CATECISME

CATECISME

DE LESGLSIA CATOLICACOEDITORS CATALANS DEL CATEClSMETAULA DE SIGLES

AA---Apostolicam actuositatem

AG---Ad gentes

Ben---De Benedictionibus

CA---Centesimus annus

CR---Catechismus Romanus

CCEO---Canonum Ecclesiarum Orientalium

CD---Christus Dominus

CDF---Congregaci per a la Doctrina de la Fe

CDR---Congregaci de Ritus

CIC---Codex Iuris Canonici

CL---Christifideles laici

CT---Catechesi tradendae

DCG---Directorium Catechisticum Generale

DeV---Dominum et Vivificantem

DH---Dignitatis humanae

DM---Dives in misericordia

DS---Denzinger-Schonmetzer, Enchiridion Symbolorum, definitionum et declarationum de rebus fidei et morum

DV---Dei Verbum

EN---Evangelii nuntiandi

EV---Evangelium vitae

FC---Familiaris consortio

GE---Gravissimum educationis

GS---Gaudium et spes

HV---Humanae vitae

IGLH---Introductio generalis LH

IGMR---Institutio generalis MR

IM---Inter mirifica

LE---Laborem exercens

LG---Lumen gentium

LH---Litrgia de les hores

MC---Marialis cultus

ND---Mulieris dignitatem

MF---Mysterium fidei

MM---Mater et magistra

MR---Missal Rom

NAN---ostra aetate

OBA---Ordo baptismi adultorum

OBP---Ordo baptismi palvulorum

OC---Ordo confirmationis

OCM---Ordo celebrandi Matrimonium

OCV---Ordo consecrationis virginum

OE---Orientalium ecclesiarum

OEx---Ordo exsequiarum

OICA---Ordo initiationis christianae adultorum

OP---Ordo poenitentiae

OT---Optatam totius

PC---Perfectae caritatis

PO---Presbyterorum ordinis

PP---Populorum progressio

PT---Pacem in terris

RH---Redemptor hominis

RM---Redemptoris Missio

RMat---Redemptoris Mater

RP---Reconciliatio et poenitentia

SC---Sacrosanctum concilium

SPF---Credo del Poble de Du: solemne professi de fe de Pau VI

SRS---Sollicitudo rei socialis

UR---Unitatis redintegratio

VC---Vita consecrata

EIs ttols de les obres dautors eclesistics es troben a lndex de citacions. Les lletres que figuren en negreta en aquests ttols representen labreviatura utilitzada en les notes per a aquestes obres.

El logotip de la portada ha estat dissenyat segons una lpida sepulcral cristiana de les catacumbes de Domitilla, a Roma, de finals del segle tercer. Aquesta figura buclica, dorigen pag, va ser utilitzada des dels comenaments pels cristians com a smbol del descans i la felicitat que lnima del difunt troba en la vida eterna.

Aquesta imatge suggereix tamb el sentit global del Compendi: Jesucrist, Bon Pastor, que guia i protegeix els seus fidels (lovella) amb la seva autoritat (el gaiato), les atreu amb la simfonia melodiosa de la veritat (la flauta) i les fa reposar a lombra de larbre de la vida, la seva Creu redemptora que obre les portes del paradsConstituci Apostlica Laetamur magnopere

per a laprovaci i la promulgaci

de ledici tpica llatina

del Catecisme de lEsglsia catlica

Joan Pau, bisbe,

servent dels servents de Du,

per a perptua memria

Malegro en gran manera per la publicaci de ledici tpica llatina del Catecisme de lEsglsia catlica, que aprovo i promulgo amb aquesta Carta apostlica, i que esdev aix el text definitiu daquest Catecisme. Aix succeeix a quasi cinc anys de distncia de la constituci Fidei depositum, de l11 doctubre de 1992, que acompany, en el trent aniversari de lobertura del Concili Vatic II, la publicaci del primer text, en llengua francesa, del Catecisme.

Tots hem pogut constatar feliment lacolliment positiu general i la vasta difusi que el Catecisme ha tingut durant aquests anys, especialment en les Esglsies particulars, que han procedit a la seva traducci en les respectives llenges, per fer-lo el ms accessible possible a les diverses comunitats lingstiques del mn. Aquest fet confirma el carcter positiu de la petici que em present lAssemblea extraordinria del Snode dels bisbes el 1985, que fos redactat un catecisme o compendi de tota la doctrina catlica, tant per a la fe com per a la moral.

Amb la citada constituci apostlica, que conserva encara avui la seva validesa i la seva actualitat, i troba la seva aplicaci definitiva en la present edici tpica, vaig aprovar i promulgar el Catecisme, que fou elaborat per la corresponent Comissi de cardenals i bisbes instituda el 1986.

Aquesta edici lha preparada una Comissi interdicasterial, que vaig constituir amb aquesta finalitat el 1993 . Presidida pel venerable germ nostre, el cardenal Joseph Ratzinger, ha treballat assduament per complir el mandat rebut. Ha dedicat particular atenci a lexamen de les nombroses propostes de modificaci dels continguts del text, que durant aquests anys han arribat de diverses parts del mn i de diferents components de lmbit eclesial.

Respecte a aix, hom pot notar oportunament que la tramesa tan considerable de propostes de millora manifesta, en primer lloc, el notable inters que el Catecisme ha suscitat en tot el mn, dhuc en ambients no cristians. Confirma, a ms, la seva finalitat de presentar-se com una exposici completa i ntegra de la doctrina catlica, que permet que tothom conegui all que lEsglsia mateixa professa, celebra, viu i prega en la seva vida diria. Al mateix temps, mostra el gran esfor de tots per voler oferir llur contribuci, per tal que la fe cristiana, els continguts essencials i fonamentals de la qual es resumeixen en el Catecisme, pugui presentar-se avui al mn de la manera ms adequada possible. A travs daquesta collaboraci mltiple i complementria dels diversos membres de lEsglsia es realitza, un cop ms, all que vaig escriure en la constituci apostlica Fidei depositum: El concurs de tantes veus expressa veritablement all que hom pot anomenar la "simfonia" de la fe (n. 2).

Tamb per aquests motius, la Comissi ha pres seriosament en consideraci les propostes enviades, les ha examinades atentament a travs de les diverses instncies, i ha sotms a la meva aprovaci les seves conclusions. Les he aprovades en tant que permeten expressar millor els continguts del Catecisme respecte al dipsit de la fe catlica, o algunes veritats de la mateixa fe duna manera ms convenient a les exigncies de la comunicaci catequtica actual; per tant, han entrat a formar part de la present edici tpica llatina, la qual repeteix fidelment els continguts doctrinals que vaig presentar oficialment a lEsglsia i al mn el desembre de 1992.

Amb aquesta promulgaci de ledici tpica llatina conclou, doncs, el cam delaboraci del Catecisme, comenat el 1986, i es compleix feliment el desig de labans esmentada Assemblea extraordinria del Snode dels bisbes. LEsglsia disposa ara daquesta nova exposici autoritzada de lnica i perenne fe apostlica, que servir dinstrument vlid i legtim al servei de la comuni eclesial, de regla segura per a lensenyament de la fe, com tamb de text de referncia segur i autntic per a lelaboraci dels catecismes locals (cf Const ap. Fidei depositum, n. 4).

En aquesta presentaci autntica i sistemtica de la fe i de la doctrina catlica la catequesi trobar un cam plenament segur per a presentar amb renovat impuls a l home davui el missatge cristi en totes i en cadascuna de les parts. Tot catequista podr rebre daquest text un valus ajut per a transmetre, a nivell local, lnic i perenne dipsit de la fe, mirant de conjugar, amb lajut de lEsperit Sant, la meravellosa unitat del misteri cristi amb la multiplicitat de les exigncies i de les situacions dels destinataris del seu anunci. Tota lactivitat catequtica podr conixer un nou i difs impuls enmig del poble de Du, si sap usar i valorar adequadament aquest Catecisme postconciliar.

Tot aix s ms important encara avui, que som al llindar del tercer millenni. En efecte, s urgent un comproms extraordinari devangelitzaci, per tal que tots els pobles puguin conixer i acollir el missatge de lEvangeli, i cadasc pugui arribar a la maduresa de la plenitud de Crist (Ef 4, 13). Per tant, adreo una urgent invitaci als meus venerats germans en 1episcopat, principals destinataris del Catecisme de lEsglsia catlica, per tal que, aprofitant la valuosa ocasi de la promulgaci daquesta edici llatina, intensifiquin llur comproms a favor duna major difusi del text i, sobretot, del seu positiu acolliment, com un do privilegiat per a les comunitats encomanades a ells, que aix podran redescobrir la inesgotable riquesa de la fe.

Tant de bo que, gracies al comproms concorde i complementari de tots els sectors que formen el poble de Du, el Catecisme sigui conegut i compartit per tothom, per tal que es reforci i s estengui fins als lmits del mn la unitat en la fe, que t el seu model i el seu principi suprem en la unitat trinitria a Maria, Mare de Crist, que avui celebrem elevada al cel en cos i nima, encomano aquests desigs, a fi que es realitzin per al b de tota la humanitat.

Castelgandolfo, 15 dagost de 1997, dinov del meu pontificat.

Constituci Apostlica

Fidei depositum

per a la publicaci

del Catecisme de lEsglsia catlica

redactat desprs del Concili ecumnic Vatic II

Joan Pau, bisbe,

servent dels servents de Du,

per a perptua memria

Introducci

Guardar el dipsit de la fe, aquesta s la missi que el Senyor ha confiat a la seva Esglsia i que ella acompleix sempre. El Concili Vatic II obert ara fa trenta anys pel meu predecessor de feli memria, Joan XXIII, tenia per intenci i per desig posar a llum la missi apostlica i pastoral de lEsglsia i portar tots els homes, per la resplendor de la veritat de lEvangeli, a cercar i a rebre lamor del Crist que est per damunt de tot (cf. Ef 3,19).

Amb aquesta base, el papa Joan XXIII li havia assignat com a tasca principal guardar millor el dipsit precis de la doctrina cristiana i explicar-lo millor, a fi de fer-lo ms accessible als fidels cristians i a tots els homes de bona voluntat. Per aix, el Concili primordialment no havia pas de condemnar els errors de lpoca, sin que shavia de dedicar a mostrar serenament la fora i la bellesa de la doctrina de la fe. La llum daquest Concili -deia- ser per a lEsglsia [...] una font denriquiment espiritual. Desprs dhaver pouat en ell noves energies, mirar sense por vers el futur. [...] Ens hem de posar joiosament, sense por, a la tasca que la nostra poca exigeix, tot seguint la ruta per la qual lEsglsia camina des de fa prop de vint segles1.

Amb lajut de Du, els pares conciliars van poder elaborar, durant quatre anys de treball, un conjunt considerable dexposicions doctrinals i de directrius pastorals ofertes a tota lEsglsia. Pastors i fidels hi troben orientacions per a aquella renovaci de pensaments, dactivitats, de costums, i de fora moral, de joia i desperana que ha estat lobjectiu mateix del Concili2,

Den de la seva clausura, el Concili no ha deixat dinspirar la vida eclesial. El 1985, jo podia declarar: Per a mi -que vaig tenir la grcia especial de participar-hi i de col. laborar activament en el seu desenvolupament- el Vatic II ha estat sempre, i s duna manera particular en aquests anys del meu pontificat, el constant punt de referncia de tota acci pastoral meva, en lesfor conscient de traduir-ne les directrius per una aplicaci concreta i fidel, a nivell de cada Esglsia i de tota lEsglsia. Cal referir-se constantment a aquesta font1

Amb aquest esperit, vaig convocar, el 25 de gener de 1985, una assemblea extraordinria del Snode dels bisbes, en ocasi del vint aniversari de la clausura del Concili. La finalitat daquella assemblea era de celebrar les grcies i els fruits espirituals del Concili Vatic II, daprofundir-ne lensenyament per adherir-nos-hi millor i promouren el coneixement i laplicaci.

En aquella circumstncia, els pares del Snode van expressar el desig que es redacti un catecisme o compendi de tota la doctrina catlica, tant sobre la fe com sobre la moral, que sigui com un text de referncia per als catecismes o compendis que siguin compostos als diversos pasos. La presentaci de la doctrina ha de ser bblica i litrgica, que ofereixi una doctrina segura i alhora estigui adaptada a la vida actual dels cristians2. Des de la clausura del Snode, vaig fer meu aquest desig, creient que respon completament a una veritable necessitat de lEsglsia universal i de les Esglsies particulars3.Com donarem grcies de tot cor al Senyor, aquest dia que podem oferir a tota lEsglsia, amb el nom de Catecisme de lEsglsia catlica, aquest text de referncia per a una catequesi renovada a les fonts vives de la fel Desprs de la renovaci de la litrgia i la nova codificaci del dret cannic de lEsglsia llatina i dels cnons de les Esglsies orientals catliques, aquest Catecisme aportar una contribuci molt important a lobra de renovaci de tota la vida eclesial, volguda i aplicada pel Concili Vatic II.

Itinerari i esperit de la preparaci del text

El Catecisme de lEsglsia catlica s el fruit duna collaboraci molt ampla; ha madurat durant sis anys de treball intens amb un atent esperit dobertura i amb una ardor clida.

El 1986 vaig confiar a una comissi de dotze cardenals i bisbes, presidida pel senyor cardenal Joseph Ratzinger, la tasca de preparar un projecte per al catecisme demanat pels pares del Snode. Un comit de redacci de set bisbes diocesans, experts en teologia i en catequesi, ha assistit la comissi en .el seu treball.

La comissi, encarregada de donar les directrius i de vetllar pel desenvolupament dels treballs, ha seguit atentament totes les etapes de la redacci de les nou versions successives. El comit de redacci, per la seva part, ha assumit la responsabilitat descriure el text, dintroduir-hi les modificacions demanades per la comissi i dexaminar les remarques de nombrosos telegs, dexegetes, de catequetes i sobretot dels bisbes de tot el mn amb vista a millorar el text. El comit ha estat un lloc dintercanvis fructuosos i enriquidors amb vista a assegurar la unitat i l homogenetat del text.

El projecte ha estat objecte duna vasta consulta de tots els bisbes catlics, de llurs Conferncies episcopals o de llurs Snodes, dels instituts de teologia i de catequesi. En el seu conjunt, el projecte ha rebut un acolliment amplament favorable per part de lEpiscopat. Podem dir que aquest Catecisme s el fruit duna collaboraci de tot lEpiscopat de lEsglsia catlica que ha acollit generosament la meva invitaci a prendre la seva part de responsabilitat en una iniciativa que toca de prop la vida eclesial. Aquesta resposta suscita en mi un profund sentiment de joia, perqu el concurs de tantes veus expressa veritablement all que hom pot anomenar la simfonia de la fe. La realitzaci daquest Catecisme reflecteix aix la natura collegial de lEpiscopat; testimonia la catolicitat de lEsglsia.

Distribuci de la matria

Un catecisme ha de presentar fidelment i orgnicament lensenyament de la Sagrada Escriptura, de la Tradici viva en lEsglsia i del magisteri autntic, com tamb lherncia espiritual dels Pares, dels sants i de les santes de lEsglsia, per permetre de conixer millor el misteri cristi i de revifar la fe del poble de Du. Ha de tenir en compte les explicitacions de la doctrina que lEsperit Sant ha suggerit a lEsglsia en el curs dels temps. Cal tamb que ajudi a esclarir amb la llum de la fe les situacions noves i els problemes que encara no shan plantejat en el passat.

El Catecisme comportar, doncs, coses noves i coses antigues (cf. Mt 13,52), ja que la fe s sempre la mateixa i s font de llums sempre noves.

Per respondre a aquesta doble exigncia, el Catecisme de lEsglsia catlica per un costat reprn lordre antic, tradicional i ja seguit pel Catecisme de sant Pius V, bo i articulant el contingut en quatre parts: el credo; la sagrada litrgia, amb els sagraments en primer pla; lobrar cristi, exposat a partir dels manaments; i finalment la pregria cristiana. Per, al mateix temps, el contingut s sovint expressat duna manera nova, a fi de respondre als interrogants de la nostra poca.

Les quatre parts estan lligades les unes a les altres: el misteri cristi s lobjecte de la fe (primera part); s celebrat i comunicat en les accions litrgiques (segona part); s present per illuminar i sostenir els fills de Du en llur obrar (tercera part); fonamenta la nostra pregria, el cimal de la qual s el Parenostre i constitueix lobjecte de la nostra petici, de la nostra lloana i de la nostra intercessi (quarta part).

La litrgia s ella mateixa pregria: la confessi de la fe troba el seu lloc just en la celebraci del culte. La grcia, fruit dels sagraments, s la condici insubstituble de lobrar cristi, aix com la participaci a la litrgia de lEsglsia demana la fe. Si la fe no es desplega en obres, resta morta (cf. Jm 2,14-26) i no pot donar fruits de vida eterna.

Llegint el Catecisme de lEsglsia catlica, podem copsar ladmirable unitat del misteri de Du, del seu designi de salvaci, com tamb el lloc central de Jesucrist, el Fill nic de Du, enviat pel Pare, fet home al si de la santssima Verge Maria per lEsperit Sant, per tal de ser el nostre Salvador. Mort i ressuscitat, s sempre present en la seva Esglsia, particularment en els sagraments; s la font de la fe, el model de lobrar cristi i el mestre de la nostra pregria.

Valor doctrinal del text

El Catecisme de lEsglsia catlica, que vaig aprovar el 25 de juny passat i del qual avui ordeno la publicaci en virtut de lautoritat apostlica, s una exposici de la fe de lEsglsia i de la doctrina catlica, testificades o illuminades per la Sagrada Escriptura, la Tradici apostlica i el magisteri eclesistic. El reconec com un instrument vlid i autoritzat al servei de la comuni eclesial i com una norma segura per a lensenyament de la fe. Que pugui servir per a la renovaci a la qual lEsperit Sant crida sense parar lEsglsia de Du, Cos del Crist, en pelegrinatge vers la llum sense ombra del Regne!

Laprovaci i la publicaci del Catecisme de lEsglsia catlica constitueixen un servei que el successor de Pere vol donar a la santa Esglsia catlica, a totes les Esglsies particulars en pau i en comuni amb la Seu apostlica de Roma: el de sostenir i de confirmar la fe de tots els deixebles del Senyor Jess (cf. Lc 22,32), com tamb destrnyer els lligams de la unitat en la mateixa fe apostlica.

Demano, doncs, als pastors de lEsglsia i als fidels de rebre el Catecisme amb un esperit de comuni i dutilitzar-lo assduament en complir llur missi danunciar la fe i de cridar a la vida evanglica. Aquest Catecisme els s donat a fi que serveixi de text de referncia segur i autntic per a lensenyament de la doctrina catlica, i molt particularment per a la composici dels catecismes locals. s tamb ofert a tots els fidels que desitgen conixer millor les riqueses inesgotables de la salvaci (cf. Jo 8,32). Vol aportar un sosteniment als esforos ecumnics animats pel sant desig de la unitat de tots els cristians, tot mostrant amb exactitud el contingut i la coherncia harmoniosa de la fe catlica. En fi, el Catecisme de lEsglsia catlica s ofert a tothom que ens demani ra de lesperana que hi ha en nosaltres (cf. 1Pe 3,15) i que voldr conixer all que creu lEsglsia catlica.

Aquest Catecisme no s destinat a substituir els catecismes locals degudament aprovats per les autoritats eclesistiques, els bisbes diocesans i les Conferncies episcopals, sobretot quan han rebut laprovaci de la Seu apostlica. s destinat a encoratjar i a ajudar la redacci de nous catecismes locals que tinguin en compte les diverses situacions i cultures, per que guardin acuradament la unitat de la fe i la fidelitat a la doctrina catlica.

Conclusi

Al terme daquest document que presenta el Catecisme de lEsglsia catlica, prego a la santssima Verge Maria, Mare del Verb encarnat i Mare de lEsglsia, que sostingui per la seva poderosa intercessi el treball catequtic de tota lEsglsia a tots els nivells, en aquest temps en qu lEsglsia s cridada a un nou esfor devangelitzaci. Que la llum de la fe veritable pugui alliberar la humanitat de la ignorncia i de lesclavatge del pecat per conduir-la a lnic~ llibertat digna daquest nom (cf. Jn 8,32): la de la vida en Jesucrist sota el guiatge de lEsperit Sant, ac baix i en el Regne del cel, en la plenitud de la felicitat de la visi de Du cara a cara (cf. 1 Co 13,12; 2 Co 5,6-8)!

Donat 111 doctubre de 1992, trent aniversari de lobertura del Concili Vatic II, en el catorz any del meu pontificat.

Signatura del papa

1. JOAN PAU lI, Allocuci del 25 de gener de 1985: LOsservatore Romano

Prleg

Pare, (...) aix s la vida eterna, que us coneguin a vs, nic Du veritable, i el qui heu enviat,Jess, el Messies (Jn 17,3). Du, Salvador nostre, vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat (lTm 2,3-4). No hi ha cap altre nom sota el cel, donat als homes, en el qual hgim de salvar-nos (Ac 4,12) que el nom de Jess.

I. LA VIDA DE LHOME: CONIXER I ESTIMAR DU

1. Du, infinitament perfecte i benaurat en ell mateix, amb un designi de pura bondat, ha creat lhome lliurement per fer-lo participar de la seva vida benaurada. Per aix, sempre i en tot lloc sha fet prxim a lhome. El crida, lajuda a buscar-lo, a conixer-lo i a estimar-lo amb totes les forces. Convoca tots els homes, que el pecat ha dispersat, a la unitat de la seva famlia, lEsglsia. Per fer aix, ha enviat el seu Fill com a Redemptor i Salvador, en arribar la plenitud del temps. En ell i per ell, crida els homes a esdevenir, per lEsperit Sant, els seus fills adoptius, els hereus de la seva vida benaurada.

2. Perqu aquesta crida ressons a tota la terra, el Crist va enviar els apstols que ell mateix havia escollit, i els don lencrrec danunciar lEvangeli: Aneu, convertiu tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de lEsperit Sant, ensenyeu-los a observar tot el que us he manat. I jo estar amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del mn (Mt 28,19-20). Amb la fora daquesta missi, els apstols se nanaren a predicar a tot arreu, i el Senyor hi cooperava i confirmava la paraula amb els signes que lacompanyaven (Mc 16,20).

3. Els qui amb lajuda de Du han acollit la crida del Crist i hi han respost lliurement, han sentit tamb que lamor del Crist els impulsava a anunciar la Bona Nova arreu del mn. Aquest tresor rebut dels apstols, els seus successors lhan guardat fidelment. Tots els fidels del Crist sn cridats a transmetrel de generaci en generaci, i a anunciar la fe, vivint-la en la comuni fraterna i celebrant-la en la litrgia i la pregria1.

1. Cf. Ac 2,42.

II. TRANSMETRE LA FE, LA CATEQUESI

4..Molt aviat es va donar el nom de catequesi als esforos de lEsglsia per fer deixebles, per ajudar els homes a creure que Jess s el Fill de Du, perqu amb la fe tinguin la vida en el seu nom, per educar-los i ir aquesta vida i aix construir el Cos del Crist1.

5.La catequesi s una educaci de la fe dels infants, dels adults. Comprn especialment un ensenyament de la doctrina cristiana en general, duna manera orgnica i sistemtica, per tal diniciar de la vida cristiana2.

6.Sense confondre-shi, la catequesi sarticula amb un cert nombre delements de la missi pastoral de lEsglsia, que tenen un aspecte catequtic preparen la catequesi o en deriven: el primer anunci de lEvangeli caci missionera per fer nixer la fe, la recerca de les raons de creure,lexperincia de la vida cristiana, la celebraci dels sagraments, la integraci en la comunitat eclesial, el testimoniatge apostlic i missioner3.

7.La catequesi va lligada ntimament amb tota la vida de lEsglsia. Della depenen essencialment, no sols lextensi geogrfica i laugmer sin tamb, i encara ms, el creixement interior de lEsglsia i la seva correspondncia al designi de Du4.

8.Els perodes de renovaci de lEsglsia tamb sn els temps forts de la catequesi. Aix veiem que, en la gran poca dels Pares de lEsglsia, shi troben bisbes sants que hi consagraven una part importat del ministeri. Recordem sant Ciril de Jerrusalem, sant Joan Crisstom, sant Ambrs, sant Agust i molts altres Pares, les obres catequtiques dels quals resulten modliques.

9.El ministeri de la catequesi rep sempre energies noves dels Concilli de Trento s, en aquest sentit, un exemple que cal subratllar: don a la catequesi una prioritat en les constitucions i els decrets; es troba a lorigen del Catecisme Rom que tamb porta el seu nom i constitueix una obra de primer ordre com a .doctrina cristiana. Aquest catecisme va desvetllar dintre lEsglsia una reorganitzaci, remarcable de la catequesi. Va fer que molts sants bisbes i telegs, com sant Pere Canisi, sant Carles Borromeo, sant Toribi de Mogrovejo, sant Robert Bellarmino, etc: publiquessin molts catecismes.

1. Cf. CT 1; 2. 2. CT 18. 3. Cf. CT 18. 4. CT 13. 5. Relaci final II B a 4.

10.Per aix no s estrany que, a partir del moviment que va produir-se desprs del Concili Vatic II -considerat pel Papa Pau VI com el gran catecism del temps modern-, la catequesi de lEsglsia hagi atret altre cop latenci. El Directori general de la catequesi del 1971, les sessions del Snode dels bisbes consagrades a levangelitzaci (1974) i a la catequesi (1977), les exhortacions apostliques que shi refereixen, els documents Evangelii nuntiandi (1975) i Catechesi tradendae (1979) en sn testimoni. La sessi extraordinria del Snode dels bisbes del 1985 demana que es redacti un catecisme o compendi de tota la doctrina catlica, tant sobre la fe com sobre la moral,5. El Papa Joan Pau II ha fet seu el vot formulat pel Snode dels bisbes i ha reconegut que aquest desig respon completament a una veritable necessitat de lEsglsia universal i de les Esglsies particulars1. Ha fet tot el que calia per dur a acompliment aquest desig dels pares del Snode.

III. LA FINALITAT I ELS DESTINATARIS DAQUEST CATECISME

11. Aquest Catecisme vol presentar una exposici orgnica i sinttica dels continguts essencials i fonamentals de la doctrina catlica tant sobre la fe com sobre la moral, a la llum del Concili Vatic II i del conjunt de la Tradici de lEsglsia. Les seves fonts principals sn la sagrada Escriptura, els sants Pares, la litrgia i el Magisteri de lEsglsia. s destinat a servir com de punt de referncia per als catecismes o els compendis que es componguin en els diversos pasos212. Aquest Catecisme es destina principalment als responsables de la catequesi: en primer lloc als bisbes, en tant que doctors de la fe i pastors de lEsglsia. Sels ofereix com un instrument en la tasca densenyar el poble de Du. A travs dels bisbes, sadrea tamb als redactors dels catecismes, als preveres i als catequistes. Ser tamb de lectura til per a tots els altres fidels cristians.

IV. LESTRUCTURA DAQUEST CATECISME

13. El pla daquest Catecisme sinspira en la gran tradici dels catecismes que articulen la catequesi entorn de quatre pilars: la professi de la fe baptismal (el SmboT), els sagraments de la fe, la vida de la fe (els Manaments) i la pregria del creient (el Parenostre).

Primera part: La professi de la fe

14. Els qui pertanyen al Crist per la fe i el baptisme han de confessar la fe baptismal davant els homes3. Per aix el Catecisme exposa dantuvi en qu consisteix la Revelaci, amb la qual Du sadrea i es dna a lhome, i la fe, amb la qual lhome respon a Du (primera secci). El Smbol de la fe resumeix els dons que Du fa a lhome com a Autor de tot b, com a Redemptor i com a Santificador, i els articula entorn dels tres captols del nostre baptisme, la fe en un sol Du: el Pare totpoders, el Creador; Jesucrist, el seu Fill, el nostre Senyor i Salvador, i lEsperit Sant, en la santa Esglsia (segona secci).

1. Discurs del 7 de desembre de 1985. 2. Snode dels Bisbes del 1985, comunicat final 11 B a 4. 3. Cf. Mt 10,32; Rm 10,9.

Segona part: Els sagraments de la fe

15. La segona part del Catecisme exposa com la salvaci de Du, realitzada una vegada per sempre, per obra de Jesucrist i de lEsperit Sant, es fa present en les accions sagrades de la litrgia de lEsglsia (primera secci), particularment en els set sagraments, (segona secci).

Tercera part: La vida de la fe

16. La tercera part del Catecisme presenta el fi ltim de lhome, creat a imatge de Du: la benaurana, i els camins per arribar-hi: una conducta recta i lliure, amb lajuda de la llei i de la grcia de Du (primera secci) una conducta que compleix el doble manament de la caritat, explanat en els deu Manaments de Du (segona secci).

Quarta part: La pregria en la vida de la fe

17. La darrera part del Catecisme tracta del sentit i de la importncia de la pregria en la vida dels creients (primera secci). Sacaba amb un breu comentari de les set peticions de la pregria del Senyor (segona secci). Aqu trobem, en efecte, la suma dels bns que hem desperar i que el nostre Pare del cel ens vol concedir.

V. INDICACIONS PRCTIQUES PER A LS DAQUEST CATECISME

18. Aquest Catecisme ha estat concebut com una exposici orgnica de tota la fe catlica. Cal, doncs, llegir-lo com una unitat. Els nmeros marginals, molt nombrosos, que remeten a daltres pargrafs que tracten de la mateixa matria, i lndex temtic de la fi del volum permeten de veure cada tema en relaci amb tot el conjunt de la fe.

19. Sovint els textos de la sagrada Escriptura no sn citats literalment, sin amb una sola indicaci de referncia cf. en nota. Per entendre aquests passatges amb la deguda profunditat, caldr acudir als textos mateixos. Aquestes referncies bbliques sn un instrument de treball per a la catequesi.

20. Ls de la lletra petita en determinats passatges indica que es tracta dobservacions de tipus histric o apologtic, o dexposicions doctrinals complementries.

21. Les citacions, amb lletra petita, de les fonts patrstiques, litrgiques, magisterials o hagiogrfiques sn destinades a enriquir lexposici doctrinal. Sovint aquests textos han estat escollits amb vista a un s directament catequtic.

22. A la fi de cada unitat temtica, una srie de textos breus resumeix amb frmules triades lessencial de lensenyament. Aquests Resums tenen la finalitat de suggerir a la catequesi local frmules sinttiques i aptes per a aprendre de memria.

VI. LES ADAPTACIONS NECESSRIES

23. Aquest Catecisme posa laccent en lexposici doctrinal. Vol ajudar a aprofundir el coneixement de la fe. s per aix que sorienta cap a la maduraci daquesta fe, cap al seu arrelament en la vida i la seva irradiaci en el testimoniatge!.

24. Per la seva mateixa finalitat, aquest Catecisme no es proposa defectuar les adaptacions de lexposici i dels mtodes catequtics exigits per les diferncies de cultura, dedat, de maduresa espiritual o de situacions socials i eclesials daquells a qui sadreci la catequesi. Aquestes adaptacions indispensables pertoquen als catecismes apropiats, i ms encara als qui instrueixen els fidels:

El qui ensenya sha de fer tot a tots (1 Co 9,22), a fi de guanyar-los tots per a Jesucrist. (...) Cal, sobretot, que no pensi que li ha estat confiada una sola classe dnimes i que li s perms, en conseqncia, de formar i dinstruir de la mateixa manera tots els fidels en la veritable pietat amb un mtode nic i sempre el mateix. Ha de saber que uns sn, en Jesucrist, com infants tot just nats, que daltres sn com adolescents i que alguns altres, finalment, sn com persones grans i amb la plenitud de les forces. (...) Els qui sn cridats al ministeri de la predicaci, quan transmeten lensenyament dels misteris de la fe i les regles morals, han dadaptar les paraules i lesperit a lenteniment dels oients2.

Per damunt de tot, la caritat

25. Per acabar aquesta presentaci, s oport de recordar aquest principi pastoral que anuncia el Catecisme Rom:

Aquest s, sens dubte, aquell cam ms excellent de lApstol (...) quan situ la finalitat de la doctrina i de lensenyament en lamor que no t fi. Cal explicar all que hem de creure, esperar o practicar. Per, sobretot, cal fer veure sempre lAmor de nostre Senyor, perqu cadasc comprengui que tot acte de virtut perfectament cristi no t cap ms origen que lAmor ni cap ms tenne que lAmor3.

1. Cf. CT 20-22: 25. 2. Catec. R. prefaci 11. 3. Catec. R. prefaci 10.

PRIMERA PART

La professi de fe

Fragment dun fresc de la catacumba de Priscilla, Roma, del comenament del segle III. La imatge ms antiga de la Mare de Du.

Aquesta imatge, entre les ms antigues de lart cristi, tracta el tema central de la fe cristiana: el misteri de lEncarnaci del Fill de Du nascut de la Verge Maria.A la dreta, una figura dhome que indica una estrella, situada sobre la Verge amb el fill: UN PROFETA PROBABLEMENT Balaam, que anuncia que una estrella sortida de Jacob governar (Nm 24,17). s tota lexpectaci de lAntiga Aliana i l crida duna humanitat decaiguda vers un salvador i redemptor (cf 27, 528).Aquest anunci s realitzat en el naixement de Jess, Fill de du fet home, concebut de lEsperit Sant, nascut de la Verge Maria (cf. 27, 53, 422, 488). Maria el posa al mn, el dna als omes. Per aix s la figura ms pura de lEsglsia (cf. 967).PRIMERA SECCI

Jo crec, Nosaltres creiem

26. Quan professem la nostre fe, comencem dient: Crec o Creiem. Abans dexposar la fe de lEsglsia tal com s confessada en el Credo, celebrada en la litrgia i viscuda en la prctica del Manaments i en la pregria, hem de preguntar-nos que significa creure. La fe s la resposta de lhome a Du que es revela i se li dna, bo i aportant alhora una llum sobreabundant a lhome que busca el sentit ltim de la seva vida. Considerem, doncs, en primer lloc, aquesta recerca de lhome (captol primer); desprs, la Revelaci divina, amb que Du es presenta davant lhome (captol segon), i, per ltim, la resposta de la fe (captol tercer).

CAPITOL PRIMER

Lhome s capa de Du

I. EL DESIG DE DU

27. El desig de Du s inscrit en el cor de lhome, ja que lhome ha estat creat per Du i per a Du. Du no para datreure lhome cap a ell, i noms en Du podr trobar lhome la veritat i la felicitat que desitja constantment.

Laspecte ms sublim de la dignitat humana el trobem en aquesta vocaci de lhome a comunicar-se amb Du. Aquesta invitaci que Du adrea a lhome de dialogar amb ell comena amb lexistncia humana. Si lhome existeix, s perqu Du lha creat per amor i, per amor, no para de donar-li lsser. I lhome noms viu plenament segons la veritat reconeixent lliurement aquest amor i abandonant-se al seu Creador!

28. Enll de la seva histria, fins al dia davui els homes han donat expressi de moltes maneres a aquesta recerca de Du per mitj de les creences i dels comportaments religiosos (oracions, sacrificis, cultes, meditacions, etc.). Malgrat les ambigitats que puguin comportar, aquestes formes dexpressi sn tan universals que ens permeten de dir que lhome s un sser religis:

Ell va fer un de sol tot el llinatge dels homes, perqu habitessin damunt tota la fa de la terra, i va fixar els temps determinats i els lmits del lloc on han dhabitar, a fi que cerquin Du per si realment a les palpentes lendevinen i el troben, que no s pas lluny de cadascun de nosaltres; ja que en ell vivim, ens movem i som (Ac 17,26-28).

1.-GS 19, 1.

29. Per aquesta relaci ntima i vital que uneix lhome amb Du1, lhome pot oblidar-la, no considerar-la i, fins rebutjar-la explcitament. Actituds aix poden tenir orgens molt diversos2: la revolta contra el mal en el mn, la ignorncia o la indiferncia religioses, la preocupaci per les realitats del mn i per les riqueses3, el mal exemple dels creients, els corrents de pensament hostils a la religi i, finalment, aquesta actitud de lhome pecador que samaga de Du4, per por, i fuig quan el crida5.

30. Alegreu-vos els qui busqueu el Senyor (Sl 105,3). Si lhome pot oblidar o refusar Du, el que s Du no para de cridar cada home a buscar-lo perqu visqui i trobi la felicitat. Per aquesta recerca exigeix de lhome tot lesfor de la seva intelligncia, la rectitud de la seva voluntat, un cor recte i tamb el testimoni dels altres que li ensenyen de buscar Du.

Vs sou gran, Senyor, i molt lloable. Gran s el vostre poder, i la vostra saviesa no t lmits. I lhome, una minsa part de la vostra creaci, lhome, revestit de la seva mortalitat, que porta en ell el testimoniatge del seu pecat i el testimoniatge que vs resistiu els superbiosos, vol tanmateix lloar-vos, ell, una part de la vostra creaci. Vs lhi inciteu, tot fent que trobi les delcies a lloar-vos, perqu ens vau fer per a vs i en neguit s el cor nostre mentre no reposa en vs6.

II. ELS CAMINS QUE DUEN AL CONEIXEMENT DE DU

31. Creat a imatge de Du, cridat a conixer i estimar Du, lhome que busca Du descobreix alguns camins per arribar-lo a conixer. En diem tamb proves de lexistncia de Du, no en el sentit de les proves que les cincies naturals busquen, sin en el sentit d arguments convergents i convincents que permeten darribar a veritables certeses.

Aquests camins per acostar-nos a Du tenen la creaci com a punt de partena: el mn material i la persona humana.

1. GS 19, 1. 2. Cf. GS 19-21. 3. Cf. Mt 13,22. 4. Cf. Gn 3,8-10. 5. Cf. Jn 1,3. 6. St. Agust, conf. 1, 1, 1.

32. El mn: a partir del moviment i de lesdevenir, de la contingncia, de lordre i de la bellesa del mn, podem conixer Du com origen i fi de lunivers.

Sant Pau afirma referint-se als pagans: All que pot ser conegut de Du els s manifestat, ja que Du els ho ha manifestat. En efecte, all que ell t dinvisible, com el seu poder etern i la seva divinitat, des de la creaci del mn es fa visible a la intelligncia a travs de les seves obres (Rm 1,19-20)1.

I sant Agust: Pregunta a la bellesa de la terra, pregunta a la bellesa del mar, pregunta a la bellesa de laire que seixampla i es difon, pregunta a la bellesa del cel (...) pregunta a totes aquestes realitats. Totes et diuen: Contempla la nostra bellesa. La seva beutat s una proclamaci (confessio). Aquestes coses belles, subjectes a canvi, qui les ha fetes, sin la Bellesa (pulcher) que no canvia?2

33. Lhome: amb la seva obertura a la veritat i a la bellesa, amb el seu sentit del b moral i de la llibertat, la veu de la conscincia i laspiraci a linfinit i a la felicitat, lhome es pregunta sobre lexistncia de Du. A travs de tot aix, percep els signes de la seva nima espiritual que porta en ella mateixa una llavor deternitat irreductible a la sola matria3. Aquesta nima noms pot tenir origen en Du.

34. El mn i lhome testifiquen que no tenen en ells mateixos ni el seu primer principi ni el seu ltim fi, sin que participen de lsser en si, que no t principi ni tindr fi. Aix, per aquests diversos camins, lhome pot arribar al coneixement de lexistncia duna realitat que s la causa primera i el fi ltim de totes les coses, i que tothom anomena Du 4.

35.Les facultats de lhome el fan capa de conixer lexistncia dun Du personal. Per, perqu lhome pugui entrar a la seva intimitat, Du ha volgut revelar-se-li i donar-li la grcia de poder acollir aquesta revelaci en la fe. Ara, les proves de lexistncia de Du poden disposar a la fe i ajudar a veure que la fe no soposa a la ra humana.

III. EL CONEIXEMENT DE DU SEGONS LESGLSIA

36. La nostra santa mare, lEsglsia, sost i ensenya que Du, principi i fi de totes les coses, pot ser conegut amb certesa mitjanant la llum natural de la ra humana a partir de les coses creades5. Sense aquesta capacitat, lhome no podria acollir la revelaci de Du. Lhome t aquesta capacitat perqu ha estat creat a imatge de Du6.

1. Cf. Ac 14,15.17; 17,27-28; Sa 13,1-9. 2. Serm. 241,2. 3. GS 18, 1; cf. 14, 2. 4. St Toms dA., s. th. 1, 2, 3. 5. Cc. Vatic I: DS 3004; cf. 3026; DV 6. 6. Cf. Gn 1,26.

37. En les condicions histriques en qu es troba, lhome topa tanmateix amb moltes dificultats per a conixer Du noms amb la llum de la ra:

En efecte, si hem de parlar francament, per ms que la ra humana pugui arribar, en absolut, noms amb les forces de la llum de la ra natural, al coneixement cert i veritable dun Du personal, que protegeix i governa el mn amb la seva providncia, aix tamb al coneixement duna llei natural posada pel Creador dins les nostres nimes, hi ha, malgrat tot, molts obstacles que impedeixen a la ra humana demprar convenientment i amb fruit el seu poder natural. Les veritats que es refereixen a Du i als homes ultrapassen absolutament lordre de les coses sensibles, i quan han de traduir-se en acci per informar la vida, demanen lliurament i renncia. Lesperit hum, quan es tracta dadquirir aquestes veritats, es troba amb dificultats per part dels sentits i de la imaginaci, i tamb amb mals desigs que neixen del pecat original. Daqu ve que, en aquestes matries, els homes es convencin fcilment de la falsedat o, almenys, de la incertesa de les coses que no voldrien que fossin veritables1.

38. Per aix lhome necessita la llum de la revelaci de Du, no solament pel que fa a all que supera el seu enteniment, sin tamb sobre les veritats religioses i morals que, delles mateixes, no sn inaccessibles a la ra, per tal que, dintre lestat actual de la humanitat, puguin ser conegudes per tots sense dificultat, amb certesa ferma i sense cap error2.

IV. COM PARLAR DE DU?

39. Quan defensa la capacitat de la ra humana pel que fa al coneixement de Du, lEsglsia expressa la seva confiana en la possibilitat de parlar de Du a tots els homes i amb tots els homes. Aquesta convicci s el punt de partena del seu dileg amb les altres religions, amb la filosofia i les cincies i tamb amb els incrduls i els ateus.

40. Com que el coneixement que tenim de Du s limitat, el nostre llenguatge sobre Du ho s igualment. Noms podem anomenar Du a partir de les criatures, i segons la nostra manera humana, limitada, de conixer i de pensar.

41. Tots els ssers creats porten una certa semblana de Du, molt especialment lhome, creat a imatge i semblana de Du. Les mltiples perfeccions de les criatures (la veritat, la bondat, la bellesa) reflecteixen, aix, la perfecci infinita de Du. Per aix podem anomenar Du a partir de les perfeccions de les seves criatures, perqu de la grandesa i de la bellesa de les criatures, venim a contemplar, per comparaci, el seu autor (Sa 13,5).

1. Pius XII, Enc. Humani Generis: DS 3875. 2. Ibid., DS 3876; Cf. Cc. Vatic I: DS 3005; DV 6; St. Toms dA, st. th. 1,1,1.

42. Du transcendeix tota criatura. Cal, doncs, que purifiquem constantment el nostre llenguatge dall que t de limitat, dimaginat i dimperfecte, a fi de no confondre el Du inefable, incomprensible, invisible, inabastable1, amb les nostres representacions humanes. Les nostres paraules humanes sempre restarn molt en del misteri de Du.

43. s cert que, quan parlem aix de Du, el nostre llenguatge sexpressa duna manera humana; per ateny realment Du en ell mateix, b que sense poder-lo expressar amb tota la seva infinita simplicitat. Com de fet, cal recordar-nos que entre el Creador i la criatura no s possible de subratllar tant la semblana que la diferncia no sigui encara molt ms gran2 i que no podem capir que s Du, sin tan sols qu no s i com cal situar els altres ssers en relaci amb ell3.

EN RESUM

44. Lhome s un sser religis per naturalesa i per vocaci. Venint de Du i anant cap a Du, lhome no viu una vida plenament humana si no viu lliurement la seva relaci amb Du.

45. Lhome s fet per viure en comuni amb Du, en el qual troba la seva felicitat: Quan jo ser en vs totalment, ja no hi haur ms tristesa ni prova. Plena enterament de vs, la meva vida shaur realitzat plenament4.

46. .- Quan escolta el missatge de les criatures i la veu de la seva conscincia, lhome pot aconseguir la certesa de lexistncia de Du, causa i fi de totes les coses.

47. LEsglsia ensenya que el Du nic i veritable, el nostre Creador i Senyor, pot ser conegut amb certesa per les seves obres, grcies a la llum natural de la ra humana.5

48. Podem realment anomenar Du parlant de les moltes perfeccions de criatures, semblances del Du infinitament perfecte, per ms que el nostre llenguatge limitat no pugui comprendre el seu misteri.

49. La criatura sense el Creador sesvaeix6.. Vet aqu per qu els creients saben que lamor de Crist els empeny a irradiar la llum del Du vivent a tots els qui lignoren o el refusen.

1.-Liturgia de St. Joan Crisstom, Anfora. 2. Cc. Later IV: DS 806. 3. St. Toms dA, s. gent.1-30 4 St Agust. conf. 10, 28,39. 5. Cf. Cc. Vatic I: DS 3026. 6. GS 36.

CAPTOL SEGON

Du surt a lencontre de lhome

50. Per la ra natural, lhome pot conixer Du amb certesa a partir de les seves obres. Per hi ha un altre ordre de coneixement que lhome no pot aconseguir de cap manera per les seves prpies forces; s el de la Revelaci divinal. Amb una decisi lliure del tot, Du es revela i es dna a lhome. Ho fa revelant el seu misteri, el designi benvolent que, des de tota leternitat, ha format en el Crist a favor de tots els homes. Revela plenament aquest designi enviant el seu Fill estimat, nostre Senyor Jesucrist, i lEsperit Sant.

ARTICLE 1

La Revelaci de Du

I. DU REVELA EL SEU DESIGNI BENVOLENT51. Va plaure a Du, en la seva bondat i saviesa, de revelar-se ell mateix i de fer conixer el misteri de la seva voluntat, amb el qual els homes tenen accs al Pare en lEsperit Sant, pel Crist, Verb encarnat, i participen de la naturalesa divina2.

52. Du que habita en una llum inaccessible (1 Tm 6,16) vol comunicar la seva vida divina als homes lliurement creats per ell: vol fer-los fills adoptius en el seu Fill nic3. Revelant-se ell mateix, Du vol fer els homes capaos de respondre-li, de conixer-lo i destimar-lo molt ms del que serien capaos per ells mateixos.

53. El designi div de la Revelaci es realitza a la vegada amb accions i amb paraules que es relacionen entre elles i silluminen mtuament4. Aquest designi inclou una pedagogia divina particular: Du es comunica gradualment a lhome, el prepara per etapes per a acollir la Revelaci sobrenatural que fa ell mateix i que culminar en la Persona i la missi del Verb encarnat,Jesucrist.

Sant Ireneu de Li parla molts cops daquesta pedagogia divina servint-se de la imatge del tracte freqent entre Du i lhome: El Verb de Du ha habitat dintre lhome i sha fet Fill de lhome per acostumar lhome a trobar Du i acostumar Du a habitar en lhome, segons el designi benvolent del Pare 5.

1. Cf. Cc. Vatic I: DS 3015. 2. DV 2. 3. Cf. Ef 1,4-5. 4. DV 2. 5. Haer. 3, 20, 2; cf. per exemple haer. 3, 17, 1; 4,12,4; 4, 21, 3.

II. LES ETAPES DE LA REVELACI

Des del principi, Du es va fer conixer

54. Du, que ho ha creat i conserva tot pel seu Verb, dna als homes, en les coses creades, un testimoni perenne dell mateix. I, volent obrir el cam de la salvaci que davalla del cel, es manifest, a ms, als nostres primers pares al comenament1. Els va invitar a una comuni ntima amb ell mateix, bo i revestint-los duna grcia i una justcia resplendents.

55. Aquesta Revelaci no ha estat interrompuda pel pecat dels nostres primers pares. Du, en efecte, desprs de la seva caiguda, amb la promesa de la redempci, els enlair de nou a lesperana de la salvaci i tingu cura incessant del llinatge hum, a fi de donar la vida eterna a tots aquells que cerquen la salvaci amb la perseverana en les bones obres2.

Quan ell, desobeint-vos, perd la vostra amistat, no labandonreu al domini de la mort. (...) Moltes vegades oferreu als homes la vostra aliana3.

Laliana amb No

56. Un cop trossejada amb el pecat la unitat del llinatge hum, Du mira primerament de salvar la humanitat a travs duna srie detapes. Laliana amb No desprs del diluvi4 expressa el principi de leconomia divina amb referncia a les nacions, s a dir, als homes reagrupats segons els seus pasos, cadascun segons la seva llengua, i segons les seves famlies (Gn 10,5)5.

57. Aquest ordre alhora csmic, social i religis de la pluralitat de les nacions6, s per limitar lorgull duna humanitat caiguda, la qual, tota plegada, perversament7, voldria fer ella mateixa la seva unitat a la manera de Babel8. Per, a causa del pecat9, el politeisme i la idolatria de la naci i del seu cap amenacen constantment duna perversi pagana aquesta economia provisional.

58. Laliana amb No va vigir mentre va durar el temps de les nacions10, fins a la proclamaci universal de lEvangeli. La Bblia venera algunes grans figures de les nacions, com Abel el just, el rei i sacerdot Melquisedec11, figura del Crist12 o els justos No, Daniel i Job (Ez 14,14). Aix lEscriptura manifesta fins a quin cim de santedat poden arribar els qui viuen segons laliana de No esperant que el Crist aplegui en la unitat els fills de Du dispersos (Jn 11,52).

1. DV 3. 2. DV 3. 3. MR, pregria eucarstica IV, 118. 4. Cf. Gn 9,9. 5. Cf. Gn 10,2031. 6. Cf. Ac 17,26-27. 7. Cf. Sa 10,5. 8. Cf. Gn 11,4-6. 9. Cf. Rm 1,18-25. 10. Cf. Lc 21,24. 11. Cf. Gn 14,18. 12. Cf. He 7,3.

Du elegeix Abraham

59. Per reunir la humanitat dispersa, Du va elegir Abraham. Li digu: Vs-ten del teu pas, de la teva parentela i de la casa del teu pare (Gn 12,1). Aix el volgu fer Abraham, que vol dir pare duna multitud de pobles (Gn 17,5). Li va dir tamb: En tu seran benedes totes les nacions de la terra (Gn 12,3 LXX)1.

60.. El poble sortit dAbraham ser el dipositari de la promesa feta als patriarques, el poble de lelecci2, cridat a preparar la reuni, un dia, de tots els fills de Du en la unitat de lEsglsia3. Aquest poble ser larrel on sempeltaran els pagans convertits a la fe4.

61. Els patriarques i els profetes i els altres personatges de lAntic Testament van ser i seran sempre venerats com a sants en totes les tradicions litrgiques de lEsglsia.

Du forma Israel, el seu poble

62. Desprs dels patriarques, Du va formar Israel, el seu poble, salvant-lo de lesclavitud dEgipte. Va establir amb ell lAliana del Sina i, amb Moiss, li don la llei perqu el reconegus i el servs com lnic Du viu i veritable, Pare provident i jutge just, i perqu espers el Salvador proms5.

63. Israel s el Poble sacerdotal de Du6, el qui porta el nom del Senyor (Dt 28,10). s el poble daquells que foren els primers a qui el Senyor Du nostre parl, el poble dels germans grans8 en la fe dAbraham.

64. Amb els profetes, Du forma el seu poble en lesperana de la salvaci, en lespera duna Aliana nova i eterna, destinada a tots els homes9 i que ser inscrita als cors10. Els profetes anuncien una redempci radical del poble de Du, la purificaci de totes les seves infidelitats11, una salvaci que inclour totes les nacions12. Seran, sobretot, els pobres i els humils del Senyor13 els qui portaran aquesta esperana. Les dones santes com Sara, Rebeca, Raquel, Mriam, Dbora, Anna, Judit i Ester, van conservar viva lesperana de la salvaci dIsrael. La figura ms pura daquesta esperana s Maria14.

1. Cf. Ga 3,8. 2. Rm 11,28. 3. Cf. Jn 11,52;10,16. 4. ef. Rm 11,17-18.24. 5. Cf. DV 3. 6. Cf. Ex 19,6. 7. MR, Divendres Sant 13: oraci universal VI. 8. Cf. Joan Pau lI, Discurs del 13 abril 1986. 9. Cf. Is 2,2-4. 10. Cf. Jr 31,31-34; He 10,16. 11. Cf. Ez 36. 12. ef. Is 49,5-6; 53,11. 13. Cf. So 2,3. 14. Cf. Lc 1,38.

III. JESUCRIST, MITJANCER I PLENITUD DE TOTA LA REVELACI1Du ho ha dit tot en el seu Verb

65. Desprs que en altre temps Du havia parlat als pares molt sovint i de moltes maneres per mitj dels profetes, aquests darrers dies ens ha parlat a nosaltres per mitj del Fill (He 1,1-2). El Crist, Fill de Du fet home, s la paraula nica, perfecta i indispensable del Pare. En el Crist el Pare ens ho ha revelat tot, i ja no hi haur cap ms paraula que aquesta. Sant Joan de la Creu, desprs de molts altres, ens ho explica duna manera lluminosa, en comentar He 1,1-2:

Donant-nos, com ens va donar, el seu Fill, que s la seva Paraula -i no en t daltra-, ens ho va donar tot plegat i duna sola vegada en aquesta Paraula nica i ja no ha de parlar ms (....); el que abans deia fragmentriament als profetes, ara ja ho ha dit tot en el Crist, donant-nos el seu tot, que s el seu Fill. Per aix el qui ara volgus interrogar Du o desitgs alguna visi o revelaci, no solament faria una niciesa, sin que ultratjaria Du per no posar els ulls totalment en el Crist i per desitjar alguna cosa diversa, una novetat2.

No hi haur cap ms Revelaci66. Leconomia cristiana, en tant que Aliana nova i definitiva, mai no sestroncar, i ja no hem desperar cap revelaci pblica abans de la manifestaci gloriosa de nostre Senyor Jesucrist3. Tanmateix, encara que la Revelaci hagi acabat, no ha estat pas explicitada del tot; la fe cristiana haur danar assolint gradualment tot el seu abast enll dels segles.

67. En diverses poques hi ha hagut revelacions privades, algunes de les quals han estat reconegudes per lautoritat de lEsglsia. Per aquestes revelacions no pertanyen al dipsit de la fe. No sn per millorar o completar la Revelaci definitiva del Crist, sin per ajudar a viuren ms plenament en una determinada poca de la histria. Guiat pel Magisteri de lEsglsia, el sentit dels fidels sap discernir i acollir all que en aquestes revelacions constitueix una crida autntica del Crist o dels seus sants a lEsglsia.

La fe cristiana no pot acceptar les revelacions que volen ultrapassar o corregir la Revelaci de la qual el Crist s lacabament. Aquest s el cas dalgunes religions no cristianes i tamb de certes sectes recents que es basen en revelacions daquestes.

1. DV 2. 2. Carm. 2, 22, 3-5. 3. DV 4.

EN RESUM

68. Du, per amor, sha revelat i es dna a lhom? Aix aporta una resposta definitiva i sobreabundant a les qestions que lhome es planteja sobre el sentit i el fi de la seva vida.

69. Du sha revelat a lhome comunicant-li gradualment el seu propi misteri amb accions i amb paraules.

70. Ms enll del testimoni que Du dna dell mateix amb les coses creades, es va manifestar personalment als nostres pares. Els parl i desprs de la caiguda, els va prometre la salvaci1 i els va oferir la seva aliana.

71. Du va concloure amb No una aliana eterna entre ell i la seva descendncia2. Amb aquesta va formar el poble escollit, al qual revel la seva llei per mitj de Moiss. Amb els profetes va preparar-lo per acollir la salvaci destinada a tota la humanitat.

72. Du va elegir Abraham i va concloure una aliana amb ell i la seva descendncia. Amb aquesta va formar el poble escollit, al qual revel la seva llei per mitj de Moiss. Amb els profetes va preparar-lo per a acollir la salvaci destinada a tota la humanitat.

73. Du va revelar-se plenament quan envi el seu Fill, en el qual va establir la seva aliana per sempre. El Fill s la Paraula definitiva del Pare, de tal manera que ja no hi haur cap ms revelaci desprs dell.ARTICLE 2La transmissi de la Revelaci divina

74. Du vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat (lTm 2,4), s a dir, del Crist3. Cal, doncs, que el Crist sigui anunciat a tots els pobles i a tots els homes i que aix la Revelaci arribi a tot el mn:

Du disposa les coses benignament perqu aquesta Revelaci feta per la salvaci de totes les nacions es conservi sempre ntegra i sigui transmesa a totes les generacions4.1. Cf. Gn 3.15. 2. Cf. Gn 9.16. 3. Cf. Jn 14.6. 4. DV 7.

I. LA TRADICI APOSTLICA

75. Crist, el Senyor, en qui s consumada tota la Revelaci del Du suprem, man als apstols que prediquessin lEvangeli a tots els homes i els comuniquessin els dons divins. Aquest Evangeli, proms abans pels profetes, ell lacompl i el promulg de paraula, personalment, com a font de tota veritat salvadora i ordenaci dels costums 1La predicaci apostlica...

76. La transmissi de lEvangeli, segons lordre del Senyor, sha fet de dues maneres:

Oralment pels apstols, els quals en la predicaci oral, per mitj dexemples i dinstitucions, transmeteren el que havien rebut per la paraula, per la convivncia i per les obres del Crist1, o que havien aprs sota el guiatge de lEsperit Sant;

Per escrit, per aquells apstols i homes de la seva generaci que, inspirats pel mateix Esperit Sant, posaren per escrit el missatge de la salvaci2.

... continuada en la successi apostlica

77. A fi que lEvangeli es mantingus ntegre i viu per sempre a lEsglsia, els apstols deixaren com a successors els bisbes, tot deixant-los el seu mateix lloc en el magisteri3. Aix, doncs, la predicaci apostlica, exposada duna manera especial en els llibres inspirats, havia de ser conservada fins a la fi del temps per una successi ininterrompuda 4.

78. Aquesta transmissi viva, acomplerta en lEsperit Sant, s anomenada Tradici en tant que diversa de la sagrada Escriptura, per b que estretament lligada amb ella. Per ella lEsglsia, en la seva doctrina, en la seva vida i en el seu culte, perpetua i transmet a totes les generacions tot all que ella s, tot all que ella creu5. Lensenyament dels sants Pares testimonia la presncia vivificant daquesta Tradici, les riqueses de la qual sn vessades a la prctica i a la vida de lEsglsia que creu i que prega6.

79. Aix, la comunicaci que el Pare ha fet dell mateix pel seu Verb en lEsperit Sant, es mant present i activa dintre lEsglsia: Du que parl en altre temps, dialoga ara, sense interrupci, amb lEsposa del seu Fill. I lEsperi Sant, per qui la veu viva de lEvangeli ressona a lEsglsia -i per lEsglsia el el mn- mena els creients vers la veritat i fa habitar abundosament en ells la paraula del Crist7.1. DV7. 2. DV7. 3. DV7. 4. DV8. 5. DV8. 6. DV8. 7. DV8.

II. LA RELACI ENTRE LA TRADICI I LA SAGRADA ESCRIPTURA

Una font comuna...

80. La sagrada Tradici i la sagrada Escriptura estan ntimament unides compenetrades. Perqu, havent brollat ambdues de la mateixa font divina, en certa manera es fonen i tendeixen al mateix fi1. Luna i laltra fan present i fecund dintre lEsglsia el misteri del Crist, que ha proms que estaria amb els seus dia rera dia fins a la fi del mn (Mt 28,20).

..dues maneres diferents de transmissi81. La sagrada Escriptura s la paraula de Du consignada per escrit sota la inspiraci de lEsperit Sant.

La sagrada Tradici s la transmissi ntegra de la paraula de Du als successors dels apstols: el Crist, el Senyor, amb lEsperit Sant, els lha confiada per tal que, amb la llum de lEsperit i de la veritat, lexposin fidelment i la difonguin amb la seva predicaci.

82. Daqu resulta que lEsglsia, a la qual sha confiat la transmissi i la interpretaci de la Revelaci, no fa dependre tota la seva certesa sobre les veritats revelades noms de la sagrada Escriptura sola. Per aix totes dues - Escriptura i Tradici- shan de rebre i venerar amb un mateix esperit de pietat2.

Tradici apostlica i tradicions eclesials

83. La Tradici de qu parlem aqu ve dels apstols i transmet all que aquests van rebre de lensenyament i de lexemple de Jess i del que van aprendre de lEsperit Sant. De fet, la primera generaci de cristians encara no tenia un Nou Testament escrit. Daltra banda, el mateix Nou Testament testifica el procs de la Tradici viva.

Cal distingir daquesta Tradici les tradicions teolgiques, disciplinars, litrgiques o devocionals nascudes enll del temps en les Esglsies locals. Aquestes tradicions sn formes populars sota les quals la gran Tradici rep les expressions adaptades als diferents llocs i a les diferents poques. A la llum della poden mantenir-se, modificar-se o tamb abandonar-se sota la direcci del Magisteri de lEsglsia.

1. DV 9 2. DV 9. 3. Cf. 1Tm 6.20: 2Tm 1.12-14.

III. LA INTERPRETACI DE LHERNCIA DE LA FE

Lherencia de la fe confiada a la totalitat de lEsglsia

84. Lherncia sagrada de la fe (depositum fidei) continguda en la Tradici i en lEscriptura ha estat confiada pels apstols al conjunt de lEsglsia. Fidel a aquest dipsit, tot el poble sant, unit amb els seus pastors en la doctrina dels apstols i en la comuni, persevera constant en la fracci del pa i en loraci, de manera que pastors i fidels col laboren ntimament en la conservaci, en lexercici i en la professi de la fe rebuda1.

El Magisteri de lEsglsia85. La missi dinterpretar autnticament la paraula de Du escrita o transmesa ha estat confiada nicament al Magisteri viu de lEsglsia, lautoritat del qual sexerceix en nom de Jesucrist2, s a dir, als bisbes en comuni amb el successor de Pere, el bisbe de Roma.

86. Per aquest Magisteri no est per damunt de la paraula de Du, sin que la serveix, i ensenya noms el que li ha estat confiat per manament div.

Amb lassistncia de lEsperit Sant, escolta amb pietat aquesta paraula,guarda tal com s i lexposa fidelment, i daquest nic dipsit de la fe treu la veritat divinament revelada que presenta perqu sigui creguda3.

87. Els fidels, recordant-se de la paraula del Crist als seus apstols: Qui us escolta a vosaltres, mescolta a mi (Lc 10,16)4, rep amb docilitat els ensenyaments i les directrius que els pastors els donen de diferents maneres.

Els dogmes de la fe

88. El Magisteri de lEsglsia exerceix plenament lautoritat rebuda del Crist quan defineix els dogmes, s a dir, quan proposa -duna manera que obliga el poble cristi a una adhesi irrevocable de fe- veritats contingudes en la Revelaci divina o tamb quan proposa de manera definitiva veritats que tenen amb elles un lligam necessari.

89. Hi ha un lligam orgnic entre la nostra vida espiritual i els dogmes. Els dogmes sn llums en el cam de la: nostra fe. Lilluminen i el fan segur. A la inversa, si la nostra vida s recta, la intelligncia i el cor sens obriran per acollir la llum dels dogmes de la fe5.

90. Podem trobar els lligams mutus i la coherncia dels dogmes en conjunt de la Revelaci del misteri del Crist. Hi ha un ordre o jerarquia6 de les veritats de la doctrina catlica, per ra de llur diferent nexe amb el fonament de la fe cristiana7.

El sentit sobrenatural de la fe

91. Tots els fidels tenen part en la comprensi i en la transmissi de laveritat revelada. Han rebut la unci de lEsperit Sant que els instruex8 i els condueix a la veritat sencera9.

1. DV 10. 2. DV 10. 3. DV 10. 4. Cf. LG 20. 5. Cf.Jn 8,31-32. 6. Cf. Cc. Vatic I: DS 30 nexus mysteriorum; LG 25. 7. UR 11. 8. 1Jn 2,20.27. 9. Cf.Jn 16,13.

92. La comunitat dels creients (...) no es pot equivocar en la seva creena, i posa de manifest aquesta seva propietat peculiar mitjanant el sentiment sobrenatural de la fe de tot el poble, quan des dels bisbes fins al darrer dels fidels laics demostra el seu acord universal en les coses de la fe i dels costums1.

93. Amb aquest sentit de la fe que lEsperit de la veritat promou i mant, el poble de Du, sota el guiatge del sagrat Magisteri (...), sadhereix indefectiblement a la fe que ha estat donada als sants una vegada per sempre, la penetra ms profundament amb rectitud de judici i laplica ms ntegrament a les coses de la vida2.

El creixement en la intelligncia de la fe

94. Grcies a lassistncia de lEsperit Sant, la intelligncia de les realitats com a herncia de la fe pot crixer en la vida de lEsglsia:

- per la contemplaci i lestudi dels fidels que mediten aquestes coses en el seu cor3; particularment, amb la recerca teolgica que est oberta al coneixement profund de la veritat revelada4;

- per la percepci ntima de les coses espirituals que els creients experimenten5; creixen alhora les paraules divines i aquell que les llegeix6;

- per lanunci daquells que reben amb la successi de lepiscopat el carisma segur de la veritat7.

95. s evident, doncs, que la sagrada Tradici, la sagrada Escriptura i el Magisteri de lEsglsia, en el designi sapientssim de Du, estan tant units i lligats que restarien sense consistncia lun sense els altres i que, plegats, cadascun a la seva manera, sota lacci de lEsperit Sant, contribueixen eficament a la salvaci de les nimes 8.

EN RESUM

96. All que el Crist va confiar als apstols, aquests ho han transms amb la seva predicaci i per escrit, sota la inspiraci de lEsperit Sant, a totes les generacions, fins al retorn gloris del Crist.

97. La sagrada Tradici i la sagrada Escriptura sn un nic dipsit sagrat de la paraula de Du9, en el qual, com en un mirall, lEsglsia que peregrina contempla Du, font de totes les seves riqueses.1. LG 12. 2. LG 12. 3. DV 8. 4. GS 62 7; cf. 44 2; DV 23; 24; UR 4. 5. DV 8. 6. St. Gregori el Gran, hom. Ez. 1,7,8. 7. DV 8. 8. DV 10, 3. 9. DV 10.

98. LEsglsia, amb la seva doctrina, amb la seva vida i el seu culte, perpetua i transmet a totes les generacions tot el que ella. s i tot el que ella cre199. Grcies al seu sentit sobrenatural de la fe, el poble de Du tot sencer no para dacollir el do de la Revelaci divina, de penetrar-lo ms profundament i de viurel amb ms plenitud.

100. La missi dinterpretar autnticament la Paraula de Du noms ha estat confiada al Magisteri de lEsglsia, al Papa i als bisbes en comuni amb ell.

ARTICLE 3La sagrada Escriptura

I. EL CRIST, PARAULA NICA DE LA SAGRADA ESCRIPTURA

101. Du, condescendent i bondads, per revelar-se als homes, els parla amb paraules humanes: Les paraules de Du, expressades en llenges humanes, shan fet semblants a la parla humana, tal com en altre temps el Verb del Pare etern, prenent la carn de la feblesa humana, es fu semblant als homes2.

102. A travs de totes les paraules de la sagrada Escriptura, Du noms diu una Paraula, el seu Verb nic, en el qual ell es diu totalment:3 Recordeu-vos que s una mateixa Paraula de Du la que sestn a totes les Escriptures, i que s un mateix el Verb que ressona a la boca de tots els escriptors sagrats, aquell qui al principi essent Du i estant amb Du, no t sllabes, perqu no est sotms al temps4.

103. Per aix lEsglsia sempre ha venerat les Sagrades Escriptures tal com venera tamb el Cos del Senyor. Presenta constantment el pa de vida que rebem a la taula de la Paraula de Du i del Cos del Crist5.

104. LEsglsia sempre treu de lEscriptura el seu aliment i la seva fora6. No hi rep tan sols una paraula humana, sin all que lEscriptura s realment: la Paraula de Du7 En els llibres sagrats, el Pare que s al cel es gira amb amor als seus fills i els parla 8.

1. DV 8. 2. DV 13. 3. Cf. He 1,1-3. 4. st. Agust, In Psal. 103,4, 1. 5. Cf. DV 21. 6. Cf. DV 24. 7. Cf. lTe 2,13. 8. DV 21.

II. INSPIRACI I VERITAT DE LA SAGRADA ESCRIPTURA

105. Du s lautor de la sagrada Escriptura. Les veritats revelades per Du, contingudes i paleses en la sagrada Escriptura, es consignaren per inspiraci de lEsperit Sant.

La santa Mare Esglsia, segons la fe apostlica, t per sants i cannics tots els llibres sencers de lAntic i del Nou Testament en totes les seves parts, perqu, escrits amb la inspiraci de lEsperit Sant, tenen Du com a autor i com a tals han estat lliurats a la mateixa Esglsia1.

106. Du ha inspirat els autors humans dels llibres sagrats. Per redactar els llibres sagrats, Du escoll uns homes dels quals se serv emprant llurs facultats i mitjans, de manera que, obrant ell en ells i a travs dells, van escriure com a veritables autors tot i noms all que ell volia2.

107.Els llibres inspirats ensenyen la veritat. Com que tot el que els autors

inspirats o hagigrafs afirmen ha de ser tingut com afirmat per lEsperit Sant, cal confessar que els llibres de lEscriptura ensenyen fermament, amb fidelitat i sense error, la veritat que Du va voler que fos consignada en les sagrades lletres per a la nostra salvaci3.

108. Malgrat aix, la religi cristiana no s pas una religi del Llibre. El cristianisme s la religi de la Paraula de Du, no duna paraula escrita i muda, sin de la Paraula encarnada i vivent 4. Perqu no es redueixi a lletra morta, cal que el Crist, Paraula eterna del Du viu, ens obri -per lEsperit Sant- el sentit de les Escriptures (Lc 24,45).

III. LESPERIT SANT, INTRPRET DE LESCRIPTURA

109. En la sagrada Escriptura, Du parla a lhome a la manera dels homes. Per interpretar b lEscriptura, caldr posar atenci, per consegent, a all que els autors humans han prets afirmar realment i a all que Du, de fet, ha volgut manifestar-nos amb llurs paraules;.

110. Per descobrir la intenci dels autors sagrats, caldr tenir en compte les condicions del seu temps i de la seva cultura, els gneres literaris de lpoca, les maneres de sentir, de parlar i de narrar corrents en aquell temps. Perqu la veritat es proposa i sexpressa diversament en textos ja de diferent gnere histric, ja proftics, ja potics o b en altres gneres dexpressi6.

1. DV 11. 2. DV 11. 3. DV 11. 4. St Bernat, hom. miss. 4, 11. 5. CE. DV 12, 1. 6. DV 12, 2.

111. Per, com que la sagrada Escriptura s inspirada, hi ha un altre principi dinterpretaci justa, no pas menys important que lanterior, i sense el qual lEscriptura esdevindria lletra morta: La sagrada Escriptura sha de llegir i interpretar a la llum del mateix Esperit amb qu fou escrita1.

El Concili Vatic II indica tres criteris per a una interpretaci de lEscriptura dacord amb lEsperit que lha inspirada2:

112. 1. Primerament caldr posar molta atenci al contingut i a la unitat de tota lEscriptura. Per diferents que siguin els llibres que la formen, lEscriptura s una per ra de la unitat del designi de Du, del qual]esucrist s el centre i el cor, obert desprs de la Pasqua3.

El cor del Crist4 designa la sagrada Escriptura, que fa conixer el cor del Crist. Aquest cor era tancat abans de la passi, car lEscriptura era obscura. Per lEscriptura ha estat oberta desprs de la passi, ja que els qui des dara nen tenen el sentit consideren i discerneixen com cal interpretar les profecies5.

113. 2. Segonament, caldr llegir lEscriptura en la Tradici viva de tota lEsglsia. Segons una dita dels Pares, lEscriptura es llegeix molt ms dintre el cor de lEsglsia que no pas amb els altres mitjans materials de la seva expressi. De fet, lEsglsia porta en la seva Tradici la memria viva de la Paraula de Du i lEsperit Sant li dna la interpretaci espiritual de lEscriptura c...segons el sentit espiritual amb qu lEsperit gratifica lEsglsia)6.

114. 3. Cal estar atent a lanalogia de la fe7. Per analogia de la fe entenem la cohesi de les veritats de la fe entre elles dintre el projecte total de la Revelaci.

Els sentits de LEscriptura

115. Segons una antiga tradici, podem distingir dos sentits de lEscriptura: el sentit literal i el sentit espiritual. Aquest darrer se subdivideix en sentit allegric, moral i anaggic. La concordana profunda dels quatre sentits assegura tota la seva riquesa a la lectura viva de lEscriptura dintre lEsglsia.

116. El sentit literal. s el sentit que les paraules de lEscriptura signifiquen. El descobreix lexegesi que segueix les regles de la interpretaci justa. Tots els sentits de la sagrada Escriptura recolzen en el sentit literal8.

1. DV 12, 3. 2. DV 12, 3. 3. Cf. Lc 24,25-27.44-46. 4. Cf. 5122,15. 5. St. Toms dA. Psal. 21,11. 6. Orgenes, hom in Lev. 5, 5. 7. Cf. Rm 12,6. 8. Sr. Toms dA, s. th. 1, 1, 10, ad 1.

117. El sentit espiritual. Grcies a la unitat del designi de Du, no solament poden ser signes els textos de lEscriptura, sin tamb les realitats i els esdeveniments de qu parlen. .

1. El sentit allegric. Podem adquirir una comprensi ms profunda dels esdeveniments reconeixent el seu sentit en el Crist. Aix, la travessia del Mar Roig s un signe de la victria del Crist, i doncs del baptisme1.

2. EI sentit moral. Els esdeveniments que lEscriptura ens conta han de portar-nos a una manera dobrar justa. Han estat escrits per amonestaci nostra (1Co 10,11)2

3. El sentit anaggic. Tamb podem veure realitats i esdeveniments en la seva significaci eterna: ens condueixen (en grec: anagog) cap al nostre Pare. Aix, lEsglsia de la terra s el signe de la Jerusalem del cel3.

118. Un dstic medieval resumeix el significat daquests quatre sentits: El sentit literal ens diu els fets i lallegric qu hem de creure. El moral ens explica qu hem de fer i lanaggic on anem4.

119. Pertoca als exegetes de treballar segons aquestes regles per entendre i exposar totalment el sentit de la sagrada Escriptura, a fi que, a manera destudi previ, vagi madurant el judici de lEsglsia. Perqu tot el que fa referncia a la interpretaci de la sagrada Escriptura est finalment sotms a lEsglsia, que t el manament i el ministeri div de conservar i interpretar la paraula de Du5No creuria lEvangeli, si no em movia a creurel lautoritat de lEsglsia catlica6.

IV. EL CNON DE LES ESCRIPTURES

120. La Tradici apostlica ha fet conixer a lEsglsia quins escrits havia de posar a la llista dels llibres inspirats7. Aquesta llista ntegra sanomena Cnon de la sagrada Escriptura. Consta de 46 escrits per a lAntic Testament (45, si comptem Jr i Lm com un sol escrit) i 27 per al Nou8;

Antic Testament: Gnesi, xode, Levtic, Nombres, Deuteronomi, Josu, Jutges, Rut, els dos llibres de Samuel, els dos llibres dels Reis, els dos llibres de les Crniques, Esdres i Nehemies, Tobit, Judit, Ester, els dos llibres dels Macabeus, Job, els Salms, els Proverbis, lEclesiasts, el Cntic dels Cntics, la Saviesa, lEclesistic, Isaes, Jeremies, les Lamentacions, Baruc, Ezequiel, Daniel, Osees, Joel, Ams, Abdies, Jons, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies.

Nou Testament: Els evangelis de Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan, els Actes dels apstols, les Cartes de sant Pau als Romans, la primera i la segona als Corintis, als Glates, als Efesis, als Filipencs, als Colossencs, la primera i la segona als Tessalonicencs, la primera i la segona a Timoteu, a Titus, a Filem, la Carta als Hebreus, la Carta de Jaume, la primera i la segona de Pere, les tres Cartes de Joan, la Carta de Judes i lApocalipsi.

1. Cf. 1Co 10,2. 2. Cf. He 3-4,11. 3. Cf. Ap 21,1-22,5. 4. DV 12, 3. 5. St. Agust, fund 5, 6. 6. Cf. DV 8, 3. 7. Cf. DS 179-180; 1334-1336; 1501-1504.

LAntic Testament

121.LAntic Testament s una part imprescindible de la sagrada Escriptura.

Els seus llibres sn inspirats per Du i conserven un valor permanent1, ja que lantiga Aliana mai no ha estat revocada.

122. En efecte, leconomia de lAntic Testament era ordenada sobretot a preparar la vinguda del Crist, Redemptor universal. Tot i que contenen algunes coses imperfectes i prpies dun temps, els llibres de lAntic Testament sn testimoni de tota la divina pedagogia de lamor salvfic de Du. Hi trobem doctrines sublims sobre Du i una saviesa salvadora sobre la vida de lhome, i riqueses admirables doraci, i hi resta latent, finalment, el misteri de la nostra salvaci2.

123. Els cristians venerem lAntic Testament com a veritable Paraula de Du. LEsglsia sempre ha rebutjat amb fora la idea de descartar lAntic Testament amb el pretext que el Nou lha invalidat (marcionisme).

El Nou Testament

124. La paraula divina que s poder de Du per a la salvaci de tothom qui creu, es presenta i manifesta el seu vigor molt especialment en els escrits del Nou Testament3. Aquests escrits ens donen la veritat definitiva de la Revelaci divina. El seu objecte central s Jesucrist, el Fill de Du encarnat, els seus actes, els seus ensenyaments, la seva passi i la seva glorificaci; tamb els comenaments de la seva Esglsia sota lacci de lEsperit Sant4.

125. Els Evangelis sn el cor de tota lEscriptura, ja que sn el testimoni principal de la vida i la doctrina del Verb encarnat, Salvador nostre5.

1. Cf. DV 14. 2. DV 15. 3. DV 17. 4. Cf. DV 20. 5. DV 18.

126. En la formaci dels Evangelis podem distingir tres etapes:

1. La vida i lensenyament de Jess. LEsglsia sost amb fermesa que els quatre Evangelis, la historicitat dels quals afirma sense cap mena de dubte, transmeten fidelment el que Jess, Fill de Du, mentre vivia entre els homes, va fer i va ensenyar realment per a la seva salvaci eterna, fins al dia que fou endut al cel.

2. La tradici oral. Els apstols amb tota veritat predicaren desprs de lAscensi del Senyor als qui els escoltaven el que ell havia dit i fet, amb aquella intelligncia cada cop ms aprofundida que sels havia donat, ensenyats pels esdeveniments gloriosos del Crist i per la llum de lEsperit de veritat.

3. Els Evangelis escrits. Els autors sagrats van escriure els quatre Evangelis escollint algunes coses entre les moltes que ja es transmetien de paraula o per escrit, sintetitzant-ne daltres, o explicant-les segons la condici de les Esglsies, fixant finalment la forma de la seva proclamaci, de manera que ens comunicaven sempre la veritat autntica sobre Jess 1.

127. LEvangeli quadriforme ocupa un lloc nic a lEsglsia. En sn testimoni la veneraci que la litrgia hi ha concedit i latractiu incomparable que sempre ha exercit sobre els sants:

Cap doctrina no hi ha que sigui millor, ni ms preciosa, ni ms esplndida, que el text de lEvangeli. Contempleu i reteniu all que nostre Senyor i Mestre, Jesucrist, ha ensenyat amb les seves paraules i ha realitzat amb els seus actes2.

Quan faig oraci maturo en totes les escenes de lEvangeli. Hi trobo tot el que la meva pobra nima necessita. Cada dia hi descobreixo nova llum, sentits amagats i misteriosos3.

La unitat de lAntic i del Nou Testament

128. LEsglsia, ja en els temps apostlics4 i desprs sempre en la seva Tradici, ha posat en clar la unitat del pla div en els dos Testaments grcies a la tipologia. Aquesta reconeix en les obres de Du, sota lAntiga Aliana, unes prefiguracions dall que Du ha acomplert, quan ha arribat el temps, en la persona del seu Fill encarnat.

129. Aix, doncs, els cristians llegeixen lAntic Testament a la llum del Crist mort i ressuscitat. Aquesta lectura tipolgica manifesta el contingut inesgotable de lAntic Testament. Tanmateix no ha de fer oblidar que lAntic Testament conserva el seu valor propi de Revelaci reafirmat per nostre Senyor mateix5. Daltra banda, tamb cal llegir el Nou Testament a la llum de lAntic. La catequesi cristiana primitiva hi recorre constantment6. Segons un vell adagi, el Nou Testament es troba velat en lAntic, mentre que lAntic es revela en el Nou: El Nou samaga en lAntic i lAntic en el Nou es deixa veure 7.

130. La tipologia significa el dinamisme en direcci a lacompliment del pla div quan Du ho ser tot en tots (1Co 15,28). De la mateixa manera, la vocaci dels patriarques i lxode dEgipte, per exemple, no perden el seu valor propi en el pla de Du pel fet de ser, a la vegada, unes etapes intermdies.

1. DV 19. 2. Santa Cesria la Jove, Rich. 3. Sta. Teresa de linfant Jess, ms. autob. A 83v. 4. Cf. 1Co 10,6.11; He 10,1; 1Pe 3,21. 5. Cf. Mc 12,29-31. 6. Cf. 1Co 5,6-8; 10,1-11. 7. St. Agust,Hept. 2, 73; Cf. DV 16.

V. LA SAGRADA ESCRIPTURA EN LA VIDA DE LESGLSIA

131. s tan gran leficcia que t la paraula de Du, que s, en veritat, puntal i fora per a lEsglsia, fortalesa de la fe per als seus fills, aliment de lnima, font pura i perenne de la vida espiritual 1. Cal que laccs a la sagrada Escriptura sigui mpliament obert als cristians2.

132. Cal que lestudi de la sagrada Escriptura sigui com lnima de la sagrada Teologia. Semblantment, el ministeri de la paraula, aix s, la predicaci pastoral, la catequesi i tota la instrucci cristiana -on cal donar un relleu important a lhomilia litrgica- es nodreixin saludablement i senvigoreixin santament amb aquesta paraula de lEscriptura3.

133. LEsglsia exhorta tamb molt insistentment tots els cristians (...) que aprenguin 1excellncia del coneixement de Jess (Fl 3,8) amb la lectura sovintejada de les divines Escriptures, ja que ignorar les sagrades Escriptures s ignorar el Crist (st. Jeroni)4.

EN RESUM

134. Tota la sagrada Escriptura s un sol llibre i aquest llibre nic s el Crist, perqu tota la sagrada Escriptura parla del Crist i sacompleix en el Crist5.

135. Les sagrades Escriptures contenen la paraula de Du i, essent inspirades, sn de deb la seva paraula 6.

136. Du s lautor de la sagrada Escriptura, perqu inspira els seus autors humans. Actua en ells i per mitj dells. Aix dna la seguretat que els llibres sagrats ensenyen sense error la veritat salvadora 7.

137. La interpretaci de les Escriptures inspirades, sobretot, ha destar atenta al que Du ha volgut revelar a travs dels autors sagrats per la nostra salvaci. All que ve de lEsperit noms es pot entendre del tot per lacci de lEsperits.

138. LEsglsia rep i venera com inspirats els 46 llibres de lAntic Testament i els 27 llibres del Nou.

139. Els quatre Evangelis ocupen un lloc central, perqu Jesucrist ns el centre.

140. La unitat dels dos Testaments deriva de la unitat del designi de Du i de la seva Revelaci. LAntic Testament prepara el Nou, mentre que el Nou fa que lAntic arribi a acompliment. Tots dos saclareixen mtuament i sn veritable Paraula de Du.

1. DV 21. 2. DV 22. 3. DV 24. 4. DV 25. 5. Hug de Sant Vctor, Noe 2, 8. 6. DV 24. 7. Cf. DV 11. 8. Cf. Orgenes, hom Ex. 4, 5.

141. LEsglsia ha venerat sempre les sagrades Escriptures com ho hafet tamb amb el mateix Cos del Senyor 1. Tots dos alimenten i regeixen tota la vida cristiana. La vostra Paraula fa llum als meus passos, s la claror que millumina el cam (Sl 119, 105)2.

CAPTOL TERCER

La resposta de lhome a Du

142. Amb la seva Revelaci, Du parla als homes com a amics seus, mogut pel seu gran amor, conversa amb ells i els convida a comunicar-se i a estar-se amb ells3. La resposta adequada a aquesta invitaci s la fe.

143. Per lafe lhome sotmet del tot la intelligncia i la voluntat a Du. Amb tot el seu sser, lhome dna el seu assentiment a Du Revelador4. La sagrada Escriptura anomena obedincia de la fe aquesta resposta de lhome a Du que revela5.

ARTICLE 1Jo crec

I. LOBEDINCIA DE LA FE

144. Obeir (ob-audire) en la fe s sotmetres lliurement a la paraula escoltada, perqu la seva veritat s garantida per Du, que s la mateixa Veritat. Abraham s el model daquesta obedincia que la sagrada Escriptura ens proposa. La Mare de Du ns la realitzaci ms perfecta.

Abraham, el pare de tots els creients

145. La Carta als Hebreus, en el gran elogi de la fe dels avantpassats, insisteix particularment en la fe dAbraham: Per la fe, Abraham, quan fou cridat, va obeir de partir al lloc que havia de rebre en herncia, i va partir sense saber on anava (He 11,8)6. Per la fe va viure com estranger i pelegr a la Terra promesa7. Per la fe, va ser concedit a Sara de concebre el fill de la promesa. Per la fe, finalment, Abraham va oferir el seu fill nic en sacrifici8.

1. DV 21. 2. Cf. Is 50,4. 3. DV 2. 4. Cf. DV 5. 5. Cf. Rm 1,5; 16,26 . 6. Cf. Gn 12,14. 7. Cf. Gn 23, 4. 8. Cf. He 11,17.

146. Aix Abraham realitza la definici de la fe tal com la dna la Carta als Hebreus: La fe s la seguretat de les coses que un espera, la convicci de les que no veu (He 11,1). Abraham va creure en Du, i lhi fou comptat per a justcia (Rm 4,3)1. Grcies a aquesta fe robusta (Rm 4,20), Abraham va arribar a ser el pare de tots els qui havien de creure (Rm 4,11.18)2.

147. LAntic Testament s ric en testimonis daquesta fe. La Carta als Hebreus proclama lelogi de la fe exemplar dels antics que els ha valgut un bon testimoni" (He 11,2.39). Per Du preveia una sort millor per a nosaltres: la grcia de creure en el seu Fill Jess, el qui ha institut la nostra fe i la duu a terme (He 11,40; 12,2)

Maria: Benaurada la qui ha cregut

148. La Verge Maria realitza de la manera ms perfecta lobedincia de la fe. En la fe, Maria va acollir lanunci i la promesa que li va dur lngel Gabriel. Va creure que a Du res no li s impossible (Lc 1,37)5. Va donar el seu consentiment: Vet aqu lesclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula(Lc 1,38). Elisabet va saludar-la: Benaurada la qui ha cregut que es complirtot all que li ha estat dit de part del Senyor (Lc 1,45). Per aquesta fe totes les generacions li diran benaurada4.

149. Durant tota la seva vida i fins a la darrera prova5, quanJess, el seu Fill, va morir a la creu, la fe de Maria no va vacillar. Mai no va deixar de creure en lacompliment de la paraula de Du. Amb ra lEsglsia venera en Maria la realitzaci ms pura de la fe.

II. S PROU EN QUI HE CREGUT (2TM 1,12)

Creure noms en Du

150. La fe s, en primer lloc, una adhesi personal de lhome a Du. Al mateix temps -i duna manera inseparable- s lassentiment lliure a tota la veritat revelada per Du. En tant que adhesi personal a Du i assentiment a la veritat per ell revelada, la fe cristiana s diferent de la fe que posem en una persona humana. s just i bo de confiar totalment en Du i de creure absolutament tot all que ell ha dit. Seria cosa vana i falsa de posar una fe com aquesta en una criatura6.

1. Cf. Gn 15,6. 2. Cf. Gn 15,5. 3. Cf. Gn 18,14. 4. Cf. Lc 1,48. 5. CF. Lc 2,35. 6. Jr 17,5-6: Sl 40,5: 146,3-4).

Creure en Jesucrist, el Fill de Du

151. Per al cristi, creure en Du s creure inseparablement en aquell que ell ha enviat: el seu Fill estimat, en el qual sha complagut (Mc 1,11). Du ens ha dit que lescoltssim1. El Senyor mateix va dir als seus deixebles: Creieu en Du, creieu tamb en mi (Jn 14,1). Podem creure en Jesucrist, perqu ell mateix s Du, el Verb encarnat: Du, ning no lha vist mai; lUnignit que est al si del Pare, s qui lha revelat (Jn 1,18). Perqu ell ha vist el Pare (Jn 6,46), s lnic que el coneix i pot revelar-lo2.

Creure en lEsperit Sant

152. No podem creure en Jesucrist sense tenir part en el seu Esperit. s lEsperit Sant el qui revela als homes qui s Jess. Ning no pot dir: Jess s el Senyor, si no s sota lacci de lEsperit Sant (1Co 12,3). LEsperit ho escruta tot, fins les profunditats de Du (...) Les coses de Du, ning no les coneix, sin lEsperit de Du (1Co 2,10-12). Noms Du coneix Du del tot. Nosaltres creiem en lEsperit Sant perqu s Du.

LEsglsia confessa constantment la seva fe en un sol Du, Pare, Fill i Esperit Sant.

III. LES CARACTERSTIQUES DE LA FE

La fe s una grcia

153. Quan sant Pere confessa que Jess s el Crist, el Fill de Du viu, Jess li :declara que aquesta revelaci no li ha vingut de la carn i la sang, sin del Pare del cel (Mt 16,17)3 La fe s un do de Du, una virtut sobrenatural infosa per ell. Perqu pugui existir, aquesta fe necessita la grcia de Du, que ens prev i ens ajuda, i els socors interns de lEsperit Sant, per a moure el cor i convertir-lo a Du, per a obrir els ulls de la intelligncia i donar a tots la suavitat en lacceptaci i creena de la veritat 4.

1 Cf. Mc 9,7 2. Cf. Mt 11,27. 3. Cf. Ga 1,15: Mt 11,25. 4. DV 5.

La fe s un acte hum

154. Creure noms s possible amb la grcia i amb lauxili de lEsperit Sant. Per no per aix creure deixa de ser un acte autnticament hum. No s contrari a la llibertat ni a la intelligncia de lhome posar confiana en Du i adherir-se a les veritats que ell ha revelat. Tampoc en les relacions humanes no s contrari a la nostra prpia dignitat creure all que daltres persones ens diuen sobre elles mateixes o sobre les seves intencions, i posar confiana en les seves promeses (com, per exemple, quan un home i una dona es casen), per tal dentrar aix en comuni mtua. s, doncs, encara menys contrari a la nostra dignitat acceptar, per la fe, la nostra plena submissi dintelligncia i voluntat a Du que revela 1 i entrar daquesta manera en comuni ntima amb ell.

155. En la fe, la intelligncia i la voluntat de lhome collaboren amb la grcia divina: Creure s un acte de lenteniment que sadhereix a la veritat divina sota limperi de la voluntat moguda per Du mitjanant la grcia2.

La fe i la intelligncia

156. El motiu de creure no s el fet que les veritats revelades es vegin clares i intelligibles a la llum de la nostra ra natural. Creiem per lautoritat de Du que revela i que no pot enganyar-se ni enganyar-nos. Per, perqu lhomenatge de la nostra fe sigui conforme a la ra, Du ha volgut que lauxili interior de lEsperit Sant vagi acompanyat de les proves exteriors de la seva Revelaci3. I s aix com els miracles del Crist i dels sants4, les profecies, la propagaci i la santedat de lEsglsia, la seva fecunditat i la seva estabilitat, sn signes certs de la Revelaci, adaptats a la intelligncia de tots, motius de credibilitat que mostren que lassentiment de la fe no s de cap manera un moviment cec de lesperit5.

157. La fe s certa, ms certa que qualsevol coneixement hum, perqu es basa en la Paraula de Du, que no pot mentir. Certament, les veritats revelades poden semblar obscures a lenteniment i a lexperincia de lhome, per la certesa que dna la llum divina s ms gran que la que dna la llum de la ra natural 6. Deu mil dificultats no fan un sol dubte 7.

158. La fe mira de comprendre8: s inherent a la fe que el creient desitgi conixer millor aquell en qui ell ha posat fe i vulgui comprendre el que li ha revelat. Un coneixement ms penetrant demanar, per la seva banda, una fe ms gran i cada cop ms amarada damor. La grcia de la fe obre els ulls del cor (Ef 1,18) per arribar a una intelligncia ms viva dels continguts de la Revelaci, s a dir, del conjunt del designi de Du i dels misteris de la fe, de la seva relaci entre ells i amb el Crist, centre del misteri revelat. Per tal de comprendre ms profundament la Revelaci, el mateix Esperit Sant perfecciona constantment la fe amb els seus dons9. Segons la dita de sant Agust, crec per entendre i entenc per creure millor10.

1. Cc. Vatic 1: DS 3008. 2. St. Toms dA, s. th. 2-2, 2, 9; cf. Cc. Vatic I: DS 3010. 3. Ibid., DS 3009. 4. Cf. Mc 16,20;