Casa Saladrigas, Blanes 2015Àrea de Cultura

Casa Saladriguesdel 30 de maig al 27 de juny de 2015

Exposició organitzada perAjuntament de Blanes

CATÀLEG

CoordinacióAjuntament de Blanes

TextAlbert Mercadé

TraduccióAlan Moore

Dissenywww.natarranz.com

Miquel Gelabert.

L’abstracció naturalitzadaL’abstracció no existeix. Existeixen disseccions, cirurgies, especulacions. Però no hi ha un gran art completament abstracte. L’abstracció és només un mitjà de destil·lació dels móns profunds, humans, naturals, que emanen del riu interior del gran creador. L’artista que només concreti el seu món en formes purament racionals, desvinculades de l’home i de la naturalesa, queda indefectiblement desplaçat de la gran caminada de la creació.

Miquel Gelabert (Blanes, 1979) no és un pintor purista, en el sentit en el que ha anat evolucionant la pintura abstracta moderna durant el segle XX. En efecte, des dels anys vint, amb l’eclosió de les teories d’Ozenfant i Jeanneret, així com les de la Bauhaus, la pintura abstracta ha sofert una contundent operació de destil·lació estètica. Pensem en els casos més avançats fins els nostres dies: Mondrian, Donald Judd o Albers. Es tracta d’un art concret, emfatitzat i sobre-emfatitzat de tècnica, tal i com observava Greenberg. La pintura de Miquel Gelabert ens sembla un intent per omplir el buit deixat per aquesta hiper-estetització de la pintura. I ho aconsegueix, com els grans artistes, recolzant-se sobre una gran tradició que existeix dins la pintura catalana del segle XX.

L’abstracció catalana moderna evita el formalisme abstracte per la seva íntima connexió amb el paisatge i la naturalesa. El cas de Joan Miró és el més pales. Es tracta d’una pintura que neix vinculant-se amb les formes i les manifestacions paisatgísiques del Camp de Tarragona, al sud de Catalunya: els camps llaurats, els garrofers, les masies, i la força de la terra van ser la seva font d’inspiració fonamental per tal d’erigir el seu imaginari que s’inicià amb una figuració onírica i acabà destil·lant-se en vibrants i lluminoses formes abstractes. Una naturalesa que ha influït enormement en la concepció de les formes i dels colors dels nostres artistes. D’una banda, les formes de la costa catalana, com les captades pels pintors catalans, són clares i identificables, a diferència del nord d’Europa, que com el seu paisatge verd i frondós, són més imprecises. D’altra banda, la

reposada lluminositat de la regió, fa percebre els colors d’una manera nítida i clara, com els vermells, verds i blaus de l’obra mironiana o d’Eduard Arranz-Bravo.

També és oportú d’incloure aquí el cas del pintor irlandès-nordamericà Sean Scully, que des de l’any 2002 obra un estudi, precisament, a la ciutat Barcelona. L’obra abstracta de Sean Scully s’ha poetitzat enormement des de la seva vivència de la naturalesa urbana i natural de Catalunya. Ell venia, precisament, del moviment minimalista nord-americà dels anys setanta i vuitanta. Però a Barcelona Scully fa vibrar la geometria, i els seus colors es poetitzen, esdevenen més profunds i humans.

Miquel Gelabert resitua la poesia a l’abstracció geomètrica dins la pintura contemporània. I a les formes i els colors connectats amb la terra ell hi afegeix un tercer element que singularitza el seu art: la connexió amb el mar. Gelabert és fill de la població marina de Blanes, que és la primera població que des de Barcelona ens obra a la Costa Brava: una de les costes del mediterrani més poètiques i que ha sigut font d’inspiració per tants artistes, especialment al voltant de la població de Cadaqués, d’allà on sorgí l’onirisme de Salvador Dalí. Però a Gelabert, dèiem, no li interessa tant la costa com el mar i els fenòmens que hi tenen lloc, els quals es convoquen a la seva obra: la fascinació per l’infinit, la línia de mar, el concepte d’horitzó, els vapors, els colors dramàtics de la tempesta, l’artificialitat volumètrica dels ports i molls. Gelabert

reconstrueix, així, els ponts de diàlegs de la pintura abstracta amb un moviment destronat per la modernitat: el romanticisme, en el seu millor dels sentits; aquella corrent que Baudelaire va descriure com digna de l’obra que “no se situa amb precisió ni en la tria dels temes ni en la veritat exacta, que és una manera de sentir, i s’identifica amb conceptes com la intimitat, l’espiritualitat, el color, i l’aspiració a l’infinit”.

Aquest procés alhora poètic, espiritual i natural, de tant difícil aliatge, és el tret distintiu que trobem en l’obra darrera de Miquel Gelabert. Ho percebem nítidament en les obres Elianne, Athmos, Evat, de 2015. Obres concretades per una geometria metafísica dirigida a atreure una mirada contemplativa, en una comunicació silenciosa de l’ànima que ens fa descobrir la seva pròpia i sincera veritat. En d’altres obres, en canvi, als elements esmentats, en trobem un d’inèdit: l’atreviment compositiu. La pintura, a més de profunda i natural, ha de ser coratjosa. És un acte d’afirmació, un combat insobornable contra la mort. Les composicions que ens presenta avui Gelabert són d’una valentia pictòrica inqüestionable: la diagonal aguda d’Angoland; la juxtaposició màgica de línies i pinzellades a Corrab; o la rítmica estructura de Serpentine, afegeixen a la profunditat de mirada, una eloqüent rebeldia comunicativa. Una actitud que també percebem accentuada en els seus colors: llampants, elèctrics i vibrants en gairebé tot els casos de la seva obra recent.

Així, d’una geometria lírica que havíem percebut en els seus inicis, passem en el seu treball actual a una geometria poètica, sofisticada i valenta. Dels joganers cromatismes d’inici, passem a una lluminositat estratificada, sacsejada per formes i línies mínimes, i per atmosferes denses. Passem del pla de la percepció a l’emoció, de la comunicació a l’evocació. La pintura de Gelabert ens aporta avui una gran lliçó: en art no es tracta tant de depurar com d’evocar; no és simplificar, és fer l’obra senzilla i directa, encarnar l’emoció profunda sorgida des del cor, des de l’estómac, l’abdomen, abans que unívocament des del cervell. Aquest el trobem un antídot eficaç per a lluitar contra el que Ortega i Gasset anomenava la Deshumanització de l’art de l’abstracció purista moderna; una rehumanització pictòrica que, retrobem, a casa nostra, en la pintura contemporània de Miquel Gelabert.

Albert Mercadé

AngolandOli sobre tela, 89 x 116 cm2015

Nítid 1Oli sobre tela, 55 x 46 cm2015

Nítid 2Oli sobre tela, 55 x 46 cm2015

Nítid 3Oli sobre tela, 46 x 55 cm2015

Lemac 1Oli sobre tela, 46 x 38 cm2015

Lemac 2Oli sobre tela, 46 x 38 cm2015

Tramat 1Oli sobre tela, 140 x 150 cm2015

Tramat 2Oli sobre tela, 81 x 81 cm2015

Sorabasha 1Oli sobre tela, 100 x 81 cm2015

Sorabasha 2Oli sobre tela, 100 x 81 cm2015

Giottelia 1Oli sobre tela, 180 x 195 cm 2015

Giottelia 2 Oli sobre tela, 200 x 81 cm2015

SerpentineOli sobre tela, 162 x 130 cm2015

CorgOli sobre tela, 80 x 80 cm2015

Process 1Oli sobre tela, 55 x 46 cm2015

Process 3Oli sobre tela, 55 x 46 cm2015

Process 2Oli sobre tela, 55 x 46 cm2015

Rolac Oli sobre tela, 162 x 195 cm2015

FasesOli sobre tela, 120 x 120 cm2015

PrincipiOli sobre tela, díptic 200 x 400 cm2015

FiOli sobre tela, 146 x 114 cm2015

Íntim 1Oli sobre tela, 92 x 73 cm2015

Íntim 2Oli sobre tela, 92 x 73 cm2015

EvatOli sobre tela, 146 x 114 cm2015

ChromOli sobre tela, 130 x 97 cm2015

NoctoramaOli sobre tela, díptic 200 x 130 cm2015

AthmosOli sobre tela, 195 x 162 cm2015

NitidiaOli sobre tela, díptic 81 x 130 cm2015

CorrabOli sobre tela, 228 x 195 cm2015

InvertOli sobre tela, 162 x 195 cm2015

ElianneOli sobre tela, díptic 195 x 228 cm2015

BialomcoOli sobre tela, 150 x 140 cm2014

StructurOli sobre tela, díptic 162 x 260 cm2014

TrnsprntOli sobre tela, 130 x 130 cm2014

SpectrumOli sobre tela, 146 x 228 cm2014

Blue, Yellow and RedOli sobre tela, 116 x 89 cm2014

RedderOli sobre tela, 97 x 130 cm2014

XplogeoOli sobre tela, 120 x 120 cm2014

YksOli sobre tela, 200 x 200 cm2014

Miquel Gelabert.

Naturalised abstraction

Albert Mercadé

abstract work has become increasingly poetic since he established his residence amidst the urban and natural landscapes of Catalonia. Scully came from the North-American-minimalist movement of the 1970s and 1980s, however, since his arrival in Barcelona, his geometry has begun to vibrate and his colors have become poetic: more profound, more human.

Miquel Gelabert restores poetry to geometric abstraction in contemporary painting. Moreover, to forms and colors connected to the land he adds a third element, something that characterizes his work: the connection with the sea. Gelabert was born in the seaside town of Blanes, the first stop on the Costa Brava for those coming from the direction of Barcelona. The Costa Brava is one of the most poetic of Mediterranean coasts, inspiration for countless artists, particularly around the town of Cadaqués, the source of Salvador Dalí’s dreamlike works. However, Gelabert is not as interested in the coast as he is in the sea and its phenomena, both of which are reflected in his work. His paintings reveal a fascination for the infinite, the line of the sea, the concept of horizon, vapor, the dramatic colors of a storm, the artificial volumes of ports and docks. In this way, Gelabert reconstructs bridges of dialogue between abstract painting and a movement that was ousted by modernism: Romanticism. That is Romanticism in the best sense of the word, the movement described by Charles Baudelaire as “precisely situated neither in choice of subject nor exact truth, but in a way of feeling [identified with such concepts as] intimacy, spirituality, color, aspiration towards the infinite.”

This process, at once poetic, spiritual and natural –aspects that are so difficult to fuse together–is the distinctive feature found in Miquel Gelabert’s latest work. These processes are seen clearly in such creations as Elianne, Atmos and Evat (all 2015). These works are imbued with a metaphysical geometry that seeks to attract a contemplative gaze in a silent communication of the soul which enables us to discover his sincere, personal truth. In other works, a new element is added: compositional daring. As well as profound and natural, painting should also be courageous. It is an act of affirmation, an incorruptible fight against death. The compositions that Gelabert presents today are rich in unquestionable painterly bravery: the sharp diagonal in Angoland; the magical juxtaposition of line and brushstroke in Corrab; the rhythmic structure of Serpentine, and so on.

All this is enriched by a depth of gaze, an eloquent, communicative rebellion, an approach that is further accentuated by his colors: bright, electric, vibrant in nearly all his most recent works.

And so, from the lyrical geometry found in his early works, we pass, in his current production, to a brave, sophisticated, poetic geometry. From the playful use of color in his beginnings we come to a stratified luminescence that is galvanized by minimal forms and lines and by dense atmospheres. We pass from the plane of perception to that of feeling, from communication to evocation. Gelabert’s contemporary painting teaches us a great lesson: that art is a question less of purging than of evoking; it is not about simplifying, but about producing simple, direct works that express the deep emotion that comes from the heart, from the stomach, from the abdomen, rather than unequivocally from the brain. This is an effective antidote to combat what Ortega y Gasset called the “dehumanization of art” in purist modern abstract works; a painterly re-humanization that we find, in Catalonia, in the painting that Miquel Gelabert is producing today.

Abstraction does not exist. Dissections, surgeries, speculations, these exist; but there is no great art that is completely abstract. Abstraction is just a means of distilling deep, human, natural worlds that emanate from the interior river of the great creator. An artist who only depicts his or her world in purely rational forms, disconnected from humanity and nature, will inevitably be displaced from the great advance of creation.

Miquel Gelabert (Blanes, 1979) is not a purist painter in the sense in which modern abstract painting evolved over the course of the twentieth century. Indeed, since the 1920s, with the appearance of the theories of Amédée Ozenfant and Charles-Edouard Jeanneret, and of the Bauhaus, abstract painting has undergone an all-encompassing operation of aesthetic distillation. We can consider the most advanced cases of this up to our own times: Mondrian, Judd, Albers and so on. Theirs is a concrete art, emphasized and over-emphasized by technique, as Clement Greenberg pointed out. Miquel Gelabert’s painting seems to us to be an attempt to fill the vacuum left by this hyper-aestheticization of painting. And, like all great artists, he achieves his purpose by finding support in a great tradition, one that exists in 20th-century Catalan painting.

Modern Catalan abstraction avoids abstract formalism thanks to its intimate connection with the landscape and nature. Joan Miró is perhaps the clearest example of this. His paintings were produced in a close bond with the forms and landscapes of the region known as El Camp de Tarragona, in southern Catalonia. Ploughed fields, carob trees, farmhouses and the power of the land were Miró’s basic sources of inspiration as he constructed his imagery, which began as dreamlike figurative work and ended as a distillation of vibrant, light-filled abstract forms. Indeed, nature has been an enormous influence on Catalan artists’ conception of form and colors. Firstly, the forms of the Catalan coast, like those captured by local painters, are clear and recognizable, unlike those in northern Europe, which are more imprecise with their lush, green landscapes. Secondly, due to the gentle luminescence of the region, colors are perceived sharply and clearly, as in the reds, greens and blues of Miró and in the paintings of Eduard Arranz-Bravo.

We should also include here the case of the Irish-American painter Sean Scully, who has worked from a studio in the city of Barcelona since 2002. His

EXPoSICIoNS INdIvIduALS2013Galeria Franklin Bowles, Nova York

2010Alibert, Caunes (França)Galeria Pèrgamon 4, Barcelona

2009Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat

2008Galeria 4SPAIS D’ART, LleidaVarennes Fine Arts, Londres

2007Centre Cultural Escoles Velles, BegurCentre d’Art Marçó Vell, CentellesEspai El Pati, Cambrils

2006Galeria Aritza, BilbaoGaleria Fidel Balaguer, BarcelonaGaleria Les Roselles, RosesCasa Saladrigas, Blanes

2003Galeria Sargadelos, Lugo

EXPoSICIoNS CoL·LECTIvES2015Franklin Bowles Galleries, San FranciscoFranklin Bowles Galleries, Nova York

2014Galeria Franklin Bowles, Nova YorkGaleria Pèrgamon 4, BarcelonaFundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet

2013Franklin Bowles Galleries, Nova YorkJanzen Galerie, WupperthalGaleria Pèrgamon 4, Barcelona

2012Franklin Bowles Galleries, Nova YorkJanzen Galerie, Wupperthal

Galeria Pèrgamon 4, BarcelonaFundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet

2011FAXINATION JAPAN, XYZ collective, TòquioGaleria Pèrgamon 4, BarcelonaBerger Gallery, Barcelona

2010Galeria Aritza, Bilbao2010-2011 Exposició itinerant Premi Pintura Honda la Garriga a la Biblioteca Pública de Lleida, a la Fontana d’Or de Girona, al Centro Cultural Cortijo de Miraflores a Marbella i al Palau Moja de Barcelona

2009Galeria Aritza, BilbaoGaleria Pèrgamon 4, Barcelona

2008Concurs de pintura La Mútua de Granollres, exposicions itinerants al Museu de Granollers, a la Fundació Cuixart (Barcelona) i a la Fundació Valvi (Girona)Galeria Pèrgamon 4, BarcelonaGaleria Aritza, Bilbao

2007Galeria Aritza, BilbaoGaleria Pèrgamon 4, BarcelonaArt al Cel, Badalcel 2007, BadalonaGaleria 4SPAIS D’ART, Lleida

2006Galeria Aritza, BilbaoGaleria Les Roselles, RosesGaleria Fidel Balaguer, Fira INART’06, Girona

2005Galeria Les Roselles, RosesCrit d’Art, Sala d’exposicions Mª Luisa García-Tornel, BlanesGaleria Fidel Balaguer, Fira INART’05, Girona

2004Facultat de Belles Arts de Barcelona

2003Fundació Àngel Planells, BlanesFacultat de Belles Arts de Barcelona

2002Crit d’Art, Sala d’exposcicions La Cooperativa, Blanes

PREmIS2010Accèssit en el XII Premi de Pintura Honda La Garriga, La Garriga 2010

2009Obra seleccionada a la 3ª Biennal Torres-Garcia Ciutat de Mataró 2009, Mataró

2008 Obra seleccionada al concurs de pintura La Mútua, Granollers

20071er Premi de la LXIV edició del Premi Centelles de Pintura 20062 n Premi de la 26 ª edició del Premi de Pintura Vila de Cambrils 2006

SELECCIó oBRA EN CoL·LECCIoNS PúBLIquES I PRIvAdESCentre d’Art Marçó Vell, Ajuntament de Centelles, BarcelonaAjuntament de Cambrils, TarragonaAjuntament de La GarrigaThe Lawren Harris House, Toronto, CanadaQuest Group, Londres

mIquEL GELABERT Blanes, 19792005- Llicenciat a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona