CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—cctoronto.net/revistes/Flama1-2008.pdf · any 2008 — nº 1 gener—marÇ casal dels paÏsos catalans de toronto—casal dels paÏsos catalans

Any 2008 — Nº 1 GENER—MARÇ

CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO————CATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTO

RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2

CASAL DELS PAïSOS CATALANS DE TORONTO

Casal dels Països

Catalans de Toronto

2394 Dufferin Street

Toronto,ON

M6E 2J4

Catalan Centre of Toronto

Associació Cultural

i Social

Mail Address

P.O. Box 61015

1840 Eglinton Ave.(W)

Toronto, ON Canada

M6E 3S6

CONSELL DIRECTIU

President: A ser electe.

Vicepresidenta: Antonia Marcuzzi

Tresorer: Antonio F. Téllez Vega

Secretari: Salvador Peralta Mir

Consellers: Joan Subirana,

Luis Segura,

Carlos Marcuzzi ,

Jean Paul Baillet

Roser Balsells

Delegada per Hamilton:

Mercè Masgoret

Representants a Catalunya:

Joan i Flora Capdevila

EDITA:

Casal del Països Catalans

de Toronto

Editors: Socis del Casal

Redacció: Mercè Fosalba

Redactors: Socis del Casal

Impressió:

INFORMACIÓ

Mª. Rosa McCann:

Tel: 1-905-845-5517

Flora Capdevila:

Tel: 1-416-259-9620

CONTACTI’NS ALS NOUS WEBSITES:

www. cctoronto.cat

www. cctoronto.net

NOTA

Els articles i materials en aquesta

revista representen les opinions dels

autors i no necessàriament les del

Casal del Països Catalans de Toronto

Pàgina 02

PER E-MAIL:

[email protected]

Tel: (1) 416-784-9992

GENER –MARÇ 2008

CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO

Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 03

Història de l'Escala

Empúries, visitat abans per

fenicis i etruscs, va ser als

segles VI aC i II aC porta

d'entrada de les civilitzacions

grega i romana a la Penínsu-

la Ibèrica. Els indígenes d'a-

rrel indoeuropea, pobladors

d'aquest territori des del se-

gle IX aC (època del bronze),

ràpidament van entrar en

contacte amb aquestes cul-

tures més avançades fins

assimilar-les plenament.

Al llarg del segle III de la

nostra era els empo-ritans

van anar abandonant Empo-

riae i els que no marxaren es

concentraren a l'antiga

Palaiapolis. Al segle V Empú-

ries esdevindria seu episco-

pal en època visigòtica i al

segle IX capital del comtat

d'Empúries quan la Marca

Hispànica (al s. XI la capitali-

tat es traslladaria a Caste-

lló). A l'inici del segle XV, un

cop extinguida la Casa Com-

tal, el comtat perdria la seva

independència i seria final-

ment annexionat a la Coro-

na; llavors va entrar en una

progressiva i imparable de-

cadència.

El port de l'Escala comença a

aparèixer documentat a par-

tir del s. XIII, però la seva

existència, molt reculada en

el temps, corre paral·lela a la

d'Empúries. El seu topònim

prové del llatí 'scala' i desig-

na un port, refugi natural

d'embarcacions (veieu cap-

çalera). El port era un petit

nucli pesquer agregat a Em-

púries on els pescadors te-

nien les seves botigues per

guardar els estris de pesca i

alguna modesta vivenda. A

mitjans. XVI aquest nucli

agafà embranzida com a port

de pesca i cabotatge fins a

adquirir caràcter propi.

La seva dependència vers

Empúries llavors s'anà capgi-

rant en benefici del Port de

l'Escala de la vila d'Empú-

ries: l'any 1680 els seus

veïns aconseguiren tenir es-

glésia pròpia i el 1766 van

assolir la capitalitat del mu-

nicipi. Desde llavors fins a la

meitat del segle XIX l'Escala

va viure l'etapa més daurada

de la seva existència, fins

que amb la introducció del

ferrocarril com a nou mitjà

de transport la població va

perdre la seva condició de

hinderland.

Scala Hanníbalis


Pàgina 4

'DORA MAAR' Théodora Markovich (Dora Maar) va foto-grafiar el procés d'e-laboració del Guernica. ELIANNE ROS (París) Les dues ànimes de Pablo Pi-

casso --les seves arrels

espanyoles i el seu país

d'adopció, França-- es

reuniran per primera

vegada en una gran exposició retrospec-

tiva.

Els ministres de Cul-

tura d'Espanya i

França, César Antonio

Molina i Christine Al-

banel, van firmar ahir a

París un conveni de

col.laboració per a la

cessió de 407 obres del

Museu Picasso de París

al Reina Sofia de Ma-

drid, que rendirà un

homenatge al pintor

malagueny amb una

mostra excepcional en-

tre el 5 de febrer i el 5 de maig.

Des de la seva creació, l'obra

realitzada per Picasso durant

el tràgic període entre l'any

1936 i l'any 1945 no s'ha tor-

nat a trobar al voltant del

mític Guernica.

Amb el títol La col.lecció del Mu-

seu Nacional Picasso, París, l'ex-

posició ocuparà 4.000 metres

quadrats. Entre les obres

cedides hi figuren quadres de

l'època blava, com l'Autoretrat

realitzat el 1901 o La Célestine;

de l'època cubista, com

Home amb guitarra; i del segon classicisme, com

La flauta de Pan.

Però el que atorgarà un

caràcter únic a la

mostra serà l'exhibició,

a més del Guernica, dels

quadres creats durant

els anys negres de la

guerra. Retrats de Dora

Maar o de Marie-Thérèse

Walter, les al.legòriques

Dona que plora i Suplicant

o Gat que devora un ocell

revelen el sofriment de

l'artista davant la mas-

sacre d'innocents. Entre les peces cedides hi ha

escultures, dibuixos,

gravats, fotografies i

ceràmica realitzats per

Picasso.



GENER –MARÇ 2008

ELS ARQUEÒLEGS CREUEN

HAVER TROBAT UN TEMPLE

D'AUGUST SOTA LA CAT-

EDRAL DE TARRAGONA

| EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |

TARRAGONA • Els experts realit-

zaran un estudi més profund de les restes trobades per corroborar

la principal hipòtesi.

La catedral de Tarragona, on

s'ha excavat el subsòl per buscar-

hi restes del temple d'August.

La prospecció geofísica portada a terme al subsòl de la catedral de

Tarragona ha permès localitzar un

temple de vuit columnes frontals

igual al dedicat a Cèsar August,

raó per la qual els arqueòlegs

donen pràcticament per segur que

es tracta del construït en honor de

l'emperador romà.

En roda de premsa, l'arqueòleg de

l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) Josep Maria

Macias ha revelat que es tracta

d'un temple de 25 per 40 metres,

els vestigis del quals es troben a

un metre i mig de profunditat,

sota l'actual nau central de la cat-

edral.

Aquestes restes podrien corre-

spondre al temple d'August, tal

com afirmen els arqueòlegs, tot i

que no ho confirmaran fins que es dugui a terme un estudi més pro-

fund de les restes trobades.

UN PASSEIG PER LA

HISTÒRIA

De la ciutat romana d’Ègara a la

co-capital del Vallès Occidental

que és avui Terrassa. Conegueu

l'evolució històrica d'una ciutat

amb un patrimoni històric de

renom internacional, com el Con-

junt Monumental de les Esglésies

de Sant Pere, i que encara con-

serva significatius vestigis me-

dievals, com la Torre de Defensa

del Castell-Palau o el Castell Car-

toixa de Vallparadís.

També conserva importants edifi-

cis i elements escultòrics que re-

corden l'esclat de les arts

plàstiques i decoratives, de l'ar-

quitectura, de les lletres i la

música, a començaments del Se-

gle XX, així com tot el patrimoni

industrial que ens recorden que

Terrassa va ser, fins no fa pas

gaire, la ciutat dels vapors i

les xemeneies.

Així és un gran atractiu turístic el

Conjunt Monumental de les Es-

glésies de Sant Pere, que con-

stitueix un element excepcional

del patrimoni històric i artístic

català. El 3 de juny de 1931 va

ser declarat Monument Nacional.

Els tres edificis, Sant Pere, Sant

Miquel i Santa Maria, i el ric patri-

moni arqueològic i artístic que

contenen, abasten un període in-

interromput des de l'època ibèrica

fins ara.

Destaquen els testimonis conser-

vats dels edificis del bisbat

visigòtic d'Ègara, les pintures murals altmedievals i romàniques

i els retaules gòtics, a més de la

pròpia arquitectura medieval de

les tres esglésies.

CATEDRAL DE TARRAGONA


Pàgina 6

LLUIS SEGURA, soci, conseller, i ocasionalment, cuiner en el nostre Casal. DINAR DE NADAL

▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲

▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲

◄◄◄◄◄◄◄



GENER –MARÇ 2008

ONCLE LLUÍS Aquests dies blaus i aquest sol de la infància

(últim vers escrit per Antonio Machado a Cotlliure)

Colgat al fang de l'Ebre, l'hero-

isme.

Però per al vençut també

comptava -ja amb una pobra

roba de civil-

tenir aquella mirada, morenot,

pinxo de barri de rialla fàcil.

Desterrat, se l'enduen en un

tren.

En les llargues parades de la

nit, en el seient de fusta, entre fusells,

sent com la guerra és una fera

enorme

que amb les urpes l'empeny

fins a Bilbao,

sense equipatge i les

butxaques buides.

El deixen a l'andana un matí

gris.

Fatigat pel viatge i la derrota

es renta en una font i, al fons

dels ulls, llueixen la seva èpica

i les armes

d'antany, les velles armes

d'aquells balls de diumenge als patiots de

Montjuïc.

Busca els carrers de meuques i

tuguris.

Ja és a prop d'ella, sent el seu

perfum

barat i la mirada fosca a uns

ulls

on el rímel ha posat

banderes negres d'anarquistes

morts.

Les ungles, d'un roig brut,

són banderes que l'Ebre ar-

rossegava.

I jo estic orgullós de tornar a

escriure,

com als bons dies de la poesia,

un poema que parla d'una puta

que per amor se salva i salva

un home. Això passava en acabar la

guerra.

Mentrestant, transcorrien per

a mi

els dies blaus i el sol de la in-

fantesa.

DADES BIOGRÀFIQUES Joan Margarit i Consarnau neix a

Sanaüja, a la comarca de la Se-

garra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el

front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, l’11 de maig

del 1938, fill de Joan Margarit i

Serradell, arquitecte, de Barce-lona, i Trinitat Consarnau i Sa-

baté, mestra, de L’Ametlla de Mar.

El pare i la mare s’havien casat

el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obli-

gar a retirar-se a Sanaüja, a

casa de l’àvia paterna, on va né-ixer el poeta.

Acabada la guerra i fins el 1948,

la família canvia moltes vegades

de domicili: Barcelona, Rubí, Fi-gueres i Girona. De retorn a Bar-

celona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el

batxillerat a l’Institut Ausiàs

March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.

L’any 1954 la família es trasllada

a les illes Canàries i, des del

1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per

estudiar arquitectura, al Col

·legi Major Sant Jordi, on resid-irà fins el 1961. El 1962 coneix

Mariona Ribalta amb qui es casa l’any següent, instal·lant-se al

carrer Sardenya de Barcelona, a

tocar de la plaça Sanllehy. Allí neixen les seves filles Mònica,

Anna i Joana, i el seu fill Carles.

Margarit s’havia donat a

conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d’un

llarg parèntesi de deu anys, es-criu “Crónica”, publicat pel seu

amic Joaquim Marco, director de

la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir del 1980, inicia

la seva obra poètica en català.

Des del 1975, Margarit i la seva

família viuen a Sant Just Des-vern, on també hi ha l’estudi

d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, l’amic i soci,

des del 1980. Des del 1968, Mar-

garit és catédràtic, jubilat actu-alment, de Càlcul d’estructures

de l’Escola Tècnica Superior de

Arquitectura de Barcelona.


Pàgina 8

El Butlletí de l'IEC, número 117, gener de

2008

El Diccionari de la llengua cata-

lana (març del 2007). Sembla

que l’espera va valer la pena,

perquè dotze anys després de

l’edició anterior del diccionari

de referència, la versió actual —que incorpora 2.422 articles

(en total, en té 69.988), 12.460

accepcions, 14.007 definicions i

6.234 exemples més— fou best

seller per Sant Jordi i va en-

capçalar la llista de llibres de

no-ficció més venuts durant les

primeres setmanes de venda,

un fet insòlit en una publicació

d’aquest tipus i en llengua

catalana.

El president de la Generalitat,

José Montilla, va rebre un dels

primers exemplars del nou Dic-

cionari. Li va lliurar el presi-

dent de l'IEC, Salvador Giner,

en un acte —foto adjunta— al

Palau de la Generalitat, amb

l'assistència dels altres mem-

bres de l'Equip de Govern i del

Consell Permanent de l'Insti-

tut.

Seguint la mateixa línia, i com

a llegat per al futur, s’ha publi-

cat el segon volum de la

Història de l’Institut d’Estudis

Catalans, que completa la

història de la institució i,

només durant l'any 2007 l'In-

stitut ha editat un total de 113

obres o publicacions

• DALÍ, DE CONTESTA-

TARI A REACCIONARI (Scala Hanníbalis)

Salvador Dalí (1904-1989),

geni de la pintura, comediant

extraordinari en el seu paper i

mestre de les relacions publi-

ques, va passar de ser un con-

testatari a ser un reaccionari;

d’estar compromès amb el sur-

realisme i amb l’esquerra Revo-

lucionària i admirar Lenin a ser

un egòlatra sense escrúpols i

un bufó que va aplaudir la dic-

tadura i que va lloar Franco.

Com ell mateix relata a la seva

obra autobiogràfica “Vida se-

creta” (1942), l’any 1919 va

ser l’únic detingut desprès que

uns estudiants de l’Institut de

Figueres cremés una bandera

espanyola: “La gent, en veu-

re’m, m’assenyalava amb el dit,

per allò de la bandera”. L’any

1921, fundà amb altres figuer-

encs com Martí Vilanova i ‘Met’

Miravitlles el grup soviet

“Renovació Social”. Segons l’escriptor i polític independen-

tista Miravitlles (1906-1988),

Dalí va viure en aquella època

“el període més romàntic i gen-

erós de la seva vida”. El 1922

ja estava absolutament lliurat a

aconseguir l’èxit tant pictòric

com literari.

Arran de la visita que ines-

peradament el rei Alfons XIII

efectuà el març de 1924

a Figueres, durant la dictadura

de Primo de Rivera, Dalí seria

empresonat després d’una ba-

tuda per arrestar potencials agitadors. Fins l’11 de juny,

primer a la presó de Figueres i

més tard a la de Girona. El jove

Dalí sentia un profund menys-

preu per Alfons XIII, com mos-

tren els seus diaris d’ado-

lescència.

En una entrevista d’aquesta

època al diari “La Publicitat”, el

pintor manifestà que “els tres

homes que més admiro són

l’escriptor i catalanòfil Lang-

don, el pintor Picasso i el

revolucionari Lenin”. Tenia lla-

vors un historial marxista i

anti-monàrquic. L’estreta iden-tificació de Dalí amb l’ideari

comunista va quedar evident

(Segueix en la pàgina 13)



GENER –MARÇ 2008

MILLORAR LA LLEN-

GUA

-En aquests dies abrumats per les

Festes, ens hem allargat a la

Costa Brava, per disfrutar de la

bellesa de les oles del mar, vistes

des d’alguns acantilats, franca-

ment pavorosos.

-A nosaltres les Festes mai ens

han aclaparat, però em sembla

una bona excusa per arribar-

se a la Costa Brava i gaudir del

blau de les onades des

d’aquests penya-segats, alguns

d’ells certament paorosos.

-Vam acallar les protestes i la

rabieta dels petits que volien més

jaleo amb el mar ja descarriat i agotador... Era molt frapant, però

una autèntica pesadilla! Amb l’ar-

timanya d’atiborrar-los de xoco-

lata, els van treure de les roques,

sans i salvos.

-Veu fer bé d’aturar protestes

i rebequeries; el xivarri d’ells,

amb el mar desencadenat, cer-

tament deuria ser esgotador,

per molt impressionant que

fos, encara que potser no cal

dir-ne un malson. Va ser bona

l’estratagema d’atipar-los de

xocolata! Crec, però, que

teníeu altres maneres de tenir-

los sans i estalvis...

-Bueno...Tu no has patit el seu

assedi. Me’ls estimo, i no faig as-

cos d’ells... sin enbargo em tenen

fregit! Són enredaires empeder-

nits: es van empenyar en anar a

un hotel de gran postín i moltes

estrelles. Jo sí que em vaig

estrellar…

-Bé, ni ganes tinc de cap setge.

No en pots dir fàstics, per molt

que t’irritin. Són així! Empe-

dreïts, entestats i entossudits en

hostatjar-se en un hotel d’upa;

jo també m’hi haguera estave-

llat!

-Va ser humillant, però vaig fer la

hombrada d’abandonar l’hotel i

anar a una casa de pagès, carre-gant amb tots els bultos. Al matí

em va despertar la bulla dels

nens: ara, el capritxo era fer l’in-

dio, amb plumes i tot –havien

desplumat un pato-gritan i cor-

rent com locos per tot el corral.

-Comprenc que fos humiliant;

menys mal que vas fer l’home-

nada, tot i haver de carregar tot

l’embalum. Imagino el teu des-

pertar amb la cridòria dels nens,

el seu caprici indi, amb plomes –

d’un ànec que havien desplomat-

cridant com a bojos per tot el cor-

ral.

-Els duenyos es van cabrejar pel

descaro de la mainada. I ni els

mimos de la meva dona els va

serenar. Vaig haver de tirar de

monedero... I vam continuar dos

dies més, però amb el seu des-

content. Desde luego que no hi

tornarem, perquè si els nens es

van desmadrar, ells van tenir

molts mal modos, algo que no es

pot olvidar.

-Comprenc que els amos, s’em-

prenyessin pel desvergony-

iment de la canalla i que ni les

moixaines de la teva dona els

asserenés. Sort que ho vas ar-

ranjar a cop de cartera! Lla-

vors, no entenc el seu descon-

tentament. Jo, com tu, sens

dubte, no hi tornaria més: si

els nens es van passar de la

ratlla, ells van tenir males

maneres, una cosa que no po-

deu oblidar.

CATALÀ

SEMPRE—

LLETRA 22-

16 de Gener

del 2008

Va un tio pel carrer i es troba a

un amic:

- Ei tio, què m'he trobat un pingüí! Què faig en ell?

- Doncs porta'l al zoo, no? - Ah val! Moltes gràcies!

Això que es troben al cap d'uns

dies i el tio encara va en lo pingüí:

- Ei, què fas encara en lo pingüí?

Què no l'has portat al zoo?

- Si, si va anar molt bé! Avui

nem al cine!


Pàgina 10

EL SALARI MITJÀ ANUAL A

CATALUNYA SE SITUA EN

3.000€ PER SOTA DEL DE MA-

DRID

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públic aquest diven-dres l'Enquesta Anual d'Estruc-tura Salarial dels anys 2004 i 2005 que assenyala que durant l'any 2005 els salaris mitjans més elevats van ser, per aquest ordre, els de la comunitat de Madrid (22.973,66€ anuals per trebal-lador), País Basc (21.730,03€), Navarra (20.829,74€) i Catalunya (20.067,13€).

La diferència entre el salari mitjà de Catalunya i de Madrid era d'aquesta manera al 2005 de 2.906,53€ anuals. El document també apunta que mentre que entre el 2004 i el 2005 els salaris mitjans de les comunitats de Ma-drid i País Basc van distanciar-se encara més de la mitjana de l'es-tat, a Catalunya la diferència va disminuir.

Aquestes quatre comunitats, jun-tament amb Astúries, són les úniques que se situen per sobre la mitjana

espanyola tant al 2004 com al 2005 (18.676,92€, 2% més que al 2004). Les que al 2005 regis-tren uns salaris mitjans més baixos són: Extremadura (15.242,05€), Canàries (15.590,68€) i Galícia (15.621,43€).

Al 2004, la mitjana dels salaris a Catalunya va ser de19.750,11€, mentre que a Madrid va ser de 22.385,38€.

EL SALARI MÍNIM INTER-

PROFESSIONAL ARRIBA ALS

600€ MENSUALS EL 2008

El consell de ministres ha aprovat en la seva reunió d'aquest diven-dres, a proposta del ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) per a l'any 2008, que s'ha fixat en 600 euros mensuals. Aquesta xifra suposa un incre-ment del 5,15% respecte a l'esta-blerta el 2007. A més, d'aquesta manera, es compleix així l'objectiu impulsat pel govern de dignificar l'SMI en aquesta legislatura.

Concretament, aquesta és la quarta pujada de l'SMI escomesa pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La retribució mínima va passar el 2004 dels 460,5 euros als 490,8 euros, va pujar als 512,9 euros el 2005, als 540,9 euros el 2006 i, ja el 2007, es va situar en 570,6 euros al mes.

ALTRES NOTÍCIES LABORALS

CCOO situa en el 5,1% l'incre-ment mínim de salari en la nego-ciació col·lectiva del 2008 El salari real dels catalans creix un 1,9% en 10 anys Un 50% dels assalariats catalans són 'mileuristes' La UGT apostarà perquè en els convenis col·lectius s'acordin salaris mínims de 1.000 euros (AVUI.catEconomiaDissabte 2 de febrer del 2008)


Revista trimestral al servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 11

GENER –MARÇ 2008

PRÒXIMES REUNIONS A

LA NOSTRA SEU

24 de Febrer 2008— Dinar de St.Valentí

16 de Març 2008 – Dinar de St. Josep

20 d’Abril 2008 — Dinar de St. Jordi

18 de Maig 2008 – Dinar de Primavera

22 deJuny, 2008 — Dinar de St. Joan

Esperem que tots els nostres socis i amics s'acostin al nostre Casal els dies assenya-lats a les 2 PM, previ avís. Les dates són a confirmar.

La foto és la reproducció de la mona de xoco-lata que vaig fer aquest anys: LA FAÇANA DE LA PASTISSERIA FERRER, degut a la cele-bració dels 100 anys de la seva inauguració.

És la història d’aquests quatre: TOTS, ALGÚ,

NINGÚ, i QUALSEVOL.

Es tractava d’una tasca important i TOTS eren

convençuts que ALGÚ la faria.

QUALSEVOL podia haver-la fet però NINGÚ no

la va fer.

ALGÚ va enutjar-se perquè aquest era l’afer de

TOTS.

TOTS cregueren que ALGÚ la faria. Però

NINGÚ demanà a QUALSEVOL de fer-ho.

Així que la feina no es va fer i TOTS culparen a

TOTS encara que, de fet, NINGÚ ho demanà a

NINGÚ.

UNA ENTRADA COMBINADA PERMETRÀ ENTRAR

ALS CINC MUSEUS DE BARCELONA AMB FONS AR-

QUEOLÒGIC

Turisme de Barcelona ha creat Arqueoticket,

una entrada combinada que permetrà l’accés

als cinc museus de la ciutat amb fons arqueo- lògic: el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el

Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, el Mu-

seu Egipci, el Museu d’Història de la Ciutat i el

Museu Marítim.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya reuneix

les millors peces trobades en els jaciments ar-

queològics de Catalunya i el seu entorn; el Mu-

seu Barbier-Mueller és l’únic a Europa dedicat

en exclusiva a les cultures prehispàniques;

l’Egipci és una de les col·leccions privades d’art

egipci més importants d’Europa; el Museu

d’Història de la Ciutat conserva restes de la

colònia romana de Barcino, i el Marítim reuneix

un important conjunt de col·leccions de la cul-

tura marítima catalana.


Pàgina 12

JAIME I, EL CONQUERI-DOR (1208-2008)

En aquest mes de febrer es com-pleixen vuit-cents anys del naixe-ment, a Montpeller, d’un dels nostres reis més ben considerats per la història i potser el més popular i estimat en la memòria dels catalans; Jaume I. Aquesta visió està més que justifi-cada per les seves conquestes de Mallorca (1229), en els seus joio-sos vint-i-un anys, i de València (1238) eixamplant considerable-ment el territori de Catalunya-Aragó. Ens hem acostumat a veure un Jaume I triomfant, però en realitat cap dels nostres reis va tenir una infància i adolescència tan dissor-tades com la seva. El mateix fet de la seva concepció ja seria un signe del que succeiria després, en els primers anys de la seva vida. Pere el Catòlic, rei de Cata-lunya-Aragó i Maria, senyora de Montpeller, eren un matrimoni de conveniència, empescat pel rei en Pere. Maria, menyspreada, vivia sola tres anys després del seu casa-ment i es va haver d’inventar una estratagema per poder dormir

amb el seu marit: Desclot i Munta-ner parlen de que el rei tenia una

amistançada i que, a les fos-ques, la reina la va substi-tuir. . Aquesta atzarosa concepció augurava una difícil infància, però es van quedar curts: la dissort del seu pare a Muret (1213) on Pere hi va perdre la batalla i la vida, marca el nen de cinc anys; a l’hereu de Catalunya-Aragó se li havia acabat la infància. Serà ostatge de Simó de Monfort, el guerrer francès que havia abatut el pare; el Papa Innocenci III l’alliber-arà, però per dur-lo de pressa i corrents a Lleida (1214), on reunits els tres estaments de Catalunya i Aragó -noblesa, clerecia i braç reial-li juraran sol-emnement fidelitat. Ell no entén res: era un rei de sis

anys! El seu futur està en mans dels altres: se l’emporten a Montsó on, al costat dels Templers el prepara-ran per a rei; al mig de tants guerrers té la sort que el seu cosí, el també infant Ramon Berenguer del Rosselló, sigui el seu company de jocs i estudis. No se n’entera que el seu oncle Ferran, germà del seu pare, crea un partit aragonès que atempta contra la seva reiale-sa, com no acaba de comprendre que als seus dotze anys el casin amb Elionor de Castella. Més problemes: la reial parella serà segrestada per la noblesa aragonesa, duta a Saragossa i més tard alliberada pels catalans. Als disset anys, Jaume ja es veu en cor d’acabar que els altres de-cideixin per ell, i força el final de la seva minoria d’edat: Jaume co-mença a manar. Des d’un bon principi té clar que el seu enemic és el moro. I comen-çarà el mateix any 1225 l’atac a Penyíscola, que se li resisteix, però que accepta fer-se’n el seu tributari. Incorpora el comtat d’Urgell amb

un pacte insòlit: el de concubi-natge! La hereva, Aurembiaix, i Jaume, viuen un afer amoròs, el 1228 –el rei té vint anys- que posa en mans d’ell, el comtat. Tot seguit, Mallorca. El desem-

bre de 1229 salpen de Salou 150 naus, 800 cavallers, 1.000 soldats, amb l’absència d’aragone-sos. El darrer dia de l’any la ciutat de Mallorca cau en mans de Jau-me I i en pocs dies la resta de l’illa. Les altres “Mallorques” hau-ran d’esperar: Eivissa el 1235 i Menorca, més tard, el 1287, ja no en vida del Conqueridor. Un nou punt de mira: València, una con-questa dilatada. Començada el 1233 amb la presa de Borriana i el seu entorn, s’acabarà amb el set-ge i l’entrada a València el 1238. Amb la capital cauen les rodalies

–Jaume ho explica en la seva Crònica: “E així haurem la gallina e puis los pollets” Es repobla el litoral per gent de

les terres de Lleida i l’Urgell, i les zones muntanyenques, a l’interior, per aragonesos. Hi resten molts sarraïns, uns 200.000, mentre que els pobladors no passen de 30.000. La manca d’acord amb les Corts

d’Aragó, que volien instaurar els seus furs en la terra conquerida, va portar Jaume I a la creació del nou Regne de València, amb furs propis. De cara la unitat nacional no és un pas encertat. Obtinguda la nul·litat del casa-ment amb la infanta castellana –malgrat haver-ne tingut un fill, Alfons- Jaume es casà amb una princesa hongaresa, Violant, de la qual vingueren al món els fills mascles Pere (1240), Jaume, (1243), i Ferran (1248). Violant és una marassa i a cada nou fill mascle que naixia, hi havia un nou repartiment del territori, havent d’encaixar-hi, és clar, l’hereu Al-fons. (Segueix en la pàgina 14)



TRETZE MILLONS

D’ESPECTADORS SEGUEIXEN

EL DEBAT ENTRE ZAPATERO Y

RAJOY

El debat entre José Luis Rodríguez

Zapatero i Mariano Rajoy va tenir

una audiència a l'Estat de 13

milions d'espectadors i es

converteix en el quart programa

més vist dels últims 15 anys. A

Catalunya, 1.628.000 d’especta-

dors van seguir el cara a cara per

alguna de les tres televisions que

el transmetien.

ESPANYA PREN POLÒNIA

Les empreses espanyoles

inverteixen amb força en amplis

sectors. És el país més gran de

l'antiga Europa socialista. El 60%

del sòl venut per urbanitzar està

en mans d'immobiliàries

espanyoles. El seu gran

creixement, del 6% anual,

afavoreix les inversions

UN ANY DE PRESÓ PER AL

CONDUCTOR DEL “QUAD”

QUE APAREIX A

INTERNET FENT

TEMERITATS

El jutjat de Rubí (Vallès

Occidental) ha condemnat a un

any de presó al conductor d'un

'quad' que va aparèixer en un

vídeo distribuït per internet

circulant de forma temerària per

la carretera de l'Arrabassada i li

ha retirat tres anys el carnet de

conduir.

El jove, Jesús M.L., de 23 anys i

veí de Cerdanyola del Vallès

(Vallès Occidental), ha estat con-

demnat per un delicte contra la

seguretat del trànsit, per la qual

cosa el fiscal demanava inicial-

ment cinc anys de presó.

La C-58, la B-23 i la C-31 tindran carrils directes a BCN per a autobusos

El govern català ha anunciat que

treballa per impulsar la creació de

carrils exclusius per a autobusos a

la C-58, la B-23 i la C-31 als

accessos a Barcelona. En

l'actualitat, ja hi ha un carril d'ús

exclusiu per a autobusos i taxis a

la C-31 a Badalona, a l'entrada de

Barcelona per la Gran Via.El pla

de seguretat viària aprovat avui

pel govern amb un inversió de

250 milions d'euros inclou 57

mesures per reduir la sinistralitat

a les carreteres.

.

TIO


Pàgina 14

JAIME I (Ve de la pàgina 12) El destí va facilitar la feina a Jaume I: Alfons i Ferran ja havien mort en vida del rei; tot i així no es va poder evitar que el regne es dividís: Pere rebria Catalunya, Aragó i València, i Jaume, Mallor-ca, Roselló i Cerdanya. Un greu error i no de Violant, sinó del Conqueridor. Jaume I era un home de grans contrastos: tenia un gran sentiment religiós, que no li privava, però, d’exercir d’hom de fembres –molt a l’aire del seu pare- al llarg de tota la seva vida. Molt més important, però, és el prestigi que va anar adquirint en la seva relació amb altres regnes, i per una característica gens co-rrent en les cancelleries d’aquest segle XIII: la fidelitat a la paraula donada. En el seu haver també cal recordar que amb ell comen-çaren a funcionar les Corts; que s’instituïren els governs munici-pals a les principals ciutats catala-nes que culminarien (1265) amb el Consell de Cent barceloní; l’avanç jurídic i la introducció del dret romà. Donà suport a les lle-tres i ens deixà el Llibre dels Feyts, la gran Crònica del seu reialme, indispensable per l’historiador.Va morir el 1276, a València, la ciutat que més va estimar. El pas de les seves des-pulles, camí de Poblet, com diu Ramon Montaner, “en cascun cas-tell, vila o lloc on venien, el rebien amb grans plors e crits e pla-nys...” Jesús Mestre i Godes

DALí ( Ve de la pàgina 8)

…els primers anys 30 amb les seves col·laboracions a “L’Hora”, la re-vista del BOC. El 1934, però, era acusat "d’actes

contrarrevolucionaris tendents a la glorificació del nazisme" pel moviment surrealista liderat per André Breton. Ernest Milà, al seu llibre “Dalí, entre Déu i el Diable” (2002), conta que “el pintor, als primers anys 30, se sentia atret per la “dimensió mítica” que intuïa en els règims totalitaris i pels seus símbols suggeridors, segons ell, d’associacions paranòiques. Sentia una forta atracció vers el nazisme i especialment vers la figura de Hitler i l’esvàstica”. Fou una espècie de ‘prima donna’ de totes les idees feixistes i reac-cionàries. Tot i que la seva germana fou torturada a la presó i havia estat assassinat el seu gran amic Fede-rico Garcia Lorca (1898-1936), Dalí declarà el 1939 la seva simpatia a Franco. Mentre milers de persones eren empresonades i afusellades, Dalí-Gala consoli-daven un imperi econòmic. Con-nectà perfectament amb les necessitats ideològiques del fran-quisme. L’escriptor britànic Ian Gibson explica a “La vida exces-siva de Dalí” (1998) que en tornar l’artista el 1950 dels EUA “va re-negar de la seva vida anterior revolucionària i blasfema i es va declarar fervent catòlic i fran-quista”. Aquesta conversió era interessada però també va evidenciar una genuïna pulsió feixista, talment com altres surrealistes i futuristes italians. Volia convertir-se en el pintor de cambra del Dictador; va pintar la néta de Franco i un re-trat de família. Sobre la vinculació del pintor amb el règim fraquista, J.J. Navarro Arisa, expert en Dalí, recorda que aquest no va tenir cap escrúpol: "L’any 1974, quan el projecte del Museu Dalí estava empantanegat, va aprofitar una breu audiència amb Franco per fer desbloquejar el tema". I afegeix: “Va ser un precursor de l’art com

a espectacle i un oportunista in-solidari”. Fou “el Surrealista del Règim”.

Arran de les execucions de setem-bre de 1975 de cinc presos polí-tics dictades per Franco, ja malalt i decrèpit, Dalí declarà a l’agència France-Press l’1 d’octubre de 1975: “Franco és una persona meravellosa. Cinc és un nombre molt baix”. I a l’endemà va mani-festar: “Seria un error introduir a Espanya un règim democràtic”. Tot plegat va provocar un esclat d’indignació a Europa i als EUA. A la seva casa de Port Lligat, on un retrat de José Antonio Primo de Rivera presidia una de les es-tances, van aparèixer pintades insultants a les parets i es van tirar pedres contra les finestres; també hi van arribar amenaces de mort per carta i telegrama. Imminent la mort del Caudillo, Dalí anava diàriament a la cat-edral de Saint Patrick per pregar pel seu restabliment. Ensems, cada dia feia una trucada al Palacio del Pardo interessant-se per la seva salut. “En morir Franco -relata Ian Gibson- gairebé es va desmaiar; tenia por de no poder tornar mai més si l’esquerra es feia amb el poder”. Dalí ha estat presentat sovint com un rebel, però aquell esperit revolucionari no era massa con-vincent. El crític Carlos Yusti (www.rebelion.org) afirma que “la seva suposada iconoclàstia era fruit més aviat de ser un nen mal-criat”. Malcriat o no, iconoclasta o no, aquest nen s’acabaria convertint en el geni empordanès de la pin-tura universal. (L’Escalenca, 2004)



GENER –MARÇ 2008

Dimarts, 15 de gener de 2008

(La Muntanya Russa)

CIUTAT PER ALS VIAN-

ANTS

Ara que han acabat les obres

de davant de casa i que tenim

una plaça Sant Ignasi molt

digne trobo a faltar, per reblar

el clau, una major consciencia-

ció de la institució cap al vian-

ant. La cobertura física de la

plaça amb mobiliari urbà, jar-

dineres, bancs i pilons s’ha fet

a mitges i ha deixat l’entrada al

carrer Santa Llúcia lliure per a

què aquell que no tingui ma-

nies hi pugui deixar el cotxe

amb tranquil·litat. M’ha comen-tat Josep de l’Associació de

Veïns de les Escodines que és

un tema que tractaran en la

propera reunió municipal.

També en el seu moment em va

sorprendre la col·locació dels

semàfors, que sigui dit de pas-

sada tenen un temps d’espera

molt llarg per al ciutadà de

peu, ja que esperava que amb

dos advertidors intermitents

n’hi hauria prou per fer una

plaça més humana i dinàmica.

És clar que si vaig a l’origen del

que m’esperava hauria de dir

que somniava amb un graó pels

cotxes que els forcés a reduir

la velocitat fent-los passar amb

precaució al mateix nivell que les voreres a l’estil del que hi

va haver força temps amb tràn-

sit motoritzat en el Passeig,

davant de Crist Rei.

De fet aquesta idea de fer alen-

tir la velocitat dels vehicles

situant-los a nivell del vianant

que es va fer a la inversa a So-

brerroca, a mitges a Puigterrà

de Dalt i molt encertadament a

Santa Llúcia i Escodines és un

model que es podia haver ex-

trapolat a la Plaça de Vall-

daura, al principi de Guimerà i

a la Muralla del Carme, just da-vant del Passeig i com una con-

tinuació d’aquest. Aquesta me-

sura també suposaria una dis-

minució de semàfors. Segura-

ment em descuido algun altre

punt que us convido a compar-

tir en els comentaris.

Manresa com qualsevol altra

ciutat ha de bastir un mapa de

quatre eixos viaris principals i

no gaires més de secundaris

que apropi el cotxe a tot arreu

sense necessitat d’arribar a la

porta. El vianant és l’usuari

primer de la via i qui n’ha de disposar principalment. Estic

segur que a la curta es re-

duirien els atropellaments, la

velocitat, es millorarien els

hàbits i s’educaria en l’ús del vehicle privat. Tot plegat és un

tema de consciència com quan

es van instal·lar els primers

contenidors de reciclatge.

I que consti que a la feina

malauradament he d’agafar el

cotxe gairebé a diari.

El pardal quan s’ajocava

Feia remor

Per veure si el sentiria

La seva amor.

De la finestra més alta

Li’n va parlar:

-Les onze hores són to-

cades,]

Vés-te’n a acotxar

No m’acotxo pas encara,

Vaig de camí: Som fer una prometença A Sant Martí. La cançó, qui t’ha dictada? Qui treat t’ha? -Tres fadrinets de la plana De l’Empordà. (Cançó Popular)

CASAL DELS PAÏSÖS CATALANS DE TORONTO

Pàgina 16

L’ÚLTIM PATRIARCA

Najat El Hachmi guanya el

Premi Ramon Llull

'L'últim patriarca' narra la

història d'un immigrant marro-

quí, confrontat amb el canvi

cultural de la seva filla.

El Premi Ramon Llull 2008 no

ha guardonat cap escriptor

consagrat ni conegut, sinó una

escriptora gairebé descone-

guda, d'origen marroquí, Najat

El Hachmi, que hi havia presen-

tat 'L'últim patriarca'.

La novel·la exposa la història

d'un immigrant marroquí que

s'instal·la a la Catalunya cen-

tral, un patriarca omnipotent,

a vegades dèspota que es troba

confrontat amb els canvis cul-

turals que assumeix la seva

filla, que trenca amb la tradició

d'origen i s'adapta als valors de

la nova societat en què viu.

'No és una novel·la sobre la in-

tegració, sinó una mirada crea-

tiva sobre una realitat que

forma part de mi.”

' Najat El Hachmi (Nador, Mar-

roc, 1979) va arribar a Vic als

vuit anys, per reagrupament

familiar.

Va estudiar filologia àrab a la

Universitat de Barcelona, és

mitjancera cultural, i actual-

ment resideix a Granollers, on

treballa de tècnica a l'ajunta-

ment.

L'autora ja té un primer llibre

publicat:'Jo també sóc cata-

lana' (Columna, 2004), estric-

tament autobiogràfic, en què

aborda la qüestió de la identi-

tat.

L’èxit de la Najat és l’èxit d’un

esforç personal i també l’èxit

d’una oportunitat, l’oportunitat

que li ha proporcionat el nostre

sistema educatiu i l’èxit de la

immersió lingüística.

Si s’acabés imposant la segre-

gació escolar per raons de llen-

gua, seria més difícil que es

donessin més casos com el de

la Najat, que és insòlit en altres

territoris més tancats i més in-

tolerants a la diferència.

TINC UN DUBTE

Amb un estil que defuig dels

manuals de llengua de sempre,

'Tinc un dubte”.

El petit llibre del català cor-

recte' (La Magrana) pretén

acostar el lector d'una forma

amena al català normatiu que

s'ensenya a les escoles i insti-

tuts. El seu autor, el lingüista

Rudolf Ortega, ha escollit un

total de 250 dubtes i errors

comuns il·lustrats a partir de

temes d'actualitat, com podrien

ser els trens de rodalies, l'Es-

tatut, la política catalana o la

bombolla immobiliària.

'La idea és explicar els contin-

gutsde sempre però amb un to

distès, amè i irònic', explicava

el seu autor durant la prentació

d'aquest dimecres.

El llibre, que va sortir el 17 de

gener a les llibreries, està

tenint una bona acollida i

s'està preparant una segona

edició amb un tiratge de 1.500

exemplars.

CATALÀ SEMPRE (Lletra 24)

(16 de febrer de 2008)



GENER –MARÇ 2008

LLOM DE PORC AMB SAL-

SITXES, PANSES I PINYONS.

6 persones 1 hora i 15 minuts

Ingredients: 1 quilo de llom en un tros 1/2 quilo de salsitxes

200 g de panses 100 g. de pinyons 1 ceba 2 cullerades de farina

2 dl. de llet Oli, sal, pebre, nou moscada, canyella en rama 1 dl de vi blanc de bona qualitat

Poseu en remull les panses i els pinyons amb una mica d'aigua tèbia, durant un parell d'hores.

En una cassola de terrissa, col-loqueu-hi el llom salpebrat, la

ceba tallada a tires i la canyella

en rama; daureu una mica el llom, afegiu-hi les salsitxes i deixeu-les fregir; després retireu-ho del foc i reserveu-ho.

Deixeu coure lentament el llom, a mitja cocció ruixeu-lo amb vi blanc, banyeu-lo repetides ve-

gades amb el seu propi suc. Deixeu que cogui uns trenta

minuts. Quan estigui al punt, traieu-lo i

deixeu-lo refredar. En la mateixa cassola, traieu la canyella, afegiu-hi la farina, deixeu daurar una mica, removeu

una mica i poseu la llet tèbia; re-moveu amb compte per tal que no es formin grumolls, aromatitzeu-ho amb un xic de nou moscada i

proveu el punt de sal. Coleu les panses i pinyons i afegiu-los a la salsa.

Afegiu a la cassola les salsitxes.

Talleu el llom a rodanxes i torneu-lo a posar a la cassola.

Deixeu-lo coure suaument uns

quinze minuts més, per tal que s'impregni del sabor de la salsa. Serviu-lo calent en la mateixa

cassola.

LA SELECCIÓ CATALANA DE CICLISME SUMA CINC TÍTOLS EN ELS CAMPIONATS D’ESPANYA DE PISTA ( CICLISME (ESPORTCATALA.COM-05/02/2008)

La selecció catalana de ciclisme va

sumar cinc títols en els Campionats

d'Espanya de pista, celebrats aquest

cap de setmana a Palma de Mal-

lorca. Les victòries van venir de la

mà del lleidatà Sergi Escobar,el de

Salt (Gironès) Josep Antoni

Escuredo i la de Vila-Seca

(Tarragonès) Helena Casas, aquests

dos últims amb dues victòries ca-

dascun.

Escobar, que va sumar el seu di-

novè títol estatal, va imposar-se en

la persecució individual; Escuredo,

que s'acosta a la xifra de trenta

metalls en competicions estatals, va

guanyar en cursa keirin i en veloci-

tat per equips i Casas ho va fer en

els 500 metres i velocitat. A part

d'aquests cinc ors, Catalunya va

penjar-se onze metalls més, sis en

categoria

masculina i

cinc en

femenina.

A part dels

cinc ors, el

combinat

català també

va penjar-se plates i bronzes. El

mateix Sergi va quedar segon en

persecució per equips i tercer en

puntuació i americana, acompanyat

del de Palafrugell (Baix Empordà )

Antoni Miguel. El vilanoví- Itmar

Esteban i el barceloní- Alfred Mo-

reno van obtenir l'argent i el

bronze, respectivament, en velocitat

individual. En la mateixa modalitat,

peró en categoria sots 23, el pre-

mianenc Oriol Martínez va fer-se

amb el tercer lloc.

En dones, la barcelonina Marta Vila-

josana va penjar-se la plata en per-

secució i el bronze en puntuació i

'scratch', també en aquest disciplina

la terrassenca Airan Fernández va

ser segona, però en categoria sots

23. Per últim, la vilanovina Débora

Gàlvez va guanyar la plata en els

500 metres.


Pàgina 18

On està aquest lloc ? Provi els seus coneixements sobre

llocs de Catalunya. Descobreixi a quina ciutat, comarca o po-

ble pertany aquesta fotografia. Solució:

El Celler Güell de Garraf es troba en el terme municipal de Sitges. El "celler" és avui dia un restaurant i es pot visitar tant l'interior com l'exterior. L'entrada és lliure i no hi ha horari de visites. Aquesta con-strucció va ser un projecte conjunt entre Antonio Gaudí i Francesc Berenguer. És un exemple de modernisme arquitectònic català. Les seves formes són molt originals i recorden un estil medieval.

ENDEVINA

ENDIVINAIRE

1) A quina profundi-

tat del mar arriva

la llum del sol ?

2) Quin Ministre es-

panyol va èsser el

primer a imposar la vacuna contra la

verola ?

3) El nostre vi-

xampany de la fa-

milia Codorniú va

èsser el primer

elaborat a la

Península l’any

1872. Dieu-ne la

comarca de pro-

cedència.

Solucións a

ENDEVINA ENDIVINAIRE

1) Els raigs de l’astre diürn no són perceptibles més enllà dels

400 metres.

2) Godoy, ministre de Carles IV, el novembre de 1798

3) Sant Sadurní d’Anoia

- Maria! El nostre fill fa moltes tonteries. - I què podem fer? - Li he comprat una bici - I trobes que amb això farà menys tonteries? - No, però les farà més lluny!

Acudit valencià: RENTA CAR. Això és un valencià que se'n va a Chicago i vol aconseguir un cotxe de lloguer. Pega volta per la ciutat, visitant diferents establiments d'automòbils, però en tots hi troba els mateixos cartells: RENT A CAR, RENT A CAR, RENT A CAR... Finalment exclama, deses-perat: "¡Xè! ¡Que m'arrancaran un ou! Si de rentar-los ja és car, tu imagina't de llogar-los". Sueca (País Valencià), 18 d'agost del 2007. (Nit d'avorriment extrem. Es nota, no?) Joanjo Aguar Matoses.


Revista trimestral al servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 19

GENER –MARÇ 2008

Documents

CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—cctoronto.net/revistes/Flama1-2008.pdf · any 2008 — nº 1 gener—marÇ casal dels paÏsos catalans de toronto—casal dels paÏsos catalans