Embed Size (px)
Citation preview
ME
RC
AT
S D
E B
AR
CE
LON
AP
LÀ
NO
L-GU
IA
Idea, texto
s i foto
grafi
esE
l glo
bu
s vermell
Ed
icióE
l glo
bu
s vermell
ww
w.elg
lob
usverm
ell.org
Am
b el su
po
rt de
Aju
nta
men
t de B
arcelo
na
Institu
t Mu
nicip
al
de M
ercats d
e Ba
rcelon
a
Pro
du
cciów
ww
.latra
ma
.cat
Co
rrecció d
e textos
Vicen
ç Ben
éitez
Disseny g
ràfic
Na
cho
Sa
nz
ww
w.n
ach
osa
nz.co
m
Ag
raïmen
tC
lara
Alva
u M
ora
les
Drets
CC
-BY
-SA
4.0
per l’ed
ició:
El g
lob
us verm
ell, 20
19
CC
-BY
-SA
4.0
pels texto
s i les im
atg
es: E
l glo
bu
s vermell
http
s://creativeco
mm
on
s.org
/licen
ses/by-sa
/4.0
/
INT
RO
DU
CC
IÓ
Ba
rcel
on
a é
s u
na
de
les
po
qu
íssi
-m
es c
iuta
ts d
el m
ón
qu
e d
isp
osa
d
’un
a x
arx
a d
e m
erca
ts p
úb
lics
dis
trib
uït
s m
és o
men
ys h
om
o-
gèn
iam
ent
per
to
t el
ter
rito
ri i
q
ue
do
nen
ser
vei a
prà
ctic
am
ent
tots
els
ba
rris
.
A m
és d
e la
sev
a a
po
rta
ció
a l
a
qu
ali
tat
de
vid
a d
els
ciu
tad
an
s,
en t
an
t q
ue
imp
uls
ors
d’u
na
die
-ta
sa
na
i eq
uil
ibra
da
, els
mer
cats
b
arc
elo
nin
s ta
mb
é só
n, e
n m
olt
s ca
sos,
el
s ce
ntr
es
neu
ràlg
ics
del
s se
us
resp
ecti
us
ba
rris
. A
l se
u c
ost
at
hi
tro
bem
so
vin
t a
l-
tres
eq
uip
am
ents
pú
bli
cs i
al s
eu
volt
an
t h
i fl
ore
ixen
co
mer
ços
com
ple
men
tari
s i
un
a a
nim
ad
a
vid
a a
ls c
arr
ers.
D’a
ltra
ba
nd
a,
la d
iver
sita
t a
r-q
uit
ectò
nic
a d
els
mer
cats
mu
-n
icip
als
esd
evé
un
refl
ex d
e la
h
istò
ria
de
la c
iuta
t i
els
seu
s ci
uta
da
ns,
des
del
seg
le X
IX fi
ns
avu
i en
dia
.
Aq
ues
ta p
ub
lica
ció
pro
po
sa u
na
a
pro
xim
aci
ó a
la
xa
rxa
de
mer
-ca
ts d
e B
arc
elo
na
ta
nt
des
del
p
un
t d
e vi
sta
arq
uit
ectò
nic
co
m
his
tòri
c, u
rba
nís
tic
i so
cia
l.
BIB
LIO
GR
AF
IA R
EL
AC
ION
AD
A
Els
mer
cats
de
Bar
celo
na.
A
jun
tam
ent
de
Ba
rcel
on
a. 1
99
2
Mer
cats
de
Bar
celo
na.
In
stit
ut
Mu
nic
ipa
l de
Mer
cats
de
Ba
rcel
on
a i
An
gle
Ed
ito
ria
l. 2
00
7
Bar
celo
ne,
la v
ille
des
mar
chés
/
Bar
celo
na,
la c
iud
ad d
e lo
s m
erca
do
s. M
on
Ch
er W
ats
on
. 20
15
Mer
cats
. L’e
xper
iènc
ia d
e B
arce
lona
. A
jun
tam
ent
de
Ba
rcel
on
a. 2
015
Mer
cats
de
Bar
celo
na.
Seg
le xix
. A
jun
tam
ent
de
Ba
rcel
on
a. 2
016
Mer
cats
de
Bar
celo
na. S
egle
s xx
i xxi.
Aju
nta
men
t d
e B
arc
elo
na
. 20
18
D’A
QU
ES
TA M
AT
EIX
A C
OL·L
EC
CIÓ
Arq
uit
ectu
ra d
’ava
ntgu
ard
a a
Bar
celo
na.
Jo
sep
Llu
ís S
ert
i el G
AT
CP
AC
. E
l glo
bu
s ve
rmel
l. 2
016
Jar
din
s in
teri
ors
d’il
la
de
l’Eix
amp
le.
El g
lob
us
verm
ell.
20
18
El p
atri
mo
ni i
nd
ust
rial
d
el P
obl
eno
u, B
arce
lon
a.
El g
lob
us
verm
ell.
20
19
Arq
uit
ectu
ra M
od
ern
a a
Bar
celo
na.
19
50-1
975
. E
l glo
bu
s ve
rmel
l. 2
019
Tot al llarg de la història els mercats han estat, aquí i arreu, una part impor-tant de la vida de les ciutats, els indrets on tenien lloc les transaccions comer-cials, tant d’aliments com d’altres tipus de productes. Mentre els artesans es concentraven en determinades zones de les ciutats, agricultors, ramaders i altres comerciants es reunien en llocs més específics: els mercats.
A Barcelona, durant segles, entrar pro-ductes a la ciutat emmurallada impli-cava pagar impostos, i això va provocar que els mercats s’acabessin establint a l’exterior de les portes de la ciutat. A la Bàrcino romana, per exemple, hi havia un mercat a l’emplaçament de l’actual plaça de l’Àngel, just davant d’una de les portes de la muralla. Segles més tard, al pla de la Boqueria, just a l’exterior de la primera muralla medieval que corria pa-ral·lela a les Rambles, s’hi van instal·lar també diversos punts de venda.
Els primers mercats, per tant, són a l’aire lliure, en espais oberts o places —d’aquí que, en català, la paraula plaça també es faci servir per designar el mer-cat—, i es munten i desmunten cada dia, però a mesura que els emplaçaments es consoliden es construeixen estructures més permanents que els aixopluguen i protegeixen del vent i el sol. A la regió mediterrània els mercats coberts ja apareixen a l’edat mitjana, tot i que fins al segle xix no es generalitzen.
La història de l’actual xarxa de mercats municipals de Barcelona comença a la dècada del 1840, quan, després de les bullangues del 1835 i gràcies a la llei de desamortització de Mendizábal (1836), s’obren els mercats de Sant Josep (la Boqueria, 1840) i de Santa Caterina (1848) on prèviament hi havia hagut dos convents.
Pocs anys després, el 1859, s’aprova el projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà i el seu desenvolupament propicia la construcció dels primers grans mercats d’estructura metàl·lica: el Born (1876), Sant Antoni (1882) i la Concepció (1888). En paral·lel, diversos municipis del pla de Barcelona, que encara no ha-vien estat incorporats al terme munici-pal de la ciutat, construeixen també els seus propis mercats. Tant Sants (Hos-tafrancs i Nou), Sant Gervasi (Galvany), Gràcia (Llibertat i Abaceria) i Sant Mar-tí de Provençals (Clot i Poblenou) com el barri de la Barceloneta aixequen els seus mercats entre la dècada del 1880 i finals del segle xix. Aquesta primera etapa de construcció de grans mercats es tanca a principis del segle xx amb l’obertura dels de Sarrià, Sant Andreu i el Ninot. La gran majoria d’aquests mercats, construïts amb esveltes es-tructures metàl·liques i vidre, són de grans proporcions i ajuden a monumen-talitzar els barris on s’emplacen.
Diverses ciutats europees també de-senvolupen la seva xarxa de mercats municipals durant els mateixos anys que Barcelona, però, en la gran majoria dels casos, abans d’arribar a mitjan se-gle xx comencen a entrar en decadència i les antigues estructures són enderro-cades o reconvertides per acollir nous usos. Barcelona, en canvi, no només els manté oberts sinó que, a més, durant el franquisme dobla el nombre de mercats municipals. Entre la dècada de 1950 i la
de 1970 l’arribada massiva d’immi-grants provinents d’arreu d’Espanya fa que la població de la ciutat augmenti en unes 500.000 persones, fins a arribar a 1.750.000 habitants. Aquest fort crei-xement demogràfic provoca la ràpida construcció de nous barris residencials, molts d’ells mancats de serveis bàsics i equipaments públics, però abastits per nous mercats, generalment molt més modestos que els primers.
Malgrat aquesta segona etapa de construcció de mercats, a partir dels anys setanta aquests van perdent capacitat d’atracció. La manca de po-lítiques de manteniment i renovació de les infraestructures i l’aparició de múltiples cadenes de supermercats i hipermercats n’allunyen el públic ha-bitual. D’altra banda, la incorporació progressiva de la dona al món laboral i la generalització de les neveres a les llars provoquen que, per a moltes famí-lies, anar a comprar al mercat deixi de ser una activitat diària.
Amb la recuperació de la democràcia, l’Ajuntament ha de prendre decisions importants respecte a la política co-mercial municipal. Com va passar en altres ciutats, es podria haver optat per assumir la decadència de la xar-xa, creure que era un sistema obsolet i anar reduint progressivament el nom-bre de mercats. En canvi, Barcelona aposta per l’opció contrària. L’any 1986 es redacta el Pla especial de l’equipa-ment comercial alimentari (PECAB) i es comencen a valorar els mercats no només per l’intercanvi comercial que permeten sinó també per les relacions humanes que activen, la vertebració territorial que exerceixen, la vida co-mercial que aglutinen al seu entorn i el valor patrimonial dels edificis. A més, el petit comerç propi dels mercats també genera més ocupació i de més qualitat que no pas les grans superfícies (auto-ocupats vs contractats).
Així, amb el ple convenciment que cal preservar i fomentar aquestes quali-tats, l’any 1991 l’Ajuntament crea l’Ins-titut Municipal de Mercats de Barcelo-na (IMMB) per recuperar els mercats i convertir-los en moderns equipaments comercials. D’acord amb aquests objec-tius, durant les darreres dècades més de la meitat dels mercats han estat completament renovats, fet que nor-malment implica la rehabilitació de l’es-tructura original, la modernització de les infraestructures —parades i serveis logístics— i la promoció de nous ser-veis —supermercats, compra en línia, lliurament a domicili, aparcament per a clients, wifi, etc.—. A més de la política de renovació, que continua endavant amb nous projectes en marxa, els úl-tims anys també s’ha obert un mercat nou (el de Fort Pienc, l’any 2003) i se n’han tancat dos (primer el del Carme, situat a la part baixa del Raval, el 2006, i després el de Vallvidrera, el 2009).
Tanmateix, el repte continua sent com adaptar-se als temps i seguir sent atractius per al públic sense deixar de ser el que són, mercats d’alimentació. Precisament el Pla Estratègic 2015-2025 pretén respondre a la necessitat de renovar el model per fer front a no-ves dinàmiques econòmiques, socials i tecnològiques.
CA
T
MERCABARNA Antigament, tant a Barcelona com a la ma-joria de ciutats, els mercats majoristes es-taven situats als centres urbans. A la capi-tal catalana el Mercat Central de Fruites i Hortalisses es trobava al mercat del Born (reconvertit en Centre de Cultura i Memòria segons projecte d’Enric Sòria i Rafael Cá-ceres i inaugurat el 2013), el Mercat Central del Peix estava emplaçat al carrer Welling-ton, a tocar de la Ciutadella (i enderrocat el 1992), l’Escorxador era on ara hi ha el parc de Joan Miró (dissenyat per Beth Galí i inaugurat el 1983) i el mercat de la Flor s’ubicava al Palau de l’Agricultura de l’Ex-posició Universal de 1929 (edifici que actu-alment acull la Ciutat del Teatre de Montju-ïc, amb el Teatre Lliure i el Centre de Dansa «Mercat de les Flors»).
No obstant això, a mesura que la ciutat creix els diferents mercats majoristes co-mencen a tenir problemes, tant de capaci-tat com de logística i transport. Per tant, per garantir el funcionament eficient i res-ponsable de la cadena de proveïment d’ali-ments frescos, el 1967 es crea Mercabarna, el gran mercat central majorista d’abasti-ment de Barcelona, situat a la Zona Franca, on gradualment els diferents mercats cen-trals es traslladen.
El 1971 s’hi instal·la el primer, el Mercat Cen-tral de Fruites i Hortalisses, i posterior-ment el segueixen l’Escorxador (el 1979), el Mercat Central del Peix (el 1983) i el Mercat Central de la Flor (el 1984). També durant la dècada dels vuitanta es construeix el Pavelló Polivalent, un recinte que agrupa empreses dedicades a la comercialització a l’engròs de productes elaborats i semiela-borats, i s’urbanitza la totalitat de la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC), amb centenars d’empreses especialitzades en logística, manipulació, conservació, enva-sament, proveïment i distribució d’aliments.
Avui en dia Mercabarna és una gran ciutat alimentària de més de 90 hectàrees que funciona les 24 hores del dia amb l’objectiu de garantir l’aprovisionament d’aliments frescos a gairebé 10 milions de ciutadans. Diàriament hi accedeixen 23.000 persones i 14.000 vehicles, i el volum total de ne-goci anual ascendeix a 28 milions d’euros. Aquestes dimensions i la tendència cap a un món cada cop més globalitzat condici-onen forçosament la producció alimentà-ria a Catalunya i el tipus d’agricultura que s’hi desenvolupa. Actualment el 60% dels aliments que consumim són importats, i el gran repte de futur hauria de ser implemen-tar polítiques agroalimentàries que impul-sin la producció, la distribució i el consum d’aliments ecològics, estacionals i de pro-ximitat. És a dir, caldria apostar per la sobi-rania alimentària tot reforçant el paper de Mercabarna a favor del teixit social i eco-nòmic local.
ELS MERCATS NO ALIMENTARISLes primeres referències al mercat dels En-cants daten del segle xiv, però no és fins al 1928 que se situa al nord de la plaça de les Glòries Catalanes. I allà s’hi està com un mercat brocanter a l’aire lliure durant gai-rebé cent anys. El mercat es fa tan popular –rep uns 100.000 clients setmanals– que es converteix en un mercat únic per al reci-clatge i la venda d’articles d’ocasió.
L’any 2013 s’inaugura el nou edifici que acull el mercat, al costat sud de la plaça. El pro-jecte vol mantenir la sensació de compra a l’aire lliure i per això preveu un gran es-pai obert, però aixoplugat per una singular coberta. Sota seu, les parades del mercat s’organitzen a partir d’unes plataformes amb un pendent suau que s’entrellacen i delimiten un gran espai central, on es fa la subhasta a primera hora del matí. L’element més especial, però, és la coberta. Sostingu-da a 25 metres d’alçada per unes esveltes columnes, la seva cara inferior, com un mi-rall, reflecteix la llum i el paisatge de l’en-torn i genera un curiós joc de reflexos entre l’interior i l’exterior del mercat.
El projecte del nou mercat dels Encants forma part de la transformació general de la plaça de les Glòries, lloc que segons Ilde-fons Cerdà havia d’esdevenir el nou centre de la metròpolis, ja que és el punt on es cre-uen les tres avingudes principals: la Diago-nal, la Meridiana i la Gran Via.
Barcelona, però, disposa d’altres mercats especialitzats, com el Dominical i els En-cants de Sant Antoni, els quals, després de passar per diversos emplaçaments al llarg dels segles xix i xx, el 1936 s’instal·len defini-tivament on encara són avui en dia.
Els Encants de Sant Antoni ofereixen prin-cipalment roba i complements, mentre que el mercat Dominical, visitat cada diumenge per més de 20.000 persones, està especi-alitzat en llibres de vell i d’ocasió, revistes, còmics, postals, cromos, segells i productes multimèdia.
La reforma del mercat de Sant Antoni i la creació de la superilla al seu entorn ha su-posat la reordenació de les parades i els es-pais destinats a aquests dos mercats.
Finalment, les parades de flors de les Ram-bles també són considerades un mercat es-pecialitzat a l’aire lliure, tot i que depenen del mercat de la Boqueria. Es té constància que al segle xiii ja hi havia venedores de flors a la Rambla, però no és fins mitjan segle xix que s’hi estableixen les primeres parades. Originalment les parades simplement dis-posaven de cavallets i taulons de fusta, que al vespre es recollien i desaven en locals propers. Als anys seixanta es consoliden les parades fixes, les quals van ser totalment actualitzades a la dècada de 1990. Actual-ment queden disset parades, però n’hi ha-via arribat a haver més d’una trentena.
L’ARQUITECTURA DELS MERCATSLa diversitat arquitectònica dels mercats de Barcelona és un reflex de la història de la ciu-tat i de l’evolució de les tècniques constructives: des de les elegants arquitectures de ferro pròpies dels mercats històrics fins a les estructures de formigó armat tan característiques dels mercats dels barris construïts als anys seixanta i setanta.
Primers mercats [mitjan segle xix]
Els dos primers mercats municipals de Bar-celona, el de Sant Josep o la Boqueria i el de Santa Caterina, presenten unes caracte-rístiques que els diferencien de tots els que vindran després. Del mercat de la Boqueria destaca la plaça neoclàssica, porticada, amb grans columnes jòniques, que l’envol-ta en tres dels seus costats. Del de Santa Caterina, la façana blanca amb la successió d’arcs d’entrada i la balustrada contínua de coronament superior.
Mercats de ferro i obra de fàbrica [finals del segle xix - inici del segle xx]
L’aprovació i el desenvolupament de l’Ei-xample d’Ildefons Cerdà propicia el verita-ble desplegament de la xarxa de grans mer-cats coberts.
Els primers es construeixen durant l’últim quart del segle xix i principis del segle xx sota la influència de l’arquitectura del fer-ro provinent d’Anglaterra i França. Tots ells presenten esveltes estructures de ferro for-jat, amplis i diàfans espais interiors, cober-tes gairebé sempre ceràmiques i façanes on els murs de pedra i totxo, sovint finament treballats, es combinen amb obertures re-cobertes amb làmines de fusta per tamisar la llum però deixar-hi córrer l’aire.
Mercats de formigó [mitjan segle xx]
Després d’unes dècades durant les quals gairebé no s’obren nous mercats, ja en ple franquisme es produeix un nou creixement de la xarxa. A diferència dels precedents, aquests són de dimensions més reduïdes i, en lloc d’estructures metàl·liques, fan servir el material de construcció més característic del segle xx, el formigó armat. Solen ser edi-ficis menys interessants des d’un punt de vista arquitectònic, però en alguns desta-quen les textures de les façanes de formigó o les lluernes de les cobertes.
Mercats d’estructures diverses i grans remodelacions [inici del segle xxi]
La política de modernització i posada al dia dels mercats municipals es fa a partir d’uns objectius generals comuns. Això no obstant, cada mercat requereix una actuació parti-cular, adequada a les característiques de l’edifici i l’entorn, i això implica importants diferències entre els diversos projectes. En alguns casos s’hi han fet intervencions més superficials, de manteniment i actualització, i en altres s’hi han dut a terme obres molt més importants, com en el cas de Sant An-toni. També hi ha alguns casos on el mercat ha mantingut l’emplaçament però s’hi ha fet un edifici tot nou.
BARCELONA
XARXA DE MERCATSMUNICIPALS
Població: 1.620.000 habitants [2018]
Superfície: 101,4 km2
Densitat de població: 15.990 hab./km2
39mercats
d’alimentació
278.670 m2
de superfície edificada
7.500treballadors
68 milionsde visitants l’any
1.000 milions d’€anuals de facturació
8%de la facturació total del
conjunt de comerçminorista de la ciutat
117.400 m2
de superfície comercial
2.191establiments
comercials
80%dels visitants
hi accedeixen a peu
4mercats noalimentaris
43
=
DADES ESTADÍSTIQUES
B 26764-2019
L’EVOLUCIÓ URBANA DE BARCELONA I EL CREIXEMENT DE LA XARXA DE MERCATS
GUINARDÓ
Teodor Llorente, 10
Projecte original: Bonaventura Bassegoda i Musté. 1954
Remodelació i nou edifici: Lluís Cantallops, Albert Valero, Marta Bayona i Marta Vicente. 2014
FELIP II
Felip II, 118
Projecte original: Estudi AGR (Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas). 1966
Remodelació: Valeri Consultors Associats. 2002
BON PASTOR
Sant Adrià, 168
Projecte original: Enric Piqué Marco i Antoni Canyelles i Torrent. 1960
Nou edifici: AA25 Arquitectura & Instal·lacions. 2019
PROVENÇALS
Menorca, 19
Projecte original: 1974
Remodelació: G56 Mur-Garganté Arquitectes Associats. 2013
SANT MARTÍ
Puigcerdà, 206
Projecte original: 1966
Remodelació: Comas-Pont Arquitectes. 2014
BESÒS
Jaume Huguet, 38
Projecte original: 1968
En remodelació parcial
NINOT
Mallorca, 133-157
Mercat a l’aire lliure: 1894
Projecte original: Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca. 1933
Remodelació: MAP Arquitectes (Josep Lluís Mateo). 2015
SAGRADA FAMÍLIA
Padilla, 255
Projecte original: 1944
Nuevo edificio: 1993
FORT PIENC
Pl. del Fort Pienc, 3
Projecte original: Josep Llinàs. 2003
BOQUERIA
La Rambla, 89
Projecte original: Josep Mas i Vilà / Antoni de Falguera. 1840 / 1914
Remodelació: Lluís Clotet i Ignacio Paricio. 2001
BORN
Pl. Comercial, 12
Projecte original: Josep Fontserè i Mestre i Josep Maria Cornet i Mas. 1876
Remodelació: Enric Sòria. 2013
BARCELONETA
Pl. Font, 1
Projecte original: Antoni Rovira i Trias. 1884
Remodelació: Josep Miàs. 2007
Ciutat VellaLa Boqueria i Santa Caterina van ser els dos primers mercats oberts a la ciutat, abans que s’enderroqués la muralla i es projectés l’Eixample.
Anys més tard, el mercat del Born va ser el primer gran exemple d’arquitectura del ferro a Barcelona. Entre 1921 i 1971 va funcionar com el mercat majorista de fruita i verdura de la ciutat, però amb l’obertura de Mercabarna, l’activitat es va traslladar allà. Actual-ment el Born és un centre cultural i de memòria on es poden observar les restes de la ciutat medieval arrasa-da a principis del segle xviii, després de la derrota a la guerra de Successió (1702-1714).
EixampleEl projecte d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample de Barce-lona (1859) preveia que per cada grup de 10 x 10 illes la central tingués un mercat i altres equipaments pú-blics. Això mai va ser exactament així, però no obstant el districte disposa de cinc mercats distribuïts homo-gèniament, que van des del més gran de la ciutat (Sant Antoni) al més recent i, alhora, un dels més petits (Fort Pienc). A més, quatre d’aquests mercats (Sant Antoni, Concepció, Sagrada Família i Fort Pienc) es troben en illes (o superilles) amb una àmplia varietat d’equipa-ments públics que aglutinen una rica vida social al seu entorn.
SANT ANTONI
Comte Borrell, 1
Projecte original: Antoni Rovira i Trias. 1882
Remodelació: Ravetllat-Ribas. 2018
Mercats no alimentarisA més dels mercats d’alimentació, Barcelona disposa de diversos mercats no alimentaris però especialit-zats en algun tipus de producte: els Encants (Fira de Bellcaire) és el gran mercat brocanter i de segona mà; els Encants de Sant Antoni estan especialitzats en productes tèxtils; el Dominical de Sant Antoni basa la seva activitat en llibres, revistes, cromos, postals, pel-lícules i videojocs; i les parades de flors de la Rambla, organitzades com un mercat més, es dediquen a flors i plantes, tal com el seu nom indica.
ESTRELLA
Av. Pi i Margall, 73
Projecte original: 1957
LESSEPS
Verdi, 200
Projecte original: 1974
Remodelació: 1999
HORTA
HORTA
Tajo, 75
Projecte original: Ramon Térmens i Mauri. 1951
Pendiente de remodelació
SANT ANDREU
SANT ANDREU
Pl. Mercadal, 41
Projecte original: Jacint Boada i Batllori. 1914
Pendent de nou edifici
SANT MARTÍ DE PROVENÇALS
CLOT
Pl. del Mercat, 26
Projecte original: Pere Falqués i Urpí. 1889
Remodelació: 1995
POBLENOU
Pl. de la Unió, 25
Projecte original: Pere Falqués i Urpí. 1889
Remodelació: G56. 2005
SANTS
HOSTAFRANCS
Creu Coberta, 93
Projecte original: Antoni Rovira i Trias. 1888
Remodelació: Valeri Consultors Associats. 2003
SANTS
Sant Jordi, 6
Projecte original: Pere Falqués i Urpí. 1892-1913
Remodelació: PB2 (Josep Llobet i Bach). 2014
SARRIÀ
SARRIÀ
Pg. Reina Elisenda de Montcada, 8
Projecte original: Marcel·lià Coquillat i Arnau Calvet. 1911
Remodelació: G56. 2007
LA MARINA
Pg. de la Zona Franca, 178
Projecte original: 1973
Nou mercat (canvi d’ubicació): Albert de Pineda. 2003
LES CORTS
Travessera de les Corts, 215
Projecte original: 1961
Remodelació: G56. 2008
VALL D’HEBRON - TEIXONERA
Pg. de la Vall d’Hebron, 130-134
Projecte original: 1969
Remodelació: BAAS Jordi Badia. 2019
EL CARMEL
Llobregós, 149
Projecte original: 1969
En remodelació parcial
NÚRIA
Av. Rasos de Peguera, 186
Projecte original: Fernando Bendala i Samuel Mañá. 1966
Actualment tancat
CIUTAT MERIDIANA
Costabona, 4-6
Projecte original: 1968
Remodelació: Valeri Consultors Associats. 2001
CANYELLES
Antonio Machado, 10
Projecte original: Albert de Pablo. 1987
SANT GERVASI
GALVANY
Santaló, 65
Projecte original: Pere Falqués i Urpí. 1868-1927
TRES TORRES
Vergós, 2
Projecte original: Joan Baptista Subirana. 1958
SANT GERVASI
Pl. Joaquim Folguera, 6
Projecte original: 1968
Remodelació: Valeri Con-sultors Associats. 2002
GRÀCIA
LLIBERTAT
Pl. Llibertat, 27
Projecte original: Miquel Pasqual i Tintorer i Fran-cesc Berenguer i Mestres (decoració). 1888
Remodelació: PB2 (Josep Llobet i Bach). 2009
ABACERIA
Travessera de Gràcia, 186
Projecte original: Joan Torras Guardiola. 1892
En remodelació
GUINEUETA
Pg. Valldaura, 186-190
Projecte original: Estudi AGR (Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas). 1965
Remodelació: Daniel Mòdol i Deltell. 2013
MERCÈ
Pg. Fabra i Puig, 270-272
Projecte original: Estudi AGR (Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas). 1961
MONTSERRAT
Via Favència, 241
Projecte original: Estudi AGR (Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas). 1960
Pendent de nou edifici
TRINITAT
Pedrosa, 21
Projecte original: 1977
Remodelació: JG Asociados. 2001
Antics municipisLa majoria dels antics municipis del pla de Barcelona no es van agregar al terme municipal de la ciutat fins al 1897 (Horta ho farà el 1904 i Sarrià, el 1921). Però mentre encara eren poblacions independents, la majoria d’elles ja aixecaren els seus propis mercats municipals, tot se-guint l’estil del moment, basat en esveltes estructures de ferro i espais d’àmplies dimensions.
Més endavant, ja en ple segle xx, el desenvolupament d’aquests barris va fer que s’hi construïssin més mercats per donar servei a les noves zones residencials.
Nous barrisEntre les dècades de 1950 i 1970 Barcelona experi-mentà un gran creixement per causa de la immigració provinent d’arreu d’Espanya. La necessitat d’abastir la nova població obrí la segona gran etapa de construc-ció de mercats a la ciutat, durant la qual se n’inaugu-raren més d’una vintena. Gairebé tots van ser fets amb formigó armat i tenen unes dimensions més modestes (menor alçada, menys superfície i no tantes parades) que les dels grans mercats de finals del segle xix. Al-guns d’ells han estat recentment remodelats o, fins i tot, refets de nou.
FLORS DE LA RAMBLA
Rambla de les Flors
ENCANTS DE SANT ANTONI
Comte Borrell, 1
Projecte original: Antoni Rovira i Trias. 1882
Remodelació: Ravetllat-Ribas. 2018
SANTA CATERINA
Av. Francesc Cambó, 16
Projecte original: Josep Mas i Vilà i Josep Buxareu. 1848
Remodelació: EMBT (Enric Miralles i Benedet-ta Tagliabue). 2005
CONCEPCIÓ
Aragó, 311
Projecte original: Antoni Rovira i Trias. 1888
Remodelació: Albert de Pineda i Álvarez. 1998
Influència baixa
Influència mitja
Influència alta
ENCANTS. FIRA DE BELLCAIRE
Castillejos, 158 + Av. Meridiana, 69
Projecte original: B720 (Fermín Vázquez). 2013
DOMINICAL DE SANT ANTONI
Comte Borrell, 1
Projecte original: Antoni Rovira i Trias. 1882
Remodelació: Ravetllat-Ribas. 2018
