1. Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Caracterstiques funcionals de lhabitatge La concepci que les persones tenim del benestar i de la qualitat de vida a lhora descollir habitatge ens porta a valorar i prioritzar els segents factors: Lemplaament Sentn per emplaament el lloc on sha construt lhabitatge. Lorientaci El Sol s una font natural de llum i calor. La distribuci Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats.

2. Lemplaament Sentn per emplaament el lloc on sha construt lhabitatge. Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Caracterstiques funcionals de lhabitatge Emplaament cntric envoltat daltres habitatges molt propers serveis com ara comeros, hospitals, escoles, vies de comunicaci... sorolls a causa del trnsit no gaudir de gaire vistes Emplaament als afores del nucli urb ms tranquillitat potser millors vistes obligar a fer desplaaments ms llargs per accedir als serveis bsics no tindr tanta oferta de transport pblic Lemplaament de lhabitatge s, doncs, un dels aspectes que cal tenir molt en compte a lhora de triar lhabitatge per tal de satisfer les necessitats i preferncies dels futurs ocupants. 3. Lorientaci El Sol s una font natural de llum i calor. Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Caracterstiques funcionals de lhabitatge Disposar de llum natural a totes les cambres de lhabitatge proporciona una sensaci de benestar, a ms dun important estalvi energtic en illuminaci. Quan la radiaci solar que rep lhabitatge s escassa, i tamb quan s excessiva, pot implicar un consum energtic superior a lhora de climatitzar lhabitatge Segons quina sigui lorientaci dun habitatge, saconseguiran diferents graus dinsolaci i, per tant, de comfort. Orientaci Nord: rep molt poca insolaci. s fora freda a lhivern i fresca a lestiu. Conv destinar-la a les cambres on no shi fa vida: trasters, rebosts, magatzems, lavabos, etc. Orientaci Sud: rep la mxima insolaci. s relativament calorosa a lestiu, ja que el Sol passa ms alt i no hi entra tan directament. En canvi, s molt agradable a lhivern ja que el Sol passa ms baix i incideix directament a linterior. s convenient destinar-la a les cambres on es fa ms vida: sala destar, menjador, etc. Orientaci Est: rep insolaci des del mat fins al migdia. s agradable al mat, ja que s quan el Sol hi incideix ms directament. La temperatura ambient no s gaire clida. Orientaci Oest: rep insolaci des del migdia fins al vespre quan es pon el Sol. A lestiu s molt calorosa, ja que el Sol hi incideix quan la temperatura ambient s ms alta. Al nostre pas lorientaci de cara a migdia (sud) s, sens dubte, la ms recomanable. 4. La distribuci Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Caracterstiques funcionals de lhabitatge Els habitatges estan distributs, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomenats habitacions o cambres, que reben un nom especfic segons lactivitat principal que shi desenvolupa. Un element important a tenir en compte s que totes les cambres disposin duna finestra o porta per on rebre la llum de lexterior i per on poder ventilar-les convenientment. Seria ideal que totes les cambres tinguessin aquest accs a lexterior situat a la faana principal de ledifici, per aix no sempre s possible. En aquests casos es construeixen patis interiors als edificis, per possibilitar que la llum i laire arribi a totes les cambres. 5. Segons la funci que realitzen, les cambres es poden agrupar en quatre zones principals: La distribuci Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Caracterstiques funcionals de lhabitatge Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra de planxar, lavabo, bany, etc. Est destinada principalment a les feines domstiques i dhigiene personal: cuinar, rentar, planxar, netejar, tenir cura de la higiene personal, etc. Zona per dormir i dallament: La constitueixen bsicament els dormitoris i est dedicada al descans. Zona per viure i estar: sala destar, menjador, estudi... Comprn les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la televisi, etc. Zona daccs i circulacions: rebedor, passadissos, porxo, etc. Permeten laccs des de lexterior de lhabitatge, la circulaci interior, la connexi entre zones i la recepci de persones preservant la intimitat de la resta despais. 6. La distribuci Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Caracterstiques funcionals de lhabitatge Un habitatge pot ser satisfactori si es distribueixen correctament els diferents espais i es relacionen entre si amb encert. Les cuines solen situar-se tocant als menjadors, els menjadors comuniquen amb la sala destar i les cambres de bany sovint se situen a prop dels dormitoris. Els ocupants dels habitatges efectuen uns determinats recorreguts de circulaci per les cambres segons les activitats que hi fan. Que es pugui circular correctament dins dun habitatge depn de les relacions entre els ambients, del disseny individual de cada habitaci, de la situaci de les portes, del costat cap on sobren, del pany per obrir-les i de la distribuci dels mobles. No s menys important fer una correcta distribuci interior de cada habitaci, perqu lactivitat a qu estan destinades shi pugui desenvolupar correctament. Els mobles constitueixen el contingut principal duna estana i, per tant, collocar-los correctament influeix decisivament en el grau de confort final. 7. Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Per construir un habitatge cal disposar de sl on ubicar-lo i de tcnics que realitzin el projecte i la construcci. Tamb calen diners, un promotor i els permisos de lAdministraci pblica Els diners sn necessaris per comprar el sl, els materials i per pagar els tcnics. El promotor s la persona o lempresa que decideix construir lhabitatge. LAdministraci pblica vetlla per la qualitat i la seguretat de les construccions que duen a terme els promotors, atorga els permisos un cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada lobra per comprovar que sajusta al projecte aprovat. 8. Els promotors Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge La promoci dhabitatges pot ser privada o pblica. s privada quan el promotor s una persona particular o una empresa constructora o immobiliria s pblica quan el promotor s lAdministraci (Ajuntament, Diputaci, Generalitat...) o una empresa pblica. Una persona que decideix construir el seu propi habitatge; daltres, una empresa constructora o una immobiliria que, un cop construts els habitatges, els posar a la venda. LAdministraci tamb actua com a promotora quan detecta necessitats dhabitatge entre la poblaci i no hi ha promotors privats que vulguin construir, o b quan considera que cal oferir habitatges a preus assequibles. 9. Els permisos Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Quan el promotor disposa de sl edificable i decideix construir-hi habitatges, encarrega el projecte tcnic a un arquitecte o a una empresa darquitectura. El projecte ha de ser revisat pels tcnics municipals, que atorguen la llicncia dobres si comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Amb la llicncia dobres, les diferents empreses constructores i installadores ja poden comenar a treballar. Un cop acabada, els tcnics de lAdministraci local inspeccionen lhabitatge per comprovar que sha construt segons el projecte i que shan respectat totes les ordenances. Si s aix, concedeixen al promotor la llicncia de primera ocupaci. Per poder contractar els subministraments i serveis bsics aigua, gas, electricitat i telfon amb les companyies subministradores ens caldr la cdula dhabitabilitat. Aquest document el proporciona la Generalitat a partir, entre daltres documents com la llicncia municipal de primera ocupaci, del certificat dun tcnic competent (arquitecte) que ha comprovat que lobra est totalment acabada i que lhabitatge reuneix totes les condicions dhabitabilitat que marca la llei. Un cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer s de lhabitatge. 10. Hipoteques Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Lobtenci dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge sanomena finanament i sacostuma a realitzar mitjanant una entitat bancria, que ens fa el prstec dels diners. El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i nosaltres ens comprometem a retornar-los a poc a poc, normalment en quotes mensuals, durant un temps anomenat perode damortitzaci que acostuma a ser de 15, 20, 25 o 30 anys. Totes aquestes qestions de perode damortitzaci, terminis, quotes, inters, etc., les acordem amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o escriptura davant el notari. 11. Hipoteques Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Ara b, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, s a dir, un b amb el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem En el cas del finanament dhabitatges, la garantia s el mateix habitatge, de manera que, si no podem retornar els diners, lentitat bancria es queda amb la propietat de lhabitatge. Aquesta mena de prstecs es coneix amb el nom de prstecs hipotecaris o hipoteques. Lhora de contractar una hipoteca, les entitats bancries ofereixen diferents modalitats dinters: el fix, el variable i el mixt. Linters s fix quan no varia durant tot el perode damortitzaci, aix vol dir que sempre ens cobraran el mateix preu pels diners que ens han prestat i la quota mensual ser sempre constant. Linters variable depn de levoluci de leconomia i, per tant, va variant en funci del mercat hipotecari. Amb linters variable les quotes mensuals poden augmentar o disminuir al llarg del temps. Linters s mixt quan durant els primers anys s fix i, desprs variable. Les hipoteques a inters fix, en el moment de la seva contractaci, tenen un tipus dinters ms alt que les variables, eviten lefecte negatiu de les pujades del preu del diner per, en canvi, no es beneficien de les baixades. Sn recomanables en perodes en qu el preu del diner est baix i es preveuen pujades. Les dinters variable, en el moment de la seva contractaci, tenen un tipus dinters ms baix. Quan puja el preu del diner surten ms cares i quan baixa resulten ms econmiques. Suposen, doncs, un risc que cal valorar convenientment. En principi sn recomanables quan el preu del diner est alt i es preveu que baixi al cap dun temps. 12. Hipoteques Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Per saber el preu que t el diner en el mercat hipotecari sutilitzen uns valors o ndex de referncia. Les hipoteques a inters variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus dinters al final de cada perode de revisi. L lRPH (ndex de Referncia dels Prstecs Hipotecaris). s ms estable, varia ms a poc a poc. LEURIBOR (European Interbank Offer Rate). Pot variar ms rpidament i tant les pujades com les baixades poden ser ms brusques. Com que les condicions que ofereixen les diverses entitats financeres poden ser molt diferents per les comissions que cobren, la periodicitat de les quotes, lamortitzaci, etc. sha establert un procediment de clcul anomenat TAE (Taxa Anual Equivalent) que proporciona un tipus dinters anual expressat en % i que permet comparar diferents ofertes dhipoteques. 13. Hipoteques Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge El tipus dinters acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor inicialment baix durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se amb referncia a lEuribor, lIRPH o altre ndex amb un diferencial afegit. Aix doncs es pot establir, per exemple, que el tipus dinters a partir del segon any ser el MIBOR + 0,25. Aix significa que si el segon any el MIBOR est al 4,27%, el tipus dinters que saplicar a la nostra hipoteca ser del 4,52%. A part dels interessos, tamb haurem de tenir en compte que els trmits de la compra suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge, impostos, etc. i que, normalment, els diners obtinguts amb el prstec no acostumen a superar el 80% del valor de taxaci de lhabitatge. Abans diniciar la compra caldr, doncs, disposar duna quantitat important de diners per fer front al 20% del valor de lhabitatge i a les despeses de la prpia compra. En el moment de contractar una hipoteca cal ser prudent i estudiar b totes les opcions. Una recomanaci a tenir en compte s que les quotes no siguin superiors al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar o de convivncia. Una soluci habitual per fer les quotes mensuals ms assequibles consisteix en allargar el perode damortitzaci, fen que la hipoteca duri ms. Per aquesta opci t els seus efectes negatius, ja que al final surt ms cara. Mira lexemple segent. 14. Lloguer Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Laltra opci per accedir a un habitatge s larrendament o lloguer. Arrendador El propietari dun habitatge s qui ens el cedeix perqu en fem s durant un temps determinat a canvi del pagament duna quantitat de diners convinguda. Larrendatari o llogater Qui en fa s Renda o lloguer Quantitat de diners que es paga Tot plegat queda recollit en un contracte darrendament, que s preferible que sigui per escrit, acordat entre larrendador i el llogater. 15. Lloguer Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Els habitatges per llogar poden ser amb mobles o sense per, en tot cas, ha de disposar de les installacions bsiques com cuina, bany, etc. i el propietari ha de tenir en regla la cdula dhabitabilitat. En el moment de fer el contracte, normalment el propietari demana una fiana, que consisteix en el pagament duna quantitat equivalent a una renta mensual. Aquesta fiana la retorna el propietari a llogater quan finalitza el contracte un cop ha comprovat que no hi ha danys a lhabitatge. El propietari est obligat a mantenir en tot moment les condicions dhabitabilitat de lhabitatge, a fer les reparacions dadequaci i manteniment que siguin necessries i a prorrogar el contracte fins al cinqu any si aix ho demana el llogater. Al seu torn, el llogater est obligat a pagar la renda fixada al contracte, fer un bon s de lhabitatge i reparar els danys que nhagi pogut ocasionar. Lopci del lloguer permet un accs ms fcil a lhabitatge, ja que no calen tants diners. s la millor soluci per a aquelles persones que han de canviar sovint de domicili a causa de la feina o per altres motius. Lopci de la compra en canvi, malgrat que suposa un esfor econmic ms gran, per molta gent s considerada una inversi ja que sempre permet recuperar diners si es venen lhabitatge. 16. Ajuts Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Laccs a lhabitatge Com que laccs a lhabitatge s un dret constitucional, lAdministraci en facilita la compra o el lloguer a les persones o famlies amb ingressos baixos. Els anomenats habitatges lliures sn aquells per a ladquisici dels quals lAdministraci no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor. LAdministraci pot qualificar determinats habitatges com a protegits si acompleixen unes condicions. Actualment hi ha tres tipus dhabitatges protegits: - Els de rgim especial - Els de rgim general - Els de preu concertat En tots els casos lhabitatge protegit no ha de tenir ms de 90 m2 de superfcie til i s el promotor qui ha de demanar a lAdministraci la declaraci oficial dhabitatge protegit. El preu de venda daquests habitatges s inferior als lliures ja que no pot excedir un valor mxim que fixa lAdministraci i que depn de la superfcie til i de la zona geogrfica on estigui situat. Els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns lmits (mnim i mxim) fixats per lAdministraci, i no ser propietaris dun altre habitatge. Tamb sn aplicables els ajuts al lloguer dhabitatges gestionats per alguna Administraci Pblica o entitats sense nim de lucre. 17. Alguns dels espais, lestructura, les installacions o els serveis de ledifici sn comuns a tots els habitatges que lintegren. El cas ms freqent s el bloc de pisos. Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Viure i gaudir dun habitatge Cada pis s un habitatge independent que t el seu propietari, per els fonaments, la faana, la coberta, i parts de les installacions daigua, electricitat, gas, antena de TV, ascensor... sn comuns a tots els habitatges. Tots els propietaris tenen lobligaci de fer front conjuntament al seu manteniment. Per atendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propietaris, formada per tots els propietaris de limmoble i que es regeix amb uns estatuts (normes de funcionament). La comunitat haur de prendre tots aquells acords que afectin als elements comuns de ledificaci, fixar les quotes que ha daportar cada propietari i administrar-les, etc. Tamb pot decidir la contractaci dun professional o empresa perqu administri la finca. Algunes de les despeses ms freqents que tenen les comunitats de propietaris sn: Reparacions i manteniment de ledifici i les installacions com lascensor, la illuminaci... Assegurances dincendi, de responsabilitat civil... Consums daigua i electricitat Neteja de lescala, el vestbul, laparcament, lascensor... Impostos i taxes... 18. Lhabitatge II. Caracterstiques funcionals, compra i lloguer Viure i gaudir dun habitatge El fet de ser propietari dun habitatge implica tamb el pagament dimpostos i taxes a lAjuntament. LIBI o Impost sobre els Bens Immobles s el ms general, es paga cada any i el seu import es calcula com un percentatge (%) del valor que lEstat atribueix a lhabitatge. Aquest valor es coneix com a valor cadastral (el cadastre s un registre oficial on es recullen les dades de tots els bens immobles) i sempre s inferior al preu que pugui tenir lhabitatge en el mercat immobiliari. El valor cadastral t en compte el valor del sl i de ledificaci. Altres taxes que cal pagar a lAjuntament poden ser les que corresponen al servei de recollida i tractament descombraries o al subministrament daigua potable. En algunes localitats, els serveis de recollida descombraries i el tractament daiges residuals (clavegueram) es cobren conjuntament amb el subministrament daigua potable (en el rebut de laigua).