CARIMED

Directora: Núria Bonada F.E.H.M. (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) Unitat d’Ecologia - Dept. Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Universitat de Barcelona Amb el suport de la Diputació de Barcelona El projecte CARIMED forma part de la sèrie d’estudis:

informe 2020

efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis

2

3

CRÈDITS Treball realitzat per: Grup de recerca F.E.H.M. (Freshwater Ecology, Hydrologu and Management) http://www.fehmlab.net , Unitat d’Ecologia - Dept. Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona https://www.ub.edu/portal/web/dp-beeca/

Autors

• Pau Fortuño • Maria Soria • Raúl Acosta • Miguel Cañedo-Argüelles • Jaume Cambra • Núria Cid • José Fernández

• Cesc Múrria • Narcís Prat • Guillermo Quevedo • Nieves Rodríguez • Iraima Verkaik • Dolors Vinyoles • Núria Bonada (direcció)

Amb el suport de:

Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Gerència de Serveis d’Espais Naturals, Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals. Diputació de Barcelona. http://www.diba.es/

I la col·laboració de:

Agència Catalana de l’Aigua.

4

Aquest treball pot ser citat com a:

Fortuño, P.; Acosta R.; Soria, M.; Cañedo-Argüelles, M.; Cambra, J.; Cid, N.; Fernández, J.; Múrria, C.; Prat, N.; Quevedo, G.; Rodríguez, N.; Verkaik, I.; Vinyoles, D.; Bonada, N. (2021). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2020. Diputació de Barcelona. Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 29). 66 pp.

5

ÍNDEX OBJECTIUS DEL PROGRAMA CARIMED 2020 6

METODOLOGÍA 7

ÈPOQUES DE MOSTREIG I PUNTS MOSTREJATS 7 MATERIAL I MÈTODES 11

RESULTATS I DISCUSSIÓ 17

BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI GLOBAL SOBRE ELS RIUS DE LA XPN 17 RIQUESA TOTAL I PER GRUPS TAXONÒMICS MÉS REPRESENTATIUS 17 BIODIVERSITAT PER PARC NATURAL, PER ESTACIÓ DE L’ANY I EN GLOBAL 21 ELS EFEMERÒPTERS I BAETIS GR. ALPINUS COM A INDICADOR DE CANVIS AMBIENTALS 23 POSSIBLES EFECTES DEL CANVI GLOBAL AL MONTSENY 25

ESTAT AQUÀTIC I FISICOQUÍMIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 27 ESTAT AQUÀTIC 32 CABAL 32 RISC DE MINERALITZACIÓ: SULFATS, CLORURS I CONDUCTIVITAT 33 RISC D’EUTROFITZACIÓ: NITRATS I FOSFATS 38 RISC DE TOXICITAT: AMONI I NITRITS 41

ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 44 QUALITAT BIOLÒGICA DE LES AIGÜES (ÍNDEX IBMWP) 48 QUALITAT DE LES RIBERES (ÍNDEX QBR) 50 L’HÀBITAT FLUVIAL (ÍNDEX IHF) 52 ESTAT ECOLÒGIC (ÍNDEX ECOSTRIMED) 54

CONCLUSIONS 56

BIBLIOGRAFIA 60

6

OBJECTIUS del programa CARIMED 2020 La proposta de treball del programa CARIMED 2020 tenia els següents objectius que s’han assolit

satisfactòriament realitzant les tasques que es detallen a continuació:

1. Estudiar la biodiversitat de les comunitats d’organismes aquàtics dels 23 punts, dels quals 5 són noves, ubicats dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN) i dels 10 punts històrics i de referència del programa ECOSTRIMED (antic CARIMED). I també, estudiar com el canvi global pot afectar aquesta biodiversitat.

Per tal d’assolir aquest objectiu es presenta en aquest informe la llista de taxa (a nivell de gènere o grup d’espècies) capturats en 23 punts de mostreig situats dins de les zones protegides de la província de Barcelona que gestiona la Diputació de Barcelona i en els 10 rius de referència històrica on ja es feia un seguiment de la seva qualitat ecològica des del 1994 (o abans), que han estat interpretats en l’apartat “Resultats: Biodiversitat i efectes canvi global”.

Per estudiar si el canvi global està afectant els ecosistemes aquàtics, es presenten els resultats sobre la distribució d’efemeròpters als diferents punts d’estudi de la XPN. A més, en els trams de riu de capçalera del Montseny s’hi ha realitzat un estudi detallat de la presència de Baetis gr.alpinus per seguir controlant si aquesta espècie es veu afectada per l’augment de temperatura global. Aquest estudi s’ha realitzat als 3 punts històrics i a 5 nous punts, tots ells, situats per sobre dels 1000 metres d’altitud sobre el nivell del mar.

2. Estudiar l’estat aquàtic, hidromorfològic i fisicoquímic dels 23 punts ubicats dins de la XPN i dels 10 punts històrics i de referència del programa ECOSTRIMED i analitzar els resultats juntament amb les dades proporcionades del Programa de Seguiment de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per tenir una visió completa dels rius de la província de Barcelona.

Aquest objectiu s’ha assolit amb la recopilació de dades de les masses d’aigua addicionals proporcionades per l’ACA, juntament amb els 23 punts de mostreig dins de XPN i els 10 de referència històrica del projecte. Els resultats es presenten en els l’apartat de resultats: Estat Aquàtic i Estat Hidromorfològic i Estat Fisicoquímic”.

3. Estudiar la qualitat biològica i l'estat ecològic dels rius de la província de Barcelona (CARIMED + ACA)

Aquest objectiu s’ha assolit amb la recopilació de dades de les masses d’aigua addicionals proporcionades per l’ACA, juntament amb els 23 punts de mostreig dins de XPN i els 10 de referència històrica del projecte. Per tal d’analitzar l’estat ecològic, s’han emprat diferent indicadors biològics i hidromorfològics. Els resultats es presenten en l’apartat “Resultats: Estat Ecològic: qualitat biològica i hidromorfològica”. A més, també es presenta el mapa comú de resultats de la qualitat biològica recollits per la ciutadania amb el Projecte Rius i amb RiuNet

7

Metodología ÈPOQUES DE MOSTREIG I PUNTS MOSTREJATS

Els punts o estacions de mostreig del programa CARIMED durant 2020 són 99 i se situen a la conca del Llobregat (29 punts), Besòs (31 punts), Foix (16 punts), Tordera (11 punts), Ter (11 punts) i als torrents litorals del Maresme (1 punt). A més, el 2020, s’ha estudiat de forma complementaria la ictiofauna de 8 punts del Parc Natural de Sant Llorenç (SLL) i la seva zona perimetral, i 5 punts nous de les capçaleres del Montseny (MSY) per fer els seguiment de la presència de B. alpinus.

FIGURA 1. Punts de mostreig 2020. Les àrees verdes corresponen la XPN de la Diputació de Barcelona, les línies blaves representen els rius principals. Pot ser consultat online a https://ub.carto.com/viz/27465ff8-751a-42ab-b012-3450fa2cf08d/public_map

A la Taula 1 s’hi llisten els punts d’estudi mostrejats durant l’any 2020 juntament amb les seves característiques principals i les dates de mostreig. Tots els punts de mostreig són localitats estudiades durant anys anteriors pel nostre grup de recerca dintre d’edicions passades d’aquest conveni o els seus precursors (ECOSTRIMED+ i ECOBILL) o en altres estudis amb metodologies i objectius similars.

8

A la taula 2, es llisten els punts dels estudis complementaris del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i del Montseny

TAULA 1: Punts de mostreig del programa CARIMED durant el 2020, on s’indica l’acrònim, la latitud i longitud, el riu, el topònim i les dates de mostreig de les campanyes de 2020. Els punts de la Xarxa de Parcs Naturals de la província de Barcelona (XPN) s’assenyalen amb els següents colors: Collserola, Foix, Guilleries, Montnegre, Litoral, Montseny i St. Llorenç. En negreta es maquen els 5 nous punts que han començat a estudiar-se el 2020. Els punts fora de la XPN però considerats com punts històrics de referència es marquen en gris. La resta de punts estudiats en coordinació amb l’ACA no s’han marcat de cap color.

Punt Riu Latitud Longitud Topònim Data Besòs

B01 Besòs 41.455044 2.194919 Sta. Coloma de Gramenet - Damm 03/06/2020 B03 Besòs 41.532026 2.222059 Martorelles - Derbi 03/06/2020 B04 Mogent 41.558034 2.290892 Vilanova del Vallès 16/06/2020 B07 d'Arenes 41.639724 2.447342 Llinars del Vallès - el Corredor 15/05/2020 13/07/2020 B07a Vilamajor 41.693218 2.385757 St. Pere Vilamajor 16/06/2020 B08a Vallfornés 41.707412 2.348224 Cànoves i Samalús - Vallfornés 06/05/2020 13/07/2020 B08b Cànoves 41.614899 2.354034 Cardedéu - al costat de l'ETAP d'ATLL 16/06/2020 B10 Congost 41.677088 2.278356 la Garriga 16/06/2020 B12 Caldes 41.646016 2.153751 Caldes de Montbui - abans de Caldes 03/06/2020 B15 Congost 41.570562 2.271684 Granollers 16/06/2020 B15a Congost 41.564923 2.266548 Montmeló-EDAR de Granollers 16/06/2020 B16 Tenes 41.588938 2.244758 Lliçà de Vall 03/06/2020 B17 Caldes 41.613459 2.174040 Caldes de Montbui - Torre Marimón 03/06/2020 B17a Caldes 41.605141 2.176577 EDAR Caldes de Montbui 03/06/2020 B20 Ripoll 41.556401 2.116507 Sabadell 03/06/2020 B22 Ripoll 41.640795 2.057675 St. Feliu del Racó 05/05/2020 15/07/2020 B24 Gallifa 41.694771 2.098230 Gallifa 05/05/2020 B25 Tenes 41.690511 2.199071 Bigues 16/06/2020 B28 Tenes 41.725422 2.162448 St. Quirze de Safaja 16/06/2020 B29 Collformic 41.813049 2.341311 el Brull 06/05/2020 30/07/2020 B30 Congost 41.788135 2.239990 Centelles 16/06/2020 B32 Avencó 41.766368 2.267235 Aiguafreda 29/06/2020 B33 Congost 41.736954 2.267296 Tagamanent 16/06/2020 B34 Sec 41.503020 2.119594 St. Quirze del Vallès 03/06/2020 B35 Vallcàrquera 41.726847 2.279786 el Figaró 06/05/2020 13/07/2020 B97 T. Sant Bartomeu 41.574597 2.327963 Aigua avall de la resclosa - captació d'aigua

20/05/2020

28/07/2020 B98 T. de Cèllecs 41.558979 2.323794 Aigua amunt del Bosc de la Ruscalleda 20/05/2020 28/07/2020 B99 T. de Can Gurri 41.521608 2.266083 Aigua avall de la Font de la Mercè 20/05/2020 28/07/2020 R09b R. Vall d'Horta 41.677145 2.029780 Riera de la Vall d'Horta a la Muntada 05/05/2020 15/07/2020 R13 T. de Castelló 41.654821 2.070943 Torrent de Castelló a la Font del Plàtan 05/05/2020 15/07/2020 SC01 R. Can Bova 41.443723 2.092283 Riera de Can Bova - La Floresta 25/05/2020 14/07/2020 Foix

F01a Llitrà 41.351097 1.675410 Vilafranca del Penedès - zona esportiva la Clota 03/06/2020 F04 Vilobí 41.392308 1.670600 Font-rubí - barri Font de Vilobí 03/06/2020 F07a Vilobí 41.422500 1.632400 Font-rubí - capçalera del Vilobí 03/06/2020 F11a Albereda 41.420732 1.592360 Torrelles de Foix - Albereda 04/05/2020

F16 Foix 41.384073 1.634256 Sant Martí Sarroca - pont de la carretera a Vilafranca 10/06/2020

F20 Foix 41.398239 1.594159 Torrelles de Foix - Can Vila 04/05/2020 F24 R. de Pontons 41.417660 1.503836 Pontons - pous de captació d'aigua 04/05/2020

9

Punt Riu Latitud Longitud Topònim Data F25 R.de Pontons 41.413735 1.526896 Pontons - casa de colònies 10/06/2020 F26 R. de Pontons 41.395393 1.552997 Torrelles de Foix - Les Dous 10/06/2020 F28 R. de Pontons 41.381504 1.604818 Sant Martí Sarroca - Camí del Castell 10/06/2020 F31a Foix 41.367050 1.646866 Sant Martí Sarroca - Can Lleó 03/06/2020 F42 Foix 41.324279 1.660448 els Monjos - Polígon Casanova 03/06/2020 F45 Foix 41.325683 1.660073 els Monjos - Fàbrica de ciment 03/06/2020 F52 Foix 41.267107 1.634175 Castellet i la Gornal - Cua del Pantà de Foix 04/05/2020 14/07/2020 F54 Llitrà 41.318139 1.668559 els Monjos - Sota ponts del tren 03/06/2020 F55 R. de Pontons 41.354573 1.649848 Sant Martí Sarroca - riera Pontons 03/06/2020 Llobregat

L100 Cardener 41.680443 1.844903 Castellgalí - Pont cap a l'estació de tren 30/06/2020 L101 Llobregat 41.665684 1.857307 Sant Vicenç de Castellet - Sota el pont vell 12/08/2020 L102 Llobregat 41.705564 1.870136 Pont de Vilomara - Pont a Manresa 03/06/2020 L103a Llobregat 41.750909 1.893434 Navarcles - Camí a St. Benet de Bages 03/06/2020 L38 Cardener 41.751003 1.805852 Sant Joan de Vilatorrada - Darrera zona esportiva 30/06/2020 L39 Cardener 41.813147 1.762495 Súria - Pont carretera 30/06/2020 L42 Cardener 41.878609 1.710741 Navàs - La Coromina 01/07/2020 L43 Cardener 41.944969 1.613160 Cardona - Clariana de Cardener 26/08/2020 L44 R. de Coaner 41.832326 1.722910 Sant Mateu de Bages - Coaner 12/05/2020 L45 T.d'Estenalles 41.694420 1.988560 Mura - Font del Rector 05/05/2020 15/07/2020 L54 Llobregat 42.236380 1.898443 Guardiola de Berguedà - Entre Guardiola i La Pobla 16/06/2020 L56 Llobregat 42.258647 1.975658 Castellar de n'Hug - Sobre la fàbrica de ciment 12/05/2020 L57 Llobregat 42.238422 1.961890 La Pobla de Lillet - Sota el torrent de Sous 16/06/2020 L60a Llobregat 42.090006 1.882956 Berga - Colònia Rosal - Sota la presa de la Baells 29/05/2020 L60c Llobregat 42.037882 1.879696 Gironella - Font del Balç 16/06/2020 L61 Merlès 42.023557 1.992836 Santa Maria de Merlès - Molí de Vilalta 12/05/2020 L64a Gavarresa 41.805046 1.932783 Artés - Sota el pont eix transversal 03/06/2020 L67 Llobregat 41.900326 1.886610 Navàs - L'Ametlla de Merola 16/06/2020 L68 Llobregat 41.859813 1.880412 Balsareny - Sota el pont 29/05/2020 L77 Anoia 41.586376 1.570600 Igualada - pont carretera a Sta Coloma de Queralt 03/06/2020 L82 Anoia 41.648858 1.509885 Veciana - Berenador 04/05/2020 L86 Anoia 41.493950 1.723183 Piera - el Badorc 03/06/2020 L90 Llobregat 41.409225 2.011570 Molins de Rei - Sota el pont de la N-II 08/06/2020 L91 Llobregat 41.467454 1.968761 Castellbisbal - Can Pelegrí - Sota autopista 08/06/2020 L92 Anoia 41.473831 1.926453 Sota el pont de la N-II 03/06/2020 L94 Llobregat 41.496315 1.924215 Abrera - Les Carpes 08/06/2020 L95 Llobregat 41.568677 1.880440 Olesa de Montserrat - La Puda 08/06/2020 VV1 T. Tres Serres 41.432444 2.066688 Torrent de les Tres Serres - Font del Bon Pastor 11/05/2020 31/07/2020 VV6 R. de Vallvidrera 41.438112 2.058780 Riera de Vallvidrera - La Rierada 11/05/2020 14/07/2020 Ter Te01 Meder 41.920423 2.225982 Vic - Meder aigua vall de la Guixa 02/06/2020 Te04 Gurri 41.885247 2.262307 Taradell - Gurri a Taradell 02/06/2020 Te08 Sorreigs 41.991870 2.247447 Gurb - Sorreigs a la desembocura 02/06/2020 Te10 Foradada 42.099647 2.232746 Santa Maria de Besora - desembocadura 05/08/2020 Te17 Ter 41.991199 2.281065 Manlleu - Ter aigua avall de Manlleu 02/06/2020 Te18 Ter 41.979356 2.308406 Roda de Ter - Ter a Roda 02/06/2020 Te21 Gorgues 42.011605 2.341582 Santa Maria de Corcó - Gorgues a Sau 05/08/2020 Te22 Major 41.964819 2.423210 Riera Major a Susqueda 02/06/2020 22/07/2020 Te99 T. de Tavèrnoles 41.933510 2.349072 torrent de Tavèrnoles al Gorg dels Llitons 02/06/2020 22/07/2020 Teb1 T. de Collpregon 41.816105 2.392866 Torrent de Collpregon- capçalera de la Riera Major 22/05/2020 22/07/2020 Teb2 Riera Major 41.835551 2.388977 Riera Major aigua amunt de Viladrau 22/05/2020 22/07/2020 Tordera

T00 Tordera 41.774936 2.383789 Montseny - Pont de la Llavina 06/05/2020 30/07/2020 T01 Tordera 41.737445 2.409111 Fogars de Montclús - Rec de Palautordera 06/05/2020 30/07/2020

10

Punt Riu Latitud Longitud Topònim Data T05 Tordera 41.679100 2.479900 Sta. Maria Palautordera - Molí de les Tresserres 02/06/2020 T17 Tordera 41.700091 2.730580 Tordera - Pont N-II 08/07/2020 T20 Tordera 41.655989 2.774777 Malgrat - Delta 02/06/2020 T22 Vallgorguina 41.665150 2.482093 1400040 - Riera Vallgorguina 02/06/2020 T24 Riera Gualba 41.716185 2.524358 Gualba - Riera Gualba-Vado 02/06/2020 T26 Riera de Breda 41.739365 2.559207 Breda - Riera Breda-Pont GE-552 02/06/2020 T28 R. Santa Coloma 41.742215 2.675699 Fogars de la Selva - Riera Santa Coloma. Pont A-7 02/06/2020 T29 Tordera 41.727404 2.603811 Sant Feliu de Buixalleu - Gorg del Perxistó 02/06/2020 T30 Riera de Fuirosos 41.706839 2.582195 Sant Celoni - Riera de Fuirosos 21/05/2020 31/07/2020 M

aresme

Pi01 Riera de Pineda 41.654840 2.640636 Capçalera de la Riera de Pineda 21/05/2020

14/07/2020

TAULA 2: Punts dels estudis complementaris sobre la ictiofauna a Sant Llorenç del Munt i l’Obac (SLL) i sobre la distribució de B. alpinus a les capçaleres del Montseny (MSY).

Punt Riu Conca Latitut Longitut Data estudi

Castelló R. de Castelló Besòs 41.653700 2.066800 29/6/2020 ictiofauna SLL

Sanana R. de Sanana Llobregat 41.620700 1.911200 1/7/2020 ictiofauna SLL

Nespres R. de Nespres Llobregat 41.696800 1.984100 1/7/2020 ictiofauna SLL

Talamanca R. de Talamanca Llobregat 41.739200 1.982500 3/7/2020 ictiofauna SLL

Ripoll_capçalera Ripoll Besòs 41.700800 2.041800 20/7/2020 ictiofauna SLL

Ripoll_Arenes Ripoll Besòs 41.642900 2.055500 20/7/2020 ictiofauna SLL

Rellinars R. de Rellinars Llobregat 41.639300 1.899200 20/7/2020 ictiofauna SLL

Ripoll_MasPinetó Ripoll Besòs 41.634700 2.056800 10/10/2020 ictiofauna SLL

Rigrós Rigrós Tordera 41.806200 2.410100 22/5/2020 B. alpinus MSY

22/7/2020

Rentadors Sot de Rentadors Ter 41.809600 2.357400 5/6/2020 B. alpinus MSY

20/10/2020

Sant Marçal R. de Sant Marçal Tordera 41.799900 2.423100 22/5/2020 B. alpinus MSY

22/7/2020

Passavets T. de Passavets Tordera 41.780700 2.451200 22/5/2020 B. alpinus MSY

22/7/2020

Bessa T. de la Bessa Tordera 41.794200 2.369600 22/5/2020 B. alpinus MSY

30/7/2020

11

METODOLOGIA

MATERIAL I MÈTODES

La metodologia de mostreig és la que hem emprat habitualment i que està descrita en detall als Protocols que tenim en accés obert al web http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/ o al web del projecte: http://www.ub.edu/barcelonarius

En cada punt de mostreig s’ha fet un mostreig seguint el protocol i es van obtenint una sèrie de dades que s’anoten als fulls d’una aplicació informàtica que hem dissenyat nosaltres mateixos, la F.E.M. River Tool (Figura 2). Això té l’avantatge que en arribar al laboratori les dades són traspassades a la base de dades de forma directa i per tant poden estar disponibles immediatament. A més minimitza la probabilitat de cometre errors en el transvasament de dades des de les anotacions al camp fins a la base de dades.

Les dades que es recullen directament al camp a tots els punts de mostreig són les següents:

1. Característiques de l’estació de mostreig. Que no varien d’any en any i on només s’indiquen les incidències respecte als anys passats. El fet de tenir un arxiu fotogràfic ampli de tots aquests rius permet comparar la situació actual amb la passada. Cal mostrejar al punt exacte, per això totes les estacions estan geolocalitzades.

2. Característiques fisicoquímiques de l’aigua:

a. Les mesurades al lloc de mostreig. Mitjançant diferents aparells (descrit en la metodologia a http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/metodologia/els-parametres-fisicoquimics) es mesura al riu la conductivitat elèctrica, el pH, la temperatura i l’oxigen dissolt a l’aigua, que s’introdueixen a l’aplicació informàtica. El mostreig fisicoquímic es fa sempre aigües amunt del tram de mostreig.

b. Les mesurades al laboratori. A cada punt de mostreig s’ha recollit una mostra d’aigua de 0,5 litres amb una ampolla de plàstic neta i esterilitzada que s’ha conservat refrigerada fins al moment d’entregar-la al Laboratori de Medi Ambient de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental (Àrea de Territori i

Figura 2. Portada del F.E.M. River Tool

12

Sostenibilitat) de la Diputació de Barcelona. Al laboratori es van realitzar les anàlisis estàndards per determinar les concentracions dels compostos químics que més fàcilment poden ser indicadors de contaminació orgànica. Són tres compostos nitrogenats: la concentració d’amoni (N-NH4

+), la de nitrits (N-NO2-)

i la de nitrats (N-NO3-), els fosfats (PO4

3-), dues sals: els sulfats (SO42-) i els clorurs

(Cl-) i la quantitat de sòlids en suspensió que porta l’aigua.

3. Mostreig dels macroinvertebrats aquàtics. Abans de fer-ho, cal no haver entrat dins del tram de mostreig per tal de no produir una pertorbació important a les comunitats que hi són presents. El mostreig es fa amb un salabre de 250 µm de porus, tal com es descriu a http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/metodologia/els-indicadors-biologics. Cal seguir les instruccions de forma detallada per tal que les dades siguin comparables entre si i amb les d’anys anteriors.

4. Identificació i comptatge dels macroinvertebrats aquàtics en el cas dels punts de mostreig que es troben fora de la XPN. Amb aquesta determinació al camp en els llocs on la riquesa de famílies és poc abundant s’obté un valor per als índexs biològics de la qualitat de l’aigua que servirà per establir l’estat ecològic del lloc d’estudi.

5. Mesura de les característiques del bosc de ribera (índex QBR). Es pot fer abans o després d’agafar els macroinvertebrats o bé alhora si hi ha més d’un observador. Cal seguir el protocol de forma acurada. El fet de tenir l’aplicació informàtica permet consultar les dades de l’any anterior de forma que es pot veure si les dades s’assemblen i detectar els possibles canvi respecte a estudis anteriors.

6. Mesura de l’índex d’hàbitat (IHF). Aquest índex requereix observar de forma detallada com és l’hàbitat dins del riu i per això és millor fer-lo al final, un cop ja s’ha mostrejat el riu pels macroinvertebrats, ja que algunes característiques de l’hàbitat es reconeixen millor movent les pedres o quan passem el salabre entre els diferents substrats del riu.

7. Molts rius de la conca de la Mediterrània s’assequen de manera natural durant l’estiu, però en recuperen el cabal amb les riuades de la tardor, tot i que també poden romandre secs durant diversos anys a causa de la forta variabilitat hidrològica d’un any a l’altre, són els rius temporals (Gallart et al., 2017). Les prediccions del canvi climàtic han assenyalat que la regió mediterrània patirà forts dèficits del cabal dels rius, de manera que augmentarà la vulnerabilitat dels rius temporals i dels que ara són perennes, que esdevindran temporals. A més, els rius temporals presenten una elevada variabilitat tant en l’espai com en el temps (Figura 3). Per tal d’entendre, protegir i gestionar adequadament aquest tipus d’ecosistemes, des de l’any 2015 s’ha anotat l’estat aquàtic del tram estudiat, segons els defineixen Gallart et al., 2012 i Prat et al., 2014.

13

Figura 3. Variabilitat dels rius temporals. Font: Gallart et al., 2017

Aquesta informació serà molt útil per poder interpretar millor els resultats de l’estat ecològic obtinguts en els anomenats rius temporals, és a dir, els rius on, ja sigui de forma natural, ja sigui causat per extraccions d’aigua, hi deixa de fluir l’aigua durant certs períodes de temps.

Els diferents estats aquàtics en els quals es pot trobar un riu són sis (Figura 4); l’Hyperheic, quan hi ha una crescuda, l’Eurheic, quan l’aigua flueix amb normalitat, Oligorheic, quan la majoria del riu són basses però encara estan connectades per un fil d’aigua, l’Arheic, quan les basses ja es troben desconnectades entre elles, Hyporheic, quan ja no hi ha aigua però encara queda certa humitat als sediments i l’estat Edaphic, que és quan el riu està completament sec. L’estat ecològic tal i com el valorem actualment, només s’hauria d’aplicar quan el riu es troba en estat Eurheic o Oligorheic i en la resta d’estats, s’haurà de seguir una altra metodologia que està sent definida en el marc del projecte LIFE-TRivers (http://www.lifetrivers.eu) per experts en ecologia dels rius i hidrologia, i en coordinació amb l’ACA.

14

Figura 4. Els estats aquàtics. Font: Projecte LIFE-TRivers.

Per als punts que es troben a dintre de la XPN de la Diputació de Barcelona i als punts de mostreig considerats de referència, s’ha procedit a identificar els organismes a nivell de família i de gènere al laboratori:

Al laboratori s’ha procedit a les operacions que ens permetran identificar els organismes a nivell de família i de gènere i a partir d’aquí processar les dades. Aquestes operacions estan descrites en detall a http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/metodologia/els-indicadors-biologics.

Fins l’any 2012 el processat de les dades tenia com a objectiu principal el càlcul dels índexs biològics de qualitat de les aigües per establir el seu estat. Això es fa mitjançant un aplicatiu (MAQBIR) que amb la introducció de les dades de les densitats, la presència-absència o la relativa importància de cada taxó classificat a nivell de família, ens calcula els diferents indicadors biològics que ens serveixen per establir l’estat ecològic del riu estudiat. Això es fa seguint les indicacions de la Directiva Marc de l’Aigua, tenint en compte tant els diferents tipus de rius que hi ha a Catalunya com fent servir la condició de referència, o sigui comparant el valor actual amb el que tindria un riu net per aquest indicador, tal com s’explica en la metodologia ECOSTRIMED que es pot trobar a la pàgina http://www.ub.edu/fem/index.php?option=com_content&view=article&id=17&Itemid=19.

Els darrers tres anys, tot i que aquests indicadors es calculen amb l’objectiu de determinar l’estat ecològic dels trams d’estudi, també es determinen fins a nivell de gènere la major part dels macroinvertebrats que es troben als rius, cosa que permetrà realitzar estudis més detallats i centrats en la diversitat, els canvis de la comunitat o realitzar exercicis comparatius entre diferents trams, conques, èpoques de mostreig, etc. La determinació fins a gènere es realitza per als ordres AMPHIPODA, BIVALVIA, COLEOPTERA, GASTEROPODA, HEMIPTERA (HETEROPTERA), ISODOPA, LEPIDOPTERA, NEUROPTERA,

15

ODONATA, PLECOPTERA, TRICLADIDA i TRICHOPTERA i també els representants de la subclasse HIRUDINEA. Pel que fa als EPHEMEROPTERA, la identificació es realitza a nivell d’espècie excepte en els casos de larves molt immadures on no han desenvolupat caràcters necessaris per la serva identificació. En aquest sentit, amb larves d’altres ordres prou madures i amb disponibilitat de guies d’identificació apropiades també s’ha arribat a espècie. En quant a l’ordre DIPTERA, es determina fins a gènere o a grup taxonòmic, excepte la família Chironomidae, on la classificació ́ taxonòmica arriba fins a nivell de subfamília o tribu. En tots els casos, aquest nivell d’identificació ́ dels gèneres es pot realitzar sense haver de recórrer a tècniques de microscopi. La resta de macroinvertebrats són només identificats a nivell de grup, són els Hidràcars, els Oligoquets, els Copèpodes, els Cladòcers i els Ostracodes.

Al mateix temps que es realitza aquesta determinació taxonòmica dels macroinvertebrats, es comptabilitzen els individus i es guarden en vials amb etanol al 70%. Aquests vials són ordenats i dipositats als magatzems del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i passen a formar part de la col·lecció de mostres del grup FEHM Des de l’inici d’aquest programa d’estudis i els seus predecessors (ECOBILL i ECOSTRIMED+), la col·lecció va creixent i actualment és una de les més extenses d’aquest àmbit a tota Europa, ja que es conserven mostres de diversos anys (1979, 1980, 1981, 1989, 1990) i de forma continuada, tots els anys i habitualment dues mostres o més, des del 1994 fins al 2020.

Aquesta valuosa sèrie de dades i de mostres col·leccionades està cridant l’atenció de molts investigadors interessats en realitzar estudis de canvis en les comunitats a mitjà i llarg termini per efecte del canvi global, pertorbacions com els focs forestals o altres modificacions com pot ser la tendència a la reforestació per l’abandonament de zones agrícoles o ramaderes.

16

Per tal de presentar aquesta informació a tots els interessats en els resultats d’aquest programa s’ha creat l’espai web allotjat als servidors de la Universitat de Barcelona i al que s’accedeix des de: www.ub.edu/barcelonarius.

En aquesta web (Figura 5) s’hi recull tota la informació metodològica i bibliogràfica, els informes anuals i un visor de dades totalment nou i innovador on es poden consultar fàcilment totes les dades històriques de tots els punts d’aquest programa d’estudis. En aquesta web s’hi aniran afegint les informes anuals en format digital i interactiu amb mapes de resultats, imatges i una breu interpretació de les dades.

Figura 5. A dalt: Portada de la web de la QUALITAT ECOLÒGICA DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA: www.ub.edu/barcelonarius. A baix: visor de dades històric i pantalla emergent on es poden veure les dades històriques de l’indicador i el punt de mostreig seleccionat en format gràfic i des d’on l’usuari pot descarregar les dades.

17

RESULTATS i DISCUSSIÓ BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI GLOBAL SOBRE ELS RIUS DE LA XPN

La identificació a nivell de gènere o espècie que s’està realitzant des de 2011 als rius de la XPN de la Diputació de Barcelona i a altres punts de referència situats fora dels parcs permet fer una anàlisi de la biodiversitat de la fauna de macroinvertebrats i estudiar com el canvi global pot afectar aquesta biodiversitat, tal com es proposava al primer dels objectius d’aquest programa.

A l’Apèndix (pestanya 3) s’hi ha recollit en detall tota la taxa identificada a cada punt i època de mostreig del 2020.

En aquesta secció es presentaran els principals aspectes que s’observen després d’analitzar les dades de forma comparativa entre els diferents Parcs Naturals on s’ubiquen els trams d’estudi i entre les èpoques de mostreig.

Riquesa total i per grups taxonòmics més representatius

En aquest apartat es presenten les taules de resultats amb el nombre de taxons que s’ha trobat en els punts de mostreig dels diferents Parcs de la XPN i punts de referència situats fora la de la XPN.

En aquest informe dels anys 2020, s’ha identificat fins a nivell de gènere la majoria dels ordres de macroinvertebrats: Efemeròpters, Plecòpters, Tricòpters, Odonats, Coleòpters, Heteròpters, Dípters (amb l’excepció de la família Chironomidae, que s’ha identificat a nivell de subfamília o tribu), Neuròpters, Isòpodes, Amfípodes, Decàpodes, Mol·luscs, Hirudinis i Triclàdides. Els exemplars d’Oligoquets, Ostràcodes, Copèpodes, Hidràcars i Nemàtodes s’han identificat a nivell de grup.

És important tenir en compte que el nombre de taxons depèn sempre del nombre de mostres i per això, per exemple, al Foix o al Montnegre-Corredor sempre n’hi ha menys que al Montseny ja que s'hi estudien menys rius.

A la Taula 3 es mostra el nombre de taxons que s’ha trobat als diferents Parcs en els mostrejos realitzats l'any 2020. Es mostra tant el nombre de famílies trobades com el nombre de taxons a màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere), així com els totals per grups taxonòmics i per zones de mostreig.

A la Taula 4 s’hi mostra més detalladament el nombre de gèneres de cada família trobats als diferents Parcs, separats per èpoques de mostreig (primavera i estiu) i en total.

18

Taula 3. Riquesa de taxons anual per a cada Parc Natural i valors globals de l’any 2020.

COL FOI GUI SLI MCO MSY SLL NoXPN TOTAL

Nº punts / nº mostres 3 / 6 1 / 2 2 / 4 3 / 6 3 / 6 7 / 14 4 / 8 10 / 10 33 / 56

Total famílies 45 10 54 49 57 61 67 74 90

EFEMERÒPTERS 5 3 8 6 9 16 9 18 24

PLECÒPTERS 3

3 2 3 8 2 8 9

TRICÒPTERS 4

12 7 9 17 9 20 30

Total EPT 12 3 23 15 21 41 20 46 63

ODONATS 6 1 3 5 7 3 8 8 10

COLEÒPTERS 7

14 8 17 15 18 18 34

HETERÒPTERS 4

4 4 7 3 8 7 11

Total OCH 17 1 21 17 31 21 34 33 55

DIPTERS 18 6 27 26 22 36 32 35 55

MOL·LUSCS 3 1 2 5 3 3 8 6 9

ALTRES 6 3 6 9 6 11 12 12 17

Total taxa (màx ident.) 56 14 79 72 83 112 106 132 199

El nombre total de famílies de macroinvertebrats que s’han trobat en els rius i rieres estudiats el 2020 arriba a les 90 famílies diferent. Un nombre similar a l’observat en anys anteriors (2018: 86 famílies; 2019: 86 famílies). Pel que fa al número de taxa al màxim nivell d’identificació (majoritàriament gènere), arriba als 199. També són dades de riquesa similars als d’anys anteriors (2018: 193 taxa; 2019: 188 taxa).

Al Montseny és al Parc Natural on es troba més diversitat de EPT (Efemeròpters, Plecòpters i Tricòpters), ja que són ordres d’insectes especialment sensibles a la contaminació o les sals i que, a més, es desenvolupen molt millor en aigües fredes, de corrent ràpid i molt oxigenades, com les que ofereixen la major part de cursos fluvials del Montseny. El nombre de EPT també és molt alt als punts de referencia de fora de la Xarxa de Parcs Naturals (noXPN), per motius similars, ja que molts d’aquests punts és troben a les capçaleres de rius i rieres del Foix, el Llobregat i el Besòs.

Pel que fa als OCH (Odonats, Coleòpters i Heteròpters), com a altres anys, se’n troben més al Parc de Sant Llorenç del Munt i s’ha arribat a identificar fins a 34 gèneres diferents. Els OCH són habitants típics de les zones amb aigua més calmada i no tant freda, com les que se solen trobar a la Vall d’Horta, la riera de Mura, la capçalera del riu Ripoll i la resta de cursos d’aigua que flueixen per aquest Parc.

Aquest 2020 s’han estudiat 5 nous punts que han ampliat la xarxa de seguiment al Parc de la Serralada Litoral, a Collserola i a les Guilleries. Així, tot i que sembli que la riquesa total no ha canviat gaire respecte a anys anteriors, si que ho ha fet tant a Collserola com a les Guilleries, on tant els EPT com els OCH han augmentat molt de riquesa respecte anys anteriors. Això es degut a que el punt extra estudiat respectivament a cada parc ha estat seleccionat de forma que tingues els mínims impactes i pressions antròpiques possibles, i així poder considerar que compleix condicions de referència. Com no, també cal mencionar que per primer cop es poden presentar dades de la riquesa dels invertebrats aquàtics de les rieres del Parc de la Serralada Litoral, que arriba a ser de 72 taxa diferents, amb una alta proporció de dípters, de fins a 26 gèneres o subfamílies diferents.

19

Taula 4. Nombre de gèneres, subfamílies (per als Chironomidae) o especies (per als Baetidae) per família a cada Parc Natural durant la primavera, l’estiu i en total per l’any 2020 i als punts de referència fora de la XPN, estudiats només a la primavera. Els grups o ordres indicats amb lletra de color gris són els no identificats a nivells taxonòmics inferiors.

COL FOI GUI SLI MCO MSY SLL NoXPN

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

EFEMERÒPTERS

Baetidae 2 2 2 2 2 2 2 1 2 2 3 3 3 4 4 5 5 5 4 4 4 7

Caenidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 2

Ephemerellidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2

Ephemeridae 1 1 1 1

Heptageniidae 1 1 1 1 2 2 1 1 2 2 2 1 1 4

Leptophlebiidae 1 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 3 2 3 1 2 2 2

PLECÒPTERS

Chloroperlidae 1 1 1 1 2 1 2 1

Leuctridae 1 1 1 1 1 1 1

Nemouridae 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1 3 3 1 1 3

Perlidae 1 1 1 2

Perlodidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

TRICÒPTERS

Calamoceratidae 1

Brachycentridae 1 1

Glossosomatidae 1 1 1 2 2 2

Hydropsychidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Hydroptilidae 1 1 1 1 1 1 1 1

Lepidostomatidae 2 2

Leptoceridae 1 1 1 2 2 1 2 2 1

Limnephilidae 2 2 2 3 1 3 5

Odontoceridae 1 1 1 1 1 1 1

Philopotamidae 1 1 2 1 3 1 1 1 1 2 2 2 1 1 3

Polycentropodidae 1 1 2 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 2

Psychomyiidae 1 1 2 1 1 1 1 2 2 1

Rhyacophilidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Sericostomatidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

ODONATS

Aeshnidae 1 1 2 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 2 2 2 1

Calopterygidae 1 1 1 1 1 1 1 1

Coenagrionidae 1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 2

Cordulegasteridae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Gomphidae 2 2 1 1 1 1 1 1

Lestidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Libellulidae 1 1 1

COLEÒPTERS

Dryopidae 1 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1 1 1

Dytiscidae 2 2 3 2 5 2 1 3 3 4 4 3 3 5 4 7 8 5

Elmidae 1 1 1 1 2 2 2 3 3 4 3 4 2 1 2 4

Gyrinidae 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1

Haliplidae 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1

Helophoridae 1

20

COL FOI GUI SLI MCO MSY SLL NoXPN

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

COLEÒPTERS

Hydraenidae 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2

Hydrophilidae 1 1 2 1 1 1 3 3 1 1 1 1

Scirtidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 3 3 1 1 1 2

HETERÒPTERS

Aphelocheiridae 1

Corixidae 1 1 2 2 2 1 2 1

Gerridae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1

Hydrometridae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Nepidae 1 1 1 1 1 1 1

Notonectidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Veliidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2

DÍPTERS

Anthomyidae 1 2 2 1 1 1 1 1 2 2

Athericidae 1 1 2 1 2 1 1 2

Blephariceridae 1 1 1 1 1

Ceratopogonidae 1 2 3 1 1 3 4 4 2 2 4 4 6 3 4 4 7

Chironomidae 4 4 4 2 4 4 4 4 4 4 5 5 4 4 4 4 4 4 4 5 5 5

Culicidae 2 2 1 1 2 2 2 1 2 3 2 2 2 2

Dixidae 1 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 1 2 2 1 2 2 2

Empididae 1 1 1 2 3 1 1 2 2 2 3 3 3 2 3 3

Ephydridae 1 1 1 1 1

Limoniidae 1 1 1 1 1 1 2 2 3 1 3 1 1 2 3 3 4 2 1 2 4

Psychodidae 1 2 2 4 1 4 5 3 5 2 1 2 3 4 5 2 5 5 6

Ptychopteridae 1 1

Rhagionidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Scatophagidae 1 1

Simuliidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2

Stratiomyidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Tabanidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Thaumaleidae 1 1 1

Tipulidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1

MOL·LUSCS

Ancylidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Hydrobiidae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Lymnaeidae 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2

Physidae 1 1 1 1 1 1 2 2 1

Planorbidae 1 1 1 1

Sphaeriidae 1 1 1 1 1 1 1

NEURÒPTERS

Sialidae 1

ANFÍPODES

Gammaridae 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

CLADÒCERS

Cladocera 1 1 1 1 1 1

CNIDÀRIS

Hydridae 1 1

1 1

21

COL FOI GUI SLI MCO MSY SLL NoXPN

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

estiu

2020

prim

COPÈPODES

Copepoda 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

DECÀPODES

Astacidae 1 1 1

HIDRÀCARS

Hydracarina 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

HIRUDINIS

Erpobdellidae 2 1 2 1 1 2 1 2 1 1 1 1

Glossiphoniidae 1 1 1 1 2 2

ISÒPODES

Asellidae 1

NEMÀTODES

Nematoda 1 1

OLIGOQUETS

Oligochaeta 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

OSTRÀCODES

Ostracoda 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

TRICLÀDIDES

Dugesiidae 1 1 1 1 1

Planariidae 1 1 1 1 1 1 1 1

Biodiversitat per Parc Natural, per estació de l’any i en global La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar la biodiversitat dels rius

de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.

Figura 6. Número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius dels punts de mostreig CARIMED 2020 separats per les dues èpoques de mostreig (primavera i estiu) i en total.

22

Al gràfic de la Figura 6, s’hi pot veure la riquesa total de tots els punts agrupats per espais naturals i punts de referència històrics fora de la XPN. L’any 2020, va tenir un hivern i una primavera molt humida i amb diferents episodis de pluges torrencials, amb les conseqüents crescudes en els rius i rieres que van afectar la totalitat de la província. Això ha causat que en la majoria dels PN s’hi hagi trobat una riquesa més alta a l’estiu que a la primavera. És a dir, en els estudis fets a la primavera, sembla que la comunitat de macroinvertebrats estava recuperant-se d’aquests episodis de crescudes en els que bona part dels organismes aquàtics s’han vist arrastrats aigua avall. Per altra banda, les pluges abundants han fet que durant l’estiu tots els punts de mostreig tinguessin aigua, una situació que feia molts anys que no es donava. Així, com a l’estiu les comunitats de macroinvertebrats han tingut temps de tornar a colonitzar els rius i rieres, la riquesa d’organismes fou, en general, més alta que la trobada a la primavera.

Figura 7. Corbes d’acumulació de nombre de taxa esperada per les vuit zones avaluades amb el CARIMED 2020. Les corbes d’acumulació són la riquesa esperada calculada mitjançant simulacions del conjunt de mostres de taxa de cada àrea. La desviació estàndard (barres d’error) es calcula amb el conjunt de matrius de taxons en la mesura que s’ajunta una estació de mostreig.

Per la valoració de la riquesa de taxa a cada parc s’ha fet un anàlisi emprant corbes d’acumulació d’espècies (Figura 7). Aquesta metodologia s’utilitza per comparar les propietats de diversitat de conjunts de dades de la comunitat mitjançant diferents funcions acumuladores, en aquest cas el mètode “exacte”. Amb la matriu de taxa amb major identificació els punts de mostreig es reordenen de forma aleatòria i es calculen diverses vegades (amb simulacions de Montecarlo) fins trobar la riquesa esperada més robusta. La desviació estàndard es calcula basada en el conjunt de dades i en la mesura que s’afegeixen noves estacions de mostreig (i noves taxa) per cada zona d’estudi (Espais Naturals). La corba d’acumulació d’espècies tendeix a estabilitzar-se amb un major nombre de punts ja què la probabilitat de què aparegui una nova espècie disminueix. Així doncs, i tal s’observa a la Figura 7, a les zones amb més punts de mostreig, l’asímptota de la corba disminueix (MSY, noXPN, SLL). També s’observa com la corba tendeix a aplanar-se a Collserola, Litoral i Montnegre, parcs en els que només s’hi estudien 3 punts (6 mostres en total). En canvi, tant a les GUI (amb 2 punts) i FOI (amb un 1 punt), no s’observa clarament aquesta disminució de la pendent de la corba d’acumulació de taxa. Així, sobretot en aquests dos parcs, hi ha altes probabilitats de no haver trobat tota la diversitat potencial d’organismes aquàtics. Cal destacar que la corba dels punts de referència

23

històrics és la més alta, cosa que indica la gran diversitat i variabilitat de taxons que s’ha trobat en aquests rius i rieres.

Els Efemeròpters i Baetis gr. alpinus com a indicador de canvis ambientals

Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter. Els resultats de la identificació de totes les espècies d’efemeròpters identificats el 2020 es mostren en detall a la Taula 5.

Taula 5. Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família i el nombre de mostrejos on s’han trobat durant la primavera i l’estiu de 2020.

COL FOI GUI SLI MCO MSY SLL NoXPN Total

Nº punts / nº mostres 3 / 6 1 / 2 2 / 4 3 / 6 3 / 6 7 / 14 4 / 8 10 / 10 33 / 56

Baetidae Baetis catharus 1 1 Baetis gr. alpinus 8 1 9 Baetis gr. lutheri 1 1 Baetis gr. muticus 1 1 5 1 8 Baetis gr. pavidus 2 2 1 2 1 6 14 Baetis gr. rhodani 6 4 5 5 11 8 9 48 Centroptilum luteolum 1 1 Cloeon gr. dipterum 2 1 3 3 9 Cloeon gr. simile 2 1 1 4 Cloeon sp. 1 1 2 4 Procloeon bifidum 1 1

Caenidae Caenis beskidensis 1 1 2 Caenis gr. macrura 4 2 3 2 3 7 6 6 33

Ephemerellidae Serratella 2 4 6 5 6 23 Torleya 1 1

Ephemeridae Ephemera 3 1 4

Heptageniidae Heptageniidae (família) 1 1 Ecdyonurus 4 2 13 4 23 Electrogena 2 1 3 Epeorus 1 7 1 9 Rhithrogena 1 1 2

Leptophlebiidae Habroleptoides 10 1 11 Habrophlebia 2 4 4 5 9 7 6 37 Paraleptophlebia 1 1 Thraulus 1 1 2

24

Tal com altres anys, es continua amb el seguiment de l’espècie Baetis gr. alpinus que, al trobar-se només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya, és una bona indicadora dels efectes del canvi global. Així, quan es van iniciar aquests estudis, es plantejava la següent hipòtesi: l’augment de temperatura ambiental que pronostiquen tots els models per als propers anys acabarà provocant també un augment de la temperatura de l’aigua dels rius i, en conseqüència, aquesta espècie acabarà modificant la seva distribució, situant-se cada cop en trams més freds de més altitud. En el cas de la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar), aquesta espècie podria acabar extingint-se per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades. És a dir, en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i, en canvi, afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades. La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis previs, com la tesi doctoral de Mª Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. (2014). En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny.

Des del 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED, s’ha seguit estudiant tres d’aquests punts: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), tant a la primavera com a l’estiu. Aquest 2020, a més, s’ha tornat a estudiar 5 capçaleres més del Montseny, totes situades per sobre dels 1000 metres d’altitud (Taula 2), tant a la primavera com a l’estiu per veure la situació actual respecte a la distribució d’aquesta espècie.

A la Figura 8 es mostren els resultats de la presència de B. gr. alpinus en els tres punts estudiats des del 2013 fins al 2020, i també si l’espècie ha estat trobada a la resta de punts estudiats el 2020.

Aquí s’observa que l’any 2020, l’espècie ha estat present en tots els punts almenys a la primavera i en 4 punts, també a l’estiu. A més, aquest 2020 també s’ha trobat a altres punts d’estudi on no hi sol ser present, com a la Riera Major a Viladrau (Teb2) o a la Tordera a la captació del reg de Santa Maria de Palautordera (T01). Aquesta situació contrasta amb l’observada en anys anteriors, en els que l’espècie mostrava un clar retrocés en la seva distribució ja que no fou detectada en alguns dels punts de mostreig.

Cal tornar a fer incís en que el 2020 ha estat un any excepcionalment plujós, especialment al Montseny, i es creu que els cabals elevats que s’han mantingut durant l’hivern, la primavera i l’estiu han fet millorar les condicions ambientals que requereix aquesta espècie i per tant, la seva presència s’ha vist ampliada respecte a anys anteriors. Així doncs, tot i que hi ha indicis d’una possible desaparició d’aquesta espècie al Montseny, amb les dades de 2020 es pot concloure que l’espècie continua sent present a totes les capçaleres del massís i es veu afavorida quan es donen condicions de cabals elevats mantinguts (cosa que també implica una menor temperatura de l’aigua i una major oxigenació).

Amb tot, es pretén continuar estudiant aquest possible efecte directe del canvi global en la comunitat d’organismes invertebrats aquàtics a la XPN de Barcelona per conèixer si aquesta espècie acabarà desapareixent en els següents anys.

25

Figura 8. Mapa de l’àrea d’estudi de Baetis gr. alpinus al Montseny. Els marcadors en blau clar identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie i als que s’ha repetit l’estudi l’any 2020. Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus a primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des del 2013 fins al 2020.

Possibles efectes del canvi global al Montseny

Les comunitats de macroinvertebrats aquàtics del Torrent de Collpregon (Teb1) i del Torrent de Riudeboix (B29) (Montseny) com a cas d’estudi

L’any 2016 es presentava a les IX Trobada d’Estudiosos del Montseny un treball (Fortuño et al., 2018) en el que es van realitzar una sèrie d’anàlisis estadístics amb les dades de 2012 fins 2016 de dues capçaleres del Montseny, el Torrent de Coll Pregon (Teb1) i el Torrent de Riudeboix (B29). L’objectiu era observar si els efectes dels canvi global estan afectant la comunitat de macroinvertebrats d’aquest espai protegit de la XPN. Per fer-ho, es varen comparar les comunitats d’aquests dos torrents, un orientat a la cara sud i amb una hidrologia més temporal (B29) i l’altre orientat a la cara nord i amb una hidrologia més permanent (Teb1), i també entre els mostrejos de primavera i d’estiu. En el present informe s’ha repetit aquest anàlisis amb les dades des del 2012 fins a l’actualitat. A la Figura 9 es representa l’anàlisi d’escalat multidimensional no paramètric (NMDS) feta a partir de la matriu de dissimilaritat de Bray Curtis de les abundàncies de taxa (majoritàriament identificats fins a nivell de gènere) transformades logarítmicament (log x+1).

Aquest 2020, un any que ha estat molt plujós, els dos punts d’estudi tenien aigua circulant tant a la primavera com a l’estiu. La comunitat del torrent de Collpregon (Teb1) es manté similar a la resta d’anys, tant a la primavera com a l’estiu. Passa el mateix amb la comunitat del torrent de Riudeboix (B29). Entre estacions, els anys humits, la comunitat tendeix a assemblar-se més que no en anys secs.

Així, es mantenen les diferències entre el B29 i el Teb1 i la comunitat de l’estiu de Teb1 s’assembla més a de la primavera del B29. S’observa també com les mostres del B29 de l’estiu, mostren una major

26

variabilitat que la resta, ja que alguns anys, aquest torrent presentava un estat aquàtic de basses de connectades (2013, 2012, 2015 i 2016) i, per tant, la comunitat de macroinvertebrats ha canviat més que no pas quan l’aigua continua circulant pel riu i hi ha presència d’hàbitats reòfils.

Figura 9. Resultats de l’anàlisi NMDS realitzat amb la matriu de dissimilaritat de Bray Curtis de les abundàncies de taxa de macroinvertebrats transformades logarítmicament (log x+1) dels punts de mostreig B29 (Torrent de Riudeboix) i Teb1 (Torrent de Coll Pregon) de les primaveres (sp) i estius (su) dels anys 2012-2020. Els anys 2017 i 2019 el Torrent de Riudeboix estava sec i per això no està representat a la figura.

Les comunitats de macroinvertebrats a les vessants nord i sud, torrents Coll Pregon i Riudeboix es mantenen encara diferenciades però les diferències augmenten o disminueixen en funció de la hidrologia de l’any mostrejat. A més, dins de cada riera les comunitats de primavera i estiu s’assemblen més en anys humits que no en anys secs, quan l’aigua pot deixar de circular.

27

ESTAT AQUÀTIC I FISICOQUÍMIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA En aquest apartat es presenten els resultats de l’estudi de l’estat aquàtic i les característiques

fisicoquímiques dels rius de la província de Barcelona, tant dels que es troben dins de la XPN de la Diputació de Barcelona com de la resta de punts estudiats per compte propi o de forma coordinada amb l’ACA.

Pel que fa a l’estat aquàtic, és una informació incorporada des de l’any 2015 que ens permet interpretar millor els resultats de l’estat ecològic obtinguts en els anomenats rius temporals, ja que quan aquests rius es troben en basses desconnectades o secs no podem obtenir dades ni de cabal ni d’indicadors fisicoquímics. Per a més detalls, veure l’apartat de metodologia.

A les Taules 6 i 7 es mostren els valors mitjans dels indicadors fisicoquímics referits a les dades històriques anteriors (dades que van del 1995, en molts dels casos, fins el 2019) i els valors mesurats durant l’any 2020 tant a la primavera com a l’estiu, respectivament. A més, els valors dels principals indicadors fisicoquímics de la primavera del 2020 es mostren de forma gràfica sobre el mapa de situació dels trams d’estudi. L’objectiu d’aquests mapes és poder comparar els valors obtinguts durant el 2020 amb les mitjanes de les dades d’anys anteriors i, així, poder detectar si hi ha problemes de contaminació d’origen antròpic i/o si la qualitat biològica pot estar afectada per un dèficit de qualitat fisicoquímica. Per a més informació sobre totes les dades recollides, podeu consultar l’Apèndix (pestanya 1).

Taula 6. Mitjana de la sèrie històrica dels valors dels indicadors fisicoquímics i valors de l‘any 2020 del mostreig de primavera. En blau els resultats del 2020 que representen una millora significativa respecte a la mitjana i en vermell els que empitjoren significativament respecte a la mitjana. En lila els valors de cabal que incrementen. Els llocs que s’han trobat secs, s’han marcat amb un asterisc (*). Marcats en verd, els punts de mostreig situats dintre de la XPN i el ocre, els punts que s’han estudiat aquest 2020 per primer cop. Punt Data Cabal Temp Cond pH Oxigen Oxigen Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs

l/s ªC μS/cm2

mg/l % mg N-

NH4/l mg N-NO3/l

mg N-NO2/l

mg P-PO4/l

mg/l mg/l

B01 3/6/2020 21 860 7.80 2.636 0.341 3.837 0.359 98 118 mitjana 3600 18 1607 7.81 8.98 95.9 13.301 0.597 2.854 1.468 143 236 B03 3/6/2020 20 1028 7.80 1.071 0.250 5.034 0.229 112 118 mitjana 2610 20 1581 7.81 8.53 93.7 11.138 0.600 3.524 0.714 153 299 B04 16/6/2020 20 1334 8.00 0.082 0.070 6.275 0.294 82 209

mitjana 443 17 1475 7.75 10.01 112.0 2.617 0.381 4.824 0.431 95 203 B07 15/5/2020 56 15 233 7.73 8.93 89.0 0.041 0.008 0.226 0.016 21 27

mitjana 9 13 283 7.72 8.48 84.8 0.161 0.010 0.489 0.044 33 30

B08a 6/5/2020 79 13 147 7.50 8.98 85.8 0.041 0.008 0.226 0.016 13 8

mitjana 26 15 170 7.91 9.35 92.5 0.163 0.016 0.800 0.112 21 12 B08b 16/6/2020 16 315 8.30 0.082 0.006 1.512 0.359 24 15 mitjana 37 17 721 7.97 7.33 76.3 14.138 0.073 2.501 1.628 58 67 B10 16/6/2020 17 933 8.30 0.082 0.137 8.984 0.229 97 91 mitjana 229 15 921 8.12 9.34 92.8 0.440 0.137 4.549 0.690 103 102 B12 3/6/2020 18 695 8.20 0.082 0.006 1.377 0.229 49 22

mitjana 74 15 738 7.92 10.74 97.2 0.164 0.012 1.543 0.373 63 29 B15a 16/6/2020 24 981 8.10 0.659 0.220 6.388 0.261 91 108 mitjana 535 21 1808 7.97 8.13 93.4 16.435 0.461 3.858 2.661 131 289 B16 3/6/2020 20 914 8.20 0.082 0.049 5.959 0.294 87 85 mitjana 576 19 965 8.32 11.29 117.3 2.309 0.126 6.264 0.583 104 112 B17a 3/6/2020 18 965 8.10 0.082 0.101 12.122 0.327 77 79

mitjana 148 19 1380 7.92 9.26 102.9 2.740 0.658 12.328 2.092 98 209 B20 3/6/2020 20 888 8.30 0.082 0.027 2.302 0.229 63 70

mitjana 427 19 1569 8.22 10.44 111.2 6.078 0.308 2.581 1.469 167 310 B22 5/5/2020 492 18 636 8.29 7.65 80.8 0.329 0.043 0.786 0.016 22 23 mitjana 122 18 643 8.12 9.05 96.8 0.786 0.057 1.075 0.363 38 41

28

Punt Data Cabal Temp Cond pH Oxigen Oxigen Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs

l/s ªC μS/cm2

mg/l % mg N-

NH4/l mg N-NO3/l

mg N-NO2/l

mg P-PO4/l

mg/l mg/l

B24 5/5/2020 13 14 578 8.11 9.30 88.8 0.659 0.220 0.261 mitjana 32 13 594 8.34 15.09 91.2 0.115 0.011 0.591 0.087 45 22 B25 16/6/2020 18 614 8.30 0.082 0.006 1.670 0.033 46 38 mitjana 183 15 817 8.29 10.66 105.0 0.314 0.069 3.815 0.846 65 67 B29 6/5/2020 2 11 66 7.83 9.13 81.6 0.041 0.008 0.226 0.016 6 4 mitjana 2 12 63 7.80 8.72 80.6 0.164 0.009 0.250 0.033 9 4 B30 16/6/2020 15 1146 8.30 0.082 0.259 21.941 0.033 202 92 mitjana 133 16 1539 8.16 9.05 93.7 2.797 0.237 11.600 0.991 192 198 B32 29/6/2020 98 7.50 0.247 0.006 1.129 0.033 12 5 mitjana 148 12 212 7.93 10.48 100.6 0.231 0.009 0.940 0.023 17 9 B34 3/6/2020 20 864 7.90 0.329 0.299 5.779 0.425 85 93 mitjana 521 20 1432 8.08 7.79 84.3 14.834 0.680 5.076 1.499 154 258 B35 6/5/2020 28 14 314 7.99 8.83 84.8 0.371 0.030 0.400 0.016 14 9 mitjana 15 14 390 7.99 10.08 82.0 0.152 0.018 0.590 0.038 21 24 B97 20/5/2020 2 15 620 7.93 8.50 84.2 0.041 0.008 0.226 0.016 75 44 B98 20/5/2020 3 15 341 7.40 8.05 80.2 0.041 0.008 0.842 0.016 38 39 B99 20/5/2020 4 17 683 8.54 8.65 89.1 0.041 0.008 0.226 0.016 87 70 R09b 5/5/2020 65 15 518 8.03 9.10 89.1 0.041 0.008 0.226 0.016 12 11 mitjana 23 16 576 7.88 8.29 83.0 0.042 0.006 0.277 0.009 14 10 R13 5/5/2020 20 14 624 8.12 8.86 85.6 0.041 0.008 0.226 0.016 17 15 mitjana 4 14 575 8.02 7.80 76.0 0.042 0.007 0.102 0.009 17 13 SC01 25/5/2020 5 16 812 7.10 8.32 84.3 0.041 0.008 1.614 0.016 96 125 mitjana 2 15 841 7.93 7.64 75.1 0.042 0.005 0.491 0.008 79 126 F01a 3/6/2020 1584 7.80 3.707 1.018 11.219 0.229 264 147 mitjana 25 15 2611 8.12 7.89 79.5 0.777 0.216 19.774 0.501 277 471 F11a 4/5/2020 5 13 1439 8.00 8.90 84.7 0.082 0.006 0.033 mitjana 7 11 1676 8.08 9.92 92.0 0.096 0.020 4.027 0.028 561 91 F16 10/6/2020 18 1316 7.60 0.082 0.006 5.192 0.033 490 45 mitjana 25 14 1354 7.90 9.65 93.5 0.137 0.076 9.725 0.031 423 51 F20 4/5/2020 45 14 1127 7.98 8.77 86.2 0.082 0.006 0.033 mitjana 18 12 1094 8.04 9.45 90.5 0.065 0.019 2.471 0.024 447 54 F24 4/5/2020 40 13 591 7.43 8.37 79.8 0.082 0.049 0.033 mitjana 13 13 697 7.67 8.97 86.5 0.057 0.042 4.204 0.049 261 28 F26 10/6/2020 16 935 7.70 0.082 0.049 3.725 0.033 271 18 mitjana 64 14 1354 7.90 9.65 93.5 0.137 0.076 9.725 0.031 423 51 F42 3/6/2020 1217 8.00 0.082 0.008 10.835 0.556 393 58 mitjana 99 15 1313 7.89 8.53 87.0 0.174 0.228 18.756 0.120 317 110 F45 3/6/2020 1537 7.90 3.048 1.509 11.693 0.163 401 200 mitjana 306 16 1576 7.90 6.81 68.5 1.822 0.619 21.847 1.116 213 219 F52 4/5/2020 723 17 1387 7.98 7.09 74.0 2.389 1.610 6.896 0.016 217 104 mitjana 219 19 1863 8.20 8.81 92.8 1.284 0.392 20.795 1.374 207 305 L100 30/6/2020 22 1484 8.30 6.19 89.9 0.082 0.006 2.144 0.033 121 282 mitjana 785 17 1562 8.08 8.65 91.3 1.095 0.227 1.928 0.307 149 329 L101 12/8/2020 22 1231 7.10 0.247 0.006 1.129 0.033 114 228 mitjana 7017 17 1374 8.29 8.42 90.9 0.811 0.100 1.839 0.196 146 262 L103a 3/6/2020 701 8.10 0.082 0.008 1.558 0.033 96 50 mitjana 16 1142 8.22 10.34 107.2 0.188 0.032 1.268 0.064 133 219 L39 30/6/2020 21 1380 8.30 8.90 129.5 0.082 0.006 1.851 0.033 89 269 mitjana 3345 15 2019 8.22 10.21 105.7 0.289 0.033 1.443 0.068 120 542 L42 1/7/2020 20 597 8.30 0.082 0.006 1.761 0.033 70 56 mitjana 2510 14 850 8.45 11.64 117.8 0.124 0.011 1.264 0.045 89 135 L43 26/8/2020 484 8.40 0.082 0.006 1.309 0.033 77 32 mitjana 1120 12 495 8.24 11.16 105.2 0.105 0.007 0.710 0.010 80 30 L44 12/5/2020 28 15 670 8.13 8.50 84.8 0.041 0.006 0.016 mitjana 23 15 753 8.20 9.91 99.4 0.060 0.030 1.840 0.041 140 79 L45 5/5/2020 96 13 509 8.13 9.00 86.5 0.041 0.008 0.248 0.016 12 14 mitjana 19 17 517 8.15 9.23 96.5 0.062 0.007 0.228 0.021 16 18 L54 16/6/2020 11 473 7.90 0.082 0.006 1.129 0.033 60 5 mitjana 1856 12 314 8.52 10.33 100.9 0.191 0.014 0.569 0.043 32 8 L56 12/5/2020 8 232 8.05 0.082 0.006 0.016 mitjana 1500 9 238 8.36 10.63 95.1 0.112 0.011 0.896 0.035 16 22

29

Punt Data Cabal Temp Cond pH Oxigen Oxigen Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs

l/s ªC μS/cm2

mg/l % mg N-

NH4/l mg N-NO3/l

mg N-NO2/l

mg P-PO4/l

mg/l mg/l

L60a 29/5/2020 10 395 8.01 11.19 98.4 0.041 0.006 0.016 mitjana 5532 10 488 8.32 11.52 104.6 0.108 0.010 0.519 0.020 105 22 L61 12/5/2020 2186 13 403 8.18 9.37 87.4 0.041 0.006 0.016 mitjana 332 16 493 8.35 9.47 93.8 0.136 0.011 0.459 0.015 74 18 L64a 3/6/2020 590 8.00 0.247 0.055 1.580 0.131 100 26 mitjana 749 16 1862 8.13 9.02 94.8 0.207 0.041 3.000 0.185 375 289 L67 16/6/2020 15 530 8.00 0.082 0.006 1.129 0.033 69 16 mitjana 262 13 515 8.18 9.85 97.4 0.115 0.021 1.183 0.082 91 44 L68 29/5/2020 14 473 8.33 10.87 104.5 0.082 0.006 0.033 mitjana 4881 14 625 8.33 13.45 100.8 0.181 0.021 0.929 0.059 123 41 L77 3/6/2020 1787 7.70 0.082 0.008 7.968 0.033 680 144 mitjana 216 15 2400 8.15 10.56 103.9 0.882 0.096 3.426 0.106 879 287 L82 4/5/2020 98 16 1272 8.23 9.85 97.4 0.082 0.008 0.033 mitjana 40 13 1229 8.15 9.55 91.3 0.314 0.035 4.000 0.083 639 212 L86 3/6/2020 1444 8.00 0.659 0.314 4.289 0.131 449 141 mitjana 793 19 2056 8.12 8.41 93.2 3.732 0.230 2.639 0.556 491 334 L90 8/6/2020 816 8.60 0.082 0.006 3.770 0.033 112 83 mitjana 13939 20 1570 8.27 10.08 111.4 1.447 0.169 2.162 0.211 204 296 L91 8/6/2020 18 834 8.40 0.082 0.006 1.309 0.098 97 81 mitjana 20 1533 8.28 10.40 113.2 0.826 0.182 2.111 0.179 186 305 L92 3/6/2020 1511 8.20 0.412 0.113 4.673 0.261 438 149 mitjana 872 19 2065 8.25 10.13 109.8 1.393 0.341 2.540 0.683 488 281 L94 8/6/2020 18 793 8.40 0.082 0.006 1.174 0.033 91 88 mitjana 760 19 1492 8.10 9.20 99.0 0.628 0.106 1.758 0.133 166 286 L95 8/6/2020 17 777 8.40 0.082 0.006 1.129 0.033 90 84 mitjana 6396 18 1335 8.13 7.74 82.4 0.562 0.077 1.762 0.164 148 259 VV1 11/5/2020 9 14 557 7.75 8.65 82.9 0.041 0.008 0.266 0.016 114 72 VV6 11/5/2020 48 14 876 7.95 8.46 82.4 0.041 0.021 3.711 0.016 167 78 mitjana 16 16 1026 7.86 8.37 84.2 0.041 0.010 1.631 0.083 113 151 T00 6/5/2020 474 13 96 7.48 8.48 81.4 0.041 0.008 0.230 0.016 5 6 mitjana 173 14 99 7.59 9.41 93.5 0.060 0.008 0.340 0.059 10 7 T01 6/5/2020 1057 15 112 7.24 8.49 83.3 0.041 0.008 0.630 0.016 9 8 mitjana 310 15 114 7.57 9.24 93.3 0.056 0.008 0.677 0.064 13 9 T05 2/6/2020 381 7.90 0.329 0.021 1.761 0.425 44 22 mitjana 4188 15 262 7.57 0.069 0.005 1.618 0.098 18 24 T17 8/7/2020 25 533 7.80 0.082 0.006 1.467 0.098 37 45 mitjana 782 18 649 7.73 7.80 92.6 0.080 0.024 7.600 0.194 52 85 T20 2/6/2020 425 8.30 0.082 0.006 1.219 0.098 32 35 mitjana 564 17 613 7.98 8.88 104.6 0.131 0.027 1.597 0.193 50 74 T22 2/6/2020 381 7.90 0.082 0.008 1.264 0.229 51 41 mitjana 72 14 673 7.87 8.39 84.7 0.127 0.028 2.669 0.264 56 56 T24 2/6/2020 141 7.50 0.082 0.046 1.129 0.033 8 11 mitjana 119 15 173 7.73 9.35 93.3 0.105 0.022 0.786 0.101 10 12 T26 2/6/2020 125 7.80 0.082 0.006 1.129 0.033 9 5 mitjana 123 16 161 7.52 9.30 93.0 0.115 0.023 0.638 0.207 11 9 T28 2/6/2020 358 8.10 0.082 0.008 1.129 0.131 21 30 mitjana 104 18 569 7.90 8.76 94.8 0.112 0.040 9.263 0.276 38 61 T29 2/6/2020 550 8.10 0.082 0.021 1.129 0.163 35 25 mitjana 301 18 514 7.01 7.39 80.5 0.340 0.037 3.654 0.276 48 54 T30 21/5/2020 35 18 217 7.61 7.88 82.1 0.082 0.018 0.226 0.033 18 31 mitjana 17 17 214 7.56 8.36 85.2 0.227 0.008 0.400 0.069 17 20 Te01 2/6/2020 20 1330 7.70 0.082 0.125 19.752 0.033 220 110 mitjana 53 15 1383 7.77 5.44 54.8 0.343 0.091 5.734 0.277 229 164 Te04 2/6/2020 20 565 7.00 0.082 0.006 5.553 0.033 43 20 mitjana 76 16 747 7.95 8.23 80.1 0.475 0.377 7.009 0.131 98 45 Te08 2/6/2020 21 836 8.30 0.082 0.027 15.124 0.033 113 56 mitjana 211 17 1213 8.57 12.14 140.6 0.693 0.072 6.738 0.150 184 82 Te10 5/8/2020 401 7.40 1.647 0.122 1.129 0.654 38 10 mitjana 63 17 415 8.25 7.30 73.4 0.196 0.391 0.479 0.404 33 10 Te17 2/6/2020 21 400 8.50 0.082 0.006 2.596 0.033 46 10 mitjana 9988 17 395 8.13 8.50 86.3 0.926 0.024 0.798 0.125 40 19

30

Punt Data Cabal Temp Cond pH Oxigen Oxigen Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs

l/s ªC μS/cm2

mg/l % mg N-

NH4/l mg N-NO3/l

mg N-NO2/l

mg P-PO4/l

mg/l mg/l

Te18 2/6/2020 22 515 8.10 0.082 0.008 4.470 0.033 56 16 mitjana 18734 17 371 7.88 8.11 73.6 0.568 0.034 1.629 0.141 41 31 Te20 NA mitjana 16287 15 222 8.36 10.16 94.8 0.719 0.636 0.383 0.032 28 5 Te21 5/8/2020 18 574 7.70 0.082 0.006 1.512 0.033 41 20 mitjana 158 15 595 8.13 9.60 92.8 0.422 0.382 1.619 0.160 45 21 Te22 2/6/2020 815 16 202 8.70 10.60 106.1 0.041 0.021 0.763 0.016 10 19 mitjana 86 18 250 8.07 8.45 89.5 0.280 0.342 0.537 0.394 10 11 Te99 2/6/2020 15 14 252 8.00 10.08 97.0 0.041 0.008 0.731 0.016 9 8 Teb1 22/5/2020 26 48 7.17 10.67 95.1 0.041 0.021 0.226 0.016 3 4 mitjana 5 10 51 7.51 9.51 85.3 0.044 0.007 0.214 0.014 4 3 Teb2 22/5/2020 139 12 103 7.40 10.40 95.7 0.041 0.008 0.226 0.016 5 4 mitjana 43 13 131 7.73 8.77 82.6 0.044 0.008 0.326 0.011 6 5 Pi01 21/5/2020 14 18 606 8.24 5.38 53.1 0.041 0.008 0.810 0.016 78 62 mitjana 5 15 613 7.75 8.42 83.6 0.050 0.006 1.067 0.010 80 57

Taula 7. Mitjana de la sèrie històrica dels valors dels indicadors fisicoquímics i valors de l‘any 2020 del mostreig d’estiu. En blau els resultats del 2020 que representen una millora significativa respecte a la mitjana i en vermell els que empitjoren significativament respecte a la mitjana. Marcats en ocre, els punts que s’han estudiat aquest 2020 per primer cop.

Punt Data Cabal Temp Cond pH Oxigen Oxigen Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs

l/s ªC μS/cm2

mg/l % mg N-NH4/l

mg N-NO3/l

mg N-NO2/l

mg P-PO4/l

mg/l mg/l

B07 13/7/2020 3 19.8 438 7.20 7.06 76.8 0.041 0.018 0.501 0.016 37 60

mitjana 9 13.0 283 7.72 8.48 84.8 0.166 0.010 0.510 0.042 32 30

B08a 13/7/2020 23 16.3 137 6.90 9.16 93.4 0.041 0.091 0.034 0.098 15 10

mitjana 26 14.8 169 7.91 9.32 92.2 0.163 0.016 0.794 0.112 21 13

B22 15/7/2020 133 20.4 698 8.25 9.62 106.8 0.041 0.008 0.113 0.016 20 28

mitjana 121 18.2 644 8.11 8.97 96.0 0.781 0.057 1.091 0.363 37 41

B29 30/7/2020 1 15.2 84 7.53 6.82 67.8 0.041 0.008 0.113 0.016 6 3

mitjana 2 11.7 63 7.79 8.61 79.7 0.130 0.009 0.252 0.032 9 4

B35 13/7/2020 18 18.8 303 7.00 8.71 93.6 0.041 0.021 0.517 0.016 15 11

mitjana 14 14.4 390 8.00 10.00 81.8 0.152 0.018 0.594 0.034 21 24

B97 28/7/2020 1 19.0 893 7.99 6.27 53.7 0.041 0.008 0.113 0.016 104 50

B98 28/7/2020 0 19.8 711 7.43 3.13 33.9 0.041 0.021 13.743 0.016 69 63

B99 28/7/2020 0 22.8 1022 8.45 7.40 86.0 0.041 0.030 0.113 0.016 79 96

R13 15/7/2020 9 16.0 609 8.24 37.00 105.2 0.041 0.008 0.113 0.016 16 14

mitjana 3 15.1 587 7.92 6.95 69.3 0.048 0.007 0.111 0.010 16 12

SC01 14/7/2020 2 17.8 926 7.85 7.11 74.8 0.041 0.008 1.226 0.016 95 131

mitjana 2 15.8 874 7.84 7.11 71.4 0.054 0.005 0.306 0.013 99 109

F52 14/7/2020 200 22.0 1754 8.00 6.10 69.7 14.827 0.881 8.810 1.232 225 228

mitjana 1105 15.7 890 8.06 9.29 93.7 0.461 0.098 2.947 0.209 139 128

L45 15/7/2020 14 14.8 508 8.25 10.40 103.3 0.041 0.008 0.275 0.016 13 16

mitjana 19 16.9 519 8.15 9.21 96.4 0.062 0.007 0.234 0.020 16 18

VV6 14/7/2020 10 18.8 1030 8.08 8.11 87.5 0.041 0.061 2.621 0.036 140 130

mitjana 15 16.2 1015 7.96 8.09 82.0 0.045 0.009 1.560 0.090 119 145

VV1 31/7/2020 1 18.1 806 7.77 6.12 65.0 0.041 0.008 0.113 0.016 130 85

R09b 15/7/2020 13 15.8 561 8.09 10.66 106.0 0.041 0.008 0.113 0.016 13 11

mitjana 13 16.3 579 7.80 7.70 78.6 0.052 0.005 0.251 0.012 14 10

T00 30/7/2020 57 16.7 114 7.41 9.22 94.7 0.041 0.008 0.248 0.016 5 6

mitjana 171 14.5 99 7.59 9.33 92.8 0.061 0.007 0.349 0.058 9 7

31

Punt Data Cabal Temp Cond pH Oxigen Oxigen Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs

l/s ªC μS/cm2

mg/l % mg N-NH4/l

mg N-NO3/l

mg N-NO2/l

mg P-PO4/l

mg/l mg/l

T01 30/7/2020 202 19.1 139 7.24 8.86 96.1 0.041 0.008 0.763 0.016 9 9

mitjana 305 15.6 115 7.57 9.14 92.7 0.055 0.008 0.700 0.067 13 9

T30 29/7/2020 1 24.5 319 7.47 6.85 82.4 0.041 0.008 0.113 0.016 10 35

mitjana 17 16.6 214 7.57 8.48 86.5 0.197 0.008 0.392 0.072 17 20

Te22 22/7/2020 451 22.3 295 8.40 8.48 97.5 0.041 0.021 0.767 0.016 10 13

mitjana 88 17.7 252 8.07 8.47 89.8 0.269 0.341 0.564 0.396 10 11

Te99 22/7/2020 1 17.3 427 7.77 8.00 83.3 0.041 0.008 0.113 0.016 14 9

Teb1 22/7/2020 4 12.1 61 6.91 9.75 90.7 0.041 0.008 0.113 0.016 3 3

mitjana 3 11.0 53 7.58 9.16 83.6 0.045 0.007 0.220 0.013 3 3

Teb2 22/7/2020 53 13.3 136 7.81 10.13 97.1 0.041 0.008 0.113 0.016 6 5

mitjana 38 13.1 133 7.67 8.37 79.9 0.044 0.006 0.208 0.012 5 4

Pi01 29/7/2020 1 21.8 875 7.88 6.64 75.3 0.041 0.008 0.113 0.016 111 71

mitjana 4 16.1 664 7.78 7.66 77.0 0.058 0.005 1.075 0.010 70 84

32

Estat aquàtic

Com s’observa a la Figura 10, a la primavera del 2020, tots els punts estudiats presentaven un estat aquàtic Eurheic (l’aigua corre) i, per tant, els resultats dels índexs biològics d’aquest estudi (IBMWP, ECOSTRIMED) són vàlids per emprar-los com indicadors de l’estat ecològic.

Primavera Estiu

Figura 10. Mapa amb els estat aquàtics (veure llegenda) dels punts mostrejats al 2020 durant la primavera (esquerra) i l’estiu (dreta).

Pel que fa a l’estiu, on només es mostregem els punts de la XPN, es van observar gairebé tots els punts en estat Eurheic o Oligorheic, i només el punt del torrent de Cèllecs es va trobar amb Arheic (basses desconnectades) (Figura 11).

Cabal

Segons el butlletí de l’any pluviomètric del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2020 va ser un any plujós arreu del territori català. En concret, s’observa com el percentatge que suposa la precipitació del 2020 respecte de la mitjana de referència ha superat el 110% a gran part del país. Pel que fa a la província de Barcelona, és a dir, part del litoral i prelitoral Central, cal considerar-lo com a molt plujós, amb pluges que superen el 150% de la mitjana climàtica de referència. De fet, l’any 2020 es considera com al 22è any més plujós de la sèrie de 107 anys de la província de Barcelona. Així a efectes dels indicadors i relacionat a l’època de mostreig CARIMED l’any 2020 és considerat humit.

Pel que fa als cabals mesurats en la primavera del 2020 no es va trobar cap punt sec i foren, en general, els habituals, ja que no han variat de forma significativa com a conseqüència de l’elevada variabilitat natural dels rius mediterranis (Figura 11 i Taula 6). Per tant, només es poden detectar canvis significatius i

Els protocols d’estat ecològic no es poden aplicar a rius i rieres amb estat aquàtic Arheic (basses desconnectades) i evidentment tampoc en estat Hyporhiec (sec). De totes maneres, en aquests casos, es recull informació sobre l’estat del seu bosc de ribera amb l’índex QBR.

33

generalitzats en el cabal dels rius en anys extremadament secs o humits. Cal comentar, però, que només es disposen de dades dels punts de dins de la XPN i alguns punts concrets de fora d’aquesta. Els cabals que manquen no es deuen a punts secs, sinó a falta de dades (Figura 11 i Taula 6).

D’altra banda, en els cabals mesurats en l’estiu, on només es mostregem els punts de la XPN, observem (taula 7) un increment del cabal respecte a la mitjana en el punt de mostreig de la Riera Major (Te22) i el de Riera de Castelló (R13).

Tot i que els punts del PN del Collserola, Foix, Guilleries, Montnegre i el Corredor, Montseny i Sant Llorenç del Munt i l’Obac no es van assecar completament a ni a la primavera ni a l’estiu del 2020, es tracta de conques que pateixen pressions hidrològiques, com les extraccions d’aigua (tant de boca com per conreus de regadiu o amb reg de suport), pel que caldrà seguir de prop aquests punts en anys més secs. Per exemple, en el cas de la riera de Pineda del Montnegre i el Corredor, aquest acostuma a estar seca a l’estiu i, tal com s’explica en detall a la publicació del treball a la III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre (Fortuño et al. 2018), el règim hidrològic de la riera podria presentar alteracions hidrològiques causades per extraccions d’aigua, fet que provoca un dèficit hídric durant molts estius.

Símbol

rang >150 l/s 100-150 l/s 50-100 l/s 10-50 l/s 0-1 l/s sec sense dades

Figura 11. Mapa amb els cabals mesurats a la primavera de 2020

34

RISC DE MINERALITZACIÓ: sulfats, clorurs i conductivitat

El risc de mineralització es pot percebre a través de les concentracions de sulfats, clorurs i conductivitat, i es classifica a grans trets en tres categories, alta, moderada i baixa. En aquest context, en el 2020, tant a part de la conca del Besòs i del Llobregat (bàsicament els trams baixos i els rius Anoia i Gavarresa), com part de la conca del Foix, presenten un risc de mineralització de moderat a alt.

No obstant això, i respecte a anys anteriors, s’ha observat una disminució significativa de, per exemple, la conductivitat en els punts de mostreig estudiats. Un dels motius podria ser que, tot i els inputs de sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) que trobem en alguns punts, les pluges del 2020 han ajudat a diluir-les. Tanmateix, caldrà seguir de prop aquestes reduccions, ja que en anys més secs com el 2019 els valors eren majors.

A continuació es detallen els resultats per separat de cadascuna de les variables, és a dir, conductivitat i concentració de sulfats i de clorurs:

A1) Conductivitat:

Segons les dades observades a la primavera del 2020, els punts amb alta conductivitat (> 1000 μS/cm2) corresponen en part a la conca del Foix, alguns punts de la conca del Besòs i als trams mitjos i baixos de la conca del Llobregat. Alguns d’aquests alts valors corresponen a zones on hi ha les explotacions mineres de potassa com a Sallent (aigües avall de la zona del Bages) o el riu Meder, llocs on s’espera que se trobin aquests valors (Figura 16 i Taula 6). A més, un dels punts amb alta conductivitat es troba dins de Parc deñ Foix (F52), en concret de 1387 μS/cm2. Tot i això, el valor observat és menor que en anys més secs com el 2019 (1578 μS/cm2). En aquest context, cal recordar que valors tan alts de conductivitat acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica i que, com en alguns d’aquests casos, es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana). No obstant això, a diferència del 2018 (que també va ser un any plujós), cal destacar que en el 2020 la conductivitat mai va supera els 2000 μS/cm2.

El risc de mineralització (concentració de clorurs, sulfats i conductivitat) és generalment baix amb excepcions de la conca del Foix, els rius Anoia, Gavarresa i trams baixos del Llobregat i Besòs, els quals presenten un alt risc. Malgrat això, el risc és més baix en comparació amb els resultats d’altres anys que podrien respondre a les elevades pluges del 2020, dissolent les sals provinents de diverses activitats humanes (industrial, minera o urbana).

35

Figura 12. Mapa amb la conductivitat mesurada a la primavera de 2020.

Trobem aigües mitjanament mineralitzades (100-1000 μS/cm2) en diversos punts de la conca del Besòs (Arenes, Besòs, Vallfornés, Cànoves, Congost, Caldes, Tenes, Ripoll, Galifa, Sec, Vallcàrquera, Sant Bartomeu, Cèllecs, Can Gurri, Vall d’Horta, Castelló i Can Bova), del Llobregat (Cardener, Llobregat, Coaner, Merlès, Gavarresa, Tres Serres, Vallvidrera), del Foix (riera de Pontons), del Ter (Collpregon, riera Major, Tavèrnoles, Gorgues, Ter, Sorreigs, Gurri, Foradada), de la Tordera (Vallgorguina, Tordera, Gualba, Breda, Santa Coloma, Fuirosos) i la riera de Pineda. Destacar que alguns d’aquests punts corresponen a dins dels Espais Naturals del Montseny, Montnegre, Sant Llorenç, Collserola i Guilleries. Tot i això, en els punts de la riera de Vallvidrera de la conca del Llobregat i la riera Major de la conca del Ter la millora és significativa, ja que trobem valors per sota de la mitjana històrica (Taula 6).

Els valors més baixos de conductivitat coincideixen amb les zones de geologia silícica com és el cas dels rius ubicats en els PN del Montseny. A més, la conductivitat també sol ser més baixa en rius de capçalera, ja que depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i, aquestes, augmenten aigües avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Seguint aquest argument, no és d’estranyar

Símbol

Rang < 100 (μS/cm2) 100-1000 (μS/cm2) > 1000 (μS/cm2)

Qualitat

Aigües poc mineralitzades.

Aigua que amb tota seguretat no ha tingut

abocaments importants

Aigües mitjanament mineralitzades.

Es poden donar de forma natural en rius

Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments

d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la

geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil

potabilització

sense dades

36

observar punts amb valors de conductivitat < 100 μS/cm2 en les parts altes del Montseny com serien els punts de la riera de Collformic, Collpregon o la Tordera, o només una mica superiors als 100 μS/cm2 com serien el cas dels punts la riera Major (Figura 12 i Taula 6).

A2) Sulfats:

Segons les dades observades de la primavera del 2020, la majoria de punts mostrejats presenten valors de sulfats baixos i no hi ha punts amb una alta concentració de sulfats (> 1000 mg/l). No obstant això, sí que s’observen uns quants punts amb concentracions moderades de sulfats (250 a 1000 mg/l), com a la conca del Llobregat (Anoia, Vallvidrera, Tres Serres, Cardener i tram baix Llobregat), alguns punts de la conca del Besòs (Congost i trams del Besòs), gran part de la conca del Foix, alguns punts de la conca del Ter (Meder i Sorreigs). Destacar que dos d’aquests punts corresponent al Parc del Foix i el Parc Natural de Collserola.

Figura 13. Mapa amb la concentració de sulfats mesurats a la primavera de 2020.

Símbol

Rang <250 (mg/l) 250-1000 (mg/l) >1000 (mg/l)

Qualitat

Aigües poc mineralitzades.

Aigües mitjanament mineralitzades.

Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització

sense dades

En el 2020, la concentració de sulfats als punts de mostreig són generalment baixos excepte a la conca del Foix i punts de l’Anoia, que presenten aigües mitjanament mineralitzades.

37

A3) Clorurs:

Les concentracions de clorurs en la primavera de 2020 presenten valors baixos o molt baixos a la majoria dels punts de mostreig (Figura 14 i Taula 6). No obstant això, observem una alta concentració de clorurs (200 a 1000 mg/l) en el punt del riu Mogent de la conca del Besòs, 4 punts de la conca del Llobregat (rius Cardener i Llobregat) i 2 punts de la conca del Foix (rius Foix i Llitrà).

Els punts que tenen una concentració moderada de clorurs (100 a 199 mg/l) els trobem a 5 punts de la conca del Besòs (rius Cardener i Besòs), 3 punts de la conca del Llobregat (riu Anoia), 4 punts de la conca del Foix (rius Foix, Llitrà i Vilobí) i un de la conca del Ter (Riera Can Bova). Destacar que, d’aquests punts, dos d’ells es troben dins del PN del Foix (F52; riu Foix) i del PN del Collserola (SC01; riera Can Bova). D’altra banda, quan comparem els valors del 2020 amb valors de les mitjanes històriques, trobem que punts de l’Anoia, Besòs, Congost o del Foix dins de PN milloren i passen de tenir una concentració de clorurs més baixa (Taula 6).

Símbol

Rang <25 (mg/l) 25-99 (mg/l) 100-199 (mg/l) 200-1000 (mg/l) >1000 (mg/l)

Qualitat

Aigües netes, molt baix risc

de mineralització.

Aigües que poden

presentar lleugers

símptomes de mineralització

Aigües amb probabilitats de presentar un risc

moderat de mineralització

Aigües contaminades, amb un risc alt

de mineralització

Aigües contaminades, amb un risc molt alt de

mineralització

sense dades

Figura 14. Mapa amb la concentració de clorurs mesurats a la primavera de 2020.

38

.

RISC D’EUTROFITZACIÓ: nitrats i fosfats Els nitrats i els fosfats són els principals nutrients per la vegetació aquàtica i quan es troben en altes concentracions a l’aigua solen ser els causants de possibles episodis d’eutrofització dels ecosistemes aquàtics. Als rius, el seu origen més habitual són els abocaments d’aigua residual, els quals provoquen càrregues altes de matèria orgànica.

Si tenim en compte aquestes dues variables, la majoria dels punts estudiats en el 2020 presenten un risc d’eutrofització moderada. En concret, s’observa com els eixos principals i especialment a les parts baixes dels cursos fluvials, les concentracions de nitrats i especialment de fosfats són moderades.

B1) Nitrats:

Les dades recollides durant la primavera del 2020 (Figura 15 i Taula 6), indiquen un alta concentració de nitrats (> 10 mg N-NO3

-/l) a alguns punts de la conca del Besòs (Caldes i Congost), bastants punts de la conca del Foix (Llitrà, Vilobí, Foix i Pontons) i alguns de la conca del Ter (Meder i Sorreigs).

Trobem concentracions moderades de nitrats (0,67-10 mg N-NO3-/l) en gran part dels punts de la

conca del Besòs (Ripoll, Besòs, Mogent, Cànoves, Vilamajor, Congost, Caldes, Tenes, Avençó, Sec i Cèllecs), gran part també de la conca del Llobregat (Cardener, Llobregat, Gavarresa, Anoia i Vallvidrera), de la conca del Foix (Pontons i Foix), del Ter (Gurri, Foradada, Ter, Gorgues, riera Major i Tavèrnoles), de la Tordera (Vallgorguina, Gualba, Breda, Tordera i Santa Coloma) i la riera de Pineda.

Els punts de la XPN presenten, en general, concentracions baixes excepte als punts ubicats al PN de Collserola (Vallvidreda i Can Bova), PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Ripoll), Espai Natural de les Guilleries (riera Major), Parc del Montnegre i el Cooredor (Pineda) o el Parc del Foix tenen una concentració moderada de nitrats. Pel que fa al punt del Foix (F52), que se situa just abans de l’embassament de Foix, cal recordar que és un punt on històricament s’hi han observat altes concentracions de compostos nitrogenats i de fosfats. Aquesta entrada continua de nutrients i altres compostos contaminants ha acabat causant que l’embassament del Foix sigui un dels més hipereutròfics d’Europa.

La concentració de clorurs és variable segons la hidrologia de l’any i l’afectació d’activitats antròpiques. En el 2020, el risc de mineralització segueix estant sobretot en punts de la conca del Llobregat, trams baixos de la conca del Besòs i alguns punts de la conca del Foix. .

39

Símbol

Rang < 0,67 mg N-NO3-/l 0,67-10 mg N-NO3-/l > 10 mg N-NO3-/l

Qualitat

Aigües netes. Sense risc de produir eutrofització.

Sense abocaments propers

Aigües amb risc de produir eutrofització

Aigües contaminades. Amb risc de produir forta eutrofització

sense dades

Figura 15. Mapes amb la concentració de nitrats analitzada a la primavera de 2020.

La concentració de nitrats als punts de la XPN responen a la hidrologia i suggereixen una entrada de nutrients natural. Així, a la primavera del 2020 hi ha un lleuger augment en la concentració de nitrats, però en la majoria dels casos es manté una bona qualitat. No obstant això, les rieres de Vallvidrera (VV6), Major (Te22), Can Bova (SC01), Pineda (Pi01), Ripoll (B22), Sant Cugat (SC01) i Foix (F52) tenen una concentració moderada de nitrats.

40

B2) Fosfats:

Figura 16. Mapa amb la concentració de fòsfor analitzada a la primavera de 2020..

Segons les dades recollides durant la primavera del 2020 (Figura 16 i Taula 6), predominen punts amb aigües netes o que poden presentar lleugers símptomes d’eutrofització, incloent tots els punts corresponents a la XPN.

No obstant això, es registren concentracions molt elevades de fosfats (>0.5 mg P-PO4/l) en alguns punts concrets de la conca del Foix (Potons i Foix) i la riera Foradada de la conca del Ter, o bé concentracions elevades (0.3 – 0.49 mg P-PO4/l) en diversos punts de la conca del Besòs (Arenes, Besòs, Cànoves i Caldes) i un punt de la Tordera. D’altra banda, trobem concentracions moderades (0.1 – 0.29 mg P-PO4/l) a diverses conques, com la del Besòs (Mogent, Besòs, Congost, Caldes, Tenes, Ripoll i Gallifa), del Llobregat (Gavarresa, Anoia i Llobregat), del Foix (Llitrà i Vilobí) i del Ter (Tordera, Vallgorguina i Santa Coloma).

Símbol

Rang < 0,03 mg

P-PO4/l 0,03-0,09 mg

P-PO4/l 0,1-0,29 mg

P-PO4/l

0,3–0,49 mg

P-PO4/l

> 0,5 mg P-PO4/l

Qualitat

Aigües netes. Aigües que poden presentar lleugers

símptomes d’eutrofització

Aigües amb probabilitats de presentar creixements

vegetals importants

Aigües eutrofitzades

Aigües molt eutrofitzades

sense dades

41

RISC DE TOXICITAT: amoni i nitrits Si tenim en compte totes dues variables fisicoquímiques que poden suposar un risc de toxicitat (amoni

i nitrits) podem dir que, a trets generals, durant l’any 2020 es va observar un alt risc de toxicitat en punts de la conca del Besòs, del Foix i punts concrets de la conca del Llobregat i de Ter. No obstant això, a la majoria del territori trobem aigües sense gaire risc de toxicitat. A continuació es dóna més detall de cadascuna de les variables.

C1) Amoni:

Símbol

Rang < 0,1 mg

N-NH4+/l

0,1-0,4 mg N-NH4+/l

0,5-0,9 mg

N-NH4+/l

1-4 mg

N-NH4+/l

> 4 mg

N-NH4+/l

Qualitat

Aigües netes. Sense risc de toxicitat per als

organismes Aigües on el risc de

toxicitat pot ser significatiu

depenent del pH i del temps de permanència

Aigües amb risc de toxicitat si el pH és

alt

Aigües que comporten un risc de toxicitat elevat

per a moltes espècies, sobretot a

pH > 8

Aigües amb un grau de toxicitat agut per

als organismes

sense dades

Figura 17. Mapa amb la concentració d’amoni analitzada a la a la primavera de 2020.

42

Pel que fa a les dades de la primavera del 2020, la majoria de punts del territori no presenten risc de toxicitat. De fet, no es va observar una molt alta concentració d’amoni (> 4 mg N-NH4

+/l) en cap punt de mostreig.

No obstant això, sí que es van observar altes concentracions d’amoni (1 - 4 mg N-NH4+/l) en dos punts

concrets de la conca del Besòs (Mogent i el mateix riu Besòs), la riera Foradada de la conca del Ter i en diversos punts de la conca del Foix (Llitrà, Vilobí i Foix). Destacar que un d’aquests punts de la conca del Foix correspon al Parc del Foix (Figura 19 i Taula 6).

D’altra banda, s’observen concentracions moderades d’amoni (0,5 – 0,9 mg N-NH4+/l) en punts

concrets de la conca del Besòs (Congost i Gallifa) i en el riu Anoia de la conca del Llobregat.

C2) Nitrits:

Els nitrits són una forma nitrogenada molt tòxica per la majoria d’organismes aquàtics i solen ser un bon indicador d’abocaments propers d’aigües residuals.

Pel que fa a les dades de primavera de 2020, tot i que en general trobem aigües sense risc de toxicitat, es va detectar una alta concentració de nitrits (> 0.1 mg N-NO2

–/l) a diversos punts de la conca del Besòs (Congost i Gallifa), punts concrets de l’Anoia a la conca del Llobregat, un parell de punts de la conca del Ter (riera Major i Foradada) i diversos punts de la conca del Foix (Llitrà, Vilobí i Foix) (Figura 20 i Taula 6). Destacar que, en el cas dels punts de la conca del Foix, trobem un increment respecte als valors de les mitjanes històriques.

Tot i que, en general, els punts de mostreig dins de la XPN no tenen altes concentracions de nitrits, sí que en trobem en el punt situat dins del Parc del Foix (F52), fet que ens indica un risc de toxicitat alt i, en aquest cas, que l’origen sigui d’aigua residual que estigui circulant per aquest riu.

Dels punts de la XPN estudiats, el que presenta un elevat risc de toxicitat per als organismes és el punt que pertany al Parc del Foix (F52). Aquest punt del riu Foix abans de l’embassament presenta concentracions altes tant d’amoni com de nitris.

43

Símbol

Rang < 0,01 mg N-NO2–/l 0,01- 0,1 mg N-NO2–/l > 0,1 mg N-NO2–/l

Qualitat Aigües netes.

Sense abocaments propers

Aigües amb risc de produir efectes tòxics per

a alguns organismes

Aigües contaminades i amb un elevat risc de toxicitat per als organismes

sense dades

Figura 18. Mapa amb la concentració de nitrits analitzada a la primavera de 2020.

44

ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Per continuar valorant en quin estat es troben els rius de la Província de Barcelona i com que la metodologia que s’ha emprat ha estat la mateixa que els altres anys, els resultats poden ser expressats com a mapes d’estat ecològic mantenint els mateixos rangs que en anys anteriors. Per a cada indicador es fa una petita interpretació dels resultats obtinguts. Els resultats detallats dels diferents indicadors poden ser consultats a l’Apèndix (pestanya 2).

A continuació es detallen els resultats obtinguts per cada índex i a les Taules 8 i 9 s’hi mostren els valors mitjans dels indicadors biològics i hidromorfològics (és a dir, des de les primeres mostres del 1995 fins al 2019) i els valors mesurats el 2020 durant els mostrejos de primavera i estiu, respectivament. S’han marcat en blau els resultats del 2020 que representen una millora significativa respecte a la mitjana, en vermell els que empitjoren significativament i sense cap color els que es mantenen en els valors mitjans.

Taula 8. Mitjana de la sèrie històrica dels valors dels indicadors biològics i hidromorfològics i valors de l’any 2020 del mostreig de primavera. En blau els resultats dels punts que representen una millora significativa respecte a la mitjana i en vermell els que empitjoren significativament respecte a la mitjana. Els llocs que s’han trobat secs, s’han marcat amb un asterisc (*). Marcats en verd, els punts de mostreig situats dintre de la XPN i el ocre, els punts que s’han estudiat aquest 2020 per primer cop.

punt data S ± sd IASPT ± sd IBMWP ± sd QBR ± sd IHF ± sd ECOSTRIMED ± sd

B01 mitjana 5.3 ± 4.8 2.10 ± 1.2 15.0 ± 16.4 0.6 ± 1.6 49.9 ± 10.8 5.0 ± 0.0 28/6/2020 18 4.17 75 0 64 5

B03 mitjana 5.3 ± 4.9 2.14 ± 1.3 16.2 ± 16.5 3.1 ± 3.0 56.2 ± 11.5 4.9 ± 0.2 28/6/2020 12 3.50 42 5 74 5

B04 mitjana 8.7 ± 7.7 2.75 ± 1.1 29.9 ± 31.4 17.2 ± 11.1 53.4 ± 12.3 4.6 ± 0.5

2/7/2020 17 3.71 63 10 69 5

B07 mitjana 16.7 ± 6.6 4.78 ± 0.8 78.8 ± 32.2 78.7 ± 9.5 71.0 ± 8.3 1.8 ± 0.8 15/5/2020 11 5.00 55 85 87 4

B08a mitjana 28.1 ± 7.2 5.54 ± 0.4 152.6 ± 42.1 90.1 ± 10.4 78.8 ± 8.5 1.2 ± 0.4

6/5/2020 30 5.40 162 100 93 1

B08b mitjana 16.3 ± 16.0 3.09 ± 1.9 76.4 ± 80.9 4.8 ± 5.7 64.7 ± 18.1 4.3 ± 0.9 27/6/2020 26 4.69 122 85 85 3

B10 mitjana 18.3 ± 11.6 4.04 ± 0.8 79.4 ± 57.3 32.4 ± 15.8 69.5 ± 9.2 3.8 ± 0.6 30/6/2020 15 4.47 67 15 69 5

B12 mitjana 23.0 ± 12.0 4.82 ± 0.7 109.6 ± 67.0 61.4 ± 17.1 66.7 ± 13.3 2.3 ± 0.7

1/7/2020 34 4.21 143 70 85 2

B15a mitjana 9.7 ± 7.0 3.06 ± 0.7 32.7 ± 27.2 7.0 ± 5.9 54.7 ± 15.9 4.9 ± 0.4 28/6/2020 12 3.42 41 0 74 5

B16 mitjana 10.2 ± 7.0 3.30 ± 1.0 34.7 ± 20.1 10.9 ± 7.5 60.1 ± 9.0 4.8 ± 0.4 28/6/2020 16 3.75 60 0 71 5

B17a mitjana 9.2 ± 6.6 3.32 ± 0.7 32.8 ± 24.9 21.9 ± 23.7 59.6 ± 11.6 4.6 ± 0.8 30/6/2020 11 3.36 37 10 64 5

B20 mitjana 7.4 ± 7.1 2.71 ± 1.6 27.2 ± 28.9 12.2 ± 12.1 63.6 ± 7.4 4.7 ± 0.7

1/7/2020 18 4.17 75 15 73 5

B22 mitjana 24.9 ± 8.4 4.48 ± 0.5 109.8 ± 38.7 75.2 ± 12.6 70.5 ± 8.1 2.0 ± 0.7

5/5/2020 37 4.68 173 75 90 2

B24 mitjana 25.2 ± 8.7 4.60 ± 0.5 113.9 ± 38.8 89.3 ± 10.3 62.0 ± 10.8 1.6 ± 0.6

5/5/2020 36 4.64 167 90 63 1

B25 mitjana 23.8 ± 10.9 4.58 ± 0.5 108.3 ± 54.0 48.0 ± 18.6 74.1 ± 14.5 2.7 ± 0.7 30/6/2020 38 4.84 184 100 85 1

B29 mitjana 23.0 ± 7.5 5.70 ± 0.6 131.7 ± 44.2 99.2 ± 3.3 65.2 ± 10.7 1.2 ± 0.4

6/5/2020 23 5.57 128 100 80 2

45

punt data S ± sd IASPT ± sd IBMWP ± sd QBR ± sd IHF ± sd ECOSTRIMED ± sd

B30 mitjana 15.2 ± 11.0 3.64 ± 1.1 60.9 ± 47.9 48.3 ± 23.0 69.3 ± 13.1 3.4 ± 0.8 30/6/2020 25 4.16 104 15 74 4

B32 mitjana 25.5 ± 12.4 5.60 ± 0.4 139.8 ± 66.5 80.0 ± 18.9 74.8 ± 8.8 1.5 ± 0.7 30/6/2020 33 5.52 182 45 83 3

B34 mitjana 4.8 ± 6.3 2.17 ± 0.9 14.3 ± 23.8 6.6 ± 7.0 56.8 ± 10.2 4.9 ± 0.3 28/6/2020 8 3.13 25 15 78 5

B35 mitjana 34.0 ± 6.4 5.60 ± 0.5 187.3 ± 35.5 88.3 ± 10.2 79.6 ± 9.4 1.2 ± 0.4

6/5/2020 35 5.94 208 90 83 1 B97 20/5/2020 18 4.11 74 95 72 3 B98 20/5/2020 26 5.04 131 95 87 1 B99 20/5/2020 22 5.18 114 100 78 1

R09b mitjana 34.4 ± 5.7 4.59 ± 0.4 158.4 ± 32.4 75.0 ± 7.1 71.8 ± 13.1 1.9 ± 0.6

5/5/2020 24 4.71 113 90 83 1

R13 mitjana 27.8 ± 7.0 4.38 ± 0.4 122.3 ± 33.3 100.0 ± 0.0 64.8 ± 6.0 1.4 ± 0.7

5/5/2020 32 4.31 138 100 70 1

SC01 mitjana 25.1 ± 2.2 4.78 ± 0.4 119.9 ± 14.6 99.4 ± 1.8 65.1 ± 6.5 1.8 ± 0.5

25/5/2020 20 5.00 100 100 77 2

F01a mitjana 9.4 ± 7.5 3.29 ± 0.8 34.1 ± 30.1 35.3 ± 12.4 60.1 ± 13.1 4.3 ± 1.1 20/6/2020 15 3.27 49 15 38 5

F11a mitjana 28.7 ± 7.6 4.88 ± 0.3 140.3 ± 39.2 94.3 ± 8.4 67.8 ± 9.5 1.4 ± 0.8

4/5/2020 32 4.91 157 90 75 1

F16 mitjana 19.1 ± 8.9 4.55 ± 0.7 91.2 ± 55.5 75.7 ± 25.0 64.6 ± 10.3 2.3 ± 0.6 20/6/2020 15 4.47 67 60 47 4

F20 mitjana 25.5 ± 8.0 4.97 ± 0.3 126.3 ± 40.0 74.3 ± 14.5 76.4 ± 9.1 1.9 ± 0.9

4/5/2020 26 5.42 141 55 79 2

F24 mitjana 29.3 ± 4.4 5.18 ± 0.3 151.5 ± 25.0 88.6 ± 18.0 77.0 ± 9.8 1.3 ± 0.6

4/5/2020 35 5.09 178 90 80 1

F26 mitjana 28.4 ± 8.0 5.05 ± 0.7 142.9 ± 47.9 54.7 ± 26.6 71.6 ± 9.8 2.3 ± 0.8 20/6/2020 21 3.90 82 10 47 5

F42 mitjana 14.9 ± 7.9 3.81 ± 0.7 60.9 ± 38.2 33.0 ± 25.9 63.1 ± 10.3 4.1 ± 1.3 20/6/2020 21 3.81 80 60 46 4

F45 mitjana 4.7 ± 2.0 2.73 ± 0.7 14.0 ± 8.3 20.0 ± 12.4 63.5 ± 9.9 5.0 ± 0.0 20/6/2020 11 3.55 39 10 33 5

F52 mitjana 9.9 ± 4.1 3.48 ± 0.5 35.4 ± 16.5 31.9 ± 12.4 69.7 ± 7.9 4.9 ± 0.3

4/5/2020 9 3.78 34 40 81 5

L39 mitjana 13.6 ± 7.8 4.22 ± 0.6 59.4 ± 39.4 24.4 ± 11.8 67.4 ± 10.9 4.4 ± 0.8 26/6/2020 30 5.40 162 75 73 2

L42 mitjana 22.2 ± 9.0 4.95 ± 0.6 111.8 ± 51.0 52.7 ± 19.6 61.8 ± 10.1 2.7 ± 0.9 21/6/2020 38 5.39 205 30 74 3

L43 mitjana 21.0 ± 8.5 4.88 ± 0.6 102.4 ± 46.3 78.3 ± 10.3 67.2 ± 12.3 1.9 ± 0.8 19/6/2020 38 4.89 186 95 67 1

L44 mitjana 30.6 ± 8.8 4.96 ± 0.5 155.0 ± 48.7 89.5 ± 8.5 65.3 ± 12.6 1.3 ± 0.7 12/5/2020 33

5.21

172

100

82

1

L45 mitjana 25.2 ± 8.0 4.70 ± 0.5 117.8 ± 38.1 94.6 ± 6.1 67.8 ± 10.2 1.4 ± 0.6

5/5/2020 29 4.21 122 90 61 1

L54 mitjana 23.5 ± 8.8 5.41 ± 0.7 126.7 ± 52.0 95.6 ± 7.0 79.1 ± 10.5 1.2 ± 0.5 15/6/2020 27 5.70 154 95 69 1

L56 mitjana 25.6 ± 8.9 6.34 ± 0.8 158.3 ± 56.5 75.0 ± 14.8 76.5 ± 9.9 1.4 ± 0.5 12/5/2020 36 5.97 215 85 86 1

L60a mitjana 25.5 ± 8.6 5.32 ± 0.8 137.3 ± 48.0 93.6 ± 9.2 73.2 ± 14.8 1.2 ± 0.4 29/5/2020 23 5.43 125 85 91 1

L61 mitjana 26.1 ± 8.2 5.22 ± 0.6 136.9 ± 43.2 83.9 ± 14.1 71.4 ± 6.5 1.4 ± 0.6 12/5/2020 27 5.18 140 75 73 2

L64a mitjana 15.0 ± 6.4 4.00 ± 0.6 59.4 ± 27.8 46.5 ± 15.9 59.8 ± 10.9 3.9 ± 1.0 28/6/2020 22 4.59 101 30 56 4

L67 mitjana 23.4 ± 10.6 4.82 ± 0.5 112.8 ± 56.1 59.7 ± 20.0 71.6 ± 9.4 2.4 ± 0.7 27/6/2020 29 4.55 132 75 73 2

46

punt data S ± sd IASPT ± sd IBMWP ± sd QBR ± sd IHF ± sd ECOSTRIMED ± sd

L68 mitjana 20.5 ± 9.9 5.07 ± 1.2 100.8 ± 54.7 64.1 ± 17.0 70.9 ± 8.5 2.4 ± 0.8 29/5/2020 36 4.83 174 80 88 1

L77 mitjana 14.8 ± 5.5 4.08 ± 0.3 59.0 ± 23.0 66.2 ± 19.4 55.7 ± 8.8 3.3 ± 0.8 14/6/2020 20 4.70 94 90 72 2

L82 mitjana 19.2 ± 5.0 4.52 ± 0.4 85.2 ± 23.7 68.6 ± 14.2 73.6 ± 9.2 2.5 ± 0.8

4/5/2020 16 4.19 67 90 86 3

L86 mitjana 6.1 ± 4.4 2.91 ± 0.9 20.4 ± 18.4 46.1 ± 9.3 58.4 ± 8.8 4.8 ± 0.4

2/7/2020 23 3.61 83 25 66 5

L90 mitjana 6.6 ± 4.6 2.86 ± 0.7 20.7 ± 17.6 4.2 ± 7.5 51.2 ± 10.7 4.9 ± 0.2

1/7/2020 19 4.53 86 0 55 4

L91 mitjana 7.3 ± 5.0 2.92 ± 0.8 24.0 ± 20.7 9.1 ± 10.9 51.5 ± 12.3 4.9 ± 0.3 1/7/2020 23 4.22 97 10 45 4

L92 mitjana 6.8 ± 5.6 2.70 ± 0.9 21.9 ± 22.7 13.9 ± 19.7 55.8 ± 9.3 4.9 ± 0.2

3/7/2020 21 3.57 75 10 69 5

L94 mitjana 8.6 ± 5.3 3.40 ± 0.7 31.7 ± 22.5 18.7 ± 9.7 57.4 ± 7.8 4.6 ± 0.8

2/7/2020 24 3.88 93 10 64 4

L95 mitjana 12.8 ± 6.4 3.74 ± 0.6 49.4 ± 29.3 53.2 ± 14.9 56.5 ± 15.3 3.9 ± 0.9

1/7/2020 29 4.97 144 75 63 2

L100 mitjana 11.0 ± 6.6 3.50 ± 0.5 40.0 ± 28.2 22.5 ± 18.2 60.1 ± 8.8 4.7 ± 0.5 30/6/2020 25 4.24 106 45 65 4

L101 mitjana 10.5 ± 5.8 3.67 ± 0.6 37.6 ± 22.5 28.2 ± 13.3 61.8 ± 13.0 4.6 ± 0.6 30/6/2020 22 4.18 92 20 50 4

L103a mitjana 14.5 ± 8.3 3.91 ± 0.7 60.4 ± 38.9 42.9 ± 15.5 62.6 ± 8.9 3.5 ± 1.0 29/6/2020 33 5.18 171 55 64 2

VV1 11/5/2020 18 5.44 98 100 85 2

VV6 mitjana 16.8 ± 4.4 4.35 ± 0.2 73.0 ± 18.9 92.5 ± 11.6 73.9 ± 7.9 2.4 ± 0.5

11/5/2020 16 4.44 71 75 76 4

T00 mitjana 30.7 ± 7.1 6.41 ± 0.4 196.7 ± 48.7 91.1 ± 7.8 79.8 ± 8.3 1.1 ± 0.2

6/5/2020 32 5.75 184 100 80 1

T01 mitjana 28.1 ± 7.1 6.23 ± 0.4 175.0 ± 43.5 86.6 ± 6.2 78.5 ± 8.1 1.2 ± 0.7 6/5/2020 27 5.85 158 100 80 1

T05 mitjana 47.0 ± 9.9 6.40 ± 0.8 256.0 ± 33.9 57.5 ± 3.5 60.5 ± 4.9 2.0 ± 0.0 25/6/2020 38 4.45 169 25 69 3

T17 mitjana 14.1 ± 9.1 4.08 ± 0.6 57.2 ± 37.7 35.9 ± 5.8 50.4 ± 9.2 4.2 ± 1.0 25/6/2020 29 3.79 110 10 60 4

T20 mitjana 14.8 ± 8.7 4.09 ± 0.5 58.0 ± 31.6 25.6 ± 11.2 42.7 ± 8.2 4.2 ± 0.8 25/6/2020 31 3.90 121 10 74 3

T22 mitjana 17.5 ± 6.7 4.75 ± 0.4 81.7 ± 28.8 57.8 ± 12.2 59.5 ± 5.3 2.9 ± 0.8 27/6/2020 23 3.91 90 80 65 3

T24 mitjana 24.9 ± 9.9 5.70 ± 0.5 139.2 ± 54.7 73.1 ± 16.5 70.2 ± 8.2 2.1 ± 0.7 26/6/2020 35 5.00 175 100 73 1

T26 mitjana 22.9 ± 10.3 5.28 ± 0.6 123.0 ± 61.7 57.8 ± 14.8 76.2 ± 8.2 2.5 ± 0.8 26/6/2020 39 4.97 194 45 85 3

T28 mitjana 18.8 ± 11.8 4.56 ± 0.8 86.8 ± 62.0 43.0 ± 14.7 53.8 ± 4.7 3.4 ± 1.0 24/6/2020 30 3.87 116 10 64 3

T29 mitjana 16.4 ± 10.8 4.11 ± 0.6 70.5 ± 51.5 43.3 ± 7.0 66.9 ± 6.7 4.1 ± 0.9 26/6/2020 26 4.23 110 40 81 4

T30 mitjana 22.1 ± 7.4 5.01 ± 0.5 110.3 ± 36.9 82.9 ± 10.4 73.5 ± 9.2 1.9 ± 1.1

21/5/2020 19 4.89 93 85 69 3

Te01 mitjana 22.4 ± 5.8 3.94 ± 0.4 86.8 ± 20.5 52.1 ± 23.3 65.7 ± 11.0 3.2 ± 1.3 17/6/2020 21 4.10 86 40 50 5

Te04 mitjana 22.8 ± 5.4 4.31 ± 0.4 98.2 ± 23.6 65.0 ± 15.5 76.5 ± 11.1 2.8 ± 0.9 17/6/2020 37 4.54 168 60 62 2

Te08 mitjana 25.0 ± 7.7 3.88 ± 0.5 97.4 ± 35.7 49.5 ± 9.6 62.1 ± 5.6 3.2 ± 0.8 24/7/2020 43 4.51 194 95 50 1

Te10 mitjana 29.5 ± 8.1 5.04 ± 0.6 149.4 ± 48.5 74.5 ± 12.5 80.5 ± 4.7 1.8 ± 0.6 17/6/2020 26 5.35 139 70 47 2

47

punt data S ± sd IASPT ± sd IBMWP ± sd QBR ± sd IHF ± sd ECOSTRIMED ± sd

Te17 mitjana 16.5 ± 5.7 3.80 ± 0.3 62.9 ± 22.0 87.5 ± 8.9 71.6 ± 12.2 2.4 ± 0.7 23/7/2020 28 4.39 123 80 61 1

Te18 mitjana 18.3 ± 4.7 3.98 ± 0.5 73.8 ± 22.2 51.3 ± 20.0 76.3 ± 5.7 3.6 ± 0.7 23/7/2020 33 4.70 155 5 56 3

Te21 mitjana 36.0 ± 6.1 5.09 ± 0.3 182.8 ± 33.3 89.2 ± 13.1 71.7 ± 11.6 1.4 ± 0.7 16/6/2020 30 5.30 159 100 59 1

Te22 mitjana 33.3 ± 6.0 5.24 ± 0.5 173.5 ± 34.4 83.6 ± 11.1 76.8 ± 8.8 1.4 ± 0.6

2/6/2020 29 5.21 151 70 75 3 Te99 2/6/2020 28 5.61 157 100 81 1

Teb1 mitjana 31.5 ± 2.3 5.81 ± 0.3 183.1 ± 17.7 99.1 ± 2.7 68.7 ± 6.9 1.0 ± 0.0 22/5/2020 23 6.09 140 95 69 2

Teb2 mitjana 32.9 ± 6.0 6.05 ± 0.4 198.6 ± 36.4 84.3 ± 9.8 83.8 ± 7.9 1.2 ± 0.4

22/5/2020 30 5.93 178 100 95 1

Pi01 mitjana 26.0 ± 5.6 4.80 ± 0.8 126.4 ± 35.3 97.5 ± 5.8 66.7 ± 11.3 1.3 ± 0.5 21/5/2020 16 4.63 74 100 78 3

Taula 9. Mitjana de la sèrie històrica dels valors dels indicadors biològics i hidromorfològics i valors de l’any 2020 del mostreig d’estiu. En blau els resultats dels punts que representen una millora significativa respecte a la mitjana i en vermell els que empitjoren significativament respecte a la mitjana. Els llocs que s’han trobat secs, s’han marcat amb un asterisc (*). Marcats en ocre, els punts que s’han estudiat aquest 2020 per primer cop.

punt data S ± sd IASPT ± sd IBMWP ± sd QBR ± sd IHF ± sd ECOSTRIMED ± sd

B07 mitjana 8.0 ± 7.1 2.85 ± 1.2 27.0 ± 29.7 80.29 ± 8.7 NA ± NA NA ± NA

13/7/2020 30 4.07 122 85 73 1

B08a mitjana 28.8 ± 7.4 5.32 ± 0.3 150.6 ± 40.0 89.13 ± 11.8 76.5 ± 7.4 1.2 ± 0.4

13/7/2020 38 5.34 203 100 91 1

B22 mitjana 25.4 ± 7.6 4.23 ± 0.4 107.2 ± 34.6 76.09 ± 12.7 71.4 ± 7.3 2.1 ± 0.8

15/7/2020 28 4.32 121 75 76 2

B29 mitjana 22.3 ± 7.6 5.37 ± 0.5 120.7 ± 43.9 98.81 ± 4.4 59.4 ± 12.2 1.3 ± 0.5

30/7/2020 23 5.00 115 100 76 2

B35 mitjana 34.7 ± 5.5 5.50 ± 0.5 189.3 ± 37.8 88.91 ± 9.8 79.3 ± 8.7 1.2 ± 0.4

13/7/2020 36 5.75 207 90 86 1

B97 28/7/2020 19 3.16 60 95 61 4

B98 28/7/2020 23 4.78 110 95 55 2

B99 28/7/2020 37 3.76 139 95 69 1

R09b mitjana 37.0 ± 4.1 4.58 ± 0.3 169.6 ± 24.5 76.43 ± 4.8 74.0 ± 9.5 1.7 ± 0.6

15/7/2020 48 4.60 221 95 80 1

R13 mitjana 28.0 ± 8.4 4.15 ± 0.5 118.3 ± 40.8 100 ± 0.0 68.0 ± 6.1 1.3 ± 0.6

15/7/2020 36 4.31 155 100 70 1

SC01 mitjana 23.8 ± 1.7 4.60 ± 0.4 109.3 ± 8.3 100 ± 0.0 64.5 ± 7.0 2.0 ± 0.0

14/7/2020 22 4.55 100 100 84 2

F52 mitjana 10.6 ± 4.5 3.47 ± 0.4 37.6 ± 17.5 30.29 ± 11.0 70.3 ± 6.5 4.9 ± 0.3

14/7/2020 7 3.14 22 40 72 5

L45 mitjana 26.5 ± 8.3 4.64 ± 0.5 121.6 ± 40.7 94.21 ± 6.7 68.3 ± 10.1 1.6 ± 0.6

15/7/2020 35 3.89 136 90 65 1

VV1 31/7/2020 19 4.21 80 100 89 3

VV6 mitjana 17.3 ± 3.9 4.25 ± 0.2 74.2 ± 18.8 89.17 ± 12.8 73.3 ± 11.2 2.5 ± 0.6

14/7/2020 15 3.80 57 75 76 5

T00 mitjana 29.7 ± 7.8 6.32 ± 0.3 188.1 ± 54.3 90.56 ± 7.8 78.8 ± 7.2 1.1 ± 0.3

30/7/2020 31 5.81 180 100 82 1

T01 mitjana 26.2 ± 6.5 6.29 ± 0.3 163.7 ± 37.3 85.55 ± 5.5 79.4 ± 7.9 1.3 ± 0.9

30/7/2020 26 5.81 151 100 86 1

T30 mitjana 19.7 ± 2.1 5.03 ± 0.5 98.7 ± 8.7 82.11 ± 10.6 68.0 ± 14.5 1.7 ± 1.2

29/7/2020 37 4.68 173 85 82 1

48

punt data S ± sd IASPT ± sd IBMWP ± sd QBR ± sd IHF ± sd ECOSTRIMED ± sd

Te22 mitjana 35.1 ± 4.9 5.07 ± 0.3 178.3 ± 29.8 84.38 ± 11.4 76.0 ± 10.3 1.3 ± 0.6

22/7/2020 34 5.24 178 70 79 2

Te99 22/7/2020 30 5.57 167 100 76 1

Teb1 mitjana 30.7 ± 2.4 5.67 ± 0.3 174.3 ± 18.2 98.57 ± 3.8 63.9 ± 4.9 1.0 ± 0.0

22/7/2020 29 6.03 175 95 78 1

Teb2 mitjana 31.6 ± 8.0 5.80 ± 0.2 182.3 ± 45.6 85 ± 8.7 83.4 ± 9.6 1.2 ± 0.4

22/7/2020 29 5.79 168 100 76 1

Pi01 mitjana 16.0 ± NA 3.50 ± NA 56.0 ± NA 97.5 ± 6.1 46.0 ± NA NA ± NA

29/7/2020 34 4.74 161 100 79 1

Qualitat biològica de les aigües (índex IBMWP)

Els rius de la província de Barcelona segons l’índex IBMWP mostren uns rius i rieres amb quasi un 70% de trams en bona o molt bona qualitat (dels 84 punts estudiats, 43 presenten molt bona qualitat i 15 bona qualitat). Aquests bons nivells de qualitat biològica solen trobar-se on les pressions i impactes són més escassos com a les capçaleres de rius i rieres. Aquest 2020, però, els rangs alts de qualitat s’han estès riu avall a tot l’eix del Llobregat i el Cardener, la Tordera i el Ter. Això, molt possiblement és degut a que 2020 ha estat un any amb un hivern i primavera excepcionalment humides i amb alts cabals circulants en els rius i rieres durant tot el període que han diluït els contaminants procedents de les activitats humanes.

En canvi, a la conca del Foix i del Besòs, i també a bona part del riu Anoia la qualitat biològica ha resultat entre mediocre (en 17 punts), dolenta (8 punts) o pèssima (1 punt). En aquests rius, de dimensions més

Símbol

Qualitat Molt bona Bona Moderada Dolenta Pèssima Sense dades

Figura 19. Mapa amb la qualitat biològica segons l’índex IBMWP a la primavera de 2020

49

petites i amb més pressions antròpiques, els als cabals no han estat suficients com per arribar a tenir una bona qualitat biològica de l’aigua.

Pel que fa als trams estudiats als rius i rieres de la XPN, en general, la qualitat biològica ha estat molt bona, tant a la primavera com a l’estiu. Tot i això, el punt del Foix (F52), com en anys anteriors, continua presentant una qualitat dolenta a la primavera i pèssima l’estiu. Tampoc s’arriba a la bona qualitat, a la riera de Vallvidrera (VV6). En aquests dos casos, la qualitat biològica està directament a les pressions i impactes que sofreixen ambdues masses d’aigua.

Aquest 2020 cal puntualitzar, que en alguns punts d’estudi situats a les capçaleres de rius i rieres de la serralada litoral catalana (PN de Collserola, Parc de la Serralada Litoral, Parc del Montnegre i el Corredor) s’hi observa una qualitat menor que altres anys i, en alguns casos, només arriba a ser mediocre o dolenta. Passa per exemple, al riera de les Arenes (B07), a la riera de Pineda (Pi01), a la riera de Fuirosos (T30) o al Torrent de Sant Bartomeu (B97). També s’observa com a les zones més altes de les capçaleres del Montseny, al torrent de Riudeboix (B29) i al torrent de Collpregon (Teb1), o a Collserola, al torrent de Can Bova (SC01) i al torrent de les Tres Serres (VV1), on s’hi sol trobar una molt bona qualitat, aquest 2020 només arriba a un nivell de qualitat bo. En tots aquests casos, s’hi ha donat un clar efecte de rentat de les lleres degut a les avingudes de l’hivern i la primavera de 2020. És a dir, tot l’hàbitat aquàtic i tota la fauna i la flora han estat netejades recurrentment durant les crescudes, i al tractar-se de zones de capçalera, la recolonització dels invertebrats pot resultar més lenta que no pas en zones més baixes de la conca ja que no existeix la possibilitat de que nous individus derivin d’aigües amunt. Així, molt possiblement la comunitat de macroinvertebrats no estava desenvolupada completament en el moment en que es van realitzar els estudis de primavera i els resultats de la qualitat biològica estan clarament subestimats.

Els temporals i les pluges abundants de l’hivern i la primavera de 2020 han causat que hi hagi una millora general de la qualitat biològica dels rius de la província de Barcelona. Tot i això, les avingudes recurrents han causat efectes de rentat repetits, afectant especialment els trams de capçalera de rius i rieres de la XPN del litoral i el prelitoral. Això ha suposat que la comunitat de macroinvertebrats de les zones altes d’aquestes conques fos menys diversa i la qualitat biològica pot resultant pot estar subestimada.

50

Qualitat de les Riberes (índex QBR)

La Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) sol ser molt estable i, normalment, les millores es van donant de forma molt gradual mentre l’estructura i diversitat de la vegetació als voltants dels rius i torrents es va desenvolupant. En canvi, quan hi ha hagut algun tipus d’obra o actuació que ha afectat a la zona de ribera, la qualitat del bosc de ribera pot disminuir de forma dràstica si s’ha modificat el perfil, s’han talat arbres o arbustos o s’ha construït alguna estructura longitudinal o transversal al curs del riu. És a dir, el bosc de ribera pot passar ràpidament de tenir una molt bona qualitat a una qualitat pèssima però en canvi, per recuperar la seva naturalitat poden passar anys o dècades.

Així, als rius i rieres de la Província de Barcelona fora de la XPN, el que més destaca és la varietat de rangs de la qualitat del bosc de ribera que s’han obtingut, tot i que hi ha una majoria de trams (40 dels 61 punts) tenen rang de qualitat mediocre, dolent o pèssim. Així, es pot dir, que el bosc de ribera és clarament deficient a tots els rius de la plana del Vallès, la Plana de Vic, la part mitja i baixa de la Tordera, a tot l’eix del Llobregat, el Cardener i l’Anoia. Els valors de qualitat bona i molt bona, doncs queden limitats a les parts de capçalera o en certs trams poc alterats, com podria ser el Llobregat a La Puda (L95).

Símbol

Rang 95-100 75-90 55-70 30-50 0-25 -

Qualitat

Bosc de ribera sense alteracions.

Qualitat molt bona

Bosc lleugerament

pertorbat. Qualitat bona

Inici d’alteració important.

Qualitat mediocre

Alteració forta. Mala qualitat

Degradació extrema.

Qualitat pèssima Sense dades

Figura 20. Mapa de la qualitat hidromorfològica segons l’índex QBR de 2020

51

A dintre de la XPN el bosc de ribera dels trams d’estudi són majoritàriament de bona i molt bona qualitat, ja que els punts d’estudi solen ser trams de capçalera. I els cinc nous punts d’estudi també tenen una bona o molt bona qualitat. També cal destacar que tot i les fortes avingudes que han afectat especialment les rieres del litoral i prelitoral, al punt de la riera de Fuirosos, el bosc de ribera continua millorant la seva qualitat respecte a anys anteriors degut al projecte de restauració fluvial executat en aquest tram mig de la riera.

Un any més, però, s’observen alteracions importants del bosc de ribera al punt de la part baixa del Foix (F52), on hi ha una qualitat baixa, I és que en aquesta zona, el bosc de ribera és quasi inexistent i hi ha molta canya de Sant Joan (Arundo donax), el riu va molt encalaixonat entre camps de conreu i la connectivitat lateral és mínima. Aquest 2020, s’ha observat una davallada de la qualitat del bosc de ribera al punt de la desembocadura de la riera Major (Te22). En aquest tram, que té una ribera estreta, amb molta pendent i amb molta roca mare, les avingudes de 2020 s’han endut molts dels arbres i arbustos que hi creixien i, per tant, la qualitat de la ribera s’ha vist afectada negativament.

La riera de Fuirosos (T30) continua conservant una bona qualitat del bosc de ribera, tot i les avingudes que ha sofert aquest 2020. La restauració fluvial executada en aquest tram de la riera continua desenvolupant-se a bon ritme i caldria plantejar-se poder fer-ho a altres punts de mostreig per complir amb la Directiva Marc de l’Aigua.

52

L’hàbitat fluvial (índex IHF)

L’anàlisi de hàbitat fluvial serveix per saber si en el tram estudiat hi ha suficient heterogeneïtat com per sustentar una comunitat diversa de macroinvertebrats. És una dada important que cal conèixer abans de fer una valoració de la qualitat biològica de l’aigua del riu, ja que si el punt d’estudi té poca diversitat d’hàbitats, els índexs biològics podrien subestimar la qualitat de l’aigua. Així, l’índex d’hàbitat fluvial (IHF) és un indicador que pot tenir variacions entre èpoques o anys, ja que depèn molt del cabal del riu, de si hi ha hagut sequera o avingudes recents, de si hi ha presents elements que proporcionen heterogeneïtat d’hàbitat com els troncs, branques, fullaraca, molses, algues, macròfits...

El 2020, s’observa com la gran majoria de punts tenen un hàbitat fluvial ben constituït (en 69 dels 84 punts estudiats. Els valors de IHF menors de 60 punts es concentren a la conca del Ter, el Foix i en determinats punts de la part mitja i baixa del Llobregat. En aquests punts, possiblement degut a les

Símbol

Rang 100-60 59-40 39-0 -

Qualitat

Hàbitat ben constituït.

Excel·lent per al desenvolupament de les

comunitats de macroinvertebrats.

S’hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions

Hàbitat que pot suportar una bona comunitat

macroinvertebrada però en la qual, per causes naturals (per

exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no estan ben

representats.

Els índexs biològics no haurien de ser baixos, però no es descarta

algun efecte en ells

Hàbitat empobrit.

Possibilitat d’obtenir valors baixos dels índexs biològics per

problemes amb l’hàbitat i no pas amb la qualitat de l’aigua.

La interpretació de les dades biològiques s’ha de fer amb

precaució

Sense dades

Figura 21. Mapa de la qualitat de l’hàbitat fluvial calculat amb l’índex IHF a la primavera de 2020.

53

avingudes de 2020, hi ha hagut una pèrdua d’hàbitats pels rentat recurrents de llit del riu. Finalment, els punts amb un hàbitat realment empobrit (menys de 40 punts), es limiten a dos trams de la part mitja del Foix on possiblement es poden donar limitacions per a que s’hi desenvolupi tota la comunitat potencial d’invertebrats aquàtics per falta d’heterogeneïtat d’hàbitats. De fet, en aquests punts, la qualitat biològica ha resultat dolenta, i en part, pot ser causa a aquesta falta d’hàbitats.

A la XPN, tots els punts presentaven un hàbitat ben construït a la primavera, ja que tots ells presentaven cabals circulants alts i una bona heterogeneïtat d’hàbitats aquàtics. A l’estiu, només al torrent de Cèllecs (B98) del Parc de la Serralada Litoral s’hi va calcular un IHF inferior de 60, i és que fou l’únic punt d’estudi on no hi havia aigua circulant i només presentava basses desconnectades.

L’índex d’hàbitat fluvial (IHF) és un indicador que pot tenir variacions d’uns anys als altres ja que depèn molt del cabal que circula pel riu i de si hi ha present elements que donen heterogeneïtat d’hàbitat, com pot ser la fusta morta, la fullaraca o la vegetació aquàtica. El 2020 s’ha observat una majoria de punts amb un hàbitat ben construït, tot i que en alguns punts la conca del Ter, Foix i Llobregat els valors de l’IHF són menors que altres anys. Possiblement sigui degut als rentats del llit i les lleres dels rius, causats per les diferents crescudes de l’hivern i la primavera.

54

Estat Ecològic (índex ECOSTRIMED)

Un cop s’integra la informació de la qualitat biològica de l’aigua i del bosc de ribera es passa a parlar de l’estat ecològic, una visió més global de quin estat de salut té tot l’ecosistema fluvial en un tram determinat.

Així, tot i els bons resultats observats amb la qualitat biològica, un cop s’hi integra la qualitat del bosc de ribera, la visió de l’estat ecològic dels rius de la província de Barcelona segueix mostrant amplies zones amb un estat pèssim i dolent, sobretot a la conca del Besòs i el Foix i bona part de la part mitja i baixa del Llobregat. Un estat moderat a molts dels punts de la Tordera i en altres punts del Llobregat, Besòs i Ter. I el bon i molt bon estat ecològic majoritàriament queda limitat a les parts altes de les conques.

Pel que fa als rius i torrents de dins la XPN, torna a ser el punt del Foix (F52) el que té el pitjor estat ja que tant la qualitat de l’aigua com el bosc de ribera es troben alterats (Figura 24, Taules 8 i 9). Hi ha un estat ecològic dolent a la riera de Vallvidrera (VV6) a Collserola i a riera de les Arenes (B07) al Montnegre i el Corredor. I un estat moderat a diversos dels punts de Serralada Litoral i Montnegre i el Corredor. En aquests punts, la comunitat de macroinvertebrats de la primavera de 2020 es creu que no havia arribat al seu potencial degut a l’efecte rentat per les avingudes recurrents de l’hivern i la primavera, i per tant, possiblement s’està subestimant tant la qualitat biològica com l’estat ecològic. A la part baixa de la riera Major (Te22) situada a les Guilleries, s’hi ha donat un estat ecològic menor que altres anys degut a que el

Símbol

Estat Molt bo Bo Moderat Dolent Pèssim Sense dades

Figura 22. Mapa de l’estat ecològic a partir de l’índex ECOSTRIMED a la primavera de 2020.

55

bosc de ribera ha estat pràcticament eliminat en tot el tram d’estudi, també a causa d’aquestes avingudes. A l’estiu, s’observa un estat ecològic semblant a tot arreu, però millora en alguns dels trams de Montnegre i el Corredor i les Guilleries, degut a que la comunitat de invertebrats s’ha recuperat i, per tant, s’ha obtingut una millor qualitat biològica.

Les dades de l’estat ecològic mostren com encara hi ha molta feina per fer a totes les conques estudiades de la província de Barcelona si es pretén que els rius i rieres arribin a complir amb la normativa europea, la Directiva Marc de l’Aigua. El repte que cal assumir per fer-ho passa, sobretot, per la millora del bosc de ribera a les parts mitges i baixes de totes les conques.

56

CONCLUSIONS

OBJETIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI GLOBAL DEL PROGRAMA CARIMED

Pel que fa a la biodiversitat, el 2020 i al conjunt de punts estudiats en detall (23 punts de la XPN i 10 punts de referencia històrics), s’han identificat fins a 199 taxa. Als Espais Naturals, al Montseny és on s’ha trobat una riquesa més alta (112 taxa), el segueix el de Sant Llorenç ̧del Munt i l’Obac (106 taxa), El Montnegre-Corredor (83 taxa), Guilleries (79 taxa), Litoral (72 taxa), Collserola (56 taxa) i finalment, el Foix (14 taxa). Però̀ cal tenir en compte el nombre de punts de mostreig, que és major al Montseny (7 punts) que a la resta, on s’estudien entre 4 a Sant Llorenç, 3 punts a Collserola, Litoral i el Montnegre, 2 punts a Guilleries i 1 punt al Foix.

Aquest 2020, s’ha ampliat el nombre de punts d’estudi, afegint 3 localitats al Parc de la Serralada Litoral, que fins ara no s’havia inclòs en aquest seguiment, 1 nou punt a Collserola i també 1 nou punt a Guilleries. Això fa que es pugui disposar d’una visió més completa de l’estat dels rius i rieres de la XPN, de la seva diversitat d’organismes i de les tendències o canvis que s’hi puguin donar en el temps.

Pel que fa als punts de referència històrics fora de la XPN, s’hi van trobar fins a 132 taxa, una diversitat superior als punts de XPN amb màxima diversitat. No hi ha dubte que estudiar aquest punts de referència històrics aporta molta informació sobre la biodiversitat de la fauna aquàtica dels rius de la Província en conjunt i per això es creu convenient seguir estudiant-los en el futur.

En conjunt, les famílies de macroinvertebrats que contribueixen més a augmentar la riquesa total són els coleòpters (especialment les famílies dels èlmids i ditícids), els tricòpters (sobretot els limnefílids), i finalment els dípters. Per als dípters, les famílies amb més diversitat de gèneres són els psicòdids, limònids i els ceratopògonids. Cal dir, però, que la família més diversa dels dípters sol ser la dels Quironòmids, però aquesta família no ha estat identificada a nivell de gènere degut a la seva complexitat i a la falta dels recursos i el temps que caldria dedicar-hi.

La millora de la resolució taxonòmica ens ajuda per una banda a millorar el coneixement de la biologia i els requeriments dels macroinvertebrats i per un altre poder detectar indicadors de la qualitat de les aigües. Són exemples alguns gèneres de coleòpters com Oreodytes, Meladema, Ilybius, o Dupophilus, tots ditíscids, que no són molt abundants a les mostres dels rius ja que requereixen unes condicions molt específiques per viure, però que tampoc han estat estudiants intensivament. Un altre exemple és el cas de l’espècie Aphelocheirus aestivalis, un heteròpter que en aquest cas només es troba a un tram del Llobregat a Balsareny (L68) i al Ter a Torelló (Te15) i representa una nova cita per la Península Ibèrica (veure Roca-Cusachs et al. 2020). En qualsevol cas, la millora de la resolució taxonòmica ens ajuda per una banda a millorar el coneixement de la biologia i els requeriments dels macroinvertebrats i per un altre poder detectar canvis més subtils de la qualitat de les aigües. No obstant, com en tots aquests casos, sempre cal valorar l’esforç que comporta la millora de la resolució taxonòmica i la informació que se’n pot extreure.

Pel que fa als efectes del canvi ambiental sobre els rius de la XPN, com en anys anteriors, s’ha seguit controlant la població de Baetis gr. alpinus als punts de la xarxa de seguiment del conveni, que són a la capçalera de la Tordera (T00), el torrent de Riudeboix (B29) i la el torrent de Collpregon (Teb1). A més, aquest 2020 s’ha intensificat aquesta tasca i s’hi ha realitzat a 5 punts més de les capçaleres de rieres i torrents del Montseny: el Torrent de Rentadors, la Riera de Passavets, el Torrent de la Bessa, el Torrent de

57

Sant Marçal i el Rigrós. Baetis gr. alpinus, una espècie d’efemeròpter que només viu en aigües molt fredes i oxigenades a les parts més altes del massís del Montseny, ens permet tenir més indicadors sobre les conseqüències que pot tenir un augment de la temperatura i canvis hidrològics. En aquest context, com el

2020 ha estat un any molt humit, l’espècie fou trobada a tots els punts d’estudi i també en altres de de zones de menys altitud de la Riera Major i la Tordera. Així, tot i que en anys més secs (2017, 2019) l’espècie arriba a no trobar-se a cap dels punts estudiats, quan l’any és humit, l’espècie torna a recuperar-se i s’arriba a trobar a totes a les capçaleres de rius, rieres i torrents del massís.

Les dades de biodiversitat dels punts de referència i de la XPN obtingudes el 2020 seran publicades a la a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF), tal i com ja s’ha fet amb les dels mostrejos anteriors: https://www.gbif.org/dataset/2444d607- 5bbc-4b7a-a804-fd9fbaebd6c6.

També cal connectar aquests estudis amb altres que es fan a Sant Llorenç especialment sobre els rius temporals. En el marc del projecte MECODISPER s’estan fent estudis sobre la biodiversitat molecular que poden fer veure que la fauna del la Xarxa de Parcs de la Diputació pot ser molt més interessant en termes de conservació que el que fins ara ens pensàvem ja que segurament es trobaran espècies pròpies per als diferents parcs. Sense els estudis de seguiment que es fan cada any, aquests altres estudis perdrien la visió a mig i llarg termini necessària per interpretar si els canvis són fluctuacions o canvis deguts als efectes de l’home sobre el medi.

OBJETIU 2: ESTAT AQUÀTIC I FISICOQUÍMIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Aquest és un dels l’objectiu principal pel que es van iniciar els estudis sobre rius de Barcelona al any 1978 i, en aquest moment per seguir obtenint aquesta informació, inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també́ les que proporciona l’Agència Catalana de l’Aigua gràcies al seu Programa de Seguiment i Control.

El 2020 es considera un any humit, segons el butlletí del any pluviomètric del Servei Meteorològic de Catalunya. I fou excepcionalment plujós durant l’hivern i la primavera, amb diversos episodis de pluges torrencials que van afectar tota la província de Barcelona i especialment el litoral i prelitoral, que és on es situen la majoria de punts d’estudi d’aquest programa. Aquestes pluges van causar crescudes o avingudes repetides en la majoria de rius i rieres durant els primers mesos de 2020, sent les causades pel temporal Glòria (gener de 2020), les més fortes i que van causar un major impacte a totes les conques de la província.

Al ser un any humit, a la primavera tots els rius portaven aigua i a l’estiu de 2020, excepcionalment, també tots els punts estudiats conserven aigua circulant o basses desconnectades. Diem excepcionalment ja que molts dels rius i rieres estudiats tenen un règim hidrològic temporal o intermitent molt marcat. Per tant, a l’estiu es solen trobar secs, encara que l’any hagi sigut humit. Per exemple, el punt del riu d’Arenes (B07), al Parc del Montnegre i el Corredor, és el primer cop des de l’inici d’aquests estudis que es troba amb aigua a l’estiu.

Pel que fa la fisicoquímica de l’aigua, tot i els cabals elevats, la majoria dels indicadors fisicoquímics es mantenen en els mateixos rangs que en anys anteriors (1995-2019), però sí que s’observa com en molts punts, la conductivitat, els sulfats i els clorurs han resultat significativament menors que les mitjanes històriques. Els rius i rieres de les àrees de la XPN de la Diputació́ de Barcelona presentaven la majoria un

58

bon estat fisicoquímic, amb l’excepció del punt del riu Foix a Castellet i la Gornal (F52), que ha presentat uns valors elevats en algunes substàncies nitrogenades.

OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA, HIDROMORFOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.

Aquest ha estat també un dels principals objectius des de que es van iniciar els estudis sobre l’estat dels rius de Barcelona l’any 1978, i de nou, en aquest moment els estudis inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també́ les que proporciona l’ACA.

Pel que fa als punts dels rius fora de la XPN, les qualitats ecològiques, en general, es mantenen similars a anys anteriors o milloren en bastant punts de les parts mitges i baixes de les conques. Els cabals elevats durant un període de temps prolongat, com ha passat l’any 2020, solen fer que la qualitat de l’aigua millori ja que hi ha un major factor de dilució de les substàncies contaminants. Per tant, la comunitat de invertebrats que s’hi desenvolupa pot ser més rica. Un exemple clar és el que es pot observar al tram mig i baix del riu Llobregat on, excepcionalment, tots els punts han obtingut una bona o molt bona qualitat biològica de l’aigua.

La majoria dels rius i rieres de les àrees protegides de la Diputació́ de Barcelona presentaven un bon estat fisicoquímic, hidromorfològic i biològic i, per tant, un bo o molt bo estat ecològic. Tot i això, al tractar-se, en molt casos, dels trams de capçalera de rius i rieres, les crescudes de 2020 han causat un clar efecte de rentat de bona part de la comunitat de macroinvertebrats. Així, a la primavera, quan feia poc temps que hi havia hagut les darreres crescudes, en els punts alts del Montnegre, Montseny i el Litoral, s’hi ha trobat una qualitat biològica menor que l’habitual ja que les comunitats aquàtiques estaven recuperant-se d’aquestes pertorbacions. A l’estiu, en molts d’aquests punts, la qualitat biològica millora ja que la comunitat d’invertebrats aquàtics ha tingut temps de recuperar-se.

En aquest informe, a més, es presenten conjuntament sobre un mapa les dades sobre la qualitat biològica de l’aigua recollides per centres de recerca i de gestió (grup FEHM i ACA) i les dades que son recollides per la ciutadania i per l’equip tècnic i de guardes de la XPN des dels projectes de voluntariat ambiental o de ciència ciutadana (Projecte Rius i RiuNet). Amb aquest exercici es vol donar importància a tota aquesta tasca de voluntariat ja que aporta una informació extra molt valuosa per entendre millor l’estat en que es troben el rius i rieres de la província.

La importància dels treballs fets amb el programa CARIMED en el context local, regional i global, s’entén encara millor si relacionem els estudis del CARIMED amb tots els altres projectes que s’han anat desenvolupant al llarg dels anys des del grup FEHM. Per exemple, gràcies als estudis al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el grup és un líder mundial en l’estudi dels rius intermitents i la problemàtica de la seva gestió, i s’ha continuat publicant treballs científics rellevants sobre aquesta temàtica, com l’article metodològic “Conservation and Management of Isolated Pools in Temporary Rivers” publicat aquest 2020 a la revista “Water” i que es pot consultar a: https://www.mdpi.com/2073-4441/12/10/2870.

El grup actualment està executant dos projectes de recerca sobre rius temporals que estudien rius i rieres de la XPN i es seguirà realitzant treballs de seguiment, com el CARIMED, com un element central de la recerca. Sense les dades del CARIMED molts dels altres projectes de recerca perdrien una part del seu

59

valor ja que una sèrie històrica tant llarga és única i molt valuosa ja que permet fer asseveracions, per exemple, sobre el canvi global que altrament serien especulacions.

60

BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA CITADA

Carrera, C.; Estopà, I. (2017). Accions de millora ecològica de la conca alta del riu Ripoll. Presentació comunicació. IX Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 21 i 22 de novembre de 2017 - Castellar del Vallès. http://prezi.com/sf8qszqx1d0h/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share)

Fortuño, P.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cañedo-Argüelles, M.; Castro, D.; Cid, N.; Múrria, C.; Pineda, D.; Rodríguez-Lozano, P.; Soria, M.; Tarrats, P.; Verkaik, I.; Prat, N. (2017). La disminució de les extraccions d’aigua millora l’estat hidrològic i ecològic del torrent de la Vall d’Horta. Presentació comunicació. IX Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 21 i 22 de novembre de 2017 - Castellar del Vallès. (https://parcs.diba.cat/documents/10534/154491411/10.00_Fortu%C3%B1o+millores+vall+d%27horta.pdf/f2c6c6dd-0faa-4408-b5e2-248fe80c1cb9)

Fortuño, P.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cid, N.; Rodríguez-Lozano, P.; Prat, N. (2018). Les comunitats de macroinvertebrats aquàtics de dos torrents del Montseny com a cas d'estudi dels possibles efectes del canvi global. In: Diputació de Barcelona (ed.) IX Trobada d'Estudiosos del Montseny. pp. 466-479. Llibreria de la Diputació de Barcelona. https://dibapn.orex.es/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=34345&shelfbrowse_itemnumber=29245.

Fortuño, P.; Cid, N.; Rodríguez-Lozano, P.; Sánchez, N.; Flor Arnau, N.; Bonada, N.; Gallart, F.; Latron, J.; Llorens, P.; Vinyoles, D.; Rieradevall, M.; Prat, N. (2018). La gestió dels rius temporals als parcs naturals de les serralades litorals catalanes: el cas de la riera de Pineda. In: Diputació de Barcelona (ed.) III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre. pp. 166-178. Llibreria de la Diputació de Barcelona. https://cataleg.parcs.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=33841.

Gallart, F., Prat, N., García-Roger, E. M., Latron, J., Rieradevall, M., Llorens, P., Barberá, G. G., Brito, D., De Girolamo, A. M., Lo Porto, A., Buffagni, A., Erba, S., Neves, R., Nikolaidis, N. P., Perrin, J. L., Querner, E. P., Quiñonero, J. M., Tournoud, M. G., Tzoraki, O., Skoulikidis, N., Gómez, R., Sánchez-Montoya, M. M. & Froebrich, J. (2012) A novel approach to analysing the regimes of temporary streams in relation to their controls on the composition and structure of aquatic biota. Hydrol. Earth Syst. Sci., 16, 3165-3182.

Gallart, Francesc & Cid, Núria & Latron, Jérôme & Llorens, Pilar & BONADA, Núria & Jeuffroy, Justin & Jiménez-Argudo, Sara-María & Vega, Rosa-María & Solà, Carolina & Soria, Maria & Bardina, Mònica & Hernández-Casahuga, Antoni-Josep & Fidalgo, Aránzazu & Estrela, Teodoro & Munné, Antoni & Prat, Narcís. (2017). TREHS: An open-access software tool for investigating and evaluating temporary river regimes as a first step for their ecological status assessment. The Science of the total environment. 607-608. 519-540. 10.1016/j.scitotenv.2017.06.209.

61

LIFE TRivers project: Implementing the Water Framework Directive to temporary rivers: tools for the assessment of their ecological status. http://www.lifetrivers.eu/

Múrria, C.; Morante, M.; Rieradevall, M.; Ribera, C.; Prat, N. (2014). Genetic diversity and species richness patterns in Baetidae (Ephemeroptera) in the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula). Limnetica, 33(2): 313-326.

Pace, G.; Acosta, R.; Rieradevall, M.; Fortuño, P. & Prat, N. (2013). Nimfes d'Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d'identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. Versió 2 – Juliol 2014. Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management). Universitat de Barcelona. 18 pp. (F.E.M. Guies. Volum 1). Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/55523.

Prat, N., Gallart, F., Von Schiller, D., Polesello, S., García-Roger, E.M., Latron, J. (2014). «The Mirage Toolbox: an Integrated Assessment Tool for Temporary Streams». River Res Appl 2014; 30:1318–1334.

Puig, M. À. (1983). Efemerópteros y plecópteros de los ríos catalanes. Parte 1. Efemerópteros de los Ríos Catalanes. Tesi Doctotal. Universitat de Barcelona, Espanya.

Servei Meteorològic de Catalunya – METEOCAT (2017). Any pluviomètric 2017-2018 i 2018-2019 a Catalunya. http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2017/09/29085903/Any-pluvio-2016-2017.pdf

Soria, M., Gutiérrez-Cánovas, C., Bonada, N., Acosta, R., Rodríguez-Lozano, P., Fortuño, P., Burgazzi, G., Vinyoles, D., Gallart, F., Latron, J., Llorens, P., Prat, N., Cid, N. (2019). Natural disturbances can produce misleading bioassessment results: Identifying metrics to detect anthropogenic impacts in intermittent rivers. Journal of Applied Ecology (early view) doi: 10.1111/1365-2664.13538

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. (2003). Anàlisi de viabilitat i proposta d'indicadors fitobentònics de la qualitat de l'aigua per als cursos fluvials de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. (2003). Desenvolupament d'un índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA. (2005). Caracterització de les masses d'aigua i anàlisi del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries), en compliment dels articles 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. (2006). BIORI, Protocol d’avaluació de la qualitat ecològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. (2006). HIDRI, Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

62

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. (2010). Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009. Resultats del Programa de Seguiment i Control. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

Alba-Tercedor, J.; Sánchez-Ortega, A. (1988). «Un método rápido y simple para evaluar la calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978)». Limnetica, 4: 51-56.

Allan, J.D.; Castillo, M.M. (2007). Stream Ecology. Structure and function of running waters. Springer. Dordrecht (The Netherlands): 436 pàg.

Armitage, P.D.; Moss, D.; Wright, J.F.; Furse, M.T. (1983). «The performance of a new biological water quality score system based on macroinvertebrates over a wide range of unpolluted running-waters sites». Water Res., 17: 333-347.

Bonada, N., Rieradevall, M.; Prat, N. (2000). Temporalidad y contaminación como claves para interpretar la biodiversidad de macroinvertebrados en un arroyo mediterráneo (Riera de Sant Cugat, Barcelona). Limnetica,18: 81-90.

Bolòs, O. de; Vigo, J.; Masalles, R.M.; Ninot, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic. 1.247 pàg.

Clarke, R.T.; Furse, M.T.; Gunn, R.J.M.; Winder, J.M.; Wright, J.F. (2002). «Sampling variation in macroinvertebrate data and implications for river quality inices». Freshwater Biology, 47: 1735-1751.

Chessman, B.C. (1995). «Rapid assessment of rivers using macroinvertebrates: A procedure based on habitat-specific sampling, family level identification and biotic index». Australian Journal of Ecology, 20: 122-129.

Directiva europea 78/659/CEE, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereixen protecció o millora per ser aptes per al desenvolupament de les poblacions de peixos en aigües ciprinícoles.

Directiva marc en política d’aigües (DMPA) 60/2000/CE.

Dodds, W.K.; Welch, E.B. (2000). «Establishing nutrient criteria in streams». J. N. Am. Benthol. Soc., 19 (1): 186-196.

Fortuño, P.; Bonada, N.; Prat, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Castro, D.; Cid, N.; Fernández, J.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Múrria, C.; Soria, M.; Verkaik, I. (2019). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2018-2019. Diputació de Barcelona. Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 28). 76 pp.

Grasmuck, N.; Haury, J.; Leglize, L.; Muller, L. (1995). «Assessment of the bio-indicator capacity of aquatic macrophytes using multivriate analysis». Hidrobiologia, 300/301: 115-122.

Hellawell, J.M. (1986). Biological indicators of freshwater pollution and environmental management. Pollution monitoring series. Londres: Elsevier Applied Science Publishers. 546 pàg.

63

Hewlett, R. (2000). «Implications of taxonomic resolution and sample habitat for stream classification at a broad geographic scale». J. N. AM. Benthol. Soc., 19 (2): 352-361.

Miltner, R.J.; Rankin, E.T. (1998). «Primary nutrients and the biotic integrity of rivers and streams». Freshwater Biology, 40 (1): 145-158.

Molineri, C.; Molina, G. (1995). Introducción al uso de los indicadores biológicos: Una reseña. Tucumán (Serie Monográfica y Didáctica; 18).

Monda, D.P.; Galat, D.L.; Finger, S.E. (1995). «Evaluating amonia toxicity in sewage effluent to stream macroinvertebrates: I. A multilevel approach». Arch. Environ. Contam. Toxicol. 28, 378-384.

Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M. (1998). Índex QBR. Mètode per a l’avalució de la qualitat dels ecosistemes de ribera. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 4). 28 pàg.

Munné, A.; Solà, C.; Prat, N. (1998). «QBR: un índice rápido para la evaluación de la calidad de los ecosistemas de ribera». Tecnología del Agua, 175: 20-37.

Munné, A.; Prat, N. (2009). «Use of macroinvertebrate-based multimetric indices for water quality evaluation in Spanish Mediterranean rivers: an intercalibration approach with the IBMWP index». Hydrobiologia, 268 (1): 203-225.

Pace, G.; Acosta, R.; Rieradevall, M.; Fortuño, P. & Prat, N. (2014). Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d'identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. Versió 1 – Juliol 2014. Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management). Universitat de Barcelona. 16 pp. (F.E.M. Guies. Volum 2). Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/55524.

Prat Benito, G.; Puig, M.A. (1999). «BMWPC, un índice biológico para la calidad de las aguas adaptado a las características de los ríos catalanes». Tecnología del Agua, 191: 43-56.

Prat, N.; Muñoz, I.; González, G.; Millet, X. (1996). «Comparación crítica de dos índices de calidad de las aguas: ISQUA y BILL». Tecnología del Agua, 31: 33-49.

Prat, N.; Rieradevall, M.; Munné, A., Solà, C.; Chacon, G. (1997a). La qualitat ecològica del Besòs i el Llobregat. Informe 1996. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 2). 153 pàg.

Prat, N. (1997b). «Gestió de l’aigua a Catalunya i conservació dels rius com ecosistemes». A: Cinquena Jornada sobre la millora de la gestió de l’aigua a Catalunya. ASAC. Reus (maig del 1997).

Prat, N.; Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M.; Bonada, N.; Chacon, G. (1999). La qualitat ecològica del Llobregat el Besòs i el Foix. Informe 1997. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 6). 154 pàg.

Prat, N.; Munné, A.; Solà, C.; Rieradevall, M.; Bonada, N.; Chacon, G. (2000a). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1998. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 7). 162 pàg.

64

Prat, N.; Munné, A.; Rieradevall, M.; Solà, C; Bonada, N. (2000b). ECOSTRIMED. Protocol per determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 8). 94 pàg.

Prat, N.; Munné, A. (2000c). «Water use and quality and stream flow in a Mediterranean stream». Wat. Res., 34 (15): 3876-3881.

Prat, N.; Munné, A.; Bonada, N.; Solà, C.; Plans, M.; Rieradevall, M. (2001). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 1999. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 9). 171 pàg.

Prat, N.; Munné, A.; Solà, C., Casanovas-Berenguer, R.; Vila-Escalé, M.; Bonada, N.; Jubany, J.; Miralles, M.; Plans, M.; Rieradevall, M. (2002). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2000. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 10). 163 pàg.

Prat, N.; Munné, A.; Solà, C., Casanovas-Berenguer, R.; Vila-Escalé, M.; Bonada, N.; Jubany, J.; Miralles, M.; Plans, M.; Puntí, T.;Rieradevall, M. (2003). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2001. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 11).

Prat, N.; Vila-Escalé, M.; Solà, C.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix,M.; Ríos, B.; Andreu, R.; Bonada, N.; Casanovas-Berenguer, R.; Múrria, C.; Puntí, T.; Rieradevall, M. (2004). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2002. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 12).

Prat, N.; Vila-Escalé, M.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix,M.; Acosta R., Ríos, B.; Andreu, R.; Bonada, N.; Casanovas-Berenguer, R.; Múrria, C.; Puntí, T.; Rieradevall, M.; C. SOLÀ; VEGAS T. (2005). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2003. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 13).

Prat, N.; Ríos, B.; Fortuño, P.; Cid. N.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix, M.; Ortiz, J.; Acosta R., Barata, C.; Bretxa, E.; Cañedo-Argüelles, M.; Crosas, X.; Múrria, C.; Puntí, T.; Roura, M.; Vila-Escalé, M.; Rieradevall, M.; Vegas T. (2006). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2005. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 15).

Prat, N.; Cid. N.; Ríos, B.; Vila-Escalé, M.; Jubany, J.; Miralles, M.; Ordeix,M.; Acosta R., Andreu, R.; Bonada, N.; Casanovas-Berenguer, R.; Múrria, C.; Puntí, T.; Rieradevall, M.; C. Solà; Vegas T. (2006). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2004. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 14).

Prat, N.; Puértolas, L.; Rieradevall, M. (2008b). Els espais fluvials: Manual de diagnosi ambiental. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. 117 pàg.

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Morante, M.; Ríos, B.; Pié, G.; Miralles, M.; Urgell, A.; Ordeix, M.; Ortiz, J.; Bretxa, E.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Puntí, T.; Puértolas, L.;

65

Sánchez, N.; Verkaik, I.; Vila-Escalé, M. (2008). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2006. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 16).

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Morante, M.; Pié, G.; Miralles, M.; Marsiñach, A.; Ordeix, M.; Ortiz, J.; Bretxa, E.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Puntí, T.; Puértolas, L.; Ríos, B.; Sánchez, N.; Verkaik, I.; (2008). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2007. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 17).

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Morante, M.; Pié, G.; Miralles, M.; Urgell, A.; Marsiñach, A.; Ordeix, M.; Puntí, T.; Ortiz, J.; Jiménez, L.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Perrée, I.; Puértolas, L.; Ríos, B; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Villamarín, C. (2009). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2008. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 18).

Prat, N.; Fortuño, P.; Rieradevall, M. (2009). «Manual d’utilització de l’índex d’hàbitat fluvial (IHF) ». Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. 25 pàg.

Prat, N.; Ríos, B.; Acosta, R.; Rieradevall, M. (2009). «Los macroinvertebrados como indicadores de calidad de las aguas». A: E. Domínguez i H.R. Fernández (Eds). Macroinvertebrados bentónicos sudamericanos. San Miguel de Tucumán (Argentina): Publicaciones Especiales. Fundación Miguel Lillo. Pàg: 631-654.

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Pié, G.; Miralles, M.; Urgell, A.; Marsiñach, A.; Ordeix, M.; Puntí, T.; Ortiz, J.; Jiménez, L.; Sellarès, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Múrria, C.; Perrée, I.; Puértolas, L.; Ríos, B; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Villamarín, C. (2010). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2009. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 19).

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Pié, G.; Puntí, T.; Ordeix, M.; Acosta, R.; Cañedo-Argüelles, M.; Jiménez, L.; Llach, F.; Perrée, I.; Puértolas, L.; Rodríguez-Lozano, P.; Roig, R.; Sánchez, N.; Sellarès, N.; Verkaik, I. & Villamarín, C. (2011). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2010. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 20).

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Pié, G.; Jiménez, L.; Acosta, R.; Bonada, N.; Cañedo-Argüelles, M.; Cid, N.; Grantham, T.; Llach, F.; Ordeix, M.; Pace, G.; Perrée, I.; Puntí, T.; Rodríguez-Lozano, P.; Roig, R.; Sánchez, N.; Sellarès, N.; Verkaik, I. & Villamarín, C. (2012). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix, la Tordera i el Ter. Informe 2011. Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 21).

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Acosta R.; Bonada, N.; Cañedo-Argüelles, M.; Cid, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, P; Sánchez, N.; Verkaik, I.; Villamarín, C. (2013). Diagnosi ambiental de les conques dels rius de la Província de Barcelona. Informe 2012. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais

66

Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 22). http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/ecostrimed-2012

Prat, N.; Rieradevall, M.; Fortuño, P.; Acosta R.; Bonada, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, P & Sánchez, N. (2014). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2013. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 23). 59 p. http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/intro-2

Prat, N. & Rieradevall, M. 2014. Guia para el reconocimiento de las larvas de Chironomidae (DIPTERA) de los ríos mediterráneos. Versión 1 - Diciembre 2014. Grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management). Universitat de Barcelona. 29 pp. (F.E.M. Guies. Volum 3). Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/60584

Prat, N.; Fortuño, P.; Rieradevall, M.; Acosta R.; Bonada, N.; Pace, G.; Rodríguez-Lozano, Rúfusová, A.; Sánchez, N.; Tarrats, P. (2015). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2014. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 23). Versió impresa: 67 p. / pàgina web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informes-anteriors/carimed-informe2014

Prat, N.; Fortuño, P.; Rieradevall, M.; Acosta R.; Bonada, N.; Castro, D.; Cañedo-Argüelles, M.; Cid, N.; Múrria, C.; Rodríguez-Lozano; Sánchez, N.; Tarrats, P. (2016). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2015. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 25). Versió impresa: 86 pp. / pàgina web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informe-2015.

Prat, N.; Fortuño, P.; Acosta R.; Bonada, N.; Castro, D.; Cid, N.; Burgazzi, G.; Rodríguez-Lozano; Sória, M.; Tarrats, P.; Verkaik, I. (2017). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2016. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 26). 74 pp. / página web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informe-2016.

Verdugo, M. (1995). «Fósforo». A: M. Álvarez i F. Cabrera [eds.]. La calidad de las aguas continentales españolas. Estado actual e investigación. Logroño: Geoforma Ediciones. 307 pàg