116

Capçalera 142

Embed Size (px)

DESCRIPTION

juliol - setembre 2008

Citation preview

Page 1: Capçalera 142

portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 1

Page 2: Capçalera 142

portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 2

Page 3: Capçalera 142

S U M A R I

DOSS I ER E SP E C IAL

NÚMERO 142 JULIOL-SETEMBRE 2008

Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Sergio RuizCorrecció: Jordi SalesDocumentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurrent 647807966

REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: [email protected]: http://www.periodistes.org

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162

Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044

August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454

Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537

Junta

DegàJosep Carles Rius i Baró

Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló SuárezNarcís Genís ReixachRamon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras

SecretàriaPilar Casanova Seuma

TresoreraMaria Favà i Compta

VocalsPilar Antillach i BerguaIrene Caparrós GonzálezBernat Capell OllerJulià Castelló i JanoSalvador Cot BelmonteOriol CortacansEnric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i BigarJoan Guerrero LuqueRicard Lahoz AvendañoJosep Martí GómezXavier Mas de Xaxàs FausMontserrat Melià RosetGustau Moreno PérezYolanda Jiménez SeséEduard Sanjuan AlonsoEnric Sierra DíazMontserrat Sintas i BellidoJoan Vila i Triadú

Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens

Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Printulibro Intergrup S. A.

Un quart de segle amb TV3 i Catalunya RàdioAutor: Sònia OrtizFotos: Sergio Ruiz /arxius de TV3 i Catalunya Ràdio

pàg. 36

3

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

REPORTATGE 4Memòria perduda: tres històriesde l’adéu a RTVEAutor: Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz

REFLEXIÓ 12“Necessitem ser fidels als principis ètics delperiodisme”Fotos: Ruben Moreno

ACTUALITAT 16Google: una revolució cultural?Autor: Ismael NafríaFotos: Google

ENTREVISTA 20José Antonio ZarzalejosText i Fotos: Jordi Rovira

REPORTATGE 28El Manifiesto, la darrera guerra mediàticaAutor: Jordi RoviraFotos: EFE, Platón i arxiu

ENTREVISTA 60Enrique MenesesAutor: Marga DuràFoto: Claudia Bellante

ANÀLISI 66Els mitjans i la percepció d’inseguretatAutor: Montse QuesadaFotos: Sergio Ruiz

OPINIÓ 74Articles de Lluís Gendrau i Josep RitortIl·lustracions: Ferran Pous i Jordi Tarragó

REPORTATGE 76EFE escala l’últim tram de la reformaAutor: Natàlia AraguàsFotos: Vicente Pruna

PERIODISME AL MÓN 82Estats Units: les eleccions en líniaAutor: Bernat DedéuFotos: Agències

PREMIS 90WEBS 91LA FOTO 92Joan Vidal i Ventosa

LLIBRES 94NOTÍCIES COL·LEGIALS 96DIA A DIA 98EN POCAS PALABRAS 110COM ENS VEU... 114Manuel Bartual

142-Sumari:Layout 1 8/10/08 10:45 Página 3

Page 4: Capçalera 142

Robert Fisk,Tomás Alcoverro, Maruja

Torres, Iñaki Gabilondo, Josep Cuní...

De sobte, un dia desapareixen dels dia-

ris, de la televisió, de la ràdio. L’única

raó que ens donen és que són massa

grans, que estan entre els cinquanta i els

seixanta pocs anys, i amb aquesta edat

ja toca retirar-se.Qualsevol creuria que

es tracta d’una broma pesada o d’una

pel·lícula de guió força macabre. En

canvi, una cosa semblant fa dos anys

que està passant a la ràdio i la televisió

públiques espanyoles. Benvinguts a

l’expedient de regulació de l’ocupació

de RTVE.

Tot va començar ara fa dos anys i es-

caig, quan el rumor recurrent i ja clàssic

del “ara ve la regulació” va anar fent-se

més i més fort. A RTVE aquesta era

una brama antiga però no per això

menys temible. Quan finalment va ser

cert, gairebé tothom va emmudir. L’ens

públic decidia posar en marxa un expe-

dient de regulació de l’ocupació que

afectaria 4.150 treballadors, és a dir,

quasi un 50% del total de la plantilla, si

hem de fer cas de les dades que feia

anar la direcció de RTVE.

Per dur a terme aquest ERE, l’ens

públic va elaborar una complexa i

contundent estructura legal creada ex-

pres- sament. Així doncs, amb data de

5 de juny es publicava la Llei 17/2006,

segons la qual s’ordenava la creació de

la Corporació RTVE. Només un mes

després, el juliol de 2006, l’ens públic

havia finalitzat les converses amb les

representacions socials legitimades per

signar l’anomenat Acord per a la

constitució de la Corporació RTVE,

que establia quina havia de ser l’es-

tructura organitzativa de la nova em-

presa i, per tant, especificava de manera

exacta el nombre de persones que hau-

rien de formar part de la plantilla: 5.900

treballadors fixos i 500 temporals.Això

volia dir, segons explica el text de

l’Acord, que en “sobraven” 4.150.

O almenys aquesta era la xifra fa dos

anys.Aquest mes de setembre del 2008,

un nou rumor recorre els fòrums del

web fundat per un grapat dels profes-

sionals actualment ja fora de la ràdio i

televisió públiques www.rtve4150.com.

Es tracta d’un segon “tsunami” a la

plantilla o potser un nou ERE, un pèl

menys potent però que va arribant. Les

informacions d’aquest web parlen

d’uns 1.800 treballadors més que han

d’anar al carrer aviat. I les raons que

corren pels xats són la crisi econòmica

−la mare de totes les excuses− i la fu-

tura construcció de la nova seu de la

RTVE en uns terrenys prop de Pozuelo

deAlarcón, a Madrid.

PRESSUPOST ESPECTACULAR

Tornem,però, al passat, al rovell de l’ou

del famós ERE.Fer fora 4.150 persones

de cop permetia a la nova Corporació

R E P O R TAT G E

Memòria perduda:tres històries del’adéu a RTVE

Les prejubilacions

arriben al periodisme i

tallen, en sec, carreres

amb molts anys a

l’esquena. D’un dia

a l’altre els mitjans de

comunicació perden

molts dels seus

referents, però també

una gran quantitat

intangible de capital

intel·lectual. Tres dels

afectats per l’ERE

(en català, expedient

de regulació

d’ocupació) de

Televisió Espanyola

−Pere Barthe, Carme

Páez i Jaume Codina−

repassen com és la

seva vida després

d’haver estat

“convidats” a

prejubilar-se.

Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:50 Página 4

Page 5: Capçalera 142

RTVE tres accions molt beneficioses

senyalades pel text de l’Acord: dur a

terme accions d’adequació interna, és a

dir, convertir en treballadors “regulars”

centenars de professionals que treba-

llaven sense els mateixos contractes i

drets que altres treballadors de la casa,

generar l’ocupació suficient i rejoveni-

ment de la plantilla i, a més, justificar

un sistema per a la incorporació de per-

sonal temporal.Ni fet a mida. Francisco

Pérez, advocat del Col·lectiu Ronda,

que ha seguit de ben a prop el procés i

ha assessorat uns quants extreballadors

explica que “la creació de la corporació

permet liquidar el que abans es deia

ens públic, amb la qual cosa, el immens

deute de RTVE passa a ser assumit per

la vella estructura i per tant, la Corpo-

ració comença a caminar neta i sense

dèficits. Amb l’afegit que els nous

contractats són gent que es regiran amb

una escala salarial a la baixa. Per això

es dóna el cas que per a tasques idèn-

tiques, els nous contractats cobraran

menys diners”. Pérez afegeix: “cal su-

bratllar que l’ERE pretenia alleugerir

la plantilla de RTVE i, en canvi, men-

tre els treballadors de cinquanta anys

eren “convidats” a marxar, s’anaven

contractant desenes de persones per-

què fessin la feina que ja ningú no feia”.

Continuem. El següent pas va ser esta-

blir un criteri “objectiu” per fer fora

aquests 4.150 professionals que “sobra-

ven”. I atès que els treballadors de més

edat són en general els qui més plusos

cobren per antiguitat, es va

convidar a la prejubilació els

professionals més antics: tots

els treballadors que tenien 52

o més anys a data 31 de de-

sembre de 2006 o bé que com-

plien els 52 anys fins al 31 de desembre

de 2008, essent també benvinguts a

l’ERE els treballadors més joves que,

amb més de 24 anys treballats a l’em-

presa estiguessin d’acord a plegar.

I aquí comença el drama.Redactors, cà-

meres, realitzadors, fusters, attrezzistes,

il·luminadors són empesos suaument

5

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

:

Un dels periodistes prejubilats, Pere Barthe, excap d’esports de TVE, amb el seu gos a la platja de Castelldefels.

Els contractatsque substitueixen elsprejubilats es regiran ambuna escala salarial a la baixa

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:50 Página 5

Page 6: Capçalera 142

R E P O R TAT G E

6

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

La paraula crisi està a l’ordre del dia

i la situació a RTVE no és l’única.

L’ERE de la televisió pública espa-

nyola ha deixat al carrer molts pro-

fessionals contrastats i amb una gran

experiència a l’esquena, però aquest

problema no és exclusiu tan sols de

Prado del Rey ni de Sant Cugat.Ni de

bon tros.

En realitat, en l’actualitat són molts

els mitjans de comunicació espanyols

i estrangers que tenen pendents rees-

tructuracions en les seves respectives

plantilles. I en la majoria dels casos

les prejubilacions són la millor ma-

nera de portar-les a terme.

Segons una anàlisi publicada el pas-

sat 17 de setembre (“Tardor negra

per als mitjans informatius”) a Capi-

tal Madrid, un newsletter d’informa-

ció empresarial i financera, més de

dos-cents periodistes i professionals

dels mitjans de comunicació es que-

daran a Espanya sense feina abans de

Nadal per causa de la baixada d’in-

gressos de la publicitat i a la crisi eco-

nòmica que afecta el país.

Segons aquesta font,Tele 5 tenia pre-

vist acomiadar a final de setembre

vint periodistes dels informatius. Per

la seva part, els tres grans grups edi-

tors del país (Prisa, Unedisa i Vo-

cento) tenen preparats plans de

regulació d’ocupació, malgrat que la

majoria tinguin lloc sota la cobertura

de jubilacions anticipades.

Vocento es plantejaria una reducció

de plantilla a l’ABC que encara està

per determinar, tot i que on el futur

és més negre és a Colpisa, l’agència

de notícies del grup, que es troba en

una situació financera força crítica.

Capital Madrid també es refereix a la

situació de Prisa. Està previst que

aquesta tardor el grup comenci un pla

massiu de jubilacions anticipades aEl

País, la principal capçalera d’aquest

grup.

L’origen del problema és, sobretot, la

baixada d’ingressos. Segons va reco-

nèixer Juan Luis Cebrián, conseller

delegat del grup al Foro de la Nueva

Comunicación a finals de setembre, el

rotatiu perdrà el 15-16% dels seus in-

gressos publicitaris aquest 2008.

Segons el web Diario crítico, l’ERE

de Prisa afectarà “a un nombre en-

cara no quantificat de treballadors de

Sogecable, la SER i, el més inquie-

tant, de la publicació emblemàtica El

País, que afectarà a alguns dels seus

periodistes més coneguts”.

D’altra banda, a Unedisa, editora

d’El Mundo i Expansión, també se’ls

acumulen problemes. Diferents fonts

parlen d’un ajustament de personal,

tot i que en aquest cas afectarien so-

bretot a l’àrea administrativa, fruit de

la fusió per absorció amb Recoletos.

D’altres casos són els del Grupo Zeta,

que està pendent de la seva venta, o

el de La Gaceta de los Negocios, que

el 25 de setembre va presentar un

ERE. El passat mes de juliol l’em-

presa va comunicar als treballadors

que tenien la intenció de despedir a

59 treballadors d’una plantilla de 125

persones.

En aquest sentit, Dardo Gómez, pre-

sident de Sindicat de Periodistes de

Catalunya, reconeix que aquesta en-

titat no disposa de dades sobre els

mitjans que volen prendre

mesures d’aquest tipus, però

admet que s’està donant

tant a mitjans públics com

privats jubilacions antici-

pades “de professionals que

es troben en els millors anys de les

seves carreres”. “En els propers

mesos –prossegueix– diferents mit-

jans anunciaran reajustaments a les

seves plantilles. Les prejubilacions no

són més que un pretext de les em-

preses. Darrera de tot això el que hi

ha és la intenció de canviar uns sous

dignes per gent sense experiència que

treballarà en precari”.

A FORA, TAMBÉ

Però l’“aprimament” de les redac-

cions no està afectant tan sols els mit-

jans de comunicació espanyols, sinó

que es tracta d’un fenomen interna-

cional. Sense anar més lluny, el fran-

cèsLe Monde va presentar el 5 d’abril

un pla de sanejament de la plantilla

que comporta una reducció

de cent trenta treballadors.

A l’altra banda de l’Atlàn-

tic, el periodisme nord-ame-

ricà està immers en una crisi

de grans magnituds. Un es-

tudi realitzat mesos enrere pel Pro-

ject for Excellence in Journalism

indica que la indústria periodística

nord-americana ha retallat un 7% el

personal de les redaccions, malgrat

que en alguns casos aquest percen-

tatge arriba fins a un 40%.

Retallades pertot arreu

Gran grups editorialscom Prisa, Unedisa i Vocentotenen preparats plansde regulació d’ocupació

Als mitjans dels Estats Units,així com a capçaleres europeescom el mític Le Monde, tambépateixen les prejubilacions

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:50 Página 6

Page 7: Capçalera 142

cap a la “reserva”. Com aconsegueix la

direcció de RTVE que la sortida sigui

pacífica? Dotant l’ERE d’un pressu-

post espectacular.Els professionals que

se’n vagin cobraran l’atur i el 92% del

sou. Qui pot dir que no a una oferta

com aquesta, en els temps que corren?

Pràcticament ningú. Ni tan sols Anna

Balletbò, exdiputada pel PSC-PSOE,

que havia treballat a TVE durant anys,

no va voler deixar-ho passar i va “tor-

nar” a TVE per adherir-se a l’ERE.

Arribats en aquest punt, algú pot pre-

guntar d’on surten les misses.Bé, doncs

de la butxaca del contribuent, és clar.

S’ha calculat que l’ERE té un cost de

1.680 milions d’euros, prenent les xifres

dels costos reals als quals s’afegeix un

creixement anual d’un 3%.Hi ha, però,

qui parla de 2.000 milions.Al conseller

d’Economia, Antoni Castells, si li

donen el que costen dos ERE’s té el

plus que li falta per finançar tot un país.

O quasi.

LA SÍNDROME DEL DESAPAREGUT

Què ha passat en aquests dos anys?

Gairebé tots els treballadors que van

ser “convidats” a marxar han marxat.

Així, i a poc a poc, han anat abando-

nant la pantalla i les ones veus i rostres

que han acompanyat el públic durant

anys: Pere Barthe, Carme Páez i Jaume

Codina, protagonistes d’aquest repor-

tatge en són només tres, però n’hi ha

hagut a grapats: Andrés Aberasturi,

PacoMaldonado,Antonio Gasset,Cris-

tina García Ramos, José Ángel de la

Casa,RosaMariaArtal,Agus-

tín Remesal, José Ruiz Orland,

Miguel Ángel Roselló, Rafael

Arias, Santiago Gargallo, En-

rique Peris, Luis de Benito,

Ángel Gómez Fuentes i Da-

niel Peral, entre altres. I això sense

comptar els professionals que mai hem

vist ni sentit com ara càmeres, il·lumi-

nadors, tècnics de so, realitzadors, un

llarg etcètera.

Llúcia Oliva, encara aTVE però també

afectada per l’ERE, és força clara en la

seva anàlisi: “la televisió pública perd

7

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Amb la marxa dels professionalsmajors de 52 anys la televisiópública llença tot un capitalintel·lectual a les escombraries

Carme Pàez, exdirectora de RNE a Catalunya, va ser una altra dels afectats. A la imatge, Páez al passeig de Sant Joan.

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 7

Page 8: Capçalera 142

un capital intel·lectual important que

s’ha forjat amb els diners d’aquesta em-

presa, o sigui, que de manera conscient

llença l’experiència i els costos que

aquesta ha suposat a les escombraries.

Amb això, l’espectador és evident que

hi perd, però és que a més, a l’especta-

dor com a contribuent l’estem esta-

fant”. Per a Oliva, RTVE ha actuat en

tot el procés de l’ERE amb els criteris

economicistes-liberals més propis d’un

banc privat que d’un servei públic.

Pel que fa a l’edat triada per començar

a prejubilar la plantilla, Oliva creu que

“amb l’esperança de vida actual, un

professional de cinquanta anys es pot

plantejar una nova manera de treballar

però no pas anar-se’n cap a casa a no

fer res”. Les bones condicions econò-

miques de les prejubilacions han fet

que la gran majoria de treballadors

de RTVE es decidissin a acollir-se a

l’ERE. En molts casos, a la propina

econòmica s’hi afegia la voluntat d’evi-

tar l’ostracisme. “Els companys que es

quedaven a TVE eren poc a poc arra-

conats. Simplement els deixaven de

donar feines.També en alguns casos, la

divisió entre joves i “vells” ha contribuït

a crear un mal ambient. La idea general

entre els de menys edat és que els ‘vells’

havien de marxar i deixar-los pas a

ells”, apunta Oliva, per a qui el prece-

dent de l’ERE pot marcar un futur

força negre per a la professió perquè “a

les empreses periodístiques els pot anar

bé decidir desprendre’s de les velles

glòries”.

Rosa M. Calaf, la veterana

corresponsal que almenys

fins al mes de novembre

continuarà a la delegació de

TVE a Pequín, també té el

seu punt de vista respecte a

aquestes qüestions. Calaf, que ha com-

plert els seixanta-tres anys, se situa una

mica al marge de l’experiència de cen-

tenars de companys seus ja fora d’acti-

vitat. Ella reconeix que se sent ben

tractada per la direcció de TVE, ja que

“em va repescar a l’últim moment i de

R E P O R TAT G E

8

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Jaume Codina, exdirector de Línia 900, a la seu de Metges sense Fronteres, on treballa actualment.

“La televisiós’ha desprès d’una vintenad’anys d’experiència”(Jaume Codina)

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 8

Page 9: Capçalera 142

manera sorprenent va retardar la meva

sortida de la televisió un any propo-

sant-me cobrir l’etapa dels JJOO de

Pequín. Aquest gest em va fer sentir

més respectada i menys injustament

tractada que d’altres”. Però es queixa

de la cantarella de “us queda una jubi-

lació molt bona” perquè “no tothom es

mou només per diners. Molts vivim

aquesta professió com una cosa més

que una feina... i a mi no m’agrada co-

brar per no treballar. Si un periodista

encara pot rendir als cinquanta, als

seixanta, per què no ho ha de fer? I afe-

geix: “la bona informació és un dret tan

important com la sanitat o l’educació.

Tothom està d’acord que TVE necessi-

tava una reforma, canviar usos i cos-

tums, prescindir d’algunes persones,

però a ningú no se li acudiria prejubilar

els metges més grans de cinquanta anys

i posar a operar a cor obert a metges

que s’acaben de llicenciar. I tot plegat

lliga amb el poc valor que avui dia es

dóna al periodisme i a la informació.

Tot s’hi val, el rigor no existeix, les no-

tícies s’usen i es llencen i la banalitat ho

impregna tot”.

EN PLA ZEN

Pere Barthe, exredactor d’Esports, ex-

locutor de bàsquet i excap d’Esports de

TVE, recorda que quan “treballava a

Madrid vaig començar a sentir a parlar

de l’ERE i no m’ho podia creure. Era

molt bèstia fer fora més de quatre mil

treballadors d’un sol cop. Vaig pensar:

Segur que no passarà res si això tira en-

davant? Imagina’t un expedient de re-

gulació així de gros a la Seat o a Altos

Hornos. S’armaria una de grossa. A

RTVE no ha passat res, tothom hi

ha estat d’acord”. Barthe era cap

d’Esports de TVE a nivell estatal quan

va començar l’ERE. Duia trenta-tres

anys al departament: 1.200 retransmis-

sions de bàsquet, vuit jocs olímpics...

“La directora general, Carmen Caffa-

rel, deia el que es feia i punt. Poc temps

abans, TVE havia entrat en un procés

de deixar perdre audiències i serveis

que feia anys que donava. Quan la

Champions, els partits de la selecció,

etc. van estar del tot perduts i l’audièn-

cia havia caigut en picat vaig adonar-

me que la idea era ensorrar-ho tot per

tornar a començar des de zero. Jo no

vaig entendre aquesta estratègia. I la

reforma de RTVE es podia haver fet de

moltes altres maneres.”

Barthe comenta, a partir d’una anèc-

dota, l’estat del llegat dels professionals

de TVE a Sant Cugat. “Vaig anar a la

tele a demanar un paper per poder anar

al metge. Em van demanar el nom.

Ningú no em coneixia. “Com et dius?

Abarte?” No m’ho podia creure. Ha-

vien aconseguit fer una “neteja ètnica”

acollonant. No solament no es compta

amb els ex-RTVE per a res sinó que

hem desaparegut del mapa, com si mai

no haguéssim existit.Des de l’1 de maig

de 2007 no hi he tornat. Ni per dir on

vaig guardar els meus arxius ni tampoc

per explicar a ningú dels nous que m’ho

demanés com jo hauria resolt tal pro-

blema. Res de res. Crec que la idea és

que nosaltres ens dediquem a cobrar i a

callar”.

Pel que fa al seu dia a dia actual,Barthe

comenta: “la vida que duia abans,

d’agafar avions cada setmana, anar a

reunions, retransmetre partits, l’hauria

feta fins als 65.Ara sóc a casa cobrant el

mateix. M’ho he pres en pla zen, amb

tranquil·litat. Quan vull me’n vaig de

viatge tres mesos... Els meus fills són

grans i tinc la casa pagada. Puc fer el

que vull. I per tant, m’he tornat un

pesat per als amics que abans no em

veien i ara sí. I a casa, la meva dona,

acostumada que no hi fos, ara no sap

què fer amb mi”, bromeja.

Barthe és dels pocs que es va aco-

miadar de l’audiència, una cosa que

no estava permesa de fer a ningú.El

14 d’abril de 2007, al final del partit

Pamesa-Real Madrid va agafar el

micro, va dir adéu a tothom agraint

els trenta-tres anys passats a la televi-

sió i va dir “avui, 14 d’abril, la república

s’instal·la a la meva vida. Faré senyals

al sol des de la platja de Castelldefels

perquè s’asseguri cada dia quan se’n

vagi a dormir que ha vist el meu país

petit”.AYouTube ho trobareu.

ÚTIL I ACTIU

Un altre cas és el de Jaume Codina (ex-

redactor d’Informatius, exdirector de

Línia 900) qui recorda que “vaig seguir

de ben a prop tot el procés de l’ERE.

Es va veure que era una manera de fer

fora tots els treballadors que més co-

braven establint-hi unes condicions

econòmiques molt bones i alhora co-

brint-se les espatlles, ja que un cop

adherit a l’ERE cap treballador podia

anar a treballar a la competència. És a

dir, jo podia fer-me director deLaVan-

guardia, però no podia retransmetre la

missa del diumenge d’Arenys per

RàdioArenys.”

Pel que fa al seu cas,Codina explica:

“vaig saber que a mi em tocava

marxar de TVE l’1 de maig de 2007

però jo no volia jubilar-me. O sigui

que vaig anar a buscar feina. Vaig

presentar-me a la selecció per ser cap

de comunicació de Metges sense Fron-

teres i m’hi van acceptar. Vaig anar a

veure el cap d’Informatius de Sant

Cugat, en Pep Vilà, i li vaig demanar

que em posessin a la llista següent dels

que havien de deixar la televisió. M’ho

9

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“M’adapto bé ales situacions novesi ara n’he començat una”(Carme Páez)

“Hem desaparegutdel mapa, com simai no haguéssim existit”(Pere Barthe)

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 9

Page 10: Capçalera 142

van arreglar i per això els estic agraït.

És clar que com que estic treballant, la

percepció que altres companys cobren

per estar a l’atur abans de jubilar-se, jo

no la tinc però en canvi, em sento actiu,

útil i fent coses”.

Per a Codina, l’ERE en conjunt és “una

estupidesa monumental perquè deci-

deix fer fora una part de la plantilla a

partir d’una edat. Com que mana una

data, no hi ha planificació de les feines

que queden vacants i s’ha arribat a si-

tuacions ridícules com que falten fus-

ters o com que per a determinades

missions no hi ha el càmera aquell es-

pecialitzat que podria fer tal cosa.És el

cas, per exemple, de Ramon Pazos, un

càmera que havia estat als pitjors esce-

naris bèl·lics i tenia molta experiència

en aquestes situacions.Tenia, a més, un

estil i una sensibilitat especials que el

feien idoni pel que feia. Ara n’hi ha

altres, sí, però no són el Ramon. En ge-

neral, la televisió s’ha desprès d’una

vintena d’anys d’experiència”.

Codina també remarca alguns punts

negatius comuns a una part de la plan-

tilla que ara ja no és a TVE: “Els que

hem marxat segurament érem la franja

més resistent i menys adaptable a les

noves tecnologies i això també s’ha de

tenir en compte. És clar que plantejant

una transició hauríem millorat”. Per a

Codina, més que l’ERE en si, del que

va tot aquest enrenou és d’un llarg pro-

cés de liquidació del model de ràdio i

televisió públiques que tant amb el go-

vern anterior com en l’actualitat amb el

de Zapatero han decidit de dur a terme.

El gran pla és liquidar els mitjans pú-

blics. I el més trist és que es dóna per

assumit. Les normes legals donen argu-

ments a aquests objectius. Cinc anys

enrere, el debat era més roent, es par-

lava de canviar el model de RTVE.Ara

s’ha aconseguit matar el debat i el tema.

No se’n parla”.

Per a Codina, el precedent de RTVE

pot ser perillós per a TV3 i Catalunya

Ràdio. Per si de cas, a finals d’aquest

mes de setembre, la directora de TV3,

MònicaTerribas, deia en una entrevista

a Vilaweb TV que “en aquests mo-

ments no som en fase de replantejar-

nos un reajustament de personal” i

aprofitava per dir que l’ERE implica

“fulminar el talent a partir dels cin-

quanta anys.És un criteri objectiu però

nefast”.

VEHICULAR L’EXPERIÈNCIA

El tercer cas és el de Carme Páez (ex-

redactora i presentadora d’Informatius,

de programes documentals i exdirec-

tora de RNE a Catalunya). “Arriba un

dia que et diuen: tu, fora. I és perquè

compleixes cinquanta-dos anys. Des-

prés de treballar-ne vint-i-nou a la

televisió i a la ràdio, surts a la llista i has

de deixar de fer la feina que estaves

fent. I s’ha acabat. La cosa ha estat tan

simple com això”.

Páez mira cap enrere: “La situació de

dèficit acumulat a RTVE era impossi-

ble de resoldre, malgrat que la gestió

que es feia fos impecable. La gestió no

era el problema. El dèficit i els interes-

sos generats eren impossibles de pagar.

Per tant, s’havia de fer alguna cosa, això

és evident.Que la base d’una reforma a

la ràdio i la televisió públiques sigui

desfer-se dels treballadors que tenen

una edat determinada no és el millor

mètode, però com que calia una sortida,

se’n va buscar una, la van aplicar i ja

està”.

Per a aquesta periodista “és evident

que s’ha de deixar pas a la gent més

jove però, per posar un exemple, el que

en Pere Barthe sap de bàsquet difícil-

ment ho sabrà el qui ara faci les re-

transmissions dels partits. Això no vol

dir que ho faci malament, ho farà dife-

rent. I això els espectadors

del bàsquet ho hauran notat”.

I afegeix: “tots, grans i joves,

aprenem cada dia, però el que

hem perdut amb aquest ERE

és un estil, una identitat

concreta, un background. Em sembla

que els espectadors i els oients ho tro-

baran a faltar”.

Pel que fa a la seva vida actual, Páez co-

menta que “la majoria de companys

que ja no treballen amb els qui he par-

lat conserven aquell cuquet propi d’una

professió com aquesta nostra que és ab-

solutament vocacional i dura tota la

vida. Però no crec que a ningú li quedin

ganes de tornar-hi.Veient com estan les

coses ens adonem que no era pas un

nou enfocament de l’empresa o una

manera moderna de fer-la funcionar, es

tractava d’una altra cosa. El llegat, evi-

dentment, s’ha perdut”.

Páez, que mentre era a RTVE havia

participat en un màster de Periodisme

a la IL3 i havia dirigit un màster sobre

TV a Blanquerna, ha hagut de deixar-

los en acollir-se a l’ERE.Ara mateix és

membre del consell d’admi-

nistració de BTV, que és una

feina no remunerada i que li

permet de mantenir-se vincu-

lada “al que ha estat el meu

món durant trenta anys. Així

puc vehicular la meva experiència d’al-

guna manera”. D’aquí a uns anys tor-

narà a fer articles, a donar classes.

“M’adapto bé a les situacions noves i

ara n’he començat una. Trobo a faltar

els companys, l’activitat diària. El dia a

dia em du a pensar com faria jo tal no-

tícia, com enfocaria tal tema, si fent un

reportatge o una altra cosa...”

R E P O R TAT G E

10

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Com que es van basar en l’edatdels afectats, ara a TVE trobena faltar professionals d’un perfildeterminat perquè tots són fora

L’ERE de RVTE pot serun precedent perillósque vulguin seguir d’altresempreses periodístiques

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 10

Page 11: Capçalera 142

Acuden a los lugares más lejanospara informarte de lo que sucede

DESDE REPORTEROS SIN FRONTERAS LES APOYAMOS PARAQUE REGRESEN A COMPARTIR SUS EXPERIENCIAS CON NOSOTROS

Colabora con Reporteros Sin Fronteras. Plaza Callao, 4. 10º B. 28013 Madrid. Tel: 915 224 031. Ecorreo: [email protected]

Foto

:Una

iAra

nzad

i©al

onso

-des

ign.

es

142-Prejubilats:Layout 1 8/10/08 10:51 Página 11

Page 12: Capçalera 142

En primer lloc, voldria agrair al presi-

dent de la Generalitat el fet de conser-

var el que ja ha esdevingut una tradició

cívica: la trobada dels periodistes amb

el màxim representant del país, més

enllà de la relació quotidiana que

representa la tasca informativa.La nos-

tra feina consisteix, essencialment, a

preguntar i escoltar els altres per expli-

car-ho, però aquest acte ens dóna

l’oportunitat de parlar d’allò que ens

preocupa i de fer-ho a la seu de la

institució que simbolitza l’autogovern

de Catalunya.

Crec que polítics i periodistes compar-

tim, des de posicions necessàriament

diferents, la responsabilitat d’enfortir

la democràcia i les llibertats.A vostès,

els ciutadans els reclamen la capacitat

de generar projectes, lideratge i bona

gestió, mentre que a nosaltres, els pe-

riodistes, la informació i reflexió neces-

sària per interpretar la realitat. I ens

demanen també que exercim la crítica

als poders, perquè això forma part del

nostre mandat democràtic.

Polítics i periodistes tenim una gran res-

ponsabilitat perquè els reptes a què

s’enfronten les societats modernes són

cada vegada més complexos i es trans-

formen amb més celeritat. Tant, que

hem de conjurar el risc de caure en el

desconcert, el desànim i, sobretot, en

el cinisme,que l’únic que aconsegueixen

és contribuir a la desafecció i al des-

prestigi de la política i del periodisme.

Tant vostès com nosaltres hem de re-

flexionar profundament sobre tot això.

Els periodistes exercim el deure i el

dret constitucional a la llibertat d’ex-

pressió i a la informació veraç i relle-

vant en nom dels ciutadans. Per això

necessitem ser fidels als principis ètics

del periodisme, però també necessitem

el nostre espai de llibertat i d’autono-

mia professional, tant en els mitjans pri-

vats com en els mitjans públics.

En aquest sentit, defensem uns mitjans

públics amb voluntat d’independència,

pluralitat, equitat i que serveixin per

donar cohesió a la societat.Així, dema-

nem que els gestors i els periodistes de

TV3 i de Catalunya Ràdio tinguin ara

la possibilitat de recuperar l’esperit ini-

cial de la llei de la Corporació Catalana

de Mitjans Audiovisuals de la Genera-

litat que, sobretot, tenia per objectiu

evitar que fossin un instrument del Go-

vern o dels partits polítics. I aquests ma-

teixos principis d’independència també

els reclamem per a totes les ràdios i te-

levisions públiques del país.

R E F L E X I Ó

El 3 de setembre va

tenir lloc al Palau de

la Generalitat la

tradicional recepció

que el president de la

Generalitat celebra

cada any amb els

periodistes. Va ser en

aquest marc que el

degà del Col·legi de

Periodistes, Josep

Carles Rius, va apostar

per un discurs on

posava l’accent en

els principals

problemes amb què

es troba la professió.

La precarietat, la

independència dels

poders polítics,

la conciliació de la

feina amb la vida

privada, entre altres

temes. En aquestes

pàgines reproduïm el

discurs en la seva

integritat.

“Necessitemser fidels alsprincipis èticsdel periodisme”

142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 12

Page 13: Capçalera 142

De la mateixa manera, defensem una

Radio Televisión Española i una agèn-

cia EFE amb la presència i els recursos

necessaris perquè, des de Catalunya, es

contribueixi a superar els prejudicis i

les incomprensions que ens separen de

la resta d’Espanya. Per sort, en aquesta

tasca comptem amb molts i excel·lents

periodistes que, tant des de mitjans pri-

vats com públics, han establert ponts de

comprensió amb els ciutadans del

conjunt del país.

També volem uns mitjans públics que

siguin un model, enfront d’una lluita

per la audiència que tendeix a conver-

tir les informacions, fins i tot les mes

tràgiques, en un espectacle, commalau-

radament han fet alguns mitjans amb el

recent accident aeri de Barajas. Una

lluita per la audiència que porta a

convertir les notícies en una mercade-

ria i a difuminar les fronteres entre el

terreny de la informació i de l’entrete-

niment.

A mes d’espais de llibertat, els perio-

distes necessitem condicions dignes per

exercir el nostre deure constitucional.

I, per això, hem de recordar que la pro-

fessió pateix una creixent precarietat

laboral, especialment greu en el cas

dels periodistes joves, que sovint es

veuen obligats a acceptar condicions

impensables en cap altra professió,

condicions que provoquen indefensió

professional i són incompatibles amb

projectes vitals a llarg termini. En la

lluita contra la precarietat, valorem de

forma molt positiva que la Generalitat

13

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

El president de la Generalitat, José Montilla, i el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, durant l’acte. Foto: Ruben Moreno

“Polítics i periodistescompartim la responsa-bilitat d’enfortir la de-mocràcia i les llibertats”

La recepció als representants dels

mitjans de comunicació que anual-

ment celebra el president de la

Generalitat es va instituir als anys

vuitanta amb Jordi Pujol, qui ho

celebrava amb un dinar durant les

festes nadalenques. Amb l’arri-

bada de Pasqual Maragall a la pre-

sidència es va traslladar aquesta

cita a la Diada, tot i que en els dar-

rers anys s’ha celebrat pels volts de

l’11 de setembre. Enguany, per

problemes d’agenda del president,

JoséMontilla, es va avançar al pas-

sat dimecres 3 de setembre i es va

fer coincidir amb el començament

del curs polític.

Una trobadacívica

142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 13

Page 14: Capçalera 142

l’hagi incorporat com un mèrit a l’hora

de concedir ajuts públics.

Un altre repte pendent és el de la ne-

cessària conciliació entre el treball i la

vida privada, que esdevé un dels prin-

cipals frens a la paritat, a la presència

de dones en els llocs de responsabilitat

dels mitjans. Resulta sagnant veure, ja

des de fa molts anys, el contrast entre

una majoria femenina a les facultats de

Ciències de la Comunicació i una mi-

noria de dones en els consells directius

dels mitjans.

I tenim una preocupació més en aquest

àmbit. Pensem que la crisi econòmica

pot accentuar la temptació de prescin-

dir dels periodistes més veterans. Així,

més enllà del problema personal que

això representa, els mitjans i el país

poden perdre una experiència impres-

cindible per a un periodisme que també

s’ha de basar en el coneixement i la me-

mòria.

Creiem, en definitiva, que la societat

ha de saber que a una democràcia de

qualitat li calen periodistes que trebal-

lin amb llibertat i en condicions dignes.

Per això recordem la necessitat de

comptar amb el marc legal, amb un es-

tatut del periodista que garanteixi els

instruments escaients per exercir la

nostra professió amb responsabilitat,

és a dir, que vetlli, entre altres coses,

pel compliment del codi deontològic,

el secret professional, la clàusula de

consciència, els estatuts de redacció o

la transparència dels poders públics.Un

marc legal que doni als periodistes els

recursos oportuns perquè mai no

s‘hagin de veure presoners d’algunes

estratègies que no tenen res a veure

amb el dret i el deure d’in-

formar i que busquen el

benefici a qualsevol preu o

exercir de forma il·legítima

un poder polític que no els

correspon.

La democràcia de qualitat a què aspi-

rem reclama un periodisme de quali-

tat. Que no és altre que aquell que

respon als valors de la veracitat, el

rigor, la pluralitat, la crítica, el respecte,

la voluntat d’independència i el com-

promís amb els ciutadans. I

penso que ara la societat

catalana necessita aquest pe-

riodisme, tant com en els mo-

ments més decisius de la seva

història recent.Aquí, al Palau

de la Generalitat, i a pocs dies de la

Diada de l’Onze de Setembre, penso

que és un bon lloc i un bon moment

per recordar-ho. Moltes gràcies.

14

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Els convidats dels mitjans de comunicació al Pati dels Tarongers durant la recepció del 3 de setembre. Foto: Ruben Moreno

“La crisi econòmicapot accentuar la temptacióde prescindir dels periodistesmés veterans”

“Resulta sagnant veure el contrastentre la majoria femenina a lesfacultats i la minoria de dones enels consells directius dels mitjans”

R E F L E X I Ó

142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 14

Page 15: Capçalera 142

142-Rius:Layout 1 8/10/08 15:59 Página 15

Page 16: Capçalera 142

Les revistes Nature i Science, la Natio-

nal Geographic Society, Hans Magnus

Enzensberger, George Steiner, Um-

berto Eco,Václav Havel, la CNN, Jean

Daniel o Ryszard Kapuściński com-parteixen el privilegi de formar part de

la llista històrica de guardonats amb el

premi Príncep d’Astúries en la catego-

ria de Comunicació i Humanitats. A

tots ells s’ha sumat enguany una em-

presa tecnològica que en només deu

anys d’existència ha aconseguit conver-

tir-se en una peça fonamental de la

societat de la informació i el coneixe-

ment: el cercador Google.

El passat 11 de juny el jurat dels Prín-

cep d’Astúries, reunit a Oviedo, decidia

concedir a Google el premi en aquesta

categoria per la seva capacitat de

“posar de forma instantània i selectiva

a l’abast de centenars de milions de

persones l’enorme cabal d’informació

d’Internet”. L’acte del jurat afegia que

“Google ha fet possible, en tot just una

dècada, una gegantesca revolució cul-

tural i ha propiciat l’accés generalitzat

al coneixement”, per concloure que

“contribueix de manera decisiva al pro-

grés dels pobles, per sobre de fronteres

ideològiques, econòmiques, lingüísti-

ques o racials”.

Google va derrotar els altres vint-i-

quatre candidats al guardó, entre els

quals hi havia l’agència fotogràfica

Magnum, finalista en altres dues oca-

sions, o els periodistes Manuel Legui-

neche, Christiane Amanpour (CNN) i

Bob Woodward. La candidatura de

Google va ser presentada pel l’am-

baixador espanyol i membre del jurat

José Luis Pardos, i va comptar amb el

suport de dos premis Príncep d’Astú-

ries: l’exvicepresident dels Estats

Units Al Gore (premi de Cooperació

Internacional 2007) i un dels pares

d’Internet,Vinton Cerf (premi d’Inves-

tigació Científica i Tècnica 2001).

Google va néixer ara fa poc més de deu

anys de la mà de dos joves estudiants

de la Universitat d’Stanford a Califòr-

nia (Estats Units), Sergey Brin i Larry

Page, que van inventar un sistema per

determinar l’ordre dels resultats que

oferia el seu cercador basat en la

rellevància de les pàgines. Aquesta

rellevància venia determinada per un

algoritme que analitzava desenes de

factors, entre ells el nombre d’enllaços

que apunten a una pàgina determinada.

Gràcies a la seva rapidesa, eficàcia i

senzillesa, Google va començar a

créixer ràpidament i en pocs anys acon-

seguia situar-se com el cercador més

utilitzat a Internet. Avui, als Estats

Units, prop del 70% de les recerques ja

es fan a Google.Aquest percentatge és

encara superior a Europa. Per exemple,

al Regne Unit arriba al 87%, i a Espa-

nya fins i tot supera el 90%. Per a un

gran nombre d’usuaris, Google és la

A C T U A L I TA T

Google:una revoluciócultural?

El passat mes de juny

es va anunciar que

Google, el principal

cercador d’Internet,

havia obtingut el

premi Príncep

d’Astúries de

Comunicació i

Humanitats. En aquest

article, Ismael Nafría,

periodista especialitzat

en la Xarxa i autor de

llibres com Internet és

útil, es remunta als

orígens d’aquesta

empresa, repassa

l’amplia oferta de

serveis que ofereix i la

seva posició al mercat,

però també aborda els

arguments tant dels

detractors com dels

defensors de la

concessió d’aquest

premi.

Ismael NafríaFotos: Google

142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 16

Page 17: Capçalera 142

porta habitual d’entrada a Internet, la

via per la qual arriben allà on els inte-

ressa. En l’actualitat és una de les em-

preses més valuoses i admirades del

món. La seva marca ha aconseguit su-

perar en valor empreses com Coca-

Cola, Nike oApple.

TOTA LA INFORMACIÓ MUNDIAL

L’objectiu global de Google és el d’in-

dexar, ordenar i poder oferir a la gent

tota la informació que existeix al món,

i no només a Internet. Aquesta és la

fita que segueix animant l’activitat

d’aquesta empresa. És per això que, a

més de les recerques, Google ha anat

afegint tot un seguit de serveis a la seva

cada cop més àmplia oferta, el que li ha

permès ocupar un lloc encara més

destacat en la vida diària de milions

d’internautes d’arreu del món.

Per exemple, Google va comprar en el

seu dia, per 1.600 milions de dòlars, el

principal web de vídeo,YouTube, on es

troben la majoria de vídeos que es

veuen a la Xarxa. I en un web que és

cada diamés audiovisual, això suposa un

valor afegit important. També ha acon-

seguit ocupar un lloc central en el món

de la informació geolocalitzada gràcies

al seu potent servei de mapes. Trobar

adreces, localitzar empreses, establir les

millors rutes per anar d’un lloc a un

altre…, tot això es pot fer de manera

molt efectiva a Google, combinant re-

presentacions gràfiques dels carrers

amb imatges de satèl·lit o fins i tot foto-

grafies de 360º que permeten“passejar”

digitalment pels carrers d’algunes ciu-

tats del món. Al servei de Google

Maps cal afegir-hi les aplicacions

Google Earth −per viatjar digital-

ment per qualsevol punt de laTerra−

i Google Sky −que explora el món de

l’espai. Un altre servei de Google és

el de fotos, en aquest cas a través de Pi-

casa, una aplicació en línia que permet

que els usuaris guardin, endrecin i com-

parteixin les seves fotografies a la Xarxa.

Google també és força actiu en el

sector dels blocs. Milions d’usuaris

17

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

L’empresa nord-americana Google no para de créixer amb nous serveis que la converteixen, encara més, en un referent mundial.

En deu anys l’empresaha aconseguit superaren valor empreses comCoca-Cola, Nike o Apple

142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 17

Page 18: Capçalera 142

publiquen el seu bloc personal a Blog-

gers (que vol dir blocaire, en català),

una eina d’edició de blocs que Google

va comprar fa uns anys. Igualment,

també són milions els usuaris que uti-

litzen Gmail, el servei de correu elec-

trònic creat per Google.

L’estratègia d’ordenar i oferir informa-

ció està al darrere del servei Google

News, un cercador de notícies comple-

tament automàtic que analitza els

continguts editats per milers de publi-

cacions de tot el món. Google News

busca, organitza, agrupa i publica

els titulars i un petit resum de les notí-

cies, enllaçant sempre amb la font ori-

ginal. Això ha fet que avui Google

sigui una de les principals fonts de tràn-

sit de qualsevol web de notícies. Com a

complement del servei de Google

News, s’està desenvolupant, en col·la-

boració amb determinats editors de

diaris, un servei d’arxiu de notícies que

permetrà consultar digitalment l’heme-

roteca d’aquestes publicacions.

El món dels llibres és un altre on

Google està ocupant posicions. El ser-

vei de recerca de llibres permet localit-

zar informació publicada en desenes de

milers de llibres. D’acord amb les edi-

torials que volen participar en aquest

programa, Google indexa els contin-

guts complets dels llibres de manera

que els usuaris puguin localitzar

aquesta informació quan fan recerques.

El que l’usuari pot arribar a veure és un

nombre determinat de pàgines, no el lli-

bre complet (habitualment, no més del

20% del total). El que sí s’ofereix en la

seva totalitat és el contingut dels llibres

que estan ja lliures de drets d’autor.

L’explosió de continguts publicats a In-

ternet ha fet que estar al dia del que in-

teressa a cada usuari sigui una tasca

molt complicada. En aquest sentit

poden ser molt útils els anomenats lec-

tors RSS, que permeten automatitzar,

des d’un únic lloc, la consulta de totes

aquelles fonts d’informació que l’usuari

vulgui. Google és també present en

aquest àmbit amb el seu Google Rea-

der.

La llista de productes i serveis de Goo-

gle no acaba aquí. L’última novetat és

el navegador Google Chrome, amb el

qual Google vol competir amb Micro-

soft i el seu Internet Explorer. I un

camp on Google ha començat a actuar

recentment és el dels telèfons mòbils.

Android és una plataforma oberta de

desenvolupament de serveis per mòbils

impulsada per Google en col·laboració

amb un bon nombre d’actors d’aquest

sector. El primer telèfon que funciona

sobre Android va ser presentat el pas-

sat mes de setembre per l’operador

T-Mobile. L’aposta de Google està diri-

gida en aquest cas a competir amb l’exi-

tós iPhone d’Apple, entre altres ofertes

existents en el sector dels anomenats

smartphones.

És important tenir en compte que l’es-

tratègia general de Google d’oferir pro-

ductes oberts sobre els quals pot

treballar qualsevol desenvolupador ha

fet que els seus productes siguin utilit-

zats per més i més empreses, que creen

nous serveis amb la tecnologia del cer-

cador.

FÓRMULA PUBLICITÀRIA

Però Google no és només un èxit d’au-

diència. La companyia s’ha convertit en

un dels principals èxits empresarials de

la darrera dècada gràcies, fonamental-

ment, a l’èxit de la seva fórmula publi-

citària: els Google Ads. Són els petits

anuncis en forma d’enllaç de text que

apareixen a les pàgines del cercador (a

la part superior i a la dreta de la pàgina)

i a milers de pàgines web d’Internet.

La clau d’aquesta fórmula és la seva

eficàcia per a totes les parts implicades.

Els anunciants només paguen a Google

quan l’usuari fa clic a l’enllaç, i els

anuncis només apareixen quan l’usuari

ha fet una recerca determinada. En el

cas de les altres pàgines web que

ofereixen els anuncis de Google,

es tracta d’anuncis que s’ajusten

en teoria al context, als contin-

guts que apareixen en cadascuna

de les pàgines. Actualment més

del 40% de la publicitat que hi ha a In-

ternet adopta aquest format d’enllaç

patrocinat, i aquest percentatge segueix

augmentant poc a poc. I Google és, amb

diferència, el principal actor gràcies al

seu domini de les recerques.

Però aquest domini aclaparador en

aquest format ha començat a ampliar-

se també a altres formats, com l’ano-

menada publicitat gràfica (els bàners),

a partir de la compra per part de Goo-

gle de l’agència de publicitat Double-

Click, líder del sector. D’aquesta

manera, la publicitat que passa per les

mans de Google d’una manera o altra

és encara superior.

En el cas espanyol, es calcula que

Google domina una mica més de

la meitat del mercat de la publi-

citat en línia. La inversió en pu-

blicitat a Internet representa

aproximadament el 6% del total

del mercat publicitari espanyol.Google,

per tant, s’enduria una mica més del

3%. El mercat publicitari en línia més

avançat del món és el britànic, on el

14% de la inversió total publicitària

està ja destinada a Internet. Enguany

s’espera que Google es converteixi en

el principal suport publicitari al Regne

Unit, i que superi el canal privat de te-

levisió ITV, líder aquests últims anys.

A C T U A L I TA T

18

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

L’objectiu de Google ésindexar, ordenar i oferir totala informació que existeix almón, i no només a Internet

La política de l’empresaa la Xina és un dels motiusmés esmentats dels opositorsal premi Príncep d’Astúries

142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 18

Page 19: Capçalera 142

Lògicament, aquesta posició tan domi-

nant del sector de la publicitat en línia

comença a preocupar molts sectors.Re-

centment el Departament de Justícia

dels Estats Units ha contractat Sanford

Litvack, un advocat especialista en la

lluita contra els monopolis econòmics

−va ser responsable d’aquesta activitat

durant l’administració del president

Jimmy Carter− amb l’objectiu, sembla

ser, d’analitzar amb detall l’acord pu-

blicitari signat entre Google i el portal

Yahoo! per veure si pot representar

una amenaça per al mercat.

CRÍTIQUES AL PREMI

Però la concessió a Google del premi

Príncep d’Astúries de Comunicació i

Humanitats no ha estat ben rebuda per

tothom.Alguns membres del jurat van

expressar públicament la seva discon-

formitat amb la concessió.Va ser el cas,

per exemple, del president d’Onda

Cero, Javier González Ferrari, que pre-

feria l’opció de Manuel Leguineche, a

qui va qualificar com “el reporter per

excel·lència”.

La notícia tampoc va caure massa bé al

president de l’Associació de la Premsa

deMadrid (APM), Fernando González

Urbaneja, qui es va mostrar “sorprès”

de manera negativa per la decisió del

jurat. Urbaneja va arribar a dir que la

decisió era “una mostra d’un cert

paletisme”, fruit de “la passió per la

tecnologia”. Per a aquest periodista

l’opció de Leguineche era també la

bona.

Durant els dies següents a la concessió

del premi, alguns blocaires també van

expressar la seva disconformitat amb el

premi. Un dels motius més esmentats

per oposar-s’hi és el de la política se-

guida per Google a la Xina, on l’em-

presa va acceptar aplicar un cert grau

de control o censura dels resultats que

oferia el cercador, i cedir així a les pres-

sions del Govern xinès. Google s’ha

defensat d’aquestes acusacions dient

que, en qualsevol cas, ha estat molt

millor i més positiu haver aconseguit un

cert grau d’obertura informativa en el

gegant asiàtic.

Un altre argument també utilitzat ha

estat el del temor per l’ús que Google

pugui fer de la informació privada que

acumula dels seus usuaris. Sembla rao-

nable pensar que, avui dia, cap altra

empresa del món té la possibilitat

d’acumular tanta informació sobre un

nombre tan gran de persones: re-

cerques realitzades, pàgines visitades,

publicitat utilitzada, continguts publi-

cats en tota mena de format, correus

electrònics enviats, rebuts i guardats...

El que Google assegura és que el res-

pecte per les dades privades de tots els

seus usuaris és absolut i està completa-

ment garantit. Si no ho fessin així, la

seva posició es podria debilitar de ma-

nera immediata.

Alhora, també van ser nombroses les

veus a favor del premi, que coincidien

en general amb els arguments utilitzats

pel jurat per justificar el guardó: Goo-

gle ha representat una veritable revo-

lució en la manera que tenen els usuaris

d’arribar a la informació, ampliant fins

a límits pràcticament impensables les

possibilitats d’accés.

D’altra banda, el que diuen els defen-

sors de Google quan s’ataca la seva si-

tuació de domini del mercat és que no

ha arribat a aquesta situació aprofitant

cap situació prèvia d’avantatge, sinó

oferint solucions pràctiques i eficaces

que els usuaris, el mercat, han acceptat

de bon grat.Quan Google va aparèixer

l’any 1998, les recerques a Internet es-

taven dominades per cercadors comAl-

taVista, de qui ara ni se sent parlar.

A dia d’avui, a Internet gairebé tothom

dedica molta energia a aconseguir apa-

rèixer de la millor manera possible als

resultats de recerca de Google. Si no

surts a Google no ets ningú, poden arri-

bar a pensar molts.“La nostra veritable

passió és poder ajudar tota la gent per-

què pugui accedir a la informació que

vulgui en l’swidioma que prefereixi”.

Això va dir el president i director exe-

cutiu de Google, Eric Schmidt, en la

seva declaració d’agraïment pel premi,

i això és el que el jurat havia entès quan

va concedir-li el guardó.

19

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Larry Page i Sergey Brin estudiaven a la Universitat d’Stanford quan van crear Google.

142-Google:Layout 1 8/10/08 11:18 Página 19

Page 20: Capçalera 142

Ja han passat vuit mesos des que va fi-

nalitzar la segona etapa com a director

de l’ABC. En el seu nou projecte pro-

fessional com a vicepresident executiu

de la consultoria Llorente & Cuenca, es

troba més relaxat, més tranquil?

És una altra vida, un ritme diferent.Ara

en lloc d’anar a cinc mil revolucions

vaig a dos mil. Sóc en el món de la co-

municació, però amb un diapasó més

baix. I això em permet complementar

amb més lectures de llibres, i fins i tot

elaborar un llibre que tinc en una fase

purament preparatòria, de documenta-

ció.

I de què tracta?

És un assaig sobre el poder de la dreta

espanyola que aborda quatre blocs (el

poder de l’Església, dels mitjans de co-

municació, de l’empresariat i de la po-

lítica). Sobre el poder de l’Església haig

d’indagar en la seva trajectòria des de

principis del segle passat fins al present,

particularment en l’època prèvia a la

República. En el cas de l’empresariat i

els mitjans és diferent perquè és més

actual i no m’haig de remuntar tan

enrere. I en el cas del PP arribo fins al

Congrés de València, fins on hi havia

hagut una clara involució que jo

anomeno “la involució de l’11-M”.

Aquesta involució té la seva causa en

un escenari pròxim com és la involució

d’Aznar. I aquesta feina la faig simultà-

niament a la de la consultoria, on sóc vi-

cepresident executiu i porto la direcció

de comptes. És una feina activa tot i

que, insisteixo, no és el ritme del dia a

dia d’un diari. Em considero afortunat

perquè he sortit d’un mitjà i he trobat

un treball relacionat amb la comunica-

ció que em permet baixar el ritme i

allunyar-me durant un temps dels mit-

jans de comunicació.

Allunyar-se dels mitjans, del perio-

disme diari, a vegades és necessari, no?

Ami em sembla imprescindible per re-

generar-se. L’altre dia sopava amb un

exdirector d’un diari molt important de

Barcelona i em deia que quan surts de

la direcció d’un mitjà notes un gap. Per-

què s’havia establert tal distància entre

la realitat del dia a dia i la teva activitat,

la teva posició, una posició dominant,

que porta un temps recórrer aquest

gap. I jo l’estic recorrent a una velocitat

alta.En aquest moment ja m’he tret les

“hipoteques” que comportava la direc-

ció del diari i començo a veure la vida

més com un ciutadà normal.

Després de vuit anys

–en dues etapes

diferents– com a

director de l’ABC, José

Antonio Zarzalejos va

ser destituït del càrrec

el mes de febrer.

S’havia negat a

secundar les teories

conspiratòries de

l’11-M i va apostar pel

sector més moderat

del PP, convertint-se en

objecte de les ires de

Jiménez Losantos i el

diari va acusar les

crítiques amb una

baixada de vendes.

Allunyat de les

redaccions, aquest

periodista basc rep

CAPÇALERA sense pèls a

la llengua. En aquesta

entrevista detalla les

traïcions, les pressions

polítiques i les

estratègies empresarials

del grup Vocento que

precipitaren la seva

destitució.

Text i Fotos: Jordi Rovira Cano

ENTREVISTA a José Antonio Zarzalejos, periodista

“Ningú m’hapressionatmai tantcom EsperanzaAguirre”

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 20

Page 21: Capçalera 142

Ha baixat del núvol.

Sí. Aquest gap té a veure amb petits i

grans detalls. Jo feia molts anys que no

agafava un autobús. O que no feia cua

al teatre. Abans n’hi havia prou que

volgués anar al teatre perquè un moto-

rista em portés les entrades al meu

despatx.

Benvingut a la humilitat.

Benvingut a la ciutadania.A mi potser

m’ha costat menys del que alguna gent

esperava perquè era conscient que es-

tava en una situació on penjava d’un fil

que podia trencar-se en qualsevol mo-

ment. Era un fil finíssim, quasi imper-

ceptible, el de la confiança d’una sèrie

de senyors. Sabia que quan aquesta

confiança es trenqués, com finalment va

passar, evidentment la meva posició era

la més dèbil. I com que no estava dis-

posat a canviar els meus criteris per

retenir la confiança dels editors sabia

perfectament que aquest fil no tardaria

a trencar-se.

Està dolgut per com va anar tot plegat?

La meva trajectòria personal i profes-

sional a l’ABC mereixia que la meva

destitució, pel que fa a les formes, s’ha-

gués produït d’una manera radicalment

diferent. L’empresa que et fa director

d’un mitjà també té el dret a fer-te fora

per les raons que ells creguin opor-

tunes. Però quan un director està al

capdavant d’un diari com l’ABC me-

reix ser tractat amb una mínima defe-

rència pel seu esforç i per la seva

trajectòria. Jo vaig ser objecte, o millor

dit vaig ser víctima, d’un autèntic pa-

rany. Vaig ser portat a una reunió mit-

jançant l’engany i no vaig tenir temps

ni per acomiadar-me de la redacció. El

meu successor era a l’altra costat de la

paret. I a mi em va semblar que era una

manera que llençava per la finestra

molts anys de maneres de fer de l’ABC

i que deia molt poc de la cate-

goria dels gestors que havien fet

això. I deia menys del que jo

pensava d’aquells que van

consentir que les coses es fessin

d’aquella manera. En aquest

sentit, dolgut no és la paraula. Diguem

que estic indignat i decebut amb

aquestes persones. Però també crec

que les maneres que han utilitzat amb

mi, i que després han utilitzat amb al-

tres persones, tard o d’hora es tornaran

contra ells.

21

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Zarzalejos, que va ser director del diari ABC fins el passat 8 de febrer, critica les formes en què va tenir lloc el seu cessament.

“Vaig ser portat auna reunió mitjançant l’enganyi no vaig tenir temps ni peracomiadar-me de la redacció”

nt

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 21

Page 22: Capçalera 142

El temps posarà les coses al seu lloc?

Tot just han transcorregut uns pocs

mesos, però deixem que transcorri més

temps i les coses es posin al seu lloc.No

tinc cap objecció a la meva destitució,

però crec que les maneres van ser to-

talment indignes. En aquell engany hi

van participar quatre o cinc persones,

tres de les quals considerava que eren

amics meus, no tan sols des del punt de

vista professional sinó també personal.

I aquí és on ve la decepció.Respecte als

professionals que no eren amics meus

però que havien d’executar la meva

destitució, crec que han resultat ser uns

incompetents. I no penso callar, perquè

va ser fet amb una factura absoluta-

ment inèdita que desmereix l’empresa

a què pertanyen.

No pensa callar, però tampoc ha anat

escampant-ho als quatre vents.

No, perquè has de trobar la persona i el

mitjà de comunicació on explicar-ho.

Probablement t’ho explico a tu perquè

he tingut una experiència prèvia d’ex-

plicar-te altres coses importants sobre la

meva experiència en l’11-M (VEGEU

DOSSIER ESPECIAL “HISTÒRIA D’UNA

CONSPIRACIÓ” A CAPÇALERA NÚMERO

139) i m’hi he vist ben reflectit. Llavors,

quan tens una experiència positiva, de

rigor, reincideixes amb aquella persona.

Per descomptat, el que estic dient-te a tu

i a la revista del Col·legi de Periodistes

probablement no ho explicaria a cap

altre mitjà ni tampoc a una altra per-

sona. I això t’ho dic amb absoluta since-

ritat. Hi ha hagut molta gent que m’ha

temptat, no tan sols per a parlar sinó

també per a escriure. Podria explicar

més coses i no ho faig, però ja les expli-

caré perquè tot això ha estat una histò-

ria molt greu dins del periodisme

espanyol. S’ha de tenir en compte que

als tres dies de ser destituït de l’ABC ar-

riben el director i dos subdirectors del

diari de la competència, La Razón,

sense haver avisat. És a dir, amb les

mateixes pràctiques absolutament hete-

rodoxes que trenquen totes les normes

de cortesia,de compromís del sectorme-

diàtic. I això consolida una manera de

fer les coses dels actuals gestors de Vo-

cento, particularment del conseller de-

legat i del director de mitjans nacionals,

que els retraten com uns incompetents

per conviure en el sector. No són per-

sones fiables.Després ha resultat que hi

ha hagut també altres episodis com el

fitxatge frustrat de Carlos Alsina per

Punto Ràdio.Allà també es van trencar

aquestes regles de compromís i cortesia.

Va passar,doncs, ambmi,amb La Razón

i amb el grupAntena 3-Onda Cero.

Els que no han callat han estat els tri-

bunals, que el passat juliol van donar-

li la raó en la seva demanda pels danys

morals causats pels insults de Federico

Jiménez Losantos contra la seva per-

sona durant la seva segona etapa com a

director de l’ABC.

El fet que tant Ruiz-Gallardón guanyés

la seva querella per injúries com que jo

guanyés la meva demanda són dos pre-

cedents que marquen la línia on la jus-

tícia diu “fins aquí”. Ara caldrà veure

les successives instàncies com comple-

ten aquestes sentències.Estic absoluta-

ment convençut que seran ratificades

íntegrament.

Però no deixa de ser una mica trist que

aquesta línia l’hagi de marcar la justí-

cia i no la professió mateixa.

Quan es diu que l’honor no val res i que

tot això s’ha de solucionar entre perio-

distes, jo pregunto: haig de contestar un

difamador amb difamacions? O haig

d’apel·lar al meu caràcter de ciutadà

que té determinats drets protegits per

la Constitució com l’honor, la intimitat

i la pròpia imatge? Si ell

m’anomena “sicari” o “re-

tardat mental” jo també

l’haig d’anomenar així? Si

ho fes estaria a la seva altura

i l’últim que voldria a la

meva vida és ser a l’ínfima altura moral

i intel·lectual de Federico Jiménez Lo-

santos, perquè aquest senyor té una

sentència que el qualifica com a inju-

riador i una altra com a difamador.

En aquest sentit, el temps també posa

les coses al seu lloc?

Sí, però per aquella demanda no vaig

tenir cap ajuda de l’ABC en termes mo-

rals. És més, l’empresa em va negar l’as-

sistència de l’assessoria jurídica del

diari a l’hora d’interposar la demanda

i, finalment, va haver de fer-ho un

advocat extern, Ignacio Díez-Picazo,

catedràtic de Dret processal i lletrat ex-

cedent del Tribunal Constitucional.

Amb quin argument li van negar l’as-

sistència?

Amb l’argument que la meva demanda

podia interferir amb la demanda que

l’empresa havia interposat

contra la COPE i Jiménez

Losantos. Però això és fals

per partida doble. Primer,

perquè des d’un punt de

vista tècnic la demanda de

l’empresa era mercantil i la meva era

civil. I, en segon lloc, perquè l’actual

conseller delegat ja tenia pensat pactar

el desistiment d’aquesta demanda amb

l’emissora de la Conferència Episcopal.

De fet, la demanda de Vocento contra

la COPE i Jiménez Losantos està

paralitzada.

E N T R E V I S TA

22

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“Els gestors actuals deVocento s’han retratat com unsincompetents per conviure en elsector. No són persones fiables”

“L’ABC em va negar l’assistènciade l’assessoria jurídica del diaria l’hora de fer la demandacontra Jiménez Losantos”

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 22

Page 23: Capçalera 142

El que convertia la seva demanda en

una pedra a la sabata de l’empresa.

Era un problema dins el pacte d’apai-

vagament que volia aconseguir el

conseller delegat amb la COPE.Desco-

nec si l’ha aconseguit, tot i que crec que

sí perquè, efectivament, el que ha fet ha

estat pactar amb Jiménez Losantos;Es-

peranzaAguirre, omplir el diari de pro-

mocions i fer un tomb a la redacció

humiliant els professionals amb més

llarga trajectòria a l’ABC.

Recopilem una mica. Al desembre del

2005 vostè inicia la segona etapa com

a director de l’ABC i ja adverteix que

no es repetiria respecte a la primera i

que vol adaptar el diari als nous temps.

Es referia a l’ombra d’Anson i a aquell

conservadorisme de tall més clàssic,

mentre que vostè apostava per un libe-

ralisme més modern, pragmàtic i euro-

peu? O és això un reduccionisme?

No, no és un reduccionisme. Quan co-

menço la segona etapa com a director

del diari ja s’ha iniciat la primera legis-

latura de Rodríguez Zapatero i ja havia

començat tota la trama de l’11-M i, so-

bretot, l’oposició de Zaplana,Acebes i

Esperanza Aguirre, la involució a la

qual abans em referia. Però decideixo

no secundar una gran mentida com era

“la conspiració de l’11-M” ni el segrest

de la dreta per una sèrie de mitjans, sin-

gularment la COPE, però també El

Mundo, que aconsellen a la dreta situar-

se a les posicions més extremes.

Quasi marcant-li l’agenda.

Quasi, no.Marcant-li l’agenda! I conver-

tint el Partit Popular en un braç

marquetinià d’ambdós mitjans de

comunicació amb la jerarquia eclesiàs-

tica madrilenya al darrere. Jo em

rebel·lo davant d’aquesta situació i dos

anys i mig després aquesta situació és la

que em venç.El 6 de febrer del 2008 em

destitueixen i quan pregunto per què ho

fan escassament un mes abans de les

eleccions generals el conseller delegat

em diu:“perquè volem fer-les nosaltres”.

No volien que dirigís el diari durant els

comicis.

I no em volen sobretot durant la fase

postelectoral. Perquè l’assalt al lide-

ratge del PP per part d’Esperanza

Aguirre era una hipòtesi versemblant i

sabien que l’ABC amb mi a la direcció

no ho afavoriria, sinó tot al contrari.

Lògicament, si jo hagués dirigit el diari

en el període postelectoral no hauria

afavorit les tesis de la dreta més dura

que encapçala Aguirre i els neocons

que l’envolten, gent que prové de l’es-

querra i que s’ha situat en posicions ra-

dicals de la dreta. Preventivament,

Esperanza Aguirre va tenir un paper

molt important en la meva destitució.

Tot això ho explicaré amb força detall

en el llibre que estic preparant, perquè

a més hi ha una sèrie de papers i docu-

ments que seria molt substanciós que es

donessin a conèixer.

És a dir, que la seva empresa va fer un

pacte mediàtic de no-agressió amb la

COPE i un pacte polític amb Espe-

ranza Aguirre. I vostè els molestava en

ambdós casos i el destitueixen.

Però no tan sols pacten la meva destitu-

ció, sinó que també pacten la meva suc-

cessió. A mi em destitueixen un

dimecres i quatre dies després, el dilluns

següent, ja són a l’ABC, per sorpresa, el

director i dos subdirectors de La Razón.

Té proves que darrere de tots aquells

moviments hi hagués Aguirre?

Tinc proves absolutes i totals que Es-

peranzaAguirre i el seu entorn, el pre-

sident del consell d’administracio i el

conseller delegat de Vocento, així com

alguns membres de la família Luca de

Tena sabien que el moviment

complet era primer la meva

destitució i, després, el desem-

barcament de la gent de La

Razón. Perquè l’operació era

fer un sorpasso. El que volien

era portar el diari cap a la dreta, men-

jar-se La Razón i oblidar-se de l’oposi-

ció a Jiménez Losantos...

...i apostar per Esperanza Aguirre, que

semblava que seria el cavall guanyador

dins el PP. Però finalment això no és

així. A l’ABC li va ocórrer el mateix

que a El Mundo, que va apostar per

carregar fort contra Rajoy.

Tot va sortir-los malament per un error

de càlcul brutal. Primer de tot, l’11-M

ja l’havien perdut i després el Tribunal

Suprem ratifica la sentència. Segon,

Ruiz-Gallardón guanya la querella per

injúries a Jiménez Losantos, que avui és

una persona condemnada, amb el cost

que això suposa.Tercer, dins la mateixa

Església, de la pròpia jerarquia i de

l’opinió pública es genera un moviment

d’aversió cap a les maneres de la

COPE. I finalment Esperanza Aguirre

es troba amb un Rajoy que no

esperava i amb un Partit Po-

pular perifèric que no està dis-

posat que la líder aquesta es

faci amb el poder fent passa-

dissos aMadrid.Llavors el que

fan és apuntalar Rajoy i Ruiz-Gallar-

dón i dir-li a ella:“vostè de moment de-

diqui’s a Madrid i després ja veurem”. I

en tota aquesta seqüència, l’ABC es

queda amb el peu absolutament can-

viat. Ara podrien ser el diari que havia

dit “no” a la conspiració de l’11-M, que

havia dit “no” al periodisme que

23

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“Esperanza Aguirreva tenir un papermolt importanten la meva destitució”

“Quan pregunto per què emdestitueixen un mes abans deles eleccions generals em diuen:‘perquè volem fer-les nosaltres’”

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 23

Page 24: Capçalera 142

practica Jiménez Losantos, que havia

dit “no” a un autoritarisme de la dreta

que representa Aguirre. I resulta que

ha perdut tots aquests intangibles que

havíem vingut cultivant des de 2005 i,

per un mal càlcul dels actuals gestors

amb el consentiment dels administra-

dors i propietaris, aquest equilibri es

desfà absolutament. I això és perfecta-

ment compatible amb el fet que ara

l’ABC vengui més exemplars que en la

meva època de director, entre altres

coses perquè ha cessat la campanya

d’atacs de Jiménez Losantos i perquè

està fent una constant promoció que

ambmi no va tenir.Això també és com-

patible amb un altre fet com que les

pèrdues de l’ABC són brutals i que en

molt pocs mesos poden situar-se entre

els 25 i 30 milions d’euros. Aquestes

pèrdues són estructurals i suposen un

llast per la viabilitat del diari. Això

forma part també del fet que els gestors

són dolents com a editors i com a ges-

tors mercantils. I d’aquesta conjunció

sorgeix una situació molt compromesa,

tant per a l’ABC com per a Vocento.

Les pressions polítiques en la seva se-

gona etapa com a director de l’ABC

eren suportables? Eren les habituals?

Sobretot comparant-ho amb la situació

actual on, segons el que diu, els polítics

tenen un paper molt més determinant

en la presa de decisions.

Suposo que en l’actualitat, coneixent

EsperanzaAguirre com la conec des de

fa molts anys, és insaciable. En la meva

època jo no consentia les pressions i ha-

vien de fer-les a la meva esquena, in-

tentant de fer-me un pont normalment

a través de membres del consell d’ad-

ministració. Però algun ocasió eren

pressions absolutament directes que jo

mai vaig consentir.Ningú m’ha pressio-

nat mai tant com Esperanza Aguirre,

una persona que es defineix com a lli-

beral i que té sempre la

paraula 'llibertat' a la

boca! També la tenia

quan va expulsar a Ger-

mán Yanke i a Pablo Se-

bastián de Telemadrid, la

cadena que probablement rendeix més

el culte a la personalitat. I és que

Aguirre és una persona que, primer de

tot, és vanitosa. I, després, jo crec que

és bastant ignorant, li falten unes

quantes lectures, per no dir moltes. I fi-

nalment és una persona miserable, amb

E N T R E V I S TA

24

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“L’operació era fer un sorpasso.Volien portar el diari cap a la dreta,menjar-se La Razón i oblidar-sede l’oposició a Jiménez Losantos”

José Antonio Zarzalejos en les instal·lacions de la consultoria Llorente & Cuenca on, ha començat una nova etapa professional.

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 24

Page 25: Capçalera 142

una ambició poc controlada i un entorn

de col·laboradors que em limitaré a

qualificar com a complicat. No conec

cap personatge polític amb poder polí-

tic i econòmic que tingui un comporta-

ment més allunyat d’algunes pràctiques

democràtiques respecte als mitjans de

comunicació que Esperanza Aguirre. I

això que jo he crescut professionalment

al País Basc!

Vaja, que quan va arribar a Madrid ja

estava foguejat.

Al País Basc tenia enfront el PNB.Eren

nacionalistes i ja sabia què en podia es-

perar. Allà hi havia incomunicació i

hostilitat. En canvi, a Madrid, que no hi

havia ni incomunicació ni, a priori, hos-

tilitat, m’he trobat amb una dona inter-

vencionista, intolerant, que encaixa

malament les crítiques, impertinent i

amb aquella espècie de fatxenderia que

ella té. I amb aquesta vanitat de fer-se

una biografia autoritzada titulada La

Presidenta.Tot això conforma una per-

sonalitat política vertaderament preo-

cupant. No obstant això, crec que al PP

li han pres la mida.

L’actual direcció de l’ABC, propera a

Aguirre, pot convertir el diari en un ro-

tatiu encara més ancorat a Madrid? Ho

dic perquè no tan sols l’ABC sinó

també La Razón o El Mundo tenen a

Catalunya una vendes més aviat

minses. Fins a quin punt una premsa

madrilenya més procliu al sector mo-

derat del PP podria assentar-se millor

en territoris com el català?

El futur d’un diari com l’ABC consisteix

a representar l’espectre més lliberal,

moderat,monàrquic, centrista i integra-

dor d’Espanya. El futur d’un diari de la

dreta espanyola està en comprendre el

“fet perifèric”. No tant d’acceptar les

tesis nacionalistes, però sí d’entrar en in-

terlocució amb aquests fenòmens, que

és diferent.Em refereixo a un sistema o

un model d’interlocució amb aquelles

forces polítiques que representen un na-

cionalisme de grau diferent, però que

són realitats polítiques i socials molt im-

portants a Galícia, el País Basc i Cata-

lunya. No estic dient res que la dreta no

hagi fet en la transició.Estic dient el que

va ocórrer el 1996.

Amb el pacte del Majestic.

El pacte del Majestic a Catalunya, per

una banda, i el pacte amb els naciona-

listes bascos, per l’altra, van permetre

que, per primer cop en la història de la

democràcia espanyola des de 1978, un

president fos investit per CiU i PNV

com va ser-ho Aznar. I aquells quatre

anys entre 1996 i el 2000 són paradig-

màtics del que ha de fer la dreta. El

futur és traslladar aquest esquema a la

línia editorial d’un diari que vol ser la

referència d’un centre-dreta ampli i

laic. En definitiva, el que jo intentava

era fer un esforç d’empatia amb uns fe-

nòmens socials i polítics allunyats del

centre de gravetat de la dreta de Ma-

drid. I s’ha de dir que molts van com-

prendre que aquell era el camí.

Molts periodistes? Polítics?

Periodistes, polítics i públic en general.

Nosaltres estàvem assetjats per El

Mundo, la COPE i els sectors més durs

del PP que dirigien el partit, com eren

Zaplana iAcebes. I el diari va perdre di-

fusió. Certament la campanya no va ser

innòcua,però el diari es mantenia. I des-

prés de tot aquell esforç, d’aquella tra-

vessia del desert, el fet de tirar-ho tot

per la borda és pitjor que un error, és

una estupidesa. Qualsevol diari

que vulgui tenir un futur de refe-

rència en l’espectre socioelectoral

de centre-dreta ha de ser un diari

moderat, amb capacitat d’empatia

i de models de relació amb els fe-

nòmens nacionalistes, sobretot amb els

nacionalistes moderats.

Aquest passat estiu va donar-se a

conèixer el Manifiesto por una lengua

común, presentat per un grup

d’intel·lectuals. Aquest manifest ha

estat signat i promogut molt activa-

ment per alguns mitjans de comunica-

ció. Quan vostè era director de

l’ABC no fer seguidisme d’El

Mundo i ara, en canvi, poc després

que el diari de Pedro Jota comen-

cés la campanya en pro del mani-

fest l’ABC feia el mateix.

Ara l’ABC fa un seguidisme absoluta-

ment de tot el que li marca tant la

COPE com El Mundo. El manifest és

unamostra evident que si El Mundo diu

que aquest manifest s’ha de publicitar i

utilitzar-lo, l’ABC hi va al darrere. Però

hi va al darrere com a complement, no

com a plat principal. En aquests mo-

ments l’ABC no lidera res. És la

rereguarda d’una avantguarda que

és molt lluny. L’ABC no és avant-

guarda moral, ètica o periodística

absolutament de res. Perquè, a

més, ha perdut. La redacció de

l’ABC se sent perdedora a mans d’uns

gestors que li han arrabassat els seus

grans intangibles, que foren una lluita

per ser a l’avantguarda. Em refereixo a

l’ABC que el 1932 li deia a Primo deRi-

vera que el diari no era feixista ni falan-

gista sinó humanista, que va resistir el

25

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“El futur d’un diaride la dreta espanyolaestà en comprendreel ‘fet perifèric’”

“En aquests moment l’ABCno és avantguarda moral,ètica o periodísticaabsolutament de res”

“Esperanza Aguirre és unapersona vanitosa, bastantignorant, miserable i ambuna ambició poc controlada”

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 25

Page 26: Capçalera 142

franquisme, al qual li censuraven les

portades. El diari que quan el règim va

prohibir publicar la imatge d’Ortega i

Gasset quan aquest va morir van deci-

dir treure en portada la màscara del seu

cadàver.L’ABC que publicava Salvador

de Madariaga i els exiliats de la repú-

blica. L’ABC que durant la transició li

va donar el premi Mariano de Cavia a

Rafael Alberti i que va arribar als anys

vuitanta quasi arruïnat, però que va

tirar endavant.Era l’ABC rebel, imper-

tinent, indòmit. Jo volia aquest ABC. I

ara, en canvi, és un diari que practica el

seguidisme d’un bloc de mitjans que li-

dera El Mundo i que pregona Federico

Jiménez Losantos des de la ràdio.

Suposo que, per tant, és absurd pregun-

tar-li si, d’haver seguit com a director

del diari, hagués firmat i promogut

aquell manifest.

En cap concepte! El tractament infor-

matiu que li hauria donat hauria estat

radicalment diferent.No l’hauria utilit-

zat contra Catalunya. Tinc un immens

respecte per molts dels firmants

d’aquest manifest, però entenc que ells

no buscaven l’agitació i la propaganda

que han fet Pedro Jota, la COPE,

l’ABC... Persones com Savater, Vargas

Llosa, Pombo oMarina buscaven altres

objectius, un debat en termes diferents.

Però desenganya’t, moltes de les coses

que es fan als diaris es fan per criteris

comercials i no pas deontològics.

Vostè deia que no hauria utilitzat el

manifest contra Catalunya. En els dar-

rers anys sembla que anar contra Cata-

lunya des de determinats mitjans

madrilenys s’ha convertit en un negoci

rendible, sobretot entre els que es

mouen pels criteris comercials que

vostè denuncia.

Sincerament, a l’hora de vendre i trans-

metre sempre és molt més fàcil un mo-

viment en contra que no pas un

moviment a favor. S’està utilitzant ma-

lament el tema de les llengües, que

efectivament planteja problemes però

que, per descomptat, plantejar-ho tal i

com s’està plantejant des d’alguns mit-

jans en generarà molts més. No sola-

ment aquest debat forma part de la

solució, sinó que forma part del pro-

blema. Si alguns mitjans, amb absoluta

irresponsabilitat, creuen que així

contribueixen a algun tipus de solució

és que o són estúpids o malintencionats.

Arran de la “teoria de la

conspiració de l’11-M” es va

generar una divisió entre els

mitjans conservadors de Ma-

drid. Abans de tot allò hi

havia una autèntica unitat?

Hi va haver un moment, als anys no-

ranta, que la premsa de la dreta espa-

nyola es va unir. Però ara a la dreta

mediàtica espanyola ningú no planta

cara a Pedro Jota, que, a més, utilitza Ji-

ménez Losantos que desqualifica allò

que es mou. I qui s’ha mogut? Es va

moure l’ABC i el va desqualificar. Es

va moure Ruiz-Gallardón i el va des-

qualificar. I en quins termes! El jutge

instructor de l’11-M, Luis del

Olmo, no li va donar la raó en

les seves tesis i també el va

desqualificar. I el mateix va fer

amb la fiscal del cas.

Però El Mundo i la COPE van apostar

per la “teoria de la conspiració” i van

augmentar vendes i audiència mentre

que l’ABC no, i va baixar.

Però és que si les polítiques que es fan

als mitjans són a curt termini, aquestes

coses sempre passaran perquè l’escàn-

dol sempre tapa la sensatesa, fins que es

descobreix que darrere de l’escàndol hi

ha una enganyifa. Darrere de la “teoria

de la conspiració” de l’11-M hi

havia una enganyifa i la gent

ho està descobrint progressiva-

ment. Ja no es ven ni mig diari

amb aquest tema. I el que va

fer l’ABC durant dos anys i

mig va ser dir:“per aquí no passem”. Jo

no vaig passar-hi i estic molt orgullós de

no haver-hi passat. I si hagués de tornar

a prendre les decisions que vaig haver

de prendre entre 2005 i 2008, ho torna-

ria a fer, tot i saber que això comporta-

ria la meva destitució.

E N T R E V I S TA

26

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“Plantejar el tema de lesllengües tal i com s’estàplantejant des d’alguns mitjansgenerarà molts més problemes”

“La redacció de l’ABCse sent perdedora a mans d’unsgestors que li han arrabassatels seus grans intangibles”

“Desenganya’t, moltes deles coses que es fan als diarises fan per criteris comercialsi no pas deontològics”

José Antonio Zarzalejos (Bilbao,

1954) va compaginar el Dret i el

Periodisme fins que el 1988 entra a

El Correo, diari del qual acabaria

sent director fins al 1998.L’any se-

güent és nomenat director de

l’ABC, càrrec que abandona el

2004 per exercir com a secretari

general de Vocento. El desembre

del 2005 és nomenat de nou direc-

tor de l’ABC, fins al febrer del

2008 quan és destituït. Ha rebut

premis com el Mariano de Cavia,

el Luca deTena i la Legió d’Honor

francesa.Ha publicat Contra la se-

cesión vasca (Planeta), entre altres

llibres. Actualment és vicepresi-

dent executiu de la consultoria

Llorente & Cuenca.

Perfil

PRambla Ferran, 18, 3r 2

tel. +34 973 24 54 08 f

w

Tpress > radio > TV > net

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 26

Page 27: Capçalera 142

PATRONAT DE TURISME DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDARambla Ferran, 18, 3r 25007 Lleida (Catalunya - Spain)

tel. +34 973 24 54 08 fax +34 973 24 55 58

www.lleidatur.com/pica

INTERNATIONAL

TOURISM PRIZEpress > radio > TV > net

EL PATRONAT DE TURISMEDE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDACONVOCA LA 20 EDICIÓ DELPREMI TURÍSTIC PICA D’ESTATS

��������������������� � ������������������ ����� ��� ���� ��� ����� ��� ������

������������� ������� ����������� ���������� ������� ���� ������������������������������ ��� ���������� ����� ��� ��� �� ������� ������ �������������� ������ !������!�"���� ������ ��

������ ���� �������������� ����������#� ���� ��� �� ��� ���������� �� ����� � ���� ������������������������������������$ ����%&��������'#��������(����)�*�� ������"�� ������ ���������������"���� ����������������� ��� � �+�

�������������� ������������������������������������������������

������,���� -� ��� .� ���-� ��� ��� � ���/

� ��� �� ������ !����"#�$%� �&�� !��� "#�$%� ��'� ��� !����"#�$%� ��� �� �������(����� '���) ������� �� !����"#�$%� �������)� ����)�&���� !���� "#�$%� ��� �� ������������� !���� "#�$%0������ �� ��������������������������� ��-� �� ������ �!��� "#�$%0 ��� �#���� ��� � ������� �� � ��1�� ��� ��� 2� 2��

� ��� ���������!����"#�$%3�4��� �� ��� 5� ������������� � �� ���*��+��� �!��� "#�$%0 ���� �4��$ ���������#����������� ������� ������ ��� 5� �� ����������

�����6 ��������7�����8� ����9������-������8��:��-���6� ����������8������;���<����/�3� -� ��&� ���7�����8�����������=�2��0������= ����3� ����6�������9��� �6� � ���9�����3������0����������� ��� ��>��� �3���;���� ��� ��� 6�� ���� �� 5� ����

��������� (��4� ������ ��� ������� ������2� ������ �����������������?�����-��� ���� .��@������2����� ���� ������ ����1������� ����(��� ������ ���� ����� ������� ��

20è PICA D.ESTATSpremi turístic internacional

9categories

45.000¤Premis/premios/ p r i z e s / p r i x

Fo

to/

Ju

an

Ma

nu

elB

orr

ero

142-Entre-Zarzalejos:Layout 1 8/10/08 11:27 Página 27

Page 28: Capçalera 142

El Manifiesto por una lengua común,

presentat a l’Ateneu de Madrid el pas-

sat 23 de juny i signat per un grup de di-

vuit intel·lectuals entre els que es

trobaven Fernando Savater,MarioVar-

gas Llosa o Álvaro Pombo va provocar

durant algunes setmanes un intens

debat que va aixecar passions de tot

tipus. El manifest reivindicava la im-

portància del castellà com a llengua co-

muna a tot l’estat, la seva posició

asimètrica respecte a la resta de

llengües oficials, que es modifiqués la

Constitució i els estatuts d’autonomia

per garantir “en tots els camps i en tot

el territori nacional” els drets d’aquells

que optin pel castellà, el dret dels ciu-

tadans a ser educats en aquesta llengua,

la no-obligatorietat dels funcionaris a

conèixer les altres llengües oficials en

la seva relació amb els ciutadans, així

com que la retolació d’edificis oficials i

vies públiques no sigui tan sols en la

llengua autonòmica, sinó bilingüe, entre

altres demandes.

Des d’un bon començament, aquell

manifest va comptar amb la implicació

d’alguns partits polítics –UpyD, PP i

Ciutadans– però cal destacar, sobretot,

la implicació de determinats mitjans de

comunicació, ja que la seva participa-

ció no va limitar-se a informar sobre la

iniciativa, sinó que en alguns casos fins

i tot s’hi van adherir i van promoure ac-

tivament la recollida de signatures.

En realitat no s’entendria el nombre

d’adhesions (El Mundo parlava de

130.000 a través del seu web tot just tres

setmanes després de presentar-se el do-

cument en qüestió) sense l’important

suport mediàtic rebut. Però per enten-

dre el paper que hi han tingut alguns

mitjans de comunicació madrilenys –els

de Barcelona van carregar fort contra

el citat document– cal entendre l’entra-

mat polític i empresarial que hi ha al

darrere i que ha provocat, de nou, una

divisió en els mitjans de comunicació

del centre-dreta de la capital que, igual

que amb la “teoria de la conspiració de

l’11-M”, no han actuat a l’uníson.

Com era de preveure –així ha passat en

els darrers anys amb altres temes–, el

líder de la campanya mediàtica a favor

del manifest ha estat Pedro J. Ramírez.

El director d’El Mundo, amb la rapi-

desa de moviments que el caracteritza,

va capitanejar aquella iniciativa,

conscient que es tractava d’un material

sensible que aixeca passions a dins i

fora de Catalunya.

Però aquella campanya de recollida de

signatures també li permetia al director

d’El Mundo agafar-se a una nova ban-

dera després dels atacs contra Mariano

Rajoy qui, finalment, va ser reelegit

com a líder del PP en el Congrés deVa-

lència. Setmanes abans del congrés, el 5

de juny, el periodista Víctor Gijón es-

crivia al portal Diariocritico.com que

R E P O R TAT G E

El Manifiesto,la darrera guerramediàtica

La presentació a final

de juny del Manifiesto

por una lengua común va

evidenciar no tan sols

una fractura entre els

mitjans de comunicació

de Barcelona i Madrid,

sinó també les diferents

postures de les

empreses

periodístiques del

centre-dreta espanyol.

Un cop més, una

iniciativa que aborda

l’espinós tema de la

llengua afecta els

mitjans de comunicació

de masses, però aquest

cop fins i tot van

implicar-s’hi activament

recollint adhesions per

aquesta polèmica

iniciativa que alguns

defineixen com una

tempesta en un got

d’aigua i d’altres

creuen que encara no

ha arribat a la seva fi.

Jordi Rovira

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 28

Page 29: Capçalera 142

“a aquestes alçades de la batalla in-

terna en el PP ningú no dubta que gran

part del conflicte està sustentat, quan

no alimentat, pels mitjans de comuni-

cació que foren afectes i aduladors de

Rajoy fins un minut abans de saber-se

que havia tornat a perdre les eleccions.

El Mundo i la COPE, des del 9-M,

tenen molt clar l’objectiu: canviar l’ac-

tual president del PP al qual conside-

ren incapaç de guanyar les eleccions a

Zapatero”.

Però després del congrés, Rajoy conti-

nua de líder i la situació demanava un

gir de tres-cents seixanta graus. La ne-

cessitat de canviar de bandera era tan

evident que fins i tot a l’editorial de

La Vanguardia del 13 de juliol, on es

criticava obertament el Manifiesto,

s’apuntava que “el citat manifest està

sent propulsat pels mitjans de comuni-

cació madrilenys que fa uns mesos des-

encadenaren una intensa campanya

contra el lideratge de Mariano Rajoy

en el Partit Popular. Fracassada, sense

matisos, l’operació de tutela del primer

partit de l’oposició, ara utilitzen la hi-

pèrbole per presentar-se com a capi-

tans d’una croada nacional en favor de

la llengua castellana”.

Així doncs, Pedro J. Ramírez decideix

moure fitxa ràpid.El dilluns 23 de juny,

en la part inferior de la portada del

diari, es podia llegir la crònica del dar-

rer dia del congrés dels populars, men-

tre que en la part superior hi havia un

faldó que informava d’un manifest que

aquell dia presentaven una

sèrie d’intel·lectuals, anun-

ciava que el diari s’hi adheria i

recomanava als ciutadans que

se sumessin a la iniciativa. El

diari madrileny no espera ni

que l’acte tingui lloc i ja avança la notí-

cia. En les pàgines interiors ja comen-

cen a carregar les tintes.“L’“apartheid”

al qual alguns governs autonòmics

estan sometent el castellà, llengua ofi-

cial de l’Estat –apunta el rotatiu– ha

portat un grup d’intel·lectuals espa-

nyols a impulsar un manifest que

29

CAPÇALERAJU

LIOL-SETEMBRE2008

a

Carmen Iglesias, Carlos Martínez Gorriarán, Fernando Savater i Álvaro Pombo durant la presentació del Manifiesto. Foto: EFE

Després de fracassar en l’intentde canviar el líder del PP,El Mundo va apostar per lideraruna croada en favor del castellà

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 29

Page 30: Capçalera 142

reclama als polítics que garanteixin el

dret i el deure de tots els ciutadans a

aprendre el castellà i a usar-lo en les co-

municacions privades i públiques.Avui

el presenten a l’Ateneu de Madrid”.

És clar, doncs, que El Mundo s’apunta

el primer a la cursa mediàtica per lide-

rar aquesta iniciativa, fins i tot abans

que aquesta es donés a conèixer al

gran públic. No és d’estranyar que

Pedro J. Ramírez estigués assabentat

del que es movia entorn al manifest,

tenint en compte la vinculació amb el

diari que dirigeix d’alguns d’aquells di-

vuit intel·lectuals. Tres d’ells, com són

Arcadi Espada, Fernando Sosa Wag-

ner o Carmen Iglesias són col·labora-

dors habituals d’El Mundo i, a més,

aquesta última, és presidenta d’Unidad

Editorial, editora del rotatiu. A més,

altres com Savater tenen una clara vin-

culació amb el partit de Rosa Díez,

amb el qual El Mundo té unes

excel·lents relacions.

Els dies següents a la presentació a

l’Ateneu el diari aposta fort per la de-

fensa de l’idioma de Cervantes. Pàgines

senceres, editorials, portades on s’anun-

ciava l’adhesió de personatges popu-

lars com Luis Aragonés, Iker Casillas

(aquells dies tenia lloc l’Eurocopa) o

Miguel Delibes, així com l’actualització

constant del marcador amb el nombre

de persones que s’havien sumat a la ini-

ciativa, la majoria gràcies a la possibili-

tat de fer-ho mitjançant la versió digital

del diari.

També és cert que alguns dels

personatges que inicialment

havien signat el manifest o s’hi

havien adherit posteriorment

varen tirar-se enrere.El filòsof

José Antonio Ma-

rina –un dels divuit

intel·lectuals que

l’havien signat des

d’un bon principi–

mostrava el seu escepticisme

i denunciava la seva politització, men-

tre que el poeta Antonio Gamoneda

criticava que el manifest s’havia

convertit “en un acte polític” i criticava

“la utilització tendenciosa” que s’havia

fet de la seva persona. D’altres, com el

cantant Ramoncín, va mostrar-se “indi-

gnat” amb El Mundo per haver publi-

cat que s’havia adherit al Manifiesto

quan no havia estat així (“Per anar en

contra del català, que no comptin amb

mi”, va assegurar) i Luz Casal es tirava

enrere al trobar-se enmig “d’una polè-

mica que no desitjo”. Per la seva part,

Víctor García de la Concha, director de

la Reial Acadèmia de la

Llengua (RAE), va negar-se

al fet que la institució que

presideix s’adherís al mani-

fest i va refusar la instru-

mentalització política de la

RAE, cosa que li va costar que Jiménez

Losantos el titllés de “clàssic vividor

institucional”.

Tot i aquestes veus crítiques, la cam-

panya d’adhesions continuava. I El

Mundo no estava sol a l’hora de reco-

llir signatures. Altres mitjans com

Libertad Digital –de la qual és editor

R E P O R TAT G E

30

CAPÇALERAJU

LIOL-SETEMBRE2008

Hores abans que es presentésel document a l’Ateneu deMadrid El Mundo ja anunciavala seva adhesió a la portada

La negativa de La Razóna sumar-se al manifestva aixecar airades crítiquesde Losantos i companyia

Adiferència del que va passar aMa-

drid, els rotatius barcelonins van car-

regar contra el manifest.Aquests són

els extractes d’alguns editorials:

“No existeix, almenys a Catalunya,

cap minvament de drets.Al contrari,

amb la denominada immersió lin-

güística el model educatiu ha resca-

tat la llengua catalana del dramàtic

ostracisme al qual va ser condem-

nada pel règim del general Franco

(....) Som davant una grollera utilit-

zació de l’idioma amb fins polítics i

també comercials, atesa l’especial

intensitat de la competició medià-

tica a Madrid”.

“El català i el castellà”

(La Vanguardia, 13 de juliol)

“El manifiesto por la lengua común

(...) ha obert una caixa de Pandora

sense res a dins, a banda dels tòpics

i llocs comuns d’un conflicte politi-

colingüístic poc menys que inexis-

tent, almenys a Catalunya (...) Els

signants del manifest transmeten a

la societat catalana −també a la de

les altres comunitats amb llengua

pròpia− que, un cop més, els

intel·lectuals d’expressió castellana

es desentenen de la sort del català i

tan sols es mobilitzen per consagrar

una situació objectiva de privilegi”

“Res amenaça el castellà”

(El Periódico, 29 de juny)

“El manifest en pro del castellà, del

qual s’han retirat alguns dels seus

suposats signants, sosté que la difu-

sió de les altres llengües peninsulars

perjudica la d’àmbit estatal i de-

fensa una cosa tan reprovable com

la ignorància de qualsevol llengua

que no sigui l’espanyola”.

“El català, llengua d’ús i d’acollida”

(Avui, 20 de juliol)

Crítiques alsrotatius catalans

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 30

Page 31: Capçalera 142

Federico Jiménez Losantos– havien

anunciat el 24 de juny l’adhesió del po-

lèmic locutor, així com de César Vidal,

Pio Mora o Amando de Miguel, i ofe-

ria la possibilitat d’adherir-s’hi. La

COPE, com era d’esperar, se suma a la

iniciativa iTelemadrid, controlat fèrria-

ment per un equip directiu pròxim a

EsperanzaAguirre, també iniciava una

campanya de recollida de signatures.

VOCENTO SÍ, PLANETA NO

Però una de les adhesions significatives

fou la de l’ABC, que el 24 de juny

també aposta per la recollida d’adhe-

sions. El diari fundat per la família

Luca de Tena s’havia significat en els

darrers anys, durant l’etapa que el diri-

gia José Antonio Zarzalejos, per una

aposta editorial i periodística molt di-

ferent a la que feien El Mundo i la

COPE, ja que representava els sectors

moderats del PP i s’apartava de la “teo-

ria de la conspiració de l’11-M”.Allò li

havia costat crítiques de Jiménez Lo-

santos i d’altres personatges pròxims al

sector dur del PP, fet que s’havia traduït

en una baixada de vendes i en la desti-

tució, el passat mes de febrer, de Zar-

zalejos com a director.

L’arribada d’Ángel Expo-

sito com a nou director del

rotatiu va venir seguida de la

cúpula directiva de La Razón

(el seu director i tres subdirectors).

Aquelles sobtades incorporacions pro-

vinents de la competència també signi-

ficaven una nova política informativa

més pròxima a Esperanza Aguirre i a

les tesis que aquesta defensa, així com

un allunyament del sector afí aAlberto

Ruiz-Gallardón. En aquest context

s’entén la implicació d’aquest diari

centenari en aquella iniciativa que un

dia abans havia liderat Pedro J. Ramí-

rez i que, un rere l’altre, s’hi havia anat

sumant bona part dels mitjans de la

dreta mediàtica.

Però si l’ABC canvia la seva política

respecte als dos anys anteriors i se

suma a la iniciativa, La Razón aposta

per quedar-se’n al marge, cosa que

aixeca les ires dels defensors delMani-

fiesto. L’1 de juliol, des dels micròfons

de la COPE, Jiménez Losantos criti-

cava la postura d’aquest rotatiu i Pedro

J. Ramírez exigia públicament l’adhe-

sió del grupo Planeta –propietari deLa

Razón– al manifest. Com a argument,

el director d’El Mundo recordava que

José Manuel Lara és “la persona que

més diners ha guanyat amb l’espanyol”.

L’endemà, l’editorial de La Razón

assegurava que el diari “està denun-

ciant des de fa una dècada, no des de fa

cinc minuts, els abusos dels poders

públics en matèria lingüís-

tica i educativa, sobretot en

aquelles comunitats autò-

nomes governades pels na-

cionalistes”.

Ningú no dubta que la si-

tuació de José Manuel Lara era força

delicada. Tenia raó Pedro J. Ramírez

quan recordava que Lara és el princi-

pal editor en llengua castellana, però el

que no diu és que també ho és en llen-

gua catalana. El màxim accionista de

La Razón no tan sols s’ha convertit en

objecte de les crítiques de Pedro

31

CAPÇALERAJU

LIOL-SETEMBRE2008

En adherir-s’hi, l’ABC segueixl’estela de Pedro J. Ramírez itrenca amb l’etapa on represen-tava els sectors moderats del PP

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 31

Page 32: Capçalera 142

J.Ramírez i Jiménez Losantos pel tema

del manifest, sinó que en els darrers

mesos manté un important conflicte

amb Vocento. Però tot i això, Lara va

mantenir-se ferm en la seva postura.El

director del rotatiu, el català Francisco

Marhuenda –que va ser designat pel

càrrec després de la marxa de l’antic di-

rector, José Alejandro Vara, a l’ABC–

reconeix a CAPÇALERA que “a Catalu-

nya no hi ha cap `apartheid´ lingüístic”.

“Jo puc discrepar de la immersió lin-

güística com a model, però no estar

d’acord amb el contingut del manifest.

No es pot convertir allò excepcional en

quelcom normal.El Manifest és la des-

mesura”. Per tot això, Marhuenda diu

que no està disposat, com amitjà de co-

municació, “a legitimar la mentida”.

“Els diaris –prossegueix– no som aquí

per fer política, sinó per fer un perio-

disme de qualitat amb una línia edito-

rial i no podem caure en l’emmira-

llament de treure determinades coses

per vendre més diaris”.

Per entendre les diferents posicions

dels mitjans de comunicació respecte al

manifest, cal tenir en compte que men-

tre a l’esquerra la batalla mediàtica es

troba entre Prisa i Mediapro, en els

grups de comunicació del centre-dreta

espanyol la situació conflictiva és la

que en els darrers mesos enfronta

Planeta (La Razón, Antena 3, Onda

Cero) i Vocento (ABC, Punto Ràdio,

El Correo...). Aquest conflicte empre-

sarial –fruit dels nombrosos moviments

tàctics que s’han donat en els darrers

mesos– permeten explicar que a l’ABC

promocionessin el manifest després del

gir donat dins d’aquest grup,mentre els

mitjans que lidera Lara Bosch no ho

fessin.

REDACCIONS ESCÈPTIQUES

Però totes aquestes batalles empresa-

rials que tenen lloc als des-

patxos dels directius dels

respectius grups empresarials

no es reprodueixen en els re-

dactors que hi treballen. I és

que,mentre els promotors me-

diàtics del manifest posaven el crit al

cel pel fet que La Razón no secundés

la iniciativa que ells havien abraçat

apassionadament, els ànims dels perio-

distes tant d’uns mitjans com dels altres

estaven molt més calmats. Una font de

la redacció de La Razón assegura que

el fet que no s’adherissin al manifest no

ha provocat cap mena de problema

entre els periodistes del diari i que

aquesta és una decisió de la cúpula di-

rectiva.

D’altra banda, a la redacció d’El

Mundo, l’aposta dels responsables tam-

poc no aixeca ni crítiques ni les pas-

sions que s’extreuen de les portades

que hi van dedicar. “A la redacció s’ha

viscut com un tema més. Ningú no

s’hi ha manifestat ni a favor ni en

contra. No hi ha hagut reac-

cions de cap mena”, reconeix

un periodista d’aquest rotatiu.

I si a la redacció de La Razón

no els preocupa gaire la no-

implicació del rotatiu i a la

d’El Mundo s’ho prenen com un tema

més, a la COPE tampoc hi han carregat

gaire les tintes. “No s’ha rebut cap

consigna ni ofensiva especial. S’han

anat fent peces soltes, per suposat en la

mateixa línia que El Mundo i compa-

nyia. Però no han muntat una campa-

nya com solen fer en ocasions amb

algunes històries que es tiren dia rere

R E P O R TAT G E

“A Catalunya no hi ha cap‘apartheid’ lingüístic. No esticdisposat a legitimar la mentida”(Francisco Marhuenda)

A les redaccionsd’El Mundo i La Razónel debat s’ha viscut enmigd’un fort escepticisme

Reproducció del text delManifiesto por una lengua común

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 32

Page 33: Capçalera 142

dia, butlletí rere butlletí”, apunta un re-

dactor de la ràdio de la conferència epi-

scopal, que igual que ocorre amb els

periodistes de La Razón i El Mundo

consultats, prefereixen mantenir l’ano-

nimat. A Francisco Marhuenda totes

aquestes reaccions no el sorprenen.“La

major part de la professió i de la polí-

tica s’ha pres el tema del manifest amb

desinterès perquè sabien que era una

iniciativa que no portava enlloc”, asse-

gura.

LA SORPRESA DE TELE 5

Però, en realitat, en tota aquella tem-

pesta mediàtica sí que va haver-hi una

redacció on van quedar força sorpre-

sos. Va ser la de Telecinco a Catalunya

després que el 27 de juny Paolo Vasile,

conseller delegat deTelecinco, remetés

una carta al director d’El Mundo per-

què la fes arribar als promotors del

manifest. “Des de Telecinco volem co-

municar la nostra adhesió alManifiesto

por una lengua común, amb el propòsit

que qualsevol ciutadà que ho desitgi

pugui utilitzar a tot Espanya la llengua

comuna i oficial d’aquest territori na-

cional que és el castellà”, assenyalava

l’escrit en qüestió.

La implicació de mitjans de comunica-

ció com El Mundo, la COPE,Libertad

Digital o l’ABC no van sorprendre

l’opinió pública catalana, acostumada,

sobretot en el cas dels tres primers, a

llegir i escoltar informacions crítiques

amb la política lingüística que s’aplica a

Catalunya. Tampoc no va ser-ho

l’adhesió de Telemadrid, que des de

l’arribada d’Esperanza Aguirre a la

presidència de la Comunidad de Ma-

drid ha apostat per sumar-se al

consorci de mitjans de comunicació ci-

tats anteriorment. En canvi, si la impli-

cació de Telemadrid en el Manifiesto

era més que previsible, la de Telecinco

va sorprendre molta gent, ja

que la cadena de Fuencarral

mai no s’havia significat per

donar suport a aquest tipus

d’iniciatives.

A què venia aquella adhesió?

Tenia a veure amb el fet que Vocento

tingués part en l’accionariat de la ca-

dena? O va ser una estratègia empre-

sarial que intentava aixecar amb un

cop d’efecte unes audiències que cada

cop eren més minses per a la cadena,

sobretot després que aquell mes de

juny Cuatro estigués aconseguint uns

resultats increïbles gràcies a l’emissió

de l’Eurocopa?

Fos pel que fos,Vasile va enviar aquella

carta al director d’ElMundo i a l’infor-

matiu del migdia d’aquell divendres

–tan sols quatre dies després de pre-

sentar-se el manifest– la televisió anun-

ciava que s’adheria a la proposta i que

“la cadena posa a disposició de la ini-

ciativa el canal de televisió”. Des

d’aquell moment la pàgina web de Te-

lecinco emulava les d’El

Mundo,Telemadrid oLibertad

Digital i convidaven els ciuta-

dans a sumar-se a la campanya

de recollida de signatures

Tal i com dèiem, a la redacció

de Telecinco a Catalunya no s’ho aca-

baven de creure. “Ens va sorprendre

moltíssim, ens vàrem quedar estra-

nyats. Porto molts anys a l’empresa i

mai no havien fet una cosa com

aquesta”, reconeix una font de la re-

dacció. Però també s’ha de dir que un

cop van donar a conèixer l’adhesió a la

campanya ningú de Madrid va trucar a

33

CAPÇALERAJU

LIOL-SETEMBRE2008

La periodista Carmen Rigalt escri-

via el 28 de juliol un article a El

Mundo titulat “Manifiesto” on ne-

gava que el castellà sigui una llen-

gua marginal a Catalunya. Al final

de l’article Rigalt recordava que

“aquest manifest és hereu del

Manifest dels 2.300, una iniciativa

que a principis dels vuitanta van

promoure Federico Jiménez Losan-

tos i Amando de Miguel, espantats

perquè els carrers de Barcelona co-

mençaven a rotular-se en català”.

El Manifest dels 2.300, que com-

parteix molts punts en comú amb

el manifest presentat a l’Ateneu de

Madrid, va donar-se a conèixer el

25 de gener de 1981 i estava signat

perAmando de Miguel, Carlos Sa-

hagún, Federico Jiménez Losantos,

Carlos Reinoso, Pedro Penalva,Es-

teban Pinilla de las Heras, José

María Vizcay, Jesús Vicente, San-

tiago Trancón, Alberto Cardín “i

2.300 signatures més”. En el seu

text es criticava la política lingüís-

tica de la Generalitat a la qual acu-

saven de marginar la llengua

castellana. Aquella iniciativa com-

parteix no tan sols una mateixa fi-

losofia, sinó també alguns dels seus

protagonistes. L’actual director

d’El Mundo era el 1981 el director

de Diario 16, rotatiu on va publi-

car-se elManifest dels 2.300, que va

comportar greus problemes als

seus promotors, sobretot a Losan-

tos que el 21 de maig d’aquell any

va ser segrestat per Terra Lliure i

va rebre un tret al genoll. Allò va

provocar que tant ell com d’altres

signants del document −com San-

tiago Tarancón i Amando de Mi-

guel− abandonessin Catalunya per

instal·lar-se a Madrid on mesos

després Losantos passa a convertir-

se en cap d’Opinió de Diario 16.

Hereus delManifest dels 2.300

Per entendre el posicionamentd’alguns mitjans cal enmarcar-hodins el conflicte que enfrontaels grups Vocento i Planeta

A la redacció de la COPEno han rebut cap consignaper carregar les tintescom feien amb altres temes

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 33

Page 34: Capçalera 142

la redacció de Catalunya demanant-los

notícies sobre el tema lingüístic. Els re-

dactors reconeixen que en aquest sen-

tit no va canviar res i que la majoria de

la seva feina segueix sent l’elaboració

de notícies de successos. L’adhesió al

manifest tampoc els ha comportat cap

mena de problema en el dia a dia. “A

algun redactor li varen fer algun co-

mentari quan va sortir al carrer, però

res més. La pressió ambiental va ser

molt més forta amb el tema de l’Esta-

tut que no pas ara”, reconeix aquesta

mateixa font.

I si a la redacció catalana de Telecinco

es van sorprendre per l’adhesió al

Manifiesto, el mateix va passar en una

part de l’opinió pública. Els primers

símptomes de rebuig van començar

poc després de saber-se la notícia de

l’adhesió.Diferents iniciatives particu-

lars en forma de cadenes de correus

electrònics incitaven al boicot, però no

va ser fins a final de juliol que la Plata-

forma per la Llengua va posar en

marxa una campanya de boicot contra

la cadena de Mediaset. L’entitat en

qüestió va portar a terme un envia-

ment massiu de cartes sota el títol

“Atureu el racisme lingüístic” mitjan-

çant correus electrònics a la direcció de

Telecinco –anaven adreçades al mateix

Paolo Vasile–, als seus anunciants i al

Ministeri d’Indústria i mostraven el

malestar per l’adhesió alManifiesto. La

carta de queixa a Vasile –escrita en ca-

talà, castellà i italià– apunta “que

l'adhesió de Tele 5 al Manifiesto és

molt greu, perquè un mitjà de comuni-

cació privat en règim de concessió de

l’espai radioelèctric públic té el deure

de promoure els valors democràtics, de

tolerància i de protecció i respecte a les

minories”.

En canvi, totes aquelles reaccions po-

pulars que denotaven un fort enuig

entre algunes capes de la població no

van donar-se a Antena 3. La situació

del gran competidor de Telecinco era

ben diferent. Com era d’esperar, la ca-

dena que presideix José Manuel Lara

Bosch, seguint la lògica empresarial

abans exposada, no va adherir-se al

Manifiesto. “Antena 3 es va mantenir

al marge i no hi va haver pressió de cap

mena per part de ningú.Va ser la nostra

pròpia decisió”, reconeix a CAPÇALERA

Mikel Lejarza, director general de te-

levisió d’Antena 3.

QUI SURT GUANYANT?

De totes maneres, sembla ser que la

crida a boicotejar Telecinco no va afec-

tar l’audiència de la cadena.A l’hora de

valorar els efectes de la campanya del

manifest s’ha apuntat que la crida al

boicot pot ser una de les causes de la

baixada d’audiència que va patir

aquesta cadena el mes d’agost, quan va

trencar una ratxa de vint-i-nou mesos

consecutius sent líder a Espanya.No en

va, a l’agost va baixar fins un 14,9%

d’audiència, va perdre la primera posi-

ció i va anar a parar directament a la

tercera al ser superada per La 1 (que va

veure’s beneficiada per la re-

transmissió dels Jocs Olímpics

de Pequín) i Antena 3, i fins i

tot es va quedar a dos dècimes

de l’audiència del conjunt de

les cadenes temàtiques.

Quan es van conèixer les audiències

del mes d’agost, des de l’Avui es recor-

dava que “a Catalunya, la quota de

pantalla de Telecinco ha patit una en-

sulsiada que l’ha dut des del 18,4% del

juliol fins al 14,7% de l’agost.Tot i amb

això, queda en l’àmbit de l’incert si

aquesta caiguda en picat és una res-

posta ciutadana al fet que Telecinco va

adherir-se amb publicitat a l’enèsim

manifest en defensa del castellà pro-

mulgat des de la intel·lectualitat nacio-

nalista espanyola”.

Però a la redacció de Barcelona

d’aquesta cadena no creuen que exis-

teixi una relació de causa-efecte. “Fa

mesos que tenim problemes amb la

programació.Aquesta situació ja venia

d’abans de la campanya contra la ca-

dena. El problema va comen-

çar quan es varen carregar el

Tomate. Des de llavors la mit-

jana de l’audiència ha baixat i

no troben cap programa insí-

gnia com aquell i arrosseguem

aquesta crisi d’audiència. Sorprenent-

ment, el boicot a la cadena no ens ha

afectat. A vegades et fa la impressió

que la gent et boicotejarà, però en rea-

litat el que li preocupen són altres

temes”, afirma la font de Telecinco.

I si la cadena de Fuencarral no ha

aconseguit remuntar les minses au-

diències gràcies a aquella iniciativa,El

R E P O R TAT G E

34

CAPÇALERAJU

LIOL-SETEMBRE2008

A la redacció de Telecincoa Catalunya va sorprendremoltíssim l’adhesióde la cadena al manifest

“Antena 3 s’ha mantingutal marge i no hi va haver cappressió de cap mena”, admetel director general de la cadena

Ángel Exposito, director de l’ABC

Foto: Arxiu

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 34

Page 35: Capçalera 142

Mundo tampoc sembla haver-ne tret

gaire rèdit. O almenys això és el que

es desprèn de dades de l’Asociación

de Editores de Diarios Españoles

(AEDE) que mostren com el rotatiu

que dirigeix Pedro J. Ramírez va caure

un 5,65% en les vendes respecte al ju-

liol de l’any anterior.

Però llavors, si El Mundo no ha aug-

mentat vendes i Telecinco no ha re-

muntat l’audiència, a qui ha beneficiat

tota aquesta campanya mediàtica? La

resposta és:UPyD. Perquè si bé el Par-

tit Popular –amb algunes excepcions

com la d’Alicia Sánchez Camacho– i

Ciutadans es van sumar a la iniciativa,

ha estat la formació que lidera Rosa

Díez, la que ha marcat el pas amb una

campanya de recollida de signatures al

carrer.De la mateixa manera que entre

els mitjans de comunicació El Mundo

fou el que va liderar aquesta iniciativa,

en l’àmbit polític va ser UPyD –que té

tan sols un escó al Congrés dels Dipu-

tats obtingut en les darreres eleccions

generals– el primer partit a adherir-

s’hi. No s’ha d’oblidar la gran sintonia

entre el diari de Pedro J. Ramírez i el

partit de Díez. Prova d’això és que en

les últimes eleccions generals El

Mundo va demanar el vot no tan sols

pel PP sinó també per UPyD. També

s’ha de tenir en compte que Fernando

Savater (autor del text del manifest i

líder del grup d’intel·lectuals que van

signar-lo) és un membre preeminent

d’UPyD i que entre els firmants inicials

del manifest hi ha intel·lectuals molt

vinculats amb aquest partit, comMario

Vargas Llosa, Alvaro Pombo, Aurelio

Arteta o Carlos Martínez Gorriarán.

“El manifest és un plantejament per

afavorir Rosa Díez”, argumenta Fran-

cisco Marhuenda des del seu despatx a

La Razón.

I així ha estat. L’aposta ha donat rèdits

electorals al partit de l’exdiputada so-

cialista, segons es desprèn dels resul-

tats d’un sondeig de l’Institut Noxa per

a La Vanguardia que es va publicar el

21 de setembre i que mostrava com, sis

mesos després dels comicis,Unión Pro-

greso y Democracia avança i passa

d’un 1,2% dels vots a les passades elec-

cions generals a una estimació de vots

d’un 4,2%, la qual cosa significa que si

aquell dia se celebressin les eleccions

aconseguiria tres o quatre escons. La

valoració dels líders polítics també

mostra una sorprenent segona posició

de Rosa Díez amb una puntuació d’un

4,8%, superant Mariano Rajoy (4,6) i

tan sols superada per José Luís Rodrí-

guez Zapatero (5,2).

I mentre es fan les valoracions a mig

termini de totes aquelles setmanes de

campanya de recollida de signatures,

articles i tensions, cal preguntar-se si,

un cop passat l’estiu que el va veure

néixer, el debat al voltant del Mani-

fiesto ha caigut definitivament en

l’oblit.“Com a campanya no ha aguan-

tat, no ha arribat enlloc –respon Mar-

huenda– Hagués funcionat si s’hagués

fet de manera sensata,

parlant dels problemes

reals de Catalunya i no pas

de l’“apartheid”. L’error

ha estat plantejar-ho com

un xoc de trens”.

Però no tothom opina el mateix. Al-

guns, com el catedràtic Carlos Martí-

nez Gorriarán –un dels setze signants

inicials i membre del Consell de direc-

ció i del Consell polític d’UPyD– au-

guren una segona part en tot aquest

debat. Martínez Gorriarán assegura

que estan intentant conèixer el nombre

total d’adhesions per fer-les públiques.

“El Mundo diu tenir-ne més de

175.000, Libertad Digital unes 75.000.

A més, nosaltres hem recollit molts mi-

lers d’adhesions i seguim fent-ho en

actes al carrer. Intentarem assabentar-

nos de quina és la suma final, organit-

zar un acte públic per presentar-les i

fer balanç del manifest”. Segons aquest

intel·lectual l’acte en qüestió tindria

lloc “amb tota seguretat

aquesta tardor”, però a

l’hora de tancar l’edició

d’aquesta revista reco-

neixia que “encara no hi

ha data”.

El temps dirà, doncs, si tota aquella in-

tensa campanya mediàtica haurà que-

dat en una simple tempesta d’estiu o si

d’aquí a un temps viurem el següent ca-

pítol d’una iniciativa en forma de ma-

nifest que va deixar, un cop més, en

evidència els diferents bàndols en què

es troben els mitjans de comunicació

de centre-dreta.

35

CAPÇALERAJU

LIOL-SETEMBRE2008

El beneficiat d’aquestacampanya ha estat UPyD, queha passat d’un 1,2% de vots auna estimació de vot d’un 4,2%

Els promotors del Manifiestotenen previst presentarel conjunt de signaturesi fer-ne balanç aquesta tardor

Francisco Marhuenda, director de

La Razón. Foto: Platon

142-manifiesto:Layout 1 8/10/08 11:45 Página 35

Page 36: Capçalera 142

La història de CatalunyaRàdio iTV3 és,

sense cap mena de dubte, una història

d’èxits. Malgrat això, vint-i-cinc anys

donen per a molt i tant TV3 com Cata-

lunya Ràdio han hagut de suportar acu-

sacions diverses, la més reiterada és

potser la que fa referència a lamanca de

pluralitat o a les relacions especials amb

el Govern de torn.A dia d’avui, els dos

mitjans de comunicació s’enfronten a un

panorama comunicatiumolt diversificat,

a una realitat social força enrevessada, a

una lluita més aferrissada que mai per

l’audiència i a lamaterialització de la llei

aprovada pel Parlament català amb l’ob-

jectiu de garantir la pluralitat dels mit-

jans públics catalans.

Durant vint-i-cinc anysTV3 i Catalunya

Ràdio han passat per diferents mo-

ments, alguns més dolços que d’altres.

Però indubtablement ambdues han

aconseguit la fita de ser líders d’audièn-

cia a Catalunya durant una llarga tem-

porada, s’han convertit en un referent

per a la població i han jugat un paper

clau en el procés de normalització lin-

güística.

“Són les zero hores, zero minuts del dia

20 de juny del 1983. Comencem en

aquest moment una feina volguda i im-

portant: la posada en marxa de Catalu-

nya Ràdio” Amb aquestes paraules

pronunciades per Miquel Calçada,

Mikimoto, naixia l’emissora radiofònica

catalana. La primera notícia que es va

emetre per antena va ser el 26 de juliol

del mateix any.La informació es referia

a la mort del pallasso Charlie Rivel.

Rosa M. Canas va ser l’encarregada de

donar-la.A partir d’aleshores comencen

els butlletins horaris i els informatius.

Poc després es retransmet per primera

vegada un programa esportiu, coinci-

dint amb el Trofeu Joan Gamper.

Les primeres emissions en proves es

podien considerar il·legals, ja que en-

cara no se li havia concedit la llicència

a l’emissora. Les condicions laborals

d’aquella època van ser dures, perquè

no hi havia els mitjans necessaris per

desenvolupar la feina periodística. La

periodista M. Alba Gelabert recorda

la primera sortida que es va fer per co-

brir un esdeveniment fora de Barce-

lona amb motiu de l’últim consell de

guerra que es va celebrar a Lleida

contra presumptes membres d’ETA i

Terra Lliure: “No teníem ni unitat

mòbil. Aleshores el xofer del director,

del JosepM.Moreno, va agafar el cotxe

i em va portar. I allà em va deixar”.

Per la seva part,Adolf Beltran, que tre-

balla a Catalunya Ràdio des dels seus

inicis, encara recorda la “proposició

deshonesta” de Cristina Ferrer, subcap

d’informatius:“treballar sense cobrar”.

Però aquestes mancances quedaven en

un segon terme, ja que la plantilla es-

tava formada per gent molt jove amb

molta il·lusió.

D O S S I E R E S P E C I A L

Un quart desegle amb TV3 iCatalunya Ràdio

Vint-i-cinc anys

d’història de

Catalunya Ràdio i TV3

han aportat als dos

mitjans de

comunicació de la

Corporació Catalana

de Ràdio i Televisió un

bon grapat de

professionalitat i

experiència, però

també la distància

suficient per fer

balanç del que s’ha

aconseguit en tot

aquest temps. Un

quart de segle permet

entendre com s’han

convertit en referents

d’una part de la

ciutadania, però

també ajuden a

explicar la davallada

d’audiències i les

crítiques per la poca

connexió amb la

realitat social actual.

Sònia OrtizFotos: Sergio Ruiz, TV3 i Catalunya Ràdio

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 36

Page 37: Capçalera 142

Els periodistes de Catalunya Ràdio ha-

vien de patir algunes dificultats pròpies

de l’època.A l’inici hi havia encara “un

cert sector de la població que no era pro

demòcrata i que això del català i el cata-

lanisme i que una emissora en llengua

catalana els causava terror”, comenta

Gelabert.

Durant el citat consell de guerra que li

va tocar cobrir va veure com“l’oposició

cap a una emissora catalana era tal que

a mi no em volien deixar entrar. L’ex-

cusa que em van donar és que jo estava

acreditada com a fotògrafa. Però si

anava acreditada en nom de Catalunya

Ràdio, com vols que estigui acreditada

com a fotògrafa?Al final, després de ba-

rallar-me, m’hi van deixar entrar, però si

tires vint-i-cinc anys enrere hi havia

molta gent a qui no els semblava gens

bé”. A l’octubre començava definitiva-

ment la programació regular de Catalu-

nya Ràdio.

CONJUNTURA POLÍTICA

TV3 va emetre per primera vegada el

10 de setembre de 1983, també enmig

d’un clima d’hostilitat: d’una banda, del

Govern central de Madrid i de TVE,

que fins aleshores es trobava en una si-

tuació de monopoli a l’Estat espanyol, i

d’expectació; de l’altra, de la societat de

Catalunya, que esperava amb il·lusió

poder disposar d’una cadena de televi-

sió que parlés la seva llengua i que

donés una visió catalana de la realitat

que els envoltava.

Els inicis de TV3 no havien estat fàcils.

Jordi Pujol va guanyar les eleccions au-

tonòmiques del 1980 i en el seu primer

mandat, el President va decidir que una

de les prioritats de la seva gestió polí-

tica havia de ser posar en marxa una te-

levisió i una ràdio catalanes: “Ho

recordo amb molta il·lusió i emoció

perquè jo considerava que per a la

construcció de Catalunya, com a nació,

cultura, llengua i societat, aquest era un

dels objectius més grans que teníem”.

Fins aleshores aTVE hi havia poca pre-

sència de la llengua catalana. El

primer espai en català es va eme-

tre a les Festes de la Mercè del

1964 i posteriorment es van pro-

gramar obres de teatre mensuals

en llengua catalana. Però no va

ser fins 1967 que TVE de Barcelona va

transmetre un programamensual en ca-

talà: Mare Nostrum, un programa que,

tal i com ha descrit J.M.Baget en el seu

llibre La nostra. Vint anys de TV3

(Proa), “informava d’aspectes més o

menys tòpics i pintorescos de l’actuali-

tat catalana”. El 1977 a TVE s’emetien

37

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Joan Pera va ser l’encarregat de pronunciar les primeres paraules a TV3 en la primera emissió de la cadena.

“Hi havia un sector de lapoblació al qual una emissoraen català els causava terror”(Maria Alba Gelabert)

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 37

Page 38: Capçalera 142

D O S S I E R E S P E C I A L

38

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Al setembre de 1983 començaven les

primeres emissions de TV3 i al gener

de 1984 les emissions regulars.A Sant

Cugat allò va ser com una ga-lleda

d’aigua freda. “Quan TV3 va ser una

realitat va impactar d’una manera

bastant negativa en la gent que tre-

ballàvem a TVE a Catalunya perquè

vam veure que el vell somni de Sant

Cugat l’havia fet una institució nova

com era TV3”, assegurava Enric So-

pena en el llibre de Xavier Giró a

Conflictes de televisió a Catalunya

(1959-1990).

El “vell somni” al qual es referia So-

pena era un canal propi en català que

es fes des de Sant Cugat. Poc després

de les primeres emissions de TV3, el

23 de novembre de 1983, un total de

192 treballadors deTVE a Catalunya

van signar unmanifest on proposaven

autonomia financera i pressupostària,

disposar d’horaris de màxima au-

diència, més presència del circuit ca-

talà en la programació estatal, la

descentralització del circuit català,

etc. L’escrit va ser adreçat a Pere

Felis, director de TVE a Catalunya,

que es va comprometre a presentar-

lo a Prado del Rey.

Però aquelles demandes no van tro-

bar resposta a Madrid. La visió del

que es feia a TVE-Catalunya és molt

diferent de la que tenen els perio-

distes que hi treballaven. “Per aquell

temps, Sant Cugat va tenir un nivell

de capacitat, de producció i d’auto-

nomia molt superior a qualsevol altra

època. Que possiblement això no era

satisfactori per la gent de Sant Cugat?

És perfectament possible. És la visió

de la part contra la del tot.Totes dues

són legítimes”, recorda Calviño.

A Catalunya, però, els periodistes ca-

talans de Sant Cugat es resistien a

deixar aparcades les seves demandes,

tot i la creació de la nova televisió pú-

blica i el seu èxit d’audiència. “Te-

níem la satisfacció pel fet que existís

TV3, però al mateix temps encara rei-

vindicàvem la raó de ser de TVE-Ca-

talunya, perquè a banda de ser el

canal autonòmic crèiem que TVE

tenia unes obligacions adquirides.Ha-

víem de continuar fent una progra-

mació en català que havíem fet

històricament i alguns també vam co-

mençar a dir que TVE-Catalunya

havia d’incrementar el seu pes com a

centre de producció de programes i

informatius per a Espanya”, recorda

Rafael Jorba, que entre 1987 i 1988

fou cap d’informatius de TVE-Cata-

lunya.

Molt pocs professionals que van ini-

ciar el projecte de TV3 provenien de

TVE. La nova televisió pública cata-

lana es va nodrir d’alguns professio-

nals de Sant Cugat, perquè els

plantejaments de la direcció anaven

més aviat cap a la formació de nous

professionals, sobretot en el camp

dels programes informatius. Malgrat

això, l’herència de TVE-Catalunya

també seria present en les emissions

de la nova televisió. “Algunes coses

que es van fer a Sant Cugat van in-

fluenciarTV3, com el format del pro-

grama Comarques, que era una

aposta per la informació de Catalu-

nya i per l’equilibri territorial. Per

això TV3 va decidir incorporar-lo”,

assegura Jorba, que també destaca

que Joaquim Maria Puyal hagués fet

el Vostè pregunta a TVE i després el

Vostè Jutja a TV3.

I EL TREN VA PASSAR

Però si les demandes dels professio-

nals de Sant Cugat no es van veure

complertes quan va començar a eme-

treTV3, en un altra moment clau com

va ser la creació del Canal 33, encara

va ser pitjor. “Nosaltres demanàvem

que s’estabilitzés la graella i que tin-

guéssim un canal propi.Calia aconse-

guir aquella franja amb freqüència

pròpia abans que comencés a operar

el Canal 33. O es feia lla-

vors o perdríem el tren de-

finitivament, perquè un

cop es va crear el Canal 33

ja no tenia sentit demanar

un altre canal en català

perquè a nivell de despesa pública era

difícil de defensar”, recorda Jorba.

El 26 de juliol de 1988 –poc més d’un

any abans que comencés a emetre el

Canal 33– Pilar Miró havia acordat la

creació immediata d’un tercer canal a

Catalunya, recollint la petició que li

havia fet el dirigent socialista Jaume

Sobrequés.

Aquell estiuEl País informava que el

nou canal emetria a l’octubre.Agustí

Farré, llavors director del centre de

programació de Sant Cugat, va arri-

bar a reconèixer que treballaven amb

la data del 17 d’octubre. Però al final

tot va anar molt diferent del que es-

tava previst. Farré va acabar marxant

a dirigir RNE,Miró va dimitir i es va

nomenar Luis Solana com a nou di-

rector de l’ens. I totes aquelles bones

paraules van quedar en una promesa

incomplerta.

Història d’una frustració

La creació del Canal 33va provocar que la demandade Sant Cugat d’un canal propies convertís en una quimera

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 38

Page 39: Capçalera 142

només seixanta-vuit hores mensuals en

català.

També s’havien portat a terme alguns

estudis per tirar endavant un nou canal

en català depenent deTVE,però les ini-

ciatives no s’hi van materialitzar. “Tots

els intents de tirar endavant una pro-

gramació catalana semblaven condem-

nats. Com a mínim, estaven sempre

encotillats, en una o altra mesura, per la

programació de les dues cadenes esta-

tals. Un grup de professionals de TVE

va decidir-se a elaborar un informe de

la realitat de TVE a Catalunya” apunta

Xavier Giró a Conflictes de Televisió a

Catalunya (1959-1990) (Col·lecció

“Vaixells de Paper”) en referència a

l’informe Miramar, que volia “contri-

buir a establir les bases del que hauria

de ser laTV nacional a Catalunya”. S’hi

van presentar altres projectes i ponèn-

cies (com la de “Mitjans Audiovisuals”

al Congrés de Periodistes Catalans del

1978 o “Televisió i Autonomia política”

a la Facultat de Ciències de la Informa-

ció el 1979), però cap va significar l’inici

d’un projecte real de televisió en català.

Llavors el Govern de la Generalitat es

va proposar tirar endavant un tercer

canal en català de titularitat pública,

depenent de la Generalitat. El 3 de

desembre del 1981 el Parlament de Ca-

talunya va aprovar una proposició de

llei de creació del tercer canal que havia

presentat el Govern. Aquell projecte

demanava que s’autoritzés l’establiment

de la infraestructura tècnica necessària.

La gestió directa seria atorgada a la Ge-

neralitat. La Direcció General de Mit-

jans de Comunicació depenia llavors de

la Conselleria de Cultura, dirigida per

Max Cahner.Agustí Farré, director ge-

neral de Comunicació, era el responsa-

ble de coordinar un estudi de viabilitat

del tercer canal de televisió a Catalunya

amb la col·laboració de l’empresa d’en-

ginyeria CAST.

La proposició de llei que

s’havia aprovat finalment no

es va tramitar en el curs de la

legislatura, perquè Leopoldo

Calvo Sotelo va dissoldre les

Corts i va convocar les eleccions gene-

rals el 28 d’octubre de 1982, a causa de

la crisi interna d’UCD arran de la di-

missió d’Adolfo Suárez i l’intent de cop

d’Estat del 23-F.

Tal i com apunta Agustí Farré en el lli-

bre de Giró, la majoria absoluta obtin-

guda pel PSOE en aquelles eleccions

significava que CiU sentís la necessitat

d’accelerar el procés per constituir una

televisió pròpia.“Mentre hi va haver un

39

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Segons Agustí Farré, la majoriaabsoluta del PSOE va fer que CiUsentit encara més la necessitatd’una televisió pròpia

Jordi Iturria, Joan Manuel Serrat, Miquel Marimon i Pere Escobar, durant la Setmana Catalana de 1985.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 39

Page 40: Capçalera 142

govern de la UCD aMadrid, no hi havia

tanta necessitat política d’un canal creat

per la Generalitat i directament gestio-

nat per aquesta. És a partir de l’any

1982 que se’n veu urgència política.Per-

què no només hi ha el PSOE al Govern

central, sinó perquè abans des de la Ge-

neralitat es podia influir bastant més en

la programació deTVE, especialment a

Catalunya, cosa que a partir del 1982 es

fa molt difícil”, assegura.

EL PROJECTE DE QUINTÀ

La proposta de Farré es basava sobre-

tot en el model de TVE. La Generali-

tat va optar per traslladar la

responsabilitat sobre la creació del nou

canal a Presidència, amb Lluís Prena-

feta com a secretari del departament.

Llavors es va crear la Direcció General

de Règim Jurídic de Ràdio i Televisió,

a càrrec de Jaume Casajoana. I, sorpre-

nentment, Jordi Pujol va nomenar di-

rector general del projecte del tercer

canal el periodista Alfons Quintà. Una

elecció que no va deixar indiferent

ningú.Quintà era el cap de la delegació

d’El País a Catalunya i havia publicat

informacions molt crítiques amb la ges-

tió de Pujol en el cas de Banca Cata-

lana.

Vint-i-cinc anys després, Pujol reconeix

que l’elecció de Quintà “per molts mo-

tius era una sorpresa”, però argumenta

que “l’únic positiu que indica és que el

que per ami importava era fer una bona

televisió i de totes les propostes que te-

níem sobre la taula la que creia que era

millor era la d’en Quintà”. Assegura

també que per a ell “no era fàcil aquesta

oferta”, però que va acabar acceptant-

la. El mateix Alfons Quintà –que ha

declinat realitzar declaracions a CAP-

ÇALERA– ha assegurat en més d’una

ocasió que va marxar d’El País per dis-

crepàncies amb la direcció del diari.

Per la seva banda, Lluís Prenafeta, se-

cretari de Presidència, assegura a les

seves memòries L’ombra del poder

(Planeta) que la idea d’incloure Quintà

en el projecte va ser de Pujol: “Em va

sorprendre la trucada i l’encàrrec pos-

terior del president. Jo no coneixia pas

Alfons Quintà. (…) Mai no vaig pre-

guntar al President perquè va confiar,

per enllestir un projecte tan important,

en una persona que havia estat tan de-

cisiva en tota la sortida a la llum de les

dades crucials en l’afer de Banca Cata-

lana”. I afegeix:“Però ell (Pujol) un dia

em va dir, sense que jo li preguntés res:

“De tots els projectes i de totes les ini-

ciatives que hem fet, i prescindint de les

persones, aquest és el més seriós, el més

transcendent”. Suposo que va saber

vèncer els recels que li despertava, ine-

luctablement, el personatge”.

Polèmiques a part, el fet és que Quintà

va ser l’encarregat de dirigir el projecte

de Televisió de Catalunya des del mes

d’agost de 1982. El setembre del mateix

any el consell executiu de la Generalitat

va aprovar el projecte de llei de creació

de l’ens públic Corporació Catalana de

Ràdio i televisió (CCRTV), tot i que el

Parlament no va aprovar l’esmentada

llei fins al maig del 1983.

D’esquenes a Pujol,Quintà –tal i com ha

reconegut en alguna ocasió– va comuni-

car personalment a RaimonObiols,He-

ribert Barrera i Antoni Gutiérrez Díaz

el ‘Guti’ que havia acceptat el càrrec.La

reunió amb Obiols va tenir lloc a casa

del polític socialista mentre que a Bar-

rera va visitar-lo al seu despatx del Par-

lament –llavors n’era el president– i al

‘Guti’ li va explicar en un dinar al res-

taurant Aitor de la Barceloneta, àpat al

que també va assistir Manuel Vázquez

Montalbán.

Quintà va presentar el seu projecte a

l’Ateneu Barcelonès el desembre del

1982. En aquella conferència va insistir

en el fet que“a Catalunya no pot haver-

hi reconstrucció nacional, recuperació

plena i total de la nostra identitat cul-

tural i lingüística sense una televisió

institucional, d’alt grau de pro-

fessionalització, d’altura de

mires quant a plantejament i de

forta audiència”.

El Govern català coincidia ple-

nament amb aquesta idea, ja

que el nou canal significava una eina

importantíssima que havia de vehicular

la llengua i la cultura catalanes, tot i que

en un primer moment es va pensar que

a la nova televisió també s’hi podien in-

cloure espais en llengua castellana. El

mateix Jordi Pujol reconeix a CAPÇA-

LERA que “en algun moment havia dit

que si introduíssim alguna cosa en cas-

tellà no passaria res. No repugnava la

meva idea que havia de ser un gran ins-

trument de defensa de la llengua, de la

cultura i la consciència de país del fet

que hi hagués alguna cosa en castellà

dirigit sobretot a algun sector de

la població de Catalunya que ales-

hores li costava entendre el ca-

talà”.

Pujol, per exemple, va proposar

una sèrie de programes sobre la

història de Catalunya en llengua castel-

lana. Quintà ha afirmat en més d’una

ocasió que discrepava frontalment en

aquest punt i la seva conferència a

l’Ateneu, on va marcar les línies mes-

tres del que havia de ser TV3, va ser la

D O S S I E R E S P E C I A L

40

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

El nomenament de Quintà esva associar a les informacionsd’El País sobre Banca Catalana,tot i que ell i Pujol ho neguen

D’esquenes a Pujol, Quintà vacomunicar que havia acceptatel càrrec a Raimon Obiols,Heribert Barrera i al ‘Guti’

La diferència de tecnologies en aquests

vint-i-cinc anys és aclaparadora.

A les fotos, les sales de control

de 1983 i 2008.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 40

Page 41: Capçalera 142

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 41

Page 42: Capçalera 142

D O S S I E R E S P E C I A L

42

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Lluís Prenafeta a les memòries

−L’ombra del poder (Planeta)− co-

menta els problemes que van sorgir

amb alguns dels professionals que es

van fitxar als inicis deTV3. Prenafeta

assegura que Alfons Quintà era, en

contacte amb ell mateix, l’encarregat

de contractar els professionals, però

que aquests “no s’hi quedaven gaire

temps”. “Allò era una mànega plena

de forats –explica el que va ser durant

anys la mà dreta de Pujol. En sortien

a pressió. Rosa Maria Calaf, per

exemple, se’n va anar. I Enric Ba-

ñeres, René Grandó i Manuel de Sea-

bra. Gairebé tants com n’hi entraven

en sortien”.

La partença d’aquells professionals

destaca sobretot pels càrrecs que ocu-

paven: cap d’Informatius (René

Grandó), cap de Programació (Rosa

Maria Calaf), cap d’Esports (Enric

Bañeres) i cap de Cultura (Manuel de

Seabra). Durant anys s’ha apuntat

que la forta personalitat de Quintà va

provocar problemes amb alguns com-

ponents de la redacció i que aquell

seria l’origen de les dimissions.

Quintà ho nega. “No és cert que di-

mitissin per mi”, diu. Però aquells pe-

riodistes recorden les raons que els

van moure a marxar. I aquestes, en

bona part, permeten entendre les

condicions amb què es treballava en

aquells anys.

“Vaig abandonar el projecte, amb la

renúncia a uns emoluments substan-

ciosos, perquè sempre vaig tenir la

sensació que jo allí ni feia ni pintava

res”, recorda Enric Bañeres. “Tan

aviat com vaig incorporar-me al pro-

jecte –prossegueix– em van enviar a

París, on vaig viure dues setmanes a

cos de rei a l’hotel Louvre Concorde,

mentre assistia a un curs del Centre

de Formation et Perfectionnement

des Journalistes (CFPJ), i desprès

vaig estar uns dies a Vitòria, veient

com es treballava al futur Euskal Te-

levista. També vaig seguir durant uns

dies, a Madrid, la gestació i realització

d’un programa de culte a TVE, In-

forme Semanal. Vaig rebre, per tant,

un bon reciclatge per al periodisme

televisiu, però, un cop a Barcelona,

em semblava que tot allò no em ser-

via de res, que no s’aprofitava, que no

m’integrava en un equip... per la sen-

zilla raó que aquest equip era inexis-

tent. No m’agrada parlar en nom

d’altra gent, però penso que el portu-

guès Manuel de Seabra, el francès

René Grando i Rosa Maria Calaf, es-

taven tan desconcertats com jo. La

meva desagradable sensació d’inutili-

tat contrastava amb com anava

d’atrafegat. Alfons Quintà, el meu

cap, inaccessible, qui donava fins i tot

la imatge d’estar angoixat per les ten-

sions polítiques derivades de la di-

mensió i novetat del projecte. També

em semblava no estar fotent brot en

comparació amb l’activitat enorme

que semblava desplegar l’enginyer

Jaume Ferrús, sempre reunit amb

col·legues seus francesos i gent de

l’INA (Institut National de l’Audio-

visuel), que van ser els qui veritable-

ment van assumir el projecte de crear

els estudis a Sant Joan Despí. Jo em

sentia molt frustrat i desorientat

enmig de tot allò, i cada dia que pas-

sava tenia més ganes de tornar a la

premsa escrita, cosa que vaig fer un

cop deslligat de tot compromís amb

el que era l’embrió de TV3”.

La versió de Seabra –a qui

Quintà coneixia des de feia

temps– també apunta en aquest

sentit. “Jo havia treballat a la

ràdio de la BBC però no tenia

experiència en televisió”. Igual que

Bañeres van enviar-lo a França.“Vaig

anar a l’INA, a París, a preparar-me

per a tot allò. Ells van ser els gran as-

sessors del projecte”, recorda. Però al

tornar les coses no eren com s’espe-

rava. “No sabíem ben bé com orga-

nitzar la televisió. Hi havia molts

problemes i allò era una olla de grills,

però al final aquell projecte va tirar

endavant”, admet Seabra, que reco-

neix que la relació laboral amb el di-

rector de TV3 és el que explica la

seva decisió d’abandonar aquell pro-

jecte. “Vaig marxar perquè amb

Quintà hi havia una incompati-

bilitat de caràcters”, diu. Des-

prés d’aquella experiència d’un

any de durada Seabra va anar a

treballar a Catalunya Ràdio.

Per la seva part,RosaMaria Calaf, va

deixar la tele just abans de la primera

emissió oficial de TV3. “Me’n vaig

anar perquè el repte era la rara opor-

tunitat de valer-me de la meva expe-

riència i dels meus somnis per

‘muntar una televisió’. Però un cop va

estar funcionant:missió acomplida.A

mi m’agrada fer la televisió, no manar

perquè la facin els altres. Els des-

patxos ni m’atreien llavors ni

m’atrauen ara”, recorda la periodista.

Els que van marxar

“Sempre vaig tenirla sensació que jo allíni feia ni hi pintava res”(Enric Bañeres)

“Vaig marxar perquè ambQuintà hi havia unaincompatibilitat de caràc-ters” (Manuel de Seabra)

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 42

Page 43: Capçalera 142

manera de deixar clar la seva postura

en aquest aspecte. Finalment, tal i com

ha reconegut en alguna ocasió l’exdi-

rector de Tv3, Quintà va convèncer a

Pujol perquè la nova televisió fos ínte-

grament en català.

UNA CARRERA D’OBSTACLES

De la conferència pronunciada per

Quintà se n’extreuen diversos temes

que van ser conflictius en aquells mo-

ments: la creació de la llei de tercers ca-

nals, les males relacions amb TVE, la

possibilitat que la nova televisió cata-

lana entrés a la Unió Europea de

Radiodifusió (UER), i la idea d’una

televisió de qualitat i de prou enverga-

dura com per fugir d’una cadena fol-

klòrica.

Un dels punts claus d’aquella confe-

rència és el que es referia al marc legal

del tercer canal. Quintà sempre ha cri-

ticat la transitòria vuitena de l’Estatut

de 1979, que considera una aberració. I

així li havia fet saber a Pujol. Aquell

punt de l’estatut era, segon ell, un gran

error perquè implicava una autolimita-

ció innecesària.

La transitòria vuitena deixa ben clar

que “pel que es refereix a televisió,

l’aplicació de l’apartat 3 de l’article 16

d’aquest Estatut suposa que l'Estat

atorgarà en règim de concessió a la Ge-

neralitat la utilització d’un tercer canal,

de titularitat estatal, que cal crear espe-

cíficament per a la seva emissió en el

territori de Catalunya, en els termes

que prevegi l'esmentada concessió. Fins

a la posada en funcionament efectiu

d’aquest nou canal de televisió, Radio-

televisión Española (RTE) articularà

a través de la seva organització a Cata-

lunya un règim transitori de programa-

ció específica per al territori de

Catalunya, que Televisió Espanyola

emetrà per la segona cadena (UHF).

El cost de la programació específica de

Televisió a la qual es refereix el parà-

graf anterior s’entendrà com a base per

a la determinació de la subvenció que

podria ésser concedida a la Generalitat,

durant els dos primers anys de funcio-

nament del nou canal al qual es refereix

aquesta Disposició transitòria”.

Quintà ha assegurat en nombroses oca-

sions que aquella disposició era una in-

genuïtat doncs partia de la base que

Madrid pagaria la televisió autonòmica,

quan en realitat el que feia era donar-

los la base legal per decidir quan volien

fer-la.

Malgrat aquesta disposició transitòria i

la inexistència d’una llei reguladora

dels tercers canals, la CCRTV avançava

la feina.El consell executiu va elaborar

el primer pressupost que hauria d’anar

destinat a instal·lar el tercer canal i el

Parlament català va aprovar el desem-

bre del 1982 un crèdit extraordinari

per a la primera fase d’execució. La

CCRTV podria, així, crear les empreses

filials TV3 i Catalunya Ràdio.

Casajoana va ser substituït per Pere

Cuxart, el juliol de 1983, que va passar

a ser director general de la CCRTV.

Quintà continuava sent director del

projecte del tercer canal.Al marge dels

aspectes legals, la Generalitat i els res-

ponsables del nou canal que s’estava

gestant havien de superar més obsta-

cles. En un primer moment,TVE es va

encarregar de posar-li pals a la rodes.

Aleshores JoséMaria Calviño era el di-

rector general de RTVE i home de

confiança del vicepresident del Govern

espanyol,Alfonso Guerra.

TELEVISIÓ “ANTROPOLÒGICA”

La primera reacció del director de l’ens

públic estatal va ser la de recomanar

“amicalment als impulsors del projecte

d’una televisió catalana que fessin una

televisió ‘antropològica’ i deixessin de

banda els temes d’abast estatal o inter-

nacional en els qualsTVE tenia una ex-

periència molt superior”, apunta Josep

M. Baget en el seu llibre.Aquestes de-

claracions foren posteriors a una reu-

nió mantinguda amb el president Pujol,

que va veure com a inadmissible la pro-

posició de Calviño. “No m’esperava

aquesta actitud –recorda Pujol–. Feia la

sensació que deia allò de la televi-

sió ‘antropològica’ com la cosa

més normal del món”. I assegura

que aquesta era també la postura

d’Alfonso Guerra, vicepresident

del Govern, qui “volia fer una

mena d’ens per a totes les televisions

locals, el “cafè per a tots”. No volien

(referint-se al Govern central i RTVE)

una televisió seriosa, una televisió de

qualitat, volien una televisió “antropo-

lògica”. I, en canvi, per a nosaltres la te-

levisió era vital per a la política social”,

afirma l’expresident.

Les declaracions de Calviño van pro-

vocar la reacció de grup d’intel·lectuals,

polítics, artistes i professionals diversos

que van fer un escrit on es criticava que

“el senyor Calviño es va manifes-tar a

43

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Pujol havia proposatuna televisió amb espaisen castellà, però Quintàel va convèncer de no fer-ho

Miquel Calçada, Mikimoto, va ser el primer

que va parlar per Catalunya Ràdio.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 43

Page 44: Capçalera 142

favor que Catalunya, en el millor dels

casos −i dins de força anys−, arribi a

tenir una televisió complementària i

“antropològica”. És a dir, una televisió

que en lloc de ser útil per normalitzar

la nostra pròpia personalitat, sigui un

element de submissió i de folkloritza-

ció de la nostra nacionalitat”.

El Govern de CiU va voler reafirmar

que la seva intenció era fer una televi-

sió nacional catalana de qualitat i amb

continguts més amplis. Per exemple, la

idea era comprar els drets de sèries es-

trangeres i traduir-les al català o re-

transmetre partits de futbol de primera

divisió. Es tractava de fer una televisió

generalista però en llengua catalana.

Per a Albert Closas, actualment subdi-

rector d’Informatius no diaris, aquesta

iniciativa empresarial va ser molt visio-

nària. “Un dels encerts va ser no plan-

tejar-se en un primer moment ser una

televisió regionalista, folklòrica i de

sardanes, com algú hagués pogut pen-

sar. La intenció era que fossin pro-

ductes de gran abast d’audiència. TVE

i el Govern d’Espanya van reaccionar

amb més preocupació de la que es po-

dien pensar quan calculaven que es

faria una televisió folklòrica”, assegura.

Calviño, però, creu que les seves pa-

raules es van malinterpretar i que es va

voler associar antropologia amb fol-

klore. Des del seu bufet d’advocats a

Madrid, recorda que “la raó de ser era

la recuperació dels factors antropolò-

gics, culturals; la tradició i no pas allò

folklòric, que era allò fàcil, sinó la recu-

peració dels elements històrics de Cata-

lunya, aquells que donen les senyes

d’identitat històriques i permanents

d’aquests pobles que, sense tenir estat,

sí que tenen una senya d’identitat na-

cional. El reduccionisme, la interpreta-

ció fàcil que es va fer fou associar

“antropològic” amb “folklòric”. A mi

quem’expliquin en què s’identifica i què

té a veure el món de Dallas amb la tra-

dició i les senyes d’identitat catalanes!”.

UNA XARXA PRÒPIA

Calviño tampoc no es va enten-

dre amb Alfons Quintà. El pri-

mer contacte que van tenir va

ser previ al nomenament del

càrrec de tots dos gràcies a les gestions

de Salvador Clotes, membre de l’exe-

cutiva del PSOE, a qui Quintà havia

demanat que el posés en contacte amb

el nou responsable de TVE. “Les pri-

meres converses ambQuintà tingueren

lloc abans que ell, en Pujol, i jo ocu-

péssim el càrrec, els tres estàvem en

D O S S I E R E S P E C I A L

44

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

“A mi que m’expliquin queté a veure el món de Dallasamb les senyes d’identitatcatalanes!” (José María Calviño)

Foto de família dels professionals de Catalunya Ràdio el 1984.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 44

Page 45: Capçalera 142

funcions”, recorda Calviño.En aquesta

primera reunió –que va tenir lloc en

un restaurant a prop de Ferraz– Quintà

va deixar clar dos punts clau: el tema

de la xarxa que s’hi utilitzaria i el su-

port de TVE perquè la nova emissora

catalana pogués entrar a la UER.

Calviño reconeix que va mantenir amb

Quintà “unes topades perquè teníem

dues visions molt diferents del model a

desenvolupar”, però que la seva idea,

tal i com li va traslladar després a Pujol

era “fomentar, de mutu acord, un

model d’audiovisual públic, començant

per Catalunya, que s’assemblés al

model federal alemany”. I afegeix: “la

meva proposta era que creéssim un co-

mitè tècnic i, després de l’estudi oportú,

les infraestructures preexistents que

són públiques i construíssim un sistema

d’infraestructura compartida i poliva-

lent que lògicament no impliqués ni

permetés la interferència ni la intro-

missió de ningú en el contingut.A Pujol

això no li va semblar malament al co-

mençament, però després el varen dis-

suadir i es va gastar un dineral per fer

TV3!!!”.

La intenció, segons l’exdirector de

TVE, era aprofitar les instal·lacions ja

existents a Sant Cugat. Però finalment

no va ser així.“No va ser possible. Pujol

hi va pensar al principi, però immedia-

tament van mostrar el desig de repetir

Sant Cugat a Sant Joan Despí. Entenc

perfectament fins i tot la desconfiança

que, a l’inici, podia tenir Pujol de com-

partir una infraestructura pública

preexistent, quan encara estàvem en els

prolegòmens d’un model de desenvo-

lupament polític. Possiblement van

pecar una mica de localisme. Els va

donar certa por el model federal ale-

many que jo plantejava”, assegura Cal-

viño. Hi ha, però, un fet que permet

entendre que Pujol no acceptés la pro-

posta de Calviño. I és que l’empresa

d’enginyeria CAST havia elaborat un

estudi –l’encàrrec del Govern era ante-

rior a la designació de Quintà–

sobre les noves instal·lacions de la

nova televisió autonòmica. Aquest

estudi proposava que TV3 es

construís a la GranVia, molt a prop

dels límits amb l’Hospitalet de Llo-

bregat, però finalment Quintà, tal i com

ha reconegut en alguna ocasió, va optar

per la ubicació de Sant Joan Despí ja

que la proposta de la Gran Via tenia

una sèrie de complicacions degut a in-

certeses jurídiques i pressupostàries

amb els propietaris del terreny que el

director de TV3 volia evitar.

45

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Inicialment estava previstconstruir les instal·lacionsde TV3 a la Gran Via, a propde l’Hospitalet de Llobregat

Foto de família dels diferents professionals que treballaven a TV3 l’any 1984.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 45

Page 46: Capçalera 142

Quintà era partidari de multiplexar la

senyal, és a dir, d’enviar-la pels mateixos

emissors de TVE, tal i com feien amb

Ràdio Nacional. Finalment, durant una

reunió al seu despatx amb Antonio

López –director de TVE amb Calviño–

Quintà va entendre que no els hi deixa-

rien utilitzar la seva xarxa.La seva reac-

ció va ser proposar muntar una xarxa

paral·lela. Quintà va anar al País Basc

on havien muntat la seva pròpia xarxa.

Allà es va reunir amb Ramón Labayen

i Josu Zubiaur, conseller i viceconseller

de Cultura del govern basc, respectiva-

ment, per veure com s’ho havien fet.

LADIFÍCIL ENTRADAA LAUER

Així doncs, davant l’actitud de TVE,

es va respondre amb fets consumats.

Es van construir emissors i enllaços

paral·lels als ja situats per TVE amb

l’objectiu de disposar d’una xarxa prò-

pia.

Més endavant, Enric Canals, que es

convertiria en director de TV3 l’any

1984, justificaria la creació d’una xarxa

pròpia argumentant que el projecte

plantejat perTVE va ser “inviable ade-

quar-lo a les necessitats d’emissió d’un

altre canal i, a més a més, vam poder

comprovar, gràcies als nostres estudis,

que l’adequació del projecte i el seu

manteniment era molt més costós que

crear nosaltres mateixos una xarxa”.

Per la seva part, Prenafeta qualifica

d’encert la decisió de Quintà de crear

aquesta xarxa independent deTVE, tot

i que va provocar la reacció del PSOE:

“El govern de Felipe González consi-

derava TV3 com un autèntic atac. I de-

vien de pensar-se que, com que havíem

de passar pels seus enllaços, ja ens els

cedirien l’any 2000.Era aquí on confia-

ven aturar-nos”.

TVE tampoc no va accedir a l’altra pe-

tició de Quintà, l’accés a la UER, que

havia de permetre accedir a notícies in-

ternacionals. Per a Quintà, tal i com ja

afirmava en el seu projecte de tercer

canal, “l’accés o no al material d’Euro-

visió és el que distingeix una televisió

localista, poca cosa, folklòrica (...) d’una

televisió global, nacional, element de

culturització en massa”.

DALLAS I EL FUTBOL

Malgrat les dificultats inicials i a la si-

tuació d’ “il·legalitat”,TV3 va iniciar les

seves emissions el 10 de setembre de

1983, la vigília de la Diada. El 29

d’agost s’havia posat en funcionament

el centre emissor del Tibidabo i el 8 de

setembre el reemissor de Montserrat,

que donava cobertura a gran part de les

comarques de l’interior. L’emissió des

del Tibidabo havia tingut lloc gràcies a

un acord amb la SER per poder penjar,

juntament amb les seves, les antenes

necessàries per a emetre.TVE es va as-

sabentar de l’acord –que els signants

van celebrar amb un dinar a la Casa

dels Canonges– per la premsa.

El primer programa el va realitzar Lluís

M.Güell i el va presentar Àngels Moll i

Joan Pera.El plató es vamuntar a la dis-

coteca Up&Down de Barcelona, que es

trobava al costat de la primera seu pro-

visional de TV3, un local d’oficines al

carrer Numància de Barcelona, a l’al-

çada de la Diagonal. Els principals

atractius de la primera emissió va ser un

capítol de la sèrie Dallas, que fins ales-

hores s’havia emès per a TVE (Calviño

va trencar els contractes amb les distri-

buïdores nord-americanes perquè re-

presentava un cost econòmic massa alt

per a la cadena i perquè, segons ell, te-

nien un caràcter colonitzador) i la re-

transmissió del partit de la lliga de

futbol Barça-Osasuna, a càrrec del lo-

cutor Josep-Maria Casanovas i de

Carles Rexach com a comentarista tèc-

nic. Tant Dallas com el futbol es van

convertir en tot un exemple del model

de televisió que es volia posar enmarxa.

L’impacte d’aquella primera emissió de

TV3 va ser brutal. L’endemà El

Correo Catalán veia en el naixe-

ment de TV3 l’avantatge que

“l’espectador gaudirà avui d’una

competència real, efectiva, gene-

rada des d’una altra televisió”,

mentre que El Alcázar qualificava

l’emissió de “separatismo televisivo”.

El director general de la CCRTV, Pere

Cuxart, va anunciar l’endemà que l’au-

diència havia estat d’un milió i mig

d’espectadors, d’un total de quatre mi-

lions que hi podien tenir accés en un

primer moment. TV3 va crear, si més

no, expectació entre la societat cata-

lana. I posteriorment se’n van fer d’al-

tres emissions en proves, fins que es va

anunciar que al gener del 1984 comen-

çarien les emissions regulars.

El Govern socialista va manifestar el

seu desacord als convergents, tot argu-

mentant que no era convenient iniciar

les emissions abans que s’hagués apro-

vat la llei. El País publicava, pocs

dies després de la primera emissió,

una crònica a on recollia que “Fe-

lipe González, demanarà modera-

ció al president de la Generalitat,

Jordi Pujol, en el tema del tercer

canal de televisió. (…) El President ad-

vertirà Pujol de la inconveniència de

posar en marxa la televisió autonòmica

abans que les Corts aprovin la llei que

reguli la concessió (…) i de fer d’aquest

tema bandera de conflicte polític entre

ambdues administracions, per la via dels

fets consumats, i la posada en marxa

d’un canal de televisió independent en

la pràctica”.

D O S S I E R E S P E C I A L

46

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

A Madrid van negarl’accés als enllaçosi a les freqüències, aixíque se’n van fer de nous

Des d’El Alcazar esva definir la primeraemissió de TV3 com a“separatismo televisivo”

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 46

Page 47: Capçalera 142

Malgrat les pressions, a l’octubre de

1983 es va constituir l’empresaTelevisió

de Catalunya. La xarxa d’enllaços prò-

pia es va anar fent cada vegada més

gran amb la intenció d’arribar al conjunt

del territori català i es va signar un

contracte amb el F.C.Barcelona per ob-

tenir els drets de retransmissió de futbol

i bàsquet de l’equip i trencar, així, amb

el monopoli queTVE gaudia enmatèria

de retransmissions esportives.

L’esperada i discutida llei dels tercers

canals es va aprovar finalment al mes

de desembre. El text disposava que la

titularitat de la xarxa seria estatal i que

RTVE tindria prioritat pel que fa a la

contractació de programes en directe,

principalment a les retransmissions

esportives. Minoria Catalana, amb Mi-

quel Roca com a portaveu, va negociar

amb el vicepresident Guerra el com-

promís real de legalització de TV3 a

canvi de votar a favor de l’esmentada

llei.Aquesta va ser votada i aprovada i

al poc temps el president Pujol rebia

una carta de Guerra comprometent-se

a la legalització de la cadena catalana,

que no es va fer efectiva, però, fins a

l’any següent.

EMISSIONSABANSDELSCOMICIS

El 16 de gener de 1984 comencen les

emissions regulars de TV3. Es va co-

mençar emetent catorze hores setma-

nals, però ja des de llavors es va posar

en marxa el Telenotícies. Catalunya

Ràdio anava més ràpid, i aquest mateix

any assolia ja una cobertura del 80%

del territori i del 90% de la població.A

més, el 2 d’abril comença a emetre una

nova emissora pública, RAC 105.

Tornant a TV3, amb l’inici de les emis-

sions regulars, Quintà ha reconegut en

alguna ocasió que assolia l’encàrrec de

posar en marxa la televisió catalana

abans de les eleccions autonòmiques de

l’abril del 1984. El que fou el

primer director deTV3 ha criti-

cat la urgència amb què es van

fer les coses, que això va resul-

tar un inconvenient, que hauria

necessitat com a mínim sis

mesos més i que si no va ser així és per-

què a Pujol no li convenia que la televi-

sió comencés a emetre massa lluny de

les eleccions.

Pujol, en canvi, assegura que ell l’únic

que pretenia és que es fes al més aviat

possible:“El més a prop possible de les

eleccions, no. Jo el que volia és que sor-

tís abans de les eleccions, no pel tema

47

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

“Si haguéssim perdut el 1984,TV3 s’hauria fet enla línia de Calviño i Guerra”(Jordi Pujol)

Susanna Griso, Gemma Nierga i Fina Brunet a Tres senyores i un senyor, programa que TV3 va presentar l’any 1993.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 47

Page 48: Capçalera 142

electoral. Però és que el PSOE tenia

majoria absoluta i una política anti-Ca-

talunya, anti-Generalitat molt forta. Si

hi haguessin hagut eleccions i hagués-

sim perdut nosaltres, evidentment TV3

no s’hauria fet de la manera que es va

fer, s’hauria fet en la línia de Calviño i

Guerra. El que jo volia és que sortís

molt abans de les eleccions, si hagués

pogut ser el 1982, doncs el 1982”.

Tot just engegarTV3,Pere Cuxart deixa

el seu càrrec a la CCRTV i és substituït

per Josep Caminal, un històric de CDC.

Cuxart va difondre en un comunicat

que considerava conclosa la seva etapa

i que la seva decisió no tenia res a veure

amb els rumors insistents de discrepàn-

cies amb Quintà. Però el cert és que la

sensació llavors era que el “director ge-

neral del projecte de TV3 havia tingut

més poder que el director general de la

CCRTV”, tal i com apunta Giró en el

seu llibre.

Pocs dies després de la victòria aclapa-

radora de CiU a les autonòmiques Ca-

minal presenta també la dimissió. Ell

volia fer una reestructuració en l’orga-

nigrama de TV3, i això incloïa el cessa-

ment de Quintà com a director general,

però no hi va tenir suport. En les me-

mòries Prenafeta reconeix que va ser ell

“qui va fer dimitir, un a un, Casajoana,

Cuxart i Caminal. El dilema era llam-

pant. O se n’anava ell o se n’anava

Quintà. I, és clar, com podia marxar el

director si la televisió encara no era una

realitat?”.

L’OMBRA DE PRENAFETA

Però darrere de Quintà hi ha qui va

veure la mà de Prenafeta. “El ferri

control deTV3 i la seva instrumentalit-

zació política tenien en Lluís Prenafeta

un comissari d’excepció. El veritable

control no s’exerceix des del Consell

d’Administració de l’ens. (…) El veri-

table control de TV3 estava situat a la

plaça de Sant Jaume”, apunta Josep M.

Novoa a Jaque al virrey (Akal).

Prenafeta, per la seva banda, afirma a

les memòries que “ningú no podrà dir

mai, ni de TV3 ni de Catalunya Ràdio,

que els hagi pressionat, ni que els hagi

fet la més mínima indicació política. Ni

tan sols la més mínima trucada”. En

canvi, Quintà ha criticat en més d’una

ocasió les constants pressions que rebia

de Prenafeta, qui, segons ell, el trucava

constantment. Pujol defensa al que era

el seu home de confiança. “Si tu tens

confiança en algú li preguntes quanta

estona sortirà un o un altre a TV3. Si

algú podia trucar a TV3, no era en

Prenafeta? També trucava el cap de la

Corporació, el Caminal”, recorda l’ex-

president.

Després de la dimissió de Caminal, la

premsa apuntava la possibilitat que

Quintà fos nomenat director de la Cor-

poració. El mateix Prenafeta així ho

confirma a les memòries: “Quintà em

va dir que volia ser director general de

la Corporació”, fet que Quintà sempre

ha negat. Segons Prenafeta, Pujol li va

demanar consell i ell li va “comentar

que Alfons Quintà ens faria patir”, i

que finalment Pujol va optar per posar

al càrrec Joan Granados, un dels funda-

dors del CDC i exsecretari general del

Barça.Una de les primeres decisions va

ser prescindir de Quintà. En canvi,

aquest ha assegurat en nombroses oca-

sions que no va ser destituït, sinó que va

“dimitir, dimitir i dimitir” i que des

d’abans de les eleccions, ja havia dit al

president Pujol que volia anar-se’n.

Finalment Quintà va deixar la direcció

de la televisió i en nombroses ocasions

ha escrit que està molt penedit i sent

vergonya del seu pas per TV3, fins al

punt que fins i tot ha borrat aquella ex-

periència laboral del seu currículum.

Enric Canals, que fins llavors havia estat

director de programes no informatius,

es va convertir en el nou director gene-

ral deTV3 i va tancar, així, una primera

etapa convulsa.Granados va ostentar el

seu càrrec fins al 1995.

D O S S I E R E S P E C I A L

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 48

Page 49: Capçalera 142

INEXPERTSAMB EMPENTA

Convulsions polítiques a part, les condi-

cions laborals de l’inici no van ser gaire

bones, però la il·lusió d’engegar un pro-

jecte d’aquella magnitud va fer que

ningú no s’ho plantegés com un pro-

blema. Esther Fernández, redactora al

Correo Catalán, va començar a treballar

a TV3 el febrer de 1984, tot just quan

acabaven de començar les emissions re-

gulars, com a relleu de l’editor de l’in-

formatiu que portava diversos dies tre-

ballant sense descans. Reconeix que les

condicions en què van començar a tre-

ballar eren“impensables”.“Les instal·la-

cions del Numància eren un lloc petit,

d’oficines, on s’havia habilitat un plató,

primer sense plató, perquè hi havia una

unitat mòbil i recordo que com que vaig

entrar per fer caps de setmana no tenia

taula”. Però reconeix que llavors l’únic

que importava era fer la feina diària:“no

parlàvem d’estructurar-nos d’una ma-

nera més racional. No hi havia res més

important que el telenotícies d’avui i de

demà. Va ser irrepetible. No podem

comparar-ho amb cap altra cosa”.

Per la seva part, Joan Salvat, director

del programa 30 minuts, també va co-

mençar aviat a TV3. Els seus records

són de “moltes nits sense dormir”. Però

ho atribueix també a la manca de pro-

fessionalitat i d’experiència televisiva de

la majoria de la gent que hi treba-llava.

Recorda que li havien encarregat un

projecte sobre la figura de Francesc

Macià:“Vaig escriure un guió que quan

el van veure els realitzadors se’n van fer

un fart de riure perquè era com si fos un

text escrit que no havia pensat amb les

imatges.Va ser un guió que no va servir

de res, tan sols per documentar-me.

Això demostra que tots anaven una

mica despistats.Hi havia molta voluntat

però no sabíem massa bé el que fa-

ríem”. També recorda la primera crò-

nica que va enviar des d’El Salvador

per alTelenotícies:“Vaig estar tota la nit

per fer un minut i mig”.

L’OBSTRUCCIONISME DE TVE

L’altre inconvenient amb què es van

trobar els primers periodistes de TV3

estaven relacionats amb la manca de

col·laboració deTVE i la impossibilitat

d’utilitzar els seus enllaços. “Molt al

principi, la delegació de París ens

posava imatges en una cinta de tot el

que havia passat internacionalment de

rellevant i llavors ens les enviaven a

l’estació de televisió més pròxima a la

frontera amb Espanya i des d’allà les

havíem de portar en cotxe fins a Barce-

lona”, rememora l’Esther Fernández.

Això significava haver d’“utilitzar un

llenguatge una mica especial, potser un

pèl més intemporal però sense deixar

de donar la notícia”. En els moments

inicials,TV3 va signar acords ambTele-

fónica i amb la societat francesa TDF

per tenir un millor abast a les notícies

internacionals.

Però lluny de viure-ho com un pro-

blema Fernández ho recorda com un

revulsiu: “Hi havia com un autèntic

triomf quan aconseguíem vèncer

aquest entorn difícil.Ho vam viure com

una heroïcitat, com si haguéssim gua-

nyat no sé quin premi.Quan vam cobrir

un viatge dels reis a Rússia érem al car-

rer Numància, era l’any 1984. Vàrem

anar a cobrir-ho amb els equips, vam fer

un desplegament, llogant satèl·lits per

enviar les cròniques. Estàvem animats

per aquest esperit i com que érem

petits havíem de donar dos cops si

podia ser, en lloc d’un, doncs vàrem

aconseguir enviar alguna crònica relle-

vant abans queTVE, i va sortir el rei sa-

ludant el mandatari rus d’aquell

moment abans que TVE. Es va viure

com si haguéssim aconseguit una fita

històrica, perquè ho havíem fet millor

informativament que TVE, que ho

tenia tot a favor.Aquest era el clima en

què treballàvem en el primer mo-

ment”.

Un exemple més dels obstacles

que TVE va posar inicialment a

TV3 es va produir el març 1984.

Com ja hem apuntat,TV3 tenia els

drets del Barça en exclusiva i havia de

retransmetre el partit que l’equip jugava

amb el Manchester United. TVE li va

negar l’ús de la xarxa a la televisió auto-

nòmica al·legant la seva situació d’“il·le-

galitat”. La Corporació va fer públic el

seu malestar i després de la polèmica

que va esclatar de nou,Alfonso Guerra

es va comprometre a “declarar pública-

ment que la legalització de TV3 era im-

minent”. Al setembre del mateix any,

però, TV3 no va poder retransmetre el

partit Metz-Barça, perquè el gabinet de

presidència del Govern espanyol va en-

viar una carta aTDF −amb la qual

TV3 havia acordat la cessió de la

xarxa− per prohibir aquesta re-

transmissió, fent al·lusió de nou al

caràcter“il·legal”deTV3.Tot i així,

el partit es va emetre en diferit.

Xavier Giró recorda en el seu llibre que

molta gent “havia seguit el partit per la

ràdio,però diuen quemolts no la van es-

coltar i no van voler saber el resultat fins

que no van veure les imatges de TV3”.

Un any després de ser aprovada la llei

de tercers canals TV3 va ser legalit-

zada. Es va publicar al BOE un Reial

Decret al desembre del 1984 que lega-

litzavaTV3 i que establia la constitució

d’una comissió mixta composada per

quatre membres de RTVE i quatre de

la CCRTV. que en sis mesos havia de

solucionar els problemes dels enllaços.

TVE va continuar actuant com fins

49

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Quintà es mostra tant peneditdel seu pas per TV3 que finsi tot ha borrat aquella expe-riència laboral del currículum

Cada vegada que els redactorssortejaven els obstaclesque posaven a Madrides vivia com un triomf

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 49

Page 50: Capçalera 142

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 50

Page 51: Capçalera 142

aleshores i va ajornar la creació de la

comissió fins al maig del 1985. En prin-

cipi es va negociar que TV3 pogués

rebre a través de la xarxa de RTVE no-

tícies nacionals procedents de Madrid,

Bilbao i Sevilla en dos torns d’un quart

d’hora i que es pogués retransmetre els

partits de futbol contractats a l’estran-

ger. Però RTVE va negar de nou la

seva xarxa per retransmetre un partit

de futbol el gener del 1986,Atlético de

Madrid-Barça. I va tornar a prohibir a

TDF i a la UER que facilités la re-

transmissió del Barça-Juventus deTorí.

Tot i així, la UER va recollir el senyal

deTV3 des del Camp Nou pels circuits

internacionals i els va oferir a tots els

països que ho van demanar, fet que era

un reconeixement implícit de TV3. En

el llibre de Xavier Giró, Salvador Al-

sius palesa que l’actitud de TVE va fer

que la redacció de TV3 acabés tenint

una actitud negativa envers la política

socialista: “alguns dies anava a casa

amb sensació d’impotència. El que es

va crear va ser un clima de causa co-

muna”.

SANT JOAN DESPÍ

Un cop esquivats tots els problemes le-

gals i polítics que TV3 va patir al co-

mençament, s’inicia un nou període de

consolidació a la cadena autonòmica

que es veu materialitzat amb la inaugu-

ració oficial dels estudis de Sant Joan

Despí l’abril del 1986. Milloraven així

les instal·lacions deTV3 i les condicions

de treball de la seva plantilla, que de

mica en mica es va anar professionalit-

zant i estructurant.

L’època Calviño és recordada per a

molts com una carrera d’obstacles que

els va esperonar a continuar lluitant per

a la construcció d’una televisió catalana

de qualitat. Aquesta fase s’acaba quan

Pilar Miró, que havia treballat uns vint

anys a TVE com a realitzadora, va ser

la substituta de Calviño. El polèmic di-

rector deTVE fa balanç vint-i-cinc anys

després: “no tinc cap memorial de

greuges amb ningú.Tothom va intentar

fer el seu paper el millor possible.

Quintà i Pujol pensaven tan sols en Ca-

talunya i jo pensava en el conjunt de

l’estat”.

Amb Pilar Miró va arribar la cessió im-

mediata de l’ús de la xarxa i la cessió

puntual per a la retransmissió d’esdeve-

niments de caràcter especial, tal com

s’havia acordat a la comissió mixta. La

nova directora va accedir també a

col·laborar en l’entrada de TV3 a la

UER. És en aquests moments que co-

mença una lluita real per l’audiència.

Segons dades de l’empresa Dympanel,

recollides per Baget en el seu llibre “a

finals del 1986 TVE tenia el 55,4% de

quota de pantalla, iTV3 havia arribat al

31% i superava, així, amb escreix la se-

gona cadena de TVE, que es va quedar

amb un 13.6%.En només dos anysTV3

es començava a consolidar a Catalunya.

LES PRIVADES I EL 33

Llavors arriba de nou un altre obstacle,

la imminent aparició de les cadenes pri-

vades. El panorama audiovisual can-

viarà dràsticament i el pastís s’haurà de

repartir entre més comensals. Catalu-

nya Ràdio, en canvi, continuava el seu

camí ascendent i cap al maig del 1987

una nova emissora comença a emetre,

Catalunya Música.

Cap a final del 1987, Miquel Roca va

anunciar la intenció del Govern de

crear un segon canal autonòmic, se-

guint l’exemple d’ETB. Tenint en

compte que les properes eleccions eren

al maig del 1988 i havent vist el cop

d’efecte que havia significat TV3 a les

passades eleccions, el projecte del

nou quart canal per a Catalunya

va prendre un gran impuls.

Aquesta nova televisió ajudaria a

acabar amb el centralisme que des

de les comarques sovint criticaven

de TV3. A més volia ser un canal que

donés importància als esports i als es-

deveniments culturals, en la línia del

model que havia implantat Pilar Miró

a la segona cadena de TVE.

CiU va tornar a guanyar per majoria

absoluta i el Canal 33 va néixer el dia

de la Diada Nacional del 1988, amb una

primera emissió en proves. Malgrat

l’aparent bona entesa que hi havia en

aquesta nova etapa entre RTVE i

CCRTV, els entrebancs van tornar a

sortir a causa de la intenció de TVE

de crear un tercer canal a Catalunya.

El gener de 1989 la Dirección General

de Medios elabora un informe

on anuncia la impossibilitat de

concedir una freqüència a Sant

Cugat. L’octubre del 1988, enmig

d’aquest clima, la Dirección Ge-

neral de Telecomunicaciones

ordena aTVE que interfereixi les emis-

sions del Canal 33 amb un codi de

barres, ja que havia començat a emetre

per una freqüència destinada a canals

privats.

Després d’una reunió entre el ministre

de Transports, Turisme i Comunica-

cions, José Barrionuevo, i Miquel Roca

s’acorda que el Canal 33 suspengui les

emissions temporalment fins que el

Ministeri li atorgui una freqüència.

Tal i com recorda Prenafeta a les

51

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Amb Pilar Miró va arribarla cessió immediata de l’úsde la xarxa i la col·laboracióper l’entrada a la UER

El 1989 Catalunya Ràdio éslíder d’audiència per primercop, mentre TV3 es preparaper l’arribada de les privades

Una comparativa de l’estudi principal

de Catalunya Ràdio. Vint-i-cinc anys

de diferència separen una imatge

de l’altra.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 51

Page 52: Capçalera 142

memòries,“al final vam trobar una sor-

tida a la qual va contribuir positiva-

ment el ministre Barrionuevo. Per

segona vegada havia funcionat la polí-

tica de fets consumats”. El Canal 33 va

emetre durant un temps només esde-

veniments esportius, la repetició del

TNVespre i alguna pel·lícula. Les emis-

sions regulars van començar el 10 de

setembre del 1989.

CATALUNYA RÀDIO, LÍDER

Per contra, a la ràdio el panorama era

molt més senzill i exitós. Catalunya

Ràdio es va convertir per primera ve-

gada líder d’audiència l’any 1989, posi-

ció que ha mantingut fins a l’actualitat

sense oscil·lacions preocupants.Mentre

per a TV3 comença una nova etapa a

l’agost del 1989. El Congrés dels Dipu-

tats decideix atorgar llicències a An-

tena 3, Tele 5 i Canal+. I les tres

televisions privades estatals s’afanyen

per començar a emetre al més aviat

possible. Antena 3 es posarà en marxa

al gener del 1990, Tele 5 al març i

Canal+ a l’octubre.A això se li ha d’afe-

gir l’aparició de tres televisions auto-

nòmiques més: Canal Sur, Tele Madrid

i Canal 9. Les vuit televisions autonò-

miques s’apleguen llavors a la FORTA.

Aquesta nova i complexa situació del

panorama televisiu estatal dóna el tret

de sortida per aconseguir el lideratge

d’audiència.

Baget recull les dades de Dympanel de

1990 que demostren que TV3 va acon-

seguir el 26% de quota de pantalla, uns

resultats força bons, sobretot si tenim

en compte que TVE va baixar del

56,7% al 39,4%. Tele 5 i el seu nou

model de programació basat en espais

de varietats i de telerealitat anava pre-

nent terreny i va arribar a un 12.6%.

Antena 3 es va quedar amb el 6,3%.

Catalunya Ràdio continuava creixent i

l’11 de setembre del 1992 comença a

emetre Catalunya Informació, una

quarta emissora de ràdio pública en

català i la primera d’Espanya que es va

especialitzar en notícies, emetent els 365

dies de l’any i les 24 hores del dia. Més

tard, el 1994, serà pionera a l’estat en

utilitzar el sistema d’àudio digital.

Un dels moments de màxima col·labo-

ració entre la cadena de televisió pú-

blica estatal i l’autonòmica catalana va

ser al juliol del 1992. Amb motiu de la

celebració dels jocs olímpics es va crear

el Canal Olímpic.

El 1989 Luis Solana, que havia substi-

tuït Pilar Miró, va ser destituït i Jordi

García Candau es va convertir en el nou

director general de RTVE.García Can-

dau i Joan Granados van acordar la

creació d’aquest canal que permetria

l’emissió en català de les olimpíades a

través de la freqüència del Canal 33. La

direcció executiva del Canal Olímpic va

ser compartida pels directors de TV3 i

TVE a Catalunya, Jaume Ferrús i Enric

Sopena.

El 1993, quan es compleixen els deu

anys del naixement de TV3. Joan Gra-

nados va fer balanç d’aquesta primera

dècada en entrevistes publicades a di-

ferents diaris. En declaracions a La

Vanguardia del 10 de setembre del

1993 Granados assegura que “des de

l’aparició de les televisions privades la

qualitat mitjana ha baixat”, tot i que

TV3 no s’hi veu afectada.

No obstant això,Granados s’enfronta a

una bateria de crítiques referents a una

“excessiva dependència política dels

qui governen la institució de la qual

depèn, que en el seu cas és la Generali-

tat”, segons l’editorial d’El Periódico

del 12 de setembre de 1993.

CRÍTIQUES POLÍTIQUES

El miracle va arribar llavors el gener

1994 amb l’estrena i el posterior èxit

inesperat de la telesèrie Poble Nou, es-

crita per Josep M. Benet i Jornet.

TV3 es posava al primer lloc del

rànquing d’audiències amb una

mitjana de 743.000 espectadors i

un rècord d’un milió i mig d’es-

pectadors amb l’emissió del darrer

capítol.El 1994 la cadena es va col·locar

per primera vegada per davant deTVE

i de la resta de les seves competidores.

Després d’onze anys al càrrec, Joan

Granados és substituït per Jordi Vila-

joana el gener de 1995.

La situació econòmica deTV3 no és tan

bona com les audiències, i el nou direc-

tor general inicia una fase de renovació

i de limitació de despeses, per tal de

minvar el dèficit que hereta de l’època

de Granados. Al juliol nomena nou di-

rector de TV3 al fins aleshores director

de Catalunya Ràdio, Lluís Oliva. Jaume

Farrús és destituït. A partir d’aquí co-

mença una renovació dels càrrecs

intermedis que faran la tasca

d’“equip de govern”de la CCRTV.

Malgrat aquests canvis, continua-

ven les crítiques de manca de plu-

ralitat política aTV3 i d’excessiva

dependència del Govern de CiU. És

per això que els partits de l’oposició

van demanar participar de forma més

activa a la Corporació, amb l’entrada

al consell d’administració de represen-

tants de tots els partits polítics.

Aquestes acusacions, de fet, es pro-

duïen des de l’inici de TV3. La majoria

D O S S I E R E S P E C I A L

52

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Un dels moments de màximacol·laboració entre TVE i TV3va ser arran dels Jocs quanes va crear el Canal Olímpic

El 1992 Catalunya Informacióes converteix en la primeraemissora d’Espanyaespecialitzada en notícies

Al llarg d’aquest quart de segle els

platós de TV3 han sofert nombrosos

canvis. A dalt, un dels primers estudis.

A baix, un d’actual.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 52

Page 53: Capçalera 142

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 53

Page 54: Capçalera 142

D O S S I E R E S P E C I A L

54

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE2008

L’inici deTV3 i Catalunya Ràdio està

ple d’anècdotes. Aquestes en són al-

gunes:

“SHE’S PERFECT!”

En el seu llibre La nostra. Vint anys

de TV3 (Proa), JosepMaria Baget ex-

plica com a l’inci de TV3 un grup es-

pecialitzat d’assessors dels EUA es

van encarregar del procés de selecció.

“A un d’ells –explica Baget– s’atri-

bueix exclamació ‘She’s perfect!’

quan va veure Mònica Huguet, estu-

diant de tercer curs de Periodisme de

la UAB,posar-se davant de la càmera.

Un amor a primera vista”.

SENSE ULLERES ESPECIALS

La pel·lícula Alba Zulú que es va

emetre el primer dia d’emissió de

TV3 substituïa Fort Ti, programada

inicialment i que tenia l’al·licient de

ser emesa amb el sistema tridimen-

sional. Els problemes administratius

que van posar aMadrid van provocar

que les ulleres especials que es neces-

sitaven per veure el film no arribessin

a temps. Mesos més tard, TVE va

emetre la pel·lícula amb les ulleres

que TV3 havia sol·licitat.

CÀRRECS I EXIGÈNCIES

JoséMaría Calviño recorda una anèc-

dota “que no s’ha dit mai”. “Quan

vaig nomenar els primers directors de

la ràdio i la televisió a Catalunya,

abans de fer-los públics vaig trucar a

Jordi Pujol per comunicar-li els no-

menaments. Ell va agrair-m’ho per-

què mai ningú abans ho havia fet,

però va anar un pas més enllà i va

pretendre exigir-me que hauria d’ha-

ver-los consensuat conjuntament

amb ell!”

L’ERTZAINTZA I EL 33

A l’hora de plantejar-se el segon ca-

talà públic català els juristes havien

advertit que a l’Estatut no quedava

clar que es pogués tenir una altra te-

levisió. En un moment de dubte,

Lluís Prenafeta va demanar a Pujol

que li deixés anar al País Basc on ha-

vien tirat endavant un segon canal.

Prenafeta recorda a les seves memò-

ries que va preguntar-li a Juan

Ramon Guevara, conseller de presi-

dència del govern basc, com s’ho ha-

vien fet. “Molt fàcil –li va respondre

Guevara– Com que tenim la nostra

xarxa d’enllaços, un dia el vam mun-

tar i vam començar a emetre amb

l’Ertzaintza dins. I que vinguin a tan-

car-nos-el”. Poc després, l’11 de se-

tembre de 1989, començava a emetre

el Canal 33.

NOTÍCIES AL PONT AERI

Els problemes que TV3 patia amb

TVE al principi va comportar situa-

cions kafkianes. El fet que els impe-

dissin l’ús de la xarxa estatal

d’enllaços va convidar a haver d’uti-

litzar tot tipus d’estratagemes com la

d’utilitzar els usuaris

del pont aeri. Els res-

ponsables de la corres-

ponsalia a Madrid de

TV3 els demanaven

que portessin a Barce-

lona les cintes de

vídeo amb les notícies

del dia. Un cop a l’ae-

roport, motoristes de

TV3 portaven les

cintes fins a la redac-

ció.

MIRÓ I LA LIPO-

TÍMIA

Pilar Miró va substi-

tuir José María Calviño al capdavant

de TVE. El 10 de desembre de 1986

visitava per primer cop els estudis

de Sant Joan Despí i en una sola reu-

nió es van desbloquejar temes tan

espinosos amb Calviño com la qües-

tió dels enllaços i

el reconeixement de

TV3 per part dels

organismes interna-

cionals. En aquella

trobada Joan Grana-

dos, llavors director general de

CCRTV, va patir un desmai. Anys

després, Granados bromejava al re-

cordar-ho en una entrevista a La

Vanguardia: “Vaig estar negociant

fins a les dues de la matinada, vaig

patir una lipotímia i vaig caure als

seus braços”.

Ulleres i lipotímies

Els hi havien de donar les cintesde vídeo amb les notícies del diaals usuaris del pont aeriperquè les portessin a Barcelona

Mònica Huguet durant una entrevista amb Terry Venables.

142-TV3:Layout 1 9/10/08 11:41 Página 54

Page 55: Capçalera 142

absoluta de la coalició nacionalista

creava sempre recels. Josep Manuel

Novoa recorda en el seu llibre com el

cap de l’oposició, Raimon Obiols, “no

va ser convidat per la televisió autonò-

mica durant anys, i el dia que va anar als

estudis de Sant Joan Despí es va haver

de sentir obligat a fer un petó al terra”.

També es refereix a Narcís Serra, vice-

president del Govern que “mai no ha

estat entrevistat fora dels espais obliga-

toris a les campanyes electorals o a Fe-

lipeGonzález, quementre fou president

del Govern tampoc va ser entrevistat

per TV3.

Jordi Pujol creu que totes aquestes

consideracions s’han de matisar, ja que

el fet que el president del Govern apa-

regui més als mitjans de comunicació

respon al fet que les seves iniciatives o

activitats tenen més rellevància infor-

mativa: “El Govern té un cert avan-

tatge, primer perquè és més visible, i

segon perquè té també més fàcil comu-

nicació”, apunta l’expresident. I afe-

geix: “el poder se’n beneficia poc o

molt de tot això, a tot arreu, sigui qui

sigui el poder. Si el Montilla diu una

cosa, el Montilla surt més a tot arreu

que no pas el Mas” I considera que

“l’actitud del Govern respecte aTV3 va

ser d’una gran correcció”.

També es va dir que CiU donava indi-

cacions polítiques a TV3 sobre el tipus

de notícies que s’havien de tractar i dels

actes que s’havien de cobrir.Alguns dels

redactors de TV3 consultats asseguren

que les indicacions polítiques sempre

han existit a TV3, però que formen part

del joc polític. Per a Esther Fernández,

“les recomanacions, peticions, pressions,

siguin entre cometes o sense cometes,

han existit i probablement continuïn

existint per part del Govern”. Des del

seu punt de vista, “aparèixer als infor-

matius deTV3 sempre ha estat molt im-

portant per qui volgués donar a

conèixer una iniciativa o per qui volgués

tenir una influència”. Recorda, per

exemple, que quan treballava als infor-

matius de caps de setmana, en temps de

majoria absoluta de CiU li arribava un

“feeling o una pressió podríem dir amb

determinades coses, és a dir, amb que re-

forcéssim el punt de vista català. Era

bastant present la insistència perquè ens

constituíssim com una televisió nacio-

nal. Ens demanaven constantment que

si ens referíem a govern en singular

havia de ser el govern català i que co-

bríssim determinades notícies, com els

viatges del President. Però tampoc ho

recordo com una qüestió que fos conti-

nuada o que ens creés un clima irrespi-

rable. Sempre hi ha hagut una capacitat

per part de la gent de la redacció per

saber balancejar el que aquesta televi-

sió es convertís en un objecte indecent

o amb una cosa que traís l’objectiu de

servei públic i d’informació plural” .

Per la seva part,Albert Closas es refe-

reix fins i tot a “l’autocensura dels pe-

riodistes, que era més alta potser fa

quinze o vint anys que ara. I la lluita

per la pluralitat és a tots els annals de

la història de TV3 i també del Col·legi

de Periodistes i del Sindicat de Perio-

distes de Catalunya, que es va fundar a

principis dels noranta. Va haver gent

de TV3 i de TVE que hi va tenir molt

de pes i que va anar fent cada vegada

més per vertebrar un discurs de lluita

per la pluralitat política i no la depen-

dència del Govern de torn. I això és

evident que ha canviat durant aquests

anys”.

Un dels programes que pot presumir

d’independència informativa és sens

dubte 30 minuts. Prova d’això és que en

vint-i-quatre anys d’història només hi ha

dos episodis polèmics.Van ser durant el

mandat de JoanGranados.Un va ser per

l’emissió d’un documental sobre sado-

masoquisme, que segons apunta Pre-

nafeta a les memòries podria haver

costat “la dimissió de Joan Grana-

dos”, ja que a Pujol no li va agradar.

L’altre cas va sermés delicat.Es trac-

tava d’un 30 minuts sobre el pla de

residus de la Generalitat.

Joan Salvat, director de l’espai, argu-

menta que es “va organitzar un viatge

per part de la Generalitat per veure una

sèrie de projectes que s’estaven fent a

Alemanya i resulta que els periodistes

que van anar-hi van tornar de seguida i

nosaltres ens vàrem quedar uns quants

dies més i vàrem descobrir una sèrie de

problemes que hi havia al voltant de les

incineradores. Aquí sí que hi va haver

un moment de tensió”.

Segons Prenafeta, Pujol va demanar la

dimissió de nou de Joan Granados, i

Jaume Ferrús, que era cap d’Informa-

tius, va dimitir. Salvat assegura que “no

va hi haver cap censura, va sortir el que

es va trobar”, però que “posteriorment

a l’emissió del reportatge es va fer

públic el malestar que va causar i en

un moment determinat em vaig

plantejar que jo era el responsable

d’allò i que, per tant, abans que hi

hagués altres repercussions, el millor

és que presentés la dimissió”.

PLATAFORMES DIGITALS

De nou la situació política fa que canviï

el panorama del sector audiovisual. El

PP va guanyar les eleccions generals del

1996 i la seva gestió en el camp de la co-

municació i les noves tecnologies es ca-

racteritza per la priorització de la

televisió digital al voltant deTelefónica.

És l’època de les tensions entre Canal

Satèl·lit Digital, la plataforma de

55

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

“L’autocensura delsperiodistes era més alta faquinze o vint anys que ara”(Albert Closas)

“Les recomanacions, peti-cions i pressions han existiti probablement continuïnexistint”(Esther Fernàndez)

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 55

Page 56: Capçalera 142

Canal+ i Via Digital, la cadena de Tele-

fónica. En tot aquest procés TV3 té un

paper conciliador, fins que les dues pla-

taformes es fusionen el 2002.

Entre el 1996 i el 1998, TV3 aconse-

gueix mantenir molt bones audiències.

Això demostra que després de més de

dotze anys d’història TV3 ha aconse-

guit fidelitzar l’audiència. És per això

que posa l’accent en l’objectiu de cap-

tar nous públics arribant a tots els sec-

tors de la societat.

El Canal 33 reformula la seva progra-

mació, de manera que els programes

infantils s’emetran a partir del 1996 per

aquest canal. El Club Súper 3, que ar-

rossegava una audiència molt fidel,

contribueix a la pujada del Canal 33,

però significa a l’hora una pèrdua d’au-

diència a TV3, malgrat que la telesèrie

Nissaga de Poder fou tot un èxit.

El 1997 i el 1998 són de nou anys de rè-

cords per a TV3, gràcies a programes

com Sense títol, Malalts de tele, Vides

Privades, La cosa Nostra o Les 1.000 i

una, i també gràcies als informatius.

Catalunya Ràdio, mentrestant, conti-

nua sent líder i segueix mantenint una

línia d’innovacions tecnològiques. El

1997 emetrà per primera vegada la pro-

gramació dels quatre canals per una

plataforma digital i s’incorpora com a

membre de la junta directiva del Fòrum

de la Ràdio Digital. L’any següent, en

canvi, RAC 105 deixarà de formar part

del grup d’emissores de Catalunya

Ràdio. El 1999, però, neix una nova

emissora, Catalunya Cultura.

El 1999 Jordi Vilajoana deixa el càrrec

a la Corporació per encarregar-se de la

Conselleria de Cultura del nou govern

de Convergència.Aquesta vegada CiU

va obtenir una majoria relativa a les au-

tonòmiques del 1999. Lluís Oliva va

ocupar el càrrec deVilajoana de forma

provisional. I ja el 2000, Miquel Puig

s’hi incorpora com a nou director de la

CCRTV.

El Canal 33 no passava llavors pel seu

millor moment, i la decisió va ser arris-

car per un nou model: “Es van posar a

treballar de valent en una nova

estructura que consistia en la

creació de dos canals temàtics

amb autonomia pròpia de gestió i

mitjans de producció (K3 i el 33),

que compartirien la freqüència”,

apunta Baget en el seu llibre El K3

emetria pel matí una programació in-

fantil i el 33 una programació innova-

dora adreçada a un públic jove i urbà

amb interès per totes les formes de cul-

tura i les noves tecnologies.Aquest nou

model es va engegar l’abril del 2001.

Durant aquest any, TV3 va ser de nou

líder d’audiència a Catalunya. Va su-

56

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

El 1997 Catalunya Ràdio emetper primer cop la programaciódels quatre canals per unaplataforma digital

Imatge de la redacció del Telenotícies Comarques. Les noves tecnologies tenen un paper molt important a Sant Joan Despí.

D O S S I E R E S P E C I A L

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 56

Page 57: Capçalera 142

perar l’efecte deGran Hermano aTele

5 i els programes Plats bruts,Veterinaris

o El cor de la ciutat, juntament amb el

TN de caps de setmana gaudiren d’una

gran acceptació per part del públic.

Aquest mateix any, un dels programes

amb més audiència i més reconeguts de

Catalunya Ràdio aconsegueix per pri-

mera vegada omplir el Teatre Nacional

de Catalunya. Ens referim a El matí de

Catalunya Ràdio, conduït per Antoni

Bassas.Aquest programa, comandat en

una primera temporada per Josep Cuní,

esdevé líder d’audiència des de l’any

1988.

El 2002 TV3 va signar un acord amb la

Generalitat per un “contracte-pro-

grama” per finançar el canal català fins

al 2005. Però aquestes bones relacions

es van trencar quan el conseller en cap,

Artur Mas, va destituir Miquel Puig.

“El director general volia transferir de

TV3 a la CCRTV diverses funcions de

responsabilitat en la gestió administra-

tiva i econòmica per tal de conservar un

bon marge de decisió sobre la ràdio i la

televisió”, apunta Baget en el seu llibre.

Aquesta intenció de transferència de

poders a favor de la Corporació no va

agradar el Govern.

Vicenç Villatoro va ser nomenat nou

director general el 2002. El llegat de

Puig va ser positiu, TV3 era líder d’au-

diència i gaudia d’una situació econò-

mica esperançadora.El 2003TV3 tenia

un quota de pantalla anual del 21.1% i

es mantenia en una situació privile-

giada.

Un altre canvi polític tornarà a alterar

la realitat de TV3.Arriba el primer tri-

partit amb Maragall de president.Això

va comportar que el 2004 Joan Majó,

exministre d’Indústria i Energia al Go-

vern socialista, es convertís en el nou di-

rector general de la Corporació.

Durant el seu mandat, que va durar fins

al 2008, s’inicien les emissions del 3/24,

el canal de vint-i-quatre hores d’infor-

mació de TVC i es negocia la nova llei

de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals, que és la denominació

que tindrà a partir de llavors l’antiga

CCRTV.La llei va ser aprovada al Par-

lament de Catalunya el 3 d’octubre del

2007 i a priori estableix que la Genera-

litat ha de perdre tot el poder de deci-

sió sobre els mitjans que depenien de la

Corporació. És per això que es creen

nous òrgans de gestió i assessorament.

En l’actualitat, la interpretació de la llei

per part del Govern ha estat ja criticada

públicament. El nomenament del nou

consell de govern ha decebut molts pe-

riodistes, que esperaven més indepen-

dència política. El nou consell està

presidit per Albert Sáez, i Rosa Cullell

ha estat erigida nova directora general

de la CCMA

Joan Salvat es refereix a aquesta dar-

rera etapa deTV3 com un“punt mort”,

en què hi ha hagut “un moment d’inde-

cisió respecte a la direcció que s’ha

allargat perquè s’estava creant la nova

Corporació Catalana deMitjansAudio-

visuals, i això ha fet que durant un

temps hi hagués unamanca de projecte,

de cap a on havia d’anar la televisió.Ara

és l’hora de posar el comptador a zero,

veure on som i tornar a intentar pensar

en una televisió que és molt important

per a la societat catalana”

TERRIBAS,L’ESPERANÇA

El nomenament de Mònica Terribas

com a nova directora de TV3 ha susci-

tat en general un sentiment positiu. Per

a Albert Closes, “des que hi ha la Mò-

nica Terribas és el moment en què

tenim més instruments de professiona-

lització i en tots els estudis que es fan

tothom li reconeix a TV3 la credibili-

tat”. Josep Guifreu fa referència a un

article publicat per La Vanguardia el

passat 30 de gener a un d’aquests

estudis sobre la credibilitat de

TV3: “Ho demostren les succes-

sives enquestes del Consell de

l’Audiovisual de Catalunya

(CAC) sobre la imatge de TVC:

la del 2006, detecta que per a un 61%

és la que sintonitza amb més freqüèn-

cia, per a un 40% ofereix la millor pro-

gramació i per a un 37% era la que

informa millor”.

Però el cert és que, independentment

d’aquestes enquestes, la cadena ha patit

en els últims anys una davallada d’au-

diència important.Des del 2003 ha anat

perdent més d’un punt per any. En-

guany l’audiència de la televisió cata-

lana ha anat baixant en picat. Del

16,3% de quota de pantalla que hi

havia el mes d’abril es va passar a un

11,9% el passat mes d’agost, un rècord

a la baixa, tot i que al setembre es va re-

cuperar amb un 14,7%, un creixement

de 2,8 punts respecte a la quota de

l'agost, situant-se com la segona cadena

més vista al Principat.

També hi ha qui apunta causes tèc-

niques per entendre els pro-

blemes amb l’audiència. Mesos

enrere, en un reportatge (“TV3:

final de cicle en declivi”) del diari

Avui, el cap d’audiències de TVC,

Óscar Nogueira, criticava la dis-

tribució dels audímetres deTaylor Nel-

son Sofres (TNS) perquè donen un

resultat esbiaixat.“S’ha introduït la po-

blació immigrant en l’enquesta, però el

80% dels immigrants escollits per als

mesuratges són sud-americans, els nou-

vinguts que més es resisteixen a veure

TV3 i que, en canvi, sí que veuenTele 5

i Antena 3”, es lamentava.

57

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

El nomenament deMònica Terribas ha suscitat,en general, un sentimentpositiu a la redacció

“És l’hora de tornar a intentarpensar en una televisió queés molt important per a lasocietat catalana”(Joan Salvat)

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 57

Page 58: Capçalera 142

Però és evident que, problemes tècnics

a part, les causes s’han d’anar a buscar

en aspectes molt més genèrics i no en

moments puntuals. TV3 es troba en un

moment de tancament d’un cicle. Du-

rant aquests vint-i-cinc anys d’història

ha viscut un moment de difícil implan-

tació, després va passar per un període

de consolidació i ara està immersa en

una involució constant que es tradueix

en una davallada de l’audiència. Les

causes es poden anar a buscar en la in-

fluència d’una realitat social i un pano-

rama audiovisual canviant i complex.

Pel que fa a la ràdio, la situació no és

tan greu, tot i que també s’estan vivint

moments de pèrdua d’audiència. En

aquest cas, és necessari parlar del naixe-

ment de RAC 1, una nova emissora pri-

vada en català que s’ha endut part dels

oients de Catalunya Ràdio. Tot i això,

aquesta competència sol ser conside-

rada com a positiva ja que, d’una banda,

ha fet que Catalunya Ràdio es “posi les

piles”, segons Maria Alba Gelabert.

D’una altra, actualment els oients de

ràdio en català han augmentat.

Jordi Lucea, director d’Informatius de

Catalunya Ràdio, considera que “els

monopolis són dolents i si tenim una

altra empresa que ofereix als ciutadans

d’aquest país els nivells de qualitat que

està donant RAC 1 és molt important,

per al país i per a Catalunya Ràdio, per-

què ens esperona. Sóc partidari que hi

hagi una competència lleial”.

TV3 ÉS “LA TEVA”?

Però a banda de la nova competència,

la davallada d’audiència de Catalunya

Ràdio s’ha d’emmarcar també dintre

del nou context social i comunicatiu.En

aquesta darrera etapa d’involució més

accentuada en el cas de TV3, les crí-

tiques a les quals s’enfronta la cadena

de televisió són diverses.

Durant molts anys TV3 va aconseguir

convertir-se en“La teva”o“La nostra”,

lema que feia referència a la identifica-

ció de la societat catalana amb el canal

autonòmic.Actualment aquesta identi-

ficació s’ha posat en entredit.

Segons Esther Fernández aquesta pèr-

dua d’identitat és fins a cert punt lògica:

“crec que és normal que ara ja no sigui

tant d’aquesta manera, perquè hi ha

més públics, hi ha gent jove, perquè les

possibilitats de consumir informació i

oci s’han diversificat. És difícil que un

canal tingui tanta preeminència. Quan

només hi haviaTVE iTV3 nosaltres po-

díem tenir un 50%de quota de pantalla.

En la mesura que ja no hi ha una televi-

sió coronada, com va serTV3, és normal

que el sentiment d’adhesió, de perti-

nença canviï” .Tot i així, creu que per a

molta gent TV3 encara és “La seva”.

D’altra banda, un informe (“Usos i ac-

tituds dels immigrants davant dels mit-

jans de comunicació”) elaborat per un

grup de professors i investigadors de la

Universitat Ramon Llull i finançat pel

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

(CAC) demostra que TV3 i Catalunya

Ràdio són els mitjans de comunicació

que resulten menys atractius als immi-

grants residents al país. El factor de la

immigració no és insignificant si es té en

compte que segons l’Institut Nacional

d’Estadística, al principi de 2008 la po-

blació immigrant a Catalunya suposava

un 14,9% del total.

LA LLENGUA ALS MITJANS

Un altre factor criticable és l’ús que es

fa actualment de la llengua catalana i la

presència cada cop més forta de la llen-

gua castellana. Víctor Alexandre diu a

la introducció del seu llibre “TV3 a traï-

ció” (Proa) que “la llengua catalana ha

cedit bona part del seu lloc a l’espa-

nyola, que penetra subtilment a través

de programes d’aparença inofensiva, i

la consciència de pertinença a la

nació catalana per part de l’emis-

sora s’ha transmutat en un prepo-

tent sentiment d’espanyolitat”.

Per aAlbert Closes, en canvi, que

hi hagi més castellà a TV3 és po-

sitiu: “Em sembla bé, malgrat les crí-

tiques, no perquè s’hagi de parlar en

castellà, sinó perquè aquesta televisió

recuperi una visió de conjunt de tot Ca-

talunya, de la que ens mira, la que no

ens mira, de la rural, la metropolitana i

la urbana. Si ens tanquem amb la cosa

més d’arrel o més pura o estrictament

catalana el perill seria convertir-se en

una televisió marginal”. El mateix

Pujol, però, critica que ha detectat en

els darrers anys el que ell anomena una

“certa deixadesa en el tema lingüístic”.

En aquest sentit, la periodista Teresa

Cendrós va recollir en un article publi-

cat aEl País l’any 2003 l’opinió d’Anna

Torrent, professora de la UAB que va

realitzar un estudi sobre el canvi de

model de llengua que s’ha anat fent ser-

vir a TV3: “Als 80 era molt monolític,

tant perquè pertanyia a una sola varie-

tat dialectal −el català central− com

perquè dominava un sol registre,

l’estàndard formal”.Això es devia

al fet que TV3 volia ser un “ins-

trument normalitzador” i que, per

tant, es volia difondre una “llen-

gua correcta, estandarditzada i ho-

mogènia”. SegonsTorrent, en els últims

anys l’objectiu didàctic ja ha passat a un

segon terme i TV3 ha “optat per obrir

la porta als dialectes diferents del cen-

tral i per adequar la llengua al pro-

grama. La distància que hi ha entre el

català dels Telenotícies, de les sèries i

dels espais d’humor ho prova”. Segons

D O S S I E R E S P E C I A L

58

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Un estudi ha detectatque TV3 i Catalunya Ràdiosón els mitjans menysatractius per als immigrants

El català que s’utilitza ala televisió ja no és tansols el central sinó ques’ha obert a altres dialectes

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 58

Page 59: Capçalera 142

la professora, aquesta estratègia respon

a la intenció d’“aproximar-se al recep-

tor i captar nova audiència”.

Pel que fa a la llengua, en el cas de la

ràdio es dóna un fenomen curiós. I és

que tal i com publicava el diari Avui el

passat 22 d’agost és “en els hàbits de

consum cultural del nostre país, única-

ment a l’hora d’escoltar la ràdio el ca-

talà està per davant del castellà. En

llibres, televisió, premsa escrita i, sobre-

tot cinema, el castellà està molt per da-

munt del català”. I Catalunya Ràdio

sens dubte hi té molt a veure amb

aquest fet.

Per aAdolf Beltran la clau està en el fet

que a la ràdio hi ha molta més oferta en

català que no pas en altres mitjans: “Tu

vas al quiosc i quin és el percentatge de

premsa en català? A la televisió, si vas

fent zàping, quants canals hi ha en ca-

talà? Les coses són com són, i hi ha una

pressió política molt forta de fa molts

anys per anar escombrant la cultura o la

‘cosa’ catalana. Però també hi ha dinà-

miques de mercat globals que no ens

afavoreixen. Almenys de moment el

mapa radiofònic és excepcional, vas

passant el dial i encara trobes moltes

coses en català”.

UNA REDACCIÓ ACOMODADA

Quan es compleixen vint-i-cinc anys

d’aquell projecte engrescador, existeix

entre els mateixos professionals una

percepció que aTV3 s’ha produït un fe-

nomen d’aburgesament de la redacció.

A la televisió la mitjana d’edat de la

plantilla és d’uns 35-40 anys. La gran

majoria porta uns vint anys treballant-

hi, i això pot significar que es produeixin

processos “d’assentament laboral, que

es poden entendre, però que potser ens

hemmirat enmiralls que potser no eren

els més correctes per a les pràctiques

periodístiques. La redacció de TV3 té

una mitjana d’edat que no és que sigui

molt alta, però no és de les més baixes, i

a tots ens passa que per motius familiars

o pel que sigui busquem un altre tipus

d’estatus”, reconeix Esther Fernández.

Catalunya Ràdio tampoc no s’escapa

d’aquesta crítica. Maria Alba Gelabert

reconeix que “quan vàrem començar

aquí la gent desitjava que hi hagués una

corresponsalia per poder demanar la

plaça.. En canvi, ara a la gent li fa certa

mandra.Tothom té hipoteca, té fills i ca-

seta a fora”. Tot i així, considera que el

problema no és només a les empreses

públiques comTV3 o Catalunya Ràdio,

sinó que és un problema del “perio-

disme en general. La mentalitat de les

noves generacions de periodistes ha

canviat molt i també és cert que no pots

arriscar gaire perquè no hi ha gaires sor-

tides laborals”.

Potser una de les solucions passaria pel

rejoveniment de la plantilla.Esther Fer-

nández, actualment cap del departa-

ment d’Anàlisi de públics i incidències

socials de TV3, considera que s’hauria

de“donar ales a les noves generacions”.

Per a ella, seria positiu que “hi hagués

una gent que agafés el relleu dels que

vàrem trencar el glaç i sabés construir

un projecte que continués representant

emocionalment, emotivament, el que

TV3 ha representat per a aquest país”.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, el rejo-

veniment s’està buscant en els oients, ja

que amb la competència de l’emissora

RAC 1, que s’adreça a un públic més

jove, l’emissora pública ha apostat per

“crear l’hàbit a les noves generacions

de consumir ràdio, i no només de

consumir ràdio”, tal i com argumenta

Jordi Lucea.

Així doncs, Catalunya Ràdio co-

mença a més una nova etapa de

renovació. Pel que fa als contin-

guts, ha basat sempre la seva pro-

gramació en la informació i els

esports.A partir d’ara s’ha de veure cap

a on va el futur de l’emissora.Respecte

a TV3, es troba en ple debat sobre com

respondre al nou panorama audiovisual

i a la nova i heterogènia realitat social.

En els dos casos busquen com reinven-

tar-se per poder seguir sent referents

per als ciutadans de Catalunya.

59

CAPÇALE

RAJU

LIOL-SETE

MBRE2008

Tant a TV3 com aCatalunya Ràdio admetenque les redaccions han sofertun procés d’aburgesament

Mònica Terribas, nova directora de TV3, treballa per augmentar les audiències.

142-TV3:Layout 1 8/10/08 15:37 Página 59

Page 60: Capçalera 142

Va començar escrivint i després es va

passar a la fotografia. Quina va ser la

raó?

A Espanya el periodisme estava molt

mal pagat i quan vivia al Caire, a vint-i-

cinc anys, havia d’escriure en tres

idiomes per guanyar-me la vida. Vaig

pensar que era millor fer fotografies,

que no s’havien de traduir i podien

arribar al mercat anglosaxó, que era on

de debò es pagava bé.

I com en va aprendre?

Com se n’ha d’aprendre, amb algú que

en sap i t’explica les coses. Jo vaig tenir

la sort que aquesta persona va ser Sha-

rokHatami, que ha estat un dels millors

fotògrafs de la història. Jo crec que és

el millor per saber l’ofici. Per exemple,

amb Hatami vaig aprendre que havia

de portar una Leika amb corretja curta

amb un 35, i després una Canon amb

una corretja llarga perquè no se’m fes-

sin un embolic.Així podia fer retrats in-

dependentment de la distància. També

tinc la teoria que on millor pots apren-

dre periodisme és a l’Orient Mitjà, on

tot està prohibit, o a Nova York, la ca-

pital de la informació. Són els dos llocs

que més poden ajudar a formar-te.

Què pensa de les facultats de Perio-

disme?

Jo sóc antifacultat, tot i que hi he donat

classes. Això, diguin el que diguin, no

és una professió universitària. El que

passa és que a Espanya hi ha un excés

de titulitis. Quan la meva filla em va dir

que volia ser periodista li vaig recoma-

nar que estudiés Ciències Polítiques.

Així sabria coses pràctiques que li

servirien a comprendre i interpretar

el que veiés. Va arribar a ser molt

bona periodista, però suposo que per

rebel·lar-se contra el pare, al final ho

va deixar. Quan he donat classes, sem-

pre he dit als meus alumnes que el pe-

riodisme és un 70% de paciència, un

20% de professionalitat i un 10% de

sort.

Aquesta paciència significa no forçar

una situació?

I tant! Prefereixo perdre una fotografia

a un posat o a donar la sensació d’estar

muntada.

Hi ha imatges que esdevenen icòniques

d’una època: la de la nena despullada

al Vietnam de Nick Ut o la del Che

Guevara de Korda, per citar-ne dos

exemples. Creu que el fotògraf n’és

conscient quan fa la foto?

Crec que no.T’adones després.Aquest

tipus de foto té un mínim de tècnica i

un màxim de significació. El mèrit és

ser al lloc adequat en el moment just.

Aquí entra en joc el 10% de sort del

qual parlava.En el cas de la foto del mi-

licià de Capa, per exemple, jo no sé si

“És impossibleser imparcial”

Va ésser l’únic

periodista que va estar

a Sierra Maestra, amb

Fidel Castro i els seus

seguidors cobrint la

notícia per al Paris-

Match. Va seguir la

primera estudiant

negra admesa en una

universitat, va

fotografiar la guerra

del Sis Dies, va

conèixer el Dalai Lama,

Nasser, Paul Newman,

Marlon Brando i Lucky

Luciano… Ha dirigit

programes de televisió,

revistes i ha publicat a

tot arreu. I això és tan

sols un resum. Amb la

seva ironia habitual ha

titulat les seves

memòries Hasta aquí

hemos llegado (Ediciones

del Viento, 2006). I, en

el seu cas, ha estat

bastant lluny.

Marga DuràFotos: Claudia Bellante

ENTREVISTA a Enrique Meneses, periodista i fotògraf

142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 60

Page 61: Capçalera 142

és autèntica o és falsa, però en el cas

que sigui autèntica, és un cop de sort

estar fotografiant algú i que li clavin un

tret en aquell moment.

Es pot parlar d’objectivitat?

No crec en l’objectivitat.No existeix.És

impossible ser imparcial. Jo no puc trac-

tar igual els palestins que els israelians.

Els palestins no són terroristes, són re-

sistents, com ho eren els francesos amb

els alemanys.

Com ha canviat la professió en els dar-

rers anys?

Llavors els corresponsals eren pocs i

ens coneixíem tots. Era el que Manu

Leguineche anomena “la tribu”. Si li

passava alguna cosa a algú, tots sortíem

a defensar-lo i movíem cel i terra, per-

què érem una dotzena.Ara és impossi-

ble conèixer dos-cents o tres-cents

reporters. També hi havia molta inge-

nuïtat a l’altre costat. Per exemple,

l’exèrcit nord-americà va deixar que

Life fotografiés tota la guerra del Viet-

nam. Ara això seria impossible.

I què passa amb el periodisme quan es

poden posar les càmeres a la platja de

Somàlia per gravar un desembarca-

ment?

En aquell moment va morir alguna

cosa del periodisme. Es van posar

focus, es van amagar els cables a la

sorra…Allò,més aviat, era cinema.

És que han canviat moltes coses.

Abans, al ser tan pocs, a l’Orient

Mitjà la policia sempre ens acaba-

ven estomacant. Ara crec que deu

ser la policia la que té por de la

quantitat de periodistes que hi ha. No-

saltres ho fèiem tot d’amagat i ara, ar-

riben els periodistes atropellant

tothom i demanant qui està a càrrec de

la situació perquè els expliqui el que

passa. Hi ha altres formes d’assaben-

tar-se del que està succeint en un lloc.

61

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Meneses a l’estudi de casa seva, a Madrid, on va rebre a CAPÇALERA per repassar la seva carrera i l’estat actual del periodisme.

“El periodisme és un 70%de paciència, un 20%de professionalitat iun 10% de sort”

af

142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 61

Page 62: Capçalera 142

Creu que els drets del corresponsal en

una zona perillosa s’han de defensar

per sobre dels de la resta de població?

Sí, per això existeixen propostes inte-

ressants, com la de Reporters sense

Fronteres. Els periodistes som els ulls i

les oïdes del món. Sempre dic als meus

alumnes que quan un policia els prohi-

beixi fer una foto, li diguin: “quantes

persones l’han votat per desenvolupar

aquesta feina? Perquè a mi m’han

votat els 200.000 exemplars de la meva

publicació.”

Com reaccionava davant d’una situa-

ció de perill?

Jo hi estic acostumat des de petit. Vaig

viure la Guerra Civil i em vaig criar a la

França ocupada. Puc prendre decisions

ambmolt poc temps.Crec que també es

deu al fet que sóc bastant racionalista,

segurament perquè em vaig educar a

França. Per exemple, quan va passar

l’11-M em vaig aixecar corrent, perquè

volia saber què deien a Internet. Em

vaig entrebancar amb la careta que

haig de portar unes hores al dia per

poder respirar.En aquelles fraccions de

segon vaig pensar amb claredat.Anava

a caure i si posava la mà, ja no podria

escriure. Així que vaig protegir-me les

mans i em vaig trencar el maluc, però

vaig poder continuar escrivint. Penso

molt de pressa quan estic sota pressió.

Sarajevo va ser la seva darrera guerra…

Sí, allà em vaig adonar que no podia

seguir fent la meva feina.No podia cór-

rer i caminava molt poc a poc per

l’avinguda dels franctiradors. Crec que

no em van disparar precisament per

això. Devien pensar que era boig o era

el beneit del poble. I qui perd temps a

matar al beneit del poble? Dispares

a la gent que és potencialment pe-

rillosa i crec que per això em vaig sal-

var. Però a la tornada, vaig penjar la

càmera i vaig tornar a l’escriptura, que

no requeria tant d’esforç físic.

Com li han influït les noves tecnolo-

gies?

Crec que només en la part pràctica.Ha

canviat la velocitat de transmissió. I al-

tres coses, com que ara un fotògraf et

pot portar 1.500 fotos i abans en selec-

cionava quinze. Jo fa cinc anys que tinc

una càmera digital i m’he acostumat al

nou format. Sempre he tingut facilitat

per adaptar-me als canvis. Quan por-

tava la revistaAventureros vaig ésser el

primer a instal·lar ordinadors quan no

ho feia ningú.

I a més, té un bloc. Com s’ha acostumat

a aquest canvi?

Fa poc em van convidar a Osca a un

simpòsium per demostrar que a qualse-

vol edat t’hi pots acostumar. Els diaris

van cap avall i, a més, amb la desfores-

tació no hi ha paper. Què estem fent?

Jo abans tenia piles de retalls de diari i

ara ho he ficat tot a l’ordinador. És

molt més fàcil i només és qüestió de

ficar-s’hi.

Quina finalitat té el seu bloc?

El vaig començar al gener del 2003, des-

prés de l’atac a l’Iraq. No entenia per

què no consultaven als periodistes que

coneixem la regió sobre el que estava

passant. L’Iraq és un país laic, les dones

no han portat mai vel i hi ha una arqui-

tecta iraquiana mundialment famosa,

Zara Hadid, que ha guanyat del premi

Pritzker. Per entendre el país, s’ha de

saber què és un xiïta i què és un sunnita.

L’Iran és xiïta i l’Iraq era sunnita. La

guerra civil que hi ha ara està provo-

cada pels Estats Units, que dóna arma-

ment i diners als sunnites. Què passarà

si xiïtes i sunnites fan les paus com pas-

sava en els temps de Saddam Hussein?

Doncs que acabaran lluitant contra

els Estats Units amb les armes que els

han donat ells mateixos. Tornaran a

cometre la mateixa errada que amb

els talibans. És que

són idiotes… I és evi-

dent que les petroleres

texanes tenen molt a

veure amb tot això.Crec

que aquest tipus d’anà-

lisi és la que ha d’oferir un periodista i

ara ho puc fer des del bloc.

Quines coses ha vist que ja no les podrà

veure ningú més?

Vaig veure, per exemple, el temple

d’Abu Simbel abans que el trasllades-

sin, per l’obertura de la pressa que

crearia el llac Nasser.Havia aconseguit

que una llanxa de salvament em deixés

allà amb queviures suficients i em re-

collís una setmana després.La nit abans

a una fotògrafa italiana que estava

al mateix restaurant que jo li va dir al

cambrer que em convidava a una copa

després del sopar. Vaig seure a la seva

taula i em va explicar

que a ella no la deixaven

anar al temple, si no

era acompanyada d’un

home. Vaig acceptar-la i

vàrem passar uns dies

meravellosos fent fotos que no es po-

drien tornar a fer. Jo li vaig demanar,

temps després, que es casés amb mi,

però vàrem tenir la mala sort que van

destinar-la al Brasil i a mi a l’Índia. Lla-

vors, li vaig proposar que quedéssim un

any després en un cafè de París i si sen-

tíem el mateix, ens podríem casar. Jo

vaig anar al cap de l’any, però ella mai

no s’hi va presentar. Fa poc, la meva

filla es va assabentar que s’havia fet

monja budista a Milà. Vàrem tornar a

E N T R E V I S TA

62

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“A Somàlia va morir alguna cosa delperiodisme. Es van posar focus, esvan amagar els cables a la sorra…Allò, més aviat, era cinema.”

“Jo sóc antifacultat,tot i que he donat classes.Això, diguin el que diguin, no ésuna professió universitària”

142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 62

Page 63: Capçalera 142

142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 63

Page 64: Capçalera 142

parlar, però ella no em va voler enviar

una foto perquè deia que s’havia en-

greixat.

D’on ve la fascinació que sent per

l’Orient Mitjà?

De la infantesa. Quan era un nen sem-

pre portava els meus germans a la sec-

ció d’egiptologia del Louvre. Després

copiava els dibuixos que veia. A onze

anys estava enamorat de Nefertiti. A

vint-i-cinc em vaig anar a viure a Egipte.

L’Orient Mitjà és el bressol de les tres

grans religions, és el lloc d’on prové

intel·lectualment la nostra cultura.

Com va viure la seva etapa a Nova

York?

Era una bogeria. Havia arribat a fer

vuit reportatges al dia. La meva dona,

la Bárbara, m’ajudava. Cada matí aga-

fàvem tots el diaris i marcàvem allò que

era susceptible de ser un reportatge.De

vegades, trobes grans temes en els

breus o simplement mirant pel carrer.

Després de les seves memòries, encara

ha escrit un altre llibre sobre Fidel Cas-

tro. Quan el podrem llegir?

Està imprès i sortirà quan mori Fidel.

L’he titulat Patria y muerte fent un joc

de paraules amb el lema de la revolu-

ció “Patria o muerte”. De vegades la

gent em pregunta: per què no fas un lli-

bre sobre el Che, que vendria més?

Però és que el Che que jo vaig conèixer

no tenia res a veure amb el mite que

s’ha creat a partir de la foto de Korda.

Era unmés. Fins i tot, físicament, no era

com a la foto, portava el cabell diferent

i no era tan carismàtic com se suposa.

Tinc retrats d’ell que són molt diferents.

El líder indiscutible de tot allò era Fidel

i per això vaig fixar la meva atenció en

ell. I jo no canviaré la història del que

vaig viure pel que va passar després.

És veritat que Manuel Fraga i

Santiago Carrillo faran la in-

troducció del llibre?

Sí. Jo volia que Fraga hi escri-

gués alguna cosa, perquè té un

idil·li amb Cuba i s’avé molt

amb Castro. Sempre dic que “gallec no

mossega gallec”. Fraga em va demanar

que li enviés un exemplar de les meves

memòries i al cap de vuit dies em va

trucar la seva secretària i em va dir que

ja se l’havia llegit, perquè sap tècniques

de lectura ràpida. Em va citar al senat i

64

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

“On millor pots aprendre perio-disme és a l’Orient Mitjà, on totestà prohibit, o a Nova York, lacapital de la informació”

E N T R E V I S TA

Meneses té escrit un llibre sobre Fidel Castro però aquest no sortirà a la llum fins el que el líder cubà mori.

142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 64

Page 65: Capçalera 142

només entrar em va dir:“bé, he llegit el

seu llibre. Déu n’hi do com ha begut

vostè i com ha follat”. Em vaig quedar

bocabadat, perquè no és el que esperes

d’un senador. Ara s’ha fet amic meu i

no ho acabo d’entendre, però en el fons,

em cau bé. És que és tan ruc que crec

que se surt de la normalitat i a mi sem-

pre m’han agradat els personatges poc

comuns.

I què va passar amb Santiago Carrillo?

Al final va fer el pròleg. Desprès vaig

fer-li una entrevista, però al cap d’un

temps em va trucar i em va dir que no

volia que la publiqués perquè jo deia al

llibre que no hi havia dret a tenir un

poble durant cinquanta anys en una si-

tuació com la que viuen el cubans. Ell

em va dir: no compensa que tingui una

tassa baixa d’analfabetisme? Doncs no,

jo crec que no, que no compensa tants

anys de sacrificis.

Vostè no pot entrar a Cuba…

No, sóc persona non grata. Temps des-

prés de conviure amb el revolucionaris,

el Che em va avisar que no podia en-

trar a Cuba, perquè Fidel ho havia pro-

hibit per no haver-me d’afusellar. Li va

molestar que fos el primer a dir que

eren comunistes quan no ho tenien clar

ni ells mateixos.

Però també va patir a Fulgencio Ba-

tista…

Sí. Vaig voler garantir que les fotos

sortissin del país abans que jo. Vàrem

agafar una noia de classe alta que

simpatitzava amb la revolució i van

amagar-li les fotos en unes enagües em-

midonades que llavors estaven de

moda. Ella va volar a Miami, per en-

viar-les posteriorment a París. Jo vaig

demanar als meus editors del Paris-

Match que no les publiquessin fins que

sortís del país i no corrés perill. Però

quan les van veure, van passar de mi i

les van publicar. La policia de Batista

em va tenir vuit dies a la presó i em van

apallissar. Al final, em van deixar

marxar. De tornada a París, el propie-

tari de la publicació em va convidar a

esmorzar, que és una cosa que mai feia

amb cap fotògraf.

Com veia la revolució quan estava amb

els rebels?

Vaig estar quatre mesos amb ells per

fer el reportatge pensant que la vigèn-

cia de les meves fotos seria com a molt

d’un any i després igual me’n compra-

ven algunes per a enciclopèdies.

Mai no vaig pensar que pogués

durar tant temps. Quan vaig tor-

nar a París, vaig descobrir que la

meva feina s’havia venut a tot el

món i que havia cobrat tres mi-

lions de pessetes, que en aquella època

era una fortuna.

I ara, com veu la situació?

Jo crec que hi haurà una transició tran-

quil·la. La gent diu que ha d’anar ràpid,

però a Espanya la transició va durar tres

anys i a Raúl ja li donen presses quan

porta uns mesos i a sobre té l’ombra del

seu germà. De moment la gent ja pot

tenir telèfonmòbil, que pot semblar una

bajanada, però permet la llibertat de co-

municació, perquè no poden controlar

què s’està dient. Ara poden comprar

electrodomèstics i entrar als hotels per a

turistes…Això és important, perquè la

revolució, que es basava en la igualtat,

provocava greus desigualtats i sembla

que ara ho estan intentant arreglar. A

més a més, ja ha mort Max Canosa, que

era el més exaltat del exiliats i els fills

del que viuen a Miami s’han criat a Es-

tats Units i no volen tornar. D’altra

banda, Bush està embolicat en altres

històries.Així que crec que poden

tenir una transició pacífica.

Per finalitzar, què li recomanaria

a un fotògraf que comenci?

Que trobi una bona agència.Tot i

que es quedin la meitat, tu cobres la

teva feina i la venen a molts llocs. Els

fotoperiodistes novells volen vendre

ells mateixos les seves fotos i és una er-

rada. Una agència sempre tindrà més

força i et permetrà concentrar-te més

en la teva feina.

65

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Va néixer a Madrid (1929), va

passar la infantesa a la França

ocupada i quan s’acabava la

guerra es va traslladar a Portugal.

Va estudiar Dret i cursos de Pe-

riodisme i el 1947 va escriure el

seu primer reportatge sobre la

mort deManolete.El 1954 se’n va

anar a viure a Egipte i des d’allà

va recórrer tot Àfrica i va cobrir

la guerra del Canal de Suez. El

1958 se’n va anar a Cuba amb els

rebels de Fidel Castro. Va treba-

llar per a Paris-Match, Life, Stern,

Cambio 16, Gaceta Ilustrada i va

ser director d’ABC Las Américas

(1972). Fou corresponsal a l’Índia

i Nova York. Quan va tornar a

Espanya va dirigir els programes

A toda plana (1964-1965), Re-

porteros (1972) i Robinson en

África (1983). Ha publicat diver-

sos llibres.Actualment escriu crò-

niques a Público i té un bloc

(www.enriquemeneses.com) des

del qual comenta l’actualitat

internacional.

Perfil

“El Che que jo vaig conèixerno té res a veure amb el miteque s’ha creat a partir de lafoto de Korda. Era un més”

“A Fidel li va molestar quefos el primer a dir que erencomunistes quan no ho tenienclar ni ells mateixos”

142-Entre-Mene:Layout 1 8/10/08 15:46 Página 65

Page 66: Capçalera 142

La teoria de la Construcció de la Rea-

litat Social, enunciada per primer cop

l’any 1979 per Berger i Luckman, va es-

tablir de quina manera els mitjans de

comunicació influeixen en la concepció

que l’audiència té de la realitat social.

Mitjançant l’exercici professional del

periodisme, els mitjans informen del

que passa al món i faciliten que els

usuaris puguin construir en les seves

ments una determinada imatge de la

realitat. Dit d’altra manera, la presen-

tació selectiva de les notícies i l’èmfasi

en uns temes més que en d’altres aca-

ben determinant la nostra percepció

del món i la nostra mirada sobre els

fets, les normes i els valors que estan

presents en la societat.

El risc de quedar-nos amb aquesta lec-

tura senzilla de la teoria de Berger i

Luckman és que ens porti a pensar que

els mitjans de comunicació −premsa,

ràdio, televisió, i darrerament també In-

ternet− són els principals responsables

de la percepció d’inseguretat que, en

general, tenim els ciutadans de les so-

cietats desenvolupades; aquesta per-

cepció seria, doncs, la conseqüència

directa de la manera com els mitjans

ens presenten la realitat social. Però si

penséssim així, estaríem oblidant que

els mitjans treballen condicionats per li-

mitacions tècniques i ideològiques molt

severes que són les que, en el procés de

producció de la informació, acaben pro-

vocant que les notícies que finalment

ens presenten no s’assemblin gaire a la

realitat de la qual parlen. Aquestes li-

mitacions, i no un hipotètic ànim dolós

d’enganyar-nos, són les que s’imposen

per sobre del fet d’informar amb el re-

sultat pervers que tots coneixem de dis-

torsió de la realitat.

D’altra banda, en els darrers temps s’ha

anat desenvolupant una veritable cul-

tura de la violència, patent en totes les

produccions del discurs social, que fa de

la violència un objecte trivial, un ob-

jecte més de consum. Segons Gérard

Imbert (1999: 17), la violència forma

part de l’univers d’idees quotidià i

contribueix a contaminar les represen-

tacions a l’entorn de la seguretat.

Per als seguidors d’aquesta teoria, la

realitat que transmeten els mitjans de

comunicació no és ben bé la realitat,

sinó que és una construcció de la reali-

tat, una representació d’un segment se-

leccionat de la realitat, una simulació

en definitiva.És el producte d’una acti-

vitat especialitzada −el periodisme−

que l’audiència accepta com a necessà-

ria, útil, legitimada socialment i im-

prescindible per compartir amb tots els

ciutadans del món la realitat social. De

manera que si l’audiència no prengués

com a certes les informacions que es

transmeten a través dels mitjans de co-

municació, deixaria d’existir la realitat

social que creen −només tindríem la

A N À L I S I

Els mitjansi la percepciód’inseguretat

Quina és la influència

real que exerceixen els

mitjans de comunicació

en la percepció de la

inseguretat? Les

televisions generalistes

d’àmbit estatal

projecten una realitat

violenta que

suposadament ens

envolta i que conforma

el nostre dia a dia.

L’anàlisi d’aquesta

projecció per part de

Montse Quesada,

catedràtica de

Periodisme especialitzat

a la Universitat Pompeu

Fabra, es va publicar

mesos enrere a la

Revista Catalana de

Seguretat Pública de

Catalunya, editada per

l’Institut de Seguretat

Pública de Catalunya.

La reproducció íntegra

a CAPÇALERA d’aquell

estudi, que compta amb

un bon grapat de

dades, busca convidar a

una reflexió més que

necessària.

Montse QuesadaFotos: Sergio Ruiz

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 66

Page 67: Capçalera 142

realitat individual que cadascú viu− i,

tal vegada, així tampoc no hi hauria

espai per a la percepció d’inseguretat

de la qual tots ens queixem.

TELEVISIONS GENERALISTES

Per desenvolupar aquest preàmbul faré

ús d’algunes de les conclusions que

sobre violència es deriven de la investi-

gació realitzada per tres universitats es-

panyoles durant el període inclòs entre

l’1 de juliol de 2005 i el 30 de juny de

2006. Els responsables d’aquesta re-

cerca som els professors Javier Fernán-

dez del Moral, de la Universitat

Complutense de Madrid; José Javier

SánchezAranda i Bienvenido León, de

la Universitat de Navarra, i jo mateixa,

de la Universitat Pompeu Fabra.

L’estudi ha analitzat més de quinze mil

notícies emeses per sis cadenes de tele-

visió que emeten per a tot l’estat, utilit-

zant una metodologia que integra

plantejaments científics tant quantita-

tius com qualitatius. El mètode de tre-

ball ha estat contrastat en àmbits

acadèmics amb èxit i ha fet possible ex-

treure dels aspectes formals, de codi i de

contingut dels missatges televisius

conclusions socialment útils que, alhora,

ens han permès avaluar l’índex de pro-

fessionalitat de les cadenes analitzades.

La magnitud de la mostra sotmesa a es-

tudi és la més gran que mai s’ha abor-

dat en l’àmbit científic. S’ha fet el

seguiment de sis cadenes de televisió,

amb un total de nou informatius diaris.

Això vol dir que s’han analitzat cada

mes la totalitat dels informatius de set

dies, cosa que suposa l’anàlisi de

seixanta-quatre informatius mensuals i

un total de 756 informatius en tot l’any.

A més, s’han realitzat anàlisis de

contrast, de manera que els diferents

grups de recerca han repetit l’anàlisi

d’un 20% dels informatius per assegu-

rar l’homogeneïtat en l’aplicació dels

criteris analítics.

Per aconseguir resultats vàlids, es van

seguir tots els informatius de tarda

i nit de totes les televisions genera-

listes de cobertura nacional que

emetien en el període d’estudi:

TVE 1, TVE 2, Antena 3, Tele 5 i

Canal+. Dos mesos abans de fina-

litzar el primer any de recerca, Canal+

va deixar d’emetre, per la qual cosa va

ser substituïda en el nostre estudi per

l’anàlisi de Cuatro, des del seu primer

dia d’emissió.

En els dotze mesos analitzats es van

produir conflictes molt rellevants en

l’àmbit polític, econòmic i social, tant a

67

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

La presència selectiva de notícies en els mitjans de comunicació genera la nostra percepció de la seguretat.

Un estudi de tres universitatsva analitzar durant un anymés de quinze mil notíciesemeses per sis cadenes

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 67

Page 68: Capçalera 142

casa nostra com a l’estranger. Només

per refrescar la memòria dels lectors

faré esment de, entre altres, el desacord

del principal partit de l’oposició amb la

política antiterrorista del Govern utilit-

zant un discurs marcadament agressiu,

el conflicte encara viu a l’entorn de

l’aprovació de l’Estatut de Catalunya,

la trama de corrupció descoberta a

Marbella que obligà a constituir una

comissió gestora per poder governar la

ciutat, l’OPA de Gas Natural a Endesa,

la mort d’un home a la caserna de la

Guàrdia Civil de Roquetas de Mar, els

robatoris comesos per grups de l’Eu-

ropa de l’Est que assaltaven els xalets

amb els propietaris a dintre, l’arribada

massiva en pasteres d’immigrants

subsaharians a les Illes Canàries,

la mort de disset militars en l’ac-

cident delYak-42 a l’Afganistan,

etc. I en l’àmbit internacional, re-

cordem els atemptats a Londres

del 7-J, el desallotjament de

Gaza dels assentaments israe-

lians, el pas de l’huracà Katrina

per Nova Orleans, els disturbis

socials originats a la rodalia de

París i estesos a tot França, les

eleccions a Palestina que van

donar el triomf a Hamàs, les preten-

sions de l’Iran de desenvolupar els seu

propi programa nuclear o la publicació

en un diari danès de les caricatures de

Mahoma, fet que va provocar la mort

de desenes de persones en diferents

manifestacions d’arreu del món.

Aquesta llista, forçosament incompleta,

de fets conflictius i violents dels quals

les televisions van haver d’informar al

llarg de tot l’any només pretén contex-

tualitzar el nivell de conflictivitat exis-

tent en la informació d’actualitat amb

la qual tots els mitjans de comunicació

s’hi van haver d’enfrontar.

FETS VIOLENTS

La presència d’elements violents en els

continguts de les informacions que

s’emeten per televisió no és un feno-

men nou; ha existit des de sempre,

d’abans inclús que la televisió comen-

cés a funcionar com a mitjà de comu-

nicació en els anys cinquanta. La

violència física que sovint mostren les

imatges, la violència psicològica que

amb freqüència sura de les actituds dels

qui protagonitzen les notícies i la

violència verbal que s’esmicola en

la narració periodística dels fets més

conflictius són una constant que els

editors dels informatius no solament no

defugen, sinó que de vegades fins i tot

magnifiquen.

D’altra banda, és un fet ja demostrat

que aquesta presència constant de vio-

lència en les informacions ha acabat

per provocar en els teleespectadors una

percepció d’inseguretat molt més alta

que la que se’n derivaria de la simple

observació del nostre entorn social.

Malgrat aquesta constatació, de l’estudi

que hem dut a terme podem concloure

que només un 7,58% de les notícies que

es van emetre al llarg de tot l’any mos-

traven, efectivament, elements de vio-

lència explícita, la qual cosa equival a

1.146 notícies de les 15.230 analitzades.

A pesar que no és un percentatge ex-

cessivament alt, si tenim en compte el

nivell de conflictivitat que s’ha viscut en

el període estudiat, no hauríem d’igno-

rar que aquest tipus de pro-

grames s’emet sempre en hores

de màxima audiència i que

s’adrecen a tota mena de telees-

pectadors, inclosos joves i nens,

per la qual cosa convindria, si

més no, millorar el tractament perio-

dístic de la violència per tal de reduir-

ne encara més la presència (Taula I).

Cal matisar les xifres que corresponen

a Canal+, ja que el percentatge anor-

malment alt del 9,05% de notícies

violentes es deu al fet que els seus in-

formatius contenien un nombre molt

petit de notícies en relació amb la resta

de cadenes de televisió.

La violència física,psicològica i verbalsón una constanten els informatius

La violència explícitacom a recurs narratiu provocadisfuncions indesitjablesen la percepció dels usuaris

A N À L I S I

Taula I. Violència explícita

Cadena Violència % Notícies %

A3 TV 327 28,53% 3.954 8,27%

Tele 5 313 27,31% 4.057 7,72%

TVE 1 279 24,35% 3.700 7,54%

Cuatro 138 12,04% 2.131 6,48%

TVE 2 48 4,19% 825 5,82%

Canal+ 41 3,58% 453 9,05%

Total 1.146 100,00% 15.120 7,58%

Font pròpia

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 68

Page 69: Capçalera 142

Entenem que utilitzar la violència ex-

plícita com a recurs narratiu per infor-

mar dels fets d’actualitat provoca

disfuncions indesitjables en la percep-

ció dels usuaris. Atès que no és un re-

curs innocu, la seva sola presència fa

que la realitat social que ens presenten

els mitjans es tenyeixi d’una virulència

indesitjable que no sempre representa

amb fidelitat els fets noticiosos dels

quals pretén informar.

Crido l’atenció sobre el fet que la ma-

joria de les 1.146 notícies compreses en

la mostra d’estudi que contenen ele-

ments violents han estat presentades

per les tres cadenes de televisió que

més aferrissadament lluiten per ser lí-

ders d’audiència:A3TV,TVE 1 i Tele5.

Els estudis que mesuren l’audiència de

les diferents cadenes de televisió no

paren atenció a les raons per les quals

els teleespectadors trien una cadena o

una altra per informar-se. Sens dubte la

llista de raons pot incloure elements

molt variats i inclús inversemblants.

Però és un fet que l’interès per les re-

presentacions violentes és consubstan-

cial a la mateixa espècie humana i

semblaria que aquest interès és aprofi-

tat com a criteri per guanyar audiència.

QÜESTIÓ DE MATISOS

Si tenim en compte que la mitjana de

duració d’una notícia televisiva està a

l’entorn del minut i mig, ens ado-

narem de la dificultat d’explicar

qualsevol fet noticiós en aquest

temps tan escàs. Els periodistes

s’han d’afanyar a seleccionar les

dades i les imatges que puguin

explicar millor la totalitat de la

informació a la qual han tingut

accés i en aquesta selecció no

sempre tenen en compte el grau

d’importància informativa de

cada dada respecte de les altres.

Passa sovint que el fet d’haver obtingut

imatges impactants o declaracions ro-

tundes d’algun personatge públic ja és

motiu suficient per prioritzar-les per

sobre d’altres criteris. Aquesta praxis

s’acaba traduint en la presència de vio-

lència explícita en molts temes que, per

definició, tenen poc a veure amb mani-

festacions violentes. És així com neix la

sobrerepresentació de la violència, per

l’ús i l’abús d’un recurs narratiu sempre

atraient. També és així, molt probable-

ment, com neix en l’audiència la per-

cepció d’inseguretat que sovint tenim

després d’haver vist un telenotícies.

Els temes on tenen presència els ele-

ments violents són molt diversos. La

majoria de les notícies que els

inclouen tracten, efectivament,

de continguts o missatges vio-

lents que cal explicar a l’audièn-

cia d’alguna manera. Però hi ha

molts altres (taula II) on també

apareixen elements de violència explí-

cita i, en canvi, són poc o gens adequats

per ser explicats mitjançant aquest re-

curs. Per exemple, els que tenen a veure

amb la política en general o amb les in-

formacions d’interès humà o els temes

sobre educació o les notícies culturals.

Utilitzar en excés aquest recurs narra-

tiu té més a veure amb la voluntat

expressa de focalitzar l’interès de l’au-

diència sobre aquest vessant de la in-

formació que amb un dubtós intent

d’ajudar a comprendre en profunditat

la informació que s’explica (Taula II).

69

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

La majoria de les notícies ambelements violents són emesesper Antena 3, TVE i Telecinco,les cadenes amb més audiència

Taula III. Obertura d’informatius

Cadena Obre TotalNotícies

% percadena

% sobreel total

TVE 1 32 279 11,47% 27,83%

Tele 5 32 313 10,22% 27,83%

A3 TV 28 327 8,56% 24,35%

Cuatro 12 138 8,70% 10,43%

Canal+ 6 41 14,63% 5,22%

TVE 2 5 48 10,42% 4,35%

Total 115 1.146 10,03% 100,00%

Font pròpia

Taula II. Temes

Temes Notícies %

Violència 296 25,83%

Desastres o accidents 211 18,41%

Terrorisme 203 17,71%

Govern 82 7,16%

Acció popular 57 4,97%

Jutges 37 3,23%

Trànsit 35 3,05%

Delinqüència 27 2,36%

Exèrcit 24 2,09%

Interès social 23 2,01%

Guerres 20 1,75%

Partits polítics 15 1,31%

Investigació policial 14 1,22%

Interès humà 10 0,87%

Laboral 10 0,87%

Religió 8 0,70%

Cinema 8 0,70%

Curiositats 8 0,70%

Toros 8 0,70%

Meteorologia 6 0,52%

Medi ambient 5 0,44%

Parlament 5 0,44%

Narcotràfic 5 0,44%

Cultura popular 4 0,35%

Immigració 4 0,35%

Educació 4 0,35%

Medicina i salut 3 0,26%

Cultura 2 0,17%

Teatre 2 0,17%

Política autonòmica 2 0,17%

Altres 2 0,17%

Oci i espectacles 2 0,17%

Unió Europea 1 0,09%

Ciència i innovaciótecnològica 1 0,09%

Casa Reial 1 0,09%

Sindicats 1 0,09%

Total 1.146 100,00%

Font pròpia

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 69

Page 70: Capçalera 142

LES PITJORS NOTÍCIES

La notícia que obre un informatiu de

televisió és considerada com la més

rellevant del dia o del període que va

entre un programa informatiu i el se-

güent. El fet que a l’entorn d’una

quarta part dels informatius de televi-

sió hagin obert amb una informació

violenta indica una contradicció fla-

grant amb el percentatge mitjà del

7,58% de presència de violència que

hem trobat en el conjunt de les infor-

macions. Aquesta contradicció s’ex-

plica pel fet que és també un recurs

habitual de les cadenes de televisió

obrir els seus informatius amb les

imatges més impactants perquè

funcionin com a esquer per

atraure l’atenció de la seva au-

diència. Aquest és el cas de

TVE 1, Tele 5 i A3 TV, que

acostumen a obrir els seus tele-

notícies utilitzant aquest recurs,

tot i que després, en el desen-

volupament d’aquestes ma-

teixes notícies a l’interior dels

informatius, no insisteixin en

aquests elements de violència

explícita (Taula III).

Una cosa molt similar passa

amb la redacció dels titulars

que es presenten en els infor-

matius. És freqüent que en el

sumari es destaqui la vessant

violenta de la informació, però

després, quan es desenvolupen

aquests titulars, o bé s’ignoren

aquests elements que havien

estat destacats o bé l’enfoca-

ment informatiu que predo-

mina s’allunya ostensiblement

dels aspectes violents apare-

guts a l’inici (Taula IV).

Si ens fixem en la taula ante-

rior, veurem que els primers

llocs estan ocupats per temes

fàcilment assimilables amb in-

formació violenta: desastres o

accidents, fets violents o terro-

risme. Ara bé, que les notícies

sobre el Govern ocupin el

quart lloc de la llista no deixa

de sorprendre. També que els

jutges apareguin amb el mateix

percentatge de presència infor-

mativa que les notícies sobre

trànsit (habitualment accidents

mortals). En el mateix sentit, la dada

que les notícies sobre delinqüència tin-

guin la mateixa presència global pel

que fa a la violència que les notícies

sobre partits polítics corrobora la nos-

tra tesi: que les cadenes de televisió,

lluny d’explicar amb rigor i profunditat

els fets d’actualitat, opten per destacar-

ne aquells elements cridaners i atrac-

tius, fent ulls clucs a les possibles

disfuncions que aquest particular trac-

tament informatiu pugui provocar en

l’audiència.

ESCENARIS RECURRENTS

Pel que fa als escenaris on es pro-

dueixen els esdeveniments violents,

destaca molt especialment l’Orient

Mitjà. Més d’un 30% de les informa-

cions violentes aparegudes a la secció

d’Internacional informaven dels con-

flictes que, malauradament, caracterit-

zen aquesta part del planeta. Però la

dada que més crida l’atenció de la

Taula VI és aquest segon lloc que cor-

respon a “escenari indefinit” i que

s’emporta el 12,91% del total de les

A N À L I S I

70

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Obrir els informatiusamb imatges impactantsés un recurs habitualper atraure l’audiència

Taula IV. Obertura d’informatius

Temes Notícies % entitulars

% sobrenotíciesamb

violència

Desastre o accident 119 24,29 10,38

Violència 98 20,00 8,55

Terrorisme 84 17,14 7,33

Govern 40 8,16 3,49

Acció popular 24 4,90 2,09

Jutges 16 3,27 1,40

Trànsit 16 3,27 1,40

Exèrcit 14 2,86 1,22

Delinqüència 13 2,65 1,13

Partits polítics 12 2,45 1,05

Investigació policial 7 1,43 0,61

Interès humà 6 1,22 0,52

Curiositats 5 1,02 0,44

Meteorologia 5 1,02 0,44

Interès social 4 0,82 0,35

Laboral 3 0,61 0,26

Educació 2 0,41 0,17

Guerres 2 0,41 0,17

Immigració 2 0,41 0,17

Narcotràfic 2 0,41 0,17

Medi ambient 2 0,41 0,17

Cinema 2 0,41 0,17

Toros 2 0,41 0,17

Religió 2 0,41 0,17

Ciència i tecnologia 1 0,20 0,09

Cultura popular 1 0,20 0,09

Medicina i salut 1 0,20 0,09

Altres 1 0,20 0,09

Parlament 1 0,20 0,09

Política autonòmica 1 0,20 0,09

Teatre 1 0,20 0,09

Unió Europea 1 0,20 0,09

Font pròpia

Taula V. Seccions

Secció Notícies% Notícies

ambviolència

Internacional 721 62,91%

Successos 185 16,14%

Societat 121 10,56%

Nacional 98 8,55%

Cultura 13 1,13%

Altres 5 0,44%

Ciència 2 0,17%

Economia 1 0,09%

Total 1.146 100,00%

Font pròpia

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 70

Page 71: Capçalera 142

informacions violentes.Escenari “inde-

finit” vol dir que a les notícies no apa-

reix mencionat cap lloc de concret i tots

els periodistes saben que, juntament

amb el que ha passat i qui n’ha estat el

protagonista, l’on i el quan de la infor-

mació són de resposta obligada. Igno-

rar on ha passat un fet noticiós hauria

de ser un bon motiu per animar els edi-

tors dels informatius a rebutjar la notí-

cia; i, en general, així passa. Però quan

la informació i, sobretot, les imatges de

què es disposen són prou espectaculars,

punyents o simplement violentes,

aquest rebuig desapareix per donar pas

a una presència ressaltada d’aquesta in-

formació, estirant del recurs a la vio-

lència explícita com a patró informatiu.

LES SECCIONS MÉS VIOLENTES

En general, la secció on hi ha més pre-

sència de violència explícita és la secció

d’Internacional.Val a dir que l’any ana-

litzat ha estat particularment ric en des-

astres, accidents, conflictes i guerres

esdevinguts a països estrangers.Ara bé,

que la secció de successos, tot i ocupar

el segon lloc de la Taula V, estigui tan

allunyada de la secció d’Internacional

mereix una explicació una mica més

aprofundida.

El fet que, del total de notícies violentes

analitzades, el 62,91% de les que s’han

inclòs en la secció d’Internacional

contingui elements de violència explí-

cita ajuda a transmetre la idea que,més

enllà de les nostres fronteres, les coses

no rutllen bé. Emfasitzar els fets vio-

lents de la informació internacional

provoca que la representació mental

que ens farem d’aquelles realitats

llunyanes estigui necessàriament dis-

torsionada. Per sort, una part de l'au-

diència, la que té una cultura viatgera,

disposa d’elements informatius propis

per contrastar aquesta representa-

ció mental, però què ha de pensar

d’aquesta realitat aquella part de la po-

blació que no té el costum de viatjar?

D’altra banda, a la secció de Successos

només trobem elements de violència

explícita en un 16,14% de les notícies.

És un percentatge molt baix si el com-

parem amb la secció d’Internacional. I

si tenim en compte que la percepció

d’inseguretat de la qual alerten els son-

dejos d’opinió està directament rela-

cionada amb la vida quotidiana dels

ciutadans, n’hauríem de concloure que

aquesta percepció està neces-

sàriament exagerada. Els res-

ponsables dels informatius

acostumen a agafar-se a

aquest argument, tal com vam

tenir ocasió de comprovar en

les Jornades que va organitzar el no-

vembre de 2007 l’Institut de Seguretat

Pública de Catalunya. Però aquesta

71

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

El 62,91% de les notíciesd’Internacional tenen elementsde violència explícita i distorsio-nen el que passa a l’estranger

Taula VI. Els escenaris

A3 TV Tele 5 TVE 1 Cuatro TVE 2 Canal + Total

Orient Mitjà 22,32% 23,64% 34,41% 44,93% 43,75% 46,34% 30,10%

Indefinit 15,90% 11,50% 12,19% 12,32% 12,50% 7,32% 12,91%

Resta d’Espanya 12,54% 16,29% 4,30% 4,35% 0% 2,44% 9,69%

Àsia 6,73% 7,03% 9,68% 8,70% 6,25% 7,32% 7,77%

Europa 8,87% 5,11% 11,47% 2,90% 4,17% 14,63% 7,77%

EUA 9,17% 6,39% 7,17% 5,07% 0% 0% 6,72%

Amèrica llatina 5,81% 6,71% 3,94% 9,42% 16,67% 0% 6,28%

Madrid 6,12% 8,63% 4,30% 5,80% 4,17% 4,88% 6,20%

País Basc 4,59% 5,11% 4,30% 3,62% 2,08% 2,44% 4,36%

Àfrica 3,06% 2,56% 3,58% 2,17% 8,33% 14,63% 3,58%

Catalunya 3,67% 4,47% 1,43% 0,72% 0% 0% 2,71%

Galícia 0,92% 1,92% 0,72% 0% 0% 0% 0,96%

Resta del món 0,31% 0,64% 2,51% 0% 2,08% 0% 0,96%

Total 327 not. 313 279 138 48 41 1.146

Font pròpia

Taula VI. L’actitud dels narradors

Actitud Antena 3 Canal + Cuatro Tele 5 TVE 1 TVE 2 Total

Neutra 180 34 89 188 175 30 697

Negativa 137 7 47 110 96 17 414

Positiva 9 0 2 15 8 1 35

Total 326 41 138 313 279 48 1.146

Actitud Total

Neutra 55,21% 82,93% 64,49% 60,06% 62,72% 62,50% 60,78%

Negativa 42,02% 17,07% 34,06% 35,14% 34,41% 35,42% 36,16%

Positiva 2,76% 0,00% 1,45% 4,79% 2,87% 2,08% 3,06%

100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Font pròpia

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 71

Page 72: Capçalera 142

seria una conclusió errònia perquè

estaríem ignorant el fet que el bombar-

deig constant obrint informatius i en-

capçalant titulars acaba provocant, en

termes emocionals, que no es pari aten-

ció al lloc on passen les coses que ens

diuen que passen i que tinguem tots la

sensació que el nostre món, també el

que vivim a casa nostra, és molt insegur.

INFORMACIÓ NEUTRAL?

La sensació de conflicte, inseguretat i

violència en general troba un bon re-

forç en l’actitud dels professionals de la

informació quan ens expliquen les no-

tícies. En aquest sentit cal que recor-

dem que ens movem en els paràmetres

del periodisme informatiu; això vol dir

que no s’admeten les opinions ni es veu

amb bons ulls l’adjectivació de la infor-

mació. De fet, el més desitjable seria

que totes les informacions fossin expli-

cades pels periodistes amb una actitud

neutra. Malgrat, però, aquest aprio-

risme, de l’estudi es desprèn que totes

les cadenes analitzades utilitzen l’acti-

tud neutra per explicar les notícies en

un percentatge del 60,78% de mitjana.

En la resta del percentatge es decanten

per utilitzar actituds positives o nega-

tives en funció del contingut de la in-

formació que expliquen.

L’actitud negativa dels narradors té

molta més presència en els informatius

que no pas l’actitud positiva. Només el

3,06% de les informacions han estat

narrades amb actitud positiva, mentre

que el 36,16% van ser explicades amb

actitud negativa.Aquesta gran diferèn-

cia indica molt clarament el to general

que acaben tenint tots els telenotícies,

si bé uns més que altres. Antena 3 TV

és la cadena que posa més èmfasi en su-

bratllar els aspectes més negatius de les

notícies i, quan ho fa, els seus perio-

distes reforcen aquest vessant de la in-

formació amb la seva actitud.

L’ÚS DELS ADJECTIUS

Quan els protagonistes de la informa-

ció intervenen amb les seves pròpies

paraules, és normal que s’expressin uti-

litzant tota la riquesa del vocabulari de

què disposin. En el nostre estudi hem

analitzat tant l’ús d’adjectius que fan

els protagonistes de la informació en

les declaracions com l’ús que en fan

els periodistes per explicar els fets d’ac-

tualitat.

Si els protagonistes de la informació

adjectiven els fets de què parlen amb

una mitjana d’1,12 adjectius per notícia,

els periodistes −que haurien de ser neu-

trals en l’explicació de la informació−

ho fan amb una mitjana de 6,44 adjec-

tius per notícia. Aquest excés d’ad-

jectivació indica clarament

l’interès de les diferents ca-

denes de televisió a afegir la

seva pròpia valoració als fets

d’actualitat que narren.

L’aspecte més important de

l’anàlisi de l’adjectivació té a veure amb

la qualitat dels adjectius utilitzats per

uns i altres. Pel que fa a l’adjectivació

dels protagonistes de la informació en

les seves intervencions davant els mit-

jans, destaca l’escassa presència d’ad-

jectius neutres, és a dir, aquells que

simplement són descriptius. Tele 5 i

TVE 2 arriben a l’extrem de no utilit-

zar cap tall de veu que reculli declara-

cions dels protagonistes utilitzant

adjectius neutres. Els adjectius positius

tampoc són gaire apreciats;TVE 1 és la

cadena que els dóna més espai en les

cites directes que selecciona (23,53%).

Però la dada més important es refereix

a l’adjectivació negativa que fan els

A N À L I S I

72

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Antena 3 és la cadenaque posa més èmfasien subratllar els aspectesmés negatius de les notícies

Taula VII. Adjectius utilitzatspels protagonistes

Cadena Notícies Mitjana

A3 TV 54 1,30

Canal+ 5 2,80

Cuatro 16 1,50

Tele 5 31 0,45

TVE 1 20 0,85

TVE 2 3 1,67

Total 129 1,12

Font pròpia

Taula IX. Adjectius utilitzatspels protagonistes de la informació

Cadena Positius Negatius Neutres Total percadena

A3 TV 9– 12,86% 59– 84,29% 2– 2,86% 70– 100%

Canal+ 1– 7,14% 8– 57,14% 5– 35,71% 14– 100%

Cuatro 2– 8,33% 15– 62,50% 7– 29,17% 24– 100%

Tele 5 2– 14,29% 12– 85,71% 0– 0,00% 14– 100%

TVE 1 4– 23,53% 11– 64,71% 2– 11,76% 17– 100%

TVE 2 0– 0,00% 5– 100,00% 0– 0,00% 5– 100%

Total 18– 12,50% 110 – 76,39% 16 – 1,11% 144- 100%

Font pròpia

Taula VIII. Adjectius utilitzatspels periodistes

Cadena Notícies Mitjana

A3 TV 54 8,80

Canal+ 5 4,60

Cuatro 16 5,06

Tele 5 31 3,61

TVE 1 20 6,90

TVE 2 3 0,67

Total 129 6,44

Font pròpia

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 72

Page 73: Capçalera 142

protagonistes de la informació quan

tenen a prop d’ells periodistes que re-

cullen les seves paraules.Més de les tres

quartes parts dels adjectius que utilit-

zen són negatius. I de totes les cadenes

analitzades, sónAntena 3TV (84,29%)

iTele 5 (85,71%) les que els donen més

presència en els seus informatius.

En contraposició a les dades anteriors,

els conductors i periodistes que inter-

venen en els informatius de televisió,

tot i utilitzar molts adjectius per expli-

car l’actualitat, no posen l’èmfasi en els

adjectius negatius, sinó en els neutres,

tal com marquen les normes d’estil del

periodisme informatiu.

A la Taula X s’aprecia que Cuatro i

TVE 1 són les cadenes que utilitzen

més adjectius neutres,mentre queTele5

és la que utilitza més adjectius positius.

Pel que fa a l’adjectivació negativa, és

Antena 3 TV la que carrega més les

tintes amb un 40,21% d’adjectius nega-

tius utilitzats pels seus periodistes.

CONCLUSIONS

Els resultats de l’anàlisi anterior ens

permet arribar a les conclusions se-

güents:

a) Utilitzar la violència explícita com

a recurs narratiu comporta distor-

sionar la realitat, ja que és habitual

que no s’informi del perquè d’un fet

violent, de la mateixa manera que

tampoc no s’informa dels antece-

dents ni de les conseqüències que

en puguin derivar.

b) Tot considerant que la quantitat de

violència explícita present en els in-

formatius de televisió no és exces-

siva −un 7,58%−, el fet que se li

doni el màxim protagonisme col·lo-

cant-la gairebé sempre en els titu-

lars provoca la sensació que

s’informarà de molta més violència

de la que finalment s’acaba eme-

tent. Utilitzar la violència com a es-

quer per atraure audiència està en

l’origen de la percepció d’insegure-

tat que tothom pateix.

c) Sabem que la televisió treballa amb

imatges i això condiciona sovint el

contingut dels telenotícies. És com-

prensible, doncs, que si no se’n dis-

posen els editors es resisteixin a

incloure-hi determinades informa-

cions. Seria desitjable, però, que

totes les televisions apliquessin

aquest mateix criteri per al cas in-

vers; és a dir, que si no es disposa de

prou informació o d’informació de

prou interès per a l’audiència, no es

donin com a notícies el que són sim-

ples imatges, sovint violentes.

d) L’excés de violència a la secció

d’Internacional dels informatius de

televisió respon a la necessitat sub-

jectiva de l’audiència de creure allò

de “nosaltres estem molt millor”.

L’efecte col·lateral que deriva

d’això és la percepció de viure en

un món conflictiu, en guerra, on la

mort sempre hi és present.

e) Hi ha un dèficit de professionalitat

en l’actitud dels narradors de les

notícies. El bon periodisme infor-

matiu aconsella explicar la infor-

mació des d’una actitud neutra,

però això només es fa en una mica

més de la meitat de les informa-

cions. La resta s’explica amb acti-

tud negativa (36,16%) o positiva

(3,06%), influint d’aquesta manera

en la percepció que tindrà l’audièn-

cia.

f) Totes les cadenes de televisió ana-

litzades coincideixen a explicar

la informació a l’audiència uti-

litzant una gran quantitat d’ad-

jectius negatius. Explicar i

interpretar la realitat social des

d’un llenguatge més neutre aju-

daria a reduir la percepció d’inse-

guretat que té la ciutadania i, tal

vegada, s’aconseguiria així una més

gran coincidència entre aquesta

percepció i la violència real present

a la realitat social.

73

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Explicar i interpretar la realitatsocial des d’un llenguatgemés neutre ajudaria a reduirla percepeció d’inseguretat

Taula X. Adjectius utilitzats pels periodistes

Cadena Positius Negatius Neutres Total

A3 TV 21– 4,42% 191– 40,21% 263– 55,37% 45– 100%

Canal+ 0– 0,00% 0– 0,00% 23– 100,00% 23– 100%

Cuatro 4– 4,94% 14– 17,28% 63– 77,78% 81– 100%

Tele 5 14– 12,50% 34– 30,36% 64– 57,14% 112– 100%

TVE 1 11– 7,97% 40– 28,99% 87– 63,04% 138– 100%

TVE 2 0– 0,00% 0– 0,00% 2– 10,00% 2– 100%

Total 50– 6,02% 279 – 33,57% 502 – 60,41% 931- 100%

Font pròpia

142-Inseguretat:Layout 1 8/10/08 15:56 Página 73

Page 74: Capçalera 142

74

CA

ALE

RA

JULI

OL-

SE

TEM

BR

E2

00

8O P I N I Ó

L’ASSOCIACIÓDEPUBLICACIONSPeriòdiques en Català (APPEC) celebra

enguany un 25è aniversari que va més

enllà de la simple commemoració i es

converteix en la consolidació del sector de

la indústria cultural en català que més ha

crescut els darrer anys. El gener de 1983

l’entitat es va constituir com a instrument

per donar visibilitat a les revistes davant la

societat catalana. L’APPEC representava

la nova generació de projectes editorials

sorgits arran de la democràcia, i al llarg de

la seva trajectòria s’ha passat d’una quin-

zena a cent cinquanta capçaleres. Un

creixement que encara continua i que va

lligat a l’evolució del sector.

La primera revista catalana va aparèixer a

Perpinyà, el 1624, fa 384 anys, i es deia La

Gaseta.Des de llavors,moltes publicacions

han fet història i han escrit la crònica de la

nostra història. L’etapa d’or de les revistes

en català va ser durant el primer terç del

segle XX i fins al final de la República Ca-

talana, quan es van editar centenars de dia-

ris i publicacions amb els millors escriptors,

il·lustradors i fotògrafs del país.Des de re-

vistes infantils com El Patufet, nascuda el

gener del 1904, que va arribar a difondre

60.000 exemplars –un rècord no igualat en-

cara per cap altra revista en català–, fins a

publicacions gràfiques d’actualitat com

l’extraordinariD’Ací i d’Allà, considerat el

primer magazín català d’estil europeu, i

que proclamava un catalanisme cultural i

polític.

L’APPEC es va constituir ja fa un quart de

segle amb aquesta mateixa filosofia, però

amb la voluntat d’esdevenir l’òrgan de co-

hesió, promoció i defensa del editors cata-

lans de revistes.El primer president,Ferran

Mascarell (L’Avenç), afirmava que “per a

un país democràtic calia un ventall de pu-

blicacions que forgessin el pensament i

l’opinió, la llibertat i la diversitat. Calia fer

entendre al Govern català la necessitat de

donar suport a un sector que representa

una xarxa d’idees”.Al llarg d’aquests vint-

i-cinc anys, l’associació ha esdevingut un

motor per desenvolupar noves infraestruc-

tures. S’ha assolit un bon grau de complici-

tat amb l’administració, s’han desenvolupat

desenes de projectes, s’ha gestionat la pu-

blicitat institucional i privada, s’han realit-

zat campanyes de difusió al quiosc i als

mitjans de comunicació...

És impensable avui en dia que les pu-

blicacions en català es puguin conside-

rar producte de la“cultureta”o simples

anècdotes folklòriques.Han esdevingut

la xarxa de comunicació amb més i

major penetració en la fotografia de la

realitat cultural, social i política catalana.

Cent cinquanta publicacions que repre-

senten la societat civil d’un país sense estat

i en una llengua minoritzada, i que ha im-

pulsat els seus propis mitjans de comuni-

cació escrits. Es tracta d’un cas únic a

Europa, gràcies al fet que la implantació

d’aquestes revistes té una gran audiència

−prop de dos milions de lectors d’una mit-

jana de 150.000 exemplars mensuals

impulsats per un centenar d’editors−,

tenen absoluta credibilitat −la majoria de

capçaleres lideren espais informatius espe-

cialitzats− i tenen un alt grau de fidelitza-

ció entre els lectors −els subscriptors són

la base fonamental d’aquestes revistes.

Amb la confiança que ens transmeten

aquestes desenes d’editors, l’APPEC va

més enllà de ser un lobby del sector. En la

celebració dels vint-i-cinc anys, i amb la

complicitat dels mateixos associats i del

Govern de la Generalitat de Catalunya,

s’ha realitzat una exposició commemora-

tiva de caràcter itinerant, es publica un lli-

bre antològic, de caràcter gràfic i

referencial sobre les publicacions en

català, i s’organitza el 1r Congrés de

Publicacions Periòdiques, BCN

WorldMagazine,per debatre present

i futur del sector. I tot plegat sense

deixar d’apostar pel futur i les noves

tecnologies (Quiosc.cat), amb la vo-

luntat d’oferir totes les publicacions

en català en format digital, tant els

números actuals com l’arxiu històric.

De moment, enguany, una cinquan-

tena de publicacions ja es distri-

bueixen al quioscmundial Zinio.com,on el

català és una de les deu llengües en què es

poden cercar, llegir o descarregar revistes.

De revistes en paper hem passat a ser mit-

jans “transmediàtics”, on la majoria de pe-

riodistes de les nostres publicacions

treballen en l’àmbit de premsa, ràdio i te-

levisió sota una mateixa capçalera i ofe-

reixen unes informacions úniques i

especialitzades, un model creat des dels

Països Catalans i projectat cap al món.Les

revistes en català són una excel·lent crònica

multimèdia de la societat actual, i l’AP-

PEC, vint-i-cinc anys després, continua sent

l’òrgan de cohesió,promoció i defensa dels

editors catalans de revistes, des de la lli-

bertat i la diversitat, per impulsar un sector

que,amb les arrels a la identitat, representa

la millor oferta i projecció de futur de l’es-

pai català de comunicació.

Lluis GendrauPresident del’APPEC

“Les cent cinquantapublicacions en català,una llengua minoritària,són un cas únic a Europa”

L’APPEC, molt mésque un club de revistes

Ferr

anPo

us

142-Opinio:Layout 1 9/10/08 09:36 Página 74

Page 75: Capçalera 142

sLA PREMSA GRATUÏTA ÉSAQUÍ perquedar-se. L’accés lliure a la informació es-

crita és un fet tan natural com ho és sinto-

nitzar una emissora de ràdio o una cadena

de televisió. No es tracta d’un fenomen re-

cent ni d’una tendència nova. Fa dues i tres

dècades que els lectors de ciutats mitjanes

llegeixen premsa gratuïta.Actualment hi ha

més de tres-centes publi- cacions a Catalu-

nya de les quals més d’un centenar estan re-

presentades a l’Associació Catalana de la

PremsaGratuïta (ACPG).

Per a molts ciutadans agafar el gratuït és un

costum tan quotidià com comprar el pa. I ho

fan centenars de milers de lectors cada set-

mana. Segons l’última onada del Baròmetre

de la Comunicació des del maig de 2007 a

l’abril de 2008, la premsa gratuïta lidera l’au-

diència entre el sector de les revistes i publi-

cacions periòdiques locals i comarcals de

periodicitat setmanal, ja que de les 40 pri-

meres, més de la meitat són de distribució

gratuïta.En l’àmbit de les publicacionsmen-

suals, la premsa gratuïta també està a la

Champions, ja que d’un rànquing de 21 cap-

çaleres, 17 són gratuïtes. També, entre la

premsa diària, els gratuïts excel·leixen, espe-

cialment gràcies a la irrupció dels grans dia-

ris metropolitans com 20 minutos oMetro a

principi de l’any 2000.

L’audiència campiona ha permès que els

gratuïts hagin agafat un paper rellevant com

a actors socials: han ensenyat a llegir en ca-

talà els nouvinguts de primera i segona ge-

neració i han estat uns magnífics trans-

missors de la cultura autòctona, ja que en les

pàgines d’aquests setmanaris massius i po-

pulars s’hi reflecteix la vida ciutadana, els

barris, les festes, la veu dels veïns i les re-

ceptes de l’àvia Remei.

En l’àmbit econòmic, la premsa gratuïta ha

trobat la seva font d’ingressos principal en la

publicitat de proximitat, actuant com a ins-

trument estratègic per a botiguers, empreses

i particulars que han assajat els beneficis de

la publicitat en el seu àmbit d’acció. La vita-

litat econòmica del sector ha donat peu a la

competència i aquesta ha comportat que els

gratuïts estiguessin en permanent evolució,

augmentant-ne les tirades, millorant-ne la

qualitat dels acabats, fent-ne competitius

els continguts i invertint en tecnologia, és

a dir, en la informació d’actualitat.

D’aquesta manera molts gratuïts creats

originalment com a productes comercials

(de petit format i paper cuixé) s’han re-

convertit en productes periodístics que han

suposat una revitalització del periodisme

local o de proximitat.

La contribució de la premsa gratuïta a la in-

dústria comunicativa de Catalunya és indis-

cutible, fins i tot pel protagonisme que estan

tenint les seves empreses editores en el des-

envolupament de la premsa digital en català.

Tot i això, l’atenció de l’Administració cap a

aquest sector no és gens proporcional a la

seva aportació lingüística, cultural, empresa-

rial i periodística. Tampoc les universitats

han pres prou consciència encara del paper

de la premsa gratuïta, malgrat que avui el

sector suposa una sortida professional per a

molts periodistes.

Les Terceres Jornades Internacionals de

Premsa Gratuïta que se celebren els

pròxims dies 19,20 i 21 de novembre aBar-

celona han de servir per obrir els ulls a la

realitat de la premsa gratuïta de portes en-

dins i de portes enfora, a més de fixar-ne

l’agenda de treball.Aquesta cita, que reu-

nirà alguns dels millors especialistes del

sector, també té la pretensió de consolidar

Barcelona com a punt de trobada de refe-

rència d’acadèmics, editors,periodistes,pu-

blicistes i empresaris del sector de la

comunicació mundial. En aquesta edició,

l’ACPG obre la porta també al món uni-

versitari i trasllada el debat sobre el futur de

la premsa gratuïta a estudiants de tot Eu-

ropa. La premsa gratuïta catalana és aquí per

quedar-se i vol conèixer els models de refe-

rència per saber cap on ha d’anar.

O P I N I Ó

Josep RitortPresident de l’As-sociació Catalana

de PremsaGratuïta (ACPG)

“Les TerceresJornades Internacionals reu-

nirà alguns dels millors espe-cialistes del sector”

El moment de lapremsa gratuïta

Jord

iTa

rrag

ó

142-Opinio:Layout 1 9/10/08 09:36 Página 75

Page 76: Capçalera 142

Després de rescabalar-se dels números

vermells i dotar-se de certs instruments

que blindessin la seva independència

informativa, EFE continua la reforma

que va emprendre el 2004 amb el repte

d’aconseguir una redacció integrada i

multimèdia. Un procés que es preveu

complicat en una empresa pública amb

més de seixanta anys d’història però

que sembla imminent: la intenció és

aplicar el nou model a partir del 2009,

quan l’agència estreni noves seus aMa-

drid i Barcelona.

La “cirurgia” d’EFE va arrencar el

maig del 2004, quan el recent nomenat

president,Álex Grijelmo, va posar-se al

capdavant de la quarta agència de no-

tícies del món, la primera en castellà,

que no obstant això sempre havia re-

sultat deficitària i en concret aquell any

va registrar unes pèrdues de 4,5 milions

d’euros. Grijelmo substituïa Miguel

Ángel Gonzalo, que havia ocupat el

càrrec durant vuit anys, amb l’encoma-

nament de regenerar l’agència. En ple

debat sobre la reforma dels mitjans pú-

blics –EFE és propietat de la SEPI (So-

cietat Estatal de Participacions Indus-

trials) – va iniciar un procés de reforma

similar al de RTVE, que va acaparar,

però, menys protagonisme mediàtic.

Durant el discurs de presa de posses-

sió, Grijelmo recordava que “com més

rendibles són les empreses, de manera

més independent poden exercir la seva

funció”, tot i apuntant que el fet de ser

pública no exonerava EFE d’aquesta

obligació. Malgrat la seva anunciada

voluntat de millorar els resultats eco-

nòmics, el recent incorporat president

de l’agència garantia aleshores “pru-

dència” i demanava als treballadors pa-

ciència i tranquil·litat.“No s’ha de tenir

pressa en el que afecta als asumptes es-

tructurals”, deia en el punt de partida

d’un pla de reforma pensat per execu-

tar-se en el període 2004-2008.

Durant aquells dos primers anys, la re-

novada direcció d’EFE va concentrar

els esforços a reduir despeses: van

revisar-se a la baixa nombrosos

contractes amb proveïdors, va aplicar-

se un petit ERE que va afectar una

trentena de treballadors, van externa-

litzar-se alguns serveis i va transformar-

se el Departa- ment d’Espanyol Urgent

en Fundéu (Fundació Espanyol Ur-

gent), que sota el patrocini del BBVA

va suposar un estalvi immediat entorn

al mig milió d’euros.

En una segona fase, es van posar en

marxa una sèrie de nous productes

amb un cost molt reduït, com foren

l’Agenda Digital Mundial, que va su-

posar més de 200.000 euros d’ingressos

amb la comercialització de les previ-

sions que els periodistes d’EFE ja ela-

boraven. Així mateix, va arrencar una

política d’aliances empresarials, fins

aleshores inexistent, que ha donat pas a

R E P O R TAT G E

EFE escalal’últim tramde la reforma

Amb seixanta nou

anys d’història,

l’Agència EFE va

iniciar el 2004 un Pla

de Reforma dissenyat

sobre el doble eix del

sanejament econòmic

i la independència

informativa, que

també van marcar la

conversió de RTVE en

corporació. Un cop

superades aquestes

dues etapes, l’agència

afronta el repte

d’implantar a totes les

delegacions una

estructura de redacció

integrada i

multimèdia. La

necessitat d’adaptar-se

als nous temps i les

reivindicacions

professionals

polaritzen la recta

final del procés.

Natalia AraguàsFotos: Vicente Pruna

142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 76

Page 77: Capçalera 142

iniciatives com TVEFE, en col·labora-

ció amb la televisió pública estatal, un

servei informatiu audiovisual per a his-

pans en espanyol i portugués.

El 2006, aquestes mesures van comen-

çar a fruir i l’agència sortia dels núme-

ros vermells per primer cop a la seva

història, una tendència que consolidava

el 2007 amb uns guanys de 700.000

euros.Aquell mateix any, EFE venia al

BBVA la seva seu central, situada al

carrer Espronceda per 52,2 milions

d’euros, tot i obtenint unes plusvàlues

de 13,6 milions.

Paral·lelament al sanejament econò-

mic, EFE va dotar-se de nous orga-

nismes i instruments amb vistes a

blindar la seva independència informa-

tiva. En aquesta línia es va crear el

primer consell de redacció d’EFE, un

organisme format per periodistes que

té com a objectiu preservar l’exercici

professional de les pressions polítiques

i externes. Com a missió més imme-

diata, el Consell havia d’elaborar l’Es-

tatut de redacció, un document amb

rang de conveni col·lectiu que recull les

normes ètiques i professionals de

l’agència al llarg de 128 articles, amb

capítols dedicats als drets i obligacions

dels periodistes, la clàusula de concièn-

cia, el secret professional, el tractament

de les fonts informatives i els drets i

deures de la direcció. Després de ser

consensuat amb els representants sin-

dicals i la cúpula d’EFE, l’Estatut va

aprovar-se el maig del 2006, amb un su-

port del 74,4% de la redacció i una par-

ticipació de 679 periodistes del total de

930 amb què l’agència

compta arreu del món.

Amb tres anys de trajectòria,

el consell de redacció d’EFE

ha superat una primera etapa

on el repte principal era di-

vulgar la seva existència entre els pe-

riodistes per tal que el fessin servir.“Al

principi se sap que hi ha un consell i un

estatut, però tot queda una mica difús”,

explica Joan Castelló, membre del

consell. “Amb la nostra dinàmica de

77

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Imatge de la redacció barcelonina de l’Agència EFE. El 2009 l’empresa estrenarà noves seus tant a Barcelona com a Madrid.

L’agència va iniciar un procésde reforma similar al de RTVEque no va acaparar tantde protagonisme mediàtic

142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 77

Page 78: Capçalera 142

funcionament hem aconseguit que poc

a poc fóssim coneguts i hem adquirit

dins l’agència una activitat i competèn-

cies definides”.Entre les atribucions de

l’organisme figuren, per exemple, aten-

dre les demandes d’empara i resoldre

els dubtes dels professionals de la casa

i avaluar els candidats a ocupar els càr-

recs de l’agència: abans de ser ratificats

pel consell d’administració, són sotme-

sos a consulta.A nivell de defensa dels

drets professionals, una de les actua-

cions més destacades del consell va

produir-se el 2007, quan a instàncies

de l’organisme la Federació d’Asso-

ciacions de Periodistes d’Espanya

(FAPE) va pronunciar-se a favor dels

periodistes d’EFE-televisió després

que Federico Jiménez Losantos carre-

gués durament contra ells per haver

divulgat unes paraules pronunciades

pel president del PP, Mariano Rajoy,

sense saber que s’havia deixat el micro

obert.Amb tot, Castelló deixa clar que

el consell de redacció no s’ocupa de

les reivindicacions d’índole laboral, a

càrrec del comitè intercentres i el

d’empresa.

Potenciar l’àrea televisiva i el perio-

disme multimèdia conformen la recta

final del pla de reforma, segons explica

el director d’EFE-Catalunya, Leandro

Lamor, qui afegeix que es continuarà

amb la política de contenció de des-

peses, sinergies empresarials i comer-

cialització de nous productes: “Estem

donant els últims tocs per a l’adequa-

ció dels continguts informatius a una

agència global i multimèdia”.

És precisament aquest l’aspecte més

controvertit d’una reforma que fins al

moment s’havia desenvolupat sense

ensurts, ja que els professionals de la

casa temen que aquesta iniciativa de-

rivi a la pràctica en el sempre ingrat rol

del periodista orquestra.

Des la direcció de l’agència s’insisteix

que no serà així i s’aplicarà un model

de “multimèdia intel·ligent”: no es co-

brirà per sistema la mateixa informació

en tots els formats, sinó que es triarà el

més convenient per a cada tema amb

un criteri periodístic.“El multimèdia és

una eina que ha d’estar al servei del pe-

riodisme, i no al revés”, subratlla

Lamor.En qualsevol cas, es pretèn que

en aquesta nova etapa qualsevol perio-

dista d’EFE estigui capacitat per rea-

litzar en unmoment determinat vídeos,

text, fotografies i talls de veu. El pro-

blema és que l’agència, amb seixanta-

nou anys d’història a la seva esquena,

ja compta amb uns departaments es-

tancs tant de premsa, fotogra-

fia i audiovisual, a banda d’un

conveni col·lectiu que defineix

cadascuna de les categories

professionals.

La intenció és que l’any 2009

els professionals de l’agència ja hagin

adoptat aquesta metodologia de tre-

ball, que ja ha començat a adoptar-se.

Coincidint amb el canvi de seu a Ma-

drid i l’establiment d’EFE-Catalunya

al districte barceloní 22@, s’aprofitarà

78

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

S’aplica una política decontenció de despeses,sinergies empresarials i escomercialitzen nous productes

El periodista Leandro Lamor, director d’EFE-Catalunya, a la redacció.

142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 78

Page 79: Capçalera 142

per implantar una nova estructura de

redacció a totes les delegacions d’EFE,

que passarà a estar organitzada per

continguts, sense que regeixi el tipus de

suport, com succeeix fins ara.

Això tindrà el seu reflex tant en la di-

recció com en les rutines de producció,

ja que tots els periodistes d’una deter-

minada secció treballaran coordinats

pels mateixos caps i elaboraran un

tipus de producte informatiu o un altre

en funció de les característiques del

tema. “La idea és continuar fent el pe-

riodisme de sempre amb valors de sem-

pre però ser hàbils a la vegada per

explicar les notícies en qualsevol for-

mat, el que sigui necessari i s’adeqüi

més”, exposa Lamor. Per exemple: un

primer dia de rebaixes es pot resoldre

amb un vídeo i una fotonotícia,mentre

que una trobada entre líders interna-

cionals requerirà dels serveis d’un re-

dactor avesat en política exterior i un

fotògraf professional.

Plantejaments similars sobrevolen en

l’actualitat redaccions antigues, com les

de La Vanguardia o la Corporació Ca-

talana de Mitjans Audiovisuals, sense

que de moment ningú no hagi gosat

posar-los en pràctica. La seu central de

20 minutos va ser la primera de l’Estat

a unificar les dues redaccions, digital i

paper, amb una única taula de redacció,

formada pels directors i els redactors

en cap, que decideix el tractament de

cada tema i a quin suport se’l destinarà.

Les jornades laborals s’organitzen per

torns, en un funcionament més similar

a la ràdio que a la premsa escrita, que

sembla que amb el temps quedarà re-

legada a una anàlisi acurada dels temes

i l’avançament de temes exclusius.

La necessitat empresarial d’oferir pro-

ductes multiformat en l’era d’Internet,

on els mitjans digitals prenen protago-

nisme i es nodreixen de fotografia,

vídeo i text, acostuma a topar amb la

reticència dels periodistes, que

veuen difícil compaginar el

rigor professional amb elabo-

rar una mateixa informació

per a quatre suports diferents.

En el cas d’EFE, la redacció

multimèdia ja ha estat objecte d’una

sol·licitud de mediació prèvia a la in-

terposició de conflicte col·lectiu per

part del comitè intercentres. El docu-

ment presentat recorda que“el sistema

de classificació professional dissenyat

pel conveni col·lectiu d’Agència EFE,

basat en grups professionals, no permet

la polivalència funcional” i estableix

tres llocs de treball “específics i dife-

renciats entre si”: redactor, redactor

gràfic i reporter de televisió. Tal i com

aquest document exposa,“el veritable-

ment greu i preocupant per a la plan-

tilla de l’agència és la pretensió que un

mateix treballador, sigui quin sigui el

seu lloc de feina, assumeixi l’elaboració

d’informacions no només de manera li-

terària sinó, a més, per mitjà de la cap-

tura d’imatges i de so, confonent-se i

barrejant-se així les tasques pròpies de

fins a tres llocs de feina dife-

rents”.

La direcció d’EFE va donar a

conèixer la seva voluntat de

constituir una redacció multi-

mèdia a l’octubre del 2007,

suscitant ja aleshores les queixes sindi-

cals. Al gener del 2008, va començar a

impartir als redactors cursos elemen-

tals perquè aprenguessin a fer servir

càmeres de vídeo i so, que també per-

meten fer fotografies.A partir del 16 de

79

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Amb vistes al proper curs, EFE-

Catalunya es traslladarà al 22@, un

districte tecnològic nascut al caliu

de les antigues fàbriques del Po-

blenou on convergiran no pocs

mitjans de comunicació: de mo-

ment, els diaris Público i ADN, a

part de Ràdio Nacional, que com-

partirà edifici amb l’agència.

En el cas de Madrid, l’estrena

d’una nova seu al carrer de Julián

Camarillo servirà per unificar la re-

dacció de l’agència en una mateixa

planta, cosa que facilitarà la proxi-

mitat i col·laboració entre els pro-

fessionals un cop s’implanti la

redacció mutimèdia. Encara que

en l’actual seu d’EFE a Barcelona,

situada al carrer Provença, els pe-

riodistes ja treballaven en un sol

pis de superfície diàfana, el trasllat

al 22@ suposa “una oportunitat per

donar nous pasos cap a la redacció

integrada”, valora Leandro Lamor.

Any rere any, EFE-Catalunya ha

anat adquirint personalitat pròpia

amb nous serveis específics per al

territori.

L’última iniciativa ha estat obrir

una oficina permanent a Andorra

a principis del juliol passat, gràcies

a la qual l’actualitat del país piri-

nenc ha pres més protagonisme en

els serveis d’informació interna-

cional de l’agència.A més, la dele-

gació de Barcelona ofereix infor-

mació de text en català i castellà, i

compta amb el servei EFE-Co-

marques, per a qüestions d’àmbit

més local. Dins l’apartat audiovi-

sual, ofereix el Servei Gràfic de

Catalunya, que s’ocupa de fotogra-

fies amb interès per a Catalunya

que es produeixin a qualsevol lloc

del món.

Noves seus

En aquesta nova etapaqualsevol periodista d’EFEha de saber realitzar vídeos,text, fotografies i talls de veu

La necessitat empresariald’oferir productes multiformaten l’era d’Internet topa ambla reticència dels periodistes

142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 79

Page 80: Capçalera 142

juny del 2008, va considerar que podia

exigir l’ús addicional de càmeres en

qualsevol esdeveniment informatiu

que considerés oportú. “Nosaltres no

ens neguem, veiem que el mercat ho

requereix”, explica Toni Garriga, re-

presentant del comitè d’empresa, qui

es fa càrrec que la tipologia d’abonats

d’EFE s’ha diversificat i ja no tenen

com a principal client la premsa escrita.

“No diem ‘no’ a les noves tecnologies

però de forma ordenada, amb una for-

mació i amb un projecte d’empresa

darrere. També volem que ens expli-

quin això a mig termini què significa”.

Segons Garriga, redactors de tota la

vida estan fent cobertures audiovisuals

després d’un curset de quatre hores on

se’ls explica com funcionen les càmeres:

“EFE ofereix un servei professional, al

client se li ha de donar un producte com

Déu mana”. A part d’això, el comitè

d’empresa d’EFE sostè que el projecte

“té molt més calat” i recela de quin serà

l’estadi final de la convergència tecno-

lògica i les seves repercussions sobre el

volum de plantilla, que de moment

sembla garantit.

“Jo no veig això com una rèmora per

als periodistes veterans, que van adap-

tar-se de la màquina d’escriure a l’ordi-

nador”, defensa per part seva Leandro

Lamor, primer delegat d’EFE-Catalu-

nya que ha sortit del cos de redacció al

llarg de la seva història.Com a directiu,

creu que tot just ara arrenca “un pro-

jecte apassionant”: cal tenir “les idees

clares i saber comunicar-les”.Com a pe-

riodista, reconeix que “segur que ge-

nera molta incertesa”, però sostè que

aquests canvis “van més enllà, són

l’evolució del periodisme” i que totes

les cobertures es realitzaran d’acord

amb els estàndards de qualitat que sem-

pre han caractizat l’agència.

Des del comitè d’empresa, es reconeix

que a la seu barcelonina d’EFE la

trasformació s’ha començat a implan-

tar de forma més dialogant que

a Madrid, on ja han sorgit els

primers conflictes. Amb tot, un

cop EFE s’instal·li al districte

22@ es pretèn que la redacció

multimèdia ja funcioni, en un

procés que sembla no tindrà aturador

si les protestes sindicals no acaben per

frustrar-lo.

Entretant, EFE continua amb la seva

carrera ascendent pel que fa als resul-

tats econòmics. Segons va anunciar

Álex Grijelmo, l’agència va triplicar al

2007 els seus beneficis d’explotació,

amb uns guanys de 700.000 euros.Tot i

que el 2008 es preveu atípic per les des-

peses que suposen la cobertura dels

Jocs Olímpics, les eleccions espanyoles,

les nord-americanes i l’Eurocopa –que

l’agència calcula en uns 800.000 euros–

la intenció és continuar fent guardiola

en els dos propers anys per tal d’afron-

tar despeses com el trasllat d’EFE a una

nova seu central, segons explicava el

mateix Grijelmo en una entrevista al

diari econòmic Cinco Días.

La direcció d’EFE s’ha marcat

com a objectiu fer rendible

l’empresa, tot i reiterar en di-

verses ocasions que això no

anirà en detriment de la qualitat

informativa i de palesar dotar l’agèn-

cia de cert instruments en aquest sen-

tit. Com si del Tour es tractés, l’última

etapa del pla de reforma, que fins el

moment s’ha desenvolupat de forma

prou satisfactòria, es preveu la més

costeruda.

R E P O R TAT G E

80

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Si bé EFE ha esdevingut tota una

referència per a la professió, al segle

XXI vol superar l’assignatura pen-

dent de donar a conèixer la seva

marca entre el gran públic, en un

context en què el clients de l’agèn-

cia han diversificat la seva tipologia

i cal ampliar horitzons. En aquest

sentit, ha posat en marxa nous pro-

ductes pensats per a un client alié al

periodisme, com Canal EFE, que

ofereix informació per a pantalles

situades en sales d’espera i vestíbuls

de llocs com restaurants, hotels,

universitats i hospitals; i serveis

d’alertes de mòbils, personalitzats

per temes i sectors, com ara els im-

migrants. Un altre front on s’ha

posat l’èmfasi en els últims temps

ha estat l’organització d’esdeveni-

ments. Des de fa deu anys, EFE ce-

lebra juntament ambAbertis LaNit

de la Comunicació, que reuneix a

Peralada una nodrida representació

de la societat civil catalana. També

ha organitzat exposicions realit-

zades gràcies al seu històric arxiu,

com la que es va poder contemplar

l’any passat al Palau Robert sota el

títol 1977. Ja som aquí! Memòria

d’EFE, en complir-se el 30 aniver-

sari d’un any decisiu per a la histò-

ria de Catalunya i d’Espanya: el de

les primeres eleccions democrà-

tiques, el retorn de Tarradelles i

el restabliment de l’autogovern

i les institucions de Catalunya. En-

guany, l’agència ha editat el llibre

La sonrisa urgente (Aguilar), amb

seixanta-tres relats escrits per di-

verses generacions de periodistes

de la casa que han divulgat, a través

de la vivència personal i l’anècdota,

la seva cara més desimbolta.

A la recerca d’unclient diferent

Està previst quequan EFE s’instal·lial districte 22@ ja funcionila redacció multimèdia

La direcció de l’agència volfer-la rendible, però senseque això vagi en detrimentde la qualitat informativa

142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 80

Page 81: Capçalera 142

142-AgenciaEFE:Layout 1 9/10/08 10:10 Página 81

Page 82: Capçalera 142

L’interès que han suscitat les eleccions

nord-americanes del pròxim novembre

a Europa és inauditament gran; per pri-

mera vegada, els europeus mirem amb

certa enveja la categoria intel·lectual

dels polítics nord-americans, així com el

fervor que provoquen entre els seus

ciutadans i mitjans de comunicació; no

obstant aquesta notícia, el Vell Conti-

nent encara representa només unmirall

a petita escala del món mediàtic nord-

americà, un entorn molt complex i di-

versificat, actualment immers en unes

eleccions on els nous mitjans i els tradi-

cionals han jugat i jugaran un paper im-

portantíssim en el resultat final de la

comesa; aquestes són, fet i fet, unes

eleccions que es juguen a la pantalla.

Primerament, cal entendre que –el

pròxim quatre de novembre– els nord-

americans hauran de triar entre dos

candidats (Barack Obama i John

McCain) de perfil descaradament inde-

pendent, que han hagut de superar les

reticències inicials de les bases dels res-

pectius partits per imposar el seu perfil

polític amb solidesa.Aquesta transver-

salitat ideològica, i la conseqüent caça

del vot indecís i independent, també ha

tingut el seu correlat mediàtic; els can-

didats busquen noves pantalles...

El passat vuit de setembre, per posar un

exemple prou recent, Barack Obama

s’enfrontava a una de les “efígies” més

temudes del conservadorisme televisiu

nord-americà; al llarg d’una entrevista

de mitja hora −dividida en tres edicions

nocturnes− Bill O’Reilly mossegava

sense ni una concessió el candidat de-

mòcrata davant dels espectadors de la

cadena FOX, en el que encara és l’in-

formatiu vespertí més vist de la televi-

sió per cable del país. Veure un

demòcrata a la FOX, la cadena més

conservadora del país, desplegant sim-

patia tot i la duresa del seu entrevista-

dor, equivaldria a poder escoltar una

entrevista amable i pausada entre Jimé-

nez Losantos i ZP; seguirem esperant...

Per la seva banda, McCain –un polític

extremadament capaç i valent– ha

hagut de vèncer la seva falta de carisma

(un pèl exagerada pels mitjans euro-

peus, tot s’ha de dir, però en qualsevol

cas inferior a l’encant que suscita el seu

rival) apropant-se a la pantalla, sobre-

tot als xous nocturns, tot fent costat als

humoristes d’hora punta, portaveus ha-

bituals de la filosofia demòcrata.Fa cinc

mesos, el senador d’Arizona no tenia

cap inconvenient a aparèixer al xou de

David Letterman, en un gag totalment

pactat on −davant les crítiques de l’hu-

morista− McCain, imitant el posat mal-

girbat del seu interlocutor, li deia

“sembles el típic paio que es posa en

una banyera calenta només per veure

el seu banyador inflat o que li agrada

tenir rèptils als calçotets.”Al programa

satíric Saturday Night Live, el candidat

P E R I O D I S M E A L M Ó N

Estats Units:les eleccionsen línia

Les eleccions nord-

americanes del proper

4 de novembre han

aixecat una gran

expectació a tot el

món. Però lluny de

batalles ideològiques,

la campanya electoral

dedica un pes

primordial a la imatge.

En aquest camp, els

nous mitjans de

comunicació,

especialment els espais

d’Internet, tenen molt

a dir ja que han

configurat la

personalitat política

dels dos candidats,

especialment la de

Barack Obama, que

s’ha convertit en tota

una celebritat a la

Xarxa.

Bernat DedéuFotos: Agències

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 82

Page 83: Capçalera 142

republicà va firmar alegrement un fals

discurs presidencial, on –amb posat se-

riós– deia als seus conciutadans; “Amè-

rica necessita un president molt, molt,

molt... i molt vell. Jo tinc la saviesa, el

coratge... i la vellesa suficient per ser el

vostre comandant en cap.” Aquest gir

de to irònic (a McCain sempre li re-

treuen el fet que, de ser elegit, esdevin-

dria el president més vell de la història)

va comportar el final més vist del pro-

grama en els últims tres anys.

Paral·lelament, els espectadors dels

mitjans −davant de tanta informació i

tan diversa− no s’han acontentat passi-

vament amb els plats que els ha servit

la premsa.El passat 16 d’abril, el portal

Mediabistro s’omplia de comentaris

crítics contra els presentadors d’ABC

News Charles Gibson i George Stepha-

nopoulos; durant el debat demòcrata

de Filadèlfia, segons l’audiència, els

presentadors havien fet preguntes molt

pobres, deixant-se al calaix fets subs-

tancials del present polític com la crisi

econòmica. Fins i tot l’analista Jacques

Steinberg culminava la seva columna

mediàtica a The New York Times amb

l’eloqüent comentari: “Els perdedors

del debat van ser els moderadors.”

Unes crítiques que també va rebre Tim

Russert, el mític presentador de la NBC

mort el passat 13 de juny; els inter-

nautes no van dubtar a criticar-li certa

tendència a “acariciar” el senador

Obama amb preguntes molt més toves

que la seva rival Hillary Clinton durant

un debat entre els dos candi-

dats demòcrates a Ohio.

“YES, WE CAN”

Mostres, en definitiva, de com

els mitjans vigilen els polítics i

el públic vigila els mitjans. Igualment,

aquest camí ha estat un procés nou on

els mitjans −especialment els espais

d’Internet− han ajudat a configurar la

personalitat política dels candidats, en

especial a esculpir l’aura política de

Barack Obama. El gener del 2008,

just després de les primàries de Nou

83

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

El candidat demòcrata Barack Obama durant un acte electoral.

Els nous mitjans decomunicació tenen un papermolt important en uns comicisque es juguen a la pantalla

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 83

Page 84: Capçalera 142

Hampshire, el músic de hip hop

will.i.am escrivia la cançó “Yes, We

Can”, un tema íntegrament conformat

a partir de fragments de discursos del

candidat afroamericà; el vídeo, dirigit

per Jesse Dylan, va aprofitar l’impuls

que guanyava la candidatura d’Obama

(que no el va patrocinar monetària-

ment), amb col·labo- racions de cele-

britats de Hollywood com Scarlett

Johansson o Kate Walsh; el resultat,

tres milions de visites al portal video-

gràfic YouTube en una setmana. Quan

s’escriuen aquestes línies, les visites

han augmentat a més de nou milions i

mig. Aquesta audiència d’internautes

ha estat la responsable (o la corespon-

sable) d’elaborar una espècie de “grans

èxits” del candidat que –més enllà de

l’entorn polític– li han donat una cali-

desa i una aura difícil de superar.

També a YouTube, per exemple, fins a

un milió i mig de persones han visitat

el vídeo on el candidat balla amb la

presentadora Ellen Degeneres a l’inici

d’una entrevista a The Ellen Degeneres

Show. No cal recordar la popularitat

que va donar a Bill Clinton tocar el

saxo a la televisió...

De fet, la història del candidat Obama

és un exemple inaudit de com els mit-

jans més antics i els més tradicionals

poden treballar junts sense entorpir el

seu curs. Si fem memòria, abans de ser

un polític estrella, Obama ja havia pu-

blicat un llibre memorístic, “Dreams

From My Father”, on explicava alguns

dels ítems històrics que després l’han

configurat com una figura mestissa re-

ferent, producte típic del melting pot

ianqui; al llibre, Obama parla del seu

pare de Kenya, d’una mare blanca i

pobra, i de la seva infància a Honolulu i

Djakarta.Obama sabia i recorda encara

que els nord-americans (fills del ci-

nema), si alguna cosa valoren és una

història ben explicada... i el candidat la

va portar de seguida a programes com

The Oprah Winfrey Show i Charlie

Rose; segons l’editor Hartman –que va

vendre cinc milions de còpies d’aquest

primer llibre– l’experiment es veurà re-

flectit amb dues novetats més. De mo-

ment, no és estrany que –com ens

indicava The Wall Street Journal– un

62% dels nord-americans coneguin su-

ficientment aspectes de la vida del can-

didat, però només un 48% en coneguin

els aspectes importants de la seva polí-

tica. Coses de la literatura...

En qualsevol cas, aquests inicis ja pre-

ludiaven la formació d’un candidat “li-

terari”, amb una aura especial que els

fotògrafs –conscientment o incons-

cientment– intentaven capturar. Un

simple cop d’ull a diaris im-

portants com TheWashington

Post, sempre ens han mostrat

–durant els mesos de les

primàries demòcrates– un

Obama relaxat,mirant a l’infi-

nit, amb un toc de llum al rostre pràcti-

cament divinitzat. Molta excelsitud si

comparàvem aquestes mateixes por-

tades amb les fotografies fetes a Hillary

84

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008 El video amb la cançó

‘Yes, We Can’ que dona suporta Obama ha rebut quasi deumilions de visites a YouTube

El candidat republicà John McCain, de 72 anys d’edat.

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 84

Page 85: Capçalera 142

Clinton, on la candidata sempre apa-

reixia amb la boca oberta, la fesomia

alterada... o, directament, d’esquena

(imatges que es repetien, tristament,

a mitjans europeus, fins i tot els més

progressistes). Aquesta divinització

d’Obama ha estat tan evident, que

el setmanari novaiorquès The Onion

−especialitzat en notícies fictícies d’hu-

mor− va publicar un reportatge diverti-

díssim i molt encertat afirmant que el

candidat es passava “sis hores cada dia

mirant fixament a l’infinit; cada mil·lí-

metre defectuós en aquesta posició, que

ha de fer veure que Obama està contí-

nuament pensant en el nostre futur, pot

arribar a costar-li 150.000 vots”.Els hu-

moristes, com sempre, els més lúcids.

LA XARXA, NECESSÀRIA

Però cal parlar encara d’Internet. Se-

gons el Pew Research Center, fins l’ac-

tualitat, un 46% de nord-americans han

utilitzat la Xarxa i el seu telèfon mòbil

per obtenir notícies de la campanya,

compartir-ne algun contingut o mobilit-

zar alguna persona coneguda per tal hi

voti.Les dades desplegades d’aquest in-

forme encara ens diuen més coses; un

35% de ciutadans han vist anuncis polí-

tics via Internet (la quantitat triplica els

nombres de fa quatre anys). En segon

lloc, un 10% d’aquests han uti-

litzat portals com Facebook o

MySpace per adquirir infor-

mació sobre les campanyes,

una iniciativa que resulta tenir

més èxit, lògicament, entre els

més joves; fins a dos terços dels usuaris

d’Internet tenen un perfil personal a la

Xarxa, i la meitat d’aquests declaren

haver-lo utilitzat amb finalitats polí-

85

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008Fins a un 46% dels ciutadans-

nord-americans han utilitzatInternet i el telèfon mòbil perobtenir notícies de la campanya

La governadora d’Alaska, Sarah Palin, candidata a vicepresidenta amb McCain, durant un míting.

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 85

Page 86: Capçalera 142

tiques. Paral·lelament, i per primera ve-

gada, les pantalles han esdevingut un

motor econòmic importantíssim per al

finançament de les campanyes; un 6%

dels nord-americans hi han contribuït

econòmicament (novament han tripli-

cat la xifra del 2004).

En el terreny en línia (que no és el de-

finitiu, cal aclarir-ho) Obama segueix

emportant-se el millor fat; els seus vo-

tants –mes joves, evidentment– utilitzen

la Xarxa per seguir la campanya en

un 74% (Clinton s’emportava només

un 57% d’aquesta audiència) i el se-

gueixen a ell en particular en un 65%

(comparat amb el 56% que s’emporta

McCain). Però la dada més important

és que un 28% dels nord-americans

connectats, creuen que Internet els fa

sentir més lligats i propers a la campa-

nya electoral i –d’altra banda– un 22%

sosté que la campanya no seria igual

sense la Xarxa. Però aquesta Xarxa, al

seu torn, també ha canviat.

Actualment, si anem aAmazon o Goo-

gle, permetem que els seus agents

escanegin els nostres correus per en-

viar-nos novetats que ens poden

interessar. Els polítics han copiat

aquesta estratègia, batejada com re-

marketing advertising, enviant anuncis

a tots els usuaris que s’han traslladat a

les pàgines http://www.johnmccain.com

i http://www.barackobama.com.

Paral·lelament, els experts en

màrqueting electrònic utilitzen

una tècnica, el sophisticated tar-

geting, per mitjà de la qual

analitzen la conducta d’un in-

ternauta i n’extreuen els seus possibles

gustos polítics (basats en la quantitat de

visites a pàgines esportives o a espais

de marcat caràcter polític, com l’asso-

ciació del rifle o l’NPR, una ràdio des-

caradament progressista). A banda

P E R I O D I S M E A L M Ó N

86

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

L’ombra de Michelle, la dona d’Obama, es reflecteix sobre una bandera nord-americana durant un míting de la campanya.

Un 28% dels internautesnord-americans creuen quela Xarxa els fa sentir més pro-pers a la campanya electoral

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 86

Page 87: Capçalera 142

d’aquestes tècniques conductistes, els

candidats no han dubtat a utilitzar part

de la morbositat de la campanya per

obtenir algun rèdit mediàtic; els res-

ponsables de la campanya d’Obama,

per exemple, van aprofitar la curiositat

de saber qui seria el vicepresident que

triaria el senador d’Illinois comprant

un servei de missatgeria instantània

que prometia als usuaris de telefonia

mòbil “ser els primers en saber la

notícia”.

En aquest sentit, els directors de cam-

panya han anticipat la conducta de

molts electors, assegurant-se que les

seves inquietuds són correspostes; si

“googlegem” les paraules obama i reli-

gions, veurem com viatgem directa-

ment al lloc web oficial del candidat, on

−de seguida, i no fos cas− se’ns adver-

teix de les seves profundes arrels

cristianes.

Els equips de campanya pacten (i com-

pren) a Google paraules clau com

energy, lower gas prices, gas o race,

conscients de les problemàtiques que

volen transmetre als electors.Unes pro-

blemàtiques per les quals els electors

han pogut preguntar als seus candidats,

durant els debats televisius, viaYoutube

o USTREAM, una nova televisió en

línia que ja basa els seus continguts ex-

clusivament en vídeos preparats pels

seus espectadors.

En aquesta línia, el típic anunci polític

de les campanyes s’ha complementat

per comercials de grups independents

que –via Internet– no poden contenir-

se les ganes d’opinar i influir en la so-

cietat. Un d’aquests grups amb poder

d’opinió (com ja va passar el 2004)

són els veterans de guerra, associa-

cions com els Veterans for Freedom

(http://www.vetsforfreedom.org), que

han insistit –sense citar McCain, defen-

sor de les polítiques iraquianes de

Bush– en la necessitat de persistir en

l’ocupació del país.A la pàgina dels ve-

terans, hi podem trobar coses fa temps

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 87

Page 88: Capçalera 142

tan impensables com ara el minirepor-

tatge de Pete Hegseth, un soldat al qual

podem veure a l’antiga mesquita de Sa-

marra (Iraq). Hegseth ens explica, en

un format que podria incloure’s perfec-

tament en un informatiu vespertí, com

els soldats nord-americans “recons-

trueixen la mesquita; un símbol molt

important per a tots els ciutadans de

Samarra”. Veterans for Freedom, una

organització que viu de donacions anò-

nimes, es gastarà un milió i mig de dò-

lars a distribuir anuncis com aquest

durant la campanya.

“NETIZENS”

Però, com hem dit abans, aquestes

seran unes eleccions transversals; no

tots els veterans (per seguir amb

l’exemple lligat tradicionalment al vot

republicà) donen suport naturalment

McCain.Així un grup independent com

l’America’s Union Movement (AFL-

CIO), un col·lectiu d’opinió liberal sin-

dical que acaba de publicar un anunci

–disponible aYoutube, només faltaria–

on el veterà JimWesser, tot i respectant

McCain, l’acusa de “voler gastar deu

mil milions de dòlars cada mes a l’Iraq,

uns diners que podríem dedicar a edifi-

car escoles, carreteres i a donar feina als

de casa. Fins i tot –acaba dient el mili-

tar– va votar per no donar més recur-

sos mèdics als veterans.” Paral·lela-

ment, el grup de cristians progressistes

Matthew 25 Network ha produït un

espot radiofònic en el qual es retrata

Barack Obama com un home de fe;

“hem d’escoltar, independentment dels

atacs polítics, els actes de fe que surten

de la boca d’aquest home”, ens diu una

veu en off amb tonalitat sentimental...

Novament, transversalitat i nous mit-

jans. Hi ha, però, algunes excepcions

al centrisme i el bon rotllo

general. Les trobem en

els protagonistes finals

d’aquesta campanya; els

blocs, espais d’indepen-

dència quasi inexistent on

la imparcialitat política no seria el fac-

tor més clau a tenir en compte. En

aquest sentit, el lector de blocs busca

opinions radicals que pot compartir

sense gaire sentit crític, com així fan els

seguidors insaciables del bloc Daily

Kos (http://dailykos.com) un portal del

P E R I O D I S M E A L M Ó N

88

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Els equips de campanyadels dos candidats han pactati comprat a Google paraulesclaus com energia, gas o raça

Tres seguidores del tàndem republicà que compta amb un gran nombre de suports entre els sectors més conservadors del país.

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 88

Page 89: Capçalera 142

periodista polític demòcrata Markos

Moulitsas que col·lecciona prop de vint

milions de visites al mes. Iniciat com

un experiment individual d’opinió

(dirigit exclusivament a l’electorat

demòcrata), el bloc compta amb una

dotzena d’editors i uns col·labora-

dors- articulistes que ja s’acosten a la

trentena. Una història paral·lela a pà-

gines importants de l’esquerra nord-

americana com The Huffington Post

(http://www.huffingtonpost.com) o el

bloc HotAir (http://hotair.com), de l’ul-

traconservador Ed Morrisey, espais on

la imparcialitat no és regla, cal insistir,

però que mostren igualment la intensi-

tat del debat polític del país.

I l’audiència no pararà de créixer.

Segons l’informe més complet sobre

l’estat del periodisme que es fa al

país (The State of the News Media,

impulsat pel Project for Excellence

in Journalism; vegeu-lo sencer a

www.stateofthenewsmedia.org/2008),

els Citizen Media representen ja molt

més que un competidor per als mitjans

tradicionals. Els seus experts parlen

sense embuts de la consolidació d’una

“generació Web 2.0”, que s’alimenta

quasi exclusivament de notícies via

Xarxa (són els anomenats “netizens”).

Actualment, la llista de blocs dels Es-

tats Units pràcticament es dobla cada

any; igualment, els nord-americans ja

es fien o creuen en les notícies que tro-

ben a Internet en una mitjana impara-

ble del 81% (més que la televisió, que

aconsegueix un important 78% d’ac-

ceptació). Actualment, un 40% de les

notícies d’Internet als Estats Units són

continguts que generen els usuaris; si

aquests usuaris, com hem dit, cada cop

s’interessen més per la política, la ca-

pacitat de decisió que tindran serà ex-

trema, tot i que encara difícil de

calibrar.

Que la política es juga en el terreny vi-

sual ho demostra quelcom que –als Es-

tats Units i arreu del món– és un

baròmetre inequívoc: els diners.Aquest

2008 ens ha donat rècords en despesa

publicitària política i en continguts po-

lítics als mitjans. Si recordem les elec-

cions primàries d’Iowa (les segones al

calendari electoral) les xifres són es-

pectaculars; el Campaign Media Ana-

lysis Group ens informava que els

demòcrates havien gastat 23,7 milions

de dòlars en publicitat de mitjans du-

rant aquell any (només en aquell

estat!), mentre que els republicans te-

nien una despesa de 9,5 milions.Durant

aquell mes de novembre, confirmava la

consultora Nielsen, els espectadors de

l’estat van veure un total de set mil

anuncis de Mitt Romney i Barack

Obama, els dos líders més anunciats

dels dos partits. La campanya es jugava

a la pantalla, i encara s’hi juga actual-

ment; els missatges, a mesura que

avanci la comesa, encara es faran més

presents i més radicals.

Els nord-americans, quan acostumen a

parlar bé d’algú, reafirmant-ne el ca-

ràcter obert i transparent, sovint em-

pren una expressió que m’agrada

especialment. Diuen: “What you

see is what you get”, que po-

dríem traduir com: “El que veus

és allò que hi ha.” Amb l’apari-

ció dels nous mitjans en campa-

nya i amb la radicalització

absoluta de la mirada visual enfront a

qualsevol altra forma d’interacció polí-

tica o de base informativa per a la deci-

sió, aquesta expressió cobra un nou

significat;“You get only what you see”;

“Només hi ha allò que veus.” Que gua-

nyi, doncs, el millor... i el més vist!

89

CAPÇALE

RA

JULI

OL-

SETE

MBRE

2008

Els lectors de blocsel que busquen són opinionsradicals que poden compartirsense gaire sentit crític

La imatge ha deixat enrere els discursos ideològics i la batalla per les idees.

142-Mon-EUA:Layout 1 9/10/08 10:36 Página 89

Page 90: Capçalera 142

90

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

P R E M I S

PREMIS TIFLOSConvoca: ONCEÀrea: Premsa escrita, ràdio, televisió

i periodisme electrònicÀmbit: GeneralAdreça: C/ Almansa, 66, 28039-MadridTelèfon: 914 365 342URL: www.once.catRequisits: Treballs publicats al 2008

que tractin sobre la integraciódels discapacitats i les barreressocials a les quals s’enfronten

Dotació: 9.000 euros i diploma per acada apartat

Termini: 15 de gener del 2009

PREMI SOLIDARITAT:Menció mitjans de comunicacióConvoca: Institut de Drets Humans

de CatalunyaÀrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: CatalunyaAdreça: Pau Claris, 92, entl. 1a.

08010-BarcelonaTelèfon: 933 017 710URL: www.idhc.orgE-mail: [email protected]: Mitjans que aborden

la protecció dels dretshumans a Catalunyao arreu del món.

Dotació: Placa i obra pictòricaTermini: 10 de desembre del 2008

PREMI NACIONAL DE PERIODISMEGASTRONÒMIC ÁLVARO CUNQUEIROConvoca: Ayuntamiento de LalínÀrea: Mitjans audiovisuals,

de comunicació i premsaescrita

Àmbit: EspanyaAdreça: PlazaAyuntamiento, s/n.

36500-Lalín (Pontevedra)Telèfon: 986 787 060Requisits: Treballs relacionats amb la

gastronomia gallega, difososen els últims dos anys.

Dotació: 1.000 euros (mitjans audiovi-suals), 5.000 euros (mitjans decomunicació) i 1.000 euros(premsa escrita)

Termini: 31 de desembre del 2008

PREMI JOAN ORÓ A LA DIVULGACIÓDE LA RECERCA CIENTÍFICAConvoca: Associació Catalana de Co-

municació Científica (ACCC)Àrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: Rambla. de Catalunya, 10.

08007-BarcelonaTelèfon: 636 761 712URL: www.accc.catE-mail: [email protected]: Treballs inèdits, web o bloc en

català que descriguin la tascade recerca de l'autor/a. Edatlímit: trenta-cinc anys.

Dotació: 1.000 euros i 3 accèssitsoptatius de 300 euros

Termini: 31 de desembre del 2008

PREMI TURÍSTIC INTERNACIONALPICA D'ESTATSConvoca: Diputació de Lleida. Patronat

de TurismeÀrea: Fotoperiodisme, Periodisme

electrònic, Premsa escrita,Ràdio,TV,Mitjansó

Àmbit: GeneralAdreça: Rambla Ferran, 18, 3r.

25007-LleidaTelèfon: 973 245 408URL: www.lleidatur.comE-mail: [email protected]: Treballs sobre aspectes turístics

de les comarques de Lleida di-fosos entre el 18 d’octubre de2007 i el 17 d'octubre de 2008.

Dotació: 6.000 euros per àreaTermini: 18 de novembre del 2008

PREMI PERIODÍSTIC PURO CORAConvoca: El Progreso de LugoÀrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: Rúa Ribadeo, 5.

27002-LugoTelèfon: 982 298 100URL: www.elprogreso.esE-mail: [email protected]: Articles publicats per primer

cop entre el 2 de febrer i el 15de desembre del 2008, en mit-jans espanyols o estrangers.

Dotació: 10.000 eurosTermini: 30 de desembre del 2008

CRIDA ALS ESCRIPTORS JOVES(SERRA D’OR)Convoca: Revista Serra d’OrÀrea: Premsa escritaÀmbit: GeneralAdreça: c/ Ausiàs March, 92-98 int. esq

08013 BarcelonaTelèfon: 932 450 303URL: www.pamsa.comE-mail: [email protected]: Treballs sobre temes diversos

escrits per joves que no siguinmajors de trenta anys.

Dotació: 275 euros com a dretsper la publicació a la revistaSerra d’Or

Termini: 28 de novembre del 2008

PREMI NACIONAL DE PERIODISMEMIGUEL DELIBESConvoca: Asociación de la Prensa de

ValladolidÀrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Apartado de Correos 401.

47080-ValladolidTelèfon: 983 380 263 / 607 309 257URL: www.periodistasvalladolid.orgE-mail: [email protected]: Treballs publicats entre l’1 de

desembre del 2007 i el 30 denovembre del 2008 que tractinsobre l’idioma espanyol alsmitjans de comunicació.

Dotació: 7.000 euros i esculturaTermini: 10 de desembre del 2008

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 90

Page 91: Capçalera 142

91

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

RECULL ONLINE

www.google.com/2008electionCoincidint amb el començament de la

convenció del Partit Demòcrata,Google va

obrir aquesta pàgina especial que enllaça

amb tota mena d’informacions sobre les

eleccions. Inclou una extensa galeria de

mapes electorals i permet saber a quins

blocs i diaris digitals s’han subscrit Obama

i McCain.

XARXES SOCIALS (1)

www.facebook.com/barackobamawww.facebook.com/johnmccain

Els candidats i els seus seguidors han por-

tat la campanya a les xarxes socials de més

èxit, com Facebook, que aplega un públic

sobretot jove.Obama hi té mes de 700.000

missatges d’usuaris propers als seus plan-

tejaments. McCain, uns 80.000.

XARXES SOCIALS (2)

www.myspace.com/barackobamawww.myspace.com/johnmccain

Una altra xarxa d’èxit social amb espai de-

dicat a la campanya i amb molts vídeos i

material multimèdia.Obama hi té prop de

520.000 amics (usuaris de la xarxa que li

donen aquest tractament) i McCain, uns

91.000.

ENCICLOPÈDIA

http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_presidential _elec-tion,_2008És interessant veure com tracta el tema la

versió anglesa de l’enciclopèdia en línia

més important. Les actualitzacions són

diàries i l’apartat Wikinews aporta infor-

mació sobre la campanya en temps real.

DINERS (1)

www.fec.gov/DisclosureSearch/mapApp.doLa Federal Election Commission publica

a la Xarxa les contribucions que tots els as-

pirants han rebut a cada estat nord-ame-

ricà per la seva campanya electoral.També

hi ha un rànquing total entre demòcrates i

republicans, entre altres llistats.

DINERS (2)

www.opensecrets.org/pres08/index.phpUn altre recull sobre les quantitats que els

candidats han rebut. I també sobre les que

han gastat. Les dades són el Center for

Responsive Politics, una organització que

monitoritza els diners que mouen els polí-

tics nord-americans.

EL FACTOR INTERNET

www.techpresident.comImpulsada pel Personal Democracy Forum

i amb la col·laboració de diversos perio-

distes, segueix i analitza el ressò a la Xarxa

dels diferents aspirants a les eleccions

nord-americanes.L’apartat “It’s time to re-

boot America”, inclou assaigs sobre com

dinamitzar la política nord-americana.

AFERS ESTRANGERS

www.cfr.org/campaign2008El Council on Foreign Relations està

considerat l’equip d’especialistes nord-

americà més influent en relacions interna-

cionals. A “Campaign 2008” analitza el

programa electoral i les accions dels can-

didats en aquest escenari que tant inte-

ressa Europa i tant pes té aWashington.

SELECCIÓ

www.americanpressinstitute.org/pages/toolbox/federal_govern-ment/federal_government/Molts mitjans nord-americans tenen espais

en línia dedicat a les eleccions. Aquí n’hi

ha un recull fet per l’American Press Ins-

titute amb enllaços a partir d’articles de

relleu.

www.youtube.com/youchoose08

W E B S À l e x B a r n e t

Vídeos de campanyaAmb els canals deYoutube on cada candidat ha penjat el seu ma-terial doctrinal. McCain hi té més de 250 vídeos, mentre queObama supera els 1.200. També hi ha els vídeos on els candidatsrepublicans i demòcrates a les eleccions al Senat d’alguns estatsnord-americans, que tindran lloc el mateix 4 de novembre, contes-ten les preguntes dels internautes.

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 91

Page 92: Capçalera 142

92

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

LA FOTO Joan Vidal i Ventosa

BARCELONA, 1909. El MACBA acull entre el 23 d’octubre i el 6 de gener l’exposició “Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogrà-fica moderna”, una mostra que indaga en la noció de document fotogràfic a partir de l’estudi i l’escenificació d’alguns debats sobre el gènere en diferents moments

històrics. La mostra compta amb més de dues mil imatges –de les quals un miler són còpies d’època– datades entre 1851 i 2008. Les fotografies són de 250 autors

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 92

Page 93: Capçalera 142

93

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

diferents i inclouen instantànies d’Eugène Smith, Edward Steichen, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Carlos Pérez de Rozas,Agustí Centelles o Robert Adams,

entre molts altres.Un dels apartats de l’exposició és el que aborda la construcció fotogràfica de Barcelona al llarg del segle XX.A la foto que reproduïm, que per-

tany a l’Arxiu Històric de la Ciutat, pot observar-se el centre històric a principis de segle.

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 93

Page 94: Capçalera 142

94

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

L L I B R E S M a g d a S á n c h e z

LOS MUR. MASAJISTAS DEL BARÇAEnric Bañeres, 2008

271 pàgines

Enric Bañeres, que porta quaranta anys en el pe-riodisme esportiu, aborda en aquest llibre la his-tòria d’Àngel Mur Navarro i d’Àngel Mur Ferrer,pare i fill, que representen una part del barcelo-nisme, la dels massatgistes que discretament hanestat durant dècades treballant pel primer equipdel Barça. L’autor, tal i com apunta l’historiadorJosep M. Solé i Sabaté en el seu pròleg,“ha acce-dit al món dels records dels Mur”.Així doncs, enles seves pàgines es repassa la història del club através de les experiències d’aquesta saga familiartant estimada pels barcelonistes. El fitxatge deKubala, la transició política, el 0-5 al Bernabeu oel Dream Team són tans sols alguns dels moltsepisodis que han escrit la crònica d’una època ique poden trobar-se en aquesta obra.El llibre, es-crit amb un llenguatge amè, no està plantejat comuna biografia, sinó com un seguit de reportatgesque conviden a viatjar a l’interior del club a tra-vés dels ulls d’aquests dos fidels massatgistes.

ESTADÍSTICA DE L’AUDIOVISUAL ACATALUNYA 2007

Institut d’Estadística de Catalunya, 2008

153 pàgines

Recull d’informació estadística del sector au-diovisual a Catalunya, un sector capdavanterde l’economia catalana, que agrupa la produc-ció, distribució i exhibició en l’àmbit del ci-nema, el vídeo, la ràdio i la televisió. El treballse centra en l’estimació de la producció, la des-pesa, el finançament i l’ocupació, així com enles característiques bàsiques de l’oferta i elconsum de béns i serveis audiovisuals per partde la població. A partir d’aquesta informacióes pot dur a terme una anàlisi rigorosa i un se-guiment detallat del comportament d’aquestsector al llarg del temps. El coneixement regu-lar i aprofundit de les característiques més rel-levants del sector audiovisual a Catalunya ésuna de les activitats estadístiques sectorialsmés destacables, atesa la importància estratè-gica del sector, que s’inclouen en el Pla esta-dístic de Catalunya vigent.

LLIBRE BLANC DE LA RÀDIO LOCALPÚBLICAFederació de ràdios locals de Catalunya, 2008

31 pàgines

Document que neix amb l’objectiu d’esdeveniruna eina actual i de gran utilitat per a la ràdiolocal pública. És una iniciativa que neix a partirde les conclusions del III Congrés de la RàdioMunicipal, que va tenir lloc a Barcelona el 10 il’11 de novembre de 2006.Recull una radiografiadel panorama del moment, així com propostes irecomanacions per tal d’afrontar els reptes defutur amb les màximes garanties. Es tracta demillorar el sector partint d’un coneixementexhaustiu de la seva realitat, amb un seguit de pa-ràmetres i principis bàsics que han de regir lafeina del periodista a la ràdio local pública. Elsubministrament d’una informació veraç, objec-tiva i equilibrada; el foment del pluralisme o lacontribució al desenvolupament de la llengua i lacultura catalanes, entre altres. Un altre objectiud’aquest llibre blanc és la de recollir les impres-sions sobre el document i obrir nous fòrumsd’anàlisi i discussió.

ANUARI INTERNACIONAL CIDOB 2008Francesc Fàbregues (coordinació)

Fundació CIDOB, 2008

555 pàgines

Nova d’edició d’un dels més destacats anuaris perinterpretar la política exterior espanyola i que fa-cilita un seguiment exhaustiu del panorama inter-nacional.Aquest copXavier Batalla, corresponsaldiplomàtic i director adjunt de “Vanguardia Dos-sier”, obre el llibre amb un article on fa un repàsde la situació internacional: la guerra contra el ter-rorisme, la situació al Pròxim Orient i a la Medi-terrània, l’evolució del Pakistan i l’Afganistan, elprocés d’integració europea, la situació a l’Amè-rica Llatina, el paper de Rússia i la Xina o la conti-nuïtat de l’hegemonia dels Estats Units. L’espai“Perfil de País” està dedicat a “Nigèria i el seu en-torn regional”. És el país més poblat d’Àfrica i lasegona potència econòmica del continent.Tambés’inclouen altres articles d’anàlisi de la conjunturaeconòmica internacional, l’acció exterior de laUnió Europea, així com les relacions internacio-nals i el sector econòmic exterior d’Espanya.

LA LLIBERTAT DE PREMSA AL MÓN 2008Reporters sense Fronteres, 2008

136 pàgines

Informe anual on l’organització Reporters senseFronteres” recull els casos de manca de llibertatde premsa en els diferents països arreu del móndurant el darrer any. La llibertat d’opinió i d’ex-pressió és un dret recollit a la Declaració Uni-versal dels Drets Humans (art.19) i un pilar bàsicdels sistemes democràtics.Aquest dret empara laprofessió periodística, que per la seva banda téuna responsabilitat obligada, de fonament ètic.Aquest anuari reflecteix com enmolts indrets delmón la tasca periodística no es pot dur a termeamb llibertat d’expressió ni d’informació, ja queels professionals pateixen censures, detencions, ifins i tot paguen el seu treball amb la mort. Peraquest motiu, es publica aquest anuari, per tal dedonar a conèixer aquesta realitat.També, per re-cordar la importància de la llibertat d’informaciói fer-ne balanç, cada 3 de maig es commemora elDiaMundial de la llibertat d’informació, instituïtdes de l’any 1993.

SPORTMAN. LES MILLORS IMATGES DELSPIONERS DE L’ESPORT CATALÀ

Gabriel PernauLa Magrana, 2008

191 pàgines

Imatges de finals del segle XIX i començamentsdel segle XX de totes aquelles persones que vaniniciar el moviment esportiu de l’època. Es trac-tava d’aristòcrates que els agradava jugar al ten-nis, a un partit de futbol amb els amics o aprofitarun migdia d’estiu per fer unes braçades a la platjade la Barceloneta.Era una època on pocs eren elsprivilegiats que podien permetre’s de realitzaraquestes pràctiques, ja que es necessitava temps idiners, dos factors no gaire comuns entre la so-cietat del moment. El llibre parla d’aquells pio-ners, homes i dones, que van iniciar el movimentesportiu a Catalunya, vistos a través de les di-verses cobertes de les revistes especialitzades delmoment. Destaquen Los Deportes i Stadium,dues publicacions de primera qualitat gràfica quepodien competir amb les millors que es feienaleshores a Europa.A través de les seves paginess’explica la història de l’esport a Catalunya.

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 94

Page 95: Capçalera 142

95

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

PERIODISME SOCIAL. EL COMPROMÍSDE LA INFORMACIÓ

Servimedia, 2008

180 pàgines

Llibre d’estil de l’agència de notícies Servimedia,on es detallen les pautes i els criteris unificats quehan de seguir els periodistes d’aquest mitjà de co-municació i de la resta en la seva tasca diària decrear notícies. Es tracta de marcar els usos gra-maticals, ortogràfics i tipogràfics de les informa-cions, per tal d’ajustar-se a unes característiquescomunes. Aquest fet és important, tal i com ex-plica Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya, ja que “la concepció de larealitat la construïm amb la força semàntica deles paraules i, per això, el periodista les ha d’es-collir de forma molt acurada”. Servimedia va sercreada el 1988 per la Fundació ONCE i és unaagència de notícies especialitzada en informaciósocial.El seu objectiu és impulsar des de dins delsmitjans una més gran presència d’aquest tipusd’informació. Amb el manual d’estil vol aconse-guir un correcte tractament de les informacionsrelacionades amb aquesta temàtica.

MITJANS DE COMUNICACIÓ I VALORS.QUÈ VOLEM QUE SIGUIN ELS MITJANS?

Ferran Sáez MateuFundació Lluís Carulla / ESADE, 2008

158 pàgines

Ferran Sáez Mateu, escriptor i professor de lafacultat de Comunicació Blanquerna de laUniversitat Ramon Llull, analitza el paper delsmitjans de comunicació de masses en la trans-missió de valors. No es tracta d’un treball derecerca, sinó que respon a una voluntat de re-flexió del tema, amb una mirada crítica. L’au-tor es planteja seriosos dubtes sobre el paperdels mitjans de masses en la transmissió de va-lors. Més enllà de vells estereotips, els estudiscientífics que Ferran Sáez Mateu presenta in-diquen que les noves tecnologies han canviatels paradigmes culturals i, ocasionalment,també els esquemes de valors. El llibre estàdins la col·lecció “Observatori dels Valors”,una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i lacàtedra Lideratges i Governança Democràticad’ESADE (URL), que pretén promoure la re-flexió i el debat entorn dels valors a la Catalu-nya d’avui.

INFORME MEMÒRIA ANY 2007Fundació Consell de la Informació

de Catalunya, 2008

44 pàgines

La fundació privada Consell de la Informació deCatalunya és un entitat sense afany de lucre,creada com a òrgan d’arbitratge independentamb l’objectiu de vetllar per l’acompliment delCodi deontològic en els mitjans de comunicació.Es troba al servei de la societat en defensa delsvalors ètics de la informació. Exerceix les sevesfuncions sobre tots els professionals i mitjans quedesenvolupen l’activitat informativa a Catalunya.Recull un balanç i informació de l’activitat durant2007, amb un informe de la presidència i de la se-cretaria general, així com el Codi deontològic dela professió periodística a Catalunya; selecció dequeixes de tramitació no ordinària; estat decomptes de 2006; projecte de pressupost de l’any2007 i ressenyes dels acords presos l’any 2006.Ac-tualment, són cinquanta els mitjans que es trobenadherits als principis del Codi deontològic icontribueixen a les despeses que té la Fundació.

DIRECTRICES EDITORIALES. VALORES YCRITERIOS DE LA BBC

Asociación de la Prensa de Madrid, 2007

232 pàgines

Traducció per primera vegada al castellà del lli-bre d’estil de la BBC. Es tracta d’una declaraciódels valors i nivells de qualitat de la ràdio televi-sió pública britànica, tota una sèrie de pautes i debones pràctiques per les quals s’han de regir elsprofessionals que treballen en aquest mitjà. Va-lors com la responsabilitat i l’ètica són normesque es tenen molt presents en el manual. Incloutambé capítols que tracten sobre l’exactitud i laprecisió, la imparcialitat i diversitat d’opinió, laintimitat, menors, polítiques de govern, guerra iterror, religió, integritat editorial o relacions ex-ternes, etc. La British Broadcasting Corporation(BBC) és el servei públic de ràdio, televisió i In-ternet del Regne Unit, amb un total de vuit dè-cades de trajectòria. La BBC compta amb unaxarxa de més de 250 corresponsals i transmet enemissores AM i FM en més de cent ciutats capi-tals de tot el món.

DISEÑO DE LA NOTICIA. PROYECTOS2006-2008

Cases i Associats, 2008

440 pàgines

Recull d’alguns dels treballs més destacats quel’estudi de disseny Cases i Associats ha dut aterme durant els darrers dos anys, tant en for-mat paper com en web de diverses publica-cions diàries i revistes.En aquesta edició, s’haninclòs les valoracions i opinions dels editorsque van estar implicats en els processos de re-novació editorial i gràfica d’aquest tipus demitjans impresos i digitals. Durant la seva his-tòria l’empresa, amb seu a Barcelona, BuenosAires i Miami, ha participat en el format demés de cent projectes a Europa iAmèrica Lla-tina. Hi destaquenClarín, d’Argentina;El Cor-riere de la Sera iLa Estampa, d’Itàlia;OEstadode San Pablo, de Brasil;Adn iAvui d’Espanya;o The Independent, de Gran Bretanya, entre al-tres. És una bona eina per veure com funcionala creació d’una nova imatge d’un mitjà infor-matiu, sense perdre la identitat i millorant-neels aspectes més negatius.

INTERNET A LES REDACCIONSPere Masip

Trípodos (Facultat de Comunicació – Universi-tat Ramon Llull), 2008

201 pàgines

En els darrers trenta anys s’ha dut a terme unaprocés d’introducció d’Internet als mitjans de co-municació catalans. Aquest fet ha produït uncanvi en les rutines periodístiques dels professio-nals i en la forma de treballar. L’autor explical’arribada d’Internet a les redaccions, les rutinesque van sorgir i els reptes de la introducciód’aquesta tecnologia en la tasca diària del perio-dista. Internet ha esdevingut una eina indispen-sable com a font d’informació, com a mitjà decomunicació i com a recurs informatiu. Masip ésdoctor en Periodisme per la Universitat RamónLlull (URL) i professor de la facultat de Comu-nicació. Es tracta d’una versió adaptada i resu-mida de la tesi doctoral que l’autor va defensar ala URL al 2006, sota el nom “Presència i ús d’In-ternet a les redaccions. Periodistes, rutines pro-fessionals i tecnologia: el cas deLaVanguardia,Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya”.

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 95

Page 96: Capçalera 142

96

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

El dia 30 de juny la seu del Col·legi dePeriodistes de Girona va ser l’escenaride la presentació del número d’estiu2008 de la revistaDones de l’Associacióde Dones Periodistes de Catalunya(ADPC). A l’acte van assistir la presi-denta de l’Associació,Montserrat Puig, ila periodista Elvira Altés, que van par-lar sobre “La presència de les dones alsmitjans de comunicació”. En aquest nú-mero es publica un reportatge sobrel’esport femení i les competidores olím-piques als Jocs Olímpics de Pequín enles diferents especialitats. La revistatracta també el paper dels sindicats ambles dones treballadores i publica una en-trevista a Anna Albar, directora de laFira de Girona.

Curs sobre Responsabili-tat social corporativa

L’Aula de Comunicació del Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) va organitzar el dia 6 de junyd’enguany el curs, adreçat específica-ment a periodistes, “La responsabilitatsocial corporativa: Una opció intel·li-gent”. El va impartir el professor MarcMarin.

”Com es gestiona undepartament de premsa”L’Aula de Comunicació del Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona vacelebrar els dies 1, 2, 3, i 4 de juliol uncurs sobre com es gestiona un departa-ment de premsa.Va impartir el seminariMiquel Àngel Violan, professor de co-municació en les principals escoles denegocis de l’Estat.

La demarcacióde Tarragona reivindica

els seus mitjansLa demarcació deTarragona del Col·legide Periodistes va presentar el 26 de junyel document El sistema de comunicacióal Camp de Tarragona avui, en el qualalerta de les febleses de la comunicació ala zona i fa propostes de millora. El do-cument argumenta que en el sistema co-municatiu tarragoní tenen una fortaquota de penetració els mitjans fets ipensats des de Barcelona i des de Ma-drid. Considera que el sistema té un no-table punt dèbil des del moment que, enl’únic mitjà que arriba a tota la població,és a dir la televisió, la presència del ter-ritori i dels agents del territori, socials ide comunicació“és molt dèbil i pràctica-ment mai no supera l’àmbit local.”“Estem abarcelonats”, apunten desprésd’analitzar els resultats del Baròmetre dela Comunicació del Camp de Tarragonapresentat a la Facultat de Ciències Jurí-diques amb la presència del presidentdels periodistes de Tarragona, IgnasiSoler.

Tot i que l’estructura del sistema és simi-lar a la del conjunt de Catalunya i a la deterritoris com Girona o Lleida, a Tarra-gona la penetració de la premsa escritade Barcelona i Madrid “és més dura”.Això resta força a les referències comu-nicatives locals en un àmbit molt impor-tant per a la reflexió, la construcció idebat de les opinions i els lideratges pro-pis. El document apunta que tot i serTar-ragona la segona àrea metropolitana deCatalunya, des del punt de vista de la co-municació estan més vinculats a Barce-lona que la resta de Catalunya. Lademarcació deTarragona també va ana-litzar la posada en marxa de la TDT,d’acord amb el pla aprovat en el Consellde Ministres de 12 de març de 2004.

La demarcació tarragonina fa una “pro-posta estratègica”per reforçar el sistemade comunicació del Camp deTarragona.Entre altres coses, suggereix crear un ser-vei públic de televisió digital terrestrepropi, amb les funcions principals de li-derar el sistema de TDT del Camp ambuna oferta audiovisual capaç d’incidir enels consums de comunicació. Un altreobjectiu seria fer visibles els actors so-cials, econòmics i polítics del territori.

Seleccionats els vuit llicenciats per ales beques Josep M. Huertas

El jurat de les beques Josep M.Huertases va reunir el passat 29 de juliol alCol·legi de Periodistes de Catalunya perseleccionar els vuit llicenciats en Perio-disme de la primera edició 2008-2009.

Els estudiants que han obtingut beca enaquesta primera edició són: CristinaGarde, Miquel González, Xavier Piñol,Susana Pérez, Joan Callarissa, Raül Ca-làbria, Laia Balasch i Marta Roglà.

Els becats realitzaran pràctiques a ElPeriódico, El Punt,TVE (al programa 59segons), Servimèdia i a les publicacionsparlamentàries del Departament d’In-terior a més de la part teòrica del màsterde TV3.

Alguns estudiants en qüestió, tal i comestipulaven les bases del premi, tambéportaran a terme part de la seva beca

amb estades tant a Madrid com a l’es-tranger (França i Bèlgica).

El jurat de les beques estava format perdos representants del Col·legi de Perio-distes i dos representants del Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona, lesinstitucions que han convocat aquestesbeques amb l’objectiu de fomentar lainserció professional dels nous llicen-ciats.

El Col·legi de Periodistes de Catalunyava rebre projectes d’estudiants de qua-tre universitats que imparteixen estudisde Periodisme (Universitat Autònomade Barcelona, la Universitat PompeuFabra, la Universitat Ramon Llull i laUniversitat Rovira i Virgili) i totesaquestes han aconseguit representacióen la primera edició dels premis.

N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S

Girona acull la presentació de Dones

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 96

Page 97: Capçalera 142

El Col·legi condemnal’atemptat a El Correo

La revista del Col·legi de Periodistes deCatalunya, CAPÇALERA, es pot adquirirdes del dimarts 29 de juliol en dosquioscs del centre de Barcelona,concretament els que estan situats alpasseig de Gràcia amb Mallorca i alpasseig de Gràcia amb Provença, se-gons una nota del Col·legi publicada afinal de juliol.

El número 141 de la revista trimestraltracta com a tema principal la pèrduad’audiència de la teleporqueria i la re-cerca de nous formats del periodismerosa a l’Estat espanyol.Una sèrie de re-portatges aprofundeixen sobre aquesttema i fan un recorregut històric a tra-vés dels programes més representatius.El preu de la revista als quioscs és de

quatre euros, mentre que els col·legiatsla reben gratuïtament al seu domicili.

El degà del Col·legi de Periodistes deCatalunya, Josep Carles Rius, va signarel passat 8 de juny un comunicat decondemna a l’atemptat sofert pel diariEl Correo de Bilbao i va mostrar la sevasolidaritat amb els treballadors deldiari.

“La llibertat d’informació i d’expressióque encarnen els mitjans de comunica-ció són un dels fonaments de la demo-cràcia que els terroristes pretenen

destruir”, afirmà el degà que afegia que“atemptats com el sofert avui per ElCorreo ens reafirma encara més en ladefensa de les llibertats i en el deure iel dret d’informar.”

La banda terrorista ETA va atemptat ales tres de la matinada contra les ins-tal·lacions de les rotatives que aquestmitjà de comunicació té a Zamudio(Bilbao). L’explosió no va causar feritsperò sí que va fer importants danys ma-terials tant a l’exterior de l’edifici com a

zones properes. En el moment de l’ex-plosió es trobaven mig centenars de tre-balladors a les rotatives.

En el seu editorial, recollit en l’ediciódigital del diari i titulat ‘No ens silen-ciaran’, el diari assegurava que seguiriainformant i “plantant cara al terror”.“No és el primer cop” que ETAatempta contra el diari i afirma que laveritat “en qualsevol de les sevesformes”, tant impresa com en imatges o

parlada, és “el principal enemicd’una banda que tan sols sap deviolència i de mort, que ha fet dela destrucció el seu únic i estèrildiscurs”.

Per la seva part, l’AssociacióMundial de Diaris (WAN en les

seves sigles en anglès) va condemanarl’atemptat i va considerar que es tracta“d’un atac contra la mateixa democrà-cia per part de terroristes que prosse-gueixen amb el seu objectiu políticmitjançant la violència, amb l’esperançad’intimidar els mitjans de comunicaciói d’influir sobre la informació”.Aquestaassociació, que representa 18.000 diaris,va recordar que “els atacs contra la lli-bertat de premsa no tenen lloc tan solsen règims repressius”.

CAPÇALERA, als quioscs del centre de Barcelona

“Atemptats com el sofert avuiens reafirma encara més en ladefensa de les llibertats i enel deure i el dret d’informar”

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 97

Page 98: Capçalera 142

98

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

D I A A D I A S a r a M a s ó

Juny 20082 de junyACORD CATALANOARAGONÈS PERLATDT. La Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA) i la CorporacióAragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV)firmen un acord de col·laboració per al des-envolupament i la investigació de les emis-sions en alta definició de la Televisió digitalTerrestre a través d’Internet. Ambdues en-titats han creat un equip tècnic i grups detreball que començaran a estudiar la viabili-tat del projecte. Signen el document el pre-sident de la CCMA,Albert Sáez, i el directorgeneral de la CARTV, Ramon Tejedor.

GÖTEBORG CAPITAL MUNDIALDELS DIARIS. L’Associació Mundial dePeriòdics (WAN, en anglès) fa públic un in-forme a l’assemblea de Göteborg (Suècia)sobre les tendències de la premsa després deveure que la venda de diaris el 2007 va asso-lir una mitjana de 523 milions al dia, xifraque representa un 2,5%més que l’any ante-rior. Els països emergents (l’Índia, el Brasilo la Xina) han compensat, quant a xifres, elretrocés enregistrat als Estats Units o a paï-sos de l’Europa Occidental. En la mateixareunió laWAN premia amb la Ploma d’Or elperiodista xinès Li Chongqing, que va pas-sar tres anys a la presó per informar d’unbrot de denge al seu país. El guardonat nova poder viatjar a Suècia a rebre la distincióque va lliurar el president del Fòrum Mun-dial d’Editors, el britànic George Brock, càr-rec que en endavant ocuparà el directoradjunt d’El País Xavier Vidal Folch.

EL CAC A L’ESCOLA. El Consell del’Audiovisual de Catalunya (CAC) lliura elspremis El CAC a l’escola a tretze treballsrealitzats per alumnes i professors de cen-tres educatius de Catalunya. L’objectiu delconcurs és fomentar una lectura crítica, peròcreativa, dels mitjans audiovisuals particu-larment entre els infants i els adolescents.Els treballs aportats s’han aplicat a l’anàlisicrític de la publicitat.

3 de junySENTÈNCIA DESFAVORABLE ASÁENZ DÍEZ. El jutjat d’instrucció nú-mero 11 de Madrid dicta un veredicte favo-rable a la FAES (Fundación para elAnálisis

i los Estudios Sociales) en la demanda queva presentar contra la periodista MargaritaSáenz Díez per unes paraules pronunciadesel novembre passat en el programa de debat59 Segundos en el qual va afirmar que FAES“finançava la formació Ciutadans.” La pe-riodista ha estat condemnada a pagar sis mileuros per intromissió il·legítima en l’honori també a publicar la sentència en dosdiaris de tirada nacional i dos de difusió aCatalunya.

FOTOS SOBRE LA POSTGUERRA ES-PANYOLA D’EUGENE SMITH. “Mésreal que la realitat” és el títol de l’exposiciófotogràfica d’Eugene Smith sobre la post-guerra espanyola que s’exhibeix al teatreFernán Gómez Centro de Arte de Madridcom a part del programa del festival PhotoEspaña. Smith va arribar a Espanya al capde cinc anys d’acabada la Guerra Civil ambla intenció de fotografiar les crues imatgesde la misèria després de la conflagració. LarevistaLife va publicar aquelles imatges, quetambé es van veure a El pueblo español.

4 de junyLOSANTOS CONFIRMA LES CRÍ-TIQUESAGALLARDÓN. Federico Jimé-nez Losantos declara en la segona i últimasessió del judici endegat la setmana passadaen la querella presentada per l’alcalde deMa-drid, Alberto Ruíz Gallardón, per “injúriesgreus i publicitat continuada”des de l’antenade la COPE. L’acusat manifesta al Jutjat nú-mero 6 del Penal de Madrid que la demandade Gallardón obeeix a un“fet polític i no perinjúries” i es reafirma en les seves crítiques.”El fiscal demana a la jutge Immaculada Igle-sias que condemni el periodista a una multade 72.000 euros perquè la jurisprudència delTribunal Constitucional“no reconeix un pre-tès dret a l’insult.”A la sortida del judici Ji-ménez Losantos afirma tenir la “consciènciamolt tranquil·la” i cap intenció de“canviar niuna coma del seu programa de ràdio.” El ju-dici ha quedat conclús per a sentència.

EL CONSUM I ELS DRETS DELCONSUMIDOR. L’Agència Catalana delConsum de la Generalitat de Catalunya pre-senta al Centre Internacional de Premsa deBarcelona (CIPB) un informe que recull lesactivitats de l’entitat en defensa dels dretsdel consumidor en l’etapa 2007-2008. L’in-forme assenyala les reclamacions rebudesper part de l’usuari en diferents àmbits:

mòbils, preus enganyosos, queixes per l’apa-gada, entre altres qüestions.

QUARANTA ANYS FENT HISTÒRIA.La revista de divulgacióHistoria yVida com-pleix quaranta anys i ho celebra avui en unacte públic a la Biblioteca de Catalunya.L’acte està presentat per Màrius Carol ambla intervenció de la directora de la publica-ció, Isabel Margarit; l’historiador JosepMaria Ainaud; el conseller de Cultura, JoanManuel Tresserras, i Javier Godó. Al llargd’aquests quaranta anys hi han col·laboratfirmes com Nèstor Luján, Indro Montanelli,Josep Tomàs Cabiot i el mateix Ainaud.L’any 2003 va guanyar el premi a la millorrevista especialitzada de l’Associació de Re-vistes d’Informació.

EURONEWS ESPERA EL RETORN DETVE. El canal informatiu europeu, Euro-news, espera que TVE torni com a soci a lacadena després que la nova direcció deRTVE decidís retirar-se per retallar despesesen l’àmbit internacional. Ho comenta el di-rector de la cadena, Phillippe Cayla, que hamantingut converses amb el Secretari d’Es-tat per a la Unió Europea,Diego LópezGar-rido. Aquest “farà el possible” perquè TVEtorni al canal, asseguren fonts de la cadena.

5 de junyJORNADA SOBRE TELEVISIÓ DESERVEI. Es reuneix a Barcelona la 4a edi-ció de la Jornada sobre Televisió de Serveion participen experts nacionals i internacio-nals per explorar possibilitats d’innovacióamb vistes al futur del món audiovisual. LaJornada ha estat organitzada per la Corpo-ració Catalana de Mitjans Audiovisuals(CCMA) i la seva empresa filialActivaMul-timèdia. Es tracten temes com l’aparició denous dispositius, la fragmentació de l’au-diència, les noves estratègies publicitàries iel treball en xarxa i en comunitats.

Foto de família dels guardonats.

Foto

:CAC

Una de les imatges de l’exposició.

Foto

:Eug

ene

Smith

Unmoment de l’acte públic.Fo

to:H

istò

riaiV

ida

Alguns dels participants a la jornada.

Foto

:CCM

A

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 98

Page 99: Capçalera 142

NOU DIRECTOR DEL DIARI QUÈ!José Luis Pastor és el nou director generaldel diari gratuït Què! de Vocento. Té 44anys, és llicenciat en Periodisme per la Uni-versitat Complutense de Madrid. Comptaamb un programa d’alta direcció de l’IESEi des de fa tres anys dirigia el diari Hoyd’Extremadura. Té una llarga experiènciaen el món editorial i audiovisual. Va serconseller delegat de De Gratis Editoresabans d’incorporar-se al diari extremeny, onha exercit els últims tres anys. El nou direc-tor general de Què! es proposa situar eldiari gratuït com a líder del mercat i tambéseguir incrementant els usuaris del seu por-tal d’Internet.

6 de junyEN MEMÒRIA DE LLUÍS DIUMARÓ.El programa del 33 Taller.doc emet el treball“Després del mur”.N’és l’autora Berta Diu-maró, filla d’un dels primers presentadorsdel Telenotícies de TV3, Lluís Diumaró. Lamort el va sorprendre en un accident decotxe a Postdam el 1990 juntament ambJosep Ylla i Joan Fornells, també de TV3.Acudien a fer un reportatge sobre els jovesde l’Alemanya de l’Est després de la caigudadel mur.El documental reemprèn particula-ritats d’aquella etapa i entrevista companysde feina de Diumaró.

SARKOZY TREU LA PUBLICITAT DELA PÚBLICA. Cinc mesos després queSarkozy apuntés la possibilitat de suprimirla publicitat a la televisió pública el projecteja té data. A partir de l’1 de setembre del2009 se suprimirà la publicitat després de les20 hores.A partir de l’1 de gener del 2012 lasupressió serà total. De moment no existeixcap alternativa oberta que permeti a FranceTélévision compensar la pèrdua de 450 mi-lions d’euros d’ingressos publicitaris quedesapareixeran només en la primera fase.

7 de junyL’SPC ABORDA ELS REPTES DELPERIODISME. El Sindicat de Periodistesde Catalunya (SPC) organitza un debat sotael títol “Periodisme malalt, un risc per a lademocràcia”. Hi assisteix el conseller deCultura i Mitjans de Comunicació, JoanMa-nuelTresserras, que lamenta la “reducció ra-dical de la presència de la realitat políticaen els mitjans de comunicació.”Una part del’acció de govern no apareix a cap lloc i és lapart “més positiva del dia a dia.”, es queixael conseller. Com a recomanació: “els pe-riodistes han de recuperar l’esperit de lluita,l’esperit crític, una mirada pròpia sobre laLluís Diumaró és objete d’un documental.

Foto

:TVC

José Luis Pastor,és el nou directordeQuè!Fo

to:V

ocen

to

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 99

Page 100: Capçalera 142

política”. També creu convenient de fer-ne“un debat constant.”

FÒRUM DE LA PREMSACOMARCALA IGUALADA. L’Associació Catalana dela Premsa Comarcal (ACPC) celebra aIgualada el segon Fòrum de la premsa de co-marques. Hi assisteix com a convidat l’histo-riador Oriol Junqueras, que parlarà sobre labatalla del Bruc, la també denominadaGuerra del Francès a Catalunya.

8 de junyETA ATEMPTA CONTRA EL COR-REO. La matinada d’avui una bomba haexplotat a les rotatives del diari El Correoinstal·lades a la localitat de Zamudio (Bis-caia). El Departament d’Interior del Go-vern Basc confirma que l’autoria del’artefacte correspon a ETA.L’explosió s’haproduït a les tres de la matinada.Responsa-bles del diari expliquen que l’artefacte, com-post de cinc quilos d’amonal, havia estatcol·locat “en el mur exterior a la zona pos-terior de l’edifici.” Uns cinquanta treballa-dors es trobaven a la rotativa en el momentde la deflagració, però ningú no ha resultatferit.

REPULSA DELS PERIODISTES. Lapresidenta de l’Associació de PeriodistesBascs, Lucia Martínez Odriozola acusaETA després de l’atemptat contra ElCorreo d’“intentar acabar la llibertat depremsa”. Avisa que els periodistes “segui-ran treballant amb el mateix entusiasmemalgrat els atacs.” El degà del Col·legi dePeriodistes, Josep Carles Rius, condemnaigualment l’atemptat i expressa la seva soli-daritat amb els treballadors del diari. Elpresident de la Federació d’Associacions dePeriodistes, Fernando González Urbanejarebutja l’atac d’ETA i proclama la solidari-tat amb els companys delCorreo. Reporterssense Fronteres es pronuncia en el mateixsentit.

LOLA FERNÁNDEZ SECRETÀRIAGENERAL DE L’SPA. El Sindicat de Pe-riodistes d’Andalusia (SPA) nomena la sevajunta directiva en el III Congrés Regional ireelegeix Lola Fernández com a secretàriageneral. En l’esmentat congrés s’han dut aterme taules de treball relatives a la situaciólaboral i professional del sector.

9 de juny“ES” DE LA VANGUARDIA VALO-RAT A GÖTEBORG. El vídeo projectaten la sessió plenària del Congrés de l’Asso-ciació Mundial de Periòdics (WAN, segonsles inicials en anglès) va valorar les aporta-cions del suplement “Es-Estilos deVida” deLa Vanguardia com “un exemple d’innova-ció i originalitat.” El suplement va néixer elpassat 6 d’octubre coincidint amb la remo-delació de les pàgines del diari.

ANABEL DÍEZ, PREMI CARAN-DELL. La periodista Anabel Díez cronistapolítica d’El País amb els seus escrits des delCongrés, des de fa 25 anys, rep el premi LuísCarandell de periodisme parlamentari, enpresència dels prínceps d’Astúries i dels pre-sidents d’ambdues cambres. El premi al pe-riodisme polític s’atorga a Josefina García,corresponsal de la COPE.

TROBADAAMB L’AMBAIXADOR DEVENEÇUELA AL CIPB. Celebració alCentre Internacional de Premsa de Barce-lona (CIPB) d’una trobada de periodistesamb l’ambaixador de la República Boliva-riana de Veneçuela, Alfredo Toro Hardy.Són presents a la trobada les consolessesBelén Rojas Guardia i Guadalupe LeónLeón. Hi assisteixen representants dels mit-jans de comunicació catalans i, per part delCol·legi, el president de la Comissió de Soli-daritat i Cooperació, Julià Castelló.

AlfredoToro durant la seva visita al Col·legi

10 de junyCOSMOVISIÓ VÁZQUEZ MONTAL-BÁN. El Col·legi de Periodistes presenta Elmón sobre Vázquez Montalbán, de CarlesGeli, redactor d’El País i Marcel Mauri, pro-fessor de Periodisme de la UPF. L’obra haestat realitzada mitjançant la selecció de9.000 articles que van precedits d’una bio-grafia periodística de Vázquez Montalbán,des de 1960 a 2003. El llibre és el número 33de la col·lecció “Vaixells de Paper” delCol·legi.Aquesta edició va ser endegada pelmalaguanyat Albert Mussons i continuadaper Carme Teixeiro.

CATALUNYA RÀDIO EMET PER IN-TERNET. Té lloc la primera retransmissióde Catalunya Ràdio per Internet. Connectaamb la Biblioteca d’Horta,CanMariner, perreproduir en directe la imatge i el so de la

sessió inaugural del cicle “Les converses delGrec 2008”, sobre l’espectacle Rei Lear.L’acte no es podrà escoltar en versió radio-fònica convencional.

11 de junyGOOGLE, PREMI PRÍNCEP D’ASTÚ-RIES. El jurat del premi Príncep d’Astúriesatorga al cercador Google Internet el premiPríncep d’Astúries de Comunicació i Hu-manitats. Han estat necessàries set votacionsabans de pronunciar el veredicte a favor delcercador. La secció espanyola de Reporterssense Fronteres (RsF) considera que Goo-gle pot merèixer el premi Príncep d’Astúriesde Comunicació, però no el d’Humanitatsperquè “està participant en la censura als in-ternautes.” En el Google xinès “manquen in-formacions, i si teclegesTiannanmen o dretshumans et remet a la pàgina inicial”, asse-gura Reporters.

EL JUEVES, AL CONSTITUCIONAL.La revistaEl Jueves decideix recórrer davantel Tribunal Constitucional la sentència dic-tada per l’Audiència Nacional contra els dosautors de la portada del número del 18 de ju-liol de 2007 en la qual apareixia una carica-tura humorística dels prínceps d’Astúriesmantenint relacions sexuals. El jutge JoséMaría Vázquez Honrubia va imposar unamulta de tres mil euros al dibuixant Gui-llermoTorres i al guionistaManel Fontdevilaper un “delicte d’injúries al successor de laCorona.”Al confirmar-se la sentència pel Plede la Sala del Penal els editors de la revistadecideixen presentar recurs al Constitucio-nal i els seus advocats estudien la possibilitatd’un altre recurs davant el Tribunal de De-fensa dels Drets Humans d’Estrasburg(França).

LLÚCIA OLIVA RELLEVA PERNAUEN EL CONSELL DE LA INFORMA-CIÓ. El Consell de la Informació de Catalu-nya (CIC), que depèn del Col·legi dePeriodistes designa nova presidenta, la pe-riodista Llúcia Oliva, en substitució de JosepPernau, que ha desenvolupat el càrrec elsdarrers quatre anys. Josep Maria Cadena se-gueix com a secretari general.Llúcia Oliva ésreportera d’En portada de TVE. Ha treba-llat de corresponsal als Estats Units, a l’an-tiga Unió Soviètica i més tard a Rússia. Hadirigit programes informatius aTVE-Catalu-nya. El CIC es va crear el 1997 per vetllar pel

D I A A D I A

100

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Foto

:Ign

asiR

odríg

uez

Anabel Díez obtéel premi per lesseves cròniquesal CongrésFo

to:A

rxiu

Albert Monteys,directord’El JuevesFo

to:A

rxiu

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 100

Page 101: Capçalera 142

compliment del codi deontològic i actua coma òrgan d’arbitratge privat i independent.

QUADERN DEL CAC SOBRE LLEN-GUATGE. El Consell de l’Audiovisual deCatalunya presenta el número 26 de la re-vistaQuaderns del CAC, que repassa la qua-litat de la llengua en els mitjans audiovisualsamb una anàlisi de quina és la situació delcatalà a la televisió i la utilització o no delcatalà estàndard.

12 de junyMANS UNIDES PREMIA “VIDES MI-NADES”. El reportatge “Vides minades”del programa 30 minuts és guardonat amb elprimer premi del XX Concurs de televisióde Mans Unides. Els autors del documental,Lluís Gené i Oriol Gispert, fan un seguimentde la investigació del fotògraf Gervasio Sán-chez sobre nois i noies víctimes de l’explo-sió de mines antipersona en zones deconflicte.

13 de junyREUNIÓ EUROPEA DE TREBALLAMB LÓPEZ GARRIDO. L’Associacióde Periodistes Europeus de Catalunya(APEC) en col·laboració amb la Secretariaper a la Unió Europea, celebra al Centre In-ternacional de Premsa de Barcelona (CIPB)una reunió de treball per a periodistes ambDiego López Garrido, secretari d’Estat per ala Unió Europea. Entre els temes a tractars’hi inclou el “no” irlandès al Tractat de Lis-boa i les conseqüències. López Garrido ex-pressa la posició del Govern espanyol, queés de “respecte a la decisió d’Irlanda i la de-terminació de continuar amb el procés de ra-tificació del Tractat.” Intervenen en l’acte elpresident del CIPB,Xavier Batalla; el presi-dent del Consell Català del Moviment Eu-ropeu, Joaquim Llimona, el Cap de l’Àreade Relacions Internacionals del Departa-ment de Cultura i Mitjans de Comunicació,EstanislauVidal Folch, i el periodista JaumeArias, entre altres personalitats.

TVC REDUIRÀ LA PRESÈNCIADELS POLÍTICS. La compareixença par-lamentària d’Albert Sáez, Rosa Cullell iMònica Terribas deixa veure els nous ca-mins que seguiran les empreses i els mitjansde la Corporació Catalana de Mitjans Au-

diovisuals (CMMA) en els mesos pròxims.Entre altres propòsits s’anuncia que Televi-sió de Catalunya (TVC) reduirà la presèn-cia de la “política i els polítics” a la pantallai essencialment en programes d’entreteni-ment. En contrapartida es donarà “més veua altres sectors de la societat”, segons Terri-bas.

ELS PERIODISTES I L’EMIGRACIÓ.La Jornada Anual dels Periodistes de Cata-lunya 2008 està dedicada als mitjans i a lanova ciutadania perquè segons les estadís-tiques una de cada cinc persones és d’origenestranger. El degà del Col·legi, Josep CarlesRius, i el president de la Comissió de Soli-daritat, Julià Castelló, obren les sessions.Ambdós fan esment de la particular situaciódels emigrants arribats en anys passats sotala bonança econòmica i actualment en lanova etapa de crisi econòmica en una socie-tat de la diversitat.Al llarg de la Jornada in-tervenen representants de diversesassociacions de nouvinguts. Es parla de lanecessitat d’eradicar qualsevol al·lusió al ra-cisme en els mitjans i entre les conclusionss’acorda crear, amb l’ajut del Col·legi, unaplataforma que potenciaria les homologa-cions professionals.

NOUS MEMBRES AL CAC. Esteve Or-riols i Elisenda Malaret són proposats perPSC, CiU, ERC i ICV com a nous membresdel Consell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC) en substitució de Victòria Camps iJaume Serrats, que acaben mandat desprésde sis anys a l’organisme regulador. JosepPont, que va ser escollit el passat febrer perocupar la plaça que deixà Núria Llorach,completa el relleu. Les candidatures delsnous càrrecs es feren oficials després del’aprovació del Parlament el 18 de juny.

16 de junyLOSANTOS CONDEMNAT PER INJÚ-RIES A GALLARDÓN. La jutgessa delPenal número 6 deMadrid Inmaculada Igle-sias condemna el periodista Federico Jimé-nez Losantos amb unamulta de 36.000 eurosper “vexar i injuriar Gallardón” amb insultsde forma continuada en la persona de l’al-calde en relació a l’11-M pronunciats a LaMañana de la COPE. La sentència suposauna “actualització” de la normativa del Tri-bunal Constitucional (TC) sobre els límitsde la llibertat d’informació i d’opinió.”

17 de junyNOU DISSENY AL DIARI DE GI-RONA. Incorporació del color, un nombrede pàgines més gran, estructura en quatregrans blocs, (Girona i Comarques; Econo-mia; Catalunya, Espanya i Internacional;Esports,Cultura i Societat) són les principalsnovetats del Diari de Girona, que apareixamb un disseny renovat. El tema del dia estroba al principi del diari i una entrevista ouna crònica a la contraportada. El Diari deGirona té 119 anys de vida i d’una manerapermanent s’ha anat renovant en els últimsanys, incorporant-hi tecnologia moderna.

18 de junyESTUDI DEL CAC SOBRE PARITATA LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ. ElConsell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC) presenta al Col·legi de Periodistesun estudi sobre la paritat de gènere a TV3,el 33 i Catalunya Ràdio. Ha estat encarre-gat a la consultoria Ecos i realitzat per Síl-via Cóppulo. Les principals conclusions deltreball són que “els homes monopolitzen elsespais d’informació, els programes de ficció,els de no ficció i la publicitat. L’única cate-goria en què les dones tenen més presènciaque els homes és quan apareixen personesnues o seminues en la publicitat.” La pre-sentació de l’informe La paritat de gènere ala ràdio i la televisió compta amb la presèn-cia del president del CAC, JosepMaria Car-bonell; del degà del Col·legi de Periodistes,Josep Carles Rius; la consellera del CAC,Dolors Comas; la directora general de laCorporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals (CCMA),Rosa Cullell;Anna Solà, di-rectora del Pla de polítiques de dones del’Institut Català de les Dones i l’autora, Síl-via Cóppulo.

19 de junyLA NIT AL DIA S’ACOMIADA.Desprésde sis temporades en antena l’informatiu deTV3, La nit al dia, ofereix avui la seva dar-rera edició amb un programa especial.“Algun dia havia d’acabar” diu Mònica Ter-ribas, actual directora de TV3, editora i pre-sentadora del programa fins al passat mes demaig. L’edició d’avui repassa alguns delsmillor moments de l’espai amb fragmentsd’entrevistes i de converses amb els convi-dats. Dirigit per Rosa Marqueta i presentatper Terribas, La nit al dia es va estrenar elsetembre del 2000. Primer s’emetia pel 33 iel setembre de 2005 va passar aTV3.Al llargde 1.500 edicions han passat més de 2.000personatges. Ha acumulat nombrosos pre-mis entre aquests el Zapping 2004,ÒmniumCultural 2005 i Nacional de TV 2007. En elsúltims dies, coincidint amb el canvi de pre-sentador, el programa havia tingut una cai-guda d’audiència

101

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

López Garrido durant la seva visita al CIPB

Foto

:Ign

asiR

odríg

uez EsteveOrriols,undels nousmembres delCAC

Foto

:CAC

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 101

Page 102: Capçalera 142

TELMA ORTIZ RECORRE. L’advocatdeTelma Ortiz, Fernando Garrido, presentadavant l’Audiència de Toledo un recurs al’auto del jutjat de primera instància número3 de la ciutat que va denegar per “inviabili-tat jurídica” les mesures cautelars contra unacinquantena de mitjans per defensar-se del’assetjament al qual presumptament esta-ven sotmeses ella i la seva parella, EnriqueMartín Llop.El recurs es fonamenta en la ju-risprudència del Tribunal Suprem i del Tri-bunal Constitucional, i argumenta queTelma Ortiz i Enrique Marín “no són per-sones amb projecció pública.”

.

MÚRCIA CAMINA CAP A UNCOL·LEGI OFICIAL. L’Associació de laPremsa de Múrcia presenta el seu Anuari2008 amb quaranta articles sobre els esde-veniments més importants de l’entitat, entreaquests l’unànime aprovació, el 2007, delfutur Col·legi Oficial de Periodistes de laRegió de Múrcia. El passat abril l’Assem-blea General Constituent de l’Associació vaaprovar amb caràcter extraordinari els Es-tatuts del Col·legi que els serveis jurídics depresidència de Govern analitza que siguin“conforme a dret”.En els últims mesos l’As-sociació ha assolit quaranta noves altes.

20 de junyLA REVISTA YO DONA ATORGAPREMIS. La revista setmanal d’El Mundo,YoDona, premia dues dones que amb el seutreball han estat “un exemple de compromísi determinació.” Una és Carla del Ponte,prestigiosa jurista suïssa, que el passat de-sembre va concloure un mandat de vuit anyscom a fiscal del Tribunal Penal Internacio-nal per a l’ex-Iugoslàvia. L’altra guardonadaés l’exmodel i dissenyadora de Bangla DeshBibi Russell, que fa vint anys va endegar elprojecte “Moda per al Desenvolupament”.

CATALUNYA RÀDIO COMPLEIX 25ANYS. Sota el lema “Catalunya Ràdiol’hem fet entre tots”, l’emissora commemorael quart de segle de vida amb una progra-mació especial i una festa alTeatre Nacionalde Catalunya on es representa una obra ins-pirada en la versió radiofònica de La guerradels mons. La festa té, segons els organitza-dors “un punt de nostàlgia” però “mira capal futur”. Tot començava el 20 de juny de1983 quan la veu del jove Miquel Calçada

donava el tret de sortida.Avui, durant la jor-nada, es repassen programes històrics comEl matí de Catalunya Ràdio consolidat en laseva franja des de 1988 amb les veus, primerde Josep Cuní i després d’Antoni Bassas.

PREMIS CAVIA D’ABC. Té lloc a laCasa d’ABC a Madrid el lliurament delspremis Mariano de Cavia, Luca de Tena iMingote que enguany han correspost a Raúldel Pozo, Felipe López Caballero i AndrésBallesteros respectivament. L’acte reuneixnombroses personalitats polítiques sota lapresidència dels prínceps d’Astúries.

21 de junyACORD ENTRE L’AVUI I EL NEWYORK TIMES. A partir del pròxim 23 dejuny apareixeran mensualment a les pàginesde l’Avui articles d’opinió signats per Um-berto Eco,NoamChomsky i Bernard-HenryLévy. Les col·laboracions dels esmentats au-tors amb visions de política internacional esdeuen a l’acord entre la Corporació Catalanade Comunicació, editora de l’Avui, i el diarinord-americà The New York Times. El pri-mer dels articles a càrrec de NoamChomskyes titula “Bush i el Pròxim Orient”.

24 de junyPHOTOESPAÑA GUARDONA UN CA-TALÀ. El festival Photoespaña premia elfotògraf britànic Martin Parr (Surrey-RegneUnit, 1952) i atorga el segon guardó al catalàRicard Terré (Sant Boi de Llobregat, 1928).Terré començà a fotografiar en color a mit-jan dels setanta amb un contingut de sàtira ivalora la fotografia com a funció social. Desde fa cinquanta anys resideix a Vigo (Galí-cia). Algunes de les seves obres han figuraten les exposicions més destacades dels fotò-grafs catalans dels anys cinquanta, com la

realitzada al Palau de laVirreina el 1982 o aLa Caixa i el MNAC el 1999.

PANTALLA NEGRAATELEMADRID.Una vaga secundada pel 90% dels 1.300 tre-balladors de Telemadrid deixa la pantallasense activitat (en negre) durant 24 hores itambé la ràdio autonòmica sense veu. Lavaga es deu a les diferències en la negociaciódel nou conveni col·lectiu on els sindicatsCC.OO, UGT i CGT demanen a l’empresaun percentatge mínim de producció pròpia,contractes fixos pel 75% de la plantilla i unaugment salarial segons l’IPC. Els sindicatsvan acordar el 19 de juny que no hi hauriaserveis mínims durant la vaga.

SANTIAGO PRESIDEIX ELS PERIO-DISTES ANDALUSOS. Fernando SantiagoMuñoz és ratificat com a president de la Fe-deració Andalusa d’Associacions de laPremsa (FAAP).Els objectius principals delnou directiu són lluitar contra la precarietatlaboral i impulsar la creació del Col·legi dePeriodistes d’Andalusia.

25 de junyL’ORGANIGRAMA DE MÒNICATERRIBAS. La directora de Televisió deCatalunya (TVC), Mònica Terribas, ja haconsolidat el seu equip al designar els res-ponsables de les diferents àrees de la ca-dena, entre els quals destaquen Oriol Grau,cap d’Entreteniment; Carles Manteca, capd’Antena i programació; Jordi Serra, direc-tor de Programes; Joan Salvat, cap de Do-cumentals; Josep M. Farràs, cap d’Esports;Paulí Subirà, cap de Serveis artístics; Ama-deo Gassó, Explotació i producció, i RosaMarqueta, que continua com a directorad’Informatius. Tots ells han desenvolupatanteriorment tasques de responsabilitat aTV3.

FOTO PREMIADA PELS PERIO-DISTES PARLAMENTARIS. Una instan-tània del fotògraf d’El Periódico deCatalunyaAgustín Catalán obté el premi del’Associació de Periodistes Parlamentaris.En aquesta instantània apareix el líder del’oposició, Mariano Rajoy, tapant-se mitjacara amb una mà mentre amb l’altra feia ungest a un altre fotoperiodista. La imatge esva captar el 8 d’abril passat durant la sessiód’investidura de Rodríguez Zapatero.

D I A A D I A

102

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008 Joan Salvat és nomenat cap de documentals

Foto

:TVC

TelmaOrtiz als jutjats

Foto

:EFE

Commmemoració dels 25 anys de l’emissora

Foto

:Cat

alun

yaRà

dio

Raúl del Pozo amb els prínceps d’Astúries

Foto

:ABC

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 102

Page 103: Capçalera 142

27 de junyBASSAS DEIXA EL MATÍ DE CATA-LUNYA RÀDIO. Antoni Bassas, director ipresentador d’El matí de Catalunya Ràdiodurant catorze anys tanca el programad’avui amb la notícia de la seva partença,que es produirà el pròxim 18 de juliol, per“desacords amb la direcció.” La irrevocablesortida de Bassas de Catalunya Ràdio espreveu com el primer pas d’una renovacióde la graella de l’emissora de la Generalitatque prepara el director Oleguer Sarsanedas.L’espai d’Antoni Bassas ha estat líder en lafranja matinal de l’emissora. Fonts pròximesa l’audiovisual català afirmen que la direc-tora general li ha brindat una “interessantoferta professional” que podria estar rela-cionada amb Televisió de Catalunya.

“EUROPA ALS MITJANS” AL CIPB.L’Oficina del Parlament Europeu, el CentreInternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) i l’Associació de Periodistes Euro-peus de Catalunya organitzen el debat “Eu-ropa als Mitjans” a través de dues taulesrodones celebrades a l’Aula Europa. Es

parla de la comunicació de les institucionseuropees, (èxit o fracàs?) i de la Unió Euro-pea al món (crisi o no de liderat?). En la pri-mera taula són ponents: Maite Calvo(delegada de l’Oficina del Parlament Euro-peu a Barcelona), Stephan Koppelberg (capde Comunicació de la Comissió Europea aBarcelona), Eliseo Oliveras (corresponsal aBrussel·les d’El Periódico de Catalunya) iCarles Prats (corresponsal a Brussel·les deTV3). En la segona intervenen Eliseo Oli-veras, Carles Prats, JaumeMasdeu, (directorde Canals Informatius de la CCMA) i laperiodista Rosa Massagué (Reporterssense Fronteres).Moderen, respectivament,Carme Colomina de Catalunya Ràdio i Ma-nuel Cuyàs, director adjunt d’El Punt i vice-president de l’Associació de PeriodistesEuropeus de Catalunya.

CONFERÈNCIAALSIUS A SANT SE-BASTIÀ. El periodista Salvador Alsius,degà de la Universitat Pompeu Fabra deBarcelona, presentador durant molts anysdels informatius deTV3, exdegà del Col·legide Periodistes de Catalunya, pronuncia alPalau Miramar de Sant Sebastià la confe-rència “Ètica i televisió informativa”.Alsiusdefèn per als nous periodistes una formacióbasada en les humanitats, l’economia, el dreti la política més que en els aspectes tecnolò-gics.

TELE 5 S’UNEIX AL MANIFEST PELCASTELLÀ. El conseller delegat deTele 5,Paolo Vasile, proclama en una carta adre-çada al director d’ElMundo, Pedro J.Ramí-rez, la seva adhesió al “Manifiesto por laLengua Común”, impulsat pel rotatiu. “DesdeTele 5 −diu l’escrit− queremos comunicarnuestra adhesión al Manifiesto por la Len-gua Común con el propósito que cualquierciudadano que lo desee pueda utilizar entoda España la lengua común de este terri-torio nacional que es el castellano.”

29 de junyFOTOS INÈDITES ALAVITRINA DELFOTÒGRAF. Imatges que un dia no vanveure la llum es recullen en el llibre La vi-trina del fotògraf 2007, reeditat amb el su-port del Palau Robert i de la UPIFC SD

Sindicat de la Imatge. S’hi poden veureobres de Txema Salvans, César Malet, JordiEstave, Gervasio Sánchez i Ros Ribas. Enconjunt les fotografies relaten històries decasa nostra o de més lluny en llocs deconflictes com el Sudan o l’Iraq.

JULIOL 2008

2 de juliolJAVIER GODÓ PREMI DE L’APM.L’editor deLaVanguardia Javier Godó rep ala Real Casa de Correos de Madrid el premiMiguel Moya, atorgat per l’Associació de laPremsa de Madrid (APM). El Miguel Moyaés un dels guardons que atorga l’entitat deperiodistes i reconeix una “tasca destacada iextensa dins de l’àmbit periodístic realitzadaper una persona no específicament perio-dista.” L’APM ha premiat altres professio-nals en diferents categories: el dibuixantMáximo Sanjuan (conegut per Máximo), elsperiodistes Ramón Sánchez Ocaña, SergioMartín i Ángel del Rio, i Maite Cunchillos,cap de premsa de l’Audiència Nacional. Elsprínceps d’Astúries ofereixen una recepció atots els premiats.

L’OFICI DE PERIODISTA SEGONSGABILONDO. L’exdirector del programaHoy por hoy de la SER i actual presentadorde les notícies de la cadena Cuatro, Iñaki Ga-bilondo, pronuncia una conferència sobreètica periodística en la lliçó inaugural delscursos d’estiu de la Universitat Ramon Llullde la Facultat de Ciències de la ComunicacióBlanquerna. Gabilondo assegura que “la in-formació té un compromís de joc net davant

Foto premiada pel periodistes parlamentaris

Foto

:Agu

stín

Cata

lán

Bassas deixaElmatí després de catorze anys

Foto

:Cat

alun

yaRà

dio

Foto de família dels guardonats ambAguirre

Foto

:APM

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 103

Page 104: Capçalera 142

la societat.”D’aquí que societat i periodisteshan de“parlar-se clar i signar un pacte de sol-vència i de decència que protegeixi la ciuta-dania de l’acció periodística no decent.”

L’ACADÈMIA DE TELEVISIÓLLIURA ELS PREMIS. El Gran Casinod’Aranjuez acull el lliurament dels X Premisde l’Acadèmia de Televisió. Entre els pre-miats destaca el guardó Toda una vida a laveterana periodista Rosa Maria Mateo. Elpremi al millor presentador és per aAndreuBuenafuente pel seu programa a La Sexta.Al filo de lo imposible de La 2 rep el demillor programa documental. Cuéntame…obté el de millor ficció i Matías Prats el demillor presentador d’informatius.

3 de juliolUNA TELEVISIÓ PÚBLICA PER ATARRAGONA. El president de la demar-cació de Tarragona del Col·legi de Perio-distes de Catalunya, Ignasi Soler, insisteixdes del diariAvui en la proposta expressadael passat mes de juny per la defensa d’unatelevisió pública pròpia del Camp de Tarra-gona. La proposició està especialment adre-çada als ajuntaments que formen elsconsorcis adjudicataris dels tres canals pú-blics deTDT en la qual s’haurien d’implicartambé el Consorci del Camp, la DiputaciódeTarragona, els consells comarcals i en ge-neral aquells agents que des de la Mesa So-cioeconòmica del Camp de Tarragona hanimpulsat el pla estratègic.

4 de juliolEL MÓN DE REUTERS AL PALAUROBERT. L’agència de notícies Reuterspresenta al Palau Robert de Barcelona unaselecció de vuitanta fotografies amb el títol“Reuters mira al món”. Són imatges espec-taculars captades en moments importants dela història contemporània. La mostra estàdedicada als 240 periodistes de l’agència denotícies Reuters morts durant l’exercici dela seva professió des de l’any 2.000.

RELACIÓ ENTRE JUSTÍCIA IPREMSA. Té lloc a Girona la jornada “Lajustícia en el si de la societat moderna”, en elmarc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull2008. Hi prenen part el president de l’Au-diència Provincial de Girona, Fernando La-caba, i el magistrat gironí president de lasecció 13 del Civil de l’Audiència de Barce-

lona, Joan Cremades. Per part de la premsaintervenen Josep Carles Rius, degà delCol·legi de Periodistes de Catalunya;AlbertMontagut, director del diari ADN; JesúsGonzález Albalat, d’El Periódico deCatalunya i el col·laborador del Diari deGirona Lluís Micó.

MARTÍ GÓMEZ, PERMANYER I SA-GARRA PREMI DE CULTURA. El juratdels Premis Nacionals de Cultura atorga exaequo a JoséMartí Gómez,Lluís Permanyeri Joan de Sagarra el Premi Nacional de Pe-riodisme per la seva “decisiva contribució alperiodisme escrit i compromís amb l’entornsocial.” Martí Gómez (Morella, 1937) hapracticat diversos estils periodístics en l’àm-bit de la crònica política, social i cultural.Permanyer (Barcelona, 1939) recrea la his-tòria sociocultural de Barcelona. Joan de Sa-garra (París, 1939) ha exercit, entre altresespecialitats periodístiques, de crític teatral.Tots tres són col·laboradors habituals de LaVanguardia.Altres premis Nacionals de Cul-tura s’han atorgat al programa Infos enidiomes de Barcelona TV en audiovisual i aJosé González Morandi i PacoToledo en ci-nema pel documental “Can Tunis”.

TVC VA ALIMENTAR LES PRODUC-TORES EXTERNES. El president delconsell de govern de la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals (CCMA), AlbertSáez, revela en una sessió parlamentària queTelevisió de Catalunya (TVC) va gastar el2007 el doble en productores externes queel 2003 (l’últim exercici sota els governs deCiU) La despesa ha passat dels 17,6 milionsd’euros fa cinc anys als 38,04 de l’any passat.La despesa en productores es va incremen-tar el 2005 i el 2006. En l’àrea de documen-tals i nous formats, la contractació a tercersha baixat progressivament.El percentatge el2003 representava el 49,7%; en anys succes-sius va iniciar baixes fins a arribar a un 38%el 2007.

5 de juliolPREMIS A LA IMMIGRACIÓ HISTÒ-RICA. El Museu d’Història de la Immigra-ció de Catalunya (MhiC) de Sant Adrià,celebra la quarta edició de la Jornada Gas-tronòmica Multicultural amb esment a lesimmigracions del segle XX (procedent del’interior de l’Estat espanyol) i la del XXI

(procedent especialment de Romania).L’MhiC lliura també els seus primers premis,que es concedeixen a títol pòstum al perio-dista Josep Maria Huertas Claveria i a l’es-criptor Paco Candel.

6 de juliolBAIXES A RTVE. Cristina GarcíaRamos, pionera dels programes del cor aTVE, presentadora de Corazón corazón,s’acomiada avui de l’audiència a causa del’ERE de l’ens, que poc a poc ha de suprimir4.150 treballadors. Un altre comiat es pro-duirà els pròxims dies amb l’adéu de JoséAntonio Maldonado, l’home del temps quedeixarà el lloc a Mònica López, la nova“dona del temps”.

7 de juliolMÒNICA LÓPEZ FITXA PER TVE.La meteoròloga catalana, Mònica López,(set anys fent de dona del temps aTV3) fitxaper TVE, on ocuparà la plaça que deixaJosé Antonio Maldonado per jubilació des-prés de vint anys a la cadena estatal.Un delsprojectes de López és introduir algunesnovetats tecnològiques en forma d’isò-bares animades, mapes, notícies i anàlisisd’imatges.

ELS UNIVERSITARIS DEBATEN L’ES-TATUT DEL PERIODISTA. Uns centtrenta estudiants de diferents universitatsvan exercir de diputats durant una setmanaen el Parlament i van debatre una proposicióde llei sobre l’estatut del periodista. L’acti-vitat va tenir lloc entre el 7 i l’11 de juliol enles diverses sales de la cambra catalana. Esva acabar amb una sessió plenària en la qualels joves votaren la proposta. Participarenen el debat el degà del Col·legi de Perio-distes, Josep Carles Rius, el president delCAC, Josep Maria Carbonell i el periodistaJosep Cuní.

NIT DE LA COMUNICACIÓ. Prop d’unmiler de persones es reuneixen a la 40 Nit dela Comunicació per celebrar aniversari i es-tudiar la “profunda evolució i revolució”delsector de la comunicació.Un dels principalsguardons s’atorga a Jordi Vilajoana, exdi-rector de Cultura i exdirector general de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió(CCRTV), ara Corporació Catalana deMit-jans Audiovisuals (CCMA).

D I A A D I A

104

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Permanyer,un dels tresguardonats ambel Premi Nacionalde CulturaFo

to:L

aVa

ngua

rdia

Rosa María Mateo,premiadaper l’Acadèmiade TelevisióFo

to:A

rxiu

Paco Candelobté el premia títol pòstumFo

to:A

rxiu

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 104

Page 105: Capçalera 142

DISTINCIÓ A MONTSERRAT DO-MÍNGUEZ. La Fundació Independent dePeriodisme Camilo José Cela 2008, conce-deix un premi a la periodista MontserratDomínguez, directora del programa A vivirque són dos días de la cadena SER.

JAUMEDUCH, PORTAVEU DE L’EU-ROCAMBRA. La Mesa del Parlament Eu-ropeu confirma Jaume Duch com a directorde Mitjans de Comunicació i portaveu del’Eurocambra. Duch desenvolupava amb-dues funcions de manera provisional des dejuliol de 2006 quan va substituir el portuguèsJosé Liberato, que va passar a ser cap de lacasa civil del president de la República Por-tuguesa Anibal Cavaco Silva. Duch és fun-cionari del Parlament Europeu des de 1990

i ha treballat sempre en informació parla-mentària.

9 de juliolTROBADA AMB EVAN KOHLMANNAL CIPB. Organitzada pel Consolat delsEstats Units a Barcelona i el Centre Inter-nacional de Premsa de Barcelona (CIPB) télloc a la seu del propi Centre una trobada deperiodistes amb Evan F. Kohlmann on estracta de “Les xarxes terroristes islàmiques ila seva influència a Europa”. Kohlmann ésdoctor en Relacions Internacionals i Dret,expert en terrorisme, investigador principalde la NEFA Foundation i fundador presi-dent de Globalterroralert.com. Des de famés d’una dècada es mou en el ciberespaiintentant desfer els “secrets ocults” del ter-rorisme islamista i el perill d’un nou i granatemptat a Occident. El poder econòmicdels països productors del petroli, el finan-çament d’alguns d’aquests a organitzacions“hostils a Occident”, són temes de debat enla trobada en la qual participen el presidentdel CIPB Xavier Batalla i el cònsol dels Es-tats Units,Todd Robinson.

ELS BISBES OBLIGUEN LOSANTOSA RECTIFICAR. Estupefacció a l’arque-bisbat de Madrid arran d’unes declaracions

de Jiménez Losantos als micròfons de laCOPE on va afirmar que unes missioneresvíctimes d’una guerra africana haurien estatviolades i presumptament autoritzades aavortar. La notícia va ocasionar les pro-testes del món catòlic, des d’autoritats ecle-siàstiques fins a fidels de base. A les 24hores, Losantos ha de rectificar. Des de lamateixa COPE afirma que “la notícia no ésaixí” i la postura de l’Església davant l’avor-tament “és la de sempre.”

10 de juliolANTONI BOLAÑO DIMITEIX. El di-rector de comunicació de la Presidència dela Generalitat, Antoni Bolaño, presenta larenúncia al seu càrrec per “raons estricta-ment personals.”En una carta adreçada alpresident Montilla considera la convenièn-cia “d’abordar canvis per renovar la il·lusiói millorar les possibilitats d’arribar als ciuta-dans.” Bolaño, de 48 anys, ha estat una dè-cada treballant al costat de José Montilla.Feia un parell de mesos havia expressat alpresident el desig de deixar el càrrec.

PRIMER MAPA INTERACTIU DELSMITJANS DE CATALUNYA. El Labo-ratori de Comunicació Pública de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Domínguez distingida per la Fundació Cela

Foto

:Ign

asiR

odríg

uez

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 105

Page 106: Capçalera 142

presenta al Centre Internacional de Premsade Barcelona el primer mapa interactiu dela Comunicació a Catalunya que per co-mençar inclou la informació bàsica d’uns1.810 mitjans (entre aquests 915 són webs,633 publicacions en paper, 187 ràdios i 75 te-levisions). Les periodistes responsables de lainiciativa,Amparo Moreno i Marta Corcoyexpliquen que l’objectiu és aconseguir ambel mapa un espai de cooperació entre perio-distes, estudiants de Periodisme i ciutadansen general.Amparo Moreno, catedràtica dePeriodisme de la UAB i directora del labo-ratori destaca la funció de mapa interactiuque fa visibles tots els mitjans de comunica-ció de Catalunya de “manera fàcil i accessi-ble.” És accessible des del web del laboratori(www.lab-compublica.info). La primera fasedel projecte s’ha realitzat els primers mesosde 2008 amb un ajut del Consell Social de laUAB.

EL PREMI CERECEDO PER A BAR-BARA PROBST. L’escriptora i periodistanord-americana Barbara Probst (NovaYork, 1929) guanya el premi de PeriodismeFrancisco Cerecedo per haver explicat larealitat política i cultural d’Espanya en elsmitjans dels Estats Units i analitzar l’actua-litat nord-americana en els espanyols. Probstcol·labora a The New York Times, The NewYorker,The NewYork Review of Books i ElPaís. És professora universitària.

11 de juliolSÁEZ I CULLELL EXPLIQUEN LARENÚNCIA DE BASSAS. La compa-reixença a la comissió de control parlamen-tari del president del consell de la CCMA,Albert Sáez, i de la directora general, RosaCullell, aborda el fons de la renúncia d’An-toni Bassas a continuar al capdavant d’Elmatí de Catalunya Ràdio. Sáez demana alsconvergents que no busquin en la renúncia“ni purgues ni crostes.”Catalunya Ràdio, se-gons Sáez, és un grup de comunicació queintenta prendre les “millors decisions permantenir el lideratge.” Per la seva banda,Cullell precisa els punts que van bloquejarla negociació amb Bassas. Entre altres cosesla CCMA va demanar al periodista que re-novés els continguts,modifiqués l’horari (de6 a 11 del matí en lloc de 7 a 12) i es replan-tegés la secció d’humor Alguna preguntamés per no topar-se amb els continguts delprograma següent, Problemes domèstics,també d’humor.Antoni Bassas no es va ave-nir a fer canvis, segons Cullell.

12 de juliolJORNADES DE FOTOGRAFIA DOCU-MENTAL A LA GARRIGA. El segoncap de setmana de juliol, la Fundació Uni-versitària Martí l’Humà organitzà a la sevaseu Can Ramos les II Jornades de Fotogra-fia Documental a la Garriga. Tino Soriano,fotògraf deNational Geographic, guardonat

amb un primer premi per la FundacióWorld Press Photo, per la Unesco, perl’OMS i Fotògraf de l’Any Fujifilm, entrealtres distincions, n’ha estat el seu ponent.Soriano proposà aquestes jornades com untaller intel·lectual, és a dir no es va tractarun curs de tecnologia, ni d’història de la fo-tografia. La fórmula és, doncs, prou novabasada en l’estudi dels grans fotògrafs delssegle XX en relació amb la característicamés rellevant del seu estil: −Alex Webbcomposició,DavidAllan Harvey− proximi-tat, Cartier Bresson-geometria, GervasioSánchez− compromís, Eugene Smith− as-saig fotogràfic. Una part important de lesjornades va ser pràctica: taller de retrat italler de fotografia al carrer. Va inaugurarles Jornades Pep Bernades, antropòleg ieditor d’Altaïr.També hi va participar JordiRovira, director de CAPÇALERA, que va ofe-rir consells als assistents per encarar la re-lacions fotògraf-mitjans.

15 de juliolCRISTINA COLL, DIRECTORA DECOOPERACIÓ AMB ELS MITJANS. ElGovern de la Generalitat nomena CristinaColl directora general d’Innovació i Coope-ració amb els mitjans de comunicació. Elcàrrec s’emmarca dintre de la reordenacióde la Secretaria de Mitjans de Comunicaciói va a ampliar la tasca que Coll realitzava alDepartament de Cultura en relació amb elsmitjans escrits.

CATALUNYA UN PAÍS DE REVISTES.L’Associació de Publicacions Periòdiquesen Català (APPEC) celebra els 25 anys devida amb la mostra “Un país de revistes” alPalau Robert. L’exposició, oberta fins al 24de setembre de 2008, repassa la història deles publicacions en català des de les pri-meres passes a Perpinyà el 1624 on naixiaocasionalmentLa Gazeta. El 1983 es creaval’APPEC, que va arrancar amb catorzecapçaleres. Actualment aplega 150 revistesassociades. La mostra, organitzada pel De-partament de Presidència de la Generalitat,ha estat inaugurada pel conseller de Culturai Mitjans de Comunicació, Joan ManuelTresserras, amb assistència del president del’APPEC, Lluís Gendrau, i del director ge-neral de Difusió Corporativa de la Genera-litat, Jordi Fortuny.

16 de juliolNEUS BONET SUBSTITUEIX BAS-SAS. La periodista Neus Bonet, fins ara capde programes del grup d’emissores de Cata-lunya Ràdio substituiràAntoni Bassas en ladirecció i presentació d’El matí de CatalunyaRàdio la pròxima tardor. Bassas s’acomia-darà de l’audiència el dia 18. Durant elsmesos d’estiu s’ocuparà del programa PereMas. El matí de Catalunya Ràdio avançaràel seu horari. Començarà a les 6 del matí iacabarà a les 11. Neus Bonet va endegar laprofessió a les emissores Ràdio Salou,RàdioPopular de Reus, el Diari de Tarragona iCadena 13 a Barcelona. El 1988 es va incor-porar a Catalunya Ràdio on va editar i pre-sentar l’informatiu Catalunya matí iL’informatiu del migdia. Més tard, durantcinc anys, va estar al capdavant de L’a-parador, el magazín de tarda. El 1992 vacol·laborar en la posada en marxa de Cata-lunya Informació i presentà a més el pro-grama Mites del segle XX. De 1999 a 2005fou directora de continguts d’Ona Catalana.L’any 2005 va ser nomenada cap de pro-grames del grup d’emissores de CatalunyaRàdio.

CONCURS PER TRIAR EL DIRECTORDE BTV. El consell d’administració de lasocietat privada municipal Informació i Co-municació de Barcelona SA convoca unconcurs públic d’on sortirà el director deBarcelona Televisió (BTV). La convocatò-ria, publicada al BOPB, apunta que els can-didats han d’acreditar experiència com aperiodistes o en gestió de mitjans. L’elegitdesenvoluparà les funcions directivesamb “respecte a les decisions adoptadespel consell d’administració i envers elcontracte-programa de la televisió pública.”El futur director de BTV podrà escollir elseu equip periodístic després que el Col·legi

D I A A D I A

106

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Cartellcommemoratiude la mostra

Neus Bonets’encarregaràdel magazín mati-nal de CatalunyaRàdioFo

to:C

atal

unya

Ràdi

o

Un exercici pràctic de les jornades

Foto

:Fun

daci

óM

artí

l’Hum

à

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 106

Page 107: Capçalera 142

de Periodistes de Catalunya i el Sindicat dePeriodistes reclamessin al consistori aquestapotestat. Prèviament s’havia subordinat lafigura del director a les directrius dels cincmembres del consell d’administració des-ignats a proposta dels grups municipals.Aquests es reservaven fins i tot el nomena-ment dels caps d’informatius i de pro-grames.

NOU JUDICI PER A JIMÉNEZ LO-SANTOS. El periodista de la COPE, Fede-rico Jiménez Losantos acut al Jutjat dePrimera Instància número 69 de Madrid acausa de la demanda interposada per l’exdi-rector de l’ABC José Antonio Zarzalejossobre un presumpte delicte contra l’honor,la intimitat i la pròpia imatge. Zarzalejossol·licita que Losantos sigui condemnat apagar-li una indemnització de 600.000 eurospels danys morals que va ocasionar a ell i laseva família en termes “injuriosos, vexatorisi difamatoris.” La fiscal María Gómez Ga-lindo insta la titular del Jutjat que instrueixla demanda que l’estimi en la seva totalitat(amb la quantia de 600.000 euros inclosa).Losantos diu durant el judici que els seus co-mentaris eren satírics.

18 de juliolREUNIÓAMB EL CÒNSOL GENERALDE FRANÇAAL CIPB. L’Associació dePeriodistes Europeus de Catalunya (APEC)en col·laboració amb la Secretaria per a laUnió Europea celebra al Centre Internacio-nal de Premsa de Barcelona (CIPB) unareunió de treball de periodistes amb PascalBrice, cònsol general de França a Barcelonaper tractar de la presidència francesa de laUE iniciada el passat 1 de juliol.

22 de juliolTVE FITXA JUAN PEDRO VALEN-TÍN. El periodista Juan Pedro Valentín, ac-tualment director general del diari Público,és nomenat nou director del Canal 24 Horasd’informació contínua de TVE en substitu-ció de Juantxo Vidal, que accedeix al càrrecde director de Centres Territorials. ElConsell d’Informatius deTVE, de represen-tació professional, lamenta que el nomena-ment no li hagi estat consultat tal com obligal’article 54 de l’Estatut d’Informació.

23 de juliolSÒRIA ACOMIADA L’ANALÒGICA.Els veïns de Sòria s’acomiaden de la televi-sió de “tota la vida” amb l’encesa digital ques’anticipa a l’obligat 2010. El fet es conver-teix en una festa ciutadana presidida pel mi-nistre d’Indústria, Miguel Sebastián. Unes162 localitats, a més de la capital, compar-teixen l’apagada analògica, primera experi-mentada a l’Estat.

UN JUTGE OBLIGA YOUTUBE ARETIRAR VÍDEOS DE TELE 5. El Jut-jat del Mercantil número 7 de Madrid es-tima la petició de Tele 5 perquè no esdifonguin a YouTube vídeos de la cadena.L’auto, contra el qual no hi ha cap recursd’apel·lació, ordena que cessi l’ús de vídeosi gravacions audiovisuals mentre el portalno tingui autorització expressa i per escritde Tele 5 i Tele 5-Cinema.”

26 de juliolTVC EMET POC CINEMA EN CA-TALÀ. Un estudi de l’Observatori de laProducció Audiovisual (OPA) de la Uni-versitat Pompeu Fabra (UPF) assenyalaque Televisió de Catalunya (TV3 i el 33)emeten poc cinema en català, tot i que li re-serven el millor horari. L’informe revelaque el 75% de les pel·lícules emeses entreel 2005 i el 2006 eren nord-americanes. Pelque fa als films catalans programats perTV3 són produccions realitzades un o dosanys abans de la seva emissió. Quant a lapresència de pel·lícules europees a TV3−entre les quals s’inclouen les de producciócatalana i espanyola− el 2005 se’n van pro-jectar un 18,5% (197 títols) i el 2006 un20% (189 títols).

28 de juliolIMATGES TROBADES D’AGUSTÍCENTELLES. Un centenar de fotografiesdel fotògraf català Agustí Centelles hanestat recuperades pels seus fills Sergi i Oc-tavi, que van descobrir en una capsa de ga-letes les imatges en paper, captades pel seupare durant la Guerra Civil.Centelles tambétenia el seu material gràfic (uns nou mil ne-gatius), que va ocultar durant trenta-dosanys en una maleta, dipositada a Carcassonadurant l’exili. L’exposició organitzada a laVirreina l’any 2006 va permetre contemplaraquelles imatges recuperades a les quals arase n’afegiran altres tantes que han dormitguardades.

ESCRIBANO DIRECTOR DECONTINGUTS DE NOTROTV. L’exdi-rector de TV3, Francesc Escribano, és no-menat nou director de continguts de NotroTV, divisió audiovisual del grup Vértice360º. És productora entre altres sèries deLa família Mata (Antena 3) i Cuestión desexo (Cuatro). Notro està especialitzada fo-

namentalment en produccions de ficció iespais d’actualitat. Escribano (Vilanova i laGeltrú, 1958) és llicenciat en Ciències de laInformació per la UniversitatAutònoma deBarcelona. Va ser director de TV3 des de2004 fins al passat mes de juny. Ha estatpremi nacional de Periodisme i guardonatamb l’Ondas el 1994 i el 1996.A Notro TVs’ocuparà del desenvolupament de pro-grames d’entreteniment i d’actualitat.

29 de juliolJORNADA DE LA PREMSA GRA-TUÏTA AL CIPB. L’Associació Catalanade Premsa Gratuïta (ACPG) presenta en elCentre Internacional de Premsa de Barce-lona lesTerceres Jornades Internacionals dePremsa Gratuïta, que tindran lloc els dies 19,21 i 29 de novembre a l’auditoriAxa de Bar-celona. Les jornades seran un aparador perconèixer les novetats editorials, les solucionstècniques i els reptes de futur de les publi-cacions gratuïtes. S’han adherit a les Jor-nades diverses institucions públiques iprivades. L’ACPG va néixer el 1997 i avuiagrupa 180 capçaleres de premsa gratuïta iportals web.

ZETA REBUTJA L’OFERTA DE COM-PRA DE GALLARDO. El consell d’ad-ministració del grup Zeta rebutja l’oferta decompra majoritària d’accions per part delgrup Industrial extremenyAlfons Gallardo.Després d’un preacord rubricat el passat 30de maig,Gallardo hauria fet una nova ofertaa la baixa rebutjada pel grup periodísticcreat per Antonio Asensio. Passades les va-cances d’estiu el consell d’administració deZeta es reunirà per assumir una nova estra-tègia empresarial que podria incloure lavenda d’actius i una possible reducció deplantilla.

NOVA CONDEMNA PER A JIMÉNEZLOSANTOS. El jutjat de Primera Instàn-cia número 69 de Madrid condemna el di-rector de La mañana de la COPE aindemnitzar amb 100.000 euros l’exdirectorde l’ABC José Antonio Zarzalejos, pels“danys morals” causats pels insults i afir-macions injurioses vessades des del pro-grama. La jutge María Asunción Ramírezadverteix Losantos que en el futur s’abstin-gui de realitzar intromissions il·legítimes en

107

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Escribano inicia una nova etapa a NotroTV

Foto

:TVC

Valentín, nou director de Canal 24 horas

Foto

:Arx

iu

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 107

Page 108: Capçalera 142

el dret a l’honor de Zarzalejos. Tambéobliga Losantos a llegir la sentència en elseu programa. I recorda que la Constitució“no reconeix de cap manera un pretès dreta l’insult.” Losantos ha tingut altres tres an-teriors condemnes i té pendents tres judicis.El locutor planeja utilitzar les “mateixesarmes” contra els que l’han demandat amb“una bateria de demandes”.

30 de juliolRTVE APROVA EL CONTRACTE-PROGRAMA. El Consell d’Administracióde la Corporació RTVE dóna el vistiplau alcontracte-programa sense resoldre encara lasubvenció que rebrà del Govern durant eltres anys de vigència del mateix (de 2008 a2010).El text pactat pel president de la Cor-poració, Luís Fernández amb el Govern in-clou les àrees de publicitat, producció,emissió, canals temàtics, ràdio, audiència iplantilla.

AGOST 2008

4 d’agostTVE TINDRÀ VUIT CANALS DETDT EL 2010. En el moment en què el2010 es produeix i l’apagada de la televisióanalògica,Televisió Espanyola tindrà actiusels vuit canals de televisió digital terrestreque té al seu càrrec, segons fonts de la Cor-poració RTVE.Els vuit canals seran:TVE 1,La 2, Canal 24 Hores (d’informació contí-

nua) Clan TV (infantil), Teledeporte, CanalCultura,TVE HD (emissions en alta defini-ció) i TVE Internacional.

DECÉS DE PACO ONTAÑÓN. El foto-periodista Paco Ontañón i Núñez mor a 78anys i deixa un llegat professional com a re-porter arreu del món. Havia nascut al barride Gràcia de Barcelona el 1930. Va quedarorfe durant la Guerra Civil, en què va pas-sar moltes calamitats per ajudar a l’econo-mia familiar. Durant tot el franquisme vatreballar sense carnet de premsa oficial. El1956 es va fer soci de l’Agrupació Fotogrà-fica de Catalunya on va contactar amb elsfotògrafs integrants del grupAFAL a Cata-lunya (Oriol Maspons, Ramon Masats, Xa-vier Miserachs, Ricard Terré...). Va serfotògraf d’El País i d’El País Semanal, va fernombrosos reportatges per a llibres de l’edi-torial Lunnwerg. El 1992 fou el fotògraf delllibre oficial dels Jocs Olímpics de Barce-lona. Últimament preparava un llibre querecreava les seves experiències en el móndel fotoperiodisme i del reportatge.

7 d’agostSERVEIS PER A SORDS A TVC. Tele-visió de Catalunya (TVC) participa en elprojecte europeu DTV 4 All (Televisió Di-gital per a tothom) per impulsar i millorarels serveis d’accessibilitat a la televisió digi-tal per a persones amb discapacitats audi-tives i visuals. TVC farà proves pilot sobreautodescripció, llenguatge de signes i subti-tulació per a vídeo en les seves pàgines web.El projecte està finançat per la Comissió Eu-ropea.

17 d’agostMOR EL COMUNICADOR XILÈJORGE ORELLANA. Qualificatd’“d’home de ràdio”mor aMadrid a 92 anysl’escriptor i comunicador xilè Jorge CuchoOrellana.Va ser el primer locutor de la ràdioxilena el 1940, creador de programes radio-fònics i de la seva pròpia agència de publici-tat que va dirigir fins al 1973, quan vaexiliar-se a Espanya després del cop d’Estat

militar contra Salvador Allende. A la ràdiohavia entrevistat personatges com Pablo Ne-ruda,AtahualpaYupanqui, els expresidentsArturo Alessandri i Allende, i els actorsMargarita Xirgu i Alberto Closas. El seu lli-breUnamirada hacia atras, publicat el 2006,recollia part de les seves experiències perio-dístiques.

21 d’agostUN JUTGE PROHIBEIX EMETREIMATGES DE L’ACCIDENTAERI. El ti-tular del jutjat número 11 de Madrid, JavierPérez, prohibeix a les televisions difondreimatges dels vídeos gravats pels equipsd’emergència en l’accident aeri de Barajas.El magistrat vol preservar el drets de les víc-times a la intimitat i evitar escenes que po-drien ferir la sensibilitat del públic. Lescadenes que han ofert tan sols imatges de vi-deoaficionats, es mostren propícies a acatarl’ordre judicial malgrat que algunes defen-sen l’autoregulació. El president de l’Asso-ciació de la Premsa de Madrid (APM),Fernando González Urbaneja, recomana alsmitjans que separin la informació de l’en-treteniment. Totes les cadenes segueixenpendents de les informaciones relatives al’accident i de l‘estat dels supervivents hos-pitalitzats.

22 d’agostRSF DENUNCIA POC RESPECTE ALA CARTAOLÍMPICA. Reporters senseFronteres (RsF) fa un balanç negatiu de lallibertat d’expressió als Jocs Olímpics de Pe-quín. En un comunicat emès avui, l’organit-zació diu que si bé els periodistes han pogutcobrir les proves esportives en bones condi-cions, han tingut problemes per cobrir ma-nifestacions o investigacions sobre temes“sensibles”, segons el criteri del governxinès. Els Jocs, segons RsF, “han estat pro-picis per a detencions, condemnes, censura,assetjament de més de cent periodistes, blo-caires i dissidents”, fets que són una granresponsabilitat del Comitè Olímpic Inter-nacional (COI).

D I A A D I A

Losantos durant la seva visita als jutjats

Foto

:EFE

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 108

Page 109: Capçalera 142

LA PREMSA EN LÍNIA AMENAÇALA DE PAPER. Internet, la crisi publici-tària i els diaris en línia causen problemesa la premsa tradicional, particularment alsEstatsUnits. En les últimes setmanes elChicagoTribune ha suprimit 80 llocs de tre-ball; 250, Los Angeles Times i el MilwakeeJournal Sentinel, 130. El conegut analistaPhilip Meyer s’aventura a pronosticar la“defunció dels diaris tradicionals per al2043”. En contrapartida aquest pronòstic al’Àsia augmenta l’afecció als diari depaper. La Xina i l’Índia venen 107 milionsd’exemplars al dia segons xifres presen-tades per laWorld NewspapersAssociation(WAN) en el passat congrés mundial deperiòdics.

24 d’agostTV3 PREPARA DOS DOCUMENTALSHISTÒRICS. El periodista Enric Calpena,presentador dels documentals històrics alcanal 33 i del programa de divulgació histò-rica En guàrdia que s’emet els diumenges almigdia a Catalunya Ràdio, prepara per a lapròxima temporada aTV3 dos documentals.Un d’aquests documentals tracta el 200 ani-versari de l’anomenada Guerra del Francès(1808-1814), mentre que l’altre aborda eltema del 800 aniversari del rei Jaume I(1208). Els expresidents de la Generalitat,Jordi Pujol i Pasqual Maragall, faran deguies televisius dels programes. Pujol parlaràde la Guerra del Francès i Maragall deJaume I.

27 d’agostLA BBC ACOMIADA UN PERIO-DISTA PER BURLAR-SE DEL 20-A.La cadena pública britànica (BBC) demanaexcuses per “l’inapropiat comentari d’un pe-riodista” que retransmetia un partit de fut-bol i se li va ocórrer comparar els gols delmatx amb l’accident aeri del passat 20d’agost passat a Barajas. En el comentaridigué que els davanters del Rochdale(l’equip guanyador)” feia més forats en ladefensa de l’equip contrincant que en unavió espanyol.”El comentari li ha costat a laperiodista l’acomiadament.

EL “PICA D’ESTATS” INCORPORALES NOVES TECNOLOGIES. El Patronatde Turisme de la Diputació de Lleida, ambla marca turísticaAra Lleida convoca el 20èPremi Turístic Internacional Pica d’Estatsamb una dotació de 45.000 euros i la incor-poració d’un nou apartat destinat a les novestecnologies. En la vintena edició el guardóconstarà de nou categories destinades apremiar els millors treballs periodístics dePremsa escrita, Ràdio, Televisió i a partird’ara Internet. El període d’inscripciós’obrirà pel termini d’un mes a comptar desdel 18 d’octubre de 2008.

28 d’agostL’EDICIÓ ESPANYOLA DEL VANITYFAIR AL QUIOSC. Surt a la venda el pri-mer número de l’edició espanyola de VanityFair amb el mateix estil de contingut quel’ha fet famosa internacionalment. L’edita elgrup Condé Nast. Tindrà periodicitat men-sual i costarà 3,50 euros. El número inicialconsta de 340 pàgines i mostra la reina deJordània a la portada.

30 d’agostFESTIVAL DE FOTOPERIODISME APERPINYÀ. Visa pour l’Image és desd’avui i fins al 14 de setembre la gran cita delfotoperiodisme a Perpinyà. Enguany el fes-tival celebra el vintè aniversari amb la parti-cipació de trenta exposicions, sis projeccions,col·loquis i el lliurament dels seus prestigio-sos premis. Entre els fotoperiodistes partici-pants figuren Jan Grarup, Stanley Green,

Pascal Maitre, Patrick Robert i Philip Blen-kinsop. Les exposicions estan distribuïdes envuit edificis, a més d’una retrospectiva deHorst Faas, director de l’equip d’AssociatedPress a la guerra del Vietnam. Les imatgesde l’actual edició posen en relleu les desgrà-cies ocasionades per la guerra: immigració,malalties, fam. Taules rodones i debats tin-dran efecte dins del Visa pour l’Image, undels quals es desenvoluparà entorn de lesdones afganeses. Hi serà present CarolinaLaurent, reportera membre del diari Roz ialtres testimonis afganesos.

31 d’agostRTVE CANVIA D’IMATGE. La novatemporada de RTVE comença amb un canvid’imatge a TVE, RNE i mitjans interactiusde la Corporació. Consisteix en un nou lo-gotip de disseny conceptual i més color.L’estrena de la imatge corporativa tindràefecte demà dia 1 de setembre. La cadena,segons el seu director Javier Pons, no pre-sentarà grans novetats però si que vol refor-çar els pilars bàsics de les emissores de l’ens:“informació, ficció, entreteniment, cultura iesports.”

109

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Un record per a...La matinada del 25 de juny moria el periodista Josep M. Cortada, professional de l’As-sociació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL) on havia treballatdurant 27 anys. Els seus companys recorden la humanitat i companyonia, de qui ano-menaven familiarment Xane.

El passat 2 de setembremoria als 52 anys el perio-dista britànic Alex Scott,que feia molt temps que re-sidia a Barcelona. Llicenciaten Ciències Polítiques perla Universitat de Sussex,Scott era membre de la Na-tional Union of Journalistof UK and Ireland. Abansde la seva arribada a la ciu-tat comptal va treballarcom a corresponsal a Bru-sel·les per mitjans de comu-nicació com The Guardian, Thomson Reginals o la BBC. Un cop a Catalunya vacol·laborar amb l’agència Reuters, Irish Times, Newsweek i Metropolitan, entre d’altresmitjans.Va treballar durant molts anys des del Centre Internacional de Premsa de Bar-celona (CPIB) on el recorden com una persona generosa i exquisita.

Teodor Garriga i Osca, va morir el 10 de juny a l’edat de 99 anys (per a més informacióveure Teodor Garriga, home de paraula, Capçalera 141).

Gonzalo Pérez de Olaguer, va morir el passat 2 de juny als 71 anys d’edat (per a més in-formació veure Pérez de Olaguer, el crític de la generositat, Capçalera 141).

Antic i nou logo deTVE

Portadadel primer númerode Vanity Fair

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 109

Page 110: Capçalera 142

E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

110

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

MEMORIA PERDIDA: TRES HISTO-RIAS DEL ADIÓS A RTVELas prejubilaciones llegan al periodismo cor-tando en seco largas trayectorias profesio-nales. Tres afectados por el ERE de TVE(Pere Barthe, Carme Pàez y Jaume Codina)repasan cómo es su vida tras la prejubilación.Todo empezó hace dos años ymedio, cuandoel“ente público”decidía poner enmarcha unExpediente de Regulación de Empleo queafectaría a casi un 50% de la plantilla. El“Acuerdo para la constitución de la Corpo-ración RTVE” establecía la estructura orga-nizativa de la nueva empresa. El número depersonas que formarían parte de ella: 5.900trabajadores fijos y 500 temporales.En palabras de Francisco Pérez, abogado delColectivo Ronda, “la creación de la Corpo-ración permite liquidar lo que antes se lla-maba ente público, con lo que la inmensadeuda de RTVE pasa a ser asumida por lavieja estructura y, por consiguiente, la Cor-poración empieza a caminar limpia y sin dé-ficits. Con el añadido de que los nuevoscontratados son gente que se regirán con unaescala salarial a la baja. Por lo tanto, se da elcaso que para tareas idénticas, los nuevoscontratados cobrarán menos dinero”.Pere Barthe,ex redactor de deportes y ex jefede deportes, está convencido de que la re-forma podría haberse hecho de otra manera.Para él, “han conseguido hacer una limpiezaétnica acojonante. No sólo no se cuenta conlos ex RTVE para nada, sino que hemos des-aparecido del mapa, como si nunca hubiéra-mos existido.Desde el 1 de mayo de 2007 nohe vuelto. (…) Creo que la idea es que nosdediquemos a cobrar y a callar”.Jaume Codina, ex redactor de informativos yex director de Línea 900, recuerda que“sentímuy de cerca todo el proceso del ERE.Se vioque era una manera de echar a todos los tra-bajadores que más cobraban estableciendounas condiciones económicasmuy buenas y ala vez cubrirse las espaldas, ya que una vezadherido al ERE ningún trabajador podíairse a trabajar a la competencia”. Cuandosupo que le tocaba irse, Jaume decidió quequería seguir sintiéndose activo y útil, y ahoratrabaja como jefe de comunicación deMédi-cos sin Fronteras.El tercer caso es el de Carme Pàez, ex redac-tora y presentadora de informativos, de pro-gramas documentales y ex directora de RNEen Cataluña, quien reconoce que “la situa-ción de déficit acumulado de RTVE era im-posible de resolver, aunque la gestión que sehacía fuera impecable. (…) Que la base deuna reforma en la radio y la televisión públi-cas sea deshacerse de los trabajadores quetienen una edad determinada no es el mejormétodo, pero como hacía falta una salida,buscaron una, la aplicaron y ya está”. Pàezahora es miembro del consejo de administra-ción de BTV, un trabajo no remunerado quele permite seguir vinculada a su profesión.

XÈNIA BUSSÉ

“NECESITAMOS SER FIELES A LOSPRINCIPIOS ÉTICOS DEL PERIO-DISMO”En el marco de la tradicional recepción queel President de la Generalitat celebra cadaaño con los periodistas en el Palau de la Ge-neralitat, el 3 de septiembre el decano delCol·legi de Periodistes de Catalunya, JosepCarles Rius, ofreció un discurso que incidióen temas esenciales para la profesión. Riusempezómanifestando que“políticos y perio-distas comparten, desde posiciones necesa-riamente distintas, la responsabilidad defortalecer la democracia y las libertades”.Los periodistas ejercen el deber y el derechoconstitucional a la libertad de expresión y ala información veraz y relevante, y por ello,“necesitamos ser fieles a los principios éticosdel periodismo, pero también necesitamosnuestro espacio de libertad y de autonomíaprofesional, tanto en los medios privadoscomo en los medios públicos”, admite Rius.Por otro lado, la aprobación hace un año de laLey de la CCMA ha de servir para recordara los gestores y periodistas de TV3 y de Ca-talunya Ràdio que deben recuperar el espí-ritu inicial de una ley que sobre todopretende evitar que los medios sean un ins-trumento del Gobierno o de los partidos po-líticos. Delmismomodo,hay que trabajar poruna RTVE y una Agencia EFE con la pre-sencia y recursos que permitan superar,desdeCataluña, los prejuicios y las incompren-siones que la alejan del resto de comunidades,y apostar por unos medios públicos que seanun modelo a imitar, lejos de la lucha por laaudiencia.“Además de espacios de libertad los perio-distas necesitamos condiciones dignas paraejercer nuestro deber constitucional”.En estesentido, cabe denunciar que la profesiónsufre una creciente precariedad laboral, es-pecialmente grave en el caso de los periodis-tas jóvenes, que a menudo se ven obligados aaceptar condiciones laborales indignas.En lalucha contra la precariedad, se valora deforma muy positiva que la Generalitat lohaya incorporado como un mérito a la horade conceder ayudas públicas.Otro reto pendiente es la conciliación entre eltrabajo y la vida privada, que supone uno delos principales frenos a la paridad y a la pre-sencia de mujeres en los lugares de respon-sabilidad. “Resulta sangrante ver el contrasteentre unamayoría femenina en las facultadesde Ciencias de la Comunicación y una mino-ría de mujeres en los consejos directivos delos medios”, lamenta.En definitiva, “la democracia de calidad a laque aspiramos reclama un periodismo de ca-lidad. Que no es otro que aquél que respondea los valores de veracidad, rigor, pluralidad,crítica, respeto, voluntad de independencia ycompromiso con los ciudadanos”, concluyeRius.Para lograrlo hay que dotarse del marcolegal necesario, un Estatuto del Periodistaque garantice los instrumentos para ejercerla profesión con responsabilidad.

GOOGLE, ¿REVOLUCIÓN CULTURAL?El pasado 11 de junio, el jurado de los Prín-cipe de Asturias premiaba a la empresa tec-nológica Google en la categoría deComunicación y Humanidades por su capa-cidad para“poner de forma instantánea y se-lectiva al alcance de centenares de millonesde personas el enorme caudal de informaciónde Internet”.En diez años, esta compañía, cuyo propósitoes indexar, ordenar y ofrecer toda la infor-mación que existe en el mundo y no sólo en

Internet, ha conseguido convertirse en unapieza fundamental de la sociedad de la infor-mación gracias a su buscador Google, ideadopor dos jóvenes estudiantes, Sergey Brin yLarry Page, de la Universidad de Stanford(California). Juntos inventaron un sistemapara determinar el orden de los resultadosque ofrecía su buscador basándose en la re-levancia de las páginas. Por su rapidez, efica-cia y sencillez, en Estados Unidos cerca del70% de las búsquedas ya se hacen en Goo-gle; porcentaje que supera Europa con el87% en el Reino Unido y el 90% en España.Hoy se ha convertido en una de las empresasmás valiosas y admiradas del mundo, y sumarca ha conseguido superar en valor la deempresas como Coca-cola, Nike oApple.Pero además de las búsquedas,Google ha idoañadiendo servicios a su amplia oferta.Algu-nos ejemplos son la compra por 1.600millones de dólares de YouTube, su potenteservicio de mapas y cálculo de rutas GoogleMaps; las aplicaciones Google Earth y Goo-gle Sky,que sirven para explorar cielo y tierrao la aplicación Google News, que busca, or-ganiza y publica titulares junto a un resumende las noticias.Sin embargo, el premio no ha estado exentode polémicas. Uno de los motivos más men-cionados contra la concesión es el de la polí-tica seguida por Google en China, donde laempresa aceptó aplicar un cierto grado decensura de los resultados que ofrecía el bus-cador, cediendo a las presiones del gobiernochino. En cualquier caso, nadie puede negarlo que ha conseguido esta firma estadouni-dense. “Nuestra verdadera pasión es poderayudar a que toda la gente pueda acceder a lainformación que quiera en el idioma que pre-fiera”, afirmó el presidente de Google, EricSchmidt, en su declaración de agradeci-miento por el premio.

ISMAEL NAFRÍA

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 110

Page 111: Capçalera 142

111

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

“EL MANIFIESTO”, LA ÚLTIMAGUERRA MEDIÁTICAEl 23 de junio se presentaba en elAteneo deMadrid el “Manifiesto por una lenguacomún”, firmado por un grupo de intelec-tuales. que reivindicaba la importancia delcastellano como lengua común, su posiciónasimétrica respecto al resto de lenguas ofi-ciales, que semodificara la Constitución y losestatutos de autonomía para garantizar “entodos los campos y en todo el territorio na-cional” los derechos de los que opten por elcastellano, entre otras demandas. Desde elprincipio, el manifiesto ha contado con la im-plicación de partidos políticos (UPyD, PP yCiudadanos), pero también con la de deter-minados medios que no sólo se han limitadoa informar sino que han implicado en la cam-paña. El Mundo es el primero que se apuntaa esta carrera mediática y apuesta fuerte porla defensa encarnizada del idioma de Cer-vantes con páginas enteras, editoriales y por-tadas, a la par que empiezan a barajarse losprimeros nombres de personajes conocidosque lo apoyan.A El Mundo se une La COPE, fiel compa-ñera de causas, y el ABC de la nueva etapa,que sin Zarzalejos al frente ha virado haciala derecha mientras que La Razón decidequedarse al margen, lo que irrita a los defen-sores del manifiesto.De hecho,el director delrotativo, Francisco Marhuenda reconoce aCAPÇALERA que “en Cataluña no hay apar-theid lingüístico”, y que no está dispuesto,comomedio de comunicación,“a legitimar lamentira”.Para entender los distintos posicionamientosde los medios de comunicación respecto almanifiesto, es necesario tener en cuenta la ba-talla mediática entre Planeta (La Razón,An-tena 3, Onda Cero) y Vocento (ABC, PuntoRadio,El Correo…).Todas estas batallas em-presariales no se reproducen en las redac-ciones. De hecho,un periodista deElMundoreconoce que “en la redacción se ha vividocomo un tema más. Nadie se ha manifestadoni a favor, ni en contra. No ha habido reac-ciones de ningún tipo”. Pero en realidad, síque hay alguna sorpresa, como la adhesióndeTelecinco al manifiesto,A qué se debe estaadhesión aún no está claro, ni tan siquierapara los propios periodistas de la redaccióndeTelecinco en Cataluña,pero la reacción notardó en llegar.Varias iniciativas particularesen forma de cadenas de correos electrónicosincitaban al boicot.Por otro lado, ni El Mundo ni Telecinco hansacado rédito alguno de toda esta campañamediática; al contrario, tanto las ventas deuno como el share del otro han disminuidoen los meses de verano.En cambio, la forma-ción que lidera Rosa Díez avanza y pasa deun 1,2% de los votos en las pasadas elec-ciones generales a una estimación de votosde un 4,2%. Se calcula que en otoño se pre-sentarán las firmas recogidas.

JORDI ROVIRA

Entrevista a José Antonio Zarzalejos,periodista

“NADIE ME HA PRESIONADONUNCA TANTO COMO ESPERANZAAGUIRRE”Tras ocho años al frente del ABC—reparti-dos en dos etapas—, José Antonio Zarzale-jos fue cesado en febrero de 2008 por habersenegado a secundar las teorías conspiratoriasdel 11-M y apostar por una derecha más mo-derada en España. Este periodista bilbaíno,que ahora trabaja como vicepresidente eje-cutivo en una consultoría y está preparandoun libro que pretende acallar muchas voces,habla sin tapujos. Indignado y decepcionadopor cómo se desarrollaron los hechos, a losque califica de“auténtica encerrona”,Zarza-lejos cuenta cómo fue llevado a una reuniónmediante engaño y no tuvo ni siquieratiempo de despedirse de la redacción.Su cese,orquestado por los directivos de Vocento, esparte de una estrategia conjunta para colocara EsperanzaAguirre al frente del PP.Los problemas empezaron cuando arranca susegunda etapa al frente del periódico, en di-ciembre de 2005, en la que ya advierte de queno secundará la “gran mentira que era la‘conspiración del 11-M’, ni el secuestro de laderecha por parte de una serie demedios, sin-gularmente la COPE, pero también ElMundo, que aconsejan a la derecha situarseen posiciones más extremas”. Dos años ymedio después de rebelarse contra esta si-tuación, es destituido de su cargo. La únicaexplicación que recibió del consejero dele-gado deVocento por su cese fue que “quere-mos hacer nosotros las elecciones”, enreferencia a las elecciones demarzo.No que-rían que un periodista de corte moderado di-rigiera el periódico ni durante los comicios nien la fase post-electoral, porque no habría fa-vorecido las tesis de la derecha más dura en-cabezada porAguirre .Vocento hizo primeroun pacto mediático de no agresión con laCOPE —que explica por qué no recibióayuda de la asesoría jurídica del ABC al in-terponer una demanda a Jiménez Losantospor los insultos recibidos—, y luego firmó unpacto político con Aguirre. Pero no sola-mente firmaron su cese sino también su su-cesión. Querían llevar el periódico hacia laderecha, quitar de en medio a La Razón, ol-vidarse de la oposición a Jiménez Losantos yapostar por Aguirre que se perfilaba comocaballo ganador dentro del PP.En referencia a Aguirre –de quien dice quees vanidosa y bastante ignorante–, confiesaque “nunca he tenido presiones tan fuertescomo las de EsperanzaAguirre”, y sigue,“noconozco a ningún personaje político conpoder político y económico que tenga uncomportamiento más alejado de algunasprácticas democráticas respecto a los mediosde comunicación”. Según Zarzalejos “el fu-turo de un periódico de la derecha españolapasa por comprender el ‘hecho periférico”.

JORDI ROVIRA

UN CUARTO DE SIGLO CON TV3 YCATALUNYA RÀDIODurante 25 años,TV3 yCatalunyaRàdio hanpasado por distintos momentos, unos másdulces que otros. Pero de lo que no hay dudaes que ambas han logrado ser líderes de au-diencia en Cataluña durante una larga tem-porada, se han convertido en un referentepara la población y han desempeñado unpapel clave en el proceso de normalizaciónlingüística.“Son las cero horas, cero minutos, del día 20de junio de 1983. Empezamos en este mo-mento una tarea deseada e importante: lapuesta en marcha de Catalunya Ràdio”.Conestas palabras del periodista Miquel Calçadase daba el pistoletazo de salida a las emi-siones de la emisora catalana. Por su lado,TV3 empezó a emitir por primera vez el 10de septiembre de 1983, en medio de un climade hostilidad entre el Gobierno de Madrid yTVE, que hasta entonces monopolizaba lasemisiones, y la sociedad catalana, que espe-raba con ilusión poder disponer de una tele-visión en su lengua.Tras varios intentos y proyectos, la Generali-tat decidió impulsar un tercer canal en cata-lán de titularidad pública, que dependiera deella, y el 3 de diciembre de 1981 el Parlamentde Catalunya aprobó una proposición de leyde creación del canal.LaGeneralitat optó en-tonces por trasladar la responsabilidad sobrela creación del nuevo canal a Presidencia, con

Lluís Prenafeta al frente; también creó la Di-recció General del Règim Jurídic de Ràdio iTelevisió, a cargo de Jaume Casajoana, ycomo director general del proyecto del Ter-cer Canal Jordi Pujol nombró, sorprendente-mente, al periodista Alfonso Quintà, unperiodista de la edición catalana de El Paísque había sido muy crítico con su gestión, enespecial en el caso de Banca Catalana.Quintà presentó su proyecto en diciembre de1982 con la idea de que “en Cataluña nopuede haber reconstrucción nacional, recu-peración plena y total de nuestra identidadcultural y lingüística sin una televisión insti-tucional, de alto grado de profesionalización,de altura demiras en cuanto a planteamientoy fuerte audiencia”.La primera reacción del director general deRTVE, José María Calviño, hombre deconfianza del vicepresidente del Gobiernoespañol,Alfonso Guerra, fue la de recomen-dar “a los impulsores del proyecto de una

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 111

Page 112: Capçalera 142

R E P O R TAT G E

112

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

Entrevista a Enrique Meneses,periodista y fotógrafo“ES IMPOSIBLE SER IMPARCIAL”Hasta aquí hemos llegado es el título de lasmemorias del periodista y fotógrafo EnriqueMeneses, quien puede presumir de haber es-tado en SierraMaestra junto a Fidel Castro ysus seguidores cubriendo la noticia para elParís-Match, de haber fotografiado la guerrade los Seis Días o la del Canal de Suez, y dehaber conocido a Nasser, al Dalai Lama o alChe, entre otras muchas personalidades.Meneses explica que este oficio, lejos de seruna profesión universitaria, consiste en “un70% de paciencia, un 20% de profesionali-dad y un 10% de suerte”. Una fórmula quehabría que aplicar también a la fotografía,porque aunque empezó escribiendo, despuésse pasó al fotoperiodismo de lamano de Sha-rokHatami,uno de los mejores fotógrafos dela historia.Meneses sostiene que para lograruna buena fotografía hay que estar en ellugar adecuado en el momento justo; y es ahídonde entra en juego ese 10% de suerte.“No creo en la objetividad. No existe. Es im-

posible ser imparcial”, afirma. “Los palesti-nos no son terroristas, son resistentes, comolo fueron los franceses con los alemanes”.Con la misma claridad de ideas, recuerda loocurrido en Somalia, cuando se llenó la playade cámaras y se escondieron cables bajo laarena para grabar el desembarque.“En aquelmomento algo del periodismo murió. (...)Aquello, más bien, era un cine”, dice. Hancambiado muchas cosas desde entonces;antes la policía acababa aporreando a los pe-riodistas y ahora son ellos los que aterrizanen el lugar preguntando amenazantes quiénestá al mando de la situación.Después de varias guerras a lo largo de suvida, el punto y final al fotoperiodismo lopuso Sarajevo: “Sí, allí me di cuenta de queno podía seguir haciendomi trabajo”porqueno podía correr y caminaba lentamente porla avenida de los francotiradores. En cuantoa su relación con Cuba, confirma que nopuede entrar en él porque es persona nongrata. “Tiempo después de convivir con losrevolucionarios, el Cheme advirtió de que nopodía entrar en Cuba, porque Fidel lo habíaprohibido para no tenerme que fusilar”, ex-plica.Al parecer, le molestó que fuera el pri-mero en tildarles de comunistas cuando niellos mismos lo tenían claro.

MARGA DURÀ

televisión catalana que hicieran una televi-sión ‘antropológica’ y dejaran a un lado lostemas de alcance estatal o internacional enlos que TVE tenía una experiencia muy su-perior”, apunta JosepM.Baget en su libroLaNostra:Vint anys deTV3 (ed.Proa).Estas de-claraciones provocaron una reacción entreun grupo de intelectuales, políticos, artistas yprofesionales que hicieron un escrito de pro-testa. Calviño cree que sus palabras se ma-linterpretaron y se quiso asociar antropologíacon folclore.Por otro lado, ante las presiones del Go-bierno central que ponía trabas al proyectonegando la utilización de la red de emisores yenlaces de TVE, así como su negativa a queTV3 accediera a la UER que le daría accesoa noticias internacionales, la respuesta dePujol fue construir emisores y enlaces para-lelos a los ya situados para TVE con el obje-tivo de disponer de una red propia.Una vez superados los obstáculos iniciales,TV3 empezó a emitir el 10 de septiembre de1983.Los principales atractivos de la primeraemisión fueron un capítulo de la serieDallas,que hasta entonces se había emitido paraTVE,y la retransmisión del partido de la ligade fútbol Barça-Osasuna.Por otro lado, la esperada y discutida ley delos terceros canales se aprobó finalmente endiciembre. El texto disponía que la titulari-dad de la red sería estatal y que RTVE ten-dría prioridad en cuanto a la contratación deprogramas en directo, principalmente en lasretransmisiones deportivas. Sin embargo,tuvo que pasar un año hasta que no se hicieraefectiva la legalización de la cadena.El 16 de enero de 1984 empiezan por fin lasemisiones regulares deTV3. Se empezó emi-tiendo sólo catorce horas semanales, perodesde el principio se puso en marcha el Te-lenotícies (telediario). Catalunya Ràdio ibamás deprisa, y ese mismo año alcanzaba yauna cobertura del 80% del territorio y del90% de la población.Es entonces cuando tras su periodo como di-rector general,Quintà es cesado por el nuevodirector de la Corporación, Joan Granados,nombrado por Jordi Pujol.Un cuarto de siglodespués, Quintà se muestra arrepentido deaquella fase laboral de su vida y defiende quefue él quien dimitó del cargo.Las condicioneslaborales de los comienzos no fueron dema-siado buenas.El otro inconveniente con que se encontra-ron los primeros periodistas de TV3 estabarelacionado con la falta de colaboración porparte de TVE y la imposibilidad de utilizarsus enlaces. “Muy al principio, la delegaciónde París nos ponía imágenes en una cinta detodo lo que había pasado internacionalmenterelevante y luego nos las enviaban a la esta-ción de televisión más próxima a la fronteracon España, y desde allí las traímos en cochehasta Barcelona”, rememora Esther Fernán-dez. Pero una vez sorteados todos los obstá-culos legales y políticos que TV3 sufrió alprincipio, se inicia un nuevo periodo de

consolidación en la cadena autonómica quese ve materializado con la inauguración ofi-cial de los estudios de Sant Joan Despí enabril de 1986.A esta inauguración se sumó lallegada de PilarMiró aTVE,y con ella, la ce-sión inmediata del uso de la red y la cesiónpuntual para la retransmisión de eventos decarácter especial, tal y como se había acor-dado.Es en estos momentos cuando empieza unalucha real por la audiencia.En sólo dos años,TV3 se empezaba a consolidar en Cataluña.Cuando las cosas parecían ir mejor, apareceun nuevo obstáculo, el inminente aterrizajede las cadenas privadas. El Canal 33 empiezasu emisión en pruebas en 1988, aunque no sinproblemas por culpa de la intención deTVEde crear un tercer canal en Cataluña.En cam-bio, en la radio el panorama era mucho mássencillo y exitoso.CatalunyaRàdio se convir-tió por primera vez en líder de audiencia yaen 1989, posición que ha mantenido hasta laactualidad.Tras once años en el cargo, JoanGranados essustituido por Jordi Vilajoana en enero de1995. La situación económica de TV3 no estan buena como sus audiencias, y el nuevo di-rector general inicia una fase de renovación yde limitación del gasto, para reducir el déficitque hereda de la época de Granados. Lo queno cambia son las críticas de falta de plurali-dad política en TV3 y la excesiva dependen-cia del Gobierno de CiU. Albert Closes,subdirector de informativos no diarios, afirmaincluso que “la autocensura de los periodis-tas era más alta quizás hace 15 o 20 años queahora. En el año 2000,Miquel Puig se incor-pora al canal como nuevo director de laCCRTV. En 2002 TV3 firma un acuerdo conla Generalitat para un “contrato-programa”para financiar el canal catalán hasta 2005.Pero estas buenas relaciones se rompencuando el Consejero Primero, Artur Mas,destituye aMiquel Puig. VicençVillatoro fuenombrado nuevo director general en 2002.Ellegado de Puig fue positivo,TV3 era líder deaudiencia y gozaba de una situación econó-mica esperanzadora.Ya recientemente, el nombramiento este añodeMònicaTerribas como nueva directora deTV3 ha suscitado en general un sentimientopositivo.ParaAlbert Closes“desde que llegóTerribas es el momento en el que tenemosmás instrumentos de profesionalización y entodos los estudios que se hacen todo elmundo le reconoce a TV3 su credibilidad”.Al margen de la buena imagen deTV3, la ca-dena ha visto reducida su audiencia de ma-nera a partir de 2003. Las causas hay quebuscarlas en la influencia de una realidad so-cial y un panorama audiovisual cambiante ycomplejo. EN la radio también se viven mo-mentos de pérdida de audiencia. Por otrolado, enTV3 y Catalunya Ràdio se ha produ-cido un aburguesamiento de la redacción.Una de las soluciones sería el rejuveneci-miento de la plantilla.

SÒNIA ORTIZ

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 112

Page 113: Capçalera 142

113

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

EE.UU.: LAS ELECCIONES ON-LINEEl interés que han suscitado en Europa laselecciones norteamericanas del 4 de noviem-bre es inauditamente grande. Pero batallasideológicas aparte, la campaña electoral de-dica un peso primordial a la imagen, y es eneste campo donde los nuevos medios de co-municación (especialmente los espacios enInternet) tienenmucho que decir a la hora deproyectar la personalidad de los dos “presi-denciables”, Barack Obama y John McCain.Prueba de ello es la reciente aparición deObama en la FOX (la cadena más conserva-dora del país) entrevistado por Bill O’Reilly,lo que equivaldría a escuchar una conversa-ción amable entre Jiménez Losantos y ZP...O la deMcCain, que ha tenido que vencer sufalta de carisma bromeando en shows noc-turnos junto a humoristas de hora punta,por-tavoces habituales de la filosofía demócrata.De igual modo,en este nuevo proceso losme-dios (sobre todo en Internet) han contribuidoa configurar la personalidad política de loscandidatos, en especial a esculpir el aura po-lítica de Barack Obama. Por ejemplo, enenero de este año, el músico de hip hopwill.i.am escribía la canción “Yes We Can”–tema íntegramente conformado a partir defragmentos de discursos del candidato afroa-mericano– que llegó a tres millones de visitasenYoutube en una semana.En cuanto a Internet en cifras, según el PewResearch Center, hasta la actualidad un 46%de norteamericanos han utilizado la Red y suteléfono móvil para obtener noticias de lacampaña.Y no sólo eso, un 35% de ciudada-nos han visto anuncios políticos vía Internety un 10% han utilizado portales como Face-book o MySpace para adquirir informaciónsobre las campañas, una iniciativa que tienemás éxito, lógicamente, entre los más jóvenes.Sin embargo, la Red también ha cambiado.SivisitamosAmazon oGoogle, permitimos quesus agentes rastreen nuestros correos paraenviarnos novedades. Los políticos han co-piado esta estrategia (remarketing advertis-ing), enviando anuncios a todos los usuariosque han navegado por las webswww.johnm-ccain.com y www.barackobama.com.Pero hay algunas excepciones al centrismo yal buen rollo general. El ejemplo lo encon-tramos en los protagonistas finales de estacampaña: los blogs, espacios de independen-cia casi inexistente donde la imparcialidadpolítica no sería el factor clave. En este sen-tido, el lector de blogs busca opiniones radi-cales que pueda compartir sin demasiadosentido crítico.Los expertos ya hablan sin ta-pujos de la consolidación de una“generaciónWeb 2.0”, que se alimenta casi exclusiva-mente de noticias vía la Red (son los deno-minados “netizens”). En definitiva, con unejército de internautas navegando a diariopor la “red de redes”, en esta campaña quese juega en la pantalla, sólo queda añadir:¡Que gane el mejor... y el más visto!

BERNAT DÉDEU

EFE ESCALA EL ÚLTIMO TRAMODE SU REFORMADespués de sanear sus cuentas y dotarse deinstrumentos que blinden su independenciainformativa, laAgencia EFE, con 69 años dehistoria, está completando el Plan de Re-forma que inició en 2004 y las reivindica-ciones profesionales polarizan la recta finaldel proceso.La reforma empezó enmayo de 2004, cuandoel recién nombrado presidente, Alex Gri-jelmo, se puso al frente de la cuarta agenciade noticias del mundo que registraba unas

pérdidas de 4,5 millones de euros. Durantelos dos primeros años, EFE centró sus es-fuerzos en reducir gastos. La transformacióndel Departamento de Español Urgente enFundéu supuso un ahorro demediomillón deeuros. En una segunda fase, se puso en mar-cha la Agencia Digital Mundial, que se tra-dujo enmás de 200.000 euros de ingresos, conla comercialización de las previsiones que losperiodistas de EFE ya elaboraban; al mismotiempo que arrancaba una política de alian-zas empresariales que ha dado lugar a inicia-tivas como el servicio informativoaudiovisual TVEFE, en colaboración con latelevisión pública estatal.Así en 2006,por pri-mera vez en su historia, la agencia salía de losnúmeros rojos.Paralelamente al saneamiento económico,EFE se dotado de organismos e instrumen-tos con vistas a blindar su independencia in-formativa. Potenciar el área televisiva y elperiodismo multimedia conforman la rectafinal del Plan de Reforma, según el directorde EFECataluña,Leandro Lamor:“Estamosdando los últimos toques para la adecuaciónde los contenidos informativos a una agenciaglobal y multimedia”. Sin embargo, es preci-samente éste su aspecto más controvertido,ya que los profesionales de la casa temen queesta iniciativa derive en la práctica en el siem-pre integrado rol del “periodista orquesta”.Pese a todo, la intención es aplicar el nuevomodelo a partir de 2009, cuando la agenciaestrene sus nuevas sedes de Madrid y Barce-lona —la ubicación de EFE en la ciudadcondal será en el distrito tecnológico 22@—.“La idea es seguir haciendo el periodismo desiempre con valores de siempre pero ser há-biles al mismo tiempo para explicar las noti-cias en cualquier formato, el que seanecesario y se adecue más”, añade Lamor.

NATÀLIA ARAGUÀS

LOS MEDIOS Y LA PERCEPCIÓNDE INSEGURIDAD¿Cuál es la influencia real que ejercen losme-dios en la percepción de inseguridad porparte de la ciudadanía?Montse Quesada, ca-tedrática de Periodismo especializado en laUPF, ha realizado un estudio sobre ello queinvita a una reflexión más que necesaria.La Teoría de la Construcción de Berger yLuckman (1979) establece cómo los mediosde comunicación influyen en la concepciónque la audiencia tiene de su realidad social.Para los seguidores de esta teoría, la realidadque transmiten los medios de comunicaciónno es exactamente la realidad sino unaconstrucción de la misma. Es el producto deuna actividad especializada —el perio-dismo— que la audiencia acepta como nece-saria, útil, legitimada socialmente eimprescindible para compartir con todos losciudadanos del mundo la realidad social.Por otro lado, no es menos cierto que en losúltimos tiempos se ha ido desarrollando unaauténtica“cultura de la violencia”,patente entodas las producciones del discurso social,que ha hecho de la violencia un objeto másde consumo.Del análisis sobre violencia en televisión, lle-vado a cabo entre el 1 de julio de 2005 y el 30de junio de 2006 por Montse Quesada de laUPF, Javier Fernández del Moral de la UCMy José Javier Sánchez Aranda y BienvenidoLeón de la Universidad de Navarra, cu-briendomás de 15.000 noticias emitidas por 6cadenas estatales de televisión a lo largo detodos los telediarios de tarde y noche, seconcluye que un 7,58% de las noticias emiti-das mostraban elementos de violencia explí-cita, lo que equivale a 1.146 noticias. Enporcentajes, el ranking de emisión de noticiasviolentas lo encabezan las tres cadenas queluchan por ser líderes de audiencia, en esteorden: A3 TV, Tele 5 y TVE 1. Dado que esun hecho que el interés por las representa-ciones violentas es consubstancial a la mismaespecie humana, parecería que dicho interéses aprovechado como criterio para ganar au-diencia, y más cuando casi siempre se da aeste tipo de noticias el máximo protagonismo,colocándolas en los titulares. Utilizar la vio-lencia como cebo para atraer audiencia estáen el origen de la percepción de inseguridadque todo el mundo sufre.Finalmente, Quesada también señala en suestudio que hay un exceso de violencia en lasección de Internacional de los informativosde televisión, así como un déficit de profesio-nalidad en la actitud de los narradores de no-ticias, quienes a menudo dan la informacióndesde un posicionamiento negativo en lugarde neutro, lo que influye en la percepciónfinal que tendrá la audiencia. Asimismo, lautilización demasiado recurrente de adjetivosnegativos para explicar e interpretar la reali-dad social no contribuye a mejorar la per-cepción que se tiene de ella.

MONTSE QUESADA

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:31 Página 113

Page 114: Capçalera 142

114

CA

PÇA

LER

AJU

LIO

L-SETE

MB

RE

2008

C O M E N S V E U . . . M a n u e l B a r t u a l

142-Seccions:Layout 1 9/10/08 11:32 Página 114

Page 115: Capçalera 142

portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 2

Page 116: Capçalera 142

portada142.qxd:portada 7/10/08 13:02 Página 1