Crdits" ~ .h o "., o 0_.' O o ' ~:. o ", O'' ~ , ,. o , .. o.'

Edita:Ajuntament de BocairentPlaca de l'Ajuntament, 1046880 Bocairent (Valencia)Tel. 96235 00 14

Disseny, maquetaci i impressi:Estudi Vicent Ramonwww.vicentramon.com

Assessorament lingstic:Xavi Molina i Mart

Dipsit Legal:V-625-2015

I.S.B.N.978-84-606-6219-8

Edici 2015

Proleg

!\mb la commemoraci del bicentenari de la Constituci de 1812, pobles i ciutats del conjunt 5e l'Estat van organitzar actes especfics per a posar en valor la importancia de la cita.

Bocairent tamb ho va fer, ja que, al significat general de l'eferneride, s'hi unia el fet que elD:airent Josep Joaquim Castell i Ferre havia estat un deis diputats valencians en les Cortse Cadis, de les quals va emanar el text constitucional.

~.ix, durant sis mesos de I'any 2012, la nostra localitat va oferir una programaci especial- b diverses activitats, entre les quals va haver-hi una taula redona que va presentar laressant poltica, geogrfica i losfica de Castell. Aquesta taula redona s, precisament,origen del IIibre que ara es publica, amb la versi revisada i ampliada de les intervencions= s ponents d'aquella ocasi i la incorporaci tant d'una introducci com de tres annexos.:J'aquesta manera, el volum s'inicia amb les paraules de Germn Ramrez Aledn, que traca- perfil poltic del nostre diputat i revisa la bibliografia que ha generat la seua figura. A

rinuaci, Francesc Torres Faus atn detalladament la carrera poltica del personatge, el~ paperen les Corts de Cadis i el procs de publicaci i jurament de la Constituci de 1812::::8ocairent. En tercer IIoc, Ismael Valles Sanchis contextualitza i analitza I'obra de CastellJescripcin geogrfica del Reyno de Valencia formada porcorregimientos. 1, a I'ltim, Josep-ICent Ferre Domnguez se centra en I'itinerari formatiu i docent del protagonista, a travs del

_ al estudia el seu bagatge filostic.

=- conseqencia, el quart volum de la collecci Estudis Locals es converteix en la referencialiogratica principal sobre Josep Joaquim Castell i Ferre i, per rnitia d'aquest, en una

:::::;xJrtacisignificativa a I'estudi de les persones que van gestar la primera Constituci~nyola. Per tant, en nom de l'Ajuntament de Bocairent, vull agrair profundament als autors

seua contribuci desinteressada i a les empreses Durplastics, Euromoda i Helioprint la seua-laboraci, grcies a la qual aquest IIibre pot arribar als lectors.

==aD, a ms del valor ecedemic, m'agradaria destacar el component afectiu de la publicaci.s que aquestes pagines tamb pretenen convertir-se en un testimoni de reconeixement i

_ o d deis bocairentins actuals vers un deis personatges significatius que el passat enslIegat. Confiem, dones, que el volum contribusca al coneixement i la memoria de Josep

.oaquirn Castell entre les generacions presents i les venidores .

. rancesca Cabanes Molina~ora de Cultura de l'Ajuntament de Bocairent

--------------------_._-----~

ntroducci

Un diputatalenci comproms

amb el seu tempsrmn Ramrez Aledniversitat de Valencia

::: un informe rems des de Cadis per la Comissi de Poders de les Corts el 4 de novembre-"" 1811 al Secretari de Gracia i Justcia es reclamava que el diputat Castell prenguera::ossessi del seu esc a les Corts, ja que com a Intendent de Badajoz que era ja feia temps__ havia arribat a Cadis 'y no se ha presentado en las Cortes" i es donava ordre "para que lo~ iiique sin dilacin"_ Castell, en efecte, va jurar la seua acta de diputat quatre dies desprs= aquesta advertencia. Les causes no sn massa conegudes. Altres diputats van exposar raonsze salut per no desplacer-se a la ciutat andalusa, com Julin Piquer, mentre a d'altres -com el

r oliver Francisco Ciscar o el comerciant de Valencia Torres Mach- se'ls recriminava el seu2SI.ils inters per a incorporar-se a les tasques legislatives. Tot ac fa pensar que per a molts-ecci no va ser un regalo un plaer, ben al contrari, una carrega portada de mala gana a

e. Viatjar per via martima, com ho van fer la majoria, o per via terrestre -molt perills perpresencia de tropes franceses- fins a la ciutat de Cadis era en aquella epoca una aventura.:ma vegada arribats, havien de buscar allotjament, saber com menjar i dormir tots els diesuna ciutat superpoblada i ms encara quan la renda que rebien els diputats -que arribava

_ asi sempre tard- era de noms 40.000 rals anuals pagats per les ciutats i els territoris-:;, procedencia. En efecte, el 2 de rnarc de 1812, Castell solIicitava a la Regencia que "a

ente de mi haver en cuyo percibo estoy atrasado un ao largo, me suministre lo necesario:::aa mi manutencin y la de mis hijos", situaci que compartia amb altres paisans com Pere-~rici Ortiz, d'Aielo de Malferit.

7

8Josep Joaquim Castell i Ferre fou un cas especial. Era l'nic deis diputats valencians quehavia estat a Franca en els anys immediatament anteriors a la revoluci de 1789, com a oficialde la Secretaria de I'ambaixada quan el comte d'Aranda ocupava aquest carrec. Era tambl'nic que havia patit la persecuci poltica i administrativa de la rn deis enemics del comted'Aranda. En efecte, en 1783 Castell fou nomenat oficial de la secretaria de I'ambaixada dePars en substituci d'Eugenio de Renovales. Els informes ens parlen d'un Castell talentsi de prestigi. Viatja a Franca en 1786, ben informat deis assumptes del pas ve i assessoratde I'administraci francesa per un comerciant espanyol que residia all des de feia anys.La reestructuraci de I'ambaixada en 1787, amb el nomenament del marqus del Campo,produ una serie de canvis en el funcionariat de I'ambaixada i de la Secretaria d'Estat, carteeque ocupa Eugenio Llaguno. Castell fou nomenat oficial de la Secretaria d'Estat i Govern aMadrid, la qual cosa li fa deixar Pars per incorporar-se a la nova destinaci en octubre de1788. Ac es mantindria fins a I'any 1792, quan la crisi produda per la proclarnaci de larepblica a Franca en agost d'aquell any va fer que Caries IV, disposat a fer front a l'arnenaca,prescindira del comte d'Aranda per la seua feblesa en la defensa de la monarquia borbnica i laseua proximitat als enciclopedistes. Com que Floridablanca continuava empresonat per ordred'Aranda, la soluci va ser nomenar Manuel Godoy amb tot el poder delegat del monarca,el que el va convertir en home totpoders en una estructura de poder basada en la fidelitat ien les lIeialtats personals i familiars. Es tractava de crear una elit de recomanats, en el sentitms literal del terme, a la qual noms pertanyia una xarxa clientelar formada exclusivamentpels ms prxirns als monarques, Caries IV i la seua esposa Maria l.Iuisa. A~o trencava latradici de lIuita entre "manteistes" i "golilles" pel control de la maquinaria administrativa dela monarquia i en eixa batalla, guanyada pels "godoistes", Castell no tenia res a fer, msencara quan se'l relacionava amb el comte d'Aranda, ara caigut en desgracia.

El bocairent deix el seu ofici en agost de 1794 i fou apartat d'aquest per a retirar-se al seupoble nadiu. Malgrat ac, Aranda interced perque es donara a Castell una renda anualequivalent a la meitat del seu sou, la qual cosa li va permetre viure, amb penalitats fins al1805, en que li fou suspesa I'ajuda. Durant els desset anys que estigu sense ofici ni crrec,un lIarg perode de la seua vida, no va parar de reclamar davant I'administraci per tal deser rehabilitat fins que en 1808, en que es declarava arbitraria i injusta la sanci, torna a laSecretaria d'Estat. Ms tard, la Junta central el nomena intendent en comissi _de l'Exercitd'Extremadura, membre del Consell Suprem de Guerra i Marina i la Regencia li atorgavaen1810 la creu pensionada, i tamb I'ingrs en I'Ordre de Caries 111. Per tant, qua arriba aCadis ja ha estat rehabilitat i recompensat pel cstig patit en 1792.

Tota aquesta biografia explica.moltes de les seues actituds en la seua tasca com a diputata Cadis, on morir el 22 de gener de 1813 als 66 anys, sense poder concloure la seuatasca parlamentaria. Castell va mantenir una activitat moderada, amb vint discursos, peroms rellevant quealtres.diputats valencians, excepci feta de Villanueva, Borrull, Sombiela iJoaqun Martnez. A ms d'intervenir en qestions administratives (reglament del Consell deRegencia-organitzaci militar, de secretaris de Corts o Hisenda, empleats del govern intrs ien el debat sobre el projecte de Constituci) va parlar sobre el subministrament de queviuresa l'exercit (22 de rnarc de 1811), va defensar les prerrogatives deis secretaris de les Corts (lOde gener de 1811) o el reforcament de l'alianca amb Gran Bretanya i Portugal. Fins a la seuamort es va ocupar de molts assumptes diferents. En el seu ltim discurs es va oposar -comSombiela o Villanueva- al fet que els "intidentes" no reberen cap ocupaci de I'administraci,ja que "la opinin pblica est contra los que llama traidores o afrancesados. De todaspartes vienen diciendo que los pueblos estn exaltados, y que van viendo, por la gente de

que se echa mano por el Gobierno, que no es la [ms] propsito para enjugar las lgrimasde los infelices que estn llorando porque los han asesinado a sus padres, a sus hijos, asus mujeres, y destrudoles todo lo ms precioso que tenan" (sessi del 4 de setembre de1812).

En el debat parlamentari sobre la Constituci, Castell va tenir poques i breus intervencions,pero va destacar per I'orientaci de les seues propostes, que I'allunyava de la resta deis diputatsvalencians, tots ells fervents rnonrquics. A I'inici del debat de I'art. 15 que establia que "Lapotestad de hacer leyes reside en las Cortes con el Rey", Castell es va oposar a aquesta"sobirania compartida", que tanta transcendencia tindr desprs en el constitucionalismeespanyol, i va defensar, sense exit, I'exclusivitat de les Corts en I'exercici del poder legislatiuper entendre que "a la Nacin representada por las Cortes, ya por su declarada soberana,y ya porque es la nica que conoce sus verdaderos intereses y lo que le conviene, es decir,de hecho y de derecho, compete sin disputa el poder legislativo, ejrzalo exclusivamente"(sessi del 3 de setembre de 1811). Tamb es va oposar al fet que el monarca declarara laguerra i ratificara la pau, i proposava que foren les Corts o la Diputaci permanent les que 9tingueren aquesta potestat (art. 171 del projecte, sessi del 12 d'octubre de 1811). En lamateixa lnia de pensament es va manifestar en debatre I'art. 230, que creava el Conselld'Estat, ja que encara que reconeixia la seua conveniencia, s'oposava al fet que fra tannombrs i que tinguera cornpetencies -com presentar la terna per beneficis eclesistics oplaces de la judicatura- que "debieran residir en la Nacin representada por las Cortescuando se hallaren juntas" i quan no, per la Diputaci permanent d'aquestes. De tot ac esdedueix en el cas de Castell un "antimonarquismo" -no m'atreviria a dir, "republicanisme"-que sembla explicar-se per la seua peripecia biogrfica, que hem explicat abans.

Fins no fa rnassa anys poca cosa sabien de la vida, I'obra i el pensament de Castell. ManuelArdit en 1968 (E/s diputats valencians a les Corts de Cadis) i 1977 (Revolucin liberal yrevuelta campesina), ja va donar les primeres pistes sobre el grup valencia en aquel les Corts,pero amb escasses notcies sobre el bocairent. Pocs anys desprs, Ismael Valls ens dona aconixer la seua obra com a gegraf i historiador, ja que fou membre de la Reial Academiade la Historia des de 1782, i autor d'una Descripcin geogrfica del Reyno de Valencia(1783), precedent de la de Cavanilles i editada per Juan Codina I'any 2000. A la seua partbiogrfica, s'hi afegiria en 2001 el treball de Francesc Torres Faus en el cataleg de I'exposici-comissariada per qui escriu .aquestes ratlles- El primer liberalisme. L'aportaci valenciana(2001), que descobrl el retrat de l'acadernic i diputat. Les darreres contribucions sn lesde Jos W Garca Len (Cadis, 2006 i 2012), lsaies Blesa Duet en el DBPE (DiccionarioBiogrfico de Parlamentarios Espaoles. 1. Cortes de Cdiz, 2010), amb interessantsaportacions biogratiques i d'analisi de la seua tasca parlamentaria. El monografic de la revistaAfers (maig de 2011) i el volurn dedicat a Joaquim l.lorenc Villanueva (Ajuntament de Cadis,2008), ambds coordinats per mi, en que Manuel Ardit donava una visi de conjunt renovadadel grup valencia a Cadis, la de Javier Palao (El legado de las Cortes de Cdiz, 2011) i lameua el 2012 (cataleg de I'exposici Valencianos 1812. Constitucin y libertades) analitzenla tasca parlamentaria del grup valenci. A aquestes aportacions, s'hi han de sumar les quedes de la seua localitat nadiua s'han fet en 2012. L'estudi de Josep-Vicent Ferre sobre lavessant filosca de Castell, publicat en el lIibre de festes de Sant Blai 2012; el d'lsmaelValls sobre I'obra geogrfica del bocairent, text Ilegit en la taula redona celebrada a la Casade la Joventut el 5 de maig de 2012; i els de W Jess Juan, Luz Ortiz, Pepa Sempere i, debell nou amb la consulta de documentaci municipal, Francesc Torres, publicat en la revistaImaig del mateix any.

Amb tot aquest bagatge, ens apraximem ms encara a la figura humana, poltica i intel-lectualde Josep Joaquim Castell, del qual els bocairentins es poden sentir orgullosos i coneixedorsd'un fill il-lustre i illustrat que va fer valdre -malgrat trabar-se en la darrera etapa de la seuavida- la seua dignitat prafessional enfrant de I'arbitrarietat del poder, el seu saber enfrant dela mediocritat i el seu tarann obert cap a les noves idees liberals que enllumenaven els inicisdel mn contemporani.

10

rIndex

Prleg 5Francesca Cabanes Molina

Introducci. Un diputat valencl comproms amb el seu temps 7Germn Ramrez Aledn

Captol primer. Josep Joaquim Castell i Ferre (Bocairent 1747 - Cdiz 1813), unil-Iustrat de la vila de Bocairent a les Corts de Cdiz..................................................... 11Francesc Torres Faus

Captol segon. Josep Joaquim Castell: una aportaci al coneixement geogrc del PasValencia del segle XViii 31Ismael Valles Sanchis

Captol tercer. L'etapa formativa i docent de Josep Joaquim Castell 43Josep-Vicent Ferre Domnguez

Annex 1. Taula cronolglca 61

Annex 2. Selecci d'intervencions parlamentries 65

Annex ,3. Crnica deis actes d'homenatge 77

Edita: Coordina:

AJUNTAMENTDE BOCAIRENT

Patrocinen:

11I/t'.lJll clzI,.p! as ties