CÀSTIG O CRIM?

Joel Pradales

PENA DE MORT La pena de mort o pena capital és

l‘execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte.

HISTÒRIAL'ús de l'execució formal com a càstig es remunta pràcticament als principis mateixos de la història escrita.

→Venjances entre famílies o tribus→Execucions de persones per lliurar-les als déus→Disputes de sang mitjançant duels→En la Antiga Grècia, en la qual el sistema legal d'Atenes cap al segle, VII aC en ell, s'aplicava la pena de mort com a càstig per una llista bastant extensa de delictes→La Torà estableix la pena de mort per al homicidi, el segrest, la màgia, la violació del sàbat, la blasfèmia i una àmplia gamma de crims sexuals→A finals del sXVIII apreixen formes d’execució menys doloroses i a França apareix la Guillotina.→Les nombroses execucions i morts sistemàtiques de presoners i persones de exèrcits derrotats en Guerres Mundials.

LA PENA DE MORT A L’ORDENAMENT JURÍDIC

ESPANYOLLa Constitució de 1978 aboleix la pena de mort a l'article 15, amb l'excepció que, en situació de guerra, són les lleis penals militars per temps de guerra les que disposaran l'aplicabilitat de la pena de mort.

De fet, en la Constitució espanyola, el dret a la vida és un valor superior de l'ordenament jurídic; i, per extensió, el mateix article 15 de la carta magna espanyola, no només prohibeix la pena de mort com a càstig legal, sinó també les penes legals (o tractes) inhumans o degradants (amb l'excepció, com s'ha dit, de la decisió de les lleis penals militars en temps de guerra).

LA PENA DE MORT AL MÓN

MÈTODES D’APLICACIÓ-Asfíxia

-Crucifixió-Decapitació (a espasa, destral o -guillotina)-Desmembrament-Electrocució a una cadira elèctrica-Afusellament-Garrot vil-Cambra de gas-Abandonament en un lloc desert-Forca-Empalament-Injecció letal-La roda-Foguera o en aigua bullent-Lapidació-Estrangulació

-Ofegament-Aixafament per elefant-Aixafament-Ésser devorat per animals-Enterrament en vida-Ésser llançat des d'un avió-Ésser penjat en una garjola a l'aire lliure fins la mort per calor o fam-Mort per mil talls-Enverinament-Dessagnat

ARGUMENTS A FAVOR→Les teories absolutes defensen que quan un home comet un delicte ha de retribuir l’autor del delicte amb una pena equivalent

→La utilitat social que es basen en la idea de crear certes contramotivacions en els transgressors potencials

→L’exercici de legítima defensa ens argumenta la idea que el subjecte, víctima del delicte, no ha pogut exercir el seu Dret a la legítima defensa, i per tant, es la societat qui deu portar-la a terme.

→Por a la fuga o reinsidència

→Existència de garantia jurídica on no hi ha risc de sentenciar a un innocent

→La pena de mort és més rentable en termes econòmics

ARGUMENTS EN CONTRA→Si el crim pertany a la naturalesa humana, la llei no

pretén imitar o reproduir aquesta naturalesa. Esta feta per corretgir-la.

→L’aplicació irreflexiva de la pena capital fruit de la comesa d’un crim de caràcters atípics i esgarrifants.

→En relació amb la legítima defensa o la venjança de la víctima, se li suposen unes intencions que no poden ser demostrades.

→Irreversibilidad de la pena de muerte respecto del error judicial (alt nombre de víctimes innocents)

→Costos econòmics: la pena de mort és menys rendible que el manteniment a la presó del subjecte.

→Discriminació de la pena de mort: Els Tribunals exerceixen una selecció entre els autors dels delictes, ja sigui per motius econòmics o ètnic-racials.

CRIM O DELICTE?

: " Cuanto más golpea uno, más golpea el otro, pues resulta satisfactorio lastimar a quien nos lastima". Homans