ÍNDEX

Introducció........................................................................................3-4

Canvi climàtic....................................................................................4-6

Gasos emesos a l’atmosfera.......................................................... 7-9

Utilització d’energia no renovable............................................... 10-12

Tala i crema d’arbres.......................................................................13-16

Efecte hivernacle..............................................................................17-19

Conseqüències del canvi climàtic...................................................20-25

2

INTRODUCCIÓ

Som la classe del canvi climàtic i volem saber el què és. El nostre treball es basa en dues parts, on haurem de fer referència a les causes i els efectes del canvi climàtic. Potser serem a temps de protegir el nostre planeta de la seva acció.

Esbrinarem les causes: Gasos emesos a l’atmosfera i la seva influència en el

canvi climàtic. La utilització d’energia “bruta” La tala i crema dels boscos

En sabrem els efectes:

L’efecte hivernacle. Què és. Què causa. Increment de la temperatura i els seus efectes a la terra

(+ incendis, - aigua, + trastorns fisiològics)

3

EL CANVI CLIMÀTIC

QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC, PERQUÈ S’ESTÀ PRODUINT.

A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta hi ha una sèrie de gasos (sobre tot el vapor d’aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d’hivernacle, és a dir, absorbeixen i remeten la temperatura i els infrarojos. D’aquesta manera, impedeixen que, a part d’aquesta reacció tèrmica, la Terra tingui una temperatura d’uns 15 graus, que és apte per la vida. L’efecte d’hivernacle és per tant,un fenomen natural de l’atmosfera .

El problema actual és que la quantitat d’aquest gasos naturals amb efecte d’hivernacle ha augmentat i que s’hi han abocat, a més, gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició de l’atmosfera i la vida a la Terra, i en conseqüència, la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

En condicions naturals les diferents variables que poden incidir sobre el clima es troben compensen per la pròpia dinàmica dels essers viu.

El resultat final de la resposta del Clima no depèn exclusivament del sistema del balanç de la radiació. Una resposta inicial desencadena nombroses interaccions entre els diversos processos que tenen lloc al Sistema Climàtic, format per l’atmosfera (gasos), la hidrosfera (aigua), la criosfera (gel i neu), la biosfera (éssers vivents) i la litosfera (capa externa de la Terra).

PROTOCOL DE KYOTO.

4

El protocol de kyoto és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic, propiciat per l' ONU dins de la convenció de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L’objectiu és reduir les emissions perilloses dels països industrialitzats un 8 % per sota del volum de l’actual.

Vista d’un Tsunami des del cel sobre el mar

CURIOSITATS

5

Els animals pateixen les conseqüències del trencament del gel a les zones àrtiques i antàrtiques.

Ens quedem sense recursos naturals, arbres i boscos, per culpa de la desforestació i el desastres naturals.

6

GASOS EMESOS A L’ATMOSFERA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL CANVI CLIMÀTIC

L’ACTIVITAT DE L’HOME PRODUEIX GASOS QUE DESTRUEIXEN LA CAPA D’OZÓ.

El vapor d’aigua provoca els núvols i la dutxa amb aigua calenta provoca vapor d’aigua.

Els cotxes, els avions, els trens i el foc provoca CO2.

De totes les xemeneies que extreuen el fum de les combustions de combustible fòssils, siguin d’indústries, de cotxes o calefaccions, sempre hi surten òxids de sofre i òxid de nitrogen que passen a l’atmosfera.

El òxid nitrós provoca gas incolor produït en automòbils i plantes d’energia , se li considera un agent tòxic, conegut també com gas del riure.

El clorofluorcarbus és compost que només conté cloroflucarboni i no conté gens d’hidrogen.

La crema de combustible fòssils gènere òxids de sofre i de nitrogen, que són compostos contaminat que embruten els edificis i malmeten les plantes. Per l’acció de la radiació solar contribueixen a la boira fotoquímica, i en reaccionar amb l’aigua formen la pluja àcida.

Des de que s’ha descobert que el CFC destrueixen la capa d’ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l’aire condicionat, el suro sintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic.

7

Els CFC duren moltíssim i poden voltar per l’estratosfera fins a 100 anys: per tant, el gas que ja hi es pot anar distribuint l’ozó fins d’aquí un segle.

Les substàncies contaminants de l’aire, diverses d’un indret a un altre, afecten els recursos naturals, la vegetació i l’aigua, i per tant, totes les formes de vida de la Terra. També tenen un efecte directe sobre els bens i el patrimoni.

El caudal piroclàstics són els gasos que acompanyen  a la erupció del  volcà.

El foc és una reacció química d’oxidació violenta d’una matèria combustible .

8

Gasos expulsats per les fàbriques són nocius i tòxics per al nostre planeta, les persones, la fauna i la flora.

Actualment s’han detectat que, per exemple, l’alumini està incorporat a la flora i fauna de zones on freqüentment es produeixen pluges àcides.

9

El fum provoca que la capa d’ozó es faci mal bé, a més d’incrementar les malalties coronàries i pulmonars de la població.

L’estrella, però, és la central nuclear d’Ascó. Fum per un tub, però un tub gros. Tampoc sembla que sigui contaminant, vapor d’aigua, però dels mals col·laterals que ens faran esgarrifar.

L’UTILITZACIÓ D’ENERGIA “BRUTA”(NO RENOVABLES)

QUÈ SÓN ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

Per millorar les condicions de vida de l’home ha anat consumint quantitats d’energia cada vegada més grans. La gran contaminació de gasos a l’atmosfera esta creant una capa que impedeix que la calor se escapi un cop a rebotat a la terra. L’energia es presenta sota diferents formes: mecàniques, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear... unes formes d’energia es poden transforma en altre si l’home aprofita aquesta propietat. Són fonts d’energia tots els components de la natura dels quals es pot extreure energia utilitzable per l’home.

Aquestes fonts d’energia es poden classifica en energia no renovable las energia no renovables. Els combustibles fòssils son: el carbó, el petroli i el gas natural. Es formen gracies elecció conjunt de la terra sobra minúscules organisme que van viure fa milions anys. Aquests organismes agombolament l’energia del sol en forma de energia química.

Els combustibles fòssils són aquells combustibles originats per la fossilització de matèria orgànica: el carbó, el petroli i el gas natural. En indrets concrets de la Terra es poden trobar l’energia solar que diferents organismes.

El petroli és una barreja complexa no homogènia d' hidrocarburs , composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un recurs natural no renovable , matèria primera de nombrosos materials i

10

productes i, com a combustible fòssil d’energia primària al món. Els elements vius van absorbir fa milions d’anys i que per un procés complex de transformació, es van convertir en els actuals combustibles fòssils, que s’usen actualment entre altres coses per obtenir energia tèrmica.

El carbó és una roca sedimentària d’origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies a que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d’humitat i d’impureses, i així hom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita. L’antropologia és l’estudi dels carbons vegetals.

CURIOSITATS

A moltes pel·lícules, quan fan un forat a terra i troben petroli surt disparat. Això és veritat degut a la pressió. Quan la pressió s’ha equilibrat, el petroli pot sortir de manera regular, sinó, fa veure una mena d’explosió. I es necessita utilitzar diferents tècniques de bombeig per fer-lo sortir.El petroli és negre, espès i llefiscós.

Per extreure petroli de les roques s’ha d’esmicolar, fer-la pols, i després escalfar-la a 300 ºC. També podem trobar el petroli en bosses.

11

La contaminació de la fàbrica.

Combustibles fòssils: el carbó

12

TALA I CREMA DE BOSCOS

LA TALA INDISCRIMINADA D’ARBRES.

La tala selectiva o controlada d’arbres o controlada d’arbres té com a objectiu netejar i conservar el bosc: només es talen alguns arbres. En canvi, a la tala indiscriminada, es talen tots els arbres i es produeix la desforestació.

Les causes de la desforestació són:

-Obtenir matèria primera per la indústria de la fusta.

-Obtenir sòl agrícola.

-Obtenir terrenys de pastura

-Obtenir terrenys urbanitzables

Les conseqüències de la tala indiscriminada d’arbres són:

o Canvis en la pluviometria. Els arbres evaporen una gran quantitat d’aigua a través de les seves fulles. L’aigua evaporada arriba a l’atmosfera on es condensa és a dir, es converteix en petites gotes, i forma els núvols. Així, l’aigua evaporada per les fulles torna a la terra en forma de precipitació (aigua, gel o neu ).

o Agreujament de l’efecte hivernacle. Les plantes són els únics essers vius que consumeixen CO2 a l’atmosfera faria pujar la temperatura del planeta. A més, la crema dels boscos allibera el CO2 que les plantes havien fixat.

o Aquests dos factors, la disminució de les pluges i l’augment de les temperatures, provoquen el canvi climàtic.

13

o La desertització. Les fulles dels arbres, al caure al terra i podrir- se, enriqueixen el terreny. D’altre banda, les arrels fixen el sòl. Si talem els arbres i, a més no plou, el territori es desertificarà.

o La tala d’arbres també fa que els ecosistemes canviïn. Es trenca la cadena alimentària i això afecta a la biodiversitat:no només es redueix el nombre d’individus d' algunes especies si no que d' altres espècies poden arribar a desaparèixer.

o Desplaçament de les poblacions indígenes que viuen de la caça, la pesca i la recol·lecció.

EL PERILL DE LA TALA A LA SELVA AMAZÒNICA.

La desforestació s’ha produït en tots els continents. Però, en els darrers anys, en alguns països han començat a replantar boscos. Així, per exemple,Europa hi ha més hectàrees de bosc ara que fa quinze anys i als Estats Units la xifra es mante estable .En canvi,a Àsia, Àfrica i Sud Amèrica la desforestació continua,sen especialment greu el cas de la selva amazònica.

En aquests llocs, és necessari i trobar un equilibri entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat. També es important evitar que en preses estrangeres facin allà el que no poden fer en els seus països.

CURIOSITATS

Una de les causes de la desforestació són les activitats ramaderes. Els ramades desforestació dels boscos per aconseguir pastura pels seus animals. Aquesta activitat a més a més de desforestar és molt contaminant per les flatulències dels animals .

14

Segons el ministeri del Medi Ambient les flatulències són el 6% de les emissions contaminats espanyoles a l’atmosfera .A altes països com Nova Zelanda aquestes flatulències suposen el 50 % de les emissions contaminants.

Al Brasil és produeix un combustible fòssil ecològic pels cotxes que surt de la canya de sucre però per planta aquesta canya desforesten grans quantitats de selva.

Primera fase del treball: tala d’arbres cremats de pi pinyoner. Octubre 2007

15

Peó forestal tallant fusta cremada

Homes protegint l’ecosistema amb lones per evitar la desforestacions de les zones inclinades.

16

L’EFECTE HIVERNACLE

QUÈ ÉS L’EFECTE HIVERNACLE.

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar.

L’ozó és un gas molt reactiu i pot tenir efectes molt corrosius.

LA CAPA D’OZÓ. LA SEVA FUNCIÓ PROTECTORA.

A uns 20 km d’altura i fins a l’atmosfera hi ha capa d’ozó. La radiació ultraviolada que arriba del sol actua sobre l’oxigen i fa que es formi l’ozó.

L’ozó es va formant i destruint contínuament, procés amb què pràcticament es gasta tota la radiació ultraviolada i que evita així que arribi a la terra. L’ozó troposfèric o superficial és el que hi ha a sota dels primers 10 km.

Aquest ozó pot tenir l’origen en les descàrregues elèctriques de les tempestes o en les plantes aromàtiques. Això és una font natural d’ozó. El fum que surt de les xemeneies de fàbriques i automòbils conté òxids de sofre i de nitrogen i compostos orgànics volàtils. Quan la llum solar incideix sobre aquest contaminants es forma ozó,com a contaminant secundari.

17

Efectes de la

contaminació sobre la salut de les persones

CAUSES DE L’EFECTE HIVERNACLE A LA TERRA (INCREMENT DE HURACANS I TEMPESTES TROPICALS,

Les causes de l’efecte hivernacle són moltes però entre elles hi ha algunes importants: els incendis,els huracans,les tempestes tropicals,els aiguats i el desglaç de glaceres i dels pols.

Una de les conseqüències de l’escalfament global és el desglaç dels gels polars, cosa que perjudica directament a la seva fauna

18

Impacte sobre el paisatge d’una carretera.

19

CONSEQÜÈNCIES DE L’INCREMENT DE LA TEMPERATURA

Els efectes del canvi climàtic no només poden ser dramàtics als pols o a les illes tropicals formades per esculls coral·lins. Els efectes del canvi climàtic sumem altres impactes derivats de l’acció de l’home, com la destrucció directa dels hàbitats naturals, podem anticipar que els mecanismes que tenen les espècies per adaptar-se als canvis poden ser insuficients.

Dibuix de Martí Rodríguez

I QUINES SERAN AQUESTES CONSEQÜÈNCIES? ARA LES CITAREM UNA A UNA.

1.El desgel massiu: “Hi haurà un desgel massiu de glaceres per sota dels 5.000 metres en els pròxims 20 o 30 anys”, diuen contundents els experts. El procés està en marxa: en les últimes cinc dècades, el volum de les glaceres alpines s’ha reduït a la meitat. A l’oest de la Xina, una pujada de dos graus a la temperatura provocarà el desgel total de les glaceres a finals de segle. A Perú passarà una cosa semblant, amb l’agreujant que en aquest país el 70% de l’electricitat prové de plantes hidroelèctriques alimentades pels

20

glaceres andines. En eixa zona es notarà a més la influència d’un corrent alterat del Xiquet, amb les seves dues cares: la sequera i les pluges torrencials.

2. Inundacions: Una pujada de 2,6 graus respecte a l’era preindustrial augmentarà considerablement el risc d’inundacions en les principals conques fluvials de l’Índia, Bangladesh i Nepal, regions que a més patiran les conseqüències del desgel de les glaceres de l'Himàlaia. I si es compleixen les prediccions sobre el desgel a la península Antàrtica i a Groenlàndia, amb el consegüent ascens de diversos metres en el nivell del mar, innumerables zones costaneres del planeta –De nou Bangladesh– i deltes com els del Nil, Mekong i Changjiang simplement desapareixeran.

3. Aigua i sequeres: Amb la pujada del nivell del mar, moltes zones costaneres s’inundaran, patiran erosió accelerada i es perdran aiguamolls i manglars. Algunes espècies de manglars podran desplaçar-se a les noves zones inundades, però altres no. Això tindrà efectes adversos sobre la pesca, ja que molts mariscos i peixos usen aquests ecosistemes com a llocs de cria i serveixen de refugi per als alevins. Els experts estimen que una pujada d’un metre en el nivell del mar farà desaparèixer completament els sundarbans –els manglars més grans del planeta– de Bangladesh.

Les sequeres faran encara més dura la vida a les regions àrides. Per exemple, a Sahel (Àfrica) porten tres dècades de sequera que han estirat al límit la capacitat d’adaptació de les poblacions. I s’acosten temps més durs. Els experts preveuen una sèrie d’esdeveniments en cadena: desaparició de la coberta vegetal –incloses les belles acàcies—, reactivació de dunes, pèrdua de biodiversitat, fams, canícules, i moviments migratoris de la població que pateixi aquests estralls, cap

21

a les zones de la vora del Mediterrani.

4. Esculls de coral. Costes desprotegides: La meitat del diòxid de carboni emès des que va començar l’era industrial ha anat a parar al mar. I el mar s’ha tornat més àcid. Els coralls ho estan passant malament. S’estima que basta un augment d'entre 1,5 i 2 graus per a fer perillar la Gran Barrera de Coral australiana i molts altres esculls del planeta. A més es tracta en molts casos d’ecosistemes que suporten ja una gran pressió per part dels humans. La seva pèrdua no sols suposarà menys turisme –precisament en regions ja amenaçades, com els xicotets Estats insulars–, sinó menys protecció de la costa enfront de fenòmens extrems. “La degradació dels corals en els pròxims 50 anys suposarà pèrdues anuals d’entre 40 i 420 milions de dòlars només en el Carib”, assenyala un informe de Pequín.

5. Península Antàrtica. Gel desfet: A l'Antàrtida profunda encara no es veu clar l’efecte de l’escalfament degut a la capa de gel de quatre quilòmetres de grossor. Però en la península Antàrtica, en els límits del continent blanc, els efectes són indiscutibles. La temperatura mitjana ha pujat 1,5 graus en les últimes dècades, i la pèrdua de gel marí és evident. Al març del 2002 es va desfer en un mes la plataforma Larsen B, de 500 milions de tones de gel.

6. Àrtic. Un Pol distint: L'Àrtic està en l’avançada del canvi climàtic: s’escalfa el doble de ràpid que la resta del planeta. Els científics ho atribueixen a un cercle viciós. El gel i la neu reflecteixen més energia –la tornen a l’espai– que la terra i l’aigua, així que quan hi ha menys gel s’absorbeix més calor, amb la qual cosa es fon més gel, i

22

aleshores s’absorbeix més calor… La veritat és que a finals del segle XXI almenys la meitat del gel marí a l'Àrtic es fondrà a l’estiu. Això canviarà radicalment la vida de la regió. Per a alguns serà una bona notícia, perquè s’obriran noves rutes de navegació i podria facilitar l’accés a nous jaciments petrolífers. Però altres habitants de la regió no ho passaran tan bé. La falta de gel a l’estiu empenta els óssos polars i diverses espècies de foques i aus marines cap a l’extinció. Això preocupa molt als inuit ja que la seva cultura de caça molt probablement desapareixerà.

7. La tundra. Allaus de fang: El permafrost és un ecosistema sentinella, molt sensible. A Alaska i en àrees d’alta muntanya, els experts adverteixen que els primers indicadors d’escalfament poden ser ja catastròfics, per exemple desencadenant allaus de fang –un risc objectiu per a poblacions en els Alps, per exemple—. A l’informe de Pequín s’adverteix que bastarà un calfament de 2,5 graus per a fer perillar la tundra, la qual cosa afectarà nombroses espècies.

8. Xicotets Estats insulars. Especialment vulnerables: Els experts constaten un augment de fenòmens extrems –Huracans, inundacions, sequeres—. Encara que “no està clar el paper de l’home” en ells, no hi ha dubte que “el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar exacerbaran els efectes actuals”, adverteixen els experts. El cas d’illes, amb terreny i recursos limitats, son “especialment vulnerables”. “A llarg termini podria veure’s afectada la supervivència d’algunes, especialment les situades en zones que pateixen ben sovint un clima extrem”. Corren especial perill illes com Fiyi, Tuvalu, Vanuatu, Marshall, Barbados, Seychelles…

9. Els rendiments agrícoles es veuran afectats per les altes temperatures i les sequeres disminuiran els rendiments agrícoles del

23

Sud d'Europa. Es produirà un agreujament dels processos de desertificació, erosió i desforestació.

10. Extensió de malalties com la malària i el "dengue" al disminuir les gelades que són un factor limitant per a la dispersió dels seus vectors, els mosquits.

11. Massiva desaparició d’espècies: Entre un 9 i un 52% de les espècies del planeta estan amenaçades d’extinció pel canvi climàtic. Que es donin més o menys extincions està directament relacionat amb quant puguin les temperatures en els pròxims 50 anys, així com amb la possibilitat de migrar que tinguin les espècies. Aquelles espècies que no siguin capaces d’adaptar-se ni desplaçar-se s’extingiran.

24

Els apicultors de tot el món s’enfronten al mateix problema: cada vegada perden més eixams. A Estats Units, en 2006 i 2007 va desaparèixer el 25% del total de les abelles del país, i a Europa la situació no és molt més encoratjadora.

Aquesta és també una de les conseqüències de l’augment de les temperatures, la desaparició d’espècies i dels seus hàbitats.

Ens quedarem sense naturalesa si no tenim cura dels nostres boscos, evitem incendis provocats i augmentem el pulmó del nostre planeta: els arbres

Les erupcions volcàniques i l’expulsió de gasos piroclàstics són perillosos per nosaltres i el nostre planeta. Augmentaran si no aturem el sobreescalfament del planeta.