3
Cròniques de la Superfície 1 CAPÍTOL 1 F O C , P Ó L V O R A , L L U M I O M B R A El foc dansa àgilment entre les cares de tots els presents, il·luminant- los amb calidesa i aportant - los seguretat. Aquesta nit, com qualsevol altra, la Nuba comença a explicar la història que pertoca aquest vespre, un relat que els c ors de tots els presents anhelen sentir. corrien lliures i el vent i la mar eren els seus servents. Perquè ells tenien el secret de la vida. Qualsevol cosa que ells deien, la mar i el vent ho feien. Però els homes van abusar del seu poder , trencant així el pacte que molt abans havien fet, tan abans que ja ningú ho recordava. humans eren éssers que desconeixien tot el que els envoltava i vi vien sense cap propòsit ni ambició. Hi havia un vell mag que havia viscut tota la vida entre homes, observant la seva estupidesa mentre ell intentava conèixer, cada cop millor, els elements. Finalment va fer un pacte amb aquells. Va demanar als elemen estaven tancats sense veure la veritat, que els obeïssin i ajudessin per sempre. Amb tot tan sols hi havia una condició; si els homes abusaven d durament. F et això, el mag que havia nascut per ajudar els homes, va desaparèixer, deixant - natura. Els homes van aprendre i cada cop mar i el ven t. Però el seu desig de saber i fer, va créixer desmesuradament, fins que un - los, però van decidir no castigar- E ls ho mes , però, no s van ni tant sols adonar, havien assolit un grau de coneixença o estupidesa tant gran que creien no necessita r ells mateixos. I van continuar destruint i consumint al seu plaer , fins que van destrossar el món. Quan s van adonar ja era massa tard, aquest havia estat el seu càstig, el seu propi pas i la seva pròpia estupidesa que els havia dut a la fi. Així va ser com - se, com havien fet al principi, amagar - se de tot, perquè tenien El silenci està planant sobre els presents mentre intentem assimilar aquest es paraules que tants cops hem sentit i que encara no entenem. Però el vertader sentit del silenci és aq uest a simple pregunta que ens ronda per la ment des que la Nuba ha pronunciat la primera paraula aque st via existit realment allò del que PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

Capítol 1: Foc,

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Capítol 1: Foc,

Cròniques de la Superfície

1

CAPÍTOL 1

FOC, PÓLVORA, LLUM I OMBRA

El foc dansa àgilment entre les cares de tots els presents, il·luminant-los amb calidesa i aportant-los seguretat. Aquesta nit, com qualsevol altra, la Nuba comença a explicar la història que pertoca aquest vespre, un relat que els cors de tots els presents anhelen sentir.

corrien lliures i el vent i la mar eren els seus servents. Perquè ells tenien el secret de la vida. Qualsevol cosa que ells deien, la mar i el vent ho feien. Però els homes van abusar del seu poder, trencant així el pacte que molt abans havien fet, tan abans que ja ningú ho recordava. humans eren éssers que desconeixien tot el que els envoltava i vivien sense cap propòsit ni ambició. Hi havia un vell mag que havia viscut tota la vida entre homes, observant la seva estupidesa mentre ell intentava conèixer, cada cop millor, els elements. Finalment va fer un pacte amb aquells. Va demanar als elemenestaven tancats sense veure la veritat, que els obeïssin i ajudessin per sempre. Amb tot tan sols hi havia una condició; si els homes abusaven ddurament. Fet això, el mag que havia nascut per ajudar els homes, va desaparèixer, deixant- natura. Els homes van aprendre i cada cop

mar i el vent. Però el seu desig de saber i fer, va créixer desmesuradament, fins que un -

los, però van decidir no castigar-Els homes, però, no s van ni tant sols adonar, havien assolit un grau de coneixença o estupidesa tant gran que creien no necessitar ells mateixos. I van continuar destruint i consumint al seu plaer, fins que van destrossar el món. Quan s van adonar ja era massa tard, aquest havia estat el seu càstig, el seu propi pas i la seva pròpia estupidesa que els havia dut a la fi. Així va ser com -se, com havien fet al principi, amagar-se de tot, perquè tenien

El silenci està planant sobre els presents mentre intentem assimilar aquestes paraules que tants cops hem sentit i que encara no entenem. Però el vertader sentit del silenci és aquesta simple pregunta que ens ronda per la ment des que la Nuba ha pronunciat la primera paraula aquest via existit realment allò del que

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

Page 2: Capítol 1: Foc,

Cròniques de la Superfície

2

- És increïble que encara escolteu aquestes històries de pena.- Deixa anar un dels

a . És un noi de setz a no ho aparenta.

És més aviat menut però llueix un ingeni fort i segur, massa segur...

- És increïble que tu et queixis però vinguis a escoltar també.- Sé que el meu rival és més gran i fort, però havia de dir alguna cosa, ningú parla malament de la Nuba i els seus contes si jo estic davant. És simplement que no puc suportar-ho.

- - Gruny altre cop el noi mostrant una mirada

- No necessito que em preguntin per parlar! ra comença a pujar-li a la cara; se li nota en els ulls, com se li enfosqueixen; en la boca, com se li torça; en el coll, com se li marquen les venes... Tot i els seus intents la vermellor li puja a la cara. Obre la boca per tornar a contestar quan una altre veu se li avança.

- Kai, deixa-ho e admet la teva derrota.-

En Kai comença a posar-se vermell de tal manera que sembla que vagi a explotar. F -corrent darrere seu a consolar-lo. No puc evitar fixar-me en les diferents reaccions dels membres del grup. A poc a poc la gent es torna a seure i la nou de les nostres vides. estrany però al cap i a la fi, el meu millor amic. Podria dir que tots els membres del

El foc torna a crepitar davant les nostre cares. Per molt diferents que siguem, ell no fa distincions. Ens mostra tal i com som, mostrant virtuts i defectes. Es reflexa en els

ue em

coneixements que per més que vulgui no entenc. Ens separa una distància abismal. Si jo sóc una ombra ell és la llum que em fa desaparèixer. Però fins i tot aquest dos

Parla de coses que ningú entén,

seu

totalment seva. Tot i que el seu enginy sovint et talla la llengua, sempre seràs tu abans que ell. Sempre et defensarà, et protegirà... sempre serà el teu millor amic. El seu do és el de la paraula però sovint els seus gestos no el segueixen. anat a buscar en Kai recuperant allò que jo havia trencat. Les flames també la

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

Page 3: Capítol 1: Foc,

Cròniques de la Superfície

3

il·luminen a ella. El seu cabell llarg del color del fang, les pigues que li esclaten a la cara

en besar-se es consumeixen. La noia és la pólvora, no parla gaire però actua quan i com toca. Sol ser tímida i reservada però el seu innocència, no pots escapar del seu esclat, de la seva bonica rialla que sempre du a la cara, transmetent la poca alegria que queda ens aquests racons. La necessites i quan

st fet ja no hi ha marxa enrere; ets addicte a la seva companyia, a la seva bondat, al seu caràcter sincer i simple. Ets addicte a la seva llum encara que això comporti dolor; darrere cada papallona trobem un tigre, darrera cada flama una foguera. Una foguera... Torno a centrar-me en el moviment de la foguera. El foc és vida

enllà jugant amb el dansar de les flames. Ella em protegeix de totes les coses o nstint, vitalitat, alegria, desconcert, intel·ligència...

però també bogeria, insensatesa i destrucció. És una noia complexa i els quatre anys que ens separen fan que no la pugui entendre. Em conformo amb saber que sempre em donarà la mà, sempre tindré la calidesa del foc. Espetega i diu el que sent sense filtre o

cobren vida, fa que canviïn de color, les decora; fa que no les oblidis. Els seu ulls verds són però el pque ni tan sols tu saps. Estan sempre allà, amb tu, escodrinyant-te; on, quan i com sigui tindràs el seu suport, sense preguntar-te el perquè. Ella és el foc que forja la nostra amistat. Amistat... Hi ha coses que mai canvien. Suposo que no arribaré mai a saber

què em puc aferrar. No hi ha descripció física, tan sols saber que els cabells marrons

Sóc el més petit de la colla bé, sé que sóc una peça fonamental del castell i amb això sovint en tinc prou i de sobres. Sóc tossut, i encara que no us ho creieu, és una qualitat admirable. Aquí, entre la foscor i les parets dels túnels, ser tossut i perseverant és la clau per sortir ben parat de les situacions. Podríem dir que sóc hiperactiu però la veritat és que la majoria dels de la meva edat ho són. Habilitat amb la ment i amb el cos. Xerro pels descosits però crec que ja ho heu comprovat. Sé escapolir-me, sóc invisible; ningú em veurà si no ho vull. Puc ser el vent entre les fulles del arbres, intangible, lleuger, indetectable... Em

despentinen tan sovint com a en Will. Auri, Iria, Will i Mike tots formem un cercle on cada un és indispensable. conjunt, junts podem moure el món.

PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com