ROBERT WIENE

El gabinet de doctor Caligari

Robert Wiene. Biografia

(Sasku, 1881 – París, 1938)

• Director cinematogràfic alemany, mantingué un gran interès pel teatre fins que es passà al cinema, com actor i, posteriorment, director.

• Primera obra: La pobra Eva (1915)

• Amb poc més de deu pel·lícules, Robert Wiene sorprengué a la societat amb el film El gabinet del doctor Caligari (1919), producció que es convertí en imprescindible per a la descripció del moviment cinematogràfic de l’alemanya dels anys ’20; l’anomenat expressionisme alemany.

• Aquest film aportà noves característiques en la il·luminació i l’escenografia.

Actors i actrius que passaren per les seves direccions cinematogràfiques en vàries ocasions:

Henry Porten

Lily Damita

Conrad Veidt

La seva carrera es veié interrompuda per la

pujada del nazisme al poder, fet que l’obligà a emigrar a París, on va morir mentre rodava

Ultimàtum (1938), film que finalitzà Robert

Siodmak.

El gabinet del doctor Caligari. Anàlisi fílmic

• Creada l’any 1919, El gabinet del doctor Caligari fou una de les primeres produccions dels Estudis UFA i es convertí en un símbol de l’expressionisme alemany.

• Pionera dels Schauerfilmes (films de terror) i denominada realment com a única pel·lícula expressionista de l’època, rebé la colaboració de Fritz Lang per a l’expressionisme de la posada en escena.

• Manté una important relació amb el pensament filosòfic i les teories del subconscient de Freud, ja que converteix un dels protagonistes en narrador (el sonàmbul), i introdueix un acte al inici i un al final de la pel·lícula, que deixa a l’aire la interpretació de la història.

Característiques tècniques de la pel·lícula

• Objectiu de mostrar la subjectivitat dels personatges.

S’han de produir un conjunt d’impactes que creïn una atmosfera en l’espectador.

Aspecte bàsic ja que el cinema mut demana la màxima expressivitat per part dels actors a l’hora de mostrar emocions o sentiments.

• Escenografia d’artistes expressionistes que destaca pel seu desordre i irracionalitat.

Els objectes, mobles i parets s’accentuen de forma extremista, donant un toc futurista i amenaçador de cara al personatge

• Moviments de càmera, que utilitzen inclinacions i usos de diagonals i perpendiculars per donar sensació de desestabilització de cara a l’espectador.

• La il·luminació és una de les característiques més importants i un aspecte clau en l’expressionisme de l’època.

• Els efectes i la combinació de llums i ombres creen un conjunt de formes molt imprescindibles en la història

• Pot alterar la realitat extremadament segons els angles o posicions de la llum i el conjunt de figures opaques que aquesta pugui crear.

• La utilització d’ombres es combina amb la il·luminació, la qual pot representar accions sense observar el personatge o objecte directament (en off).

Deriva de l’interès per mostrar les realitats projectades.

• El color manté també un paper important, on es mostren les escenes diürnes amb una coloració càlida i les escenes nocturnes amb una coloració freda.

• Aquest film està format bàsicament per un conjunt de plans llargs, que alenteixen el ritme d’aquest, que fan que l’espectador tingui més temps per conèixer els moviments de cada personatge.

• Tot i això, el director sap introduir els plans curts en el moment adequat, ja que poden mostrar moments de tensió, pànic o suspens de forma precisa.

• L’ús de màscares redueixen l’amplitud del pla, i dóna una informació molt més precisa del que el director vol que s’observi.

A diferència dels plans, curts o llargs, primers plans o generals, la profunditat de camp ens mostra com un personatge o objecte és més proper al punt des de on es grava la seqüència.

FI