14èENRONDALLÉMENA

Cartellà, antigues escoles.

dissabte03.07.21 | 21:00 H

La Glosa de les IllesSant Esteve de Llémena

Sant Martí de LlémenaAnglèsBescanó

Canet d’Adri

Sant Gregori

Domeny

Girona

Taialà

Sarrià de dalt

Sant Medir

Cartellà

Cala JoiaÉs un duet musical, format per Josep Abelairas (veu principal, glosador, lletrista, guitarra i petita percussió) i Annabel Villalonga (guitarra, veus, compositora i glosadora). Cala Joia neix el 2012 dins del mític bar Es Cau de Cala Corb, bressol de la cançó menorquina.

En aquests set anys han fet nombrosos concerts arreu de Menorca, a Mallorca i a Catalunya. Tenen una maqueta de cançons pròpies titulada De reüll que conté composicions variades de diferents estils musicals. Per altra banda, tenen un disc de temes propis amb el títol Acords de mar, en què la major part del disc està inspirat en la mar, i fa palès que són illencs i que viuen enmig d’un mar ple de cançons amb una musicalitat que remou cos i ànima.

Aposten per la cançó pròpia sense perdre l’essència de la música menorquina. Els temes estan inspirats en aquesta illa en qüestió, en les seves vides i en històries imaginàries plenes de tendresa i sensibilitat. També poden tenir una dosi d’humor. Aquestes característiques aporten el segell personal de Cala Joia. Hi podem trobar havaneres, valsos, boleros, balades, rumbes, fandangos, ...

Llémena, espai natural Juliol 2021

Organitza: Amb la col·laboració de:

La Llémena, espai natural

La glosaLa glosa és el nom que té la poesia oral improvisada als territoris de parla catalana. És un art ancestral que existeix a quasi totes les cultures del món en una gran diversitat de llengües.

És l’art d’encabir idees en un motlle determinat, en el cas de la nostra llengua parlem d’un continent heptasil·làbic amb un sistema de rimes consonants que s’enquadren en una gran varietat de tonades, generalment tradicionals.

Les illes compten amb una llarga tradició de glosadors que, a través dels segles, han fet servir la ironia, la crítica social i la sàtira per presentar la glosa no només com a element humorístic i d’oci, sinó també com a eina efectiva per a explicar el món i la vida en totes les seves facetes a la societat.

Aquesta habilitat va fer que, durant molt de temps, els glosadors fossin temuts i admirats al mateix temps.

Posats a buscar en la història, podríem remuntar-nos al s. V abans de la nostra era a Grècia on, segons Homer, s’organitzaven combats poètics els quals hi havia aquests desafiaments poètics entre diversos participants.

Segles després, en el món àrab, la improvisació poètica ha estat ben difosa i prestigiada des d’antic, tradició que coincidí en el temps amb la dels joglars i trobadors dels territoris cristians; coincidí i es barrejà: la poesia lírica europea beurà directament de l’aljub andalusí i no resulta difícil rastrejar la influència de les formes poètiques àrabs —com el zéjel o la moaxaja— pel cançoner castellà, català, provençal, galaicoportuguès o fins i tot centreeuropeu coetani.

El glosador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: l’impprovisattore d’ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí i el griot africà. També es té notícia de la seva existència a Irlanda.

La glosa té diferent tonades o pals: la perdiueta, que és una cançó de ronda; el garrotin (oh, sorpresa!), que potser té un origen en els pastors asturians però que s’ha popularitzat gràcies als gitanos lleidatans, amb allò de «al garrotin, al garrotan, de la vera de la vera de Sant Joan». Ves qui ho havia de dir!

També hi ha les corrandes d’en Carolino, sense música; les jotes de l’Ebre, de plena vigència actual; les cançons de simbomba; les nyacres, típiques de Castelló d’Empúries, Verges, Bàscara, Girona, etc.; les corrandes de Beget, i la glosa menorquina, que s’acompanya amb una melodia de guitarra anomenada «ses porgueres». D’aquesta glosa se’n té notícia des de 1683.

Cati Eva Canyelles i MasNascuda a la vall de Sóller, on resideix a dia d’avui, entorn a partir del qual sent néixer i créixer el seu amor a la natura: la muntanya, el cultiu i la relació amb la terra, les llunes, la de mar...

Marcada per uns vincles familiars intergeneracionals que li peixen, ja des de molt jove, les seves inquietuds cap a la saviesa dels majors, les relacions humanes i l’estima cap a la paraula, la cultura, la música, el cant i la tradició.

És llicenciada en psicologia, exerceix la professió des de fa més de 15 anys.

Activista cultural i social, actualment vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear.

Des de fa cinc anys és membre de Glosadors de Mallorca. Ella es considera aprenenta de glosadora, perquè diu que és un aprenentatge que no té sostre, talment l’aprenentatge de la vida.

Ha obtingut diferents reconeixements i premis en glosa escrita.

Miquel ServeraNeix a Felanitx l’any 1981. Glosador i llantarner. Coneix la glosa d’ençà que era petit, gràcies al seu padrí i als seus germans.

Al gener del 2015 coneix els Glosadors de Mallorca, on fa el primer taller i comença a participar a glosades. El 2016 entra a formar part de l’Associació Glosadors de Mallorca i debuta a les festes de Llubí. Ha glosat arreu de Mallorca i a Catalunya, en les diferents modalitats de glosa, des de combats de picar fins a glosa i poesia.

Ha participat en diferents concursos de glosa escrita va obtenir el segon premi al concurs de Santa Maria de 2019. Al

concurs de Glosa escrita del Bar Mallorquí va obtenir el primer premi a la millor quarteta l’any 2017 i dos Asseguts al millor conjunt al 2020 i al 2021.

A part, en la modalitat de glosa escrita, intervé periòdicament al Setmanari de Felanitx, en diversos programes de festes i també a les xarxes socials. Actualment participa al taller de Glosa que es fa a Casa Concos i ha impartit tallers a escoles i instituts.

Creu que la feina dels glosadors és mostrar la glosa als més joves, ampliar la base d’aficionats, fer créixer els futurs glosadors, a més de la defensa de l’idioma, criticar, denunciar i mostrar els valors i millorar el món que ens envolta.