SINTAXI

LA CATEGORIA SINTÀCTICA

SINTAXI La sintaxi dóna compte de

les relacions que s’estableixen entre les paraules per tal de generar sintagmes i oracions. De manera que amb un nombre altíssim però limitat d’unitats (les paraules) i una sèrie també limitada de regles (les regles sintàctiques) podem generar un infinit nombre de missatges lingüístics complexos (textos).

CATEGORIA SINTÀCTICA

El concepte de categoria és un concepte que ens serveix per a ordenar les paraules per classes segons una sèrie de característiques relacionades amb: el significat, la forma i la funció

Categories (o calaixos per a ordenar paraules)

Determinant (Det) Nom o Substantiu (N) Pronom (Pron) Adjectiu (Adj) Verb (V) Adverbi (Adv) Preposició (Prep) Conjunció (Conj)

DETERMINANT Es tracta d’una categoria gramatical que exerceix principalment la

funció de determinar un nom, d’especificar-ne i precisar-ne el significat. Hi ha l’article, que precedeix el nom i hi concorda en gènere i

nombre.

Determinat o definit (el, la, els, les)

Indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes) Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de l’element a

què es refereix el nom que modifiquen Aquest, aquesta, aquests, aquestes Aquell, aquella, aquells, aquelles

Activitats Galí Zona clic Activitats Llibreta

Hi ha els possessius, que indiquen possessió. Meu, teu, seu, nostre, llur, etc.

Hi ha els numerals, que serveixen per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes. Tres, vint-i-un, dos terços, etc.

Hi ha els quantitatius, serveixen per indicar una quantitat poc precisa. Molt, poc, gens, massa.

Hi ha els indefinits, són menys precisos que els quantitatius. Qualsevol, algun, un...

Hi ha els interrogatius: Quin, quines, quins, quines.

Com diferenciem determinants de pronoms?

Construccions amb *LO?

Construccions incorrectes * lo bo * lo cert és que... * lo dels preus... * lo important és que... * lo meu / lo seu... * lo millor que pots fer... * lo qual * lo que dius... * lo vertader i lo fals

Construccions correctes allò que és bo / la cosa bona / la bona / el bo la cosa certa és... / la veritat és... això / allò dels preus... / la qüestió dels preus... l'important és... / allò que és important és... les meves coses / les seves coses... el millor que... / la cosa millor que... la qual cosa / cosa que el que dius... / això que dius... la veritat i la falsedat

Construccions amb *LO?Construccions incorrectes * a lo millor * de lo contrari * en lo referent a * en lo successiu * és lo de menos * lo més mínim * per lo general * per lo menos * per lo tant * per lo vist * tot lo més / a lo més

Construccions correctes

potser / per ventura / tal vegada contràriament / altrament respecte a / pel que fa a / quant a d'ara endavant / a partir d'ara això rai gens ni mica / ni poc ni gaire en general / generalment almenys / pel cap baix / si més no per tant segons sembla com a molt / a tot estirar / pel cap alt

Més activitats amb determinants

NOM o SUSBSTANTIU El nom o substantiu és la categoria gramatical amb què es

designen tota mena d’entitats, concretes i abstractes (persones, animals, coses i idees)

Es tracta d’una categoria que presenta variació de gènere i nombre. És, per tant, com els determinants, variable.

És el nucli del sintagma nominal. Marta, Joan, camí, gos, amic, tristesa, motxilla, amor, company,

records, alcaldessa, alumne, individu, etc. són elements de la categoria nom o substantiu.

Poden ser: comú, propi, concret, abstracte, col·lectiu, individual.

Activitats Galí Jclic ( audio) Quaderns Virtuals

PRONOM Es tracta d’una categoria els elements de la qual substitueixen

altres elements, generalment sintagmes i oracions. Quan el pronom fa referència a la persona gramatical del discurs

s’anomenen pronoms personals. Aquests poden ser:

forts (jo, mi, tu, vostè, vós, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vostés, ells, elles)

febles ( el, la els, les, hi, ho, en ) Alguns d’aquests pronoms (el, la, els, les) juntament amb d’altres

(en, ho, hi) poden no ser personals, és a dir, no fer referència a les persones gramaticals del discurs. D’aquests pronoms també se’n diu febles.

ADJECTIU És la categoria gramatical que acompanya el nom i n’indica una

qualitat o característica. També és una categoria variable. Concorda en gènere i nombre

amb el nom a què acompanya (la casa roja i no *la casa roig). És nucli del sintagma adjectival. Roig, violent, informe, tranquil·la, embriac, fred, nòmada, gris,

alegre, etc. són elements de la categoria adjecti

Enxaneta Gencat Exercici guiat

VERB El verb és la categoria gramatical que expressa existència, estats,

accions, processos d’un subjecte. És una categoria variable (conjugació, persona, nombre, temps,

mode, aspecte) És el nucli del sintagma verbal i, per tant, del predicat verbal. Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o paréixer) i predicatius (la

resta: córrer, dormir, saltar, canviar, etc.).

Enxaneta

ADVERBI Es tracta d’una categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna

informació circumstancial, el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Es tracta d’una categoria invariable. És el nucli del sintagma adverbial. Hi ha adverbis:

De lloc: ací, allà, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny, prop, etc.

De temps: abans, ahir, aleshores, anit, demà, encara, hui, després, ja, mai, tard, sovint, prompte, etc. (hi ha també les locucions adverbials de temps com ara: a hores d’ara, a punt, a vegades, de moment, de seguida…)

De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, més, mig, molt, només, prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a més a més, a muntó…)

De manera: formes acabades en –ment: freqüentment, ràpidament, alegrement…; així, bé, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a cegues, a colp calent, a contracor, a la babalà…)

D’afirmació, de dubte i de negació: sí, no, fins, també, potser, tampoc (o les locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera…).

Enxaneta Itinerari Per fer a la llibreta

PREPOSICIÓ

Categoria invariable els elements de la qual són nucli del sintagma preposicional.

No tenen un significat massa definit, més aviat funcionen de nexe entre diferents elements lingüístics.

A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de, des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra, vers, vora.

Hi ha també una sèrie de locucions preposicionals com ara: a causa de, a través de, per mitjà de, quant a…Enxaneta

CONJUNCIÓ

És la categoria gramatical que enllaça oracions o elements d’una mateixa oració.

Com la preposició o l’adverbi, és una categoria invariable.

I, ni, o, així i tot, sinó, tanmateix, amb tot, altrament, doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins que, des que, mentre, quan, com que, perquè, per tal que, si, com, com si, encara que, tot i que…