213
Curso de Latín de Cambridge Versión Española de José H ernández V izuete Catedrático de Latín del I.B. «Macarena» de Sevilla

Cambridge - Curso.latín.iii.A

  • Upload
    pinco14

  • View
    481

  • Download
    15

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Tercera parte (A) del curso de Latín de Editorial Cambridge

Citation preview

  • Curso de Latn de Cambridge

    V e rs i n E s p a o la d e J o s H e r n n d e z V i z u e t eCatedrtico de Latn del I.B . Macarena de Sevilla

  • El Curso de Latn de Cambridge es un mtodo de introduccin al estudio de esta lengua, de reconocida solvencia, elaborado por el C am bridge School Classics Proyect. Esta versin castellana presenta la traduccin y adaptacin de la te rce ra y ltim a edicin inglesa e incluye p o r tan to cam bios sustanciales, p roducto de la experim entacin del m todo, respecto de la prim era: nuevas notas gram aticales, ms ejem plos prcticos, tem as de civilizacin ilustrados y una lista de control del vocabulario para cada una de las Escenas.

    La U nidad III-A contiene las Escenas 21-28 del m todo y su correspondiente Sup lem en to L in g stico en el que se ofrece un panoram a de conjunto de los principales aspectos gramaticales, cuadros de declinaciones y verbos, ejemplos p rcticos ad icionales y el vocabulario com pleto de la U n idad . T odo ello en una edicin in tegrada con el texto del alum no. E n volum en aparte se ha publicado tam bin un M anual del P rofesor p ara acom paar el estudio de las U nidades III-A y III-B .

    SECRETARIADO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA

    CambridgeLatin

    Course

  • Curso de Latn de Cambridge

    Unidad III-AVersin Espaola de JOS Hernndez VizUETE

    Catedrtico de Latn del I.B. Macarena de Sevilla

    "V"i i

    i'

    ..i Ir4i i l

    i i

    |$vjg

    The right / the University o f Cambridge

    to print anti ir tl all m anner n f books

    was granted by H enry V III in I5J4.

    The University has p rim ed and published eontinuously

    since 1584.

    SECRETARIADO DE PUBLICACIONES

    UNIVERSIDAD DE SEVILLA

    CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS SERIE: MANUALES

  • Reservados todos los derechos. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningn procedimiento electrnico o mecnico, incluyendo fotocopia, grabacin magntica o cualquier alm acenamiento de informacin y sistema de recuperacin, sin permiso escrito del Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla.

    1.a Edicin Espaola: 1990

    2 .a Edicin Espaola: 1991

    3.a Edicin Espaola: 1992

    1.a Reimpresin Espaola: 1993

    EDITA: SECRETARIADO DE PUBLICACIONES. UNIVERSIDAD DE SEVILLA

    SCDC PUBLICATIONS. 1972 83 D e la edicin espaola: Secretariado de Publicaciones

    Universidad de Sevilla

    D e la versin espaola: Jos Hernndez Vizuete

    1.5.B.N . de la obra completa: 84-7405-600-4

    1.5.B.N . de este volumen: 84-7405-685-3

    DEPSITO LEGAL: SE-600-1991

    PRINTED IN SPAIN - IMPRESO EN ESPAA

    IMPRIME: IMPRENTA A . PINELOAvda. de las Erillas, 17. T fno.: (95) 439 25 46 41900 Camas - Sevilla

  • ndiceEscena 21 Aquae Slis pg. 1Escena 22 dfxi 25Escena 23 haruspex 43Escena 24 fuga 59Escena 25 mlits 75Escena 26 Agricola 97Escena 27 in castris 111Escena 28 imperium 129

    Suplemento Lingstico 157

  • Escena 21

    Aquae Sulis

  • in oppido Aqus Sulis lab raban t m ult fabri, qui therm as m axim s exstruebant, architectus R m nus fabros Inspiciebat.

    faber prim us sta tuam deae Slis sculpebat.architectus fabrum laudavit, quod peritus era t et diligenter laborabat.faber, ab architecto laudatus, laetissim us erat.

  • faber secundus m rum circum fontem pnbat. architectus fabrum incitavit, quod fessus erat et lent laborabat, faber, ab architecto incitatus, rem grav iter ferbat. nihil tam en dixit, quod architectum tim bat.

    faber tertius aquam ad balneum fonte scr p o rtaba t, architectus fabrum vituperavit, quod ignavus era t et m inim labrbat.faber, ab architecto v ituperatus, insolenter respondit.

  • architectus, ubi verba Insolentia fabri audvit, servos suos arcessivit.servi, ab architecto arcessiti, fabrum com prehendrunt et in balneum dicrunt.

    linguam sordidam habs, inqu it architectus cachinnans, melius est tibi aquam sacram bibere .

  • fns sacerQ un tus apud Salvium m anebat per t tam hiem em , saepe ad aulam C ogidubn ba t, rge invttus. Q un tus e m ulta d v t su nrrb a t, quod rx aliquid nov audre sem per volbat.

    ubi vr app rop inquabat, C ogidubnus in m orbum gravem incidit, m ult m edic, ad au lam arcesst, rem edium m orb quaesvrunt. 5 ingravscbat tam en m orbus, rx Q un tum et Salvium d remedi anxius consuluit.

    mi Q u in te , inquit, tu es vir m agnae prdentiae. volo t mihi cnsilium dare, ad fontem sacrum re dbe?

    fons fuentealiquid nov algo nuevomorbum: morbus enfermedadgravem: gravis graveconsuluit: consulere consultarvir m agnae prdentiae un hombre de gran prudenciacnsilium consejo

  • ubi est iste fons? rogvit Q untus. 10est in oppid Aqus Slis, respondit Cogidubnus. m ult aegrt,

    qu ex hc fonte aquam bibrunt, postea convaluerunt, architectum R m num illc ms, qu therm s m axim s exstrxit. prope therm s stat tem plum deae Slis, mes fabrs aedifictum . ego deam saepe honrv; nunc fortasse dea m snre potest. Salv, t 15 es vir m agnae callidittis; vol t m ihi cnsilium dare, quid facere dbe?

    t es vir sapins, respondit ille, melius est tibi testm entum facere.

    oppid: oppidum ciudadAquis Slis: Aquae Slis Bathaegrt: aegrtus enfermoconvaluerunt: convalescere restablecerse, curarseexstrxit: exstruere construircallidittis: calliditas sagacidad

  • U n a vez leda la seccin I de esta historia, contesta a las preguntas que hay al final de la m ism a.

    Lucius Marcius Memor

    Ioppidum A quae Slis parvum erat, therm ae m axim ae, prcrtor therm arum erat Lcius M arcius M em or, notissim us haruspex, hom obsus et ignavus, quam quam iam tertia hra erat, M em or in cubiculo brius dorm ibat. C ephalus, haruspicis libertus, M em orem excitare tem ptabat. 5

    prcrtor administrador, gerente haruspex harspice, adivino obsus obeso, grueso

  • domine! dom ine! clam abat.haruspex, graviter dorm iens, nihil respondit.dom inus nim ium vn rrsus b ib it, sibi dixit libertus, domine!

    surge! hra tertia est.M em or, libert tandem excitatus, num oculum aperuit. 10fer mihi pls vini! inquit, tum abi!domine! domine! necesse est tibi surgere, inquit Cephalus.cr m vexs, C ephale? respondit M emor, cr t rem

    adm inistrare ipse nn potes?rem huius m odi adm inistrare nn possum , respondit libertus. 15

    sunt m ulti servi, m ulti fabri, qu i m andata prcrtris exspectant, t exspectat architectus ipse, vir m agnae dignitatis, t exspectant aegrt. ad stan t sacerdts parati, adsun t m erctrs, qus arcessivisti, t rem ipse adm inistrare dbs.

    num quam dsinit labor, clm vit M em or, quam fessus sum! 20 cr ad hunc populum b arbarum um quam vn?

    C ephalus, qui risum clre tem ptbat, M em ori respondit, haruspex callidissimus es. nonne aegrotis rem edia praebre vis?

    nnne B ritannis mrs Rm ns im ponere vis?es hom m agnae stu ltitiae, respondit M em or, aegrts flocci 25

    nn faci. Britanns etiam minoris pretii habe. sed nunc mihi com m odum est hoc tam m olestum officium agere, sic enim ad mairs honrs ascendere possum , ego virs potents colere velim, heu! in hc insul sunt pauci vir potents, pauci clri.

    quid vis m facere, M em or? rogvit libertus. 30iube t omns dim ittere, clm vit M em or, nl m iterum

    vexre!M em or, postquam haec verba dixit, statim obdorm ivit.

    C ephalus, dom in irt territus, invitus exiit, extr cubiculum m ultitdinem aegrtrum invnit, M em orem exspectantium et 35 vehem enter clm antium . in ter aegrts eran t nnnlli mlits, ab hostibus nper vulnerti et paene interfecti, ad stb an t quoque m ulti fabri, M em orem absentem vituperantes, es omns C ephalus dim isit.

  • graviter profundamentenimium vn demasiado vinorrsus de nuevo, otra vezfer! trae!pls ms vinohuius mod de esta clasem andata rdenes, instruccionesdignitatis: dignitas dignidad, mritoadstant: adstre estar presentedesinit: desinere cesar, acabarlabor trabajopopulum: populus pueblo um quam un da, una vez rsum: rsus risa praebre ofrecer mres: ms costumbre

    impnere imponer stultitiae: stultitia necedad etiam minris pretil habe me importa

    an menos officium deber, obligacin sc de esta manera, as honors: honor honor, cargo potentes: potns poderoso colere cultivar, tratar consideradamente velim querraclr: clrus famoso, distinguido haec verba estas palabras territus: terrre aterrar, amedrentar hostibus: hostis enemigo absentem: absns ausente

    1 A qu hora del da com ienza esta historia? Q u pretende hacer el liberto de M mor?

    2 Qu sugiere la palab ra rursus (lnea 8) acerca de las costum bres de M mor?

    3 Cuntos grupos e individuos diferentes estn esperando p a ra ver a M m or, segn Cfalo (lneas 16-18)?

    4 Por qu en la lnea 16 Cfalo prefiere decir m andata pr- crtris en lugar de m andata tua?

    5 Qu crees t que hace rer a Cfalo (lnea 22)? Por qu in ten ta ocultar la risa?

    6 En opinin de Cfalo (lneas 23-24) cules eran las razones de M m or p ara venir a trab a ja r a Bath? Lo dice en serio Cfalo?

    7 Segn el propio M m or (lneas 27-28) cul era realm ente el m otivo de su venida a Bath? Por qu le ha resultado difcil lograr lo que pretenda?

    8 En la lnea 31 dice M m or iube t omns dim ittere. Qu palabras del ltim o prrafo te dicen que esa orden se cum pli?

  • mox tam en, C ephalus cubiculum rrsus in trav it M em orem que dorm ientem excitavit. M em or, sim ulae C ephalum vidit, Iratus clam avit,

    cr prohibes m dorm ire? cr mihi nn prs? stultior es quam asinus. 5

    sed dom ine, respondit C ephalus, aliquid novi nntire vol. postquam hinc discessi, m andata , quae mihi dedisti, effeci. ubi tam en aegrts fabrsque dm ittbam , sentrem therm is approp inquan tem conspexi.

    quis est ille senator? rogavit M em or, vald vexatus, unde vnit? 10 sentrem videre nl.

    melius est tibi hunc sentrem vidre, respondit C ephalus, nam G ius Salvius est.

    num G ius Salvius LIberlis? exclm vit M em or, nn crd tib i. 15

    C ephalus tam en facile ei persusit, quod Salvius iam in ream therm rum equitbat.

    M em or perterritus statim clm vit,fer mihi togam! fer calces! rnm enta m ea ubi sunt? voe

    servs! quam Infelix sum! Salvius hc venit, vir sum m ae 20aucto rittis, quem colere m axim vol.

    M em or celerrim togam calcesque induit. C ephalus ei rnm enta trd id it, ex arm ri rap tim extracta, haruspex libertum innocentem v ituperbat, libertus Salvium.

    prohibes: prohibere impedir, no dejar hinc de aqu efeci: efficere cumplir calces: calceus zapato rnm enta insigniasauctoritatis: auctoritas autoridad, prestigio raptim precipitadamente

  • Basa de una estatua dedicada a la diosa Sulis por Lucio Marcio Mmor.

  • Escena 21

    Gramtica

    1 E n la Escena 20 te encontraste oraciones como stas que contenan participios presentes:

    serv per villam contenderunt, arnes quaerentes.Los esclavos se afanaron por la casa buscando telaraas.

    astrologus, am ultum tenns, ad ns accurrit.E l astrlogo, sosteniendo un amuleto, corri hacia nosotros.

    2 E n la Escena 21 te has encontrado oraciones como sta:

    M em or, liberto excittus, iratissim us erat.Mmor, despertado por el liberto, estaba muy enfadado.

    tem plum , fabris peritis rntum, splendidissim um erat. E I templo, decorado por unos artesanos muy hbiles, resultaba muy llamativo.

    Las palab ras la tinas que van en trazo grueso son participios perfectos.

    3 E l particip io perfecto se u tiliza p ara describir un nom bre. As en el p rim er ejemplo del prrafo 2 excittus describe a M m or.

    4 T raduce los ejemplos siguientes:

    1 servus, dom in verberatus, vll fgit.2 salttrix , spectatoribus laudta , risit.3 nntius, ad rgem arcessitus, rem terribilem narravit.

    Busca el particip io perfecto de cada una de las oraciones anteriores y seala el nom bre que describa.

    5 E l particip io perfecto cam bia sus term inaciones p ara concordar con el nom bre que describe. Por ejemplo:

    singular fr, centurione superatus, veniam petvit. plural frs, centurione supert, veniam petvrunt.

  • 6 T raduce los ejemplos siguientes y seala el particip io perfecto que haya en cada oracin:

    1 senex, ab astrologo m onitus, navigare nluit.2 principes, rge voct, celeriter ad aulam vnrunt.3 cna, coqu G raec para ta , omns hospits dlect-

    vit.

    Busca el nom bre que va describiendo cada participio y di si cada pareja nom bre-participio est en singular o en plural.

    7 H ay dos clases de participio perfecto en latn: El descrito en esta Escena se llam a participio perfecto pasivo. En la Esce-

    . na 22 encontrars el otro tipo.

    8 El participio perfecto pasivo latino se puede traducir por el participio castellano o por el gerundio compuesto pasivo.

    architectus, C ogidubn ips missus, therm s maxms exstrxit.E l arquitecto, enviado por el propio Cogidubno, construy unas termas muy grandes. Enviado se podra traduc ir tam bin por habiendo sido enviado.

    m erctrs, la tronibus graviter vulnertl, in foss iac- bant.Los mercaderes, heridos gravemente por los bandidos, yacan en la cuneta. T am bin se podra traduc ir por habiendo sido heridos.

  • Memor rem suscipitSalvius et Memor, in hort slt ambulantes, sermonem gravem habent.Salvius: Lc M arci M em or, vir sum m ae prdentiae es. vol t

    rem m agnam suscipere.M em or: tlem rem suscipere velim, sed occupatissim us sum.

    exspectant m aegroti et sacerdts. vexant m 5 architectus et fabri, sed quid vis m facere?

    Salvius: T iberius C laudius Cogidubnus, rx Rgnnsium , hcnper advnit. Cogidubnus, qu i in m orbum gravem incidit, aquam fonte sacr bibere vult.

    M em or: difficile est m ihi t adiuvre, m i senator. Cogidubnus est 10vir octoginta annorum , difficile est deae Sl Cogi- dubnum snre.

    Salvius: nl t reddere C ogidubnum snum . vol t remcontrariam efficere.

    M em or: quid dicis? num m ortem Cogidubni cupis? 15Salvius: ita vr! porr, quam quam tam occupatus es, vol t

    ipsum hanc rem efficere.M em or: visne m m ortem ei parare? rem huius m odi facere nn

    ausim . Cogidubnus enim est vir clarissim us, popul Rm n honrtus. 20

    Salvius: es vir sum m ae calliditatis, hanc rem efficere potes, nnslum ego, sed etiam Im perato r, hoc cupit. Cogidubnus enim Rm ns saepe vexavit. Im pera to r mihi, nn Cogidubn, cnfidit. Im pera to r tibi praem ium dignum prom ittit, num praem ium recsre vis, tibi ab 25 Im perato re prom issum ?

    M em or: qu mod id facere possum?Salvius: nescio, hoc tan tum tibi dic: Im perato r m ortem

    C ogidubni exspectat.M em or: m miserum! rem difficiliorem num quam feci. 30Salvius: vita, m i M em or, est plna rrum difficilium.

    (exit Salvius.)

  • M emor: Cephale! Cephale! (libertus, Memore voctus, celeriterintrat, pculum vn fert.) cr m ihi vnum offers? nn vinum , sed cnsilium quaer. iube t mihi consilium 35 quam celerrim dare, rx C ogidubnus hc vnit, rem edium m orbi petns. Im pera to r, Cogidubno saepe vextus, iam m ortem eius cupit. Im pera to r ipse iubet m hoc efficere, quam difficile est!

    C ephalus: minim, facile est! pculum venntum habe, mihi 40 latrne Aegypti lim datum , vennum , in pcul cltum , vitam celerrim exstinguere potest.

    M emor: cnsilium, quod mihi prpnis, periculosum est.C ogidubno vennum dare time.

    C ephalus: nihil periculi est. rx, quotins balne exiit, ad fontem 45 deae Ire solet, tum necesse est serv prope fontem deae stre et pculum rg offerre.

    M emor: (delecttus) cnsilium optim um est. nlls tam en servisconfidere ausim . sed tibi cnfd, Cephale, iube t ipsum Cogidubno pculum offerre. 50

    Cephalus: heu! vita liberti d ra est. m ihi rem difficillimam imponis.

    M em or: vita, m i Cephale, est plna rrum difficilium.

    tlem: tlis tal octgint ochenta reddere volver, poner snum: snus sano rem contrariam : rs contraria lo

    contrario porro es ms, adems nn ausim no me atrevera nn slum ...sed etiam no slo

    ...sino tambin dignum: dignus digno, justo

    nescio: nescre no saber venntum : venntus envenenado datum : dare dar vennum veneno exstinguere extinguir, destruir prpnis: prpnere proponer, ofrecer nihil percul ningn peligro, nada de

    peligro quotins cada vez que balne: balneum bao difficillimam: difficillimus muy difcil

  • Escena 21

    Gramtica

    1 O bserva aten tam ente los ejemplos siguientes:

    pls cib ms comidanim ium vn demasiado vino

    C ada ejemplo an terior est com puesto por dos palabras:

    1 U n a palabra, como pls o nim ium que indica canti dad y

    2 un nom bre en genitivo.

    2 A qu tienes otros ejemplos:

    satis pecniae nim ium percul nim ium cib pls sanguinis pls labris satis aquae

    Ejercicios

    1 O bserva aten tam ente la form a y el significado de las pala bras siguientes y di el significado de las que no lo tienen:

    laetus alegre laet alegrementeperitus hbil perit hbilmentestultissim us muy necio stultissim muy neciamentetacitus callado tacitecautus cautprobus prob honradamentecallidus callid diestramente,

    astutamentesuperbus orgulloso superbcrdlissim us muy cruel crdlissimseverissimus muy severo sevrissimliberalissim us lberlissim muy generosamente

  • Las palabras que hay en las dos colum nas de la izquierda son adjetivos. Los adjetivos se han explicado en la Escena 14 y en el Suplem ento Lingstico de las U nidades II-A y II-B .Las palabras de las dos colum nas de la derecha se llam an adverbios.

    Di el significado de los adverbios siguientes:

    in tente, firme, stult, saev, diligentissim e

    2 C om pleta cada oracin con la p a lab ra apropiada y luego tradcela:1 omns aeg r t.....visitare volebant, (fons, fontem, fontis)2 plrim servi in fu n d o ..... laboraban t, (dom inus, dom i

    num , domini)3 fortasse ..... m orbum m eum snre po test, inqu it rx.

    (dea, deam , deae)4 .....C ogidubnum laudvrun t, quod liberalis et sapiens

    erat, (prncips, prncipum )5 m ercator, p o s tq u a m in sacc posuit, for discessit.

    (dnri, dnris, dnrirum )6 senex, qu in A rab ia di hab itaverat, m agnum num e

    rum ..... collgerat. (gemm ae, gem m as, gem m rum )

    3 C om pleta cada oracin con la p a lab ra aprop iada de la relacin que se te ofrece debajo y luego tradcela:

    parav, rapurun t, am icorum , hastam , nntius, hospitibus

    1 puer, in cubculo dorm ins, vcs ..... nn audivit.2 optim am cnam tibi ......, dom ine, inquit coquus.3 senex, qui avarus erat, .....v inum offerre nlbat.4 in ripa flminis stabat servus, q u i .... in m anibus tenebat.5 subito latrones irr p ru n t et p e c n ia m ........6 ..... , quem rx m iserat, epistulam in itinere amisit.

  • 4 T raduce al la tn cada oracin castellana eligiendo correctam ente las palabras la tinas entre las dos que se te ofrecen: Por ejemplo: E l mensajero oy la voz del viejo.

    nntius vcem senem audvnn tium vci senis audvit

    R espuesta correcta: nn tius vcem senis audvit.1 Los sacerdotes mostraron la estatua al arquitecto.

    sacerdotes sta tuam architectum ostenditsacerdotibus statuas architecto ostenderunt

    2 E l rey alab al hbil mdico.rx m edicus peritum laudvitrgs m edicum pert laudvrun t

    3 Un amigo de los soldados visitaba el templo.am icus militis tem plum vsitbatamc m litum tem pl vsitvit

    4 Los gritos de los enfermos haban molestado al adivino.clm rem aegrt haruspicem vexaverantclmrs aegrotorum haruspics vexvrunt

    5 Entregamos el dinero del amo a los agricultores.pecnia dom inum agricolas tradidim uspecniam dom in agricolis trd idrun t

    5 Completa cada oracin con la palabra adecuada y tradcela:1 t ipse hanc rem a d m in is tra re ..............(dbe, dbs, dbet)2 domine! surge! clam avit C ephalus, nam G ius Salvius

    th e rm is ............ (appropinquo, appropinquas, appropinquat)3 cr m vituperas? heri per ttum d ie m ..............(laboravi,

    labrvisti, labrvit)4 ego, quod fontem sacrum v id re .......... , iter ad oppidum

    A qus Slis ieci. (cupibam , cupibs, cupibat)5 lbertus, qui s e n t re m .......... , in cubiculum haruspicis ruit.

    (conspexeram , conspexeras, conspexerat)6 ubi pota versum scurrilem recitavit, am icus meus iratus

    erat; ego ta m e n ..............(risi, risisti, risit)7 lect surrx, quod dorm ire n n ..............(poteram , poteras,

    poterat)8 in hac v i l l a .......... M em or, haruspex notissim us, (habit,

    ,8 hab itas, habitat)

  • Aquae Sulis y sus termasLa m oderna ciudad de B ath est situada en el valle del ro

    Avon, al este de Bristol. En una pequea hondonada, encajonada en un recodo del ro, b ro tan del suelo unos m anantiales de aguas term ales a razn de ms de un milln de litros diarios. El agua sale a una tem pera tu ra de entre 40 y 49 grados centgrados. Posee un bajo contenido m ineral (el calcio, el m agnesio y el sodio son los m inerales ms im portantes) y unas cantidades microscpicas de radio. E ra precisam ente a este lugar adonde los celtas, que vivan en las colinas cercanas, venan a rend ir culto a la diosa del m anantia l, llam ada Sulis, m ucho antes de la llegada de los rom anos a B ritania. Los celtas reconocieron evidentem ente el poder de esta diosa p ara hacer b ro ta r agua caliente del suelo, pero vieron al m ism o tiem po el poder de la m ism a en las propiedades curativas del agua del m anantial.

    Conform e los colonos rom anos se iban desplazando poco a poco hacia el oeste tras la invasin del 43 d. C ., fueron provocando al m ism o tiem po cam bios en la regin. Se apoderaron de las ricas tierras de cultivo que hab an posedo los agricultores celtas y las convirtieron en fincas dotadas de villas al estilo rom ano. Los rom anos se dieron cuenta de que los m anantiales de Sulis eran un centro religioso im portan te y construyeron unas term as pblicas enorm es as como otro tipo de edificios p ara que los visitantes pud ieran disfru tar cm odam ente de las propiedades teraputicas de sus aguas term ales. Sin lugar a dudas la alta tem p era tu ra de las aguas contribua a aliviar ciertos padecim ientos como el reum atism o y la artritis, pero m uchas personas debieron visitar estas term as con la esperanza de conseguir u na cura m ilagrosa p ara toda clase de enferm edades. En la segunda m itad del siglo I d. C. la nueva ciudad b ritano-rom ana de A quae Sulis comenz a experim entar un gran desarrollo. El escritor Plinio el Viejo deca en su Historia Natural: Los m anantiales curativos provocan el crecim iento de las ciudades y A quae Sulis no fue la excepcin. Sus fuentes term ales, su clim a tem plado y su favorable em plazam iento fueron razones suficientes p a ra que la ciudad se convirtiera en un balneario im portante.

  • Los constructores rom anos encontraron abundan te roca caliza en las canteras locales y las colinas cercanas de M endip sum in istra ron el plom o que se precisaba p ara las conducciones de agua de las term as. El edificio principal tena una estructu ra rectangu lar a largada y era m s ancho y ms esplndido que ningn otro construido al oeste de R om a en esta poca. A lbergaba tres grandes piscinas que se m an ten an llenas con el aporte constante de agua a una tem peratu ra agradable. El agua se tra a del m anan tia l clido m ediante tuberas de plomo. La baera que se hallaba ms prxim a al m anan tia l contena el agua m s caliente, en tanto que la m s alejada contena la ms fra, dado que el agua perd a gran p arte de su tem peratu ra en el trayecto. Para ofrecer a los visitantes un foco de atraccin los rom anos rodearon la fuente con un depsito revestido de plom o de 12 a 15 m etros de anchura. En pocas posteriores construyeron una p lataform a panorm ica y techaron com pletam ente el edificio.

    Templo y baos de Aquae Sulis (siglo I d. C.)

    tepidarium

    - = tuberas del agua

    10 20 30

    jTEATRO?

    BAOS

  • Escena 21A quae Sulis se hallaba dentro del territorio tribal sobre el

    que C ogidubno ejerci tal vez su control. Q uizs la tuviera a su cargo personalm ente o al menos intervino en el desarrollo de la ciudad. Este proyecto arquitectnico igualaba el esplendor del Palacio de F ishbourne que fue construido m s o menos por la m ism a poca.

    En la poca en que se desarrolla nuestra historia (83 d. C.), A quae Sulis era una pequea com unidad en crecimiento. Se estaban construyendo las term as todava, pero eran ya la atraccin ms llam ativa de la ciudad. P robablem ente existan algunos otros edificios pblicos, como una baslica p ara la adm inistracin de justic ia y p ara el gobierno local, y tal vez un teatro; pero la m ayor parte de las restantes edificaciones debieron ser casas para las personas que hab an fijado ya su residencia en la ciudad y posadas p a ra los muchos visitantes de la mism a.

    A lgunas personas recorrieron grandes distancias hasta llegar a A quae Sulis, atra das por la fam a de su m anan tia l y con la esperanza de que los poderes curativos de sus aguas sanaran sus padecim ientos. U n a seora m ayor, R usonia A ventina, vino desde M etz en la G alia O riental. L a lp ida de su sepulcro nos dice que m uri en A quae Sulis a la edad de cincuenta y nueve aos, p ro bablem ente a causa de la enferm edad que hab a esperado que

    El Bao Mayor 21

  • curara la fuente. Ju lio V ital fue un soldado que haca el servicio m ilitar como arm ero en la Legin V igsim a que tena su base en C hester. Su lp ida dice que hab a servido ya duran te nueve aos cuando m uri a la edad de veintinueve; probablem ente su jefe lo hab a enviado a A quae Sulis con un perm iso por enferm edad. Pero de los num erosos visitantes que llegaban all m uchos se m archaban sanos.

    Las autoridades rom anas se perca taron rp idam ente de que A quae Sulis se estaba convirtiendo en un concurrido centro de peregrinacin. Los visitantes que accedan a las nuevas edificaciones de los baos y contem plaban las m isteriosas aguas te rm ales burbujeando en el depsito recin construido solan experim en tar la sensacin de que estaban entrando en un lugar sagrado. C rean que la curacin de sus achaques dependa tan to del favor divino como de las cualidades curativas de las aguas. Por consiguiente se construy un tem plo contiguo a las edificaciones term ales y se dedic a la diosa Sulis M inerva. E nlazando de esta m anera estos dos nom bres, los rom anos incitaban a la pob lacin b ritana a rend ir culto a M inerva, la diosa de la curacin y

    Cazos de peltre y de plata con inscripciones, arrojados como ofrendas a la fuente sagrada.22

  • de las artes, al mism o tiem po que a su p rop ia diosa, Sulis. El tem plo se alzaba en una zona especialm ente recogida y tena un grandioso a lta r delante de l y una estatua de bronce de la diosa en el interior.

    El nom bram iento de un funcionario rom ano, Lucio M arcio M m or, p ara que se encargara de las actividades religiosas en A quae Sulis es otro ejemplo de los esfuerzos que hacan los rom anos por extender sus modos de vida y sus costum bres entre los britanos. E n la h istoria de la pg. 8 se queja de tener que vivir y trab a ja r en B ritania, pero reconoce a regaadientes que es necesario que as sea, si quiere continuar su carrera cuando vuelva a Rom a. Sin duda alguna M m or hab a sido enviado a la provincia de B ritan ia p ara colaborar en el fomento de las costum bres rom anas. M uchos de estos funcionarios debieron contribuir de este modo a la poltica de rom anizacin del pas.

    A quae Sulis fue evidentem ente en cierta m edida un centro turstico al tiem po que un lugar de peregrinacin y nos podemos im aginar los accesos a los baos atestados de puestos de objetos de recuerdo y de vendedores de am uletos. Los visitantes com praran seguram ente tales ofrendas p ara arro jarlas a la fuente sagrada al tiem po que diran una oracin por su salud en el futuro. Estas ofrendas fueron en algunos casos bastan te caras: piedras preciosas herm osam ente talladas y otros artculos de joyera.

    La extensin total de los baos y del tem plo la vamos conociendo poco a poco gracias a la labor de los arquelogos. Las excavaciones m s recientes han revelado los detalles de la construccin rom ana del depsito que envolva el m anantia l de agua caliente propiam ente dicho. En el recinto del tem plo se llevaron a cabo im portan tes obras de excavacin en 1982. Los resultados de estas excavaciones estn expuestos en el m useo local. Se han sacado a la luz del fondo del m anan tia l miles de monedas y recipientes de p la ta y de peltre usados p ara hacer las ofrendas a la diosa. Se recuperaron tam bin cerca de 50 lam inillas de plom o o de peltre con inscripciones en latn. L a traduccin de la mism as nos m uestra que algunas personas queran servirse de los poderes de Sulis M inerva con fines m s siniestros que la sim ple recuperacin de la salud, como veremos en la Escena 22.

  • Lista de control del vocabulario

    De ahora en adelante la m ayora de los verbos que aparecen en las listas de control se enuncian como en el Suplem ento L in gstico de U nidad III-A (esto es, se incluye tam bin generalm ente el participio perfecto pasivo).

    , ab - poradiuv, adiuvre, adiv - ayudar annus, ann - aoascend, ascendere, ascend - subir barbarus, b a rb ar - brbaro cl, celare, clv, cltus - ocultar circum - alrededor de cnfid, confidere - confiardici, dicere, dic, diectus - arrojar, derribardrus, dra, d rum - cruel, duroeffici, efficere, efec, effectus - cumplir, realizarextrah, extrahere, extrx, extractus - extraer, sacarfons, fontis - fuentegravis, grave - pesado, graveharuspex, haruspicis - harspice, adivinohra, hrae - horanfelx, gen. nfelcis - infeliziube, iubre, iuss, iussus - mandar, ordenarm orbus, m orb - enfermedadnnnll, nnnllae - algunosnper - recientementeoccupatus, occupata, occupatum - ocupadooppidum , oppid - ciudadperitus, perita , peritum - hbil, diestroplnus, plna, p lnum - llenopls, gen. plris - msp retium , pretil - preciosapins, gen. sapientis - sabio, prudentesuscipio, suscipere, suscp, susceptus - encargarse de, asumir unde - de donde

  • Escena 22

    defixi

  • fur therm s caut appropinquavit, fr, therm as ingressus, ad fontem sacrum festinavit.

    fr, prope fontem stns, circum spectavit, fr, senem conspicatus, post colum nam s clvit.

    senex, am uletum aureum tenns, ad fontem processit, senex oculs ad caelum sustulit et deae Sll precs adhibuit.

  • senex, deam precatus, am uletum in fontem inicit et exiit.

    fur, qui am uletum aureum ' ''-"X viderat, ad fontem iterum

    festinavit.fur, ad fontem regressus, am uletum in aqu quaesivit.

    fur, am uletum adeptus, attonitus legit:

    fur am uletum diecit et e therm is perterritus fugit. 27

  • Vilbia

    V ilbia et R ubria , pcula sordida lavants, in culn tabernae garriebant, hae puellae eran t filiae Latronis. Latr, qui tabernam tenebat, erat vir m agnae diligentiae sed m inim ae prudentiae. L atr , culinam ingressus, puellas castigabat.

    m u lta su nt p cu la sord ida, iube vs pcu la quam celerrim 5 lavare, labrate! n lte garrire! loqucirs estis q uam p s itta c i.

    L atr , haec verba loctus, exiit.V ilbia, tam en, quae pu lchra et obstinata erat, patrem flocci nn

    faciebat, pcula nn lvit, sed R ubriae fibulam ostendit. R ub ria fibulam , quam soror tenbat, avid spectavit. 10R ubria: quam pulchra, quam pretiosa est haec fibula, m ea Vilbia!

    eam Inspicere velim, quis tibi dedit? num argentea est? V ilbia: sn argentea est. M odestus, mles R m nus, eam mihi

    dedit.R ubria: qualis est hic miles? estne hom m endax, scut cter 15

    mlits Rm m ? m ult mlits vulnera fingunt, quod pericula belli v itare volunt. M odestus quoque ignvus est?

    V ilbia: minim! est vir m axim ae virttis. lim tria m lia hostium occdit. nunc lgtum ipsum custdit.

    R ubria: H erculs alter est! ego autem tls fabulas saepe ex alis 20 m litibus audv.

    V ilbia: cter mlits m endacs sunt, M odestus probus. M odestus hc vnit aeger. M odestus, in therm s ingressus, aquam sacram bibit. M odestus, deam Slem precatus, statim convaluit. 25

    R ubria: dissentire nn ausim . qu m od huic tam m rbil m lit occurristi?

    Vilbia: sim ulae tabernam nostram in trav it M odestus, eum statimam v. quan ti eran t lacerti eius! quan ta bracchia!

    R ubria: tibi favet fortna, m ea Vilbia. quid autem d Bulb dcis, 30 quem lim am bs? tibi periculosum est B ulbum contem nere, quod rs m agicas intellegit.

  • Vilbia: noli illam pestem com memorare! Bulbus, saepe d m atrim oni loctus, nihil um quam eecit. sed M odestus, qu i fortissim us et audcissim us est, m crre potest. 35 M odestus nunc est suspirium meum.

    diligentiae: diligentia diligendaminimae: m inimus muy pequeo, mnimoingressus habiendo entradoloctus habiendo habladofibulam: fibula brocheavide vidamentequlis? qu clase de hombre?vulnera fingunt fingen / inventan heridasbelli: bellum guerravirttis: virts valortria mllia tres miloccidit: occidere matarlgtum: legtus legado, gobernadoralter otro, un segundoautem sin embargo, peroprecatus habiendo suplicadohuic a este (dativo de hic)occurristi: occurrere encontrarse conquanti: quantus qu grandelacerti: lacertus msculobracchia brazoscontemnere despreciar, rechazarm trimni: m atrim onium matrimoniosuspirium suspiro, anhelo

  • ModestusModestus et Strthi ad tabernam Latronis ambulant. Strthi, quamquam amcus Modesti est, eum drdet.M odestus: ubi es, Strthi? iube t prope m stre.Strthi: adsum , hercle! quam fortntus sum! prope virum

    sum m ae virttis sum . t enim fortior es quam M rs ipse.

    M odestus: vrum dcis. lim tria m lia hostium occd.Strthi: t omns puellae am ant, quod tam fortis et pulcher es.

    illa V ilbia, heri t conspicata, statim am avit, m ulta d t rogvit.

    M odestus: quid dixit?Strthi: m avid rogvit, estne H erculs? minim! est frter

    eius, respondi, tum fibulam , quam puella alia tibi dederat, V ilbiae tradidi. M odestus, vir benignus et nobilis, inquam , tibi hanc fibulam gratis d a t . V ilbia, fibulam adepta, m ihi respondit, quam pulcher M odestus est! quam liberalis! velim cum eo colloquium habre .

    M odestus: heu! nonne m olestae sunt puellae? mihi difficile est puellas vitare, nim is pulcher sum.

    Strthi: ecce! ad tabernam Latronis advnim us. fortasse inestV ilbia, quae t tam quam deum adorat.(tabernam intrant.)

    M rs Marte (dios de la guerra) vrum la verdadcnspicta: cnspictus habiendo contemplado inquam digogratis gratis, graciosamenteadepta: adeptus habiendo obtenido, habiendo recibidocolloquium entrevista, conversacinnimis demasiadoinest: inesse estar (dentro)tam quam como

  • Gramtica

    1 En la Escena 21 te encontraste oraciones que contenan participios perfectos pasivos:

    rx, Rm nls honrtus, sem per fidlis m anbat.E l rey, (habiendo sido) recompensado por los romanos, permaneca siempre fiel.

    puer, custode monit, ad vllam redirunt.Los nios, (habiendo sido) advertidos por el guardin, regresaron a la casa.

    2 En la Escena 22 te has encontrado o tra clase de participio perfecto. O bserva aten tam ente cmo se traduce en estos ejemplos:

    V ilbia, culinam ingressa, sorori fibulam ostendit.Vilbia, habiendo entrado en la cocina, mostr el broche a su hermana.

    senex, haec verba loctus, abiit.E l anciano, habiendo dicho estas palabras, se march.

    Este segundo tipo de particip io se llam a participio perfecto activo.

    3 T raduce los siguientes ejemplos y busca el participio perfecto activo que hay en cada uno de ellos:

    1 iuvenis, ad therm as regressus, am icum quaesivit.2 puellae, lenem conspicatae, ad villam statim ruerunt.3 m ercatores, pecniam adepti, ad nves contenderunt.4 ancilla, deam precta, tem pl discessit.

    Seala el sustantivo que describe cada participio.

  • amor omnia vincit

    scaena prima

    Bulbus et amicus in tabern Latronis sunt, vinum bibunt leamque ldunt.Bulbus amc multam pecniam dbet.G utta (amcus Bulbi) : quam infelix es! nn slum puellam , sed etiam

    pecniam m sist.Bulbus: pecniam flocc nn faci, sed puellam , quam m axim e 5

    am , m ittere nl.G utta: qu mod eam retinre potes? miles R m nus, vir sum m ae

    virttis, eam petit, heus! V enerem iactv! caup! iube t pls vn ferre.

    Bulbus: miles, qui eam dcpit, hom m endax, pravus, ignavus est. V ilbia, ab e dcepta, nunc m contem nit, eam saepe m onui, noli m ilitibus credere, praesertim R om anis. V ilbia tam en, hunc M odestum conspicata, statim eum am avit.

    G utta: puellis nn t tum est per vis huius oppidi ire. tan ta est 15arrogan tia hrum m ilitum , hercle! t etiam nfelcior es. canem iterum iactvisti. alium dnrium mihi dbs.

  • Bulbus: dnrium libenter trd, nn puellam , dl istum militem.M odestus tam en puellam retinere nn potest, quod auxilium de petivi. therm as ingressus, tabu lam in 20 fontem sacrum inic. d ira im precatio , in tabu la scripta, iam in fonte deae iacet. {intrant Modestus et Strthi.) exitium M odesti laetus exspecto, nihil m ihi obstare potest.

    G utta: hercle! Infellcissimus es. ecce! nobis approp inquat ipseM odestus, necesse est mihi quam celerrim exire. 25{exit currens.) j

    am or amor omnia todo scaena escenaleam ...ldunt estn jugando a los dadosVenerem: Venus Venus (la tirada ms alta en el juego de los dados) iactvl: iactre lanzar praesertim sobre todo arrogantia arroganciacanem: canis perro (la tirada ms baja en el juego de los dados)dl (yo) odiotabulam : tabula tablillaim precti imprecacin, maldicinscripta: scribere escribirexitium ruina, destruccin

  • Modestus irtus Bulbum vituperat, quod verba eius audivit.M odestus: quid dcbs, hom uncule? exitium m eum exspectas?

    asine! t, quod m ilitem R m num vituperavisti, in m agn periculo es. m ihi facile est t, tam quam hostem , dilaniare. Strthi! t iube hanc pestem verberare, postquam eum verberavisti, taberna ice!

    Strthi invitus Bulbum verberre incipit. Bulbus, fo r titer s dfendns, vnum in caput Strthinis fundit. Modestus Bulbum, simulae tergum vertit, ferociter pulsat. Bulbus exanimtus procumbit. Vilbia, quae clmdrs audivit, intrat, ingressa, Bulbum humi iacentem videt et Modestum mollire incipit.Vilbia: dsine, m M odeste, iste Bulbus, t verberatus, iterum

    m vexare nn potest, t es le, iste ridiculus ms. vol t clm entem esse et Bulbo parcere, placetne tibi?

    M odestus: m ihi placet, victoribus decorum est victis parcere, t,non istum , quaero.

    Vilbia:

    M odestus:Vilbia:

    M odestus:

    Vilbia:

    dilaniare despedazar ice: icere echar fuera hum en el suelomollire suavizar, calmar, ablandar clmentem: clmns clemente parcere perdonar, respetar viets: vict vencidos

    scrt: scrtus secreto, reservado noct por la noche iussa rdenes, instrucciones neglegere desatender, no cumplir gressus habiendo salido cui al que (dat. de qu)

    10

    15 M odeste, quam laeta sum! cr m ex om nibus puellis lgist?necesse est nbs in loc scrt noct convenire, id facere nn ausim . pa ter m slam exre nn vult. ubi est hic locus?prope fontem deae Slis. nnne tibi persudre possum?m ihi difficile est iussa patris neglegere, sed tibi resistere nn possum.

    M odestus: d mihi osculum.Vilbia: heu! suspirium meum! mihi necesse est ad culinam

    redire, tibi noctem exspectare. exeunt. Bulbus, qu magnam partem huius colloquii audvit, surgit, quam celerrime egressus, Guttam petit, cui consilium callidum prpnit.

    20

    25

  • Estado actual del manantial sagrado

    scaena tertia

    per silentium noctis therms intrant Bulbus et Gutta, prope fontem sacrum se celant. Bulbus Guttae stolam et pallium, quod scum tulit, ostendit.Bulbus: G utta , vol t haec vestim enta induere, vol t

    personam V ilbiae agere, nobis necesse est decipere M odestum , quem brevi exspecto. 5

    G utta: vah! vir nn decorum est stolam gerere, praetereabarbam habe.

    Bulbus: id m inim m om enti est, quod in tenebris sumus, nnnetibi persudre possum? ecce! decem dnris tibi d. nunc tac! indue stolam pallium que! st prope fontem 10 deae! ubi M odestus fonti approp inquat, dic ei verba suavissima!

    pallium manto vah! uf!vestim enta vestidos, ropas praeterea ademspersonam Vilbiae agere hacer el papel mment: m m entum importancia

    de Vilbia tenebris: tenebrae oscuridad, tinieblasbrev en breve, dentro de un momento

  • Gutta, postquam stolam invitus induit, prope fontem stat. Modestus, slus therms ingressus, fo n t appropinquat.M odestus: V ilbia, m ea V ilbia! M odestus, fortissim us m ilitum , 15

    adest.G utta: deliciae meae! veni ad m.M odestus: quam rauca est vx tua! num lacrim as, quod tardus

    advenio?G utta : ita ver! tam sollicita eram . 20M odestus: lacrim as tuas siccare possum . (Modestus ad Guttam

    advenit.) d i im m ortls! Vilbia! barbam habs? quid tibi accidit? 5!

    tum Bulbus Modestum in fontem dicit. Vilbia, thermas ingressa, ubi clmres audivit, prope inuam perterrita manet. 25M odestus: pere! pere! parce! parce!Bulbus: furcifer! V ilb iam m eam , quam vald am , auferre

    auds? nunc m ihi facile est t interficere.M odestus: redd tibi V ilbiam . nn am V ilbiam . eam t auferre

    nn ausim . nll m innocentem interficere. V ilbiam 30 flocci nn faci.

    Vilbia, simulatque haec audvit, rta fo n t appropinquat. Modestum vitupemre incipit.V ilbia: m flocci nn facis? hom inem ignavum! ego ipsa t

    dilaniare velim. 35Bulbus: m ea V ilbia, victoribus decorum est victis parcere.V ilbia: m i Bulbe, dliciae meae, m iserrim a sum! longe erravi.Bulbus: noli lacrim are! ego t crre possum.V ilbia: Bulbe! suspirium meum!Bulbus et Vilbia domum redeunt. Gutta stolampalliumque exuit, denris laet 40 numerat. Modestus fonte s extrahit et madidus abit.

    siccare secar auferre quitar, robarlonge errv: longe errare cometer un gran error exuit: exuere quitarse, despojarse

  • Gramtica

    1 O bserva aten tam ente los ejemplos-siguientes:

    hom o ingeni prv Hombre de carcter malvado.fem ina m agnae dignitatis Mujer de gran prestigio.

    En cada uno de estos ejemplos, los sustantivos homo o femina van descritos por un sustantivo y un adjetivo en genitivo.

    2 Gomo has podido constatar estas expresiones sirven para describir sobre todo a personas:

    puella m agnae prudentiae

    vir sum m ae virttis

    Muchacha de gran prudenciao muchacha muy prudente.

    Hombre de extraordinario valor u hombre muy vtkjite.

    3 A qu tienes m s ejemplos:vir m agnae auctoritatis hom m inim ae p rdentiae vir octgint annrum

    fabula huius m odi iuvenis ingenii optim i puella m axim ae calliditatis

  • Escena 22

    Ejercicios

    1 O bserva aten tam ente la form a y el significado de los ad jetivos y adverbios siguientes y di el significado de los queestn sin traducir:

    brevis corto, breve breviter brevementeferx feroz ferociter ferozmentecmis afable cm iterlevis leviter ligeramente, levementesuavis dulce suviterceler celeriter rpidamentecrdlis cruel crdlitermollis suave, blando m olliterpr pariter igualmentedligns diligente diligenterneglegns neglegenter descuidadamenteprdns prudente prden te raudx audaz audacter

    Di el significado de los adverbios siguientes:

    fideliter, fortiter, lberliter, sapienter, insolenter

    2 C om pleta estas oraciones con la p a lab ra correcta y trad celas:

    1 M odestus per vis .......... am bulabat, puellas quaerens.(oppidi, oppido)

    2 G utta , vir benignus, a u x i l iu m .......... saepe dabat, (amc,amc)

    3 R ubria, quae in taberna la b r b a t , ..........v num obtulit.(iuvenis, iuven)

    4 in vll .......... , tu rba ingens conveniebat, (haruspicis,haruspici)

    5 ta b e rn a r iu s ..........m ultas rs pretiosas ostendit, (ancillarum ,ancillis)

    6 dea Slis p re c s .......... audre solbat. (aegrotorum , aegrotis)7 centuri gladis h a s t s q u e .......... inspicere coepit, (m ilitum ,

    m ilitibus)

  • 8 caupo pessim um vinum .......... p raebebat, (hospitum ,hospitibus)

    3 C onstruye seis oraciones latinas utilizando las palabras que se te ofrecen en la relacin que viene debajo. A lgunas de ellas contendrn cuatro palabras, otras slo tres y otras probablem ente dos. Escribe cada oracin y a continuacin tradcela. Por ejemplo:

    puer sen poculum tradidit.E l nio entreg la copa al anciano.

    cvs agricolam saltvrunt.Los ciudadanos saludaron al agricultor.

    nautas vdit.Vio a los marineros.

    nominativos acusativos dativos verbosservus pecniam ancillis vditserv equs fabr vdruntgladiator dom inum iuvenibus trad id itgladiatores nautas centurioni trad iderun tcvis lenem hom inibus interfecitcvs gem ms sen interfecruntfem ina agricolam spectatoribus obtulitfeminae librs medic obtu leruntpuer m ilitem amcs saltvitpueri poculum rg sal tvrunt

  • Magia e imprecacionesC uando se estn realizando excavaciones en los yacimientos

    religiosos romanos, los arquelogos suelen encontrarse a veces unas laminillas de plomo o de peltre con una inscripcin que contiene una im precacin. En latn se llam an dfxins. M uchos rom anos crean que era posible hacer recaer una maldicin sobre un enemigo personal encom endndolo a los dioses de esta m anera.

    En Britania tambin se han encontrado muchas defixiones. Entre ellas, por ejemplo, tenemos una dedicada por un individuo al que haban vapuleado los miembros de una banda. En otra, una mujer maldice a alguien que la haba acusado en falso de envenenar a su marido. O tras muchas van dirigidas contra los ladrones.

    L a m anera de hacer una defixio contra alguien era la siguiente: se escriban en una lam inilla el nom bre del ofensor y los detalles de la ofensa as como el castigo deseado. La lm ina se fijaba luego con un clavo grande a una tum ba o se arro jaba a un pozo o a una fuente. P ara hacerla m s m isteriosa se sola escribir el nom bre de derecha a izquierda y se aad an tam bin p ara im presionar unas palabras m gicas que al parecer no tenan sentido: BESCU , B ER EB ESC U , BAZAGRA. A veces encontram os en las lm inas una figura toscam ente d ibujada, como la que tenemos en la pgina siguiente. E sta representa a una especie de dem onio barbado que po rta una u rna y una antorcha, que eran smbolos de la m uerte. La barca en la que ste va de pie quizs represente a la de C aronte, el barquero del Infierno, que se dedicaba a pasar las alm as de los m uertos al otro lado del ro Estige.

    El contenido de la inscripcin puede ser m uy simple, por ejemplo: La dedico a... seguido del nom bre de la p resun ta vctim a. Pero a veces puede resu ltar ferozm ente elocuente, como sta: O jal se apodere de los m iem bros de ella u na fiebre a b ra sadora, le m ate el alm a y el corazn! Oh dioses del Infierno, m achacadle y quebran tad le los huesos, asfixiadla, perm itid que se le retuerzan los huesos y se le hagan aicos - phrix, phrox.

  • Q uizs nos parezca extrao' que se pud ie ra u sar la religin para causar dao a los dem s de una m anera tan directa y m alvola, pero los rom anos eran propensos a considerar a sus dioses como aliados en la lucha por la existencia. As que, cuando pretendan causar dao a un enemigo, consideraban na tu ra l y correcto acud ir a la poderosa ayuda de los dioses.

    / (iVBy/ pt ifty

    STJ , \I etwetyI

    Tl&tw

  • Escena 22

    Lista de control del vocabularioadeptus, adepta, adep tum - habiendo recibido, habiendo obtenidoam or, am ris - amoraureus, aurea, aureum - ureo, de oroavide - vidamentecaelum , cael - cielodcipi, dcipere, dcp, dceptus - engaar, burlardrus, dira, d rum - horrible, terribledissentio, dissentire, dissns - disentirlig, ligere, lg, lctus - elegir, escogerexitium , exiti - ruina, destruccinfund, fundere, fd, fsus - derramar, verterhostis, hostis - enemigoiact, iactre, iactv, iacttus - arrojarincipi, incipere, incp, inceptus - comenzaringressus, ingressa, ingressum - habiendo entradoinici, inicere, inic, iniectus - lanzarlacrim a, lacrim ae - lgrimam inim us, m inim a, m inim um - muy pequeo, mnimo m olestus, m olesta, m olestum - molesto, desagradable mone, m onre, m onu, m onitus - advertir, aconsejar parco, parcere, peperc - perdonar, respetar, ahorrar precatus, p recta, p reca tum - habiendo suplicado prden tia , p rden tiae - prudencia, buen sentido quantus, quan ta, quan tum - qu grande qu modo? - cmo?tardus, tarda , ta rdum - retrasado, con retraso, tardottus, t ta , t tum - seguro, a salvoverbum , verb - palabravirts, virttis - valorvt, vitare, vtv, v ttus - evitar

  • Escena 23

    haruspex

  • in thermisI

    prope therm s erat tem plum , fabris C ogidubni aedificatum , in hc tem plo aegroti deam Slem adorare solbant. rx C ogidubnus cum m ultis principibus servisque pro tem pl sedbat. Q uin tus prope sellam rgis stabat, rgem prncipsque m anus m ilitum custdibat. pro tem pl erat a ra ingns, quam omns aspicibant. 5 M em or, togam praetextam gerns, prope ram stbat.

    duo sacerdts, agnam nigram dents, ad ram prcessrunt. postquam rx signum dedit, nus sacerdos agnam sacrificavit, deinde M em or, qui iam trem bat sdbatque, alteri sacerdoti dixit,

    iube t m ina inspicere, dic mihi: quid vids? 10sacerdos, postquam iecur agnae inspexit, anxius,iecur est liv idum , inquit, nnne hoc m ortem significat? nnne

    m ortem viri clari significat?/ M em or, qui perterritus pallscbat, sacerdoti respondit,

    minim! dea Slis, quae precs aegrotorum audire solet, nobis 15 m ina optim a m isit.

    haec verba locutus, ad C ogidubnum s vertit et clam avit,m ina sunt optima! m ina tibi rem edium m irabile significant,

    quod dea Slis M inerva tibi favet.tum rgem ac prncips M em or in apodytrium dxit. 20

    m anus militum grupo de soldados aspiciebant: aspicere contemplarpraetextam : praetextus qu tiene una franja prpura en el borde agnam: agna cordera m ina presagios, augurios iecur hgadolvidum: lvidus lvido, amoratado significat: significare querer decir, indicar, significar pallscbat: pallscere palidecer ac y

  • IIdeinde omns in eam partem therm arum in trvrun t, ubi balneum m axim um erat. Q uintus, prncips sectus, circum spectavit et attonitus dixit,

    hae therm ae m airs sunt quam therm ae Pom pinae! serv cum m agn difficultate C ogidubnum in balneum dm ittere 5

    coeprunt. m axim us clam or erat, rx principibus m andata dabat. prncips libertos sus v ituperbant, liberti servs.

    tandem rx, balneo gressus, vestim enta, quae servi tulerant, induit, tum omns fonti sacr appropinquaverunt.

    ubi est poculum ? rogavit Cogidubnus. nobis decorum est 10 aquam sacram bibere, aqua est am ara, sed rem edium poten tis- sim um .

    sectus habiendo seguido difficultate: difficultas dificultad dm ittere hacer bajar am ra: am rus amargo

  • haec verba loctus, rx ad fontem sacrum processit. Cephalus, qui anxius trem bat, prope fontem stabat, poculum ornatissim um tenns. rg pculum obtulit, rx pculum ad lab ra sustulit, subit 15 Q untus, pculum conspicatus, m anum rgis prnsvit et clm vit,

    nl bibere! hoc est pculum venntum . pculum huius m odi in urbe A lexandria v d.

    long e rras, respondit rx. nm mihi nocre vult. nm um quam m ortem m ihi para re tem ptav it. 20

    rx sum m ae virttis es, respondit Q untus. sed, quam quam nllum periculum tims, tutius est tibi vrum scre. pculum inspicere velim, da m ihi!

    tum pculum Q un tus inspicere coepit. C ephalus tam en pculum m anibus Q u n t rapere tem ptabat, m axim a pars 25 spectatorum stabat im m ota, sed D um norix, princeps Rgnnsium , saevibat tam quam le furns. pculum rapu it et C ephal obtulit.

    facile est nbs vrum cognoscere, clm vit. iube t pculum haurire , num aquam bibere tim s?

    C ephalus pculum haurire nluit, et ad genua rgis procubuit. 30 rx im m tus stbat. cter prncips libertum frstr resistentem prnsvrunt. Cephalus, principibus coctus, vennum hausit, deinde, vehem enter trem ns, gem itum ingentem dedit et m ortuus procubuit.

    labra labiosprnsvit: prnsre agarrar, asir genua rodillas coctus: cgere

    Hgado de bronce en el que estn sealadas las distintas zonas que deba examinar el harspice.

  • epistula Cephali

    p ostq u am C ep h a lu s periit, servus eius rg ep istu lam tradid it, C eph al ipso scriptam :

    rx C og id u b n e, in m axim pericu lo es. M em or insan it, m ortem tuam cupit, iu ssit m rem efficere, in v itus M em ori parui, fortasse m ihi non crdis. sed ttam rem tibi nrrre velim . 5

    ubi t ad hs therm s advn ist, rem edium quaerens, M em or m ad v illam su am arcessiv it, v illam ingressus, M em orem perterritum invn . a tton itu s eram , n um quam M em orem ade perterritum videram . M em or m ihi,

    Im p erator m ortem C ogid u b n i cu p it , inq u it, iube t hanc 10 rem adm inistrare, iu b e t ven en u m parre. tibi n ecesse est eum interficere. C ogid u b n u s enim est hom in g en ii p ra v i.

    M em ori respondi,long errs. C ogid ub n us est vir in gen ii op tim i, t lem rem facere

    n l . 15M em or iratus m ihi respondit,sceleste! libertus m eus es, et servus m eus eras, t liberavi et

    m ultam p ec n iam dedi, m andata m ea facere dbs. cr m ihi obstas?

    rx C og id u b n e, d i recsvi ob stin atu s, d i b eneficia tua 20com m em oravi, tandem M em or custodem arcessiv it, q u i mverberavit, cu std e paen e interfectus, M em ori tandem cessi.

    ad casam m eam regressus, ven n u m invitus paravi, scripsi tam en h anc ep istu lam et serv fidl tradidi, iu ssi servum tib i ep istu lam tradere, ven iam pet , quam qu am facinus sce lestu m paravi. M em or 25 nocns est. M em or cog it m hanc rem efficere. M em orem , nn m, pnre d b s .

    nsanit: nsnre estar loco beneficia favores facinus crimen, atentado cogit: cgere obligar, forzar

  • Escena 23

    Gramtica1 Y a te has encontrado el p lu ra l de nom bres neutros como

    nom en y tem plum :

    sunt m ulta templa in hc urbe.Hay machos templos en esta ciudad.

    libertus nmina prncipum recitavit.E l liberto ley en voz alta los nombres de los jefes.

    2 O bserva aten tam ente el nom inativo y el acusativo de losnom bres neutros siguientes:

    singular pluralnominativo acusativo nominativo acusativo

    2.a declinacin tem plum tem plum tem pla tem plaaedificium aedificium aedificia aedificia

    3.a declinacin nm en nm en nm ina nm inacaput caput capita capitam are m are m aria m aria

    3 A qu tienes algunos ejemplos ms:

    1 aedificium era t splendidissim um .2 ubi haec verba audivit, M em or tacebat.3 fels caput hom inis rsit.4 Cephalus consilium subito cpit.5 haec cubicula sunt sordidissim a.6 servi pocula ad principes tulerunt.

  • Escena 23U na vez leda esta historia, contesta a las p reguntas del final.

    Britannia perdomita

    Salvius cum Memore anxius colloquium habet, servus ingressus ad Memorem currit.servus: dom ine, rx C ogidubnus hc venit, rx togam

    praetextam rnm entaque gerit, m agnum num erum m litum scum dcit. 5

    M em or: rx mlits hc dcit? togam praetex tam gerit?Salvius: C ogidubnus, ns suspicatus, ultionem petit. M em or,

    tibi necesse est m adiuvre. ns enim R m ni sum us, C ogidubnus barbarus.(intrat Cogidubnus. in manibus epistulam tenet, Cephal scriptam.)

    Cogidubnus: M em or, t ills insidias parvist. t iussistC ephalum vennum com parare et m necare, sed C ephalus, libertus tuus, m ihi om nia patefecit.

    M em or: Cogidubne, id quod dicis, absurdum est. m ortuus est 15Cephalus.

    perdomita: perdom itus subyugado, sometido suspicatus habiendo sospechado de ultinem: ulti venganza patefecit: patefacere revelar absurdum : absurdus absurda, disparatado

  • C ogidubnus: C eph alus h om m agn ae p rdentiae erat, tib i nn credid it, inv itus tib i paruit, sim u lae m an d ata ista ded isti, scripsit C ep h a lu s ep istu lam in qu om n ia patefecit, servus, C ep h al m issus, ep istu lam m ih i 20 tulit.

    M em or: ep istu la falsa est, servus m end cissim u s.C ogidubnus: t, n n servus, es m endax, servus en im , m u lta

    torm enta p assu s, in ead em sen ten tia m ansit.Salvius: C ogid ub n e, cr m lits hc dxist? 25C ogidubnus: M em orem cr therm rum iam dm v.M em or: quid dcis? t m dm vist? innocns sum . S alv- . . .Salvius: rx C og id u b n e, quid fecist? t, q u barbarus es,

    haru sp icem R m n u m dm ovre auds? n im iu m auds! t, su m m s honrs n b s ad ep tu s, 30 num qu am con ten tu s fuist. ns d i vexvist. n un c d n iq u e, cum m litibu s hc ingressus, perfid iam apert ostend is. Im perator D om itian u s, arrogantiam tuam di p assu s, ad m ep istu lam nper m sit. in hc ep istu l iussit m rgnum tuum occupre. iu b e t 35 igitur ad au lam statim redire.

    C ogidubnus: n i stitia R m na! n fids! n ll perfid irs su nt / quam R m n. stu ltissim us fu, quod R m n s ad h c

    crdid . am cs m es prdid; rgnum m eum m s. lim , R m n s d ceptus, orn am enta h onrsq ue 40 R m n s accp . h od i ista ornam enta , m ih i R m n s d ata , h u m iaci . Salv, m itte n n tiu m ad istum Im p ertrem , ns C og id u b n u m tan d em v cim u s. B ritan nia perd om ita e s t .{senex, haec loctus, lente per inuam exit. ) 45

    falsa: falsus falso torm enta tortura passus habiendo sufrido edem la misma dmv: dmovre destituir perfidiam: perfidia perfidia apert a las claras, abiertamente rgnum reino

    occupre apoderarse de, ocupar n istitia! he ah la justicia! fids lealtad, formalidad perfidirs: perfidus prfido, desleal adhc hasta ahora prdid: prdere traicionar vcimus: vincere vencer

  • 1 G uando M m or y Salvio tienen noticias de la llegada de Cogi- dubno, piensan stos que es una visita de ru tin a o una visita especial? Q u es lo que los hace pensar de ese modo?

    2 Qu razn aduce Salvio p ara decir que M m or debe ayudarle frente a Cogidubno?

    3 Gmo ha descubierto C ogidubno el com plot p a ra envenenarlo?

    4 Q u m edida h a tom ado C ogidubno contra M m or? Es o no u na m edida prudente?

    5 Q u p a lab ra de la lnea 29 usa Salvio en oposicin a barba- rus de la lnea 28?

    6 Q u rdenes dice Salvio que ha recibido recientem ente? De quin provienen esas rdenes?

    7 Por qu C ogidubno arro ja al suelo sus ornam enta?

    Ejercicios1 O bserva con atencin la form a y el significado de los nom bres

    y de los verbos siguientes y di el significado de las palabras que no lo tienen. Los verbos estn en infinitivo; en algunos de ellos se ofrece tam bin, entre parntesis, el participio perfecto pasivo.

    arre arar arto r arador, labradorpingere (pictus) pintar pictor pintorvincere (victus) vencer victorem ere (em ptus) m ptor compradorpraecurrere correr delante praecursordcere (ductus) conducir ductorlegere (lectus) lector lectorgubernare pilotar gubernatoram re amar am atorspectare spectatorfavere fautor (que se

    escriba en latn arcaico favitor)Di el significado de los nom bres siguientes:

    defensor, oppugnator, venditor, saltator, p rod ito r

  • 2 Com pleta estas oraciones con la palabra correcta y tradcelas:1 ns ancillae fessae sum us; sem per in v l l ..... (labrm us,

    labrtis, laborant)2 quid faciunt ill servi? saxa ad p la u s tru m ...... (ferimus,

    fertis, ferunt)3 filius meus vbs grtis agere vult, quod m ...... (serva

    vim us, servavistis, servaverunt)4 quam quam prope ram ......, sacrificium videre nn pote

    ram us. (stabam us, stabatis, stabant)5 ubi prncips font ......, C ephalus processit, pculum te-

    nns. (approp inquabam us, approp inquabatis, approp in quabant)

    6 in m axim o periculo estis, quod filium rgis ...... (interfecimus, interfecistis, interfecerunt)

    7 ns, qui fontem sacrum num quam ......, ad therm as cumrge ire cupibm us. (videram us, videratis, v iderant)

    8 dom ini nostri sunt benigni; nobis sem per satis cibi ......(praebem us, praebetis, praebent)

    T raduce los verbos de la colum na de la izquierda y luego, poniendo en esa m ism a persona y nm ero el verbo que est entre parntesis, form a una frase con ste ltim o y el infinitivo de aqullos. Vuelve a traducir. Por ejemplo:respondm us. (volo) Respondemos. festinat. (dbe) Se da prisa.

    Pasa a:

    Pasa a:

    respondere volum us. Queremos responder. festinare dbet.Debe darse prisa.

    Los presentes de vol y de possum los tienes en la pg. 174 (Suplem ento Lingstico); dbe es un verbo regular de la 2.a conjugacin como doce (ve el Suplem ento Lingstico, p. 170).123456

    dorm itis.sedmus.pugnat.labrant.revenim us.num navigas?

    (dbe)(vol)(possum)(dbe)(possum)(vol)

  • 4 C om pleta cada una de estas oraciones con el participio ms apropiado de los que se te ofrecen en la relacin y luego tra dcelas:loctus, ingressus, missus, excitatus, superatus

    1 Cogidubnus, haec v e r b a .......... , ab aul discessit.2 nntius, ab amcs m e s .......... , epistulam mihi tradidit.3 fur, v i l la m .......... , caut circum spectavit.4 Bulbus, M o d e s t .......... , sub m ns iacbat.5 haruspex, C e p h a l .......... , invitus lect surrxit.

    La religion romana

    Las narraciones de las Escenas 22 y 23 h an hecho referencia a dos circunstancias concretas en las que la religin desem peaba un papel im portante en la vida del rom ano. E n la Escena 22, Bulbo pretenda obtener la ayuda de los dioses contra su enemigo M odesto por medio de una defixio; en la 23, M m or desem peaba sus obligaciones de harspice, o adivino, dirigiendo una cerem onia de sacrificio y ordenando el exam en de las entraas de la vctima. Este era uno de los procedimientos que utilizaban los romanos p ara tra ta r de predecir el futuro y p ara descubrir los designios que les depararan los dioses. El enfermo que abrigaba la esperanza de curarse, el general que se dispona a afrontar una batalla y el m ercader que estaba a punto de em prender un largo viaje de negocios, todos ellos solan consultar a un harspice para tra ta r de descubrir las posibilidades de salir con xito en su trance.

    Entonces se sacrificaba un anim al al dios o diosa correspondiente; se tena la esperanza de que esto ag rad a ra a dicha divinidad y la indu jera a contem plar favorablem ente al au to r del sacrificio. El harspice y sus ayudantes deban observar todo el proceso cuidadosam ente: la form a de desplom arse de la vctim a, el hum o y las llam as desprendidos por los trozos de la m ism a quem ados en el fuego del a lta r y, sobre todo, el exam en de las entraas del anim al, especialm ente el hgado. T ra tab an de buscar alguna ca

  • racterstica del mismo, en lo referente a tam ao o configuracin, que resu ltara inusual. T am bin observaban su color y su textura, y si tena o no m anchas en la superficie. Luego in terp re taban lo que hab an descubierto en l y anunciaban a la persona que ofreca el sacrificio si los signos de los dioses eran o no favorables.

    Tales tentativas por descubrir el futuro reciban el nom bre de adivinacin. O tro tipo de adivinacin lo ponan en prctica otros sacerdotes llam ados augures que fundam entaban sus predicciones en la observacin del vuelo de las aves. Estos sacerdotes deban observar la direccin de su vuelo, si volaban ju n tas o separadas, o la clase de aves que eran e incluso los ruidos que hacan.

    L a religin rom ana encerraba otras m uchas creencias, costum bres y cerem onias, producto de su desarrollo a lo largo de m uchos siglos. Los rom anos antiguos, al igual que muchos p ueblos prim itivos, crean que todas las cosas estaban controladas por espritus a los que ellos llam aron nm ina. Estos prim eros rom anos hab an contem plado el fuego y hab an quedado a te rra dos, por su poder ab rasador y destructor, e im presionados po rque sim ultneam ente serva p ara cocinar, protegerse del fro y alum brarse. H ab an experim entado asim ismo la sucesin ina lte rable del da y de la noche y de las estaciones del ao, pero eran incapaces de explicar sus causas cientficamente. Por eso no es de ex traar que creyeran que el poder de los num ina era algo que actuaba sobre la vida de las personas e inm ediatam ente cayeron en la cuenta de que era im portan te que los num ina u tilizaran su poder de actuacin p ara hacer el bien m ejor que p ara causar dao. Por este motivo los rom anos prim itivos los agasajaban con ofrendas de alim entos y de vino. En pocas sealadas del ao, tales como la siem bra, o la recoleccin, se m a tab a un anim al y se ofreca en sacrificio a los num ina. De este m odo se fueron desarrollando cerem onias y rituales en determ inadas pocas del ao y las com unidades com enzaron poco a poco a elabora r calendarios que las recordaran.

    C uando los rom anos en traron en contacto con el m undo griego, com enzaron a darse cuenta de que sus espritus de natu ra leza un tanto indefinida eran im aginados por los griegos como dioses todopoderosos que no slo ten an nom bre y configuracin fsica 54

  • Escena 23sino caractersticas hum anas. El espritu rom ano protector de las cosechas de cereales, llam ado precisam ente Ceres, fue identificado con la diosa griega D em ter, m adre de todo alim ento vivificante. Los griegos contaban historias (mitos) sobre sus dioses que servan p a ra explicar de una m anera m s viva el funcionam iento del m undo. Por ejemplo, decan que la hija de Demter, Persfone, hab a sido rap tad a por su terrible to Dis, soberano del Infierno, y slo se le perm ita regresar a la tierra duran te seis meses al ao. As fue como se utiliz un m ito p a ra explicar el renacer de la natu ra leza cada prim avera: en cuanto regresaba Persfone cada ao, D em ter pona fin a sus penas y perm ita que reb ro ta ra la vida en el campo.

    Los rom anos estuvieron tam bin en contacto con los etruscos, pueblo poderoso que vivi en la zona costera occidental del centro de Ita lia al norte de Rom a. De ellos tom aron los rom anos la p rctica de la adivinacin, de la que hemos hablado antes.

    El culto a los dioses y la prctica de la adivinacin se convirtieron en los rasgos fundam entales de la religin estatal rom ana. Los rituales y cerem onias eran organizados por los colegios, o cofradas, de sacerdotes y de otros funcionarios religiosos rom anos que se encargaban de celebrar fiestas y sacrificios en nom bre del Estado. El em perador reten a siem pre el cargo de Pontifex M axim us o Sumo Pontfice. Se p restaba tam bin m ucha atencin a los detalles del culto. H ab a que p ronunciar correctam ente cada palabra, pues de otro m odo hab a que com enzar de nuevo toda la cerem onia; ac tuaba tam bin un flautista p a ra ahogar los ruidos y los gritos que se pensaba que no eran propicios p ara el ritual. T odo el que presenciara la ceremonia tena que perm anecer inmvil y callado, como hace Planeo en la historia de la Escena 17.

    A parte de estas cerem onias pblicas, m uchos ciudadanos siguieron conservando la prctica del culto privado. Este inclua ofrendas a V esta, el espritu del hogar, y a los lares y penates, espritus protectores de la familia y de la despensa respectivam ente. Tales prcticas eran probablem ente m s frecuentes en las zonas rurales que en la propia Rom a. El cabeza de fam ilia (paterfamilias) era el encargado de oficiar los ritos y de en tonar las

  • splicas. Incluso en estos actos religiosos hab a que realizarlo todo correctam ente y m uchas oraciones rom anas estn redactadas de m anera que hubiera absoluta seguridad de que no se olvidabao se omita, por error, a ningn dios. E ra tam bin im portante dirigirse al dios o a la diosa concreta por su nom bre apropiado, como vemos en este ejemplo sacado de un poem a de Catulo:

    T eres invocada como Ju n o Lucina por las partu rien tas en medio del dolor, t eres llam ada T riv ia poderosa y L una de luz prestada.... que se te venere con el nom bre que te agrade...

    C atulo se estaba dirigiendo, en realidad, a la diosa D iana, pero utiliz algunas de sus otras advocaciones p ara asegurarse de que la diosa atendera a sus splicas.

    Los rom anos sentan la propensin a contem plar la o racin como un medio p ara solicitar de los dioses sus favores y solan acom paar sus splicas de prom esas de ofrendas si se les otorgaba lo que pedan. Estas prom esas se llam aban vota. No sera exagerado decir que m uchos rom anos consideraban la religin como una especie de transaccin comercial con los dioses.

    Cabeza de la diosa Minerva

    U n a expresin com n de las splicas era do u t des (Te doy p a ra que me des).

    C uando los rom anos llegaron a B ritania, se encontraron con que la religin celta era m uy parec ida a sus creencias prim itivas en los num ina. Bajo la influencia rom ana, los celtas comenza- 56

  • ron a identificar sus espritus cpn los dioses rom anos, de la m ism a m anera que los rom anos hab an adoptado los dioses griegos varios siglos antes. La inscripcin siguiente es un buen ejemplo de lo que estam os diciendo: Peregrino, hijo de Segundo, de Trve- ris, a M arte Loucecio (Loucetius) y a N em etona, de buen grado y con buen motivo cum pli su prom esa. E n esta inscripcin se presenta , como vemos, al dios rom ano M arte y al dios celta Loucecio (Loucetius) como un nico dios con un solo nom bre, exactam ente igual que Sulis y M inerva se h ab an convertido en una diosa nica en A quae Sulis. Los rom anos no in ten taron convertir a los celtas a la religin rom ana. No obstan te, saban que, identificando a los dioses rom anos con los celtas, a len taran a los brita- nos a acep tar el dom inio rom ano ms fcilmente.

    O tro rasgo de la religin rom ana que asp iraba a fom entar la aceptacin del dom inio rom ano fue el culto al em perador. En la propia Rom a, el culto al em perador contaba con la desaprobacin oficial. No obstante, los pueblos de las provincias orientales del Im perio hab an contem plado a sus reyes y a sus gobernantes como personajes divinos y estaban asim ism o dispuestos a rendir honores divinos a los em peradores rom anos. Poco a poco los rom anos fueron in troduciendo tam bin esta idea en occidente. Los britanos y otros pueblos occidentales fueron alentados a rendir culto al genius (espritu protector) del em perador, vinculado con la diosa Rom a. Se erigieron altares en honor de Rom a y el em perador. G uando un em perador m ora, era corrientem ente deificado y en las provincias se solan constru ir templos en honor del em perador divinizado. U n tem plo de esta clase, el de Claudio en Colchester, fue destruido por los B ritanos antes incluso de que se te rm inara de construir, du ran te la rebelin encabezada por la reina Boudica en el ao 60 d. G. El h istoriador T cito nos cuenta por qu:

    El tem plo dedicado al divino em perador C laudio les pareca a los britanos el smbolo de la eterna dom inacin y los sacerdotes escogidos p ara l usaban la religin como pretexto para derrochar sus fortunas.

    No hay duda de que los britanos aceptaron a duras penas el culto al em perador en los prim eros m om entos.

  • Lista de control de vocabularioadm inistr , adm inistrare ,

    adm inistrav i - ocuparse de, dirigir, administrar

    cdo, cdere, cessi - irse, retirarse, ceder

    clrus, clara, clrum famoso com m em oro, com m em orare,

    com m em oravi, com m em oratus - recordar, evocar, mencionar

    conspicatus, conspicata, conspicatum - habiendo observado

    cra, crae - cuidado enim - en efecto, pues err, errare, errv -

    equivocarse ger, gerere, gess, gestus -

    llevarhonor, honoris - honor, cargo iaci, iacere, ic, iactus - arrojar im m tus, im m ta, im m tum -

    inmvilindu, induere, indu, ind tus -

    ponerseingenium , ingeni - carcter

    loctus, locta, loctum - habiendo hablado

    m andatum , m andt - " instruccin, orden

    m odus, m od - modo, manera, especiers huius m od - una cosa de este tipo

    nim ium - demasiado num erus, num er - cantidad,

    nmeroorn, ornare, rnvi, rntus -

    adornar, decorar pare, parre, p ru - obedecer potns, gen. potentis -poderoso prvus, prva, pravum - malvado,

    perversoregressus,regressa, regressum -

    habiendo regresado scio, scre, scv - saber tlis, tle - tal tam quam - como um quam - alguna vez vennum , venn - veneno venia, veniae - indulgencia, perdn

  • Escena 24

    fuga

  • in itinere

    M odestus et Strthi, ex oppid Aqus Slis gress, Dvam equ itaban t, in itinere ad flmen altum vnrunt, ubi erat pns sm irutus. cum ad pontem vnissent, equus transir nluit.

    equus transire tim et, inqu it M odestus. Strthi, t prim us transi! 5

    cum Strthi trnsiisset, equus transire etiam tum nlbat. M odestus ig itur ex equ dscendit. cum dscendisset, equus statim transiit.

    eque! redi! inqu it M odestus, m deseru isti.equus tam en in altera ripa im m otus stetit. M odestus cautissim 10

    transire coepit, cum ad m edium pontem vnisset, dcidit pns, dcidit M odestus, mediis ex undis clm vit,

    caudices, vs pontem labefecistis.

    Dvam a/hacia Chester sm irutus medio derruidoaltum: altus profundo labefecistis: labefacere derribar,

    quebrantar, derruir

  • U na vez leda esta historia, contesta a las preguntas que le siguen.

    Quintus consilium capit

    cum Cogidubnus tristis r tusque e vll M em oris exiisset, Salvius mlits qu inquag in ta arcessivit, es iussit rgem principsque R gnnsium com prehendere et in carcere retinre. h mlits, t tum per oppidum miss, mox rgem cum principibus invnrunt. es sta tim com prehendrunt. D um norix tam en, m anibus m litum 5 lpsus, per vis oppid noct processit et Q u n tum quaesvit. Q un t enim crdbat.

    cubiculum Q u n t ingressus, haec dxit:am ce, tibi crdere possum , adiuv m, adiuv C ogidubnum .

    paucs Rm ns crd; p lrim sunt perfid. nm quidem perfidior est quam iste Salvius qu C ogidubnum interficere nper tem ptavit, nunc Cogidubnus, m litibus Salvi com prehnsus, in carcere iacet. Salvius crm en m aiesttis in eum nferre cupit, rx, in carcere inclsus, om nn d vt sua dsprat.

    t tam en es vir sum m ae virtutis m agnaeque prdentiae. 15 quam quam Salvius potentissim us et infestissimus est, nl rgem dserere. nl eum , ab hom ine scelesto oppugnatum , relinquere, t an te eum servavisti, nnne iterum servre potes?

    cum D um norix haec dixisset, Q un tus rem scum anxius cogitabat, auxilium C ogidubn ferre volbat, quod eum vald 20 dligbat; sed rs difficillima erat, subito consilium cpit.

    nl dsprre! exclam avit, rg auxilium ferr possum us, hanc rem ad lgtum G naeum I lium Agricolam clam referre dbm us. itaque nbs festinandum est ad ultim as parts B ritanniae ubi Agricola bellum gerit, e vra patefacere possum us. A gricola slus 25 Salvi obstare potest, quod sum m am potestatem in B ritannia habet, nunc nobis hinc effugiendum est.

    D um norix, cum haec audivisset, consilium audx m agnopere laudavit, tum Q un tus servum fidissim um arcessivit, cui m andata dedit, servus exiit, mox regressus, cibum sex dirum Q un t et 30 62

  • D um norigi trad id it, ill, vll lps, per vis dsertas caut prcessrunt.

    vllam M em oris praetereuntes, Q un tus et D um norix dus equs cnspexrunt, ad plum dligts. Q un tus, qu frtum com m ittere nlbat, haesitavit. 35

    D um norix rdns nl haesitare, inquit, h sunt equ Salvi. Q un tus et D um norix equs cnscendrunt et ad ultim as parts

    nsulae abirunt.

    carcere: carcer prisin, crcel lpsus habiendo escapado quidem ciertamente, sin duda crimen maiesttis crimen de lesa majestad Inferre echar, presentar, llevar inclsus encerrado omnn completamente scum ... cgitbat meditaba diligebat: diligere apreciar, considerar nobis festinandum est debemos ir a

    toda prisa ultims: ultim us ms lejano bellum gerit: bellum gerere hacer

    la guerra

    potestatem : potestas poder m agnopere grandemente, mucho fidissimum: fidus leal, fie l dirum: dis dapraetereunts : praeterire pasar por

    delante de plum: plus poste, estaca frtum robo, hurto committere cometer haesitavit: haesitare dudar, vacilar cnscendrunt: conscendere montar,

    subir

    1 Cuntos soldados hace venir Salvio? Q u les ordena que hagan?

    2 Q u prncipe britano logra escapar? Este busca la ayuda de alguien. De quin? Por qu?

    3 Qu otras m edidas pretende tom ar Salvio contra Cogidubno?4 A qu hechos se est refiriendo D m norix cuando dice t

    an tea eum servavisti (lneas 17-18)?5 Q u sugiere Q uinto? Por qu piensa que Agrcola puede

    detener a Salvio?6 Para cuntos das llevaban com ida Q uin to y Dmnorix?

    Cmo se hicieron de caballos?7 Por qu Q uin to apoya a un rey y a un prncipe britanos en

    lugar de apoyar a su com patrio ta Salvio?

  • Gramtica1 O bserva con atencin las oraciones siguientes:

    cum M odestus ad pontem advenisset, equus constitit. Habiendo llegado Modesto al puente, el caballo se detuvo.

    cum coquus om nia paravisset, m ercator amcs in triclinium dxit.Habindolo preparado todo el cocinero (o Cuando el cocinero lo haba preparado todo, etc.) el mercader condujo a sus amigos al triclinio.

    El tiem po de los verbos que estn en negrita es el pretrito pluscuamperfecto de subjuntivo.

    2 Este tiem po se usa m ucho precedido de la conjuncin cum (cum histrico o narrativo). Se puede traducir por gerundio com puesto o por cuando, despus que, etc. (segn contexto) .

    3 A qu tienes otros ejemplos:

    1 cum rx exiisset, Salvius milites ad s vocvit.2 cum gladiatores leonem interfecissent, specttres

    p lauserunt.3 cum dom inus haec m an d a ta dedisset, fabr ad aulam

    redierunt.4 frs, cum cubiculum intravissent, taciti circum spect-

    4 Todos los ejemplos anteriores contienen un pretrito pluscuamperfecto de subjuntivo. C om para las formas de este tiem po con las del p retrito pluscuam perfecto de indicativo.

    verunt.

    p t.0 pluscuamperfectoindicativo3.a pers. singulartrxeratam bulaveratdorm iveratvolueratfuerat

    am bulavissetdorm ivissetvoluissetfuisset

    3.a pers. sing. traxisset

    pretrito pluscuamperfecto de subjuntivo

    3.a pers. plural traxissent

    fuissent

    am bulavissentdorm ivissentvoluissent

  • Salvius consilium cognoscit

    postridie milites D um norigem per oppidum quaerban t. cum eum nusquam invenire potuissent, rem denique Salvi nntivrunt. ille, cum d fug D um norigis cognvisset, vehem enter saevibat; omns m lits, qu D um norigem custodiverant, poenas dare iussit. Q un tum quoque quaesivit; invenire tam en nn poterat, tum 5 Belimicum, principem C anticorum , arcessivit.

    Belimice, inquit, iste D um norix m anibus meis effugit; abest quoque Q un tus Caecilius, neque D um norigi neque Q un t crd. Q un tus enim saepe D um norigi favbat, saepe cum e colloquium habbat. I nunc; dc mlits tcum; ills quaere in om nibus partibus 10

    nusquam en ninguna parte fuga: fuga huida 1 : re ir

  • op pid i, quaere servs q uoq u e erum . facile est nbs servs torqure et vrum ita co g n o scere .

    B elim icu s, m ultis cum m ilitibu s egressus, per op p id um d iligen ter quaerebat, interea S alvius anxius reditum eius exsp ectab at, cum S alv iu s rem scum cgitret, B elim icu s subito rediit exsu ltan s. 15 servum Q u in ti in m ed iu m atrium traxit.

    fgrunt illi sce le sti, c lam avit, sed h ic servus, cap tu s et in terrogatus, vrum p a tefec it.

    S alvius ad servum trem entem conversus,ubi est Q u in tu s C aeciliu s? inqu it, qu fugit D u m n orix? 20n esc io , in q u it servus qui, m u lta torm enta passus, iam vix

    q u icq u am d icere poterat, n ih il sc io , iterum inquit.B elim icu s, cum h aec au d iv isset, g lad iu m dstr ictu m ad iu gu lu m

    servi tenuit.m elius est tib i, inq u it, vrum Salv i d icere . 25servus q u i iam d v ita su a dsp rb at,cib um sex d irum tan tu m p arav i, in q u it susurrans, n ihil aliud

    feci, d om inu s m eus cum D u m n orige in u ltim as parts B ritan n iae d iscess it .

    S alvius h ercle! inqu it, ad A grico lam irunt. Q u in tu s, 30 D u m n orige inc ita tu s, m ih i obstare tem ptat; hom tam en m agn ae stu ltitiae est; m ih i resistere nn p otest, quod ego m aiorem au ctorita tem h abe quam ille .

    S a lv iu s, cum h aec d ix isset, B elim ic m an d ata ded it, eum iussit cu m d u cen tis eq u itibu s exire et fugitivos com prehendere, servum 35 carnificibus tradidit, d ein d e scribam arcessiv it cu i ep istu lam d ictav it, nu m servis suis iu ssit h anc ep istu lam quam celerrim ad A grico lam ferre.

    interea B elim icu s, Q u in tu m et D u m n origem per m u ltos dis sectus, es tandem invnit. q u its statim im p etu m in es fcrunt. 40 am ici, ab eq u itibu s circum ven ti, fortiter resistbant. d n iq u e D u m n orix h u m i cecid it m ortuus; Q u in tu s vu lneratus m agn cum d ifficu ltate effugit.

    torquere torturar quicquam algoreditum : reditus regreso dstrictum: destringere desenvainarexsultans: exsultare exultar, regocijarse iugulum garganta, cuello conversus habindose vuelto fugitivos: fugitivus fugitivo

    scribam: scriba secretario

  • Gramtica1 Desde el comienzo de esta Escena te has venido encontrando

    proposiciones con cum y pretrito pluscuamperfecto de subjuntivo:

    senex, cum pecniam invenisset, ad villam laetus rediit. Habiendo encontrado el anciano el dinero (o despus que el anciano hubo encontrado el dinero) , regres contento a la casa.

    cum rem confecissent, abirunt.Cuando hubieron terminado la tarea, se marcharon. (O habiendo term inado...).

    2 A hora observa aten tam ente los ejemplos siguientes:

    cum custodes dormirent, captv carcere effugerunt.Cuando {o mientras) los guardianes dorman, los prisioneros se esca

    paron de la crcel.

    Modestus, cum in Britannia militaret, multas puellas am bat. Estando Modesto haciendo el servicio militar en Britania (o cuando M odesto haca el servicio militar en Britania) , amaba a muchas muchachas.

    En estas proposiciones se usa cum con un tiempo diferente: el pretrito imperfecto de subjuntivo.

    3 H e aqu algunos ejemplos ms:

    1 cum hospits cnam cnsm erent, fr cubiculum intravit.2 cum princeps rem cgitret, nn ti subito revnrunt.3 iuvens, cum bstias agitarent, m litem vulneratum

    cnspexrunt.4 puella, cum epistulam scriberet, sonitum mrbilem audvit.

    4 C om para el pretrito imperfecto de subjuntivo con el infinitivo:infinitivo pretrito imperfecto de subjuntivo

    3.a pers. singular 3 .a pers. pluraltrahere traheret traheren tam bulre am bularet am bularen tdorm ir dorm iret dorm irentvelle vellet vellentesse esset essent

  • Ejercicios1 O bserva aten tam ente la form a y el significado de las palab ras

    siguientes y di el significado de las que no estn traducidas:

    vol quiero nl no quieroscre saber nescire no saberum quam alguna vez num quamusquam en alguna parte nusquamfas lcito nefas

    patins im patins que no som ortlis im m ortalissnus sensato, cuerdo Insanusm em or que se acuerda im m em orfelix Infelix infelizam icus inimicustilis intilis intilpavidus im pavidus impvidontus conocido ignotusaequus igual, justo iniquus

    consentire estar de acuerdo dissentirefacilis difficilis difcilsimilis dissimilis diferente

    Fjate de nuevo en el significado de estas tres parejas de p a la bras que te has encontrado ya en los textos:

    tium ocio neg-tium no-ocio, esto es,trabajo, ocupacin, negocio

    legere leer, neg-legere no ocuparse de,ocuparse de o sea, descuidar

    hom o hombre nm no-hombre, o sea, nadie

    Di el significado de las palab ras siguientes:

    im m otus, incertus, incrdibilis, indignus, ingrtus, nocns

  • 2 C on la ayuda del prrafo 5 de la pg ina 167 (Suplem ento Lingstico), sustituye las palabras que estn en negrita por la form a correcta del pronom bre is y luego traduce. Por ejemplo:

    Rfilla in hort am bulabat. Q untus Rfillam saltvit. Esto pasa a:Rfilla in hort am bulabat. Q un tus eam saltvit.Riifila paseaba en el jardn. Quinto la salud.

    En algunas oraciones tendrs que buscar probablem ente el gnero de algn nom bre en la seccin V ocabulario del Suplem ento Lingstico.

    1 Q u n tu s m ox ad au lam advnit. an cilla Quintum in atrium dxit.

    2 Sa lv iu s in lect recum bbat. puer Salvi pls c ib ob tu lit.3 R filla laetissim a erat; m artus Rfillae tarnen nn erat

    con tentus.4 B ritan n ferociter p ugnvrunt, sed leg in s nostrae tandem

    Britanns vcrunt.5 barbari im p etu m in ns fecrunt. barbaris au tem restitim us.6 m u ltae fem inae pro tem pl con ven ib an t. lber feminarum

    q u oq u e aderant.7 in ill op p id est fons sacer; fontem saep e visitav i.8 in B ritan n ia sunt trs legins; im perator legins iussit

    barbaros vincere.

    3 Com pleta estas oraciones con la palabra correcta y tradcelas.1 su b ito a n c il la ........... in atrium irrpit. (perterrita, perterritae)2 rx, p ostq u am h oc audivit, f a b r s ........... d im isit, (fessum ,

    fesss)3 centurio q u ad stb at c u s t o d e s ........... laud avit, (callidum ,

    ca llids) V4 om n s cvs n v e m ........... sp ectaban t, (sacram , sacras)5 ub i in m agn p ericu lo eram , a m i c u s ................m servavit.

    (fidlis, fidls)6 in illa in su la , in q u it sen ex , h ab itan t m u lti v i r i ...............

    (ferx, fercs)

  • 4 Inven ta seis oraciones la tinas sirvindote de algunas de las palabras relacionadas aqu debajo. Dos de ellas no deben contener nom inativos:

    nominativos acusativos dativos verbossentor flores filiae emcenturiones dna uxri emitprinceps gladis m ilitibus em untnntius felem agricolae ostendoam c p laustra dom in ostenditm aritus vinum hospitibus ostenduntpuella cibum feminis datiuvens epistulas im peratori dam usviri frem carnificibus dan tancillae cram servs trd it

    traditistrad u n t

    Los viajes y las vas de comunicacin

    V iajar en el m undo rom ano, si lo contem plam os desde el p u n to de vista de la sociedad occidental actual, no era u na em presa sencilla ni cmoda; no obstante, la gente v iajaba m ucho y el tr fico de m ercancas a lo largo y ancho del im perio era bastan te elevado. Todo ello fue posible gracias a la ex traord inaria red de calzadas de trazado recto y de excelente firme que enlazaba las ciudades m s im portan tes po r el cam ino m s corto posible. La gente v ia jaba a caballo, en carros o en otro tipo de vehculos de rueda e incluso a pie. Tales viajes estaban slo condicionados por la resistencia fsica de la caballera o del propio viajero. Con carruaje el trayecto que se sola recorrer en una jo rn ad a era de unos 60 a 70 kilm etros, y en torno a unos 35 a pie.

  • Los terrenos por donde deba discurrir y la direccin que deba seguir una calzada rom ana eran fijados en prim er lugar por los agrim ensores. P ara asegurarse de que cada tram o de calzada recorriera la d istancia ms corta p racticable entre dos puntos, hacan sus anotaciones sirvindose de seales hechas con hum o de hogueras encendidas en los lugares m s altos. Con todo, a veces los valles fluviales y las m ontaas infranqueables obligaban a desviar el rum bo de la va, que u na vez superado el obstculo, sola recuperar su direccin original. U na vez elegido el trazado de la fu tu ra calzada, se levantaba un terrapln, llam ado agger,

    Fotografa area de una calzada romana, que nos muestra un desvo de su rumbo para salvar un valle escarpado.

  • firme

    Corte transversal que muestra la estructura de una calzada romana

    que serva de slido cimiento. El agger sola m edir de 1,2 a 1,5 m. de a ltu ra y en l se em potraba una prim era capa de piedras volum inosas. E sta se recubra con o tra capa de piedras m s pequeas, de cascajo y de arena; y por ltim o, la capa exterior iba revestida de m ateriales locales: grandes losetas de p iedra, piedras pequeas o escoria procedente de las minas de hierro. El firme exterior tena una estructura com bada para perm itir un drenaje eficaz. A ambos lados del agger se excavaban tam bin unas cunetas con el mismo fin. Las calzadas se construan generalm ente con una tcnica y una m inuciosidad grandes, lo que ha perm i