CAT LEG DE MASIES · Memòria –fitxes de masies a preservar- Nom de la Masia: MAS D’EN VERNIS Identificació al plànol d’ordenació: 1 Nucli o indret: partida Domenges Ús

Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Botarell Memòria –fitxes de masies a preservar-

CCAATTÀÀLLEEGG DDEE MMAASSIIEESS Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal

Juny de 2005

Ajuntament de Botarell


CATÀLEG DE MASIES

Juny de 2005


INTRODUCCIÓ: LOCALITZACIÓ I TRETS GENERALS DE LES

MASIES DEL TERME DE BOTARELL

Els criteris generals de selecció de les masies determinats per la Direcció General d’Urbanisme

han estat adaptat a les particularitats del Terme Municipal de Botarell i, més concretament, a les

característiques dominants en les construccions. Alguns criteris clars de selecció o de

diferenciació han estat:

- La significació arquitectònica del mas, o bé l’interès del conjunt més o menys al marge

d’aquesta qualitat arquitectònica.

- El paper de l’indret en la dinamització agrària –i en part laboral- del municipi i la seva

rodalia.

- Un cert paper d’equilibri en el marc del terme municipal.

- Una potencialitat més específica en l’assumpció de noves funcions que poden ser

d’interès per al propi mas o per al conjunt del municipi.

Evidentment, en alguns casos es combinen dues o més d’aquestes justificacions, especialment

en els masos de major dimensió.

D’altra banda, cal partir de la consideració que els masos en general són pocs en nombre al

terme, i es troben associats generalment a les grans propietats del municipi. De fet, gairebé tots

donen el nom a la partida respectiva.

Hem de recordar, a més, que el poblament ha estat tradicionalment concentrat a Botarell, amb la

qual cosa els masos no es van construir fins a èpoques modernes. Això contrasta amb l’antic

terme de la Quadra de Tascals, constituït solament per masos situats de manera dispersa i

d’origen molt antic.

Seguint una orientació de nord a sud i d’oest a est, amb les corresponents coordenades UTM des

del centre de l’edificació a preservar, els masos considerats són:

1. Mas d’en Vernis (x- 33692; y- 4559387). Partida dels Domenges.


2. Mas de Molló (x- 332671; y- 4559385). Partida dels Domenges.

3. Mas d’en Perdiu (x- 332028; y- 4558706). Partida del mateix nom.

4. Mas d’en Giol (x- 333568; y- 4558577). Partida del mateix nom.

5. Mas d’en Duran (x- 332078; y- 4558034). Partida del mateix nom.

6. Mas d’en Rabassa (x- 332330; y-4556582). Partida de les Roques.

7. Mas d’en Cases (x- 331727; y- 4556309). Partida de la Parada del Jaumet.

8. Mas d’en Domènech (x- 334152; y- 4556078). Partida del mateix nom.

Finalment, cal apuntar també per la seva singularitat el Mas del Gerro (9, amb aquestes

coordenades: x-331497; y- 4555420), per la seva localització en un espai urbanitzable,

corresponent al PAU-1.

Tot i que presenta unes característiques substancialment diferents a la resta de localitzacions,

aquesta construcció té un indubtable interès, i per la seva pròpia localització pot tenir un clar

efecte demostratiu per a la recuperació de masos amb finalitats diverses, en molts casos

vinculades al turisme. Aquest plantejament és especialment vàlid per aquelles construccions de

majors dimensions i situades més a prop del nucli de Botarell, d’altres poblacions properes o de

les vies de comunicació.

En general s’observa, juntament amb uns nivells de conservació i habitabilitat diversos però en

general acceptables, una manca de serveis derivada del reduït nivell de residència permanent.

Això contrasta amb la realitat d’altres comarques catalanes, però no amb la realitat del Baix

Camp ni del conjunt del Camp. Ara bé, la localització general del municipi i l’elevada accessibilitat

global de les construccions són també fets destacables de cara a una eventual recuperació o

millora.

D’altra banda, algunes edificacions en principi dubtoses s’han desestimat finalment per raons

diverses, també sovint combinades. Entre aquestes destaquen la manca d’accessibilitat i

funcionalitat, la manca d’interès arquitectònic i/o històric o la seva localització en àrees que no

arriben a desenvolupar una activitat agrària continuada.


En conjunt es tracta de masos la reconstrucció dels quals reverteix importants dificultats

tècniques o bé que poden desvirtuar la construcció i el seu entorn més immediat.

El mapa general de localització de els masies en el terme municipal és en escala 1:40.000,

mentre que les ortofotos de localització corresponents a cada fitxa són en escala 1.5.000.



1. MAS D’EN VERNIS


Nom de la Masia: MAS D’EN VERNIS Identificació al plànol d’ordenació: 1

Nucli o indret: partida Domenges Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 332692; y- 4559387

PB-P

12

5

3

2 8

N

Tancat

1. DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL 1.1. Època de construcció, tipologia i entorn

El mas es localitza a la zona nord del terme de Botarell, a la partida dels Domenges, sobre la carretera N-420 de Reus a Còrdova, des de la qual s’accedeix per un camí. Es troba sobre un turó que mira al camp, i és equidistant entre les Borges del Camp i les Voltes (Riudecols).

La construcció principal –originària de 1737 segons la figura a la pedra que tanca l’arcada d’accés principal- compta amb planta baixa i pis, i existeixen espais afegits com una construcció adjacent, un tancat per a la llenya i un pou. Destaca també la tanca de pedra del recinte. L’estructura de l’edifici i les restes conservades fan pensar que la data correspon a una reforma feta sobre una obra més antiga.


L’edifici principal és de pedra, trobant-se en part arrebossat, i se situa sobre un desnivell que li dóna una configuració singular, accentuat pel petit espai pla –en part enrajolat- situat davant del mas. Hi ha escales de pedra que superen el desnivell.

Inicialment el recinte acollia el Mas de Molló, que actualment constitueix una propietat independent. Tot i això, es localitzen de manera adjacent i les seves funcions i necessitats de futur poden ser contemplades de manera global.

1.2. Estat de conservació de l’immoble o conjunt

L’estat es pot qualificar entre regular i dolent, especialment si considerem la possibilitat que el mas pugui acollir funcions diferents a les habituals de manera més continuada. Aquest nivell qualificaria també el pou i la construcció afegida.

La teulada, però, es troba en bon estat.

1.3. Ús actual

El mas té una utilització vinculada de manera restringida a les tasques agràries, i no es troba habitat tot i que gaudeix d’unes certes condicions per a una habitabilitat parcial.

1.4. Accessibilitat des dels camins públics, servei s i situació de risc

S’hi arriba des de la carretera N-420 per un camí de 450 m de longitud i 2,20 m d’ample, de terra i en estat regular. El mas pròpriament dit compta amb un petit brancal d’entrada des d’aquest camí i amb característiques semblants, que dóna també accés al Mas de Molló.

El mas no compta amb connexió a les xarxes de serveis, tot i que disposa, com la majoria de masos del municipi, de pou propi.

Es tracta d’una zona relativament propera a espais forestals o, almenys, a zones agràries poc freqüentades. Al mateix temps, la seva situació prop de la urbanització les Costes i d’una carretera integrada en la xarxa bàsica catalana constitueixen fets singulars.

2. JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS ARQUITECTÒNIQUES, HIST ÒRIQUES I PAISATGÍSTIQUES QUE

ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA

Es tracta d’una construcció interessant per la seva estructura i antiguitat, a més de demostrativa de les construccions agràries tradicionals de la zona del Baix Camp.

La seva preservació és fonamental per a la continuïtat de l’activitat agrària i l’equilibri del territori en una zona molt propera a nuclis urbans i infraestructures, així com per al manteniment d’un espai agrari i d’un entorn paisatgístic d’elevada qualitat, singular en el cas del terme municipal de Botarell.

3. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ 3.1. Usos admesos

En principi caldrà considerar com a ús habitual el mateix que desenvolupa actualment –suport a l’activitat agrària- tot i que per la seva localització i les seves característiques podria acollir una residència més continuada i fins i tot una activitat de turisme rural.


3.2. Condicions d’edificació i ordenació

Les actuacions de condicionament de l’entorn haurien de ser en tot cas de baix impacte, consistents en deixar un espai relativament ampli per a l’estacionament a partir d’un desbroçament.

També caldria clarificar la situació de les construccions adjacents al mas, identificant els enderrocs necessaris per a la millora del conjunt, i preservar en tot cas el recinte exterior de pedra com a element singular i diferenciador.

3.3. Accés i serveis

La dotació de serveis anirà lligada a la possible habitabilitat continuada i/o a la dotació de nous usos que es puguin acollir a la zona. La seva localització faria relativament fàcil l’arribada d’algunes de les xarxes, especialment si considerem la proximitat de la urbanització.

Pel que fa a la via d’accés des de la N-420, necessita una millora global de les seves condicions, pensades no només amb una òptica de propietat sinó del conjunt de la partida, valorant la necessitat de millorar la seguretat de la cruïlla amb la carretera i de constituir un dels accessos a la urbanització propera.

Cal tenir en compte que Mas de Vernis i Mas de Molló es localitzen de manera adjacent i les seves funcions i necessitats de futur poden ser contemplades de manera global.


ALTRES FOTOGRAFIES

Vista del mas fa diverses dècades.

Vista del mas des de cota inferior.


Pou i construcció afegida a la banda dreta de la façana principal.

Vista lateral.


Vista del mas i la tanca exterior des de la cota inferior.

Construcció adjacent enderrocada.


2. MAS DE MOLLÓ


Nom de la Masia: MAS DE MOLLÓ Identificació al plànol d’ordenació: 2

Nucli o indret: partida dels Domenges Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 332671; y- 4559385

12 10

Tancat

N


El mas es localitza a la zona nord del terme de Botarell, a la partida dels Domenges, sobre la carretera N-420 de Reus a Còrdova, des de la qual s’accedeix per un camí. Es troba sobre un turó que mira al camp, i és equidistant entre les Borges del Camp i les Voltes (Riudecols). És adjacent al Mas d’en Vernis, del qual en constituïa anteriorment part de la propietat.

Compta amb planta baixa i pis, i al costat de l’edifici central hi ha altres tancats. El material de construcció combina la pedra i el totxo vermell, extensiu fins i tot a espais circumdants i a l’entrada del propi mas.


L’estat de conservació es pot considerar regular des del punt de vista constructiu i restringit a les funcions que actualment desenvolupa el mas.


Aquesta conservació, però, és dolenta si considerem unes condicions potencials d’habitabilitat. A més, els antics tancats es troben en un estat rònec. La teulada, però, es troba en bon estat.

1.3. Ús actual

El mas té una utilització vinculada de manera restringida a les tasques agràries, i no es troba habitat. Tot i això, disposa d’una freqüentació elevada com a lloc per a deixar-hi producció i estris diversos. Cal tenir en compte que els conreus adjacents –predominantment d’olivera- es troben en bon nivell d’adequació tècnica i de rendiment.


S’hi arriba des de la carretera N-420 per un camí de 450 m de longitud i 2,20 m d’ample, de terra i en estat regular. El mas pròpriament dit compta amb un petit brancal d’entrada des d’aquest camí i amb característiques semblants, que dóna també accés al Mas de Vernis. El mas no compta amb connexió a les xarxes de serveis, tot i que disposa, com la majoria de masos del municipi, de pou propi. Es tracta d’una zona relativament propera a espais forestals o, almenys, a zones agràries poc freqüentades. Al mateix temps, la seva situació prop de la urbanització les Costes i d’una carretera integrada en la xarxa bàsica catalana constitueixen fets singulars.



Es tracta d’una construcció interessant per la seva estructura i antiguitat, a més de demostrativa de les construccions agràries tradicionals de la zona del Baix Camp. La seva preservació és fonamental per a la continuïtat de l’activitat agrària i l’equilibri del territori en una zona molt propera a nuclis urbans i infraestructures, així com per al manteniment d’un espai agrari i d’un entorn paisatgístic d’elevada qualitat, singular en el cas del terme municipal de Botarell. Cal destacar, de manera singular, l’estètica que confereixen a l’edifici tant la volta de pedra com la combinació de totxo vermell i pedra en els murs.


En principi caldrà considerar com a ús habitual el mateix que desenvolupa actualment –suport a l’activitat agrària. Tot i que per la seva localització i les seves característiques podria acollir una residència més continuada i fins i tot una activitat de turisme rural, aquest extrem requeriria una intervenció integral i una inversió molt elevada.


Les actuacions de condicionament de l’entorn haurien de ser en tot cas de baix impacte, consistents en deixar un espai relativament ampli per a l’estacionament a partir d’un desbroçament. També caldria clarificar la situació de les construccions adjacents al mas, identificant els enderrocs necessaris per a la millora del conjunt.



La dotació de serveis ha de ser realista en funció de la seva utilització preferent. La seva localització faria relativament fàcil l’arribada d’algunes de les xarxes, especialment si considerem la proximitat de la urbanització. Pel que fa a la via d’accés des de la N-420, necessita una millora global de les seves condicions, pensades no només amb una òptica de propietat sinó del conjunt de la partida, valorant la necessitat de millorar la seguretat de la cruïlla amb la carretera i de constituir un dels accessos a la urbanització propera. Cal tenir en compte que Mas de Molló i Mas de Vernis es localitzen de manera adjacent i les seves funcions i necessitats de futur poden ser contemplades de manera global.


ALTRES FOTOGRAFIES

Recinte descobert a l’esquerra de l’edifici principal.

Vista lateral.


3. MAS D’EN PERDIU


Nom de la Masia: MAS D’EN PERDIU Identificació al plànol d’ordenació: 3

Nucli o indret: partida de Mas d’en Perdiu Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 332028; y- 4558706

33 8

12 PB+P

PB+2P

N


La porta del que avui és el magatzem que hi ha als baixos, dóna a entendre que la construcció primitiva del mas va ésser feta el segle XVIII. El que li dóna, però, relleu a l’edifici és la reforma que el convertí en una de les construccions modernistes més importants de la comarca i el fa destacar entre les millors del seu estil. Sobre un antic mas i magatzem agrícoles, construïts en dues etapes, que es poden veure ben diferenciades observant el ràfec de la teulada, varen efectuar-se l’any 1910 un conjunt de modificacions a fi de condicionar-lo per a habitatge d’esbarjo dels propietaris. La reforma, gràcies a la seva relació amb la família Serra, fou encomanada a l’arquitecte Rubió. L’edifici, en pedra recoberta d’argamassa, es caracteritza per una estructuració horitzontal o longitudinal, amb planta baixa i pis en bona part del conjunt i un cos central, corresponent a l'entrada principal, amb planta baixa, pis i golfes. L’entorn es caracteritza per una intensa activitat agrícola mitjançant la utilització d’hivernacles.



En general cal considerar l’estat de conservació del conjunt com a bo, incloent tant les condicions d’habitabilitat com la funcionalitat dels magatzems i els serveis i el manteniment dels elements arquitectònics i ornamentals de més interès. No obstant això, una anàlisi més particularitzada dels diferents components fa que puguem parlar d’un nivell de conservació regular en alguns d’ells.

1.3. Ús actual

El mas es troba habitat de manera temporal o esporàdica per persones de diverses procedències, constituint al mateix temps el centre de l’explotació agrícola amb hivernacles dedicats al conreu de la ruca. Per aquest motiu algunes de les instal·lacions corresponen a magatzems de material o de part de la producció mentre que, per regla general, els usos residencials es concentren a la primera planta.


El Mas d’en Perdiu està situat a la vora del camí que, passant pel Mas d’en Duran, va a les Voltes i al qual s’accedeix des de la carretera d’Alcolea a Reus (N-420), de la qual es localitza a 380 m. Existeix un altre accés de les mateixes característiques (terra, 3 m d’ample) pel vessant oposat. S’hi troben tots els serveis bàsics per a una correcta habitabilitat, incloent el subministrament elèctric. No es troba en principi en una àrea especialment susceptible de situacions de risc, tot i que en períodes de fortes pluges es poden registrar situacions puntuals d’inundació.

2. JUSTIFICACIÓ DE LES RAONS ARQUITECTÒNIQUES, HIST ÒRIQUES I PAISATGÍSTIQUES QUE ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA

El conjunt destaca en primer lloc com a referència de caràcter arquitectònic. El més espectacular del Mas d’en Perdiu és la notable xemeneia de considerable alçada que,a més de la seva funcionalitat pròpia, dóna un gran relleu visual al conjunt de l’emplaçament i a la casa. L’obra està perfectament integrada i adequada al medi rural en què es troba. Construïda amb maons i ceràmica de decoració geomètrica, encimbellada amb ornaments de terrissa popular, està suportada exteriorment per una columna helicoïdal de gran bellesa. El menjador, situat a la planta alta, té les parets decorades amb pintures de motius florals i vegetals, fetes al fresc probablement pel mateix Rubió, que harmonitzen amb l’arrambador on l’arquitecte utilitzà la pintura combinada amb la ceràmica. De gran bellesa és l’escalfapanxes, realitzat amb ceràmica vidriada i una de les més característiques de l’estil modernista de la millor època. Encara hi ha un llum de ferro forjat, que penja de la paret i que està dotat d’un braç giratori, mentre que s’ha perdut un ventall mogut mecànicament. Cal remarcar també els treballs de serralleria de les baranes dels balcons i de les reixes i tots els detalls, tant de l’interior com de l’exterior. Al jardí, d’altra banda, hi ha uns bancs amb espatller, fets tots ells amb còdols aplanats, disposats en forma d’espigues, cosa que els dóna una singular bellesa i posa de manifest la imaginació i plenitud creadora de l’arquitecte.

La xemeneia identifica la construcció perfectament a causa de la forma d’algunes de les peces que decoren el seu cimbell. Anys enrere, la gent de la rodalia en deia “la torre dels orinals”.


A banda d’aquesta significació arquitectònica, és evident que el mas juga un paper fonamental en l’activitat agrària del municipi de Botarell i de la seva rodalia immediata, amb un efecte no només econòmic i laboral sinó també d’equilibri territorial. Per aquest motiu és fonamental l’equilibri entre la preservació i la seva funcionalitat.


Evidentment ha de ser considerat –i potenciat- l’ús com a habitatge de l’edifici o almenys d’una part significativa. D’altra banda, i sempre que sigui compatible amb l’activitat agrícola existent, es tracta d’un espai idoni per a l’acollida d’estades de caràcter turístic, en diverses de les seves modalitats. Aquesta potencialitat ve donada no només per l’emplaçament i les característiques del conjunt sinó també per la possibilitat de diferenciar els espais des del punt de vista intern.


D’entrada, caldria procedir a actuacions puntuals de millora i embelliment en general, com ara el desbroçat, el pintat de la façana i una major separació respecte de la zona dels hivernacles. En general caldria establir una diferenciació de les activitats pròpiament agràries, orientant-les –pel que fa a l’edificació- als magatzems i construccions annexes, de la funció d’habitatge. Això el faria compatible fins i tot amb una possible utilització en l’àmbit turístic. Caldria, per tant, establir fórmules per instar els propietaris al manteniment de les condicions generals de l’edificació. Es podria estudiar la possibilitat de plantejar ajuts econòmics lligats a la consideració singular del conjunt.


Manteniment dels dos accessos existents en les condicions actuals, amb la possibilitat de prioritzant-ne un a efectes de millora, senyalització o bé fins i tot l’opció d’especialitzar un accés com a entrada i l’altre com a sortida.


ALTRES FOTOGRAFIES

Imatge del mas fa diverses dècades.

Vista del cos central del mas.


Detalls constructius del mas.


Vista de la construcció adjacent.

Vista posterior i xemeneia.


4. MAS D’EN GIOL


Nom de la Masia: MAS D’EN GIOL Identificació al plànol d’ordenació: 4

Nucli o indret: partida de Mas d’en Giol Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 333568; y- 4558577

PB+P

PB+2P

188

18

10

N


Està situat prop del marge dret de la Riera d’Alforja i de la carretera N-420 (Tarragona-Còrdova). Es tracta, segons la tradició popular, d’un mas molt antic construït “en temps dels moros”. Sembla que l’Església fou bastida el segle XIX, així com la masoveria. A les reixes figura la data de 1896. El conjunt del mas el formen tres edificis: l’habitatge dels propietaris, la casa dels masovers i l’antiga església. L’edifici principal es composa de planta baixa, pis i golfes, amb construcció de pedra. Al lateral s’observen altres materials propis de les successives remodelacions.


L’església estava sota l’advocació de la Verge dels Dolors i a principis del XX tenia capellà propi. L’any 1936 l’altar i el retaule foren cremats, però se’n salvaren les imatges que el masover amagà enterrant-les dins del mateix mas, així com el sagrari i una creu. Fa pocs anys l’església del Mas d’en Giol fou convertida en magatzem, i es retiraren tots els objectes de culte i la creu que hi havia a la part superior de la façana. La campana encara es conserva. A uns 150 m de l’esmentat conjunt –i prop de la porta d’accés- hi ha una construcció nova, habitada de manera discontínua.


Tot el conjunt es troba perfectament conservat, si bé les diferents transformacions que ha sofert al llarg dels anys fan molt difícil identificar quina estructura va tenir realment en el moment inicial.

1.3. Ús actual

El mas es troba habitat de manera permanent per una família encarregada del manteniment del conjunt, tot i que temporalment ocupen la construcció nova esmentada. Al mateix temps, el mas centra una important àrea de conreus dominada per l’olivera.


El mas es localitza prop de la via local asfaltada de connexió entre la N-420 i el nucli de Botarell. El camí d’accés a la zona –d’uns 200 m i de terra- es troba en bon estat, i disposa d’una amplada propera als tres metres. Finalment, la via interior es troba també en condicions correctes, tot i que és més estreta. Al marge dels corresponents a zones urbanes, el mas disposa de tots els serveis bàsics. En general no s’observen situacions de risc potencial, tot i la proximitat a una petita riera que porta a la riera d’Alforja i tot i la presència de pins de grans dimensions davant del conjunt principal.


Al marge del valor arquitectònic i de l’entorn on es localitza el mas i tot el conjunt, amb les seves gairebé seixanta hectàrees és, de bon tros, la propietat més gran del terme de Botarell. Per tant, es pot parlar d’un paper fonamental en l’equilibri del conjunt del territori municipal i –encara que de manera més modesta en xifres absolutes- en l’activitat econòmica.


Bàsicament es proposa el manteniment de les característiques i la funcionalitat actual, en la mesura que es pugui mantenir l’activitat agrícola a la zona. Tot i això, l’atractiu del conjunt i la seva accessibilitat fan que pugui resultar d’interès per a la creació d’alguna activitat vinculada al turisme, de manera compatible amb la residència permanent donada la disponibilitat d’espai i construccions.



Les actuacions a realitzar hauran d’anar en tot cas en la línia de la preservació del conjunt, incloent la vegetació i, especialment, de la construcció principal, així com en la delimitació dels espais per a l’estacionament de vehicles. Al mateix temps, caldria prioritzar el manteniment i/o recuperació de la resta d’edificacions, afavorint comparativament aquelles que poden tenir una millor habitabilitat i que poden acollir alguna de les noves funcions. Finalment, i donades les condicions d’especial interès del mas, caldria afavorir en general la seguretat del conjunt del recinte, millorant el perímetre de tancament.


Bàsicament es tracta de facilitar un manteniment de l’actual accés, donat que només caldria la seva ampliació en cas que es poguessin plantejar usos de tipus turístic. Caldrà contemplar la possibilitat d’extensió d’altres xarxes de serveis aprofitant la proximitat a la carretera N-420, el nucli de les Borges del Camp i el vial entre aquella població i Botarell.


ALTRES FOTOGRAFIES


Porta exterior del recinte i part de la tanca.


Construcció moderna a l’entrada del recinte.

Camí interior i conjunt de Mas Giol.


Vista de la bassa (rentador posterior).

Vista del rafal.


Contraforts laterals del mas.

Vista lateral del mas.


Construcció annexa al mas.

Construcció annexa –magatzem i antiga capella.


5. MAS D’EN DURAN


Nom de la Masia: MAS D’EN DURAN Identificació al plànol d’ordenació: 5

Nucli o indret: partida del Mas d’en Duran Ús del sòl: adjacent a la planta de compostatge (oficines) a preservar Coordenades UTM: x- 332078; y- 4558034

PB+2P

13

PB+2P


Està situat al costat de la Riera de Riudecols en el punt on convergeixen uns camins –de Riudecols a Riudoms, de les Guixeres, de Botarell a les Voltes- que feien antigament del mas un lloc de trànsit obligat. El conjunt –iniciat a cavall dels segles XV i XVI, està ple d’edificacions afegides al llarg dels segles. A la planta baixa, d’origen medieval, hi ha uns grans arcs fets amb pedres de carreu que sostenen les bigues del trespol. Als baixos de l’edifici es pot veure encara el lloc on hi havia el calabós on, fins l’any 1936, es conservà un cep que fou cremat per considerar-se un instrument de càstig inhumà. Al primer pis hi havia la capella-oratori dedicada a Sant Antoni, amb un altar encara conservat on figura, dins una orla daurada, la data de la seva benedicció (1794). Nombroses pintures murals a diferents dependències del mas donen testimoni de l’antic esplendor senyorial de la vivenda.


Dins del mas hi havia, almenys, un forn de pa i molins d’oli i de cereals. Un dels molins de farina, situat a la part posterior del mas, del qual encara queden les basses, era mogut per la força de l’aigua que baixava canalitzada des de la mina de les Voltes. Hi havia també premses per a fer el vi i es conserven encara els cups i, prop del mas, al costat del camí de les Voltes, hi ha encara una gran era on es feia la batuda. L’economia del mas la constituïren durant molts anys els conreus dels cereals, l’olivera i la vinya. A principis del XX la família Duran, propietària, es va veure forçada a veure la finca per la seva situació de ruïna, i a finals dels XX els nous propietaris la van replantar, predominant les oliveres. Actualment l’edifici principal compta amb una sala d’entrada i distribució i laboratoris diversos a la planta baixa, corresponents a les antigues quadres, una primera planta –antigament corresponent a la capella, menjador i dormitoris- amb despatxos, una sala de reunions i serveis diversos a la primera planta i una sala d’assemblees a les antigues golfes. Es parla de l’existència de possibles galeries subterrànies.


L’estat es pot considerar com a molt bo en el seu conjunt, malgrat que puguin ser necessàries actuacions puntuals per a la consolidació de la seva recuperació. Cal tenir en compte que fins i tot els colors de l’edifici responen a la recomanació feta en el moment de la seva catalogació.

1.3. Ús actual

Actualment, i després d’una renovació interior acusada i la millora global de l’exterior i del conjunt, acull les oficines de la planta de compostatge de Botarell, així com els laboratoris, sala de plens, menjador i altres serveis lligats a aquesta funció.


L’edificació compta amb un accés específic asfaltat i en bon estat que connecta amb el vial de connexió entre Botarell i les Borges del Camp (N-420). El conjunt disposa de tots els serveis bàsics, incloent una fossa sèptica de buidat periòdic, per la seva condició de centre de treball d’utilització diària. No constitueix un emplaçament en principi objecte de situacions de risc potencials, ni tan sols vinculat a la proximitat de la pròpia planta o de les rieres de la zona.



Es tracta d’un mas catalogat i testimoni d’un període històric ampli, amb importància no només local sinó per al conjunt del Camp de Tarragona. Cal tenir en compte que és el mas més important de l’antiga Quadra de Tascals i molt probablement el que donà origen a aquest terme. Les primeres referències de Tascals són del segle XIII i el nom del lloc es troba escrit de diferents maneres: Toscals, Quadra dels Toscalls, Quadra dels Tascalls i Tosca. Els primers fogatges on hi figura donen la següent població: 1497, 4 focs; 1515, 9 focs; 1553, 7 focs; 1563, 6 focs. Va pertànyer a la Comuna de Pobles del Camp de Tarragona. Els documents que parlen del repartiment de les despeses per a bastir la fortalesa de Salou fan constar que Tascals va contribuir-hi amb una lliura i deu sous. Figura també en la relació dels pobles que integraven la Comuna dels anys 1586 i 1669. Les relacions dels anys 1708 i 1716 li atribueixen cinc cases. El 1719 el nombre d’habitants era de vint-i-tres, i s’incrementaren fins a trenta-cinc l’any 1787. La inestabilitat social de la primera meitat del segle XIX reduí la població a dotze habitants l’any 1830. El cens del 1844, últim en què figura com a Batllia independent, n’assigna vint-i-vuit.


A banda de la seva significació històrica, constitueix el testimoni de l’evolució de l’activitat agrícola a la zona.


Les funcions que actualment tenen lloc al Mas fan poc probable l’ampliació de la seva utilització, tot i que existeixen alguns espais puntuals pendents de recuperació que podrien acollir altres usos. D’altra banda, els espais de reunió poden puntualment lloc de trobada aliens a la tasca habitual vinculada a la gestió de la planta.


En la línia del que s’acaba d’apuntar, caldria consolidar la recuperació puntual de l’edifici i de les troballes que s’hi acullen, entre les quals destaquen les pintures murals. L’ordenació, en aquest sentit, podria passar per la possibilitat de facilitar puntualment l’accés de visites a l’indret.


Dins les bones condicions generals de funcionalitat, caldria vetllar per una millor ordenació de les possibilitats d’estacionament, donada l’afluència creixent de vehicles, i per un dimensionament correcte dels serveis bàsics, atès el seu elevat nivell d’utilització.


ALTRES FOTOGRAFIES


Vista de l’entrada principal.


Vista lateral esquerra.

Vista del vestíbul.


Baixada a l’antic calabós.

Sala de juntes (primer pis).


Pintura pendent de restauració (primer pis).


6. MAS D’EN RABASSA


Nom de la Masia: MAS D’EN RABASSA Identificació al plànol d’ordenació: 6

Nucli o indret: partida de les Roques Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 332330; y- 4556582

15

5

106

8

PB+P

PB+P

N


Fou construït a meitats del segle XIX. Al principi se’n deia Mas de l’Ortega i a partir de l’any 1860 estava habitat per una família de masovers. L’edifici, en pedra i fang, consta de planta baixa i pis. Es configura a partir de dos habitatges units. La coberta de la meitat oest compta amb teulada, mentre que l’altra actua com a terrassa. Existeix també un cobert adjacent.



En general l’estat de l’edifici es pot qualificar com a regular, però no es detecten deficiències greus. 1.3. Ús actual

Constitueix el centre d’una explotació agrícola i ramadera, i hi resideixen diversos treballadors que comparteixen els dos habitatges existents.


Està situat a la vora del camí de Reus a mig quilòmetre del poble aproximadament. Hi ha 200 metres de camí d’accés de terra d’uns 2,5 m d’amplada, regular en general i sense pendents excessius, però amb diversos escórrecs. Disposa de subministrament elèctric –mitja tensió i transformador- i d’abastament i sanejament autònoms. No es troba localitzat en una àrea d’especial risc des del punt de vista forestal.



Constitueix un dels masos tradicionals del municipi, essent una mostra adient de construcció rural catalana –corresponent en aquest cas al tipus de construccions habituals a les comarques litorals i meridionals. D’altra banda, es tracta d’una construcció força habitable, que pot ajudar a la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera en un espai significatiu del terme municipal. La seva localització propera al nucli de població, finalment, fa que s’hagi de tenir en compte la possibilitat que en un futur pugui assolir altres funcions.


L’ús principal més adient continua essent el d’habitatge, tot i que cal adaptar el nombre de residents als serveis i les condicions realment existents.


No es planteja en principi cap necessitat de modificació volumètrica. Des del punt de vista de l’entorn, caldria vetllar per un major control en les andròmines diverses dipositades al voltant del mas.


És necessari millorar tots aquells serveis bàsics i aspectes que puguin millorar les condicions d’habitabilitat del mas, a partir de la seva consideració com a residència habitual. Entre aquets destacarien els referits al sanejament, com l’adequació d’una fossa sèptica amb capacitat suficient i buidat periòdic.


ALTRES FOTOGRAFIES

Vista lateral.

Antic cobert d’animals i palla que formava ja tradicionalment part del mas.


Vista del vessant oest.

Rafal situat davant l’entrada principal.


Zona amb automòbils abandonats.


7. MAS D’EN CASES


Nom de la Masia: MAS D’EN CASES Identificació al plànol d’ordenació: 7

Nucli o indret: partida de la Parada del Jaumet Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 331727; y- 4556309

6 8

8

N

PB

6


Amb un període indeterminat de construcció per a l’edificació inicial, en les darreres dècades del segle anterior s’hi va incorporar un afegit de característiques semblants. L’habitatge resultant, amb prop de 120 m2 en total, es disposa en la seva totalitat en la planta baixa. L’edificació inicial correspon bàsicament al menjador, biblioteca, cuina i serveis, mentre que les habitacions es localitzen a la resta, que es caracteritza per una teulada a doble vessant que contrasta amb la coberta plana inicial. Aquesta construcció inicial és totalment de pedra, destacant pels murs de gairebé un mur d’ample, mentre que l’element afegit és de totxana.



Es pot parlar d’un bon estat de conservació de tot el conjunt, afavorit per la seva habitabilitat general.

1.3. Ús actual

Constitueix un mas amb residència habitual de dues persones, essent a més el centre d’una petita explotació agrícola.


El mas es troba a una distància d’entre 200 i 300 m del nucli de Botarell, prop del camí o vial asfaltat entre aquesta població i les Borges del Camp. Concretament, hi ha entre aquest vial i el mas un camí de 70 m, dels quals la meitat es troba formigonada i la resta és de terra, amb uns 2,5 m d’ample i un ferm relativament bo. A l’entrada existeix una porta metàl·lica, i existeix també pou propi i una bassa adjacent a l’edifici. En conjunt existeixen tots els serveis bàsics habituals en els masos habitats de manera permanent. En aquest cas fins i tot existeix una antena parabòlica.


ACONSELLEN LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA L’interès més gran de la conservació del mas, a banda de la pròpia edificació, se centra en la possibilitat de mantenir l’activitat agrícola a la rodalia de la població, fent-la compatible amb la residència permanent.


L’ús principal hauria de continuar sent la residència, en cas que serveixi per al manteniment de l’activitat agrícola i de les característiques descrites per al conjunt. Per la seva proximitat al nucli de població, caldria estudiar la possibilitat d’afegir-hi algun ús amb caràcter puntual, per exemple vinculat amb la restauració.


En la mesura del que sigui possible, caldria afavorir una progressiva adaptació de la construcció al seu entorn i a unes determinades característiques rurals, per la qual cosa seria recomanable la consolidació del caràcter coordinat entre els dos segments de la construcció, de manera que apareguin com un únic conjunt. Això inclouria per exemple un pintat homogeni amb un color adaptat a l’entorn. Caldria també dissimular l’antena i altres elements d’instal·lació elèctrica.


En la mesura del que sigui possible, inicialment l’actuació al camí d’accés s’hauria de limitar a un manteniment, especialment en la zona amb ferm de terra.


ALTRES FOTOGRAFIES

Zona d’ampliació de l’edificació inicial.


8. MAS D’EN DOMÈNECH


Nom de la Masia: MAS D’EN DOMÈNECH Identificació al plànol d’ordenació: 8

Nucli o indret: partida del Mas d’en Domènech Ús del sòl: agrari a preservar Coordenades UTM: x- 334152; y- 4556078

30

18

PB+P

N


Està situat a la banda de llevant del terme, en el seu límit amb el de Riudoms, al costat de la Riera d’Alforja i a escassa distància de la carretera de Montbrió a Reus. El mas primitiu està enderrocat i el lloc l’ocupa avui una altra construcció, de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. El material és el totxo, cobert amb arrebossat. De fet, es tracta d’una construcció nova –segle XX- adjacent a l’antiga. Hi ha també un pou i una bassa, així com un cobert lateral.


L’estat de conservació és bona per a tot el conjunt, exceptuant l’antic mas Domènech, del qual només n’hi ha restes puntuals.


1.3. Ús actual

No habitat habitualment, però existeix un habitatge al primer pis en estat força bo en general. Actua majoritàriament com a magatzem per deixar-hi els estris necessaris per als conreus circumdants. El cobert lateral no és utilitzat de manera habitual.


Hi ha un camí de terra d’aproximadament tres metres d’ample en bon estat. El conjunt dels serveis es pot considerar suficient per a l’habitabilitat de l’edificació. Inclou les dotacions habituals en el conjunt dels masos del terme. No es localitza en una àrea que es pugui considerar de riscs significatius des del punt de vista forestal o d’altres.



Donat que el conjunt presenta bones condicions d’habitabilitat i de funcionalitat, es considera que el seu manteniment és del màxim interès des d’una òptica d’equilibri territorial a la zona i des del punt de vista de l’aportació agrària a l’economia local. A més, la localització en l’emplaçament del Mas Domènech tradicional fa més important la preservació de l’espai.


Bàsicament els contemplats actualment, amb la possibilitat d’introduir funcions ramaderes i/o la residència de caràcter permanent. L’amplitud de l’espai i la seva accessibilitat fa pensar fins i tot en la localització d’algun servei de caràcter turístic, incompatible en aquest cas amb una possible activitat ramadera.


Bàsicament seria necessari fer més homogènies les característiques estètiques de la construcció actual i l’ordenació de l’espai situat al davant, així com la recuperació i dignificació de les restes de la construcció anterior.


En la via d’accés únicament és necessari un manteniment periòdic. Les característiques dels serveis –instal·lació elèctrica, abastament, possibilitat de sanejament- haurien de ser dimensionades segons les funcions reals a jugar per part del conjunt. Concretament, en cas de ser habitat de manera permanent, caldria que disposés d’una fossa sèptica en bones condicions o bé d’una petita depuradora.


ALTRES FOTOGRAFIES

Vista lateral.

Restes de l’antic mas.


9. MAS DEL GERRO


Nom de la Masia: MAS DEL GERRO Identificació al plànol d’ordenació: 9

Nucli o indret: adjacent al nucli de Botarell Ús del sòl: inclòs en el sòl urbanitzable (PAU-1), com a residencial, amb reserva per equipament davant l’edificació a preservar Coordenades UTM: x- 331497; y- 4555420

20

10PB+2P

N


Es tracta d’un mas residencial d’estil modernista bastit l’any 1915 al qual s’afegí l’any 1923 una altra construcció per allotjar-hi els masovers. Davant del mas hi ha un gran jardí, anys enrere molt ben cuidat, fet a l’estil de l’època. Cal remarcar de l’edifici una balconera rematada amb una sanefa de rajoles de ceràmica decorada amb motius vegetals i un rellotge de sol on, a la part superior, figura la següent inscripció: “Badoc fes ton camí que l’hora passa”. Compta amb planta baixa, pis –corresponent bàsicament a la funció d’habitatge- i golfes. Actualment es troba en remodelació, amb l’objectiu de millorar el seu caràcter residencial de cap de setmana i d’introducció d’usos turístics o de lloguer entre setmana. L’edifici es localitza ja actualment en zona urbana, a la partida de les Sorts.


1.2. Estat de conservació de l’immoble o conjunt El conjunt es troba en condicions bones que poden passar a molt bones amb la finalització de les actuacions de remodelació.

1.3. Ús actual

Actua com a habitatge dels propietaris els caps de setmana i períodes de vacances.


Compta amb una bona accessibilitat des de la carretera a Montbrió del Camp i des de la pròpia estructura de carrers de la població. Els aspectes de seguretat únicament són significatius en relació a la necessitat de garantir un control de l’accés al recinte i, evidentment, a l’edificació


Les raonaments de la preservació de l’edifici i de la millora del seu entorn són diverses, incloent la necessitat de mantenir una construcció d’interès i d’aprofitar un espai d’esbarjo que podria ser d’utilització per part dels habitants del municipi per la seva localització estratègica. Aquest extrem hauria de ser objecte lògicament del vist-i-plau per part dels propietaris. També cal prestar atenció a la projecció d’activitats turístiques de l’emplaçament.


A banda dels usos que ja es plantegen a partir de la seva remodelació, cal pensar que aquests es podrien ampliar en el futur a un paper divulgatiu o pedagògic sobre el medi natural i/o la història de la població.


Per la seva localització, cal consolidar la introducció progressiva de les xarxes i serveis bàsics de caràcter urbà, tant pel que fa al cicle de l’aigua com al subministrament energètic i fins i tot a les telecomunicacions. Cal efectuar la millor ordenació de les possibles places d’estacionament, de manera complementària amb petites actuacions d’enjardinament.

3.3. Accés i serveis No existeixen necessitats diferenciades en aquest apartat, encara que té la màxima importància un control de l’accés per raons de seguretat i localització.


ALTRES FOTOGRAFIES

Detalls constructius i rellotge de sol.

Vista lateral dret i posterior.


Vista lateral esquerra.

Documents

CAT LEG DE MASIES · Memòria –fitxes de masies a preservar- Nom de la Masia: MAS D’EN VERNIS Identificació al plànol d’ordenació: 1 Nucli o indret: partida Domenges Ús