ésla de convertir la ciutat en referent turístic iesportiu de Catalunya.Després de la descoberta de placa, les autori-tats polítiques convidades han fet un recor-regut per les instal·lacions i posteriorment,

l'alcalde de la ciutat, Josep Trias, i el presi-dent de la Generalitat, Artur Mas, han pro-nunciat unes paraules.Ambdós s'han felicitat per la inauguraciód'unes instal·lacions que han costat 'molts es-forços' econòmics i humans, que van arrencarara fa uns vuit anys. 'Ara no es podria prendreuna decisió per fer un equipament comaquest', ha reconegut el president de la Gen-eralitat, qui ha afegit que,'un cop fet l'esforç'i 'posat en marxa', 'puc demanar que se'n faciun bon ús i així li ho demano a l'alcalde, ajun-tament i a les persones vinculades'. 'Això hacostat molt, no només molts diners tambémolts esforços i ara val la pena que se'n puguifer un bon ús i se'n tregui rendiment'.Per la seva banda, l'alcalde ha assenyalat que

El president reconeix que el projecte, que ha costat més de 30 MEUR, no seriapossible en el context de crisi actual

‘Això ha costat molt...cal treure rendiment’

BLANES

el projecte ha de permetresituar la ciutat com a un ref-erent a nivell turístic i es-portiu. La inversió, ha dit, hade ser un 'revulsiu'econòmic. 'Junts, adminis-tració i empreses, amb l'es-

forç col·lectiu podrem treureel rendiment esperat de laciutat esportiva'.

1.800 visitants La inauguració ha tingut unamolt bona acollida de públic.

Centenars de blanencs hanacudit fins a les instal·la-cions aquesta tarda i han fetcua per poder agafar un lloci poder veure l'espectacle,que s'ha celebrat a la pistablava amb la participaciód'entitats esportives i d'unaactuació musical i teatral.Els seients estaven gairebétots ocupats. L'organitzaciócalcula que han rebut fins a1.800 visitants. Aquestaxifra s'ha de sumar a lesquasi 5.000 persones quevan visitar les instal·lacionsdurant la jornada de portesobertes celebrada diumengepassat, el que representa un10% de la població.La ciutat esportiva té unasuperfícies d'uns 7.000 me-tres quadrats, quatre pistes iuna capacitat per acollir mésde 4.000 espectadors. Estàprevist que en una segonafase es construeixi unapiscina i el camp de futbol.Podrà acollir esports combàsquet, futbol sala, hand-bol, gimnàstica rítmica, ten-nis, boxa o patinatge artístic,entre d'altres. També s'hifaran concerts, festivalsteatrals, congressos o firesde comerç.

Lourdes Casademont/ACN

Artur Mas i Josep Trias al ‘ring’ de la nova Ciutat Esportiva

'Junts, administració i empre-ses, amb l'esforç col·lectiu po-

drem treure el rendimentesperat de la ciutat esportiva'.

cafèamblletMarç 5

Li agradaria ser el primer en cuinar aPisos nous en lloguer peraquesta cuina?

> 1 habitació completa> Bany complet> Cuina equipada amb tots elselectrodomèstics (vitro, cam-pana, forn, rentavaixelles, ne-vera, rentadora-assecadora).Mobles de cuina de primeraqualitat.> Menjador> Balcó

Contacte:Natàlia: 615 39 21 46

Propietat de Josep i Joan Alum Cristina

Detalls amb importànciaPisos totalment a estrenar amb:Terra porcelànic, mobles de qualitatmitjana-alta, finestres color xampanydoble vidre i portes de faig). Calefac-ció i aire condicionat de baix consum,balcó o terrassa.Pisos molt moderns amb possibilitatde ser amoblats o no.

500€Despeses de comunitat inclos

A més, amb una excel·lentubicació. 2ª línia de mar(c/ S’Auguer, 58 · Darrera

l’Escola de la Vila)·

També pàrquings i trastersde 9 m2, per 100 euros.

cafèamblletMarç

La plantilla del centre logís-tic que Inditex té a Torderaha rebut molt positivamentl'anunci de la multinacionalsobre l'ampliació de les in-stal·lacions, amb una inversióde 190 milions d'euros i lacreació de 500 llocs de tre-ball directes. La presidentadel comitè d'empresa deMassimo Dutti, Laia Escarrà(UGT), ha dit a l'ACN quesaber que es crearà tantaocupació 'és molt bona notí-cia amb els temps que cor-ren'. Aquesta portaveu delstreballadors també ha asse-gurat que les novetats tec-nològiques ques'incorporaran amb l'am-pliació del centre logístic faràdisminuir l'esforç físic delstreballadors, ja que 'hi hauràun sistema d'emmagatze-matge mecànic per treure lescomandes i enviar-les a lesbotigues'.

El comitè d'empresa assegura que els avenços tecnològics minora-ran els esforços físics dels treballadors

La plantilla d'Inditex aplaudeix l'ampliaciódel centre logístic de Tordera

EMPRESES

Jordi Pujolar A més de la repercussió quela inversió d'Inditex té per atota Catalunya, la plantilladestaca el que significa per ala zona nord de la comarcadel Maresme i sud de laSelva, on moltes famílies de-penen de la multinacionaltèxtil: 'En aquesta zona,

tothom coneix algú o téalgun familiar que treballa enaquest centre de logística', haafirmat Escarrà.Inditex ha comunicat aquestdijous que la inversió pre-vista és de 190 MEUR entreel 2011 i el 2015. La inversiósuposarà crear 500 llocs de

treball directes i uns 200d'indirectes -actualment alcentre de Tordera hi treballaun miler de persones-. Lesnoves instal·lacions s'aixe-caran sobre els terrenys del'antiga fàbrica Fibracolor,que va tancar fa 2 anys.Al final de l'operació, la ca-pacitat de distribució de laplanta s'haurà incrementaten un 60% i hi haurà un 50%més de treballadors.

Inversió positivaDes de CCOO també hanvalorat positivament la inver-sió d'Inditex a Tordera, enels mateixos termes que hoha fet el comitè d'empresa, iesperen que es generi forçaocupació al municipi deTordera i tot el seu entornmés proper, a les comarquesdel Maresme i la Selva. Unportaveu del sindicat, Fran-cisco Aguero, afirma quemolts dels nous llocs de tre-ball hauran d'estar orientats agent jove.

6

En mig de la constant mareade notícies econòmiquesnegatives, de tant en tant,apareix una de positiva. ElGrup Sehrs va presentar elpassat 25 de febrer la pre-visió de resultats correspo-nents a l’any 2010. Entreaquests resultats destaquenl’augment de la xifra devendes que es situa en436M€, un 6% més que l’any

anterior, que varen ser411M€. Els beneficis oper-atius (EBITDA, earnings be-fore interest, taxes,depreciation and amortiza-tion) han estat de 19M€,gairebé un 16% superiors al’exercici anterior, mentreque el flux de caixa s’ha sit-uat en 17M€, un 5% més. Perla seva banda, el benefici netdesprés d’impostos ha estatde 4,77M€, la qual cosa harepresentat un augment del7,30% en relació a l’any pas-sat. El Grup va tancar l’exercici2010 davant de l’assistènciade 346 accionistes represen-tats que equivalien al 59%del capital social de la corpo-ració. “No estem contentsperò estem satisfets” va ma-tissar Bagó referint-se al2010. I mirant al 2011 va

avançar que “Es presenta unany complicat però en somconscients, estem lluitantper ser cada dia més efi-cients i estarem molt atentsa noves oportunitats. Tenimdos pilars que ens donenmolta confiança: el nostre

El grup presenta les xifres del 2010 a la Junta General d’Accionaistes, celebrada a finals de març

Grup Serhs: un 16% més de beneficis EMPRESES

Redacció

L’any 1974 havia finalitzat amb un cúmul de preocupa-cions per als hotelers de Calella (Maresme) i la seva zonad’influència, els quals acabaven de viure un “estiunegre”. La greu conjuntura que travessava la Gran Bre-tanya, fruit de la crisi energètica, va provocar que nom-broses agències britàniques suspenguessin un enormecontingent de vols i anul·lessin un gran nombre deplaces hoteleres a la zona, provocant també la fallidad’importants operadors turístics. Per altra part, la cele-bració l’any 1974 del Mundial de Futbol a Alemanya,mercat emissor que tenia un pes molt important aCalella, va provocar una alteració d’aquest segment va-cacional. Això va comportar que, durant el mes de marçde 1975, els industrials Ramon Bagó, Josep Janer iCristóbal Villegas acaronessin la possibilitat d’unir es-forços per formar una cooperativa, amb l’objectiu de mil-lorar l’explotació, la comercialització i la rendibilitat delsseus establiments. Així, van acollir-se a la formulació co-operativa, testimoniant la seva voluntat de mantenirunes relacions mercantils humanitzades.El 30 de desembre de 1975 es convocà una reunió detots els hotelers, “cafeters” i qualsevol industrial delmón turístic de Calella que estigués interessat a formarpart de la nova cooperativa, la futura SERHS. D’aquestamanera va néixer l’entitat de Serveis Mancomunatsd’Hostaleria i Similars Societat Cooperativa (SERHSSCOOP), que inicialment va aplegar 17 socis i un capi-tal de 850.000 pessetes (5.108 euros actuals). L’esperit d’obertura va fer créixer i diversificar l’entitat:hotels, restaurants, bars i col·lectivitats com hospitals,escoles i geriàtrics, van formar, de mica en mica, el grangruix de la SERHS i van configurar també la seva im-plantació territorial al llarg de la costa catalana. Aquestacooperativa va esdevenir el nucli del Grup SERHS, queha rebut nombrosos reconeixements.

Una empresa sorgidad’una gran crisi

Lloguer delocals apartir de150m2

info@immoblesrossell

.com

689 88 64 42

Camí RalTordera

L’empresa de Palafolls Siró& Xavi, especialitzada enseitons en vinagre i anxoves,és una de les 15 empresesdel sector agroalimentaricatalà que de l’1 al 4 de marçes promocionen a la firaFoodex, a Tòquio. Es tractadel Saló Internacional d’Ali-mentació i Begudes de peri-odicitat anual més importantde Japó, adreçat exclusiva-ment al públic professional,amb notable influència enl’àrea asiàtica més propera:importadors, distribuïdors,compradors del sector del cà-

Siró & Xavi: Anxoves i boquerons, de Palafolls a Tòquio

EMPRESES

Diarimaresme.com tering i la restauració formenel gruix dels visitants.Foodex està consideradacom la tercera fira més grandel món, i és un punt d’en-trada ideal per a promocionarels productes alimentaris i lesbegudes en aquella àrea ge-ogràfica. L’anterior edició va

comptar amb la participacióde 67 països i 2.000 estandsestrangers, constituint unimportant aparador per a lesempreses interessades a in-troduir-se en el mercatjaponès i asiàtic, així com aconsolidar la seva presència.La participació d’aquestes 15empreses catalanes a Japó,majoritàriament especial-itzades en vi i cava, ha estatorganitzada pel Departamentd’Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i MediNatural, a través de l’em-presa pública Promotorad’Exportacions Catalanes(Prodeca).

equip humà i el desenvolu-pament tecnològic quevàrem engegar fa uns anys.Aquell que no s’adapti a lesnoves tecnologies, les despe-ses de gestió no les podrà su-portar” va assegurar elpresident del Grup.

Les noves instal·lacions

s'aixecaran sobre elsterrenys de l'antigafàbrica Fibracolor,

que va tancar fa 2 anys.

“No estem contents però

estem satisfets”va matissar

Bagó, president del grup

L’empresa palafollenca

present al Foodex,la tercera fira

alimentària mésgran del món

cafèamblletMarç 7

cafèambllet8 Març

El Jutjat Penal 5 de Girona hacondemnat els responsables del'empresa Construccions Vidr-erenques S.L. per la mort d'unpaleta en una obra a la urban-ització Aiguaviva Park de Vidr-eres. El 6 d'agost del 2005,durant la construcció d'unxalet, un mur de formigó vacedir i va caure sobre un delspaletes que va morir per aix-afament. Un altre empleat vasaltar des d'una alçada de mésde 4 metres i va salvar la vidaperò va patir lesions que l'hanincapacitat de per vida. Com aconseqüència de la caiguda,l'empleat, que no tenia permísde treball i que tampoc teniacontracte amb l'empresa, vapatir lesions que li han deixatseqüeles, no podrà tornar a tre-ballar en la construcció perquè

té la mobilitat de la columnalimitada al 50%. El seu advo-cat, Sebastià Martínez Farriols,ha explicat que ha quedat in-capacitat de per vida. Per això,els constructors l'hauran d'in-

demnitzar amb 90.000 euros.També hauran d'indemnitzarla vídua i els dos fills de la víc-tima mortal amb 180.000euros.El mur es va esfondrar a causade la quantitat excessiva deformigó que hi van abocarsense la supervisió adequada.A més, el mur on hi havia la

Condemnats dos constructors per la mort d'un paleta enl'esfondrament d'un mur a Vidreres

Condemnats dos constructors per la mort d'unpaleta en l'esfondrament d'un mur a Vidreres

VIDRERES

M. López/ACN bastida fixada tenia menys estabilitat perquèmesurava més de 4 metres quan, segons el pro-jecte, havia de ser només de 2 metres. A més, elstreballadors no havien rebut formació en matèriade riscos laborals i l'empresa tampoc haviaaprovat i presentat davant l'autoritat laboral elPla de Seguretat i Salut.Els constructors, Juan Torralbo Béjar i Juan Tor-ralbo Fuster, que són pare i fill, hauran de pagar3.480 euros de multa. També hauran d'indem-nitzar la vídua i els fills del paleta amb 180.000euros i a l'altre empleat amb 90.000 euros més.El fiscal, la defensa i les acusacions particularshan arribat a un acord i el jutjat ha condemnatJuan Torralbo Béjar, administrador de l'empresa,i el seu fill Juan Torralbo Fuster, cap d'obra perun delicte contra el dret dels treballadors, unafalta d'homicidi imprudent i una falta de lesionsper imprudència. El fiscal demanava inicialmentque els condemnessin a 3 anys de presó i lesacusacions elevaven la petició fins els 5 anys imig. Finalment, segons la conformitat, els con-demnats no hauran d'entrar a presó, els con-demnen a pagar una multa de 3.480 i haurand'indemnitzar les víctimes amb un total de270.000 euros.

Els constructors,pare i fill, hauran depagar 3.480 euros de

multa i 270.000d’indemnitzacións.

Dos anys i mig després, el jut-jat de Blanes ha tancat la in-strucció del crim de la joveturista italiana a Lloret de Mar.Federica Squarise va morir lamatinada de l'1 de juliol del2008 durant les seves va-cances. Segons recull la inter-

locutòria del jutge, la jove iunes amigues van anar al bar'Beach and Friends', on tre-ballava el processat, VíctorDíaz Silva. Un cop el local va tancar, elcambrer, la turista i les sevesamigues van marxar plegatscap a un altre pub, el 'Yates'.Quan la jove italiana va sortir

del local, l'acusat la va seguir i li va proposar anara un parc que estava molt a prop de l'hotel ons'allotjava. Va ser en aquest parc on, segons recullla interlocutòria, el processat 'va despullar'Squarise i 'hi va tenir accés carnal sense el con-sentiment' de la víctima. Aleshores, la jove hau-ria amenaçat Díaz Silva de denunciar-lo perintent de violació. Aquesta amenaça va fer quel'home estrangulés la jove italiana i li introduísroba a boca fins a matar-la. Després d'assegurar-se que era morta, Díaz Silvava arrossegar el cos de la noia uns metres per tald'amagar-lo i el va tapar amb branques per evi-tar ser descobert. El cos va ser trobat dies de-sprés d'una intensa recerca al mateix parc,després que les amigues de la jove italianaalertessin de la seva desaparició. El cambrer uruguaià va ser detingut a Tarragonauna setmana després de cometre el crim. DíazSilva havia declarat després de l'assassinat da-vant dels Mossos com a testimoni però desprésva desaparèixer. La interlocutòria recull que, enla seva declaració després de ser detingut, VíctorDíaz va admetre haver matat la turista italiana.Tot i això, l'acusat va negar haver forçat la jove iva sostenir que les relacions havien estat con-sentides. De totes maneres, el jutge de Blanesentén que hi ha elements suficients per proces-sar l'acusat pels delictes d'assassinat i agressiósexual.

Judici a ‘El Gordo’BLANES

ACN

Dos anys i mig desprésdels fets que van acabar

amb la vida d’una turista italiana a Lloret,

comença el judici

cafèamblletMarç 9

Des de les sis del matí, les 27peroles on es cuina el Ranxohan començat a fumejar a laplaça de l'Oliva. Ha arribat eldimarts de Carnestoltes i, comés tradició a Vidreres, tocavacuinar aquesta escudella, elveritable plat fort de la festa.Els ingredients que s'aboquena les diferents olles es van anara recollir entre diumenge i dil-luns per totes les cases de lavila.Com explica un dels ranxers,en Carles Sais, els veïns donen'la voluntat o aquell menjar iqueviures que necessitem'.Després, el dilluns, la comissiódel Ranxo va per les cases depagès a recollir-hi patates,cebes, alls i verdures. 'Al final,es fa un còmput i el que ens fafalta per completar-ho s'acabacomprant; però la gran majoriadel menjar prové delsmateixos vidrerencs', explicaSais. Durant tot el matí, i fins ales dues de la tarda, quinze

ranxers remenen sense pararles peroles i hi van tirant els in-gredients del brou. La receptaés secreta i, segons diuen, sis'intenta cuinar a casa noqueda igual. Per això, als ranx-ers no els fa res desvetllar què

Els ‘ranxers’ posant amb la seva feina

El Ranxo de Vidreres: 2.700 litres de sopa a base de carn, mongetes, arròs, cigrons i verdures

VIDRERES

Xavier Pi

porta aquest 2011 el Ranxo.En total, avui s'han tirat a dinsles peroles 120 quilos de mon-getes, 200 de patates, 90 decigrons i 189 quilos de carn(ossos de vedella, orella i morrode porc, botifarra blanca i

negra). A més, també s'ha fetun sofregit amb més de 100quilos de cebes i tomàquets,que s'ha afegit al Ranxo unamitja hora abans de servir-lo.Però aquí no s'acaba tot. I ésque, a més, aquesta peculiar

escudella també porta 'pebrenegre i vi ranci', segons conc-reta Carles Sais. El darrer in-gredient és l'arròs, que s'hi tiraquan falta poc perquè sonin lesdues del migdia. I quan tot just acaben de passarles carrosses i les comparses delCarnestoltes pel costat de laplaça, sona una músicad'orquestra. És la que acompa-nya la corrua d'autoritats, queuna a una encerclen les perolesamb el Ranxo per fer el tradi-cional tastet. Aquest 2010,acompanyant a l'alcaldessaRuth Rosique, hi havia entred'altres, el delegat del Govern,Eudald Casadesús; el subdele-gat de l'Estat, Francesc Fran-cisco-Busquets, i el presidentdel Consell Comarcal de laSelva, Jordi Gironès.

3.000 racions de RanxoDesprés del tastet, els ranxerscomencen a repartir la sopaentre els vidrerencs, que desde fa estona fan cua a la plaçaamb olles, cassoles i qualsevolaltra mena de recipient a sotael braç. En total, s'han cuinat2.700 litres de Ranxo (cada ollaté capacitat per 100 litres), quees calcula que alimentaran3.000 comensals.

Entre els qui s'esperen hi ha,per exemple, dos joves delpoble, en David i en Manel.Expliquen que, per a ells, anara buscar el Ranxo és una 'tradi-ció'. I hi afegeixen: 'Sempreens ajuntem amb la colla i que-dem per anar-lo a buscar idinar, i aquest any ens ha tocata nosaltres apropar-nos finsaquí'. El Ranxo de Vidreresagrada a petits i a grans. Hodemostra una veïna, laMontserrat, que fa cua amb elseu nét en braços, l'Oleguer.'És molt i molt bo', explica ella.I el menut hi afegeix: 'Jo enpenso menjar molt'. Tradicióamb passat medieval.Es de-sconeix quan va començaraquesta tradició, que des de faanys celebra aquesta poblacióde la Selva. El veïns expliquenque és molt antiga, i alguns as-seguren que té el seu origen al'Edat Mitjana. En concret,narren que els senyors feudalsd'aquell temps feien una per-ola de Ranxo el dia deCarnestoltes per donar menjarals pidolaires i a la gent pobra,que s'ho empassaven acompa-nyat d'una llesca de pa. 'Abanses feia una perola, i avui ja se'nfan 27!', conclou el ranxer Car-les Sais, enriolat.

cafèamblletMarç

La família de Fèlix Cardona amb l’alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy

Fletxes d’indis veneçolans

10

La comparació és inevitable. La històriade Fèlix Cardona sembla treta d’unapel·lícula d’aventures al més pur estild’Indiana Jones.Va néixer el 4 de febrer de 1903 a Mal-grat de Mar i va morir a Caracas el 8 dedesembre de 1982. Va estudiar a l’Es-cola Nàutica de Barcelona i el 1922 vaaconseguir el títol de pilot. Entre 1922i 1925 va fer la volta al món en un velerde vapor, on va conèixer un geòleg an-glès, anomenat Doyle, que anava a Ve-neçuela a estudiar la conca del riuCaroní. L’any 1927, Fèlix Cardona diri-gia una fàbrica tèxtil, propietat de laseva família, a Malgrat quan hi va havercrisi i va decidir desmuntar les instal·la-cions, embarcar les màquines i anar-se’n a Veneçuela. Dificultatsburocràtiques van impedir Cardonadesembarcar la maquinària i instal·laruna fàbrica de gènere de punt a Cara-cas. Va trobar, però, feina d’encarregatd’una empresa productora de cafè. Vaser quan va conèixer –un mes més tardde la seva arribada el 18 d’abril de 1927-Joan Mundó, un català afincat a Vene-çuela des de 1907, que als seus 50 anysi cansat de fer de comerciant, havia de-cidit fer d’explorador de manera pro-fessionalitzada. Va ser també el

Fèlix Cardona i Puig, l’Indiana Jones nascut a Malgrat

L’alcaldessa de Malgrat deMar, Conxita Campoy, hasignat aquest dilluns al matíla compra, per 300.000 euros,del llegat de l’exploradormalgratenc als seus hereus,després de prop de tres anysde llargues negociacions.D’aquesta manera, el testi-moni de les expedicions deFèlix Cardona i Puig durantanys a la selva veneçolanapassa a ser propietat de lapoblació on va néixer l’any1903.

Llarg procésFont municipals han recor-dat que aquesta compratanca un llarg procés de ne-gociació entre l’Ajuntament iels sis hereus de Cardona,que es va iniciar al maig de2008 quan l’alcaldessa va vi-atjar a Caracas per conèixerde primera mà el contingut

deixat per l’explorador a ladarrera casa on va viure, albarri de Santa Paula de lacapital veneçolana. Segonsasseguren les mateixes fonts,les diferències personalsentre els seus fills han difi-cultat aquesta adquisició,que s’ha tancat aquest matíamb la signatura de l’acordentre totes les parts. Per laseva banda, Conxita Campoyha agraït a tots els regidors iregidores del consistori mal-gratenc “el bon fer que hanmantingut durant tot aquestllarg procés”.Entre els objectes relacionatsamb les activitats de FèlixCardona, els fons adquiritconté documents en paper,quaderns de viatge i llibretesde butxaca; prop de 3.000 fo-tografies (moltes numeradesamb una descripció de la màde Fèlix Cardona); Plànols,mapes i croquis; discos igravacions seves, 16 rotlles

El llegat de l’explorador, amb 3000 fotografies,plànols, discos, filmacions i objectes indígenes,ha costat 300.000 euros

Malgrat compra el fons de l’explorador Fèlix CardonaMALGRAT

Diari Maresme · Redacció

amb pel·lícules de 16 mm i35 mm; la seva bibliotecapersonal; objectes indígenes,i equips de topografia i de fo-tografia.Futura exposició

El consistori malgratenc inicia ara una tascaper recuperar, digitalitzar i inventariar elsdocuments i objectes. Un cop enllestitsaquests treballs, s’organitzarà una exposicióperquè la ciutadania de Malgrat puguiconèixer el llegat de Fèlix Cardona.

moment en què es va retrobar ambDoyle a Caracas. Mundó i Doyle li vanencomanar la passió per descobrir novesterres i va ser així com Cardona va pujara una canoa, i la selva a i els rius es vanconvertir en la seva pàtria. De 1938 a1946 va ser Cap d’Exploracions de l’O-ficina de Fronteres del Ministeri de Re-lacions Exteriors i va recórrer pam apam la desconeguda divisòria d’aigüesentre l’Orinoco i l’Amazones, on avuiuna muntanya duu el seu nom.Entre el 1946 i el 1949 va treballar peral Ministeri d’Agricultura. Com a co-missionat del Departament de Recer-ques Forestals va recollir plantes ianimals –sobretot ocells- alguns delsquals van resultar nous per a la ciència.Entre 1949 i 1982 va treballar per al Mi-nisteri de l’Ambient i Recursos Natu-rals i va cartografiar el gran territoriselvàtic del centre i el sud del país.Fèlix Cardona va trobar ètnies indíge-nes no revelades, va batejar amb el seunom espècies vegetals no identificades,va donar a conèixer la cascada més altadel món, coneguda com a Salto Ángel,va participar en el descobriment de lesfonts de l’Orinoco, va explotar minesd’or i va buscar cautxú per als aliats du-rant la guerra mundial, entre altres.

Una muntanya i algunes plantes por-ten el seu nom, va descobrir tribus

desconegudes i va donar a conèixerel Salt de l’Àngel, la cascada més

alta del món.

cafèamblletMarç 11

L'any 1908, Joaquim Trias vacomençar a elaborar galetesdes de l'obrador de la pastisse-ria situada al carrer del Centrede Santa Coloma de Farners.Ara, un segle més tard, aquestaempresa familiar -que ja arribaa la quarta generació- ocupauna nau de 4.500 metresquadrats a l'entrada de la ciu-tat, la majoria dels quals es des-tinen a fàbrica. Famosa per lesseves galetes tradicionals, elab-orades a base d'ametlla, l'em-presa gironina ha tancat el 2010amb una facturació de 4 mil-ions d'euros. Des de les sevesinstal·lacions, cada dia es pro-dueixen 1.500 quilos degaletes, entre les quals estroben les teules, els neulets oels crocants.En les properes setmanes,l'empresa gironina traurà almercat dues noves línies dedolços: unes galetes energè-tiques i unes altres per al con-trol de pes. Per

comercialitzar-les, GaletesTrias ha creat una nova marca -batejada com a 'TriaBé'- sota elparaigües de la qual també s'hivendran les galetes sense sucreni gluten que ja produeix.

Nous segments de mercatSegons explica la directora demàrqueting, amb la novagamma es vol 'arribar a seg-ments de mercat on fins ara nohi teníem presència'. Així,

L’empresa renova el seu logotip i llença al mercat productes innvadors com galetes energètiques o de control de pes

Galetes Trias: Els vellets del logotip es fan el ‘lifting’SANTA COLOMA

Xavier Pi

d'una banda, les galetes sa-ciants TriaBé PLUS (que in-corporen cereals amb fruita) escomercialitzaran a centresd'estètica i dietètiques. I peraltra banda, les galetes energè-tiques TriaBé ENERGY estrobaran a gimnasos i botiguesespecialitzades en esport. Per desenvolupar les novesgaletes, la firma gironina hacomptat amb el suport de la

cafèamblletMarç12

Generalitat, a travésd'ACC1Ó. A més, també s'estàestudiant treure una novagamma d'especialitats desti-nades als infants. Segons conc-reta Maria Trias, en un principiles galetes energètiques i sa-ciants es vendran arreu deCatalunya, i després la sevacomercialització s'estendràarreu de l'estat i també a mer-cats internacionals. Precisa-

ment, l'exportació és una altrade les potes del negoci queGaletes Trias vol enfortir alllarg d'aquest 2011.La intenció de l'empresa éspoder doblar el percentatge ac-tual que es destina als mercatsexteriors, i arribar fins al 10%.Per fer-ho, la directora de màr-queting concreta que es volenconsolidar vendes 'sobretot a laXina, als Estats Units i alCanadà'. Actualment, la majorpart de l'exportació de GaletesTrias es concentra al mercatasiàtic (sobretot, el Japó) i laresta es ven, sobretot, a Europa(Portugal, Anglaterra, Itàlia,Alemanya i Finlàndia).

Logotip renovatPer encarar el repte de l'ex-portació i consolidar també leslínies de producte, GaletesTrias ha renovat el logotip. Laimatge continua incorporantels clàssics vellets, però a difer-ència de l'anterior logotip -creatamb motiu del centenari- laparella s'ha modernitzat i esdóna més presència a lesgaletes. Galetes Trias comptaactualment amb una plantillade 45 treballadors i a Catalunyales seves especialitats es podentrobar tant a les grans superfí-cies com a botigues tradi-

cionals. A la resta de l'estat es-panyol i a l'estranger, lesvendes es concentren més abotigues especialitzades igourmet.L'empresa també ha creat pro-ductes específics per als tur-istes, com unes caixes amb laimatge de Barcelona impresaque triomfen entre els japone-

sos. A més, entre els italians elsabor que agrada més és el delneulet (la neula farcida),segons concreta Maria Trias.Tant, que fins i tot l'han arribata anomenar 'el canelloni cata-lani', explica la directora demàrqueting. Anualment, des de la fàbricade Santa Coloma de Farners,surten 63 milions de galetesque porten el segell de Trias.Des de l'any 1994, aquestes in-stal·lacions compten tambéamb un museu, on s'explica lahistòria de l'empresa, que ja haassolit els 300.000 visitants.

‘Volem consolidarles nostres vendes ala Xina, Estats Units

i Canadà

cafèamblletMarç 13

cafèamblletMarç14

Dia : Punto de origen - MadridSalida a la hora acordada direcciónMADRID, breves paradas en ruta, con-tinuación hasta el hotel asignado enMadrid, acomodación y cena.

Dia 2: Madrid - Fátima:Desayuno y salida hacia Fátima, bre-ves paradas en ruta, continuación delviaje hasta hotel asignado en Fátima,llegada, acomodación y almuerzo. Porla tarde visitaremos el museo de lasapariciones. (Entrada incluida) luegopodremos asistir a la procesión de lasantorchas. Regreso al hotel cena y alo-jamiento.

Dia 3: Coimbra - Santarem:Desayuno. Salida hacia Coimbra, an-tigua ciudad universitaria, famosa porsus calles sinuosas y casas colgantesdonde destacan: Sé Velha (la CatedralVieja) del siglo XII, el Museo Machadode Castro en el Palacio del Arzobispo,la Iglesia y Monasterio de la CruzSanta, y la Universidad, una de las

más antiguas de Europa, son algunasde las joyas con las que nos brindaesta localidad. Finalizada esta visita,regreso al hotel y almuerzo. Por latarde visitaremos Santarem para admi-rar la residencia real de Afonso IV, asícomo el pórtico de la maravillosa igle-sia de la gracia y tiempo libre para suvisita. Finalizada esta visita, regreso alhotel: cena y alojamiento.

Dia 4: Sintra - Estoril - Lisboa:Desayuno y salida de día completohacia LISBOA: comenzaremos por lacosta del sol portuguesa, Sintra, anti-gua ciudad medieval y residencia dereyes, a la hora acordada continuare-mos hacia Estoril, elegante ciudad cos-tera donde reside en verano gran partede la nobleza europea. Seguidamentenos dirigiremos a Lisboa para el al-muerzo en restaurante. Por la tarde, vi-sita panorámica de esta bonita capital:tiempo libre en Estufa Fría, Plaza delComercio, Pza. del Rossio, Torre deBelén, etc. Finalizada esta visita, re-

greso al hotel: cena y alojamiento.

Dia 5: Alcobança - Nazaré-BatalhaDesayuno en el hotel y salida hacia Al-cobaça, que es conocida por su Aba-día Cisterciense, fundada en el año1148, una auténtica joya de estilo gó-tico con influencias moriscas, decla-rada Patrimonio de la Humanidad.Continuación hacia Nazaré: villa típicapesquera. Regreso al hotel para el al-muerzo. . Por la tarde visitaremos Ba-talha para admirar el bello Monasteriode Santa María de la Victoria y tiempolibre para su visita. Finalizada esta vi-sita, regreso al hotel: cena y aloja-miento

Dia 6: Fátima - Punto de origenDesayuno y salida hacia nuestro lugarde origen, breves paradas en ruta. Al-muerzo en ruta. Continuación del viajey llegada. Fin del viage y de nuestrosservicios. (Este itinerario puede can-viarse según convenga)

Servicios incluidos: Autocar Homo-logado, hotel*** alrededores de ma-drid, Hotel 2**/3 *** en Fátima, enrégimen de Pensión completa (agua yvino incluido), Seguro de viaje, excur-siones programadas.Entrada museo delas apariciones.Servicios no inclui-dos:En el hotel: Servicios Extras ni Ha-bitaciones individuales, que llevarán unsuplemento en el precio. Entradas a Mu-seos, monumentos o espectáculos. Cual-quier servicio no indicado en elprograma

Ruta Monumental delCentro · Coimbra ·

Fátima · Lisboa

(Precio por persona enhabitación doble o triple)

PORTUGAL

Todo por

265€

Fantástico Viajede 6 dias a:

Prec

ios

válid

osex

cept

oer

rort

ipog

ráfic

o

Prec

ios

válid

osex

cept

oer

rort

ipog

ráfic

o

Aprofita les avantatges de viatjar fora de temporada en un dels

vaixells amb més encant del món. Royal Caribbean International

posa a la teva disposició el captivador Splendour of the seas

a un preu irresistible.

L’Splendour of de Seas és conegut arreu del món com el

Vaixell de la Llum perquè inclou gairebé una hectàrea de cobertes

de vidre, clarboies i enormes finestrals del terra al sostre amb unes

vistes espectaculars.És de la Classe Vision i el seu ambient de calidesa

i intimitat fa que emocioni a tot el món. Un viatge amb l’Splendour

és sinònim d’unes vacances inoblidables.

Regala’t uns dies d’autèntic relax i gaudeix d’una ruta exquisida

en un vaixell de luxe... a un preu d’escàndol.

El vaixell de la Llum

cafèamblletMarç 15

Diferents maneres de gaudir del Liberty of the Seas

Espades romàntiques En família En grups Fi de curs Singles Amb amics

Pre

cios

válid

os

exce

pto

erro

rtipográ

fico

cafèamblletMarç16

Un litigi judicial entre els propietaris i l'Ajuntament pel preu de les expropiacions evita que l'obra esfaci sencera

Els primers enderrocs de lesedificacions que es van afegir ala muralla romànica d'Hostal-ric van començar al desembredel 2009. Es tracta de garatgesi terrasses construïdes sobre elsostre del garatge a principisdel segle XX. Un informe tèc-nic de l'ajuntament va fixaruna indemnització de 141.000euros, uns 3.000 euros de mit-jana per a cada propietari ex-propiat. Set dels propietaris novan estar d'acord amb aquestaxifra i van presentar un con-tenciós administratiu al jutjatl'estiu del 2009.El jutjat va aturar cautelar-ment els enderrocs en aquestscasos a l'espera d'una decisiódefinitiva. Això fa que, quans'està a punt d'acabar la reha-bilitació de la muralla, esmantinguin els garatges, bal-cons i terrasses en algunspunts separats al llarg de lamuralla que distorsionen la

visió completa de la rehabil-itació.Segons ha explicat l'alcalde,Josep Antoni Frias, l'ajunta-ment està negociant amb elsveïns per evitar que hagi deser un jutjat d'expropiacionsqui resolgui el tema. Frias re-coneix que si el fi d'aquestconflicte es deixa en mans dela justícia 'es pot allargar dos otres anys' i, per això, asseguraque la intenció del consistoriés arribar a un acord amb elsveïns que, segons Frias, és'lícit' que reclamin més diners.

Un atractiu turísticHostalric havia basat l'econo-mia local en la indústria tèxtilque des de fa uns anys ha anaten declivi. Per això, l'ajunta-ment vol vendre imatge turís-tica a través de la recuperacióde la muralla i també les inter-vencions que estan previstesfer al castell d'Hostalric.'Penso que és una obra que nonomés estarà al servei

Després de més de 15 anys d'intervencions a la muralla ro-mànica d'Hostalric (Selva), està previst que les obres fina-litzin al maig. Actualment, a la muralla hi ha 46 cases i, aprincipis del segle XX, els propietaris van construir-hi ga-ratges adossats. Una part important de les obres consistienen enderrocar aquesta construcció posterior i convertir l'es-

pai en vial públic. L'Ajuntament va acordar indemnitza-cions de 141.000 euros per als 46 propietaris, un preu queno va convèncer 7 dels amos que van recórrer al jutjat queva aturar cautelarment els enderrocs dels seus garatges.Aquest fet farà que la restauració de la muralla no llueixiplenament.

Les obres a la muralla d'Hostalric finalitzaran al maig ambel pedaç dels set garatges que no s'han enderrocat

HOSTALRIC

Tania Tapia / ACN

d'Hostalric sinó que recu-perem patrimoni del país,l'oferim a tothom i això ha derepercutir en l'economia local',ha manifestat l'alcalde. Les obres està previst queacabin en dos mesos i es retirinles tanques que des de fa mésd'un any marquen el períme-tre de les obres. L'alcalde haexplicat que els cinc metresque ocupaven els garatges esconvertirà en un vial públicque permetrà guanyar 'espai illum'. Les obres han servittambé per recuperar part delfossar de la muralla i, en untram, s'ha deixat al descobertla profunditat de la murallaque s'allarga sis metres sotaterra. Els tècnics també han repicatla pedra afegida en èpoquesposteriors i han sorrejat lesparets per recuperar l'actual iafegir-ne allà on en manca.També s'han canviat els tanca-ments de les cases i s'han reti-rat antenes i d'altres elementsque feien que aquesta part dela muralla -que és la part pos-terior de les cases- tingués unaimatge de deixadesa. Aquesta és la cinquena inter-venció que es fa a la murallaromànica d'Hostalric. Lesprimeres actuacions vancomençar l'any 1995 i, segonsl'alcalde, ja s'han invertit mésde 3 MEUR. Aquest dimecresel subdelegat del govern es-panyol a Girona, FrancescFrancisco-Busquets, ha visitatles obres ja que l'estat aporta,a través de l'1% cultural, mésde 500.000 euros a l'obra.

L'exaltació que va viure unaficionat al futbol abansd'un partit a Montilivi po-dria sortir-li cara. Era el 15de juny del 2008, cap a dosquarts de sis de la tarda, iels jugadors del Girona FCi del Ceuta estaven a puntde sortir a la gespa. Abansque comencés el matx,però, un seguidor va de-

cidir fer la seva particularjugada.El jove, Ferran R.P., eraseguidor del Girona. El noiva saltar al terreny de joc,es va dirigir a la graderiacontrària i va arrencar unabandera espanyola que elsseguidors del Ceuta havienpenjat damunt una tancapublicitària.Després, va tornar a la zonaon es trobaven els afi-cionats de l'equip local i

El fiscal demana 3.000 euros de multa i nou mesos de presóper a un seguidor del Girona FC acusat d'escopir damuntd'una bandera espanyola i refregar-se-la pel cul. Els fets vantenir lloc abans d'un partit a l'estadi de Montilivi, on l'equiplocal s'enfrontava al Ceuta. L'aficionat va saltar al terreny dejoc i va arreplegar una bandera espanyola a la graderia contrà-

ria. Després, segons concreta el fiscal, la va arrugar, va escopir-hi a sobre, 'se la va refregar per les natges i va fer veure que lacremava davant uns 5.000 espectadors'. El fiscal l'acusa d'ul-tratge als símbols d'Espanya i de resistència a l'autoritat, per-què el processat hauria intentat agredir quatre mossos que vanveure l'escena.

Jutgen un seguidor del Girona per refregar-se una bandera espanyola pel cul durant un partit a Montilivi

GIRONA

ACN allà -segons recull el fiscal-va ser on va començar l'e-spectacle. L'acusació sostéque el noi va 'escopirdamunt la bandera, la va ar-rugar, va fer veure que lacremava' i, fins i tot, se lava refregar pel cul. El fiscalconcreta que 'gairebé uns5.000 espectadors, que enaquells moments estrobaven a l'estadi de fut-bol' van poder contemplarl'escena.

A més dels seguidors d'un ialtre equip, quatre agentsdels Mossos d'Esquadravan veure les contorsionsdel jove. Pensant que laseva actitud podria consti-tuir 'una infracció penal',segons indica la fiscalia, elsagents van optar per identi-ficar el jove.

Feixistes i torturadorsCom que el seguidor s'hi vanegar, els mossos 'van dem-

anar-li que els acompa-nyés', indica l'escrit.Aleshores, l'acusació diuque el noi es va encabritar,que va titllar els agents de'feixistes catalans i de tor-turadors', i que per evitarque el detinguessin, es vaenfilar a la barana, els hi vallançar puntades de peu iels hi va intentar ventarcops de cap.El fiscal considera queaquests fets constitueixen

un delicte d'ultratge alssímbols o emblemes d'Es-panya i un altre de resistèn-cia a l'autoritat. Per alprimer delicte, el ministeripúblic sol·licita que s'im-posi a Ferran R.P. unamulta de 10 euros diaris du-rant deu mesos; és a dir,3.000 euros.Pel segon delicte, el fiscaldemana que es condemniel processat a nou mesos depresó. El cas arribarà a ju-dici als Jutjats Penals deGirona les properes set-manes. Aquest aficionat,però, no serà l'únic querecordarà el partit durantforça temps. I és que aque-lla, futbolísticament par-lant, va ser una jornadamemorable per al GironaFC i els seus seguidors.L'equip local va guanyar elCeuta per 1 a 0 i va acon-seguir tornar, 49 anys de-sprés, a Segona Divisió A.

cafèamblletMarç 17

Aquesta empresa va ser fun-dada l’ any 1.971, al llarg detots aquests anys, la nostrapremissa ha estat sempreque el client quedi content isatisfet, comprant sempre elmillor producte al millorpreu.La compra d’ un matalàs esmolt important, pensem, quela salut i el bon descans estancompletament relacionats,

per això hem de tenir encompte la importància d’ es-collir un bon matalàs que enspermeti beneficiar-nos detots els processos reparadorsque es produeixen a les difer-ents etapes del son, durant lanit, la freqüència cardíaca esmés lenta i es produeix unadisminució de les hormonesrelacionades amb l’ estres.Els teixits i les cèl·lules coro-

La Botiga Flex:descomptes de finsel 70%

PUBLICITAT

nàries es beneficien d’ aque-sta situació, un bon descanses imprescindible durant totaquest procés. Per ajudar als nostres clientsen les seves compres dis-posem d’una financiaciósense interessos, per poderefectuar les seves compres,ràpid i fàcil. El transport, el muntatge i larecollida del producte antices gratuïta. Amb possibilitatde transport a tota la penín-sula.El nostre equip de profes-sionals l’atendrà, l’assessorarài l’informarà de les ultimesnovetats del mercat, som es-pecialistes en descans i tenimtot tipus de productes, mata-lassos de molles bicòniques,continues, independents,embossades, làtex natural isintètic, i les últimes tecnolo-gies com és Bultex i vis-coelàstic, tot tipus de basescom somiers, tapis, canapéstant de tela, com polipell,com fusta, tot de marques na-cionals, reconegudes i deprestigi. Tenim grans ofertesdurant tot l’any. A més, ara,estem fent liquidació demobles i sofàs amb de-scomptes que arriben al 70%,vingui a veure’ns i aprofiti!

Els serbis que vulguinvenir a passar les seves va-cances a Espanya no hande fer el visat que fins fapoc era obligatori. Aquestcanvi administratiu ha fetque el nombre de visitantsd’aquesta nacionalitat aug-mentés de manera impor-tant. Tenint en compteaquest factor, Lloret deMar ha estat present a lafira de turisme que es vacelebrar a final de febrer ala ciutat de Belgrad. Maurici Carbó, gerent deLloret Turisme, assenyalaque és un tipus de visitantque “en el 80% dels casosve per agència de viatges,amb tour-operador” iafegeix que aquests inter-mediaris “són a la fira perexplicar novetats i tancarvendes”.

8 milions de serbis,clients potencials

LLORET

Des de principis de 2010 elConsell Comarcal de LaSelva treballa per crear la‘Ruta de la Tordera’, unitinerari que, tot vorejant elriu, té com a objectiu dina-mitzar la conca, estimularles economies locals i pro-moure la sensibilització dela ciutadania al voltant delriu desenvolupant projectesde caire turístic i de restau-ració mediambiental. Ara elprojecte s’amplia i s’està de-senvolupant és el treball decamp per fer una primera

proposta de traçat paral·lel ala riera d’Arbúcies, des del’aiguabarreig amb laTordera (Hostalric) fins aArbúcies. Aquest treballanalitza les característiquesdels diferents trams, l’ac-cessibilitat, fa un primeraproposta d’actuacions, etc.Cal destacar que per dur aterme el treball es comptaamb un alumne en pràc-tiques de l’Escola de Ca-pacitació Agrària i Forestalde Santa Coloma de Farners(Casa Xifra)

La ‘Ruta de la Tordera’ inclourà la riera d’Arbúcies

ARBÚCIES

Un total d’11 personescomencen el nou curs, queva rebre 22 sol·licituds. Elperfil és molt similar a les dosedicions anteriors. La mit-jana d'edat torna a ser moltjove, 31 anys, la mateixa queens les dos edicions anteri-ors. Les pràctiques, com enl'edició anterior, es portaran aterme a les zones de l'AltPirineu (Pallars Sobirà, Pal-

lars Jussà i Alta Ribagorça), laGarrotxa i l'àrea delMontseny. Aquestes dos úl-times gràcies al treball de lesentitats CST - Centre deSostenibilitat Territoriald'Olot, que comptarà amb unalumne en pràctiques i l'As-sociació Aladula i l'Ajunta-ment del Montseny quecomptarà amb 3 alumnes enpràctiques.

Escola de pastors

cafèamblletMarç18

L’acte va ser presentat i conduït per Lara Torres, candi-data i membre de les JSC de Blanes i va contar amb MDolors Oms, exalcaldessa de Blanes i presidenta d’Aspro-nis, que en el seu parlament va ressaltar que quan enJosep Marigó li va portar l’esborrany del llibre, li va ex-plicar que eren les seves reflexions sobre Blanes i li va de-manar que en fes el pròleg va pensar “tu encara pots fermolt per aquest poble. Va!, a que esperes, posa el teu grade sorra” i va seguir animant a tothom a participar del pro-jecte de Josep Marigó.En el seu torn, en Quim Valls, regidor durant nou anysamb en Josep Marigó i professor de l’UPC, va ressaltar,entre molts altres temes, la necessitat històrica que Blanestingui un projecte comú, una meta compartida com la queproposa en Josep Marigó i defineix a aquest com un “tre-ballador infatigable, obert, intel·ligent i honest”.

En el seu torn en Josep Marigó va repassar diversos puntdels llibre i va recalcar que “Remuntar Blanes és una re-flexió honesta i sincera amb propostes concretes, peròtambé és una nova filosofia de treball, aquella que con-vida a tots els blanencs i totes les blanenques en l’objec-tiu comú de treballar per Blanes i d’afrontar el futur ambesperança”. També va agrair la gran assistència del públici el treball de la candidatura en la convocatòria de l’acte.Al final de l’acte es va lliurar un exemplar del llibre als as-sistents i l’autor, en Josep Marigó, va signar i fer dedi-catòries a tothom que li demanava. Es van lliurar més de400 llibres d’una edició de 600. Tothom que el vulgui elpot demanar directament al PSC o mitjançant el correupsc@blanes.cat.

Josep Marigó es dirigeix als simpatitzants que van omplir el Teatre de BlanesFoto: Ana Sarrión

Dijous dia 10 de març a les 19:30h al Teatre de Blanes es va presentar el llibre Remuntar Blanes deJosep Marigó, candidat socialista a l’Alcaldia de Blanes on recull les seves reflexions i propostes que hande permetre millorar la situació actual, recuperar la confiança, la il·lusió i el treball per Blanes.

El Teatre de Blanes s’omple de gom a gom en lapresentació del llibre Remuntar Blanes de Josep Marigó

BLANES

Redacció

Un noi de 15 anys va resultar ferit en caureper unes roques a la part del darrera delCastell de Tossa de Mar, segons han informatels Bombers de la Generalitat. El jove, veí dela localitat, ha caigut a la zona de les roques,des d'una alçada d'uns 20 metres, i ha quedatatrapat en una escletxa, entre roca i roca, aprop de l'aigua. Els bombers han accedit finsal ferit tant per terra com per mar, amb unabarca, i l'han pogut estabilitzar. Finalment, elnoi ha estat respectat per un helicòpter, acausa del mal estat de la mar, i ha traslladatfins a l'estació d'autobusos de Tossa de Mar.Un cop allà, ha estat atès per efectius delsserveis sanitaris i ha estat traslladat amb am-bulància, i en estat greu, a l'Hospital Truetade Girona.Fins al lloc de l'accident s'han desplaçat, amés de l'helicòpter, un vehicle amb efectiusdel Grup d'Actuacions Especials (Grae) i sisdotacions terrestres. També s'han desplaçatefectius dels Mossos d'Esquadra, de la Poli-cia Local i dels serveis sanitaris.

Caiguada des de 20 metres

TOSSA

cafèamblletMarç

Àngela patia dolorsa les cames i les cer-vicals. A la nostraUnitat del Dolor vamtreballar per alleu-gerir aquests dolorsfent que Àngela, a l’i-gual que moltes al-tres persones,pogués gaudir d’unamillor qualitat devida.

Carles tenia unahèrnia discal. Grà-cies a la discoliosipercutània la sevaqualitat de vida vamillorar molt.Aquesta tècnica, quees practica ambanestèsia local i se-dació, té un periòdede convalescència irehabilitació moltcurt i permet unaràpida incorporacióal treball.

Els factors de creixementvan ajudar la Raquel a re-cuperar-se ràpidamentd’una fractura de tíbia.Aquesta tècnica permettractar patologies degene-ratives, tendinitis i ruptu-res musculars entred’altres.

Glòria no estavagrassa, però feiatemps que estavaguanyant quilos. Elnostre equip de tresdietistes, dos metges iun endocrí va trobarun pla totalment per-sonalitzat i controlatper a que la Glòria nocontinués pujant depes.

En Lluís es va fer malal maluc jugant a fut-bol. La nostra unitatespecialitzada en Me-decina de l’Esport vafer el seguiment de laseva lesió i el va ajudara recuperar la millorforma per poder seguirgaudint sense dolorsde la seva gran passió:el futbol

La Rosa tenia els forats de les orelles esquinçades. A lanostra Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica, Plàstica i Re-paradora vam solucionar aquest petit problema de maneraràpida, senzilla i còmode. En aquest sentit, són moltes lespersones que senten el desig de corregir aquelles qües-tions corporals i facials, que amb mètodes senzills quedenresolts i amb preus molt assequibles.Des de la Intralipoteràpia, una opció no quirúrgica en eltractament de l’adipositat localitzada, fins al lifting faciallocalitzat sense passar pel quiròfan.A Croal pots venir per treure't unes verrugues al momentfins a arreglar-te els forats de les orelles esquinçats...

Ricard patia una artrosi de genoll. Gràcies al tractamentamb ozó, la seva mobilitat ha millorat i el dolor ha gairebédesaparegut. L’ozó, un gas que es troba a l’atmosfera deforma natural, està indicat per a tot tipus d’úlcera de difícilcicatrització, fibromiàlgies, patologies reumàtiques, hèr-nies discals, herpes, túnels carpians o artrosis de turmell.

‘Poques coses són tangratificants com fer que

algú es senti millor.Per això ens fascina

la nostra feina’

Carme Aragonés,directora de Croal Salut

www.croalsalut.com / 93 762 90 25

Per fer possible el viatge hacol·laborat tothom: les escolesAloc i Mediterrània, el TallerHoritzó, les farmàcies dePineda i l’Hospital Sant Jaumede Calella.El passat 7 de març van partirrumb al Sàhara 10 joves pine-dencs amb l’objectiu de posar

en marxa un projecte ramader,portar material mèdic al centrede mutilats de mines antiper-sona així com roba d’abric imaterial escolar. Els viatgerstambé aprofitaran per visitarels infants que passen l’estiu aPineda. Més informació sobreel viatge i tots els projectesrelacionats amb el Sàhara: col-lectiupelsahara.blogspot.com

El Col·lectiu de Joves pel Sàhara de Pineda i l’A-grupament Escolta i Guia Montpalau inicien unaviatge solidari pel Sàhara.

De Pineda al Sàhara

PINEDA

Redacció

El proper divendres 15 d’abrila les 20 hores tindrà lloc, a lasala d’actes de la Cooperatival’Amistat (c/ Església 207,primer pis) la presentació delllibre “Els orígens del social-isme a Calella (1916-1945)”original de Jordi Amat i Teix-idó, membre del consell deredacció d’ESTELA, escrip-tor i doctor en historia. El llibre analitza històrica-ment l’aparició dels primersgrups socialistes a Calellal’any 1916, l’etapa de larepública quan van tenir re-

sponsabilitats de govern(1931-1934), els fets d’octubrede 1934, la guerra civil ambles moltes vicissituds dels so-cialistes calellencs, les carac-terístiques del PSU i de lesJSU, sense oblidar el POUMo la repressió i l’exili interior oexterior de la postguerra. Lamemòria històrica es completaamb una acurada biografia de25 socialistes calellencs. El lli-bre aporta nombroses fo-tografies que mai s’hanpublicat. El llibre serà presen-tat pel catedràtic, polític isenador, Isidre Molas i Batl-lori.

Orígens del socialisme a Calella

CALELLA

Redacció

És temps de retallades pres-supostàries i per això, qual-sevol oportunitat és bona perdefensar-la... sobretot si etsdel partit que les aplica. OriolPujol va fer una defensad’aquestes retallades durant la

presentación de MontserratCandini com a candidata deCiU a l’alcaldia de Calella.“Serà inevitable fer retal-lades” va dir Pujol Jr. Unes re-tallades que, segons vaexplicar, no només tenen perobjectiu reduir la despesa sinóde ‘reactivar la economia’.

Oriol Pujol defensa les retallades ala presentación de Candini

CALELLA

Redacció

23

cafèamblletMarç24

La proposta que fan al’escola Anna & Andrew ésclara: no hi ha res tan efectiu,tan ràpid i tan motivador perfer de l’anglès una veritablesegona llengua com viure 24hores al dia rodejat per ella.Per això des de l’any passatofereixen la possibilitat d’a-nar al Regne Unit a fer el pasdefinitiu en l’aprenentatgede l’anglès. I no es tractanomés d’assistir a classesd’anglès sinó de viure unaexperiència global on l’an-glès deixa de ser una sèrie de

normes gramàtiques i or-togràfiques per a convertir-seen una llengua viva, amb laque comunicar-se, explicarcoses, viure, conviure i di-vertir-se. Per això,a banda deles classes, l’estada inclou laconvivència a la mateixa casadel professor i la seva famíliai una gran quantitat d’activi-tats com senderisme, cuina,art, visites a museus, jardins,arranjament floral o simple-ment passejar pels carrersamb el professor o conèixerels seus amics i familiars. Perals amants de la literaturatambé s’inclouen visites alsllocs que van inspirar JaneAusten (Orgull i prejudici,Mansfield Park, Sentit i sen-sibilitat) algunes de les sevesobres.L’experiència, que pot serd’entre 4 dies a algunes set-manes, està dirigida a jovesdes dels 10 anys fins a per-sones que necessiten l’an-glès per motiusprofessionals. Així tenimprogrames especials per apreparació d’exàmens (PET,

Ja has après els verbs irregulars, ja has fet desenes d’exercicis passant unafrase interrogativa a negativa i comences a entendre les estructures més co-muns de l’anglès. Ara és el moment de parlar, de viure l’anglès!

Anglès definitiu: vivint al RegneUnit a la casa del ‘teacher’

EDUCACIÓ

Redacció

FCE, CAE; CPE), anglèsacadèmic per a exàmensd’ESO o Batxillerat, anglèsper a professors pensat perrefrescar tot l’anglès que, permanca d’ús s’hagi pogut ‘rov-ellar’ o cursos intensius dequatre dies, especialmentdissenyats per adquirir lamàxima quantitat d’anglèsen el menor temps posible.

Living Learning EnglishL’Escola Anna & Andrew,amb una trajectòria de 9 anysa l’ensenyament de l’anglèsa la zona de La Selva i l’AltMaresme, ha apostat peroferir aquesta oportunitatd’immersió lingüística de lama de la organització anglesaLiving Learning English,que des de l’any 1995 tre-balla per fer realitat una deles assignatures pendents de

milers d’estudiants d’anglès:viure, conviure i créixer enfent servir aquesta llengua.

De Londres a Gal·les‘Des de l’escola –explica An-drew Malcolm- ens encar-reguem de tots els detalls:trasllats, horaris, professors,avaluació de nivell… l’únicque ha de fer el nostre estu-diant és triar el lloc on viuràen anglès’. Els professors deLiving Learning Englishestan repartits al llarg de lesilles britàniques: així, els cur-sos podentenir lloc als carrersmés cosmopolites de Lon-dres, als tranquils boscos deCambridge o als verds pratsde Gal·les. En total, més de30 destins diferents amb unobjectiu comú: que l’anglèssigui una part més de les nos-tres vides.

Una altra possibilitat que ofereix l’Escola Anna&Andrew técom a entorn el Parc Natural del Monseny.Equitació, rocò-drom, manualitats, balls, xocolatades, festes nocturnes…aquestes són només algunes de les activitats que ofereixenles colònies estiuenques que, al mes de juliol, ofereix lagranja de la Fundació per a l’Educació, situada al Parc Natu-ral del Montseny. Amb pistes de bàsquet, camp de futbol,sales de festa, quadres de cavalls i circuit d’equitació, les in-stal·lacions de la Fundació són un lloc ideal per a fer totamena d’activitats totalment en llengua anglesa., amb activi-tats pensades per a nens d’entre 4 i 14 anys. Una alternativaperfecta per a complementar i reforçar tot l’anglès que s’haaprès durant l’any de la millor manera possible: de colònies!

Montseny, la muntanya on es parla anglès

L’Escola d’anglès Anna & Andrew proposa una experiènciad’aprenentatge totalment immersiva.

c/ Sant Pere Màrtir, 74Blanes

972 354 008

L’experiència pot ser d’entre 4 dies avàries setmanes, a

Londres, Gal·les, Es-còcia, Cambridge...

L’alumene de l’Institut SaPalomera de Blanes JaumeBorrell va recollir el passat 24de febrer el premi John Mc-Dowell al millor treball de re-cerca escrit en llengua anglesa.Aquest premi -l’únic aCatalunya que premia treballsen aquesta llengua- és atorgat

per l’Associació de Professorsd’Anglès de Catalunya(APAC)El treball de Jaume és unacomparació entre el sistemaeducatiu català i l’americà, unacomparació feta en base a l’ex-periència adquirida a la ciutatde Lacrosse, als Estats Units.Allà Jaume va estudiar 1er deBatxillerat gràcies a una becaconcedida per la Fundació

L’alumne de l’Institut Sa Palomera guanya l’únic premi a treballs derecerca en anglès · Jaume va estudiar un any als Estats Units gràciesa una beca de la Fundació Joan Riera i Gubau

El blanenc Jaume Borrell, Premi John McDowell

BLANES

Redacció Joan Riera i Gubau de SantaColoma de Farners. El premiva ser lliurat en la sessió inau-gural de les Jornades de l'A-PAC. El premi (un netbook iun diploma per l'alumne i unaltre per la tutora del treball,Marta Riera) van ser lliuratsper el president de l'associacióel Sr. Miquel Berga. L'acte foupresidit per la Consellera d'E-ducació Irene Rigau.

El guanyador de la V Beca deRecerca La Selva és Alenjan-dro Martínez Giralt per la sevaproposta El poder i els seusagents a terres del vescomtede Cabrera (1199-1423). El guanyador d’aquesta edicióés llicenciat en Història per laUniversitat Autònoma deBarcelona (UAB) l’any 2003 iestudiant del programa dedoctorat Cultura i societat al’Europa mediterrània, de laUniversitat de Girona (UdG).Alejandro Martínez va gaudir

d’una beca de col·laboració dedarrer any de carrera, atorgadapel Ministerio de Educación yCiencia durant el curs 2002-2003, per treballar a l’Institutd’Estudis Medievals de laUAB. Ha participat fins al2004 com a col·laborador per alweb Islamolatina, portal delprojecte d’investigació ‘Lapercepción del Islam en la Eu-ropa cristiana’. Traduccioneslatinas del Corán y controver-sias islamo-cristianas, del pro-fessor José Martínez Gázquez(Filologia Clàssica, UAB). Ac-tualment el guanyador de laBeca de Recerca 2010 és be-

La Beca de Recerca La Selva estudiarà el Vescomptat de Cabrera

La recerca posa l’ull sobre el poder dels Cabrera

RECERCA

Redacció cari BRAE de la UdG, adscrital Centre de Recercad’Història Rural i a l’Ajunta-ment d’Hostalric. La seva tesidoctoral, sota la direcció dePere Orti Gost, té per estudiels vescomtes de Cabrera a labaixa edat mitjanaLa Beca de Recerca, convo-cada pel Consell Comarcal dela Selva i organitzada pel Cen-tre d'Estudis Selvatans amb lacol•laboració de l'Arxiu Co-marcal, pretén incentivar lapublicació de treballs d’inves-tigació en ciències socials i hu-manes en l’àmbit històric de laSelva.

El diumenge 3 d'abril de 2011, a partir deles 12 h del migdia, tindrà lloc la pre-sentació del llibre Història militar de laGuerra Civil a la comarca de la Selva,número 13 de la col·lecció Estudis i Tex-tos, obra guanyadora de la Beca de Re-cerca La Selva 2009. L’acte comptarà ambla participació de l'autor, Pablo de laFuenta, i del Dr. Germán Segura, histori-ador, capità d’artilleria i funcionari del

Ministeri de Defensa. Lloc: BibliotecaJoan Rigau i Sala (Vidreres).Per a més in-formació, 972 84 21 46 (Arxiu Comarcal dela Selva)

La Guerra Civil a La Selva

RECERCA

Redacció

cafèambllet 25Març

cafèamblletMarç26

En els darrers quatre anys el govern dePineda (PSC + ERC) no ha realitzat capacció concreta en matèria d’habitatge. L’a-juntament no informa sobre les ajudes i elsdiferents plans de l’habitatge, no hi ha capapartat a la pàgina web de l’ajuntamentsobre aquest tema.Gran part dels pobles maresmencs entreells Calella i Malgrat han realitzat accionsi l’ajuntament informa sobre els seus re-spectius plans locals.

A Pineda, res de res. Actualment, l’habitatge és un problemasocial i l’administració ha d’actuar per mil-lorar aquesta situació. És per aquest motiuque l’antic departament de medi ambienti habitatge va impulsar el Pacte Nacionalper l’habitatge (2007-2014)..Està molt bé que en un futur es con-strueixin pisos de protecció oficial a l’ÀreaResidencial Estratègica de Pineda de Mar.Però amb la crisi, i tal com està el sector dela construcció, serà en un temps moltllunyà. Mentrestant, volem solucions ur-gents sobre habitatge a Pineda.. Nosaltres proposem la creació de l’OficinaLocal d’Habitatge i un pla local. Com?Amb el programa de mediació i cessió delPacte Nacional per HabitatgeL’oficina que volem crear a pineda, ofer-eix:> Informació i assessorament sobre habi-tatge:> Finançament i ajudes en rehabilitació.> El propietari cedeix el pis a la Generali-tat durant cinc anys i és aquesta qui buscaun llogater. L’administració és qui paga alpropietari garantint el cobrament. Un copfinalitzat el contracte el pis torna al propi-etari i aquest pot decidir si renovar.> Garantia de retorn de l’habitatge enbones condicions.Recentment l’ajuntament de Canet deMar ha comunicat que la seva oficina localha donat resposta a 800 pisos que estavenvuits i que ara estan llogats. I a més l’ofic-ina local ha donat superàvit a l’ajuntamentCanet. Actualment, molts propietaristenen por a llogar el seu habitatge perquèpensen que no li pagaran i que el pis eldeixaran en males condicions. La Gener-alitat, amb el programa de cessió sempregaranteix el cobrament. El llogater també té moltes avantatgesentre elles:> El preu de la vivenda sempre serà mésbaix que el preu del mercat. > El llogueter pot sol·licitar ajudes pellloguer.Amb aquesta mesura tothom hi guanya,llogaters i propietaris.

‘Amb aquesta mesura guanya tothom, llogaters i propietaris

Primera visita i pressupost sense compromís

Marcos Ortega (Esq.), candidat a l’acaldia per ICV-EUiA i Kilian Pérez, president de la formació a Pineda

TRIBUNA

HORITZONTALS: 1. No me’ls toquis que no lli-

guen, carai! Per concloure el congrés, ceràmica / 2.

Pateix desprendiments que afecten l’humor. I si cau

xurriaca, llavors és com làtex / 3. Nou buida. De la

boca feta de molsa. Té un gegant de 3’14 metres /

4. Colla de gent fent pressió. De les ósses que sem-

blen monges / 5. Rombet ocult en una recolzada

del camí. No surten de la via que els han marcat /

6. Ve d’esquena. Objectiu esportiu devingut em-

presarial. Un terç d’aigua / 7. Resposta lluny de

l’expectativa. X tal com sona / 8. 365 dies anant de

cul. Síndrome nerviosa deguda a la falta de pit / 9.

Esforçar-se a jurar i marcar alhora, com els antics.

Té dues mans, menys que el birmà / 10. Contenidor

de gols. Rescatat per l’enciclopèdia / 11. Un altre

terç.Anticòs animal obtingut a partir de l’Alex. En-

ganxades en ple / 12. Un primitiu a la jurisprudèn-

cia. Són coses del cardar / 13. Inflorescències amb

efectes força ciàtics. De l’aigua que es deixa aman-

yagar.

VERTICALS: 1. Aparell per subjectar el congre

amb el siureny. El més remugaire de casa / 2. Ori-

ginal Versió. Retuda de comptes per la revenda de

diumenge. Vuit sense folre / 3. Té prou branques

per aixoplugar un mamut. Alegrada pel gaudi de

l’aubada / 4. Massa gandula per anar-ne a veure una

d’en Coppola. 25 centiments a la maneta / 5. Pe-

troli pels americans. Esbrinem com funciona l’ele-

vador. A mitjanit / 6. Ara a mitja no, al principi.

Com que està sotmesa al rei, ja l’hem dita a baix. De l’excés als xocs

/ 7. Tan necis que els usen pels camins més alzinats. Sense crear

aversió, capgirament / 8. Llengua que afecta de costat el llenguatge

Amstrad. Valor per emergir de la mina / 9. Guiarà malament per

culpa de la vela triangular. Nena donada al monestir / 10. Als mar-

ges de la realitat. Van a cal metge, que queda amunt. Símptomes

d’anèmia / 11. Despatxa però no acomiada. No els coronen els al-

pinistes ans les abelles / 12. No estan dividits en costats ans en can-

tons. Consecució de la sensatesa.

MOTS ENCREUATSPER PAU VIDAL

ACUDITS

SUDOKUS

L’acudit d’en Gras

Era un noi, tant obedient, tant obedient que…quan la professora esborrava els apunts dela pissarra, ell ho esborrava del seu quadern....Per què els jugadors del Madrid es creuendéus? Perquè ningú els pot veure....Tercera Guerra Mundial: George W. Bush yTony Blair estan en un sopar a la CasaBlanca. Un convidat s’acosta i els hi pre-gunta: - ¿De què esteu parlant?- Estem planejant la tercera Guerra Mundial,– diu en Bush.- ¿I quins són aquests plans?, – diu el convi-dat.- Matarem 14 milions de moros i 1 dentista,– contesta Bush.L’invitat els mira confós i pregunta:- ¿Un dentista?…¿Perquè matareu a un den-tista?.- Bush li dona un copet a l’esquena a Blair idiu: - ¿Què t’he dit? ¡Ningú preguntarà pelsmoros!

FRASESEDAD

La juventud no es más que un estado deánimo.Frank Lloyd Wright

El hombre que a los 50 años ve el mundoigual a que como lo veía a los 20, ha des-perdiciado 30 años de su vida.Muhammad Alí

A los veinte años, reina la voluntad; a lostreinta, el ingenio, y a los cuarenta, el jui-cio.Benjamín Franklin

Cuando me dicen que soy demasiadoviejo para hacer una cosa, procuro ha-cerlo enseguida.Pablo Picasso

Sólo una cosa es más dolorosa que apren-der de la experiencia, y ella es no apren-der de la experiencia.Dr. Lawrence Peter

La madurez del hombre es haber reco-brado la serenidad con la que jugábamoscuando eramos niños.Frederich Nietzsche

En la boca del viejo todo lo bueno fue, ytodo lo malo es.Baltasar Gracián

En cuanto el alma pierde la aureola juve-nil, los generosos torneos por el aplausoson sustituidos por las egoístas compe-tencias por el dinero.Santiago Ramón y Cajal

Los jovenes van por grupos, los adultospor parejas y los viejos van sólos.Proverbio sueco

Se dan buenos consejos cuando la edadimpide dar malos ejemplos.Excelsior

La juventud es una religión de la cual unosiempre acaba por apartarse.André Malraux

Cuando uno es joven, quiere ser el dueñode su destino y el capitán de su alma. Alenvejecer, se conforma con ser el dueñode su peso y el capitán de su equipo debolos.Parts Pups

El secreto de una buena vejez no es otracosa que un pacto honrado con la sole-dad.Gabriel García Márquez

La edad de oro nunca es la presente.Proverbio estadounidense

SOLUCIONS

L

cafèamblletMarç 27

cafèamblletMarç28

Pregunta: Què us va engrescar a emprendrel’expedició?Resposta: Els companys Joan i Manolo, l’anyanterior, varen fer el Camí de la Plata i, enser un èxit, va sorgir l’idea de prepararCalella – Finisterre .P: Com vàreu preparar el recorregut?R: L’amic del pelegrí, són els diversos llibreseditats sobre el recorregut del Camí que espoden trobar a les llibreries i l’experiència dequi ja l’ha fet, dues coses importants perpreparar-lo; després estudiar les etapes una auna, però sempre deixant obert els possiblescanvis que sobre la marxa en ocasions has defer.P: És imprescindible un entrenament previ?R: És impensable fer un gran recorregutsense un entrenament previ. Tot i això, du-rant el Camí et pots trobar que una girada depeu et faci tornar a casa.P: Parlem del Camí de Sant Jaume. Què vaser el que més et va impactar?R: Durant el Camí, són moltes coses les quepodríem definir com ‘que et criden l’aten-ció’. Una d’elles seria el motiu per al qualcada persona es troba allà, o l’ajuda que t’heofereixen o ofereixes en moments concretsentre persones que no s’han vist mai. Po-dríem dir que és un impacte, el passar peruna ciutat plena de cotxes després de dies decamí solitari i silenciós i et puc assegurar queno t’hi trobes bé.P: Com és el patrimoni històric del seu recor-regut?R: Jo et diré que és impressionant pel quevas trobant en cada moment, esglésies, cate-drals, construccions singulars, conjunt depoblets i els signes de la història de cada lloc.Les dues mil fotografies que vàrem fer, vaser com emportar-se una mica d’aquestahistòria a casa per mirar més en calma, ja quetampoc podíem entretenir-nos massa deguta la programació de les etapes.P: Durant el camí, vàreu trobar mostresd’hospitalitat?R: Sí, trobes persones que el que fan, etdonen a entendre que senten allò que es diu:– “El Camí t’enganxa”- te’n comento dues:La primera, concretament al poble d’Arrúbal,que no té ni hostals ni albergs, després decontactar amb l’ajuntament, ens deixaren unlocal per poder dutxar-nos i dormir. La seg-ona, és quan vàrem fer nit en una residènciad’avis i gent sense sostre, i ho portaven unesmonges que després de donar-nos sopar idesdejuni quant vàrem voler pagar, de capmanera ens ho acceptaren ni cap donatiu perl’alberg. La seva contestació va ser: estemaquí per a servir als altres. Amb aquesta pos-tura jo t’asseguro que no saps que fer i noméspots donar-los-hi les gràcies.P: També vàreu coincidir amb altres expedi-cionaris internacionals del camí. Hi va sorgirla solidaritat entre vosaltres?

Els grup de Calella-Marxa, abans de la sortida | Foto: M.Campeny

L’ajuntament Vell de Calella va acollir el passat mes de gener l’exposició fotogràfica ‘De Calella-Pineda a Fisterra a peu –Camí de Sant Jaume‘ , una mostra que recull en imatges el recorregut que van fer quatre companys – els calellencs MartíBarrera, Martí Campeny, Manuel Losada i el pinedenc Joan Pou – de l’entitat ‘Calella Marxa‘ que van recórrer a peu, del29 de març al 12 de maig de 2010, els 1.300 quilòmetres que separen el Maresme de Fisterra (Finisterre).

“El Camí de Sant Jaume t’enganxa”CALELLA

Ramon Texidó · Diarimaresme.com

cafèamblletMarç 29

Nosaltres vàrem trobar molts pelegrins es-trangers i tenint en compte l’idioma, recordodiverses ocasions de col·laboració per temesde informacions diverses i temes d’ajuda san-itària, com ara per butllofes als peus, cremesper les inflamacions, etc.P: Davant una expedició així, què és més im-portant el control mental o el físic?R: Et diré que el conjunt dels dos és el mil-lor, moltes vegades arribes primer si estàs en-trenat mentalment més que físicament,encara que un no descarta l’altre. Un delsconsells que ens varen donar, i crec que ésmolt important, va ser: només pensa amb elque has de fer avui, demà ja serà un altre dia.P: Quins van ser els moments més difícils dela ruta?R: L’etapa dels Monegros de 50 Km. amb 10Kg. de pes a l’esquena i 12 hores de cami-nada, podríem dir que va ser una de les mésdifícils a superar, no solament per això sitenim en compte els dies anteriors i posteri-ors. Però sí que i, fent referència a la preguntaanterior, et diré que ja la teníem preparadamentalment i la vàrem superar amb més fa-cilitat que la, per exemple, de Gallur aTudela, que només en tenia 36 km., però onens va sorprendre el terreny ple de pedres ies va fer molt llarga i dura d’acabar.P: Un cop vàreu arribar a Fisterra, què és elprimer que vas pensar?R: Per a mi va ser un repte, i aconseguir-ho,em va donar una alegria molt gran que noméspots sentir-ho quan t’hi trobes. En arribar-hivaig dir als companys: estic content d’haver-ho aconseguit i trist per haver-se acabat.P: En termes generals, què s’aprèn d’una ex-periència així?R: Crec que s’aprenen moltes coses. És difí-cil d’explicar-les i suposo que a cada personal’efecte és diferent. L’èxit per exemple delquè hem parlat abans, d’haver aconseguit ar-ribar-hi, no és d’un, és de la col·laboració i l’a-jut conjunt del grup que ho fa senseadonar-se’n, i com això, hi ha moltes altrescoses.P: Què us va moure posteriorment a fer l’ex-posició fotogràfica sobre la vostra experièn-cia?R: Mestres caminàvem, teníem temps depensar i parlar, i així va sortir l’idea de mostrara altres persones allò que a través de les nos-tres fotografies es podessin fer una idea vi-sual del Camí i animar-los un dia a fer-lo pelseu compte.P: Com va respondre el públic?R: Les persones que varen visitar l’exposició,en tenim constància de què els hi va agradarmolt, i també la pel·lícula. Per la nostra partestem contents de que sigui així.P: Com a grup de caminants, teniu algun nourepte proper per endavant?A part de l’activitat normal del grup, que ésimportant, sempre estem pensant quina demés grossa en farem; parlem de diversos pro-jectes alhora i en proposem de nous, però sónmoltes coses a lligar i això porta temps

Fa uns deu dies va arribar a casa una gatetaque l'havien abandonat. Molt prima i re-fredada. La vam acollir. La vam alimentari la vam medicar per curar-la. Ara la gata jaestà bé i ahir la vam portar al veterinari perfer-li una revisió com hem fet amb els al-tres tres gats que tenim per a poderquedar-nos-la definitivament.Li van fer analítica de control i va sortirFIV positiva. Això vol dir que aquesta gataté una malaltia immunodeficient i tota laseva vida serà una gateta amb la malaltia.Si un no ho sap,no se n'adona.És una gata nor-mal , bé, no ésnormal, és mésque bona i mi-mosa. És unagata preciosaamb unes ganesde mimos in-creïbles. Nos-altres tenim tresgats i cap d'ells és tan carinyós com ella.Quan ahir ens van dir que era immunode-ficient ens vam apenar perquè no ens lapodem quedar perquè podria contagiar elsnostres gats.Una gateta immunodeprimida no pot com-partir vivenda amb cap gat. Si que pot con-viure amb gossos, amb peixos, amb ocells...però no amb gats.Busquem una família que l'adopti i lacondició és que la família no tingui capmés gat o si en té un, que sigui també FIVpositiu.La gateta és molt espavilada i independ-ent. És educada, fa les necessitats en unacapseta amb sorra i és molt neta i pulida. Iinclús si marxeu el cap de setmana ellas'espavila soleta. És molt molt tranquila.Es porta molt bé. I és molt simpàtica icarinyosa. Quan li dones el menjar sempreet fa un mimo, és molt agraïda!! La Tina necessita una família que l’adopti.Si hi esteu interessats, si us plau, truqueu-me!!! Marta (650 10 41 60)

La història de la Tina, la gateta més mimosa de la zona.

Una gateta immunodeprim-ida no pot com-

partir vivendaamb cap gat. Si

que pot conviureamb gossos, amb

peixos, ocells...

Tratamientos de nanokeratina

Alisados definitivos

Cambios de look

Planchas GHD

Depilación Láser

Extensiones

972 354 853

Hores convingudeswww.perruqueriamargot.com

o al Facebook!!c/ J. Tarradellas, 24 · Blanes

cuinalinguselplaerdelmóndelmenjar

Suplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Març 2011

mercats·

taules·

cuines

Fòrum Gastronòmic:30.000 visitants a un fòrumcada cop més professionalitzats

El Fòrum Gastronòmic ha tancat portes ha-vent superat 'totes les expectatives', comressalta l'organització, i mantenint els30.000 visitants de l'edició anterior, tot i es-curçar-se un dia i l'actual context de crisi.Les sessions i ponències que han portat au-tèntiques espases de la cuina a Girona hantingut una ocupació mitjana del 80% i enalguns casos, com l'Aula Activa, s'ha arribatal 100%. Els seus artífexs ressalten queaquesta assistència prova la bona salut delFòrum i fa concloure que aquest any s'haprofessionalitzat encara més. L'organitza-ció, que ja ha lligat l'edició del 2013 a Gi-rona, vol assolir volada mundial i per aixòreclama que es tracti el Fòrum com altres'fires estatals'.El Fòrum Gastronòmic, que ja s'ha conver-tit en l'esdeveniment gastronòmic més im-portant de l'Estat, ha tancat les porteshavent demostrat la seva salut de ferro. De

fet, les xifres parlen per elles matei-xes: 30.000 visitants, 15.000 metresquadrats, 131 activitats, 154 ponentsi ocupacions mitjanes d'un 80% a lesdiferents sessions, ponències i de-mostracions culinàries.Els organitzadors han volgut ressal-tar que el Fòrum 'ha superat amb op-timisme les dificultats del moment',

sobretot perquè, tot i que s'ha escur-çat un dia, no han davallat els visi-tants. A més, els seus artífexscoincideixen a afirmar que aquest2011 el Fòrum s'ha professionalitzat,i que el 80% dels qui han trepitjat lafira i l'Auditori han estat cuiners ipersones relacionades amb el sector.'Aquest Fòrum ha estat el més actiude tots', ha precisat un dels organit-zadors, Jaume Von Arend. De fet, lafira ha sabut mantenir l'empenta i,dels 300 expositors, molts ja hanconfirmat la voluntat de repetir i,fins i tot, altres empreses d'arreu del'Estat s'han interessat per ser-hipresents. A més, les diferents ses-sions i ponències, que han portatnoms propis de la cuina a Girona,han tingut ocupacions d'entre el 70 iel 80%.

Èxit de l'Aula ActivaL'èxit més fulgurant ha estat, però,la nova Aula Activa, un espai ques'ha inaugurat aquest Fòrum i quepermetia que els cuiners poguessinensenyar el seu art davant un màximde 20 persones. 'Totes les aules hantingut una ocupació del 100%', haprecisat Von Arend. El balanç del Fòrum Gastronòmic,però, no només es queda en el te-rreny de les xifres. I és que l'esdeve-niment culinari també ha tingut unclar impacte qualitatiu i ha marcattendència. 'Hem creat ambaixadors

RESTAURADORS

XVII Setmana del Bacallà a Pineda

Del 19 al 27 de març es celebraran a Pineda de Mar ,lesXVIII Setmana del Bacallà. Participen 7 restaurants:Pepet, Can Gil, Can Formiga, Massamare, Mas Pi, LaCantonada i Diagonal que oferiran a les seves cartes de 4a 9 plats on el bacallà es el protagonista, combinat prin-cipalment amb productes de l’horta del Maresme.La presentació serà el dia 20 de març a les 12:00 a la Plaçade les Mèlias, on comprant un ticket de 3 euros es po-dran provar 1 tapa de bacallà i una copa de vi d´Alella.Fins al 27 de març. Més informació: pinedademar.org

Els seus artífexs reclamen un tracte similar a altres 'fires estatals'perquè l'esdeveniment assoleixi volada mundial

de la cultura i la gastrono-mia catalanes', ha dit VonArend.A més, com concreta elgastrònom Pep Palau, s'haconstatat l'èxit dels nousformats i hi ha hagut 'unainnegable internacionalit-zació del Fòrum'. La vo-luntat dels seus artífexs,però, és que l'esdeveni-ment agafi volada mun-dial. I, per això, reclamena l'estat espanyol quetracti el Fòrum de la ma-teixa manera que altresfires estatals. 'Créixer ensuperfície no ens obses-siona; però per internacio-nalitzar-nos, és vitalcréixer qualitativament',ha precisat Von Arend.

El Fòrum reclama ser tractar com

‘altres fires estatals’

cuinalinguselplaerdelmóndelmenjar

La família de lescerveses, a Aromes

Posa’m una cervesa ! Quantes vegades hauremdit aquesta frase? Quants cops l’hem sentit adir?.I es que darrere un dels primers processos bio-químics descoberts per la humanitat, s’ama-guen 10.000 anys d’història.En 10.000 anys, hem passat de ser caçadors irecolectors, a ser persones civilitzades, amb ri-ques cultures, i la cervesa ha estat amb nosal-tres des de el començament, de ser pa líquid, aconvertir-se en beguda sofisticada.No sabem el que portaran els propers 10.000anys, però podem estar més o menys segursque la cervesa continuarà sent un element vitalde l’experiència humana.I el motiu es que no pot haver molts plaers mi-llors que arribar a casa després d’un dia defeina, o simplement estar assegut a un bar igaudir d’una magnífica cervesa. Però quina es-collir?Podríem començar dient que la cervesa des deel punt de vista psicològic, es agua fins a un92% en la majoria dels casos acompanyada dela malta, cereal no maltejat, llúpol i llevat.La malta li aporta el cos a la cervesa, el llúpoll’aroma i l’amargor característic. La cervessa enl’actualitat, té dos coses, una tradicional i unaltre jove i alegre. La tradicional no ha portat

refrigeració, la ciència i la comercialització. Peròno se la pot menysprear, doncs ha segueix labase que ha donat forma a la industria tal i comla coneixem avui.Crec que es podria afirmar que no hi ha un baren el mon que no tingui una cervesa dels quatregrans grups : Carlsberg, Sab Miller, Anhuses-Busch In Bev i Heineken.Però el món de la cervesa viu un boom, unaaposta pel tradicional, per lo fascinant i dinàmicd'aquestes cerveses i per productes diferenciats,amb personalitat pròpia.El Homebrewing (fàbrica de cervesa), que in-clús ha arribat a Blanes, amb cerveses com laMarina o la Popaire.

Tipus i estils Podríem classificar els diferents tipus atenentvaris criteris. Però farem la classificació atenentles peculiaritats del procés de fermentació i pro-bablement la més operativa des de el plànol delcercador de varietats de gust:- Cerveses de fermentació baixa (Lager)- Cerveses de fermentació alta (Ale)- Cerveses de fermentació espontànea (Làmbic)

Cervesses LagerA grans trets podem dir que la fermentació dela ‘lager’ mai supera el 9º i en la fase lenta es situaal voltant dels 0º.Les cerveses tipus ‘lager’ més comuns, les rosesi transparents ‘Pilsen’ de perfecte equilibri entremalta i llúpol. L'estil majoritari a nivell mundial,l'estil "Munich" dotades amb més cos i major

PUBLICITAT

força alcohòlica. i l'estil "Dotmund" que són in-tensament aromatitzades amb llúpol, bastantamargues i destaquen pel seu color daurat gro-guenc que es deu a un aigua molt clara i alcalina.L'estil "Viena" destaque pels seus colors ambar-coure, que les diferencia de les roses. Finalmentles lager "Americanes" com les Budweiser, cer-vesa molt industrial amb excessiu midó, afegitpanís i arròs que li proporciona la característicadolçor.Cervesses Ale (de llevat i fermentació a altatemperatura) no per l'espectacular èxit de les re-frescants Lager del tipo Pilsen, es va deixar defabricar les cervesses Ale. Aquest procediment,per raons òbvies, és com diem, més antic. Té elsavantatges de ser més ràpid, més barat i més na-tural. En realitat la temperatura de la fermenta-ció de les Ale, tampoc és tant alt (no sol superarels 25º)Tipus de cerveses Ale: "Mild Ale" cervesa clara,‘Pale Ale’ Cervesa lleugera, mitjanament aro-matitzada amb llúpol, color ambar vermellós.‘Brown Ale’ Cervessa de malta torrat, forta,densa. ‘Stout Irlandesa’ Seques, la més conegu-des Guiness i Murphy's "Porter" Molt ben to-rrada, amarga, intensa. "Benton" stout molt forta.Típica de nadal.Altre cerveses de fermentació alta: Ale Belga: si-milar a la Pale Ale anglesa, però de color àmbarcoure i sabor lleugerament afruitat. Belga d'A-badia: Extraordinaria cervessa afruitada, forta, devius colors que van del ambar al torrat. "Leffe""Maredsous" "Grimbergen"Trapense: Alta densitat, de malta ambarina, gust

complexe, fermentades en ampolla i fabrica-des en monestirs Trapenses. "Orval" "Chimay""Rochefort" Dorades Fortes: Alt contingut al-cohòlic, saboroses, d'abundant i persistent es-cuma. Fermentades en ampolla amb altadensitat i color or.Alt Bie: Cervesa de Dusseldorf, ambar fosca,sabor amargant degut a la alta lupolització.Kolsch: Cervessa daurada suau i afruitada. Ela-borada a Colònia.Cervesses d'Ordi:Weissbier: Originari de Baviera, amb un per-centatge alt d'ordi, afruitada, intensa, d'intensaroma a cereals, escuma abundant i persistent.Berliner Weisse: refrescant i molt escumosa.Blanche de Bèlgica: Elaborada amb ordi iavena i especiada amb taronja i grans de co-riandro.Finalment, les LàmbicRelíquies de la mil·lenària cultura cervesera,avui patrimoni quasi excluisu de la ribera delriu Sena. Són produïdes per una fermentaciónatural i espontània.La Gueuze es la reina de les làmbic. Fabricadaamb un 50% d'ordi i un 50% de malta i civada,es àcida i refrescant.La Kriek es una ‘làmbic’ endolçada per la ma-ceració de cireres senceres durant 5 mesos.Si després de llegir aquest article s’ha desper-tat la vostra curiositat per provar alguna de lescerveses de les que hem parlat, el bar Aromes,al carrer Ample de Blanes podreu trobar mésde 40 cerveses diferents, nacional i d’importa-ció. Us esperem! Salut i ‘birres’!

cafèamblletMarç

BLANES · Març: 15>Oms-Arias· 16>Falguera-Bartrina· 17>Sureda·18>Altimir· 19>Turon· 20>Morell· 21>Cots· 22>Grima· 23>Creixell-Adell· 24>Creixell-Adell· 25>Pujol· 26>Oms-Arias· 27>Falguera-Bar-trina· 28>Sureda· 29>Altimir· 30>Turon· 31>Morell · Abril: 1>Cots·2>Grima· 3>Creixell-Adell· 4>Creixell-Adell· 5>Pujol· 6>Oms-Arias·7>Falguera-Bartrina· 8>Sureda· 9>Altimir· 10>Turon· 11>Morell·12>Cots· 13>Grima· 14>Creixell-Adell· 15>Creixell-Adell

LLORET DE MAR. Març: 15>J.Martínez· 16>Fàbregas· 17>M.Ta-llada· 18>Basté· 19>Cànovas· 20>M.Tallada· 21>X.Borràs· 22>A.Mar-tínez· 23>Perpinyà· 24>C.Cabañas· 25>Mazó· 26>Ma.Cabañas· 27>nodefinida al tancament d'aquesta edició· 28>Fàbregas· 29>E.Tallada·30>Basté· 31>Cànovas. Abril: 1>M.Tallada· 2>X.Borràs· 3>A.Martí-nez· 4>Perpinyà· 5>C.Cabañas· 6>Mazó· 7>Ma.Cabañas· 8>J.Martí-nez· 9>Fàbregas· 10>E.Tallada· 11>Basté· 12>Cànovas·13>M.Tallada· 14>X.Borràs· 15>A.Martínez

BLANES: Grima: c/ Giralda3 · 972 33 70 10 Adell: c/ Muralla, 31 ·972 33 04 91 · Cots: Av. Los Pavos, 30 · 972 35 11 50 · Altimir: Av.Madrid, 17 · 972 33 44 03 · Morell: Catalunya 10 · 972 33 74 45 ·Pujol: N. S. del Vila 6 · 972 33 04 65· Sureda: Pg. de Dintre, 3 · 97233 00 69 · Oms: c/ Nou 8 · 972 35 24 59 · Turon: Ca la Guidó, s/n ·972 33 47 01 · Bartrina: Av. Joan C I, 4 · 972 33 19 78

LLORET DE MAR: M. Tallada: Just i Marlés,5 · 972 372 868 · Mazó: Ve-nècia, 75 · 972 366 155 · C.Cabañas: Amèrica, 27 · 972 365 798 ·Perpinyà: J.B. Lambert, 34 · 972 365 877· J.Martínez: Passapera, 9 ·972 346 187 · X.Borràs: MªCapmany 24· 972 377 403 · M. Caba-ñas: Just i Marlés 66 · 972 365 796 · A. Martínez: Sant Pere, 6 · 972364 379 · Fàbregas: Av. Vidreres, 123 · 972 362 206 · E. Tallada: Av.Catalunya · 972 369 303 · Cànovas: Sant Pere, 76 · 972 367 960 · M.Basté: Camí de l’Àngel, 22 · 972 371 075

Adreces i telèfons

Farmàcies de guàrdia

Per a conèixer les farmàcies de guàrdia d’altres poblacions de la co-marca de La Selva pot consultar el web www.cofgi.com · Les de les pro-

víncia de Barcelona poden consultar-se awww.farmaciesdeguardia.com

Blanes: Maria Miranda Martínez, 79(15/02)· Maria Rosa Ramon Bajet, 79(22/02)· Victoriano García Martínez, 80(23/02)· Pere Comas Orench, 83 (23/02)·María Servita Jiménez Fraile, 75 (23/02)·Salvador Moreno García, 66 (24/02)·Montserrat Alsina Planas, 79 (28/02)· Fran-cisco Fernández Gómez, 88 (01/03)· DolorsNavarro Montoro, 90 (03/03)· Isidre Camp-eny Tresserras, 81(05/03)· Justina MuñozGarcía, 94(06/03)· Joan Puigvert Mir, 66(06/03)· Francisco Pratsevalls Monfulleda,86(06/03)· Jorge López Mateo, 88(07/03)·Paquita Montes Fernández, 78(07/03)·Xavier Casadevall Cors, 76(08/03)· PabloCalderón Puebla, 62(08/03)· Serafín Mi-randa Acedo, 84(09/03)· Paco VázquezFraile, 59(10/03)· Jacinto González Sánchez,59(11/03)· Eduard Torrent Margenats,87(11/03)· Dolores Estepa Gallardo,89(13/03)Lloret: Teresa Bosch Alimany, 90(15/02)·Paquita Bertran Grau, 94(16/02)· SoledadLópez Caceres, 58(20/02)· Andrés VázquezCastilla, 84(22/02)· Juan Antonio Porro Ron-quillo, 66(22/02)· Miquel Ribas Sastre,83(22/02)· Maria Adria López, 77(01/03)·Medín Giralt Sais, 87(02/03)· Margaret AnnBarlow, 78(03/03)· Maria Pilar PallicéTasies, 68(04/03)· Josep Xapell Aymerich,76(05/03)· Miguel Riu Castany, 85(07/03)·

Antonio Díaz Moreno, 86(07/03)· PilarMartínez Viudez, 87(11/03)Malgrat de Mar: Josep Malleu Torrent,93(16/02)· Fèlix García Hernández,78(17/02)· Teresa Carro Pascual, 84(18/02)·Concepción Rodríguez Ronco, 74(21/02)·Pablo Hernández Onna, 82(23/02)· MariaTeresa Constans i Pérez, 77(27/02)· PereAubanell Torrentó, 82(01/03)· DoloresFlorido Ruiz, 87(05/03)· Joaquim Bou Tor-rent, 93(05/03)· Maria Teresa Ruiz Vilade-vall, 92(05/03)· Antonio Martín Gualda,59(11/03)Santa Susanna: Josep Xapell Aymerich,76(05/03)Tordera: Maria Miranda Martínez,79(15/02)· Josep Maria Martínez Suárez,65(15/02)· Luisa Remuzgo Gallardo,77(18/02)· Rosario Vidal Casamor,86(19/02)· José Damora Salgado, 74(28/02)·Juan Ruiz Domínguez, 51(01/03)· JosepBarceló Roig, 80(01/03)Pineda de Mar: Ángel Carrillo Sánchez,58(15/02)· José Pérez Moraleda, 84(20/02)·Antonia Pla Riera, 87(21/02)· VisitaciónCastro Sánchez, 74(22/02)· Arturo DíazCaldera, 68(22/02)· Natàlia Martín Noheras,36(23/02)· Manuel Álvarez Castro,75(25/02)· Joan Valls Llacuna, 67(25/02)·Josep Maria de Ciurana Roig, 96(26/02)·Jacint Busquets i Parramont, 74(27/02)·

Maria Rosario Martínez Marcos, 76(28/02)·Carme Isern i Jaures, 93(07/03)· ÁngelaVentosa Torrents, 76(07/03)· AlfonsoIzquierdo San Martín, 86(07/03)· Pablo Gra-cia Lasheras, 85(09/03) · Calella: AntonioCobo Barea, 73(16/02)· Francisca CabotPalau, 101(17/02)· Marcelino MartínezBenítez, 60(18/02)· Manuel Rodríguez Ro-dríguez, 80(22/02)· Maria Luisa ÁlvarezSuárez, 75(23/02)· Roser García Escribano,88(25/02)· Josep Castellà Ferrerons,68(25/02)· Joaquín López González,87(06/03)· Leonarda García Jerez,100(08/03)· Berta Fernández, 84(10/03)·Lluís Campeny Coll, 92(11/03)· JuanSabadell Reverte, 83(12/03) · Palafolls:

Josefa Amaya Cortés, 80(17/02)· JosepRibas Barnet, 81(19/02)· Albert Riera Tort,77(25/02) · Breda: Conxita Alsina Bancells,90(23/02) · Hostalric: Caridad Gómez Bar-rena, 77(16/02)· Vicenç Mateu Soliva,90(17/02)· Remei Bolta Jané, 91(22/02)·Rafel Taberner Boix, 73(23/02)· EusebiComas Bronsoms, 87(25/02)· EncarnaciónMuñoz Mérida, 73(07/03)· Carmen MarínDíaz, 81(08/03) Vidreres: Estrella GüibasMusquera, 89(19/02)· Rosa Deumal Boix,79(19/02)· Ricard Deulofeu Llorca,56(21/02)· Lluís Capallera Doltra, 91(24/02)·Joaquima Finestras Roca, 66(01/03)· Mag-dalena Bancells Riera, 88(04/03)

Necrològiques

PalafollsSortida al camí de ronda (Calella de Pala-frugell-Jardins de Cap Roig-Platja de Cas-tell-Calella de Palafrugell). Organitza: Grupde Muntanya de Palafolls Diumenge 20Març 2011 07:00h. Lloc de sortida: aparca-ment de l’Escola de les Ferreries, Palafolls.Hora: 07:00. Es demana molta puntualitat.Recorregut semi-circular. Distància aproxi-mada: 17km. Temps aproximat: 5:45min.(sense comptar parades). Desnivell: 500metres acumulats. Cal portar: esmorzar,dinar i força aigua.

Caminada al Cap de la Tordera: Diumenge20 Març 2011 09:30h. Sortida a les 9.30h.des de la Plaçáa Joaquim Ruyra. Cal portaresmorzar. Organitza: la Puput.

Plantada col·lectivaPetits i grans estan cridats a participar enuna plantada col.lectiva a l´Institut Font delFerro de Palafolls. Us hi esperem a les 10h.Esmorzar per a tothom! Diumenge 20 Març2011 10:00h.

XII Mostra de Teatre: "Taules separades" dela companyia de teatre El Triangle. Diu-menge 20 Març 2011 18:00h. A les 18h alTeatre de Palafolls. Comèdia dramàtica. Enun hotel-residència on hi viu gent diversaamb un cert nivell social, però vinguda amenys, un conflicte amorós i una situacióvergonyosa trasbalsaran la seva plàcida exis-tència. Preu: 5 euros. Menors de 12 anysacompanyats, entrada gratuïta.

XII Mostra de Teatre: Amb l´obra "Híbrid"de la companyia El Mirall (Blanes). Diu-

menge 27 Març 2011 18:00h.

Pineda de Mar

Divendres 18 Homenatge a Francesc “Nino” BuscatóA les 20.00 h Lloc: Pavelló Municipal “Nino”Buscató Organitza: Ajuntament de Pineda deMar

Gospel Viu “Spirituals” A les 22.00 h. Lloc:Sala Gran del Centre Cultural i Recreatiu Pi-neda de Mar. Organitza: Centre Cultural iRecreatiu Pineda de Mar

Dissabte 19 Gospel Viu “Spirituals” A les 22.00 h. Lloc:Sala Gran del Centre Cultural i Recreatiu Pi-neda de Mar. Organitza: Centre Cultural iRecreatiu Pineda de Mar

15è aniversari Harley-Custom Dofins 2011Brodat commemoratiu, barbacoa i servei debar, conjunts musicals, mercat custom. Lloc:Can Bel, Carretera N-II. Entrada lliure

Diumenge 20 32è Concurs de Teatre Amateur Premi Vilade Pineda de Mar. “La Cornada”, de la com-panyia La Garnacha teatro de Logroño. A les18.00 h. Lloc: Centre Cultural i Recreatiu Pi-neda de Mar. Organitza: Centre Cultural iRecreatiu Pineda de Mar

15è aniversari Harley-Custom Dofins 2011Brodat commemoratiu, barbacoa i servei debar, conjunts musicals, mercat custom Lloc:Can Bel, Carretera N-II. Entrada lliure

Dilluns 21Xerrada - Vies de finançament. Adreçadaa empresaris, comerciants i autònoms. De10.00 a 12.00 h. Lloc: INNOVA

Dissabte 26Taller - Una ayuda para la vida. De 18.00a 21.00 h. Lloc: Can Comas. Organitza:Associació de Dones Pinedenques

Fira d’artesania, regal i complements. Totel dia. Lloc: c/ Major i pl. Catalunya. Or-ganitza: Regidoria de Ciutadania i Barris.Col·labora: Bar Barcelona

26a Assemblea d’Associacions Veïnals deCatalunya. Lloc: Consultar programa. Or-ganitza: CONFAVC. Col·labora: Ajunta-ment de Pineda de Mar

Diumenge 27Inauguració biblioteca M. Serra i Moret.De 12.00 a 14.00 h. Lloc: carrer Progrés,22. Organitza: Ajuntament de Pineda deMar

26a Assemblea d’Associacions Veïnals deCatalunya. Lloc: Consultar programa. Or-ganitza: CONFAVC. Col·labora: Ajunta-ment de Pineda de Mar

Dijous 31Xerrada d’homeopatia a càrrec de JosepFarréA les 17.00 h. Lloc: c/ Barcelona, 35 entl.2aOrganitza: Associació de Dones Pineden-ques

33

Breda es convertirà aquest Sant Jordi en la ca-pital de la música feta a casa nostra. El cap desetmana del 23 i el 24 d’abril se celebrarà enel municipi de La Selva L’Hora del Pati. Fes-tival Acústic de Breda. Seran un total de sisconcerts dividits en dos dies. Dissabte 23 hiactuaran Pau Vallvé, Fred i son, i Sanjosex. Elcartell del diumenge 24 el formen els grupsPrincipales causas del descenso del rayo, JoanColomo i Estúpida Erikah.Més enllà d’aquest cartell de luxe, l’empla-çament dels concerts és un altre dels puntsforts del festival. Es faran al Pati de l’Abadiade Breda, un espai del segle XVI i que enspermet intuir com n’era de potent el mones-tir bredenc, que va ser fundat el 4 de juny del1038 pels vescomtes de Girona, Guerau deCabrera i la seva muller Ermessenda. A diad’avui se’n conserva la casa abacial, bastida alsegle XVI, que té un ampli pati a l'interior,dit la plaça o el pati de l'Abadia, amb vellesarcades i finestrals, restaurats en part. Aquí éson es farà el primer Festival Acústic de Breda.Les entrades per L’hora del Pati. FestivalAcústic de Breda es posaran a la venda el dia1 de març. Es podran adquirir a la Oficinad’Atenció al Ciutadà (OAC) de Breda i tambéa través del portal Atrápalo. Si s’adquireixena la OAC de Breda costaran 10 euros per cadaun dels dies de festival. A través d’Atrápaloel preu serà d’11 euros. No s’han previst abo-naments, de manera que el preu total per as-sistir a L’Hora del Pati seria de 20 o 22 euros,segons on s’adquireixin les entrades.

Dos dies, sis grups, un marc incomparable...Arriba L’Hora del Pati!!! Aquest Sant Jordi,vine a Breda!!!

L’Hora del Pati a BredaSanjozex · Joan Colomo · Estúpida Erikah...

cafèamblletMarç34

Hora del conte "Qui no té nas?"a càrrec de Mon MasDimarts, 22 de març a les 18.00 h. Per a nens i nenes a partir de 4 anys.

CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA DONAPresentació-conferència: ·Algèria sensepors, vivències d'una viatgera nòmada, acàrrec de Rosa Vendrell. Aquest és un llibre escrit per una donaaventurera, agosarada, inquieta, xafardera,enamoradissa i vital que recorre aquestimmens país, Algèria, de nord a sud. Hofa amb qualsevol transport públic o privat,perquè el seu afany és conèixer i conèixer,endinsant-se en l'Algèria real, com ho ésla seva "família adoptiva" de Larbaa, ciutatsituada en una de les regions més colpeja-des pel terrorisme. El llibre es podriahaver titulat Viure sense pors…La presentació del llibre s'acompanyaràd'una xerrada, amb projecció de fotogra-fies i exposició de material relacionat ambels viatges que ens ajudarà a entendre elsdiferents models de vida de les dones al-gerianes. Hi haurà te i pastes elaboradesper persones del Magrib. Col·labora: As-sociació de Voluntariat de Tordera· Di-marts, 8 de març a les 19.30 h

EXPOSICIÓM100guel. 1910-2010, 100 años Miguel HernándezUn combatiente y un mártir de la poesía.Eso es lo que era, para los adolescentesque empezamos a leer en la posguerrafranquista, la figura y la poesía de MiguelHernández. Una de las voces más poten-tes que nos llegaban del otro bando, dellado oscuro y proscrito por el Régimen, suobra nos marcó secreta y profundamentecon una R más potente y mayúscula, la deResistencia, Rescate y Revuelta. Nos en-señó a no ser de un pueblo de bueyes, ycatalanes de firmeza. Y a tragarnos la luna,cuando es preciso. Gracias, Miguel, poresa fuerza que ni cesa ni se agota".

Emili Teixidor. EscriptorHorari: Del 7 al 19 de març · Matins: di-jous, divendres i dissabte de 10.00 a 13.00h · Tardes: de dilluns a divendres de 16.00a 20.30 h

EXPOSICIÓMonuments en miniatura fets amb escu-radents, obres de Domènech AnfronsOrganitza: Artesans de TorderaHorari: Del 21 de març al 8 d'abril · Ma-tins: dijous, divendres i dissabte de 10.00a 13.00 h Tardes: de dilluns a divendres de16.00 a 20.30 h

CLUB DE LECTURALectura de 'Ethan Frome', de EdithWharton El conductor del Club de Lectura és l'es-criptor Toni Sala, autor de llibres comGoril·la blanc, Quatre dies a l'Àfrica i Ro-dalies.Els exemplars ja es poden recollir a la Bi-blioteca per tal de poder fer la lectura du-rant el mes de març. Animeu-vos a venir!.Dimarts, 5 d'abril a les 19.30 h

Biblioteca de Tordera

Al Centre Cultural Els Padrets · Blanes

Es complau a convidar-vos a l’acte inauguraldel Voluntariat per la Llengua, que enguanyarriba a la vuitena edició, el dia 18 de març de2011 a les 19.00h a la Casa de Cultura.

cafèamblletMarç 35Per a inserir anuncis classificats podeu enviar un e-mail a noupaper@gmail.com

o enviar un SMS amb el texte de l’anunci al telèfon 686 99 11 37

Ganas de aprender alemán? Llamaa tu profesora nativa: 669-56-57-47

Text,per comprar:Tebeosantics,comics deSuperherois,Manga,Llibres,albums decromos,calendaris de butxaca,Playmo-bil,Airgam Boys i joguina engeneral,tel.630930616

Se traspasa una tienda de regalosen Pineda de Mar por enfermedad.TEL.937627439 LLAMAR EN HORARIOCOMERCIAL.

Sieres terapeuta masages,reflex-oterapia,reiki....y necesitas un sitiodonde ejercer teng un espacio parati. 931879085 · 685469945

Busco persona per a compartir pis aSils. Preferiblement no fumadora. 647288 003 · Montse

Realizo reformas en general paraparticulares o empresas ,realizotraba-jos de albañileria , fontaneria , electri-cidad , presupuesto sincompromisoJuan 664707403

CLASSES PARTICULARS DEMATEMÀTIQUES i ciències naturals.Professor amb experiència docent (Lli-cenciat en Biologia) dona classes dePrimària i E.S.O. a Santa Coloma deFarners. Interessats truqueu al 972178 188

Doy clases de INGLES particularesen grupo (máx.5 pers.) Económicas.Tengo experiencia y diploma y muchosaños en Inglaterra. Consultadme sincompromiso por email (lidi-anl2008@yahoo.es

T'ensenyo a iniciarte a INTERNET,per a gent gran o no tan gran que vul-gui saber els bàsics, correu, navegarper la xarxa, A domicili. 615659162

Busco socio/a para montar una dis-coteca en Blanes (años 80). Tengo casitodo. Me falta salón, sala o local habil-itado o capital mínimo para terminarde montarlo. Andrés: 93 761 42 98 ·programa708090@hotmail.com

Em dic Edu, tinc 38 anys, per rela-cions esporàdiques amb nois. Trucar oenviar SMS al 664 638 407. ZonaGirona i província.

Chico se ofrece para trabajar entareas domésticas, con hombres ohombres mayores. Muy económico.664 638 407 (Girona y alrededores)

Señora de Blanes, me gustaria cono-cer señora entre 56 y 67 años, debuenos principios, buena gente, parasalir, ir de excursiones y tener unabuena amistad sana. A ser posible, deBlanes. 658 95 71 99.

Noi de Blanes, simpàtic, sà, extrover-tit, sense càrregues, amb bon aspectei complexió normal, coneixeria noiasimilar entre 30-36 anys per amistad oel que sorgeixi. Josep TL- 606895646

Busco noia per amistat, al voltant de33a. catalana, comprensiva, amb bonaspecte físic i que visqui amb els pares.Josep TL- 606895646

Señora de Pineda de mediana edad:me gustaria conocer señoras parahacer un pequeño grupito de buenasamigas, para salir y divertirnos. ¡¡¡Queya nos toca!!! 610070243

Señora independiente de Lloret, megustaria conocer señor educado parabonita amistad o lo que surja.682813591

Chico 40 años, gay, rapado, majo,sano busca amigos gays hasta 55años, formales, sin pluma, estilo bear,para amistad, cine, viajar, caminar.Abtenerse casados, bisex, drogatas,etc. Escribe confoto a:jsfernandez@gmail.com

Noi de 26 anys desitjaria conèxer noiesd’esdat similar per a amistat. 626 2188 63

Soy hombre de 53 años y muy vital.1,85m, delgado, cariñosos, educado.Vivo solo y deseo encontrar chica rusade 45 a 53 años educada y cariñosa.Preguntar por Carlos. 676 716 337

Solos y solas. El mejor grupo delMaresme y la Costa Brava. Sin fines delucro y con una gran aspiración hu-mana y de amistad. Cada sábado nosreunimos en el Restaurante l’Estany deMalgrat de Mar.

Noia de 26 anys, amb experiencia, moltresponsable, busca feina de cangur, ambreferències. 972 98 72 80

Chico responsable con furgoneta seofrece para hacer todo tipo de transportesy pequeñas mudanzas,muebles,elec-trodomesticos,etc.. tel.693701776

Chica auxiliar de geriatria con titu-lación y practicas, se ofrece para residen-cias, centro de dia y casas particulares, conexperiencia de años. Soy una personalimpia, trabajadora y muy humana. Paracualquier cosa. 634284031.

Socorrista acuatico y vigilante nocturno.se ofrece para hoteles, camping y demas.con idiomas , catalan, español, italiano,frances, y nociones de aleman e ingles conexperiencia. muchas gracias. telefono decontacto 634873447

Hombre de 49 años, en perfectas condi-ciones fisicas. Se oferece como vigilantenocturno o diurno o para cualquier otro tra-bajo similar. Para hoteles, campings, etc.Tengo 4 idiomas y experiencia en el cargo.T. 664676040 ZONA DE LA SELVA.

Auxiliar de enfermeria de geriatria seofrece para cuidar personas mayores.Tengo experiencia y titulación demostrablesen pacientes cono Alzheimer y demencias.Zona de La Selva i Alt Maresme. Cochepropio y disponibilidad. Encarna. 677 536640

Tècnic rellotger diplomat, amb 46 anysd'experiència demostrable zona l'AltMaresme. Rellotgeria moderna i antiga.Rellotges industrials, de paret, de sala, granrellotgeria. Pressupost sense compromís.658 939 919

Tarotista y vidente busca trabajo engabinete. Diez años de experienciademostrable, máxima seriedad. Disponibil-idad de horario. Idiomes. catalán y castel-lano. Zona Maresme y La Selva.648158839.

Chico busca faena como chofer particu-lar , seguridad Privada con titulación , fun-ciones domesticas , buena presencia ,educación y seriedad tel 644480311

S’ofereix persona de manteniment ireparacions de tot tipus, per treballs a par-ticulars i comunitats. Preus econòmics iamb total disponibilitat. Dani: 628 487 193/ 609 729 845

Señora búlgara se ofrece para limpiezapor horas de pisos, casas, escaleras o comocosturera con mucha experiencia. ZonaLloret. 697728543

Noia jove, catalana, s’ofereix per netejade pisos, cases i oficines. Amb experiència.630 85 18 63

Necesita una persona que le ayudecon las faenas del hogar? O cuidar unapersona mayor? Se ofrece chica de confi-anza y de buenas referencias. 658 980590

Busco trabajo como manipuladora , ayu-dante de cocina , limpieza deportales y ofic-inas Maria 670493145

Nutricionista se ofrece a horas en cen-tros de bellezas, para farmacias, pelu-querías, centros deportivos, herboristerias,particulares....tlf 689 639 487

Donem feina a patronista, modista de lazona de La Selva. Incorporació immediata.972 84 03 60

Especialista de masaje deportivo. Conexperiencia. Precio negociable, llamar al677 089 074. Blanes.

Se ofrece para limpieza de hogar porhoras, limpieza de ventanas, cuidado depersonas mayores y niños.Zona Lloret deMar y Blanes. Responsable, activo. Tel: 677089 074. Blanes.

Se precisa técnico para realizar instala-ciones y mantenimiento de sistemas de se-guridad a media jornada inicialmente. Serequiere experiencia demostrable en elsector. Interesados, enviar currículuma zonazero@zonazerosistemes.com

Avon cosmetics busca vendedoras y lid-eres de ventas. 661 436 791

Buscamos chico o chica para departa-mento comercial inmobiliario, con experi-encia en el sector. BUenas condicioneseconómicas. Sonia: 625 024118

Buscamos persona con conocimientosde diseño gráfico. Sonia: 625024118 ·mcb17300@gmail.com

Noia responsable i amb experièncias’ofereix per cuidar nens, grans, neteja,planxa. Naila. 657 52 42 90

Se ofrece peluquera a domicilio, precioseconómicos (solo señoras) Tel: 645 887073

Educadora infantil se ofrece para cuidarniños en la tarde y fines de semana.677709201

Graba aquest telèfon al mòbil!!!

Servei tècnic de reparació

d’ordinadors a domicili

Solucionem tot tipusde problemes al seuPC. No es cobra des-plaçament. Bon preu.

637 212 952 ·Jesús

feina amistat divers

coses

LES MATES SÓN FÀCILS!!!

Tens problemes amb les ma-temàtiques? T'explico les

mates d'ESO i Batxillert per aque les entenguis i, fins i tot,t'ho passis bé durant el pro-cés. De moment, compartiréun secret amb tu: les matessón fàcils!!! 669 359754

professionals

clasesEl TAROTrespon als teus dubtes.

El TAROT no marca

només avisa.Rebo personalment.

10€ la consulta.Per concertar hora : 609

97 52 33De 9 a 22 h. Blanes. SOL-

TAROT

Vendo bicicleta mountain bike semi-nueva y un espejo de 1,18 x 60cm.609 68 63 14

Vendo comedor: libreria (2,75mts),Mesa cuadrada con 6 sillas (90x90), unsofá cama y mesita de centro decoradacon motivo de barco y ancla. Precio aconvenir, en Zona de Fenals. 93 797 1534 / 634 688 406. Francisco.

Pàrquing tancat es ven al carrerRamon Turró (entrada a Palafolls) 93458 92 o 663393827. (Migdies ivespres)

Vendo dos colchones y dos somieresreforzados de 90 cm marca flexnuevos. Todo por 200 € y 125 € porseparado. 660 698 841

Venc dos parells de botes de futboldel número 36. Nike. Completamentnoves (utilitzatdes només per una set-mana de campus d'estiu). Preu 15euros cada parell.650 10 41 60

Venda de particular, per personagran o minusvàlid, cadira elèctrica‘Scooter’ de 4 rodes color vermell,només estrenada, garantia fins setem-bre de 2011, desmontable i plegableper transportar en en maleter delcotxe, 667 822 657

Pequeña TV combo DVD Philipsvendo. No es TFT, es como las quesuele haber en algunos hoteles.Se en-cuentra en perfecto estádo estético yde funcionamiento. Incluye mando adistancia e instrucciones en castellano.100 Euros . Ricard 607 87 11 37 ri-card.sl@hotmail.com

Vendo antena parabolica de 80cm,nueva. Estoy en Calella. 35 euros. 66069 88 41.

Colecció de 60 rellotges de butxaca,tots a corda i amb cadena. els venc perunitat (50 euros c/u) o per lots (40euros c/u). Preguntar per JoanParareda Marquès. 662 96 77 59

Compraria la mountainbike que no

ALQUILERAlquiler de un piso en Lloret de Mar,zona Fenals. Una habitación, amue-blado, jardín y piscina comunitària.Trato directo con el propietario.

677 457 269

LLOGUER D’UN PIS

Lloguer d’un pis a Bla-nes, zona Els Pins, unahabitació, moblat, jardíi piscina comunitària.Tracte directe amb el

propietari. Tel: 677 457 269

FISIOTERAPIAA DOMICILI

Tratamientos terapéutico, reeducación

muscular y postural.

618 791 651.

ALQUILER

Se alquila piso, de unahabitación en Blanes.

Amueblado y equipado.Amplio, exterior, ascen-sor, pk público, parada

bus. Centrico 390€Nico. 695 151 011

OPORTUNIDADSe traspasa rostiseria/tienda decomestibles en el centro de Bla-

nes,en perfecto estado,comonueva! Asador de pollos,mesa

de trabajo,camara de refrigera-ción,nevera expositora,freidoradoble,picadora de carne,conge-lador,horno de pan,cocina,uten-silios de cocina... Instalación deluz nueva,recién pintada,extrac-tor y motor nuevos.Muy bien si-tuada!!! Telefonos de contacto:

695 595 211

616 649 749

Busques feina?

Busques treballadors?

www.artcatalunya.es

Un servei gratuït per a em-

preses i treballadors

Tens xatarra? Paper o cartró vell?

T’ho recollim a domicili.

També fem netejes de locals, obres, etc.

664 810 424

Tio Pepe

cafèamblletMarç36

Per a nous reptes i nous tempscalen noves polítiques i novesformes de fer les coses; segonsuna vella dita, “si fas el mateixaconseguiràs arribar al mateixlloc”. Blanes té nous reptes acausa de la crisi, i els noustemps fa anys que es fan notar;però l’Ajuntament no canvia...L’Ajuntament de Blanes téuna estructura antiquada, enmolts casos arcaica i en algunscasos irracional. Això és espe-cialment cert a les àrees d’a-tenció a les persones. Aquestessón d’on més se n’esperava enuna situació com l’actual, i pertant són aquestes les que méshan posat de manifest les sevesmancances.L’organització municipal exis-tent potser era suficient fa 30anys, però tant la societat comBlanes han canviat molt enaquestes dècades. La nostravila té 40000 habitants, és unaciutat i no un poble, té neces-sitats de ciutat i els serveis ques’hi proporcionin haurien deser els d’una ciutat moderna.Però la manca d’adaptació alscanvis de la societat i de la po-blació blanenques fa que elsserveis al ciutadà siguin inefi-caços. La percepció que en téaquest és d’ineficiència persis-tent, i per tant de desesperació.No es resolen diligentment lesdemandes ciutadanes, no hi hacanals de comunicació, ningúse’n fa responsable... De fet,no es treballa fixant objectiusper al ciutadà, establint projec-tes per aconseguir-los, avaluantperiòdicament els resultats, icanviant d’estratègia si elsfruits no són els desitjats. Estreballa principalment per in-èrcia i per idees puntuals, i sihi ha avaluacions pequen d’au-tocomplaença, perquè no es faque els ciutadans, que són elsdestinataris dels serveis, opi-nin. D’això se’n diu mala ges-tió, perquè es gasten dinerspúblics sense controlar la utili-tat i la qualitat dels serveis queel ciutadà rep a canvi aquestadespesa.Fa poc deia en un altre escritque hem d’anar cap a unmodel de govern basat en laparticipació ciutadana: el ciu-tadà ha de participar en les de-cisions de govern. I això vol dir

que el govern ha de ser trans-parent, que s’ha d’informar alciutadà de manera adequada i,en general, que el ciutadà hade sentir que les seves de-mandes, necessitats, pregun-tes, s’atenen satisfactòriamenti diligent. Només així els ciu-tadans tornaran a tenir con-fiança en l’Ajuntament, en elsfuncionaris i en els polítics.Per treballar participativamentamb la ciutadania, cal rees-tructurar l’administració: aban-donar un model de petits“regnes” independents, perun sistema àgil de vasos co-municants, on el ciutadà tru-qui a una única porta i unabona comunicació i planifica-ció internes, pensades peratendre’l satisfactòriament,responguin com cal.Si per tot el que he esmentatcalien profunds canvis en lagestió pública a Blanes, l’exis-tència de la crisi econòmica (ide la crisi a la hisenda local,deguda a la crisi general peròtambé a una manca de reaccióa temps i a absència d’idees ide resolució) els ha fet impres-cindibles. Durant els 3 anyspassats, i alguns anys a venir,hem disposat i disposarem depocs recursos; probablementmenys dels que s’han vingututilitzant. En aquestes condi-cions, donar la millor resposta ales necessitats del ciutadàpassa inexcusablement peruna optimització de recursos iper tant de la gestió municipal.No s’ha fet res. Per manca demodel, per manca d’idees, permanca d’ambició, s’ha viscuten una trista inèrcia que ha re-sultat en un empitjoramentdels serveis i en malbarata-ment de recursos, justamentquan més falta fan.La política de “qui dies passaanys empeny” no és digna derepresentants escollits públi-cament per resoldre els pro-blemes dels ciutadans, i éshora que a Blanes ens n’ado-nem. Els polítics hem d’afron-tar els reptes que té Blanes, iaquests són molts i importants.Qui no se’n vegi capaç, s’hau-ria de quedar a casa per res-ponsabilitat envers laciutadania.Tenim 4000 aturats. La millora

Mala gestió iresponsabilitat política

Lourdes Fàbregues · PSC Blanes

que Blanes es mereix i ne-cessita urgentment passa perun impuls fort al desenvolu-pament econòmic local, i perdedicar més recursos a la co-hesió social i a l’educació. Ac-tuacions adequades enaquests àmbits prioritaris,conjugades amb l’obligatorisanejament de la hisendamunicipal, només podran re-alitzar-se amb un profundcanvi de gestió de l’adminis-tració, per optimitzar recur-sos i formar i motivar elspropis treballadors munici-pals. Tots junts, ciutadans,treballadors municipals i po-lítics, hem de definir el Bla-nes que desitgem; tots somnecessaris i tots hem de posarl’ànima, la intel·ligència, l’es-forç, la il·lusió, el somriure...en aconseguir-ho.

OPINIÓ I LLETRES

Hace unos días re-encontréen Internet, casi por azar,una noticia publicada en va-rios medios de comunicaciónde ámbito catalán el pasado26 de octubre (p.e.http://www.aragirona.cat/no-ticia/40189/), en la que elAjuntament de Blanes anun-ciaba la decisión de iniciarun canal de televisión pú-blico por Internet. Tambiénre-visioné el video del PleMunicipal del mes de octu-bre de 2010, donde el regi-dor de Mitjans deComunicació, Joaquim To-rrecillas, anunciaba que apartir del mes de noviembrede 2010 dicho canal estaríaen funcionamiento.http://www.youtube.com/watch?v=F2BK5ywyPEM&fe-ature=related (minuto 5.02)Estoy de acuerdo con la me-dida tomada por el Ajunta-ment de Blanes de adaptarlos servicios públicos a lasnuevas tecnologías pero,¿por qué todavía no funciona

la prometida televisión porInternet? Supongo que comoha ocurrido en otras tantasocasiones en estos últimosaños, los compromisos adop-tados públicamente por losresponsables y representan-

tes de nuestro pueblo no hansido llevados a cabo, y enconsecuencia: ¡Seguimos sintelevisión local desde hace

TV Blanes- Blanes TV (Iran-Irak)

Hugo J. Martínez

un año, aunque no por ellohemos dejado pagar por esteservicio!Desde hace algunos años tra-bajo en el sector audiovisualy trabajé de forma puntualen la desaparecida TVBla-nes. Por eso me resulta tristey lamentable que en un pue-blo como Blanes, que superaya los cuarenta mil habitan-tes, las personas responsablesde llevar a cabo éste proyectono tengan la voluntad y la ca-pacidad necesaria para poderofrecer a sus conciudadanosuna información audiovisualpública y de calidad, cuandocualquiera que esté familiari-zado con Internet y con elmedio audiovisual sabe quees una labor relativamentesencilla actualmente.Otra cuestión que se planteóa propósito del nuevo-su-puesto canal público en In-ternet era el hecho quealgunas personas “mayores”no tendrían acceso al nuevocanal por falta de medios oconocimiento. Resulta undiscurso demagógico y confinalidades claramente parti-distas (pues la defensa deéste argumento la hicieronpartidos políticos y personasa título individual que utili-zan las nuevas tecnologíascomo medio de difusión e in-formación de sus actividadesa través de Web’s, Blog’s, Fa-cebook, etc.) Creo que enéste sentido, las posibilida-des son muchas y variadas;pero quizá la poca predispo-sición de algunas personas“mayores” sumada a la aúnmenor confianza hacia ellosde algunas personas “meno-res”, son actitudes que difi-cultan llegar a una soluciónfavorable para la mayoría.Un buen amigo me comentóun día, a propósito de la tele-visión y los medios de infor-mación, que “sonherramientas que no resultande una necesidad básica paralas personas”, es decir, pode-mos vivir perfectamente sinestos “elementos”. Eviden-temente. Pero aún así, es-pero y deseo que algún díapodamos disponer nueva-mente de un canal audiovi-sual público y local en el quese nos informe de las cosasque pasan en nuestro en-torno más cercano, que sonaquellas que más nos afectanen nuestro día a día.

¡Seguimos sintelevisión localdesde hace un

año, aunque nopor ello hemosdejado pagar

por esteservicio!

cafèamblletMarç 37

cafèamblletMarç38

Des que, fa més d’un any, ungrup de gent d’Arenys deMunt va organitzar, amb l’a-parell de l’Estat i bona partde la premsa espanyola encontra, la primera consultasobre la independència de lanació catalana, el referèn-dum ja s’ha portat a terme a532 municipis i més de600.000 ciutadanes i ciuta-dans ja han exercit el seudret de vot.

Poc després, el Ple de l’A-juntament de Blanes, a peti-ció d’una associació de lavila, la Casa del Poble,aprovà una moció de suporta la celebració de la consultaal nostre municipi. Aquestfet va servir d’estímul per-què una colla de gent de Bla-nes i amb el suport d’unconjunt d’associacions, co-mencés a reunir-se per for-mar, com en altres pobles iciutats del país, una comissióorganitzadora de la consulta:Blanes Decideix, una plata-forma unitària i transversal,sorgida del poble, plural ioberta a tothom, siguinquins siguin els seus orígens,ideologia o llengua materna.

Les motivacions que ensmouen són les nostres fer-mes conviccions democràti-ques i la defensa del dret a lasobirania de la nació cata-lana, per història i per volun-tat d’ésser. Blanes Decideixha establert el diumenge 10d’abril com a data per a cele-brar la consulta a la nostravila.

La gent que formem partde Blanes Decideix creiemque cal aprofundir en la de-mocràcia participativa i en lamobilització de la societatper tal de construir un paísmés just. I pensem que lacelebració d’una consultad’aquestes característiquesés una bona eina per cohe-sionar la societat i implicaractivament els ciutadans iciutadanes en la política. Sí,cal que tots els col·lectiuss’impliquin en la vida pú-blica del país, també els nou-vinguts i la gent més jove.Per això el jovent entre 16 i18 anys i els immigrantstenen dret de vot i podenparticipar en la organitzacióde la consulta.

Creiem també que la naciócatalana té dret a existir coma tal i a decidir amb llibertatel seu futur. És per això que

volem que el poble catalàpugui expressar a les urnes,democràticament i pacífica,la seva voluntat sobreaquesta qüestió.

Davant dels intents perpart de les altes instànciesestatals de limitar i fins i totde reduir el nostre autogo-vern, demanem a les blanen-ques i els blanencs, com aciutadans catalans i com ademòcrates, que manifestin

la seva voluntat de decidir elnostre futur com a nació par-ticipant en la organització dela consulta a la nostra vila iexercint amb responsabilitatel seu dret de vot el 10 d’a-bril i els dies que es porti aterme el vot anticipat.

Manifest de Blanes Decideix

Vot anticipat

Amb la vostra participacióBlanes i la nació catalana po-dran decidir!

Personalitats que signen elmanifest*:· Salvador Reynaldos i Roca(impressor) ·Núria Orench(restauradora) · Montse Cot iRosell (metgessa) · QuimGallart i Gallart (analista quí-mic) · Josep Ridaura (presi-dent Hoquei Blanes) ·Ramon Ramos i Argimon(exalcalde) · Conxita Boldú iSoler (administrativa) · JoanTorner i Corcoy (arquitecte)Salvador Macip (biòleg i es-criptor) · Marc Perez (perio-dista) · Maria Rams(infermera i activista cultu-ral) · Lourdes DomènechCasas (docent) · Maria delVilar Puig i Llorens (boti-guera) · Joan B. Planells i Pla-nells (dinamitzador cultural)Anastasio Pulido Chozas(professor de secundària) ·Daniel Martin Sintes (biòlegmarí) · Jordi Masbernat (di-rectiu) · Maria Dolors Martí-nez i Vela (llibretera) · LauraJuanola (periodista) · Joa-quim Abril i Roig (exdirectorde la revista Recull)*Aquesta llista encara s’estàconfeccionant i es veurà am-pliada durant les properessetmanes.

Després de diverses jornadesde vot anticipat, es portenacumulats 622 vots. Lesproperes jornades de vot an-ticipat seran les següents:Dissabte 19 de març davantde l'Ajuntament de 10:00 a14:00. Diumenge 27 de marçal passeig de mar (davant delcarrer ample) de 10:00 a14:00. Dissabte 2 d'abril(Acte final de campanya de

17:30 a 02:00.- Diumenge 10 d’abril Dia dela Consulta. A més, tenim dosactes organitzats per les prop-eres setmanes al CentreCatòlic, on també es podràrealitzar vot anticipat:Divendres 18 de març a les20:30: "Els avantatges d’unaCatalunya estat" per AntoniBertran (Fundació CatalunyaEstat).

Les motivacionsque ens mouen sónles nostres fermes

conviccions democràtiques i

la defensa del dret a la sobirania de la

nació catalana, per història i pervoluntat d’ésser.

Un grup d’usuaris de la línia1 de Rodalies (R1) ha iniciatuna campanya de recollidade signatures per demanar aRenfe que restitueixi el da-rrer tren nocturn que fins elpassat mes de desembre co-bria el trajecte Hospitalet-Mataró-Blanes els cap desetmana i festius, amb sor-tida a les 22.25 h.Les persones que han im-pulsat aquesta reivindicacióhan informat que es van as-sabentar de la supressió d’a-quest tren a través demegafonia, i han assenyalatque és una ‘contradicció‘que es promogui l’ús delsserveis públics per una

banda, i es suprimeixi un ser-vei de tren, per l’altra. Lacampanya ha recollit cente-nars de signatures que pro-perament adreçaran a laGeneralitat per a que es re-consideri la supressió deltren.Per la seva banda, fonts deRodalies Catalunya van in-

El darrer tren nocturnEditorial Diarimaresme.com

formar a Diari Maresme quela supressió d’aquest darrertren nocturn respon a un rea-justament d’horaris que es vaestablir a partir del passatmes de desembre ‘en funcióde l’ús del servei‘.Ara, la supressió d’un trenque escurça la limitada franjahorària nocturna entre la nos-tra comarca i la capital cata-lana esdevé un fet que calesmenar doncs, com a serveipúblic que és, no es pot fo-namentar en la quantitat d’u-suaris que el fan servir; imenys encara quan moltesd’aquestes persones treba-llen en horari nocturn els capde setmana i festius.

És una contradicció que es promogui l’ús

del transport públic i es

suprmieixi un servei de tren

cafèamblletMarç 39

Lloguer delocals apartir de150m2

info@immoblesrossell

.com

689 88 64 42

Camí RalTordera

Sólo cobramossi usted cobra!

Ara que tothom ha pres cons-ciència que d’on no n’hi hano en raja, i que no tenimmés remei que retallar fins itot allò que havíem acordatconsiderar necessari i im-prescindible, val la pena feruna reflexió sobre les retalla-des en l’administració pú-blica.Deixem ara de banda que elmateix conseller Mas-Colellconsidera desorbitada la con-tribució fiscal de Catalunya.Deixem també de banda lesretallades a les prestacionssocials (pensions de vellesa,subsidis d’atur, prestacionsde maternitat, etc.). I arafixem-nos en les retalladesde les despeses de l’adminis-tració, per veure com es fananar les tisores.

Pla de pensions Els treballadors de la Gene-ralitat percebem diverses for-mes de remuneració. A mésdel salari, també rebem valsrestaurant, podem benefi-ciar-nos d’un fons d’acció so-cial que compensa diverseseventualitats (naixements,estudis, parents dependents,defuncions, etc.), i des del2004 rebem una aportacióanual a un fons privat depensions. Aquesta aportacióés força minsa, però les con-dicions econòmiques són ex-traordinàries, perquè en somtitulars més de 100.000 partí-cips. La pensió de jubilacióde la majoria de treballadorsserà una mica inferior al seu

sou actual. En canvi, si elsalts càrrecs només comptes-sin amb la pensió de la Segu-retat Social tindrien unafortíssima reducció d’ingres-sos quan es jubilessin. Pertant, aquests sí que tenenmolt d’interès a completaraquest pla de pensions de laCaixa, amb condicions tan fa-vorables. Qui ha pres la deci-sió de retallar els sous i

mantenir un pla de pensionsprivat per a tota la plantilla? Iper què? Potser per no fer en-fadar els senyors de la princi-pal entitat bancària del nostrepaís?

ProgramariBona part de la plantilla de laGeneralitat treballem ambordinador. L’ordinador es potfer funcionar amb duesmenes de programari: ellliure i el de propietat. Elprogramari lliure és gratuït,adaptable a les necessitats (ia la llengua) dels usuaris, i fo-menta la innovació entre els

El Govern no retalla tantJoan Gómez i Segalà, secretari de la Junta de Justícia i Pau

usuaris. En canvi, el progra-mari de propietat vincula l’u-suari amb una empresa,aquesta pretén el monopoli através de la incompatibilitatamb els productes dels com-petidors, la innovació quedarestringida als investigadorsque formen part de l’em-presa informàtica, etc. Ales-hores, el funcionari espregunta: quin interès tél’administració en pagar tan-tes llicències per a utilitzarels programes d’una gran em-presa nord-americana, quetradueix els productes al ca-talà tard i parcialment, i queha produït alguns sistemesoperatius famosos per deixarpenjat l’aparell? Si l’alterna-tiva és gratuïta, i fomentaque els catalans siguem mésoberts a la innovació, per quècontinuem sotmesos al pro-gramari de codi tancat? Perno molestar els senyors d’unagran multinacional nord-americana?És pensant en tot això queun s’adona que es redueixendràsticament els pressupos-tos públics sense renunciarals encàrrecs milionaris agrans empreses. I és clar, aixíni un se sacrifica a gust ni elgovern resol el dèficit... Si totaixò va ser possible amb go-verns d’esquerres, a qui liqueda esperança? Doncs ami: com que el Governafirma que la crisi és tan i tanforta, jo crec que es veuranobligats a retallar fins i totaixò. No us sembla?

OPINIÓ I LLETRES

Cal recordar:Beneficis de la Caixa

en l’exercici 2010:1.507 milions d’euros.Beneficis de Microsoftentre octubre i desem-bre de 2010: 6.630 mi-

lions de dòlars.

En toda Europa existe unacreciente amenaza de la ex-trema derecha. Especial-mente preocupante en elEstado español es el creci-miento electoral de Plata-forma per Catalunya, cuyolíder, el confesado franquistaJosep Anglada, sigue el mo-delo de Le Pen en Francia:esconder una política de ex-

trema derecha tras un cui-dado disfraz de demócrata.En el contexto de la crisis yla posible desesperación deuna parte importante de lapoblación, frenar el creci-miento de los grupos fascis-tas es una tarea urgente.El nuevo libro, No pasarán…aunque lleven trajes, explicadesde los ejemplos históricosdel fascismo clásico hasta lasnuevas formaciones euro-peas. Detalla la situación dela extrema derecha y el ra-cismo en el Estado español

hoy. Analiza las diferentesestrategias que se han se-guido frente al fascismo a lolargo de casi un siglo, y des-cribe unas importantes expe-riencias recientes en diversospaíses.

No pasarán...aunque lleven trajes

LLIBRES

No pasarán…, coordinadopor David Karvala, de laredacción de La Hiedra,incluye colaboraciones dediversos activistas de losmovimientos sociales y dela izquierda.

De Le Pen a Josep An-glada. La situación de

la extrema derecha y elracismo en España

686 99 11 37972 160 747

DIRECTORALBANODante Fachin

D. COMERCIAL:Manoli Tena TenaIMPRESSIÓ:Heraldo de AragónDISTRIBUÏT A:La Selva i Alt Maresme

30.000 exemplarsmensuals controlatsper Introl S.A i certifi-cats amb el segell

Una publicació deNoupapereditors S.L.

Publicació membrede l’AssociacióCatalana de PremsaGratuïta

Líders d’audiència a la zonasegons el Baròmetre de la Comunicaciói la Cultura

noupape r@gma i l . c om / www. ca f eamb l l e t . c om

Algú sap qui era l’Aurora quedonà nom al pastís de carn, “or-eiller de la belle Aurore”, queGrimod de la Reyniere va divul-gar? Tothom sap qui era laMelba que dona nom a un delspostres més clàssics de préssecen almívar? Oi que no? Doncsaixò no fa sinó confirmar, agradio no, que dels traspassats ensqueden les obres i, durant untemps i entre els seus propers, elrecord. També quan quitraspassa és un gran cuiner comen Santi Santamaria.Per això he decidit que volia fer-lo perviure a la meva cuina. I hesubstituït les cocotxes queposava per preparar un turbotestil pil-pil que faig a casa, per latripa de bacallà que ell hem vafer recuperar, encara al Racó,quan ja tenia les tres estrelles i en

un plat memorable. Cert que ladarrera vegada que hi vaig anar,ja amb en Santi voltant per aque-sts mons tot vigilant els altres es-tabliments i l’Àngels atenent alsclients, la tripa de bacallà, tot iseguir present, havia passat asegon terme, però vaig tornar apensar que s’ha d’estimar moltla terra per arriscar el teu prestigiamb un producte gens corrent isegurament desconegut pels in-còmodes inspectorets de guiagastronòmica.Al cap i a la fi, quanAuguste Es-coffier va crear les “pêchesMelba” ho feu en honor de lacantant d’òpera que sopava alseu hotel. Batejant-les amb elseu nom. Com jo he batejat elplat com “Turbot Santi Santa-maria”. I com si pogués, can-viaria el nom d’alguns plats(quanta màgia feu perdre la febre“descriptiva” de les cartes derestaurant) per dir-los, simple-ment, rogers Ferran Adrià ofaves Josep Mercader. Que elscuiners també es mereixen pas-sar a la posteritat.Tots. Fins i tot l’àvia que ens en-senyà a fer canelons o escudellaa la seva manera. Per tant, enco-ratjo als cuiners i cuineres par-ticulars a posar cognom als seusplats. Prou de “canelons del’àvia”, que igualen els de lameva mare amb els de la veïna.Reivindico els “canelons de laLola”, el nom de la meva mare.Vosaltres reivindiqueu els

Un senzillhomenatge

FRANCESC MURGADAS

Els cuinerstambé es

mereixen passara la posteritat.