37

El 3 de noviembre de 1035, elobispo Ermengol de Urgell cayóal río Segre mientras inspecciona-ba las obras de Pont de Bar y seabrió la cabeza al golpear contralas rocas. El cadáver fue río abajoy, al llegar a una balsa que el Segreforma ya a la vista de Organyà,fue rescatado por los habitantesdel pueblo, armados con unoscuantos bicheros de almadiero.Desde aquel día, los habitantes deOrganyà son conocidos comoganxos.

El nombre de Organyà va indiso-lublemente ligado a sus Homilies,la primera manifestación literariaen lengua catalana. Escritas y pre-dicadas durante los primeros añosdel siglo XIII, permanecieron ol-vidadas durante muchos siglos enun armario de la rectoría, hastaque en el año 1905 Joaquim Mireti Sans las compró al cura. Hoyestán en la Biblioteca de Catalu-nya. El original es invisible paralos mortales, pero en la plaza quehay delante de la iglesia se puedever una pequeña y didáctica ex-posición sobre dicho documento.

Las Homilies se predicaron en laiglesia de Santa Maria, edificioque es la suma de una hilera demodificaciones y alteraciones, des-de el siglo XI y hasta hace sólocuatro días. Las partes más anti-guas están en el espacio que hayencima de las bóvedas barrocasde la nave central y debajo de lacubierta. Allí arriba se eleva unprecioso cimborio románico, des-ligado del resto de la iglesia.

Organyà fue durante muchos si-glos la sede de una de las grandesferias de ganado de pie redondodel Pirineo. Punto de encuentroy de intercambio, en la feria deSan Andrés se compraban machos

y mulas, pero también se cerrabantratos matrimoniales. De este glo-rioso pasado ganadero y comercialha quedado una vocación hostale-ra. Los domingos se celebra elmercado.

Pero no todo son desplazamientosa pie: Organyà es un magníficopunto de partida de excursionesen BTT y, cuando el sol ya hacalentado la formidable masa ca-liza de la sierra de Ares, los para-pentistas aprovechan las térmicasy llenan el cielo de manchas decolores vivos .

El núcleo antiguo de Organyàconserva todo el encanto de lascalles ordenadas, llenas de floresy de sombras acogedoras. El tra-zado de las calles es ortogonal ylos portales supervivientes y algúnlienzo de muralla evocan su anti-

gua condición de villa cerrada,zona de disputa entre los canóni-gos de Santa Maria y los condesde Foix. Pero hoy es una villafranca abierta de par en par, deritmos tranquilos. En Organyà

encontramos la fuente Bordonera,uno de los orgullos del pueblo.

No existe postal de Organyà queno tenga como telón de fondo lamontaña de Santa Fe. Arriba deltodo se encuentra el santuario, demucha devoción. Santa Fe tienetres ermitas hermanas: Santa Ca-rrànima (encima de Bóixols), SantPonç y Santa Pelaia (en el vallede Alinyà). Desde cada uno delos cuatro santuarios se puedenver los otros tres. Santa Fe y suprolongación hacia poniente, lasierra de Sant Joan cierran porel sur el valle de Cabó.

Veintiún kilómetros de longitud,con una orientación perfecta quele proporciona una insolación en-vidiable y un microclima de pri-mera categoría. La población ocu-pa el fondo del valle. Subiendodesde Organyà, tenemos El Pujaly El Vilar. El pueblo de Cabó estáen el centro exacto del valle. Másarriba encontramos el núcleo di-seminado de El Cap de la Vall. Enlas partes altas se encuentran losdespoblados. Siguiendo el cursodel barranco de la Inglada, unvalle secundario que desde Cabóse encarama hasta el Boumort,encontraríamos Senyús y los ca-seríos de la Serra y Montellà, y elconjunto de bordes de El Clotd’Escales. Arriba del todo de lasierra de Prada está el pueblo deAres, un mirador de primera. Espaís de ciervos.

El valle de Cabó es uno de loscentros megalíticos de la comarcadel Alt Urgell. Los dólmenes ycistas están a medio aire, hacia elfondo del valle, y se encuentrantodos a lo largo del antiguo cami-no de carro que unía Organyà conCabó, y que continúa hacia ElCap de la Vall.

Un valle tan bien dispuesto teníaque tener por fuerza unos señoresfeudales a la altura. Los Caboettenían el control sobre los vallesde Cabó y los de Sant Joan, másal norte. Eran súbditos fieles delos obispos de Urgell, y a media-dos del siglo XI ya tienen infeu-dados los Valles de Andorra. Esel origen de la coseñoría francesadel Principado: los Caboet entron-caron con los vizcondes deCastellbò, los vizcondes deCastellbò con los condes de Foix,los condes de Foix con los reyesde Navarra, y un rey de Navarrallegó a ser rey de Francia. �

Ganxos y Caboets. Por Organyà y Cabó

On 3rd November 1035, bishopErmengol of Urgell fell into theriver Segre and cracked open hishead on some rocks. His deadbody was carried downstream bythe river and, on reaching a poolnear Organyà, was recovered bysome of the local inhabitants. Theyused boat hooks, of the type usedwith rafts, to recover the body,and since that day, the inhabitantsof Organyà have been known asganxos (hooks).

The name Organyà is closelyrelated with its famous Homilies:the first known texts written inthe Catalan language. Thehomilies, which were originallywritten and preached in thechurch of Santa Maria in the earlyyears of the 12th century, are nowconserved in the Biblioteca deCatalunya (Library of Catalonia).In the square in front of the

church, it is possible to find a smalldidactic exhibition dedicated tothis historic document. For manycenturies, Organyà was the seatone of the most important fairs inthe Pyrenees for round-hoofedcattle: the Fair of Sant Andreu(Saint Andrew). This gloriouscattle trading and commercial pasthas bequeathed a tradition forhotels and catering and marketscontinue to be held on Sundays.

The old centre of Organyà stillconserves its original right-angledstreet layout and its survivingporches and pieces of wall serveas reminders of the fact that thiswas once an enclosed settlement.Today, however, this is asettlement that is wide open to theworld.

There are no postcards ofOrganyà that do not feature the

mountain Santa Fe in thebackground. High up aboveeverything else, there is a shrinewhich enjoys considerabledevotion. In fact, Santa Fe hoststhree sister hermitages: SantaCarrànima, Sant Ponç and SantaP e l a i a . T h e t w e n t y - o n ekilometre long Cabó valley isperfectly orientated to receive anenviable amount of solarinsolation. MTB outings andparagliding flights are just two ofthe sporting activities thatvisitors can enjoy in thecountryside around Organyà.

The Cabó valley is one of themain megalithic centres of thecomarca (local district) of L'AltUrgell. Dolmens and cists(small, stone-built, coffin-likeboxes) can be found all along theold cart track that runs fromOrganyà to Cabó and then on

towards Cap de la Vall. Today,t h e s e a n c i e n t f u n e r a r ymonuments can be visited bybicycle -or on foot- following awell marked route.

The feudal lords of Caboet usedto control the Cabó and SanJuan valleys, further to thenorth. They were loyal subjectsof the bishops of Urgell and bythe middle of the 11th centurythey had already brought thevalleys of Andorra under theircontrol. In fact, this is the originof the historical feudal rightsover Andorra that are sharedwith France: the Caboets wererelated to the viscounts ofCastellbò, they were related tothe counts of Foix, who in turnwere related to the kings ofNavarra, and one of the kings ofNavarra became king ofFrance. �

“Ganxos” and “caboets” from Organyà and Cabó

39

40

Castells de fronteraText: Francesc Guillaumet Fotos: Castells de Lleida, S.L., Patronat de Turisme, Jordi V. Pou, Nelson Souto

LA RUTA DELS CASTELLS DEL SIÓ

De Gàver a Balaguer. Un extens recorregut de 70 quilòmetres que serpenteja per la Segarra, l’Urgell i la Noguera.Aquesta és la proposta dels Castells del Sió, una ruta que travessa aquestes tres comarques seguint el curs del riu ique trasllada el visitant per les fortaleses d’aquesta línia defensiva a cavall entre la Catalunya Vella i la CatalunyaNova. I és que Ponent, terra de frontera per definició, ofereix una proposta en la qual el visitant pot recórrer elterritori no solament mitjançant les seves fortificacions, un element arquitectònic que ha donat riquesa al paisatge,sinó també a través de tota la seva càrrega històrica.

41

Castell de Montclar

Partint de Gàver, el poble on neix el Sió, la rutas’estructura a través de diverses poblacions quedonen sentit al recorregut. Des d’Estaràs i VergósGuerrejat, els dos primers castells de la ruta, amés del de Gàver, el trajecte té la seva primeraparada obligada a Montfalcó Murallat, un poblesituat estratègicament sobre un turó que ofereixunes vistes impressionants de tota la Segarra. Lavila closa, una joia de l’arquitectura medieval,és un punt de referència obligat per a qualsevolvisitant. Baixant de Montfalcó s’arriba a les Olu-ges –també amb el seu propi castell– i Cervera,la capital de la Segarra, que es presenta no sola-ment com un punt de serveis sinó també com aelement imprescindible per a la visita. Des de lamagnífica Universitat fins a les muralles de laPaeria, Cervera conserva aquell regust dels po-bles de la Segarra, amb una arquitectura sòbria ialhora imponent que no deixa indiferent aningú.

El Sió, un riu que en altres èpoques s’haviacaracteritzat per la seva abundància de crancs,continua per la Cardosa, la Curullada, Fonolle-

res i Malgrat. Localitats, totes elles, que tambédisposen del seu propi castell. De fet, la rutacombina a la perfecció –es podria dir que enperfecta harmonia– la presència de fortalesesamb visita guiada i la senyalització de castellsdels quals, només amb una mirada, se’n pottreure molt profit. És en aquests castells, com engairebé la majoria de ruïnes del nostre territori,on es pot deixar anar la imaginació per traslla-dar-se a èpoques pretèrites en què aquesta zonava ser terra de frontera. Actualment la ruta delsCastells del Sió té sis castells amb visita guiada.Montclar, Florejacs, les Pallargues, Vicfred iMontsonís, a més de Balaguer, són els castellsque, amb cita prèvia en dies laborables i d’acordamb els horaris establerts el cap de setmana,s’obren al públic periòdicament mitjançant laFundació Castells de Lleida. Però, tornant a laSegarra –i és que la ruta fa ni més ni menys que70 quilòmetres–, un altre dels punts de referèn-cia obligada és el monestir de Sant Ramon, unade les joies de la comarca i un dels elements quedefineixen millor l’essència del territori, on

42

Al castellde Vicfred (a laimatge, la sala

noble) s’han hos-tatjat personat-ges com Felip V,

Carles Lluís deBorbó i Bragança

o Amadeu deSavoia.

A la foto superior, el castell de les Pallargues amb el magnífic arc gòtic de 13 m d’alçada. A la imatge inferior, una de les estances de la fortalesa de Florejacs.

43 44

d’antuvi es combinaven els elements defensiusamb la presència d’ordes monàstics. Des deSant Ramon, la ruta continua cap a l’Aranyó,un poble lligat estretament amb la cultura decasa nostra mitjançant un dels escriptors dereferència de la literatura catalana: Manuel dePedrolo. Montcortès, Vicfred i Sant Guim sónels altres castells que es poden visitar abansd’arribar a Castellmeià i Concabella, ons’instal·larà el Centre d’Interpretació dels Cas-tells. Aquest, juntament amb el de Montsonís,on hi ha el punt d’acolliment dels visitants, ésun punt clau del trajecte pel que representa devalor afegit a tot el que ja s’ha pogut veuredurant la ruta.

Des de Concabella, el Sió pren direcciócap a Ratera i Guissona. Aquí, enmig del’antiga Iesso romana, el visitant també potgaudir de totes les possibilitats que li ofereix lapoblació segarrenca. Guissona, amb un centrehistòric digne de menció i un llegatarqueològic que ens transporta a l’època impe-rial, també és el poble d’un dels millors poetesde les nostres terres, Jordi Pàmies. I és que laSegarra, amb Pedrolo i el mateix Pàmies, hadonat molt de si a les lletres catalanes.

Després de la visita a Guissona, s’imposaun recorregut per la torre romana de Castell-nou d’Ossó, un element a vegades desconegut,però digne de menció. Des d’aquí la ruta conti-

Tres de les construccions que podem contemplar durant la ruta: Montfalcó Murallat, el Castell Formós (a Balaguer) i el pilar d’Almenara.

És previst inaugurar ben aviat el Centre d’Interpretaciódels Castells del Sió a Concabella

45

nua cap a les Pallargues i Florejacs –tots dosamb visita guiada– per arribar a les Sitges iAgramunt, un altre dels pols d’atracció del pro-jecte. L’església romànica de Santa Maria i elcentre històric de la capital de la Ribera del Siósón elements de visita obligada, com ho éstambé la magnànima torre d’Almenara, un delspunts de referència de la història medieval iuna de les talaies que ofereixen unes millorsvistes de l’Urgell. Des d’aquesta torre, i seguintel curs del riu per la seva ribera, s’arriba aPreixens, Pradell i Montclar. També amb visitaguiada, Montclar és un dels cinc castells habi-tats periòdicament pels seus propietaris. Tambého són els de les Pallargues, Fonolleres i Mont-

sonís, un altre dels punts àlgids de la ruta i unafortalesa on passa diverses temporades Carlesde Montoliu, baró de l’Albi, president de laFundació Castells de Lleida. Des de Montsonís,on s’albira la fèrtil horta del Segre Mitjà i lesroques de Salgar, la ruta s’encara cap a la sevadarrera destinació. I és que després d’haver re-corregut 70 quilòmetres serpentejant pel cursdel Sió, la visita culmina amb el Castell Formósde Balaguer. Curiosament, la de la capital de laNoguera és una fortalesa fundada pels musul-mans. De la seva riquesa en donen testimoniels textos antics, que també parlen de l’antigaciutat de Balaguer, emplaçada en el lloc cone-gut com Pla d’Almata, on actualment ja es pot

El castell de Ratera data del segle IX. Posteriorment s’hi va incorporar un molí que aprofitava el curs del riu Sió. Ara és de propietat privada.

Cinc dels castells de la ruta són habitatsperiòdicament pels seus propietaris

D’INTERÈS

CASTELLS AMB VISITES GUIADES

1/ Castell de Montsonís. Montsonís. (La Noguera). Horaris de visitaguiada per a particulars sense reserva prèvia (cap de setmana): dissabtes,a les 17.00, 18.00 i 19.00 h; diumenges, a les 11.00, 12.00 i 13.00h. Visites guiades per a grups cada dia, amb reserva prèvia.Telèfon: 973 40 20 45. Web: www.castellsdelleida.com

2/ Castell Formós. Balaguer. (La Noguera). Del 22 de juny al 21 de setembre,dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 19.00 h. Del22 de setembre al 21 de juny, dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 14.00h. Els dies 25 de desembre i 1 de gener, tancat. Visites programades, ambreserva prèvia. Telèfon: 973 44 52 00.

3/ Castell de Florejacs. Florejacs. (La Segarra). Horaris de visita guiadaper a particulars sense reserva prèvia (cap de setmana): diumenges,a les 11.00, 12.00 i 13.00 h. Visites guiades per a grups cada dia, ambreserva prèvia. Telèfon: 973 40 20 45. Web: www.castellsdelleida.com

4/ Castell de les Pallargues. Les Pallargues. (La Segarra). Horaris devisita guiada per a particulars sense reserva prèvia (cap de setmana):diumenges, a les 11.00, 12.00 i 13.00 h. Visites guiades per a grupscada dia, amb reserva prèvia. Telèfon: 973 40 20 45.Web: www.castellsdelleida.com

5/ Castell de Vicfred. Vicfred. (La Segarra). Horaris de visita guiadaper a particulars sense reserva prèvia (cap de setmana): diumenges,a les 11.00, 12.00 i 13.00 h. Visites guiades per a grups cada dia, ambreserva prèvia. Telèfon: 973 40 20 45. Web: www.castellsdelleida.com

6/ Castell de Montclar. Montclar. (L’Urgell). Horaris de visita guiadaper a particulars sense reserva prèvia (cap de setmana): diumenges,a les 11.00, 12.00 i 13.00 h. Visites guiades per a grups tots els dies,amb reserva prèvia. Telèfon: 973 40 20 45.Web: www.castellsdelleida.com

Per a més informació sobre la resta de castells de la Ruta del Sió:

Centre d'Interpretació Castells del Sió a Concabella:Telèfon: 973 55 41 51 Consell Comarcal de la Noguera:

Telèfon: 973 44 89 33 www.ccnoguera.cat Consell Comarcal de la Segarra:

Telèfon: 973 53 13 03 www.lasegarra.org

Consell Comarcal de l’Urgell:Telèfon: 973 50 07 07 www.urgell.cat Fundació Castells Culturals de Catalunya:

Telèfons: 973 40 20 45 / 973 40 02 65www.castellscatalunya.com / www.castellsdelleida.comE mail: montsonis@castellscatalunya.com / info@castellsdelleida.com

46

COM ARRIBAR-HIPonts

Balaguer

Artesa de Segre

1/ MONTSONÍS

6/ MONTCLAR

2/ CASTELL FORMÓS3/ FLOREJACS

4/ LES PALLARGUES 5/ VICFREDGuissona

A la Seu d’Urgell

A Lleida

C-26

C 14

A Tàrrega

47

observar la museïtzació d’algunes casesd’aquest enclavament andalusí. Des del Cas-tell Formós, també amb visita guiada mit-jançant l’Institut Municipal de Progrés i Cultu-ra de Balaguer, es pot descobrir un dels avatarsde la nostra història. I és que la fortalesa, on elscomtes d’Urgell van emplaçar la capital, va sercomple tament ar rasada per Fer rand’Antequera després que Jaume d’Urgell, el

Dissortat, s’enfrontés al rei arran de la sevadisconformitat amb el resultat del Compromísde Casp, que l’havia foragitat de la Coronamalgrat ser el descendent que, per llei, haviade succeir Martí l’Humà. Des del castell ibaixant pel Torrent, no es pot tancar la rutasense fer una visita al centre històric de Bala-guer i al seu punt més popular, la plaça delMercadal. �

El castell de Montclar i la solemne escalinata interior (imatges de l’esquerra). A la dreta, la fortalesa de l’Aranyò i un dels racons visitables de Florejacs.

Gàver, on neix el riu SióEl riu Sió neix a Gàver, a l’Alta Segarra, i desemboca a l’alçada de Balaguer.Malgrat el seu poc cabal és un riu llarg que ha esdevingut un espai de fronteraen la història d’aquestes terres, com també un espai geogràfic comú de comunicaciósocial, cultural i econòmica. El Sió determina un recorregut temàtic que coincideixplenament amb les línies de frontera que es creen a la Marca Superior cap al finaldel segle X i començament del XI i que dibuixen un paisatge històric i monumental

molt característic.