Embed Size (px)
Citation preview
Capítol 5:
ELS PROFETES
Capítol 5:
ELS PROFETES
La gent que habitava en Palestina, la terra a la
qual havien vingut els fills d'Israel, eren malvats.
Se'ls anomenava cananeus i parlaven llengües
diferents a l'hebreu. Oferien sacrificis humans i
s'agenollaven davant déus d'or, plata, bronze i fusta.
Oh, Baal! T'oferim aquest
nen innocent. Que la seva
sang apaivagui la teva ira.
Donaré al
meu bebè per a
pagar per el pecat
de la meva ànima.
Potser algun dia
arribarem a ser summes
sacerdots i serem els que
oferirem els sacrificis.
És desagradable,
però que així sigui: fes
el bé, rep el bé; fes el
mal, rep el mal.
Déu va enviar profetes i sacerdots per a dir-los
que es penedissin, però seguien en els seus
pecats. Així com Déu va destruir a la gent en
temps de Noé, i a les ciutats de Sodoma i
Gomorra, així destruiria ara al poble de Canaan.
Deuteronomi 18:9-11.
96
La gent idòlatra que vivia en la terra
promesa es resistia a la presència dels fills
d'Israel i va lluitar per a guardar la seva
terra. Però Déu va donar als fills d'Israel
el poder per a derrotar-los.
Com t'atreveixes
a entrar a aquest
temple sagrat?
No tornaràs
a matar cap
bebè.
El nostre avantpassat
més antic, Abram, va venir
d'un poble idòlatra. Déu li va
parlar i va prometre fer d'ell
una gran nació.
Déu també va dir que la
seva gent baixaria a Egipte i allí
romandria durant quatre-cents anys,
després dels quals ell els conduiria i els
retornaria a aquesta mateixa terra en la
qual ara esteu. Aquí estem, més de 500
anys després, i Déu ha guardat les
seves promeses a Abram.
Quan la guerra sagnant finalment es va
acabar, els hebreus havien triomfat
sobre els seus enemics, i la terra era ara
per a ells. Josué es va dirigir al poble.
Josuè 24:2-14.
Ara entreu i pobleu la resta
de la terra. No seguiu l'exemple
dels pecadors que van viure en
aquesta terra abans de vosaltres,
doncs Déu us jutjarà així com
va fer amb ells.
En la nova terra vivien en pau.
Cadascun tenia la seva pròpia granja
i havia abundància d'aliments. Déu
els va beneir sobre tots els pobles.
El teu
sopar està
llest.
Tan aviat com traguem
aquesta pedra.
Tal com Déu havia promès, els hebreus es van multiplicar fins que
van omplir la terra. Les seves ciutats estaven vives, amb bona
voluntat i justícia. I li van posar per nom Israel a la nova nació.
La pau sigui
amb tu, germana.
Com està el peix
avui?
Fresc del mar,
com sempre.
98
Jehovà ha derrotat als seus enemics, però hi ha
encara idolatria en aquesta terra. Escolliu avui a qui
voleu servir: als déus falsos d'aquesta gent, de la terra
la qual habiteu, o al Déu d'Abram. En quan a mi i la
meva casa, servirem al SENYOR.
I el SENYOR va expulsar davant de
nosaltres a tota la gent, fins i tot als amorreus
que habitaven aquesta terra. Per tant també
servirem al SENYOR, ja que ell és el
nostre Déu.
Prometem servir
al SENYOR.
Que Déu no permeti mai que
abandonem al SENYOR per a servir a altres
déus, ja que Jehovà ens va lliurar amb gran
poder de la nostra esclavitud a Egipte, i va
cuidar de nosaltres en el desert.
Déu és un Déu sant;
és un Déu gelós; si l'abandoneu
a Ell per a seguir als ídols, Ell es
tornarà i us ferirà i us consumirà.
Sou testimonis de les vostres
pròpies paraules, que heu triat
servir al SENYOR.
Som testimonis.
Escriuré en el llibre el pacte que
heu fet amb Déu en aquest dia.
Com vam obeir Moisès en tot, així
t'obeirem a tu. Que el Senyor el teu Déu sigui
amb tu, com va estar amb Moisès. Qui es rebel·li
contra els manaments de Déu, morirà.
El poble era governat per jutges que
parlaven amb Déu i llegien les paraules
de Moisès. Li explicaven la llei de Déu
al poble i els animaven a obeir a Déu.
Què diu la llei de
Déu sobre un bou que
hagi ferit a algú?
Moisès va dir que l'a
mo és responsable dels
danys i el bou hauria de
ser sacrificat.
Èxode 21:28-29; Josuè 24:15-24.
Durant un temps el poble recordava els
miracles que Déu havia realitzat en el temps de
Moisès i Josuè. Agraïen la llibertat, i no estar
en servitud a Egipte. Servien a Jehovà Déu i
oferien els sacrificis com se'ls havia ordenat.
Pare, per què els sacerdots
van a matar al nostre petit anyell?
Ha de passar el destructor com ho
va fer quan els nostres pares
estaven a Egipte?
No fill, el destructor no
vindrà, però la sang d'aquest
anyell cobrirà els nostres
pecats i ens farà acceptables
davant els ulls de Déu.
Havien promès a Josuè que
adorarien a Déu i que guardarien
els seus manaments, però no tots
seguien adorant a Jehovà.
Quan els miracles van cessar, la següent
generació va oblidar al Déu vivent, i
adoraven a imatges sense vida. Ells
també adoraven als seus avantpassats.
Tal com Josué havia advertit,
Déu va enviar als pagans per
a destruir a Israel.
No! Salva'ns
Baal!
Ya h h h h !
Jutges 3:7-8; 12-13, 4:1-2, 10:6-7.
100
Quan va venir el judici sobre el poble
de Déu, van recordar-se de la seva llei
i van confessar els seus pecats.
Oh Jehovà, perdona
els nostres pecats i restaura
la nostra pau.
Quan ells van admetre
els seus pecats ell els va
perdonar i va restaurar
la seva terra.
La gent es va cansar de seguir
als jutges que buscaven a Déu i
dirigien al poble amb el llibre de
Déu. Llavors, van decidir triar
un rei que els governés.
Un profeta i jutge, que es deia Samuel,
els va advertir que al triar un rei, estaven
rebutjant a Déu com el seu rei, però ells
no van voler caminar per la fe. El rei Saül
va abusar d'ells, va prendre els seus
diners, les seves propietats, va esclavitzar
als seus fills, i va abusar de les seves filles.
Les seves terres seran
confiscades per al bé del
regne. Vostè pot abandonar
a la seva filla aquí. Prendrem
la cura bona d'ella.
1 Samuel 8.
Quan el rei Saül va envellir, el
turmentaven esperits malignes i
tenia un caràcter incontrolable.
Saül pecava cada vegada més. Estava gelós i
temerós de tots. Els esperits malignes van prometre
donar-li el poder i la riquesa, però només van portar
misèria i el sofriment en la seva ànima.
Saül va abandonar al
Déu vivent i va consultar
a les bruixes.Veig foscor. No és bo.
Moriràs en la batalla, i un
altre ocuparà el teu lloc.
Saül va morir en la batalla i la seva
ànima va ser tirada en l'infern.
Déu va triar a un home jove per a substituir
Saül com a rei. Era un pastor que estimava a
Déu i guardava els seus manaments; el
mateix que Saül havia intentat matar.
Jehovà és el meu pastor,
res em falatarà. En lloc de
delicades pastures em farà
descansar. Confortarà la
meva ànima.
David era just i estimava a Déu.
Seria ell el qual lliuraria a la
humanitat del pecat i de la mort?
Seria David el Promès?
Un dia va intentar traspassar
amb llança a un noi cridat David
que tocava l'arpa per a ell.
1 Samuel 18:10-11, 31:4, 16:1-13; Salm 23:1-3.
102
David va escriure:
Benaurat és l'home que no es deixa portar
per consell dels dolents, ni pel camí dels
pecadors, ni s'ha assegut en la cadira dels
burletes, doncs es complau en la llei del
SENYOR, i medita en ella dia i nit.
Serà com un arbre arrelat entre recs
d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i
el seu fullatge mai no s’emmusteeix: tot el
que emprengui anirà per bé.
No així els dolents: són com la palla que el
vent duu lluny. Per tant els dolents no
podran reeixir en el judici, ni els pecadors
en la congregació dels justos, perquè el
Senyor vetlla el camí dels justos, però el
dels impius duu a la perdició.
Quan Saül va morir, David va
esdevenir rei d'Israel i va conduir a
la gent a adorar a Déu i guardar
els seus manaments.
Retorneu-li la terra a
aquesta dona i cuideu
de no cobrar-li més
imposats en el futur.
Sota el regnat de David
la nació va prosperar i va
viure rectament.
2 Samuel 2:4; Salm 1; Fets 13:22-23.
A David li encantava cantar per a
Déu, i va escriure moltes cançons.
Déu va parlar a David i li va revelar moltes
coses del futur. David va escriure aquestes
profecies en un llibre anomenat Salms, que
encara es canta i es llegeix avui dia.
David era un home just,
però sí va pecar; així, ell no
podia ser el Redemptor
promès. Ell mateix va
escriure això sobre el
Redemptor esperat:
Ell jutjarà el teu poble amb justícia, els teus
necessitats amb equitat. Defensarà els
desvalguts del poble, i reprimirà l’opressor.
Als seus dies florirà la justícia, i llarga pau
fins que no hi hagi lluna. Dominarà d’un mar
a l’altre, i des del riu fins a l’altra punta del
món. L’adoraran tots els reis, el serviran tots
els pobles. Perquè alliberarà el pobre que
suplica i el desvalgut privat de defensor.
Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà
la vida dels infortunats; rescatarà la seva
ànima de la injúria i la violència, pregaran
sempre per ell, i en tot moment el beneiran.
Subsistirà el seu nom per sempre, el seu
renom perdurarà com el sol, i per ell es
beneiran mútuament; totes les nacions el
proclamaran benaurat. (Salmo 72)
Déu va dir a David: després que
hagis mort, establiré el teu regne sota
el teu fill. Ell construirà un temple en
el qual seré adorat, i establiré el seu
regne per a sempre.
Després que David va morir, el seu fill Salomó va ser
rei (971 a. de JC). Segons les instruccions que Déu
havia donat a David, Salomó va construir un temple
(966 a. de JC) per a substituir a l'antic temple que
ells havien usat en el desert. El poble d'Israel va
prosperar com mai abans. De cert, Déu havia complert
la seva promesa de portar-los a la terra i beneir-los allí.
Però havia una promesa que Déu
encara no havia complert: l'arribada
d'un Salvador que destruiria les
obres del diable. La gent encara
pecava i seguien oferint la sang
d'animals per a expiar el pecat. Amb
tot, encara estaven agraïts que Déu
els hagués donat la manera de cobrir
els seus pecats fins al temps designat
que vindria el libertador a esborrar
els seus pecats per a sempre.
2 Samuel 7:12-16; Salm 22:14-18, 72:1-20.
104
La gent anava al temple per a escoltar l'ensenyament
de les Escriptures Sagrades. Sobretot gaudien de les
profecies sobre el Salvador que havia de venir.
De cert el SENYOR ha jurat a David i no es tornarà enrere: en la teva descendència Jo
establiré el teu tron.
Tu ets el meu Fill; Jo et vaig engendrar avui. Honreu al Fill, perquè no s'enutgi,
i periu en el camí quan s'encengui la seva ira.
David va escriure moltes coses sobre el
libertador esdevenidor:
Oracle del Senyor al meu Senyor: “Seu a
la meva dreta, i espera que faci dels teus
enemics l’escambell dels teus peus.”
(Salm 110:1)
El teu tron, oh Déu, és per sempre més;
un ceptre d’equitat és el teu ceptre reial; tu
estimes la justícia i avorreixes la maldat.
Per això t’ha ungit Déu, el teu Déu, amb
oli d’alegria, d’entremig dels teus
companys.
(Salm 45:6-7)
Más profecies del Salvador esdevenidor:
Jo el tindré per primogènit,
l’altíssim entre els reis de la terra.
(Salm 89:26-27)
Déu meu, em deleixo en la teva Llei,
ben endins del cor la tinc guardada.
(Salm 40:8)
Obriré la meva boca amb una paràbola,
exposaré enigmes del passat.
(Salm 78:2)
David va escriure algunes coses
difícils d'entendre sobre el Mesías
esdevenidor:M’escolo com si fos aigua,
se’m deslloriguen tots els ossos; el meu
cor, talment com la cera, se’m fon dins
les entranyes. La vigoria se m’asseca
com l’argila, fins la llengua se m’encasta
al paladar, m’has reduït a la pols de la
mort. M’envolta una colla de gossos, un
escamot de malfactors m’assetja; m’han
foradat les mans i els peus, podria
comptar tots els meus ossos. Em
miren, em contemplen, es reparteixen
entre ells els meus vestits, es juguen a
sorts la meva túnica. (Salm 22:14-18)
Salomó va tenir un regnat llarg i pròsper, però després que ell va morir la meitat del
nord del regne es va separar i van triar com rei a un home vil cridat Jeroboam (975 a. de JC).
El Regne del Nord estava lluny del temple a Jerusalem, així que van construir els seus propis
llocs de culte, i els van omplir amb ídols en la imatge de vedells d'or.
Però què hi ha de la
llei de Moisès i el temple
que Déu va establir a
Jerusalem?
Aquest és el déu que us va
treure d'Egipte, i aquests són
els seus sacerdots.
Hi ha molts camins per a
arribar A Déu. Alguns li criden
Jehovà, alguns li criden Al·là, uns
altres li criden Quemoix, però
nosaltres li vam cridar Baal.
Però, què hi ha de la Sagrada
Escriptura que Déu va donar als seus
profetes? Aquesta ens diu que no
tinguem cap altre Déu, i que només hi ha
un Déu i un camí per a arribar a Ell.
1 Reis 12:20, 28-29; Salm 2:7, 12, 22:6, 14-18, 40:8, 78:2, 45:6-7, 89:26-27, 110:1, 4, 132:11; Jeremies 44:17-25.
Penseu que
Déu és tan intolerant?
No vull escoltar-vos més!
L'adoració a Baal és ara la religió
oficial en aquesta terra. Els
infidels seran executats!
Quan els sacerdots van triar al toro com imatge per a adorar, sense ser
conscients d'això havien seleccionat la pròpia imatge de Llucifer, el querubí
pecador. Ells adoraven al diable, i ell estava encantat, perquè així
apartava al poble de la promesa de Déu sobre un Redemptor pròxim.
Oh Baal, rep
aquest sacrifici
de les nostres
humils mans.
Què fas aquí en
sòl sagrat?
En el nom de Jehovà de qui t'has apartat,
escolta la paraula del Senyor. Naixerà un fill de la
llavor de David. Del seu llinatge vindrà l'alliberador.
El seu nom serà Josies, i sobre aquest altar
cremarà als sacerdots de Baal.
1 Reis 12:28, 13:1-2.
Beneïda ets,
Reina del Cel,
Mare de Déu;
escolta les nostres
oracions i perdona
els nostres pecats.
106
Per la paraula del Senyo
r et dic que els ossos d'aquests
mateixos sacerdots seran cremats
per Josies sobre aquest altar.
Com pots dir tal cosa?
Ningú pot predir el
futur, sinó els déus.
Déu et donarà un senyal que jo
parlo de part d'Ell. Avui mateix,
aquest gran altar que has construït
per a adorar als ídols muts, es partirà
i les cendres s'espargiran.
Ha, Ha, Ha!, Escolteu com
brama aquest ruc beat. Creu
que té raó i que tots els altres
estan equivocats!
Atrapeu-lo i mateu-lo!.
Com s'atreveix a parlar
en contra de la religió
dels altres?
Se m'ha assecat el braç!
Jehovà m'ha castigat. Resa
perquè em sani.
Senyor Déu:
Manifesta't en aquest dia.
Sana el braç del Rei.
És un
miracle! Déu
ha sanat el
meu braç!
1 Reis 13:2-6.
Noooo!
Jehovà, tan
prompte?
Ell va destruir la meva
religió. No queda res.
Però tu vas dir que els
ossos dels sacerdots es cremarien
en l'altar. Ha desaparegut l'altar i
ningú ha mort.
No, no puc anar amb tu.
Déu em va dir que no mengés res a
Israel, i que no tornés pel mateix
camí pel qual he vingut.
Va ser la paraula de
Déu, no la meva.
1 Reis 13:5, 7-9.
Realment ets un home de Déu!
Cap profeta de Baal ha fet mai tal cosa.
Vine amb mi. Ens refrescarem amb menjar i
beurem, i després et donaré riqueses i honra
pel teu gran servei a Déu en
aquest dia.
CRASH! CRASH!
Boooom!Boooom!AIIIIIIII!AIIIIIIII!
108
Així que, com Déu va ordenar, el profeta de Déu
va tornar per un camí diferent. Portava dos dies
sense menjar ni beure, i tenia mola fam i sed.
Dos homes que havien estat adorant al vedell d'or
aquest dia, el van seguir per a veure per on aniria.
Pare, jo no
ho hauria
cregut si no
ho hagués
vist. Va ser
just com els
vells profetes
d'Israel!
Pare, creus que és cert el
que va dir? Jehovà serà l'únic
Déu vivient? Els nostres ídols no
són més que fusta i or?
Ràpid!
Ensella l'ase!
He de trobar-lo!
Ell va trobar al profeta de Jehovà assegut
sota un arbre. Volia estar prop d'aquest home
amb tal poder. Ell havia estat, temps enrere,
profeta de Jehovà; però quan els regnes es
van dividir, ell va seguir la idolatria dels seus
camperols. Ell pensava: “Per ventura no són
iguals totes les religions?”
Tu has de ser l'home de Déu que va venir
de Judà. Et veus cansat. Vine a casa amb mi
i et donaré menjar i beure.
No puc. Déu
em va dir que no
mengés ni begués
en aquest lloc.
Gràcies a Déu,
tinc tanta sed.
Però, mira, jo sóc
profeta com tu, i aquest
mateix matí un àngel de Jehovà
em va parlar i em va dir que et
portés a la meva casa per a
menjar i beure.
Ha estat un excel·lent
menjar, però he de sortir
cap a Judá.
Pare, estàs
profetitzant. Per
ventura Déu t'ha
parlat a tu
també?
Jehovà ha parlat: “Ja que no has
obeït el manament de Jehovà Déu, i has
menjat i begut en aquest lloc, els teus ossos
no tornaran a Judá per ser sepultats en la
tomba de la teva família.”
Sí, fill meu,
per primera
vegada
durant
anys.Em temo que si,
i és culpa meva.Vols dir que es
morirà?
1 Reis 13:10-22.
El profeta ma marxar amb el cor preocupat
sabent que Déu sempre és fidel a la seva paraula.
Ell sabia que moriria, Però no esperava que fos
tan prompte, ni d'aquesta manera.
És el profeta
de Judá!
Però encara és
més estrany que el lleó
i l'ase romanguin allí junts
com si estiguessin
protegint el cos.
Déu el va matar
per la seva desobediència.
Segurament tot el que ell
va predir succeirà.
L'home de Déu va ser sepultat i aviat oblidat per
gairebé tots. L'altar va ser reparat i gairebé tres-
cents anys més tard encara era usat pels qui
adoraven Baal, però mai s'havien cremat els ossos de
ningú sobre l'altar com va predir l'home de Déu.
Tres-cents anys més tard, un rei de nom Josies va
prendre el tron de Judá (640 a. de JC). Ell es va
acostar al temple i va trobar una còpia de la Bíblia. Es va
sentir molest quan es va adonar que la nació havia oblidat
a Déu viu per a seguir als ídols; així que va ordenar que
tots els ancians, profetes, sacerdots, i tots els habitants de
Jerusalem es reunissin per a escoltar la lectura del llibre.
El poble es va avergonyir del
seu pecat i van acordar obeir
totes les paraules del llibre.
Mai he vist res
semblant. El lleó l'ha
matat però roman allí
sense menjar-se'l.
1 Reis 13:23-31; 2 Reis 21:24, 22:8-11, 23:1-3.
El fals profeta fals va prendre a l'home de Déu i el va
sepultar en la seva pròpia tomba entre els profetes de
Baal, prop del lloc on Déu va destruir l'altar.
EEEIIIII! EEEIIIII!
110
La gent va obeir la llei de Déu i va
destruir tots els ídols de la terra.
Van matar a tots els sacerdots que
cremaven encens al sol, la lluna, els
planetes i a la Reina del Cel.
La llei de Déu, donada per Moisès,
prohibia l'activitat homosexual, així
que tots els sodomitas van ser
expulsats de la terra.
Ells també van netejar la terra de tots
aquells que consultaven als esperits,
dels mediums i de les bruixotes.
Trenqueu la
seva bola de
cristall i cremeu
la casa.
2 Reis 23:5, 7, 10.
Mare santa,
salva'ns!
Estúpids
intolerants!.
Josies va anar al mateix
lloc alt on el profeta havia
confrontat a Jeroboam, el
primer rei del regne del
nord, 300 anys abans. Van destrossar l'altar,
van destruir a tots els ídols,
i van tallar els arbres,
convertint tot en pols.
Hi ha només un Déu
i no és adorat amb imatges.
Aquests sacerdots falsos han
apartat al poble de Jehovà!
Has de morir.
Novament l'altar va ser
destrossat i les cendres
es van espargir.
Tots els falsos sacerdots van
ser executats i els seus cossos
cremats en les ruïnes de l'altar.
Prop d'allí havia un cementiri per als falsos
sacerdots. Per a impedir que la gent adorés
les seves tombes, Josies va desenterrar els
seus ossos i els va cremar en l'altar.
2 Reis 23:15-16.
112
Cremeu tots
els ossos.
Però, majestat, aquesta
és la tomba de l'home de Déu
que va venir de Judá fa tres-
cents anys i va profetitzar
sobre aquest mateix dia.
Llavors deixeu els
seus ossos en pau i cremeu
els altres. Aquesta idolatria ha
d'acabar-se si volem que
Déu ens beneeixi.I així va ser com es va complir finalment la profecia
de fa 300 anys, tal com havia dit l'home de Déu.
Ara que la idolatria havia desaparegut, el Rei
Josies va manar que tot el poble guardés la Pasqua
dels jueus en memòria de Jehovà, qui va portar als
seus pares d'Egipte i els va donar aquesta terra.
Beneït siguis Tu, oh
Senyor, Déu nostre, Rei
de l'Univers, que treus el
pa de la terra.
Pare, en què és
distint aquest dia de
tots els altres?
Llavors el Pare els va contar la vella història de com Déu els
havia lliurat de l'esclavitud egípcia i els havia donat la llei i el
temple. Els va contar com la sang en els pals de les portes va
salvar als mascles primogènits de l'àngel destructor. Aquella
va ser la major Pasqua de tots els temps.
2 Reis 23:17-18, 21-22.
Va dir que un home de
nom Josies, és a dir tu mateix,
vindria i faria exactament el
que tu has fet avui.
Havia un home feble de nom Acab que va
arribar al tron d'Israel, en la meitat del nord del
regne. (918 a. de JC). Ell va viure en Samaria
prop dels sidonis. Els sidonis eren adoradors de
Baal. Acab se sentia atret per una de les filles
dels sacerdots de Baal.
Jezabel era famosa pel seu
zel religiós. Avorria al Déu
d'Israel i fomentava el culte
a Baal per tota la terra.
Trobeu a tots els
profetes de Jehovà i
mateu-los. Baal serà
el nostre déu.
El rei tenia un serf de
nom Abdías, que
adorava a Jehovà. He de trobar als
profetes de Déu i
advertir-los.
Aprox. 918 a. de C. - 1 Reis 16:28, 31, 18:4.
Abdías va amagar a 100 profetes en
una cova i els portava aliment i aigua.
114
Però havia un profeta del
Déu vivent que es negà a
romandre amagat: Elies.
Oh Rei Acab!, per haver
abandonat al Déu dels teus
pares per a seguir a la teva
dona Jezabel obrant iniquitat,
Jehovà diu que no hi haurà pluja
ni rosada sobre la terra d'Israel
fins que jo ho ordeni.Vaja! Així que et consideres
veritat? Doncs jo tinc mil profetes,
i no han dit res d'una sequera. Hem
tingut abundants pluges aquests anys.
Ets un frau de beat…Aparta!.
Quan la fam va empitjorar, la gent va començar a morir de fam. Els profetes falsos clamaven a Baal,
però aquest no els contestava. La sequera va seguir, sense pluja ni rosada alguna. Déu va enviar A Elies
a la casa d'una dona vídua, dient-li que ella li donaria una cambra i li alimentaria fins que la sequera acabés.
Podries portar-me
una mica d'aigua, per
favor, i un poc de pa
per a menjar?
De cert et dic, que tinc
la farina i l'oli justs per a fer dos
panets. Anava a coure'l ara mateix
per al meu fill i per a mi. Ens ho
anàvem a menjar per a després
ficar-nos al llit i morir. No hi ha cap
esperança. Déu ens
castiga pels nostres
pecats.No tinguis por.
Déu tindrà cura de tu.
Fes aquest pa del que
parles i dóna-me'l a mi
primer; després tu i el teu
fill podreu menjar.
És cert! Encara
queda farina en el
pot, i oli en l'atuell!
1 Reis 17:1, 10-16
Fill Meu!
És impossible
buidar-lo tot!
Segueix sortint!
Això és un
miracle! Déu
és bo.
Durant els següents
dos anys, els tres van
menjar pa del mateix
pot de farina.
Un dia Elies va tornar a casa,
a la seva cambra en la casa
de la vídua i va descobrir que
el seu fill havia mort.
Va venir amb
febre i va morir!
Què he fet per a fer-te mal?
Vas venir aquí només per a recordar-
me el meu pecat i perquè Déu
matés al meu fill?
Encara hi
ha Déu a
Israel.
Oh Jehovà, permet
que l'ànima d'aquest noi
torni al seu cos.
Déu va escoltar
l'oració d'Elies i va
ordenar que l'ànima
del noi tornés al seu
cos mort.
Gràcies, Senyor, Déu
d'Abram, Isaac, i Jacob.
Només tu ets Déu.
Et vaig dir
que hi ha Déu
a Israel.
1 Reis 17:17-24.
116
La fam va seguir durant tres anys.
La gent passava fam, però van seguir
adorant al fals déu Baal.
Per què no ens
escolta Baal i
envia pluja?Potser que Baal sigui
només un ídol mut, ni
que tampoc tingui
orelles.
Jezabel i Acab culpaven a Elies per la fam. Van Enviar
soldats per tota la terra, fins i tot a països veïns per a buscar
a Elies. Tenien ordres de matar-lo on el trobessin.
Traieu a Elies.
Si l'esteu amagant,
us matarem.
Acab. Acab.
Em busques a mi?
Tu ets el que mortifica
a Israel amb els teus ídols.
Fem una prova entre
Jehovà i Baal. Porta als
teus profetes i reuneix-te
amb mi en la Muntanya
del Carmel.
Una prova, dius?
Em sembla interessant.
Ens veiem allí.
Diversos dies després
en la Muntanya del
Carmel.
Fins quan vacul.laràs entre dues opinions?
Només hi ha un Déu. Si Jehovà és Déu,
serviu-lo només a Ell. Si Baal és déu,
adoreu-lo a ell, però decidiu-vos.
Desafio als profetes de
Baal amb una prova, i veurem
qui és el veritable Déu.
Sí, una prova entre
déus. Què fem?
1 Reis 18:1, 4 17-21.
Ets tu el qui
mortifica a Israel
amb aquesta fam?
Construïu un altar a Baal i jo
faré un a Jehovà. Posarem llenya
sobre els nostres altars i posarem el
sacrifici damunt d'aquesta, però
no li calarem foc.
El Déu que enviï foc del cel sobre
el sacrifici serà el Déu veritable i tots li
adorarem únicament a Ell. Comenceu
vosaltres doncs sou majoria.
Oh Baal, escolta'ns avui.
Dediquem aquest sacrifici
al teu gran nom.
Oh Baal,
gran i poderós.
Oh Reina
del Cel, vine i ajuda
avui a Baal.
Si Baal és Déu, no us està fent cas.
Potser que estigui ocupat xerrant i no us escolta,
o va sortir de viatge, o està dormit.
Això és! Està
dormit i heu de cridar
més fort per a
despertar-lo.
Porc fastigós!
No veus que no
tens res millor?
No ens donem per
vençuts senyors. Potser si ens
tallem Baal estarà content.
Resareu al
vostre Baal I
jo resaré a
Jehovà.
1 Reis 18:22-27.
118
Yaaarrrrgh!
Els profetes de Baal van
començar a desesperar-se
i llançar-se al sòl, tallant la
seva carn i cridant perquè
Baal els escoltés.
Aaaaarrrrrggh!
T'ofereixo la
meva sang, Oh Baal.
Escolta'ns! Envia el
foc! Manifesta't!
Ha, Ha! Mireu-vos! Heu estat nou
hores clamant a un déu que no contesta.
Si ell fos déu, segurament aprofitaria
aquesta oportunitat per a
demostrar-lo.
Ara és el meu torn.
Apropeu-vos; observeu
amb molta atenció
el que faig.
Oh Baal, per què
no respons?
1 Reis 18:28-30.
Aaaaaiii!Aaaaaiii!
Per què està
cavant un clot tan
profund?
Està fent temps;
esperant que
enfosqueixi.Quan començaràs
a resar? Això no és
un concurs
d'excavació.
Aneu i porteu
quatre barrils d'aigua
i vesseu-los sobre el
sacrifici i la llenya.
Aigua? No
cremarà si ho
mulles.
Aquest profeta
està boig. Morirà
abans que es posi
el sol.
No està prou
mullat. Vesseu
quatre barrils més
d'aigua damunt.
Ha perdut el cap.
Per que el rei
tolera això?
1 Reis 18:32-34.
120
FUUUUUM!
Ha, Ha. Hi ha res difícil per al Déu vivent?
Buideu quatre barrils més d'aigua. Sabreu que hi ha
un Déu a Israel i que el seu nom no és Baal.
Acab li tallarà el
cap per això.
Aparteu-
vos…
…més…
…cap
enrere…
Jehovà, Déu d'Abram, de Isaac,
i d'Israel, que avui se sàpiga que ets l'únic
Déu veritable, que jo sóc el teu serf, i que has
fet que els seus cors regressin a tu.
AHHHHHH!
1 Reis 18:35-38.
CRRRACK!
AHHHHHH!
FUUUUUM!
CRRRACK!
Déu
d'Abram!
Crema de tant
calent com està!
Foc del cel!
S o c o rs !
El Déu d'Abram
i de Isaac ha contestat
amb foc.
Va cremar
fins a les
pedres i la
terra!
Quina classe de
Déu és aquest que no té
cap imatge i tanmateix
fa això?
Moisès va ordenar que
adoréssim a Jehovà Déu i solament
a Ell. Ell va imposar la pena de mort
per a qualsevol dels fills d'Israel
que adori a altre déu.
No! Tingues
misericòrdia!
1 Reis 18:38-40.
122
Elies, enfortit per Déu,
va córrer davant dels
cavalls els 30 quilòmetres
de retorn al palau del rei.
Mateu-los!
Als 850.Però
nosaltres
no sabíem…
Mateu-los a
espasa. JA!Tots els profetes de
Baal van ser executats.
Oh Rei, has de menjar i
beure, i apressar-te per a
anar a casa. Puc sentir el so
de pluja abundant.
Tres anys i mig abans, Elies li havia dit a Acab que no
plouria de nou a Israel fins que Elies ho ordenés. Amb els
profetes de Baal ja morts i el poble novament adorant al
Déu veritable, Elies va ordenar que plogués.
Una gran pluja desbordaria els rius i
els impediria tornar a casa; havien
d'apressar-se o arriscar-se que la
inundació els tallés el pas.
No amor meu. Elies està
aquí fora. Va córrer davant del
meu carro tot el camí des de la
Muntanya del Carmel.
És ridícul. Ningú podria
córrer aquesta distància davant
d'un carro. On estan els sacerdots
de Baal? Hem de celebrar
l'arribada de la pluja.
1 Reis 18:40-41, 44-46, 19:1.
Bé, suposo que vas
matar a Elies. Veig que Baal
ens està manant pluja.
Vaig ordenar matar-los
a tots. Eren uns mentiders
i engalipadors.
Però el seu Déu va respondre
amb foc!. Va ser un miracle…els
nostres sacerdots van ser uns
inútils. El poble sencer es va
tornar a Jehovà.
Però amor
meu...Quina altra
cosa podia fer? Jo
temia al poble.
Vas matar
als meus
sacerdots.
Ximple!
Cap miracle
protegirà a Elies de
la ira de Baal.
Si no mato a
Elies per això, que els
déus facin el mateix
amb mi, i més.
He d'escapar.Elies va oblidar confiar
en Déu i va fugir per a
salvar la seva vida.
Que vas fer què?
Idiota! Hauries d'haver
matat a Elies!
1 Reis 19:1-4.
124
Oh Déu, no ho suporto més.
Deixa'm morir ara, abans que em
trobi Jezabel.
Estic avergonyit,
doncs no he sabut confiar
en tu. Jo no sóc millor que els
meus pares. Deixa'm morir.
Elies va fugir cap al desert per 40 dies per a
amagar-se en una cova. Va arribar a la muntanya
Sinaí, la mateixa muntanya on Moisès va rebre els
Deu Manaments. Allí Déu li va parlar.
Elies, què fas aquí?
Tots han
abandonat la teva
llei excepte jo.
Han matat a tots
els teus profetes.
Jo sóc l'únic que
queda que t'adora
a tu, i busquen
llevar-me
la vida.
Vés a la muntanya
i posa't davant
del Senyor
Quan Elies es va posar davant el
Senyor, va venir un fort vent,
però Déu no estava en el vent.
Després va haver un
terratrèmol, però Déu no estava
en el terratrèmol.
Finalment va baixar foc del cel,
però Déu no estava en el foc.
Déu tractava de mostrar-li a Elies que
Ell era molt més temible que Jezabel.
1 Reis 19:4, 8-12.
Està bé, si així ho
desitges. Vés i ungeix a
Eliseu perquè ocupi el teu
lloc com a profeta.
Després, al cessar el vent, el terratrèmol i
el foc, Elies va escoltar que Déu parlava
en una veu afable i delicada. Li va fer a
Elies la mateixa pregunta d'abans:
Elies, què
fas aquí?
Elies no havia après res.
Encara es compadia de si
mateix, i va contestar el
mateix que abans.
Tots han abandonat
la teva llei excepte jo. Han
matat a tots els teus profetes.
Jo sóc l'únic que queda que
t'adora a tu, i busquen
llevar-me la vida.
Elies va trobar a Eliseu
llaurant amb els seus bous i el
va ungir perquè fos profeta.
El Senyor ha dit
que tu has de ser
el seu profeta.
Sacrificaré els meus
bous al Senyor i et
seguiré immediatament.
I encara que ti no ho sàpigues,
hi ha 7.000 a Israel que no s'han
agenollat davant les estàtues de Baal
ni li han besat els peus. Ara, vés-te'n.
Tota la família de Acab morirà.
1 Reis 19:12-21
126
Just al costat del palau de
Acab havia una vinya propietat
de Nabot. Acab solia mirar per
la finestra i admirava la bellesa
de la vinya, desitjant que fos
seva. Com més pensava en
ella, més desitjava la propietat
del seu veí. El manament diu:
“No cobejaràs,” però Acab no
tenia en compte a Jehovà.
Acab tenia molts
diners, així que va
decidir que
simplement
compraria la vinya.
Ven-me aquesta
vinya. Està al
costat de la meva casa,
i et donaré una vinya
millor que aquesta
en altre lloc. Déu no
permetria tal cosa.
Aquesta propietat ha
pertangut a la meva família
per més de 500 anys. La llei
mana que no venguem la
nostra terra fora de
la família.
Digues-me,
estimat meu, per
què no menges?
Per què estàs
tan trist?
Perquè Nabot
no em vol vendre
la seva vinya.
Tu ets el rei. Tens poder.
Pots fer el que tu vulguis. No
permetis que un simple
camperol et robi la felicitat.
Jo t'aconseguiré la vinya.
Èxode 20:17; 1 Reis 21:1-7
Us pagaré més quan el
treball estigui fet. Ara tanqueu
les vostres boques o correreu
la mateixa sort.
La llei de Moisès diu:“No
donaràs fals testimoniatge
contra el teu proïsme.”
Allí està.
És ell…
Sí, ell va dir
que el rei hauria
de morir.
I va dir que
Déu envia dimonis
que dominen al rei. Llavors mereix
morir.
Es van dur a Nabot i
el van matar.
Estimat meu, ja tens
la teva vinya. No tindràs èxit en
aquest món si no ets despietat.
Només els forts sobreviuen.
És preciosa i la
mereixo, veritat?
Jezabel sabia que el seu déu,
Baal, no tenia ulls per a veure,
però hi ha un Déu en el cel
que veu cada acte i mai oblida.
Èxode 20:16; 1 Reis 21:10-16
CLINK!CLINK!
128
Elies, Acab ha
baixat a la vinya de Nabot
per gloriar-se'n d'ella.
Vés, busca'l i lliura-li el
meu missatge.
Acab, Déu em va manar
dir-te que has matat a un home
innocent i has pres la seva
propietat. Per aquest i els teus
altres pecats, en el mateix lloc on
els gossos van llepar la sang
de Nabot, lleparan la teva
pròpia sang.
M'ha trobat
el meu
enemic aquí?
No pots amagar-te de Déu.
Déu portarà el mal sobre tota
la teva família, doncs vas
vendre la teva ànima en
canvi de possessions. Tots els
teus fills i parents moriran,
fins els petits.
Has provocat la ira a Déu.
Els gossos menjaran a Jezabel al
costat del mur de la teva casa. Quan mori
un membre de la teva família en la ciutat, els
gossos menjaran la seva carn. Si moren en
el camp, els voltors els menjaran. Cap serà
sepultat amb honor.
Aquesta és la
paraula del
Senyor i així es
complirà.
1 Reis 21:17-26
No si us plau,
a partir d'ara
oferiré sacrificis
a Jehovà.
Rei Acab, has obrat malament
als ulls de Déu. Consultes a falsos
profetes que cobren pels seus serveis,
però prediquen mentides.
Aquest és Elies.
Tot el que ha dit
s'ha complert.
Acab va oferir
llavors sacrifici
a Jehovà, però
no amb cor pur.
Més tard, els falsos profetes van donar el seu
consell al rei Acab sobre un assumpte militar.
Puja i baralla a
Ramot-Galaad, i Déu
et donarà una gran
victòria.
I tots els profetes
estan d'acord en això?
Rei Acab, Jehovà m'ha parlat. Pujaràs a
Ramot-Galaad i allí moriràs en la batalla.
No facis cas de Micàiehu.
Ell no és l'únic profeta de
Jehovà. Som 400 profetes que
diem que hi haurà grans riqueses
i èxit en Ramot-Galaad.
Odio a Micàiehu. Ell és tan
negatiu en tot el que diu.
Un deia una cosa i l'altre una
altra. Després de comentar-ho,
un dels àngels s'apropà i va dir:
Tinc una idea que
funcionarà: sortiré i seré un
esperit mentider en la boca
de tots els seus profetes Els
diré que Acab hauria
d'entrar en la batalla.
És una gran idea: ells
prediran que sortirà victoriós,
però quan ell entri en la batalla
el faré matar. Vés, doncs!.
1 Reis 21:27, 22:6-22
Vaig veure a Déu assegur en el tron i
a tots els àngels del cel empeus davant d'Ell.
I Ell va pregunta: “Des que Elies li va dir a Acab
que anava a morir, ha anat molt en compte en no
córrer riscs. Xal convènce'l d'anar a la batalla.
Qui pot persuadir a Acab que vaig a lluita a
Ramot-Galaad, on morirà?”
130
Creus que l'esperit de
Jehovà em va abandonar
per parlar-te a tu?
Sabràs qui té l'esperit de
Jehovà el dia que entris a la
teva cambra interior per a
amagar-te per por de
la seva vida.
Què és això una
altra profecia? Ha!
Empresoneu aquest home i
alimenteu-lo el just per mantenir-lo
viu fins que jo torni de la batalla.
Llavors el matarem.
Si tu tornes de la
batalla amb vida, llavors
sóc un fals profeta que
mereixo morir.
Quin bona idea,
disfressar-te com soldat ras.
Mai sabran que ets el rei, i els
nostres homes van molt bé. Em
moro per veure la cara del
profeta quan tornis viu.
Si i aquesta
armadura em
protegirà contra
qualsevol fletxa.
1 Reis 22:24-30
SMACK!SMACK!
Un soldat va disparar una fletxa a l'aire, sense apuntar a ningú
en particular, només esperant ferir a un dels seus enemics.
Uggghh!
Què?
De pressa,
sagna molt.
Agafa't!
1 Reis 22:34
¡CATAPUM!¡CATAPUM!
132
Em temo que
està mort.
La fletxa va trobar
l'únic lloc que no estava
protegit per l'armadura. Suposo
que li tocava morir.
Oh Déu,
No!
Dueu el seu cos a la vinya
de Nabot fins que puguem
encarregar-nos d'ell degudament.
Tal com Elies havia dit, els gossos estaven
llepant la sang de Acab baix la finestra de
Jezabel. Ell va ser el primer de la seva
casa; li seguirien altres.
Després de netejar la sang del carro
de Acab, el soldat torna al palau.
On està el rei
Acab?Està celebrant
la seva victòria?
1 Reis 22:37-38; 2 Reis 9:8-10
No tots. Micàiehu, al que
vas bufetejar i vas empresonar,
no. Quan el poble s'assabenti
d'això, et tallaran el cap.
Ximple! Tu no ets profeta de Déu.
Ets un mentider! Acab està mort
tal com va dir Micàiehu el
profeta de Déu.
Però, no pot ser.
Tots els homes devots
coincidien. Acab
sortiria victoriós.
Pots retirar-te.
Acab està mort.
Sí, ho sé, i sens dubte
els gossos han llepat la seva
sang, com Déu va dir.
Jezabel li seguirà, i després
tots els parents de Acab.
Déu ha parlat.
He d'amagar-me.
Oh no! Micàiehu va dir
que jo sabria qui tenia l'Esperit
de Déu el dia que m'amagués
en una petita càmera interior.
Els fills de Acab regnarien en el seu lloc, i passarien 12 anys
perquè Jezabel deixés de ser reina. Israel seguiria adorant
déus falsos i violant la llei de Déu.
Déu va parlar contra la casa de Acab, dient:
“Ha arribat el moment. Tota la família d'Acab
morirà, fins als nens petits. No quedarà ningú
viu. Jezabel serà menjada pels gossos, i no hi
haurà ningú que plori la seva mort o l'enterri.”
12 anys
més tard. He de pintar-me la cara per a
semblar-li atractiva al General
Jehú quan torni de la batalla.
2 Reis 9:30
134
AIIIIIII!AIIIIIII!
Romandré aquí on
puguin veure que jo
estic al comandament.
Qui està de
la meva part?
Nosaltres
estem amb tu,
General.
Llavors llanceu
baix a Jezabel.
No podeu fer això.
Sóc la reina.
2 Reis 9:32-33
Deixeu aquí
el cos.
Els gossos es van menjar a Jezabel
i van llepar la seva sang en el mateix
lloc on van llepar la sang del seu marit,
com havia dit el profeta de Déu.
Però els gossos no es
van voler menjar les
mans que havien fet
tanta maldat.
Com els profetes havien dit, la gent
de la ciutat va matar a la resta dels
fills de Acab, fins que no va quedar
cap de la seva família.
Els voltors es van menjar als quals van
morir en els camps, i els gossos es van
menjar als que van morir en la ciutat. No
va quedar res que pogués enterrar-se.
De cert, la paga del pecat és la mort.
2 Reis 9:33-37
GRRRRRGRRRRR
136
Mentre Elies resava, van venir a ell
profetes joves per a lliurar-li un missatge.
Déu ha parlat a alguns dels
profetes joves. Saps que Elies, el
teu mestre, serà dut avui al cel? Sí, Déu m'ho va
dir a mi també,
però calleu; no
digueu més.
Eliseu, queda't aquí. He
de viatjar a Jericó
Viu Déu, que no
et perdré de vista.
Aniré on tu vagis.
Saps que Elies, el
teu mestre, serà dut
avui al cel?
Si ho sé. Ara, no ens
molestis. No ho siguis a
ningú. No he de perdre'l
de vista.
Tu, queda't aquí
en Jericó. He de
fer un viatge
curt al riu Jordà.
Viu Déu, i viu tu, que
no et deixaré.
Aquí estan aquests
profetes joves,
seguint-nos de nou.
Com creuarem el
riu? Ha crescut
molt avui.
En terra seca.
2 Reis 2:3-7
AHH!
Has vist això? Les
aigües s'han aixecat
per deixar-los
passar.
Sí, com amb
Moisès.
Jo no m'hagués
perdut això per res. Com hagués volgut
que els profetes de
Baal veiessin això!
Què vols que faci per tu
abans que m'han vagi?
Dóna'm una doble
porció de l'Esperit
de Déu que reposa
sobre tu.
Has demanat una
cosa difícil, però et
serà concedit si em veus
quan sigui dut al cel.
El carro
de Déu!
I un
remolí!
2 Reis 2:8-11
SLAP!SLAP!
138
El carro de foc
va separar a
Elies d'Eliseu.
Elies va ser dut al
cel en el remolí.
Després tot es va
quedar en silenci.
Elies ara estava en la
presència de Déu.
L'única cosa que
queda és el seu mantell.
Va ser el que va usar per
a separar les aigües.
2 Reis 2:11-13
ROARRRRROARRRR
On està el
Déu d'Elies?
L'esperit d'Elies
està sobre Eliseu!
Quin dia més
magnífic!
Hem de buscar-lo!
Més tard, Eliseu va fer el doble de
miracles que Elies. Va ser fidel a Déu,
però el poble no va voler deixar per
complet la seva idolatria.
On s'ha
anat Elies?
De res ens
servirà. S'ha
anat al cel.
2 Reis 2:14-16.
PAF!PAF!
140
