Cartografia dels hàbitats a Catalunya - Manual …atzavara.bio.ub.edu/ManualCORINE/Manual_CHC50.pdfde la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

Cartografia dels hàbitats a Catalunya

Manual d’interpretació

llegenda mapes 01 21/5/07 17:58 Página 1

EdicióJosep Vigo, Jordi Carreras, Albert Ferré

RedaccióJaume Cambra, Jordi Carreras, Empar Carrillo,Antoni Curcó, Albert Ferré, Xavier Font,Ramon M. Masalles, Josep M. Ninot, Josep VigoCentre Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal.Universitat de Barcelona

Joan Font, Josep Gesti, Lluís VilarDepartament de Ciències Ambientals.Universitat de Girona

Coordinació científicaJosep Vigo

Coordinació tècnicaFrancesc Diego, Salvador Grau, Pilar VendrellDepartament de Medi Ambient i Habitatge.Generalitat de Catalunya

Assessorament lingüísticNeus Baltrons

Disseny i maquetacióRobert MasipLa nevera, idees fresques

ImpressióEl tinter, SAL(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

Fotografies de la cobertaJ. Carreras, A. Ferré, X. Font, M. Guardiola,E. Illa, R.M. Masalles, R. Ortiz, A. Petit,I. Soriano, J. Vigo

DL: B-53224-2006ISBN: 84-393-7341-4


3

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1 Ambients litorals i salins14 Plans costaners arenosos o llimosos14a Plans costaners hipersalins

sense vegetació vascular o gairebé . . . . . . 19

15 Matollars i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs

15a Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o,fins i tot, inundats, del litoral . . . . . . . . . . . 20

15b Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...)dels sòls salins, poc o molt humits o,fins i tot, temporalment inundats,de les terres interiors àrides . . . . . . . . . . . 22

15c Herbassars junciformes de Spartinaversicolor, de vores dels estanys, llargamentinundades i poc salines, del litoral . . . . . . . 24

15d Jonqueres de Juncus maritimus,de sòls poc salins, llargament inundats,del litoral i de les contrades interiors . . . . . 25

15e Matollars amb dominància de siscall Salsolavermiculata, salat blanc (Atriplex halimus)...,halonitròfils, de sòls àrids . . . . . . . . . . . . . 26

15f Brolles i timonedes amb ruac (Ononis tridentata),trincola (Gypsophila hispanica)..., dels sòls guix-encs, sobretot a les contrades interiors . . . . . 27

16 Platges arenoses i dunes16a Platges arenoses nues o amb vegetació

nitròfila de teròfíts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2816b Dunes i zones interdunars amb

vegetació natural no nitròfila . . . . . . . . . . . 2916c Dunes residuals plantades de pins

(Pinus pinea, P. pinaster), al litoral . . . . . . . 31

17 Platges de còdols17a Platges de còdols, nues o amb

vegetació nitròfila de teròfits . . . . . . . . . . . 32

18 Penya-segats i costes rocoses18a Penya-segats i costes rocoses del

cap de Creus, amb Armeria ruscinonensiso Plantago subulata . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

18b Penya-segats i costes rocoses de la zonaseptentrional (fins al Maresme), amb pastanaga marina (Daucus gingidium) . . . . 35

18c Penya-segats i costes rocoses de les zones central i meridional . . . . . . . . 37

19 Illots i farallons19a Illots i farallons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

2 Aigües continentals21 Llacunes litorals21a Llacunes litorals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

22 Aigües dolces estagnants22a Estanys (i embassaments) d'alta muntanya,

incloent-hi, si és el cas, les formacions de grans càrexs associades . . . . . . . . . . . . 44

22b Basses i estanyols de terra baixa,de nivell fluctuant o temporers . . . . . . . . . 46

22c Estanys (i embassaments) de terra baixai de l'estatge montà, incloent-hi, si és el cas,les formacions helofítiques associades . . . . . 48

23 Aigües salabroses o salines, estagnants23a Basses i estanyols d'aigües

salabroses o salines . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

24 Aigües corrents24a Llits i marges de rius, o vores

d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

24b Regió fluvial mitjana i baixa o dels ciprínids . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

24c Regió fluvial inferior o dels mugílids . . . . . 54

3 Vegetació arbustiva i herbàcia31 Bosquines i matollars de muntanya

i d'ambients frescals de terra baixa31a Landes de bruc d'aiguamoll (Erica tetralix),

acidòfiles i higròfiles, de l'estatge subalpí dels Pirineus centrals . . . . . . . . . . . . . . . . 59

31b Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) amb bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles,de l'estatge montà, als Pirineus centrals . . 60

31c Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles . . . . . . . . . . . 61

31d Landes d'Erica vagans, silicícoles,dels estatges altimontà i subalpí,als Pirineus centrals . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

31e Matollars prostrats d'herba pedrera (Loiseleuria procumbens), acidòfils, d'indretsventosos i freds de l'alta muntanya . . . . . . 63

31f Matollars nans de nabius (Vaccinium uliginosum, V. myrtillus), acidòfils,de l'alta muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

31g Neretars (matollars de Rhododendronferrugineum), acidòfils, d'indrets beninnivats de l'alta muntanya . . . . . . . . . . . . 65

31h Matollars baixos de ginebró (Juniperus nana), de vessants solells de l'estatge subalpí . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

31j Matollars d'Empetrum hermaphroditum,acidòfils, d'indrets ben innivats de l'estatge alpí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Index


4

31k Matollars prostrats de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), de vessantsrocosos, de l'alta muntanya pirinenca . . . . 68

31l Matollars baixos o postrats amb Dryasoctopetala, Salix pyrenaica..., d'obacs calcaris,ben innivats, de l'alta muntanya . . . . . . . . 69

31m Bosquines de salzes de muntanya (sobretot Salix bicolor), amb un estrat inferior de megafòrbies, de les vores de torrents de l'estatge subalpí . . . . . . . . . 70

31n Matollars xeroacàntics de Genista horrida,calcícoles, de carenes i vessants pedregosos,ventosos, dels Pirineus centrals . . . . . . . . . 71

31o Matollars xeroacàntics d'eriçó (Erinaceaanthyllis), calcícoles, de carenes i vessantsventosos, amb sòl esquelètic, dels Prepirineus i de les muntanyes catalanídiques centrals i meridionals . . . . . 72

31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa),esbarzers (Rubus spp.)..., mesòfiles, de lamuntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

31q Matollars de corner (Amelanchier ovalis),boix (Buxus sempervirens), espina cervina(Rhamnus saxatilis)..., calcícoles, de costersrocosos, secs, de la muntanya mitjana . . . 74

31r Bardisses amb púdol (Rhamnus alpinus),gavarreres de muntanya (Rosa vosagiaca,R. pimpinellifolia, R. mollis...)..., dels estatgesaltimontà i subalpí dels Pirineus . . . . . . . . 75

31s Landes de gódua (Sarothamnus scoparius),acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) . . . . . . . . 76

31t Balegars (matollars de Genista balansae),silicícoles, d'indrets secs, sovint solells,de l'estatge montà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

31u Balegars (matollars de Genista balansae),silicícoles, de vessants solells de l'alta muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) . 7931w Clarianes de bosc amb Epilobium

angustifolium, gerderes (Rubus idaeus),gatell (Salix caprea)..., de l'estatge subalpí (i del montà) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

31x Ginebredes (matollars o bosquines de Juniperus communis) de la muntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia),esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de l'estatge montà) . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

31z Bardisses d'espinavessa (Paliurus spina-christi), sovint amb perelloner (Pyrus spinosa), d'ambients secs de terra baixa, al territori ruscínic . . . 83

31aa Avellanoses (bosquines de Corylus avellana),mesohigròfiles, d'ambients frescals de lamuntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana),amb Polystichum setiferum..., mesohigròfiles,dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà) . . . . . . . . . 85

31ac Avellanoses (bosquines de Corylus avellana),mesòfiles o mesoxeròfiles, d'ambients secs de la muntanya mitjana . . . . . . . . . . . 86

31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves,procedents de rebrot o de colonització,estadis inicials del bosc . . . . . . . . . . . . . . . 87

32 Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

32a Arboçars (màquies d'Arbutus unedo)de terra baixa i de la muntanya mediterrània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

32b Màquies amb barreja de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus spp.),de les terres mediterrànies . . . . . . . . . . . . 89

32c Màquies amb barreja d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus spp.), de les terresmediterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

32d Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) no litorals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

32e Cadequers (màquies o garrigues amb Juniperus oxycedrus arborescent) de les costes rocoses del litoral . . . . . . . . . 92

32f Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. phoeniceaarborescent) calcícoles, de les contradesmediterrànies no litorals . . . . . . . . . . . . . . 93

32g Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. turbinataarborescent) de les costes rocoses del litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

32h Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris)..., de les contrades mediterrànies càlides . . . . . . 95

32i Murtars (garrigues de Myrtus communis),de les contrades mediterrànies càlides . . . 97

32j Ginestars oberts de ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), de les contradesmediterrànies seques, a les terres interiors àrides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

32k Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica scoparia),silicícoles, dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i de l'estatge montà) . . . . . 99

32l Bruguerars dominats per bruc boal (Ericaarborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterràniesmarítimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

32m Bruguerars amb dominància o abundància de bruc vermell (Erica cinerea), silicícoles,de les contrades mediterrànies plujoses . . 101

32n Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

32o Estepars d'estepa de muntanya (Cistuslaurifolius) i tamborino (Lavandula pedunculata), acidòfils, de la muntanya mitjana del territori catalanídic central . . . . 104

32p Estepars d'estepa de muntanya (Cistuslaurifolius), de la muntanya mitjana,dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional . . . . . . . . . . . . . 105

32q Matollars de tomaní (Lavandula stoechas),silicícoles, de sòls secs de terra baixa . . . . 106


5

32r Brolles amb escruixidor (Adenocarpustelonensis), silicícoles, de les contradesmediterrànies marítimes, al territori catalanídicseptentrional i central . . . . . . . . . . . . . . . . 107

32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera),sense plantes termòfiles o gairebé,d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà . . . . . . . . . . 108

32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)-i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaeatinctoria)..., calcícoles de terra baixa . . . . . 109

32v Timonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles,de les contrades interiors seques . . . . . . . 111

32w Argelagars (matollars densos de Genistascorpius) calcícoles, de terra baixa i de lamuntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

32x Brolles calcícoles amb dominància d'esteperola (Cistus clusii), albada (Anthyllis cytisoides)..., de les contradesmediterrànies càlides . . . . . . . . . . . . . . . . 113

32y Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)amb dominància o abundància de Genista biflora, calcícoles, de les contradesmediterrànies seques i poc fredes,sobretot a les terres interiors àrides . . . . . 114

32z Matollars amb espígol (Lavandula angustifolia)i/o ginestell (Genista cinerea), calcícoles,de la muntanya mitjana poc plujosa . . . . . 115

32aa Boixedes (matollars de Buxus sempervirens),de la muntanya mitjana (i de les contradesmediterrànies) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116

32ab Matollars prostrats de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), de l'estatgemontà, als Prepirineus i a les muntanyescatalanídiques centrals i meridionals . . . . . 118

32ac Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum),de les contrades mediterrànies(sobretot les marítimes) . . . . . . . . . . . . . . . 119

32ad Bosquines dominades per matabou (Bupleurum fruticosum), sovint fent el mantellmarginal d'alzinars, de terra baixa . . . . . . . 120

32ae Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis)procedents de colonització . . . . . . . . . . . . 121

33 Matollars xeroacàntics de les terresmediterrànies càlides

33a Matollars xeroàcantics amb Astragalustragacantha, dels caps de penya-segats del territori ruscínic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

34 Prats (i altres formacions herbàcies)generalment basòfils, secs, de terra baixa i dela muntanya mitjana

34a Prats amb dominància de Brachypodiumpinnatum, calcícoles i mesòfils, dels estatgesmontà i subalpí dels Pirineus centrals . . . . 123

34a1 Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb Selseriacoerulea, Primula veris subsp. columnae,Carex humilis…, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . 124

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galiumverum (espunyidella groga), Cirsium acaule...,de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes . . . . . . 125

34c Prats amb abundància de Bromus erectusi Cirsium tuberosum..., calcícoles i mesoxeròfils, de la muntanya mitjana poc seca, als territoris catalanídic meridional i central i al Montsec . . . . . . . . 126

34d Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina,Avenula iberica, Bromus erectus, Brachypodiumphoenicoides, Seseli montanum, Teucriumpyrenaicum (angelins)..., de l'estatge montà dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

34e Prats amb sudorn (Festuca spadicea),Leuzea centauroides..., calcícoles i mesoxeròfils, de vessants solells de l'estatge subalpí dels Pirineus . . . . . . . 128

34f Prats amb Astragalus sempervirens subsp.catalaunicus, Sideritis hyssopifolia (herba delbàlsam), Festuca ovina, Avenula pratensis...,calcícoles i mesoxeròfils, de l'estatge subalpí (i del montà) dels Pirineus . . . . . . . 129

34g Fenassars (prats de Brachypodiumphoenicoides), amb Euphorbia serrata,Galium lucidum (espunyidella blanca)...,xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània . . . . . 130

34h Llistonars (prats secs de Brachypodiumretusum), i prats terofítics calcícoles,de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

34i Espartars d'albardí (Lygeum spartum),de les terres interiors àrides . . . . . . . . . . . 133

34j Comunitats dominades per càrritx(Ampelodesmos mauritanica),de les contrades càlides de terra baixa . . . 134

34k Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solellsde les contrades marítimes . . . . . . . . . . . . 135

34l Prats, sovint emmatats, d'Ononis striata,Anthyllis montana, Globularia cordifolia(lluqueta)..., calcícoles i xeròfils, de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí, sobretot als Prepirineus . . . . . . . . 136

34m Prats de sudorn (Festuca spadicea) amb cornera(Cotoneaster integerrimus), calcícoles, d'obacsaltimontans dels Prepirineus centrals . . . . . . 137

34n Joncedes i prats, sovint emmatats,d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedesassociades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa . . . . . . 138

34o Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa pennata), calcícoles i xeròfils, de lamuntanya mitjana poc plujosa . . . . . . . . . . 139

34p Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars),amb Aegilops geniculata (traiguera), Bromusrubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus..., de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . 140

34q Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa offneri, S. pennata, S. capillata)amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa (i de l'estatge submontà). . . . . . . . . . 141


6

35 Prats acidòfils secs35a Prats de pèl caní (Nardus stricta), acidòfils,

de l'estatge montà (i subalpí) de la Vall d'Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

35b Prats silicícoles i mesòfils amb Agrostiscapillaris, Festuca nigrescens, Anthoxanthumodoratum (gram d'olor)..., dels estatgesmontà i subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . 143

35c Prats acidòfils i mesòfils, amb Agrostiscapillaris i Potentilla montana, de l'estatge montà del Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

35d Prats acidòfils i mesòfils, amb Antennaria dioica (pota de gat), Deschampsia flexuosa..., de la zona culminal del Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

35e Prats acidòfils i mesòfils, amb Festucanigrescens, Deschampsia flexuosa, Primulaintricata, Gentiana acaulis..., generalment en terreny calcari, de l'estatge subalpí delsPrepirineus orientals . . . . . . . . . . . . . . . . . 146

35f Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpiamyuros, Filago minima, Trifolium arvense...),silicícoles i sovint de sòls arenosos, de lamuntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

35g Llistonars (prats secs de Brachypodiumretusum), i pradells terofítics silicícoles,mediterranis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

35h Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostiscapillaris, Seseli montanum, Festuca ovina,Dichanthium ischaemum..., de la muntanyamitjana pirinenca i del Montseny . . . . . . . . 150

36 Prats (i comunitats afins) d'alta muntanya36a Congesteres de terrenys àcids,

de l'estatge alpí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15136b Congesteres de terrenys calcaris,

de l'estatge alpí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15236c Prats de pèl caní (Nardus stricta) o de

Bellardiochloa variegata, acidòfils i mesòfils,de l'alta muntanya pirinenca . . . . . . . . . . . 153

36d Prats de pèl caní (Nardus stricta), acidòfils ihigròfils, de l'alta muntanya pirinenca . . . . 155

36e Gespets (prats de Festuca eskia) tancats,acidòfils, de l'alta muntanya pirinenca . . . . 156

36f Prats de sudorn (Festuca paniculata),poc o molt acidòfils, dels indrets arrecerats,sovint en vessants rocosos, de l'estatge subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

36g Gespets (prats de Festuca eskia), sovintesglaonats, acidòfils, dels vessants solells de l'alta muntanya pirinenca . . . . . . . . . . . 158

36h Prats de Carex curvula, acidòfils,de l'estatge alpí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

36i Prats de Festuca airoides o de F. yvesii,acidòfils, de l'alta muntanya pirinenca . . . . 160

36k Prats de Sesleria coerulea, Carex sempervirens, Ranunculus thora...,calcícoles i mesòfils, de l'alta muntanyapirinenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

36l Prats amb Festuca nigrescens, Trifoliumthalii, Ranunculus gouanii..., calcícoles i mesòfils, de l'alta muntanya pirinenca . . . 162

36m Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles,de l'estatge alpí dels Pirineus . . . . . . . . . . 163

36n Prats d'ussona (Festuca gautieri) i comunitatsanàlogues, calcícoles i mesoxeròfils,de l'alta muntanya pirinenca . . . . . . . . . . . 164

37 Herbassars, jonqueres i prats humits37a Jonqueres i herbassars humits de la muntanya

mitjana (i de l'estatge subalpí) . . . . . . . . . . . 16537b Jonqueres de jonc boval (Scirpus

holoschoenus) i herbassars graminoides, higròfils,de terra baixa (i de la muntanya mitjana) . . . . 167

37c Herbassars megafòrbics de l'estatge subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . 168

37d Sarronars (comunitats dominades perChenopodium bonus-henricus) i altresherbassars nitròfils d'alta muntanya . . . . . 169

38 Prats de dall i pastures grasses38a Prats amb Cynosurus cristatus, mesòfils,

intensament pasturats, de la muntanya mitjana (i de l'estatge subalpí) . . . . . . . . . . 170

38b Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherumelatius) dels estatges submontà i montà,principalment dels Pirineus . . . . . . . . . . . . 171

38c Prats dalladors, generalment amb Gaudiniafragilis, de la terra baixa plujosa, als territorisruscínic i catalanídic septentrional . . . . . . . 172

38d Prats dalladors mesohigròfils i comunitatsanàlogues, dels estatges altimontà i subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

4 Boscos41 Boscos caducifolis, planifolis41a Fagedes higròfiles pirinenques . . . . . . . . . 17741b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles . . . . . . 17841c Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes . . . . 17941c1 Fagedes subalpines . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18041d Boscos caducifolis mixtos amb roure pènol

(Quercus robur), o bé rouredes pures,higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics . . . 181

41e Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals . 182

41f Boscos caducifolis mixtos, sovint amb tells (Tilia spp.), higròfils, dels engorjats i delsvessants ombrívols, pirinencs . . . . . . . . . . 183

41g Boscos caducifolis mixtos, sovint amb erable(Acer platanoides), dels vessants pedregosos i ombrívols dels estatges altimontà i subalpí dels Pirineus centrals . . . . . . . . . . . . . . . . 184

41h Rouredes de roure sessiliflor (Quercus petraea),de vegades amb altres caducifolis (Betulapendula...), acidòfiles i xeromesòfiles,pirinenques i del territori catalanídic septentrional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

41i Rouredes de roure sessiliflor (Quercus petraea),sovint amb bedolls (Betula pendula),mesohigròfiles i generalment acidòfiles,pirinenques i del territori catalanídic septentrional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

41j Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica),silicícoles, catalanovalencians . . . . . . . . . . 187

41k Rouredes de roure martinenc (Quercuspubescens), calcícoles, de la muntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188


7

41l Rouredes (de Quercus pubescens o híbrids),silicícoles, de la muntanya mitjana . . . . . . 189

41m Rouredes (de Quercus pubescens,Q. x cerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex), de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . 190

41n Rouredes de roure valencià (Quercus fagineao híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) . . . . . 191

41o Rouredes de roure africà (Quercus canariensis),dels territoris catalanídic septentrionali olositànic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . 193

41q Bosquets de bedoll pubescent (Betulapubescens), de vegades amb pi negre (Pinus uncinata), moixera de guilla (Sorbusaucuparia)..., de l'estatge subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194

41r Bedollars higròfils, acidòfils, dels Pirineus . . 19541s Bedollars secundaris, pirinencs (i del territori

catalanídic septentrional) . . . . . . . . . . . . . . 19641t Bedollars (de Betula pubescens, B. pendula),

amb sotabosc de megafòrbies, dels estatgesaltimontà i subalpí dels Pirineus . . . . . . . . 197

41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula) . . 198

42 Boscos aciculifolis42a Avetoses neutròfiles de l'estatge montà . . 19942b Avetoses acidòfiles de l'estatge montà

(i del subalpí) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20042c Avetoses calcícoles de l'estatge montà . . . 20142d Avetoses amb Pulsatilla font-queri,

calcícoles, de l'estatge subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202

42e Avetoses amb neret (Rhododendronferrugineum), acidòfiles, de l'estatge subalpí dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . . . 203

42f Pinedes de pi negre (Pinus uncinata)generalment amb neret (Rhododendronferrugineum), acidòfiles i mesòfiles,dels obacs pirinencs . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

42g Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), acidòfilesi xeròfiles, dels solells pirinencs . . . . . . . . 205

42h Pinedes de pi negre (Pinus uncinata),calcícoles i xeròfiles, dels solells pirinencs . . 206

42i Pinedes de pi negre (Pinus uncinata),calcícoles i mesòfiles, dels obacs pirinencs . . 207

42j Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), orepoblacions, sense sotabosc forestal . . . . 208

42k Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles i mesòfiles, dels obacs de l'estatge montà dels Pirineus . . . . . . . . . . . 209

42l Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),acidòfiles i mesòfiles, dels obacs de l'estatgemontà (i del submontà) dels Pirineus . . . . . 210

42m Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles i xeròfiles, dels Pirineus . . . . . . . 211

42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineusi de les contrades septentrionals . . . . . . . . 212

42o Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles, meridionals . . . . . . . . . . . . . . . 213

42p Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfiles ixeròfiles, dels estatges montà i submontà . . . 214

42q Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),acidòfiles i xeròfiles, del territori catalanídic central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215

42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), orepoblacions, sense sotabosc forestal . . . . 216

42s Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),amb sotabosc de màquies o brollesmediterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) dels Prepirineus, el territoriausosegàrric i les muntanyes mediterràniesseptentrionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218

42u Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii), de les muntanyes mediterràniesmeridionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219

42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii), o repoblacions,sense sotabosc forestal . . . . . . . . . . . . . . . 220

42w Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), ambsotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana . . . . . 221

42x Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), orepoblacions, sense sotabosc llenyós . . . . 222

42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquinesacidòfiles, de la terra baixa catalana . . . . . 223

42z Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de màquies o garrigues ambullastre (Olea europaea var. sylvestris),margalló (Chamaerops humilis)..., de lescontrades marítimes càlides . . . . . . . . . . . 224

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de màquies o garrigues . . . . . . . 225

42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de brolles calcícoles, de lescontrades mediterrànies . . . . . . . . . . . . . . 226

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de brolles silicícoles,de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 227

42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),sense sotabosc llenyós . . . . . . . . . . . . . . . 228

42ae Teixedes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22942ak Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),

amb sotabosc de càrritx (Ampelodesmosmauritanica) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230

42af Boscos mixtos d'avet (Abies alba)i pi negre (Pinus uncinata) . . . . . . . . . . . . . 231

42ag Boscos mixtos d'avet (Abies alba)i pi roig (Pinus sylvestris) . . . . . . . . . . . . . . 232

42ah Pinedes mixtes de pi roig (Pinus sylvestris) ipinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) . . 233

42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis)i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) . . 234

42aj Altres boscos mixtos de coníferes . . . . . . . 235

43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes43a Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica)

i avet (Abies alba), higròfils, pirinencs . . . . 23643b Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i pi roig

(Pinus sylvestris), de l'estatge montà . . . . . . 23743d Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus

pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles, de la muntanya mitjana . . . . . . 238


8

43d1 Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), silicícoles, de la muntanya mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239

43e Boscos mixtos de roure reboll (Quercus pyrenaica) ipi roig (Pinus sylvestris), catalanovalencians . 240

43f Boscos mixtos de roure valencià (Quercusfaginea) i pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) o pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa) . . . . . . . . . . . . . . 241

43g Altres boscos mixtos de caducifolis i coníferes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242

44 Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits44a Salzedes de Salix daphnoides, dels codolars i

arenys dels rius, als Pirineus centrals . . . . 24344a1 Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos...)

amb Myricaria germanica de sòls argilosos . . 24444b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos...)

i altres bosquines de ribera . . . . . . . . . . . . 24544c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix

atrocinerea), del territori catalanídic . . . . . 24644d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terra

baixa i de la muntanya mitjana . . . . . . . . . 24744e Vernedes (i pollancredes) amb Circaea

lutetiana, de l'estatge montà,pirenaicocatalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248

44f Vernedes (de vegades pollancredes) ambortiga morta (Lamium flexuosum), de la terrabaixa plujosa i de l'estatge submontà . . . . 249

44g Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis)de la terra baixa catalana . . . . . . . . . . . . . 250

44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de lamuntanya mitjana) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

44i Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubiatinctorum), del territori sicòric (i àrees properes) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252

44j Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Iris foetidissima), del territori ruscínic i delsPrepirienus centrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253

44k Omedes de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . 25444l Freixenedes de Fraxinus angustifolia,

de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25544m Baladrars, de les rambles del territori

catalanídic meridional (i central) . . . . . . . . 25644n Alocars, de les rieres i rambles

de les contrades marítimes . . . . . . . . . . . . 25744o Tamarigars, de sòls salabrosos . . . . . . . . . 25844p Boscos torbosos de pi negre

(Pinus uncinata) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259

45 Boscos esclerofil·les i laurifolis45a Suredes amb sotabosc clarament forestal . . 26045b Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de

l'extrem oriental dels Pirineus i dels territorisruscínic i catalanídic septentrional . . . . . . . 261

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex)de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262

45d Boscos mixtos d'alzina (Quercus ilex) i roures(Quercus faginea, Q. pubescens...), de terra baixa i de l'estatge submontà . . . . . . . . . . 264

45d1 Boscos mixtos de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginea,Q. pubescens...), de terra baixa i del'estatge submontà . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex)muntanyencs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercusrotundifolia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268

45g Boscos mixtos d'alzina (Quercus ilex)i pins (Pinus spp.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270

45h Boscos mixtos de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins (Pinus spp.) . . 271

45i Boscos mixtos de surera (Quercus suber)i pins (Pinus spp.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272

5 Molleres i aiguamolls53 Vores d'aigua i altres hàbitats inundats53a Canyissars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27753b Herbassars graminoides de jonca

d'estany (Scirpus lacustris) . . . . . . . . . . . . 27853c Comunitats dominades per mansega

(Cladium mariscus), de vores d'aigua de terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279

53d Canyars de vores d'aigua . . . . . . . . . . . . . 28053e Poblaments de jonques (Scirpus spp.),

d'aigües salabroses . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28153f Poblaments de Phalaris arundinacea . . . . . 282

54 Molleres54a Molleres de Carex davalliana...,

alcalines, dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . . . 28354b Molleres de Carex nigra, poc o

molt àcides, dels Pirineus . . . . . . . . . . . . . 284

6 Roques, tarteres i glaceres61 Tarteres61a Pedrusques i clapers silicis, amb

Epilobium collinum, Galeopsis pyrenaica...,de l'estatge montà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289

61b Pedrusques calcàries, generalment ambStipa calamagrostis, de l'estatge montà poc plujós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290

61c Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalanooccitanes . . . . . . . . 291

61d Tarteres i pedrusques silícies de l'alta muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292

61e Tarteres i pedrusques calcàries de l'altamuntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294

61f Terrers calcaris, generalment margosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsa o quasi nus . . . . . . . . . . . . . . . . . 296

61g Terrers silicis, generalment argilosos o gresencs,amb vegetació molt esparsa o quasi nus . . . . 297

62 Roques no litorals62a Cingles i penyals calcaris de les

contrades mediterrànies càlides . . . . . . . . 29862b Cingles i penyals calcaris de muntanya . . . 30062c Cingles i penyals silicis de muntanya . . . . 30262d Cingles i penyals silicis de les contrades

mediterrànies càlides . . . . . . . . . . . . . . . . 304


9

62d1 Terraprims silicis amb matafocs(Sempervivum spp.) i crespinells (Sedum spp.)d'indrets rocosos dels estatges montà i subalpí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305

62e Codines amb caragoles (Erodium rupestre,E. glandulosum), Arenaria agreggata,Allium senescens..., en terrenys calcaris oconglomeràtics, a la muntanya mitjana pocplujosa i a les serres catalanídiques . . . . . 306

62f Roques càlcàries humides i degotalls,amb falzia (Adiantum capillus-veneris),de les contrades mediterrànies . . . . . . . . . 307

63 Congestes permanents i glaceres63a Congestes permanents o quasi . . . . . . . . . 308

8 Terres agrícoles i àrees antròpiques81 Pastures intensives81a Camps condicionats com a

pastura intensiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313

82 Conreus herbacis82a1 Conreus herbacis intensius: sobretot

cereals i farratges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31482a2 Conreus herbacis intensius:

hortalisses, flors, maduixeres... . . . . . . . . . 31582b Conreus herbacis extensius de regadiu

o de contrades molt plujoses . . . . . . . . . . . 31682c Conreus herbacis extensius de secà . . . . . 31882d Arrossars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320

83 Conreus llenyosos i plantacions d'arbres83a Fruiterars alts, predominantment de secà:

conreus d'oliveres (Olea europaea),d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers(Ceratonia siliqua),… . . . . . . . . . . . . . . . . . 321

83b Fruiterars, principalment de regadiu:sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus),de presseguers (Prunus persica), de pereres(Pyrus communis) i d'altres rosàcies . . . . . 322

83c Conreus de cítrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32383d Vinyes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32483e Camps d'avellaners (Corylus avellana) . . . . 32583f Plantacions de coníferes . . . . . . . . . . . . . . 32683g Plantacions de pollancres (Populus spp.),

plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia)i altres planifolis de sòls humits . . . . . . . . 327

83h Plantacions d'eucaliptus (Eucalyptus spp.) . . 32883i Vivers de plantes llenyoses . . . . . . . . . . . . 32983j Plantacions d'altres arbres planifolis . . . . . 330

85 Parcs urbans i jardins85a Grans parcs i jardins . . . . . . . . . . . . . . . . . 331

86 Ciutats, pobles i àrees industrials86a Àrees urbanes i industrials, inclosa

la vegetació ruderal associada . . . . . . . . . . 33286b Àrees urbanitzades, amb claps importants

de vegetació natural . . . . . . . . . . . . . . . . . 33486c Pedreres, explotacions d'àrids i runam . . . 33586d Llocs arqueològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33686e Àrees revegetades: mines a cel obert,

pistes d'esquí... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 337

87 Camps abandonats, ermots i àrees ruderals87a Conreus abandonats . . . . . . . . . . . . . . . . . 33887b Vegetació ruderal no associada

a àrees urbanes o industrials . . . . . . . . . . . 339

89 Basses i canals artificials89a Salines i llacunes salades industrials . . . . . 34089b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles...,

grans canals i estanys ornamentals . . . . . . 341

9 Àrees tallades o cremades90 Àrees tallades o cremades . . . . . . . . . . . . 342


11

1. El projecte En els darrers anys el Departament de Medi Ambient iHabitatge ha impulsat diversos projectes relacionatsamb la gestió i la protecció del medi natural, alguns delsquals han estat regulats mitjançant convenis entre laUniversitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Und'aquests projectes és la Cartografia dels hàbitats aCatalunya a escala 1:50.000 (CHC50).

Per acomplir aquest projecte, s’ha aixecat, entre els anys1998 i 2003, el mapa dels hàbitats de tot Catalunya enformat digital, amb una llegenda basada en la Llistacatalana dels hàbitats CORINE. El document cartogràficresultant és consultable, full per full, en format digital, a:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/habitats/inici.htm, i pot adquirir-se, en format paper, als punts devenda de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. A banda del’establiment previ de les unitats de llegenda i de l’elabo-ració del mapa, ha semblat necessari de redactar elManual d’interpretació que teniu a les mans.

2. Característiques generals del mapaPer a l'aixecament cartogràfic s'ha utilitzat el tall de l'IGNaplicat en la seva sèrie 1:50.000 (i la nomenclaturacorresponent), tall que dóna, per a tot Catalunya, 89 fulls,38 dels quals no son complets. En total s'han cartogra-fiat 32.320 km2.

Com a elements gràfics s'han emprat solament polígons, ladelineació dels quals s’ha fet sobre ortofotomapes a1:25.000 (en color i en infraroig color) i en format digital,per tal d’aconseguir-ne una acurada georeferenciació. Enconcordança amb l’escala del mapa i amb la mena d’uni-tats a representar, l'àrea mínima dels polígons s'ha esta-blert, de manera general, en 22.500 m2, superfície que enun mapa a escala 1:50.000 correspon a un quadrat de 3 x3 mm. Només s'han fet dues excepcions a aquesta limita-ció d’àrea: l’una afecta els elements ja existents i ben deli-mitats en les bases cartogràfiques de referència, com ésara les platges, els aiguamolls, els estanys i embassa-ments, els illots…; l’altra s’ha aplicat a les unitats del pai-satge que, malgrat ocupar una petita superfície, els autorshan considerat especialment valuoses per la seva raresa osingularitat. De totes maneres, aquests elements de midainferior a la mínima establerta han estat representats en elmapa sempre que la seva àrea ultrapassés els 10.000 m2.

3. Els polígons i les unitats cartogràfiques La majoria (un 70 %) dels polígons cartografiats inclouenuna sola unitat de llegenda. Els altres poden inclouredues o tres unitats, però no més de tres. Aquest límit detres unitats resulta d’establir que si un polígon contérealment diverses unitats impossibles de destriar unaper una a l’escala del mapa, es deixen de banda les quehi ocupen menys d'un 20 % de la superfície total; amb laqual cosa, només se li poden atribuir les unitats mésextenses (que només podran ser entre una i tres).

A la base de dades associada a la cobertura dels polí-gons s’indica el recobriment relatiu de les unitats queinclouen (en tants per deu).

4. La llegendaLa llegenda va ser confeccionada, i tancada, prèviamenta l’aixecament del mapa. Té una estructura jeràrquica iles unitats que deriven de la llista catalana d'hàbitatsCorine són definides mitjançant caràcters fisiognòmics,ecològics i fitocenològics, enumerats per aquest ordre.

Els hàbitats CORINE que usualment cobreixen superfíciesmés extenses que la mínima han estat considerats direc-tament com a unitats de la llegenda (unitats monotípiques).Aquest cas és el més comú (vora un 70% de totes les uni-tats) i afecta la major part dels boscos i un gran nombre dematollars i de prats. Hi ha, però, força hàbitats que ocupengairebé sempre superfícies molt petites. Si apareixen nor-malment isolats en el territori, és a dir, si no poden serassociats a altres hàbitats, resulten irrepresentables i, pertant, no són recollits a la llegenda, tot i que puguin ser moltimportants o molt significatius en l’aspecte naturalístic. Enaquesta situació es troben les comunitats fontinals, lamajor part de vorades forestals i alguns pradells de teròfits.En total són 109 els hàbitats CORINE que no han pogut serinclosos en la llegenda. Tenint en compte que l’escala d’unmapa condiciona decisivament la mena d’unitats a repre-sentar i que la classificació dels hàbitats es basa en crite-ris conceptuals, independents dels sistemes cartogràfics,és totalment lògic que la llegenda no pugui ser un reflexfidel de la llista d'hàbitats.

Els hàbitats de petita extensió que apareixen sovint asso-ciats entre ells formant mosaics ben definits i prou exten-sos s’han reunït en una sola unitat de llegenda (unitats

Introducció


12

politípiques). En aquest cas es troben, per exemple, elshàbitats que s’agrupen regularment en les platges areno-ses o els que es troben associats en àrees salines. Algunad'aquestes unitats comprèn fins a quinze hàbitats dife-rents. Cal entendre, però, que no tots els hàbitats compo-nents d’una unitat politípica s’han de trobar efectivamenten cadascun dels polígons del mapa que li són atribuïts .

Un altre cas, diferent en l’origen però semblant en elresultat, és el dels hàbitats que tenen, uns amb altres,una estructura i una ecologia força coincidents. Quanrepresentar-los per separat hagués requerit una feinaexcessiva en comparació amb la qualitat de la informa-ció resultant, els hem agrupat també en una sola unitatde llegenda (unitats múltiples); val a dir que aquest pro-cediment no va pas en detriment de la utilitat del mapani en distorsiona la interpretació. Això és el que s'ha fetamb els hàbitats que comprenen diverses comunitatsvegetals de l'aliança Aphyllanthion, i amb els que esreparteixen els mantells forestals espinosos (les bardis-ses) de l'estatge montà.

La llegenda és, doncs, el resultat d'una selecció del hàbi-tats CORINE de Catalunya feta a partir del coneixementde l'estructura del paisatge i d'una anàlisi dels docu-ments cartogràfics de vegetació existents, molts delsquals han estat aixecats, precisament, per membres del'equip que ha dut a terme aquest projecte.

5. Codis i enunciatsLa classificació i l'agrupació jeràrquica de les unitats de lallegenda segueix el model de la Llista dels Hàbitats CORI-NE de Catalunya (VIGO & al., 2005). Per a identificar-leshem utilitzat les dues primeres xifres del codi que elmanual CORINE atribueix als grups d’hàbitats de segonacategoria i els hem afegit una lletra minúscula, correlativaseguint l'ordre alfabètic ascendent (per exemple, 36a,36b, 36c.... 36o, 36p...). Quan el nombre d'unitats referi-des a un mateix codi binumèric és més gran de vint-i-sis(que és el nombre de lletres emprat), es passa a un codialfabètic doble, afegint-hi una a seguida d'una segona lle-tra; és a dir després de 32z seguirà 32aa, 32ab, 32ac, etc.

L'enunciat de les unitats de llegenda monotípiques (és adir, coincidents amb un únic hàbitat elemental) és gene-ralment el mateix que el de l’hàbitat corresponent. Per ales unitats de llegenda que engloben dos o més hàbitatsadoptem una nova definició sintètica que els agrupi atots i que no sigui ambigua.

6. Els autors dels mapesLa signatura del conveni entre la Universitat deBarcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatgeva suposar que es fes càrrec del projecte el Grup deRecerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació.D’aquí n’han resultat les seguents responsabilitats:

Coordinador científic: Josep Vigo (UB)Coordinadors generals: Jordi Carreras (UB) iFrancesc Diego (DMA)Coordinadors d’àrea: Jordi Carreras (UB), EmparCarrillo (UB) i Josep Maria Ninot (UB)

Responsable del GIS: Albert Ferré (UB)Autors dels fulls:Ivan Afonso JordanaJosep Manuel Àlvarez de la Campa FayosPere Aymerich BoixaderJordi Carreras RaurellEmpar Carrillo OrtuñoCarme Casas ArcaronsLourdes Chamorro LorenzoJosep Antoni Conesa MorMarc Corominas XifràAntoni Curcó MasipJoan Devis OrtegaAlbert Ferré CodinaJoan Font GarciaJosep Gesti PerichLaureà Giné BenaigesRoser Guàrdia RúbiesMercedes Guerrero GimenoEstela Illa BachsModesta Juanola GiraltArtur Lluent ValletSílvia March PascualGabriel Mercadal CorominasXavier Monje VegaJosep Maria Ninot SugrañesCarme Pedrol SolanesJoan Pedrol SolanesJoan Pino VilaltaRafael Quadrada LloveraJordi Recasens GuinjoanLlorenç Sàez GonyalonsAndreu Salvat SaladrigasAntoni Sànchez CuxartXavier Sans SerraIgnasi Soriano TomàsXavier Tarruella AyzaJosep Vigo BonadaLluís Vilar Saís

7. Memòria de la CHC50La memòria completa del projecte, elaborada el desem-bre del 2004, es pot consultar a través d’Internet en l’a-dreça: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/habitats/documents/memoria_chc50.pdf

8. Descripció de les unitats de la llegendaDonem a continuació la pauta que ha servit de guia pera la confecció de les fitxes de cada unitat.

Codi i enunciat de la unitat de llegenda[Vegeu l’apartat 5]

AspecteEntès bàsicament com a fisiografia i fisiognomia delshàbitats que comprèn. Fa referència típicament als tretssegüents:

Caràcters generals del medi físic o de la vegetació.Caràcters adaptatius dels organismes que en fan part.Diversitat. Subunitats que inclou, si és el cas. Fàcieso aspectes que pot adoptar.Problemes d'identificació, si cal.


13

Ecologia. Entesa en sentit molt genèric. Comprèn dife-rents apartats:

Àrees biogeogràfiques. D’acord amb l’esquema classi-ficatori següent:

a - estatge subnivalb - estatge alpíc - estatge subalpíd - muntanya mitjana. Especificant, si escau:

d.1 - estatge montà (si cal, distingint-hi l’alti-montà i el montà inferior)

d.2 - estatge submontàe - terra baixa (contrades mediterrànies en general).

Especificant, si escau:e.1 - contrades marítimes subhumides (domini

dels alzinars)e.2 - contrades marítimes seques (domini de les

màquies de margalló)e.3 - contrades mediterrànies interiors.

Especificant, si escau:e.3.1 - seques (domini dels carrascars)e.3.2 - subàrides (domini de les màquies

d’arçot)f - muntanya mediterrània

f.1 - marítima (domini de l’alzinar muntanyenc)f.2 - continental (domini del carrascar muntan-

yenc, i àrees amb bon desenvolupamentdels matollars xeroacàntics o de les comu-nitats dels Ononidetalia striatae)

g - litoral marítim

Ambients que ocupa. Localització dins el paisatge,expressada de manera flexible, però prou significativa.

Clima. Clima general o, si és del cas, topoclima. Elclima general classificat de manera elemental en elstipus i, si cal, els subtipus següents:

a - alpía.1 - nivósa.2 - subcontinental

b - subalpíb.1 - humitb.2 - subcontinental

c - medioeuropeuc.1 - subatlànticc.2 - submediterrani

d - mediterrani muntanyencd.1 - subhumitd.2 - sec

e - mediterranie.1 - marítim

e.1.1 - subhumite.1.2 - sece.1.3 - càlid

e.2 - continentale.2.1 - sece.2.2 - subàrid

Substrat i sòl. Natura de la roca. Característiques bàsiquesdel sòl (textura, pH, nivell freàtic, airejament... si escau).

Flora principal. Si el biòtop és definit per la vegetació,que és el cas més general. Queda reflectida en una llista

de les plantes més importants amb vista al reconeixe-ment de la unitat. Aquesta llista, que sol ser poc extensa,és dreçada amb la intenció que una persona no gaireexperta aconsegueixi, amb poc esforç, dictaminar o asse-gurar-se que es troba davant de la unitat en qüestió.

En el cas de les comunitats terrestres complexes, lesplantes poden estar ordenades per estrats. Si es tractade comunitats forestals, s’hi poden distingir els estratsarbori, arbustiu i herbaci (i muscinal i liquènic, si ve atomb). En el cas de bosquines, de matollars i de pratsemmatats, poden separar-se els dos (o quatre) estratsdarrers. En el cas de formacions herbàcies amb estrati-ficació ben marcada, s’hi poden diferenciar un estratherbaci superior i un d’herbaci inferior. També l’estratarbori i l’arbustiu poden ser subdividits, si escau, en unde superior i un d’inferior.

A cadascun dels tàxons esmentats, se li atribueixen lessegüents classes d’importància:– normalment dominant.– sovint abundant.– significatiu (qualificació que pot combinar-se amb

qualsevol de les dues precedents). En principi, es con-sideren significatives les plantes característiquesd’una aliança sintaxonòmica (o, per inclusió, d’unaassociació); però també poden correspondre-hi, siescau, les característiques d’un ordre o d’una classe, imés excepcionalment les diferencials de les unitatsinferiors. De vegades també s’atribueix aquesta cate-goria a alguna espècie companya indicadora de deter-minades qualitats de l’hàbitat.

– secundari. Planta no incluïble en cap de les tres cate-gories precedents. No es fa servir en gaires casos, caraporta poca informació.

Aquesta informació es dóna mitjançant una quadrícula,situada a la dreta de la llista d'organismes, que ésencapçalada per les abreviatures d'aquelles classes(dom., ab., sign., sec.) i que porta marques en forma depunt negre (•) a les caselles pertinents.

La llista de tàxons va ordenada (per a cada estrat, si cal) enla seqüència plantes dominants (significatives i no significa-tives), abundants (significatives i no significatives), simple-ment significatives (ni abundants ni dominants) i secundà-ries. Els noms científics de les plantes són escrits en lletraitàlica i, sempre que és possible, van seguits dels noms cata-lans més estandarditzats i inequívocs (entre parèntesis).

En el cas de les unitats aquàtiques i costaneres en quèsón importants organismes altres que les plantes supe-riors, aquest apartat té un títol i una estructura diferents.Sovint és desglossat en Flora principal i Fauna principal,i de vegades en estrats (estrat superior, estrat incrus-tant...) o en formacions (fitoplàncton, bentos...), i la llistade tàxons sol anar ordenada per grans grups sistemàtics(cloròfits, diatomees, equinoderms, crustacis, etc.).

Distribució dins el territori català. Usualment s’indiquen elsterritoris fisiogràfics, segons la divisió proposada per O. deBolòs (1975), dels quals es coneix la unitat. Per a una com-


14

prensió intuïtiva d’aquesta divisió, vegeu la figura adjunta. Siescau, es fan constar directament, o s’hi afegeixen, localitza-cions més concretes (Montseny, conca de Barberà, serrala-da Transversal, delta de l’Ebre...).

Gestió, usos i problemes de conservació. Pot inclourecomentaris molt diversos: tipus d’explotació dels hàbi-tats de la unitat, si és del cas; valoració social; importàn-cia biològica o pràctica; situació en què es troben, pelque fa a l’estat de conservació; factors que en podenafectar la preservació; i eventualment, accions perpal·liar o solucionar els possibles problemes.

Hàbitats CORINE. S'especifiquen els hábitats CORINEque comprèn la unitat, com també les unitats tipològi-ques (generalment associacions vegetals) que en formenpart. A més, s'indica si aquests hàbitats són exclusius dela unitat en qüestió o no. En el cas d'unitats complexes,és a dir, les que inclouen diversos hàbitats, s’especificaquina importància hi sol tenir cadascun.

Tipus d'hàbitats d’interès comunitari. S'assenyala si launitat coincideix exactament amb un Hàbitat d'InterèsComunitari (HIC), si comprèn més d'un HIC o si incloutambé hàbitats que no són d'interès comunitari. I si elsHIC en qüestió són exclusius d'aquesta unitat o es podentrobar també en altres unitats de llegenda.

Superfície cartografiada. Superfície que ocupa la unitat,en hectàrees, en la versió de la cartografia de desembredel 2005.

Mapa de la unitat. S'ha elaborat un mapa de distribucióde cadascuna de les unitats cartografiades. A causa de lareduïda escala de presentació d’aquests mapes en relacióamb la dels originals, només hi són representats els polí-gons que ocupen més de 50 ha. Els polígons de menys de50 ha s'hi han simbolitzat amb un punt. Cal tenir present,encara, que els polígons que no atenyen l'àrea mínimaestablerta (2,25 ha) no hi són recollits en absolut.

Autor(s) de la fitxa. Cada fitxa porta, al final del text, elnom de l’autor (o dels autors, si són més d’un) que l’haelaborada i n’ha fet la primera redacció, d’acord amb lessigles convencionals següents:

Tornarem a remarcar que aquest model de fitxa, aplica-ble a les unitats definides per la vegetació, és una pautateòrica que no sempre es completa enterament i fidel-ment, i que per a d’altres menes d’hàbitats pot tenir unaestructura un xic diferent. El consultor podrà interpretarfàcilment les fitxes que no segueixen el model comentat.

AC Antoni CURCÓ AF Albert FERRÉEC Empar CARRILLOJC Jordi CARRERASJCb Jaume CAMBRAJF Joan FONT

JG Josep GESTIJMN Josep M. NINOTJV Josep VIGOLV Lluís VILARRMM Ramon M. MASALLESXF Xavier FONT


© A. Ferré


1. Ambients litorals i salins


Àrees biogeogràfiques – Zona litoral.Ambients que ocupa – Indrets poc allunyats de lamar, que s’inunden durant certs episodismeteorològics, com ara temporals de llevant ifenòmens de creixa (marees baromètriques).Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sòls arenosos o llimosos,hipersalins a l’estiu, d’humitat fluctuant.

19

14a Plans costaners hipersalins, sensevegetació vascular o gairebé

Espais costaners plans, desproveïts de vegetació vas-cular o només amb algunes plantes halòfiles moltesparses, de vegades recoberts d’un llac d’alguesmicroscòpiques i bacteris.

Territoris catalanídic meridional (delta de l’Ebre) i cen-tral, i ruscínic (aiguamolls de l’Empordà).

Des d’una perspectiva històrica àmplia, l’extensió d’a-quest hàbitat s’ha reduït fortament a causa de latransformació d’extenses àrees de maresma en sali-nes durant l’edat mitjana i, posteriorment, en arros-sars durant els segles XIX i XX. Actualment, les mos-tres més extenses d’aquest hàbitat es localitzen dins

Hàbitats CORINE

1140 Plans costaners arenosos o llimosos, sovintrecoberts de mantells microbians

Superfície cartografiada 1.580,7697 ha

Component biòtic

Mantells microbians DiatomeesNitschia...Cloròfits (algues verdes)Rhizoclonium...Cianòfits (algues blaves)Microcoleus, Gloeocapsa, Callothrix,Schizothrix...BacterisChlorobium, Chromatium [fotoautòtrofs]...Desulfovibrio [sulfatoreductor]... • •

Plantes vascularsArthrochnemum macrostachyum (cirialera glauca) •Salicornia patula (cirialera herbàcia) •

Ocells marins i litoralsSterna spp. (xatracs) •Larus spp. (gavians i gavines) •Charadrius alexandrinus (corriol camanegre) •

dom. ab. sign. sec.

d’àrees protegides. En alguns casos allotgen impor-tants agrupacions (colònies de cria o estols d’hiver-nants) d’ocells marins i litorals (limícoles, làrids,estèrnids). Els mantells microbians tenen un graninterès biològic, ja que són entesos com a models del’estructura i del funcionament dels ecosistemes mésantics de la Terra (ja en l’eó Arqueà).

Aspecte

Ecologia

Gestió, usos i problemes de conservació

14 Plans costaners hipersalins, sense vegetació vas-cular o gairebé

Tipus d’hàbitats d’interès comunitari

[AC/JV]

Distribució dins el territori català


Flora principal

20

15a Vegetació (salicornars, prats,jonqueres...) dels sòls salins, poc o molthumits o, fins i tot inundats, del litoral

Vegetació halòfila, herbàcia o arbustiva, de les mares-mes del litoral, que es desenvolupa en els mesosd’estiu i a l’inici de la tardor. En fan part un conjuntd’espècies amb adaptacions morfològiques i fisiològi-ques per poder viure en sòls salins. La combinacióentre la salinitat (molt condicionada pel règim d’inun-dació, pel tipus de materials edàfics i per la proximi-tat al mar) i el grau d’humitat (o el temps de perma-nència de l’aigua, si és el cas) determinen lainstal·lació de diferents espècies. Aquesta vegetaciópot presentar, doncs, aspectes molt diferents que vandes d’herbassars terofítics de període vital molt curtfins a jonqueres, prats o matollars. En cadascuna d’a-questes formacions hi sol predominar una únicaespècie, o bé unes poques que sumen la major partde la biomassa.

Territoris ruscínic i catalanídic.

Algunes de les àrees on es fan aquestes comunitats estroben dintre d’espais legalment protegits. Quan no ésaixí, el principal problema que les afecta és la reduccióo l’eliminació de llocs adients, a causa de l’explotació il’ocupació turística de la façana litoral. L’alteració delsrègims hidrològics naturals canvia les característiquesecològiques, com són la salinitat i el temps de perma-nència de l’aigua, que les condicionen. Per contra, quanels paràmetres ambientals són estables, pràcticamentno calen actuacions suplementàries per conservar-les.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Maresmes i altres ambientssedimentaris propers al litoral.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòls salins argilosos oargil·loarenosos, humits o inundats periòdicament.

ArbustosArthrocnemum fruticosum (cirialera comuna) • •Arthrocnemum macrostachyum (cirialera glauca) • •Arthrocnemum perenne • •Suaeda vera (salat) • •Atriplex portulacoides (salat) • •

Plantes herbàciesCarex divisa • •Hordeum marinum (margall marí) • •Juncus compressus subsp. gerardi • •Plantago crassifolia (plantatge marí) • •Salicornia emerici (cirialera herbàcia) • •Salicornia patula (cirialera herbàcia) • •Schoenus nigricans (jonquina negra) • •Suaeda maritima (salat herbaci) • •Aeluropus littoralis • •Artemisia gallica (donzell marí) • •Inula crithmoides (salsona) • •Juncus acutus (jonc agut) • •Salsola soda (barrella) • •Elymus elongatus •Hymenolobus procumbens •Juncus subulatus •Limoniastrum monopetalum (ajocagripaus) •Limonium spp. (ensopegueres) •

dom. ab. sign. sec.

Puccinellia festuciformis •

Puccinellia fasciculata •

Sphenopus divaricatus •

Suaeda splendens •

Triglochin barrelieri •

Triglochin maritimum •

Zygophyllum album •

dom. ab. sign. sec.Aspecte

Ecologia



15.1131 Salicornars herbacis de Salicornia emerici,de sòls salins, llargament inundats, del litoralmediterrani

Salicornietum emerici O. Bolòs 1962Exclusiu de la unitat. Minoritari.

15.1133 Salicornars herbacis de Salicornia patula, desòls salins, breument inundats, del litoral medite-rrani

Suaedo-Salicornietum patulae Brullo et Furnari exGéhu et Géhu-Franck 1984

Exclusiu de la unitat. Freqüent.15.52 Prats baixos, amb Hordeum marinum, Carex

divisa, Juncus gerardi... de sòls salabrosos humitsCaricetum divisae Br.-Bl. 1931Junco-Triglochinetum maritimi Br.-Bl. 1931

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.53 Prats dominats per plantes carnoses (Plantago

crassifolia...) o junciformes (Schoenus nigricans,Juncus acutus...), de sòls salins, generalment are-nosos i poc humits

Schoeno-Plantaginetum crassifoliae Br.-Bl. 1931Juncetum acuti R. Mol. et G. Tallon 1969Orchido palustris-Centaureetum dracunculifoliaeCurcó 2002


21

1310 Comunitats de Salicornia i altres plantes anuals,colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins[hàbitats 15.1131 i 15.1133]

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis(Juncetalia maritimi) [hàbitats 15.52, 15.53, 15.55,15.571+ i 15.58]

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) [hàbitats 15.611,15.612, 15.613, 15.616, 15.618+ i 15.63]

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)[hàbitat 15.7231+]

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat moltfluctuant [hàbitat 15.81]



[JG]

No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15b). Freqüent.

15.55 Prats amb Puccinellia festuciformis i Aeluropus littoralis, de maresmes i sòls humits, salins, del litoral

Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976 subass. aeluropetosumSalicornietum emerici O. Bolòs 1962

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.56 Comunitats de soses i salats anuals (Suaeda

maritima, Salsola soda), nitròfiles, de sòls salinshumits i temporalment inundats

Suaedo-Salsoletum sodae Br.-Bl. 1931Salicornietum emerici O. Bolòs 1962 subass.suaedetosum maritimaeAtriplici-Suaedetum maritimae O. Bolòs et Vigo1984

No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15b). Freqüent.

15.571+ Comunitats i poblaments de donzell marí(Artemisia gallica), de sòls salabrosos poc humitsArtemisio-Limonietum virgati (Kühnh.) Br.-Bl. 1931

No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15b). Minoritari.

15.58 Jonqueres de Juncus subulatus, de sòls salinshumits

Aeluropo-Juncetum subulati Cirujano 1981Arthrocnemo-Juncetum subulati Brullo et Furnari1976 Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976 subass. juncetosum subulati

Poblaments esparsos de Juncus subulatusNo exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15b). Minoritari.

15.611 Salicornars postrats d’Arthrocnemum perenne,de sòls argilosos salins, sempre xops i sovint inun-dats, del litoral

Halimiono portulacoidis-Sarcocornietum alpiniRivas Mart. et Costa 1984

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.612 Salicornars (matollars d’Arthrocnemum

fruticosum) de sòls argilosos salins, temporalmentinundats, del litoral

Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976

Exclusiu de la unitat. El més probable.15.613 Salicornars d’Arthrocnemum macrostachyum,

de sòls argilosos fortament salins i moderadamenthumits

Sphenopo-Arthrocnemetum glauci Br.-Bl. (1928)1933


15.616 Matollars baixos d’Atriplex portulacoides, desòls argilosos molt salins, no gaire humits, del lito-ral

Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976Artemisio-Limonietum virgati (Kühnh.) Br.-Bl.1931 subass. atriplicetosum

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.618+ Matollars de salsona (Inula crithmoides), de

sòls moderadament salins, no gaire humits

Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976 subass. inuletosum crithmoidis(= Agropyro-Inuletum crithmoidis)Armerietum ruscinonensis Br.-Bl. 1952 subass.inuletosum crithmoidisDauco-Crithmetum maritimi O. Bolòs et Vigo 1984


15.63 Matollars de Limoniastrum monopetalum, desòls salins, poc humits, del litoral (delta de l’Ebre)

Limonio densissimi-Limoniastretum monopetaliPignatti 1953

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.7231+ Matollars de salat (Suaeda fruticosa), de

sòls nitrificats, molt salins, del litoralSuaedetum fruticosae (Br.-Bl.) O. Bolòs et R. Mol.1958

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.81 Comunitats d’ensopegueres (Limonium spp.),

de sòls salins, molt secs a l’estiuArtemisio-Limonietum virgati (Kühnh.) Br.-Bl. 1931Zygophyllo-Limonietum (Br.-Bl.) Pign. 1953Limonietum tournefortii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957

Exclusiu de la unitat. Minoritari.


Flora principal

22

15b Vegetació (salicornars, prats,jonqueres...) dels sòls salins, poc o molthumits o, fins i tot, temporalmentinundats, de les terres interiors àrides

Vegetació herbàcia o arbustiva de les terres salinesinteriors, constituïda per vegetals halòfils. Pot presen-tar l’aspecte d’herbeis terofítics, prats, jonqueres omatollars, en funció de la salinitat, del règim hídric, dela durada del període vegetatiu o del tipus de substrat.Cadascuna d’aquestes formacions sol estar dominadaper una sola espècie o bé per unes poques.

Territoris sicòric i ausosegàrric i Prepirineus.

La principal amenaça d’aquesta mena de comunitatsprové de les modificacions del medi causades perl’home, modificacions que comporten la desaparició

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Depressions, vores dellacunes salines i altres terrenys salabrosos.Clima – Mediterrani continental.Substrat i sòl – Sòls salins humits, sovint inundatsperiòdicament.

ArbustosArthrocnemum macrostachyum (cirialera glauca) • •Suaeda vera subsp. braun-blanquetii (salat) • •Atriplex portulacoides (salat) • •

Plantes herbàciesMicrocnemum coralloides • •Plantago crassifolia (plantatge marí) • •Salicornia patula (cirialera herbàcia) • •Artemisia gallica (donzell marí) • •Inula crithmoides (salsona) • •Juncus acutus (jonc agut) • •Limonium latebracteatum (ensopeguera) • •Salsola soda (barrella) • •Schoenus nigricans (jonquina negra) • •Suaeda maritima (salat herbaci) • •Aeluropus littoralis •Gypsophila perfoliata •Hymenolobus procumbens •Juncus subulatus •Limonium tournefortii (ensopeguera) •Sphenopus divaricatus •Suaeda splendens •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



15.1141 Salicornars herbacis de Microcnemum coralloides, de sòls salins, inundables, de les terresinteriors àrides

Limonietum tournefortii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Exclusiu de la unitat. Minoritari.

15.1142 Salicornars herbacis de Salicornia patula, desòls salins, inundables, de les terres interiors àrides

Suaedo-Salicornietum europaeae Br.-Bl. et O.Bolòs 1957

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.53 Prats dominats per plantes carnoses (Plantago

crassifolia...) o junciformes (Schoenus nigricans,Juncus acutus...), de sòls salins, generalment are-nosos i poc humits

Schoeno-Plantaginetum crassifoliae Br.-Bl. 1931Juncetum acuti R. Mol. et G. Tallon 1969Orchido palustris-Centaureetum dracunculifoliaeCurcó 2002

Exclusiu de la unitat. Minoritari.15.54 Prats amb Aeluropus littoralis..., de depressions

humides, salines, de les terres interiors àridesAeluropo littoralis-Puccinellietum fasciculatae(Rivas Goday 1955) Rivas Mart. et Costa 1976em. Rivas Mart. 1984

No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15a). Minoritari.

15.56 Comunitats de soses i salats anuals (Suaedamaritima, Salsola soda), nitròfiles, de sòls salinshumits i temporalment inundats

Salicornietum emerici O. Bolòs 1962 subass.suaedetosum maritimae

No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15a). Minoritari.

15.571+ Comunitats i poblaments de donzell marí(Artemisia gallica), de sòls salabrosos poc humits

Artemisio-Limonietum virgati (Kühnh.) Br.-Bl. 1931No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15a). Minoritari.

15.58 Jonqueres de Juncus subulatus, de sòls salinshumits

Aeluropo-Juncetum subulati Cirujano 1981Arthrocnemo-Juncetum subulati Brullo et Furnari1976

(o la fragmentació) dels ambients que ocupen, peròtambé l’alteració significativa de les característiquesecològiques (règim d’inundació, salinitat, humitatedàfica). Sovint aquesta problemàtica va lligada alscanvis dels usos del sòl, especialment allà on s’ins-tauren explotacions agràries intensives i a les àreesque es transformen en conreus de regadiu.


23

1310 Comunitats de Salicornia i altres plantes anuals,colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins[hàbitat 15.1141]

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis(Juncetalia maritimi) [hàbitats 15.53, 15.54 i15.58]

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) [hàbitats 15.613,15.6151 i 15.618+]

Superfície cartografiada 279,6295 ha

[JG]

Tipus d’hàbitats d’interès comunitariPuccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976 subass. juncetosum subulati

Poblaments esparsos de Juncus subulatusNo exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15a). Minoritari.

15.613 Salicornars d’Arthrocnemum macrostachyum,de sòls argilosos fortament salins i moderadamenthumits

Sphenopo-Arthrocnemetum glauci Br.-Bl. (1928) 1933No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15a). Freqüent.

15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos molt salins, temporal-ment inundats, de les terres interiors àrides

Suaedetum braun-blanquetii Br.-Bl. et O. Bolòs1957 em. nom.

Exclusiu de la unitat. Freqüent.15.618+ Matollars de salsona (Inula crithmoides), de

sòls moderadament salins, no gaire humitsPuccinellio-Arthrocnemetum fruticosi (Br.-Bl.1928) Géhu 1976 subass. inuletosum crithmoidis(=Agropyro-Inuletum crithmoidis)Armerietum ruscinonensis Br.-Bl. 1952 subass.inuletosum crithmoidis

No exclusiu de la unitat (pot aparèixer també a launitat 15a). Freqüent.

15.81 Comunitats d’ensopegueres (Limonium spp.),de sòls salins, molt secs a l’estiu

Artemisio-Limonietum virgati (Kühnh.) Br.-Bl. 1931Gypsophiletum perfoliatae Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Limonietum tournefortii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957

Exclusiu de la unitat. Freqüent.


Flora principal

24

15c Herbassars junciformes de Spartinaversicolor, de vores dels estanys, llargamentinundades i poc salines, del litoral

Herbassars densos d’espartina, de fins a 1,5 m d’al-çària. En formen part espècies perennes, graminoidesi junciformes, adaptades a la salinitat del sòl i a lainundació prolongada.

Territoris ruscínic (aiguamolls de l’Alt Empordà) i cata-lanídic (delta del Llobregat i delta de l’Ebre).

Hàbitat en regressió a conseqüència de la desapariciódels ambients adequats a causa de la urbanització ide l’explotació turística del litoral. Per contra, la con-servació d’aquestes formacions, allí on encara es tro-ben en bon estat, no requereix actuacions especials,sinó el manteniment de les condicions ambientals,

Hàbitats CORINE

1320 Espartinars


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Vores de llacunessalabroses i maresmes.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòls de textura argil·loarenosa,moderadament salins i sotmesos a llargs períodesd’inundació.

Spartina versicolor (espartina) • •Juncus maritimus (jonc marítim) •Juncus acutus (jonc agut) •Limonium narbonense (ensopeguera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



15.23+ Herbassars junciformes de Spartina versicolor,de vores dels estanys, llargament inundades i pocsalines, del litoral

Spartino-Juncetum maritimi O. Bolòs 1962 sub-ass. spartinetosum


[JG]

bàsicament. Si l’ambient és favorable, l’espècie prin-cipal (Spartina versicolor) té un ràpid creixementvegetatiu que afavoreix la regeneració de les àreesalterades.


25

15d Jonqueres de Juncus maritimus, de sòlspoc salins, llargament inundats, dellitoral i de les contrades interiors

Jonqueres denses, generalment altes, fins d’1,5 md’alçària. Les integren espècies perennes, juncifor-mes i graminoides, adaptades a la salinitat edàfica ials llargs períodes d’inundació del sòl. Segons el graude salinitat, la textura del sòl i la durada del períoded’inundació, tenen composició diversa; en general,són més riques com menys llargament inundat imenys salí sigui el terreny.

Territoris ruscínic (aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà),catalanídic (deltes del Llobregat i de l’Ebre) i sicòric.

Els ambients que ocupa aquest hàbitat es redueixenprogressivament a conseqüència de la dessecació dezones humides salabroses, ocasionada pels canvisd’usos del sòl (urbanització, explotació turística, etc.),especialment al litoral. Com que les estrictes condi-

Hàbitats CORINE

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis(Juncetalia maritimi)


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim. Terrabaixa: contrades mediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Maresmes, voresd’estanys, terrenys salabrosos.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sòls de textura argilosa,moderadament salins i inundats periòdicament.

Flora principal

Juncus maritimus (jonc marítim) • •Juncus acutus (jonc agut) •Limonium narbonense (ensopeguera) •Sonchus crassifolius •Sonchus maritimus subsp.maritimus (lletsó d’aigua) •Iris spuria subsp. maritima •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



15.51 Jonqueres de Juncus maritimus, de sòls pocsalins, llargament inundats, del litoral i de les con-trades interiors

Spartino-Juncetum maritimi O. Bolòs 1962 sub-ass. juncetosumSoncho-Juncetum maritimi Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Junco-Iridetum spuriae R. Mol. et G. Tallon 1969Junco-Triglochinetum maritimae Br.-Bl. 1931


[JG]

cions edàfiques que requereixen aquestes formacionslimiten molt el nombre d’espècies o de comunitatscapaces de desplaçar-les, l’absència de pertorba-cions és suficient perquè persisteixin en els indretsque conserven un ambient adequat.


Flora principal

26

15e Matollars amb dominància de siscall(Salsola vermiculata) o salat blanc (Atriplexhalimus)..., halonitròfils, de sòls àrids

Vegetació formada sobretot per arbustos i matesadaptats a sòls secs i un xic salins, amb diverses plan-tes anuals acompanyants. Inclou des de matollars tan-cats fins a herbassars emmatats. En els indrets méssalins, hi pot dominar el siscall i la botja pudent o bé elsalat blanc. En ambients ruderals s’hi fan poblamentsde barrella terrera, molt pobres florísticament.

Territoris sicòric, ruscínic i catalanídic.

Matollars que s’aprofiten com a pastura d’ovins i quel’excessiva freqüentació pot acabar empobrint. Lesprincipals amenaces són la transformació dels indretsque ocupen en terres de regadiu o bé, al litoral, laurbanització de l’espai.

Hàbitats CORINE

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors subàrides i litoral marítim.Ambients que ocupa – Camps abandonats, voresde camins i indrets sobrepasturats.Clima – Mediterrani continental subàrid.Substrat i sòl – Sòls sedimentaris nitrogenats isalobres.

Salsola vermiculata (siscall) • •Artemisia herba-alba (botja pudent) • •Kochia prostrata (barrella terrera) • •Atriplex halimus (salat blanc) •Camphorosma monspeliaca (camforada) •Peganum harmala (harmalà) •Marrubium alysson (herba de la ràbia) •Sonchus tenerrimus (lletsó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



15.721 Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent (Artemisiaherba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata),salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, desòls àrids de les contrades interiors

Salsolo vermiculatae-Artemisietum herbaealbae(Br.-Bl. et O. Bolòs) O. Bolòs 1967Salsolo vermiculatae-Peganetum harmalae Br.-Bl. et O. Bolòs (1954) 1957 em. O. Bolòs 1967subass. salsoletosum

Hi corresponen tots els polígons de terra endinsatribuïts a aquesta unitat.

15.7232+ Matollars de siscall (Salsola vermiculata) isalat blanc (Atriplex halimus), halonitròfils, d’am-bients molt secs del litoral

Soncho-Salsoletum vermiculatae O. Bolòs et R.Mol. 1958

Només hi poden correspondre els polígons situatsal litoral marítim.


[LV]


27

15f Brolles i timonedes amb ruac (Ononistridentata), trincola (Gypsophilahispanica)..., dels sòls guixencs, sobretota les contrades interiors

Brolles i timonedes d’alçària variable (0,3-1 m) enfunció de les plantes que hi dominen. S’hi reconeix unestrat arbustiu clar, sota del qual hi ha un estrat her-baci de recobriment variable. En formen part un con-junt reduït d’espècies adaptades a la presència deguix (sulfat càlcic) al sòl.

Territoris sicòric, ausosegàrric i catalanídic central imeridional; Prepirineus meridionals centrals.

Aquestes brolles i timonedes han estat utilitzades(sobretot en el passat) com a pastura per al bestiar ovíi cabrum i per obtenir-ne combustible. Els principalsproblemes de conservació deriven de la dificultat deregeneració de les comunitats més madures, quanhan estat alterades per la sobreexplotació o per l’ero-sió del sòl.

Hàbitats CORINE

1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Espais oberts, costers iterrenys erosionats.Clima – Mediterrani continental.Substrat i sòl – Sòls guixencs (amb sulfat càlcic).

Flora principal

ArbustosOnonis tridentata (ruac) • •Gypsophila hispanica (trincola) • •Rosmarinus officinalis (romaní) •

Mates i herbesHelianthemum squamatum • •Lepidium subulatum • •Herniaria fruticosa • •Brachypodium retusum (llistó) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •Reseda stricta (gandalla estreta) •Launaea pumila (llició bord) •Artemisia herba-alba (botja pudent) •

LíquensPsora decipiens •Diploschistes diacapsis •Squamarina spp. •Fulgensia spp. •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



15.921 Brolles amb dominància de trincola(Gypsophila hispanica), de sòls guixencs, de lescontrades interiors

Ononidetum tridentatae Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Exclusiu. Dominant, juntament amb el 15.923

15.922 Timonedes amb Helianthemum squamatum,de terraprims i sòls compactes, guixencs, sovintamb crosta de guix superficial

Herniario fruticosae-Helianthemetum squamatiO. Bolòs 1996Helianthemetum squamati Br.-Bl. et O. Bolòs 1957

Exclusiu. Minoritari.15.923 Brolles de ruac (Ononis tridentata), de sòls

argilosos guixencsOnonidetum tridentatae Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950 subass. ononidetosum

Exclusiu. Dominant juntament amb el 15.92115.924+ Timonedes de Lepidium subulatum, de sòls

guixencs pulverulents, de les contrades interiorsLepidietum subulati Br.-Bl. et O. Bolòs 1957

Exclusiu. Minoritari


[JG]


28

16a Platges arenoses nues o amb vegetaciónitròfila de teròfits

Platges sorrenques sense vegetació o, a la zona mésallunyada de la mar, només amb poblaments poc den-sos de plantes nitròfiles, fins d’1 m d’alçària, de des-envolupament estival. En aquest darrer cas, s’hi fanespècies anuals, de cicle vital curt, algunes ambadaptacions particulars per a la vida a les sorres o pera la dispersió de les llavors en ambients inestables aprimera línia de mar.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Platges sorrenques aprimera línia de costa o bé amb processos intensos denitrificació per impacte humà o per acumulació dedeixalles portades pels temporals.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòls sorrencs feblement estructurats.

ments d’invertebrats que hi viuen. Les platges amb vege-tació nitròfila són conseqüència quasi sempre de l’impac-te humà. S’expansionen a les àrees moderadament fre-qüentades i un xic ruderalitzades, ja que la vegetaciónitròfila pot substituir les comunitats de dunes embrionà-ries; però a les platges més freqüentades i sotmeses atrepig continuat, les formacions nitròfiles desapareixen acausa de l’impacte turístic estival, que coincideix amb elperíode de desenvolupament de la vegetació.

Aspecte

Ecologia16.111+ Platges arenoses supralitorals sense vegetació

Sempre representat.16.112+ Sorres mediolitorals sense vegetació

Sempre representat.16.12 Comunitats de teròfits, amb Cakile maritima

(rave de mar), Salsola kali (barrella punxosa),Euphorbia peplis, Atriplex tornabenei..., nitròfiles,de les platges arenoses

Hypochoerido-Glaucietum flavi Rivas Goday etRivas Mart. 1958Atriplicetum hastato-tornabeni O. Bolòs 1962Salsolo-Cakiletum aegyptiacae Costa et Mansanet 1981

En general representat en proporció relativament peti-ta, ja que la majoria de platges són “netejades” regu-larment.


[LV/JG]

Component biòtic


En el cas de la franja de platja a primera línia de costa, denatural sense vegetació, la presència de banyistes i laneteja de la sorra influeixen negativament en els pobla-

A la zona mediolitoralCrustacisTalitrus saltator •Orchestia spp. •Tylos europaeus •

A la zona supralitoralAnèl·lidsOphelia bicornis •Nerine cirratulus •Mol·luscos bivalves (petxines)Mesodesma corneum •Crustacis isòpodesEurydice affinis •Plantes vascularsSalsola kali (barrella punxosa) •Cakile maritima (rave de mar) •Xanthium italicum (llapassa borda) •Glaucium flavum (cascall marí) •Atriplex tornabenei (salat rosa) •Atriplex prostrata (herba molla) •Euphorbia peplis (lleteresa) •

dom. ab. sign. sec.




29

16b Dunes i zones interdunars amb vegetació natural no nitròfila

Zones arenoses colonitzades per comunitats moltdiverses, des de poblaments oberts de gramínies ambpotents aparells radiculars, situats a primera línia decosta, fins a formacions de petits arbustos i mates, enàrees més interiors, a recer dels aerosols marins. Enles depressions interdunars, poc o molt humides, lesplantes psammòfiles poden anar acompanyades d’es-pècies junciformes, mentre que a la rereduna seca hipoden aparèixer pradells terofítics.

Territoris ruscínic (badies de Roses i de Pals) i catala-nídic central i meridional (del delta del Llobregat versel sud).

La forta pressió turística de les darreres dècades hacomportat la transformació o la desaparició de granpart de la vegetació psammòfila natural. La majoria deles platges arenoses estan sotmeses a sobrefreqüen-tació, i localment han estat malmeses per l’activitathumana (treballs de regeneració artificial de la sorra,neteja amb maquinària, construcció d’aparcaments ipassejos, instal·lació de càmpings, construcció d’ha-bitatges...).

Hàbitats CORINE

2110 Dunes movents embrionàries [hàbitat 16.2112]2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró

(Ammophila arenaria) [hàbitat 16.2122]2190 Depressions humides interdunars [hàbitat

16.34]2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del

Crucianellion maritimae [hàbitat 16.223]2230 Dunes amb pradells dels Malcolmietalia [hàbitat

16.228]2240 Dunes amb prats d’anuals dels Thero-

Brachypodietalia [hàbitat 16.229]

Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Platges i rereplatges.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sorres litorals, mòbils o poc o moltfixades.

Component biòtic

Ammophila arenaria subsp. arundinacea (borró) • •Elymus farctus (jull de platja) • •Medicago marina (melgó de platja) • •Crucianella maritima • •Ephedra distachya (trompera) • •Sporobolus pungens •Thymelaea hirsuta (bufalaga) •Ononis natrix subsp. ramosissima (gavó marí) •Pancratium maritimum (lliri de mar) •Euphorbia paralias (lleteresa de platja) •Scirpus holoschoenus var. australis (jonc boval) •Vulpia fasciculata •Desmazeria marina •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



16.2112 Dunes embrionàries, amb comunitats ober-tes d’Elymus farctus (jull de platja), Sporoboluspungens..., de les platges arenoses

Cypero mucronati-Agropyretum juncei Kühnholtz-Lordat et Br.-Bl. 1933

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent.16.2122 Dunes movents, amb comunitats de borró

(Ammophila arenaria), de les platges arenosesAmmophiletum arundinaceae Br.-Bl. (1921) 1933

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent.16.223 Dunes estabilitzades, amb comunitats de

Crucianella maritima, Ononis natrix subsp.ramosissima (gavó marí), Thymelaea hirsuta (bufa-laga marina)..., de les platges arenoses

Crucianelletum maritimae Br.-Bl. (1931) 1933Exclusiu de la unitat. En general dominant dintredels polígons cartogràfics corresponents.

16.228 Pradells de teròfits (Medicago littoralis, Vulpiafasciculata, Desmazeria marina...), de les arenescarbonàtiques de rereduna, al litoral meridional(delta de l’Ebre)

Desmazerio marinae-Medicaginetum inermisCurcó 1990

Exclusiu de la unitat. Però només hi apareix espo-ràdicament; i cobreix superfícies exigües.

16.229 Llistonars (prats de Brachypodium retusum) ialtres prats secs amb teròfits, colonitzadors d’a-renys marítims

Bellardio-Holoschoenetum australis O. Bolòs 1962Exclusiu de la unitat, però només hi apareix espo-ràdicament.

16.34 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenusvar. australis) i herbassars graminoides de cesque-ra (Saccharum ravennae), de depressions humidesde les interdunes litorals

Eriantho-Holoschoenetum australis O. Bolòs 1962Exclusiu de la unitat. Esporàdic i localitzat.



30 [JF]



31

16c Dunes residuals plantades de pins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral

Pinedes seminaturals que ocupen dunes residuals dellitoral marítim. Sota l’estrat arbori de pins, els estratsarbustiu i herbaci poden ser molt diversos, tant engrau de desenvolupament com en composició.


Hàbitat sovint degradat per la freqüentació humana ila circulació de vehicles, que provoquen la destrucciódel sotabosc i l’erosió del sòl.

Hàbitats CORINE

2270* Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Dunes fixades aconseqüència de la plantació de pins.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Substrats de textura arenosa.

Flora principal

Estrat arboriPinus pinea (pi pinyer) •Pinus pinaster (pinastre) •

Estrat arbustiuCistus albidus (estepa blanca) •Cistus monspeliensis (estepa negra) •Ononis natrix subsp. ramosissima (gavó marí) •

Estrat herbaciBrachypodium retusum (llistó) •Hyparrhenia hirta (albellatge) •Ophrys tenthredinifera (mosques vermelles) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



16.2982+ + 16.2983+ Dunes residuals plantades depins (Pinus pinea, P. pinaster), al litoral

Crucianelletum maritimae Br.-Bl. (1931) 1933subass. ophrydetosum


[JG]


Component biòtic

32

17a Platges de còdols, nues o amb vegetació nitròfila de teròfits

Platges de còdols i graves. A la zona poc o molt ban-yada per l’onatge hi poden viure alguns petits ani-mals. Més enllà, hi pot haver alguns poblaments pocdensos de plantes anuals adaptades a ambients ines-tables o, fins i tot, vegetació nitròfila.


Sol tractar-se de platges freqüentades pels banyistes al’estiu; el trepig i l’acumulació de deixalles malmeten lavegetació natural o n’impedeixen la colonització.

Hàbitats CORINE

1210 Vegetació anual colonitzadora dels codolars lito-rals rics en matèria orgànica [hàbitat 17.2, si lavegetació no té caràcter antròpic]


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Codolars, de vegades ambprocessos intensos de nitrificació per acumulació dedeixalles portades pels temporals o, secundàriament,per influència humana.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòls feblement estructurats.

A la zona mediolitoralCrustacisPachygrapsus marmoratus •Gammarus olivii •

A la zona supralitoralCrustacisOrchestia spp. •Tylos sardous •Mol·luscos gasteròpodes (caragols)Alexia myosotis •Ovatella bidentata •Truncatella subcilindrica •Plantes vascularsGlaucium flavum (cascall marí) •Cakile maritima (rave de mar) •Salsola kali (barrella punxosa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



17.11+ Codolars supralitorals sense vegetació17.12+ Codolars mediolitorals sense vegetació17.2 Codolars litorals, colonitzats per comunitats de

teròfits –rave de mar (Cakile maritima), barrellapunxosa (Salsola kali)...–, nitròfiles.

Hypochoerido-Glaucietum flavi Rivas Goday etRivas Mart. 1958

Tots tres hàbitats hi poden aparèixer en propor-cions semblants.


[LV]


33

18a Penya-segats i costes rocoses del cap de Creus, amb Armeriaruscinonensis o Plantago subulata

Penya-segats litorals i costes rocoses, sotmesos poco molt a la influència de l’aigua marina. Comprenenuna zona supralitoral, exposada als ruixims de l’aiguai de vegades a la immersió, poblada per líquens, cia-nòfits i petits animals; i una zona adlitoral, claramentterrestre, on es fan diverses plantes amb flor. Inclouenpetites basses excavades a les roques (cocons),sovint ocupades per poblacions denses de plàncton.A la zona terrestre, la vegetació vascular resta limita-da a les escletxes i als replanets on s’acumula unamica de sòl, i el seu recobriment augmenta amb ladistància a l’aigua. Les plantes que la constitueixenadopten sovint port pulvinular (mates en coixinet) o bétenen fulles i tiges més o menys carnoses, no rara-ment amb glàndules excretores de sal. Les espèciesdominants varien en funció de la salinitat, de la fre-qüència dels esquitxos marins i del relleu. Així, al pri-mer cinyell, s’hi fan les mates de l’armèria marina idel fonoll marí. Als replanets hi creixen sobretot enso-pegueres. Més lluny de l’aigua, s’hi fan poblaments depedrenca i bufalaga marina, sotmesos només a lainfluència del mar quan el vent bufa fort.

Territori ruscínic (cap de Creus).

Tot i ser indrets molt esventats i de relleu esquerp,l’excessiva freqüentació, la pastura i la urbanitzaciórepresenten una amenaça, especialment per als hàbi-tats més allunyats de l’aigua.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes.Ambients que ocupa – Cinyell litoral rocós.Clima – Mediterrani marítim.Medi – Substrat generalment esquistós. La zonainferior, corresponent a l’estatge supralitoral, quedatemporalment i regularment immergida. La resta delpenya-segat és força batuda pel vent i exposada alsesquitxos i a les gotes transportades per aquest. Lesbasses excavades a la roca contenen aigua desalinitat molt variable. En algunes escletxes ireplanets, hi ha un sòl esquelètic i sec, provinent de ladescomposició de la roca, sovint amb una elevadaconcentració de sals.

Component biòtic

Littorina punctata •InsectesFucelia maritima •

Als coconsCloròfits (algues verdes)Tetraselmis fontiana • •Brachiomonas submarina • •etc.CraspedofíciesDesmarella moniliformis • •DiatomeesAmphora veneta •etc.ProtozousBodo sp. •DíptersAëdes mariae (mosquit) •Coleòpters (escarabats)Ochthebius quadricollis •

A la zona terrestrePlantes vascularsArmeria ruscinonensis (armèria marina) • •Inula crithmoides (salsona) • •Plantago subulata (pedrenca) • •Thymelaea hirsuta (bufalaga marina) • •Crithmum maritimum (fonoll marí) •Daucus gingidium (pastanaga marina) •Frankenia laevis subsp. intermedia •Herniaria fruticosa •Limonium tremolsii (ensopeguera) •Polycarpon polycarpoides •Seseli farrenyii •

dom. ab. sign. sec.

A la zona supralitoralCianòfits (algues blaves)Mastigocoleus testarum •LíquensVerrucaria amphibia •CrustacisLigia italica •Euraphia depressa •Mol·luscosLittorina neritoides • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



18.16 Penya-segats i roques de la franja supralitoral,ocupats sobretot per líquens (Verrucaria)No exclusiu de la unitat. Fa part també de les uni-tats 18b i 18c. Força probable.

18.17 Basses excavades a les roques supralitorals, desalinitat molt variableNo exclusiu de la unitat. Fa part també de les uni-tats 18b i 18c. Força probable.


34 [AF]

18.221+ Penya-segats litorals del cap de Creus, ambArmeria ruscinonensis o Plantago subulata

Armerietum ruscinonensis Br.-Bl. 1952Thymelaeo-Plantaginetum subulatae Rioux, Rouxet Pign. 1955

Exclusiu de la unitat, en la qual és força probable.

1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colo-nitzats per vegetació, amb ensopegueres(Limonium spp.) endèmiques [hàbitat 18.221+]




Hàbitats CORINE Component biòtic

A la zona supralitoralLíquensVerrucaria amphibia •Cianòfits (algues blaves)Mastigocoleus testarum •Dalmatella litoralis •Scopulonema hansgirgianum •CrustacisLigia italica •Euraphia depressa •Mol·luscosLittorina neritoides • •Littorina punctata •InsectesFucelia maritima •

dom. ab. sign. sec.


A la zona terrestrePlantes vascularsCrithmum maritimum (fonoll marí) • •Inula crithmoides (salsona) • •Artemisia gallica (donzell marí) •Astragalus tragacantha (coixí de monja) •Daucus gingidium (pastanaga marina) •Limonium minutum subsp. pl. (ensopeguera) •Limonium virgatum (ensopeguera) •Plantago crassifolia (plantatge marí) •Sonchus tenerrimus var. pectinatus (lletsó) •

dom. ab. sign. sec.

18.16 Penya-segats i roques de la franja supralitoral,ocupats sobretot per líquens (Verrucaria)No exclusiu de la unitat. Fa part també de les uni-tats 18a i 18c. Força probable.

18.17 Basses excavades a les roques supralitorals, desalinitat molt variableNo exclusiu de la unitat. Fa part també de les uni-tats 18a i 18c. Força probable.

18.222+ Penya-segats litorals de la costa septentrio-nal (fins al Maresme), amb pastanaga marina(Daucus gingidium)

Dauco-Crithmetum maritimi O. Bolòs et Vigo 1984etc.


35

18b Penya-segats i costes rocoses de la zonaseptentrional (fins al Maresme), ambpastanaga marina (Daucus gingidium)

Costes rocoses i abruptes, sotmeses poc o molt a lainfluència de l’aigua marina. Comprenen una zonasupralitoral, exposada als ruixims de l’aigua i de vega-des a la immersió, poblada per cianòfits endolítics(només a les costes calcàries), líquens, petits caragolsi crustacis; i una zona adlitoral, clarament terrestre, ones fan diverses plantes amb flor. Inclouen petites bas-ses excavades a les roques (cocons), sovint ocupadesper poblacions denses de plàncton.A la zona terrestre, la vegetació és esparsa, limitada alspetits relleixos i escletxes de les roques. Les espècies quehi viuen són rupícoles i halòfiles alhora. Es tracta de peti-tes mates, de fulles i tiges més o menys carnoses, sovintamb glàndules excretores de sal. També s’hi fan algunesplantes de distribució no exclusiva d’aquests ambients,però que aquí prenen formes particulars a causa de lasalinitat, com el lletsó, la cosconilla (Reichardia picroides)o la sempreviva (Helichrysum stoechas).

Territoris ruscínic i catalanídic septentrional.

Els problemes de conservació més importants són elsderivats de la freqüentació i de la urbanització.

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Cinyell litoral rocós.Clima – Mediterrani marítim.Medi – Substrats diversos, però majoritàriamentgranits i esquistos. La zona inferior, corresponent al’estatge supralitoral, queda temporalment iregularment immergida. La resta del penya-segat ésforça batuda pel vent i exposada als esquitxos i a lesgotes transportades per aquest. Les bassesexcavades a la roca contenen aigua de salinitat moltvariable. En algunes escletxes i replanets s’hi troba unsòl esquelètic i sec, provinent de la descomposició dela roca, sovint amb una elevada concentració de sals.

Aspecte

Ecologia




36 [AF]





Territori catalanídic central i meridional.

Els problemes de conservació més importants són elsderivats de la freqüentació i de la urbanització.

Hàbitats CORINE



A la zona terrestrePlantes vascularsCrithmum maritimum (fonoll marí) • •Limonium gibertii (ensopeguera) • •Limonium virgatum (ensopeguera) • •Frankenia laevis subsp. intermedia •Plantago crassifolia (plantatge marí) •Reichardia picroides (cosconilla) •

dom. ab. sign. sec.



18.16 Penya-segats i roques de la franja supralitoral,ocupats sobretot per líquens (Verrucaria)No exclusiu de la unitat. Fa part també de les uni-tats 18a i 18b. Força probable.

18.17 Basses excavades a les roques supralitorals, desalinitat molt variableNo exclusiu de la unitat. Fa part també de les uni-tats 18a i 18b. Força probable.

18.223+ Penya-segats litorals de la costa central imeridional

Reichardio-Crithmetum maritimi O. Bolòs 1962Crithmo-Limonietum gibertii O. Bolòs 1967



37

18c Penya-segats i costes rocoses de leszones central i meridional

Penya-segats i costes rocoses, sotmesos poc o molt a lainfluència de l’aigua marina. Comprenen una zonasupralitoral, exposada als ruixims de l’aigua i de vegadesa la immersió, poblada per cianòfits endolítics, líquens,petits caragols i crustacis; i una zona adlitoral, claramentterrestre, on es fan diverses plantes amb flor. Inclouenpetites basses excavades a les roques (cocons), sovintocupades per poblacions denses de plàncton.A la zona terrestre, el recobriment i la riquesa d’espè-cies disminueixen amb la distància a l’aigua. En gene-ral, el poblament vegetal és pobre, format per combi-nacions de dues o tres espècies, petites mates defulles i tiges més o menys carnoses, sovint amb glàn-dules excretores de sal. El fonoll marí hi és gairebésempre present, i als replanets amb sòl salí hi domi-nen les ensopegueres i el plantatge marí.

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes seques.Ambients que ocupa – Litoral rocós, fins allà onarriben els esquitxos de l’aigua.Clima – Mediterrani marítim.Medi – Majoritàriament roques calcàries, que és elsubstrat dominant a l’àrea de distribució de l’hàbitat.La zona inferior, corresponent a l’estatge supralitoral,queda temporalment i regularment immergida. Laresta del penya-segat és força batuda pel vent iexposada als esquitxos i a les gotes transportades peraquest. Les basses excavades a la roca contenenaigua de salinitat molt variable. En algunes escletxesi replanets s’hi troba un sòl esquelètic i sec, provinentde la descomposició de la roca, sovint amb unaelevada concentració de sals.

Component biòtic

A la zona supralitoralLíquensVerrucaria amphibia •Cianòfits (algues blaves)Mastigocoleus testarum •Dalmatella litoralis •Scopulonema hansgirgianum •CrustacisLigia italica •Euraphia depressa •Mol·luscosLittorina neritoides • •Littorina punctata •InsectesFucelia maritima •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia


38 [AF]



39

19a Illots i farallons

Petites illes i afloraments rocosos dins del mar, siguisense vegetació, sigui amb plantes esparses, siguicolonitzats per comunitats vegetals diverses, sobretotles típiques dels penya-segats litorals. De vegades,amb colònies nombroses d’ocells marins, i llavors hipoden tenir importància les plantes nitròfiles.


En general, sense problemes de conservació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Prop del litoral marítim omar enfora.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Substrat rocós, sovint amb sòl moltprim o sense sòl.

Flora principal

Molt diversa; com a exemples,podem esmentar:Crithmum maritimum (fonoll marí) •Daucus gingidium (pastanaga marina) •Limonium virgatum (ensopeguera de roca) •Limonium minutum subsp.revolutum (ensopeguera menuda) •Lavatera arborea (malva d’arbre) •Pinus halepensis (pi blanc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



19 Illots i farallons


[LV]


© A. Ferré


2. Aigües continentals


43

21a Llacunes litorals

Masses d’aigua costaneres, separades del mar per unbanc de sorra o de fang. Generalment salines a causadel seu origen, però, en les àrees deltaiques, poc omolt desalinitzades per efecte de la utilització del sis-tema. Són hipersalines únicament les de mida petita,en què l’única aportació d’aigua dolça prové de lapluja. Poden tenir vegetació vascular o només plànc-ton i poblacions d’algues.

Territoris catalanídic i ruscínic.

Les llacunes litorals grosses són aprofitades per a lapesca però, indirectament, també per a d’altres finali-

Hàbitats CORINE

1150* Llacunes litorals


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Zones marginalsdeltaiques; àrees litorals, darrere les platges.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Fons llimosos i sorrencs.

Component biòtic

Cianòfits (algues blaves) Phormidium, Merismopedia... •CrisofíciesPrymnesium, Chromulina... •Cloròfits (algues verdes)Enteromorpha, Cladophora... •Chara spp. (asprelles) •Dunaliella, Selenastrum •Plantes vascularsRuppia spp. •Potamogeton pectinatus (espiga d’aigua) •CrustacisArtemia salina • •Calanipeda aquae-dulcis •Atyaephira desmaresti •PeixosAphanius iberus (fartet) • •Valencia hispanica (samaruc) •Sparus auratus (orada) •Dicentrarchus labrax (llobarro) •OcellsFulica atra (fotja vulgar) •Netta rufina, Anas spp. (ànecs) •Phoenicopterus ruber (flamenc) •Recurvirostra avosetta (bec d’alena) •

dom. ab. sign. sec.

tats. En general, les que es troben a les plataformesdeltaiques són els col·lectors de bona part de l’aiguadels canals de reg (inclosos els pesticides que arros-sega). La barreja d’aigües porta a fluctuacions impor-tants de la salinitat i a la seva progressiva disminució.Les llacunes petites han estat considerades, sovint,com a medis insalubres, de manera que una bona parts’han convertit en abocadors de deixalles i de runes ialtres han estat dessecades. Cal fomentar la valoraciópública i social d’aquest hàbitat (interès faunístic,ecològic, paisatgístic…) i controlar tant la qualitat del’aigua entrant com la utilització de l’hàbitat.

Aspecte

Ecologia



21.11 Llacunes litorals sense poblacions de carofíciesExclusiu de la unitat.

21.12 Llacunes litorals amb poblacions de carofíciesCharion canescentis Krausch 1964

Exclusiu de la unitat.21.211 Llacunes litorals amb comunitats submerses de

Ruppia, Potamogeton pectinatus (espiga d’aigua)...Ruppietum maritimae Hocquette 1927Chaetomorpho-Ruppietum Br.-Bl. 1952Potametum pectinati Carstensen 1955

Exclusiu de la unitat.


[AC]


Flora principal

44

22a Estanys (i embassaments) d’altamuntanya, incloent-hi, si és el cas, lesformacions de grans càrexs associades

Estanys i basses d’alta muntanya, siguin naturals,siguin modificats per obres hidràuliques diverses,siguin creats artificialment. El seu aspecte és forçadivers, tant per la mida que poden assolir com per lescaracterístiques geomorfològiques de la cubeta, elcolor de l’aigua o les poblacions vegetals que hi crei-xen. Pel que fa a aquestes darreres, són especialmentvistoses les poblacions d’hidròfits flotants que este-nen les fulles i obren les flors ran d’aigua, els voralscoberts d’helòfits (especialment Carex rostrata) iencara les poblacions totalment submergides d’al-guns hidròfits, com els isòets que poden formar peti-tes praderies. Sobre els fons llimosos d’aigües poc omolt carbonatades poden créixer tofes més o menysdenses d’algues carofícies.

Pirineus, sobretot axials.

La diversitat d’hàbitats que inclou aquesta unitat nopermet fer gaire consideracions generals. Els usos

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Estanys, embassaments ibasses, situats sobretot als circs glacials i en alguncas al fons de les valls.Clima – Subalpí o alpí.Substrat i sòl – Qualsevol mena de substrat, peròespecialment roques dures i impermeables.

Isoetes lacustris (isòet) •Isoetes echinospora (isòet) •Sparganium angustifolium •Subularia aquatica •Myriophyllum alternifolium (volantí) •Potamogeton gramineus (espiga d’aigua) •Potamogeton berchtoldii (espiga d’aigua) •Potamogeton polygonifolius (espiga d’aigua) •Potemogeton alpinus (espiga d’aigua) •Utricularia minor (utriculària) •Callitriche verna •Ranunculus aquatilis subsp. lutulentus •Luronium natans •Carex rostrata •Chara spp. (asprelles) •

dom. ab. sign. sec.

depenen en bona part de les característiques de l’es-tany. Els més grans són sovint aprofitats per la indús-tria hidroelèctrica. D’altra banda, grans i petits hanestat des de sempre sovintejats per pescadors quen’han modificat substancialment el poblament faunís-tic per desajustos en la competència entre peixos iamfibis i per introducció d’espècies exòtiques. Pel quefa a la conservació, es donen casos molt diversos. Hiha hàbitats molt sensibles a la variació de les condi-cions ambientals, com són una bona part dels estanysi les basses naturals; les masses d’aigua artificials(embassaments) no solen tenir tants problemes.

Aspecte

Ecologia



22.11 Aigües dolces estagnants oligotròfiques, pobresen calçForma part també de la unitat 22c. És l’hàbitat mésfreqüent i quan apareix sol ser dominant.

22.13 Aigües dolces estagnants eutròfiquesForma part també de les unitats 22b i 22c. Poc fre-qüent, quan apareix sol ser dominant.

22.14 Aigües dolces estagnants distròfiquesExclusiu de la unitat. Molt poc freqüent i de pocaextensió.

22.21+ Fangars dels fons o dels marges de les aigüesdolces estagnants, sense vegetacióForma part també de les unitats 22b i 22c. General.

22.22+ Codolars dels fons o dels marges de les aigüesdolces estagnants, sense vegetacióForma part també de les unitats 22b i 22c.Minoritari.

22.3113 Pradells d’isòets (Isoetes lacustris,I. echinospora), submersos una gran part de l’any,d’estanys oligotròfics de l’alta muntanyaIsoeto lacustris-Sparganietum borderei Br.-Bl. 1948

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari, però local-ment abundant.

22.3114 Poblaments de Sparganium angustifolium,radicants i amb gran part del fullatge flotant, d’es-tanys oligotròfics de l’alta muntanya

Isoeto lacustris-Sparganietum borderei Br.-Bl. 1948Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent, ocupa superfí-cies relativament importants.

22.433 Comunitats d’espigues d’aigua (Potamogetonpolygonifolius, P. gramineus, P. alpinus) o altresherbes (Luronium natans, Callitriche palustris),radicants i amb fulles flotants, de basses i estan-yols d’alta muntanya

Ranunculo-Potametum alpini Ballesteros et Gacia1991

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.


45

3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt pocmineralitzades (Littorelletalia uniflorae) [hàbitats22.11, 22.3113 i 22.3114]

3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mine-ralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys general-ment arenosos de la Mediterrània occidental [hàbi-tat 22.11 si està combinat amb 22.3412]

3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures,amb vegetació bentònica de carofícies [hàbitats22.441 i 22.442]


[EC/JV]


22.441 Poblaments submersos d’asprelles (Charaspp.), de basses i estanys d’aigües carbonàtiquesForma part també de la unitat 22c. Minoritari.

22.442 Poblaments submersos de Nitella, de basses iestanys d’aigües claresForma part també de la unitat 22c. Minoritari.

22.45 Poblaments flotants d’esfagnes (Sphagnumspp.), Utricularia minor..., d’estanyols d’aigües àci-des d’alta muntanya, als Pirineus centralsExclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.

53.214 Comunitats de Carex rostrata o C. vesicaria, devores d’aigua i aiguamolls àcids, de l’alta muntan-ya (i de l’estatge montà)

Caricetum rostratae Rübel 1912etc.

Exclusiu de la unitat. Minoritari.

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant(Hydrocharition) o poblaments submersos d’espiguesd’aigua (Potamion) [hàbitat 22.13 si està combinatamb 22.411, 22.412, 22.414, 22.415 o 22.421]

3160 Estanys i basses naturals d’aigua distròfica[hàbitats 22.45, i 22.14 si està combinat amb22.45]


Flora principal

46

22b Basses i estanyols de terra baixa, de nivell fluctuant o temporers

Estanys i basses d’aigües somes, fluctuants o tempo-rànies. L’aspecte de la massa d’aigua i del poblamentvegetal és variable al llarg de l’any, segons les esta-cions o els episodis climàtics concrets.

Tot el territori, però rara o nul·la als Pirineus.

Els estanys una mica grans poden tenir problemes deconservació a conseqüència de la freqüentació perpart dels ramats i per l’acumulació de pesticides pro-vinents dels conreus veïns. Les petites basses podenser fàcilment alterades o eliminades.

Hàbitats CORINE

3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc minera-litzades, amb Isoetes spp., en terrenys generalmentarenosos de la Mediterrània occidental [hàbitat22.3412, només si correspon a estanyols permanents]

3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques, ambvegetació de les classes Littorelletea uniflorae oIsoeto-Nanojuncetea [hàbitat 22.12 si està combinatamb 22.313, 22.3231; 22.3232, 22.3233, només sivan associats a basses i estanyols; 22.314, només sicorrespon a aigües no clarament oligotròfiques]

3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, ambvegetació bentònica de carofícies [hàbitat 22.12;22.15 si està combinat amb 22.441 o 22.442]

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant(Hydrocharition) o poblaments submersos d’espi-gues d’aigua (Potamion) [hàbitat 22.13 si estàcombinat amb 22.411, 22.412, 22.414, 22.415,22.421 o 22.422]

3170* Basses i tolls temporers mediterranis [hàbitat22.5 combinat amb 22.3411 o 22.3412; i també, sivan associats a basses o tolls, 22.3414, 22.3417,22.3418, 22.342, 22.343]

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Antics meandresabandonats, sots, clotades, etc.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Roques poc permeables i terrenysal·luvials.

Isoetes duriei (isòet) •Isoetes setacea (isòet) •Isoetes velata (isòet) •Carex cuprina •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



22.12 Aigües dolces estagnants mesotròfiquesForma part també de la unitat 22c. És l’hàbitat mésfreqüent.

22.13 Aigües dolces estagnants eutròfiquesForma part també de les unitats 22a i 22c. Poc fre-qüent, quan apareix sol ser dominant.

22.15 Aigües dolces estagnants oligomesotròfiques,riques en calçForma part també de la unitat 22c. Poc freqüent,quan apareix sol ser dominant.

22.21+ Fangars dels fons o dels marges de les aigüesdolces estagnants, sense vegetacióForma part també de les unitats 22a i 22c. General.


22.22+ Codolars dels fons o dels marges de les aigüesdolces estagnants, sense vegetacióForma part també de les unitats 22b i 22c. Minoritari.

22.3411 Pradells d’Isoetes duriei, de sots sorrencstemporalment inundats, de terra baixa, al territoricatalanídic septentrional

Isoetetum duriei Br.-Bl. (1931) 1935Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.

22.3412 Pradells d’isòets (Isoetes setacea, I. velata), debasses fluctuants de terra baixa, al territori ruscínic

Isoetetum delilei Br.-Bl. (1931) 1935Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.

22.5 Basses i estanys temporersExclusiu d’aquesta unitat.

53.2192 Comunitats dominades per Carex cuprina, devores d’aigua i llocs humits, de la terra baixa i de lamuntanya mitjana

Cypero-Caricetum otrubae R. Tx. in R. Tx. etOberd. 1958

Compartit amb altres unitats. Minoritari.Algunes unitats incloses dins:22.3 Vegetació amfíbia

Compartit amb altres unitats. Minoritari.


47


[EC/JV]


Hàbitats CORINE 22.11 Aigües dolces estagnants oligotròfiques, pobres

en calçForma part també de la unitat 22a. Minoritari.

22.12 Aigües dolces estagnants mesotròfiquesForma part també de la unitat 22b. És freqüent iquan apareix sol ser dominant.

22.13 Aigües dolces estagnants eutròfiquesForma part també de les unitats 22a i 22b. És moltfreqüent i quan apareix és dominant.

22.15 Aigües dolces estagnants oligomesotròfiques,riques en calçForma part també de la unitat 22b. Minoritari.

22.21+ Fangars dels fons o dels marges de les aigüesdolces estagnants, sense vegetacióForma part també de les unitats 22a i 22b. És fre-qüent i quan apareix sol ser dominant.

22.22+ Codolars dels fons o dels marges de les aigüesdolces estagnants, sense vegetacióForma part també de les unitats 22a i 22b.Minoritari.

22.411 Poblaments natants de Lemna spp. (llentiesd’aigua), Azolla caroliniana o Riccia, d’aigües dol-ces estagnants, més o menys eutròfiques

Lemno-Azolletum Br.-Bl. 1952Lemnetum minoris (Oberd.) Th. Muller et Görs 1960Lemnetum gibbae (W. Koch 1954) Miyawaki et J.Tx. 1960Riccietum fluitantis Slavnic 1956 em R. Tüxen 1974

Es pot fer també a les unitats 82d i 89b. Minoritari.22.412 Poblaments natants de xavos (Hydrocharis

morsus-ranae), d’aigües dolces estagnants, alterritori ruscínicExclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.

48

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa ide l’estatge montà, incloent-hi, si és elcas, les formacions helofítiques associades

Estanys, generalment de mida mitjana o gran, iembassaments. Els estanys són d’aspecte forçadivers quant a característiques geomorfològiques dellloc, color de l’aigua i poblaments vegetals que s’hifan. Pel que fa als embassaments, la majoria consis-teixen en una gran massa d’aigua de nivell molt fluc-tuant. Els més estables i més o menys reblerts desediments poden portar vegetació helofítica a la partmenys fonda i, fins i tot, poblaments d’hidròfits, comsi es tractés d’estanys naturals.

General.

Usos molt diversos, segons que es tracti d’un estanynatural o d’un embassament. En els estanys granssolen desenvolupar-s’hi activitats esportives de pescai, fins i tot, de navegació, que els afecten poc, tret de

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i estatgemontà.Ambients que ocupa – A Catalunya, els estanysnaturals grans corresponen en bona part a surgènciescàrstiques i, si bé solen trobar-se en àrees planes, sónpropers a importants massissos de natura calcària.De petites basses, se’n poden trobar en indrets moltdiversos. Els embassaments estan escampats arreu,tant en rius importants com en petits afluents.Clima – Centreeuropeu o mediterrani.Substrat i sòl – Molt diversos, no generalitzables.

Flora principal

Phragmites comunis (canyís) • •Cladium mariscus (mansega) •Carex cuprina •Carex hispida •Juncus spp.(joncs) •Scirpus lacustris (jonça) •Potamogeton spp. (espigues d’aigua) •Ceratophyllum demersum (volantí) •Nymphaea alba (nenúfar) •Ranunculus aquatilis •Utricularia vulgaris (utriculària) •Utricularia australis (utriculària) •Riccia fluitans •Lemna minor (llentia d’aigua) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



les possibles modificacions de la fauna per introduc-ció d’espècies exòtiques. Les basses i els estanys demida més petita no solen tenir un ús directe, tret delbany i de la utilització de l’aigua per regar o per abeu-rar el bestiar. Els embassaments grans s’aprofiten peralimentar importants sistemes de reg i per produirenergia elèctrica, i això comporta que la majoriasiguin simples dipòsits d’aigua. Els embassamentspetits en desús i els molt reblerts de sediments pre-senten una important recuperació del caràcter naturaldel medi amb l’establiment de comunitats i espèciespròpies dels estanys. Caldria preservar tots elsestanys naturals i els embassaments naturalitzats, jaque són ambients rars a Catalunya. Una amenaçageneral és l’abocament de contaminants (aigües resi-duals, purins, pesticides, etc.) que, directament o indi-rectament, eutrofitzen i pol·lueixen les aigües.


49[EC/JV]

22.414 Poblaments d’Utricularia vulgaris o U. austra-lis, parcialment flotants, d’aigües dolces estag-nants de terra baixa i de l’estatge montà

Potamo-Utricularietum Br.-Bl. 1952Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.

22.421 Comunitats submerses d’espigues d’aiguagrosses (Potamogeton lucens, P. praelongus, P.perfoliatus), arrelades dins aigües dolces estagnantsMinoritari.

22.422 Comunitats submerses d’herbes petites o mit-janes (Potamogeton densus i altres espigues d’ai-gua, Elodea, Najas, Zannichellia, Ceratophyllum...),d’aigües dolces estagnants

Potamo pectinati-Myriophylletum spicati RivasGoday 1964 corr. Conesa 1990Potametum denso-nodosi O. Bolòs 1957Potametum pectinati Carstensen 1955Zannichellio palustris-Potametum colorati O.Bolòs & R. Molinier in O. Bolòs 1996 (=Potametum colorati O. Bolòs et R. Mol. 1958)Potamo-Najadetum marinae Horvatic et Micev. 1963Nymphaeetum albo-luteae Nowinski 1928

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.22.4311 Poblaments de nimfees (Nymphaea alba),

radicants i amb fulles flotants, d’aigües dolcesestagnants de terra baixa

Potamo-Vallisnerietum Br.-Bl. 1931Nymphaeetum albo-luteae Nowinski 1928

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.22.4314 Poblaments d’espigues d’aigua radicants i

amb fulles flotants amples (Potamogeton natans, P.coloratus, P. nodosus), d’aigües dolces de terrabaixa i de la muntanya mitjana

Potametum denso-nodosi O. Bolòs 1957Zannichellio palustris-Potametum colorati O.Bolòs & R. Molinier in O. Bolòs 1996 (=Potametum colorati O. Bolòs et R. Mol. 1958)

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.22.4315 Poblaments de Polygonum amphibium, radi-

cants i amb fulles flotants, d’aigües dolces estag-nants o molt lentes, de terra baixa i de la muntan-ya mitjana

Nymphaeion albae Oberd. 1957Potamion (Koch) Libbert 1931

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.22.432 Comunitats d’herbes radicants amb fulles flotants

o submerses (Callitriche, Ranunculus gr. aquatilis),d’aigües dolces estagnants, somes i de nivell fluctuant

Ranunculetum baudotii Br.-Bl. in Br.-Bl. & al. 1952Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.

22.441 Poblaments submersos d’asprelles (Charaspp.), de basses i estanys d’aigües carbonàtiquesForma part també de la unitat 22a. Minoritari.

22.442 Poblaments submersos de Nitella, de basses iestanys d’aigües claresForma part també de la unitat 22a. Minoritari

53.1 Canyissars i formacions anàlogues

3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt pocmineralitzades (Littorelletalia uniflorae) [hàbitat22.11 sol o si està combinat amb 22.313]

3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mine-ralitzades, amb Isoetes spp., en terrenys general-ment arenosos de la Mediterrània occidental [hàbi-tat 22.11 combinat amb 22.3412, aquest darrernomés si correspon a estanyols permanents]

3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques,amb vegetació de les classes Littorelletea unifloraeo Isoeto-Nanojuncetea [hàbitat 22.12 combinatamb 22.313 (només si correspon a aigües no cla-rament oligotròfiques) i 22.3231, 22.3232,22.3233, 22.314 (només si van associats a bassesi estanyols)]

3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures,amb vegetació bentònica de carofícies [hàbitats22.12 i 22.15, aquest darrer si està combinat amb22.441 o 22.442]

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant(Hydrocharition) o poblaments submersos d’espi-gues d’aigua (Potamion) [hàbitat 22.13 combinatamb 22.411, 22.412, 22.414, 22.415, 22.421,22.422]

3290 Rius mediterranis intermitents, amb gespesnitròfiles del Paspalo-Agrostidion [hàbitats22.4314 i 22.4315 si estan combinats amb 24.16]



Forma part també de les unitats 53a, 53b, 53e i 53f. Minoritari.

53.2 Formacions de grans càrexsExclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.


50

23a Basses i estanyols d’aigües salabroses o salines

Masses d’aigua salobre o salina que ocupen depres-sions tancades. Poden dur masses d’algues(unicel·lulars o filamentoses), planctòniques o bentòni-ques, tapissos d’asprelles ancorades al fons o pobla-ments d’herbes submergides o flotants (normalmenthidròfits poc vistosos, de fulles estretes i primes).

Territori sicòric.

Hàbitats amb greus problemes de conservació, princi-palment a causa del drenatge i de la dessecació pertransformar en conreus la majoria dels estanys i bas-ses salins.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Àrees endorreiques de lesterres interiors.Clima – Mediterrani continental.Substrat i sòl – Aigües salabroses o salines, enterrenys argilosos o llimosos, impermeables. Lasalinitat i el volum d’aigua són fluctuants.

Flora principal

Cianòfits (algues blaves) i cloròfits (algues verdes)Chara spp. (asprelles) • •Plantes vascularsRuppia drepanensis • •Animals (copèpodes i branquiòpodes)Daphnia mediterranea (puça d’aigua) •Arctodiaptomus salinus •Moina salina •Artemia salina •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



23.11 Aigües salabroses o salines, estagnants, sensepoblacions d’asprelles (Chara spp.)Exclusiu de la unitat.

23.12 Aigües salabroses o salines, estagnants, ambpoblacions submerses d’asprelles (Chara spp.)Exclusiu de la unitat.

23.211 Comunitats submerses de Ruppia..., d’aigüessalabroses

Ruppietum drepanesis Br.-Bl. 1952Exclusiu de la unitat.


[AC]


51

Flora principal

24a Llits i marges de rius, o voresd’embassaments, sense vegetacióllenyosa densa

Marges de riu desforestat de manera natural o antròpi-ca. El seu aspecte pot ser molt divers segons les carac-terístiques del substrat, el tram del riu i la dinàmica flu-vial. Així, alguns rius mediterranis amb fortes variacionsestacionals, i àdhuc anuals, presenten poblaments her-bacis dispersos entre els còdols i en els fangars de lesribes, dominats per gramínies; els que presentenoscil·lacions més regulars i no tenen grans períodes deminvada duen herbassars nitròfils. Altres no porten capmena de vegetació específica, sinó herbes i arbustosdiversos, caracteritzats per la seva capacitat colonitza-dora. Als rius més muntanyencs, on l’aigua té més forçai el transport de materials depèn sobretot d’avingudesocasionals, poden aparèixer codolars i graveres, colonit-zats per petits arbustos i un sens fi d’herbes diverses.

General.

No té cap problema de conservació.

Hàbitats CORINE

3250 Rius mediterranis amb vegetació del Glaucionflavi [hàbitat 24.225]

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per her-bassars nitròfils del Chenopodion rubri p.p. i delBidention p.p. [hàbitat 24.51, si la conservació del’hàbitat ho aconsella, i 24.52]

3280 Rius mediterranis permanents, amb gespesnitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d’àlbers isalzes [hàbitat 24.53 si va lligat a rius]

Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí,muntanya mitjana i terra baixa.Ambients que ocupa – Fons de vall i planes per ondiscorren rius sovint sotmesos a fortes avingudes queremouen el llit, eliminen la vegetació forestal de riberai faciliten la instal·lació de plantes pioneres.Clima – Subalpí, medioeuropeu o mediterrani.Substrat i sòl – Sediments al·luvials, fins o grollers.

Salix spp. (salzes) •Myricaria germanica •Mentha longifolia (menta boscana) •Juncus spp. (joncs) •Saponaria officinalis (herba sabonera) •Polygonum lapathifolium (presseguera borda) •Polygonum persicaria (herba presseguera) •Bidens tripartita •Bidens frondosa •Xanthium italicum (llapassa borda) •Agrostis stolonifera •Polypogon viridis •Paspalum distichum (gram d’aigua) •Andryala ragusina (llonja) •Glaucium flavum (cascall de riera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



24.21 Codolars fluvials sense vegetacióExclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.

24.225 Comunitats obertes de llonja (Andryala ragusina), cascall marí (Glaucium flavum)..., decodolars de rambles i rieres de terra baixa (i de lamuntanya mitjana)

Andryaletum ragusinae Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.

24.226 Codolars fluvials amb vegetació no especialit-zada, sobretot a terra baixa

Agrostio-Myricarietum germanicae Romo 1989etc.

Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.24.31 Arenys fluvials sense vegetació

Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.24.32 Arenys fluvials amb vegetació esparsa

Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.24.51 Fangars fluvials sense vegetació

Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.24.52 Comunitats de teròfits alts –Polygonum

lapathifolium (presseguera borda), Chenopodiumglaucum (moll farinell), Xanthium italicum (llapassaborda), Bidens frondosa...–, nitròfiles, de fangarsde les vores de rius i embassaments

Bidentetum tripartitae W. Koch 1926Rorippo-Agrostietum stoloniferae (Moor) Oberd.et Müll. 1961Xanthio-Polygonetum persicariae O. Bolòs 1957Myosoto aquatici-Bidentetum frondosae O. Bolòs,J. M. Monts. et Romo 1988

Exclusiu d’aquesta unitat. Minoritari.24.53 Gespes de Polypogon viridis, Paspalum distichum,

P. vaginatum..., nitròfiles, de fangars de les vores de riui del litoral, a terra baixa

Astero-Paspaletum vaginati O. Bolòs 1988Paspalo-Polypogonetum semiverticillati Br.-Bl. 1936Trifolio fragiferi-Cynodontetum Br.-Bl. et O. Bolòs1957Lippio-Panicetum repentis O. Bolòs 1957

Exclusiu d’aquesta unitat. Freqüent.



52


[EC]

3290 Rius mediterranis intermitents, amb gespesnitròfiles del Paspalo-Agrostidion [hàbitat 24.53 siva lligat a rius]


53

Flora principal

24b Regió fluvial mitjana i baixa o dels ciprínids

Cursos d’aigua mitjanament cabalosos i fondos, decorrent més aviat lent. Llit format sobretot per sorresi palets.

Cursos mitjans i baixos dels rius principals, des delsPrepirineus i el territori ruscínic fins al catalanídicmeridional.

Hàbitat intensament explotat per a captació d’aigua iper a la pesca i molt intervingut per l’home. La intro-ducció de peixos i altres organismes al·lòctons n’hamodificat notablement els ecosistemes naturals. Ladesviació dels cursos, la disminució del cabal i la con-taminació causen una degradació ben manifesta. Lacontaminació pot tenir origen industrial i ser franca-ment greu; també pot ser deguda a l’abocament d’ai-gües residuals urbanes o derivar de les explotacionsagropecuàries.

Hàbitats CORINE

3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjanaamb vegetació submersa o parcialment flotant(Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i estatgesubmontà).Ambients que ocupa – Trams mitjà i baix dels riusi de les rieres de cabal permanent, en altituds inferiorsa 700-800 m.Condicions del medi – Aigües poc fredes, riquesen sals i en nutrients dissolts. Clima general temperat;mitjana de les mínimes atmosfèriques sempresuperior a 2 ºC.

Microalgues especialment sobre les pedres (epilíton) o sobreplantesDiatomees: Achnanthes lanceolata, Cymbella silesiacum, Diatomavulgare, Craticula cuspidata (en aigües amb molt nitrogen)MacroalguesCloròfits (algues verdes): Cladophora glomerata,Stigeoclonium tenue (en aigües amb molt de nitrogen),Vaucheria spp. (en aigües eutròfiques)Rodòfits (algues vermelles): Lemanea fluviatilisBriòfitsFissidens spp.Plantes vascularsPotamogeton (espigues d’aigua), Myriophyllum (volantí)…

Fauna principalInsectesTricòpters: filtradors (Hydropsiche) i depredadors (Rhyacophila)Dípters: brostejadors (quironòmids diversos) i filtradors (simúlids)Efemeròpters: brostejadors (Baetis alpina...)Cucs Hirudinis: depredadors (Dina, sangoneres)Mol·luscosAncylastrum fluviatile…PeixosSobretot ciprínids: barb comú (Barbus bocagei), bagra(Leuciscus cephalus), madrilla (Chondrostoma toxostoma). Hipot haver, a més, diverses espècies introduïdes, com ara lacarpa (Cyprinus carpio), que és també un ciprínid, la percaamericana (Micropterus salmoides), el luci (Esox lucius)... Alstrams baixos, l’anguila (Anguilla anguilla).

Aspecte

Ecologia



24.142+ Regió fluvial mitjana i baixa o dels ciprínids Exclusiu d’aquesta unitat.


[JV/JCb]


54

24c Regió fluvial inferior o dels mugílids

Cursos d’aigua poc o molt cabalosos, fondos i moltlents, generalment tèrbols. Llit fangós.


Hàbitat intensament explotat per a captació d’aigua iper a la pesca. De vegades parcialment navegable isovint proper a àrees urbanes o industrials. Lapol·lució i la disminució artificial del cabal l’handegradat considerablement a tot arreu.

Hàbitats CORINE

3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjanaamb vegetació submersa o parcialment flotant(Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradeslitorals.Ambients que ocupa – Part inferior dels riusprincipals, prop de la desembocadura.Condicions del medi – Aigües temperades,carregades de matèria orgànica, sovint pocoxigenades (les zones fondes poden ser quasianòxiques), amb molts nutrients, poc o molt salines, simés no temporalment, per intrusió d’aigua de mar.

Component biòticPotamoplànctonDiatomees: Biddulphia laevis, Cyclotella meneghiniana,Stephanodiscus hantzschii, Thalassiosira weissflogiiEuglenòfits: Euglena spp.Cloròfits (algues verdes): Coelastrum microporum, Pediastrumboryanum, P. duplex, Scenedesmus spp.FitobentosMicroalguesCianòfits (algues blaves): Phormidium spp.Diatomees: Amphora pediculus, Fistulifera saprophila (en aigüesamb molta càrrega de matèria orgànica), Navicula capitatoradiata,Navicula gregaria, Nitzschia palea (en aigües molt pol·luïdes)MacroalguesCloròfits (algues verdes): Cladophora crassior, Rhizocloniumhieroglyphicum, Stigeoclonium tenue (en aigües amb molt denitrogen)Rodòfits (algues vermelles): Compsopogon coeruleusPlantes vascularsCeratophyllum demersum, Potamogeton (espigues d’aigua)InsectesDípters: Chironomus, Eristalis…Tricòpters: filtradors (Hydropsiche siltalai)Efemeròpters: filtradors (Ephoron virgo...)Mol·luscos Brostejadors: Theodoxus, Melanopsis…PeixosEn són característiques les espècies eurihalines que hipenetren temporalment, sobretot alguns mugílids (Mugil, Liza;llisses) i l’agulleta de riu (Syngnathus abaster). També l’anguila(Anguilla anguilla), la carpa (Cyprinus carpio)…

Aspecte

Ecologia



24.152+ Regió fluvial inferior o dels mugílids Exclusiu d’aquesta unitat.


[JV/JCb]


© A. Ferré i J. Vigo


3. Vegetació arbustiva i herbàcia



59

31a Landes de bruc d’aiguamoll (Erica tetralix), acidòfiles i higròfiles, del’estatge subalpí dels Pirineus centrals

Matollars baixos dominats per ericàcies, entre les qualsdestaca el bruc d’aiguamoll. De vegades, aquest brucva acompanyat d’una densa catifa de molses del gène-re Sphagnum, constituint una mena de bonys com elsque hi ha a les torberes ombrogèniques. Aquestes lan-des fan mosaic amb torberes de Scirpus cespitosus iNarthecium ossifragum i amb prats de pèl caní.

Pirineus centrals (Vall d’Aran, a la capçalera de laNoguera Ribagorçana). De 1.600 a 1.900 m.

Sensibles a l’assecament i als canvis de les caracte-rístiques de l’aigua. Cal tenir en compte tant les alte-

Hàbitats CORINE

4020* Landes humides sota clima atlàntic temperat,amb Erica ciliaris i Erica tetralix [hàbitat 31.12]

7110* Torberes altes actives [hàbitat 51.1132]


Flora principal

MatesErica tetralix (bruc d’aiguamoll) • •Calluna vulgaris (bruguerola) •

HerbesNardus stricta (pèl caní) •Potentilla erecta (tormentil·la) •Danthonia decumbens •Gymnadenia conopsea •Orchis maculata •Carex spp. •Drosera rotundifolia (herba de la gota) •

MolsesSphagnum spp.(esfagnes) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte



31.12 Landes de bruc d’aiguamoll (Erica tetralix),sovint amb esfagnes (Sphagnum spp.), acidòfiles ihigròfiles, de l’estatge subalpí dels Pirineus cen-trals

Gymnadenio-Ericetum tetralicis Ballesteros,Baulies et Canalís 1983

Exclusiu, dominant.51.1132 Bonys de les torberes dominats per bruc

d’aiguamoll (Erica tetralix)Sphagno subnitentis-Ericetum tetralicis Balleste-ros, Baulies et Canalís 1983

Exclusiu, minoritari i ocasional.


[EC]

Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà.Ambients que ocupa – Fons plans de valls glacials,on l’aigua circula amb dificultat i sol donar lloc a unacomplexa xarxa de rierols.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Materials quaternaris àcids. Sòlstorbosos, de pH baix, rics en matèria orgànica peròpobres en nutrients, xops o relativament secs.

Ecologia

racions directes com les que es puguin donar aigüesamunt. La freqüentació i el trepig provoquen un certaeutrofització del medi i poden disminuir la capacitatcompetitiva del bruc d’aiguamoll; les formacions méshigròfiles (les que duen esfagnes) queden malmeses.


Flora principal

60

31b Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.)amb bruguerola (Calluna vulgaris),acidòfiles, de l’estatge montà, als Pirineus centrals

Matollars baixos, sovint amb predomini de nabiucomú, o bé formacions mixtes de nabius i bruguerola.Hi són freqüents algunes plantes de caràcter atlàntic.

Pirineus centrals (Vall d’Aran, Pallars Sobirà).

Comunitats força lligades a l’explotació ramadera.Sovint indiquen una minva de la pressió de pastura ila recuperació de les espècies forestals. La seva con-servació depèn del manteniment dels sistemes tradi-cionals de gestió de les pastures.

Hàbitats CORINE

4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques


Àrees biogeogràfiques – Estatge montà i partbaixa del subalpí.Ambients que ocupa – Vessants desforestats en eldomini de la fageda o de l’avetosa; ocasionalment, encanals d’allaus.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Terrenys àcids. Sòls pobres, peròhumífers.

MatesVaccinium myrtillus (nabiu) • •Vaccinium uliginosum subsp. microphyllum •Calluna vulgaris (bruguerola) •

HerbesFestuca rubra •Deschampsia flexuosa •Potentilla erecta (tormentil·la) •

MolsesHylocomium splendens •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.215 Landes nanes de nabius (Vaccinium spp.) ambbruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles, de l’estat-ge montà, als Pirineus

Vaccinio-Festucetum rubrae Nègre 1971


[EC]


Pirineus i territoris olositànic, catalanídic septentrionali ausosegàrric.

Afavorides per l’incendi i per l’abandó de la pastura.Si són secundàries i el sòl no s’ha erosionat gaire,



61

31c Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles

Matollars baixos de bruguerola, sovint amb petitesmates genistoides de fullatge reduït i diverses gramíniescespitoses. Els estadis inicials d’aquestes landes solenestar formats exclusivament per bruguerola i per unesquantes espècies pradenques. Són freqüents les formesintermèdies entre el matollar típic i diverses menes depastures (especialment les de pèl caní atlàntiques). S’hipoden trobar també estadis transicionals cap a mato-llars alts o cap a comunitats forestals més madures.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides. Estatges submontà i montà, ipart baixa del subalpí. Des del domini dels boscoscaducifolis (fagedes, rouredes...) i dels alzinarshumits fins al del bosc de pi negre.Ambients que ocupa – Vessants rocallosos o de sòlpoc desenvolupat. Aquestes landes substitueixen elsboscos caducifolis i les pinedes quan el sòl ha perdutbona part de l’horitzó superficial. També es fan en cla-rianes de rouredes seques o d’alzinars humits.Clima – Mediterrani marítim subhumit o medioeuro-peu subatlàntic.Substrat i sòl – Terrenys àcids. Sòls pobres, gene-ralment poc humífers, fins i tot esquelètics; localmentsòls descalcificats de tendència eutròfica.

Flora principal

MatesCalluna vulgaris (bruguerola) • •Genista pilosa (ginestola) • •Genista anglica •Chamaecytisus supinus •

HerbesViola canina (viola) •Potentilla erecta (tormentil·la) •Agrostis capillaris •Nardus stricta (pèl caní) •Deschampsia flexuosa •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia

31.2261+ Landes de bruguerola (Calluna vulgaris),sovint amb Genista pilosa, Genista anglica..., silicí-coles, dels estatges montà i subalpí dels Pirineus ide les muntanyes catalanídiques septentrionals

Genisto pilosae-Callunetum Oberd. 1938 (incl.Violo caninae-Callunetum O. Bolòs 1956)Alchemillo-Callunetum Suspl. (1935) 1942

Exclusiu de la unitat. És l’hàbitat dominant (quasisempre l’únic) als Pirineus i pot ocupar superfíciesrelativament grans.

31.2262+ Landes de bruguerola (Calluna vulgaris)amb Chamaecytisus supinus, sobre gresos calca-ris, de la muntanya mitjana i de la terra baixa plu-josa, als Prepirineus orientals i al territori olositànic

Chamaecytiso-Callunetum O. Bolòs 1956Exclusiu de la unitat. Restringit territorialment,ocupa superfícies petites i no se sol barrejar ambl’hàbitat precedent.


[EC]

tendeixen a evolucionar cap a una bosquina de cadu-cifolis o cap a un matollar de gódua (Sarothamnusscoparius).


Flora principal

62

31d Landes d’Erica vagans, silicícoles, dels estatges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals

Matollar de bruguerola i Erica vagans.

Pirineus centrals (Vall Fosca). Franja altitudinal moltrestringida, entre 1.500 i 1.600 m.

Lligat a l’explotació ramadera i segurament afavorit pelsincendis. En condicions naturals, es mantindria nomésen terrenys rocallosos, en sòls poc desenvolupats.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Vessants rostos i solells, enel domini de la roureda de Quercus petraea.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Esquistos o dipòsits quaternarisglacials. Sòls moderadament àcids.

Mates Calluna vulgaris (bruguerola) • •Erica vagans • •Juniperus communis subsp. alpina (ginebró) •

HerbesBrachypodium pinnatum • •Viola canina (viola) •Agrostis capillaris •Helianthemum nummularium •Prunella grandiflora (prunel·la de flor gran) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.237 Landes d’Erica vagans, silicícoles, dels estat-ges altimontà i subalpí, als Pirineus centrals

Genisto pilosae-Callunetum Oberd. 1938 subass.ericetosum vagantis


[EC]


63

31e Matollars prostrats d’herba pedrera(Loiseleuria procumbens), acidòfils, d’indretsventosos i freds de l’alta muntanya

Formacions en catifa dominades per l’herba pedrera,petita ericàcia poc o molt lignificada que creix arra-pada a terra. Els espais no coberts per l’herba pedre-ra solen ser ocupats per líquens terrícoles, predomi-nantment fruticulosos, i per algunes espècies pra-denques.

Pirineus.

Sensible a l’erosió eòlica; cal evitar una freqüentació o untrepig excessius que podrien ocasionar l’obertura d’espaisdescoberts i la consegüent erosió del sòl i de la comuni-tat mateixa. Interessant com a element de la cadena trò-fica, ja que permet la nutrició de nombrosos animals,inclosa la perdiu blanca, durant el període hivernal.

Hàbitats CORINE

4060 Matollars alpins i boreals


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí.Ambients que ocupa – Carenes, serrats i vessantsventejats, on la neu roman poc de temps. Les tempe-ratures mínimes hi poden arribar a ser molt baixes, il’acció dessecant i abrasiva del vent és molt forta.Clima – Alpí. Topoclima amb forts contrastos tèrmicsi amb períodes d’humitat relativa molt baixa.Substrat i sòl – Roques àcides. Sòl relativamentprofund (40-50 cm) amb un horitzó superior ric enmatèria orgànica i de pH molt baix (entre 3,7 i 5);fàcilment erosionable pel vent quan la mort de lacoberta vegetal hi produeix una clapa nua.

Flora principal

Plantes vasculars Loiseleuria procumbens (herba pedrera) • •Vaccinium uliginosum subsp. microphyllum •Luzula lutea •Festuca airoides •Juncus trifidus •

LíquensCetraria crispa • •Thamnolia vermicularis •Stereocaulon alpinum •Cetraria nivalis •Cetraria cucullata •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.411 Matollars prostrats (catifes) d’herba pedrera(Loiseleuria procumbens), sovint rics en líquens, aci-dòfils, d’indrets ventosos i freds de l’alta muntanya

Cetrario-Loiseleurietum procumbentis (Br.-Bl.)Rivas Mart. 1968


[EC]


Flora principal

64

31f Matollars nans de nabius (Vaccinium uliginosum, V. myrtillus),acidòfils, de l’alta muntanya

Matollars baixos, generalment de 10-20 cm d’alçària,sovint més o menys irregulars, dominats perVaccinium uliginosum. Tant l’espècie principal comd’altres que l’acompanyen són subarbustos de creixe-ment lent, de fulla petita i caduca, que suporten que-dar desprotegits parcialment de neu a l’hivern. Encondicions favorables, les mates formen un estratforça continu i dens, mentre que en altres casos fanpoblacions més irregulars i deixen petites clarianesque són ocupades per herbes pradenques, líquensterrícoles i molses.

Pirineus, principalment centrals, sobretot entre 1.900i 2.500 m d’altitud.

No se’n fa cap ús especial, ja que se situa enambients poc favorables a l’explotació humana. Nopresenta problemes de gestió. Actualment es trobaforça estès, secundàriament, per l’estatge subalpí, aconseqüència de la desforestació; pateix una certaregressió per efecte de la recolonització forestal.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí i partbaixa de l’alpí.Ambients que ocupa – Vessants més aviat obacs od’orientació intermèdia, sovint més o menys rocallo-sos i ventejats, en àrees nivoses però amb coberta deneu poc regular. En alguns llocs de l’estatge subalpí,sembla estès secundàriament a causa de desforesta-ció antiga o de la davallada recent de l’explotacióramadera.Clima – Subalpí i alpí nivós.Substrat i sòl – Roques àcides; sòls prims, sovintrocallosos, humífers i pobres.

Estrat subarbustiuVaccinium uliginosum subsp. microphyllum • •Vaccinium myrtillus (nabiu) • •Rhododendron ferrugineum (neret) •Calluna vulgaris (bruguerola) •

Estrats herbaci i muscinalHomogyne alpina •Luzula spicata •Polytrichum piliferum •Deschampsia flexuosa •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.412 Matollars nans de nabius (Vaccinium uligino-sum, V. myrtillus), acidòfils, de l’alta muntanya

Empetro hermaphroditi-Vaccinietum pyrenaicum(Br.-Bl.) Rivas Mart. 1968Hieracio-Festucetum supinae Br.-Bl. 1948 sub-ass. vaccinietosum microphylli


[JMN]


65

31g Neretars (matollars de Rhododendronferrugineum), acidòfils, d’indrets beninnivats de l’alta muntanya

Matollars baixos (40-60 cm), uniformes i força den-sos, en què domina absolutament el fullatge verd foscdel neret. A més de l’estrat arbustiu, sol haver-n’hi und’herbaci i un de muscinal, discontinus. Les fullesperennes del neret necessiten passar tota l’èpocafreda protegides per una coberta de neu. Pot duralguns arbres dispersos, fent un trànsit cap als bos-cos de pi negre (unitat 42f).

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus), sobretot entre1.700 i 2.500 m d’altitud.

En els seus ambients primaris, resulta naturalmentprotegit. Localment es veu afavorit pel mal ús forestalo per l’abandonament de pastures subalpines.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí i partbaixa de l’alpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs o planells,amb bona innivació. De manera natural, es fa per sobredel límit forestal (estatge alpí). Dins de l’estatge subalpí,cobreix superfícies inadequades per al bosc: àrees roca-lloses o caos de blocs, baixadors d’allaus, obacs moltinnivats, etc. Secundàriament, pot substituir el bosc depi negre amb neret (hàbitat 42.413) per desforestació.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Sobre rocam àcid, o almenys en sòlsacidificats; sòls frescals, humífers superficialment.

Flora principal

Estrat arbustiuRhododendron ferrugineum (neret) • •Sorbus chamaemespilus (moixera nana) •

Estrat subarbustiu i herbaciVaccinium myrtillus (nabiu) • •Saxifraga geranioides •Homogyne alpina •

Estrat muscinalHylocomium splendens • •Pleurozium schreberi •Rhytidiadelphus triquetrus •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.42 Neretars (matollars de Rhododendron ferrugineum), acidòfils, d’indrets ben innivats del’alta muntanya

Saxifrago-Rhododendretum Br.-Bl. 1939


[JMN]


Flora principal

66

31h Matollars baixos de ginebró(Juniperus nana), de vessants solells de l’estatge subalpí

Matollars baixos (20-60 cm), d’aspecte més aviatirregular, ja que solen poblar vessants de relleu des-igual. Recobreixen, en forma de densa espatllera, elsrelleixos i els desnivells rocosos. Entremig de lesmates s’hi fan claps herbacis, en petites clarianes, ohi apareix la roca nua. Tant el ginebró com altresmates que s’hi solen barrejar donen al matollar unaspecte uniforme tot l’any, amb les seves fulles xero-mòrfiques, capaces de suportar tant els eixuts estivalscom els intensos freds de l’hivern.

Pirineus, sobretot entre 1.700 i 2.600 m d’altitud;també al Montseny.

Correspon en molts casos a un tipus de vegetació per-manent d’ambients severs, no susceptible d’explota-ció ni necessitat de mesures de conservació. En altrescasos es tracta de comunitats esteses secundària-ment per degradació del bosc xeròfil de pi negre, quees regenera força lentament.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí i partbaixa de l’alpí.Ambients que ocupa – Vessants solells rocallosos,que suporten temperatures molt contrastades a l’hi-vern, ja que es troben desprotegits de neu. En el pai-satge natural es fa per damunt del límit del bosc(estatge alpí), i a l’estatge subalpí cobreix àrees quesón massa rocalloses per al bosc. També pot ser elresultat de desforestació. De fet, als solells desfores-tats són freqüents les transicions entre aquest hàbitati les pinedes esclarissades de pi negre amb ginebró(hàbitats 42.4241 i 42.4242).Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Sovint roques àcides, però tambéterrenys carbonàtics; sòls irregulars, que poden esde-venir molt secs a l’estiu.

MatesJuniperus communis subsp.alpina = J.nana (ginebró) • •Arctostaphylos uva-ursi (boixerola) • •Genista balansae subsp.europaea (bàlec, escoba) • •Cotoneaster integerrimus (cornera) •Rosa pendulina (roser alpí) •

HerbesFestuca paniculata (sudorn) •Asphodelus albus (albó) •Festuca eskia (gesp) •Festuca gautieri (ussona) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.431 Matollars de ginebró (Juniperus nana), de ves-sants solells de l’estatge subalpí

Genisto-Arctostaphyletum Br.-Bl. (1939) 1948em. O. Bolòs 1970etc.


[JMN]


67

31j Matollars d’Empetrum hermaphroditum,acidòfils, d’indrets ben innivats del’estatge alpí

Formacions subarbustives, de 20-40 cm d’alçària,relativament uniformes, dominades per mates de fullapetita, perenne o caduca, segons les espècies. Solenincloure un estrat inferior, format per algunes herbes,molses i líquens.

Pirineus axials centrals, entre uns 2.000 i 2.500 md’altitud.

No s’explota. No sembla necessitat de cap mesura deconservació, atesa la seva localització en ambientsforça inhòspits de l’estatge alpí.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí i part supe-rior del subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs, amb unbon tou de neu a l’hivern, bé que sovint sobre relleusrocallosos o irregulars i, per tant, ocasionalment des-coberts a la primavera o en temps ventós.Clima – Alpí nivós.Substrat i sòl – Terrenys àcids; sòls torbosos,superficials.

Flora principal

Estrat subarbustiuVaccinium uliginosum subsp. microphyllum • •Empetrum hermaphroditum • •Vaccinium myrtillus (nabiu) •Rhododendron ferrugineum (neret) •

Herbes i líquensLycopodium selago (licopodi) •Primula integrifolia •Thamnolia vermicularis •Cetraria islandica (liquen dels rens) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.44 Matollars d’Empetrum hermaphroditum,Vaccinium uliginosum..., acidòfils, d’indrets beninnivats de l’estatge alpí

Empetro hermaphroditi-Vaccinietum uliginosi Br.-Bl. 1926


[JMN]


Flora principal

68

31k Matollars prostrats de boixerola(Arctostaphylos uva-ursi), de vessantsrocosos, de l’alta muntanya pirinenca

Formacions subarbustives, de 20-40 cm d’alçària,que solen poblar vessants de relleu irregular, reco-brint, en forma d’espatllera, els relleixos i els desni-vells rocosos. Entremig de les mates, s’hi fan clapsherbacis, en petites clarianes, o hi apareix la roca nua.La boixerola, de fulla perenne i xeromorfa, i la resta demates i herbes estan adaptades a ambients secs idesprotegits de neu a l’hivern. Sovintegen els trànsitsentre aquest matollar i les pinedes clares de pi negreamb ginebró (hàbitats 42.4241 i 42.4242).

Pirineus, entre 1.700 i 2.500 m d’altitud.

En alguns solells alpins, correspon a vegetació perma-nent d’ambients esquerps i, per tant, no susceptibled’explotació ni necessitat de mesures de conservació. Al’estatge subalpí, sovint és un hàbitat estès secundària-ment per eliminació del bosc xeròfil de pi negre, que lareforestació espontània tendeix a reduir lentament.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí i partbaixa de l’alpí.Ambients que ocupa – Vessants rocallosos solells,que suporten temperatures molt contrastades a l’hi-vern, ja que es troben desprotegits de neu.Clima – Subalpí (i alpí).Substrat i sòl – Diverses menes de roca; sòls roca-llosos, irregulars, pobres, amb dèficit d’aigua a l’estiu.

MatesArctostaphylos uva-ursi (boixerola) • •Juniperus communis subsp. alpina (ginebró) • •Cotoneaster integerrimus (cornera) •Rosa pendulina (roser alpí) •

HerbesAsphodelus albus (albó) •Festuca paniculata (sudorn) •Festuca eskia (gesp) •Festuca gautieri (ussona) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.471+ Matollars prostrats (catifes) de boixerola(Arctostaphylos uva-ursi), de vessants rocosossecs, de l’alta muntanya pirinenca

Genisto-Arctostaphyletum Br.-Bl. (1939) 1948em. O. Bolòs 1970


[JC]


69

31l Matollars baixos o prostrats amb Dryas octopetala, Salix pyrenaica,Arctostaphylos alpina..., d’obacs calcaris,ben innivats, de l’alta muntanya

Formacions dominades per subarbustos, de 10-40 cmd’alçària, que cobreixen irregularment el terra roca-llós. Inclouen, entremig, herbes de mena diversa, tantpradenques com rupícoles, disposades esparsament.Les mates, i bona part de la resta de plantes, perdenla fulla a l’hivern; altres es mantenen tot l’any ambpoca variació, siguin graminoides, siguin petits camè-fits pulviniformes.

Pirineus (inclosos els Prepirineus interiors).

No presenta problemes de conservació, ja que estracta de vegetació permanent d’ambients molt espe-cials, esquerps i de difícil accés.

Hàbitats CORINE

4060 Matollars alpins i boreals [hàbitat 31.491]


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí i part supe-rior del subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs i rocallosos,més o menys nivosos, bé que de vegades, a causaque són ventosos, es poden veure desprotegits de neua l’hivern.Clima – Alpí o subalpí.Substrat i sòl – Sempre roques calcàries. Sòls roca-llosos, superficials, en general carbonatats, si béalguns cops s’hi dóna una descarbonatació superficial.

Flora principal

Salix pyrenaica • •Dryas octopetala (dries) • •Salix reticulata •Bartsia alpina •Sesleria coerulea •Alchemilla alpigena •Polygonum viviparum •Silene acaulis •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.472+ Matollars prostrats (catifes) d’Arctostaphylosalpina, de vessants rocosos frescals, de l’alta mun-tanya pirinenca


[JMN]

Salici pyrenaicae-Arctostaphyletum alpinae RivasMart., Báscones, Díaz, Fernández-G. et Loidi 1991Dryado-Salicetum pyrenaicae Vanden Berghen 1970

Exclusiu de la unitat, poc freqüent.31.491 Catifes de Dryas octopetala, calcícoles, d’o-

bacs pedregosos, ben innivats, de l’alta muntanyaDryado-Salicetum pyrenaicae Vanden Berghen 1970Elyno-Oxytropidetum Br.-Bl. 1948 subass.dryadetosumAlchemillo-Dryadetum Soriano 1998

Exclusiu de la unitat, i amb un grau de presènciasemblant al de l’hàbitat següent, però tendeix atrobar-se més aviat en ambients desprotegits(serrats, cims, carenes).

31.6214 Matollars baixos de Salix pyrenaica, calcíco-les (de vegades amb el sòl acidificat), d’obacs beninnivats de l’alta muntanya

Dryado-Salicetum pyrenaicae Vanden Berghen 1970Carici sempervirentis-Geetum pyrenaici Chouardex Vanden Berghen 1970Carici parviflorae-Salicetum retusae (Br.-Bl.)Rivas Mart. 1969 subass. salicetosum pyrenaicaeAlchemillo-Dryadetum Soriano 1998

Exclusiu de la unitat; es fa més aviat en obacs, aredós de cingles o de caients abruptes.


Flora principal

70

31mBosquines de salzes de muntanya(sobretot Salix bicolor), amb un estratinferior de megafòrbies, de les vores detorrents de l’estatge subalpí

Poblacions arbustives o fins i tot arborescents, més omenys irregulars, dominades per arbrets de fullacaduca, que inclouen un estrat herbaci discontinu, alt,format per herbes diverses, en bona part megafòr-bies. Presenten un fort desenvolupament a final deprimavera i principi d’estiu, mentre que a la tardor elsarbrets i els arbustos perden la fulla, i es marceixenles parts aèries de les herbes.

Pirineus centrals d’influència atlàntica.

No sembla susceptible d’explotació. No necessita capmesura especial de conservació mentre els cursosd’aigua de què depèn es mantinguin actius.

Hàbitats CORINE

Cap.

Superfície cartografiada 1,7493 haÀrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.

Ambients que ocupa – Vores de torrents o de saltsd’aigua, fent taques o franges irregulars.Clima – Subalpí humit.Substrat i sòl – Sòls sempre humits o entollats,relativament humífers.

Estrat arbustiuSalix bicolor • •Betula pubescens (bedoll pubesent) •

Estrat herbaciVeratrum album (veladre) •Peucedanum ostruthium (salsufragi) •Geranium sylvaticum •Aconitum napellus (tora blava) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.6215+ Bosquines de salzes de muntanya (sobretotSalix bicolor), amb un estrat inferior de megafòr-bies, de les vores de torrents de l’estatge subalpí

Veratro-Salicetum bicoloris O. Bolòs 1984


[JMN]


71

31n Matollars xeroacàntics de Genista horrida,calcícoles, de carenes i vessantspedregosos, ventosos, dels Pirineus centrals

Pastures camefítiques dominades pels coixinets espi-nosos de l’eriçó groc.

Pirineus centrals.

Sense problemes de conservació; però les formacionssecundàries, que envaeixen pastures amb poca pres-sió ramadera, evolucionen naturalment cap al bosc.

Hàbitats CORINE

4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Serrats i costers rocosos,ventejats. Secundàriament s’estén pels vessantsassolellats, secs.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrats calcaris; sòls sovintpedregosos.

Flora principal

Genista horrida (eriçó groc) • • Lavandula angustifolia subsp.pyrenaica (espígol) •Anthyllis montana •Globularia cordifolia (lluqueta) •Asperula pyrenaica (herba prima) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.71 Matollars xeroacàntics de Genista horrida, cal-cícoles, de carenes i vessants pedregosos, vento-sos, dels Pirineus centrals

Lavandulo-Echinospartetum horridi O. Bolòs et P.Monts. 1983 Asperulo-Echinospartetum horridi Carrillo & Ninotprov.


[JF]


Flora principal

72

31o Matollars xeroacàntics d’eriçó (Erinaceaanthyllis), calcícoles, de carenes i vessantsventosos, dels Prepirineus i de les muntanyescatalanídiques centrals i meridionals

Poblaments subarbustius, de 20-40 cm d’alçària, pocdensos, dominats per plantes espinoses en forma decoixinet, entre les quals creixen plantes herbàcies.

Prepirineus i territori catalanídic central i meridional.

Sense problemes greus de conservació.

Hàbitats CORINE

4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterràniacontinental.Ambients que ocupa – Carenes i crestes eixutes iventejades de muntanyes calcàries.Clima – Mediterrani muntanyenc sec i mediterranicontinental sec.Substrat i sòl – Terreny calcari; sòls esquelètics.

Erinacea anthyllis (eriçó) • •Anthyllis montana •Teucrium polium subsp. aureum (timó groc) •Helianthemum canum •Thymus vulgaris (farigola, timó) •Aphyllanthes monspeliensis (jonça) •Koeleria vallesiana (herba rodona) •Brachypodium retusum (llistó) •Stipa offneri (sanadella) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.744 Matollars xeroacàntics d’eriçó (Erinaceaanthyllis), calcícoles, de carenes i vessants vento-sos, amb sòl esquelètic, dels Prepirineus i de lesmuntanyes catalanídiques centrals i meridionals

Erinaceo-Anthyllidetum montanae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950


[JF]


Flora principal

Estrat arboriFraxinus excelsior (freixe) •Acer campestre (auró blanc) •Quercus pubescens (roure martinenc) •

Estrat arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer) • •Crataegus monogyna (arç blanc) • •Prunus spinosa (aranyoner) • •Rubus ser. glandulosi (esbarzer) •Buxus sempervirens (boix) •Rosa canina (gavarrera) •Clematis vitalba (vidalba) •Cornus sanguinea (sanguinyol) •Lonicera xylosteum (xuclamel) •Ligustrum vulgare (olivereta) •Prunus mahaleb (cirerer de guineu) •Clematis recta (herba bormera) •Corylus avellana (avellaner) •

Estrat herbaciUrtica dioica (ortiga) •Vicia sepium •Helleborus foetidus (marxívol) •Origanum vulgare (orenga) •

dom. ab. sign. sec.

73

31p Bardisses amb aranyoner (Prunusspinosa), esbarzers (Rubus spp.)...,mesòfiles, de la muntanya mitjana

Matollars o bosquines densos, d’aspecte més aviatirregular, formats principalment per arbustos o arbretsespinosos, sobretot de fulla caduca. Solen inclourelianes (a part que alguns dels arbustos són de port lia-noide), un estrat herbaci poc regular i, de vegades,alguns arbres isolats.

Pirineus i territoris olostànic, ausosegàrric i catalanídic.

A termini mitjà, la minva de les activitats agrícoles iforestals tradicionals tindrà per conseqüència una fortareducció d’aquesta unitat, que en el paisatge actual valligada en bona part a ecotons antropogènics. Tot i això,la seva presència sembla assegurada, si més no a lesclarianes i als marges forestals naturals.

Hàbitats CORINE

5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels ves-sants rocosos [hàbitat 31.82]


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Vores de camps i de prats,clarianes i marges forestals.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Roques i sòls diversos.

Aspecte

Ecologia



31.8111 Bardisses amb esbarzers (Rubus spp.), ara-nyoners (Prunus spinosa)..., mesòfiles, lligades afagedes i a d’altres boscos mesohigròfils, de lamuntanya mitjana plujosa

Lamio-Rubetum O. Bolòs 1957Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, restringit bioge-ogràficament a les àrees de muntanya de cairesubatlàntic.

31.8122 Bardisses amb esbarzer (Rubus ulmifolius),aranyoner (Prunus spinosa), gavarreres (Rosaspp.)..., mesoxeròfiles, lligades a boscos més aviatsecs, de la muntanya mitjana poc plujosa

Buxo-Rubetum ulmifolii R. Tx. in R. Tx. et Oberd.1958Rubo-Clematidetum rectae Vigo 1996

Exclusiu de la unitat. Hàbitat majoritari.31.82 Bardisses amb abundància de boix (Buxus

sempervirens), calcícoles, de la muntanya mitjanapoc plujosa, sobretot als Prepirineus

Buxo-Rubetum ulmifolii R. Tx. in R. Tx. et Oberd.1958

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, i restringit a lamuntanya submediterrània.


[JMN]


Flora principal

74

31q Matollars de corner (Amelanchier ovalis),boix (Buxus sempervirens), espina cervina(Rhamnus saxatilis)..., calcícoles, de costersrocosos, secs, de la muntanya mitjana

Matollars o bosquines d’1-2 m d’alçària, formats perplantes resistents a la secada, entre les quals algunesde mediterrànies que hi troben refugi. L’estrat herba-ci, mal estructurat, comprèn espècies heliòfiles delsprats secs i de les vorades.

Pirineus, i més especialment Prepirineus (i territoriausosegàrric).

Sense problemes de conservació.

Hàbitats CORINE

5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels ves-sants rocosos


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana,sobretot a l’estatge submontà.Ambients que ocupa – Solanes rocoses i abruptes,cantells dels cingles; secundàriament en indrets on elbosc ha estat destruït.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Terrenys calcaris. Sòls prims, sovintesquelètics.

Estrat arbustiuAmelanchier ovalis (corner) •Rhamnus saxatilis (espina cervina) •Coronilla emerus (coronil·la boscana) •Buxus sempervirens (boix) •Ligustrum vulgare (olivereta) •Cytisophyllum sessilifolium •

Estrat herbaciTanacetum corymbosum •Viola alba (violeta de bosc) •Teucrium chamaedrys (camedris) •Carex halleriana •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.8123 Matollars de corner (Amelanchier ovalis),boix (Buxus sempervirens), espina cervina(Rhamnus saxatilis)..., calcícoles, de costers roco-sos, secs, de la muntanya mitjana

Rhamno saxatilis-Buxetum (De Bannes-Puygiron)Tx. 1952etc.


[JF]


75

31r Bardisses amb púdol (Rhamnus alpinus),gavarreres de muntanya (Rosa vosagiaca,R. pimpinellifolia, R. mollis...)..., delsestatges altimontà i subalpí dels Pirineus

Bosquines de 2-4 m d’alçària en què dominen elpúdol o algunes gavarreres de muntanya.

Pirineus orientals.


Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà. Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Barrancs i vessants secs deles altes valls.Clima – Subalpí o medioeuropeu submediterrani (decaràcter poc o molt continental).Substrat i sòl – Sobretot terrenys esquistosos silicis.

Flora principal

Estrat arbustiuRhamnus alpinus (púdol) •Rosa pimpinellifolia (roser espinosíssim) •Buxus sempervirens (boix) •Rosa coriifolia subsp. vosagiaca •Rosa mollis (roser pomífer) •Rosa tomentosa •Rosa rubiginosa •Lonicera xylosteum (boix moll) •Rubus idaeus (gerdera) •

Estrat herbaciArabis brassica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.8128+ Bardisses amb púdol (Rhamnus alpinus),gavarreres de muntanya (Rosa vosagiaca, R.pimpinellifolia, R. mollis...)..., dels estatges alti-montà i subalpí dels Pirineus

Arabidi-Rhamnetum alpinae O. Bolòs 1962 (=Turriti-Rhamnetum alpinae O. Bolòs 1962)


[JF]


Flora principal

76

31s Landes de gódua (Sarothamnusscoparius), acidòfiles i mesòfiles, de lamuntanya mitjana plujosa (i de terrabaixa)

Bosquina d’uns 2 m d’alçària, de vegades molt densa,dominada per la gódua.

Territoris catalanídic septentrional (Montseny iGuilleries), olositànic i Pirineus (sector oriental i Valld’Aran).

Les landes de gódua, si no són gaire denses, podenser pasturades, la qual cosa ajuda a la seva conserva-ció, ja que la tendència natural d’aquest hàbitat és lad’evolucionar cap al bosc. Unes quantes dècadesenrere, eren sovint estassades per obtenir fogots oincendiades per recuperar pastures. Els focs forestalsn’afavoreixen l’expansió.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Bosquina secundària d’in-drets desforestats i prats abandonats.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Sòls àcids profunds i ben estructurats.

Estrat arbustiuSarothamnus scoparius (gódua) • •Calluna vulgaris (bruguerola) • •Buxus sempervirens (boix) •

Estrat herbaciPteridium aquilinum (falguera comuna) • •Genista pilosa (ginestola pilosa) •Polygala vulgaris (polígala vulgar) •Viola canina (viola) •Teucrium scorodonia (escorodònia) •Galium maritimum (espunyidella peluda) •Prunella hastifolia (prunel·la de flor gran) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.8414 Landes de gódua (Sarothamnus scoparius),acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plu-josa (i de terra baixa)

Prunello-Sarothamnetum scoparii Suspl. (1935)1942


[JF]


77

31t Balegars (matollars de Genista balansae),silicícoles, d’indrets secs, sovint solells,de l’estatge montà

Matollars dominats pel bàlec, sovint molt densos id’aspecte uniforme.

Pirineus i territori catalanídic septentrional (Montseny).

Sense problemes de conservació. La desforestació iels incendis més aviat afavoreixen la seva extensiócom a vegetació secundària.

Hàbitats CORINE

5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genistabalansae subsp. europaea = Cytisus purgans)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà.Ambients que ocupa – Vessants secs i assolellats. Estracta, en molts casos, de formacions secundàries, ori-ginades per eliminació de pinedes (sobretot de pi roig).Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Terrenys silicis. Sòl àcid, sovint pocprofund.

Flora principal

Estrat arbustiuGenista balansae subsp. europaea (bàlec) • •Juniperus communis (ginebre) •Calluna vulgaris (bruguerola) •

Estrat herbaciDeschampsia flexuosa • •Agrostis capillaris •Senecio adonidifolius •Thymus serpyllum subsp. polytrichus (serpoll) •Linaria repens •Viola canina (viola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.84221+ Balegars (matollars de Genista balansae),silicícoles, d’indrets secs, sovint solells, de l’estat-ge montà

Senecio adonidifolii-Genistetum europaeae RivasMart. 1968, em. nom. Gruber 1978


[JF]


Flora principal

78

31u Balegars (matollars de Genista balansae),silicícoles, de vessants solells de l’altamuntanya

Matollars de bàlec, generalment d’aspecte uniforme.

Pirineus.

Sense problemes de conservació. Els matollarssecundaris poden ser recolonitzats pel bosc de pinegre.

Hàbitats CORINE

5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genistabalansae subsp. europaea = Cytisus purgans)


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Vessants rocosos i assole-llats, lliures aviat de neu. Sovint, però, es tracta dematollars secundaris que substitueixen pinedes de pinegre.Clima – Subalpí i alpí.Substrat i sòl – Terreny silici. Sòl sovint poc pro-fund.

Genista balansae subsp. europaea (bàlec) • •Juniperus communis subsp. nana (ginebró) • •Deschampsia flexuosa •Cotoneaster integerrimus (cornera) •Pinus uncinata (pi negre) •Arctostaphylos uva-ursi (boixerola) •Calluna vulgaris (bruguerola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.84222+ Balegars (matollars de Genista balansae),silicícoles, de vessants solells de l’alta muntanya

Genisto-Arctostaphyletum Br.-Bl. (1939) 1948em. O. Bolòs 1970 genistetosum balansae


[JF]


79

31v Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum)

Poblaments densos de falguera comuna.

Pirineus i territoris ruscínic, olositànic i catalanídic (iausosegàrric).

Els poblaments de falguera comuna, si són extensos,poden ser pasturats, fet que ajuda al seu manteni-ment. Temps enrere eren, de vegades, incendiats osegats regularment. Sovint originats per la tala delsboscos (rouredes, fagedes acidòfiles, pinedes fres-cals...), acaben desapareixent si es recupera la massaforestal.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – De terra baixa a l’estatgesubalpí.Ambients que ocupa – Fons de valls, prats aban-donats o vessants desforestats.Clima – Molt divers.Substrat i sòl – Sòl ben desenvolupat i més omenys frescal, preferentment de pH baix.

Flora principal

Pteridium aquilinum (falguera comuna) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.861 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum),mesohigròfils i acidòfils, de la muntanya mitjana (ide l’estatge subalpí)

Stellario-Pteridietum aquilini O. Bolòs 1983Carici-Agrostietum capillaris Villegas 1997

Als Pirineus deu tenir més importància dins aques-ta unitat que l’hàbitat següent.

31.863 Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum),xeromesòfils, de la muntanya mitjana (i de terrabaixa) poblaments diversosFora dels Pirineus ha de ser l’hàbitat únic o quasi.


[LV]


Flora principal

80

31w Clarianes de bosc amb Epilobiumangustifolium, gerderes (Rubus idaeus),gatell (Salix caprea)..., de l’estatgesubalpí (i del montà)

Herbassars, bosquines o matollars corresponents aetapes més o menys avançades de reconstitució delbosc; en conseqüència, la composició específica i laimportància relativa dels estrats és molt diversa. Així,pot tractar-se d’herbassars alts i densos dominats perEpilobium angustifolium, de gerdars, de bosquinesamb saüc racemós i gatells o bé de bosquets ambgatells, bedolls, pins o avets. Algunes de les espèciesdels estadis inicials són rizomatoses, dotades d’unabona capacitat de colonització de l’espai.

Es tracta d’unes comunitats molt afavorides per l’ac-ció humana (estassades, obertura de camins fores-

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà. Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Clarianes i marges de pis-tes forestals, sempre dins dels boscos de coníferesmontans i subalpins.Clima – Medioeuropeu o subalpí.Substrat i sòl – Preferentment sòls àcids o acidifi-cats, allà on s’han produït processos de nitrificacióintensa a conseqüència dels factors microclimàticsinduïts per la desforestació.

ArbresSalix caprea (gatell) • •Betula pendula (bedoll) •

ArbustosRubus idaeus (gerdera) • •Sambucus racemosa (saüc racemós) •Rubus ser. glandulosi •

HerbesEpilobium angustifolium • •Digitalis purpurea (digital) •Epilobium montanum •Urtica dioica (ortiga) •Dryopteris filix-mas (falguera mascle) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia


31.8711 Herbassars d’Epilobium angustifolium,Digitalis purpurea (digital)..., de clarianes forestals,en sòls àcids, als estatges subalpí i montà

Epilobietum montani-angustifolii Carrillo, Ninot etVigo 1983

Exclusiu de la unitat. Més probable que l’hàbitatsegüent.

31.872 Bosquines de saüc racemós (Sambucus racemosa), gatell (Salix caprea), gerdera (Rubusidaeus)..., de les clarianes forestals, a l’estatgesubalpí (i al montà)

Sambuco racemosae-Rubetum idaei O. Bolòs 1979Exclusiu de la unitat. Probabilitat no gaire alta, carsol fer clapes petites.


[AF]

Pirineus, Prepirineus i territori catalanídic septentrio-nal (Montseny).


tals, establiment de pistes d’esquí, incendis, etc.). Encondicions naturals ocuparien menys extensió de laque tenen actualment per efecte de la proliferaciód’intervencions en els boscos montans i subalpins. Enels estadis més avançats de regeneració del bosc, laseva destrucció comporta l’establiment de comunitatspioneres més endarrerides en la successió. S’hirecol·lecten gerds.


81

31x Ginebredes (matollars o bosquines deJuniperus communis) de la muntanyamitjana

Matollars clars o formacions obertes dominades pelginebre, fent mosaic amb pastures o amb landes degódua o de bruguerola.

Pirineus; territoris olositànic i catalanídic septentrional(Montseny).

Els prats que la ginebreda envaeix són pasturats méso menys intensament. El ginebre és sensible alsincendis, ja que té un creixement lent i no es regene-ra amb facilitat.

Hàbitats CORINE

5130 Formacions de Juniperus communis colonitza-dores de landes o de pastures calcícoles


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Diversos. Sovint ocupa ves-sants on hi ha hagut una disminució de la pressióramadera les darreres dècades.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Les ginebredes que fan mosaic ambpastures es poden trobar en tota mena de substrats.Les que envaeixen landes es fan sobre substrats sili-cis, en sòls clarament àcids.

Flora principal

Juniperus communis (ginebre) • •Pteridium aquilinum (falguera comuna) •Calluna vulgaris (bruguerola) •Sarothamnus scoparius (gódua) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.881 Ginebredes de Juniperus communis, poc omolt denses, colonitzant pastures de la muntanyamitjanaExclusiu de la unitat i, de molt, el més probable.

31.882 Ginebredes de Juniperus communis, poc omolt denses, colonitzant landes de gódua o de bru-guerolaExclusiu de la unitat. Poc probable.


[AF]


82

31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia),esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terrabaixa (i de l’estatge montà)

Matollar espinós, dens i impenetrable, dominat gene-ralment per l’esbarzer i, de vegades, pel roldor.Depenent de les condicions de l’indret (insolació, plu-viometria, continentalitat, etc.) i de les característi-ques del sòl, les plantes que acompanyen l’esbarzersón diferents; l’estrat herbaci, quan la bardissa ésmolt densa, és gairebé inexistent.

Territoris catalanídic, ruscínic, olositànic, ausosegàrrici sicòric; també als Prepirineus.

En molts casos es tracta de comunitats secundàries,resultat de la degradació dels boscos o conseqüènciade les tècniques d’aprofitament forestal. L’obertura declarianes en els boscos afavoreix l’extensió d’aquestabardissa, suposant que no sigui eliminada sistemàti-cament. Es troba molt estesa pel territori i no presen-ta problemes de conservació. S’hi recol·lecten móres.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides i contrades mediterràniesinteriors poc seques. Muntanya mediterrània maríti-ma. Muntanya mitjana: estatge submontà.Ambients que ocupa – Marges de boscos frescals,vores de camins, partions de conreus, vores de rius itorrents.Clima – Mediterrani o mediterrani muntanyenc,sobretot subhumit.Substrat i sòl – Indiferent al pH, però en sòls gene-ralment profunds i amb un cert grau d’humitat.

Aspecte

Ecologia


31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia),esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i del’estatge montà)

Rubo-Coriarietum O. Bolòs 1954


[AF]

Flora principal

Estrat arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer) • •Coriaria myrtifolia (roldor) • •Clematis vitalba (vidalba) •Ligustrum vulgare (olivereta) •Prunus spinosa (aranyoner) •Crataegus monogyna (arç blanc) •

Estrat herbaciLathyrus latifolius (pèsol bord) •Origanum vulgare (orenga) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •

dom. ab. sign. sec.



83

31z Bardisses d’espinavessa (Paliurus spina-christi), sovint amb perelloner (Pyrusspinosa), d’ambients secs de terra baixa,al territori ruscínic

Bosquina densa, de 2-3 m d’alçària, integrada perarbustos espinosos, i en primer lloc per l’espinavessa;també s’hi fan algunes plantes esclerofil·les. Sol dis-posar-se en forma de faixes estretes, no raramentamb aspecte de fileres d’espinavessa. No presentagaire diversitat, llevat de la diferent abundància del’arbust que li dóna nom.


Sense problemes de conservació, sobretot si esmanté l’actual utilització del territori.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Marges de bosc, de campsi de camins; vores desforestades de torrents i rieres.Defuig les fondalades i els indrets clarament frescals.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòls profunds, argilosos, tant sobresubstrat silici com calcari.

Flora principal

Paliurus spina-christi (espinavessa) • •Rubus ulmifolius (esbarzer) •Pyrus spinosa (perelloner) •Prunus spinosa (aranyoner) •Clematis vitalba (vidalba) •Crataegus monogyna (arç blanc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.895+ Bardisses d’espinavessa (Paliurus spina-christi), d’ambients secs de terra baixa, al territoriruscínic

Pyro-Paliuretum spinaechristi (Kühnh.) O. Bolòs1962


[LV]


Flora principal

84

31aa Avellanoses (bosquines de Corylusavellana), mesohigròfiles, d’ambientsfrescals de la muntanya mitjana

Bosquines d’avellaner, el qual forma un estrat arbus-tiu alt (5-8 m) i continu. Poden dur un estrat arbori pocdens de freixes, bedolls, tells o trèmols. L’estrat her-baci és molt ric en plantes nemorals.

Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrional.

Aquest tipus de bosquines no s’exploten actualment.No semblen amenaçades.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Ambients frescals. Aquestesavellanoses poden constituir un tipus de vegetació per-manent a l’estatge montà superior de les valls pirinen-ques més continentals, on no es poden establir fagedesni altres boscos higròfils, o bé pot tractar-se de forma-cions secundàries, substituents de freixenedes, fage-des o boscos mixtos amb roure pènol.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Sòls profunds i humits, generalmentpoc àcids.

Estrat arboriFraxinus excelsior (freixe) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) • •

Estrats herbaci i subarbustiuRibes alpinum (cirerola) •Actaea spicata (herba de Sant Cristòfol) •Anemone nemorosa (buixol) •Daphne mezereum (tintorell) •Doronicum pardalianches •Helleborus viridis subsp.occidentalis (el·lèbor verd) •Paris quadrifolia (raïm de guineu) •Phyteuma spicatum subsp. pyrenaicum •Ranunculus serpens •Lilium martagon (marcòlic vermell) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.8C1+ Avellanoses (bosquines de Corylus avellana),mesohigròfiles, d’ambients frescals de la munta-nya mitjana

Actaeo-Coryletum Carreras et Ninot in Carreras1985Hepatico-Coryletum Br.-Bl. 1952Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris Vigo1968Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. exO. Bolòs 1957Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris R. Tx. etDiem. 1936


[AF]


85

31ab Avellanoses (bosquines de Corylusavellana), amb Polystichum setiferum...,mesohigròfiles, dels barrancs i fondalsmolt ombrívols de terra baixa (i del’estatge submontà)

Bosquines dominades per l’avellaner, generalmentdenses i ombrívoles. Al sotabosc s’hi refugien forçaplantes eurosiberianes.

Sobretot a les serralades dels territoris catalanídicseptentrional, olositànic i ruscínic (cap de Creus);Prepirineus orientals.

Actualment no se’n fa cap mena d’explotació. La sevalocalització, en fondals i llocs humits, sovint de relleuabrupte, fa que la seva conservació no sigui amena-çada.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades marí-times subhumides. Muntanya mediterrània marítima.Ambients que ocupa – Fondals frescos i humits,peus de vessant i de cingles orientats al nord, en indretsamb elevada humitat atmosfèrica i poca insolació.Clima – Mediterrani marítim subhumit o mediterranimuntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Sòls humits (no entollats), profundsi més o menys eutròfics.

Flora principal

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) • •Prunus avium (cirerer) •Prunus lusitanica (llorer bord) •

Estrat herbaciSanicula europaea • •Hedera helix (heura) •Ajuga reptans (búgula) •Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •Doronicum pardalianches •Phyllitis scolopendrium (llengua de cérvol) •Polystichum setiferum •Carex sylvatica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia


31.8C2+ Avellanoses (bosquines de Corylus avellana),amb Polystichum setiferum..., mesohigròfiles, delsbarrancs i fondals molt ombrívols de terra baixa (ide l’estatge submontà)

Polysticho-Coryletum O. Bolòs 1956Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris O.Bolòs, J.M. Montserrat & A. Romo 1993


[AF]



Flora principal

86

31ac Avellanoses (bosquines de Corylusavellana), mesòfiles o mesoxeròfiles,d’ambients secs de la muntanya mitjana

Bosquines denses dominades per l’avellaner; enalguns casos poden dur alguna espècie arbòria, comara roures (Quercus pubescens, Q. x cerrioides), piroig, trèmol, etc., quasi sempre en forma d’individusesparsos o isolats. Es diferencien de les avellanosesmesohigròfiles (unitat 31.8C1+), amb les quals com-parteixen distribució territorial, per la manca d’espè-cies d’ambients frescos i ombrívols.

Pirineus i territoris olositànic, ausosegàrric oriental icatalanídic septentrional (Montseny i Guilleries).

No es fa cap mena d’explotació d’aquestes bosquines,si no és la pastura eventual. No estan amenaçades.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Vessants d’orientaciódiversa, però sovint amb bona insolació, dins el domi-ni de les rouredes de roure martinenc (o els seushíbrids). Moltes d’aquestes avellanoses tenen caràc-ter secundari; constitueixen una etapa de reconstitu-ció de les rouredes, sobretot a partir de pastures icamps abandonats. D’altres, les que colonitzen llocstarterosos, són un tipus de vegetació permanent. A leszones meridionals de la seva àrea de distribució cer-quen ambients ombrívols, com ara fons de barrancs.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos; sovint llocspedregosos.

Estrat arbustiu altCorylus avellana (avellaner) • •

Estrat arbustiu baixBuxus sempervirens (boix) • •Amelanchier ovalis (corner) •Coronilla emerus (coronil·la boscana) •Cytisophyllum sessilifolius •

Estrat herbaciCruciata glabra (creuera) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Poa nemoralis •Viola sylvestris (viola) •Campanula persicifolia (campaneta) •Helleborus foetidus (marxívol) •Primula veris subsp. columnae (cucut) •Tanacetum corymbosum •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



31.8C3+ Avellanoses (bosquines de Corylus avellana),mesòfiles o mesoxeròfiles, d’ambients secs de lamuntanya mitjana

Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae Lapraz1966 em. O. Bolòs 1983 (= Lathyro-Quercetumpetraeae)Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1983 etc.


[AF]


87

31ad Bosquines d’arbres caducifolis joves,procedents de rebrot o de colonització,estadis inicials del bosc

Bosquines o matollars, formats per individus jovesd’arbres caducifolis, sovint amb una sola espèciedominant: roures (Quercus faginea, Q. pubescens, Q.x cerrioides), faigs, trèmols, bedolls…

Pirineus i territoris olositànic, ausosegàrric i catalaní-dic septentrional i central.

Les bosquines subsegüents a un incendi són moltsensibles, durant els primers anys, a patir un nou foca causa de la gran quantitat de biomassa acumuladaa l’estrat herbaci. Una alta recurrència d’incendisacaba eliminant els arbres, eminentment rebrotadors.En els tractaments dels boscos incendiats (eliminaciódels arbres cremats, aprofitament de la fusta, creacióde barreres per evitar l’erosió, etc.) s’hauria d’anaramb compte de no malmetre els plançons i els

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana, terrabaixa i estatge subalpí.Ambients que ocupa – Indrets que han sofert algu-na mena de pertorbació que ha eliminat el bosc origi-nal o que en dificulta el desenvolupament; sovintcorresponen a àrees cremades o a corredors d’allauspoc actius. Aquestes formacions ocupen molta super-fície a les obagues de la Catalunya central afectadesper grans incendis la passada dècada, on les pinedes–principalment de pinassa, però també de pi blanc i piroig– es veuen substituïdes per bosquines de roures.Clima – Diversos, des del mediterrani al subalpí.Substrat i sòl – Diversos.

Flora principal

Estrat arbustiuBetula pendula (bedoll) •Fagus sylvatica (faig) •Populus tremula (trèmol) •Quercus faginea (roure valencià) •Quercus pubescens (roure martinenc) •Quercus x cerrioides, Q. x subpyrenaica •

Estrat herbaciAphyllanthes monspeliensis (jonça) •Brachypodium phoenicoides (fenàs) •

dom. ab. sign. sec.

rebrots. Si es vol afavorir la recuperació del bosc apartir d’aquestes bosquines, seria interessant de fer-hi podes i aclarides selectives, per tal d’augmentar lestaxes de creixement dels arbres.

Aspecte

Ecologia



31.8D Bosquines d’arbres caducifolis joves, proce-dents de rebrot o de colonització, estadis inicialsdel bosc


[AF]


Flora principal

88

32a Arboçars (màquies d’Arbutus unedo) deterra baixa i de la muntanya mediterrània

Màquies força denses, d’uns 2-4 m d’alçària, domina-des per laurifolis i esclerofil·les, entre els quals destacal’arboç, i amb estrats herbaci i lianoide més aviat clars.Presenta un aspecte força constant al llarg de l’any, sibé la rebrotada primaveral sol ser-hi força notable.

Territoris catalanídic, ruscínic i ausosegàrric i Pre-pirineus centrals.

Els arboçars corresponen a etapes serials de recons-titució dels boscos d’esclerofil·les, que es constituei-xen al cap d’uns quants anys després de la desfores-tació; a poc a poc van donant pas als boscos quesubstitueixen. Localment, en algun indret rocallós,poden tenir caràcter permanent.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides. Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Vessants més aviat obacs,no gaire secs.Clima – Mediterrani subhumit (o mediterrani mun-tanyenc).Substrat i sòl – Sobre qualsevol tipus de roca, si bémés sovint sobre materials no carbonàtics. En sòlsneutres o una mica àcids.

Estrat arbustiuArbutus unedo (arboç) • •Erica arborea (bruc) • •Quercus ilex subsp. ilex (alzina) •

Estrats subarbustiu i lianoideRubia peregrina (rogeta) •Smilax aspera (arítjol) •Ruscus aculeatus (galzeran) •Asplenium onopteris (falzia de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1B+ Arboçars (formacions d’Arbutus unedo), calcíco-les, de terra baixa i de les muntanyes mediterrànies

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915Exclusiu de la unitat, i comparativament menys fre-qüent i estès que el següent.

32.311 Arboçars (formacions d’Arbutus unedo) i altresbosquines silicícoles, de les contrades mediterrà-nies occidentals

Erico-Arbutetum Molinier 1937Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915

Exclusiu de la unitat, i un xic més present que elprecedent.


[JMN]


89

32b Màquies amb barreja de carrasca (Quercusrotundifolia) i roures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

Bosquines en què es barregen la carrasca i els roures(generalment Quercus x cerrioides o Q. faginea), una ialtres en forma arborescent, fent taques irregulars.Entremig, s’hi fan mates i herbes xeròfiles, de mane-ra discontínua. Hi dominen les plantes esclerofil·les ode fulla caduca però relativament xeromorfa.

Pirineus (sobretot Prepirineus) i territoris ausosegàrrici catalanídic meridional i central.

Es tracta en general d’una màquia inestable, produc-te del foc o de tala dràstica, que evoluciona natural-ment cap a carrascars (hàbitat 45.3416+). Més rara-ment és una formació permanent, lligada a costersrocallosos irregulars.

Hàbitats CORINE

9340 Alzinars i carrascars


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterràniacontinental. Muntanya mitjana: estatge submontà. Mésrarament, terra baixa: contrades mediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Vessants no gaire secs.Clima – Mediterrani muntanyenc (o mediterrani con-tinental).Substrat i sòl – Substrats diversos, sobretot mate-rials carbonàtics. Sovint en àrees rocalloses, de sòlirregular.

Flora principal

Estrat arbustiuQuercus rotundifolia (carrasca) • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •Quercus faginea (roure valencià) • •Buxus sempervirens (boix) •Lonicera etrusca (lligabosc) •Prunus mahaleb (cirerer de guineu) •Juniperus oxycedrus (càdec) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) •Teucrium chamaedrys (camedris) •Helleborus foetidus (marxívol) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1151+ Màquies amb barreja de carrasca (Quercusrotundifolia) i roures (Quercus spp.), de les terresmediterrànies

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915 subass. quercetosumballotaeQuercetum rotundifoliae Br.-Bl. et O. Bolòs (1956)1957


[JMN]


Flora principal

90

32c Màquies amb barreja d’alzina (Quercusilex) i roures (Quercus spp.), de les terresmediterrànies

Bosquines en què es barregen l’alzina i una o altraespècie de roure (Quercus pubescens a les comarquesnord-orientals, i Q. x cerrioides o Q. faginea a les terresmés meridionals). Alzina i roures creixen en formaarborescent, fent taques discontínues. Entremig s’hi fanaltres arbustos, i també mates i herbes xeròfiles demanera dispersa. Hi dominen les plantes esclerofil·les ode fulla caduca però relativament xeromorfa.

Pirineus orientals (incloent-hi els Prepirineus) i territo-ris ruscínic, olositànic, ausosegàrric i catalanídic.

Molt sovint es tracta de màquies inestables, productedel foc o de tales dràstiques, que evolucionen demanera espontània, i relativament de pressa, cap aboscos mixtos (hàbitat 45.3122+). Però en algunscasos són formacions permanents, que colonitzencaients rocallosos irregulars.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades marí-times subhumides. Muntanya mediterrània marítima.Ambients que ocupa – A terra baixa, es fa en ves-sants obacs i fons de vall; mentre que a muntanyaapareix en orientacions intermèdies i en solells.Clima – Mediterrani marítim subhumit o mediterranimuntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sovint enindrets rocallosos, amb sòl superficial.

Estrat arbustiuQuercus ilex (alzina) • •Quercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •Quercus faginea (roure valencià) • •Buxus sempervirens (boix) •Rhamnus alaternus (aladern) •Arbutus unedo (arboç) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) •Euphorbia amygdaloides (lleteresa de bosc) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •Helleborus foetidus (marxívol) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1152+ Màquies amb barreja d’alzina (Quercus ilex) iroures (Quercus spp.), de les terres mediterrànies

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom.Rivas Mart. 1975


[JMN]


91

32d Cadequers (màquies o garrigues ambJuniperus oxycedrus arborescent), nolitorals

Matollars o bosquines irregulars, per un seguit d’1 a 2m d’alçària, en què abunda el càdec, sovint en formad’individus arborescents, acompanyat d’altres arbus-tos xeròfils mediterranis i d’algun arbret (pi blanc,carrasca). Entremig, a les petites clarianes, hi hamates i herbes, relativament banals, i roca al desco-bert. Quasi totes les plantes són de fulla estreta, fins itot acicular, i més o menys endurida, en consonànciaamb la sequedat ambiental de l’hàbitat a l’estiu i lapoca reserva d’aigua edàfica de què sol disposar.

Prepirineus (sobretot els centrals) i, més localment,territoris ausosegàrric, sicòric i catalanídic central imeridional; fins a uns 1.000 m d’altitud.

Es tracta d’un matollar estès secundàriament per des-forestació, que en el paisatge primigeni es devia limi-tar a unes poques superfícies rocalloses. La recupera-ció espontània dels boscos tendirà a fer-lo retrocedir,tot i que aquesta dinàmica deu ser molt lenta, o nul·la,en àrees erosionades.

Hàbitats CORINE

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arbo-rescents, no dunars


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (més aviatcontrades interiors). Muntanya mediterrània. Mésrarament, muntanya mitjana: estatge submontà.Ambients que ocupa – Costers solells, serrats icarenes, en llocs molt calents a l’estiu, amb acusatscontrastos de temperatura.Clima – Mediterrani, preferentment continental, omediterrani muntanyenc.Substrat i sòl – Roques calcàries. Sòl irregular,pedregós o rocallós, carbonàtic, molt sec a l’estiu.

Flora principal

Estrat arbustiu Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus (càdec) • •Juniperus phoenicea subsp. phoenicea (savina) • •Rosmarinus officinalis (romaní) •Quercus coccifera (coscoll) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) • •Brachypodium retusum (llistó) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1311 Cadequers (màquies o garrigues amb abundàn-cia de Juniperus oxycedrus arborescent), no litorals

Rhamno-Quercetum cocciferae Br.-Bl. et O. Bolòs(1954) 1957Quercetum cocciferae Br.-Bl. 1924Quercetum rotundifoliae Br.-Bl. et O. Bolòs (1956)1957

etc.


[JMN]


Flora principal

92

32e Cadequers (màquies o garrigues ambJuniperus oxycedrus arborescent), de les costes rocoses del litoral

Matollars o bosquines poc regulars, força densos,generalment d’1-2 m d’alçària, bé que pot sobresor-tir-hi algun pi blanc o, més típicament, individus arbo-rescents de càdec. A l’estrat inferior sol haver-hi algu-nes herbes i mates, tant de bosc com de llocs oberts.Atesa la sequedat generalitzada dels llocs on viuen,els vegetals que els formen són de fulla estreta, enmolts casos acicular i relativament endurida, resistental dèficit d’aigua.

Únicament es coneix amb certesa del cap de Creus, sibé s’havia citat del litoral catalanídic central, on ahores d’ara deu haver desaparegut del tot.

És prioritària la protecció de les mostres que en que-den, al cap de Creus. També caldria considerar la sevareimplantació en ambients més o menys establesd’algun tram de costa que es trobés sota règim deprotecció administrativa.

Hàbitats CORINE

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arbo-rescents, no dunars


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Costes rocoses, moltesparsament als llocs ventejats, vora la línia de costa.Hàbitat desaparegut de les platges, o gairebé.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Roques esquistoses; sòl força escàsi molt irregular, limitat als replanets i a les fissures.

Estrat arbustiuJuniperus oxycedrus (càdec) • •Pistacia lentiscus (llentiscle) • •Pinus halepensis (pi blanc) •Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta) •Myrtus communis (murta) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) • •Asparagus acutifolius (esparreguera boscana) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1312 Cadequers (màquies o garrigues amb abun-dància de Juniperus oxycedrus arborescent), de lescostes rocoses del litoral

Myrto-Juniperetum oxycedri T. Franquesa 1995


[JMN]


93

32f Savinoses (màquies o garrigues ambJuniperus phoenicea subsp. phoeniceaarborescent), calcícoles, de les contradesmediterrànies no litorals

Matollars o bosquines relativament alts (1-2 m) i den-sos, que formen petits claps o franges. L’estrat herbacies redueix a unes quantes herbes xeròfiles, que creixenmés aviat a redós dels arbustos o fent una vora exter-na. Tant la savina com els altres arbustos que l’acom-panyen són de fulla petita o molt petita, perenne i méso menys endurida, resistent a un eixut estival forçaacusat i, sovint, a temperatures molt contrastades.

Prepirineus i territoris catalanídic i ausosegàrric, finsa uns 1.200 m d’altitud.

Com que es troba, com a vegetació permanent, enhàbitats rocallosos poc susceptibles d’ús o d’explota-ció, és un hàbitat protegit de manera natural.

Hàbitats CORINE

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arbo-rescent, no dunars


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa. Muntanyamitjana: estatge submontà.Ambients que ocupa – Indrets rocallosos, resse-guint petits repeus de cingle o relleixos; les plantesarrelen en concavitats o escletxes que contenen unsòl relativament potent.Clima – Mediterrani, mediterrani muntanyenc omedioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques (sobretotcalcàries compactes i conglomerats); sòls fissurals,sovint rogencs, argilosos.

Flora principal

Estrat arbustiuJuniperus phoenicea subsp.phoenicea (savina) • •Buxus sempervirens (boix) • •Quercus coccifera (garric) •Amelanchier ovalis (corner) •Juniperus oxycedrus (càdec) •

Estrat herbaciStipa offneri (sanadella) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •Carex flacca •Teucrium chamaedrys (camedris) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1321 Savinoses (màquies o garrigues amb abun-dància de Juniperus phoenicea subsp. phoeniceaarborescent), calcícoles, de les contrades mediter-rànies no litorals

Buxo sempervirentis-Juniperetum phoeniceaeRivas Mart. 1969Quercetum cocciferae Br.-Bl. 1924Rhamno-Quercetum cocciferae Br.-Bl. et O. Bolòs(1954) 1957


[JMN]


Flora principal

94

32g Savinoses (màquies o garrigues ambJuniperus phoenicea subsp. turbinataarborescent), de les costes rocoses del litoral

Matollars densos, alguns cops arborescents, formatsper coníferes de creixement lent, sobretot savines,però també pins blancs regruats, de tronc retorçat. Estracta d’espècies resistents, tant a l’eixut estival comal vent constant que diposita sal damunt el seu fullat-ge mitjançant els aerosols d’aigua marina.

Territori catalanídic central (Tarragonès).

La utilització urbanística intensiva i de lleure de lesnostres costes ha reduït dràsticament aquesta unitat,que de natural devia trobar-se en bona part del litoralmeridional català en forma de franja molt estreta isegurament discontínua. Sembla molt prioritari pre-servar totalment l’única àrea d’aquest hàbitat que haperviscut.

Hàbitats CORINE

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arbo-rescent, no dunars


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Costes rocalloses, en algu-nes rares localitats poc antropitzades. Foragitat de lesplatges on abans existia.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Roques calcàries. Sòl molt irregu-lar, més aviat sorrenc.

Estrat arborescentJuniperus phoenicea subsp. turbinata (savina) • •Pistacia lentiscus (llentiscle) • •Pinus halepensis (pi blanc) •

Estrat herbaciRubia longifolia (rogeta) •Asparagus horridus (esparreguera marina) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1322 Savinoses (màquies o garrigues amb abun-dància Juniperus phoenicea subsp. turbinata arbo-rescent), de les costes rocoses del litoral

Juniperetum lyciae (R. Mol.) O. Bolòs 1967


[JMN]


95

32h Màquies i garrigues amb margalló(Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacealentiscus), ullastre (Olea europaea var.sylvestris)..., de les contradesmediterrànies càlides

Matollars més aviat densos, d’alçària variable (gene-ralment entre 0,7 i 3 m), formats sobretot per arbus-tos mediterranis esclerofil·les de fulla petita. Sovint hidomina una sola espècie (coscoll, llentiscle...), peròd’altres vegades la dominància es troba més o menysrepartida. Entremig dels arbustos s’hi fan mates méspetites i algunes herbes xeròfiles; també pot sobre-sortir-ne algun arbre espars, generalment el pi blanc.

Territoris ruscínic i catalanídic central i meridional;vers el sud, passa de tenir caràcter clarament marítima penetrar una mica terra endins.

Unitat que en molts casos és de caràcter permanent,

Hàbitats CORINE Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes seques.Ambients que ocupa – Costers més aviat solells, itambé planes rocalloses.Clima – Mediterrani marítim sec i càlid.Substrat i sòl – Calcàries de mena diversa, moltmés rarament esquistos. Sòls poc desenvolupats,generalment superficials o fissurals, o sòls de crosta;força carbonatats.

Flora principal

Estrat arbustiuQuercus coccifera (coscoll) • •Pistacia lentiscus (llentiscle) • •Rhamnus lycioides (arçot) •Chamaerops humilis (margalló) •Olea europaea var. sylvestris (ullastre) •Clematis flammula (vidiella) •Euphorbia dendroides (lleteresa arbòria) •Rhamnus alaternus (aladern) •Juniperus oxycedrus (càdec) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) •Asparagus acutifolius (esparreguera boscana) •Arisarum vulgare (frare cugot) •Brachypodium retusum (llistó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.123 Màquies de llentiscle (Pistacia lentiscus), deterra baixaExclusiu de la unitat. Molt poc freqüent dins de launitat, fent taques molt reduïdes, tot i que geogrà-ficament dispers.

32.211 Garrigues d’ullastre (Olea europaea var.sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus), de lesterres mediterrànies càlides

Oleo-Lentiscetum provinciale (Br.-Bl.) R. Mol. 1953Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs1950

Exclusiu de la unitat. Molt rar, fent taques moltreduïdes i restringides geogràficament (línia litoral).

32.214 Garrigues dominades per llentiscle (Pistacialentiscus), de les contrades mediterrànies càlides

Oleo-Lentiscetum provinciale (Br.-Bl.) R. Mol. 1953Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs 1950

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, fent taquesentremig d’altres hàbitats semblants (sobretot el32.2191).

32.2191 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), deles contrades mediterrànies càlides

Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs 1950Exclusiu de la unitat. És l’hàbitat més freqüent.

32.22 Poblaments de lleteresa arbòria (Euphorbiadendroides), de les contrades marítimes càlides, alterritori ruscínic

Oleo-Lentiscetum provinciale (Br.-Bl.) R. Mol. 1953Exclusiu de la unitat. Raríssim, fent taques moltreduïdes i restringides geogràficament (part sep-tentrional de la franja litoral).

32.24 Garrigues amb abundància de margalló(Chamaerops humilis), de les contrades mediterrà-nies càlides

Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs 1950Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, fent taquespetites enmig d’altres hàbitats semblants (sobre-tot el 32.2191).

i que secundàriament s’ha vist estesa per desforesta-ció (focs, tala). Tot i que l’evolució espontània potreduir l’extensió dels poblaments secundaris o propi-ciar la transformació d’alguns matollars i màquies enpinedes, la lentitud dels canvis (sobretot als llocsrocallosos) i l’amenaça dels focs forestals assegurenla seva persistència. Cal tenir en compte l’elevatpoder de regeneració de les espècies dominants perrebrotada.


96 [JMN]

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics (lle-vat de l’hàbitat 32.123)



32.2D+ Altres menes de garrigues de les contradesmediterrànies càlides

Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs1950etc.

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent.


97

32i Murtars (garrigues de Myrtus communis),de les contrades mediterrànies càlides

Bosquina força densa, sovint alta d’1,5-2 m, més omenys dominada per la murta; conté diversos arbus-tos esclerofil·les, algunes petites lianes i molt poquesherbes. Hi dominen les espècies de fulla relativamentpetita, si bé no gaire xeromorfes; la murta i algunaaltra de les plantes components són molt sensibles alfred (indicadores de temperatures suaus a l’hivern).

Terres marítimes, a baixa altitud, des del Montsià finsal cap de Creus, però molt esparsament al segmentcentral de la costa catalana.

La desforestació generalitzada de moltes muntanyeslitorals i els focs forestals han afectat força negativa-ment els murtars, sobretot a les comarques meridio-nals i al cap de Creus. Seria convenient alguna políti-ca de recuperació d’aquest hàbitat.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes.Ambients que ocupa – Petites torrenteres, margesde rambles i rieres.Clima – Mediterrani marítim càlid, sempre enambients relativament humits.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls relativamentfrescals i profunds, no gaire secs a l’estiu, eutròfics.

Flora principal

Estrat arbustiuMyrtus communis (murta) • •Pistacia lentiscus (llentiscle) • •Calicotome spinosa (argelaga negra) • •Smilax aspera (arítjol) • •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) •Asparagus acutifolius (esparreguera boscana) •Arisarum vulgare (frare cugot) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.218 Murtars (garrigues de Myrtus communis), deles contrades mediterrànies càlides

Calicotomo-Myrtetum Guinochet 1944 em. O.Bolòs 1962Myrto-Juniperetum oxycedri T. Franquesa 1995


[JMN]


Flora principal

98

32j Ginestars oberts de ginesta vimenera(Retama sphaerocarpa), de les contradesmediterrànies seques, a les terresinteriors àrides

Formació oberta i poc estructurada en la qual laginesta vimenera abunda o arriba a dominar, tot i quesempre en forma d’individus relativament esparsos.L’absència de fullatge d’aquest arbust i l’estructuraoberta de les seves poblacions no condicionen laresta del component principal de la comunitat, que éspoc dens i consisteix en diverses herbes o petitesmates més o menys oportunistes i xeròfiles; moltespresenten el fullatge també més aviat reduït, demanera que deixen sempre una bona part del terra aldescobert.

Territori sicòric (sobretot la part meridional) i partsmés seques i interiors dels territoris ausosegàrric icatalanídic meridional i central; entre 100 i 400 m.

Aquest ginestar és, en força casos, de tipus secundari,lligat a l’abandonament agrícola; tot i això, la seva subs-titució per vegetació més madura resulta molt lenta. Enaltres casos, es tracta de vegetació més o menys per-manent de talussos i pedreguers, sota un clima subàrid,de manera que la persistència sembla assegurada.

Hàbitats CORINE

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors, principalment subàrides.Ambients que ocupa – Típicament talussos, llitssecs de rieres i altres espais marginals; també,secundàriament, camps abandonats.Clima – Mediterrani continental, més aviat subàrid.Substrat i sòl – Sovint codolars, clapers o terrassesfluvials. Sòls carbonatats, de vegades guixencs o finsi tot una mica salins.

Estrat arbustiuRetama sphaerocarpa (ginesta vimenera) • •

Estrat herbaci Inula viscosa (olivarda) •Andryala ragusina (llonja) •Foeniculum vulgare (fonoll) •Artemisia campestris subsp.glutinosa (llemenosa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.261 Ginestars oberts de ginesta vimenera (Retamasphaerocarpa), de les contrades mediterràniesinteriors àrides

Andryaletum ragusinae Br.-Bl. et O. Bolòs 1957etc.


[JMN]


99

32k Bruguerars amb dominància o abundànciade bruc d’escombres (Erica scoparia),silicícoles, dels sòls profunds i poc secs deterra baixa (i de l’estatge montà)

Matollars o bosquines més aviat densos, generalmentd’1-1,5 m d’alçària, dominats per brucs (ericàcies),que deixen passar força llum fins a terra. Sovint duenun estrat arbori clar i també algunes mates i herbesdisperses; com a cas especial, als bruguerars delsPrepirineus centrals hi ha un estrat subarbustiu forçadens, principalment de boixerola.

Territoris ruscínic, olositànic i catalanídic septentrional(i ausosegàrric oriental), fins a uns 1.100 m d’altitud;Prepirineus centrals (1.000-1.450 m).

Unitat estesa secundàriament per desforestació, o béper explotació forestal relativament intensa. L’actualtendència a la recuperació del bosc tendeix a fer-laretrocedir, bé que els processos de degradació fores-tal (aclarida, foc, obertura de camins...) la fan reapa-rèixer dins la seva àrea de distribució.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estatgesubmontà.Terra baixa: contrades marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Àrees poc inclinades o pla-nes, poc o molt desforestades.Clima – Mediterrani marítim subhumit o medioeuro-peu submediterrani.Substrat i sòl – Roques granítiques, però tambégresos i conglomerats; sòls sorrencs, lleugeramentàcids, força humits a l’hivern –fins i tot entollats tem-poralment– i no gaire secs a l’estiu.

Flora principal

Estrat arboriQuercus suber (surera) •Pinus pinea (pi pinyer) •

Estrat arbustiuErica scoparia (bruc d’escombres) • •Erica arborea (bruc boal) • •Calluna vulgaris (bruguerola) • •Lavandula stoechas (tomaní) •Cistus salviifolius (estepa borrera) •

Estrat subarbustiuArctostaphylos uva-ursi (boixerola) • •Genista pilosa (ginestola pilosa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.321+ Bruguerars amb dominància o abundànciade bruc d’escombres (Erica scoparia), silicícoles,dels sòls profunds i poc secs de terra baixa (i del’estatge montà)

Lavandulo-Ericetum scopariae Br.-Bl. 1931Erico scopariae-Genistetum pilosae Romo 1989


[JMN]


Flora principal

100

32l Bruguerars dominats per bruc boal (Ericaarborea), silicícoles, dels costers i delssòls secs de les contrades mediterràniesmarítimes

Formacions arbustives denses i altes (sovint de 2-3m), definides per les poblacions del bruc boal que dei-xen relativament poc espai per a d’altres arbustosmés baixos, limitats a les petites clarianes. Sovint esbarregen amb el bruc arbustos o arbrets esclerofil·les,o bé hi ha un estrat superior clar (d’alzina o de pins).

Territoris catalanídic (sobretot septentrional i central),olositànic i ruscínic, generalment fins a uns 1.000 md’altitud.

Aquests bruguerars s’havien estès secundàriament perexplotació forestal relativament intensa o a conseqüèn-cia de focs o de tales abusives fins a fer-se moltcomuns i extensos en certs indrets (n’han derivat nom-brosos topònims, com ara Bruguers, Bruguera…).L’actual tendència a la reforestació espontània els faretrocedir en extensió, bé que els processos de degra-dació forestal (aclarida, incendi, obertura de camins...)els mantenen poc o molt localment.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades marí-times subhumides. Muntanya mediterrània marítima.Ambients que ocupa – Vessants d’orientació diversa,més rarament terres planes, en àrees desforestades.Clima – Mediterrani marítim subhumit o mediterranimuntanyenc.Substrat i sòl – Sobretot roques silícies (esquistos,granits, gresos), amb sòl relativament prim i rocallós,pobre i més o menys àcid, que esdevé força eixut al’hivern; més rarament roques calcàries en terrenysplans o poc inclinats (dolines, plans culminals), ambun sòl força profund i descarbonatat.

Estrat arboriQuercus ilex (alzina) •Quercus suber (surera) •Pinus pinea (pi pinyer) •

Estrat arbustiuErica arborea (bruc boal) • •Cistus salviifolius (estepa borrera) • •Cistus monspeliensis (estepa negra) •Calluna vulgaris (bruguerola) •Calicotome spinosa (argelaga negra) •Lavandula stoechas (tomaní) •Arbutus unedo (arboç) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.322+ Bruguerars dominats per bruc boal (Ericaarborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs deles contrades mediterrànies marítimes

Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956 [incl. Cytiso villosi-Ericetum arbo-reae Zeller 1959]Centaureo-Ericetum arboreae O. Bolòs 1983Lavandulo-Ericetum scopariae Br.-Bl. 1931


[JMN]


101

32m Bruguerars amb dominància oabundància de bruc vermell (Ericacinerea), silicícoles, de les contradesmediterrànies plujoses

Matollar relativament baix (uns 30-70 cm), bastantdens, format per mates de fulla estreta o relativamentpetita. Conté poques herbes disperses, i algunslíquens terrícoles de tipus sufruticós.El port dels brucs i de la bruguerola, amb els branqui-llons drets, i el comportament marcescent de lesestepes fan que a l’estiu el sol eixugui força la super-fície del sòl.

Territori catalanídic septentrional, de manera moltesparsa.

Unitat que es degué estendre per desforestació o perexplotació moderada del bosc. És, doncs, susceptible deser desplaçada per la vegetació forestal, si bé es deuràmantenir a causa de la dinàmica natural de formació declarianes i de l’existència de marges forestals.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Indrets poc inclinats, més omenys solells, desforestats.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Roques força àcides (granits) o nogaire (conglomerats, gresos); però sòls sempre sensecarbonats, àcids, força secs a l’estiu.

Flora principal

Erica cinerea (bruc vermell) • •Erica arborea (bruc boal) • •Calluna vulgaris (bruguerola) • •Cistus salviifolius (estepa borrera) •Lavandula stoechas (tomaní) •Calicotome spinosa (argelaga negra) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.323+ Bruguerars amb dominància o abundànciade bruc vermell (Erica cinerea), silicícoles, de lescontrades mediterrànies plujoses

Ericetum arboreo-cinereae (Lapraz) O. Bolòs1983


[JMN]


Flora principal

102

32n Matollars (estepars i brolles) silicícolesde terra baixa

Matollars de composició florística molt diversa, domi-nats per diferents espècies d’estepes o de brucs. S’hifan també altres plantes arbustives, com el tomaní, elginestell, l’argelaga negra, etc. Sovint hi ha un estratarbori esclarissat, format per pins (blanc i pinyer),alzines o sureres. L’estrat herbaci és dominat perl’omnipresent llistó i a la primavera hi poden aparèi-xer força espècies anuals. Quan floreixen les estepes,l’hàbitat pren un aspecte realment vistós.


De manera espontània aquests matollars tendeixen areforestar-se amb pins, alzines o sureres. Els focs els

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Costers de qualsevol orien-tació, situats entre 25 i 700 m d’altitud.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Roques silícies. Sòls claramentàcids, sobretot damunt sauló.

Estrat arbustiuCistus monspeliensis (estepa negra) • •Cistus salviifolius (estepa borrera) • •Cistus albidus (estepa blanca) • •Erica arborea (bruc boal) • •Erica scoparia (bruc d’escombres) • •Lavandula stoechas (tomaní) • • Sarothamnus catalaunicus (ginestell) • •Calicotome spinosa (argelaga negra) • •Ulex parviflorus (gatosa) •Daphne gnidium (matapoll) •Dorycnium pentaphyllum (botja d’escombres) •Dorycnium hirsutum (botja peluda) •Helichrysum stoechas (sempreviva) •Phillyrea angustifolia (aladern de fulla estreta) •Arbutus unedo (arboç) •Rubia peregrina (rogeta) •

Estrat herbaciBrachypodium retusum (llistó) •Galium maritimum (espunyidella peluda) •Dactylis glomerata (dàctil) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.341 Estepars dominats per estepa negra (Cistusmonspeliensis), silicícoles, de les contrades medi-terrànies marítimes

Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956Lavandulo-Ericetum scopariae Br.-Bl. 1931

Exclusiu de la unitat. Freqüent.32.342 Estepars dominats per estepa borrera (Cistus

salviifolius), silicícoles, de les contrades mediterrà-nies marítimes

Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956Lavandulo-Ericetum scopariae Br.-Bl. 1931Centaureo-Ericetum arboreae O. Bolòs 1983Astragalo massiliensis-Cistetum repentis Fran-quesa 1996

Exclusiu de la unitat. Freqüent.32.348 Estepars d’estepa blanca (Cistus albidus), sili-

cícoles, de terra baixaCisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956

Exclusiu de la unitat. Força freqüent.32.36 Brolles baixes i obertes d’estepes (Cistus spp.),

brucs (Erica spp.)..., silicícoles, de terra baixaCisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956etc.

Exclusiu de la unitat. Força freqüent.32.374+ Brolles dominades per ginestell (Sarothamnus

catalaunicus), silicícoles, de les contrades maríti-mes plujoses, als territoris ruscínic i catalanadícseptentrional


Exclusiu de la unitat. Poc freqüent.32.375+ Brolles dominades per argelaga negra

(Calicotome spinosa), silicícoles, de les contradesmediterrànies marítimes



afavoreixen, impedint el tancament de la vegetació, iasseguren la seva persistència a termini mitjà.Donada l’actual freqüència dels focs forestals, hem desuposar que la seva àrea tendirà a augmentar. Enalguns solells de sòls prims i oligotròfics poden repre-sentar comunitats permanents. S’exploten sovint coma pastura d’ovelles i cabres.


103

Cap.


[XF]


32.378+ Brolles dominades per albada (Anthyllis cyti-soides), silicícoles, dels terrenys poc àcids de terrabaixa

Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956

Exclusiu de la unitat. Localitzat.32.379+ Brolles amb abundància d’altres llegumino-

ses (Genista triflora, Genista monspessulana), sili-cícoles, de les contrades mediterrànies marítimes

Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956



Flora principal

104

32o Estepars d’estepa de muntanya (Cistuslaurifolius) i tamborino (Lavandulapedunculata), acidòfils, de la muntanyamitjana del territori catalanídic central

Matollar relativament dens, de 0,7-1,5 m d’alçària id’aspecte divers depenent de l’abundància relativa deles dues espècies principals o bé de si es barregenamb alguna altra estepa o amb bruc. Sovint du algunsarbres isolats (pi roig, per exemple) i sol tenir un estratherbaci o subarbustiu irregular. Quasi tots els arbus-tos són malacofil·les (de fulla blana, deformable), peròentre les herbes n’hi ha de fulla tendra i prima.

Territori catalanídic central (muntanyes de Prades,Priorat), entre 400 i 1.100 m.

Formació producte de desforestació, que de maneraespontània tendeix a veure’s reduïda per recolonitza-ció forestal. Tot i això, la dinàmica subsegüent a qual-sevol alteració forestal (tala, aclarida, foc, obertura decamins) en comporta la reaparició.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà. Terra baixa: contrades marítimes sub-humides.Ambients que ocupa – Vessants desforestats oamb una coberta clara de pins, clarianes o marges decamins, en orientacions diverses.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterranimarítim subhumit.Substrat i sòl – Esquistos paleozoics; sòls sensecarbonats, més o menys àcids, en general prims,pedregosos o rocallosos.

Estrat arbustiu Cistus laurifolius (estepa de muntanya) • •Cistus albidus (estepa blanca) • •Erica arborea (bruc boal) • •Lavandula pedunculata (tamborino) •

Estrat herbaciPteridium aquilinum (falguera comuna) •Anarrhinum bellidifolium •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.3441+ Estepars d’estepa de muntanya (Cistus lau-rifolius) i tamborino (Lavandula pedunculata), aci-dòfils, del territori catalanídic central

Pteridio-Lavanduletum pedunculatae O. Bolòs 1967


[JMN]


105

32p Estepars d’estepa de muntanya (Cistuslaurifolius), de la muntanya mitjana, dels Pirineus i del territori catalanídicseptentrional

Matollars dominats per l’estepa de muntanya, de vora1 m d’alçària i de densitat variable. Poden dur altresarbustos més o menys xeròfils, i algun cop un estratd’arbres molt dispers (pi roig, roures, carrasca).L’estrat herbaci és més aviat pobre, i deixa bona partdel terra o de la roca al descobert.

Pirineus centrals i territori catalanídic septentrional.

Aquests estepars es devien trobar limitats, en el pai-satge primitiu, a algun serrat o alguna carena roco-sos, i es degueren estendre progressivament per des-forestació o per explotació forestal mantinguda.Actualment, l’embosquinament espontani tendiria a

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Muntanya mediterrània continental.Ambients que ocupa – Àrees desforestades, gene-ralment vessants rocallosos, més o menys solells,força secs a l’estiu.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterranimuntanyenc.Substrat i sòl – Roques silícies (esquistos, gresos,argiles). Sòls rocallosos, irregulars, sense carbonats.

Flora principal

Estrat arbustiu Cistus laurifolius (estepa de muntanya) • •Buxus sempervirens (boix) • •Erica arborea (bruc boal) •Lavandula stoechas (tomaní) •

Estrat herbaciTrifolium arvense (peu de llebre) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •Festuca ovina s.l. •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.3442+ Estepars d’estepa de muntanya (Cistus laurifolius), acidòfils, dels Pirineus i del territoricatalanídic septentrional

Trifolio-Cistetum laurifolii O. Bolòs 1983Centaureo-Ericetum arboreae O. Bolòs 1983

Exclusiu de la unitat i, dins d’aquesta, força freqüent.32.3443+ Estepars d’estepa de muntanya (Cistus

laurifolius) amb boix (Buxus sempervirens), neutro-acidòfils, dels Pirineus

Buxo-Cistetum laurifolii Carreras, Carrillo, Masa-lles, Ninot et Vigo 1993

Exclusiu de la unitat, dins la qual es troba més res-tringit que l’hàbitat precedent.


[JMN]

fer-los retrocedir, si bé aquesta dinàmica és molt lentao gairebé nul·la en extensos costers erosionats i roca-llosos.


Flora principal

106

32q Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de terra baixa

Brolles mitjanament denses, generalment de 50-80cm d’alçària, dominades pel tomaní, de vegades ambalgun arbre (pins) o arbust alt. L’estrat herbaci ésdivers, format per herbes vivaces xeròfiles, teròfits ipetites mates, en part més o menys oportunistes.Presenten un desenvolupament primaveral forçaespectacular, tant per la brotada de les mates i herbescom per la floració del tomaní, en contrast amb la pèr-dua generalitzada de fulles i brots a l’estiu.

Territoris ruscínic i catalanídic septentrional i central.

Hàbitat secundari, ocasionat per l’abandonament deconreus o per focs forestals sovintejats; i, per tant,genèricament destinat a ser recolonitzat per altresmatollars més densos o alts, o per boscosesclerofil·les (sureda o alzinar). De totes maneres, elsfocs forestals (per exemple al cap de Creus) i la seve-ritat del medi (costers rocallosos) el continuaran man-tenint o regenerant.

Hàbitats CORINE

Cap.

Superfície cartografiada 2.072,8626 haÀrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades

marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Costers, talussos i replans,molt sovint corresponents a camps abandonats fapoques dècades o bé a superfícies alterades peraltres causes.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Esquistos; sòls pedregosos, prims,sovint rocallosos.

Estrat arbustiu Lavandula stoechas (tomaní) • •Erica arborea (bruc boal) •Cistus monspeliensis (estepa negra) •

Estrat herbaciBrachypodium retusum (llistó) •Lupinus angustifolius (llobí blau) •Helichrysum stoechas (sempreviva) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.351 Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), sili-cícoles, de sòls secs de terra baixa

Lupino angustifolii-Lavanduletum stoechidisFranquesa 1996etc.


[JMN]


107

32r Brolles amb escruixidor (Adenocarpustelonensis), silicícoles, de les contradesmediterrànies marítimes, al territoricatalanídic septentrional i central

Matollars alts (0,8-1,6 m) i més aviat densos, formatsper diversos arbustos de fulla estreta, entre els qualsl’escruixidor sol ser abundant i algun cop fins i totdominant. En un estrat inferior sol haver-hi mates bai-xes i herbes distribuïdes per les petites clarianes demanera poc regular; alguns cops també s’hi observaun dosser poc dens de pi pinyer o d’altres arbres. Dinsde la flora principal hi dominen àmpliament les plantesperennes, amb un desenvolupament màxim a la pri-mavera i amb una notable pèrdua de fullatge a l’estiu.

Territori catalanídic central (massís de la FembraMorta: 400-700 m d’altitud); molt localitzat al territoricatalanídic septentrional.

Vegetació secundària, pròpia d’àrees desforestades,que es manté a causa de tala, estassada o incendi. Fapoques dècades es restringia a costers no aptes ni pera camps de secà; l’abandó dels conreus de vessant vapermetre una certa expansió d’aquest matollar, però lagestió actual, amb explotació forestal escassa o nul·la,tendeix a reduir-ne altre cop l’extensió.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Vessants d’orientació diver-sa, molt sovint cap a les parts altes dels costers i alsserrats, en àrees desforestades.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Roques àcides (esquistos paleo-zoics). Sòls sense carbonats, més aviat prims o irre-gulars, rocallosos.

Flora principal

Estrat arbustiuAdenocarpus telonensis (escruixidor) • •Cistus monspeliensis (estepa negra) • •Lavandula stoechas (tomaní) • •

Estrats subarbustiu i herbaciThymus vulgaris (farigola, timó) •Dorycnium pentaphyllum (botja d’escombres) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.376+ Brolles amb escruixidor (Adenocarpus telonensis), silicícoles, de les contrades mediterrà-nies marítimes, al territori catalanídic septentrional icentral

Cisto-Sarothamnetum catalaunici (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956 subass. adenocarpetosum


[JMN]


Flora principal

108

32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera),sense plantes termòfiles o gairebé,d’indrets secs, sovint rocosos, de terrabaixa i de l’estatge submontà

Matollars força densos i uniformes, generalment de0,8-1,5 m d’alçària, formats per arbustos de fulladura i petita, principalment el coscoll. En els espaisque deixen els arbustos principals hi apareixen matesmés petites i de fulla estreta, i herbes xeròfiles. Enalguns casos hi ha un estrat arborescent espars,molts cops de pi blanc. Atesos els ambients que ocu-pen, aquests matollars es troben adaptats a un eixutestival acusat; en els estius més secs, l’espècie domi-nant perd una part important del fullatge, sobretot elde les branques més altes.

General, però molt rar als Pirineus axials i al territoriolositànic (i molt espars al territori sicòric), fins a uns1.100 m d’altitud.

A les terres interiors més àrides, pot considerar-sevegetació climàcica. En general, però, és una comuni-tat permanent de costers rocallosos o una formaciósecundària força estesa per desforestació, principal-ment a causa dels incendis, atesa la gran capacitat derebrot de l’espècie protagonista. La reforestacióespontània tendeix a reduir-ne l’extensió, sobretot alsindrets de sòl més desenvolupat.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, muntanyamediterrània i muntanya mitjana (estatge submontà).Ambients que ocupa – Costers, serrats i àrees cul-minals, generalment més o menys assolellats.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu submediterrani).Substrat i sòl – Calcàries i conglomerats, força mésrarament margues i roques silícies. Sòls irregulars,sovint fissurals, més o menys carbonatats.

Estrat arbustiu Quercus coccifera (coscoll) • •Pistacia lentiscus (llentiscle) • •Smilax aspera (arítjol) •Rosmarinus officinalis (romaní) •Erica multiflora (bruc d’hivern) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) • •Brachypodium retusum (llistó) •Euphorbia characias (lleteresa vera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.41 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), senseplantes termòfiles o gairebé

Quercetum cocciferae Br.-Bl. 1924Rhamno-Quercetum cocciferae Br.-Bl. et O. Bolòs(1954) 1957


[JMN]


109

32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)–i timonedes–, amb foixarda (Globulariaalypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)...,calcícoles, de terra baixa

Matollars més aviat baixos (50-80 cm) i clars, en quèdomina el romaní o hi és més o menys abundant, alcostat d’altres mates o subarbustos de port semblant,diferents segons els indrets. La major part d’aquestesmates tenen fulles estretes, més o menys rígides, icapçades poc denses. També s’hi fan, però, plantes defulla blana (malacofil·les). Sol haver-hi un estrat mésbaix, molt irregular i poc dens, integrat per matetes iherbes xeròfiles. Sovint hi creixen alguns arbrets dis-persos, principalment el pi blanc (Pinus halepensis); defet, sovint passen progressivament a pinedes de piblanc amb sotabosc dominat pel romaní (unitat 42ab).

General, tret dels Pirineus axials.

Tot i que aquesta unitat és en molts casos fruit dedesforestació, també ocupa notables superfícies demanera més o menys permanent, com ara serrats,costers rocallosos i altres indrets amb poc sòl. Aquestfet, i també la seva persistència com a vegetació lli-gada als focs forestals i a d’altres tipus d’agressióenvers els boscos mediterranis, fan que no calguitémer per la seva conservació.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, més rara-ment muntanya mediterrània o estatge submontà.Ambients que ocupa – Indrets desforestats, siguiper tales intenses, sigui per foc; també camps aban-donats de fa anys. Cap a muntanya aquestes brollesresten restringides a alguns solells més o menys arre-cerats, o a costers secs.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques (calcàries,margues, conglomerats...); sòls bàsics, generalmentrocallosos, prims, que esdevenen força secs a l’estiu.

Flora principal

Estrat arbustiuRosmarinus officinalis (romaní) • •Erica multiflora (bruc d’hivern) •Thymalea tinctoria (bufalaga) •Linum tenuifolium subsp.suffruticosum (maleïda) •Lithospermum fruticosum (sanguinària blava) •Globularia alypum (foixarda) •Anthyllis cytisoides (albada) •Cistus clusii (esteperola) •Helianthemum syriacum (romer blanc) •Juniperus oxycedrus (càdec) •

Estrats subarbustiu i herbaciFumana ericoides var. spachii •Fumana thymifolia •Helianthemum apenninum •Brachypodium retusum (llistó) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de terra baixa

Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950Rosmarino-Lithospermetum Br.-Bl. 1924Rosmarino officinalis-Linetum suffruticosi (Br.-Bl.et al.) Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Anthyllido-Cistetum clusii Br.-Bl. et al. 1935Moricandio moricandioidis-Rosmarinetum officinalisConesa et Recasens 1990Euphorbio isatidifoliae-Rosmarinetum officinalisConesa 2001

Exclusiu. Dominant.32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus

albidus), calcícoles, de terra baixaErico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950

Exclusiu. Minoritari.32.433 Brolles amb abundància d’estepa borrera

(Cistus salviifolius), calcícoles, de terra baixaErico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950etc.

Exclusiu. Minoritari.32.45 Brolles baixes dominades per càdec (Juniperus

oxycedrus), calcícoles, de terra baixaErico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950etc.

Exclusiu. Minoritari.32.4B + 32.2121 Brolles amb dominància o abundàn-

cia de bruc d’hivern (Erica multiflora), calcícoles,de les contrades marítimes

Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950Rosmarino-Lithospermetum Br.-Bl. 1924etc.

Exclusiu. Minoritari.


110 [JMN]

32.4C Brolles dominades per foixarda (Globularia alypum), calcícoles, de terra baixa

Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950Anthyllido-Cistetum clusii Br.-Bl. et al. 1935etc.

Exclusiu. Minoritari.32.4D Timonedes dominades per cistàcies baixes

(Helianthemum syriacum, H. hirtum..., Fumana eri-coides, F. thymifolia...), calcícoles, d’indrets secsde terra baixa

Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950Anthyllido-Cistetum clusii Br.-Bl. et al.1935etc.

Exclusiu. Minoritari.32.4E Timonedes dominades per sanguinària blava

(Lithospermum fruticosum), calcícoles, de terrabaixa

Rosmarino-Lithospermetum Br.-Bl. 1924Genisto-Cistetum clusii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957etc.

Exclusiu. Minoritari.32.4F Brolles amb abundància de bufalaga

(Thymelaea tinctoria), calcícoles, de terra baixaErico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950Genisto-Cistetum clusii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Rosmarino officinalis-Linetum suffruticosi (Br.-Bl.et al.) Br.-Bl. et O. Bolòs 1957etc.


Cap.



32.4H + 32.274 Brolles dominades per gatosa (Ulex parviflorus), calcícoles, de les contrades mediterrànies

Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950Anthyllido-Cistetum clusii Br.-Bl. et al. 1935etc.

Exclusiu. Minoritari en general, bé que localmentabundant.


111

32v Timonedes d’esparbonella (Sideritisscordioides), calcícoles, de les contrades interiors seques

Formacions subarbustives, en general de 15-30 cmd’alçària, formades sobretot per mates de fulla estre-ta o petita, que deixen força espai lliure, aprofitat peraltres vegetals, de vegades molt diversos, com podenser herbes vivaces, geòfits bulbosos, herbes anuals,líquens i molses terrícoles. També sol haver-hi forçaproporció de terra o de roca al descobert. Les mates iles herbes vivaces presenten canvis estacionals nota-bles (brotada primaveral, marciment estival) i moltesherbes desapareixen del tot, o gairebé, a l’estiu.Aquest hàbitat aplega una bona pila de comunitats,diferenciades tant pel contingut florístic com peraspectes estructurals.

Territori sicòric.

Bona part d’aquestes timonedes constitueixen lavegetació permanent d’ambients inhòspits, de mane-ra que no evolucionen sensiblement.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (contradesseques o subàrides, sobretot).Ambients que ocupa – Indrets plans o inclinatsamb poc sòl (terraprims, costers molt erosionats) o béllocs no tan inhòspits (erms, camps abandonats),quan es tracta de timonedes secundàries.Clima – Mediterrani sec o subàrid.Substrat i sòl – Roques calcàries. Sòls pedregososo rocallosos, prims, carbonatats, molt secs a l’estiu.

Flora principal

Thymus vulgaris (farigola, timó) • •Koeleria vallesiana (herba rodona) • •Sideritis scordioides (esparbonella) • •Fuma thymifolia • •Brachypodium retusum (llistó) •Helianthemum hirtum •Avenula bromoides •Atractylis humilis •Seseli tortuosum (comí de Marsella) •Helianthemum pilosum (perdiguera) •Teucrium gnaphalodes (timó llanut) •Dipcadi serotinum (marcet) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.47 Timonedes (brolles baixes) dominades per timó(Thymus spp.), sajolida (Satureja montana), espar-bonella (Sideritis scordioides) o altres labiades (lle-vat d’espígols), calcícoles, de terra baixa

Sideritido-Thymetum loscosii O. Bolòs et Molero1984Sideritetum cavanillesii Br.-Bl. et Bolòs 1957Teucrio aragonensis-Thymetum fontqueri O. Bolòs(1960) 1967Thero-Brachypodietalia (Br.-Bl.) R. Mol. 1934etc.

Només si correspon a la terra baixa continental.


[JMN]


Flora principal

112

32w Argelagars (matollars densos de Genistascorpius), calcícoles, de terra baixa i dela muntanya mitjana

Comunitats dominades per l’argelaga, de vegadesmolt denses, generalment de 0,6-1,2 m d’alçària, quepoden dur altres arbustos o mates esparsos i unestrat herbaci normalment força desenvolupat, formatsobretot per herbes vivaces. També pot haver-hi undosser poc dens d’arbres (roures, pins, alzina, carras-ca, depenent dels ambients on es troba l’argelagar).

General, si bé rar o molt rar a les comarques litorals ia les àrees de muntanya més humida; puja fins a uns1.700 m d’altitud.

En principi, és una formació que en un paisatge pocmodificat, o bé amb un ús agropecuari equilibrat, fariapetits claps relativament fugaços. L’extensió queocupa actualment és resultat de mala gestió del medirural, concretament d’abandonament de camps i pas-

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, muntanyamediterrània i muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Vessants de qualsevolorientació, o planells; en general com a estadi decolonització de camps abandonats, prats deixats depasturar o terres forestals cremades.Clima – Mediterrani, mediterrani muntanyenc omedioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques. Sòls bàsicso neutres, des de francs fins a molt argilosos.

Genista scorpius (argelaga) • •Brachypodium phoenicoides (fenàs) •Artemisia campestris (botja) •Rosa spp. (gavarreres) •Psoralea bituminosa (trèvol pudent) •Carlina vulgaris (carlina petita) •Avenula pratensis subsp. iberica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.4811+ Argelagars (matollars de Genista scorpius),calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mitjana

Brachypodio-Aphyllanthetum O. Bolòs 1956 em.1967Irido-Brometum erecti Carrillo et Ninot 1983Koelerio-Avenuletum ibericae Br.-Bl. 1938etc.


[JMN]

tures (sobretot a muntanya), de focs forestals i d’al-tres males pràctiques. L’embosquinament espontanid’aquests ambients la fa retrocedir, bé per l’ombradels arbres, bé per competència amb altres arbustos;cal tenir en compte, però, que en el cas d’argelagarsmolt densos, l’entrada d’altres espècies llenyoses ésdifícil, de manera que la successió es veu molt com-promesa. D’altra banda, les poblacions d’argelagaenvellides comprenen molta necromassa que propiciaels incendis.


113

32x Brolles calcícoles amb dominànciad’esteperola (Cistus clusii), albada(Anthyllis cytisoides)..., de les contradesmediterrànies càlides

Matollars generalment poc densos, d’entre 0,7 i 1,2 md’alçària, formats principalment per l’esteperola, l’al-bada i altres arbustos de port semblant, en propor-cions variables. Als espais que deixen lliures s’hi fanherbes perennes xeròfiles i subarbustos, o hi resta elterra parcialment nu. Poden dur una coberta arbòriaesparsa, de pi blanc o de pi pinyer.Hi dominen els arbustos malacofil·les, que durantl’estiu perden part del fullatge; les herbes i mates pre-senten diverses adaptacions al fort eixut estival (fullalineal, desenvolupament hivernal i primaveral).

Territoris sicòric i catalanídic meridional i central; demanera més isolada, també al Maresme i al cap deCreus.

Comunitats esteses i mantingudes per desforestació,sigui per efecte d’accions dràstiques (foc, tala), sigui perexplotació forestal tradicional (aclarida, estassada delsotabosc). En la situació actual d’abandonament de lespràctiques tradicionals, es van reduint. De tota manera,la dinàmica successional molt lenta, o fins i tot nul·la enels llocs més erosionats, i les accions degradatives delsboscos (focs, tales) les continuaran mantenint.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes seques i contrades mediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Costers solells desfores-tats, o bé terres marginals emmatades (camps aban-donats, etc.).Clima – Mediterrani marítim sec, o mediterrani con-tinental.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques, granits odipòsits quaternaris. Sòls pedregosos o rocallosos,bàsics o poc àcids, molt secs a l’estiu.

Flora principal

Estrat arbustiuCistus clusii (esteperola) • •Anthyllis cytisoides (albada) • •Rosmarinus officinalis (romaní) • •Erica multiflora (bruc d’hivern) •Globularia alypum (foixarda) •

Estrats subarbustiu i herbaciBrachypodium retusum (llistó) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.432 Estepars dominats per esteperola (Cistus clusii),calcícoles, de les contrades mediterrànies càlides

Anthyllido-Cistetum clusii Br.-Bl. et al. 1935Genisto-Cistetum clusii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957

Exclusiu de la unitat, i poc més probable que l’hà-bitat següent.

32.4J Brolles dominades per albada (Anthyllis cytisoides),calcícoles, de les contrades marítimes

Anthyllido-Cistetum clusii Br.-Bl. et al. 1935Exclusiu de la unitat, i de distribució geogràficamés irregular que l’hàbitat precedent.


[JMN]


Flora principal

114

32y Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis)amb dominància o abundància de Genistabiflora, calcícoles, de les contradesmediterrànies seques i poc fredes,sobretot a les terres interiors àrides

Brolles més aviat clares, de 0,6-1,2 m d’alçària, for-mades principalment per arbustos de fulla estreta iescassa. Poden dur un estrat inferior molt irregular,integrat per matetes i herbes d’aspecte eixarreït.Tot el component florístic denota un eixut molt acusata l’estiu; en aquesta època, el sòl molt sec i les tem-peratures molt elevades provoquen la pèrdua de bonapart de les fulles i dels brots.

Zona meridional del territori sicòric (i part interior delterritori catalanídic meridional).

En principi, aquesta unitat és fruit sobretot de desfo-restació. Però el rigor climàtic de l’àrea on es fa i l’e-rosió lligada a pastura i foc seculars la converteixenen un tipus de vegetació permanent o de dinàmicamolt lenta en bona part de la seva àrea actual.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors subàrides.Ambients que ocupa – Vessants i serrats, sobretoten exposició a migjorn, en àrees desforestades.Clima – Mediterrani continental subàrid.Substrat i sòl – Roques calcàries o margoses. Sòlsrocallosos i irregulars, sovint argilosos, força carbona-tats, molt secs a l’estiu.

Estrat arbustiuGenista biflora (ginesta biflora) • •Rosmarinus officinalis (romaní) • •Globularia alypum (foixarda) • •Cistus clusii (romaní mascle) •

Estrats subarbustiu i herbaciThymus vulgaris (farigola, timó) •Helianthemum marifolium (tuferola) • •Helianthemum pilosum (perdiguera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.4L+ Brolles amb dominància o abundància deGenista biflora, calcícoles, de les contrades medi-terrànies seques i poc fredes, sobretot a les terresinteriors àrides

Genisto-Cistetum clusii Br.-Bl. et O. Bolòs 1957etc.


[JMN]


115

32z Matollars amb espígol (Lavandulaangustifolia) o ginestell (Genistacinerea), calcícoles, de la muntanyamitjana poc plujosa

Matollars baixos (d’uns 30-50 cm d’alçària) i no gairedensos, en què les mates dominants, de fulla estretai de color verd grisenc, fan un estrat obert i deixenespais que ocupen herbes vivaces diverses, en bonapart graminoides. Alguns cops duen, esparsos, arbus-tos més alts (com el boix) o arbres (roures, pi roig).

Pirineus (sobretot Prepirineus) i territoris olositànic,ausosegàrric oriental i catalanídic central i meridional.

Matollars que generalment corresponen a vegetaciósecundària, en llocs de vocació forestal, de maneraque l’abandonament de la pastura extensiva tendirà aarraconar-los a alguns indrets rocallosos o secs, coma formacions permanents d’extensió reduïda.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana sub-mediterrània.Ambients que ocupa – Costers desforestats, mar-ges i clarianes forestals.Clima – Medioeuropeu submediterrani, de tendènciacontinental.Substrat i sòl – Roques calcàries. Sòls carbonatats,sovint rocallosos i força secs a l’estiu.

Flora principal

Estrat subarbustiuLavandula angustifolia subsp.pyrenaica (espígol) • •Genista cinerea (ginestell) • •Linum tenuifolium subsp. milletii (maleïda) •Satureja montana (sajolida) •Buxus sempervirens (boix) •

Estrat herbaciAphyllanthes monspeliensis (jonça) •Bromus erectus •Koeleria vallesiana (herba rodona) •Carex humilis •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.61 Matollars d’espígol (Lavandula angustifolia),sovint amb boix (Buxus sempervirens), ginestell(Genista cinerea)..., calcícoles, de la muntanya mit-jana poc plujosa

Aphyllantho-Lavanduletum pyrenaicae O. Bolòs1960

Exclusiu de la unitat, i, en relació amb l’hàbitatsegüent, més freqüent i ocupant àrees més extenses.

32.62 Matollars de Genista cinerea, calcícoles, de lamuntanya mitjana poc plujosa

Aphyllantho-Lavanduletum pyrenaicae O. Bolòs1960 subass. genistetosum cinereaeTeucrio-Santolinetum pectinis X. Font 1989

Exclusiu de la unitat, on és relativament poc fre-qüent i ocupa poca extensió.


[JMN]


Flora principal

116

32aa Boixedes (matollars de Buxussempervirens), de la muntanya mitjana(i de les contrades mediterrànies)

Matollars o bosquines d’alçada variable (0,5-2 m)que, tot i essent sovint molt extensos, solen estar for-mats per claps discontinus, separats per superfíciespradenques o rocalloses. La dominància de l’espècieprincipal els dóna un aspecte relativament auster iconstant al llarg de tot l’any.La definició d’aquesta unitat basada en l’abundànciadel boix, que té una ecologia força àmplia, fa que pre-senti una certa diversitat, reflectida sobretot en laresta del component vegetal.

Pirineus i territoris olositànic, ausosegàrric i catalaní-dic central i meridional, des de pocs metres d’altitudfins a uns 1.800 m.

A les terres més rocalloses, és una vegetació permanent,però es troba secundàriament molt estesa per altres llocs,a causa de l’abandonament de la pastura en grans àreesantigament desforestades. Tendeix a disminuir en exten-sió a causa de la reforestació espontània, si bé les talesabusives, els focs forestals i l’embosquinament d’anti-gues pastures l’afavoreixen a termini mitjà.

Hàbitats CORINE

5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels ves-sants rocosos [només si són dominades pel boix isón formacions permanents]

Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana i mun-tanya mediterrània.Ambients que ocupa – Sobretot vessants rocallo-sos, carenes i serrats; per abandonament de la pastu-ra o per desforestació, també vessants amb bon sòl.Clima – Medioeuropeu o mediterrani muntanyenc.Substrat i sòl – Roques més o menys carbonàti-ques. Quasi sempre sòls rocallosos, rics en carbonats,generalment bàsics.

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Ononis fruticosa (gavó) • •Amelanchier ovalis (corner) • •Genista scorpius (argelaga) •

Estrats subarbustiu i herbaci Hepatica nobilis (herba fetgera) • •Arctostaphylos uva-ursi (boixerola) •Primula veris subsp. columnae (cucut) •Teucrium chamaedrys (camedris) •Cruciata glabra (creuera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.641+ Boixedes (matollars de Buxus sempervirens) dela muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies)

Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950Buxo sempervirentis-Juniperetum phoeniceaeRivas Mart. 1969 (incl. Stipo-Juniperetum phoeni-ceae auct.)Jasmino-Buxetum sempervirentis O. Bolòs 1973Buxo-Cistetum laurifolii Carreras, Carrillo,Masalles, Ninot et Vigo 1993Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932Teucrio-Santolinetum pectinis X. Font 1989Rhamno saxatilis-Buxetum (De Bannes-Puygiron)Tx. 1952 Buxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952 Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1988etc.

Exclusiu de la unitat i, de molt, el més probable.32.642+ Matollars d’Ononis fruticosa, sovint amb

Buxus sempervirens (boix), calcícoles, de la muntan-ya mitjana poc plujosa i de les contrades interiors

Ononido fruticosae-Buxetum sempervirentis (Br.-Bl. et O. Bolòs) O. Bolòs 1960

Exclusiu de la unitat, però poc probable, atesa laseva distribució geogràfica reduïda.



117


[JMN]


118

32ab Matollars prostrats de boixerola(Arctostaphylos uva-ursi), de l’estatgemontà, als Prepirineus i a les muntanyescatalanídiques centrals i meridionals

Catifes de boixerola, d’on sobresurten alguns arbus-tos, com ara el boix, i sovint també arbrets isolats (piroig, roures, carrasca). Entremig s’hi fan, a més, her-bes i petites mates pròpies de les pastures seques ialgunes espècies de caràcter forestal. Hi predominenles plantes perennifòlies de fulla petita i coriàcia.

Prepirineus (i Pirineus axials) i muntanyes catalanídi-ques centrals i meridionals.

Molt sovint es tracta de formacions secundàries, con-seqüència de la degradació de rouredes, carrascars opinedes. Altres vegades són comunitats permanentsd’indrets rocallosos. La reforestació espontània ten-deix a reduir-ne l’extensió, tot i que sempre en sub-sisteixen petits claps intercalats en el bosc. D’altrabanda, l’explotació forestal i l’existència de vessantsrocosos n’asseguren la pervivència.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Àrees desforestades, cla-rianes de bosc i llocs rocallosos. Hàbitat lligat a rou-redes marcescents, a carrascars de muntanya o apinedes de pi roig o de pinassa.Clima – Medioeuropeu submediterrani (i mediterranimuntanyenc).Substrat i sòl – Roques carbonàtiques; sòls sovintrocallosos, bàsics, força secs a l’estiu.

Flora principal

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Amelanchier ovalis (corner) •Juniperus communis (ginebre) •

Estrats subarbustiu i herbaciArctostaphylos uva-ursi (boixerola) • •Primula veris subsp. columnae (cucut) •Lavandula angustifolia subsp.pyrenaica (espígol) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Cruciata glabra (creuera) •Carex humilis •Avenula pratensis subsp. iberica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.66+ Matollars prostrats (catifes) de boixerola(Arctostaphylos uva-ursi), de l’estatge montà, alsPrepirineus i a les muntanyes catalanídiques cen-trals i meridionals

Paeonio-Arctostaphyletum crassifoliae Romo 1989Aphyllantho-Lavanduletum pyrenaicae O. Bolòs1960Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932etc.


[JMN]


119

Flora principal

32ac Ginestars de ginesta vera (Spartiumjunceum), de les contradesmediterrànies (sobretot les marítimes)

Formacions arbustives altes (2-3 m), sovint una micairregulars, a causa dels buits que hi ha entre els dife-rents individus de l’espècie dominant; més raramentfan petits claps densos. Comprenen algun altre arbustde brolles o bosquines i un estrat herbaci divers, for-mat tant per grans herbes vivaces com per petitesmates i plantes anuals. L’arquitectura de l’espèciedominant, sense fulles i amb tiges verticals, fa quearribi força llum a terra i dóna un caràcter poc definita la resta del component florístic.

Territoris ruscínic i catalanídic (sobretot septentrionali central); més rarament, ausosegàrric i sicòric.

Es tracta d’un hàbitat inestable, resultat de colonitza-ció massiva de comunitats herbàcies, que de maneraespontània tendeix a reforestar-se mitjançant pins oalzines. Alguns focs forestals propicien indirectamentla seva persistència a termini mitjà; i en talussos derieres i ambients semblants és un tipus de vegetacióforça persistent.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies en general.Ambients que ocupa – Molt sovint erms i talussosde camins, camps i rieres, formant una franja devegetació marginal; alguns cops en àrees antigamentcremades o en prats no pasturats, com a etapa derecuperació forestal.Clima – Mediterrani, sobretot de tendència marítima.Substrat i sòl – Roca i sòl molt diversos. Sobretot,però, terrenys neutres o àcids, potser perquè la gines-ta hi troba menys competència d’altres arbustos. Sòlsen general força secs a l’estiu.

Estrat arbustiu Spartium junceum (ginesta) • •Ulex parviflorus (gatosa) •

Estrat herbaciHyparrhenia hirta (albellatge) •Psoralea bituminosa (trèvol pudent) •Brachypodium retusum (llistó) •Helicrhysum stoechas (sempreviva) •Carlina corymbosa (card cigrell) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.A Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum),de les contrades mediterrànies (sobretot les marí-times)


[JMN]


120

32adBosquines dominades per matabou(Bupleurum fruticosum), sovint fent elmantell marginal d’alzinars, de terra baixa

Bosquines denses formades per arbustos alts oarbrets, la majoria esclerofil·les. Poden comprendre, amés, algunes lianes i un estrat herbaci més aviatespars. En els ambients més humits inclouen algunsarbustos de fulla caduca, però en indrets més secs totel component és perennifoli.

Territoris catalanídic central i meridional (i terres veïnes).

En alguns relleixos de cingle o caps de roca deu seruna formació permanent, mentre que en moltes altressituacions es tracta de vegetació secundària queespontàniament tendeix vers els alzinars.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides, sobretot.Ambients que ocupa – Forma claps o franges,generalment a redós d’alzinars, als relleixos de cingle,als peus de roques o de murs, als marges de caminso en clarianes. Rarament, fa claps extensos com afase de recuperació forestal després d’incendis.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Principalment rocam calcari.

Flora principal

Estrat arbustiuBupleurum fruticosum (matabou) • •Quercus ilex (alzina) • •Phillyrea latifolia (fals aladern) • •Lonicera implexa (lligabosc) • •Cytisus sessilifolius •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.4G Bosquines dominades per matabou (Bupleurumfruticosum), sovint fent el mantell marginal d’alzi-nars, de terra baixa

Cytiso-Bupleuretum fruticosi Rivas Mart. 1969Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915


[JMN]


121

Flora principal

32ae Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis)procedents de colonització

Poblacions molt denses formades per pinetons depocs metres d’alçada que comprenen estrats inferiorsmolt pobres a causa de la competència de l’arbre.

Principalment territoris catalanídic i ausosegàrric.

Es tracta de formacions secundàries, en què els pine-tons, massa junts i tots de la mateixa edat, competei-xen molt directament entre ells, impedeixen el desen-volupament del sotabosc i generen masses forestalspoc estables en diversos aspectes (regeneració com-promesa, sensibilitat a les plagues, baixa diversitat).El mal creixement dels pins fa, a més, que en l’aspec-te productiu tampoc siguin gens interessants. Unabona gestió forestal inclouria una forta reducció de ladensitat dels pins, per tal d’afavorir l’aparició de sota-bosc, el bon creixement dels arbres i la regeneraciópoblacional.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (contradesmediterrànies en general).Ambients que ocupa – Antics ambients forestalsafectats per algun procés de desforestació dràstica,normalment foc, seguit de bones condicions per a lagerminació i l’establiment del pi.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Rocam divers, bé que més sovintcalcàries o margues, en sòls normalment afectats perun eixut estival acusat.

Estrat arborescent Pinus halepensis (pi blanc) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.B+ Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) proce-dents de colonització


[JMN]


122

33a Matollars xeroacàntics amb Astragalustragacantha, dels caps de penya-segatsdel territori ruscínic

Matollars pulvinulars i espinosos de 30-40 cm d’alçà-ria. Comprenen, segons la proximitat relativa al mar,des de formacions amb sempreviva fins a comunitatsamb estepa borrera i altres plantes habituals de labrolla silicícola.

Territori ruscínic: del cap de Creus al massís de Begur.

Es tracta d’un agrupament semihalòfil que fa el pasentre les comunitats del primer cinyell litoral i les for-macions arbustives de més endins. Com molts hàbi-tats litorals, està amenaçat per la urbanització delsespais que ocupa.

Hàbitats CORINE

5410 Matollars pulviniformes dels caps de penya-segats costaners, a la Mediterrània occidental


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.Ambients que ocupa – Indrets ventejats –serratsrocosos, collets, torrenteres...–, sotmesos a l’efectede l’abrasió marina.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòl esquelètic, especialment sobresubstrat silici.

Flora principal

Astragalus tragacantha (coixí de monja) •Cistus salviifolius (estepa borrera) •Lavandula stoechas (tomaní) •Helichrysum stoechas (sempreviva) •Euphorbia characias (lleteresa vera) •Senecio cineraria (cinerària) •Plantago subulata •Daucus gingidium (pastanaga marina) •Polycarpon polycarpoides •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



33.15 Matollars xeroacàntics amb Astragalustragacantha, dels caps de penya-segats del territo-ri ruscínic

Astragalo-Plantaginetum subulatae R. Mol. 1934Astragalo massiliensis-Cistetum repentis Fran-quesa 1996Astragalo-Senecionetum cinerariae O. Bolòs etVigo 1984


[JG]


123

Flora principal

34a Prats amb dominància de Brachypodiumpinnatum, calcícoles i mesòfils, dels estatgesmontà i subalpí dels Pirineus centrals

Pastures mesòfiles, dominades per Brachypodiumpinnatum, una mena de fenàs, bé que de vegades hisón molt abundants altres plantes, sobretot Bromuserectus o el tragacant de muntanya. El recobrimentsempre és molt elevat (pròxim al 100 %) i l’alçària dela vegetació, molt lligada a la intensitat de la pastura,no sol depassar els 60 cm.

Pirineus centrals, entre 1.000 i 2.000 m d’altitud.

Es tracta en general de comunitats secundàries, origina-des per la destrucció del bosc, sobretot pinedes.Utilitzades com a pastura d’ovins, també s’hi fa recol·lec-ció de bolets de primavera (sobretot cama-secs).

Hàbitats CORINE

6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuropeus,seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)


Àrees biogeogràfiques – Estatges montà i subalpí.Ambients que ocupa – Vessants poc o molt coste-ruts (fins a 40° de pendent).Clima – Medioeuropeu subatlàntic de transició cap alsubalpí.Substrat i sòl – Substrats calcaris. Sòls més aviatprims i de reacció bàsica; sovint, però, s’hi donen fenò-mens locals de descalcificació que afavoreixen l’entra-da de plantes acidòfiles, com Cerastium arvense oSilene ciliata.

Brachypodium pinnatum • •Astragalus sempervirens subsp.catalaunicus (burnaga blanca) • •Bromus erectus •Plantago media (plantatge mitjà) •Teucrium pyrenaicum (angelins) •Globularia nudicaulis •Eryngium bourgatii (panical blau) •Cerastium arvense •Silene ciliata •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.323L+ Prats calcícoles i mesòfils, amb dominànciade Brachypodium pinnatum, dels estatges montà isubalpí dels Pirineus centrals

Carlino-Brachypodietum pinnati O. Bolòs 1957Teucrio pyrenaici-Astragaletum catalauniciCarrillo et Ninot 1990Euphrasio-Plantaginetum mediae O. Bolòs 1954etc.


[XF]


34a1 Prats amb Sesleria coerulea, Primulaveris subsp. columnae, Carex humilis...,calcícoles i mesoxeròfils, dels estatgesmontà i subalpí dels Pirineus

Pastures denses (recobriment sempre superior al 95 %), dominades per hemicriptòfits (sobretot la gra-mínia Sesleria coerulea). En són característiquesdiverses plantes calcícoles dels prats subalpins. Engeneral, solen formar taques d’extensió no gaire gran.

Prepirineus (del Montsec al Ripollès), entre 1.300 i2.000 m d’altitud.

Sovint es tracta de pastures que són producte de des-forestació, substituents d’antics boscos, sobretotpinedes de pi roig i de pi negre. Són aprofitades pelbestiar boví i oví. Quan tenen caràcter secundari i esdeixen de pasturar poden ser envaïdes per plantesforestals i, si el sòl és prou profund, evolucionar cap ala pineda potencial.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatges montà superiori subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs més omenys pendents; no rarament, antigues tarteres fixa-des.Clima – Medioeuropeu submediterrani o subalpí.Substrat i sòl – Substrats calcaris. Sòls en generalpoc desenvolupats, bàsics.

Flora principal

Sesleria coerulea • •Carex humilis • •Cirsium acaule (calcida de prat) • •Festuca gautieri (ussona) •Plantago media (plantatge mitjà) •Leontodon hispidus •Poa alpina •Ononis cristata •Gentiana verna (pastorella) •Pirmula veris subsp. columnae (cucut) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.325L+ Prats calcícoles i mesoxeròfils, ambSesleria coerulea, Primula veris subsp. columnae,Carex humilis..., dels estatges montà i subalpí delsPirineus

Plantagini-Seslerietum Vigo (1979) 1982Cotoneastri-Festucetum spadiceae Romo 1989subass. seslerietosum (= Lathyro pannonici-Seslerietum albicantis Romo 1989)


[XF]124


125

Flora principal

34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festucanigrescens, Plantago media (plantatge),Galium verum (espunyidella groga),Cirsium acaule..., de la muntanya mitjanai de l’estatge subalpí dels Pirineus i deles terres properes

Pastures denses (recobriment del 100 %) en què lesplantes graminoides i les no graminoides presentenun recobriment molt equilibrat. Entre les primeresdestaca Festuca nigrescens; i entre les segones, elplantatge mitjà.

Pirineus i territoris olositànic i ausosegàrric oriental,entre 500 i 2.000 m d’altitud.

Molt sovint aquests prats tenen el caràcter de vegetaciósecundària, producte de desforestació. Són pasturats demanera intensa pel bestiar boví. La disminució de lacàrrega ramadera en algunes indrets pot afavorir l’evo-lució d’aquesta comunitat cap al bosc potencial.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatges montà i subalpíinferior.Ambients que ocupa – Àrees planes i vessants pocpendents.Clima – Montà i subalpí.Substrat i sòl – Terrenys calcaris. Sòls profunds i debona qualitat, sovint sotmesos a processos de descar-bonatació.

Festuca nigrescens • •Alchemilla flabellata (peu de lleó) • •Poa alpina • •Koeleria macrantha • •Plantago media (plantatge mitjà) •Galium verum (espunyidella groga) •Cirsium acaule (calcida de prat) •Astragalus danicus •Luzula campestris •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.32611+ Prats calcícoles i mesòfils, amb Festucanigrescens, Plantago media (plantatge), Galiumverum (espunyidella groga), Cirsium acaule..., de lamuntanya mitjana i de l’estatge subalpí delsPirineus i de les terres properes

Euphrasio-Plantaginetum mediae O. Bolòs 1954Alchemillo-Festucetum nigrescentis Vigo (1979)1982 (incl. Astragalo-Poetum alpinae)


[XF]


34c Prats amb abundància de Bromus erectusi Cirsium tuberosum..., calcícoles imesoxeròfils, de la muntanya mitjanapoc seca, als territoris catalanídicmeridional i central i al Montsec

Pastures denses (90 a 100 % de recobriment), domi-nades clarament per Bromus erectus i amb abundàn-cia de Cirsium tuberosum. En el ple del desenvolupa-ment, i si el bestiar no els ha tocat, arriben a fer uns60 cm d’alçària.

Muntanyes catalanídiques meridionals i centrals, iPrepirineus (Montsec).

A causa de la poca extensió que ocupen aquestamena de prats i de la seva situació geogràfica fora del’àrea principal de pasturatges dels Pirineus, la sevautilització com a pastura per al bestiar és força mar-ginal. Per aquesta raó s’embosquinen fàcilment, jaque es tracta de comunitats secundàries.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (estat-ge submontà) i muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Fons de vall frescals,cobrint petites extensions.Clima – Mediterrani muntanyenc subhumit omedioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrats calcinals. Sòls profunds,carbonatats.

Flora principal

Bromus erectus •Cirsium tuberosum • •Ononis spinosa (gavó espinós) •Polygala calcarea (herba blava) •Geum sylvaticum •Prunella laciniata (prunel·la blanca) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.32612+ Prats calcícoles i mesoxeròfils, amb abun-dància de Bromus erectus i Cirsium tuberosum...,de la muntanya mitjana poc seca, als territoriscatalanídic meridional i central i al Montsec

Bromo-Cirsietum tuberosi O. Bolòs 1967


[XF]126


127

regressió als Pirineus, el principal problema de con-servació és l’embosquinament del prat, a causa de labaixa pressió de pastura. La comunitat amb Adonisvernalis, de la Baixa Cerdanya, es troba seriosamentamenaçada per les segones residències que s’esta-bleixen sobre seu.

Flora principal

Festuca ovina •Avenula pratensis subsp. iberica •Bromus erectus •Brachypodium phoenicoides (fenàs) •Onobrychis supina (trepadella borda) •Seseli montanum •Helianthemum nummularium (herba turmera) •Teucrium pyrenaicum (angelins) •Linum viscosum •Adonis vernalis •Teucrium montanum •Cleistogenes serotina •Helichrysum sotoechas (sempreviva) •Genista scorpius (argelaga) •

dom. ab. sign. sec.

34d

Pastures seques en què no hi ha una sola espèciedominant sinó una barreja de gramínies diverses, moltabundants, acompanyades d’un gran nombre de plan-tes no graminoides, menys abundants. El recobrimentno és mai total, de manera que sovint s’hi veuen clapsde terra nua (fins al 40 % de la superfície). Hàbitat quecomprèn nombroses formes, diferenciables per diver-sos tàxons rars, significatius.

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus), entre 600-800 i1.600 m d’altitud.

Aquest hàbitat s’aprofita tradicionalment com a pas-tura d’ovins. En ser aquesta una activitat en franca

Hàbitats CORINE

6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuropeus, semi-naturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ges submontà i montà.Ambients que ocupa – Vessants solells poc o moltpendents. Algunes formes d’aquest hàbitat, es desenvo-lupen en els indrets més costeruts i calents de l’estatgesubmontà. Les formes amb angelins i Adonis vernalis esfan en àrees gairebé planes i una mica ombrívoles.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Tant calcàries compactes comesquistos calcaris. Sòls sempre carbonatats, de reac-ció bàsica (pH entre 7 i 8,5).

Aspecte

Ecologia




[XF]

34.332G1+ Prats basòfils i xeròfils, amb Festucaovina, Avenula iberica, Bromus erectus,Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum,Teucrium pyrenaicum (angelins)..., de l’estatgemontà dels Pirineus

Teucrio pyrenaici-Brometum erecti Vigo 1979Teucrio-Avenuletum mirandanae Carrillo et Ninot1983Lino viscosi-Brometum erecti Vigo 1979Irido-Brometum erecti Carrillo et Ninot 1983Stipo-Teucrietum montani X. Font et Vigo 1993Adonido-Brometum erecti X. Font 1983Cleistogeno-Dichanthietum ischaemi Carreras etX. Font 1983

Prats basòfils i xeròfils, amb Festuca ovina,Avenula iberica, Bromus erectus,Brachypodium phoenicoides, Seselimontanum, Teucrium pyrenaicum(angelins)..., de l’estatge montà dels Pirineus


34e Prats amb sudorn (Festuca spadicea),Leuzea centauroides..., calcícoles imesoxeròfils, de vessants solells del’estatge subalpí dels Pirineus

Prats alts, de més d’1,5 m, presidits pel sudorn. Elshemicriptòfits són la forma biològica dominant (vora el70 %), però hi destaquen també els geòfits (12 %),sobretot el lliri blau dels Pirineus i l’albó de muntan-ya, que al pic de la florida donen a aquests prats unaspecte ufanós. Quan atenyen el màxim desenvolupa-ment, són comunitats força denses (del 95 al 100 %de recobriment).

Pirineus, entre 1.700 i 2.100 m.

La majoria d’aquests prats són de difícil accés, demanera que a penes són pasturats. No presenten capproblema de conservació.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Vessants solells, sovint encanals i repeus de cingle arrecerats.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Sòls profunds, sobre calcàries ocalcoesquistos.

Flora principal

Festuca spadicea (sudorn) • •Iris latifolia (lliri dels Pirineus) • •Asphodelus albus (albó de muntanya) • •Teucrium pyrenaicum (angelins) • •Carex humilis •Helianthemum nummularium (herba turmera) •Bromus erectus •Leuzea centauroides •Carduus carlinifolius (card) •Hippocrepis comosa (desferracavalls) •Galium gr. pumilum •Dianthus hyssopifolius (clavell d’olor) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.32613+ Prats amb Festuca spadicea (sudorn),Leuzea centauroides..., calcícoles i mesoxeròfils,de vessants solells de l’estatge subalpí delsPirineus

Teucrio-Festucetum spadiceae Carreras et Vigo1988Rhinantho-Rhaponticetum centauroidis O. Bolòs1970Potentillo-Festucetum Nègre et Geslot 1976etc.


[XF]128


129

Flora principal

34f Prats amb Astragalus sempervirens subsp.catalaunicus, Sideritis hyssopifolia (herbadel bàlsam), Festuca ovina, Avenulapratensis..., calcícoles i mesoxeròfils, del’estatge subalpí (i del montà) delsPirineus

Pastures en què tenen força importància diversoscamèfits, que poden recobrir una bona part delterreny (30 %), entre els quals destaquen el burniolblanc i l’herba del bàlsam. La resta són sobretot hemi-criptòfits, principalment graminoides. La comunitat noarriba a tancar-se del tot; el recobriment màxim no solpassar del 95 %.

Pirineus centrals (Pallars i Ribagorça) i Prepirineusorientals (Port del Comte, serra de Cadí); de 1.700 a2.100 m d’altitud.

S’utilitza per a pastura de bestiar, principalment l’oví.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatges altimontà i sub-alpí.Ambients que ocupa – Vessants solells, secs al’estiu, ventejats i poc innivats a l’hivern a causa del’orientació i del fort pendent (de 20º a 35º).Clima – Subalpí subcontinental.Substrat i sòl – Sobretot calcoesquistos. Sòls car-bonatats, de vegades lleugerament acidificats.

Astragalus sempervirens subsp.catalaunicus (burniol blanc) • • Sideritis hyssopifolia (herba del bàlsam) • •Teucrium pyrenaicum (angelins) • •Festuca gautieri (ussona) • •Thymus pulegioides (serpoll) •Avenula pratensis •Festuca gr. ovina •Cirsium acaule (calcida de prat) •Carex caryophyllea •Globularia cordifolia (lluqueta) •Bromus erectus •Eryngium bourgatii (panical blau) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.32614+ Prats calcícoles i mesoxeròfils, ambAstragalus sempervirens subsp. catalaunicus,Sideritis hyssopifolia (herba del bàlsam), Festucaovina, Avenula pratensis..., de l’estatge subalpí (idel montà) dels Pirineus

Teucrio pyrenaici-Astragaletum catalauniciCarrillo et Ninot 1990


[XF]


34g

Prats més o menys verds durant tot l’any, de 40 a 80cm d’alçària, dominats pel fenàs de marge. El recobri-ment vegetal d’aquesta gramínia és molt elevat (del50 al 95 %), de manera que la resta de plantes no sónmai gaire abundants i fan el paper d’acompanyants.

Hàbitat molt estès pel país, però rar al territori sicòrici als Pirineus i al territori catalanídic meridional. De 50a 900 m d’altitud.

Els fenassars són pasturats per ovelles i cabres.Actualment es troben més aviat en expansió a causade l’abandó de les terres de conreu: quan cessa l’ac-tivitat agrícola, el fenàs colonitza ràpidament els sòlsprofunds dels camps abandonats i dels ermots i s’hi

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamediterrània.Ambients que ocupa – Talussos, marges de con-reus i erms. El pendent i l’exposició són molt varia-bles, des de llocs plans fins a talussos de vora 80ºd’inclinació.Clima – Mediterrani subhumit.Substrat i sòl – Sòls profunds i ben airejats, tantàcids com bàsics, i amb un cert grau d’humitat.

Flora principal

Brachypodium phoenicoides (fenàs) • •Galium lucidum (espunyidella blanca) • •Plantago lanceolata (plantatge de fulla estreta) •Euphorbia serrata (lleteresa) •Centaurea aspera (bracera) •Hypericum perforatum (pericó) •Daucus carota (pastanaga borda) •Eryngium campestre (panical) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides),amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyi-della blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds deterra baixa i de la baixa muntanya mediterrània

Brachypodietum phoenicoidis Br.-Bl. 1924Trisetario-Brachypodietum phoenicoidis (A. et O.Bolòs) O. Bolòs 1956Polygalo-Ononidetum spinosae O. Bolòs (1959)1983


[XF]130

Fenassars (prats de Brachypodiumphoenicoides), amb Euphorbia serrata,Galium lucidum (espunyidella blanca)...,xeromesòfils, de sòls profunds de terrabaixa i de la baixa muntanyamediterrània

estableix durant molt de temps, formant unes tofesdenses i atapeïdes que dificulten la germinació delsarbres i dels arbustos. Aquest comportament fa quealguns autors considerin els fenassars comunitatsentorpidores de la successió progressiva.


131

Flora principal

34h Llistonars (prats secs de Brachypodiumretusum), i prats terofítics calcícoles, deterra baixa

Prats secs rics en plantes anuals, de vegades domi-nats per una gramínia perenne, el llistó. A la primave-ra el llistonar és de color verd i tendre, i entremig deles tofes de llistó i de salvió, d’uns 40 cm d’alçada,s’hi fa una munió de petites plantes anuals que nosolen ultrapassar els 10 cm (en conjunt, més de tren-ta-cinc espècies). A l’estiu, tots els teròfits moren, lapart aèria de les plantes perennes s’asseca en part il’hàbitat adquireix un característic color torrat pallós.A principi d’hivern, únicament són visibles les matesperennes i no queda ni rastre dels teròfits, que germi-naran en arribar el bon temps. Els pradells sense llis-tó no solen tenir un recobriment herbaci gaire elevat,ni tan sols en l’època de màxim desenvolupamentvegetatiu (primavera); a l’època seca es redueixen ala mínima expressió o desapareixen de la vista.

General, només manca als Pirineus axials.

El llistonar és pasturat a la primavera per ovelles icabres. Actualment es troba en una certa regressió, jaque la disminució dels ramats afavoreix que siguienvaït per plantes arbustives.

Hàbitats CORINE Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanyamediterrània).Ambients que ocupa – Vessants poc pendents ipetits replans i terraprims, entre 100 i 1.000 m d’alti-tud.Clima – Mediterrani o mediterrani muntanyenc.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques. Sòls pocprofunds, sovint molt prims, i poc o molt pedregosos,que s’assequen a l’estiu.

Arbustos i matesPhlomis lychnitis (salvió) • •Genista scorpius (argelaga) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •

HerbesBrachypodium retusum (llistó) • •Ruta angustifolia (ruda) • •Eryngium campestre (panical) •Koeleria vallesiana (herba rodona) •Desmazeria rigida •Sedum sediforme (crespinell gros) •Medicago minima (melgó) •Sedum album (crespinell blanc) •Sedum acre (crespinell groc) •Linum strictum (llinet) •Hornungia petraea •Micropus erectus •Clypeola jonthlaspi (crenolla de roca) •Galium parisiense •Trigonella monspeliaca •Alyssum simplex •Lithospermum apulum •Minuartia campestris •

dom. ab. sign. sec.

Bupleurum semicompositum •

Bupleurum baldense •

Arenaria conimbricensis •

Erodium sanguis-christi •

Euphorbia exigua (lleterola) •

Dipcadi serotinum (marcet) •


Ecologia



34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum)amb teròfits, calcícoles, de terra baixa

Phlomido-Brachypodietum retusi Br.-Bl. 1924Ruto angustifolii-Brachypodietum retusi Br.-Bl. etO. Bolòs 1957

Exclusiu de la unitat i, dins d’aquesta, dominant.34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a

la Mediterrània occidentalVulpio unilateralis-Minuartietum campestrisMayoral 1992Saxifrago tridactylitidis-Hornungietum petraeaeIzco 1974Teucrio-Arenarietum fontqueri Romo 1989Vicio-Moehringietum pentandrae O. Bolòs et J.M.Monts. 1981Clypeolo jonthlaspii-Psiluretum incurvi Guàrdia etNinot in Casas & al. 1989Erodio-Arenarietum conimbricensis A. et O. Bolòs1950Sedetum micrantho-sediformis O. Bolòs etMasalles 1981Onobrychido-Barbuletum acutae Br.-Bl. 1931Cardamino-Erophiletum praecocis O. Bolòs 1981Allio sphaerocephali-Poetum bulbosae O. Bolòs1996Arenarietum viridis O. Bolòs 1956Scillo-Erodietum sanguis-christi Br.-Bl. et al.1935

Exclusiu de la unitat. Probabilitat no gaire alta dinsde la unitat, car sol fer clapes molt petites.


132

6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils(Thero-Brachypodietalia)


[XF]



133

Flora principal

Lygeum spartum (albardí) • •Stipa parviflora (llambra) • •Euphorbia falcata (lleteresa) •Asphodelus fistulosus (cebollí) •Delphinium gracile (banyeta) •Polygala monspeliaca •Bupleurum semicompositum •Avellinia michelii •Brachypodium distachyon •Linum strictum (llinet) •Centaurea melitensis (oriola) •

dom. ab. sign. sec.

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i contradesmediterrànies interiors, subàrides.Ambients que ocupa – Parts baixes i no gaire pen-dents (fins a 20º) de vessants orientats al sud.Clima – Mediterrani continental sec.Substrat i sòl – Sòls profunds, preferentment llimo-sos o col·luvials, de vegades amb una bona proporcióde guix.

Ecologia

34i Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides

Formació herbàcia en què predomina l’albardí, unagramínia robusta que fa grans tofes groguenques, defins a 0,5 m d’alçària. Entremig d’aquestes tofes hiqueden molts espais buits, aprofitats a l’inici de pri-mavera per una infinitat de plantes anuals (fins a cin-quanta espècies diferents en 5 m2) que es desenvo-lupen ràpidament i que donen un aspecte tendre al’hàbitat les poques setmanes que dura la seva flori-da. Durant la resta de l’any, a part de la gramíniadominant, hi trobem solament uns quants hemicriptò-fits més, com ara la llambra o l’oriola, que represen-ten tots plegats el 17 % de les espècies de l’hàbitat(mentre que els teròfits sumen vora el 60 %).

Principalment al territori sicòric, de 100 a 350 m d’altitud.

Aprofitat com a pastura de bestiar oví i cabrum.

Hàbitats CORINE

Cap.


Aspecte



34.621 Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de lesterres interiors

Delphinio gracilis-Lygeetum sparti Conesa 1990Agropyro-Lygeetum Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Gypsophiletum perfoliatae Br.-Bl. et O. Bolòs1957 (= Senecio-Gypsophiletum tomentosae)


[XF]


34j Comunitats dominades per càrritx(Ampelodesmos mauritanica), de lescontrades càlides de terra baixa

Formacions mitjanament denses, generalment d’entre0,8 i 1,3 m d’alçària, en què dominen les denses tofesdel càrritx. Entremig, s’hi barregen diversos arbustos,principalment de fulla estreta o petita, relativamentxeròfils. També hi pot haver pi blanc (Pinushalepensis), sigui en forma de plançons al mateixestrat arbustiu, sigui com a arbres dispersos.

Territori catalanídic central (sobretot massís de Garraf).

En general corresponen a vegetació secundària, asso-ciada a reforestació després de l’abandó dels cultiuso, més sovint, conseqüència d’incendis. La dominàn-cia generalitzada del càrritx sembla lligada a focs méso menys recurrents, que cremen amb facilitat i es pro-paguen ràpidament. La gramínia conserva sempre

Hàbitats CORINE

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics[hàbitat 32.23]


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes.Ambients que ocupa – Vessants i serrats d’orien-tació diversa.Clima – Mediterrani marítim, més aviat sec.Substrat i sòl – Llocs més aviat rocallosos, amb sòlirregular que sovint deixa la roca al descobert. Roquescalcàries, bé que el sòl pot ser localment força argilósi descarbonatat.

Flora principal

Estrat arbustiuAmpelodesmos mauritanica (càrritx) • •Rosmarinus officinalis (romaní) • •Quercus coccifera (coscoll) • •Erica multiflora (bruc d’hivern) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •Bupleurum fruticescens (botja groga) •Cistus albidus (estepa blanca) •Juniperus oxycedrus (càdec) •

Estrat herbaciBrachypodium phoenicoides (fenàs) •Brachypodium retusum (llistó) •Dorycnium pentaphyllum (botja d’escombres) •Dorycnium hirsutum (botja peluda) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.23 Brolles o garrigues envaïdes per càrritx(Ampelodesmos mauritanica), de les contradesmediterrànies càlides

Querco-Lentiscetum (Br.-Bl. et al.) A. et O. Bolòs1950Erico-Thymelaeetum tinctoriae (Br.-Bl. et al.) A. etO. Bolòs 1950

Exclusiu de la unitat. Més freqüent que l’hàbitatsegüent.

34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de les contrades marítimes càlidesExclusiu de la unitat. Menys freqüent que l’hàbitatprecedent.


[JMN]134

parts seques (fulles, tiges) i després rebrota ambforça, cosa que li dóna avantatge per sobre d’altresespècies. El pas cap a vegetació forestal, generalmentpinedes, o bé cap a garrigues, afebleix el vigor delcàrritx; de totes maneres, aquesta planta es pot con-servar com a sotabosc etiolat, més lax, fins i tot enpinedes bastant tancades. Potser tenen caràcter devegetació permanent en alguns llocs rocallosos, cul-minals, més o menys exposats.


135

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Comunitat termòfila que esdesenvolupa generalment en costers solells, normal-ment no gaire allunyats de la influència marina.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Tant substrats calcaris com silicis.

Flora principal

34k Prats sabanoides d’albellatge(Hyparrhenia hirta), de vessants solellsde les contrades marítimes

Prats de més d’1 m d’alçada, d’aspecte ufanós durantl’època plujosa i pallosos la resta de l’any. Dominats perles tofes, d’un bru rogenc, de l’albellatge (tant la subes-pècie típica com la pubescens), responsables de l’as-pecte sabanoide del gramenet, les quals, juntamentamb altres plantes herbàcies altes, com el fonoll, laruda o el trèvol pudent, constitueixen un estrat herbacisuperior. L’estrat inferior està dominat pel llistó, tot ique encara queda força espai hàbil perquè hi germinin,a la primavera, moltes plantes anuals. En conjunt, elrecobriment vegetal és sempre superior al 75 % i sovintarriba al 100 %. S’hi poden fer, excepcionalment, algu-nes mates xeròfiles, com ara la ginesta vera.

Principalment als territoris ruscínic i catalanídic septen-trional i central, més rarament al catalanídic meridional,al sicòric i als Prepirineus. De 20 a 600 m d’altitud.

El prat sabanoide d’albellatge era tradicionalmentpasturat per cabres i ovelles i el seu manteniment vatambé lligat a la utilització del foc com a factor derejoveniment; sense això es veu substituït, al cap depocs anys, per una brolla densa. De fet, aquest hàbi-tat pateix una forta regressió; molts vessants solellsde la serra de Marina que els anys seixanta eren ocu-pats per aquest prat, actualment, i a causa de l’aban-dó de l’activitat ramadera i del control dels incendisforestals, s’han vist envaïts per una brolla alta deginesta vera.

Hàbitats CORINE

Cap.

Superfície cartografiada 6.458,9658 haEstrat arbustiu

Spartium junceum (ginesta vera) •

Estrat herbaci superiorHyparrhenia hirta (albellatge) • •Convolvulus althaeoides (corretjola de serp) • •Psoralea bituminosa (trèvol pudent) •Lathyrus clymenum (veçot) •Foeniculum vulgare (fonoll) •Euphorbia characias (lleteresa vera) •Ruta angustifolia (ruda) •

Estrat herbaci inferiorBrachypodium retusum (llistó) •Phagnalon saxatile (ullastre de frare) •Anthyllis tetraphylla •Heteropogon contortus •Carlina corymbosa (card cigrell) •Reichardia picroides (cosconilla) •Alyssum maritimum (caps blancs) •Sonchus tenerrimus (lletsó fi) •Galium maritimum (espunyidella blanca) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.634 Prats sabanoides d’albellatge (Hyparrheniahirta), de vessants solells de les contrades maríti-mes

Hyparrhenietum hirto-pubescentis A. et O. Bolòset Br.-Bl. 1950


[XF]


136

34l Prats, sovint emmatats, d’Ononis striata,Anthyllis montana, Globularia cordifolia(lluqueta)..., calcícoles i xeròfils, de lamuntanya mitjana i de l’estatge subalpí,sobretot als Prepirineus

Prats força oberts (30-90 % de recobriment), domi-nats de manera diversa per la lluqueta o per les llegu-minoses Ononis striata o Anthyllis montana. En lesformes de baixa altitud, les mates prostrades de la llu-queta hi dominen clarament, mentre que en les for-mes d’altitud aquesta mata es fa més rara i és subs-tituïda per les altres dues espècies. No hi són rares,tampoc, les mates i els arbustos, principalment l’espí-gol i la farigola, però també el boix, sempre de mane-ra esparsa.

Sobretot Prepirineus i territori olositànic, de 400 a2.000 m d’altitud.

Molt sovint és una comunitat permanent. S’aprofitaúnicament com a pastura d’ovins. Malgrat que noocupa grans superfícies, aquest hàbitat no presentacap problema de conservació, ja que té una distribu-ció molt àmplia.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – De la muntanya mitjanaa l’estatge subalpí.Ambients que ocupa – Àrees erosionades, terra-prims i carenes poc o molt ventejades.Clima – De mediterrani muntanyenc a subalpí.Substrat i sòl – Substrats calcaris. Sòls esquelètics,carbonatats.

Flora principal

Globularia cordifolia (lluqueta) • •Anthyllis montana • •Ononis striata (gavó) • •Aster willkommii •Carex humilis •Aphyllanthes monspeliensis (jonça) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica (espígol) •Koleria vallesiana (herba rodona) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.7133 Prats, sovint emmatats, d’Ononis striata,Anthyllis montana, Globularia cordifolia (lluque-ta)..., calcícoles i xeròfils, de la muntanya mitjana (ide l’estatge subalpí), sobretot als Prepirineus

Ononido-Anthyllidetum montanae J. Vives 1964Thymo-Globularietum cordifoliae O. Bolòs 1954Helianthemo cano-Potentilletum cinereae Romo1989Plantagini argenteae-Globularietum cordifoliaeJ.M. Montserrat 1986


[XF]


137

Flora principal

34m Prats de sudorn (Festuca spadicea) ambcornera (Cotoneaster integerrimus),calcícoles, d’obacs altimontans delsPrepirineus centrals

Prat ufanós dominat pel sudorn, amb algunes plantesllenyoses, sobretot mates prostrades, com la cornerao la boixerola. A la primavera hi destaca l’espectacu-lar florida de diverses bulboses, com el lliri blau delsPirineus, l’albó de muntanya o el lliri de Sant Bru.

Prepirineus centrals, sobretot al Montsec d’Ares i deRúbies, entre 1.300 i 1.700 m.

Aprofitat com a pastura. A causa de la seva pocaextensió territorial, és un hàbitat potencialment ame-naçat.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Vessants obacs, no gairependents (fins a 20º).Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrats carbonàtics. Sòls pro-funds, rics en matèria orgànica; sovint una mica aci-dificats, tal com palesa la presència de plantes acidò-files, com poden ser la bruguerola o la filipèndula.

Arbustos i matesArctostaphylos uva-ursi (boixerola) •Cotoneaster integerrimus (cornera) •Rosa pimpinellifolia (roser espinosíssim) •Rosa pendulina (roser alpí) •Calluna vulgaris (bruguerola) •

HerbesFestuca spadicea (sudorn) • •Carex humilis •Iris latifolia (lliri dels Pirineus) •Plantago argentea •Ranunculus gramineus •Linum narbonense •Asphodelus albus (albó de muntanya) •Anthericum liliago (lliri de Sant Bru) •Primula veris subsp. columnae (cucut) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.7134+ Prats de sudorn (Festuca spadicea) ambcornera (Cotoneaster integerrimus), calcícoles, d’o-bacs altimontans dels Prepirineus centrals

Cotoneastri-Festucetum spadiceae Romo 1989


[XF]


34n Joncedes i prats, sovint emmatats,d’Aphyllanthes monspeliensis –i timonedesassociades–, calcícoles, de la muntanyamitjana poc plujosa i de terra baixa

Brolla baixa (30-70 cm) o pastura, generalment pocdenses (recobriment del 40-80 %), dominades, demanera variable, per petites mates, com ara la sàlvia,l’espernellac, el gavó, la farigola..., o per plantes jun-ciformes o graminoides, com la jonça o l’Avenula iberica. A la primavera, quan la jonça floreix, aquesthàbitat destaca pel seu color blau característic.

Força general, però és rar als Pirineus axials i al terri-tori sicòric.

S’aprofita com a pastura del bestiar oví, especialment ala primavera. No hi ha d’haver problemes perquè esconservi si la pressió de pastura es manté.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, muntanyamediterrània, muntanya mitjana i estatge montà.Ambients que ocupa – Vessants, suaus o costeruts(fins a 40º), situats entre 100 i 1.400 (1.600) m d’alti-tud. En totes les orientacions. En alguns casos aquestsvessants corresponen a antigues terrasses fluvials ipresenten clares mostres de l’efecte de l’erosió.Clima – Mediterrani, mediterrani muntanyenc omedioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Sòls carbonatats, desenvolupatssobre diversos tipus de roques (calcàries compactes,conglomerats, etc.).

Flora principal

Arbustos i matesSalvia lavandulifolia (sàlvia) • •Santolina chamaecyparissus (espernallac) • •Ononis natrix (gavó) • •Teucrium polium s.l. (timó mascle) •Genista scorpius (argelaga) •Helianthemum italicum (herba passerella) •Euphorbia nicaeensis (lleteresa) •Thymus vulgaris (farigola, timó) •

HerbesAphyllanthes monspeliensis (jonça) • •Avenula pratensis subsp. iberica •Koeleria vallesiana (herba rodona) •Brachypodium phoenicoides (fenàs) •Leuzea conifera (pinya de Sant Joan) •Linum narbonense •Carduncellus monspeliensium (herba de Sant Llorenç) •Catananche caerulea (cervellina) •Asphodelus cerasiferus (porrassa) •Asperula cynanchica (herba prima) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.631+ Timonedes o brolles baixes amb abundància desàlvia (Salvia lavandulifolia), espernellac (Santolinachamaecyparissus) i altres mates xeròfiles, calcícoles,de les muntanyes poc plujoses (i de terra baixa)

Salvio-Aphyllanthetum O. Bolòs et Vigo 1967Teucrio-Santolinetum pectinis X. Font 1989Ononido-Santolinetum benthamianae O. Bolòs 1976etc.

Exclusiu de la unitat, i amb un grau de presènciasemblant al de la unitat següent.

34.721 Joncedes (prats, sovint emmatats, d’Aphyllanthesmonspeliensis), calcícoles, de les contrades medite-rrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa

Brachypodio-Aphyllanthetum O. Bolòs 1956 em. 1967Plantagini-Aphyllanthetum O. Bolòs (1948) 1956Teucrio aragonensis-Thymetum fontqueri O.Bolòs (1960) 1967Veronico-Avenetum ibericae O. Bolòs 1973

Exclusiu de la unitat, i amb un grau de presènciasemblant al de la unitat precedent.


138 [XF]


139

Flora principal

34o Prats, sovint emmatats, de pelaguers(Stipa pennata), calcícoles i xeròfils, de la muntanya mitjana poc plujosa

Prats en general força alts (fins a 80 cm), dominatspel pelaguer plomós i sovint amb abundància demates, sobretot l’espernallac, el timó blanc i l’argela-ga. Sol tenir un recobriment força alt (del 80 al 100%), però quan es desenvolupa en indrets poc o moltrocosos, no cobreix gaire més de la meitat del terreny.Pel que fa a la seva fenologia, destaca la fàcies esti-val, quan les llargues arestes plomoses del pelagueronejant al vent li donen un to brillant.

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus), de la Cerdanyaal Pallars Sobirà; més rarament al territori ausose-gàrric. De 500 a 1.400 m d’altitud.

L’únic aprofitament d’aquest hàbitat és com a pastu-ra del bestiar oví i cabrum. Tradicionalment s’ha utilit-

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ges submontà i montà inferior.Ambients que ocupa – Costers poc o molt solells.Les fàcies més típiques, en què domina el pelaguer plo-mós, es fan en indrets plans o poc inclinats (fins a 20º).Clima – Mediterrani muntanyenc, sec i continental.Substrat i sòl – Terrenys calcaris. Sòls de reaccióbàsica, ben drenats, que s’eixuguen al pic de l’estiu.

MatesSantolina chamaecyparissus (espernallac) •Teucrium polium (timó blanc) •Thymus vulgaris subsp. palearensis •Genista scorpius (argelaga) •Ononis natrix (gavó) •Helichrysum stoechas (sempreviva) •

HerbesStipa pennata (pelaguer plomós) • •Onobrychis saxatilis •Euphorbia serrata (lleteresa) •Crupina vulgaris •Leuzea conifera (pinya de Sant Joan) •Inula montana •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.722 Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipapennata), calcícoles i xeròfils, de la muntanya mit-jana poc plujosa

Onobrychido saxatilis-Stipetum ibericae X. Font1993Jurineo-Stipetum eriocaulis Romo 1989Ononido-Santolinetum benthamianae O. Bolòs1976Teucrio-Santolinetum pectinis X. Font 1989 var. deStipa pennataetc.


[XF]

zat el foc per eliminar-ne els arbustos (sobretot l’ar-gelaga) i afavorir així la rebrotada d’herba tendra.Aquestes pràctiques, si no és que la pressió d’explo-tació sigui excessiva, contribueixen a mantenir indefi-nidament aquest hàbitat.


34p Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars),amb Aegilops geniculata (traiguera),Bromus rubens, Medicago rigidula,Carthamus lanatus..., de terra baixa

Pradells i pastures subnitròfils, dominats per gramí-nies anuals (com ara la traiguera o el blat del diable)o bé per cards (sobretot el card fuell). El predominid’unes espècies o d’unes altres s’explica en bona partpel caràcter pioner i força aleatori d’aquesta mena devegetació. Malgrat que hi dominen els teròfits i quenomés de manera molt dispersa s’hi fan plantes viva-ces o perennes, a final de primavera aquestes comu-nitats presenten un elevat recobriment (normalmententre el 80 i el 100 %) i una diversitat florística alta(fins a quaranta-cinc espècies en 12 m2).

Territoris ruscínic, ausosegàrric, sicòric i catalanídicmeridional; més rarament als Prepirineus. D’uns 25 auns 700 m d’altitud.

Tractant-se d’un hàbitat que es fa principalment enindrets poc o molt alterats (camps abandonats, vol-tants de masos, antigues eres, marges de camins,etc.), no presenta cap mena de problema de conser-vació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, de les con-trades marítimes subhumides a les interiors seques.Ambients que ocupa – Camps abandonats, margesde camins no gaire ruderalitzats, poc o molt pasturats.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Substrats diversos, tant calcariscom silicis. Sòls poc o molt nitrificats.

Flora principal

Aegilops geniculata (traiguera) • •Bromus rubens • •Bromus madritensis (blat del diable) • •Medicago rigidula (melgó) • •Bromus hordeaceus (cua de guilla) •Dactylis glomerata subsp. hispanica •Carthamus lanatus (card fuell) •Orlaya grandiflora (cospí) •Plantago lagopus (morro d’ovella) •Stipa capensis (rompsac) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), ambAegilops geniculata (traiguera), Bromus rubens,Medicago rigidula, Carthamus lanatus..., de terrabaixa

Medicagini rigidulae-Aegilopetum geniculataeRivas Mart. et Izco 1977Trifolio-Taeniantheretum capitis-medusae RivasMart. et Izco 1977Aegilopo geniculatae-Carthametum lanati O.Bolòs 1996Torili nodosae-Scandicetum australis Izco 1978Aegilopio-Orlayetum grandiflorae Romo 1989Trifolietum angustifolio-campestris O. Bolòs etMasalles 1983Plantago lagopi-Trifolietum cherlerii T. Franquesa1995


[XF]140


141

Flora principal

34q Prats, sovint emmatats, de pelaguers(Stipa offneri, S. pennata, S. capillata)amb teròfits, calcícoles i xeròfils, deterra baixa (i de l’estatge submontà)

Prats, força alts, dominats per diversos pelaguers. Esreconeixen bé, sobretot a final d’estiu i a la tardor,quan les espigues d’aquestes gramínies han desen-volupat llargues arestes lluents, i de vegades plomo-ses, que el vent belluga. No hi són mai rars els matolls(farigola i romaní, sobretot) i, als espais buits, s’hi fanforça plantes anuals.

Territoris ruscínic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric, iPrepirineus centrals.

A la primavera s’aprofita com a pastura del bestiar ovíi boví. La seva conservació no presenta cap problemamentre es mantingui aquesta activitat; en cas contra-ri, el prat es pot emmatar fàcilment.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa; eventual-ment, a l’estatge montà.Ambients que ocupa – Costers secs, poc o moltpendents.Clima – Mediterrani marítim i continental.Substrat i sòl – Terrenys calcaris. Sòls bàsics.

MatesThymus vulgaris (farigola, timó) •Rosmarinus officinalis (romaní) •Salvia lavandulifolia (sàlvia) •Sideritis hirsuta (herba de la feridura) •Helianthemum italicum (herba passerella) •

HerbesStipa offneri (sanadella) • •Stipa pennata (pelaguer plomós) • •Stipa capillata (pelaguer) • •Brachypodium retusum (llistó) •Koeleria vallesiana (herba rodona) •Convolvulus lanuginosus(campaneta cabdellada) •Micropus erectus •Brachypodium distachyon •Bupleurum baldense •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



34.6322+ Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipaoffneri, S. pennata, S. capillata) amb teròfits, calcí-coles i xeròfils, de terra baixa (i de l’estatge sub-montà)

Brachypodio-Stipetum mediterraneae O. Bolòs1954Euphorbio-Stipetum offneri Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Convolvuletum lanuginosi (Br.-Bl. et al.) O. Bolòs1967Sideritetum cavanillesii Br.-Bl. et Bolòs 1957etc.


[XF]


35a Prats de pèl caní (Nardus stricta),acidòfils, de l’estatge montà (i subalpí)de la Vall d’Aran

Pastura densa i ufanosa, dominada pel pèl caní i altresherbes graminoides i rica en hemicriptòfits de fullaplana. Molt sovint hi ha força matetes, especialmentbruguerola i nabinera, i no hi són rars alguns geòfits,localment abundants.

Pirineus centrals: Vall d’Aran, fins a 1.850 m d’altitud.

Hàbitat freqüent i força estès a les terres araneses entemps pretèrits, quan l’explotació ramadera era inten-sa. Avui està molt perdut; la majoria de les antiguespastures s’han vist envaïdes per la bruguerola. Tantaquests prats emmatats com els falgars i els mato-llars de gódua menen cap a la recuperació dels boscoriginari. Deixat al seu aire, aquest hàbitat deurà que-dar molt reduït, i hi ha perill que desaparegui del tot.

Hàbitats CORINE

6230* Prats de pèl caní (Nardus stricta), rics florística-ment, dels terrenys silicis de la muntanya mitjanaatlàntica o subatlàntica


Àrees biogeogràfiques – Estatge montà superior (isubalpí).Ambients que ocupa – Vessants i serrats deterrenys desforestats, on fa mosaic amb matollars degódua i bruguerola i amb falgars.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Generalment roques esquistoses.Sòls força profunds, amb un horitzó orgànic ben des-envolupat, de reacció àcida.

Flora principal

Estrat subarbustiuCalluna vulgaris (bruguerola) •Vaccinium myrtillus (nabinera) •

Estrat herbaciNardus stricta (pèl caní) • •Avenula lodunensis •Deschampsia flexuosa •Poa chaixii •Potentilla erecta (tormentil·la) •Dianthus deltoides (clavell bord) •Conopodium majus (anyol) •Jasione laevis •Arnica montana (àrnica) •Scilla verna •Galium saxatile •Polygala serpyllifolia •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.11 Prats de pèl caní (Nardus stricta), acidòfils, del’estatge montà (i subalpí) de la Vall d’Aran

Nardo-Polygaletum serpyllifoliae Nègre 1970


[XF]142


143

Flora principal

35b

Pastures denses, relativament altes i ufanoses, ambuna gran riquesa d’espècies herbàcies, moltes de lesquals hi són abundants. Hi destaquen diverses gramí-nies, com ara Agrostis capillaris, Festuca nigrescens,Anthoxanthum odoratum (gram d’olor); no hi sol faltartampoc un petit camèfit, el gíjol. En alguns casos hipot haver un estrat arbustiu no gaire dens, dominatper la ginesta de tintorers.

Pirineus (i territori olositànic).

Prats que es destinen generalment a la pastura delbestiar boví i oví, bé que en alguns anys favorablespermeten també una dallada. Si continuen els usostradicionals, no hi ha d’haver cap problema perquè esconservin. Però, en algunes àrees poc accessibles, hiha prats d’aquesta mena més o menys embardissatsa causa de la disminució de la pressió ramadera.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i montà.Ambients que ocupa – Indrets generalment pocinclinats (0 a 20º), entre 1.000 i 2.000 m d’altitud.Clima – Subalpí o medioeuropeu.Substrat i sòl – Sòls profunds i àcids, desenvolu-pats principalment sobre esquistos o granits. En alguncas poden entollar-se temporalment.

Genistella sagittalis (gíjol) • •Achillea millefolium (milfulles) •Galium verum (espunyidella groga) •Agrostis capillaris •Carex caryophyllea •Anthoxanthum odoratum (gram d’olor) •Plantago media (plantatge mitjà) •Festuca nigrescens •Leontodon hispidus •Pimpinella saxifraga •Ranunculus bulbosus (botó d’or) •Festuca gr. rubra •Genista tinctoria (ginesta de tintorers) •Luzula campestris •Armeria alliacea subsp. plantaginea (gasó) •Potentilla erecta (tormentil·la) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.122+ Prats silicícoles i mesòfils, amb Agrostiscapillaris, Festuca nigrescens, Anthoxanthum odo-ratum (gram d’olor), Galium verum (espunyidellagroga), Genistella sagittalis (gíjol)..., dels estatgesmontà i subalpí dels Pirineus

Chamaespartio-Agrostietum tenuis Vigo 1982Phyteumo orbicularis-Festucetum nigrescentisCarreras et al. 1993

Exclusiu de la unitat. Molt probable dins de la unitat.35.123+ Prats silicícoles i mesòfils, amb Agrostis

capillaris i Genista tinctoria, de l’estatge montàdels Pirineus

Centaureo-Genistetum tinctoriae X. Font 1992Exclusiu de la unitat. Molt poc probable dins de launitat, ja que té una àrea molt reduïda.


[XF]

Prats silicícoles i mesòfils amb Agrostiscapillaris, Festuca nigrescens,Anthoxanthum odoratum (gram d’olor)...,dels estatges montà i subalpí dels Pirineus


35c Prats acidòfils i mesòfils, amb Agrostiscapillaris i Potentilla montana, del’estatge montà del Montseny

Prat mesòfil, força dens i alt (60-70 cm), presidit perplantes graminoides (Agrostis capillaris, Avenula pratensis, Koeleria pyramidata, Carex caryophyllea) iper petites herbes perennes, entre les quals té impor-tància Potentilla montana. Aquesta rosàcia forma sovintuna catifa força densa ran de terra i en alguns casosarriba a recobrir fins al 75 % de la superfície del prat.

Massís del Montseny, entre 1.000 i 1.300 m d’altitud.

Atesa la seva àrea de distribució tan restringida i lessuperfícies més aviat petites que ocupa, es pot consi-derar un hàbitat vulnerable, ja que fàcilment es potveure envaït per les plantes del boscos i, sobretot, deles landes circumdants.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge montà.Ambients que ocupa – Vessant plans o poc pen-dents.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Sòls profunds, de reacció àcida.

Flora principal

Potentilla montana • •Koeleria pyramidata • •Agrostis capillaris •Avenula pratensis •Prunella hastifolia (prunel·la de flor gran) •Scabiosa columbaria (escabiosa) •Carex caryophyllea •Centaurea pectinata •Danthonia decumbens •Thymus pulegioides (serpoll) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.124+ Prats acidòfils i mesòfils, amb Agrostis capillaris i Potentilla montana, de l’estatge montàdel Montseny

Aveno-Potentilletum montanae O. Bolòs 1954


[XF]144


145

Flora principal

35d Prats acidòfils i mesòfils, amb Antennariadioica (pota de gat), Deschampsiaflexuosa..., de la zona culminal delMontseny

Pastura rasa i densa (100 % de recobriment). Pot trac-tar-se d’una gespa contínua i llisa, amb un bon nom-bre d’hemicriptòfits escaposos, dominada per la gra-mínia Festuca nigrescens; o bé d’un prat costerut irelliscós, en forma de graderia, on domina la ussona.

Territori catalanídic nord (Montseny).

Cal diferenciar entre els prats dominats per la ussonai els dominats per Festuca nigrescens. Els primers, acausa de l’exigua superfície que ocupen i de la dificul-tat d’accés, no tenen cap mena d’aprofitament. Elssegons, situats en àrees relativament planes i força

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges altimontà i subalpí.Ambients que ocupa – Planells culminals, canals irostos, entre 1.500 i 1.700 m d’altitud. Defuig lesexposicions solelles.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Sòls relativament profunds, desen-volupats sobre esquistos (llicorelles).

Estrat arbustiuJuniperus communis subsp. alpina (ginebró) •Genista pilosa (ginestola pilosa) •

Estrat herbaciFestuca nigrescens • •Festuca gautieri (ussona) • •Antennaria dioica (pota de gat) • •Alchemilla gr. flabellata • •Dianthus seguieri subsp. requienii (clavell de pastor) • •Luzula spicata • •Deschampsia flexuosa •Carex caryophyllea •Bupleurum ranunculoides •Antennaria dioica (pota de gat) •Botrychium lunaria (llunària) •Thymus pulegioides (serpoll) •Luzula campestris •Danthonia decumbens •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.125+ Prats acidòfils i mesòfils, amb Festucanigrescens, Antennaria dioica (pota de gat),Deschampsia flexuosa..., de la zona culminal delMontseny

Antennario-Festucetum commutatae O. Bolòs1983

Exclusiu de la unitat i, dins d’aquest, molt freqüent.36.317+ Prats silicícoles i mesòfils, amb dominància

de Deschampsia flexuosa i Festuca gautieri (usso-na), de les canals obagues de la zona culminal delMontseny

Luzulo-Festucetum gautieri O. Bolòs 1983Exclusiu de la unitat, dins la qual es troba més res-tringit que l’hàbitat precedent.


[XF]

productius, són intensament utilitzats com a pastura.Caldrà avaluar l’efecte que té a llarg termini aquestaactivitat sobre la composició florística de la comuni-tat, ja que moltes de les espècies que la componen estroben molt al límit de la seva tolerància ecològica.L’obertura indiscriminada de pistes forestals ha facili-tat molt la hiperfreqüentació d’aquesta unitat.


35e

Prat mesòfil, força alt i dens (sempre 100 % de reco-briment), ufanós i molt ric en espècies. Rarament hi hacap planta dominant; les dues gramínies més abun-dants (Festuca nigrescens i Deschampsia flexuosa) noarriben mai a dominar clarament. Canvia força d’as-pecte al llarg de l’any. A principi d’estiu hi destaca laflorida de plantes primerenques, com ara Gentianaacaulis, Primula intricata o Nigritella nigra; i més tardsón especialment evidents Hypochoeris maculata,Deschampsia flexuosa i Arnica montana.

Prepirineus orientals, entre 1.650 i 2.100 m d’altitud.

Aprofitat sobretot com a pastura del bestiar boví iequí. Mentre es mantingui l’activitat ramadera, nocorre perill.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Vessants frescals de l’altamuntanya, no gaire pendents (5-15°), sotmesos aperíodes prolongats d’innivació, orientats preferent-ment al nord o a l’oest.Clima – Subalpí humit.Substrat i sòl – Substrats calcaris. Sòls sotmesos aprocessos de descarbonatació.

Flora principal

Primula intricata (prímula) • •Gentiana acaulis •Deschampsia flexuosa •Trifolium montanum (trèvol) •Arnica montana (àrnica) •Anemone narcissiflora •Poa alpina •Nigritella nigra •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.126+ Prats acidòfils i mesòfils, amb Festucanigrescens, Deschampsia flexuosa, Primula intricata,Gentiana acaulis..., generalment en terreny calcari,de l’estatge subalpí dels Prepirineus orientals

Gentiano-Primuletum intricatae Vigo 1972


[XF]146

Prats acidòfils i mesòfils, amb Festucanigrescens, Deschampsia flexuosa, Primulaintricata, Gentiana acaulis..., generalmenten terreny calcari, de l’estatge subalpídels Prepirineus orientals


147

Flora principal

35f Pradells de teròfits (Aira caryophyllea,Vulpia myuros, Filago minima, Trifoliumarvense...), silicícoles i sovint de sòlsarenosos, de la muntanya mitjana

Pradells de recobriment vegetal molt variable (del 25al 99 %), constituïts per petites herbes anuals, nor-malment graminoides, cap de les quals no sol serdominant. Ocupen superfícies petites (entre 1 i 25 m2).

Pirineus i territori catalanídic septentrional(Montseny), de 650 a 1.650 m d’altitud.

Malgrat la poca superfície que ocupa, aquest hàbitatno presenta problemes de conservació gràcies a laseva àmplia distribució territorial i a la seva capacitatde recuperació ràpida.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge montà.Ambients que ocupa – Codines, clarianes de mato-llars, marges de camins, petits claps enmig de pratsmés densos, etc.Clima – Medioeuropeu submediterrani o subatlàntic.Substrat i sòl – Sòls esquelètics, sovint arenosos,de natura poc àcida, desenvolupats sobre roca mareesquistosa o granítica.

Aira caryophyllea • •Vulpia myuros • •Micropyrum tenellum • •Trifolium striatum •Sedum album (crespinell) •Filago minima •Aira praecox •Scleranthus annuus •Logfia minima •Trifolium arvense (peu de llebre) •Cerastium gr. pumilum •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.21 Pradells de teròfits (Aira caryophyllea, Vulpiamyuros, Filago minima, Trifolium arvense...), silicí-coles i sovint de sòls arenosos, de la muntanyamitjana

Airetum praecocis (Schwick. 1944) Krausch 1967Airo-Scleranthetum O. Bolòs 1954Agrostio-Sedetum forsterani R. Tx. et Oberd. 1956Filagini-Vulpietum Oberd. 1938


[XF]


35g Llistonars (prats secs de Brachypodiumretusum), i pradells terofítics silicícoles,mediterranis

Prats secs, rics en plantes anuals, de vegades domi-nats pel llistó. Aquesta gramínia no fa mai, però, unacoberta contínua, de manera que resten força espaisbuits on, a la primavera, germinen un bon nombre depetites herbes anuals, especialment trèvols; també hiha plantes crasses anuals (Crassula) o perennes(Sedum). Com tots els prats secs mediterranis,aquests llistonars tenen un aspecte verd i tendre enprimavera, i prenen un característic color torrat pallósen finalitzar les pluges primaverals i arribar les altestemperatures de l’estiu. Els pradells sense llistó tenenun recobriment poc elevat, fins i tot en el moment dedesenvolupament òptim; a l’època seca es redueixena la mínima expressió o es fan fonedissos.

Territoris ruscínic i catalanídic septentrional i central.

El llistonar s’utilitza com a pastura del bestiar oví. Nopresenta gaires problemes de conservació. Les ame-naces poden provenir del canvi d’ús o de la urbanitza-ció de l’espai.

Hàbitats CORINE

Cap.

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Costers secs de pendentvariable (0-30º), orientats principalment al sud. De 0 a500 m d’altitud.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Substrats silicis, poc o molt àcids.Sòl sovint força sorrenc.

Flora principal

Brachypodium retusum (llistó) • •Helianthemum guttatum • •Eryngium campestre (panical) •Carlina corymbosa (carlina) •Aira cupaniana •Aira caryophyllea •Trifolium scabrum •Trifolium campestre (fenarola) •Trifolium stellatum (trèvol estel·lat) •Sedum album (crespinell blanc) •Sedum andegavense •Crassula campestris •Bellis sylvestris (margaridoia) •Leontodon taraxacoides subsp. hispidus •Reichardia picroides (cosconilles) •Medicago minima (melgó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.31+ Pradells de teròfits (Helianthemum guttatum,Tolpis barbata, Crassula tillaea, Silene gallica, Airacupaniana...), sovint amb Sedum spp. (crespinells),silicícoles, de terra baixa

Helianthemetum guttati Br.-Bl. (1931) 1940Corynephoretum catalaunicum Br.-Bl. 1940Scillo-Ophioglossetum lusitanici Ballesteros 1984Sedo caespitosi-Aphanetum cornucopioidisMolero 1984Tillaeetum muscosae Mol. et Tallon 1950Polycarpo alsinifolii-Crassuletum campestris T.Franquesa 1996Sedetum caespitoso-andegavenseT.Franquesa 1996Trifolio cherleri-Plantaginetum bellardii Rivas G. 1957Moenchio erecti-Vulpietum muralis T. Franquesa 1996Airo-Crassuletum tillaeae Romo 1984Lino bienne-Gaudinietum fragilis T. Franquesa 1996

Exclusiu de la unitat. Probabilitat no gaire alta, carsol fer clapes molt petites.

35.32+ Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), amb teròfits, silicícoles, de terra baixa

Trifolio-Brachypodietum retusi (A. et O. Bolòs) O.Bolòs 1956Tuberario-Brachypodietum retusi Aubert et Loisel1951

Exclusiu de la unitat i, dins d’aquesta, dominant.


148



149[XF]


Flora principal

150

35h Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostiscapillaris, Seseli montanum, Festuca ovina,Dichanthium ischaemum..., de la muntanyamitjana pirinenca i del Montseny

Pastura densa (de 80 a 100 % de recobriment), domi-nada per espècies graminoides (Festuca gr. ovina,Agrostis capillaris, Phleum phleoides, Avenula iberica,Dichanthium ischaemum) que a la primavera, en elmoment de màxim desenvolupament, li donen l’aspec-te d’un prat força ufanós i tendre. A causa de la fortadessecació estival, el prat presenta a final d’estiu unaspecte ressec ben diferent. Les pluges tardoralspoden revifar la comunitat i nombroses plantes hi flo-reixen per primera vegada (Aster linosyris, Odontidesserotina i el mateix Dichanthium ischaemum) o hi tenenuna segona florida.

Pirineus (de l’Alta Ribagorça a l’Alt Empordà) i territo-ri catalanídic nord (Montseny i Guilleries). De 550 a1.700 m.

Aprofitat per a pastura del bestiar oví. Els prats méspendents són poc pasturats actualment i sovint esveuen envaïts per mates, com ara l’argelaga.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge montà.Ambients que ocupa – Vessants solells poc o moltpendents (fins a 35°).Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Principalment sobre esquistos. Sòlsno gaire prims, de reacció neutra o poc àcida (pH de5,5 a 7,0).

Phleum phleoides (cua de rata) • •Dichanthium ischaemum (albellatge violaci) • •Agrostis capillaris •Festuca gr. ovina •Dianthus pyrenaicus (clavellet) •Trifolium molinieri •Plantago holosteum (pedrenca de prat) •Seseli montanum •Cleistogenes serotina •Genista scorpius (argelaga) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



35.81+ Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, Festuca ovina,Dichanthium ischaemum..., de la muntanya mitja-na pirinenca i del Montseny

Koelerio-Avenetum ibericae Br.-Bl. 1938Helianthemo-Festucetum ovinae O. Bolòs 1983Cleistogeno-Dichanthietum ischaemi Carreras etX. Font 1983Achilleo-Dichanthietum ischaemi Vigo 1968Koelerio-Trifolietum molinerii T. Franquesa 1995etc.


[XF]


151

36a Congesteres de terrenys àcids, de l’estatge alpí

Unitat molt diversa, segons les característiques topo-gràfiques del lloc i de l’espai que l’envolta. Sovint estracta de pastures denses i rases formades per her-bes vivaces, amb l’aspecte d’una catifa d’un verdintens, clapejada a principi d’estiu per les flors rosesde la regalèssia de muntanya i el blau de les tofesd’Alopecurus alpinus. Als indrets ben innivats s’hi fancatifes de Salix herbacea. Si el terreny és pedregós iaviat lliure de neu, hi ha pradells clars de petites her-bes vivaces que creixen en forma de coixinet, de tapíso fent rosetes, entre les quals destaca el menutSedum candollei, petita planta anual de fulles carno-ses i flors rosades. Molt més rares són les formacionspioneres de Polytrichum sexangulare, que apareixenúnicament allí on la neu roman fins ben entrat l’estiu.

Pirineus.

En la seva forma de pastura rasa és freqüentada pel bes-tiar, sobretot egües i ovelles. En general aquesta unitat tépocs problemes de conservació. Cal tenir en compte,però, la reducció natural que pot experimentar a causa

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí i subnival.Ambients que ocupa – Fondalades i vessants on laneu triga a marxar.Clima – Alpí.Substrat i sòl – Roques silícies diverses (gneis,esquistos...). Sòls de desenvolupament variable, desde força profunds fins a incipients.

Flora principal

Trifolium alpinum (regalèssia de muntanya) • •Nardus stricta (pèl caní) • •Salix herbacea (salenca herbàcia) • •Sedum candollei (Mucizonia sedoides) •Gnaphalium supinum •Sibbaldia procumbens •Polytrichum spp. •Cardamine bellidifolia subsp. alpina •Veronica alpina •Carex pyrenaica •Alopecurus alpinus •Ranunculus pyrenaeus (jonquilla) •Primula integrifolia •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.1111 Congesteres amb dominància de molses, deterrenys àcids de l’estatge alpí

Polytrichetum norvegici (Rübel) Br.-Bl. 1926Exclusiu de la unitat. Molt poc freqüent i d’extensióexigua.

36.1112 Congesteres amb dominància de Salix herbacea, de terrenys àcids de l’estatge alpí

Anthelio juratzkanae-Salicetum herbaceae Br.-Bl.1948

Exclusiu de la unitat. Freqüent i de poca extensió.36.1113 Congesteres amb Sedum candollei i

Gnaphalium supinum, de terrenys àcids de l’estat-ge alpí dels Pirineus

Gnaphalio-Sedetum candollei Br.-Bl. 1948Exclusiu de la unitat. Freqüent però d’extensióreduïda (claps petits).

36.313 Prats d’Alopecurus alpinus, Trifolium alpinum(regalèssia de muntanya)..., de llocs ben innivats,de l’estatge alpí dels Pirineus

Trifolio-Phleetum gerardi Br.-Bl. 1948Exclusiu de la unitat. Ocupa superfícies mitjanes i solser l’hàbitat dominant (excepte als Pirineus orientals).


[EC]

del canvi climàtic global. Localment pot estar amenaçadaper la implantació de pistes d’esquí.


Flora principal

152

36b Congesteres de terrenys calcaris, de l’estatge alpí

Aspecte relativament divers, des de formacions sub-arbustives baixes i denses, dominades per salenquesnanes, fins a pastures rases o a tarteres semifixades.

Pirineus axials i Prepirineus orientals, per sobre dels2.000 m d’altitud.

Freqüentada pel bestiar, ja que, tot i correspondre aterrenys pedregosos, sol fer mosaic amb pasturesgrasses. Potencialment amenaçada per l’establimentde dominis esquiables.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí (i subalpí).Ambients que ocupa – Fondalades i vessants on laneu triga molt a fondre’s.Clima – Alpí.Substrat i sòl – Roques calcàries i calcoesquistos.Sòls pedregosos, sovint esglaonats, afectats per fenò-mens de gelifluxió, rics en matèria orgànica i de reac-ció feblement alcalina; localment, sòls força profunds,rics en materials fins, amb una certa descarbonataciósuperficial.

Salix reticulata • •Salix pyrenaica • •Salix retusa • •Carex parviflora •Saxifraga androsacea •Ranunculus alpestris •Gnaphalium hoppeanum •Potentilla brauneana •Veronica aphylla •Pritzelago alpina •Sedum atratum •Polygonum viviparum •Soldanella alpina •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.121 Congesteres amb Gnaphalium hoppeanum,Ranunculus alpestris..., de terrenys calcaris del’estatge alpí dels Pirineus

Potentillo dubiae-Gnaphalietum hoppeani Br.-Bl.1948

Exclusiu de la unitat. Molt poc freqüent i d’extensióreduïda.

36.122 Congesteres amb dominància de salzes nans(Salix reticulata, S. pyrenaica...), de terrenys calca-ris de l’estatge alpí

Carici parviflorae-Salicetum retusae (Br.-Bl.)Rivas Mart. 1969Anthelio juratzkanae-Salicetum herbaceae Br.-Bl.1948 subass. thalictretosum alpini

Exclusiu de la unitat. Sempre dominant.


[EC]


153

36c Prats de pèl caní (Nardus stricta) o deBellardiochloa variegata, acidòfils imesòfils, de l’alta muntanya pirinenca

Pastures poc o molt rases, sovint dominades pel pèlcaní o altres herbes cespitoses, de fulles primes (gra-minoides), ben adaptades a la pastura i al trepig. S’hibarregen també herbes vivaces de fulla plana, algungeòfit i alguna planta anual. Força diverses en funcióde l’altitud en què es fan, de la natura del substrat ide la localització topogràfica. Als indrets més baixoscontenen un bon nombre de plantes pròpies de lespastures montanes (Carex cariophyllea, Galiumverum, Achillea millefolium, Carlina acaulis...), mentreque a l’estatge alpí la diversitat és molt més baixa iles plantes que hi creixen són les característiquesdels rasos alpins (Ranunculus pyrenaeus, Androsacecarnea, Trifolium alpinum, Plantago alpina...). Enàrees calcàries les plantes pradenques calcícolescoexisteixen amb elements acidòfils.

Pirineus i Prepirineus, entre 1.700 i 2.450 m d’altitud.

Prats intensament pasturats fins fa pocs anys per totamena de bestiar (especialment equins i bovins, peròtambé ovins), fet que deu explicar, en bona part, elpredomini o l’abundància del pèl caní i la baixa diver-sitat que presenten en molts indrets. La pressió rama-dera actual és menys intensa, però els canvis en l’es-tructura i la composició florística de la pastura sónlents i difícils de copsar quan no hi ha referents con-crets. Sovint es fan en territoris desforestats i tenenun alt valor com a protecció del sòl contra l’erosió.

Hàbitats CORINE

Cap.

Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Vessants suaus i fondals,però també àrees culminals i vessants poc o moltpendents. Defugen els indrets molt escarpats i roca-llosos. Sovint es troben en terrenys desforestats, fentmosaic amb el bosc de pi negre amb neret.Clima – Subalpí o alpí.Substrat i sòl – Preferentment roques àcides, peròtambé calcàries o calcoesquistos. Sòls relativamentprofunds, amb un horitzó orgànic ben desenvolupat,àcids, generalment sense carbonats i pobres ennutrients.

Flora principal

Nardus stricta (pèl caní) • •Trifolium alpinum (regalèssia de muntanya) • •Bellardiochloa variegata •Hieracium lactucella •Dianthus deltoides (clavell bord) •Gentiana acaulis •Potentilla pyrenaica •Androsace carnea •Endressia pyrenaica •Gentiana pyrenaica •Arnica montana (àrnica) •Galium verum (espunyidella groga) •Carex caryophyllea •Carlina acaulis (cardiguera) •Ranunculus pyrenaeus (jonquilla) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.311 Prats de pèl caní (Nardus stricta), mesòfils, del’alta muntanya pirinenca

Alchemillo-Nardetum strictae Gruber 1975Endressio-Nardetum Vigo 1972

Exclusiu de la unitat. Ocupa superfícies extenses.És l’hàbitat més freqüent de la unitat i normalmentés dominant quan es troben tots dos junts.

36.315 Prats de Bellardiochloa variegata, de l’estatgesubalpí dels Pirineus

Alchemillo-Nardetum strictae Gruber 1975 sub-ass. bellardiochloetosum i subass. stachyetosumofficinalis (incl. Bellardiochloo-Festucetumnigrescentis Vigo 1984) Endressio-Nardetum Vigo 1972Phyteumo orbicularis-Festucetum nigrescentisCarreras et al. 1993

Exclusiu de la unitat. Cobreix superfícies relativamentpetites i és força més rar que l’hàbitat precedent.



154


[EC]


155

Flora principal

36d Prats de pèl caní (Nardus stricta),acidòfils i higròfils, de l’alta muntanyapirinenca

Pastures denses de pèl caní, amb algunes espècieshigròfiles més pròpies de les molleres.

Pirineus (rarament Prepirineus).

Aprofitat poc o molt com a pastura. Sensible a lesvariacions del nivell freàtic, de manera que el princi-pal perill que l’amenaça és l’assecament del terreny.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Vores de rierols i estanys,planells originats per rebliment de valls mitjançantsediments fluvials o lacustres. El nivell freàtic és pocfondo. Fa mosaic amb torberes i molleres.Clima – Subalpí o alpí.Substrat i sòl – Dipòsits quaternaris. Sòl relativa-ment profund, sempre humit i de reacció àcida, ric enhumus poc descompost, però sense que hi hagi for-mació de torba.

Nardus stricta (pèl caní) • •Selinum pyrenaeum •Carex nigra •Leontodon duboisii •Parnassia palustris (fetgera blanca) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.312 Prats de pèl caní (Nardus stricta), higròfils, del’alta muntanya pirinenca

Selino pyrenaei-Nardetum strictae Br.-Bl. 1948


[EC]


36e Gespets (prats de Festuca eskia) tancats,acidòfils, de l’alta muntanya pirinenca

Pastures mesòfiles denses, dominades pel gesp, enquè solen créixer plantes típiques dels prats de pèlcaní ben innivats. Atesa l’amplitud altitudinal i la mul-tiplicitat d’ambients en què poden fer-se, presentenlleugeres variacions, tant en les espècies que lesconstitueixen com en l’abundància d’aquestes.

Pirineus, sobretot al sector central.

És una bona pastura d’estiu, tradicionalment aprofita-da, sobretot per equins i ovins. Estesa de manerasecundària a conseqüència de la destrucció del boscde pi negre. Cal suposar que la disminució de la caba-na ramadera en farà recular l’extensió dins l’estatgesubalpí.

Hàbitats CORINE

6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí (i subalpí).Ambients que ocupa – Vessants, preferentmentsuaus, d’orientació diversa, fons dels circs i de lescomes, regularment coberts de neu durant l’hivern.Clima – Alpí nivós o subalpí humit.Substrat i sòl – Substrats diversos: granits, esquis-tos, calcoesquistos, materials quaternaris… Sòlsrelativament profunds, àcids i sense carbonats.

Flora principal

Festuca eskia (gesp) • •Ranunculus pyrenaeus (jonquilla) • •Nardus stricta (pèl caní) •Trifolium alpinum (regalèssia de muntanya) • Campanula scheuzcheri s.l. •Meum athamanthicum (herba del meu) •Selinum pyrenaeum •Conopodium majus (anyol) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.314 Gespets (prats de Festuca eskia) tancats, del’alta muntanya

Ranunculo-Festucetum eskiae Nègre 1969 (=Selino-Festucetum eskiae)


[EC]156


157

Flora principal

36f Prats de sudorn (Festuca paniculata), poco molt acidòfils, dels indrets arrecerats,sovint en vessants rocosos, de l’estatgesubalpí dels Pirineus

Prats alts i densos, dominats pel sudorn –gramíniaalta amb fulles llargues i acintades–, que contenen, amés, altres plantes graminoides i un bon nombred’herbes vivaces de fulla ampla. La presència d’al-guns geòfits de gran port i florida vistosa els donen unaspecte molt particular. Sovint es troben poc o moltenvaïts per petites mates. Presenten força diversitatsegons la natura del substrat i la situació geogràfica.Sobre materials especialment durs, com el granit,tenen molta menys riquesa florística.

Pastures extensives d’estiu, freqüentades especial-ment per ovelles (i també per isards). Se solen esten-dre pels solells escarpats, on el bosc de pi negre haestat eliminat; resisteixen bé els incendis.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Peus de vessant i costersarrecerats. Als indrets escarpats i rocallosos de l’es-tatge subalpí, solen fer mosaic amb el bosc de pinegre i ginebró.Clima – Subalpí. Topoclima particular, amb tempera-tures altes i un període vegetatiu relativament llargque afavoreixen la presència d’espècies termòfiles.Substrat i sòl – Roques esquistoses o granítiques,més rarament carbonatades. Sòls força profunds i decaràcter àcid; amb un horitzó orgànic força potent,ben diferenciat per mor del grau d’alteració de lesrestes vegetals i la proporció de terra fina.

Festuca paniculata (sudorn) • •Festuca spadicea (sudorn) • •Festuca eskia (gesp) •Campanula gr. scheuchzeri •Luzula pediformis •Senecio doronicum •Paradisea liliastrum •Pedicularis comosa •Hieracium gr. hypeuryum •Polygala alpestris •Crepis conyzifolia •Iris latifolia (lliri dels Pirineus) •Hypochoeris maculata •Calluna vulgaris (bruguerola) •Vaccinium myrtilus (nabinera) •Asphodelus albus (albó) •Carlina acaulis (cardiguera) •Dianthus hyssopifolius (clavell d’olor) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia


36.3311 Prats de sudorn (Festuca paniculata), silicí-coles, dels indrets arrecerats, sovint en vessantsrocosos, de l’estatge subalpí dels Pirineus

Hieracio hoppeani-Festucetum paniculatae Br.-Bl.1948

Exclusiu de la unitat. És freqüent i ocupa superfí-cies mitjanes.

36.3312 Prats de sudorn (Festuca spadicea), deterrenys carbonàtics i sòls descalcificats, delsindrets arrecerats de l’estatge subalpí dels Pirineus

Phyteumo orbicularis-Festucetum nigrescentis Car-reras et al. 1993 subass. festucetosum spadiceae

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, restringit alsPirineus centrals on normalment no es barreja ambl’hàbitat precedent.


[EC]

Pirineus, entre (1.400) 1.700 i 2.500 m d’altitud.Distribució dins el territori català


158

36g Gespets (prats de Festuca eskia), sovintesglaonats, acidòfils, dels vessantssolells de l’alta muntanya pirinenca

Pastures caracteritzades per les tofes de gesp, que hicreixen de forma isolada o fent garlandes perpendicu-lars al pendent del vessant. Són prats amb un recobri-ment força baix (entre un 50 i un 90 %), que podencomprendre una certa proporció de mates (bruguerola,nabiu) i de petites plantes herbàcies (Silene rupestris,Murbeckiella pinnatifida, Cardamine resedifolia…).Sobre sòls mòbils, les tofes de gesp s’adapten a la soli-fluxió estenent-se lateralment, de manera que es for-men veritables graons en què prosperen un seguit deplantes de llocs tarterosos. Sobre substrats durs, com elgranit, que generen sòls sorrencs, hi abunden plantesgraminoides de fulla relativament ampla (Carex sempervirens subsp. pseudotristis, Luzula pediformis);sobre roques més fàcilment alterables, com els esquis-tos, hi ha predomini de gramínies de fulla estreta (Nardusstricta, Deschampsia flexuosa, Festuca gr. ovina). A lesàrees calcoesquistoses i als indrets més baixos, el ges-pet incorpora un bon nombre de plantes dels prats mon-tans, fent el trànsit a les pastures de pèl caní.

Pirineus centrals i orientals.

Utilitzat com a pastura d’ovins. El pas excessiu delsramats pot contribuir a la desestructuració del sòl i ala degradació de l’hàbitat.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Vessants solells d’altamuntanya, generalment molt pendents, coberts deneu de manera discontínua durant l’hivern. El sòl estroba sotmès a processos periglacials (crioturbació isolifluxió).Clima – Alpí o subalpí. Topoclima caracteritzat peruna gran amplitud tèrmica i una evapotranspiracióelevada. Són relativament freqüents, encara quecurts, els períodes amb dèficit hídric.Substrat i sòl – Terrenys àcids. Sòls relativamentprofunds, un xic àcids i moderadament rics en matè-ria orgànica, temporalment secs, si més no als horit-zons superficials; fàcilment afectats per la solifluxió.

Flora principal

Festuca eskia (gesp) • •Campanula ficarioides •Veronica fruticans •Hieracium hypeuryum •Iberis sempervirens •Carex sempervirens subsp. pseudotristis •Luzula pediformis •Silene rupestris •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.332 Gespets (prats de Festuca eskia) esglaonats,dels vessants solells, rostos, de l’alta muntanyapirinenca

Campanulo-Festucetum eskiae Br.-Bl. 1948 em.nom. Rivas Mart. 1974Carici graniticae-Festucetum eskiae Rivas Mart.1974Alchemillo-Nardetum strictae Gruber 1975 sub-ass. festucetosum eskiae


[EC]


159

Flora principal

36h Prats de Carex curvula, acidòfils, del’estatge alpí

Pastures baixes i denses, dominades per herbes viva-ces i per plantes en forma de petits coixinets o tapis-sos. Corresponen a la vegetació climàcica de l’estat-ge alpí sobre substrat àcid en indrets on la innivacióés llarga i la neu abundant. Presenten una certa diver-sitat florística i un xic de variació en l’abundància d’al-guna de les plantes més característiques.

Pirineus centrals (i orientals).

Aprofitat com a pastura estival, principalment per lesovelles.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí (i subnival).Ambients que ocupa – Fons de les comes i circsglacials, vessants, colls i replans molt innivats.Clima – Alpí nivós.Substrat i sòl – Roques àcides. Sòl poc desenvolu-pat (perfil A/C), amb un horitzó humífer silicatat relati-vament gruixut; àcid i sempre amb una certa humitat.

Carex curvula subsp. curvula • •Gentiana alpina •Leontodon pyrenaicus subsp. pyrenaicus •Oreochloa disticha subsp. blanka •Phyteuma pedemontanum •Gnaphalium supinum •Leucanthemopsis alpina •Carex pyrenaica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.341 Prats de Carex curvula, acidòfils, de l’estatgealpí

Gentiano alpinae-Caricetum curvulae Nègre 1969Hieracio-Festucetum supinae Br.-Bl. 1948Leontodonto-Caricetum curvulae Br.-Bl. 1948


[EC]


Pirineus. També en algunes serres dels Prepirineusorientals (Cadí, Ensija...). A partir de (1.850) 2.000 md’altitud.


160

36i Prats de Festuca airoides o de F. yvesii,acidòfils, de l’alta muntanya pirinenca

Pastures rases, denses o força obertes, normalmentdominades per gramínies vivaces, amb abundància,però, de petites herbes de fulla plana. Als indrets mésbaixos i en sòls sorrencs i poc desenvolupats, hi sónfreqüents algunes matetes. En llocs molt exposats, elslíquens terrícoles, especialment els fruticulosos, tenenuna cobertura important i llavors les gramínies esde-venen rares. Al sector oriental pirinenc, Festuca yvesiipren protagonisme a les carenes i als vessants on laneu és escombrada pel vent. En indrets amb innivaciómés llarga s’hi barreja Carex curvula subsp. curvula,situació especialment freqüent a la part occidentaldels Pirineus catalans. Sobre roques granítiques i ensituació culminal hi apareixen plantes pioneres(Kobresia myosuroides, Dryas octopetala), típiquesmés aviat de substrats calcaris, però que també sónbones colonitzadores d’aquests ambients.

Pastura extensiva d’estiu, preferentment utilitzada perovelles i egües. En segons quines condicions, unexcés de freqüentació pot desencadenar processosd’erosió i de desestabilització del vessant.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí.Ambients que ocupa – Àrees culminals, llocs planso poc inclinats. Als Pirineus centrals, també vessantspendents o fons dels circs, sobre prominències no tannivoses com els terrenys del voltant.Clima – Alpí.Substrat i sòl – Roques àcides; excepcionalmentroques calcàries o calcoesquistos, i llavors en sòlsdescarbonatats.

Flora principal

Festuca airoides (festuca supina) • •Hieracium breviscapum • •Gentiana alpina • •Leontodon pyrenaicus • •Luzula spicata • •Phyteuma hemisphaericum • •Agrostis rupestris • •Festuca yvesii • •Minuartia recurva • •Erigeron aragonensis •Jasione crispa •Carex ericetorum var. approximata •Vitaliana primuliflora •Arenaria grandiflora •Carex rupestris •Cetraria spp. •Cladonia •Thamnolia vermicularis •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia


36.3431+ Prats de Festuca airoides, de l’estatge alpídels Pirineus

Hieracio-Festucetum supinae Br.-Bl. 1948Exclusiu de la unitat. Ocupa superfícies extenses iés l’hàbitat més freqüent dins aquesta unitat.

36.3432+ Prats de Festuca yvesii, dels vessants ven-tosos, secs, de l’alta muntanya pirinenca

Arenario-Festucetum yvesii Baudière et Serve1975

Exclusiu de la unitat. Pot cobrir superfícies relativa-ment grans, però és força més rar que l’hàbitatprecedent, amb el qual pot barrejar-se.


[EC]


161

Flora principal

36k Prats de Sesleria coerulea, Carexsempervirens, Ranunculus thora...,calcícoles i mesòfils, de l’alta muntanyapirinenca

Pastures denses i força altes, sovint molt ufanoses, ambabundància de plantes graminoides de fulla ampla, her-bes vivaces relativament grosses i algun arbust. Al sec-tor oriental pirinenc, i especialment a la zona prepirinen-ca, solen quedar restringides als relleixos de roca com aclapes d’herba en què destaquen algunes umbel·líferesde gran port i el rar Ranunculus thora.

Pirineus. Sobretot a la zona axial de la serralada; mésesparsament als Prepirineus.

Relativament freqüent en vessants desforestats, on ésaprofitat com a pastura d’ovelles (i d’herbívors salvatges).De manera natural quedaria en gran part restringit alsrepeus de cingles, a les canals i als corredors d’allaus. Lasuperfície actual pot disminuir per manca de pastura.

Hàbitats CORINE

6170 Prats calcícoles alpins i subalpins


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí (i alti-montà).Ambients que ocupa – Vessants més o menysobacs, rocallosos, amb bona innivació, frescals fins itot a l’estiu. Repeus i relleixos de les cingleres calcà-ries orientades al nord.Clima – Subalpí humit.Substrat i sòl – Roques calcàries. Sòl relativamentpedregós, neutre o de reacció bàsica, carbonatat, ricen matèria orgànica i sovint eutròfic.

Estrat subarbustiuSalix pyrenaica • •

Estrat herbaciSesleria coerulea • •Carex sempervirens subsp.sempervirens • •Globularia nudicaulis subsp. gracilis • •Geum pyrenaicum •Ranunculus thora •Laserpitium nestleri •Stachys alopecurus •Alchemilla alpigena •Pedicularis foliosa •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.4112 Prats de Sesleria coerulea, Carex sempervirens,Ranunculus thora..., calcícoles i mesòfils, d’indretsfrescals de l’estatge subalpí dels Pirineus

Carici sempervirentis-Geetum pyrenaici Chouardex Vanden Berghen 1970Ranunculo-Seslerietum Vigo 1979


[EC]


162

36l Prats amb Festuca nigrescens, Trifoliumthalii, Ranunculus gouanii…, calcícoles imesòfils, de l’alta muntanya pirinenca

Pastures denses, gerdes, sovint amb abundància deFestuca nigrescens i amb una gran riquesa d’herbesvivaces. Presenta una certa diversitat florística d’ordrebiogeogràfic, vist que hi ha plantes significatives d’a-quest hàbitat que queden restringides al sector cen-tral pirinenc, com és ara Geranium cinereum, i tambéd’ordre ecològic. A l’estatge subalpí i en sòls molthumífers és una pastura esponerosa en què podenpredominar herbes relativament altes; en canvi, alsindrets més elevats apareix com una pastura rasaamb un cert predomini d’espècies reptants.

Pirineus (i Prepirineus).

Utilitzat com a pastura d’estiu, tant per ovelles comper vaques i egües. Té bona qualitat farratgera i éstambé aprofitat pels herbívors salvatges.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatges alpí i subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs i clotadeson s’acumula la neu.Clima – Alpí nivós i subalpí humit.Substrat i sòl – Roques calcàries, marbres i dolo-mies. Sòls relativament profunds, pedregosos, rics enmatèria orgànica i un xic descarbonatats.

Flora principal

Festuca nigrescens • •Trifolium thalii • •Lotus corniculatus subsp. alpinus • •Geranium cinereum •Adonis pyrenaica •Potentilla crantzii •Myosotis alpestris (nomoblidis) •Ranunculus gouanii •Bartsia alpina •Alchemilla alpigena •Antennaria dioica (pota de gat) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.4142 Prats amb Trifolium thalii, Festuca nigrescens,Ranunculus gouanii..., calcícoles i mesòfils, del’estatge subalpí superior dels Pirineus

Festuco-Trifolietum thalii Br.-Bl. 1948Primulo-Adonidetum pyrenaicae Br.-Bl. 1948Geranio-Ranunculetum gouanii Gruber 1978


[EC]


163

Flora principal

36m Prats de Kobresia myosuroides,calcícoles, de l’estatge alpí dels Pirineus

Pastures denses d’herbes vivaces, sovint dominadesper Kobresia myosuroides, amb una certa abundànciade lleguminoses

Pirineus centrals i orientals.

Pasturat per les ovelles durant l’estiu.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs, rocallosos,amb bona innivació, sobretot en àrees culminals.Clima – Alpí. Topoclima típic de cresta, amb fortaabrasió eòlica, accentuada sequedat de l’aire i àmpliaoscil·lació tèrmica.Substrat i sòl – Roques calcàries. Sòl relativamentprofund, carbonatat i ric en humus; l’horitzó superior,d’un color bru fosc, és molt humífer i lleugeramentdescalcificat, però de reacció alcalina.

Kobresia myosuroides • •Carex curvula subsp. rosae • •Oxytropis halleri •Carex capillaris var. minima •Oxytropis pyrenaica •Oxytropis campestris subsp. azurea •Astragalus alpinus •Potentilla crantzii •Helictotrichon sedenense •Dryas octopetala (dries) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.422 Prats de Kobresia myosuroides, calcícoles, del’estatge alpí dels Pirineus

Elyno-Oxytropidetum Br.-Bl. 1948


[EC]


36n Prats d’ussona (Festuca gautieri) icomunitats anàlogues, calcícoles imesoxeròfils, de l’alta muntanya pirinenca

Pastures obertes dominades per herbes graminoides,entre les quals creixen plantes d’altra mena (petitscoixinets, matetes reptants, herbes de fulla ampla).Generalment l’espècie dominant és l’ussona, queforma tofes o garlandes perpendiculars al pendent,però pot ser substituïda per altres gramínies(Helictotrichon sedenense, Festuca indigesta, Festucayvesii…) o per Carex humilis, que al sector orientaldels Pirineus i als Prepirineus esdevé una espèciemolt constant. Al sector prepirinenc tendeixen a pre-dominar-hi les petites plantes de base lignificada,com ara Globularia cordifolia, Helianthemum oelandi-cum o Coronilla minima. A baixa altitud pot ser unaformació densa, amb un cert nombre d’espècies deles pastures montanes; o bé, si el substrat és moltrocós, una pastura esclarissada plena de plantes rupí-coles, com són Thymelaea dioica o Campanula speciosa. Cap a ponent entren dins d’aquest hàbitatalgunes espècies de l’àrea pirenaicocentral, comSaponaria caespitosa.

Pirineus i Prepirineus.

Utilitzat com a pastura estival pels ovins. Seguramentla seva àrea s’ha anat ampliant en molts llocs a costadel bosc. El descens actual de la pressió ramadera enpot fer disminuir l’extensió.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge alpí (i subalpí).Ambients que ocupa – Vessants solells o d’orien-tació intermèdia, zones culminals.Clima – Alpí o subalpí. Topoclima molt contrastat tèr-micament, amb un període vegetatiu força llar.Substrat i sòl – Roques calcàries, dolomies, calco-esquistos… Sòls carbonatats, generalment pedrego-sos, relativament profunds o bé fissurals i incipients;sovint afectats per la crioturbació, tant en superfíciecom en profunditat (moviment de pedres, injeccionsd’argila, descens en massa…).

Flora principal

Festuca gautieri (ussona) • •Helictotrichon sedenense • •Sesleria coerulea • •Carex humilis • •Helianthemum oelandicum subsp. alpestre • •Festuca indigesta s.l. •Ononis cristata (gavó) •Koeleria vallesiana var. humilis (herba rodona) •Oxytropis amethystea •Androsace villosa •Scutellaria alpina •Galium pyrenaicum •Sideritis hyssopifolia (herba del bàlsam) •Iberis saxatilis (carraspic) •Thymus nervosus (serpoll) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



36.434 Prats d’ussona (Festuca gautieri) i comunitatsanàlogues, calcícoles i mesoxeròfils, de l’alta mun-tanya pirinenca

Festucetum scopariae (Suspl.) Br.-Bl. 1948Seslerio-Scabiosetum graminifoliae Masalles etVigo 1981Oxytropido amethysteae-Caricetum humilis A.Carrillo et I. Soriano 1997Saponario caespitosae-Festucetum gautieriGruber 1978Onosmo bubanii-Caricetum humilis Carreras,Carrillo, Ninot, Soriano et Vigo 1996


[EC]164


165

Flora principal

37a Jonqueres i herbassars humits de lamuntanya mitjana (i de l’estatge subalpí)

Formacions vegetals altes i sovint ufanoses, queinclouen comunitats molt diverses, sobretot jonque-res, formacions megafòrbiques i herbassars grami-noides amb alba roja.

Pirineus, Prepirineus i territoris propers. Molt local-ment al Montseny i a la Selva.

En general no se’n fa cap tipus d’aprofitament, llevatdel seu ús esporàdic com a farratge.La dessecació de fonts o d’àrees entollades, el des-viament de cursos d’aigua... poden eliminar aquestshàbitats de determinats indrets.Comprenen una bona quantitat de plantes poc fre-qüents a Catalunya.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Estatges montà i subalpí.Ambients que ocupa – Indrets molt humits, sovintentollats; marges de corrents d’aigua, sèquies, fonts...Clima – Medioeuropeu o subalpí.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls profunds, xops.

Cirsium rivulare •Filipendula ulmaria (ulmària) •Caltha palustris (calta) •Geum rivale •Chaerophyllum hirsutum (cominassa) •Juncus effusus (jonc d’estores) •Juncus acutiflorus (jonc) •Juncus inflexus (jonquina) •Cirsium palustre •Carex paniculata •Valeriana pyrenaica •Molinia coerulea (alba roja) •Lotus pedunculatus •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



37.1 Herbassars amb ulmària (Filipendula ulmaria),higròfils, i comunitats anàlogues, dels estatgesmontà i submontà

Ranunculo-Filipenduletum ulmariae Vigo 1975Violo-Euphorbietum hybernae Romo 1986

Exclusiu. Molt minoritari.

37.212 Herbassars amb Cirsium rivulare, Chaerophyllumhirsutum..., molt higròfils i eutròfics, i comunitatsanàlogues, dels estatges montà i subalpí

Cirsietum rivularis Now. 1927Phyteumo-Chaerophylletum hirsuti O. Bolòs 1984Chaerophyllo-Ranunculetum aconitifolii Oberdorfer1952

Exclusiu. Dominant, juntament amb els hàbitats37.311 i 37.312.

37.217 Jonqueres de Juncus effusus, molt higròfiles,dels estatges montà i subalpí

Epilobio-Juncetum effusi Oberd. 1957Junco-Caricetum punctatae O. Bolòs 1959 sub-ass. juncetosum effusi

Exclusiu. Minoritari.37.21A+ Herbassars megafòrbics amb Valeriana

pyrenaica, fortament higròfils, de les vores de rie-rols pirinencs

Angelico sylvestris-Valerianetum pyrenaicaeCarreras et Vigo 1997

Exclusiu. Minoritari.37.21B+ Herbassars de Carex paniculata, molt higrò-

fils, dels sòls entollats de l’estatge montà superiorDactylorrhizo-Caricetum paniculatae Carreras etVigo 1984

Exclusiu. Minoritari.37.22 Jonqueres de Juncus acutiflorus, acidòfiles, de

l’estatge montàJuncetum sylvatici Br.-Bl. 1915 (= Juncetum acutiflori Br.-Bl. 1915)Junco-Caricetum punctatae O. Bolòs 1959 sub-ass. juncetosum acutiflori

Exclusiu. Minoritari.37.241 Jonqueres subnitròfiles, de sòls calcigats i

temporalment inundats, de la muntanya mitjanaMentho-Juncetum inflexi Lohm. 1943Dactylo-Festucetum arundinaceae Tüxen 1950

Exclusiu. Minoritari.37.311 Herbassars graminoides amb alba roja

(Molinia coerulea), higròfils i basòfils, de la mun-tanya mitjana

Epipactidi-Molinietum coeruleae J.M. Monts.,Soriano et Vigo in Carreras et Vigo 1987Centaureo-Succisetum pratensis O. Bolòs 1954Molinio-Caricetum lepidocarpae Baulies et Romo1983

Exclusiu. Dominant, juntament amb els hàbitats37.312 i 37.212.

37.312 Herbassars graminoides amb alba roja(Molinia coerulea), higròfils i neutroacidòfils, de lamuntanya mitjana

Carici pallescentis-Molinietum coeruleae Car-reras et Vigo 1987


166

6410 Herbassars de Molinia coerulea en sòls calcaristorbosos o argil·lollimosos (Molinion coeruleae)[hàbitats 37.311 i 37.312]


[JC]


Molinietum coeruleae W. Koch 1926Exclusiu. Dominant, juntament amb els hàbitats37.311 i 37.212.


167

Flora principal

37b Jonqueres de jonc boval (Scirpusholoschoenus) i herbassars graminoides,higròfils, de terra baixa (i de lamuntanya mitjana)

Formacions herbàcies d’1 a 2 m d’alçària. Comprenendes de les jonqueres pròpiament dites, on dominenplantes junciformes, fins a herbassars alts formatsper hemicriptòfits, sempre amb el màxim desenvolu-pament a l’estiu.

Pràcticament tot el territori, llevat de l’alta muntanya.

Sol tractar-se d’indrets pasturats, sobretot a terrabaixa, ja que a l’estiu hi pot haver encara herba tendra,aprofitada pel bestiar. Els problemes de conservacióprovenen de la dessecació del terreny i de l’alteracióde l’espai on es fa l’hàbitat (canvis d’usos del sòl).

Hàbitats CORINE

6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits,mediterranis, del Molinio-Holoschoenion


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamitjana.Ambients que ocupa – Surgències, marges defonts i rierols, en indrets humits, inundats els mesosd’hivern, però secs (o només un xic humits) a l’estiu.Clima – Mediterrani o medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrats diversos, tant silicis comcalcaris. Sòls profunds i humits.

Scirpus holoschoenus (jonc boval) •Juncus inflexus (jonquina) •Mentha longifolia (menta boscana) •Cirsium monspessulanum (capferrat) •Succisa pratensis (escabiosa mossegada) •Mentha suaveolens (menta d’ase) •Pulicaria dysenterica (herba de Sant Roc) •Dorycnium rectum •Tetragonolobus maritimus •Eupatorium cannabinum (eupatori) •Molinia coerulea (alba roja) •Lysimachia ephemerum •Schoenus nigricans (jonc negre) •Carex loscosii •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



37.4 Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus)i herbassars graminoides, higròfils, de terra baixa (ide la muntanya mitjana)

Cirsio-Menthetum longifoliae O. Bolòs et J. Vives1956Galio-Juncetum subnodulosi Br.-Bl. 1931Cirsio-Holoschoenetum Br.-Bl. 1931Inulo-Schoenetum Br.-Bl. 1924Mentho-Caricetum loscosii O. Bolòs (1957) 1967Peucedano-Sonchetum aquatilis O. Bolòs 1957em. 1967Lysimachio-Holoschoenetum Rivas Goday etBorja 1961


[LV]


37c Herbassars megafòrbics de l’estatgesubalpí dels Pirineus

Formacions de grans herbes vivaces de fulla plana,entre les quals no són rares les falgueres rosulades degrans frondes. Molt diverses pel que fa a la composi-ció florística i a les espècies dominants.

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus) i territori catala-nídic septentrional (Montseny).

Aquests herbassars no són objecte d’aprofitamentdirecte. L’únic problema de conservació que els potafectar és l’alteració de l’ambient o la minva delscorrents d’aigua (si és que en depenen).

Hàbitats CORINE

6430 Herbassars higròfils, tant de marges i voradescom de l’alta muntanya


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Fons de barrancs, proximi-tats de cascades, clarianes de bosc, peus de cingle,canals d’allaus, caos de blocs ben innivats…, sempreen indrets amb una elevada humitat ambiental.Clima – Subalpí, però en topoclimes particularmenthumits.Substrat i sòl – Substrats diversos, però amb pre-ferència pels terrenys àcids. Sòls sempre humits, peròno necessàriament xops, i rics en matèria orgànica.

Flora principal

Peucedanum ostruthium (salsufragi) • •Adenostyles alliariae • •Geranium sylvaticum (gerani de bosc) • •Luzula desvauxii •Athyrium distentifolium •Myrrhis odorata •Cicerbita alpina (lletuga alpina) •Cicerbita plumieri (lletuga de muntanya) •Streptopus amplexifolius •Aconitum vulparia (tora groga) •Valeriana pyrenaica •Salix bicolor •Scrophularia alpestris •Veratrum album (veladre) •Trollius europaeus (rovell d’ou) •Athyrium filix-femina (falguera femella) •Chaerophyllum hirsutum (cominassa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



37.83 Herbassars megafòrbics de l’estatge subalpídels Pirineus i del Montseny

Peucedano ostruthium-Luzuletum desvauxii Br.-Bl. 1948Valeriano-Aconitetum pyrenaicae O. Bolòs et P.Monts. 1984Dryopterido-Allietum victorialis O. Bolòs 1983Myrrhido-Valerianetum pyrenaicae (Rivas Mart.1984) Carrillo et Ninot 1992 (= Chaerophyllohirsuti-Valerianetum pyrenaicae Rivas Mart., T.E.Díaz, F. Prieto, Loidi et Penas 1984 em nom. Izcoet Guitián 1986, = Adenostylo-Valerianetum pyrenaicae Rivas Mart. 1968 nom. nudum)Gentiano montserrati-Aconitetum lamarckii Romo1986Streptopo amplexifolii-Athyrietum distentifoliiRivas-Martínez et Sáenz 1986


[EC]168


169

Flora principal

37d Sarronars (comunitats dominades perChenopodium bonus-henricus) i altresherbassars nitròfils d’alta muntanya

Formacions d’herbes vivaces, generalment de fullaampla, força altes (entre 20 i 70 cm), adaptades altrepig i als sòls molt nitrificats.

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus).

Aquest hàbitat presenta una certa inèrcia, un copcessa l’ús ramader de l’indret. Així i tot, és previsibleque redueixi la seva extensió a conseqüència deldeclivi de les pràctiques pastorals.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges montà i subalpí.Ambients que ocupa – Jaces i cledes, voltants deles cabanes de pastor, llocs on s’apleta el ramat,amorriadors…Clima – Subalpí humit o medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls molt rics ennutrients, amb una aportació important de nitrogen.

Rumex pseudoalpinus (paradella) • •Chenopodium bonus-henricus (sarró) • •Taraxacum dissectum (xicoira) • •Poa supina •Urtica dioica (ortiga gran) •Lamium album (ortiga morta) •Rumex longifolius (paradella) •Capsella bursa pastoris (sarronet de pastor) •Aconitum napellus (tora blava) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



37.88 Sarronars (comunitats dominades perChenopodium bonus-henricus) i altres herbassarsnitròfils d’alta muntanya

Rumici-Chenopodietum bonihenrici Carrillo etVigo 1984Taraxaco-Poetum supinae Carrillo et Vigo 1984Chenopodio bonihenrici-Taraxacetum pyrenaiciBr.-Bl. 1948


[EC]


38a Prats amb Cynosurus cristatus, mesòfils,intensament pasturats, de la muntanyamitjana (i de l’estatge subalpí)

Prats alts, ufanosos i força rics florísticament, tot i quesi són molt pasturats s’empobreixen i tenen un portbaix. Comprenen des de prats que poden ser dallatsfins als que només són pasturats. Als de sòl més àcidi pobre, s’hi fan poblaments de bruguerola.

Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrio-nal (Montseny) i central (Prades).

Prats que solen perpetuar-se per efecte d’una pastu-ra intensa i l’adob subsegüent i, secundàriament, perdallades eventuals. Si s’abandonen, poden modificar-se notablement o desaparèixer en ser envaïts pel bosc(als Pirineus i al territori olositànic, per la fageda).

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Fons de vall i indrets pla-ners un xic humits, àrees marginals dels prats dalla-dors.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Sòls profunds, compactes i humitsde pH més aviat baix.

Flora principal

Cynosurus cristatus • •Trisetum flavescens (fromental petit) • •Phleum nodosum (cua de rata) • •Trifolium pratense (trèvol de prat) • •Ranunculus acris (botó d’or) •Trifolium repens (trèvol de prat) •Lotus corniculatus •Festuca nigrescens •Galium verum (espunyidella groga) •Achillea millefolium (milfulles) •Poa pratensis •Holcus lanatus •Leontodon autumnalis •Lolium perenne (margall) •Bellis perennis (margaridoia) •Festuca arundinacea (fenàs de bou) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



38.112 Prats amb Cynosurus cristatus, mesòfils,intensament pasturats

Cynosuro-Trifolietum repentis O. Bolòs 1967


[LV]170


171

Flora principal

38b Prats dalladors amb fromental(Arrhenatherum elatius), dels estatgessubmontà i montà, principalment delsPirineus

Prats de dall tendrals i esponerosos, en què abundenles herbes graminoides, que solen fer diversosestrats. Tenen un aspecte molt diferent segons l’èpo-ca de l’any: rasos a l’hivern i alts i ufanosos a final deprimavera, quan les plantes es troben en plena flori-da. A inici de primavera sol destacar-hi la florida delspixallits i, a final d’estiu, la de la pastanaga borda.

Pirineus i territori olositànic.

Prats instaurats per l’home, generalment molt pro-ductius. Sovint són irrigats i adobats regularment.Aquestes accions i el dall continuat els mantenenindefinidament. A final d’estiu i a la tardor poden seraprofitats com a pastura (redall). Quan s’abandonen,aquests prats es veuen envaïts per herbes diferents iper espècies llenyoses que els acaben fent desaparèi-

Hàbitats CORINE

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mit-jana (Arrhenatherion)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Vessants poc inclinats, fonsde vall i riberals.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos, en sòls pro-funds, més o menys eutròfics.

Arrhenatherum elatius (fromental) • •Trisetum flavescens (fromental petit) • •Trifolium pratense (trèvol de prat) • •Dactylis glomerata (dàctil) • •Rhinanthus mediterraneus (fonollada) • •Gentiana lutea (genciana vera) • •Plantago lanceolata (plantatge de fulla estreta) •Lotus corniculatus •Leucanthemum vulgare (margarida de prat) •Carum carvi (comí de prat) •Knautia arvensis (vídues bordes) •Trifolium repens (trèvol repent) •Taraxacum officinale (pixallits) •Avenula pubescens •Daucus carota (pastanaga borda) •Rumex acetosa (agrella) •Tragopogon pratensis (barbeta) •Narcissus poeticus (satalia) •Scilla verna •Malva moschata (malva de prat) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



38.23 Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherumelatius), dels estatges submontà i montà

Malvo moschatae-Arrhenatheretum (O. Bolòs) R.Tx. et Oberd. 1958Tragopogono-Lolietum multiflori P. Monts. 1957Ophioglosso-Arrhenatheretum P. Monts. 1957Rhinantho-Trisetum flavescentis Vigo 1984Gentiano-Trisetum Vigo 1984Odontito-Trifolietum pratensis O. Bolòs etMasalles 1983


xer. En temps recents, molts d’aquests prats han estatresembrats (generalment amb una mescla de gramí-nies i lleguminoses) i transformats en conreus farrat-gers, en què són absolutament dominants dues o tresespècies.

[LV]


172

38c Prats dalladors, generalment ambGaudinia fragilis, de la terra baixaplujosa, als territoris ruscínic icatalanídic septentrional

Prats de dall alts i ufanosos, de 50-100 cm d’alçària,molt rics florísticament, en què abunden les herbesgraminoides i algunes plantes higròfiles, que solen ferdiversos estrats. Presenten un aspecte molt diferentsegons l’època de l’any: rasos a l’hivern i alts i ufano-sos a final de primavera, quan les plantes són enplena floració.


Prats que es poden mantenir indefinidament mentrees dallin de manera regular. Quan s’abandonen, esveuen envaïts per altres herbes i per espècies llenyo-ses que l’acaben fent desaparèixer; un altre problemade conservació pot venir de la transformació en con-reus intensius.

Hàbitats CORINE

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mit-jana (Arrhenatherion)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, a les contra-des marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Indrets planers i molthumits a l’hivern.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Sòl argilós profund i molt humit dela tardor a la primavera.

Flora principal

Gaudinia fragilis • •Arrhenatherum elatius (fromental) • •Anthoxanthum odoratum (gram d’olor) • •Poa trivialis • •Trifolium pratense (trèvol de prat) • •Festuca arundinacea (fenàs de bou) •Lathyrus pratensis (gerdell bord) •Lychnis flos-cuculi (flor de cucut) •Linum bienne (lli de prat) •Trifolium squamosum •Orchis laxiflora •Bellis perennis (margaridoia) •Geranium dissectum •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



38.24+ Prats dalladors, generalment amb Gaudiniafragilis, de la terra baixa plujosa

Gaudinio-Arrhenatheretum Br.-Bl. 1931


[LV]


173

Flora principal

38d Prats dalladors mesohigròfils icomunitats anàlogues, dels estatgesaltimontà i subalpí dels Pirineus

Prades denses i ufanoses, formades per una barrejavariable d’herbes més aviat vigoroses. Sovint compre-nen dos estrats; en el superior, solen dominar-hi gra-mínies de fulla plana i umbel·líferes, més raramentaltres herbes de fulla plana; i en l’inferior s’hi barre-gen trèvols i altres herbes de mida mitjana. Fan unaforta crescuda entre final de primavera i principi d’es-tiu. Els prats de dall es dallen a mig estiu, i en gene-ral es deixen pasturar cap a la tardor, mentre que lesaltres comunitats es pasturen extensivament.

Pirineus (sobretot els axials).

Els prats de dall són un hàbitat seminatural que esmanté per ús tradicional (dall, i de vegades tambéfemat i reg). Atesa la seva situació topogràfica, quegeneralment els fa poc mecanitzables, i la productivi-

Hàbitats CORINE

6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae) [hàbitat 38.3]


Àrees biogeogràfiques – Estatge montà (i subalpí).Ambients que ocupa – Terrasses fluvials, fons de vall,part baixa de vessants suaus o concavitats del relleu.Clima – Medioeuropeu o subalpí humit.Substrat i sòl – Substrats col·luvials o al·luvials,quaternaris, sobre els quals es formen sòls fèrtils,humífers i frescals.

Trisetum flavescens (fromental petit) • •Arrhenatherum elatius (fromental) • •Polygonum bistorta (bistorta) • •Heracleum granatense (belleraca) • •Dactylis glomerata (dàctil) • •Trifolium pratense (trèvol vermell) • •Taraxacum officinale s.l. (pixallits) •Rumex acetosa (agrella) •Geranium sylvaticum •Geranium pratense •Chaerophyllum aureum (cominassa) •Astrantia major •Knautia arvernensis •Pimpinella major (julivert de boc) •Alchemilla vulgaris s.l. •Crepis pyrenaica •Trollius europaeus (rovell d’ou) •Ranunculus acris (botó d’or) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



37.89+ Herbassars de rovell d’ou (Trollius europaeus),bistorta (Polygonum bistorta)..., no dallats, de l’es-tatge subalpí

Alchemillo-Trollietum Vigo 1979Exclusiu de la unitat, i molt minoritari.

38.3 Prats dalladors, mesohigròfils, principalment alti-montans (i subalpins)

Triseto-Heracleetum pyrenaici Br.-Bl. ex Bolòs1957

Exclusiu de la unitat, i molt majoritari.


[JMN]

tat no gaire elevada, aquesta mena de prats de dalls’abandonen i passen a emprar-se com a pasturesextensives. Per això, la seva pervivència depèn d’ac-tuacions directes, que haurien de ser planificades iempreses ben aviat.Les altres comunitats van lligades a microambientsparticulars, i alguns cops a processos serials (claria-nes forestals), de manera que no estan subjectes acap explotació particular, tret de pastura poc intensa.En general no necessiten mesures de conservació.


© A. Ferré


4. Boscos



177

41a Fagedes higròfiles pirinenques

Comunitats forestals que es presenten gairebé sem-pre com a fagedes pures, força tancades; de vegadess’hi barregen alguns avets. L’estrat arbustiu és pocdesenvolupat, mentre que l’estrat herbaci és ric idivers i comprèn una bona proporció de geòfits.Aquest darrer estrat assoleix la seva màxima esplen-dor a la primavera, ja que hi floreixen la majoria deplantes (les anemones, la canuguera, el raïm de gui-neu…) tot just quan els brots del faig comencen adespuntar.

Pirineus (Vall d’Aran, Alta Ribagorça), Prepirineusorientals i territori olositànic.

Sotmès a aprofitament forestal. La regeneració natu-ral és bona.

Hàbitats CORINE

9130 Fagedes neutròfiles


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Ambients humits.Típicament es fa als vessants obacs, però en climesmolt humits pot trobar-se en qualsevol orientació.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Sòls eutròfics, més o menys pro-funds i rics en humus de tipus mull.

Flora principal

Estrat arboriFagus sylvatica (faig) • •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •

Estrat herbaciAnemone nemorosa (buixol) • •Helleborus viridis subsp.occidentalis (el·lèbor verd) • •Cardamine heptaphylla (canuguera) •Cardamine pentaphyllos •Galium odoratum (espunyidella d’olor) •Paris quadrifolia (raïm de guineu) •Polygonatum verticillatum •Pulmonaria affinis (pulmonària) •Scilla lilio-hyacinthus (joliu) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.141 Fagedes higròfiles pirinenquesScillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. exO. Bolòs 1957


[AF]


Flora principal

178

41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles

Boscos densos dominats pel faig, bé que hi podenaparèixer esparsament altres arbres (avet, pi roig, tell,freixe, blada, roure martinenc). L’estrat arbustiu ésforça variable, ja que pot ser gairebé inexistent o potconsistir en una densa massa de boix. En general,l’estrat herbaci és pobre, format per plantes correntsals boscos caducifolis centreeuropeus o a les roure-des submediterrànies.

Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrio-nal i meridional (el Port); també al territori ausosegàr-ric (la Sauva Negra).

Sotmeses a aprofitament forestal. En general, la rege-neració natural és bona. Caldria, però, evitar l’explota-ció de les fagedes que es troben vers el límit de lesseves condicions més idònies.

Hàbitats CORINE

9130 Fagedes neutròfiles [hàbitat 41.142]9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles [hàbitat

41.1751]


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Generalment vessantsombrívols, de qualsevol inclinació. Les fagedes mésseques es fan en vessants pendents o poc o moltsolells; sovint el faig es troba en el límit natural de lesseves possibilitats de desenvolupament. També peusde vessant, fons de barranc, etc.Clima – Medioeuropeu subatlàntic o submediterrani.Substrat i sòl – Substrat calcari, ocasionalment sili-ci. Sòls bàsics o poc àcids, no gaire profunds; sovints’hi acumula una gran quantitat de fullaraca.

Estrat arboriFagus sylvatica (faig) • •Acer opalus (blada) •Abies alba (avet) •Quercus pubescens (roure martinenc) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Daphne laureola (lloreret) •Daphne mezereum (tintorell) •Ilex aquifolium (grèvol) •Sorbus aria (moixera) •

Estrat herbaciHepatica nobilis (herba fetgera) • •Anemone nemorosa (buixol) • •Galium odoratum •Geranium nodosum •Helleborus viridis subsp.occidentalis (el·lèbor verd) •Melica uniflora •Primula acaulis (matrimonis) •Primula veris subsp. columnae (cucut) •Sanicula europaea •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.142 Fagedes mesòfiles latepirinenquesHelleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae O. Bolòs 1986Geranio-Fagetum Vigo et Gil 1983Buxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952

Exclusiu de la unitat. Més probable que l’hàbitatsegüent.

41.1751 Fagedes calcícoles, xeromesòfiles, de lamuntanya mitjana poc plujosa

Buxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952Primulo-Fagetum O. Bolòs et L. Torres 1967Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932 subass. fagetosum

Exclusiu de la unitat. Probabilitat no gaire alta.


[AF]


179

41c Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes

Boscos de faig, generalment força tancats; a les oba-gues més frescals i de més altitud s’hi poden barrejaralguns avets. El sotabosc és força pobre, compostprincipalment per plantes acidòfiles. Aquestes fage-des es diferencien de les higròfiles (unitat 41a) sobre-tot per la manca de les plantes característiques delsboscos eutròfics i mesòfils, com també per la presèn-cia d’espècies més relacionades amb les rouredesacidòfiles eurosiberianes.

Pirineus axials (excepte el sector més continental),Prepirineus i territoris olositànic i catalanídic septen-trional.

Sotmès a aprofitament forestal. La regeneració natu-ral és força bona.

Hàbitats CORINE

9120 Fagedes acidòfiles


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Típicament vessants obacs,sovint inclinats.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Terrenys àcids (o sòls acidificats);sòl poc profund.

Flora principal

Estrat arboriFagus sylvatica (faig) • •


Estrat herbaciCalluna vulgaris (bruguerola) •Deschampsia flexuosa •Calamagrostis arundinacea •Ilex aquifolium (grèvol) •Luzula nivea •Prenanthes purpurea •Teucrium scorodonia (escorodònia) •Veronica officinalis (te de muntanya) •Pteridium aquilinum (falguera comuna) •Vaccinium myrtillus (nabinera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.172 Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanesLuzulo niveae-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952


[AF]


Flora principal

180

41c1 Fagedes subalpines

Boscos (o bosquines) de faig, formades per arbresbaixos, de tronc retorçut i sovint ramosos des de labase. El sotabosc és ufanós i hi predominen les her-bes de fulla tendra i grossa; també s’hi fan, però,algunes mates, com ara les nabineres. Vers el límitaltitudinal superior, aquest hàbitat pot presentar-se enforma de bosquetons més o menys dispersos.

Pirineus centrals (Vall d’Aran).

Hàbitat condicionat pels factors climàtics locals lligatsa la topografia (topoclima) i per la manca de forma-cions forestals típicament subalpines. No se’n treucap rendiment econòmic i en principi no sembla espe-cialment amenaçat.

Hàbitats CORINE

9140 Fagedes subalpines


Àrees biogeogràfiques – Estatge altimontà i partbaixa del subalpí.Ambients que ocupa – Vessants, generalmentobacs, on aquestes fagedes formen el límit forestalquan l’estatge subalpí no porta boscos de coníferes.Seguint les canals d’allaus, poden estendre’s cap allocs més baixos.Clima – Medioeuropeu atlàntic i subalpí. El vent i lestempestes dificulten el creixement dels arbres, comtambé que s’estableixin fora del bosc.Substrat i sòl – Terrenys esquistosos; sòls humíferslleument acidificats.

Estrat arboriFagus sylvatica (faig) • •Sorbus aucuparia (moixera de guilla) •Betula pubescens (bedoll) •

Estrat arbustiuVaccinium myrtillus (nabinera) • •Rosa pendulina (roser alpí) •Daphne laureola subsp. philippii (lloreret) •

Estrat herbaciScilla lilio-hyacinthus (joliu) •Helleborus viridis subsp.occidentalis (el·lèbor verd) •Lamium galeobdolon (ortiga morta) •Polystichum aculeatum •Adenostyles alliariae subsp. hybrida •Myrrhis odorata •Aconitum vulparia (tora blanca) •Rhytidiadelphus triquetrus •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.15 Fagedes subalpinesSorbo aucupariae-Fagetum sylvaticae Carrillo etNinot 2002


[EC]


181

41d Boscos caducifolis mixtos amb rourepènol (Quercus robur), o bé rouredespures, higròfils i eutròfics,pirenaicocantàbrics

Boscos densos, en què l’estrat arbori és dominat pelroure pènol o format per una barreja de caducifolis,principalment roure pènol, freixe i tells, però també cire-rers, omes, trèmols, aurons, etc. L’estrat arbustiu, sovintdominat pels avellaners, conté també sanguinyol, roserrepent, boneter i, fins i tot, boix en els ambients méssecs. L’estrat herbaci, força ric, inclou algunes espèciesde floració vernal.

Pirineus centrals (baixa Vall d’Aran), Prepirineus orientals(vall del Ter, entre Ripoll i Sant Pau de Segúries, i altaGarrotxa) i territori olositànic (pla d’Olot i àrees properes).

Aquests boscos es troben en indrets molt aptes per al’agricultura, la ramaderia i els assentaments humans,i això explica que la seva superfície s’hagi anat reduintprogressivament. La pressió humana és una de lesprincipals amenaces a què estan sotmesos. Com quela fusta del roure pènol és força apreciada, aquestarbre ha estat sovint explotat selectivament.

Hàbitats CORINE

9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixtos delCarpinion betuli


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà.Ambients que ocupa – Fons de valls amples i pla-nes i part baixa dels vessants, sovint d’orientacióobaga. Sota les condicions més favorables, aquestsboscos poden trobar-se en qualsevol orientació, tot ique defugen els vessants més secs i calents.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Tant substrats àcids com roques cal-càries, però sempre sòls profunds i relativament humits.

Flora principal

Estrat arboriFraxinus excelsior (freixe de fulla gran) • •Quercus robur (roure pènol) • •Tilia cordata (tell) • •Prunus avium (cirerer) •Ulmus glabra (oma) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) • •Cornus sanguinea (sanguinyol) •Evonymus europaeus (boneter) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Rosa arvensis (roser repent) •Viburnum opulus (aliguer) •

Estrat herbaciHedera helix (heura) •Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •Carex sylvatica •Geranium nodosum •Glechoma hederaceae (heura de terra) •Isopyrum thalictroides •Oplismenus undulatifolius •Potentilla sterilis •Pulmonaria affinis (pulmonària) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.291+ Boscos de roure pènol (Quercus robur),higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics

Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris R. Tx. etDiem. 1936

Exclusiu de la unitat. Menys probable que l’hàbitatsegüent, car sol fer clapes petites.

41.292+ Boscos mixtos de roure pènol (Quercusrobur), freixe (Fraxinus excelsior), tells (Tilia spp.)...,higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics

Isopyro thalictroidis-Quercetum roboris R. Tx. etDiem. 1936

Exclusiu de la unitat. N’és l’hàbitat més probable.


[AF]


Flora principal

182

41e Freixenedes dels Pirineus i de lesmuntanyes catalanídiques septentrionals

Boscos mitjanament frescals en què l’arbre dominantés el freixe, tot i que, de vegades, s’hi barregen altrescaducifolis, com ara bedolls, castanyers, trèmols iroures (Quercus pubescens, Q. petraea i Q. robur). Al’estrat arbustiu, gairebé sempre força desenvolupat,hi solen predominar l’avellaner i el boix. L’estrat her-baci pot ser més o menys ben constituït i divers, o no,segons els casos.

Pirineus (però més rarament als Prepirineus) i territorisolositànic, catalanídic septentrional i ausosegàrric oriental.Aquests boscos es troben força estesos per les vallspirinenques meridionals i més o menys continentals, iarriben fins a les muntanyes catalanídiques septen-trionals (Guilleries i, molt localitzats, al Montseny). Enmolts casos, fan el trànsit entre les vernedes i lescomunitats dels pendents més secs (pinedes o roure-

Moltes freixenedes, a causa de la seva situació con-venient i de la riquesa del sòl, van ser aviat substituï-des per prats de dall. Durant les darreres dècades,amb l’abandó d’alguns d’aquests prats, han recuperatpart de l’espai perdut. En alguns llocs encara s’apro-fiten les rames del freixe com a farratge per al bestiar.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Ambients frescals. Sovint ala zona externa dels riberals, a la base dels costers,als fondals i a les torrenteres de vessant; amb mésextensió i exuberància als obacs que als solells. En elterritori dels boscos mixtos atlàntics, aquestes freixe-nedes creixen en els indrets de sòl més humit.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls poc àcidso gens, profunds, humífers i humits, però no sotmesosa inundació.

Estrat arboriFraxinus excelsior (freixe) • •Prunus avium (cirerer bord) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Corylus avellana (avellaner) •

Estrat herbaciStellaria holostea (rèvola) • •Geum urbanum (herba de Sant Benet) •Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •Cardamine impatiens •Doronicum pardalianches (corona de rei) •Dryopteris filix-mas (falguera mascle) •Lamium flexuosum (ortiga borda) •Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum •Symphytum tuberosum (consolda petita) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.33 Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyescatalanídiques septentrionals

Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris Vigo1968Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris O.Bolòs, J.M. Montserrat & A. Romo 1993 subass.melampyretosumIsopyro thalictroidis-Quercetum roboris R. Tx. etDiem. 1936


[AF]

des). Apareixen en ambients similars als que, sota cli-mes més oceànics, ocupa el bosc mixt amb rourepènol (hàbitats 41.291+ i 41.292+). Sovint han estatsubstituïts per prats de dall, i llavors poden quedar-nerestes, que hi apareixen intercalades, formant mosaic.


183

41f Boscos caducifolis mixtos, sovint ambtells (Tilia spp.), higròfils, dels engorjatsi dels vessants ombrívols, pirinencs

Boscos humits, que mostren un aspecte força diversen funció de quins siguin els arbres principals. Engeneral l’estrat arbori és dominat per tells, freixes,roures sessiliflors i, ocasionalment, omes. També s’hipoden trobar, però, altres espècies, com ara cirerers,trèmols, aurons, etc. A l’estrat arbustiu, sovint benconstituït, hi predomina l’avellaner. L’heura pot serabundant, tant entapissant el terra com enfilant-sepels troncs.Aquests boscos es diferencien de les freixenedes(unitat 41e) perquè, a banda de la composició de l’es-trat arbori, contenen espècies més termòfiles, com lamateixa heura, el lloreret o el gatmaimó.


La majoria d’aquests boscos a penes tenen aprofita-ment forestal. Donada la seva raresa, s’hauria demirar de preservar-los, evitant l’obertura de pistes,etc.

Hàbitats CORINE

9180* Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs,del Tilio-Acerion


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ges montà inferior i submontà.Ambients que ocupa – Els indrets preferits peraquests boscos són els vessants abruptes, normalmentobacs, i el fons de les valls i torrenteres ombrívoles, onl’ambient és força humit i les temperatures no experi-menten grans contrastos. Aquests indrets no són tanfreds com els que ocupa la freixeneda (hàbitat 41.33).Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls força pro-funds i humífers.

Flora principal

Estrat arboriTilia platyphyllos (tell) • •Ulmus glabra (oma) • •Acer campestre (auró blanc) •Fraxinus excelsior (freixe) •Prunus avium (cirerer bord) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) •Buxus sempervirens (boix) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Daphne laureola (lloreret) •Tamus communis (gatmaimó) •

Estrat herbaciHedera helix (heura) • •Stellaria holostea (rèvola) • •Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •Cardamine impatiens •Dryopteris filix-mas (falguera mascle) •Melica uniflora •Polystichum aculeatum •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.44 Boscos caducifolis mixtos, sovint amb tells (Tiliaspp.), dels engorjats i dels vessants ombrívols,pirenaicocantàbrics

Hedero-Tilietum platyphylli Vigo et Carreras 1983Violo mirabilis-Ulmetum glabrae Romo 1987Poo nemoralis-Tilietum platyphylli Romo 1989


[AF]


Flora principal

184

41g Boscos caducifolis mixtos, sovint amberable (Acer platanoides), dels vessantspedregosos i ombrívols dels estatgesaltimontà i subalpí dels Pirineus centrals

Boscos mixtos, amb molta diversitat d’espècies, tantmontanes com subalpines, en els quals els arbresmés abundants són l’erable, l’oma, el gatzerí, el frei-xe i la moixera de guilla. Malgrat que es troben a forçaaltitud, s’hi fan també algunes plantes relativamenttermòfiles, com ara l’avellaner, l’herba fetgera o elboix moll.

Pirineus (Vall d’Aran i comarques properes).

Per la seva situació, al peu de cingles, en terrenysabruptes i sotmesos a despreniments, no sembla queestigui amenaçat.

Hàbitats CORINE

9180* Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs,del Tilio-Acerion


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (estat-ge altimontà) i estatge subalpí inferior.Ambients que ocupa – Aquests boscos es desen-volupen sovint al peu de cingles, en vessants amb fortpendent, on són força freqüents les caigudes depedres i les allaus. Es poden considerar pioners en lacolonització d’aquests ambients.Clima – Transició entre el clima medioeuropeu sub-atlàntic i el subalpí humit.Substrat i sòl – Substrats diversos, però sovint car-bonàtics. Cúmuls de blocs grossos, sota els quals hiha un sòl humífer i humit, però ben drenat.

Estrat arboriAcer platanoides (erable) • •Prunus padus (gatzerí) • •Ulmus glabra (oma) • •Fraxinus excelsior (freixe) •Sorbus aucuparia (moixera de guilla) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) •Lonicera alpigena (xuclamel alpigen) •Lonicera nigra (xuclamel negre) •Ribes alpinum (cirerola) •Ribes petraeum (riber) •Rosa pendulina (roser alpí) •

Estrat herbaciLathyrus laevigatus subsp. occidentalis • •Pulmonaria affinis (pulmonària) • •Convallaria majalis (muguet) •Aruncus dioicus •Calamagrostis arundinacea •Campanula latifolia •Polygonatum verticillatum •Polystichum aculeatum •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.47+ Boscos caducifolis mixtos, sovint amb erable(Acer platanoides), dels vessants pedregosos iombrívols dels estatges altimontà i subalpí delsPirineus centrals

Roso pendulinae-Aceretum platanoidis Carreras,Carrillo, Ninot & Vigo 1997 (= Arunco dioici-Ulmetum glabrae Rivas-Martínez & Costa 1998)


[AF]


185

41h Rouredes de roure sessiliflor (Quercuspetraea), de vegades amb altrescaducifolis (Betula pendula...), acidòfilesi xeromesòfiles, pirinenques i delterritori catalanídic septentrional

Boscos de roure sessiliflor, de vegades amb bedollcompartint l’estrat arbori. També s’hi poden barrejaraltres arbres (roure martinenc, roure pènol, pi roig,castanyer...), sempre amb recobriments poc impor-tants. Les formes més típiques d’aquest bosc duenpocs arbustos, tot i que, en alguns casos, el boix i l’a-vellaner s’hi poden fer de manera abundant. L’estratherbaci és constituït sobretot per plantes acidòfiles igairebé sempre presenta un recobriment elevat, jaque el dosser arbori sol ser poc dens.

Pirineus (molt localment als Prepirineus) i territoricatalanídic septentrional (fins al Montnegre).

En temps no gaire llunyans, aquests boscos s’havienexplotat per treure’n llenya i eren pasturats. Actual-ment no s’aprofiten gaire i, en molts casos, s’estanrecuperant.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana i mun-tanya mediterrània marítima. A la capçalera d’algunesvalls pallareses (Cardós, Vallferrera), aquestes roure-des ocupen l’estatge altimontà i entren en contacteamb els boscos subalpins de coníferes.Ambients que ocupa – Normalment aquesta roure-da es fa en vessants assolellats, però en ambients pocsecs. A les muntanyes catalanídiques septentrionalscerca els vessants obacs i frescos.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats silicis. Sòls sempre clara-ment àcids, sovint sorrencs.

Flora principal

Estrat arboriQuercus petraea (roure sessiliflor) • •Betula pendula (bedoll) •Castanea sativa (castanyer) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Corylus avellana (avellaner) •

Estrat herbaciDeschampsia flexuosa • •Holcus mollis • •Lathyrus linifolius • •Teucrium scorodonia (escorodònia) • •Pteridium aquilinum (falguera comuna) •Melampyrum pratense (xuclador) •Serratula tinctoria •Stachys officinalis (betònica) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.5611 Boscos de roure sessiliflor (Quercus petraea),de vegades amb altres caducifolis (Betula pendula...),acidòfils i xeromesòfils, pirinencs i del territoricatalanídic septentrional

Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae Lapraz1966 em. O. Bolòs 1983 (= Prunello hastifoliae-Quercetum petraeae Rivas-Martínez & Costa 1998)Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1983 var. de Quercus petraea


[AF]


Flora principal

186

41i Rouredes de roure sessiliflor (Quercuspetraea), sovint amb bedolls (Betulapendula), mesohigròfiles i generalmentacidòfiles, pirinenques i del territoricatalanídic septentrional

Boscos amb un estrat arbori alt i dens, dominat pelroure sessiliflor, amb el qual poden conviure algunsbedolls i, més rarament, pi roig, freixes, trèmols o cas-tanyers, en proporcions poc importants. A l’estratarbustiu hi domina l’avellaner, però és poc ric enespècies. L’estrat herbaci és força divers, integratsobretot per plantes dels boscos higròfils (freixene-des, fagedes), però també amb algunes espècies deles rouredes seques. Sovint hi ha un nombrós grup deplantes fortament acidòfiles.

Pirineus (des del Pallars Sobirà al Ripollès) i territoricatalanídic septentrional (Montseny, Montnegre i SantLlorenç del Munt).

Aquestes rouredes han estat tradicionalment sotmesesa explotació forestal. L’extracció selectiva del roure haportat a la diversificació de l’estrat arbori i, en algunscasos, a la dominància del bedoll. Al Montnegre hanestat substituïdes, en part, per castanyedes. Al territoricatalanídic septentrional ocupen poca superfície, demanera que caldria vetllar per conservar-les.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana i mun-tanya mediterrània marítima.Ambients que ocupa – Sempre en vessants obacs,base de costers humits i fondals.Clima – Medioeuropeu amb una certa influènciaatlàntica, o mediterrani muntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Substrats silicis. Sòls sense carbonats,més o menys humits, humífers o, de vegades, pobres.

Estrat arboriQuercus petraea (roure sessiliflor) • •Acer campestre (auró blanc) •Betula pendula (bedoll) •Fraxinus excelsior (freixe de fulla gran) •Castanea sativa (castanyer) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) • •Prunus avium (cirerer) •

Estrat herbaciDeschampsia flexuosa • •Luzula nivea • •Stellaria holostea (rèvola) • •Cardamine impatiens •Doronicum pardalianches (corona de rei) •Festuca heterophylla •Helleborus viridis subsp.occidentalis (el·lèbor verd) •Veronica urticifolia •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.2A+ Boscos de roure sessiliflor (Quercus petraea),mesohigròfils, dels Pirineus i de les muntanyescatalanídiques septentrionals

Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris Vigo 1968Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris O.Bolòs, J.M. Montserrat & A. Romo 1993 subass.festucetosum

Exclusiu de la unitat. Poc probable.41.5612 Boscos de roure sessiliflor (Quercus petraea),

sovint amb bedolls (Betula pendula), acidòfils ihigròfils, pirinencs

Veronico-Betuletum Vigo 1984Exclusiu de la unitat. Força més probable que l’hà-bitat precedent.


[AF]


187

41j Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica),silicícoles, catalanovalencians

Boscos de roure reboll, amb un estrat arbori forçadens, de vegades amb barreja de pi roig, i un estratherbaci ben desenvolupat. La seva estructura actual,força simple, deu ser conseqüència de l’explotació aquè han estat sotmesos.

Territori catalanídic central (muntanyes de Prades, persobre dels 950 m). Altres menes de rebollars estanmolt estesos per les regions de clima atlàntic de lapenínsula Ibèrica.

Boscos molt explotats antigament, actualment es tro-ben en fase de recuperació. A causa de la seva rare-sa, cal vetllar per preservar-los.

Hàbitats CORINE

9230 Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica) ibero-atlàntics


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterràniamarítima.Ambients que ocupa – Vessants més o menysobacs.Clima – Mediterrani muntanyenc.Substrat i sòl – Terrenys silicis (granits i gresos);sòls mitjanament àcids.

Flora principal

Estrat arboriQuercus pyrenaica (roure reboll) • •Pinus sylvestris (pi roig) •

Estrat herbaciLuzula forsteri •Astragalus glycyphyllos (regalíssia borda) •Cephalanthera rubra (curraià) •Geum sylvaticum •Primula veris subsp. columnae (cucut) •Trifolium ochroleucon •Anthoxanthum odoratum (gram d’olor) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.63 Rebollars (boscos de Quercus pyrenaica), silicí-coles, catalanovalencians

Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae (Font Quer)O. Bolòs et Vigo 1967


[AF]


Flora principal

188

41k Rouredes de roure martinenc (Quercuspubescens), calcícoles, de la muntanyamitjana

Boscos dominats pel roure martinenc, o bé, a lescomarques de clima més continental, per híbrids enquè intervé aquesta espècie. L’aspecte més típic és eld’una roureda pura, bé que algunes vegades s’hibarregen exemplars de pi roig o, més rarament, defaig, de roure sessiliflor o de tell. Sota els arbres hi haun estrat arbustiu ben desenvolupat i divers. En canvi,l’estrat herbaci sol ser força esclarissat i incorporamoltes plantes de les clarianes, de les vorades i de lespastures adjacents.

Pirineus, i territoris olositànic, ausosegàrric i catalaní-dic septentrional i central (muntanyes de Prades).

Aquests boscos han estat tradicionalment molt explo-tats, pasturats o tallats per aconseguir terreny de pas-tura o de conreu. Actualment encara es troben moltalterats per l’acció humana i continuen essent explo-tats amb finalitats comercials. D’altra banda, sovint hanestat substituïts per pinedes de pi roig o, menys sovint,de pinassa, de creixement més ràpid i torns de talladamés curts. La regeneració i el creixement d’aquestesrouredes són processos lents que caldria no entorpir.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (típi-cament estatge submontà), tot i que, en vessantscalents, aquest hàbitat pot pujar més amunt dels1.500 m d’altitud.Ambients que ocupa – Es fa en orientacions diver-ses, però el seu màxim desenvolupament es troba envessants assolellats. A les àrees més càlides es refu-gia en fondalades i peus de cingle orientats al nord, illavors acull tells i blades.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterranimuntanyenc.Substrat i sòl – Substrats calcaris o margosos; sòlsbàsics o, almenys, neutres i eutròfics.

Estrat arboriQuercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •Quercus x subpyrenaica • •Acer monspessulanum (auró negre) •Acer opalus subsp. opalus (blada) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Coronilla emerus (coronil·la boscana) • •Amelanchier ovalis (corner) •Colutea arborescens (espantallops) •Cytisophyllum sessilifolium •Viburnum lantana (tortellatge) •

Estrat herbaciPrimula veris subsp. columnae (cucut) • •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Brachypodium phoenicoides (fenàs) •Campanula persicifolia •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.7131+ Boscos de roure martinenc (Quercus pubescens), calcícoles, de la muntanya mitjana, icomunitats equivalents

Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932


[AF]

Àmpliament estès per l’estatge submontà de caràctersubmediterrani. En condicions naturals, encara ocu-paria més superfície.


189

41l Rouredes (de Quercus pubescens ohíbrids), silicícoles, de la muntanyamitjana

Boscos normalment dominats pel roure martinenc,substituït a les comarques més continentals i sequesper formes hibridogèniques en què intervé aquestaespècie. De vegades hi poden créixer alguns exem-plars de pi roig, de roure sessiliflor o de bedoll. El seuaspecte és generalment el d’un bosc esclarissat, perefecte d’una intensa explotació. L’estrat arbustiu estàforça ben desenvolupat, i a l’estrat herbaci hi abundenles plantes de les vorades i les pastures.Aquests boscos són vicariants sobre substrat silici deles rouredes calcícoles de roure martinenc (unitat 41k).

Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrio-nal i central; localment al territori ausosegàrric.

Tradicionalment, aquests boscos han estat fortamentexplotats per extreure’n fusta i llenya, i sovint pastu-rats. Es troben, doncs, molt alterats per l’acció huma-na, i encara ara s’exploten. La seva regeneració i elseu creixement són processos lents, que s’hauriend’afavorir. Moltes de les antigues rouredes s’han con-vertit en pastures o matollars, o bé han estat substi-tuïdes per pinedes de pi roig i, no tan sovint, per cas-tanyedes, bedollars o pinedes de pinassa.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana, prin-cipalment estatge submontà.Ambients que ocupa – Hàbitat que apareix en ves-sants d’orientacions diverses, habitualment amb bonainsolació, però que defuig tant els costers extremada-ment secs i càlids com les obagues molt fredes.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterranimarítim.Substrat i sòl – Sempre substrats silicis; sòls àcidso acidificats.

Flora principal

Estrat arboriQuercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •Quercus x subpyrenaica • •Acer monspessulanum (auró negre) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Calluna vulgaris (bruguerola) •Cytisophyllum sessilifolium •Daphne laureola (lloreret) •Ilex aquifolium (grèvol) •

Estrat herbaciDeschampsia flexuosa • •Stellaria holostea (rèvola) • •Teucrium scorodonia (escorodònia) • •Carex depauperata •Hieracium sabaudum •Pteridium aquilinum (falguera comuna) •Solidago virgaurea (vara d’or) •Stachys officinalis (betònica) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.7132+ Boscos de roures (Quercus pubescens ohíbrids), silicícoles, de la muntanya mitjana

Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1983Querceto-Caricetum depauperatae Zeller 1959Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii Gamisanset Gruber 1988


[AF]


Flora principal

190

41m Rouredes (de Quercus pubescens, Q. xcerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex),de terra baixa

Rouredes de roure martinenc, o de roure cerrioide,que es troben dins del domini dels alzinars de terrabaixa; per això molt sovint s’hi barregen alzines. Alsotabosc hi predominen les plantes mediterrànies,cosa que diferencia aquests boscos de les rouredessubmediterrànies (unitats 41k i 41l); però també s’hifan diverses plantes medioeuropees, pròpies delsboscos caducifolis típics.

Prepirineus i territoris ruscínic, olositànic, ausosegàr-ric i catalanídic septentrional i central.

Aquestes rouredes es troben en territoris que hansofert una intervenció humana llarga i intensa; actual-ment ocupen superfícies molt més petites de les quecobririen de manera natural, ja que s’han anat substi-tuint per camps de conreu, zones urbanes i industrialsi pinedes, principalment. Situades en un entorn deforta pressió antròpica, cal vetllar per conservar-les.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – En el paisatge actual,aquests boscos ocupen sobretot els vessants obacs iles fondalades frescals. De manera natural, podrienfer-se també en algunes planes al·luvials.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Principalment substrats àcids i sòlsmés o menys profunds.

Estrat arboriQuercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •Quercus ilex (alzina) •

Estrat arbustiuArbutus unedo (arboç) • •Rosa sempervirens (englantiner) • •Ruscus aculeatus (galzeran) • •Smilax aspera (arítjol) • •Viburnum tinus (marfull) • •Cornus sanguinea (sanguinyol) •Juniperus communis (ginebre) •Ligustrum vulgare (olivereta) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •

Estrat herbaciAsplenium onopteris (falzia de bosc) • •Rubia peregrina (rogeta) • •Hedera helix (heura) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •Euphorbia amygdaloides (lleteresa de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.714 Boscos de roures (Quercus pubescens, Q. xcerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex), de terrabaixa

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915 subass. quercetosumpubescentis, subass. quercetosum cerrioidis


[AF]


191

41n Rouredes de roure valencià (Quercusfaginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa(i de terra baixa)

Boscos dominats pel roure valencià o per algun delshíbrids que hi estan emparentats, de fullatge pocdens, de manera que l’estrat arbustiu és important,constituït sobretot per plantes adaptades a viure amitja ombra. Al sotabosc s’hi fan un bon nombre d’es-pècies mediterrànies.

Prepirineus centrals i territoris ausosegàrric i catala-nídic central i meridional.

Aquests boscos han estat aprofitats intensament alllarg de segles, i molts han desaparegut substituïtsper conreus o per pinedes de pinassa o, més rara-ment, de pi roig. A conseqüència de l’abandonamentde les explotacions forestals, poc rendibles, i a causa,també, dels grans incendis de les dècades passadesque han destruït moltes hectàrees de pineda, s’estàproduint un lent procés de regeneració de la rouredapotencial. Cal conservar els boscos existents i vetllarperquè la regeneració natural segueixi el seu curs.

Hàbitats CORINE

9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercusfaginea) i de roure africà (Quercus canariensis)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterràniacontinental. Muntanya mitjana: estatge submontà.Terra baixa: contrades mediterrànies interiors.Aquestes rouredes fan la transició entre els boscoscaducifolis de tendència centreeuropea i la vegetacióesclerofil·la típicament mediterrània.Ambients que ocupa – A les zones més altes i pocseques, aquestes comunitats es desenvolupen enqualsevol orientació. En els territoris més secs i méscàlids, cerquen les orientacions obagues.Clima – Mediterrani muntanyenc sec, medioeuropeusubmediterrani o mediterrani continental.Substrat i sòl – Sòls relativament profunds i carbo-natats.

Flora principal

Estrat arboriQuercus faginea (roure valencià) • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) • •Quercus x subpyrenaica (roures híbrids) • •Acer monspessulanum (auró negre) •Acer opalus subsp. granatense (blada) •Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Coronilla emerus (coronil·la boscana) •Genista patens (ginestera) •Rosa pimpinellifolia •

Estrat herbaciHepatica nobilis (herba fetgera) •Aphyllanthes monspeliensis (jonça) •Brachypodium phoenicoides (fenàs) •Rubia peregrina (rogeta) •Geum sylvaticum •Paeonia officinalis subsp. microcarpa (peònia) •Primula veris subsp. columnae (cucut) •Viola willkommii (viola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.7713 Boscos de roure valencià (Quercus faginea ohíbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana pocplujosa (i de terra baixa)

Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950


[AF]


Flora principal

192

41o Rouredes de roure africà (Quercuscanariensis), dels territoris catalanídicseptentrional i olositànic

Boscos dominats pel roure africà, de vegades ambalgunes alzines, trèmols, castanyers, roures marti-nencs o roures hibridogènics. Les denses capçadesdels arbres no permeten l’establiment d’un sotaboscgaire esponerós; hi dominen les espècies nemorals,medioeuropees o submediterrànies, en bona part aci-dòfiles, però també n’hi ha un bon nombre demediterrànies.

Territoris catalanídic septentrional i olositànic, ifins als Prepirineus orientals (alta Garrotxa).

Algunes antigues rouredes de roure africà han estatsubstituïdes per castanyedes. Tenint en compte queaquests boscos són excepcionals a Catalunya i que ocu-pen superfícies petites, cal vetllar per conservar-los.

Hàbitats CORINE

9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercusfaginea) i de roure africà (Quercus canariensis)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Vessants orientats al nord,inclinats, frescos i sovint sotmesos a fenòmens d’in-versió tèrmica, dins el domini potencial de l’alzinaramb marfull.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Sovint substrats granítics. Sòlsàcids i oligotròfics.

Estrat arboriQuercus canariensis (roure africà) • •Castanea sativa (castanyer) •Quercus ilex subsp. ilex (alzina) •Quercus pubescens (roure martinenc) •

Estrat arbustiuCrataegus monogyna (arç blanc) •Erica scoparia (bruc d’escombres) •Lonicera periclymenum (lligabosc) •

Estrat herbaciHedera helix (heura) •Asplenium onopteris (falzia de bosc) •Carex depressa •Hieracium gr. sabaudum •Holcus mollis •Lathyrus linifolius •Luzula forsteri •Rubia peregrina (rogeta) •Serratula tinctoria •Stachys officinalis (betònica) •Teucrium scorodonia (escorodònia) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.774 Boscos de roure africà (Quercus canariensis),dels territoris catalanídic septentrional i olositànic

Carici-Quercetum canariensis O. Bolòs 1954Sorbo-Quercetum canariensis O. Bolòs 1959


[AF]


193

41p Castanyedes, acidòfiles, de la muntanyamitjana i de terra baixa

Boscos densos, amb dominància del castanyer. Lacomposició florística del sotabosc és molt diversa,segons els territoris i els dominis forestals on es fa lacastanyeda, però sempre amb presència d’espèciesacidòfiles. Generalment l’estrat arbustiu és pobre,fruit dels tractaments forestals. Depenent del tipusd’explotació, tenim castanyedes grosses, amb arbresrobustos i vells, o perxades (castanyedes de rebrot),amb plançons que surten de les soques tallades.

Pirineus orientals i territoris ruscínic, olositànic i cata-lanídic septentrional i central (muntanyes de Prades).

El castanyer és un arbre originari de la Mediterràniaoriental que al nostre país ha estat plantat des detemps antics, principalment en el domini de les roure-des (de roure martinenc, de roure africà, de roure ses-siliflor), però també en el país de l’alzinar munta-

Hàbitats CORINE

9260 Castanyedes


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà. Muntanya mediterrània marítima. Terrabaixa: contrades marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Ambients frescals, princi-palment vessants orientats al nord.Clima – Medioeuropeu submediterrani. Mediterranimuntanyenc subhumit. Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Substrats silicis. Sòls sense carbo-nats, àcids i pobres en nutrients.

Flora principal

Estrat arboriCastanea sativa (castanyer) • •Quercus canariensis (roure africà) •Quercus petraea (roure sessiliflor) •

Estrat arbustiuErica arborea (bruc boal) •Sarothamnus scoparius (gódua) •Rubus ulmifolius (esbarzer) •

Estrat herbaciPteridium aquilinum (falguera comuna) • •Luzula forsteri •Stachys officinalis (betònica) •Teucrium scorodonia (escorodònia) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.9 Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjanai de terra baixa

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom.Rivas Mart. 1975Luzulo niveae-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae Lapraz1966 em. O. Bolòs 1983Carici-Quercetum canariensis O. Bolòs 1954Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris O.Bolòs, J.M. Montserrat & A. Romo 1993etc.


[AF]

nyenc, de les fagedes i, fins i tot, de l’alzinar ambmarfull. Les castanyedes s’exploten per extreure’nfusta o per recollir-ne les castanyes. És important pro-curar que l’explotació intensa de les castanyedes noperjudiqui la conservació del sòl.


Flora principal

194

41q Bosquets de bedoll pubescent (Betula pubescens), de vegades amb pinegre (Pinus uncinata), moixera de guilla(Sorbus aucuparia)..., de l’estatge subalpídels Pirineus

Bosquets dominats per caducifolis, especialment pelbedoll pubescent, amb el qual solen barrejar-se lamoixera de guilla, el pi negre, el bedoll i, fins i tot, elfaig. L’estrat arbustiu és important, amb abundànciade neret i nabinera. Les plantes que hi viuen estanadaptades a condicions de forta innivació.

Pirineus centrals (Vall d’Aran i capçaleres de la vall deCardós i la Vallferrera).

A causa de la raresa d’aquests bosquets, cal evitar defer-hi qualsevol intervenció. De totes maneres, la sevalocalització, en indrets poc accessibles i de condicionsdures, pot afavorir-ne la conservació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí superior.Ambients que ocupa – Vessants molt obacs, beninnivats, desfavorables al pi negre, on aquests bedo-llars poden constituir el límit superior natural del bosc.Clima – Subalpí humit, amb nevades abundants.Substrat i sòl – Normalment substrat silici. Sòlsàcids i oligotròfics, humits.

Estrat arboriBetula pubescens (bedoll pubescent) • •Pinus uncinata (pi negre) •Fagus sylvatica (faig) •Sorbus aucuparia (moixera de guilla) •

Estrat arbustiuRhododendron ferrugineum (neret) • •Vaccinium myrtillus (nabinera) • •Rosa pendulina (roser alpí) •Sorbus chamaemespilus (moixera nana) •

Estrat herbaciHomogyne alpina • •Blechnum spicant •Euphorbia hyberna •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.B312+ Bosquets de bedoll pubescent (Betula pubes-cens), de vegades amb pi negre (Pinus uncinata),moixera de guilla (Sorbus aucuparia)..., de l’estat-ge subalpí dels Pirineus

Saxifrago geranioidis-Rhododendretum ferrugineiBr.-Bl. 1939 subass. betuletosum pubescentis (=Betuletum pubescenti-carpaticae Rivas-Martínez& Costa 1998)


[AF]


195

41r Bedollars higròfils, acidòfils, dels Pirineus

Comunitats forestals que solen tenir l’aspecte d’unbedollar dens. De vegades, s’hi poden trobar algunspeus d’altres espècies arbòries, com ara el roure ses-siliflor, el freixe, el trèmol i, més rarament, el rourepènol, el pi roig i el pi negre. A l’estrat arbustiu ésforça constant, i sovint abundant, l’avellaner. L’estratherbaci comprèn un nombrós grup de plantes acidò-files, barrejades amb espècies pròpies de les fagedesi d’altres boscos frescals. En alguns casos, l’estratmuscinal està força ben constituït. El contingent deplantes nemorals diferencia aquests boscos d’altresbedollars dels Pirineus (unitat 41s).

Pirineus, entre la vall de Camprodon, a llevant, i elPallars Sobirà, a ponent.

Actualment aquests bedollars s’exploten poc forestal-ment. No sembla que presentin problemes de conser-vació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Indrets obacs, preferent-ment bases dels vessants i costers pendents. Aquestsboscos poden considerar-se vicariants de les fagedesacidòfiles, ja que creixen en territoris anàlegs peròpoc idonis per al faig.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats silicis. Sòls àcids, pobres,poc profunds però relativament humits.

Flora principal

Estrat arboriBetula pendula (bedoll) •Quercus petraea (roure sessiliflor) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) •

Estrat herbaciDeschampsia flexuosa • •Luzula nivea • •Vaccinium myrtillus (nabinera) • •Lathyrus linifolius •Melampyrum pratense (xuclador) •Phyteuma spicatum •Prenanthes purpurea •Veronica urticifolia •

Estrat muscinalHylocomium splendens •Rhytidiadelphus triquetrus •Pleurozium schreberi •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.B331+ Bedollars higròfils, acidòfils, dels PirineusVeronico-Betuletum Vigo 1984


[AF]


Flora principal

196

41s Bedollars secundaris, pirinencs (i del territori catalanídic septentrional)

Boscos caducifolis dominats pel bedoll, generalmentpoc densos. El sotabosc és molt divers, depenent del’ambient on es troben, tot i que solen abundar-hi lesplantes heliòfiles pròpies de les pastures i les vora-des.

Pirineus. Més rarament, al territori catalanídic septen-trional. En territoris sotmesos a tales seculars, compassa en algunes valls pallareses, aquests boscosocupen vessants sencers.

Aquests bedollars sovint són el resultat de la degrada-ció d’altres comunitats forestals, molt diverses, princi-palment pinedes de pi roig, rouredes, avetoses o pine-

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana iestatge subalpí.Ambients que ocupa – Ambients molt diversos,tant obacs com solells, però sovint en vessants més omenys inclinats.Clima – Medioeuropeu i subalpí.Substrat i sòl – Substrats àcids; sòls sovint pocprofunds.

Estrat arboriBetula pendula (bedoll) •Populus tremula (trèmol) •Salix caprea (gatsaule) •

Estrat arbustiuCalluna vulgaris (bruguerola) •Genista balansae subsp. europaea (bàlec) •Juniperus communis (ginebre) •Ribes alpinum (cirerola) •

Estrat herbaciCruciata glabra (creuera) •Deschampsia flexuosa •Anthoxantum odoratum (gram d’olor) •Euphorbia cyparissias (lleterola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.B332+ Altres bedollars, sovint secundaris, piri-nencs (i del territori catalanídic septentrional)

Hylocomio-Pinetum catalaunicae Vigo 1968Veronico officinalis-Pinetum sylvestris Rivas Mart.1968Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1983Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae RivasMart. 1968Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae Lapraz1966 em. O. Bolòs 1983etc.


[AF]

des de pi negre. Altres cops són conseqüència de per-torbacions naturals (grans allaus, incendis...) que vandestruir els boscos originaris, dels quals constitueixenetapes de reconstitució.Actualment gairebé no s’explo-ten. No presenten problemes de conservació, tot i que,amb el temps, la seva dinàmica natural els pot portar adesaparèixer, substituïts per boscos més madurs.


197

41t Bedollars (de Betula pubescens, B.pendula), amb sotabosc de megafòrbies,dels estatges altimontà i subalpí delsPirineus

Boscos dominats per bedolls (principalment el comú,però també el pubescent), als quals sol afegir-se eltrèmol. L’estrat arbustiu és poc important, representatper individus esparsos de ginebre. En canvi, l’estratherbaci és divers i ufanós, format sobretot per mega-fòrbies i per plantes dels boscos caducifolis mesohi-gròfils.

Pirineus (Pallars Sobirà, principalment).

Aquests boscos no s’exploten. Vista la seva raresa,caldria protegir-los de qualsevol mena d’agressió.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (estat-ge altimontà) i estatge subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs, molt fres-cals.Clima – Medioeuropeu o subalpí.Substrat i sòl – Substrat silici. Sòls generalmentàcids, profunds, amb abundant matèria orgànica.

Flora principal

Estrat arboriBetula pendula (bedoll) •Betula pubescens (bedoll pubescent) •Populus tremula (trèmol) •

Estrat arbustiuRosa pendulina (roser alpí) • •Juniperus communis (ginebre) •

Estrat herbaciGeranium sylvaticum (gerani de bosc) • •Ranunculus serpens subsp.nemorosus (botó d’or) • •Veratrum album (veladre) • •Hypericum maculatum (pericó) •Aconitum vulparia (tora groga) •Campanula precatoria •Daphne mezereum (tintorell) •Hieracium prenanthoides •Phyteum spicatum •Polygonatum verticillatum •Thalictrum aquilegifolium •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.B333+ Boscos de bedolls (Betula pubescens, B.pendula), amb sotabosc de megafòrbies, delsestatges altimontà i subalpí dels Pirineus

Veratro-Betuletum prov.


[AF]


Flora principal

198

41u Tremoledes (bosquets de Populus tremula)

Boscos de densitat variable, dominats pel trèmol, unarbre de creixement ràpid i amb bona capacitat percolonitzar espais oberts. Tractant-se majoritàriamentde comunitats secundàries, hi podem trobar, acom-panyant el trèmol, una gran varietat d’espècies arbò-ries (bedoll, faig, avet, pins, roures, freixe, etc.), sem-pre en proporcions poc importants. Els estrats arbus-tiu i herbaci són molt diversos, depenent de les con-dicions ecològiques de cada indret, de l’estadi evolu-tiu en què es troba el bosc, de la densitat dels estratssuperiors, de la freqüentació per part del bestiar, etc.A l’estrat arbustiu, sovint hi abunda l’avellaner.

Pirineus, Prepirineus i territoris olositànic i catalanídicseptentrional.

En general són boscos poc gestionats, o gens.Tractant-se d’estadis sovint força avançats de rege-neració d’altres boscos, la seva destrucció comportal’establiment de comunitats pioneres més endarreri-des en la successió.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana. Mésrarament, estatge subalpí i muntanya mediterràniamarítima.Ambients que ocupa – Clarianes forestals, anti-gues estassades, corredors d’allaus poc recurrents,prats de dall o conreus abandonats; preferentmentllocs frescals, en indrets amb poca insolació.Clima – Medioeuropeu. Més rarament, subalpí omediterrani muntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls profunds ihumits.

Estrat arboriPopulus tremula (trèmol) • •Fraxinus excelsior (freixe de fulla gran) •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) • •Clematis vitalba (vidalba) •Cornus sanguinea (sanguinyol) •Crataegus monogyna (arç blanc) •Rubus idaeus (gerdera) •Salix caprea (gatell) •Rubus ulmifolius (esbarzer) •

Estrat herbaciFragaria vesca (maduixera) • •Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •Cardamine impatiens •Epilobium angustifolium •Geum urbanum (herba de Sant Benet) •Stellaria holostea (rèvola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



41.D3 Tremoledes (bosquets de Populus tremula),mesohigròfiles, de l’estatge montà dels Pirineus

Brachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris Vigo1968etc.

Exclusiu de la unitat. Poc probable.41.D4 Tremoledes (bosquets de Populus tremula),

mesòfiles, sovint sense sotabosc forestal, de lamuntanya mitjana (i del país dels boscos esclero-fil·les)

Fragario-Populetum tremulae O. Bolòs 1979Hylocomio-Pinetum catalaunicae Vigo 1968

Exclusiu de la unitat. Força més probable que l’hà-bitat precedent.


[AF]


199

42a Avetoses neutròfiles de l’estatge montà

Boscos d’avets densos, molt rics florísticament, consti-tuïts per dos estrats principals: un d’arbori amb predo-minança de l’avet i sovint també amb faig; i un d’her-bes i molses, que comprèn un nombre important d’es-pècies nemorals, pròpies més aviat de les fagedes.

Pirineus centrals.

Sotmès a aprofitament forestal. Atesa la poca superfí-cie que ocupa, convindria molta prudència a l’horad’explotar-lo.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà.Ambients que ocupa – Vessants obacs, frescos ihumits.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – En general, calcoesquistos oesquistos poc àcids, i sòls humífers, eutròfics.

Flora principal

Estrat arboriAbies alba (avet) • •Fagus sylvatica (faig) •

Estrat herbaciFestuca altissima • •Galium odoratum (espunyidella d’olor) •Saxifraga umbrosa •Scilla lilio-hyacinthus (joliu) •Phyteuma spicatum •Melica uniflora •Ranunculus serpens •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Hylocomium splendens •Rhytidiadelphus triquetrus •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.112 Avetoses del territori de les fagedes, neutròfilesScillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. exO. Bolòs 1957 subass. abietetosum (incl. Festucoaltissimae-Abietetum albae Rivas Mart. 1968)


[JC]


Flora principal

200

42b Avetoses acidòfiles de l’estatge montà (i del subalpí)

Boscos d’avets, sovint densos i compactes, no gairerics florísticament, estructurats en un estrat arbori enquè només hi ha avets i un d’herbaci i muscinal quepot arribar a cobrir bona part del sòl. Pot haver-hitambé un estrat arbori baix, format per avets joves iper algun arbust caducifoli.

Pirineus (i Prepirineus) i territori catalanídic septen-trional (Montseny).

Sotmeses a aprofitament forestal. Les avetoses delMontseny, a causa del seu isolament i de la pocasuperfície que ocupen, tenen una significació especiali, per tant, caldria assegurar-ne la conservació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges altimontà i subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs, frescos ihumits.Clima – Medioeuropeu o subalpí humit.Substrat i sòl – Terrenys àcids o sòls descalcificats.

Estrat arboriAbies alba (avet) •

Estrats herbaci i muscinalDeschampsia flexuosa •Hylocomium splendens •Rhytidiadelphus triquetrus •Goodyera repens •Galium rotundifolium •Vaccinium myrtillus (nabinera) •Ptilium crista-castrensis •Pyrola spp. •Luzula nivea •Prenanthes purpurea •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.113 Avetoses dels Pirineus interiors, acidòfilesGoodyero-Abietetum (Br.-Bl.) O. Bolòs 1957 em.nom. Rivas Mart. 1968Hylocomio-Pinetum catalaunicae Vigo 1968 sub-ass. abietetosum

Exclusiu de la unitat. Amplament dominant respec-te de l’hàbitat següent en tots els Pirineus, però noal Montseny.

42.132 Avetoses del territori de les fagedes, acidòfilesLuzulo niveae-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952

Exclusiu de la unitat. Minoritari i força localitzat alsPirineus de clima atlàntic. Important només alMontseny, on no existeix l’hàbitat precedent.


[JC]


201

42c Avetoses calcícoles de l’estatge montà

Boscos d’avets, relativament densos, amb un estratarbori dominat totalment per l’avet, un d’arbustiu ambabundància de boix i un d’herbaci amb algunes plan-tes pròpies més aviat de les fagedes, però de vegadesmolt pobre.

Pirineus (sobretot Prepirineus).

Sotmès a aprofitament forestal. Convindria una certaprudència a l’hora d’explotar-lo.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà.Ambients que ocupa – Vessants obacs, frescos ihumits.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Calcàries i calcoesquistos; sòlseutròfics.

Flora principal

Estrat arboriAbies alba (avet) • •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Daphne mezereum (tintorell) •

Estrat herbaciHelleborus viridis subsp. occidentalis (el·lèbor verd) •Poa nemoralis •Mycelis muralis •Pyrola spp. •Monotropa hypopitys (espàrrec bord) •

Estrat muscinalHylocomium splendens •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.122 Avetoses del territori de les fagedes, calcícolesBuxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952 subass. abietetosumHelleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 subass.abietetosum


[JC]


Flora principal

202

42d Avetoses amb Pulsatilla font-queri,calcícoles, de l’estatge subalpí delsPirineus

Boscos constituïts per un estrat arbori d’avets (ambalgun pi negre dispers) i un sotabosc herbaci moltsemblant al del bosc de pi negre amb pulsatil·la (uni-tat 42i).

Prepirineus (serra de Cadí i muntanyes properes).

Convindria no tallar aquestes avetoses, tenint encompte la poca superfície que ocupen en territoricatalà i els forts pendents on es fan.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí (i alti-montà).Ambients que ocupa – Vessants obacs, molt pen-dents.Clima – Subalpí subcontinental.Substrat i sòl – Substrat calcari; sòls poc o moltpedregosos.

Estrat arboriAbies alba (avet) • •


Estrat herbaciPulsatilla alpina subsp. font-queri (flor del vent) •Festuca gautieri (ussona) •Pyrola spp. •Valeriana montana •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.124+ Avetoses amb Pulsatilla font-queri, calcíco-les, de l’estatge subalpí dels Pirineus

Pulsatillo-Pinetum uncinatae Vigo 1974 var.d’Abies alba


[JC]


203

42e Avetoses amb neret (Rhododendronferrugineum), acidòfiles, de l’estatgesubalpí dels Pirineus

Avetoses estretament relacionades amb les pinedesde pi negre amb neret (unitat 42f). Comprenen unestrat arbori presidit per l’avet, un d’arbustiu dominatpel neret, un d’herbaci integrat per plantes nemoralscomunes amb les fagedes, i un de muscinal ben des-envolupat.

Pirineus.

Sol explotar-se activament. Convindria fer-ne un apro-fitament forestal moderat, especialment en indrets defort pendent.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Vessants obacs, ben inni-vats, i sovint molt pendents.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Terrenys àcids o sòls acidificats.

Flora principal

Estrat arboriAbies alba (avet) • •Pinus uncinata (pi negre) •Sorbus aucuparia (moixera de guilla) •

Estrat arbustiuRhododendron ferrugineum (neret) • •Vaccinium myrtillus (nabinera) •Lonicera nigra (xuclamel negre) •

Estrat herbaciDeschampsia flexuosa •Phyteuma spicatum •Luzula sylvatica •Pulmonaria affinis (pulmonària) •Homogyne alpina •

Estrat muscinalHylocomium splendens •Rhytidiadelphus triquetrus •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.1331 Avetoses amb neret (Rhododendron ferrugineum), acidòfiles, de l’estatge subalpí dels PirineusRhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae RivasMart. 1968 subass. abietetosum (= Saxifrago gera-nioidis-Rhododendretum ferruginei Br.-Bl. 1939subass. abietetosum)


[JC]


Flora principal

204

42f Pinedes de pi negre (Pinus uncinata)generalment amb neret (Rhododendronferrugineum), acidòfiles i mesòfiles, delsobacs pirinencs

Boscos amb dominància de pi negre. En estat de des-envolupament òptim, els arbres són alts i creixenespessos, però rarament aquests boscos resultengaire ombrívols, a causa de la forma llarga i estreta deles capçades dels pins. En general comprenen, abanda del dosser arbori, tres altres estrats poc o moltdiferenciats: un d’arbustiu alt, dominat pel neret; und’arbustiu baix, format essencialment per la nabinera;i un d’inferior, amb plantes herbàcies, líquens i mol-ses. Aquestes darreres solen fer tapissos extensos. Ales zones més elevades, aquest bosc pot esdevenir,de manera natural, poc o molt esclarissat i establir untrànsit gradual vers els neretars (unitat 31g).

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus). En condicionsnaturals s’enfila fins als 2.300-2.500 m d’altitud, fentel límit superior del bosc a bona part de la serralada.

Sotmès a aprofitament forestal, atesa la seva produc-tivitat relativament elevada, si més no a les parts bai-xes i mitjanes de la seva franja altitudinal. També s’hidu a terme recol·lecció de bolets comestibles. Unapart d’aquests boscos estan força malmesos, tot i quede manera natural es regeneren força fàcilment.

Hàbitats CORINE

9430 Boscos de pi negre (Pinus uncinata)


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí (rara-ment a l’altimontà).Ambients que ocupa – Típicament vessants obacs,amb bona innivació. En el paisatge actual, només enalguns vessants poc explotats aquesta pineda atenyrealment el seu límit natural superior; en general, lapressió de la pastura l’ha expulsat de les parts més altes.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Sempre terrenys àcids (o sòls aci-dificats).

Estrat arboriPinus uncinata (pi negre) • •Sorbus aucuparia (moixera de guilla) •

Estrat arbustiuRhododendron ferrugineum (neret) • •Vaccinium myrtillus (nabinera) • •Sorbus chamaemespilus (moixera nana) •

Estrat herbaciPyrola secunda •Pyrola minor •Pyrola uniflora •Listera cordata •Dechampsia flexuosa •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Oxalis acetosella (pa de cucut) •

Estrat muscinalHylocomium splendens • •Pleurozium schreberi • •Rhytidiadelphus triquetrus • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.413 Boscos de pi negre (Pinus uncinata) general-ment amb neret (Rhododendron ferrugineum), aci-dòfils i mesòfils, dels obacs pirinencs

Rhododendro ferruginei-Pinetum uncinatae RivasMart. 1968 (= Saxifrago geranioidis-Rhododendretum ferruginei Br.-Bl. 1939 subass.pinetosum uncinatae)Hylocomio-Pinetum catalaunicae Vigo 1968 var.de Pinus uncinata


[JC]


205

42g Pinedes de pi negre (Pinus uncinata),acidòfiles i xeròfiles, dels solellspirinencs

Boscos de pi negre, de natural no gaire densos. A lesparts més elevades i especialment als indrets mésrocosos, poden adoptar l’aspecte de matollarsarbrats. Típicament comprenen un estrat arbori i und’herbaci força desenvolupats i, eventualment, und’arbustiu, que pot arribar a ser important. Les molsesmai no hi fan un paper destacat.


Sotmès a aprofitament forestal. La seva lenta capaci-tat de regeneració després de les tales o dels incen-dis ha afavorit que en extenses superfícies sigui unbosc esclarissat i molt mal estructurat. Caldria actuaramb prudència a l’hora de fer-hi tallades i qualsevoltipus d’intervenció. La seva extensió actual és relati-vament petita, sobretot si la comparem amb la quedeuria ocupar potencialment.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí (i alti-montà). Aquest hàbitat fa el límit superior forestal abona part dels Pirineus. De manera natural pot enfilar-se fins als 2.400-2.500 m d’altitud.Ambients que ocupa – Típicament vessants solells,tant en indrets pendents com relativament plans.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Substrats àcids (o sòls descalcifi-cats).

Flora principal

Estrat arbori Pinus uncinata (pi negre) • •

Estrat arbustiuJuniperus communis (ginebre) •Vaccinium myrtillus (nabinera) •Arctostaphylos uva-ursi (raïm d’ós) •Genista balansae subsp. europaea (bàlec) •

Estrat herbaciFestuca gautieri (ussona) •Veronica officinalis (te de muntanya) •Festuca gr. ovina •Sedum reflexum (crespinell) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.4241 Boscos de pi negre (Pinus uncinata), acidòfilsi xeròfils, dels solells pirinencs

Veronico officinalis-Pinetum sylvestris Rivas Mart.1968 subass. pinetosum uncinataeArctostaphylo uvaeursi-Pinetum uncinatae RivasMart. 1968 subass. arctostaphyletosum (=Genisto-Arctostaphyletum Br.-Bl. (1939) 1948em. O. Bolòs 1970 subass. arctostaphyletosum)


[JC]


Flora principal

206

42h Pinedes de pi negre (Pinus uncinata),calcícoles i xeròfiles, dels solellspirinencs

Boscos de pi negre de natural poc densos. A les zonesmés elevades, i especialment als indrets més roco-sos, poden tenir l’aspecte de matollars arbrats.Típicament comprenen un estrat herbaci ben desen-volupat i amb força plantes pradenques. De vegadeshi ha un estrat arbustiu important. Les molses no hifan mai un paper destacat.

Pirineus, incloent-hi els Prepirineus.

Sotmès a aprofitament forestal. A causa de talesexcessives i d’incendis ha esdevingut, en grans

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí (i alti-montà). Aquest hàbitat fa el límit superior del bosc abona part dels Pirineus. De manera natural, pot pujarfins als 2.400-2.500 m d’altitud.Ambients que ocupa – Típicament vessants solells.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Substrat calcinal; sòls sovint poc des-envolupats i pedregosos.

Estrat arboriPinus uncinata (pi negre) • •

Estrat arbustiuRhamnus alpina (púdol) •Cotoneaster integerrimus (cornera) •Arctostaphylos uva-ursi (boixerola) •Juniperus communis (ginebre) •

Estrat herbaciFestuca gautieri (ussona) •Teucrium pyrenaicum (angelins) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.4242 Boscos de pi negre (Pinus uncinata), calcíco-les i xeròfils, dels solells pirinencs

Arctostaphylo uvaeursi-Pinetum uncinatae RivasMart. 1968 subass. rhamnetosum alpini (=Genisto- Arctostaphyletum Br.-Bl. (1939) 1948em. O. Bolòs 1970 subass. rhamnetosum alpini)


[JC]

extensions, un bosc molt esclarissat i molt malestructurat. Caldria actuar amb prudència a l’hora defer-hi tallades o altres menes d’intervencions, ja quees regenera lentament. La seva extensió actual ésrelativament petita, sobretot comparada amb la quepodria ocupar teòricament.


207

42i Pinedes de pi negre (Pinus uncinata),calcícoles i mesòfiles, dels obacspirinencs

Pinedes de pi negre gairebé sense estrat arbustiu iamb un estrat herbaci en què abunden diverses plan-tes pròpies dels prats calcícoles i mesòfils subalpins.L’estrat muscinal no hi sol mancar, tot i que no solatènyer un recobriment important. També s’hi fanalgunes espècies de roca o de pedrusca, a causa delsubstrat sovint pedregós.

Pirineus, i més que més als Prepirineus.

Sotmès a aprofitament forestal. En els indrets méspendents i pedregosos, s’hauria de considerar gaire-bé un bosc protector del sòl.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí (i alti-montà). Aquesta pineda fa el límit superior forestal abona part dels Pirineus.Ambients que ocupa – Típicament vessants obacs,pendents, i ben innivats.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Sempre terrenys calcinals. Sòls poco molt pedregosos, a claps parcialment descalcificats.

Flora principal


Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Lonicera nigra (xuclamel negre) •

Estrat herbaciPulsatilla alpina subsp. font-queri (flor del vent) •Sesleria caerulea • •Valeriana montana •Polygala calcarea (herba blava) •

Estrat muscinalRhytidiadelphus triquetrus •Hylocomium splendens •Pleurozium schreberi •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.425 Boscos de pi negre (Pinus uncinata), calcíco-les i mesòfils, dels obacs pirinencs

Pulsatillo-Pinetum uncinatae Vigo 1974Saxifrago geranioidis-Rhododendretum ferrugineiBr.-Bl. 1939 subass. seslerietosum


[JC]


Flora principal

208

42j Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), orepoblacions, sense sotabosc forestal

Arbredes de pi negre, producte de repoblació o origi-nades per regeneració natural, amb un sotaboscdominat per herbes de caràcter no forestal. En algunscasos, poden ser força semblants, per l’aspecte, a lespinedes xeròfiles (unitats 42g i 42h).

Pirineus.

Sovint correspon a plantacions, que tenen per finalitatrepoblar àrees poc aprofitades, estabilitzar vessants oaccelerar la regeneració de boscos talats. Altres vega-des es tracta de prats envaïts per arbres, a conse-qüència d’una pressió pastoral moderada, malgratque l’acció continuada dels ramats impedeixi la cons-titució d’un bosc veritable. La taxa de creixement delsarbres és molt diversa, segons els casos.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alti-montà.Ambients que ocupa – Indrets i ambients moltdiversos.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Diversos.

Estrat arboriPinus uncinata (eventualment barrejat amb Pinus sylvestris i amb híbrids entre aquests dos pins) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.43 Pinedes de pi negre (Pinus uncinata), o repobla-cions, sense sotabosc forestal


[JC]


209

42k Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles i mesòfiles, dels obacs del’estatge montà dels Pirineus

Pinedes de pi roig, força denses quan són ben constituï-des. Comprenen un estrat arbori dominat absolutamentpel pi i un sotabosc amb abundància variable de boix id’algunes altres plantes típiques més aviat de les roure-des. L’estrat muscinal no hi sol mancar, tot i que engeneral és poc important. De vegades s’hi fan algunesplantes humícoles o dels boscos de coníferes acidificats.

Pirineus.

Sotmès a aprofitament forestal.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Vessants obacs.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrat calcinal. Sòls bàsics, devegades amb claps acidificats superficialment.

Flora principal

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) • •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Amelanchier ovalis (corner) •Cotoneaster integerrimus (cornera) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Juniperus communis (ginebre) •

Estrat herbaciFestuca gautieri (ussona) • •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Euphorbia amygdaloides (lleteresa de bosc) •Polygala calcarea (herba blava) •Cruciata glabra (creuera) •

Estrat muscinal Hylocomium splendens •Rhytidiadelphus triquetrus •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.561 Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), calcícolesi mesòfils, dels obacs de l’estatge montà delsPirineus

Polygalo-Pinetum sylvestris Rivas Mart. 1972Primulo columnae-Pinetum sylvestris Molero etVigo ex Vigo, Carreras et Carrillo 1995Buxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952 subass. pinetosum sylvestrisHelleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957 subass.pinetosum sylvestris


[JC]


Flora principal

210

42l Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),acidòfiles i mesòfiles, dels obacs del’estatge montà (i del submontà) delsPirineus

Pinedes de pi roig, bastant denses quan estan bendesenvolupades, amb un important estrat musicalque cobreix gairebé tot el terra. A l’estrat herbaci nosolen mancar-hi espècies humícoles del gènerePyrola, l’hemiparàsit Melampyrum pratense, el saprò-fit estricte Monotropa hypopitys… També hi ha unestrat arbustiu baix, dominat per la nabinera. L’estratarbustiu alt és poc important, amb boix, avellaner, etc.

Pirineus.

Els usos que se’n fa consisteixen bàsicament en l’a-profitament forestal i la recol·lecció de bolets.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: prin-cipalment a l’estatge montà.Ambients que ocupa – Vessants obacs.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrat silici (esquistos, gresos igranits, principalment); sòls àcids.


Estrat arbustiuVaccinium myrtillus (nabinera) • •Calluna vulgaris (bruguerola) •

Estrat herbaciPyrola spp. •Monotropa hipopitys (espàrrec bord) •Melampyrum pratense (xuclador) •Deschampsia flexuosa •

Estrat muscinalHylocomium splendens •Rhytidiadelphus triquetrus •Pleurozium schreberi •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.562 Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfils imesòfils, dels obacs de l’estatge montà (i del sub-montà) dels Pirineus

Hylocomio-Pinetum catalaunicae Vigo 1968Luzulo niveae-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952


[JC]


211

42m Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles i xeròfiles, dels Pirineus

Pinedes de pi roig, generalment poc denses, amb unsotabosc relativament pobre. A banda de la boixerola,la majoria d’arbustos que s’hi fan els comparteixenamb les rouredes. A l’estrat inferior, hi creixen diver-ses plantes pradenques.

Sobretot als Prepirineus, però també als Pirineusaxials.

Es tracta d’un tipus de bosc molt sec, que es regene-ra amb dificultat després de les tales.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Vessants solells, on aques-tes pinedes representen un tipus de bosc primari.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrat calcinal; sòls sovint moltpedregosos.

Flora principal


Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Arctostaphylos uva-ursi (boixerola) •Amelanchier ovalis (corner) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Juniperus communis (ginebre) •

Estrat herbaciFestuca gautieri (ussona) • •Teucrium pyrenaicum (angelins) •Carex humilis •Polygala calcarea (herba blava) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5921+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), calcíco-les i xeròfils, dels Pirineus

Primulo columnae-Pinetum sylvestris Molero etVigo ex Vigo, Carreras et Carrillo 1995 subass.teucrietosum catalaunicaeBuxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932 var. de Pinus sylvestris.


[JC]


Flora principal

212

42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineusi de les contrades septentrionals

Pinedes de pi roig d’aspecte molt variable. En lesseves formes més típiques presenten un estrat arbus-tiu amb abundància de plantes pròpies més aviat deles rouredes seques, i un estrat muscinal relativamentimportant.

Pirineus, incloent-hi els Prepirineus, i territoris olosità-nic, ausosegàrric i catalanídic septentrional.

En general explotat per treure’n fusta. Es tracta sovintde pinedes de caràcter secundari, que substitueixenrouredes calcícoles de roure martinenc.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà, principalment.Ambients que ocupa – Sobretot vessants obacs, però ales parts més elevades, aquestes pinedes es podentrobar en llocs poc o molt solells.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrat calcinal; sovint sòls poc omolt descalcificats.


Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Viburnum lantana (tortellatge) •Coronilla emerus (coronil·la boscana) •Cytisophyllum sessilifolium •

Estrat herbaciHepatica nobilis (herba fetgera) •Campanula persicifolia •Viola sylvestris (viola) •Cruciata glabra (creuera) •

Estrat muscinalHylocomium splendens •Dicranum scoparium •Pseudoscleropodium purum •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5922+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), neutro-basòfils i mesòfils, dels Pirineus i de les contradesseptentrionals

Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932 subass. hylocomietosum splen-dentis i var. de Pinus sylvestrisBrachypodio sylvatici-Fraxinetum excelsioris Vigo1968 subass. pinetosum sylvestris


[JC]


213

42o Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles, meridionals

Pinedes de pi roig no gaire denses, amb un estratarbustiu integrat per plantes que es fan també a lesrouredes seques meridionals. De vegades hi abundaGeum sylvaticum, una rosàcia força típica d’aquestsambients.

Territori catalanídic meridional i central.

Explotat per la fusta. La principal amenaça actual d’a-quests boscos són els incendis forestals.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Vessants obacs. En algunscasos, aquestes pinedes deuen estar substituint anti-gues rouredes.Clima – Medioeuropeu submediterrani de transició alde muntanya mediterrània.Substrat i sòl – Sobre substrat calcinal.

Flora principal

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) • •Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Arctostaphylos uva-ursi (boixerola) •Acer opalus subsp. granatense (blada de fulla petita) •Amelanchier ovalis (corner) •Genista patens (ginestera) •Juniperus communis (ginebre) •

Estrat herbaciGeum sylvaticum •Viola willkommii (viola) •Helleborus foetidus (marxívol) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5A23+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), calcíco-les, meridionals

Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae O. Bolòs1967 subass. buxetosumViolo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950 subass. pinetosum sylvestrisBuxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932


[JC]


Flora principal

214

42p Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),acidòfiles i xeròfiles, dels estatges montài submontà

Pinedes de pi roig, molt seques, estructurades en unestrat arbori més o menys clar, dominat pel pi roig, iun d’herbaci molt obert. Pot haver-hi un estrat arbus-tiu, generalment poc important, amb bàlec, gódua,ginebre o, fins i tot, boix. Tot i que hi poden aparèixermolses xeròfiles, no hi ha mai un estrat muscinal bendesenvolupat.

Pirineus i territori catalanídic septentrional.

Sotmès a aprofitament forestal. La regeneració d’a-questes pinedes, un cop tallades, és molt lenta i difi-cultosa; per això se’n troben grans extensions moltmalmeses. Cal preservar-ne les superfícies encaraben estructurades i aplicar-hi intervencions concretesque millorin les perspectives de les àrees més degra-dades.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Principalment vessantssolells, secs. En general, es tracta de boscos decaràcter primari.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrat àcid.


Estrat arbustiuJuniperus communis (ginebre) •Calluna vulgaris (bruguerola) •

Estrat herbaciFestuca gautieri (ussona) • •Veronica officinalis (te de muntanya) •Sedum reflexum (crespinell) •Festuca gr. ovina •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5B11+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), acidò-fils i xeròfils, dels estatges montà i submontà

Veronico officinalis-Pinetum sylvestris Rivas Mart.1968Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1983Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii Gamisanset Gruber 1988Teucrio scorodoniae-Quercetum petraeae Lapraz1966 em. O. Bolòs 1983


[JC]


215

42q Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris),acidòfiles i xeròfiles, del territoricatalanídic central

Pinedes de pi roig que duen sovint un estrat arbustiuimportant de boixerola. Entre les plantes herbàcies,n’hi ha algunes de característiques de les pinedesboreals.

Territori catalanídic central (muntanyes de Prades).

Sotmès a explotació forestal.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Vessants obacs.Clima – Mediterrani muntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Substrat àcid.

Flora principal

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) • •Quercus pyrenaica (reboll) •

Estrat arbustiuArctostaphylos uva-ursi (boixerola) • •

Estrat herbaciGalium rotundifolium • •Luzula forsteri •Hieracium murorum (herba de l’esparver) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5B23+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), acidò-fils i xeròfils, del territori catalanídic central

Arctostaphylo-Pinetum catalaunicae O. Bolòs1967 subass. luzuletosum forsteri


[JC]


Flora principal

216

42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), orepoblacions, sense sotabosc forestal

Arbredes de pi roig, amb el sotabosc dominat per her-bes de caràcter no forestal, pròpies de les pasturesproperes. Es tracta d’arbredes naturals o bé de mas-ses forestals procedents de repoblació; en aquestdarrer cas, els pins solen estar clarament afilerats.

Pirineus i territoris olositànic i catalanídic septentrio-nal i central.

Sotmès a aprofitament forestal, sobretot en el cas deles repoblacions. De vegades es tracta de pasturesenvaïdes pels pins, que es continuen pasturant ambuna certa intensitat.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana i mun-tanya mediterrània.Ambients que ocupa – Qualsevol ambient pochumit.Clima – Medioeuropeu o mediterrani muntanyenc.Substrat i sòl – Qualsevol.

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5E Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repobla-cions, sense sotabosc forestal


[JC]


217

42s Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), ambsotabosc de màquies o brollesmediterrànies

Boscos amb un estrat arbori poc alt (8-10 m, general-ment) i continu de pins que recobreix alzinars baixos ialtres tipus de màquies esclerofil·les, o bé brollesmediterrànies poc o molt heliòfiles.

Territoris olositànic i catalanídic septentrional i cen-tral; més localment, als Pirineus orientals i al territoriausosegàrric.

Si el sotabosc no està sotmès a aclarides ni a carboneig,aquestes pinedes no es deuran regenerar, ja que la mortnatural dels pins durà, a mitjà termini, a la transforma-ció de l’hàbitat en un alzinar (o un carrascar); de mane-ra semblant al que passa amb algunes pinedes de piblanc amb sotabosc d’esclerofil·les, de terra baixa. Noes coneixen àrees extenses on coexisteixin de maneraindefinida el pi roig i l’alzina (o la carrasca).

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides i muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Principalment obagues deles parts més altes.Clima – Mediterrani, de tendència muntanyenca.Substrat i sòl – Molt diversos.

Flora principal

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) •

Estrat arbustiu altQuercus ilex (alzina) • •Quercus rotundifolia (carrasca) •

Estrat arbustiu baixHedera helix (heura) •Rubus ulmifolius (esbarzer) •Erica arborea (bruc boal) •Buxus sempervirens (boix) •Viburnum tinus (marfull) •Rosmarinus officinalis (romaní) •Cistus spp. (estepes) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) •Asplenium onopteris (falzia de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.5F+ Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sota-bosc de màquies o brolles mediterrànies


[JC]


Flora principal

218

42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) dels Prepirineus, el territoriausosegàrric i les muntanyesmediterrànies septentrionals

Pinedes de pinassa, de densitat variable, que duen unestrat arbustiu integrat sobretot per plantes comunestambé a les rouredes seques, i un d’herbaci poc omolt clar en què no manquen elements mediterranis.

Principalment als Prepirineus i als territoris ausosegà-rric i catalanídic central, fins a l’alt Gaià. Arriba a l’al-ta Garrotxa, i penetra un xic als Pirineus centrals i alterritori catalanídic septentrional.

Sotmès a aprofitament forestal. Sovint es regeneradifícilment després d’un incendi; algunes àrees cre-mades de fa temps no mostren cap indici de regene-ració de la pinassa.

Hàbitats CORINE

9530* Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinusnigra subsp. salzmannii)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà.Ambients que ocupa – Principalment vessantsobacs.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Principalment substrats carbonà-tics; sòls bàsics o poc àcids.

Estrat arboriPinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) • •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) •Lonicera etrusca (xuclamel) •Amelanchier ovalis (corner) •Lonicera xylosteum (boix moll) •

Estrat herbaciViola willkommii (viola) •Rubia peregrina (rogeta) •Avenula pratensis subsp. iberica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.632 Boscos de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) dels Prepirineus, el territori ausosegà-rric i les muntanyes mediterrànies septentrionals(fins a l’alt Gaià)

Lonicero xylostei-Pinetum salzmannii Gamisanset Gruber 1988Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950 subass. pinetosum salzmanniiQuercion ilicis Br.-Bl. 1915


[JC]


219

42u Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) de les muntanyesmediterrànies meridionals

Pinedes amb un estrat arbori dominat per la pinassa,un d’arbustiu format per plantes comunes amb lesrouredes seques meridionals i amb els boscos escle-rofil·les, i un d’herbaci poc o molt sec, en què no man-quen elements clarament mediterranis.

Territori catalanídic central i meridional (de Prades i elMontsant al Port).

Sotmès a aprofitament forestal. Es regenera amb difi-cultat després d’un incendi.

Hàbitats CORINE

9530* Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinusnigra subsp. salzmannii)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà, principalment. Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Vessants obacs.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Principalment substrat calcinal.

Flora principal

Estrat arboriPinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) • •Quercus faginea (roure valencià) •

Estrat arbustiuGenista patens (ginestera) •Acer opalus subsp. granatense (blada de fulla petita) •

Estrat herbaciGeum sylvaticum •Paeonia officinalis subsp. microcarpa (peònia) •Viola willkommii (viola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.637+ Boscos de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) de les muntanyes mediterrànies meri-dionals (de Prades i el Montsant al Port)

Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950Quercion ilicis Br.-Bl. 1915Paeonio microcarpae-Pinetum salzmannii (Br.-Bl.et O. Bolós 1950) Álvarez de la Campa 2003


[JC]


Flora principal

220

42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii), o repoblacions, sensesotabosc forestal

Arbredes de pinassa amb un estrat arbustiu poc des-envolupat o gens, i amb un sotabosc herbaci formatper plantes de caràcter no forestal.

Principalment als Prepirineus i als territoris catalaní-dic i ausosegàrric. Penetra als Pirineus axials i al terri-tori olositànic.

Es tracta de pinedes naturals o bé d’arbredes proce-dents de repoblació. Eventualment s’hi fa explotacióforestal, i el sotabosc s’aprofita com a pastura.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge submontà, prin-cipalment.Ambients que ocupa – Qualsevol ambient no gairehumit.Clima – Medioeuropeu submediterrani i mediterranimuntanyenc.Substrat i sòl – Molt diversos.

Estrat arboriPinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.67 Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal


[JC]


221

42w Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquinesacidòfiles, de la terra baixa catalana

Poblacions de pinastre, poc o molt obertes, amb unsotabosc format per brolles heliòfiles d’estepes, o béper bosquines esclerofil·les. Sovint duen un estratherbaci poc definit.

Sobretot al territori catalanídic septentrional; penetraal territori ruscínic, a l’ausosegàrric i al catalanídiccentral.

Se’n fa un cert aprofitament forestal. En els darrerstemps, ha estat massa afectat pels incendis.

Hàbitats CORINE

9540 Pinedes mediterrànies


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Indrets diversos.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Substrat silici. Generalment sòlsarenosos.

Flora principal

Estrat arboriPinus pinaster (pinastre) • •

Estrat arbustiuCistus salviifolius (estepa borrera) •Cistus monspeliensis (estepa negra) •Cistus albidus (estepa blanca) •Quercus ilex (alzina) •Erica arborea (bruc boal) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8217 Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), ambsotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de laterra baixa catalana

Cistion ladaniferi Br.-Bl. ex A. et O. Bolòs 1950


[JC]


Flora principal

222

42x Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), orepoblacions, sense sotabosc llenyós

Poblacions de pinastre, amb sotabosc nu o format perherbes esparses, resistents a la sequera.

Sobretot al territori catalanídic septentrional i central.També als Pirineus i als territoris ruscínic, olositànic iausosegàrric.

El sotabosc herbaci pot ser aprofitat com a pastura decabres i ovelles. També hi pot haver explotació fores-tal. L’amenaça principal són els incendis.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Indrets diversos.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Principalment substrat silici.

Estrat arboriPinus pinaster (pinastre) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.827+ Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repo-blacions, sense sotabosc llenyós


[JC]


223

42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea),sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixacatalana

Poblacions de pi pinyer que sovint porten sota seubrolles d’estepes o bosquines, corresponents a esta-dis regressius dels alzinars.

Territoris ruscínic, olositànic i catalanídic septentrionali central; penetra al territori ausosegàrric. Més local-ment, als Prepirineus centrals.

S’aprofita forestalment i s’hi fa recol·lecció de pinyes.Actualment, els problemes de conservació derivendels incendis i dels canvis d’usos del sòl.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Indrets diversos, sobretotals vessants solells.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Principalment terrenys silicis iespecialment sòls sorrencs.

Flora principal

Estrat arboriPinus pinea (pi pinyer) •

Estrat arbustiuQuercus ilex (alzina) •Cistus salviifolius (estepa borrera) •Cistus monspeliensis (estepa negra) •Erica arborea (bruc boal) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8315 Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovintamb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles,de la terra baixa catalana

Cistion ladaniferi Br.-Bl. ex A. et O. Bolòs 1950Quercion ilicis Br.-Bl. 1915

etc.


[JC]


Flora principal

224

42z Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de màquies o garrigues ambullastre (Olea europaea var. sylvestris),margalló (Chamaerops humilis)..., de lescontrades marítimes càlides

Pinedes de pi blanc, sovint molt clares, que fan dos-ser a formacions arbustives altes i generalment den-ses, integrades per plantes de les màquies termòfileslitorals.

Territori catalanídic central i meridional i, més local-ment, territori ruscínic.

Sotmès poc o molt a explotació forestal. Com altresboscos i arbredes de la terra baixa, amenaçat pelsincendis i, eventualment, per la urbanització de l’es-pai.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes seques.Ambients que ocupa – Principalment vessantssolells.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Principalment substrats calcaris.

Estrat arboriPinus halepensis (pi blanc) •

Estrat arbustiuQuercus coccifera (garric) • •Chamaerops humilis (margalló) •Olea europaea var. sylvestris (ullastre) •Rhamnus lycioides (arçot) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8411+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de màquies o garrigues amb ullastre(Olea europaea var. sylvestris), margalló(Chamaerops humilis)..., de les contrades maríti-mes càlides

Oleo-Ceratonion Br.-Bl. ex Guinochet et Drovineau1944


[JC]


225

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de màquies o garrigues

Pinedes de pi blanc, poc o molt denses, amb un sota-bosc llenyós i esclerofil·le, dominat per garrics, alzi-nes o carrasques. L’estrat herbaci, si existeix, és pocimportant.

Territoris catalanídic, sicòric, ausosegàrric, olositànic iruscínic; penetra fins a la base dels Prepirineus.

Aquestes pinedes, generalment de caràcter secunda-ri, solen correspondre a una etapa avançada en lareconstitució dels boscos esclerofil·les. Convindriaafavorir-ne l’evolució malgrat que això portés, a lallarga, a la desaparició de la unitat com a tal.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Indrets diversos, semprepoc o molt secs.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls sovintpedregosos.

Flora principal


Estrat arbustiuQuercus ilex (alzina) •Quercus rotundifolia (carrasca) •Quercus coccifera (garric) •Phillyrea latifolia (fals aladern) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •

Estrat herbaciBrachypodium retusum (llistó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8412+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de garrigues de coscoll (Quercus coccifera),de les terres mediterràniesExclusiu de la unitat. Potser una mica menys fre-qüent que l’hàbitat següent.

42.8413+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de màquies o garrigues d’alzinar o decarrascar

Quercion ilicis Br.-Bl. 1915Exclusiu de la unitat. Potser una mica més freqüentque l’hàbitat precedent. Representa un estadi evo-lutiu una mica més avançat.


[JC]


Flora principal

226

42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de brolles calcícoles, deles contrades mediterrànies

Pinedes de pi blanc, sovint molt obertes, que duen unestrat arbustiu format per matollars heliòfils, bàsica-ment brolles de romaní, força riques florísticament.

Territoris sicòric, ausosegàrric, catalanídic, olositànic iruscínic, també, més rarament, als Prepirineus cen-trals.

Sotmeses a explotació forestal. Les que apareixen a lescontrades marítimes corresponen generalment a comu-nitats secundàries que tendeixen a evolucionar demanera natural vers alzinars o màquies. Les de terresinteriors semblen en gran part vegetació potencial;només les que es fan en fondals o planes fèrtils sóncomunitats inestables que evolucionarien vers el carras-car. La conservació d’aquestes arbredes es pot veureamenaçada pels incendis i per l’extensió del sòl urbà.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Substrat calcari; sòl sovint pedre-gós.


Estrat arbustiuRosmarinus officinalis (romaní) •Erica multiflora (bruc d’hivern) •Bupleurum fruticescens (botja groga) •Cistus clusii (esteperola) •Genista biflora (ginestera) •Ulex parviflorus (gatosa) •Genista scorpius (argelaga) •


dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8414+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de brolles calcícoles, de les contradesmarítimes

Rosmarino-Ericion Br.-Bl. 1915Exclusiu d’aquesta unitat. Força més important quel’hàbitat següent, atesa la seva àrea de distribuciómés extensa.

42.8415+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de brolles calcícoles, de les contradesinteriors

Rosmarino-Ericion Br.-Bl. 1915Exclusiu d’aquesta unitat. Menys estès que el pre-cedent.


[JC]


227

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de brolles silicícoles, deterra baixa

Pinedes de pi blanc, sovint no gaire denses, amb unsotabosc de plantes heliòfiles pròpies de les brollesd’estepes i brucs. Poden qualificar-se de brolles ambpins.

Sobretot al territori catalanídic septentrional i central.

Se’n fa un cert aprofitament forestal. El sotabosc potser pasturat per oví i cabrum. Molt amenaçat pelsincendis, no solament per mor dels ambients on esdesenvolupa, sinó també perquè el sotabosc esdevémolt inflamable en estat sec.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Indrets diversos.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Esquistos i granits, principalment.Sòls poc o molt àcids.

Flora principal


Estrat arbustiuCistus salviifolius (estepa borrera) •Cistus monspeliensis (estepa negra) •Cistus albidus (estepa blanca) •Erica arborea (bruc boal) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8416+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa



[JC]


Flora principal

228

42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),sense sotabosc llenyós

Poblacions de pi blanc amb sotabosc herbaci xeròfil o,fins i tot, sense sotabosc.

Del territori ruscínic fins al sicòric i al catalanídic cen-tral (i meridional); penetra als Prepirineus centrals.

Sotmès a un cert aprofitament forestal. Sovint es trac-ta de repoblacions. Com altres pinedes mediterrànies,estan amenaçades pels incendis i, eventualment, perla urbanització de l’espai.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Substrats i sòls diversos.


dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8417+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),sense sotabosc llenyós


[JC]


229

42ae Teixedes

Bosquets de teixos, generalment ombrívols i ambsotabosc format en bona part per plantes mesòfiles.

Prepirineus i territoris olositànic i catalanídic.

No explotat. Atès que aquests bosquets es troben enindrets força inaccessibles, no han de tenir problemesde conservació, llevat dels causats per incendis.

Hàbitats CORINE

9580* Teixedes mediterrànies


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Fondalades, canals ombrí-voles, relleixos de cingle...Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Principalment substrats calcaris isòls bàsics o poc àcids.

Flora principal

Estrat arboriTaxus baccata (teix) • •

Estrat arbustiuCorylus avellana (avellaner) •Buxus sempervirens (boix) •Hedera helix (heura) •

Estrat herbaciSanicula europaea •Lilium martagon (marcòlic) •Aquilegia vulgaris (corniol) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.A75 Teixedes ibèriquesSaniculo-Taxetum O. Bolòs 1967


[JC]


Flora principal

230

42ak Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),amb sotabosc de càrritx (Ampelodesmosmauritanica)

Pinedes joves de pi blanc, més o menys denses, ambuns estrats arbustiu i lianoide molt clars i un estratherbaci dens, dominat pel càrritx.

Territori catalanídic central.

La majoria d’aquestes pinedes són boscos joves, anti-gament estassats de manera regular, quan l’aprofita-ment del sotabosc era rendible i el benefici de la fustatambé. Avui dia pràcticament no s’exploten. La majo-ria evolucionen cap a pinedes amb un sotabosc pro-

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, contradesmarítimes seques.Ambients que ocupa – Antics conreus (sobretotvinyes) abandonats fa més de cinquanta anys; gene-ralment situats a mig vessant en àrees muntanyoses.També parts altes d’algun serrat més o menys roca-llós.Clima – Mediterrani marítim sec.Substrat i sòl – Roques calcàries; sòls poc o moltprofunds.

Estrat arboriPinus halepensis (pi blanc) • •

Estrat arbustiuRhamnus alaternus (aladern) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •Viburnum tinus (marfull) •

Estrat herbaciAmpelodesmos mauritanica (càrritx) • •Rubia peregrina (rogeta) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.8418+ Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), ambsotabosc de càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

Rosmarino-Ericion Br.-Bl. 1935Oleo-Ceratonion Br.-Bl. ex Guinochet et Drovineau1944etc.


[EC]

gressivament més dens. Una bona part de les mostresd’aquest hàbitat es troben en terrenys urbanitzables;solen ser parcel·les no edificades, que formen unamatriu entremig de les cases construïdes en elsterrenys veïns. Tenen un alt risc d’incendi a causa tantde la seva composició vegetal com de la pressióantròpica a què estan sotmeses. En condicions natu-rals ocuparien una àrea molt més petita que l’actual.


231

42af Boscos mixtos d’avet (Abies alba) i pinegre (Pinus uncinata)

Boscos aciculifolis constituïts per un estrat arbori enquè es barregen l’avet i el pi negre. El sotabosc ésforça divers. Si el sòl és força àcid, pot haver-hi unestrat arbustiu dominat pel neret. L’estrat herbaci i elmuscinal normalment tenen un bon desenvolupa-ment.



Hàbitats CORINE

Cap.

Superfície cartografiada 2.293,9086 haÀrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.

Ambients que ocupa – Principalment vessantsobacs, frescos i humits i, sovint, ben innivats.Clima – Subalpí humit.Substrat i sòl – Substrats diversos, però preferent-ment terrenys àcids.

Flora principal

Estrat arboriAbies alba (avet) • •Pinus uncinata (pi negre) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.B1+ Boscos mixtos d’avet (Abies alba) i pi negre(Pinus uncinata)


[JC]


Flora principal

232

42ag Boscos mixtos d’avet (Abies alba) i piroig (Pinus sylvestris)

Boscos d’estructura i composició diverses, que com-parteixen el fet d’estar constituïts per un estrat arboriamb avet i pi roig.



Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà.Ambients que ocupa – Vessants obacs, frescos ihumits.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Diversos.

Estrat arboriAbies alba (avet) • •Pinus sylvestris (pi roig) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.B2+ Boscos mixtos d’avet (Abies alba) i pi roig(Pinus sylvestris)


[JC]


233

42ah Pinedes mixtes de pi roig (Pinussylvestris) i pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii)

Pinedes, generalment denses, amb un estrat arboridominat pel pi roig i la pinassa. El sotabosc és moltdivers, segons els casos.

Sobretot als Prepirineus i als territoris ausosegàrric icatalanídic central i meridional.

Sotmès a un cert aprofitament forestal.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Diversos.

Flora principal


Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.B3+ Boscos mixtos de pi roig (Pinus sylvestris) ipinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)


[JC]


Flora principal

234

42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinushalepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii)

Pinedes de composició diversa, heliòfiles i poc o moltclares, amb un estrat arbori en què coexisteixen el piblanc i la pinassa.

Prepirineus i territoris ausosegàrric i catalanídic cen-tral.

Normalment es tracta de boscos força degradats.Solen estar sotmesos a explotació forestal.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Diversos, principalment alsvessants solells.Clima – Mediterrani continental.Substrat i sòl – Diversos.

Estrat arboriPinus halepensis (pi blanc) • •Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



42.B4+ Boscos mixtos de pi blanc (Pinus halepensis) ipinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)


[JC]


235

42aj Altres boscos mixtos de coníferes

Boscos aciculifolis amb una combinació de dues omés coníferes, diferent de les recollides a les unitatsprecedents (42af, 42ag, 42ah i 42ai). Els casos mésfreqüents són les barreges de pi roig i pi negre, piblanc i pinastre, i pi blanc i pi pinyer.

Pirineus (inclosos els Prepirineus) i territoris olosità-nic, ausosegàrric i catalanídic septentrional i central.

Hàbitats CORINE

Cap.


Ambients, climes i sòls molt diversos, segons cada cas.

Aspecte

Ecologia


42.B5+ Altres boscos mixtos de coníferes


[JC]


Flora principal

236

43a Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) iavet (Abies alba), higròfils, pirinencs

Boscos estretament relacionats amb les fagedes,constituïts per un estrat arbori en què hi ha faig i avet,i un sotabosc format per plantes clarament nemorals.

Pirineus

Boscos força productius, sotmesos a explotació fores-tal.

Hàbitats CORINE

9130 Fagedes neutròfiles


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge altimontà.Ambients que ocupa – Vessants obacs, frescos ihumits.Clima – Medioeuropeu subatlàntic.Substrat i sòl – Substrats principalment calcinals;sòls eutròfics i humífers.

Estrat arboriAbies alba (avet) • •Fagus sylvatica (faig) • •

Estrat herbaciScilla lilio-hyacinthus (joliu) •Galium odoratum (espunyidella d’olor) •Helleborus viridis subsp.occidentalis (el·lèbor verd) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



43.141 Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i avet(Abies alba), higròfils, pirinencs

Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. exO. Bolòs 1957Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957


[JC]


237

43b Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica)i pi roig (Pinus sylvestris), de l’estatgemontà

Boscos amb barreja de faig i pi roig en proporcionsvariables, estretament relacionats amb les fagedes.Tenen un estrat arbori dens i molt ombrós, un estratarbustiu dominat eventualment pel boix i un d’herba-ci ric en plantes nemorals. De vegades hi ha un estratmuscinal ben desenvolupat que pot cobrir força el sòl.

Pirineus, Prepirineus i territoris olositànic i catalanídicseptentrional.

Sotmesos a aprofitament forestal, cosa que deu afa-vorir la persistència del pi roig. Deixats al seu grat, laconífera tendiria a ser eliminada.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Vessants obacs, frescos ipoc o molt humits.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats i sòls diversos.

Flora principal

Estrat arboriFagus sylvatica (faig) • •Pinus sylvestris (pi roig) • •


Estrat herbaciAnemone nemorosa (buixol) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Daphne laureola (lloreret) •Helleborus foetidus (marxívol) •Helleborus viridis subsp. occidentalis (el·lèbor verd) •Melica uniflora •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



43.142 Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i piroig (Pinus sylvestris), mesòfils, latepirinencs

Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957Buxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952Luzulo niveae-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952

Exclusiu. Una mica menys freqüent que el següent.43.1751 Boscos mixtos de faig (Fagus sylvatica) i pi

roig (Pinus sylvestris), calcícoles i xeromesòfils, dela muntanya mitjana poc plujosa

Buxo sempervirentis-Fagetum Br.-Bl. et Suspl.1937 em. Br.-Bl. 1952etc.

Exclusiu. Una mica més freqüent que l’hàbitat pre-cedent.


[JC]


Flora principal

238

43d Boscos mixtos de roure martinenc (Quercuspubescens) i pi roig (Pinus sylvestris),calcícoles, de la muntanya mitjana

Boscos amb un estrat arbori en què es barregen el piroig i el roure martinenc (o algun dels seus híbrids) endiferents proporcions. L’estrat arbustiu sol ser forçadivers i en general està força desenvolupat.

Prepirineus i zones properes (fins als territoris auso-segàrric i catalanídic septentrional).

Sotmès a aprofitament forestal i a pastura.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà.Ambients que ocupa – Indrets diversos.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrat calcinal. Sòls carbonatats,bàsics o molt poc àcids

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) • •Quercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x subpyrenaica • •

Estrat arbustiuBuxus sempervirens (boix) • •Amelanchier ovalis (corner) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Cytisophyllum sessilifolium •

Estrat herbaciHepatica nobilis (herba fetgera) •Viola sylvestris (viola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



43.7131+ Boscos mixtos de roure martinenc (Quercuspubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles,de la muntanya mitjana

Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. (1915) 1932


[JC]


239

43d1 Boscos mixtos de roure martinenc(Quercus pubescens) i pi roig (Pinussylvestris), silicícoles, de la muntanyamitjana

Boscos amb un estrat arbori en què es barregen el piroig i el roure martinenc (o alguns dels seus híbrids),en diferents proporcions. L’estrat arbustiu sol mancaro és poc important. L’herbaci és mesòfil, amb presèn-cia de plantes acidòfiles.

Prepirineus (i també Pirineus axials).

Sotmès a aprofitament forestal i a pastura.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge submontà.Ambients que ocupa – Indrets diversos, amb pre-ferència pels vessants poc solells.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Terrenys silicis; sòls claramentàcids.

Flora principal

Estrat arboriPinus sylvestris (pi roig) • •Quercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x subpyrenaica • •Quercus x streimii •

Estrat arbustiuAmelanchier ovalis (corner) •Lonicera xylosteum (boix moll) •

Estrat herbaciPteridium aquilinum (falguera comuna) •Calluna vulgaris (bruguerola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



43.7132+ Boscos mixtos de roure martinenc (Quercuspubescens) i pi roig (Pinus sylvestris), silicícoles, dela muntanya mitjana

Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs1983


[JC]


Flora principal

240

43e Boscos mixtos de roure reboll (Quercuspyrenaica) i pi roig (Pinus sylvestris),catalanovalencians

Boscos mixtos, amb un estrat arbori dominat pel rourereboll i el pi roig en proporcions variables.

Territori catalanídic central (muntanyes de Prades).

Atesa la poca superfície que ocupa, la conservaciód’aquest hàbitat és força compromesa. De totesmaneres, en molts casos deuria evolucionar natural-ment vers el rebollar pur.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterràniamarítima.Ambients que ocupa – Ambients diversos, sobretotvessants obacs.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Substrats esquistosos.

Estrat arboriQuercus pyrenaica (roure reboll) • •Pinus sylvestris (pi roig) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



43.63 Boscos mixtos de roure reboll (Quercus pyrenaica)i pi roig (Pinus sylvestris), catalanovalencians

Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae (Font Quer)O. Bolòs et Vigo 1967


[JC]


241

43f Boscos mixtos de roure valencià (Quercusfaginea o híbrids) i pinassa (Pinus nigrasubsp. salzmannii) o pi roig (Pinussylvestris), calcícoles, de la muntanyamitjana poc plujosa (i de terra baixa)

Boscos en general poc alts, en què es barreja el rourevalencià, o alguna de les estirps hibridogèniques en quèintervé aquesta espècie, amb la pinassa o el pi roig.

Prepirineus centrals i territoris ausosegàrric i catala-nídic central.

Sotmès a aprofitament forestal i, eventualment, pas-turat.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana (estat-ge submontà); muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Principalment substrats calcinals isòls carbonatats.

Flora principal

Estrat arboriQuercus faginea o híbrids (roure valencià) • •Quercus x subpyrenaica • •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) •Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) • •Pinus sylvestris (pi roig) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



43.7713 Boscos mixtos de roure valencià (Quercusfaginea o híbrids) i pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles,de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terrabaixa)

Violo willkommii-Quercetum fagineae Br.-Bl. et O.Bolòs 1950


[JC]


242

43g Altres boscos mixtos de caducifolis iconíferes

Pertanyen a aquest grup el boscos que tenen l’estratarbori format per una barreja de caducifolis i conífe-res en unes combinacions no recollides en cap de lesaltres unitats relacionades (del grup 43). Els casosmés corrents són les combinacions de bedoll amb piroig, pi negre o avet, i les barreges de faig i pi negre,de freixe i pi roig, i de roure martinenc i pinassa.

Sobretot Pirineus i territori ausosegàrric.

Explotat poc o molt per a fusta.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Especialment muntanyamitjana i estatge subalpí.Ambients que ocupa – Diversos.Substrat i sòl – Molt diversos.

Aspecte

Ecologia



43.H Altres boscos mixtos de caducifolis i coníferes


[JC]


243

44a Salzedes de Salix daphnoides,dels codolars i arenys dels rius, als Pirineus centrals

Bosquets generalment de 4 a 6(8) metres d’alçària,dominats per Salix daphnoides. Sota els salzes hi haun estrat herbaci amb força plantes higròfiles, engeneral poc significatives.

Pirineus centrals (Vall d’Aran i vall de Boí).

Atesa la poca superfície que ocupen i la seva situacióal marge dels rius, aquestes salzedes resulten forçavulnerables. Caldria vetllar per conservar-les i per afa-vorir-ne l’expansió natural.

Hàbitats CORINE

3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí i altimontà.Ambients que ocupa – Fons de vall i marges derius i torrents.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Llits fluvials pedregosos.

Flora principal

Estrat arbustiuSalix daphnoides • •Salix atrocinerea (gatell) •Salix caprea (gatsaule) •

Estrat herbaciEquisetum arvense (cua de cavall) •Molinia caerulea (alba roja) •Astrantia major •Galium uliginosum •Poa nemoralis •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.113+ Salzedes de Salix daphnoides, dels codolarsi arenys dels rius, als Pirineus centrals

Salicetum atrocinereae-daphnoidis Carrillo 2002


[JC]


Flora principal

244

44a1 Sargars (de Salix purpurea,S. elaeagnos...) amb Myricariagermanica de sòls argilosos

Bosquets de ribera de fins a 4 o 5 m d’alçària, domi-nats per sargues i amb claps o individus esparsos deMyricaria germanica.

Pirineus centrals (vall de Boí).

L’únic indret conegut d’aquest hàbitat (vora Barruera)és un espai protegit, gestionat actualment (2006) perla Fundació Territori i Paisatge.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Franja interna dels margesdels rius, sotmesos a riuades periòdiques.Clima – Medioeuropeu: submediterrani.Substrat i sòl – Sòls xops, llimosos i argilosos.

Estrats arbori i arbustiuSalix elaeagnos (sarga) • •Salix purpurea (saulic) • •Myricaria germanica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.111 Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos...)amb Myricaria germanica de sòls argilosos


[JC]


245

44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos...)i altres bosquines de ribera

Bosquines de galeria, de fins a 5-8 m d’alçària, domi-nades generalment per sargues, gatells o alguna altraespècie de salze, amb un estrat herbaci poc caracte-ritzat i, sovint, gens estructurat.

Tot el territori; força rar a les terres meridionals i a lesplanes sicòriques.

Bons indicadors de zones sotmeses a inundacióperiòdica. Són un tipus de vegetació que es recuperaforça de pressa després de les grans revingudes delsrius.

Hàbitats CORINE

3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya[hàbitat 44.124]


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana i terrabaixa.Ambients que ocupa – Marges i llits de rius i detorrents, afectats periòdicament per revingudes.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterrani.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls humitsamb abundància de còdols, graves i sorres.

Flora principal

Estrat arbustiuSalix purpurea (saulic) •Salix elaeagnos (sarga) •Salix atrocinerea (gatell) •Salix triandra •Salix alba (salze blanc) •Fraxinus angustifolia (freixe de fulla petita) •

Estrat herbaciSaponaria officinalis (sabonera) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



24.224 Bosquines de salzes (Salix spp.), verns (Alnusglutinosa), bedolls (Betula pendula)..., de codolarsde torrents, a l’estatge montàExclusiu. Minoritari i localitzat.

44.122 Sargars de terra baixaSaponario-Salicetum purpureae Tchou (1947)1948Salicetum neotrichae Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Poblaments de sargues

Exclusiu d’aquesta unitat. Codominant, però un xicmenys freqüent que l’hàbitat següent

44.124 Sargars i gatelledes muntanyencsSaponario-Salicetum purpureae Tchou (1947)1948 Poblaments de sargues o gatells

Exclusiu. Codominant, un xic més freqüent que elprecedent


[JC]


Flora principal

246

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salixatrocinerea), del territori catalanídic

Bosquets de gatells, sovint poc densos que, en les for-mes més típiques, duen un estrat herbaci molt desen-volupat, amb grans càrexs i equisets.

Territori catalanídic septentrional i central.

La contaminació de les aigües i la pressió que sovintha de suportar la vegetació de ribera són els proble-mes principals per a la conservació d’aquest hàbitat,que, d’altra banda, ocupa sempre petites superfícies.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies subhumides.Ambients que ocupa – Fons de barrancs i fondala-des.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos, sòls semprehumits.

Estrat arbustiuSalix atrocinerea (gatell) • •Corylus avellana (avellaner) •

Estrat herbaciCarex pendula •Equisetum telmateia (cua de cavall) •Carex remota •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.128+ Gatelledes (boscos, generalment baixos, deSalix atrocinerea), amb Equisetum telmateia, Carexpendula..., de fons de barrancs i depressions, ambsòl xop, al territori catalanídic

Carici-Salicetum catalaunicae A. et O. Bolòs 1950


[JC]


247

44d Salzedes (sobretot de Salix alba) de terrabaixa i de la muntanya mitjana

Poblacions de salzes, principalment Salix alba, més omenys denses i altes. Sovint formen claps dins deboscos de ribera mixtos o dominats per altres arbres.

Esteses gairebé arreu.

Els principals problemes de conservació d’aquesthàbitat deriven de la possible alteració del corrent(minva del cabal, pol·lució...) i de les agressions quesofreix sovint la vegetació de ribera.

Hàbitats CORINE

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamitjana.Ambients que ocupa – Riberals.Clima – Mediterrani o medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls al·luvials,amb un nivell freàtic elevat.

Flora principal

Estrat arboriSalix alba (salze blanc) • •Populus nigra (pollancre) •Populus alba (àlber) •

Estrat arbustiuRubus caesius (romegueró) •Rubus ulmifolius (esbarzer) •Tamarix anglica (tamariu) •

Estrat herbaciConvolvulus sepium (corretjola gran) •Agrostis stolonifera •Phalaris arundinacea •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.1412 Salzedes (sobretot de Salix alba) de terrabaixa i de la muntanya mitjana


[JC]


Flora principal

248

44e Vernedes (i pollancredes) amb Circaealutetiana, de l’estatge montà,pirenaicocatalanes

Boscos de galeria, formats per un estrat arbori dens imolt tancat, un d’arbustiu força variable i un d’herba-ci important i molt divers. Aquest darrer sol compren-dre diverses plantes comunes amb les fagedes, quefloreixen a l’inici de la primavera i que donen a aquesthàbitat un aspecte vernal característic.

Pirineus i territoris catalanídic septentrional i ausose-gàrric.

La conservació d’aquestes vernedes es pot veureafectada seriosament per la disminució del cabal delsrius, la pol·lució de l’aigua i, sobretot, la degradació ola destrucció directa (“neteja”) dels riberals. Caldriaconservar les mostres que encara en queden.

Hàbitats CORINE

91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Marges de rius i rierols decabal permanent i força regular.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls al·luvialsamb nivell freàtic elevat i constant.

Estrat arboriAlnus glutinosa (vern) • •Fraxinus excelsior (freixe) •Sambucus nigra (saüquer) •Populus nigra (pollancre) •

Estrat arbustiuRubus caesius (romegueró) • •Cornus sanguinea (sanguinyol) •

Estrat herbaciCircaea lutetiana (herba de les encantades) • •Scrophulatia alpestris •Stachys sylvatica (ortiga pudent) •Anemone nemorosa (buixol) •Cardamine impatiens •Lathraea clandestina (frare de verneda) •Poa nemoralis •Oxalis acetosella (pa de cucut) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.3431+ Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l’estatge montà, pirenaicocatalanes

Equiseto hyemalis-Alnetum glutinosae O. Bolòs1957


[JC]


249

44f Vernedes (de vegades pollancredes) ambortiga morta (Lamium flexuosum), de laterra baixa plujosa i de l’estatgesubmontà

Bosc de ribera frondós i ombrívol, format per un estratarbori dominat típicament pel vern, un d’arbustiuvariable i un d’herbaci mesohigròfil força divers.

Extrem dels Pirineus orientals i territoris ruscínic, olo-sitànic i catalanídic septentrional (i ausosegàrric).

Els principals problemes de conservació d’aquesthàbitat poden venir de la disminució del cabal, de lapol·lució de les aigües i, encara més, de la destrucciódirecta per “neteja” de les riberes o de la urbanitzacióde l’espai.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i estatge sub-montà: contrades marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Ressegueix els marges delsrius i rieres de cabal permanent.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls al·luvials,amb nivell freàtic alt.

Flora principal

Estrat arboriAlnus glutinosa (vern) • •Populus nigra (pollancre) •Platanus orientalis var. acerifolia (plàtan) •Fraxinus angustifolia (freixe de fulla petita) •

Estrat arbustiuCornus sanguinea (sanguinyol) •Evonymus europaeus (boneter) •Rubus ulmifolius (esbarzer) •

Estrat herbaciLamium flexuosum (ortiga morta) • •Galanthus nivalis (lliri de neu) • •Anemone nemorosa (buixol) •Symphytum tuberosum (consolda menor) •Carex pendula •Doronicum pardalianches (corona de rei) •Campanula trachelium (campaneta d’ortiga) •Ranunculus ficaria (gatassa) •Aquilegia vulgaris (corniol) •Arum italicum (sarriassa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.3432+ Vernedes (de vegades pollancredes) ambortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra baixaplujosa i de l’estatge submontà

Lamio-Alnetum glutinosae O. Bolòs 1954


[JC]


Flora principal

250

44g Lloredes o vernedes amb llor (Laurusnobilis) de la terra baixa catalana

Bosquets de fondalada dominats pel llor o pel vern,amb un estrat arbustiu de recobriment variable (30-70 %) i un d’herbaci constituït per plantes higròfiles iesciòfiles.

Territori catalanídic septentrional.

Els principals problemes de conservació provenen del’alteració del règim de les rieres i de la proximitatd’aquest hàbitat a zones urbanes (amb la consegüentdegradació o destrucció). Haurien de preservar-securosament els poc exemples que encara en queden.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (contradesmediterrànies subhumides).Ambients que ocupa – Fondalades càlides i humi-des.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls poc o moltprofunds i humits.

Estrat arboriLaurus nobilis (llor) • •Alnus glutinosa (vern) • •

Estrat arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer) •Lonicera periclymenum (lligabosc) •Salix atrocinerea (gatell) •

Estrat herbaciOsmunda regalis (falguera de rei) •Carex pendula •Melica uniflora •Smilax aspera (arítjol) •Ruscus aculeatus (galzeran) •Hedera helix (heura) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.515+ Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis)de la terra baixa catalana

Osmundo-Lauretum nobilis Ballesteros 1981


[JC]


251

44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca(Vinca difformis), de la terra baixa (i dela muntanya mitjana)

Bosc caducifoli d’àlbers, sovint barrejats amb altresarbres de ribera, com ara oms i freixes de fulla petita.Els estrats arbustiu i herbaci són força irregulars imés aviat pobres, bé que hi destaquen algunes her-bes molt típiques, com és la mateixa vinca. Quan l’hà-bitat és alterat, pot esdevenir inextricable per l’abun-dància d’arbustos espinosos. A les comarques meri-dionals s’empobreix en espècies eurosiberianes.

Territoris catalanídic i ausosegàrric i àrees properes.

Tradicionalment, i fins als darrers decennis, aquestaalbereda ha estat molt alterada i sovint convertida enterres agrícoles (horts, plantacions de pollancres)aprofitant la qualitat del sòl i la capa freàtica poc pro-funda. Darrerament sembla que està en procés derecuperació, a conseqüència de l’abandonament decultius o, més rarament, de repoblacions específiques.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, principal-ment a les contrades marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Marges de rius i rieres, enindrets inundats només esporàdicament.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Terres al·luvials, amb un nivell de lacapa freàtica poc profund però força estable.

Flora principal

Estrat arboriPopulus alba (àlber) • •Populus nigra (pollancre) • •Ulmus minor (om) •Fraxinus angustifolia (freixe de fulla petita) •

Estrats arbustiu i lianoideRubus ulmifolius (esbarzer) •Hedera helix (heura) •Rubus caesius (romegueró) •

Estrat herbaciVinca difformis (vinca) • •Arum italicum (sarriassa) •Aristolochia longa •Viola alba (violeta de bosc) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.6111+ Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vincadifformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

Vinco-Populetum albae (O. Bolòs et R. Mol.) O.Bolòs 1962


[RMM]


Flora principal

252

44i Alberedes (i pollancredes) amb roja(Rubia tinctorum), del territori sicòric (i les àrees properes)

Bosc caducifoli d’àlbers, acompanyats d’oms, pollan-cres i freixes de fulla petita (que poden fer claps evi-dents). Els estrats arbustiu i herbaci són força pobres.Hi té una significació especial la roja, una planta natu-ralitzada, provinent del Pròxim Orient i el Mediterranioriental. En estadis degradats, els sotabosc esdevéinextricable per l’abundància d’arbustos espinosos.

Principalment al territori sicòric; penetra als Pirineuscentrals i al territori ausosegàrric.

Com altres alberedes, aquesta ha estat explotada pertreure’n fusta; i sovint eliminada per convertir-la enterres agrícoles, atesa la bona qualitat del sòl i la pocaprofunditat de la capa freàtica. Actualment sembla enprocés de recuperació.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Marges de rius, en indretsrarament inundats.Clima – Mediterrani continental sec.Substrat i sòl – Sòls limoarenosos, sovint de terras-ses fluvials, amb la capa freàtica poc profunda.

Aspecte

Ecologia



44.6112+ Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubiatinctorum), del territori sicòric (i les àrees properes)

Rubio tinctorum-Populetum albae Br.-Bl. et O.Bolòs 1957


[RMM]

Estrat arboriPopulus alba (àlber) • •Populus nigra (pollancre) •Ulmus minor (om) •Fraxinus angustifolia (freixe de fulla petita) •Salix alba (salze blanc) •

Estrat arbustiuRubus caesius (romegueró) • •Rubus ulmifolius (esbarzer) •Crataegus monogyna (arç blanc) •

Estrat herbaciRubia tinctorum (roja) •Humulus lupulus (llúpol) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •

dom. ab. sign. sec.


253

44j Alberedes (i pollancredes) amb lliripudent (Iris foetidissima), del territoriruscínic i dels Prepirineus centrals

Bosc caducifoli dominat per àlbers i pollancres, sovintacompanyats d’oms i freixes (i, més rarament, deverns i salzes). En estat natural, el sotabosc és forçadens i molt divers, amb nombroses plantes eurosibe-rianes. La riquesa florística d’aquesta albereda dismi-nueix ostensiblement a les comarques interiors.

Territori ruscínic i Prepirineus centrals (Alt Urgell);penetra als territoris veïns, i especialment a l’olosità-nic.

El bosc primitiu ha estat tradicionalment convertit enterres agrícoles o en plantacions d’arbres de ribera,de manera que actualment en resten superfíciesgeneralment petites i pertorbades. La regeneració del’albereda no sembla, però, difícil.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides i mediterrànies interiors.Ambients que ocupa – Ribes de rius i rieres.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Principalment sòls al·luvials, per-manentment humits, amb un horitzó glei a la base delperfil

Flora principal

Estrat arboriPopulus alba (àlber) • •Populus nigra (pollancre) •Ulmus minor (om) •Fraxinus angustifolia (freixe de fulla petita) •

Estrat arbustiu (i lianoide)Rubus caesius (romegueró) • •Clematis vitalba (vidalba) •Cornus sanguinea (sanguinyol) •Crataegus monogyna (arç blanc) •

Estrat herbaciBrachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •Iris foetidissima (lliri pudent) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.612 Alberedes (i pollancredes) amb lliri pudent (Irisfoetidissima), del territori ruscínic i dels Prepirineuscentrals

Populetum albae Br.-Bl. & Tchou 1948


[RMM]


Flora principal

254

44k Omedes de terra baixa

Bosc caducifoli d’oms, en forma de galeria o decomunitat lineal estreta. Sovint té un estrat arbustiuben desenvolupat i un d’herbaci força dens, bé quepoc divers. A les comarques interiors s’empobreix enarbustos i en herbes nemorals.

Territoris ruscínic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric(i Prepirineus).

Com tots els boscos de ribera, les omedes han estatprofundament alterades i, sovint, eliminades. Durantels darrers decennis, molts oms han mort a causa dela grafiosi, de manera que actualment en resten pocsboscos i es troben en mal estat.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa. També a la mun-tanya mitjana (estatge submontà).Ambients que ocupa – Ribes de rius i rieres, mésenfora que les alberedes i les salzedes; també fons devall humits, però només rarament entollats.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu submediterrani).Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls amb el nivellfreàtic poc profund, si més no una part de l’any.

Estrat arboriUlmus minor (om) • •

Estrats arbustiu i lianoideRubus ulmifolius (esbarzer) •Crataegus monogyna (arç blanc) •Cornus sanguinea (sanguinyol) •Hedera helix (heura) •Clematis vitalba (vidalba) •

Estrat herbaciLithospermum purpurocaeruleum (mill gruà) • •Euphorbia amygdaloides (lleteresa de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.62 Omedes de terra baixaLithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris O.Bolòs 1956Hedero-Ulmetum minoris O. Bolòs 1979Vinco-Populetum albae (O. Bolòs et R. Mol.) O.Bolòs 1962


[RMM]


255

44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia,de terra baixa

Boscos de galeria, generalment no gaire amples. Al’estrat superior, hi domina el freixe de fulla petita,sovint acompanyat d’oms, àlbers, etc.; els estratsarbustiu i herbaci són força desenvolupats. Aquestesfreixenedes presenten una composició prou diversa,segons el territori i les característiques físiques delsterrenys on es fan.

Territoris ruscínic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric; iPrepirineus centrals.

Resultat, sovint, de l’alteració i la reducció del bosc deribera primitiu, és freqüent als talussos amb fort pen-dent de les petites rieres que corren entre camps deconreu, perquè d’aquesta manera resisteix la pressióde l’activitat agrícola.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa. També a lamuntanya mitjana (estatge submontà).Ambients que ocupa – Marges de rius i rieres.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls de nivellfreàtic poc profund.

Flora principal

Estrat arboriFraxinus angustifolia (freixe de fulla petita) • •Ulmus minor (om) •Populus nigra (pollancre) •

Estrats arbustiu i lianoideRubus ulmifolius (esbarzer) •Clematis vitalba (vidalba) •Hedera helix (heura) •

Estrat herbaciBrachypodium phoenicoides (fenàs) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •Equisetum ramosissimum (cua de cavall) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.637+ Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terrabaixa


[RMM]


Flora principal

256

44mBaladrars, de les rambles del territoricatalanídic meridional (i central)

Bosquina oberta i sovint discontínua, perennifòlia,magníficament florida la segona meitat de la primave-ra i tot l’estiu. Alta de 2 a 3 m, conté sempre algunes(poques) herbes i arbustos acompanyants que creixenpreferentment a l’ombra dels baladres.

Territori catalanídic meridional. Residual al territoricatalanídic central (tram inferior del riu Foix).

A causa de la seva situació topogràfica no sol veure’safectat per la pressió urbanística ni per les activitatsagrícoles.

Hàbitats CORINE

92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles,rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, a les contra-des mediterrànies seques.Ambients que ocupa – Llit de les rambles (cursosd’aigua intermitents).Clima – Mediterrani marítim càlid.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls que con-serven sempre una certa humitat en capes profundes.

Estrats arbustiu i lianoideNerium oleander (baladre) • •Rubus ulmifolius (esbarzer) •Arundo donax (canya) •

Estrat herbaciScirpus holoschoenus (jonc boval) •Inula viscosa (olivarda) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.811 Baladrars, de les rambles del territori catalaní-dic meridional (i central)

Rubo-Nerietum oleandri O. Bolòs 1956


[RMM]


257

44n Alocars, de les rieres i rambles de lescontrades marítimes

Bosquina caducifòlia, poc ombrívola, amb dominànciad’aloc, de vegades acompanyat de tamarius i demagraners. Generalment apareix en forma de taquespoc extenses. Sovint incorpora plantes ruderals iheliòfiles.

Territoris ruscínic i catalanídic septentrional (i central).

Com bona part de les comunitats de ribera, ha sofertalteracions i sovint apareix en estat fragmentari i moltempobrit, particularment al sud del Llobregat. Caldriaprendre mesures per conservar els exemples queencara en queden i per afavorir-ne la reinstauració enels llocs on abans era freqüent.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Rambles i rieres de règimirregular.Clima – Mediterrani marítim, sobretot subhumit.Substrat i sòl – Principalment substrat silici i sòlslleugers, arenosos.

Flora principal

Estrat arbustiuVitex agnus-castus (aloc) • •Lavatera olbia • •Rubus ulmifolius (esbarzer) •Punica granatum (magraner) •

Estrat herbaciVinca major (vinca) •Satureja calamintha (rementerola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.812 Alocars, de les rieres i rambles de les contra-des marítimes

Vinco-Viticetum agnicasti O. Bolòs 1956


[RMM]


Flora principal

258

44o Tamarigars, de sòls salabrosos

Bosquines heliòfiles de tamarius, sovint lineals; devegades són comunitats baixes, amb aspecte de mato-llar. Solen presentar un estrat herbaci amb nombrosesplantes ruderals i, localment, amb grans gramínies.

Territoris ruscínic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric.

En regressió accentuada, a causa de l’expansió delsregadius, a l’interior, i de la urbanització i l’excessivafreqüentació, al litoral.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Vores de canals i rereduna,al litoral; marges de rius i rieres, a les terres interiors.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sòls argil·loarenosos, humits, ambuna certa concentració de sals.

Estrat arboriTamarix africana (tamariu) • •Tamarix canariensis (tamariu) • •Vitex agnus-castus (aloc) •

Estrat herbaciScirpus holoschoenus (jonc boval) •Saccharum ravennae (cesquera) •Inula viscosa (olivarda) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.8131 Tamarigars, de sòls salabrososTamaricetum canariensis Br.-Bl. et O. Bolòs 1957


[RMM]


259

44p Boscos torbosos de pi negre (Pinus uncinata)

Boscos clars de pi negre, amb un sotabosc herbaci imuscinal molt higròfil. Hi predominen les herbes gra-minoides cespitoses i les molses de les torberes, espe-cialment esfagnes. També hi ha un estrat subarbustiupoc dens, format sobretot per ericàcies. A la tardor,aquests boscos destaquen fàcilment pel color rogencque prenen les petites tofes de Scirpus cespitosus, quecontrasta fortament amb la negra capçada dels pins.

Pirineus.

Hàbitat molt sensible a les variacions del medi, espe-cialment a les oscil·lacions del volum d’aigua i a laseva composició química.

Hàbitats CORINE

91D0* Boscos torbosos


Àrees biogeogràfiques – Estatge subalpí.Ambients que ocupa – Parts baixes de vessants ifons de vall, generalment en indrets on l’aigua s’esco-la lentament quasi ran de terra.Clima – Subalpí.Substrat i sòl – Terrenys molt àcids, generalmentgranits o esquistos ferruginosos. Sòls xops i torbosos.

Flora principal


Estrat arbustiuCalluna vulgaris (bruguerola) •Vaccinium uliginosum subsp. uliginosum •Vaccinium myrtillus (nabinera) •

Estrat herbaciScirpus cespitosus • •Carex nigra •Orchis maculata s.l. •Pinguicula vulgaris (viola d’aigua) •Carex pulicaris •Drosera rotundifolia (herba de la gota) •Nardus stricta (pèl caní) •

Estrat muscinalSphagnum spp. (esfagnes) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



44.A3 Boscos torbosos de pi negre (Pinus uncinata)


[EC]


Flora principal

260

45a Suredes amb sotabosc clarament forestal

Boscos dominats per l’alzina surera, bé que hi podenaparèixer altre arbres dispersos, amb un sotabosc for-mat per arbustos esclerofil·les i algunes lianes.L’estrat herbaci és força clar i està integrat per plan-tes vivaces.

Pirineus orientals (serra de l’Albera) i territoris ruscínic icatalanídic septentrional; molt rar al territori catalanídiccentral, on possiblement sigui introduït. Entre 100 m i500 m d’altitud.

Les suredes de caràcter forestal són rares i solen apa-rèixer en àrees muntanyoses, on la seva explotacióresulta poc rendible o dificultosa. D’altra banda, comque l’interès pel suro va comportar els darrers seglesl’extensió dels boscos d’alzines sureres de maneraartificial, ara costa de discernir en quin territori són ori-ginals. La conservació d’aquest hàbitat és problemàti-ca per la recurrència dels incendis forestals, que mal-grat que afecten poc l’alzina surera –pot rebrotar decapçada després del foc– sí que transformen el sota-bosc, i afavoreixen el creixement de plantes heliòfiles.

Hàbitats CORINE

9330 Suredes


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Vessants, preferentmentsolells, dels terrenys muntanyosos suaus.Clima – Mediterrani marítim, relativament càlid iamb poca amplitud tèrmica.Substrat i sòl – Roques àcides, preferentment gra-nits. Sòls sorrencs, oligotròfics, fàcilment erosionables.

Estrat arboriQuercus suber (surera) • •Quercus ilex subsp. ilex (alzina) •

Estrat arbustiuArbutus unedo (arboç) •Phillyrea latifolia (aladern fals) •Rhamnus alaternus (aladern) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •Erica arborea (bruc boal) •

Estrats herbaci i lianoideLonicera implexa (lligabosc) •Lonicera periclymenum (lligabosc) •Rubia peregrina (rogeta) •Asparagus acutifolius (esparreguera boscana) •Carex depressa •Luzula forsteri •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.2161+ Suredes amb sotabosc clarament forestalCarici depressae-Quercetum suberis (O. Bolòs1959) Rivas Mart. 1987


[EC]


261

45b Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila,de l’extrem oriental dels Pirineus i delsterritoris ruscínic i catalanídicseptentrional

Formació boscosa, més o menys densa, d’alzina surera,amb un estrat arbustiu sovint dominat per arbustos mala-cofil·les (de fulla blana). Poden ser-hi també abundantsles plantes de fulla petita, com ara els brucs, o de fullat-ge molt reduït, com les argelagues i alguns ginestells.

Pirineus orientals (serra de l’Albera) i territoris ruscí-nic i catalanídic septentrional.

Les suredes han estat molt esteses per l’home mit-jançant repoblacions, per mor d’aprofitar-ne el suro, i

Hàbitats CORINE

9330 Suredes


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Vessants, preferentmentsolells, dels terrenys muntanyosos suaus; en el paisatgeactual, també, a les planes poc aptes per a l’agricultura.Clima – Mediterrani marítim, relativament càlid iamb poca amplitud tèrmica.Substrat i sòl – Roques àcides, preferentment gra-nits. Sòl sorrencs, oligotròfics, mal estructurats.

Flora principal

Estrat arboriQuercus suber (surera) • •

Estrat arbustiuCistus monspeliensis (estepa negra) • •Cistus salviifolius (estepa borrera) • •Ulex parviflorus (gatosa) • •Erica arborea (bruc boal) •Erica scoparia (bruc d’escombres) •Genista linifolia •Sarothamnus catalaunicus (ginestell) •Calicotome spinosa (argelaga negra) •Cistus crispus •


dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.2162+ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila,de l’extrem oriental dels Pirineus i dels territorisruscínic i catalanídic septentrional



[EC]

són relativament estables amb una intervenció huma-na moderada. Mantenir el sotabosc estassat és unapràctica habitual per eliminar la competència d’altresplantes, amb la qual cosa s’afavoreix el creixementdels arbustos heliòfils, típics de les brolles, en contradels esclerofil·les, propis del bosc madur. D’altrabanda, la conservació d’aquest hàbitat es veu afavo-rida per la recurrència dels incendis, ja que el sota-bosc és molt inflamable, especialment durant els perí-odes d’eixut estival molt intens, però es recupera moltbé després del foc (abundància d’espècies piròfiles);la surera pot, fins i tot, rebrotar de branca, si el pas delfoc és ràpid.


Flora principal

262

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercusilex) de terra baixa

Formacions forestals denses i ombrívoles, amb unsotabosc divers i sovint important, en què predominenels esclerofil·les. Als boscos més ben desenvolupats,s’hi pot distingir un estrat arbustiu alt, que acullalguns laurifolis, i un de baix. A més, hi són especial-ment freqüents les lianes que per mitjans diversos(tiges volubles, circells, agullons...) s’enfilen sobre elsarbustos o sobre les mateixes alzines en cerca de lallum directa del Sol. L’estrat herbaci és molt dispers,constituït per plantes que aguanten bé la penombra.Als boscos baixos i a les màquies, aquesta estructuraés més simplificada. En l’aspecte de composicióespecífica, els alzinars presenten força variabilitatsegons el territori on es fan; pot ser que hi penetrinalguns arbres caducifolis, com és ara el server o algunroure, o bé algunes plantes d’ambients més secs,com el càdec o la savina.

Pirineus orientals i territoris ruscínic, olositànic i cata-lanídic (i molt localment a l’ausosegàrric).Excepcionalment, en alguns fondals i congostos delsPrepirineus centrals.

Fins fa poc, els boscos d’alzines s’havien aprofitat percarbonejar o per fer-hi pasturar el bestiar. L’abandód’aquestes pràctiques n’ha propiciat la recuperació,especialment en els vessants més rostos (sempremenys alterats), a les obagues (on la regeneració ésrelativament ràpida) i àdhuc en alguns solells de lesàrees muntanyoses. Per això, molts dels alzinarsactuals presenten estructures simplificades (màquies,arbredes amb molt poc sotabosc...). Pocs alzinars hiha a les terres planes, transformades per l’agriculturao pel desenvolupament urbà; per això, els que encaras’hi conserven caldria preservar-los i procurar queevolucionin de manera natural, per tal de tenir-nealguna mostra ben madura.

Hàbitats CORINE


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides (i muntanya mediterràniamarítima).Ambients que ocupa – Vessants de puigs i serres,però també algunes planes.Clima – Mediterrani marítim (o mediterrani munta-nyenc), subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls profunds imadurs, amb un horitzó orgànic superficial ben des-envolupat; més rarament, sòls relativament esquelè-tics i pedregosos.

Estrat arboriQuercus ilex (alzina) • •

Estrat arbustiuViburnum tinus (marfull) • •Arbutus unedo (arboç) • •Phillyrea latifolia (aladern fals) •Rhamnus alaternus (aladern) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •

Estrats herbaci i lianoideRubia peregrina (rogeta) • •Lonicera implexa (lligabosc) •Smilax aspera (arítjol) •Viola alba (violeta de bosc) •Ruscus aculeatus (galzeran) •Asplenium onopteris (falzia negra) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1121+ Màquies d’alzina (Quercus ilex), acidòfiles,de terra baixa i de la muntanya mediterrània

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915Exclusiu de la unitat. Força freqüent, restringit aterrenys àcids.

32.1131+ Màquies d’alzina (Quercus ilex), calcícoles,de terra baixa i de la muntanya mediterrània

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915Exclusiu de la unitat. Força freqüent, restringit aterrenys calcaris.

32.11611+ Màquies denses d’alzina (Quercus ilex),amb aspecte de bosc menut

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom.Rivas Mart. 1975

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, de manera dis-persa per tot el país.

45.3121+ Alzinars de terra baixa, catalanooccitansQuercetum ilicis Br.-Bl. 1915

Exclusiu de la unitat. Dispers per tot el país, peròmés aviat poc freqüent (si entenem per alzinars elsboscos ben desenvolupats).



263


[JMN]


Flora principal

264

45d Boscos mixtos d’alzina (Quercus ilex) iroures (Quercus faginea, Q. pubescens...),de terra baixa i de l’estatge submontà

Alzinars amb força roures, diferents segons el territo-ri. Al nord del Llobregat s’hi sol fer el roure martinenc,algun híbrid emparentat, com el roure cerrioide, o béel roure africà, aquest darrer, especialment, a lacomarca de la Selva. De Garraf cap al sud hom hi veuquasi sempre el roure valencià; localment, a la serrade Prades, hi pot haver algun alzinar amb roure reboll(Quercus pyrenaica). El sotabosc sol ser més clar queel dels alzinars típics i incorpora algunes plantes sub-mediterrànies.

Pirineus orientals i territoris ruscínic, olositànic, auso-segàrric i catalanídic.

Temps enrere molt explotats, especialment per a llen-ya i carbó. Actualment estan representats en gran partper boscos joves, amb arbres no gaire grossos, enprocés de recuperació i d’evolució cap a estadis mésmadurs.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades marí-times subhumides. Muntanya mediterrània marítima.Ambients que ocupa – Vessants obacs i fons devall. A les àrees muntanyenques es pot fer en orienta-cions intermèdies i en solells.Clima – Mediterrani marítim subhumit o mediterranimuntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls profunds imadurs, amb un horitzó orgànic superficial ben des-envolupat.

Estrat arboriQuercus ilex (alzina) • •Quercus pubescens (roure martinenc) •Quercus x cerrioides (roure cerrioide) •Quercus faginea (roure valencià) •Quercus canariensis (roure africà) •

Estrat arbustiuPhillyrea latifolia (aladern fals) • •Rhamnus alaternus (aladern) • •Arbutus unedo (arboç) •Crataegus monogyna (arç blanc) •Prunus spinosa (aranyoner) •

Estrats herbaci i lianoideRubia peregrina (rogeta) • •Lonicera implexa (lligabosc) • •Ruscus aculeatus (galzeran) • •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) • •Euphorbia amygdaloides (lleteresa de bosc) • •Hedera helix (heura) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.3122+ Alzinars amb roures (Quercus faginea, Q.pubescens...), de terra baixa i de l’estatge submontà

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915 subass. quercetosumcerrioidis, subass. quercetosum pubescentis,subass. quercetosum valentinae


[EC]


265

45d1 Boscos mixtos de carrasca (Quercusrotundifolia) i roures (Quercus faginea,Q. pubescens...), de terra baixa i del’estatge submontà

Carrascars amb abundància de roures, generalmentQuercus x subpyrenaica i roure martinenc (sobretot alsPirineus) o roure valencià (als Prepirineus centrals i alsterritoris catalanídic central i ausosegàrric occidental).Quasi sempre són boscos joves amb sotabosc pocmadur. Al sotabosc hi predominen els arbustos de fullamés o menys dura i algun caducifoli submediterrani.

Pirineus (sobretot Prepirineus centrals) i territorisausosegàrric i catalanídic central.

Alzines, carrasques i roures s’han aprofitat secular-ment per a llenya, i fins a mitjan segle XX per obtenir-ne carbó; antigament també s’hi deixava pasturar elsporcs. Són, doncs, boscos molt alterats per l’home. Decinquanta anys ençà aquest hàbitat es troba en fran-ca recuperació, però encara està lluny de la sevamaduresa.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors. Muntanya mediterrània conti-nental. Muntanya mitjana: estatge submontà.Ambients que ocupa – Fons de vall i vessants pocsecs.Clima – Mediterrani continental.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls poc o moltprofunds.

Flora principal

Estrat arboriQuercus rotundifolia (carrasca) • •Quercus pubescens (roure martinenc) • •Quercus x subpyrenaica • •Quercus faginea (roure valencià) • •

Estrats arbustiu i lianoideLonicera etrusca (lligabosc) • •Buxus sempervirens (boix) • •Juniperus communis (ginebre) •Prunus mahaleb (cirerer de guineu) •Crataegus monogyna (arç blanc) •Prunus spinosa (aranyoner) •

Estrats herbaci i lianoideRubia peregrina (rogeta) • •Teucrium chamaedrys (camedris) • •Helleborus foetidus (marxívol) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.3416+ Carrascars amb roures (Quercus faginea, Q.pubescens...), de terra baixa i de l’estatge submontà

Quercetum rotundifoliae Br.-Bl. et O. Bolòs (1956)1957


[EC]


Flora principal

266

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercusilex) muntanyencs

Formacions forestals denses i ombrívoles, dominadesper l’alzina, amb algun arbre muntanyenc. L’estratarbustiu és poc dens, constituït per esclerofil·les (devegades, boix) i caducifolis. L’estrat herbaci és relati-vament divers, i comprèn algunes herbes pròpies mésaviat de les rouredes. El sotabosc és força divers, d’a-cord amb la natura silícia o calcària de l’indret.

Pirineus orientals i territoris olositànic, ausosegàrric icatalanídic.

El carboneig i l’explotació del sotabosc van propiciar, enaltre temps, que molts alzinars muntanyencs esdevin-guessin clars o es veiessin reduïts a l’estadi de màquia.Després, l’abandó d’aquestes pràctiques forestals elsha permès evolucionar cap a formacions més madures.Només en alguns barrancs de difícil accés n’hi ha mos-tres que semblen no haver estat tocades i que espodrien considerar totalment naturals. La resta es tro-ben en procés de recuperació, tot i que el creixementlent, tant de l’alzina com de les altres plantes llenyosesque l’acompanyen, fa que actualment encara conservinl’estructura heretada de l’explotació.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterràniamarítima.Ambients que ocupa – Vessants poc o molt pen-dents.Clima – Mediterrani muntanyenc subhumit.Substrat i sòl – Roques diverses. Sòl sovint pro-fund, però de vegades irregular i rocallós; general-ment amb un horitzó orgànic ben desenvolupat.

Estrat arboriQuercus ilex (alzina) • •Quercus pubescens (roure martinenc) •Sorbus torminalis (moixera de pastor) •Sorbus aria (moixera) •Ilex aquifolium (grèvol) •Castanea sativa (castanyer) •

Estrat arbustiuErica arborea (bruc boal) • •Phillyrea latifolia (aladern fals) •Buxus sempervirens (boix) •Lonicera xylosteum (boix moll) •Viburnum lantana (tintillaina) •Coronilla emerus (coronil·la boscana) •Genista triflora •

Estrats herbaci i lianoideLonicera implexa (lligabosc) •Lonicera periclymenum (lligabosc) •Rubia peregrina (rogeta) •Hedera helix (heura) •Asplenium onopteris (falzia negra) •Viola alba (violeta de bosc) •Daphne laureola (lloreret) •Fragaria vesca (maduixera) •Hepatica nobilis (herba fetgera) •Brachypodium sylvaticum (fenàs de bosc) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1121+ Màquies d’alzina (Quercus ilex), acidòfiles,de terra baixa i de la muntanya mediterrània

Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom.Rivas Mart. 1975

Exclusiu de la unitat. Força freqüent, restringit aterrenys àcids.

32.1131+ Màquies d’alzina (Quercus ilex), calcícoles,de terra baixa i de la muntanya mediterrània


Exclusiu de la unitat. Força freqüent, restringit aterrenys calcaris.

32.11611+ Màquies denses d’alzina (Quercus ilex),amb aspecte de bosc menut


Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, de manera dis-persa.

45.3131+ Alzinars muntanyencs en terreny silici,catalanooccitans


Exclusiu de la unitat. Restringit als terrenys àcids, imés aviat poc freqüent (si entenem per alzinars elsboscos ben desenvolupats).

45.3132+ Alzinars muntanyencs en terreny calcari,dels Pirineus orientals i dels territoris ruscínic, olo-sitànic i catalanídic

Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915 subass. viburnetosumlantanae, subass. quercetosum valentinae...Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom.Rivas Mart. 1975

Exclusiu de la unitat. Restringit a rocam calcari, imés aviat poc freqüent (si entenem per alzinars elsboscos ben desenvolupats).


267




[JMN]

45.321 Bosquets d’alzines (Quercus ilex) que colonit-zen ambients calents i sovint rocosos de la mun-tanya mitjana


Exclusiu de la unitat. Poc freqüent dins de la unitat,dispers per les àrees de muntanya.


Flora principal

268

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercusrotundifolia)

Comunitats forestals dominades per l’alzina carrasca,generalment força denses i no gaire altes. A l’estratarbustiu hi predominen plantes esclerofil·les, com lamateixa carrasca, o bé espinoses. L’estrat herbaciestà format per algunes espècies nemorals (petiteslianes i plantes vivaces adaptades a la penombra) itambé per plantes xeròfiles, pròpies de les comunitatsde degradació del carrascar, com ara el llistó.

Pirineus centrals i territoris sicòric, ausosegàrric icatalanídic central i meridional.

Tradicionalment explotats per a l’obtenció de com-bustible, sigui llenya o carbó vegetal, i també forçaalterats per la pastura extensiva d’ovelles i cabres.Actualment ja no s’hi carboneja, i el consum de llen-ya ha disminuït, però continuen suportant una certafreqüentació per part dels ramats. La tendència forçageneral és la d’una lenta recuperació, sobretot a lesàrees de muntanya.

Hàbitats CORINE Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmediterrànies interiors seques (més rarament, ves-sant marítim de les serres costaneres meridionals).Muntanyes mediterrànies. Muntanya mitjana: estatgesubmontà.Ambients que ocupa – Planes, turons i serrats.Defugen les fondalades fredes i humides, i a les pla-nes solen quedar limitats als terrenys més dolents,poc aptes per al conreu. Cap a muntanya, van asso-ciats més aviat als solells, tot i que també se’n trobenen obacs rostos.Clima – Mediterrani continental o mediterrani mun-tanyenc sec.Substrat i sòl – Roques diverses. Sòls sovint irregu-lars, rocallosos; amb horitzó orgànic força ben desen-volupat.

Estrat arboriQuercus rotundifolia (carrasca) • •

Estrat arbustiuQuercus coccifera (garric) •Rhamnus alaternus (aladern) •Rhamnus saxatilis (espina cervina) •Prunus spinosa (aranyoner) •Buxus sempervirens (boix) •Lonicera etrusca (lligabosc) •

Estrat herbaciRubia peregrina (rogeta) •Teucrium chamaedrys (camedris) •Asparagus acutifolius (esparreguera boscana) •Brachypodium retusum (llistó) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



32.1124+ Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia),acidòfiles, de les contrades mediterrànies i de l’es-tatge submontà


Exclusiu de la unitat. Força freqüent, però restringita terrenys àcids.

32.1134+ Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia),calcícoles, de les contrades mediterrànies i de l’es-tatge submontà


Exclusiu de la unitat. Força freqüent, però restringita llocs de rocam calcari.

32.11614+ Màquies denses de carrasca (Quercusrotundifolia), amb aspecte de bosc menut


Exclusiu de la unitat. Mitjanament freqüent, demanera dispersa per tot el territori.

45.3411 Carrascars iberoorientals, de les contradesinteriors, a terra baixa


Exclusiu de la unitat. Molt rar (si entenem percarrascars els boscos ben desenvolupats).

45.3415+ Carrascars muntanyencs, pirinencsQuercetum rotundifoliae Br.-Bl. et O. Bolòs (1956)1957

Exclusiu de la unitat. Més aviat rar (si entenem percarrascars els boscos ben desenvolupats).

45.345 Boscos i màquies de carrasca (Quercus rotun-difolia) amb Rubia longifolia, de les terres maríti-mes, als territoris ruscínic i catalanídic central imeridional

Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae Costa,Peris et Figuerola 1982 (incl. Quercetum ilicissubass. junipero-quercetosum rotundifoliae)Oleo-Lentiscetum (Br.-Bl.) R. Mol. 1953


269




[JMN]

Exclusiu de la unitat. Extremament rar, ja que estroba restringit a unes comarques molt desforesta-des (terres litorals meridionals).


Flora principal

270

45g Boscos mixtos d’alzina (Quercus ilex)i pins (Pinus spp.)

Boscos amb barreja d’alzines i pins; aquests consti-tueixen generalment un estrat arbori superior. Hipoden conviure pins de diverses menes, però el mésusual és que n’hi hagi un que domini. Els més comunsd’aquests boscos mixtos són els alzinars amb piblanc, especialment en àrees costaneres calcàries, iels que porten pi pinyer, també a la zona litoral peròen terreny àcid; a les terres muntanyenques sol ser-hifreqüent el pi roig o la pinassa. Força més rars són elsalzinars amb pinastre o amb pi insigne Al sotabosc hipredominen els arbustos esclerofil·les i les lianes.L’estrat herbaci està molt poc desenvolupat

Pirineus orientals i territoris ruscínic, olositànic i cata-lanídic (i ausosegàrric).

Aquests boscos corresponen sovint a una etapa derecuperació d’alzinars antigament estassats, pràcticaque els feia força clarents i permetia la germinació i elcreixement dels pins. Sense aquestes actuacions, elsarbustos i les lianes típiques de l’alzinar es recupereni ombregen el terra, dificultant la regeneració delspins; llavors, només hi queden pins adults, que amb eltemps desapareixeran. Únicament en indrets desfavo-rables per a l’alzinar (carenes, sòls prims, llocs ambpoca disponibilitat d’aigua...) es pot arribar a mantenirde manera natural una certa barreja de pins i alzines.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contrades marí-times subhumides. Muntanya mediterrània marítima.Ambients que ocupa – Especialment vessants depuigs i serres, però també en algunes àrees planes.Clima – Mediterrani marítim o mediterrani muntan-yenc, subhumit.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls profunds imadurs, amb un horitzó orgànic superficial ben desenvo-lupat; de vegades, sòls força esquelètics i pedregosos.

Estrat arboriQuercus ilex (alzina) • •Pinus halepensis (pi blanc) • •Pinus pinea (pi pinyer) • •Pinus pinaster (pinastre) • •Pinus radiata (pi insigne) • •Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) • •Pinus sylvestris (pi roig) • •Sorbus aria (moixera) •

Estrat arbustiuPhillyrea latifolia (aladern fals) •Viburnum tinus (marfull) • •Arbutus unedo (arboç) • •Rhamnus alaternus (aladern) •Pistacia lentiscus (llentiscle) •Erica arborea (bruc boal) •Buxus sempervirens (boix) •

Estrats herbaci i lianoideLonicera implexa (lligabosc) •Smilax aspera (arítjol) •Viola alba (violeta de bosc) •Ruscus aculeatus (galzeran) •Asplenium onopteris (falzia negra) •Hedera helix (heura) •Fragaria vesca (maduixera) •Daphne laureola (lloreret) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.3123+ Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixaQuercetum ilicis Br.-Bl. 1915

45.3133+ Alzinars muntanyencs amb pins (Pinus spp.)Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom.Rivas Mart. 1975


[EC]


271

45h Boscos mixtos de carrasca (Quercusrotundifolia) i pins (Pinus spp.)

Boscos dominats per la carrasca, però que duen unestrat de pins, sovint més alt i més clar. Als Pirineuss’hi fa principalment el pi roig; en algunes àrees pre-pirinenques i a les serralades meridionals, el pi mésusual és la pinassa; altres cops hi creixen tots dos; iencara hi podem trobar pinastres procedents dereplantacions. A terra baixa, el pi més freqüent que esbarreja amb les carrasques és el pi blanc. El sotaboscés poc diferent del carrascar: uns quants arbustos altsde fulla perenne, algunes mates i una certa predomi-nança d’herbes vivaces, quan és obert o esclarissat.

Pirineus i territoris ausosegàrric i catalanídic central imeridional.

Antigament aquests carrascars es carbonejaven i espasturaven. Eren boscos molt oberts, amb una certadensitat de peus, però amb poc recobriment de lescapçades. L’abandó d’aquestes activitats va perme-tre, a partir dels anys vint, que s’hi instal·lessin plan-tes heliòfiles, com els pins. Cal suposar que amb eltemps, quan el carrascar sigui més dens, els pins noes podran regenerar i desapareixeran.

Hàbitats CORINE



Àrees biogeogràfiques – Estatge submontà. Terrabaixa: contrades mediterrànies interiors seques.Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Vessants de qualsevol orienta-ció i, més rarament, terres planes.Clima – Mediterrani, preferentment continental.Substrat i sòl – Diverses menes de roques i sòls.

Flora principal

Estrat arboriQuercus rotundifolia (carrasca) • •Pinus halepensis (pi blanc) •Pinus nigra subsp. salzmannii (pinassa) •Pinus sylvestris (pi roig) •

Estrat arbustiu Lonicera etrusca (lligabosc) • •Quercus coccifera (coscoll) • •Juniperus communis (ginebre) •Rhamnus alaternus (aladern) •Prunus spinosa (aranyoner) •Bupleurum frutiscescens (botja groga) •

Estrats herbaci i lianoideAsparagus acutifolius (esparreguera boscana) •Rubia peregrina (rogeta) • •Teucrium chamaedrys (camedris) • •Brachypodium retusum (llistó) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.3417+ Carrascars amb pins (Pinus spp.)Quercetum rotundifoliae Br.-Bl. et O. Bolòs (1956)1957


[EC]


Flora principal

272

45i Boscos mixtos de surera (Quercus suber) ipins (Pinus spp.)

Boscos amb barreja de surera i pins. Generalment s’hifa el pi pinyer, però de vegades hi ha pinastre o piinsigne, o bé més d’una d’aquestes coníferes.

Pirineus orientals (serra de l’Albera) i territoris ruscí-nic i catalanídic septentrional.

Boscos tradicionalment aprofitats per a l’extracció delsuro; actualment poc explotats o gens. La presènciade pins pot indicar una certa recuperació del bosc(antigament molt més clar); en aquest cas, l’estratarbustiu s’enriqueix progressivament en plantesforestals, es fa dens i ombrívol i la regeneració delspins esdevé compromesa

Hàbitats CORINE

9330 Suredes


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes subhumides.Ambients que ocupa – Vessants, preferentmentsolells, dels terrenys muntanyosos suaus; en el pai-satge actual, també a les planes poc aptes per a l’a-gricultura.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Roques àcides, preferentment granits.Sòls sorrencs, oligotròfics, fàcilment erosionables.

Estrat arboriQuercus suber (surera) • •Pinus pinea (pi pinyer) • •Pinus pinaster (pinastre) • •Pinus radiata (pi insigne) •

Estrat arbustiuArbutus unedo (arboç) • •Erica arborea (bruc boal) • •Cistus monspeliensis (estepa negra) • •Cistus salviifolius (estepa borrera) • •Viburnum tinus (marfull) •Calycothome spinosa (argelaga negra) •Lavandula stoechas (tomaní) •Smilax aspera (arítjol) •Ulex parviflorus (gatosa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



45.2163+ Boscos mixtos de surera (Quercus suber) ipins (Pinus spp.)

Carici depressae-Quercetum suberis (O. Bolòs1959) Rivas Mart. 1987Cistion ladaniferi Br.-Bl. ex A. et O. Bolòs 1950


[EC]



© A. Ferré


5. Molleres i aiguamolls



277

53a Canyissars

Formacions herbàcies molt denses dominades percanyissos, d’una alçària que pot anar des d’1,5-3 m(quan predomina Phragmites australis subsp. austra-lis) fins a 5-6 m (quan ho fa P. australis subsp.chrysanthus). Les integren principalment helòfits rizo-matosos, adaptats a la submersió més o menys per-llongada de l’aparell radicular i la base de les tiges. Elrègim anual d’inundació, les característiques quími-ques de l’aigua i la situació geogràfica en condicionennotablement la diversitat específica.

Territoris ruscínic, olositànic, catalanídic, ausosegàrrici sicòric; i Prepirineus.

La gestió dels canyissars que es troben dins d’espaisprotegits s’ha emprès en dos sentits oposats, atenenta les situacions particulars de cada espai: en algunesàrees se n’afavoreix l’expansió com a hàbitat d’ocells

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana, terrabaixa i litoral marítim.Ambients que ocupa – Ribes d’estanys, llacunes,embassaments, canals, rius, etc.Clima – Medioeuropeu o mediterrani.Substrat i sòl – Sòls permanentment o temporal-ment inundats per aigües dolces o només lleugera-ment salabroses.

Flora principal

Aspecte

Ecologia



53.111 Canyissars sempre inundatsScirpo-Phragmitetum W. Koch 1926Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani Br.-Bl. et O. Bolòs 1957

Exclusiu. Dominant, juntament amb el següent.53.112 Canyissars de sòls rarament inundats

Scirpo-Phragmitetum W. Koch 1926Exclusiu. Dominant, juntament amb el precedent.

53.113 Canyissars de Phragmites australis subsp.chrysanthus

Scirpetum compacto-littoralis Br.-Bl. 1931 em.nom. Rivas Mart. et al.1980 subass. phragmiteto-sum isiaci Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani Br.-Bl.et O. Bolòs 1957 subass. phragmitetosum isiaci



[JG]

Estrat herbaciPhragmites australis subsp. australis (canyís) • •Phragmites australis subsp. chrysanthus (canyís) • •Scirpus lacustris subsp. tabernaemontani (jonca d’estany) •Scirpus lacustris subsp. lacustris (jonca d’estany) •Typha angustifolia (balca de fulla estreta) •Typha latifolia (balca de fulla ampla) •Scirpus littoralis (jonca litoral) •Scirpus maritimus (jonca marítima) •Sparganium erectum (bova borda) •Alisma plantago-aquatica (plantatge d’aigua) •Lysimachia vulgaris •

dom. ab. sign. sec.

migratoris, mentre que en d’altres es procura que nos’estenguin per evitar el rebliment de llacunes o l’ex-cessiva homogeneïtat dels aiguamolls. Els principalsproblemes de conservació es deuen a la destrucció deles zones humides per acció humana i a la mala qua-litat físicoquímica de les aigües, que provoca un nota-ble empobriment florístic de la comunitat.


Flora principal

278

53b Herbassars graminoides de jonca d’estany(Scirpus lacustris)

Herbassars alts (2 m o més), densos i poc rics florís-ticament, formats per herbes graminoides o juncifor-mes que viuen amb la base submergida dins l’aiguauna bona part de l’any.


Els problemes de conservació es concreten en la con-taminació de l’aigua o, més greument, en la destruc-ció directa de l’hàbitat per canvi d’ús de l’espai (urba-nització, dessecació...).

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Vores d’estanys, basses icursos fluvials de corrent lent.Clima – MediterraniSubstrat i sòl – Sòls argilosos, sempre xops ohumits (tot i que a vegades poden quedar superficial-ment eixuts a l’estiu); aigua eutròfica dolça o feble-ment salabrosa.

Scirpus lacustris (jonca d’estany) •Scirpus littoralis (jonca litoral) •Phragmites australis (canyís) •Typha angustifolia (balca de fulla estreta) •Typha latifolia (balca de fulla ampla) •Lysimachia vulgaris •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



53.12 Herbassars graminoides de jonca d’estany(Scirpus lacustris)

Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani Br.-Bl. et O. Bolòs 1957


[JG]


279

53c Comunitats dominades per mansega(Cladium mariscus), de vores d’aigua deterra baixa

Herbassars d’1 a 2 m d’alçària, densos i poc rics flo-rísticament, dominats per la mansega i per altresciperàcies que vegeten amb la base submergida dinsl’aigua bona part de l’any.

Territoris ruscínic, catalanídic i sicòric, i Prepirineuscentrals.

La conservació d’aquest hàbitat està amenaçada perla contaminació de l’aigua i el canvi d’ús de l’espai(urbanització, obertura de camins...).

Hàbitats CORINE

7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladiummariscus)


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Terrenys humits, ambaigües carbonatades o salabroses.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sòl argilós, sempre xop o humit, dereacció bàsica (pH alt).

Flora principal

Cladium mariscus (mansega) • •Phragmites australis (canyís) • •Phalaris arundinacea • •Lycopus europaeus (malrubí d’aigua) •Lysimachia vulgaris •Carex hispida •Oenanthe lachenalii (fonoll d’aigua) •Sonchus maritimus subsp. maritimus (lletsó d’aigua) •Lythrum salicaria (salicària) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



53.33 Comunitats dominades per mansega (Cladiummariscus), de vores d’aigua carbonàtiques o sala-broses, de terra baixa

Cladio-Caricetum hispidae O. Bolòs 1967Soncho-Cladietum marisci Br.-Bl. et O. Bolòs1957


[JF]


Flora principal

280

53d Canyars de vores d’aigua

Formacions altes (3-4 m), denses i sovint molt pobresen espècies, constituïdes bàsicament per les canyes, ales quals s’entortolliguen algunes plantes enfiladisses.



Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Vores de sèquies, canals icursos fluvials i marges de torrents.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sòl argilós, profund i un xic humit.

Arundo donax (canya) • •Calystegia sepium (corretjola gran) • •Cynanchum acutum (corretjola borda) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



53.62 Canyars (d’Arundo donax), de vores d’aiguaArundini-Convolvuletum sepium (R. Tx. et Oberd.)O. Bolòs 1962Canyars purs


[LV]


281

53e Poblaments de jonques (Scirpus spp.),d’aigües salabroses

Comunitats força denses, dominades per plantes junci-formes de menys d’1 m d’alçària. En les seves formesmés típiques, l’espècie dominant és la jonca marítima,però en aigües un xic profundes i poc salabroses s’hi fasobretot la jonca litoral. Les espècies acompanyants sónles pròpies dels canyissars (el mateix canyís pot serrelativament abundant) i també algunes plantes d’am-bients salins (cirialera, blet roig, etc.).

Territoris ruscínic (aiguamolls de l’Empordà i cap deCreus), olositànic, catalanídic central (delta delLlobregat), catalanídic meridional (delta de l’Ebre) isicòric.

No se’n fa cap ús, ni presenta problemes de conser-vació, però es troba sempre amenaçat per l’alteraciódel medi (dessecament, contaminació...).

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim i terrabaixa.Ambients que ocupa – Marges de llacunes,estanys, recs, bassiols, rius, etc., eventualment secs,sobretot a l’estiu.Clima – Mediterrani.Medi – Aigües salabroses, quietes o de corrent moltfeble. Sòls rics en matèria orgànica i una mica salins.

Flora principal

Scirpus maritimus (jonca marítima) • •Scirpus lacustris (jonca d’estany) • •Scirpus litoralis (jonca litoral) • •Paspalum vaginatum •Aeluropus littoralis •Alisma plantago-aquatica (plantatge d’aigua) •Arthrocnemum fruticosum (cirialera) •Chenopodium chenopodioides (blet roig) •Juncus acutus (jonc agut) •Phragmites australis (canyís) •Samolus valerandi (dolceta) •Typha angustifolia (balca de fulla estreta)) •Typha latifolia (balca de fulla ampla) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



53.17 Poblaments de jonques (Scirpus spp.), d’aigüessalabroses

Scirpetum compacto-littoralis Br.-Bl. 1931 em.nom. Rivas Mart., Costa, Castroviejo et ValdésBermejo 1980


[AF]


Flora principal

282

53f Poblaments de Phalaris arundinacea,purs o gairebé

Comunitat helofítica densa (més del 80 % de recobri-ment), integrada per gramínies de mida gran (princi-palment Phalaris arundinacea, però també canyís).Irregularment, i amb recobriment baix, hi apareixenaltres espècies higròfiles (malví, salicària, etc.).

Territoris ruscínic (aiguamolls de l’Empordà), catalaní-dic meridional (delta de l’Ebre) i sicòric.Esporàdicament en altres punts del territori.

És un hàbitat resistent a la dessecació i a la contamina-ció de l’aigua, i suporta bé les revingudes dels rius. Nose’n fa cap ús ni presenta problemes de conservació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Marges de canals, de llacu-nes, de rius, i cues d’embassaments, sovint formantuna banda externa al canyissar, a la zona més eleva-da i seca.Clima – Mediterrani.Medi – Aigua dolça o feblement salina, de nivell fluc-tuant.

Phalaris arundinacea • •Phragmites australis (canyís) • •Althaea officinalis (malví) •Carex acutiformis •Carex riparia •Galium palustre subsp. elongatum •Iris pseudacorus (lliri groc) •Lythrum salicaria (salicària) •Samolus valerandi (dolceta) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



53.16 Poblaments de Phalaris arundinacea, purs ogairebé

Agrostido stoloniferae-Phalaridetum arundinaceaePeris in Esteso 1992


[AF]


283

54a Molleres de Carex davalliana..., alcalines,dels Pirineus

Formacions dominades per herbes vivaces graminoi-des, especialment del gènere Carex, fent bonys isolatsentremig dels quals hi circula l’aigua, o bé cobrinttotalment el sòl en forma de gespa densa, totalmentxopes (molleres, patamolls).

Pirineus (des de la Vall d’Aran fins al Ripollès), inclo-ent-hi els Prepirineus.

Hàbitat molt condicionat per les característiques de lacapa freàtica. Poc interessant en l’aspecte agrícola iramader, bé que el bestiar, especialment vaques i egües,el sovinteja en èpoques seques. Una freqüentació exces-

Hàbitats CORINE

7230 Molleres alcalines


Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i montà.Ambients que ocupa – Vores de fonts i rierols, sur-gències difuses; aigües carbonatades, que circulenlentament i tendeixen a estancar-se.Clima – Subalpí o medioeuropeu. Hàbitat poc afectatpel mesoclima, ja que no depèn directament de lesprecipitacions i tolera un ventall força ample de tem-peratures.Substrat i sòl – Terrenys diversos, generalmentimpermeables, no necessàriament calcaris. Sòls xopsquasi tot l’any, neutres o bàsics.

Flora principal

Carex davalliana • •Carex paniculata • •Carex lepidocarpa • •Eriophorum latifolium (cotonera) • •Eleocharis quinqueflora •Primula farinosa •Tofieldia calyculata •Orchis latifolia •Drepanocladus intermedius •Parnasia palustris (fetgera blanca) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



54.24 (+ 54.2A) Molleres alcalines dels PirineusCaricetum davallianae W. Koch 1928Carici paniculatae-Eriophoretum latifolii O. Bolòset J. Vives 1956


[EC]

siva compacta molt el sòl i desfà l’estructura de la cober-ta vegetal. Més negatives per a la conservació de l’hàbi-tat han estat altres accions: drenatges per aconseguir ladessecació del sòl (“sanejaments”), explotació de fonts imantells freàtics com a recursos hídrics, etc. De fet, haestat ja progressivament destruït en molts indrets. Ésmolt vulnerable a les variacions de les característiqueshídriques del sòl (composició, temperatura i cabal de l’ai-gua, principalment). Caldria mantenir aquest hàbitat a totarreu on encara existeix, ja que, a banda de ser relativa-ment rar i d’ocupar superfícies poc extenses, conté forçaplantes especials i té un gran interès ecològic per almanteniment de la qualitat de les aigües.


Flora principal

284

54b Molleres de Carex nigra, poc o moltàcides, dels Pirineus

Formacions herbàcies denses, en què predominen diver-ses ciperàcies, especialment alguns càrexs o les tofes deScirpus cespitosus. Presenten una certa variabilitat, lliga-da principalment al comportament del nivell freàtic. Carexnigra hi és sempre present i sovint molt abundant, peròen els indrets fangosos, poc oxigenats i permanentmentinundats, hi sol dominar Juncus filiformis; si la circulaciód’aigua és difusa i superficial, hi predomina la cotonera(Eriophorum angustifolium). Als terrenys menys humits,les molleres s’enriqueixen amb un bon nombre d’espè-cies pròpies de les pastures de pèl caní, i si l’oscil·lació dela capa freàtica és acusada s’hi fan plantes de les pastu-res higròfiles, com ara l’alba roja (Molinia coerulea).Sovint hi criden l’atenció algunes plantes insectívores queles clapegen en forma de petites rosetes de fulles apega-loses. De vegades presenten un estrat muscinal forçadens, que pot estar dominat per esfagnes.

Pirineus. A partir de 1.600 m d’altitud en amunt (potarribar fins a 2.850 m).

Relativament freqüentades pel bestiar – vaques iegües– quan cerca aigua o frescor. La dependència d’a-quest hàbitat d’un nivell freàtic superficial el fa vulnera-ble a qualsevol actuació que el desequilibri (drenatges,barratges que modifiquen la capacitat dels estanyols,aprofitaments hidroelèctrics que alteren el cabal d’aiguadels rierols...). L’escàs valor que s’ha donat a les molle-res i torberes ha fet recular l’extensió que tindrien demanera natural; la dessecació mitjançant drenatge delsmulladius ha estat una pràctica habitual, que caldriacontrolar si es vol preservar aquesta mena d’hàbitats.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Ambients que ocupa – Mulladius, planells on l’ai-gua aflora o s’escola lentament, vores de rierols, bas-ses i estanys.Clima – Subalpí o alpí; important només de maneraindirecta, ja que l’hàbitat depèn bàsicament de l’aiguaque xopa el sòl.Substrat i sòl – Roques i materials quaternarisgeneralment de caràcter àcid. Sòl torbós, xop la majorpart de l’any, amb un horitzó superior constituït permatèria orgànica poc descomposta, fibrós, amb claratendència a la mineralització, de reacció àcida i ambmala disponibilitat de nutrients.

Estrat herbaciCarex nigra • •Scirpus cespitosus • •Juncus filiformis • •Eriophorum angustifolium (cotonera) • •Carex echinata •Carex flava subsp. alpina •Carex panicea •Viola palustris •Leontodon duboisii •Pinguicula vulgaris (viola d’aigua) •Swertia perennis •Tofieldia calyculata •Drosera rotundifolia (herba de la gota) •Narthecium ossifragum •

Estrat muscinalDrepanocladus exannulatus •

dom. ab. sign. sec.

Campylium stellatum •Sphagnum teres •Sphagnum fallax •Sphagnum subnitens •Calliergon stramineum •Bryum pseudotriquetrum •Aulacomnium palustre •Calliergonella cuspidata •


Ecologia



54.26 Molleres de Carex nigra, de tendència alcalinaSwertio-Caricetum nigrae Vigo 1984Caricetum davallianae W. Koch 1928 subass.caricetosum nigrae

Exclusiu de la unitat. Poc freqüent, Cobreix gene-ralment superfícies petites.

54.4241+ Molleres de Carex nigra, àcides, pirinenquesCaricetum fuscae Br.-Bl. 1915

Exclusiu de la unitat. És l’hàbitat més freqüent. Solocupar superfícies petites.

54.4242+ Torberes d’esfagnes i Carex nigra pirinen-ques

Caricetum fuscae Br.-Bl. 1915 subass. sphagne-tosumExclusiu de la unitat. Poc freqüent. Cobreix superfí-cies petites.

54.452 Molleres de Scirpus cespitosus, àcides, piri-nenques

Narthecio-Scirpetum cespitosi Br.-Bl. 1948Caricetum fuscae Br.-Bl. 1915

Exclusiu de la unitat. Freqüent i dispers, general-ment fa claps petits.


285

7230 Molleres alcalines [hàbitat 54.26]


[EC]


54.46 Molleres dominades per cotonera (Eriophorumangustifolium), generalment amb esfagnes, acidò-files

Caricetum fuscae Br.-Bl. 1915Exclusiu de la unitat. Poc freqüent i de superfíciereduïda.


© I. Soriano


6. Roques, tarteres, glaceres, coves



289

61a Pedrusques i clapers silicis, ambEpilobium collinum, Galeopsispyrenaica..., de l’estatge montà

Tarteres de pedra menuda o mitjana, colonitzades perherbes vivaces de mida més aviat petita.

Pirineus i territori catalanídic septentrional.

No se’n fa cap ús particular.

Hàbitats CORINE

8110 Tarteres silícies medioeuropees i dels indretsfreds i humits de l’alta muntanya (Galeopsietalialadani i Androsacetalia alpinae)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Peus de vessant, canals, etc.Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Pedruscall format a partir de la des-composició de roques àcides, preferentment esquis-tos. Malgrat que sota les pedres hi ha una certa pro-porció de materials fins, no hi trobem un sòl benestructurat, a causa de la inestabilitat del conjunt.

Flora principal

Epilobium collinum • •Galeopsis pyrenaica • •Galeopsis ladanum • •Galeopsis segetum • •Galeopsis angustifolia •Senecio viscosus •Linaria repens •Rumex scutatus (badola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



61.12 Pedrusques i clapers silicis, amb Epilobiumcollinum, Galeopsis spp..., de l’estatge montà

Galeopsietum brevifoliae O. Bolòs 1974Linario-Galeopsietum ladani O. Bolòs 1974Lactuco-Galeopsietum O. Bolòs 1974


[EC]


Flora principal

290

61b Pedrusques calcàries, generalment ambStipa calamagrostis, de l’estatge montàpoc plujós

Tarteres de pedres calcàries, força diverses pel que faa la mida dels rocs, a la terra acumulada i al pobla-ment vegetal que les colonitza. S’inclouen aquí desdels terregallers de pedra menuda, poblats per Stipacalamagrostis, fins a les pedrusques de blocs relati-vament grossos, colonitzades per Gymnocarpiumrobertianum o Nepeta nepetella. En general, el pobla-ment herbaci és dispers i té un recobriment baix. Hisón freqüents les gramínies que fan tofes grosses ialtres herbes vivaces vigoroses.

Pirineus i territoris catalanídic septentrional i meridio-nal, ausosegàrric i olositànic.

No se’n fa cap ús particular. No presenta problemesde conservació.

Hàbitats CORINE

8130 Tarteres de l’Europa meridional amb vegetaciópoc o molt termòfila


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Parts baixes de vessant,marges de barrancs, cons de dejecció...Clima – Medioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats carbonàtics (calcàries,calcoesquistos, lutites...) disgregats en petits frag-ments (predominantment de mida centimètrica) i ambuna bona proporció de fracció fina poc consolidada. Elconjunt tendeix a estabilitzar-se, però es mou fàcil-ment per acció directa sobre seu o per efecte delsagents climàtics. El sòl és desestructurat i pobre enmatèria orgànica.

Achnatherum calamagrostis (Stipa calamagrostis) •Ptychotis saxifraga •Galeopsis angustifolia •Centranthus lecoqii •Nepeta nepetella (herba de les palomes) •Rumex scutatus (badola) •Gymnocarpium robertianum •Picris hieracioides (parraques) •Lavandula angustifolia subsp.pyrenaica (espígol) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



61.311 Pedrusques calcàries, amb Stipa calamagrostis,Rumex scutatus..., de l’estatge montà poc plujós

Picrido rielii-Stipetum calamagrostis O. Bolòs1960Galeopsio angustifoliae-Ptychotidetum saxifragaeO. Bolòs et J. Vives 1956Arenario fontqueri-Ptychotidetum saxifragaeRomo 1989Galeopsio angustifoliae-Nepetetum nepetellae I.Soriano 1996Gymnocarpietum robertiani (Kuhn.) Tx. 1937Centranthetum lecoqii Br.-Bl. 1931


[EC]


291

61c Pedrusques de la baixa muntanyamediterrània, catalanooccitanes

Pedrusques amb un baix recobriment de mates i her-bes vivaces força grosses. Poc uniformes en l’aspec-te florístic. No hi ha cap espècie dominant i sónpoques les comunes que siguin significatives.

Territoris ruscínic, sicòric i catalanídic i Prepirineuscentrals.

No se’n fa cap aprofitament directe. No sembla quehagi de tenir problemes de conservació.

Hàbitats CORINE

8130 Tarteres de l’Europa meridional amb vegetaciópoc o molt termòfila


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterrània (iterra baixa).Ambients que ocupa – Generalment a mig vessanto al peu de cingles, clapers.Clima – Mediterrani o mediterrani muntanyenc.Substrat i sòl – Sobretot terrenys carbonàtics, peròtambé materials àcids.

Flora principal

Silene inaperta • •Lactuca viminea • •Brassica robertiana (col borda) •Ptychotis saxifraga •Laserpitium gallicum •Euphorbia nevadensis subsp. aragonensis •Plantago sempervirens (matafoc) •Saponaria ocymoides (falsa alfàbrega) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



61.32 Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània,catalanooccitanes

Conopodio-Laserpitietum gallici O. Bolòs 1967Lactuco-Silenetum inapertae O. Bolòs 1956Centrantho-Euphorbietum aragonensis O. Bolòs1967Alysso-Brassicetum robertianae Mol. 1960Plantagini-Saponarietum ocymoidis O. Bolòs 1983


[EC]


Flora principal

292

61d Tarteres i pedrusques silícies de l’altamuntanya

Esbaldregalls formats per pedres de mida diversa (desde centimètriques a mètriques), amb un poblamentvegetal molt divers, depenent sobretot de la mida de lespedres i de la dinàmica de vessant. Generalment, sóncolonitzats molt esparsament per herbes poc aparents,sovint de tons grisencs, algunes de perennes i ambmecanismes de resistència a la mobilitat del substrat, id’altres d’anuals. Els esbaldregalls de blocs més gros-sos solen estar gairebé mancats de vegetació.

Pirineus axials.

No se’n fa cap ús, de manera que no cal preveure capgestió específica.

Hàbitats CORINE

8110 Tarteres silícies medioeuropees i dels indretsfreds i humits de l’alta muntanya (Galeopsietalialadani i Androsacetalia alpinae) [hàbitat 61.1113]

8130 Tarteres de l’Europa meridional amb vegetaciópoc o molt termòfila [hàbitats 61.331+, 61.332+,61.371+ i 61.341]

8340 Glaceres permanents [hàbitat 63.2]

Àrees biogeogràfiques – Estatges alpí, subalpí i subnival.Ambients que ocupa – Vessants d’exposició diversa,generalment al peu de cingles i roques o en vessantsrostos i rocallosos.Clima – Alpí o subalpí.Substrat i sòl – Roques de natura silícia (general-ment esquistos o granits). Sòl molt poc desenvolupat,sovint quasi inexistent, si bé en molts casos hi ha unacerta acumulació de terra per sota de l’horitzó super-ficial (format quasi exclusivament per pedres).

Aspecte

Ecologia



61.1113 Tarteres silícies amb Oxyria digyna, pocmòbils, dels obacs dels estatges alpí i subnival

Doronico viscosi-Oxyrietum dyginae Gruber 1978Exclusiu de la unitat. Hàbitat molt poc freqüent,que, a més, ocupa superfícies petites.

61.331+ Pedrusques silícies, amb Poa cenisia,Carduus carlinoides..., càlides i seques, de l’estat-ge alpí inferior (i del subalpí)

Galeopsio-Poetum fontqueri Br.-Bl. 1948Exclusiu de la unitat. És un hàbitat freqüent.

61.332+ Tarteres silícies, amb herba blanca (Senecioleucophyllus), julivert d’isard (Xatardia scabra)...,fredes, de l’estatge alpí

Senecietum leucophylli Br.-Bl. 1948Poo cenisiae-Xatardietum scabrae Baudière etServe 1975

Exclusiu de la unitat. Freqüent, si bé es troba res-tringit als Pirineus orientals.

61.341 Pedrusques i clapers calcaris o esquistosos,amb Iberis spathulata, Viola diversifolia..., de l’es-tatge alpí

Iberidetum spathulatae Br.-Bl. 1948Violetum diversifoliae (Br.-Bl.) Fdz. Casas 1970

Hàbitat inclòs també dins de la unitat 61e. Mésaviat poc freqüent.

61.371+ Caos de blocs silicis, colonitzats per falgue-res, de l’alta muntanya

Cryptogrammo crispae-Dryopteridetum oreadisRivas Mart. 1977

Exclusiu de la unitat. Hàbitat molt freqüent.63.2 Glaceres rocalloses

Exclusiu de la unitat. Hàbitat rar.


Estrat herbaciCarduus carlinoides •Oxyria digyna •Pritzelago alpina •Senecio leucophyllus (herba blanca) •Xatardia scabra (julivert d’isard) •Cerastium pyrenaicum •Galium cometerrhizon •Cryptogramma crispa •Viola diversifolia (pensament de pedrusca) •Dryopteris oreades •Leucanthemopsis alpina •Galeopsis pyrenaica subsp. nana •Poa cenisia subsp. sardoa •Epilobium collinum •Crepis pygmaea •Paronychia polygonifolia •Iberis spathulata •Linaria alpina •

dom. ab. sign. sec.


293


[JMN]


294

61e Tarteres i pedrusques calcàries de l’altamuntanya

Esbaldregalls d’aspecte variable, amb pedres de midadiversa (des de menys de deu centímetres fins a blocsdecimètrics), depenent del tipus d’enderroc. També ésvariable la mobilitat, ja que inclouen des de tarterespràcticament fixades fins a pedregars força mòbils. Elrecobriment de la vegetació és sempre poc important,llevat quan hi ha poblaments de Petasites paradoxus,i el nombre total d’espècies és baix. Les plantes quehi viuen presenten adaptacions (tiges i fulles densa-ment agrupades a la base, rizomes llargs i ramificats,aparell subterrani dens i embullat, arrels pivotantsllargues i gruixudes, etc.) per ancorar-se a la capa desòl que hi ha sota les pedres, retenir la terra i fer fronta la mobilitat del substrat.

Pirineus, i Prepirineus (sobretot als orientals).

No es coneix cap tipus de gestió d’aquest hàbitat nipresenta problemes de conservació.

Hàbitats CORINE

8120 Tarteres calcàries dels indrets frescals de mun-tanya [hàbitat 61.231]

8130 Tarteres de l’Europa meridional amb vegetació poco molt termòfila [hàbitats 61.341, 61.342, 61.345]

Àrees biogeogràfiques – Estatges subalpí i alpí.Més rarament, muntanya mitjana (estatge montà).Ambients que ocupa – Ambients molt diversos.Clima – Alpí o subalpí (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Esbaldregalls de roques calcàries,de roques esquistoses poc àcides o de calcoesquis-tos. Sota les pedres hi ha una capa de sòl ric en car-bonats, de gruix i humitat variables.

Flora principal

Aspecte

Ecologia



61.231 Tarteres calcàries, amb Petasites paradoxus,Gymnocarpium robertianum..., d’indrets frescalsde l’estatge subalpí

Moehringio-Gymnocarpietum robertiani (Jenny-Lips) Lippert 1966Petasitetum paradoxi Beg 1922

Exclusiu de la unitat. Poc probable. Sol fer clapesmolt petites.

61.341 Pedrusques i clapers calcaris o esquistosos,amb Iberis spathulata, Viola diversifolia..., de l’es-tatge alpí

Iberidetum spathulatae Br.-Bl. 1948Iberido-Ranunculetum heterocarpae Gruber 1975Festucetum glaciali-pyrenaicae Rivas Mart. 1977Violetum diversifoliae (Br.-Bl.) Fdz. Casas 1970

Exclusiu de la unitat. Juntament amb l’hàbitatsegüent, força probable.

61.342 Tarteres calcàries, amb Crepis pygmaea, devessants rostos de l’alta muntanya

Doronico-Crepidetum pygmaeae Br.-Bl. 1948Exclusiu de la unitat. Força probable.

61.345 Tarteres calcàries, amb Xatardia scabra (juli-vert d’isard) o Cirsium glabrum..., poc mòbils, del’estatge subalpí

Festuco-Cirsietum glabri G. Montserrat 1987Aquilegio-Xatardietum scabrae O. Bolòs et P.Monts. 1974Festucetum scopariae (Suspl.) Br.-Bl. 1948 sub-ass. cirsietosum glabri

Exclusiu de la unitat. Poc probable.


[AF]

Crepis pygmaea • •Iberis spathulata • •Rumex scutatus (badola) • •Viola diversifolia (pensament de pedrusca) • •Aquilegia montsicciana (corniol) •Arenaria ligericina •Campanula cochlearifolia (campaneta) •Cerastium alpinum subsp. lanatum •Cerastium pyrenaicum •Cirsium glabrum (cardigassa blanca) •Doronicum grandiflorum •Festuca glacialis •Festuca pyrenaica •Galeopsis pyrenaica •Galium cometerrhizon •Gymnocarpium robertianum •Papaver lapeyrousianum (paramà alpí) •Petasites paradoxus •Petrocallis pyrenaica •Pritzelago alpina •Ranunculus parnassifolius (herba del mal gra) •Saxifraga oppositifolia •Silene vulgaris subsp. prostrata •Veronica nummularia •Xatardia scabra (julivert d’isard) •

dom. ab. sign. sec.


295



Flora principal

296

61f Terrers calcaris, generalment margosos obé guixencs, amb vegetació molt esparsao quasi nus

Àrees erosionades, generalment molt pendents, sensevegetació o amb vegetació molt esparsa. Si l’erosió vede molt antic, poden correspondre a vessants depetits pujols al mig d’una plana, com a testimoni delrelleu desaparegut. Badland és el terme que utilitzenels geomorfòlegs per designar aquests aixaragalla-ments generalitzats, en què se solen diferenciar unazona d’erosió molt activa, sense plantes, un canal detransport, igualment nu, i una zona basal (tàlveg) ambdeposició de materials on creixen sobretot herbes ialgunes mates o arbustos.

Pirineus, i especialment Prepirineus (conca de Tremp,capçalera del Llobregat...); territoris ausosegàrric icatalanídic central (i, més localment, catalanídic meri-dional i sicòric).

No és clara la manera com s’origina aquesta menad’hàbitat, però de segur que les accions erosives, comel pas del ramats, la sobrepastura, l’incendi... ajudena mantenir-lo i, fins i tot, a expandir-lo si les condi-cions ambientals són favorables.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà. Terra baixa: contrades mediterrànies inte-riors. Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Marges de barrancs, espe-cialment fons de vall i parts baixes dels vessants;turons margosos.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterrani.Els episodis de precipitació torrencial i l’acusadaamplitud tèrmica diària i estacional són decisius per almanteniment d’aquest hàbitat.Substrat i sòl – Especialment lutites, fàcils d’alterarsuperficialment per acció física. Sòl inexistent o reduïtals primers estadis de l’edafogènesi.

Aspecte

Ecologia



61.51+ Terrers (badlands) calcaris, generalment mar-gosos o bé guixencs, amb vegetació molt esparsao quasi nus


[EC]

Achnatherum calamagrostis •Brachypodium phoenicoides (fenàs de marge) •Erucastrum nasturtiifolium (ravenissa groga) •Tussilago farfara (pota de cavall) •Genista scorpius (argelaga) •Thymus vulgaris (timó) •Lithospermum fruticosum (sanguinària blava) •

dom. ab. sign. sec.


297

61g Terrers silicis, generalment argilosos ogresencs, amb vegetació molt esparsa oquasi nus

Terrers, sovint de coloració rogenca, formats general-ment per gresos, on destaca, a la part baixa, una certaacumulació de col·luvions. La natura de la roca (ambtendència a clivellar-se) afavoreix la instal·lació depins (especialment pi roig) que no passen, però, d’in-dividus juvenils o, si prosperen, queden nans iregruats.

Pirineus, des de l’Alta Ribagorça a l’alta Garrotxa, i(molt més localment) territori catalanídic septentrionali central.

Molt sensibles als processos erosius i, per tant, afavo-rits per la sobrepastura, el trepig, el foc... i per qual-sevol acció que elimini la coberta vegetal (encara quesigui en petita part, ja que el badland pot créixer apartir de qualsevol àrea nua de vegetació). L’oberturade vies de comunicació pot incidir notablement tanten la formació dels badlands com en la persistència il’expansió dels que ja existeixen.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana: estat-ge montà.Ambients que ocupa – Marges de barrancs, enposició topogràfica diversa.Clima – Medioeuropeu submediterrani o mediterrani;amb una acusada amplitud tèrmica i amb precipita-cions torrencials poc o molt freqüents.Substrat i sòl – Aquest hàbitat apareix principal-ment sobre gresos rogencs o bigarrats, que s’esmico-len molt fàcilment (més rarament sobre argiles com-pactes), neutres o poc àcids. Sòl inexistent o reduït alsprimers estadis del procés d’edafogènesi. No és rarque s’hi conservin petites àrees amb restes del sòl ide la vegetació prèvia a la formació del badland.

Flora principal

Aspecte

Ecologia



61.52+ Terrers (badlands) silicis, generalment argilo-sos o gresencs, amb vegetació molt esparsa oquasi nus


[EC]

Ligusticum lucidum •Paronychia kapela •Pinus sylvestris (pi roig) •Genista scorpius (argelaga) •Calluna vulgaris (bruguerola) •Cistus laurifolius (estepa de muntanya) •Lotus corniculatus •Chamaespartium sagittale (gaiol) •

dom. ab. sign. sec.


Flora principal

298

62a Cingles i penyals calcaris de lescontrades mediterrànies càlides

Fisiognomia força diversa segons la natura de la rocai la situació fisiogràfica. Als indrets solells s’hi fanpoblaments dispersos de mates, petites o mitjanes,sovint de fullatge blanquinós, que arrelen a les esclet-xes de la roca, amb les quals es barregen herbes viva-ces, graminoides o de fulla plana. Hi predominen lesplantes adaptades a la sequera i a les altes tempera-tures, que exhibeixen caràcters morfològics especials(pilositat densa, fulles crasses, petites o convolu-tes...). En obagues o en llocs ombrejats, els tapissosde molses cobreixen densament els relleixos i elsreplanets de la roca, i s’estenen, fins i tot, per lesparets verticals; entremig hi creixen esparsamentalgunes falgueres, resistents a llargs períodes d’eixut,i algunes plantes crasses.

Sobretot a les contrades mediterrànies i alsPrepirineus.

Ambients en principi poc freqüentats, però utilitzatsper diferents col·lectius capaços d’alterar-los. Enalguns llocs, hi ha costum de recollir-hi plantesremeieres, com ara el poniol o el te de roca, cosa queno suposa cap amenaça important mentre no es facide manera excessiva. La pràctica de l’escalada tambépot ser perjudicial en casos extrems. L’explotació deles roques calcàries per extreure’n pedra destinada ala fabricació de ciment és molt més greu, ja que portaa l’eliminació de l’hàbitat. Si aquestes accions podensuposar una amenaça per a les plantes de roca, enca-ra ho són més per als animals que hi viuen o hi nien.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamediterrània (i muntanya mitjana).Ambients que ocupa – Parets de roca i esqueisd’orientació diversa.Clima – Medioeuropeu, mediterrani muntanyenc omediterrani. Hàbitat lligat sobretot al topoclima con-cret de cada pany de roca.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques, generalmentcalcàries compactes, però també gresos i conglome-rats fissurats. No es pot parlar de sòl en sentit estric-te, però a les escletxes i replanets s’hi acumulenmaterials fins i matèria orgànica que retenen l’aiguad’escolament i permeten el creixement de les plantes.

Plantes vascularsJasonia saxatilis (te de roca) •Linaria origanifolia subsp. cadevalli •Lavatera maritima (malva de roca) •Cheirolophus intybaceus •Satureja fruticosa (poniol) •Melica arrecta •Piptatherum coerulescens •Polypodium vulgare s.l. (polipodi) •Ceterach officinarum (dauradella) •Asplenium trichomanes (falzia roja) •Umbilicus rupestris (barretets) •Sedum dasyphyllum (crespinell) •

MolsesCtenidium molluscum •Pterogonium ornithopodioides •

dom. ab. sign. sec.

LíquensVerrucaria spp.Xanthoria spp.Caloplaca spp.Roccella phycopsis (orxella)Anema nummularia


Ecologia



62.1111 Roques calcàries amb vegetació casmofítica,termòfila, de les contrades mediterrànies

Diantho-Lavateretum maritimae (Br.-Bl. et Meier)Br.-Bl. 1952Jasonio-Linarietum cadevallii A. Bolòs et O. Bolòs1950Melico-Saturejetum fruticosae O. Bolòs et J. Vives1957Sedo-Piptathreretum coerulescentis O. Bolòs etVigo 1984

Exclusiu de la unitat. Força freqüent i de superfíciemitjana.

62.1115 Roques calcàries ombrejades, amb vegetaciócomofítica de molses i falgueres, de les contradesmediterrànies

Anomodonto-Polypodietum australis Br.-Bl. 1931Exclusiu de la unitat. Poc freqüent i de superfíciereduïda.

62.41 Roques calcàries colonitzades per líquens, nolitoralsForma part també de la unitat 62b. Ocupa superfí-cies extenses i sol ser dominant.


299

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupíco-la [llevat de l’hàbitat 62.41]



[EC]


300

62b Cingles i penyals calcaris de muntanya

Roques d’aspecte divers, amb un recobriment varia-ble de líquens i on les plantes superiors, si existeixen,resten limitades a escletxes, replanets i relleixos ons’acumula una mica de sòl. El recobriment de la vege-tació normalment és baix, llevat dels casos en què hiha poblacions importants d’orella d’ós, de molses o depetites mates (lluqueta nana, púdol menut...) arrapa-des a la roca. Les formes vegetals que hi predominensón hemicriptòfits en roseta, petits camèfits pulvini-formes, nanofaneròfits, molses i líquens; moltes pre-senten adaptacions per suportar períodes de sequera.

Pirineus (incloent-hi els Prepirineus) i territoris olosi-tànic, ausosegàrric i catalanídic.

En general, no se’n fa cap ús ni presenta problemes deconservació. En aquells llocs on viuen plantes rares oendèmiques caldria controlar l’excessiva freqüentaciód’escaladors. Quan es tracta de roques ombrejadesdins del bosc, són sensibles a les tales i als incendis.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Estatges alpí i subalpí,muntanya mitjana i muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Ambients molt diversos.Clima – Alpí, subalpí, medioeuropeu o mediterranimuntanyenc.Substrat i sòl – Roques calcàries o conglomeràtiques.A les escletxes, replans i relleixos s’hi acumula una capade sòl, normalment prima i amb carbonats, d’humitatvariable (depenent de les condicions locals i temporals).

Flora principal

Plantes vascularsRamonda myconi (orella d’ós) •Antirrhinum molle (gatolins) •Artemisia umbelliformis •Asplenium fontanum (falguereta de roca) •Asplenium ruta-muraria (falzia blanca) •Asplenium trichomanes (falzia roja) •Asplenium viride (falzia verda) •Brassica repanda (ravenissa de roca) •Campanula affinis (campaneta gran) •Campanula speciosa (campaneta gran) •Cystopteris fragilis •Erinus alpinus •Globularia repens (lluqueta de roca) •Hieracium amplexicaule •Lonicera pyrenaica (xuclamel de roca) •Moehringia muscosa (herba prima) •Petrocoptis montsicciana •Polypodium vulgare s.l. (polipodi) •Potentilla alchemilloidis (peucrist) •Potentilla caulescens (te de soqueta) •Potentilla nivalis •Rhamnus pumilus (púdol menut) •Salix tarraconensis •Sarcocapnos enneaphylla (herba freixurera) •Saxifraga catalaunica (corona de reina) •Saxifraga corbariensis (herba del nord) •Saxifraga longifolia (corona de rei) •Saxifraga media •

dom. ab. sign. sec.

Saxifraga paniculata •Silene borderei •

MolsesAnomodon viticulosus •Ctenidium molluscum •Homalothecium sericeum •Neckera complanata •Neckera crispa •

LíquensAcarospora scabraAspicilia calcareaCaloplaca spp.Polyblastia spp.Thelidium spp.Verrucaria nigrescensXanthoria calcicolaXanthoria elegansTheloschistes contortuplicatus


Ecologia



62.12 Roques calcàries, amb Saxifraga media,Potentilla nivalis, P. alchemilloidis..., de l’alta mun-tanya pirinencaSaxifragetum mediae Br.-Bl. 1934 em. nom. 1948Saxifrago longifoliae-Ramondetum myconii Br.-Bl. 1934 subass. valerianetosum apulaeAsperulo-Dethawietum tenuifoliae Gruber 1976Hieracio-Potentilletum alchemilloidis Vigo etSoriano 1984Saxifrago caesiae-Valerianetum apulae Carrillo etNinot 1986Sileno borderei-Potentilletum nivalis (G. Monts.)Ninot et Soriano 1996

Exclusiu de la unitat. Força probable.62.151 Roques calcàries, amb Potentilla caulescens,

Saxifraga longifolia, Asplenium fontanum..., del’estatge montà i de les muntanyes mediterrànies

Petrocoptido-Antirrhinetum mollis O. Bolòs 1954


301

Saxifragetum catalaunicae Br.-Bl. et Font Quer1934Hieracio-Salicetum tarraconensis Br.-Bl. et O.Bolòs 1950Antirrhinetum pertegasii O. Bolòs 1967Ramondo-Asplenietum fontani O. Bolòs etMasalles 1983Valeriano longifoliae-Petrocoptidetum hispanicaeO. Bolòs et Monts. ex Fernández Casas 1970Saxifrago longifoliae-Ramondetum myconii Br.-Bl. 1934Asplenietum catalaunici Fdz. Casas cor. Bolòs etVigo 1984

Exclusiu de la unitat. És l’hàbitat més probable.62.152 Roques calcàries ombrejades i sovint humi-

des, amb diverses falgueres (Cystopteris fragilis...),dels estatges montà i subalpí

Asplenio-Cystopteridetum fragilis Oberd. (1936)1949

Exclusiu de la unitat. Molt poc probable.62.1C+ Roques calcàries ombrejades, amb vegetació

comofítica de molses i falgueres, de l’estatgemontà i de la muntanya mediterrània

Anomodonto-Moehringietum muscosae O. Bolòset J. Vives 1957Polypodio cambrici-Saxifragetum corbariensisMolero et Pujadas 1984

Exclusiu de la unitat. Poc probable.62.41 Roques calcàries colonitzades per líquens, no

litoralsNo exclusiu de la unitat. Forma part també de launitat 62a. Força probable.

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupíco-la [llevat de l’hàbitat 62.41]



[AF]


302

62c Cingles i penyals silicis de muntanya

Roques d’aspecte divers, amb un recobriment varia-ble de líquens i on les plantes superiors, si existeixen,resten limitades a escletxes, replanets i relleixos, ons’acumula una mica de sòl. Les plantes que hi viuensón sobretot hemicriptòfits i petits camèfits, i moltespresenten adaptacions (viscositat, pilositat, suculèn-cia, formes en coixinet, etc.) per suportar condicionsde sequera temporal. La flora, més aviat pobra, variasegons les condicions ambientals de l’indret, i tambéterritorialment, vista l’àrea de distribució restringidad’alguns dels seus elements. Quan les condicionsd’humitat són favorables, s’hi estableixen algunesmolses, i llavors el recobriment de la vegetació, quenormalment és baix, pot ser més important.

Pirineus, Prepirineus i territoris olositànic i catalanídicseptentrional; més rarament, als territoris ausosegàr-ric i catalanídic central.

No es coneix cap tipus de gestió d’aquest hàbitat i nopresenta problemes de conservació, si no és en llocsmolt freqüentats pels escaladors. Quan es tracta d’hà-bitats associats a boscos ombrívols, són sensibles ales tales i als incendis.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Estatges subnival, alpí isubalpí, muntanya mitjana i muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Ambients molt diversos.Clima – Alpí, subalpí, medioeuropeu o mediterranimuntanyenc.Substrat i sòl – Roques silícies. A les escletxes ireplanets s’hi acumulen sòls prims, normalment dereacció àcida, de vegades rics en matèria orgànica.

Flora principal

Plantes vascularsAndrosace vandellii •Antirrhinum asarina (asarina) •Asplenium septentrionale (falzia prima) •Asplenium trichomanes (falzia roja) •Draba fladnizensis •Draba tomentosa subsp. subnivalis •Polypodium vulgare s.l. (polipodi) •Primula latifolia (viola de Sant Josep) •Saxifraga corbariensis (herba del nord) •Saxifraga nervosa •Saxifraga pentadactylis •Saxifraga pubescens •Saxifraga vayredana (herba de Sant Segimon) •Sedum brevifolium (crespinell) •Sedum hirsutum (crespinell) •

MolsesHomalothecium sericeum •Hypnum cupressiforme •Leucodon sciuroides •

LíquensLecanora spp.Lecidea spp.Pertusaria spp.Rhizocarpon geographicumRhizoplaca spp.

dom. ab. sign. sec.

Umbilicaria spp.Lasallia pustulataAcarospora oxytona


Ecologia



62.211 Roques silícies, amb Androsace vandellii..., del’alta muntanya

Saxifragetum pubescentis Br.-Bl. (1934) 1948Artemisio-Drabetum Br.-Bl. 1948Saxifrago nervosae-Androsacetum vandelliiCarrillo et Ninot 1986Saxifragetum iratianae Nègre 1969

Exclusiu de la unitat i, de molt, el més probable.62.26 Roques silícies, amb asarina (Antirrhinum

asarina)..., de l’estatge montà plujós (i dels llocsfrescals de terra baixa)

Antirrhino asarinae-Sedetum brevifolii Br.-Bl.(1934) 1952Saxifragetum vayredanae Br.-Bl. 1934

No exclusiu de la unitat. Forma part també de launitat 62d. Força probable.

62.2A+ Roques silícies ombrejades, amb vegetaciócomofítica de molses i falgueres, de l’estatgemontà

Polypodio cambrici-Saxifragetum corbariensisMolero et Pujadas 1984Sedo-Polypodietum vulgaris O. Bolòs et Masalles1983

Exclusiu de la unitat. Molt poc probable.62.42 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals

No exclusiu de la unitat. Forma part també de launitat 62d. Força probable.


303

8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola[llevat de l’hàbitat 62.42]


[AF]



Territoris olositànic, ruscínic i catalanídic septentrionali central.

No se’n fa cap ús ni té problemes de conservació.

8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola[llevat de l’hàbitat 62.42]


Flora principal

Plantes vascularsAntirrhinum asarina (asarina) •Cheilanthes maderensis •Cheilanthes tinaei •Cosentinia vellea •Notholaena marantae •Pellaea calomelanos •Sedum telephium (fabària) •Polypodium cambricum (polipodi) •Sempervivum tectorum (matafoc) •Andropogon distachyos •Umbilicus rupestris (barretets) •

LíquensAspicilia spp.Tephromela atraCandelariella vitelinaLecidella carpathicaXanthoparmelia spp.Caloplaca spp.Acarospora spp.Buellia spp.Pertusaria spp.Lecanora spp.Ramalina spp.

dom. ab. sign. sec.




304

62d Cingles i penyals silicis de les contradesmediterrànies càlides

Roques i murs de pedra, amb un recobriment variablede líquens i on les plantes superiors, si existeixen,resten limitades a escletxes i replanets. Els vegetalsque hi viuen estan ben adaptats a resistir llargs perí-odes de sequera: falgueres capaces d’entrar en estatde vida latent quan es deshidraten, plantes amb florque acumulen aigua en llurs fulles suculentes, gramí-nies d’afinitat tropical, etc. El recobriment de la vege-tació gairebé sempre és baix.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (contradesmarítimes subhumides, principalment).Ambients que ocupa – Ambients molt diversos.Ocasionalment, murs de pedra seca.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Roques silícies. El sòl que s’acumu-la a les escletxes i als replanets és prim, neutre o dereacció àcida.

Aspecte

Ecologia

62.26 Roques silícies, amb asarina (Antirrhinum asa-rina)..., de l’estatge montà plujós (i dels llocs fres-cals de terra baixa)

Antirrhinetum asarinae Br.-Bl. 1915No exclusiu de la unitat. Forma part també de launitat 62c. Poc probable.

62.28 Roques silícies, càlides i seques (ambCheilanthes tinaei), de les contrades mediterràniesCheilanthetum fragrantis-marantae O. Bolòs 1956Umbilico-Cheilanthetum maderensis Franquesa 1996

Exclusiu de la unitat. Poc probable.62.2B+ Roques silícies ombrejades, amb vegetació

comofítica de molses i falgueres, de les contradesmediterràniesSelaginello-Anogrammetum leptophyllae R. Mol. 1937Sedo-Polypodietum cambrici O.Bolòs et J.Vives 1957Narcisso-Arisaretum simorrhini O. Bolòs 1962

Exclusiu de la unitat. Molt poc probable.62.42 Roques silícies colonitzades per líquens, no litorals

No exclusiu de la unitat. Forma part també de launitat 62c. És l’hàbitat més probable dins la unitat.

[AF]


305

Flora principal

62d1 Terraprims silicis amb matafocs(Sempervivum spp.) i crespinells (Sedum spp.) d’indrets rocosos delsestatges montà i subalpí

Replanets, escletxes de roca i terraprims, colonitzatspredominantment per plantes suculentes. No hi falten,però, les tofes compactes d’algunes gramínies defulla dura i altres herbes vivaces resistents a la seca-da. Hi tenen també una certa importància les plantesanuals de mida petita.

Pirineus i territori catalanídic septentrional(Montseny).

No té una utilització directa. En principi, no plantejaproblemes de conservació.

Hàbitats CORINE

8230 Terraprims silicis amb vegetació pionera (Sedo-Scleranthion)


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana i, mésrarament, estatge subalpí.Ambients que ocupa – Àrees rocalloses, especial-ment superfícies planes o poc pendents.Clima – Medioeuropeu (o subalpí). Topoclima caracte-ritzat per una amplitud tèrmica diària força acusada.Substrat i sòl – Roques àcides, generalment esquis-tos foscos. Sòl incipients, amb molt poca capacitat deretenció d’aigua i pobres en nutrients (la majoria de lesplantes arrelen a les fissures de la roca).

Sempervivum tectorum (matafoc comú) • •Sempervivum arachnoideum (matafoc teranyinós) • •Sedum rupestre subsp. reflexum (crespinell) • •Sedum anglicum subsp. pyrenaicum (crespinell) • •Sedum annuum (crespinell) • •Sedum album (crespinell blanc) •Scleranthus perennis •Allium senescens (all colombí) •Festuca gr. ovina •Silene rupestris •Calluna vulgaris (bruguerola) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



62.31+ + 36.2p Vegetació pionera, amb matafocs(Sempervivum spp.) i crespinells (Sedum spp.), deterraprims silicis dels estatges montà i subalpí

Trifolio-Thymetum caroli Font et Vigo 1984Sempervivo tectorum-Sedetum rupestris O. Bolòs1983Sileno-Sedetum pyrenaici Tx. et Oberd. 1958


[EC]


62e

Codines i afloraments rocosos, poblats per petitesmates, per herbes anuals i per algunes plantes bulbo-ses, que es desenvolupen durant el període humit dela primavera. Les fissures més amples poden sercolonitzades per arbustos força grossos, com la savi-na o el boix.

Prepirineus i territori catalanídic septentrional i central.

En alguns casos són freqüentades pel bestiar com alloc de pas, però no se’n fa un ús tradicional determi-nat que generi problemes de conservació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mediterrània.Ambients que ocupa – Roques planeres o lleuge-rament pendents, sovint en situació culminal, on hi hauna erosió molt activa, especialment a causa del vent.Clima – Mediterrani muntanyenc. Topoclima caracte-ritzat pels forts contrastos de temperatura i d’humitati una intensa acció del vent.Substrat i sòl – Conglomerats calcaris, més raramentcalcàries compactes. Sòls incipients o esquelètics,sovint molt pedregosos, que retenen molt poc l’aigua.

Component vegetal

Narcissus assoanus (almesquí) •Erodium rupestre (caragola) •Erodium glandulosum (caragola) •Arenaria agreggata •Allium senescens (all colombí) •Dipcadi serotinum (marcet) •Allium moly •Festuca gr. ovina •Koeleria vallesiana (herba rodona) •Satureja montana (sajolida) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



62.32+ Codines amb caragoles (Erodium rupestre,E. glandulosum), Arenaria agreggata, Allium senescens..., en terrenys calcaris o conglomerà-tics, a la muntanya mitjana poc plujosa i a lesserres catalanídiques

Narcisso-Erodietum rupestris Romo 1989Erodio-Arenarietum capitatae J. Vives 1964Erodietum rupestris O. Bolòs 1956


[EC]306

Codines amb caragoles (Erodium rupestre,E. glandulosum), Arenaria agreggata, Alliumsenescens..., en terrenys calcaris oconglomeràtics, a la muntanya mitjana pocplujosa i a les serres catalanídiques


307

Flora principal

62f Roques calcàries humides i degotalls,amb falzia (Adiantum capillus-veneris), de les contrades mediterrànies

Parets de roca per on s’escorre, traspua o regalimaaigua regularment, cobertes per formacions de mol-ses i algues, entre les quals arrelen algunes plantesherbàcies exclusives d’aquests ambients.

General, però rar en zones elevades.

L’aigua que mulla aquestes parets prové, normalment,d’escolament intern. Sol tractar-se d’afloraments d’ai-gua difusos, molt condicionats a l’ús que es faci del

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamediterrània (i muntanya mitjana).Ambients que ocupa – Superfícies rocoses semprehumides per aportacions d’aigua procedent de filtra-cions o d’escolament superficial, generalment ombre-jades. Secundàriament a les parets dels pous.Clima – Medioeuropeu, mediterrani muntanyenc omediterrani. Molt lligat al topoclima particular de laparet de roca.Substrat i sòl – Roques carbonàtiques, sobretot tra-vertins.

Plantes herbàciesAdiantum capillus-veneris (falzia) • •Trachelium caeruleum (setge blau) •Samolus valerandii (dolceta) •Pinguicula dertosensis (viola d’aigua) •

Estrat muscinal Eucladium verticillatum •Pellia fabbroniana •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



62.51 Roques calcàries humides i degotalls, amb fal-zia (Adiantum capillus-veneris), de les contradesmediterrànies

Eucladio-Adiantetum Br.-Bl. 1931Trachelio-Adiantetum O. Bolòs 1947


sistema hidrològic de què formen part. L’extracciód’aigua del subsòl pot fer desaparèixer l’aflorament,les obres viàries poden desviar el curs del freàtic quel’alimenta, les activitats agrícoles poden contaminarl’aigua amb pesticides... És, doncs, un hàbitat fàcil-ment alterable de manera indirecta. També l’abandódels pous tradicionals n’ha reduït l’extensió.

[EC]


63a Congestes permanents o quasi

Clapes de neu amassada, persistents durant tot l’anyo gairebé. Únicament hi poden viure algunes alguesunicel·lulars, que creixen a la superfície de la neu, ipetits invertebrats.

Pirineus, sobretot els centrals.

Actualment no se’n fa cap ús (antigament se n’apro-fitava la neu). De manera natural tendeixen a dismi-nuir en quantitat i volum per l’escalfament progressiudel clima en aquests darrers anys.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Estatge subnival.Ambients que ocupa – Clotades, canals, peus deparet i altres indrets on s’acumula la neu per esllavis-sament o per acció del vent. Sobretot en àrees de rocadura, com ara els granits, on el relleu és més esquerp.Clima – Alpí nivós.Medi – Masses de neu, que mantenen sempre unatemperatura no superior a 0 ºC i que, sovint, retenenpartícules minerals i restes orgàniques portades pelvent.

Flora principal

Chlamydomonas nivalis • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



63.1 Congestes permanents o quasi


[EC]308



© A. Ferré i J. Vigo


8. Terres agrícoles i àrees antròpiques



313

81a Camps condicionats com a pasturaintensiva

Prats de composició florística banal i molt diversad’un lloc a l’altre, amb abundància de plantes resis-tents a la nitrificació i al trepig. El seu aspecte no pre-senta gaire variació estacional, de manera que solenconservar-se verds tot l’any.

Sobretot als Prepirineus i als territoris ausosegàrric,catalanídic septentrional i ruscínic.

Es tracta d’antics conreus de secà, sembrats ambherbes farratgeres. Són, per tant, sistemes instauratsi mantinguts per l’home, utilitzats com a pasturaintensiva de vacum (i eventualment d’equins). Podengenerar problemes de nitrificació del subsòl en casosde sobrepastura i si ocupen grans superfícies.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Antics conreus de cerealsde secà.Clima – Medioeuropeu submediterrani.Substrat i sòl – Sòls poc estructurats, nitrificats.

Flora principal Molt diversa, integrada per gramínies (Dactylis glomerata, Poa, Lolium...), lleguminoses (Trifolium,Medicago...) i herbes poc o molt ruderals (Geraniummolle...).

Aspecte

Ecologia



81.1 Camps condicionats com a pastura intensiva,secs o poc humits


[JC]


Flora principal

314

82a1Conreus herbacis intensius: sobretotcereals i farratges

Camps de cultiu de plantes herbàcies, sovint ambdues (i fins i tot tres) collites al llarg de l’any, que solenrebre importants aportacions de pesticides i de ferti-litzants. L’espai pot presentar petites restes de vege-tació natural als marges de les parcel·les. La floraespontània de males herbes que acompanya els con-reus és en general pobra.


Terres en general de productivitat elevada a causad’aportacions externes d’aigua, adobs i biocides.L’aprofitament extrem de l’espai agrícola i l’ús fre-qüent de pesticides ha portat a una disminució impor-tant de la biodiversitat, compensada parcialment perla presència de bandes estretes de vegetació natural.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanyamitjana).Ambients que ocupa – Grans planes agrícoles,sobretot de regadiu.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Sòls profunds en general, de vega-des al·luvials.

Plantes cultivadesZea mays (moresc)Triticum sp. (blat)Hordeum sp. (ordi)Medicago sativa (alfals)Lactuca sativa (enciam)Helianthus annuus (gira-sol)Sorghum tricolor (melca)

Males herbesDigitaria sanguinalis (forcadella) • •Cyperus rotundus (castanyola) • •Lolium rigidum (margall) • •Stellaria media (morró) • •Chenopodium album (blet) •Rumex crispus (paradella) •Amaranthus hybridus •Papaver rhoeas (rosella) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



82.11 Conreus herbacis intensius (cereals, farrat-ges...) que cobreixen uniformement grans superfí-ciesExclusiu de la unitat i més aviat rar, localitzat a lesgrans planes agrícoles de regadiu.

82.2 Conreus herbacis intensius amb bandes devegetació natural intercaladesCompartit amb la unitat 82a2; predominant a lamajor part del territori.


[RMM]


315

82a2 Conreus herbacis intensius: hortalisses,flors, maduixeres...

Àrees cultivades intensivament, això és, ocupades totl’any sigui per diversos cultius de cicle curt que es vansucceint al llarg de l’any (enciams, bledes, coliflors,etc.), sigui per un sol cultiu (plantes perennes, comara maduixot, clavell, alfals, etc.). Es poden trobartotalment o parcialment ocupades per hivernacles,formats per estructures metàl·liques que suporten untancament transparent o translúcid, adient per crearun microclima convenient per al desenvolupamentvegetal òptim. Sovint, cultius diferents es combinenfent cadascun una superfície rectangular més omenys gran. Les superfícies cultivades es mantenenforça lliures de males herbes. A més, aquests conreusno solen dur vegetació marginal associada, ja que lessuperfícies no cultivades (marges, talussos...) sónmolt reduïdes, i normalment es tenen sense herba.

Territoris ruscínic i catalanídic (sobretot cap al litoral);més rarament, territoris sicòric i ausosegàrric.

Conreus gestionats intensivament segons les pràcti-ques més adequades amb vista a la producció agro-nòmica. No sempre es tracta de “bones pràctiques”,de manera que solen comportar problemes de conta-minació (del sòl, dels aqüífers, de les aigües superfi-cials), provocada per adobs i pesticides.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes i, més rarament, contrades interiors (i mun-tanya mitjana).Ambients que ocupa – Deltes, planes al·luvials ialtres indrets plans i fèrtils; més rarament vessants,fins i tot força pendents (Maresme).Clima – Mediterrani, sobretot marítim.Substrat i sòl – Dipòsits quaternaris. Sòls eutròfics,que s’adoben i es reguen regularment.

Flora principal

Plantes cultivadesLactuca sativa (enciam)Cichorium endivia (escarola, endívia)Beta vulgaris (bleda)Brassica oleracea (cols, coliflor, bròquil)Cynara scolymus (carxofera)Fragaria x ananassa (maduixot)Medicago sativa (alfals)Dianthus caryophyllus (clavell)etc.

Males herbesStellaria media (morró) •Urtica urens (ortiga petita) •Lamium amplexicaule (flor robí) •Chenopodium albun (blet) •Portulaca oleracea (verdolaga) •Veronica persica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



82.12 Conreus herbacis intensius (hortalisses,flors...), disposats en mosaic, sense vegetaciónatural intercaladaExclusiu de la unitat. És l’hàbitat més freqüent.

82.2 Conreus herbacis intensius amb bandes devegetació natural intercaladesExclusiu de la unitat. Molt poc freqüent.

86.5 Hivernacles i altres instal·lacions agrícolesExclusiu de la unitat. Poc freqüent, sovint fentmosaic amb l’hàbitat precedent.


[JMN]


Flora principal

316

82b Conreus herbacis extensius de regadiu ode contrades molt plujoses

Camps plantats d’alfals, moresc, melca o altres plantesherbàcies. La vegetació espontània que s’hi fa ocupal’espai que deixen les plantes cultivades, i presenta unaestacionalitat acusada i una fàcies d’estiu-tardor ricaen plantes al·lòctones; la seva composició és diversa idepèn més del tipus de conreu i dels tractaments agrí-coles aplicats que no pas del clima general (exceptua-des les terres de clima medioeuropeu molt plujós).

Arreu del territori, des de les planes litorals fins alsPirineus.

L’hàbitat es manté mentre dura la dedicació agrícolade les terres. Els canvis de tractaments agrícoles,sovint lligats a canvis de la planta cultivada (en siste-mes de rotació, per exemple), en diversifiquen la com-posició florística, però no n’alteren l’essència. El con-trol de les poblacions de males herbes es basa prin-cipalment en l’aplicació d’herbicides en èpoques dife-rents segons quin sigui el tipus de conreu.

Hàbitats CORINE

Cap.

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamitjana (i muntanya mediterrània).Ambients que ocupa – Terres agrícoles de regadiu(horts, horta, etc.) o de les contrades molt plujoses.Clima – Mediterrani, medioeuropeu (o mediterranimuntanyenc).Substrat i sòl – Sòls sovint profunds, però, sobretot,amb aportacions periòdiques d’aigua.

Plantes cultivadesMedicago sativa (alfals)Zea mays (moresc)Triticum sp. (blat)Sorghum bicolor (melca)Allium cepa (ceba)

Males herbes dels conreus de regadiuDigitaria sanguinalis (forcadella) • •Setaria viridis (panissola) • •Setaria pumila (panissola) • •Cyperus rotundus (castanyola) • •Amaranthus retroflexus (marxant) • •Echinochloa crus-galli (pota de gall) • • Portulaca oleracea (verdolaga) • •Rumex crispus (paradella) •Rumex obtusifolius (paradella) •Convolvulus arvensis (corretjola) •Veronica persica •Potentilla reptans (gram negre) •Echinochloa colonum •Amaranthus hybridus (marxant) •Sonchus asper (lletsó) •

Males herbes dels conreus de contrades molt plujosesChenopodium hybridum (blet) • •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



82.31+ Conreus herbacis extensius de sòls humits(sovint de regadiu o de contrades molt plujoses)

Setario-Echinochloetum colonae (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956Digitario-Galinsogetum parviflorae R. Tx. etBecker 1942Euphorbio-Digitarietum sanguinalis O. Bolòs etMasalles 1983Setario pumilae-Rumicetum obtusifolii Masalleset Sans 1988Veronico-Chenopodietum hybridi O. Bolòs et Vigoin Vigo 1979Chenopodietum albi-polyspermi O. Bolòs et Vigoin Vigo 1979Soncho-Polypogonetum monspeliensis Carreteroet Boira 1984Asteretum squamati Carretero 1994Spergulario salinae-Diplotaxietum erucoidisCarretero et Boira 1984Alopecuro-Galietum spurii O. Bolòs 1956



317


[RMM]


318

82c Conreus herbacis extensius de secà

Extensions, sovint notables, de conreus herbacis, prin-cipalment de cereals i més rarament de farratges, devegades afeixats amb marges de pedra. Solen presen-tar poblacions de males herbes, de desenvolupamentprincipalment primaveral, que aprofiten els espais quedeixa la planta cultivada; la composició de la floraarvense és diversa i depèn més del tipus de conreu idels tractaments agrícoles aplicats que no pas delclima general. Les àrees elevades i els indrets de méspendent solen portar taques de vegetació natural.

Gairebé a tot el territori.

Els canvis que han experimentat les pràctiques agrí-coles durant els darrers cinquanta anys, sobretot a lesàrees cerealistes, han fet minvar significativament lariquesa florística d’aquests hàbitats i han portat a lapràctica desaparició d’algunes de les espècies lliga-des als conreus del lli i dels cereals d’hivern. A lesàrees de muntanya, l’aplicació de tècniques agrícolestradicionals a causa de la mida petita de les parcel·lesi de la diversitat de plantes cultivades, entre altresraons, ha convertit aquests conreus en un reservori deflora arvense que caldria preservar.

Hàbitats CORINE

Cap.

Àrees biogeogràfiques – De terra baixa a la mun-tanya mitjana.Ambients que ocupa – Terres poc pendents i fonsde vall obertes.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu, o mediterranimuntanyenc).Substrat i sòl – Sobretot sòls argilosos relativamentprofunds.

Flora principal

Plantes cultivadesHordeum sp. (ordi)Avena sativa (civada)Triticum sp. (blat)Secale cereale (sègol)Medicago sativa (alfals)Helianthus annuus (gira-sol)Onobrychis viciifolia (trepadella)Linum usitatissimum (lli)

Males herbesLolium rigidum (margall) • •Papaver rhoeas (rosella) • •Bromus spp. •Adonis spp. (ull de perdiu) •Lithospermum arvense (mill del sol petit) •Scandix pecten-veneris (agulles de pastor) •Polygonum aviculare (passacamins) •Fallopia convolvulus (fajol bord) •Anchusa azurea (buglossa) •Coronilla scorpioides (herba de l’escorpí) •Hypecoum spp. (ballarida) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



82.32+ Conreus herbacis extensius de secà, de terrabaixa

Bunio-Galietum tricornis Br.-Bl. 1936Polycnemo-Linarietum spuriae Br.-Bl. 1936Airo-Papaveretum O. Bolòs 1959Centaureo-Galietum verrucosi O. Bolòs 1962Roemerio hybridae-Hypecoetum penduli Br.-Bl. etO. Bolòs 1957Malcolmio africanae-Hypecoetum penduliNezadal 1989

Exclusiu de la unitat i clarament més extens quel’hàbitat següent.

82.33+ Conreus herbacis extensius de secà, de mun-tanya

Scleranthetum annui Br.-Bl. 1931Violo-Legousietum hybridae O. Bolòs 1959Adonido-Iberidetum amarae (All.) Tx. 1950Biforo radiantis-Centaureetum cyani Vigo,Carreras, Carrillo et Soriano 1998 Kickxio spuriae-Nigelletum gallicae Fanlo em.Nezadal 1989Lolio-Filaginetum arvensis O. Bolòs 1967Androsaco-Iberidetum amarae Rivas Goday etBorja 1961

Exclusiu de la unitat; inclou els polígons de mun-tanya.



319


[RMM]


Flora principal

320

82d Arrossars

Conreus d’arròs, periòdicament inundats, amb aspec-te de prats densos entre maig i setembre, que és elperíode de cultiu. Durant la resta de l’any hi podenaparèixer diverses herbes higròfiles, que mai no arri-ben a ser dominants. Mentre hi ha l’arròs, la parcel·lacomprèn una comunitat helofítica dominada per gra-mínies, una altra de plantes flotants i una tercera desubmergida on conviuen plantes vasculars i algueslocalment dominants.

Aiguamolls de l’Empordà, al territori ruscínic, i deltade l’Ebre, al territori catalanídic.

Cultiu de caràcter tropical, més aviat excepcional aCatalunya, dominat per plantes al·lòctones, moltes deles quals en són gairebé exclusives. Alhora, consti-tueix un ambient molt productiu on troben acollida ialiment nombroses espècies d’ocells.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes.Ambients que ocupa – Terres planes, regades perinundació bona part de l’any.Clima – Mediterrani marítim.Substrat i sòl – Sòls al·luvials, generalment salins.

Planta cultivadaOryza sativa (arròs)Vegetació helofíticaEchinochloa oryzoides • •Echinochloa oryzicola • •Ammannia coccinea (presseguera d’arrossar) •

Vegetació flotantLemna minor (llentia d’aigua) •Lemna gibba (llentia d’aigua) •

Vegetació submergidaChara vulgaris (asprella) •Najas minor •Cladophora glomerata •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



82.41 ArrossarsOryzo sativae-Echinochloetum cruris-galli Sóo1946 ex Ubrizsy (= Cypero-Ammannietum cocci-neae O. Bolòs et F. Masclans 1955)Lemno-Azolletum Br.-Bl. 1952Lemnetum minoris (Oberd.) Th. Muller et Görs1960Lemnetum gibbae (W. Koch 1954) Miyawaki et J.Tx. 1960Riccietum fluitantis Slavnic 1956 em R. Tüxen1974Polypogono monspeliensis-Nasturtietum officinalisCarretero et Boira 1984


[RMM]


321

83a Fruiterars alts, predominantment de secà:conreus d’oliveres (Olea europaea),d’ametllers (Prunus dulcis), de garrofers(Ceratonia siliqua)...

Plantacions d’arbres fruiters diversos (oliveres, amet-llers, garrofers, nogueres, pistatxos...) tradicionalmentde secà, però actualment regats sovint amb gota agota.

Territoris catalanídic, sicòric, ausosegàrric, olositànic iruscínic, fins a la base dels Prepirineus.

El manteniment d’aquests fruiterars va lligat a l’acti-vitat agrícola. Les feines de conreu determinen l’eli-minació de la flora arvense mitjançant la llaurada il’ús d’herbicides.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa.Ambients que ocupa – Conreus.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Indiferents.

Flora principal

Planta cultivadaOlea europaea var. europaea (olivera)Juglans regia (noguera)Prunus dulcis (ametller)Ceratonia siliqua (garrofer)Pistacea vera (pistatxo, festuc)

Estrat herbaciDiplotaxis erucoides (ravenissa blanca) •Euphorbia segetalis (lleteresa) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



83.11 Camps d’oliveres (Olea europaea subsp.europaea)

Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931Sorgho halepensis-Erucastretum nasturtiifolii O.Bolòs 1996

Exclusiu. Dominant, juntament amb l’hàbitat 83.14.83.13 Camps de nogueres (Juglans regia)

Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931Exclusiu. Clarament minoritari. Ocasional.

83.14 Camps d’ametllers (Prunus dulcis)Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931Sorgho halepensis-Erucastretum nasturtiifolii O.Bolòs 1996

Exclusiu. Dominant, juntament amb l’hàbitat 83.11.83.181+ Camps de garrofers (Ceratonia siliqua)

Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931Exclusiu. Clarament minoritari.

83.182+ Altres fruiterarsNo exclusiu. Clarament minoritari.


[JC]


Flora principal

322

83b

Plantacions d’arbres fruiters, isolats i relativamentesparsos, o bé arrenglerats o en espatllera, principal-ment pomeres, presseguers, pereres, cirerers, codo-nyers, albercoquers, nesprers...

Territori sicòric, ausosegàrric, catalanídic, olositànic iruscínic.

El manteniment d’aquests fruiterars està lligat a l’ac-tivitat agrícola. Les feines de conreu determinen l’eli-minació de la flora arvense mitjançant la llaurada il’ús d’herbicides.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa; de maneraesparsa fins a l’estatge montà dels Pirineus.Ambients que ocupa – Conreus de regadiu o decontrades humides.Clima – Mediterrani, principalment.Substrat i sòl – Substrats diversos; sòls profunds.

Planta cultivadaPyrus malus (pomera)Prunus persica (presseguer)Pyrus communis (perera)Prunus avium (cirerer)Cydonia oblonga (codonyer)Eryobotrya japonica (nesprer del Japó)Prunus armeniaca (albercoquer)

Males herbesRumex obtusifolius (paradella) •Setaria pumila (xereix) •Digitaria sanguinalis (forcadella) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



83.15 Fruiterars alts, principalment de regadiu: sobretotconreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers(Prunus persica), de pereres (Pyrus communis) i d’al-tres rosàcies

Setario-Echinochloetum colonae (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956Setario pumilae-Rumicetum obtusifolii Masalleset Sans 1988

Exclusiu. Codominant, però no tan freqüent coml’hàbitat 83.222.

83.182+ Altres fruiterarsExclusiu. Minoritari.

83.222+ Conreus de fruiters –pomeres (Pyrus malus),pereres (Pyrus communis) i altres rosàcies– enespatllera

Setario-Echinochloetum colonae (A. et O. Bolòs)O. Bolòs 1956Setario pumilae-Rumicetum obtusifolii Masalleset Sans 1988

Exclusiu. Codominant; més freqüent que l’hàbitat83.15.


[JC]

Fruiterars, principalment de regadiu:sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus),de presseguers (Prunus persica), de pereres(Pyrus communis) i d’altres rosàcies


323

83c Conreus de cítrics

Plantacions d’arbrets perennifolis del gènere Citrus,generalment de regadiu i protegits per tallavents dexiprer a la plana litoral. La vegetació arvense variasegons les característiques físiques del sòl i la fre-qüència de reg.

Territori catalanídic meridional (i central).

El manteniment d’aquest hàbitat va lligat a l’activitatagrícola. Com a molts de conreus arboris, es procuraeliminar la flora arvense mitjançant la llaurada i l’úsd’herbicides.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa: contradesmarítimes seques.Ambients que ocupa – Camps de conreu arrece-rats.Clima – Mediterrani marítim càlid.Substrat i sòl – Substrat calcari (i terres al·luvials),principalment en sòls argilosos.

Flora principal

Plantes cultivadesCitrus sp. (taronger, llimoner, mandariner...)

Males herbesDiplotaxis erucoides (ravenissa blanca) • •Euphorbia segetalis (lleteresa) • •Convolvulus arvensis (corretjola) • •Lamium hybridum •Potentilla reptans (gram negre) •Veronica polita •Mercurialis annua (melcoratge) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



83.16 Conreus de cítricsRanunculo-Diplotaxietum erucoidis Carretero etBoira 1984Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931


[RMM]


Flora principal

324

83d Vinyes

Camps de ceps arrenglerats i, residualment, ambaltres conreus (cereals, ametllers) intercalats. L’espaientre fileres és ocupat per males herbes, majoritària-ment anuals, entre les quals destaca la ravenissablanca, que dóna sovint color a la parcel·la.

Territoris ruscínic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric.Més rarament, als Prepirineus centrals.

Les vinyes són llaurades (i les fileres de ceps entreca-vades), de manera que les poblacions de males her-bes es renoven al llarg de l’any amb una certa esta-cionalitat. Progressivament, i sobretot en el cas deparcel·les grans, les plantacions velles són substituï-des per vinyes en cordó.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanyamediterrània, i muntanya mitjana).Ambients que ocupa – Terres agrícoles, de vega-des amb marges antics de pedra.Clima – Mediterrani.Substrat i sòl – Sòls fèrtils de plana (i, localment,pedregosos en pendent).

Plantes cultivadesVitis vinifera (vinya)

Males herbesDiplotaxis erucoides (ravenissa blanca) • •Chenopodium album (blet) • •Amaranthus retroflexus (marxant) • •Sorghum halepense (canyota) • •Cynodon dactylon (gram) • •Convolvulus arvensis (corretjola) •Euphorbia segetalis (lleteresa) •Calendula arvensis (boixac) •Anagallis arvensis (morró vermell i morró blau) •Setaria verticillata (xereix) •Sonchus tenerrimus (lletsó fi) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



83.211 Vinyes portades de manera tradicionalDiplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931Eragrostio-Chenopodietum Br.-Bl. 1936Sorgho halepensis-Erucastretum nasturtiifolii O.Bolòs 1996Ranunculo-Diplotaxietum erucoidis Carretero etBoira 1984Chenopodio albi-Conyzetum canadensisCarretero J.L. 1994

Exclusiu de la unitat, és l’hàbitat dominant a lesterres de relleu irregular.

83.212 Vinyes en cordóExclusiu de la unitat i particularment abundant ales parcel·les grans.


[RMM]


325

83e Camps d’avellaners (Corylus avellana)

Plantacions més aviat denses d’avellaners arrengle-rats. La vegetació arvense sol formar un herbei baix iés eliminada durant la tardor per tal de facilitar larecollida de l’avellana; la seva composició és diversasegons el pendent, el substrat i els tractaments agrí-coles que s’hi hagin aplicat.

Territori catalanídic, sobretot al central; més local-ment, al territori sicòric.

Als costers pendents, el caràcter pedregós del sòl limi-ta la densitat de males herbes; en canvi, a la plana elssòls són més profunds, per bé que compactats, i lavegetació pot ser més densa. En el primer cas la floraarvense incorpora moltes de les plantes dels pratssecs de la vora, i en el segon arriba a fer-s’hi un estratmuscinal durant l’hivern. L’aplicació d’herbicides ésintensa, particularment abans de la recol·lecció.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanyamediterrània).Ambients que ocupa – Terres sovint en pendent.Clima – Mediterrani marítim (o mediterrani munta-nyenc subhumit).Substrat i sòl – Sòls lleugers, sovint pedregosos,sobre substrats àcids (llicorella principalment).

Flora principal

Planta cultivadaCorylus avellana (avellaner)

Males herbesChondrilla juncea (màstec) • •Chenopodium album (blet) • •Convolvulus arvensis (corretjola) •Euphorbia segetalis (lleteresa) •Chrysanthemum segetum (ull de bou) •Diplotaxis erucoides (ravenissa blanca) •Amaranthus retroflexus (marxant) •Sonchus tenerrimus (lletsó fi) •Lolium rigidum (margall) •Calendula arvensis (boixac) •Muscari neglectum (calabruixa) •Veronica persica •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



83.221+ Camps d’avellaners (Corylus avellana)Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931


[RMM]


Flora principal

326

83f Plantacions de coníferes

Arbredes, en general denses, poc o molt extenses,plantades amb coníferes no autòctones. Sovint elsarbres s’hi troben arrenglerats.

Per tot el territori, llevat dels estatges subalpí i alpí.

Hàbitats artificials, sotmesos a gestió forestal, noestructurats com a veritables boscos, llevat de lesplantacions de pi insigne. A terra baixa poden portarun sotabosc de brolla o, fins i tot, fases avançades derecuperació del bosc esclerofil·le.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Per tot el territori, llevatde l’alta muntanya.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Divers.Substrat i sòl – Diversos.

Planta cultivadaPicea abies (pícea)Pinus nigra subsp. nigra (pinassa austríaca)Cupressus sempervirens (xiprer)Cedrus spp. (cedre)Pinus radiata (pi insigne)

Aspecte

Ecologia



83.3111 Plantacions de pícea (Picea abies) i d’altrespinàcies europees (excepte pins)Exclusiu. Minoritari.

83.3112 Plantacions de pinassa austríaca (Pinus nigrasubsp. nigra) i d’altres pins europeusExclusiu. Sovint codominant.

83.3113 Plantacions de xiprers (Cupressus sempervirens) i d’altres cupressàcies europeesExclusiu. Minoritari.

83.3121 Plantacions de cedres (Cedrus spp.) i d’altrespinàcies no europees (excepte pins)Exclusiu. Minoritari.

83.3122 Plantacions de pi insigne (Pinus radiata) id’altres pins no europeusExclusiu. Sovint codominant.

83.3123 Plantacions d’altres coníferes no europeesExclusiu. Minoritari.


[JC]


Sobretot als territoris catalanídic septentrional, olosi-tànic, ruscínic i sicòric.

Aquestes plantacions tenen un torn de tallada d’entrequinze i vint-i-cinc anys. La tala i l’extracció de lafusta comporten una profunda alteració d’un sotaboscmolt divers, on abunden les espècies ruderals i higrò-files, però que en general es recupera molt aviat.



327

83g Plantacions de pollancres (Populus spp.),plàtans (Platanus orientalis var.acerifolia) i altres planifolis de sòlshumits

Arbredes caducifòlies dominades per diverses espèciesi cultivars del gènere Populus o per plàtans, amb elspeus típicament disposats equidistants o, més rara-ment, només arrenglerats. El sotabosc és predominant-ment lianoide i herbaci, de vegades dens, però de com-posició molt variable, depenent de la humitat del terrenyi del tipus i la periodicitat dels tractaments agrícoles.Ocupen extensions notables en algunes planes fluvials.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, sobretot alquadrant nord-oriental (i muntanya mitjana, a l’estat-ge submontà).Ambients que ocupa – Vores, de vegades inunda-bles, dels rius, riberals i planes al·luvials.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Sòls generalment al·luvials, lleu-gers, amb la capa freàtica prou alta.

Flora principal

Arbre plantatPopulus x canadensis (pollancre del Canadà)Populus nigra (pollancre)Platanus orientalis var. acerifolia (plàtan)etc.

Estrat arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer) •Rubus caesius (romegueró) •etc.

Estrat herbaciBrachypodium phoenicoides (fenàs) •Chenopodium album (blet) •Conyza spp. (cànem bord) •Clematis vitalba (vidalba) •Oenothera biennis •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia83.321 Plantacions de pollancres (Populus spp.)

Exclusiu de la unitat i més freqüent que l’hàbitatque segueix.

83.3251+ Plantacions de plàtans (Platanus orientalisvar. acerifolia) i d’altres arbres planifolis de sòlshumitsExclusiu de la unitat i més restringit que el prece-dent.


[RMM]


Flora principal

328

83h Plantacions d’eucaliptus (Eucalyptus spp.)

Arbredes perennifòlies dominades per eucaliptusplantats d’ençà dels anys setanta, sobretot en àreesanteriorment boscoses. Fan claps, de vegades forçaextensos, envoltats de vegetació natural. El sotaboscés molt pobre i més aviat poc dens, format per vege-tació arbustiva o herbàcia, segons els indrets, testi-moni de les comunitats vegetals precedents.

Sobretot territori catalanídic septentrional i àrees pro-peres; també als territoris catalanídic central i ruscínc.

Les plantacions d’eucaliptus són periòdicament talla-des, sobretot per obtenir-ne fusta per a paper, accióque comporta la pertorbació del sotabosc. Els eucalip-tus provoquen un empobriment del sòl, que possible-ment es podria evitar intercalant-hi arbres d’altresmenes.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, a les contra-des marítimes subhumides.Ambients que ocupa – Terrenys en pendent.Clima – Mediterrani marítim subhumit.Substrat i sòl – Sòls en general pedregosos i pocprofunds, principalment de reacció àcida.

Eucalyptus spp. (eucaliptus)

Aspecte

Ecologia



83.322 Plantacions d’eucaliptus (Eucalyptus spp.)


[RMM]


329

83i Vivers de plantes llenyoses

Plantacions baixes i en general denses d’arbustos id’arbres joves, sovint obtinguts d’estaca i destinats aser trasplantats. La vegetació arvense que les acom-panya varia segons el clima, el substrat, la disponibi-litat d’aigua i l’edat de la plantació.

De les comarques litorals fins a les prepirinenques,però sobretot al territori catalanídic septentrional.

L’activitat agrícola determina l’existència d’aquesthàbitat, que de vegades fa clapes molt petites, i con-diciona la composició de la vegetació arvense acom-panyant.

Hàbitats CORINE

Cap.

Superfície cartografiada 1.435,7733 haÀrees biogeogràfiques – Del litoral marítim a la

muntanya mitjana.Ambients que ocupa – Terres agrícoles.Clima – Mediterrani, mediterrani muntanyenc omedioeuropeu.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòls poc o moltprofunds, en general.

Flora principal Sense plantes característiques, a banda de les culti-vades.

Aspecte

Ecologia



83.4+ Vivers de plantes llenyoses


[RMM]


Flora principal

330

83j Plantacions d’altres arbres planifolis

Arbredes bàsicament caducifòlies, formades perarbres altres que els dels tres hàbitats precedents,com ara cirerers i nogueres, destinats a la produccióde fusta.

Sobretot al territori sicònic. També als Pirineus i alsterritoris catalanídic septentrional (i central), ruscínic iolositànic.

Esporàdicament pasturades pel bestiar, les planta-cions de les planes al·luvials estan sotmeses a periò-diques inundacions quan hi ha riuades. L’extracció dela fusta comporta l’alteració del sotabosc, sovint rela-tivament estable a causa del llarg torn de tala, però derenovació en general fàcil i ràpida.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanyamitjana).Ambients que ocupa – Principalment terres planeso de poc pendent, al riberal dels rius, però tambéantics conreus.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Sobretot sòls al·luvials, general-ment amb la capa freàtica poc profunda; més rara-ment sòls agrícoles.

Plantes cultivadesPrunus avium (cirerer)Juglans spp. (nogueres)

Estrat arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer) •Rubus caesius (romegueró) •

Estrat herbaciBrachypodium phoenicoides (fenàs) •

dom. ab. sign. sec.

Aspecte

Ecologia



83.3252+ Plantacions d’altres arbres planifolis


[RMM]


331

85a Grans parcs i jardins

Espais ben delimitats, oberts i enjardinats, general-ment amb camins que els recorren i elements estèticsdiversos (estanys, escultures...). Incloent-hi els campsde golf.

Tot el territori.

Hàbitats artificials, totalment mantinguts per l’activitatcontinuada de l’home.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Tot el territori, llevat del’estatge alpí.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Divers.Substrat i sòl – Diversos.

Aspecte

Ecologia



85.11 Arbredes dins de grans parcsExclusiu. Minoritari.

85.12 Gespes dins de grans parcs o jardinsExclusiu. Dominant.

85.13 Basses i estanys dins de grans parcs o jardinsExclusiu. Minoritari.

85.14 Parterres, pèrgoles i matollars dins de gransparcs o jardinsExclusiu. Minoritari.

85.15 Comunitats subnaturals dins de grans parcsExclusiu. Minoritari.


[JC]


Flora i fauna

332

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa lavegetació ruderal associada

Nuclis edificats, amb una xarxa important de carrers;també grans vies i nusos de comunicació. Incloent-hijardins i conreus de mides diverses, amb nombrosesmales herbes. Només rarament hi ha restes de vege-tació natural.Els espais oberts sense construir porten comunitatsherbàcies o, més rarament, llenyoses, de caràcterruderal. Els vegetals que en formen part estan adap-tats a les pertorbacions, al trepig i a les aportacionsde matèria orgànica en graus diversos; en moltscasos es tracta de plantes al·lòctones.Aquesta unitat inclou també els abocadors d’escom-braries.

Dels Pirineus al territori catalanídic meridional.

Hàbitats CORINE

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamitjana.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Sense caràcters particulars.

Flora ruderal força diversificada, dins els nuclisurbans mateixos, als suburbis i a les àrees industrials.Plantes cultivades als claps de conreus i als parcs,jardins... Fauna esparsa, però amb espècies benadaptades al medi urbà.

Aspecte

Ecologia


86.1 Ciutats grans86.2 Viles i pobles (i petites ciutats)86.3 Àrees industrials actives86.43 Vies i nusos de comunicacions i altres espais

oberts87.21+ Comunitats ruderals de terra baixa

Chenopodietum muralis Br.-Bl. et Maire 1924Amarantho-Chenopodietum ambrosioidis (Br.-Bl.)O. Bolòs 1967Atriplicetum patulo-hastatae O. Bolòs et Masalles1983Atriplici rosae-Salsoletum ruthenicae Rivas Mart.1978Chenopodio albi-Conyzetum canadensis Car-retero J.L. 1994Chenopodio albi-Conyzetum sumatrensis Car-retero J.L. 1994

Silybo-Urticetum Br.-Bl. (1931) 1936 em. 1952Pharbitidi-Lycietum europaei O. Bolòs 1962Urtico-Smyrnietum olusatri (A. et O. Bolòs) O.Bolòs et R. Mol. 1958Brassico-Carduetum tenuiflori O. Bolòs et Vigo1984Dipsaco-Cirsietum criniti (A. et O. Bolòs) O. Bolòs1956Carduo-Lavateretum arboreae O. Bolòs et Vigo 1984Eleusino-Euphorbietum prostratae (O. Bolòs) O.Bolòs et A. Marcos 1953Lolio-Plantaginetum majoris (Linkola) Beger 1930Schismo-Filaginetum congestae O. Bolòs (1948)1975Carduo tenuiflori-Hordeetum leporini Br.-Bl.(1931) 1936Asphodelo-Hordeetum leporini (A. et O. Bolòs) O.Bolòs 1956Arctio-Artemisietum vulgaris Oberd. ex Seybold etMüller 1972 Arctio-Urticetum dioicae O. Bolòs et Masalles 1983Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs etMasalles 1983Urtico dioicae-Sambucetum ebuli Br.-Bl. (1936)1952Verbasco-Cirsietum costae O. Bolòs et Masalles1983Bromo-Galactitetum tomentosae O. Bolòs et R.Mol. 1970Carici-Medicaginetum arabicae O. Bolòs 1962Cichorio-Sporoboletum poiretii O. Bolòs 1954Crepido bursifoliae-Plantaginetum lagopi Carrillo,Ninot, Pino & Sans 1992Cynodonto-Heliotropietum curassavici O. Bolòs1988Echinochloo-Ecliptetum prostratae O. Bolòs 1988Eleusino-Pennisetetum villosi O. Bolòs 1962Galactito-Echietum plantaginei R. Mol. 1937Lepidio drabae-Brometum diandri O. Bolòs 1996Moricandio-Carrichteretum annuae O. Bolòs 1957Onopordetum arabici Br.-Bl. et O. Bolòs 1957Plantagini-Capparietum canescentis O. Bolòs1967Plantagini-Hordeetum maritimi (O. Bolòs et R.Mol.) O. Bolòs 1962Alysso-Verbascetum boerhavii O. Bolòs et Vigo1984Trifolio fragiferi-Cynodontetum Br.-Bl. et O. Bolòs1957Artemisio annuae-Conietum maculati Pino 2000

87.22+ Comunitats ruderals de muntanya.Atriplicetum patulo-hastatae O. Bolòs et Masalles1983


333

Cap.


[JV]


Chenopodio albi-Conyzetum canadensis Car-retero J.L. 1994Eragrostio-Polygonetum avicularis Oberd. 1952Coronopodo-Sclerochloetum durae Br.-Bl. (1931)1936Lolio-Plantaginetum majoris (Linkola) Beger 1930Rumici-Spergularietum rubrae Hülb. 1973Juncetum tenuis (Diem. et al. 1940) Schwich1944Bromo-Hordeetum murini (Allorge) Löhm. 1950Anthrisco-Geranietum lucidi (Br.-Bl. et O. Bolòs)O. Bolòs et Vigo 1967Sisymbrio-Asperuginetum Rebholz 1931Conyzo-Lactucetum serriolae Lohm. 1957Bromo-Sisymbrietum macrolomae Ninot, Sorianoet Vigo 1996Arctio-Artemisietum vulgaris Oberd. ex Seybold etMüller 1972 Arctio-Urticetum dioicae O. Bolòs et Masalles1983Carduo nutantis-Cirsietum richterani Loidi 1983Nepetetum latifoliae Vigo 1975Onopordetum acanthii Br.-Bl. 1923Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs etMasalles 1983Resedo-Carduetum nutantis Siss. 1950Salvio-Marrubietum supini O. Bolòs 1956Tanaceto-Artemisietum (Br.-Bl.) R. Tx. 1942Urtico dioicae-Sambucetum ebuli Br.-Bl. (1936)1952Dauco-Picridetum hieracioidis Görs 1966Lamio-Conietum maculati Oberd. 1957Brachypodio-Melilotetum albae O. Bolòs et Vigo inVigo 1979Echinopo sphaerocephali-Artemisietum absinthii

Vigo et Carreras 1997Onopordetum acauli (Br.-Bl. 1948) Vigo et Car-reras 1997Sclerochloo-Polygonetum arenastri Sóo exKorneck 1969 corr. Mucina 1993Veronico serpyllifoliae-Spergularietum rubraePass. ex Mucina 1993

89.11 Ports marins89.24 Basses i estacions depuradores d’aigües residuals


334

86b Àrees urbanitzades, amb clapsimportants de vegetació natural

Grans àrees amb cases, en general individuals, con-nectades per una xarxa important de vies urbanes. Hisón freqüents les superfícies sense construir, ambrestes més o menys extenses de vegetació natural,sobretot de caràcter forestal.

Dels Pirineus al territori catalanídic meridional.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamitjana.Clima – Mediterrani (i medioeuropeu).Substrat i sòl – Sense caràcters particulars.

Aspecte

Ecologia


Cap.


[RMM]


335

86c Pedreres, explotacions d’àrids i runam

Indrets nus de vegetació, on es realitzen activitatsmineres extractives a cel obert o s’acumulen dipòsitsde material mineral provinents de les mines o de laconstrucció.

Per tot el territori, llevat de l’alta muntanya.

En general es tracta de zones indesitjables des d’unpunt de vista de la conservació del medi ambient, lesquals, un cop acabada l’activitat extractiva, caldriarestaurar mitjançant tècniques de revegetació i dereforestació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, muntanyamediterrània i muntanya mitjana.Substrat i sòl – Substrats diversos. Sòl inexistent.

Aspecte

Ecologia



86.411 Sorreres i extraccions d’argilesExclusiu. Codominant.

86.412 GraveresExclusiu. Codominant.

86.413 PedreresExclusiu. Codominant.

86.42 Munts de runam i d’escòriesExclusiu. Codominant.


[JC]


Flora i fauna

336

86d Llocs arqueològics

Restes arqueològiques de tota mena. El caràcterespars o dens dels elements arqueològics, el tracta-ment paisatgístic, les condicions de manteniment i elgrau de freqüentació determinen una notable diversi-tat del poblament natural, ja prou heterogeni a causade la diversitat de climes i ambients. Els llocs prepa-rats per rebre visites solen tenir una part enjardinadaque, en general, actua com a marc del conjunt. Hisolen aparèixer, però, fragments de vegetació ruderalintercalada o, no tan sovint, clapes de vegetació méscomplexa.

General, des de les comarques litorals a les pirinen-ques.

Es tracta d’un hàbitat sovint força artificialitzat, quedepèn en gran manera de les accions de manteni-ment realitzades per l’home. El valor dels elementsnaturals que hi conviuen és, llevat de rares excep-cions, molt baix.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Del litoral marítim a lamuntanya mitjana.Ambients que ocupa – Indrets diversos.

Molt diverses i molt irregulars, segons si hi ha inter-calats hàbitats poc o molt naturals i si hi ha espaisenjardinats o no.

Aspecte

Ecologia



86.6 Llocs arqueològics


[RMM]


337

86e Àrees revegetades: mines a cel obert,pistes d’esquí...

Terrenys generalment rostos que han estat coberts devegetació rizomatosa o cespitosa, en general baixa,amb la funció d’evitar l’erosió del substrat. Durant lesprimeres etapes s’hi endevina encara el procés desembra (recobriment amb palla, etc.).

General, des de les terres mediterrànies a l’alta mun-tanya.

Les esllavissades i l’erosió poden interrompre el pro-cés de revegetació. Si la intervenció té èxit, pot per-metre la lenta introgressió de plantes autòctones delsespais del voltant.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – De la terra baixa a l’es-tatge alpí.Ambients que ocupa – Runam de mines, graveresabandonades, talussos de grans obres públiques, ves-sants d’alta muntanya en què ha estat corregit el pen-dent…Clima – Molt divers.Substrat i sòl – Substrats poc consolidats, sovintsuperposats al sòl primigeni, de granulometria i pHdiversos. Provenen de materials de tota mena.

Flora principal

Integrada principalment per gramínies:Cynodon dactylon (gram)Poa spp.Lolium spp. (margall, raigràs)etc.

i per algunes lleguminoses:Trifolium spp. (trèvol)Medicago sativa (alfals)Lotus corniculatusetc.

Aspecte

Ecologia



86.7+ Àrees revegetades: mines a cel obert, pistesd’esquí...


[RMM]


338

87a Conreus abandonats

Espais que solen tenir aspecte de pastura, en generalpoc ufanosa, amb una incipient penetració d’espèciesarbustives i ruderals. Antigament conreats, mantenenencara ben visible el seu contorn, de vegades consti-tuït per murs de pedra, camins, vegetació natural...

Per tot el territori, llevat de l’alta muntanya.

Es tracta d’àrees ocupades per vegetació pionera designificació molt diversa, molt canviant en els primersestadis d’abandonament. Si no es transformen enzones urbanes, poden anar evolucionant i arribar acobrir-se de vegetació natural. En indrets humitsaquesta transformació és més ràpida.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa, muntanyamediterrània i muntanya mitjana, principalment.Ambients que ocupa – Diversos.Clima – Divers.Substrat i sòl – Diversos.

Aspecte

Ecologia



32.4A3 Matollars d’olivarda (Inula viscosa), delscamps abandonats, llits de rambles i rieres, terresremogudes..., de terra baixa

Inulo-Oryzopsietum miliaceae (A. et O. Bolòs) O.Bolòs 1957

Exclusiu. Minoritari.34.6321+ Prats oberts amb dominància de ripoll

(Oryzopsis miliacea), dels camps abandonats,terres remogudes..., de terra baixa

Inulo-Oryzopsietum miliaceae (A. et O. Bolòs) O.Bolòs 1957

Exclusiu. Minoritari.87.1 Conreus abandonats

Exclusiu. Dominant.


[JC]


339

87b Vegetació ruderal no associada a àreesurbanes o industrials

Comunitats herbàcies o, més rarament, llenyoses, deles àrees on tenen lloc activitats humanes i per ontransita o reposa el bestiar. Els vegetals que en for-men part estan adaptats a les pertorbacions, al trepigi a les aportacions de matèria orgànica en grausdiversos, i en molts casos es tracta de plantes al·lòc-tones. Aquesta diversitat de condicions, afegida a lade sòls i de clima, explica l’elevat nombre de comuni-tats que s’integren dins de la unitat: herbassars ten-dres als indrets més frescals, gespes baixes als llocstrepitjats (camins i carrers), herbeis esclarissats a lesparets de pedra, ortigars i cardassars que sovint indi-quen la proximitat del bestiar, matollars grisencs a lesterres més eixutes i, fins i tot, arcedes amb funció detanques vives espinoses.

General.

Vegetació que es manté mentre perduren la freqüen-tació i les pertorbacions; la construcció i l’abandona-ment de les activitats (ramaderes, etc.) n’afavoreix ladesaparició o la transformació.

Hàbitats CORINE

Cap.


Àrees biogeogràfiques – Terra baixa i muntanyamitjana (i estatge subalpí).Ambients que ocupa – Ermots, solars, vores delscamins i corrals i de les vies de comunicació, cledes, etc.Clima – Mediterrani o medioeuropeu (o subalpí).Substrat i sòl – Sòls pertorbats, sovint amb aporta-cions notables de matèria orgànica.

Flora principal

Plantes arbustives (de terra baixa,localment abundants)Salsola vermiculata (siscall) •Atriplex halimus (salat blanc) •Marrubium vulgare (malrubí) •Artemisia spp. (artemísia) •

Plantes herbàcies, localment abundantsPlantago spp. (plantatges) •Arctium minus (repalassa) •Conium maculatum (cicuta) •Melilotus alba (almegó blanc) •Picris hieracioides (parraques) •Chaerophyllum aureum (cominassa) •Lolium perenne (margall) •Trifolium repens (trèvol blanc) •Daucus carota (pastanaga borda) •Hordeum murinum (margall bord) •Parietaria judaica (morella roquera) •Hordeum leporinum (margall bord) •Fumaria capreolata (gallaret) •Mercurialis annua (melcoratge) •Verbena officinalis (berbena) •Malva sylvestris (malva major) •Aster squamatus •Lepidium draba (bàbol) •Borago officinalis (borraina) •

dom. ab. sign. sec.

Silybum marianum (card marià) •Chenopodium spp. (blet) •Urtica spp. (ortiga) •Bromus spp. •Euphorbia spp. (lletereses) •Amaranthus spp. •Onopordum spp. (cardassa) •


Ecologia



87.21+ Comunitats ruderals de terra baixa [vegeu 86a]Compartit amb la unitat 86a, és l’hàbitat més freqüent.

87.22+ Comunitats ruderals de muntanya [vegeu 86a]Compartit amb la unitat 86a i clarament més res-tringit que el precedent.


[RMM]


340

89a Salines i llacunes salades industrials

Conjunt de basses de poca profunditat on es benefi-cia la sal comuna a partir d’aigües salades, ja siguivora mar o terra endins; també dipòsits utilitzats enles mines de sal, avui dia pràcticament abandonats,en el procés de concentració de menes potàssiques. Iencara basses per a la cria de peixos marins.

Territori catalanídic meridional (i ausosegàrric iPrepirineus).

Instal·lacions lligades al manteniment de l’activitatd’extracció de sals o de la cria de peixos; sovint per-sisteixen un cert temps després de l’abandonamentde l’explotació.

Hàbitats CORINE

1150* Llacunes litorals [hàbitat 89.12]


Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim (i terrabaixa i estatge submontà).Ambients que ocupa – Riba del mar; també àreesd’aigües salabroses i mines de sal.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu submediterrani).Substrat i sòl – Sense caràcters particulars.

Aspecte

Ecologia



89.12 SalinesExclusiu de la unitat i poc freqüent, però predomi-nant.

89.13 Canals i llacunes salins industrialsExclusiu de la unitat i raríssim.


[RMM]


Hàbitats CORINE

Cap.


Fauna principal

PeixosSalmo dairdneri (truita arc iris), Cyprinus carpio (carpa)...

AmfibisRana perezi (granota comuna)

Crustacis branquiòpodesDaphnia pulex (puça d’aigua)

Insectes heteròptersNotonecta glauca, Gerris cinereus (sabater)

Insectes coleòptersDytiscus spp., Hydrous spp.

Insectes odonatsSympetrum fonscolombii (espiadimonis)...

89.23 Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles...,grans canals i estanys ornamentals


341

89b Basses d’aigua dolça industrials,agrícoles..., grans canals i estanysornamentals

Excavacions, dipòsits o canalitzacions, en general limi-tats per plàstics, murs o formigó. Quan hi ha plàstics lavegetació dels marges sol ser herbàcia, però amb for-migó o argila pot ser arbustiva i, fins i tot, arbòria. Elsestanys ornamentals poden ser rics en vegetació aquà-tica, sovint introduïda.També queden incloses en aquesthàbitat les instal·lacions fixes per a la cria de peixos(truites, carpes, espècies ornamentals per a aquaris...).

General, però rar als Pirineus.

Atès que es tracta d’un hàbitat originat per l’activitathumana, destinat a emmagatzemar o transportaraigua, el seu manteniment exigeix que el fons es con-servi impermeable. Sovint això comporta també l’eli-minació de les plantes (arbres i arbustos) situades a lavora, si exceptuem el cas dels estanys ornamentals.

Àrees biogeogràfiques – Terra baixa (i muntanyamitjana).Ambients que ocupa – Terres agrícoles, proximi-tats de rius o, més rarament, àrees industrials, o béespais enjardinats.Clima – Mediterrani (o medioeuropeu).Substrat i sòl – Terreny preferentment argilós,excepte quan el fons és artificial.

Flora principal

Marge arboriPopulus nigra (pollancre), Alnus glutinosa (vern)...

Marge arbustiuRubus ulmifolius (esbarzer), Arundo donax (canya), Phragmitescommunis subp. australis (canyís)...

Marge herbaciBrachypodium phoenicoides (fenàs de marge)...

Vegetació submergida o flotantPlantes vascularsLemna spp. (llenties d’aigua), Nymphaea alba (nenúfar)...MolsesFissidens spp.AlguesCladophora spp...

Aspecte

Ecologia



[RMM]


© A. Ferré


9. Àrees tallades o cremades

90Les unitats de la llegenda que comencen per 90 (90a, 90b, 90c...) no són unitatsdel CORINE BIOTOPES MANUAL. Les hem afegides a la llegenda de la cartografiaper poder representar entitats que no són hàbitats però que tenen unaimportància gran en el paisatge.La unitat 90a (Àrees forestals sotmeses a tallada intensa) correspon als espaisforestals tallats en què el recobriment arbori ha quedat reduït a menys del 30 %.Les unitats 90b, 90c... 90m representen àrees afectades per incendis forestals;cada lletra coincideix, de manera correlativa, amb un any (b = 1994,c = 1995,....m = 2005). Des del 2003, la cartografia dels Hàbitats de Catalunyaa escala 1:50.000 s'actualitza cada any, pel que fa a àrees cremades, en el webdel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta actualització comportatornar a etiquetar els polígons que duien el codi 90 quatre anys enrere i incor-porar al mapa les zones cremades en el darrer any.



Documents

Cartografia dels hàbitats a Catalunya - Manual …atzavara.bio.ub.edu/ManualCORINE/Manual_CHC50.pdfde la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes