CCOO de Catalunya - OSONA NOUS FILONS D’OCUPACIÓ Anàlisi … · 2009. 5. 5. · Núria Esteve Campllonch Agraïments Pacte Territorial d’Osona (La Plana) Eugènia Dot. Consorci

OSONANOUS FILONS D’OCUPACIÓ

Anàlisi local d’innovació en el marcdels nous filons d’ocupació

Estudi realitzat pel CRESC a demanda del ConsellComarcal d’Osona

Aquest estudi ha estat impulsat per l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal d’Osona, en el marc del Pla Comarcal de Joventut i ha comptat amb el suport logístic de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal d’Osona i també amb el suport econòmic i l’assessorament de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

OSONA. NOUS FILONS D’OCUPACIÓ. Anàlisi local d’innovació en el marc dels nous filons d’ocupació 2

CRÈDITS

Abril de 2003

Equip de treball de l’estudi

Direcció acadèmica: Eva Miñarro Acosta

Assessor i consultor: Josep Gallet Puigcorbé

Direcció executiva: Dolors Besa Roca

Documentació : Xavier García Sánchez

Col·laboració tècnica: Josep Eloi Moya i Serra

Elisabet Martori Torné

Núria Esteve Campllonch

Agraïments

Pacte Territorial d’Osona (La Plana)

Eugènia Dot. Consorci Turisme Osona

Estel Font. Consorci promoció turística Vall de Sau-Collsacabra

Pep Verdaguer. Agència de l’Energia d’Osona

Betlem Parés. Manlleu SAD

Fabiola Mora. Departament d’Urbanisme – Ajuntament de Vic

Rafa Garrido. Grup de Defensa del Ter

Gemma Soldevila. Ajuntament de Roda de Ter

Miquel Vilella. Ajuntament de Santa Maria del Corco

Marta Boixaderas. Joves Punt Jove de Vic

Montse Puigví. Ajuntament Masies de Voltregà


Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

Alfred Paz. Gestiomat. Promoció Econòmica

Rosa Carné. Promoció econòmica i formació de St. Vicenç de Torelló.

Núria Serrallonga. Turisme, Consorci Meandres del Ter.

Carme Aligué. Gestiomat, Tècnica d’ocupació.

Melcior Manubens. Arquitecte. Ajuntament de Torelló.

Jordi Serra. Ajuntament de Torelló, Benestar Social St. Vicenç i St. Pere, St. Pere de

Torelló.

Albert Puigvert. Medi ambient. Ajuntament de Torelló

Pacte Territorial d’Osona Sud – Alt Congost

Anna Portet. Promoció econòmica de l’Ajuntament de Centelles

Clara Guindulain. Gerent de la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament

Montse Prat. Borsa de treball d’Osona Sud i d’Alt Congost de Promoció econòmica.

Pacte Territorial del Lluçanès

Maria Mill. Treballadora familiar

Judith Bertobillo. Tècnica d’Ocupació

Mercè Sucarrat. Tècnica d’Ocupació

Jordi Llop. Delegat de la UGT Puigneró Prats

Pere Garet. Director del Consorci del Lluçanès

Jaume Font. Energies alternatives i estalvi energètic


ÍNDEX

CRÈDITS............................................................................................................................2

INTRODUCCIÓ.................................................................................................................6Objecte i justificació de l’estudi ..........................................................................................................................6

Estructura de l’estudi ..........................................................................................................................................6

METODOLOGIA ...............................................................................................................8

LA COMARCA D’OSONA. població i mercat de treball................................................11Població ............................................................................................................................................................11

Mercat de treball ...............................................................................................................................................15

DOS COL·LECTIUS AMB ESPECIALS DIFICULTATS D’INSERCIÓ AL MERCATDE TREBALL ..................................................................................................................24

Joves..................................................................................................................................................................24

Col·lectiu de persones entre 40 i 55 anys ..........................................................................................................25

NOUS FILONS D’OCUPACIÓ.......................................................................................30Concepte............................................................................................................................................................30

L’impacte dels nous filons d’ocupació ..............................................................................................................31

Polítiques i mesures que cal promoure per activar els nous filons d’ocupació.................................................31

Desenvolupament del territori mitjançant els nous filons d’ocupació...............................................................32

Punts importants a tenir en compte en el desenvolupament de nous filons d’ocupació ....................................36

Bones pràctiques en nous filons d’ocupació a Catalunya .................................................................................37

NOUS FILONS D’OCUPACIÓ A DESENVOLUPAR A LA COMARCA D’OSONA.SELECCIÓ I JUSTIFICACIÓ........................................................................................39

Serveis de la vida quotidiana ............................................................................................................................39

Serveis de millora de la qualitat de vida ...........................................................................................................41

Serveis d’oci ......................................................................................................................................................42

Serveis mediambientals .....................................................................................................................................43

Gestió de residus ...............................................................................................................................................43

Gestió de l’aigua ...............................................................................................................................................44

Protecció i manteniment d’espais naturals .......................................................................................................44

Control de la contaminació ...............................................................................................................................45

ANÀLISI PRÈVIA DE LA SITUACIÓ DE CADASCUN DELS PACTESTERRITORIALS D’OSONA ...........................................................................................46

PACTE TERRITORIAL D’OSONA ...................................................................................................................46

Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona per generar ocupació dins de l’àmbit dels nousfilons..................................................................................................................................................................51

PACTE TERRITORIAL DEL LLUÇANÈS.........................................................................................................59


Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial del Lluçanès per generar ocupació dins de l’àmbit dels nousfilons..................................................................................................................................................................63

PACTE TERRITORIAL DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA .................................................................68

Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura per generar ocupació dinsde l’àmbit dels nous filons.................................................................................................................................73

PACTE TERRITORIAL D’OSONA SUD I L’ALT CONGOST ..........................................................................76

Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona Sud i Alt Congost per generar ocupació dins del’àmbit dels nous filons......................................................................................................................................81

ANÀLISI QUALITATIVA DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ .........................................84Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona (La Plana)............................................................................84

Grup de discussió del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.......................................................93

Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost...............................................................98

Grup de discussió del Pacte Territorial del Lluçanès .....................................................................................102

CONCLUSIONS.............................................................................................................107Serveis d'oci. Turisme..... ...............................................................................................................................110

Serveis de la vida quotidiana. serveis a domicili....... ....................................................................................114

Serveis de la vida quotidiana. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ..............................118

Serveis mediambientals ................. ................................................................................................................121

Serveis de la vida quotidina. Gestió de l'energia ............ ..............................................................................126

Serveis de millora de l qualitat de vida. Millora d'allotjaments.....................................................................128

PROPOSTES..................................................................................................................130Pacte Territorial d’Osona (La Plana).............................................................................................................130

Apostar per un centre de serveis a domicili al Pacte Territorial.....................................................................130

Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost ................................................................................................134

Apostar per un centre integral d’atenció domiciliària per a la gent gran.......................................................134

Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura........................................................................................137

Centre per al foment de l’habitatge de qualitat i de millora de l’allotjament .................................................137

Pacte Territorial del Lluçanès.........................................................................................................................140

Telecentre integrat de serveis del Lluçanès.....................................................................................................140

Dos filons d’ocupació transversals per desenvolupar a tota la comarca........................................................143

Centre de Promoció Turística d’Osona...........................................................................................................143

Centre de serveis mediambientals a la comarca .............................................................................................146

Bibliografia.....................................................................................................................149

Annex..............................................................................................................................152


INTRODUCCIÓ

Aquest estudi és el fruit d’una demanda expressada pel Consell Comarcal d’Osona, per tal

de saber per quins dels àmbits dels nous filons ha d’apostar la comarca, sense perdre de

vista les seves peculiaritats territorials (d’aquí l’anàlisi pacte per pacte) i els dos col·lectius

que més preocupen a nivell d’ocupació: els joves i les persones d’entre 40 i 55 anys.

Objecte i justificació de l’estudi

L’estudi ha tingut com a finalitat proposar quins són els àmbits dels filons d’ocupació més

adients per al territori, tenint en compte la integració dels col·lectius amb més problemes

d’inserció en el mercat de treball: els joves i les persones d’entre 40 i 55 anys. Per això, s’ha

partit de la informació proposada per altres estudis realitzats a la comarca, més o menys

vinculats als nous filons d’ocupació, i de l’opinió que els actors socials tenen del territori.

En definitiva, l’objectiu de l’estudi ha estat fer una reflexió encaminada a detectar les

oportunitats i les sinergies per desenvolupar determinats filons d’ocupació a la comarca i a

cadascun dels Pactes Territorials.

Estructura de l’estudi

L’estudi introdueix en primer lloc les dades relatives a la població i al mercat de treball

d’Osona. En segon lloc, es caracteritzen els dos col·lectius d’interès: els joves i el col·lectiu

de persones d’entre 40 i 55 anys.

A continuació, s’introdueix el marc teòric relacionat amb els nous filons d’ocupació, per

analitzar el nous filons d’ocupació que cal desenvolupar a la comarca, la seva selecció i

justificació.

En quart lloc, es fa una anàlisi prèvia de la situació de cadascun dels Pactes Territorials (PT

d’Osona, PT del Lluçanès, PT de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, PT de Osona Sud i l’Alt

Congost).


Per acabar, s’analitzen les dinàmiques de grup realitzades a cadascun dels territoris i

finalment, a l’apartat de conclusions, es fa una valoració dels resultats més destacats de

l’estudi i es proposen nous filons d’ocupació a desenvolupar.


METODOLOGIA

Anàlisi de dades estadístiques, documentals i bibliogràfiques

En primer lloc, s’ha procedit a fer una anàlisi de les dades estadístiques relatives a població

i mercat de treball d’Osona. Aquesta anàlisi s’ha fet a nivell comarcal i a nivell municipal,

fent una agregació de les dades per Pactes Territorials, mitjançant consulta de les fonts

primàries d’informació.

D’altra banda, també s’ha fet un tractament específic de les dades estadístiques en funció

dels dos col·lectius que eren d’interès per a l’estudi, és a dir, els tres col·lectius de joves (de

15 a 19 anys, de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys) i el col·lectiu d’adults d’entre 40 i 54 anys.

Les fonts estadístiques consultades han estat les següents: l’Institut d’Estadística de

Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Institut Nacional d’Estadística, l’Institut Nacional de la

Seguretat Social i el Departament de Treball.

Malauradament, algunes de les dades disponibles a nivell municipal fan referència a l’any

1996, a l’últim Padró d’habitants, ja que les dades del Padró de l’any 2001 encara no estan

disponibles en tots els àmbits d’aquesta recerca. Tanmateix, hem fet una anàlisi per a

cadascun del pactes per conèixer i aproximar-nos a la realitat del territori i dels col·lectius

que més ens interessen.

Les dades estadístiques analitzades han estat les següents:

1. Indicadors demogràfics: densitat de població, índexs de dependència.

2. Indicadors de mercat de treball: activitat, ocupació i atur en els col·lectius d’interès.

En segon lloc, s’han analitzat aspectes del mercat de treball relacionats amb la mobilitat,

l’activitat econòmica i els diferents sectors productius.


En tercer lloc, i mitjançant l’anàlisi bibliogràfica i documental, s’han caracteritzat els dos

col·lectius d’interès per a aquest estudi: els joves i el col·lectiu de persones d’entre 40 i 55

anys.

D’altra banda, també s’ha fet una anàlisi documental dels estudis anteriorment realitzats a la

comarca relacionats amb l’àmbit de l’ocupació i, més concretament, dels nous filons

d’ocupació. Aquests estudis han servit per establir un punt de partida per a la diagnosi del

territori i per oferir propostes per a cadascun dels Pactes Territorials.

Per últim, i amb la finalitat de reflexionar i elaborar el marc teòric dels nous filons d’ocupació

d’Osona, s’ha fet una anàlisi de la bibliografia recent sobre nous filons d’ocupació, àmbits i

bones pràctiques.


Grups de discussió. Punts forts i febles dels diferents àmbits d’acció pel

que fa als nous filons d’ocupació. Oportunitats

Des del punt de vista més qualitatiu, l’estudi ha pretès sondejar l’opinió dels actors socials

privilegiats del territori, és a dir, d’aquelles persones que tenen coneixement del territori des

d’un àmbit o un col·lectiu específic.

S’han realitzat quatre grups de discussió, un per Pacte Territorial. S’han escollit els perfils

professionals dels participants en funció de la seva experiència, solvència tècnica o

coneixement en un àmbit o col·lectiu determinat.

Els col·lectius han estat els següents:

1. Joves d’entre 15 i 29 anys

2. Persones desocupades d’entre 40 i 55 anys

Els àmbits dels nous filons escollits han estat:

1. Els serveis d’oci. Turisme

2. Serveis de la vida quotidiana. Serveis a domicili

3. Serveis de millora de la qualitat de vida. Gestió de l’energia

4. Serveis de millora de la qualitat de vida. Millora d’allotjaments

5. Serveis de la vida quotidiana. Noves tecnologies de la informació i la

comunicació

6. Serveis mediambientals

Mitjançant els grups de discussió, s’ha fet una diagnosi del territori en cadascun dels àmbits

i de les possibilitats d’ocupar-hi els col·lectius analitzats (joves i desocupats d’entre 40 i 55

anys).


LA COMARCA D’OSONA. POBLACIÓ I MERCAT DE TREBALL

En aquest capítol es fa una breu descripció dels aspectes demogràfics, econòmics i de

mercat de treball que caracteritzen la comarca.

Població

Tot i que en general el creixement de la població ha estat per sobre de la mitjana catalana –

un 9,54 0/00 en el període 1996-2001 -, aquest creixement de la població ha estat desigual.

Hi ha zones, com són el Lluçanès, la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que perden població. A

més, el component principal d’aquest creixement és el saldo migratori (8,27 0/00), i no el

creixement natural de la població (1,26 0/00).


Respecte del conjunt de Catalunya, Osona té una presència poc significativa d’immigrants

que no parlen català procedents de la resta de l’Estat espanyol, mentre que, en canvi, la

comarca està força influenciada pels fluxos d’immigrants recents, de menys de 5 anys,

originaris principalment del continent africà, que s’han concentrat en municipis amb un teixit

industrial important: Vic, Manlleu, Roda de Ter, St. Bartomeu del Grau, Prats de Lluçanès i

Montesquiu.

Segons el padró d’habitants del 2001, Vic, Manlleu i Torelló concentren gairebé la meitat de

la població de la comarca, que és de 121.096 persones.

Alguns estudis que analitzen els condicionants macroeconòmics del desenvolupament a la

comarca d’Osona1 ja han diagnosticat una certa tendència de difusió residencial o

productiva de l’àrea metropolitana de Barcelona cap a d’altres àrees menys congestionades.

Aquest és el cas de la comarca d’Osona i representa una oportunitat per al

desenvolupament del territori i, per tant, per donar impuls als nous filons d’ocupació.

Aquests processos de desconcentració dels nuclis urbans cap a la perifèria també tenen lloc

dins de la comarca. Osona pot ser un destí atractiu per a moltes persones procedents de

Barcelona i d’altres indrets. A més, aquest augment del turisme de segona residència i de

caps de setmana pot contribuir a incrementar la població.

Osona té una densitat de població de 102,50 habitants/km2; clarament inferior a la mitjana

catalana, que és de 198,87 hab./km2. Pel que fa a la concentració de la població, es

produeix principalment a la capital de la comarca, Vic, amb 37.703 habitants i, en general, a

l’eix nord-sud: Torelló, Manlleu, Roda de Ter, Tona i Centelles.

Cens depoblació 2001

Superfície(Km2)

Densitat(hab./km2)

PT Lluçanès 8.031 316,05 25,41PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 19.843 206,12 96,27PT Osona Sud i Alt Congost 30.880 366,42 84,27PT Osona (La Plana) 73.598 401,83 183,16Osona 129.543 1.263,80 102,50Província de Barcelona 4.806.569 7.707,63 623,61CATALUNYA 6.343.110 31.895,30 198,87Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 2001

1 - “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”, Serveis d’Estudis de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitat de Vic, març 2001.


Osona es caracteritza per ser una comarca madura, amb una piràmide de població que té

una forma piramidal menys accentuada del que caldria esperar a causa del menor pes

relatiu de les edats adultes - joves. A Osona hi ha hagut una reducció del pes dels joves i un

augment de la gent gran.

Els indicadors socials de població evidencien la problemàtica que hi ha a la comarca i que

es manifesta en uns índexs molt elevats de dependència, que s’aguditzen a la Vall del Ges,

Orís i Bisaura i al Lluçanès. Els índexs d’aquestes poblacions, com es pot veure a la taula

següent, estan força per damunt de l’índex de Catalunya.

Això significa que, per cada 100 persones potencialment actives, més de 50 són persones

grans o nens, és a dir, no actius. Això fa pensar que, en els casos del Lluçanès i de la Vall

del Ges, un dels temes que cal considerar és la promoció d’activitats al sector terciari

relacionades amb els serveis de la vida quotidiana, com són l’atenció a la infància i els

serveis a domicili destinats a l’atenció i acompanyament de persones grans.

Pactes territorials2Índex dedependència3

PT Lluçanès 56,7PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 54,5PT Osona Sud i Alt Congost 45,4PT Osona (La Plana) 49,7CATALUNYA 45,0Font: Anuari social d'Espanya 2001 de "La Caixa" i elaboració pròpia

Una altra dada important és l’envelliment progressiu de la població i les situacions de

dependència que això pot generar en el futur. Els indicadors socials més importants pel que

fa a les persones grans i la dependència són els següents:

2 Només es disposa de dades dels municipis de més de 1.000 habitants. Per tant, la xifra és representativa només d’aquestsmunicipis dins de cada Pacte Territorial.3 Índex de dependència: Nombre de nens (de 0 a 14 anys) i de persones grans (de 65 i més anys) per cada 100 adults en edat detreballar, és a dir, de 15 a 64 anys, a 1 de gener de 1999. (Població de 0 a 14 anys + població de 65 i més anys / Població de 15 a64 anys) * 100. Indica el pes en percentatge de les persones no actives (infants i grans) respecte de la població potencialmentactiva.


Pactes territorialsÍndex devellesa4

Índex desenilitat5

Índexd'envelliment6

Índex dedependènciapersones grans7

PT Lluçanès 19,6 9,9 133,6 31,1PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 18,5 10,7 126,4 27,6PT Osona Sud i Alt Congost 16,6 9,2 115,2 24,1PT Osona (La Plana) 22,3 9,1 177,3 34,6CATALUNYA 17,2 10,3 125,1 25,0Font: Anuari social d'Espanya 2001 de "La Caixa" i elaboració pròpia

Es pot observar que el pacte territorial que més sobresurt és la Vall del Ges, Orís i Bisaura,

seguit del Lluçanès. A la Vall del Ges, Orís i Bisaura hi ha 177 persones de 65 o més anys

per cada 100 persones de 14 o menys anys.

Tant al Lluçanès com a la Vall del Ges, Orís i Bisaura hi ha hagut una deficiència històrica

de comunicacions que, juntament amb la orografia, ha fet que aquestes zones fossin menys

poblades i que avui dia tinguin índexs d’envelliment elevats. Pel que fa a la infància, el

Lluçanès és l’àmbit territorial amb un índex d’infància i de dependència infantil més elevat.

Pactes territorialsÍndex d’infància8 Índex de

dependència infantil9

PT Lluçanès 16,5 25,7PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 12,9 19,9PT Osona Sud i Alt Congost 14,6 21,3PT Osona (La Plana) 14,7 22,0CATALUNYA 13,8 20,0

Font: Anuari social d'Espanya 2001 de "La Caixa" i elaboració pròpia

4 Índex de vellesa: Nombre de persones grans, de 65 i més anys, per cada 100 habitants a 1 de gener de 1999. (Població de 65 imés anys / Total de la població) * 100.5 Índex de senilitat: Percentatge de població de 85 i més anys sobre la població de 65 i més anys a 1 de gener de 1999. (Població

de 85 i més anys / Població de 65 i més anys) * 100.6 Índex d’envelliment: Percentatge de població de 65 i més anys sobre la població de 0 a 14 anys a 1 de gener de 1999. (Poblacióde 65 i més anys / Població de 0 a 14 anys) * 100.7 Índex de dependència de les persones grans: Nombre de persones grans, de 65 i més anys, per cada 100 personespotencialment actives, de 15 a 64 anys, a 1 de gener de 1999. (Població de 65 i més anys / Població de 15 a 64 anys) * 100. Indicael pes, en percentatge, de les persones grans (no actives) respecte de la població potencialment activa.8 Índex d’infància: Nombre de nens (de 0 a 14 anys) per cada 100 habitants, (Població de 0 a 14 anys / Total Població) * 100. Ensindica que de cada 100 persones, 16 tenen 14 anys o menys. Dades referides a 1 de gener de 1999.9 Índex de dependència infantil: Nombre de nens de 0 a 14 anys per cada 100 adults en edat de treballar, és a dir, de 15 a 64anys a 1 de gener de 1999. (Població de 0 a 14 anys / Població de 15 a 64 anys) * 100. Indica el pes, en percentatge, dels infants(persones no actives) respecte de la població potencialment activa.


Mercat de treball

Osona es caracteritza per l’elevat pes del sector primari i secundari en relació amb el sector

serveis, que encara està poc desenvolupat.

Les taxes d’activitat i d’ocupació de la població d’entre 16 i 64 anys osonenca, l’any 1996,

eren del 67,46% i del 57,21%, respectivament, per sobre de les catalanes i de les de les

comarques centrals. A Osona sempre hi ha hagut una elevada participació en el mercat

laboral, sobretot entre les dones. En els últims anys també s’aprecia un retard en la

incorporació al mercat laboral de la població jove, especialment entre els joves de 16 a 24

anys.

Taxa d’activitat per edats

Pactes territorials15-19 20-24 25-29 15-29 40-54

PT Lluçanès 28% 66% 90% 63% 84%PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 30% 65% 87% 63% 77%PT Osona Sud i Alt Congost 34% 71% 87% 66% 74%PT Osona (La Plana) 30% 71% 90% 66% 80%COMARCA D’OSONA 31% 68% 87% 64% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 61% 72%ESTAT ESPANYOL 24% 60% 81% 55% 69%

Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta: gener 03] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996

D’altra banda, els sectors majoritaris on s’han ocupat els osonencs han estat, com es pot

observar a la gràfica següent, la indústria manufacturera, el comerç i reparació, la

construcció, l’agricultura i ramaderia i les immobiliàries, lloguers i serveis a empreses. Cal

tenir en compte que gairebé la meitat de les persones ocupades a Osona treballen a les

indústries manufactureres, que agrupen, entre d’altres, les indústries tèxtils, les de

l’alimentació, les del cuir i del calçat, les de la fusta i del suro, les del paper, la metal·lúrgia,

les químiques i les indústries de construcció de maquinària.


Font: <http://www.idescat.es> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia. Dades de 1996

De fet, la població assalariada es concentra en molt poques activitats industrials. Hi ha

municipis molt especialitzats en determinades activitats industrials, com són el tèxtil,

l’alimentació, la fabricació de productes metàl·lics i d’equips mecànics i la confecció.

Ocupats per branques d'activitat. Osona 1996

5,39%

0,14%

43,63%

0,87%

7,69%

11,83%

3,48%

3,84%

2,19%

5,01%

4,06%

5,16%

3,55%

2,88%

0,26%

0,01%

0,03%

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 45,00% 50,00%

Agricultura i ramaderia

Pesca

Indústries extractives

Indústries manufactureres

Electricitat, gas i aigua

Construcció

Comerç i reparació

Hostaleria

Transport i comunicacions

M ediació financera

Immobiliàries, lloguers i serveis a empreses

Adm. Pública, defensa i SS

Educació

Sanitat i serveis socials

Altres serveis

Personal domèstic

Organismes extraterrito rials

Branques d'activitat


Pel que fa a l’atur, la diagnosi del territori feta per altres estudis del territori10 ja comenta que

la taxa d’atur registrat a la comarca és inferior que a Catalunya i que l’atur es concentra en

el sector industrial (tèxtil, alimentació, cuir, confecció i pelleteria, fabricació de productes

metàl·lics i de materials electrònics), en les dones, en les persones d’edats més avançades i

en els col·lectius amb menys formació.

Nota metodològica: taxa d'atur estimada de l'any 1996, taxa d'atur registrada calculada en base a la població activa del 1996 i l'aturregistrat l’any 2002Font: <idescat.es> [consulta: febrer 03] i elaboració pròpia

Els municipis amb una taxa d’atur més gran són els municipis amb una especialització

productiva basada en la indústria manufacturera intensiva amb mà d’obra poc qualificada i

amb escàs valor afegit.

10 - “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”, Serveis d’Estudis de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitat de Vic, març 2001.

Taxa d'atur registrada

0

5

10

15

20

25

30

LLUÇANÈS OSONA OSONA SUD IALT CONGOST

VALL DEL GES,ORÍS I BISAURA

OSONACOMARCA

CATALUNYA

Joves40-54 anys

Taxa d'atur estimada

0

5

10

15

20

25

30

LLUÇANÈS OSONA OSONA SUD IALT CONGOST

VALL DEL GES,ORÍS I BISAURA

OSONACOM ARCA

CATALUNYA

Joves40-54 anys


Així, la proporció de desocupats és menor en el sector de la construcció i dels serveis, fet

que representa una possibilitat de desenvolupament de nous filons d’ocupació en el sector

secundari i terciari. L’únic inconvenient és que aquesta proporció més gran d’aturats del

sector industrial pot dificultar la seva inserció en un context en què les activitats de futur

estan més relacionades amb els serveis.

Font: <http://www.diba.es> [consulta març 2002] i elaboració pròpia. Dades de 1998-2002

L’atur ha evolucionat negativament en els col·lectius de més edat. Aquesta evolució ha estat

més negativa en el cas de les dones pel desfasament entre la seva formació i capacitació i

les demandes del mercat de treball, ja que les dones es concentren en activitats industrials

amb una conjuntura poc favorable.

Pel que fa al col·lectiu de joves, es pot dir que hi ha un retard en la seva incorporació al

mercat laboral. La qualificació de la mà d’obra jove augmenta més de pressa que els llocs

de treball que la comarca ofereix. Els titulats, és a dir, la mà d’obra qualificada i d’alt nivell

formatiu, es desplacen a treballar fora d’Osona.

Evolució de l'atur a Osona. Període 1998-2002 (xifres absolutes)

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Any 1998 Any 1999 Any 2000 Any 2001 Any 2002

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Sense Ocup.Anterio r


Pel que fa a la formació, el nivell formatiu de la comarca està per sota de la mitjana

catalana. La formació continuada i de reciclatge dels col·lectius afectats per l’atur i amb

nivells de formació baixos pot ajudar a combatre la taxa d’atur estructural.

Pel que fa a la formació ocupacional, un estudi fet a la comarca11 conclou que les empreses

amb un pes més important a Osona són les dels següents sectors: alimentari,

agroalimentari, càrnic, cuir, hoteleria, institucions financeres, metal·lúrgic, químic, sanitat,

tèxtil i transport, sectors que representen aproximadament el 20% del total d’empreses i el

42% dels assalariats.

11 Directrius de la formació ocupacional. Treball de camp realitzat amb una mostra de 1.064 empreses d’Osona. Consell Comarcald’Osona.

Variació relativa de l’atur a la comarca d'Osona

0

20

40

60

80

100

120

140

2000 2001 2002

Joves40-54 Anys

Variació relativa de l’atur a Catalunya

0

20

40

60

80

100

120

140

2000 2001 2002

Joves40-54 Anys


S’observa que les empreses grans tenen una plantilla jove o bé es troben en procés de

renovació generacional i aposten per la qualitat.

En general, els caps de recursos humans perceben com a positiva l’evolució del següents

sectors: agroalimentari, hoteleria, químic, sanitari i transport.

Els empresaris valoren molt l’experiència en els oficis, els comercials, i els llocs de treball

tècnics (FP II o Enginyeria). Comenten que falten perfils polivalents. Pensen que els perfils

de futur a la comarca seran els següents: tècnics informàtics, tècnics de manteniment,

tècnics de control de qualitat, animadors i guies turístics, personal de teleservei i també

auxiliars de clínica o assimilats.

Consideren que són molt importants les actituds dels treballadors, la manera de fer les

coses, les habilitats socials, la polivalència (informàtica d’usuari, idiomes, aptituds

comercials), la flexibilitat, la capacitat de treballar en equip, la qualitat, la capacitat

d’aprenentatge i la responsabilitat i encara més quan parlem del col·lectiu de més de 40

anys.

D’altra banda, de l’anàlisi de la mobilitat laboral12 es desprèn que els municipis que

ofereixen més llocs de treball dels que serien necessaris per ocupar la seva població

resident són: Vic, Malla, Gurb, Roda de Ter, St. Bartomeu del Grau, Prats de Lluçanès, Sant

Boi de Lluçanès, Masies de Voltregà, Orís i Sora. A excepció de Prats de Lluçanès, la resta

són municipis amb taxes d’autosuficiència baixes, és a dir, que el percentatge dels residents

que ocupen llocs de treball oferts pel municipi és de menys del 60%.

Economia

Pel que fa a l’economia familiar, Osona pertany a les comarques industrials barcelonines

que, en general, han experimentat un increment sostingut de la renda bruta familiar

disponible (RBFD) des de 1989, tot i que són comarques que van notar força les crisis

industrials i que, entre 1992 i 1994, van experimentar lleus davallades o un cert

estancament dels seus índexs. Ciutats com Vic, Manlleu i Torelló tenen la RBFD per sobre

de la catalana. El nivell de patrimoni per habitant i de renda per habitant a Osona és mitjà.

12 Dades referides a l’any 1996.


Pel que fa a l’estructura empresarial, s’observa que el 78% de les empreses tenen entre 1 i

5 treballadors i que el 49% dels assalariats osonencs treballen a empreses de més de 25

treballadors. Per tant, el teixit industrial té una dimensió massa reduïda. Existeix massa

dependència econòmica de les administracions superiors a la local i hi manca coordinació.

Tot i que algunes de les activitats industrials de la comarca estan en recessió, s’observa un

potencial pel que fa al medi ambient i el turisme, així com en l’àmbit les tecnologies de la

informació i la comunicació.

Sector agrícola

El sector agrícola presenta avantatges competitius pel que fa a l’agricultura ecològica, és a

dir, l’agricultura respectuosa amb el medi ambient. A més, la Unió Europea i l’Estat donen

ajuts econòmics i cada cop hi ha més acceptació dels seus productes per part dels

consumidors. Tanmateix, l’agricultura presenta desavantatges en la fase de

comercialització, ja que és un model basat en l’agricultura familiar, que presenta una baixa

capacitat de remuneració del treball i una escassa capacitat d’ocupar a temps complet la mà

d’obra no assalariada.

D’altra banda, també presenta problemes ambientals derivats de la intensificació de la

ramaderia. Hi ha una certa pressió social sobre el sector porcí, pel temor que els efectes

que provoca sobre el medi ambient siguin irreversibles.

Sector industrial

A la comarca, l’especialització de la indústria ha portat a la destrucció d’establiments

industrials del tèxtil i de l’alimentació. Tanmateix, aquest fet s’ha de veure com un pas cap a

una major diversificació de l’activitat industrial. Els establiments s’han d’adaptar a les

exigències europees en tecnologia, qualitat i incorporació de serveis que incrementin el

valor afegit. La comarca té una cultura emprenedora que pot ser aprofitada.

A la comarca manca una activitat industrial rellevant en sectors com ara la indústria química,

l’electrònica, la informàtica o el disseny gràfic. Existeixen àmbits territorials massa

especialitzats, com el Lluçanès, que s’ha especialitzat en el tèxtil, o els municipis de


Balenyà, Sta. Maria del Corco, Vic i Gurb, que s’han especialitzat en la indústria

agroalimentària.

En d’altres estudis també s’ha comentat la necessitat de millorar les infraestructures13 - la

seva millora ha permès obrir nous mercats i reduir els costos de transport però encara hi ha

precarietat pel que fa a la infraestructura viària terrestre intercomarcal i d’accessos a les

àrees industrials - i d’apostar pel desenvolupament rural. També s’ha diagnosticat

l’oportunitat que representa impulsar altres sectors vinculats als nous filons d’ocupació, com

són els serveis multimèdia i telemàtics, la tecnologia mediambiental, el disseny gràfic i les

telecomunicacions.

A més, el teixit industrial atomitzat i la manca d’esperit associatiu, així com el baix nivell

formatiu dels propietaris i gestors dels establiments industrials de petites dimensions, ha

produït un retard d’adaptació als nous temps de la indústria osonenca.

La indústria ha d’adaptar-se als nous mètodes de treball, la negativa a adaptar els

processos productius als nous mètodes de treball pot perjudicar els nivells de competitivitat

de l’activitat industrial. Fins i tot la indústria alimentària s’hauria d’adaptar a les noves

necessitats del mercat i exportar els seus productes, cosa que generaria ocupació. D’altra

banda, també es detecta una manca d’instal·lacions de reciclatge i sanejament de residus

industrials.

Construcció

La comarca presenta un bon nivell de formació gràcies a iniciatives sectorials con ara

l’Institut Gaudí de la Construcció i les escoles taller de Vic i Manlleu. Tanmateix, hi ha massa

empreses de dimensió reduïda, massa atomització.

A més, al territori hi ha manca de mà d’obra i de matèries primeres i un creixement de zones

en procés d’urbanització que pot tenir efectes negatius si no es fa una bona planificació del

territori.

Una oportunitat dins dels nous filons d’ocupació és la de poder rehabilitar habitatges i fer-ne

de nous amb una qualitat i uns materials no convencionals.

13 -“Condicions per a promoure la inserció laboral de les dones a la comarca d’Osona 2002”, CRESC, març 2003.


Sector terciari

Es perfilen en la població nous hàbits de consum i noves necessitats a satisfer. Els nous

filons d’ocupació podrien satisfer-les, però es necessita una massa crítica que els doni

suport i en moltes parts del territori això no és així. Tanmateix, a Catalunya s’han dut a

terme iniciatives en l’àmbit rural força interessants i que s’haurien de tenir en compte.

Un aspecte negatiu és la destrucció progressiva d’empreses que pot afectar l’existència

d’una oferta variada de serveis.

Les activitats relacionades amb el reciclatge i el sanejament han tingut una bona dinàmica

de creixement en els darrers anys i són clarament nous filons d’ocupació que convé tenir en

compte en els propers anys pel que fa a la generació d’ocupació i valor afegit.

La restauració i l’hoteleria tenen una importància molt conjuntural, de caps de setmana i

festius, amb escassa generació de riquesa i de valor afegit.

En general, a la comarca manquen serveis a les empreses que les ajudin a millorar el nivell

tècnic i el valor afegit dels productes industrials (informàtica, R+D, disseny). Hi ha una

escassa presència d’establiments terciaris i comercials a Internet que es basin en les noves

tecnologies.


DOS COL·LECTIUS AMB ESPECIALS DIFICULTATS D’INSERCIÓ

AL MERCAT DE TREBALL

Joves

Els joves es troben en un entorn on les desigualtats socials recauen més sobre els individus

que sobre el grup o la classe social, és la individualització dels estils de vida14. A més, els

joves estan sotmesos a moltes incerteses, és a dir, a una cultura del risc15.

Els canvis en el sistema educatiu han augmentat el nombre de joves amb estudis superiors.

Pel fet que l’accés a l’educació s’ha fet més universal, el fracàs escolar s’ha transformat en

quelcom més personal.

La transició de l’escola al mercat laboral és lenta i els joves segueixen trajectòries molt

variades per dur-la a terme. L’atur forma part de les seves vides i ho superen formant-se o

fent feines a temps parcial. Entren i surten del mercat laboral i del sistema educatiu. Els

joves són el recurs per a les feines escombraria, amb sous baixos i sense

professionalització. Com que són més flexibles, estan més exposats als canvis en els

processos laborals, treballant principalment en el sector serveis amb sous baixos i sotmesos

a una elevada temporalitat. A més, els índexs de desocupació juvenil, sobretot entre el

col·lectiu de 15 a 24 anys, han augmentat en els darrers anys16.

Com a conseqüència s’ha produït un canvi en la cultura del treball dels joves, allunyant-se

de la jerarquia corporativa i de la lleialtat a l’empresa.

Aquesta posició perifèrica que ocupen els joves en el mercat de treball, que es caracteritza

per l’atur, la temporalitat, la rotació i la precarietat, ha contribuït a canviar la cultura de treball

i la forma de vida: el treball ja no és font d’identitat, de pertinença a la societat. El treball

productiu ja no és l’eix estructurador de la vida quotidiana.

14 Beck15 Giddens16 -HOLLANDS, R., “Jugar treballant, treballar jugant: les identitats juvenils i el debat sobre ocupació i ociositat”, Generalitat deCatalunya, Secretaria General de Joventut, 2001.


Tanmateix, la joventut és una categoria d’edat, està formada per persones amb diversitat de

situacions socials i amb pocs elements comuns17.

Un altre factor important és l’habitatge. A excepció de Barcelona, els joves tenen més pes

en els municipis grans. A més, un 50% dels joves de 20 a 30 anys no ha marxat mai de la

llar d'origen i un 60% hi viu actualment. Entre els joves el fet de trobar habitatge es percep

com a difícil o molt difícil18.

Una solució possible són els programes de promoció de l’ocupació entre els joves basats en

l’autoocupació, l’economia social o el cooperativisme i els nous filons d’ocupació.

En el cas dels nous filons d’ocupació, els joves tenen avantatges comparatius en aquells

àmbits dels filons d’ocupació que requereixen una formació de base. Hi ha una clara

intenció de facilitar el camí a les entitats juvenils i del sector terciari perquè siguin els

activadors de determinats àmbits, com són l’atenció social, l’atenció a la infància i a la

joventut, o els serveis socials, educatius, culturals i de lleure19.

Col·lectiu de persones entre 40 i 55 anys

La incorporació i reconversió de les empreses a les noves tecnologies va suposar l'expulsió

de molta mà d'obra del mercat laboral, sobretot va afectar els treballadors i les treballadores

de més de 40 anys. Aquest col·lectiu topa amb greus dificultats per a poder-se inserir de nou

al món de treball, principalment per manca de formació i adaptabilitat a les noves formes

laborals. Les mesures actuals per fomentar la integració, la formació i l'actualització dels

aturats de llarga durada són insuficients i cal una oferta especial i adequada a aquest

col·lectiu. Per això calen polítiques actives d'inserció del col·lectiu d'aturats majors de 40

anys, que tenen càrregues econòmiques i familiars rellevants.

Un dels trets característics20 de les persones de més de 40 anys és l'abandonament escolar

per introduir-se al mercat de treball, que els va produir un bloqueig psicològic posterior

17 -ORTIZ, D., MIRO, I., “Treball, valors i canvi. Les ruptures en la precarietat”, Generalitat de Catalunya, Secretaria General deJoventut, 2001.18 -TRILLA, C. “Els joves catalans i l’habitatge”, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Joventut, 2000.19 - Pacte per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2001-2003. Generalitat de Catalunya, 2002.20 Idees extretes de l’estudi “La recerca de feina dels més grans de 40 anys”, CRESC, juny 2001.


davant els intents d'incrementar la formació i aprendre coses noves. La majoria tenen un

nivell educatiu baix o mitjà i només una minoria tenen estudis superiors.

Les persones de més de 40 anys donen molta importància a l’estabilitat laboral i al fet de

treballar amb un contracte indefinit, tot i que hi ha una tendència creixent d'aquest col·lectiu

a acceptar la contractació a temps parcial, sobretot entre les dones que volen aportar una

ajuda monetària a l'economia familiar o pel fet que així poden conciliar les tasques

domèstiques amb la feina fora de la llar. Altres idees impregnades en la cultura laboral dels

treballadors/ -res de més edat són la fidelitat, la maduresa i la lleialtat vers l'empresa.

Així, es fa necessari un canvi de mentalitat, que les persones d'aquest col·lectiu reordenin la

seva vida laboral, sobretot a través de la formació. Tanmateix, per a moltes persones

d’aquesta edat és vist com a innecessari i mostren certes reticències a estudiar.

La situació d'atur en les persones majors de 40 anys

En els darrers anys, la situació d'atur ha quedat agreujada per la precarietat de l'ocupació i

per l'atur de llarga durada, que sobretot afecta a les dones, moltes de les quals acaben

realitzant feines a l'economia submergida o treballen informalment. La sortida forçada del

mercat de treball provoca depressions i pèrdua d’autoestima, ja que aquestes persones

volen aconseguir una altra feina similar, al mateix sector econòmic i sense que es redueixin

les seves perspectives salarials, cosa que els resulta molt difícil d'aconseguir.

A més, la durada de la situació de desocupació condiciona la recerca de feina, és a dir, com

més temps s’estigui a l'atur menys interès actiu tindrà a buscar una feina i, per tant, menys

perspectives de trobar-ne. Les persones que porten menys d'un any a l'atur tenen més

possibilitats de reincorporar-se al mercat de treball. Per això cal incidir per tal que no es

converteixin en aturats de llarga durada.

Per sortir de la situació de desocupació, les persones en atur disposen de diverses vies o

canals informatius per trobar feina. En canvi, segons el seu punt de vista, els que tenen més

èxit són aquells que coneixen a través d’amics o familiars i, en segon lloc, els publicats a la

premsa o a d’altres mitjans de comunicació de masses. Aquest col·lectiu no considera que a


través de l’INEM s'aconsegueixi massa feina, ni mitjançant les Empreses de Treball

Temporal (ETT).

Una solució per sortir de l'atur i que està agafant certa rellevància dins el col·lectiu és

l'autoocupació, tot i que cal potenciar-la i oferir-li més ajudes i més recolzament econòmic i

de gestió.

Segons les persones d'aquest col·lectiu, les causes principals21 per les quals no troben feina

són l'edat i la manca de formació i de qualificació. Tot i que la discriminació per raó d'edat

resta exclosa per la Constitució Espanyola de 1978 i per l'Estatut dels Treballadors, la seva

existència queda palesa per la publicació de la Llei 64/1997, que té la finalitat d'oferir

mesures fiscals per afavorir la contractació de les persones majors de 45 anys.

L'educació tècnica o la formació són determinants per poder tornar a treballar. La

qualificació és un factor rellevant davant la possibilitat de perdre o no perdre la feina. Així,

amb una qualificació superior hi ha menys possibilitats de perdre la feina i quan la

qualificació és menor es més probable trobar-se en situació de desocupació.

Les persones desocupades amb més qualificació i estudis previs superiors són les que

tendeixen a associar-se més i, per tant, les accions que es realitzen van dirigides vers

aquest grup. D’aquesta manera es produeix una manca d'oferta per als menys formats, els

quals, a més, tenen un alt nivell de desconeixement i desinformació sobre els agents

d'intermediació i sobre la formació necessària.

Altres qualitats favorables per a trobar feina són, segons l'opinió d'aquest col·lectiu, la

motivació per buscar feina i, especialment en el cas de les dones, no tenir càrregues

familiars. També ho són el fet de tenir el temps disponible i les habilitats necessàries i

requerides per realitzar un determinat treball i no mostrar indisponibilitat a la mobilitat

laboral.

21 Idees extretes de “Estudi sociològic dels factors determinants en la reinserció de les dones treballadores de filats i teixits PuigneróS.A.”, Olga Busquets i Lídia Vaquero, 2001.


Diferenciació per gèneres

La situació per gèneres d'aquest col·lectiu determinat és diferent i està molt marcada per la

socialització rebuda i la representació social que es té dels papers de l’home i de la dona.

Així, es pot observar com els efectes de l'atur en les dones poden quedar frenats pel treball

reproductiu que realitzen a la llar, que els ha estat atorgat socialment, i això provoca una

manca d'interès en cercar feina activament, ja que tenen inculcat culturalment que han de

donar prioritat al treball domèstic. Tot i això, es comença a denotar un cert canvi

generacional, ja que les dones joves reben més ajuda i col·laboració masculina en les

tasques de la llar, mentre que sobre les dones més grans encara recau la major part de les

feines domèstiques.

En canvi, els homes tenen assumida la representació social de què han de ser els qui portin

els recursos econòmics i materials a la família, que depèn d'ells. Per tant, no poden perdre

inútilment el temps fent altres coses, com seria fer cursos de formació per reciclar-se i

adaptar-se als nous temps.

Punts de vista dels diferents actors socials de Catalunya22

Les associacions, els ajuntaments i les empreses de formació i d'inserció consideren que la

cultura empresarial discrimina en la contractació de gent gran a favor dels joves, que

accepten condicions de treball més precàries (salari més baix, horaris atípics, curta durada

del contracte, treballs menys segurs, etc.), i per això proposen un canvi de valors en el

sector empresarial. La cultura empresarial és poc sensible amb el col·lectiu dels majors de

40 anys, ja que els consideren amb poca capacitat de reciclatge, amb una baixa formació i

poca adaptabilitat a les noves tecnologies. A més, el sector empresarial té un

desconeixement important de l'actual legislació respecte a la contractació de persones de

més edat pel que fa a bonificacions. Les associacions i les empreses d'inserció laboral

creuen convenient que els aturats facin pràctiques a les empreses perquè així s'afavorirà la

contractació.

22 Idees extretes de l’estudi “La recerca de feina dels més grans de 40 anys”, CRESC, juny 2001.


D’altra banda, la patronal diu que el problema és de l'Administració, que s'hauria

d'encarregar de canviar la situació. També observa que és necessari un canvi de mentalitat

de tota la societat i que hi ha de participar tothom: empresaris, Administració i treballadors.

Accions polítiques per a millorar la situació dels desocupats majors de 40 anys

A diferents nivells polítics s'estan posant en pràctica diverses mesures per a pal·liar i

solucionar la situació discriminatòria de les persones aturades de més de 40 anys davant el

món laboral. Sobretot s'ha de treballar per incrementar la seva motivació i autoestima. La

intervenció hauria de tenir en compte els perfils del col·lectiu, saber qui busca feina

activament, orientar professionalment segons les capacitats i habilitats dels usuaris, i

desenvolupar polítiques per estimular l'increment de la taxa d'ocupació, sobretot entre les

dones, els joves i els majors de 45 anys.

Canvis estructurals en els darrers anys23

S'està produint un increment de la contractació de persones majors de 40 anys i d'un

contingent important de dones com a conseqüència dels darrers canvis demogràfics viscuts

a la societat catalana. L'esperança de vida ha augmentat i la població s'està envellint, per la

qual cosa són necessàries més prestacions i ajudes econòmiques. No hi ha joves per ésser

contractats i s'ha prolongat la seva escolarització, provocant un retard considerable en la

seva incorporació al mercat de treball. Aquest fet sumat a la retirada anticipada d'un creixent

nombre d'efectius per jubilar-se donen lloc a una vida laboral més reduïda.

L'organització empresarial està canviant la perspectiva que té dels seus empleats/ -ades i

comença a reconèixer la maduresa, l'experiència, la lleialtat i la responsabilitat que els

ofereixen els treballadors i les treballadores de major edat.

23 Idees extretes de l'article: Employment of older workers (a: Areas of social policy concern - Stadistical portraits) ide les estadístiques del Panorama of the European Labour Markets.


NOUS FILONS D’OCUPACIÓ

Concepte

S’entenen per nous filons d’ocupació aquelles activitats econòmiques destinades a satisfer

noves necessitats socials que es configuren avui en mercats incomplets - l’oferta i la

demanda estan insuficientment estructurades, o fragmentades - i que tenen un àmbit de

producció i prestació territorial definit, alhora que són intensives en ocupació24.

A continuació definim altres aspectes que cal tenir en compte quan parlem de nous filons

d’ocupació i que són molt importants. Aquests aspectes són els següents:

Estructuració de l’oferta: després de fer l’anàlisi de les necessitats socials que es volen

satisfer i dels destinataris, s’han de definir i configurar les condicions d’oferta i prestació de

servei per part d’un grup d’oferents.

Sensibilització de la demanda: són el conjunt d’actuacions de màrqueting, comunicació i

dinamització sociocultural i comunitària que tenen per objectiu posar de manifest una

necessitat social i l’existència d’uns serveis que poden satisfer-la. També significa fer visible

i informar sobre el cost dels serveis, així com sobre el cost que comporta per als clients o

beneficiaris potencials el fet de no disposar d’aquests serveis.

Mediació entre oferta i demanda: un tercer, és a dir, una Institució pública o privada d’interès

públic, ha d’intervenir per ajudar les parts a fer convergir les necessitats expressades en

demandes concretes de serveis i les possibilitats de prestar aquests serveis.

Autoproducció: procés de producció destinat a satisfer necessitats pròpies, és a dir, per a un

mateix, amb recursos propis, com és el cas de l’atenció als infants i a la gent gran.

Economia informal: economia submergida, o activitat econòmica no regulada, i economia no

mercantil, és a dir, que no hi ha una transacció monetària.

24 - “Llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya”, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Fundació CIREM, març 2001.


L’impacte dels nous filons d’ocupació

Els sector dels nous filons desperta interès per l’augment d’ocupació que han tingut les

activitats vinculades a la satisfacció de noves necessitats socials.

Osona encara és lluny d’assolir les taxes d’ocupació en el conjunt del sector serveis de la

mitjana de Catalunya o de la mitjana de la UE15. Per tant, encara queda molt de camí per

recórrer fins arribar a igualar aquestes taxes d’ocupació.

Polítiques i mesures que cal promoure per activar els nous filons

d’ocupació

Els nous filons vinculen les necessitats socials insatisfetes i la generació d’ocupació, per

tant, la intervenció ha de ser conjunta i simultània en la demanda i l’oferta de serveis. Un

dels instruments per fer això a Osona és, primer de tot, la detecció de les necessitats

insatisfetes, seguida de la dinamització i millora de la solvència de la demanda de serveis,

l’estructuració de l’oferta de serveis i, per últim, el suport a la creació d’empreses i ocupació i

el suport a la professionalització i qualificació del treball.

En aquest sentit, l’escala local ha estat privilegiada, però la intervenció a escala regional i

estatal també hi està interrelacionada.

Així, determinats àmbits, com el sector del turisme, l’audiovisual, les TIC, la gestió de

l’energia, els transports col·lectius locals i la seguretat, pels quals existeix una demanda

emergent, requereixen inversió privada i grans canals de distribució, així com la regulació de

l’accés dels demandants. Hi ha disposició a pagar.

Altres àmbits, com són la revalorització d’espais, el desenvolupament cultural local, la gestió

de residus, la gestió de l’aigua, el control de la contaminació i la protecció i manteniment de

zones naturals, tenen una demanda privada petita i una inversió i despesa pública elevada.

En principi, les persones no estan disposades a pagar. El principal demandant és el sector

públic, tot i que a llarg termini això pot canviar, sobretot en els àmbits relacionats amb el

medi ambient i on s’ha de complir la normativa europea de recent transposició.


En canvi, la valorització del patrimoni cultural, la millora de l’allotjament, els serveis a

domicili, l’atenció a la infància, el comerç de proximitat i els esports requereixen menys

inversió i són àmbits dels filons d’ocupació més locals, on participen el sector públic i el

sector no lucratiu i on la disposició a pagar és mitjana.

D’altra banda, es necessita la interrelació de diverses polítiques: generals, econòmiques,

fiscals i pressupostàries. Les polítiques sectorials, a través de les inversions públiques,

poden afavorir l’activitat i la sensibilització de la demanda, per exemple, en el cas del

turisme rural i de l’esport. També poden afavorir la regulació de determinades activitats que

avui dia formen part de l’economia submergida, i les polítiques de mercat de treball i

d’ocupació, que poden combinar diverses formes de treball i de prestacions socials.

També ajudarà al desenvolupament dels nous filons el fet que determinats pagaments no

siguin considerats com a rendiments del treball i, per tant, es faci un canvi en la seva

desgravació fiscal; que hi hagi subvencions públiques a determinats consums; que augmenti

la despesa i la inversió pública en determinats àmbits; que es canviïn les cotitzacions a la

Seguretat Social i es dissenyin noves prestacions; que es regulin l’economia informal i el

sistema de compres públiques; que es reguli l’oferta i es promogui la seva qualitat; que es

creïn noves empreses i es promocioni l’ocupació, la formació i la qualificació.

Desenvolupament del territori mitjançant els nous filons d’ocupació

Quan parlem de nous filons estem parlant també de crear ocupació econòmicament i

socialment acceptable que satisfaci determinades necessitats. Hi ha una estreta vinculació

entre els nous filons d’ocupació, les necessitats socials i la creació d’ocupació. Per tant,

s’han de promoure serveis o activitats que donin resposta a aquestes necessitats

insatisfetes.

Ens hem de preguntar d’on deriven aquestes necessitats, que han de tenir una relació

funcional amb el territori, que poden variar d’un territori a l’altre i en les quals fins i tot pot

donar-se el cas que un territori satisfaci les necessitats d’altres territoris. Aquestes

necessitats es relacionen amb els serveis de la vida quotidiana, amb els serveis de millora

de la qualitat de vida, amb els servies d’oci i amb els serveis mediambientals.


Per tant, per als nous filons d’ocupació cal centrar-se en les possibilitats d’actuació de cada

territori concret, és a dir, aprofitar el potencial del territori per aportar i oferir activitats que

aprofitin les característiques pròpies i que seran diferents en el cas d’entorns urbans o

rurals.

I és en els entorns rurals i poc poblats on es fa palès el problema de tenir una massa crítica

en el territori insuficient. Tanmateix, entorns poc poblats però amb característiques

mediambientals, històriques i culturals apropiades, poden mobilitzar importants recursos

humans i satisfer les demandes de residents de zones densament poblades –segons

residents-.

A més, en els medis rurals, els filons aporten factors de desenvolupament territorial sobre la

base de l’atracció de factors externs, de manera que es puguin consolidar processos de

manteniment i d’increment de la població local.

Pel que fa a l’ocupació, hi ha un component quantitatiu i qualitatiu. D’una banda, quan es

pensa en els nous filons d’ocupació es pensa en el nombre de persones ocupades, però

també en les condicions de treball i en la relació entre els llocs de treball que es poden

generar i el perfil i distribució de la població ocupada, que moltes vegades poden no

correspondre’s. I és en aquest cas quan han d’actuar les polítiques d’ocupació, que han de

fer un esforç per millorar l’ocupabilitat dels desocupats, a fi i efecte que els llocs de treball

que es generin puguin ser coberts pels desocupats i pels col·lectius desfavorits amb risc

d’exclusió.

Segons el llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya, els sectors que van crear

ocupació per sobre de la mitjana de Catalunya durant el període 1993-1998 van ser el

reciclatge, la recerca i el desenvolupament, i les activitats informàtiques. Les ocupacions

que han guanyat pes han estat la seguretat, els serveis socials i comunitaris, l’atenció a les

persones, la informàtica i les telecomunicacions.

També s’ha de dir que gairebé el 60% de l’ocupació de nous filons és femenina (1996) i que

el grup de treballadors de serveis socials i comunitaris presenta un augment notable entre

els anys 1991 i 1996.


Només les ocupacions relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació,

el sector audiovisual i el medi ambient tenen un escenari òptim. Hi ha moltes expectatives

de generació d’ocupació en el sector serveis. Tanmateix, els serveis i el comerç de

proximitat es troben en un escenari baix. Moltes dones treballen en l’economia submergida.

La incertesa del creixement de l’ocupació en els sectors vinculats als filons fa que s’hagin

d’assumir riscos i que s’hagin d’apropar les polítiques d’ocupació als sectors empresarials i

socials vinculats als filons.

En el llibre blanc dels nous filons d’ocupació25 es fa una reflexió sobre aquells àmbits dels

nous filons d’ocupació adients en un entorn urbà i en un entorn rural. Si ens centrem en els

potencials interns i en les oportunitats externes d’un entorn rural i un entorn urbà, les

possibles activitats vinculades als nous filons d’ocupació són les següents:

Àmbit urbà: els serveis a domicili de menjars i mercaderies; el comerç de proximitat adaptat

a les noves formes de vida, tenint en compte el treball de les dones i l’envelliment de la

població; el microtransport, especialitzat temàticament o per zones; la vigilància de locals i

del domicili, entre d’altres.

Àmbit rural: les colònies escolars i esportives; les noves tecnologies de la informació i la

comunicació, fins i tot la telemedicina; el comerç de proximitat adaptat a la zona rural

(adaptat als canvis en la composició de la població, és a dir, població permanent i flotant); el

turisme rural i d’aventura; la protecció dels espais naturals i d’acollida; els programes de

reforestació i els de reconstitució de terrenys.

Tanmateix, hi ha àmbits dels nous filons d’ocupació que són comuns a tots dos entorns.

Aquests àmbits són els següents:

� Atenció a la infància: activitats extraescolars culturals i esportives.

� Noves tecnologies de la informació i la comunicació: aplicacions telemàtiques,

multimèdia i oci, multimèdia educativa, teleservei, teletreball. Informació empresarial

25 - “Llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya”, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Fundació CIREM, març 2001.


especialitzada, tècniques de producció, serveis administratius, software especialitzat,

teleserveis, vigilància d’empreses. Accés a informació comuna.

� Informació: d’acollida, consell i turisme.

� Manteniment dels espais públics.

� Gestió de l’energia: estalvi energètic en els edificis i habitatges, assessorament en

l’estalvi energètic a les famílies i utilització de noves fonts d’energia.

� Béns i serveis lligats a tecnologies menys contaminants, exportació de tecnologia de

procés, tecnologia d’estalvi energètic: entre els ciutadans i les empreses.

� Turisme cultural, turisme especialitzat (rutes, circuits), organització d’activitats i

esdeveniments, turisme per a la tercera edat.

� Producció audiovisual: producció de pel·lícules, distribució, producció i difusió

d’emissions de TV, televisió interactiva (accés a distància a museus, biblioteques),

producció de vídeo i multimèdia comercial (per exemple, presentació d’empreses,

institucions i productes).

� Valorització del patrimoni cultural: restauració (artesans qualificats), creació de centres

culturals (artistes, conservadors), difusió de la cultura (acollida, guies, científics, tècnics,

editorials), oferta quotidiana i manteniment (vigilants, gestors de fluxos turístics).

� Desenvolupament cultural local: potenciació de la cultura popular.

� Esports: gestió de clubs esportius voluntaris, educació esportiva i esports per a la salut,

esports professionals i d’espectacle.

� Gestió de residus: recuperació i comercialització dels materials selectius.

� Gestió de l’aigua: gestió d’infraestructures, l’aigua com a element d’oci.


Un cop feta aquesta selecció, cal tenir en compte que, segons l’enquesta a les llars del llibre

blanc dels nous filons, els àmbits on la població expressa més les necessitats que té són el

de la seguretat, els serveis a la llar, el lleure, la cultura i el turisme. En altres necessitats

col·lectives han de participar l’Administració pública i el món associatiu. Un dels àmbits on hi

ha més insatisfacció és l’atenció a les persones dependents i la neteja.

Hi ha un bon potencial de desenvolupament en els serveis relacionats amb la societat de la

informació que es poden utilitzar des de llar. També s’han de tenir en compte el turisme rural

o natural, les instal·lacions esportives, l’estalvi energètic a les empreses i a la llar, les

reformes de l’habitatge i la millora de la situació ambiental de l’entorn proper (contaminació

atmosfèrica, del sòl, de l’aigua, el fum, el soroll, les deixalles, etc.). El 83% de les llars van

considerar que hi havia contaminació i van sol·licitar un millor accés als punts de recollida

selectiva i una millor gestió del transport.

Punts importants a tenir en compte en el desenvolupament de nous filons

d’ocupació

Quan es parla de nous filons d’ocupació s’ha de tenir en compte que insatisfacció i

necessitat poden conviure amb una expressió reduïda de la demanda. A més, de retruc, la

demanda pot estar condicionada per l’oferta i, per tant, per la disponibilitat de serveis,

d’informació i d’accés i pels preus.

La manca d’organització i d’estructuració d’aquesta oferta en les activitats pròpies del sector

terciari i l’economia informal i submergida són perjudicials. I conviuen nous filons d’alta

qualificació vinculats a les noves tecnologies amb nous filons de baixa qualificació.

Per tant, les polítiques públiques, generals, sectorials, de mercat de treball i d’ocupació han

d’anar dirigides a la qualitat dels serveis i de l’ocupació generada i a la promoció i prestació

d’aquest serveis, tenint en compte que la disponibilitat i el preu són importants. La

intervenció pública també ha d’anar dirigida a facilitar la informació i l’accés.

Si no es compleixen aquests requisits es poden produir efectes no desitjats. És a dir, la

inexistència d’una oferta estructurada empeny al treball informal, o bé, pel fet de no haver-hi

una demanda estable i solvent, i ser empreses d’un únic client, es fa pressió per a la


baixada dels preus de referència en les licitacions. Això provoca que es perdi la noció del

cost real del servei quan aquest es subvenciona i que es vegin frustrades les expectatives

per la baixa qualitat de l’oferta.

Per tant, s’han de detectar necessitats insatisfetes, crear instruments de dinamització i

millora de la solvència de la demanda i de l’oferta de serveis, donar suport a la creació

d’empreses, l’ocupació en aquests àmbits, la professionalització i la qualificació.

Bones pràctiques en nous filons d’ocupació a Catalunya

Fruit de l’experiència en nous filons d’ocupació a Catalunya, s’ha publicat un llibre de bones

pràctiques26, que recull un seguit de casos que exemplifiquen què es pot considerar com a

bones pràctiques en la creació de llocs de treball dins els nous filons d’ocupació.

Aquests punts, tal i com conclou el llibre esmentat, són els següents:

� Planificar l’activitat i els llocs de treball creats des d’un punt de vista de viabilitat

econòmica a mig i llarg termini.

� Que les accions subvencionades formin part d’un projecte que vagi més enllà d’accions

puntuals i limitades en el temps.

� Fer xarxa social i cercar complicitats entre el sector públic i el privat, implicar-hi altres

col·lectius.

� Concertació amb els agents socials i econòmics.

� Conèixer altres experiències del mateix àmbit per millorar pràctiques i processos.

� Coneixement previ del territori o de l’activitat a desenvolupar.

26 GALLET, J. i SAURET, J., “Bones pràctiques en nous filons d’ocupació a Catalunya”, A.G.I.P.R.O., S.A., novembre 2002. CRESC(Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya).


� Detecció de les necessitats reals, latents o expressades, a partir del coneixement del

sector.

� Consens i transparència en la presa de decisions i lideratge participatiu, especialment

en les entitats i no tant en els projectes que depenen d’una Administració.

� Creure en un projecte d’utilitat social. Més enllà de la participació de les persones per

motius laborals, cal que hi hagi un plus de voluntarietat i de creure en la utilitat d’allò que

s’està endegant.

� S’han de fer accions destinades a enfortir la demanda.

� S’han de fer accions per professionalitzar, diversificar i qualificar l’oferta.

� El projecte ha de tenir finalitat social amb regles de mercat i complicitat amb la iniciativa

privada.

� Cal tenir clar que rebre una subvenció no és una finalitat en sí mateixa, només és un

instrument per assolir uns objectius a mig o llarg termini, i que el projecte ha de disposar

de fonts de finançament pròpies.


NOUS FILONS D’OCUPACIÓ A DESENVOLUPAR A LA COMARCA

D’OSONA. SELECCIÓ I JUSTIFICACIÓ

En aquest capítol ens centrem en els àmbits dels nous filons més adients per a la comarca.

Els nous filons d’ocupació incorporen la dimensió local a la política d’ocupació, motiu pel

qual s’ha fet una revisió de tots els estudis que ja feien una diagnosi del territori.

Si revisem els àmbits dels nous filons d’ocupació, ens trobem que n’hi ha que tenen una

demanda elevada d’inversió privada. Aquest és el cas del turisme, de les Tecnologies de la

Informació i la Comunicació, del transport col·lectiu local i d’altres amb una elevada

demanda d’inversió pública, com són la revalorització d’espais urbans o culturals, la gestió

de residus, o el control de la contaminació.

Tanmateix, n’hi ha que requereixen una inversió pública inicial i després una implicació de

les organitzacions sense afany de lucre més o menys vinculades a l’economia social (ONL,

ONG). Aquest és el cas de les millores de l’allotjament, els serveis a domicili, el comerç de

proximitat, l'atenció a la infància o el patrimoni cultural.

A continuació s’exposen aquelles activitats per als quatre àmbits dels nous filons d’ocupació

que a priori semblen més adients per a la comarca.

Serveis de la vida quotidiana

Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC)

A Osona falten infraestructures en xarxes de telecomunicacions. Les Tecnologies de la

Informació i de la Comunicació representen un ampli ventall d’activitats, de les quals

destaquem les següents: els centres pilot de teletreball, els serveis i centres d’atenció

telefònica, les teleaplicacions, la formació a distància, la producció multimèdia, els

teleserveis, i els equips i serveis informàtics i de telecomunicació.


És un sector en el qual es podrien incorporar els joves. Aquest àmbit pot generar treballs

qualificats que serveixin per canviar la tendència d’augment dels aturats més qualificats que

s’observa a Osona.

Serveis a domicili

L’àmbit dels serveis a domicili és un dels quals caldrà apostar en un futur. Les taxes de

dependència a la comarca són elevades, cosa que, sumada a una marcada tendència a

l’envelliment, fa preveure una necessitat creixent de serveis d’atenció a la llar i a les

persones. Per tant, en un futur proper s’haurà d’apostar per aquest àmbit dels nous filons

d’ocupació. Aquesta aposta milloraria les condicions de treball en el sector i la qualitat dels

serveis, alhora que consolidaria nous perfils professionals.

Aquests tipus d’activitats són: els serveis d’àpats, el repartiment de mercaderies,

l’acompanyament a l’exterior, l’atenció a persones d’edat avançada o amb discapacitats, i

els serveis de neteja a domicili, entre d’altres.

Tanmateix, a les àrees poc poblades i, per tant, en un entorn no metropolità, el cost del

desplaçament fa molt costós el servei a domicili. Això fa que la intervenció pública hagi de

ser més important i que s’hagin de cercar noves vies per fer emergir i sensibilitzar la

demanda d’aquests serveis per part de les persones i les famílies i impulsar sistemes de

dependència en espècie utilitzant el xec servei, i mai els diners, com és el cas de

l’Ajuntament de Súria. Les subvencions a entitats no lucratives i la disminució de les

càrregues fiscals que suporten determinades entitats poden ajudar.

Aquestes activitats permetrien la incorporació al mercat laboral de les dones. Per exemple,

les dones més grans de 40 anys es podrien incorporar als serveis d’àpats com a auxiliars de

cuina. Les persones més joves hi podrien fer de cambrers. Tanmateix, es necessita una

estructura productiva per poder oferir servei d’àpats a domicili, destinat a la gent gran, i la

intervenció de la xarxa assistencial. També es podria organitzar una activitat formativa i

alhora productiva dirigida especialment als joves.

Les principals dificultats són el finançament, la manca d’una demanda estructurada, i el fet

que no hi ha consciència que aquestes demandes puguin ser satisfetes dins de l’economia

mercantil i són assumides dins de l’àmbit familiar. També suposen un entrebanc l’economia


submergida i la dificultat d’assolir una massa crítica de demandants que facin viables les

activitats dins d’aquest sector.

Serveis de millora de la qualitat de vida

Millora d’allotjaments

Aquest és un àmbit que té un interès doble. D’una banda, la urbanització creixent dels

darrers anys ha augmentat la necessitat de millorar i mantenir els habitatges a Osona. Aquí

entraria la rehabilitació d’habitatges amb finalitat social (rehabilitació de façanes, sostres,

cuines) i la restauració d’edificis petits a municipis rurals. D’altra banda, es podria crear una

escola taller per rehabilitar edificis on els joves i els més grans de 40 anys amb risc

trobessin una oportunitat de millorar la seva ocupabilitat.

Tanmateix, en aquest sector ens trobem amb dificultats relacionades amb la manca de

professionalització i de qualitat del servei, la presència de l’economia informal i

l’autoproducció.

En aquest àmbit, s’hauria de tenir en comte l’habitatge de qualitat, és a dir, incorporar

l’assessorament sobre estalvi energètic en els edificis i habitatges i l’assessorament sobre la

utilització de noves fonts d’energia, que és un sector d’activitat potent a Europa.

Les energies renovables poden contribuir a la creació d’ocupació, ja que es necessiten

instal·ladors i especialistes en energia solar fotovoltaica, tèrmica, eòlica i en consum i estalvi

d’aigua en els habitatges de nova construcció i en zones rurals o explotacions agrícoles.

Transports col·lectius locals

A Osona existeix una demanda de més transport públic, de microtransport especialitzat

temàticament o per zones, i que fins i tot pugui suplir la manca actual de transport

intercomarcal o des de determinats municipis fins als polígons industrials o els centres

urbans.


Serveis d’oci

Turisme

Osona encara té molt de potencial turístic per desenvolupar. Cal una bona promoció i

màrqueting de la comarca i donar a conèixer aquest valor mitjançant visites guiades, etc.

S’han de coordinar esforços per a la dinamització econòmica de les zones al voltant del

Parc Natural del Montseny i altres zones al voltant d’Espais d’Interès Natural.

A més, aquest sector, que inclou el turisme rural, cultural, d’aventura, especialitzat i de la

tercera edat, pot impulsar el desenvolupament de nous perfils professionals joves.

Aquest serveis turístics i de lleure de qualitat poden ajudar a establir xarxes i reequilibar el

territori. A més, són un factor de desenvolupament local, sobretot a regions rurals (les cases

i residències de pagès són un complement a les activitats agràries i ramaderes) i a zones

desindustrialitzades.

Aquestes activitats associades a la natura, a la cultura i als esports, estan lligades al

desenvolupament local i, com que ofereixen un producte, allarguen el temps d’estada dels

turistes. A més, també podria servir per reconvertir treballadors i treballadores agrícoles.

Hi ha un potencial per al sector en destins alternatius al tradicional de sol i platja, no

aprofitat. No obstant això, els turistes demanden qualitat i és aquí on neix la necessitat

d’inversions més grans per adaptar el servei a aquests requeriments mediambientals. Sense

oblidar la viabilitat d’aplicació d’energia solar tèrmica per produir aigua calenta sanitària en

el sector turístic de Catalunya, ja que són inversions subvencionades.

Les principals dificultats són la manca de professionalització i de qualitat del servei, la

necessitat de modernització de les infraestructures i la necessitat d’introduir processos de

qualitat en el servei i la gestió turística, i el respecte al medi ambient. Un altre factor

important és la tendència a l’autoproducció per part dels turistes.

Aquest sector pot fer créixer l’ocupació, ja que es necessitaran guies, informadors i gestors

de parcs naturals, entre d’altres.


Serveis mediambientals

Amb la transposició recent de moltes directives ambientals europees, l’aplicació amb rigor

de les lleis relacionades amb el medi ambient, la sensibilització de la població, la

consideració de risc ambiental a les assegurances, el moviment voluntari d’empresaris a

favor d’una bona gestió ambiental, la creació d’empreses del sector, la incorporació del medi

ambient en el planejament urbanístic i del territori, les ajudes al finançament

d’infraestructures i la millora de la qualificació de molts professionals del sector s’està

potenciant un ventall de possibilitats en aquest sector que pot estructurar una oferta que fins

i tot podria impulsar la compra per part d’altres països de tecnologies desenvolupades al

nostre país.

A més, aquest sector pot generar llocs de treball per a joves qualificats que s’hagin

especialitzat en aspectes mediambientals. El sector del medi ambient pot representar una

oportunitat per a la inserció laboral de joves amb experiència prèvia de voluntariat i dones

majors de 40 anys (zones rurals, cases de colònies).

En el desenvolupament d’aquest àmbit s’ha de considerar la influència de la demanda

pública i la participació ciutadana, generadores d’iniciatives i d’activitat en el sector privat

mercantil i no lucratiu i, per tant, generadores també de nous llocs de treball.

Gestió de residus

Dins d’aquest àmbit s’inclou la recollida selectiva, l’emmagatzematge, el tractament, la

reutilització i el reciclatge de residus, així com la seva valorització.

Hi ha mercats, com el de les fraccions valoritzables, que són encara febles i incipients. Hi ha

recuperadors, recicladors, gestors de petites instal·lacions i moltes empreses d’inserció no

lucratives en la recuperació de productes. Tanmateix, hi ha poca especialització. El

reciclatge serà determinant per a la competitivitat i viabilitat del sector de la gestió de

residus.

En general, és un sector amb una qualificació limitada (conductors, obrers no qualificats i

peons). La qualificació està restringida a la direcció i control tècnics de les instal·lacions i


dels processos, a l’assessorament extern i als tècnics de medi ambient de les empreses.

Però representa una oportunitat per a la integració de col·lectius amb especials dificultats en

el mercat de treball. A més, són llocs de treball intensius en mà d’obra, i l’ocupació està

creixent sobretot pel que fa a la recuperació i el reciclatge de productes.

A la comarca hi ha una necessitat derivada del impacte en el medi natural dels purins, però

caldria aprofundir en solucions més creatives. Un altre punt important són les centrals de

cogeneració d’energia com la de biomassa a Sant Pere de Torelló.

Gestió de l’aigua

El creixement del consum, la contaminació dels rius i de les aigües subterrànies, la

contaminació per infiltració d’aigües superficials degradades o per abocaments urbans i

industrials afecta els al·luvials del Ter, cosa que pot generar a la llarga problemes de

disponibilitat. Les alternatives són la dessalinització i el reciclatge (alternatives cares), la

recollida i el tractament de les aigües residuals, i les mesures d’estalvi d’aigua i control de la

contaminació. La sensibilització de la població ha fet que es demandessin actuacions per

part de l’Administració. És per això que ja s’ha endegat un programa de sanejament

d’aigües residuals industrials i d’origen ramader i agrícola.

La gestió de l’aigua es relaciona amb les següents activitats: protecció de les fonts, neteja i

manteniment dels cursos fluvials, sanejament de conques, protecció contra les aigües

contaminades, gestió d’infraestructures, educació pública sobre l’ús de l’aigua: ciutadans i

empreses, i l’aigua com a element d’oci.

Protecció i manteniment d’espais naturals

La protecció i el manteniment dels espais naturals té una vinculació clara amb el turisme

rural, els esports d’aventura i les ecorutes, que formen part de les activitats d’oci i

educatives i que generen ocupació. Tanmateix, cal regular el comportament dels visitants,

regenerar i mantenir els espais naturals.


A més, s’obre un nou àmbit empresarial relacionat amb les consultores mediambientals, que

subministren serveis de manteniment i protecció d’espais naturals, i empreses no lucratives

del sector terciari per prestar serveis de formació, sensibilització i guia.

En aquest àmbit també s’obre un ventall de possibilitats per a les ocupacions següents:

personal de gestió, monitors de temps lliure, educadors, documentalistes, tècnics en

informàtica i en recursos forestals, paisatgistes, jardiners, personal de neteja, educadors

ambientals. Hi ha molts voluntaris no remunerats (entitats del sector terciari no lucratiu) que

fan aquestes tasques i el seu desenvolupament està molt lligat a l’àmbit públic o a l’àmbit de

les subvencions de l’Administració.

Control de la contaminació

La reglamentació i el control de la contaminació i de les instal·lacions corresponents ha

obert un nou mercat relacionat amb la indústria mediambiental: filtres, depuradores, aparells

de mesura i control, incineradors; i amb els serveis mediambientals: serveis de control i

anàlisi, serveis d’auditoria i formació ambiental.

Aquest àmbit ha originat l’aparició de diferents perfils professionals: laborants bioquímics,

tècnics de manteniment, personal de neteja, inspectors, transportistes de residus, gerents

de petites i mitjanes empreses, els gestors i planificadors que controlen instal·lacions

contaminants i els professionals del medi ambient (consultors, caps de medi ambient de

grans empreses, tècnics qualificats, caps de laboratori, entre d’altres).

A més el sector industrial vol comprar els equips necessaris per a l’adequació dels seus

nivells de contaminació i, per tant, demanda manteniment i inspecció dels seus equips de

mesura i formació en matèria de medi ambient. És una demanda creixent.


ANÀLISI PRÈVIA DE LA SITUACIÓ DE CADASCUN DELS PACTES

TERRITORIALS D’OSONA

En aquest capítol es fa una anàlisi prèvia de la diagnosi feta per altres estudis realitzats al

territori en allò que fa referència a nous filons d’ocupació, complementada amb dades

estadístiques sobre l’activitat, l’ocupació i el teixit empresarial.

PACTE TERRITORIAL D’OSONA

Els municipis que formen part del Pacte Territorial d’Osona són els que figuren a continuació

i dels quals es detalla la densitat de població.


Superfície(Km2)

Densitat(hab/km2)

Calldetenes 1.998 5,82 343,30Folgueroles 1.693 10,47 161,70Gurb 1.955 51,56 37,92Manlleu 17.532 17,22 1.018,12Les Masies de Roda 710 16,45 43,16Les Masies de Voltregà 2.873 22,38 128,37Roda de Ter 5.210 2,18 2.389,91Rupit i Pruit 341 47,79 7,14Sant Hipòlit de Voltregà 3.047 0,92 3.311,96Sant Julià de Vilatorta 2.414 15,94 151,44Santa Cecília de Voltregà 206 8,63 23,87Santa Maria de Corcó 2.165 61,76 35,06Tavertet 146 32,49 4,49Tavèrnoles 273 18,77 14,54Vic 32.703 30,57 1.069,77Vilanova de Sau 332 58,88 5,64PT Osona (La Plana) 73.598 401,83 183,16



Pel que fa als establiments del Pacte Territorial d’Osona, la majoria són establiments de

serveis i, dins dels serveis, els més representatius són els serveis personals. A la indústria,

els establiments més representatius són els que es dediquen a la transformació del metall.

Al comerç, destaquen els de productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen

importància aquells que es dediquen a serveis personals o a serveis a empreses, tal i com

es pot veure a les gràfiques següents:

Font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000


0

5

10

15

20

25

30

35

Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA

16,65 14,02 13,91 4,78 9,14 31,27 10,22

Comerç engròs

Hostaleria Transport i comunicacions

Mediació f inancera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobles i altres

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

Establiments d'empreses en general. PercentatgesOSONA

11,75 22,25 39,28 12,44 14,29

Indústria Comerç al detall

Serveis Professionals i artistes

Construcció



font: <idescat.es> [consulta febrer 2003] i elaboració pròpiaNota: dades corresponents a l'any 2000

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA

2,23 5,29 35,37 11,99 18,1 21,5 5,52

Energia i aigua

Química i metall

Transformació metalls

Productes alimentaris

Tèxtil i confecció

Edició i mobles

Indústria NCAA

0

5

10

15

20

25

30

35

Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA

30,96 20,97 12,72 3,72 7,94 4,47 19,23


Roba i calçat

Articles per a la llar

Llibres i periòdics

Productes químics

Material transport

Comerç NCAA



A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial d’Osona:

Perfil ocupacionalJoves

15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys

Empresaris amb personal empleat 1,50% 2,81% 3,57% 11,20%Empresaris sense personal empleat 3,64% 7,30% 9,59% 16,30%Membres de cooperatives 0,37% 1,19% 1,23% 1,20%Ajudes familiars 3,01% 1,61% 0,89% 0,93%Assalariats fixos 20,37% 35,56% 51,94% 57,95%Assalariats eventuals 68,67% 50,02% 31,20% 11,34%Altres situacions 2,38% 1,50% 1,59% 1,07%

Font: <idescat.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996

D’altra banda, les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur dels col·lectius que ens interessaven

en aquest estudi, és a dir, joves i persones de 40 a 54 anys, són les següents:

Taxa d’activitatJoves

15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys

PT Osona (La Plana) 30% 65% 87% 77%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE) percentatgesOSONA

3,11 4,55 12,76 10,32 29,08 38,51 1,66

Agricultura i ramaderia

Indústria Construcció Comerç i turisme

Serveis a empreses

Serveis personals

Artistes


Taxa d’ocupacióJoves

15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys


Taxa d’aturJoves

15-19 20-24 25-29 40 a 55 anys


Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996

En el Pla de resolució contra l’atur a Vic ja es tracta el tema de l’ocupabilitat, és a dir, el grau

de probabilitat que té un demandant de feina d’accedir a una ocupació en una determinada

conjuntura.

Les conclusions són que hi incideixen factors estructurals relacionats amb el mercat de

treball (context macroeconòmic, oferta i demanda, creació i destrucció de llocs de treball,

política sociolaboral, taxa atur) i factors relacionats amb el demandant, tant curriculars

(sexe, edat, estat civil, formació, experiència, especialització, antiguitat a l’atur, habilitats

socials) com psicosocials (disponibilitat, estil de recerca de feina, autoconcepte, centralitat

de la feina).

Altres aspectes importants són els problemes d’autoestima en els desocupats i la formació,

que és un factor clau que influeix en l’increment del l’ocupabilitat dels recursos humans de la

mateixa manera que la informació.

Aquest Pla contra l’atur a Vic també proposa fomentar els projectes cooperatius o

d’autoempresa. Per tant, les propostes serien informar i orientar per facilitar la inserció

laboral, diagnosticar i millorar l’ocupabilitat, proporcionar instruments per a la recerca de

feina i dissenyar, mantenir i organitzar un viver d’empreses.


A la gràfica següent es pot observar la variació relativa de l’atur registrat al Pacte Territorial

d’Osona (La Plana):

Per ampliar les dades d’activitat, ocupació i atur del col·lectiu de joves i de persones de 40 a

55 anys es pot consultar l’annex.

En l’àmbit local també s’han planificat determinades accions destinades als més joves, com

és el cas del Pla d’acció local Manlleu sostenible, on es preveu endegar una oferta

educativa innovadora per als adolescents de 14 a 16 anys i escoles taller per a joves en

situació d’atur destinats principalment a la reparació i el reciclatge.

Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona per generar

ocupació dins de l’àmbit dels nous filons

En l’informe sobre noves activitats generadores d’ocupació27 ja es diagnosticava que només

el sector del comerç i de la construcció experimenten un creixement i es preveia un

potencial desenvolupament dels serveis d’atenció domiciliària, el medi ambient i el turisme

rural.

27 “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic”. OPS Factoria de serveis. Fons Social Europeu. Ajuntamentde Vic, Impevic, gener 1998.

Variació relativa de l'atur registrat al PT Osona

90

95

100

105

110

115

120

125

2000 2001 2002

Joves40-54 Anys


D’altra banda, es feia una reflexió sobre el problema de l’economia submergida i

l’autoproducció, que en moments de crisi és molt difícil que passin de l’àmbit informal o

domèstic al formal, com és el cas de la indústria de la pell.

També s’apuntava el problema de contaminació ambiental que presenta Osona i que podria

tenir molt d’impacte en l’activitat turística de la comarca. L’augment de la qualitat ambiental

de la comarca ja es configurava com una de les condicions necessàries per al seu

desenvolupament.

Altres estudis28 diagnostiquen que el sector serveis està poc desenvolupat, sobretot pel que

fa a tot allò que està relacionat amb les tecnologies de la informació i la comunicació, i que

s’han d’aprofitar les noves oportunitats que ofereix la societat de la informació.

Cal dir que la millora de les comunicacions i l’oferta de sòl industrial per atreure noves

inversions i empreses són importants per a la creació d’ocupació29. Tot i això, s’ha d’evitar

l’excessiva especialització que, a llarg termini, ocasiona perjudicis, com el que ha causat la

crisi del tèxtil. Per tant, hi ha predisposició a fomentar la instal·lació de sectors diversos, com

ara el químic, el metal·lúrgic, l’agroalimentari i el de reciclatge, preferentment amb empreses

que disposin de tecnologia mitjana - avançada i amb un alt valor afegit.

El sector del medi ambient

Cada vegada es dóna més importància a la recollida i al posterior tractament dels residus

que es generen a partir de l’activitat industrial i de l’activitat humana. En aquest sentit,

apareixen necessitats a satisfer com poden ser la recuperació i el reciclatge de residus

sòlids urbans i la seva posterior comercialització com a subproductes (adob, pasta de cartró,

vidre, material per a la construcció).

28 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Universitat de Vic, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques. Servei d’Estudis iEmpresa, març 2001.

29 Pla de futur Manlleu 2000-2020.


A més, la comarca viu problemes mediambientals. Els processos productius no s’adapten

per tal de fer-los sostenibles, cosa que posa en perill la continuïtat dels llocs de treball que hi

estan relacionats30.

Alguns estudis31, com el “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de

Vic”, ja diagnostiquen un potencial de creixement en quatre àmbits: la gestió de residus, la

reutilització i valorització dels residus industrials, els serveis i la educació ambiental. A més,

el sector dels serveis de biologia i química no està saturat a la comarca. Tanmateix, són

necessàries inversions en infraestructures.

Sembla ser que els àmbits amb més creixement seran els relacionats amb els serveis: les

analítiques de laboratori, l’assessorament en temes de residus ramaders, el control d’aigües

residuals, l’assessorament relacionat amb sòls i adobs i sobre contaminació ambiental.

Altres àmbits també importants seran el de la implementació de tecnologia menys

contaminant (disseny, enginyeria, química, biologia ) i estalviadora d’energia.

En aquest àmbit hi ha de participar l’Administració, la Universitat de Vic (SART) i les

consultores privades (la Vola). La Universitat de Vic ofereix la llicenciatura en ciències

ambientals i el màster en gestió i tecnologia del medi ambient a les persones que vulguin

formar-me en aquest àmbit.

A més, a la comarca hi ha sensibilitat social, mercat emergent, professionals amb

possibilitats de dedicació, però hi manquen criteris de qualitat i el creixement de la demanda

és lent. La transposició de la normativa europea a Catalunya i l’increment de la legislació en

matèria de medi ambient farà necessària l’adaptació per part de les empreses. La normativa

mediambiental cada vegada és més important i exigent a l’hora de poder comercialitzar i

consumir determinats productes. Cal que els processos productius i de consum es fomentin

en la gestió de programes de qualitat ambiental (normativa ISO, EMAS), tot i que aquesta

tasca d’adaptació sigui feixuga i lenta.

30 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Servei d’Estudis i Empresa, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitatde Vic, març 2001.31 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.


El Pla de futur de Manlleu 2000-2020 ja preveu promoure i millorar el passeig del Ter,

potenciar l’aspecte lúdic del riu Ter, recuperar la seva façana fluvial, potenciar el lleure, els

espais naturals i els serveis i equipaments culturals i esportius.

Aquest pla diagnostica el problema dels purins i dels residus ramaders que s’ha de resoldre

amb una correcta coordinació entre l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i el Consell

Comarcal.

El pla també preveu acabar amb els abocadors incontrolats. Les empreses i explotacions

ramaderes han de controlar els seus residus, cal evitar qualsevol tipus de contaminació

industrial, i els poders públics han d’aplicar la normativa de control de sorolls. També preveu

estendre la conscienciació del respecte al medi a tots els àmbits de la població mitjançant

les campanyes que calgui i dotar Manlleu d’espais verds, instal·lar la xarxa de gas i aprofitar

els salts hidràulics del canal, que són energies infrautilitzades.

El pla d’acció local Manlleu sostenible dóna importància al consens entre tota la societat

local. Preveu fer campanyes per promoure l’estalvi i la reducció de la producció de residus,

fer inversions en energies renovables, reduir el consum energètic, realitzar campanyes

d’informació i sensibilització ciutadanes, recuperar la potabilitat de les fonts públiques,

fomentar la recollida selectiva de deixalles i de matèria orgànica, potenciar el comerç de

productes d’origen local, reduir els residus, promoure la regulació dels permisos i llicències

de producció de residus o abocament d’aigües residuals, elaborar una normativa urbanística

per a la protecció i conservació del medi rural, instal·lar gas natural, i fomentar les energies

renovables, per exemple, generant energia elèctrica a partir de turbines fluvials.

Altres projectes es relacionen amb el suport als sistemes de gestió ambiental, les inversions

que fomentin la reducció en la producció de residus industrials, i recolzar la iniciativa privada

en empreses que gestionin aquests residus, formar els treballadors, promoure la implantació

de sistemes de gestió mediambiental, informar dels avantatges competitius, fer campanyes

de màrqueting, fomentar les bones pràctiques agrícoles i ramaderes per acabar amb

l’excedent de purins i impulsar les millores tecnològiques i d’estalvi d’aigua.


Els serveis d’oci. El turisme

Es diu que la millora de les condicions de treball, la disponibilitat de més temps lliure

juntament amb el manteniment del poder adquisitiu faran que l’activitat turística sigui cada

vegada més rellevant, ja que s’incrementaran els fluxos de visitants. A més, els serveis de

turisme i lleure de la comarca encara no estan saturats, fet que representa una gran

oportunitat per al territori32.

Osona té un gran potencial turístic, però és un sector que no hi té tradició. El sector turístic

és un sector amb un gran potencial de creixement a la comarca, a més, hi ha una demanda

creixent. D’altra banda, el desenvolupament turístic a la ciutat de Vic i a les seves rodalies

presenta una bona marxa, però l’oferta a la perifèria ha quedat enrere33.

Hi ha demanda del turisme de cap de setmana i, en concret, de turisme rural i de cases

independents amb piscina (GITS), sobretot per part de les persones procedents del Regne

Unit i del Nord d’Europa. El turisme de segones residències i de caps de setmana s’ha de

contemplar34.

Tanmateix, l’oferta està poc estructurada i atomitzada, hi manca qualitat, no hi ha estructura

associativa, oferta distintiva, i difusió. La situació geogràfica és bona, existeix potencial per a

l’agroturisme i hi ha actiu turístic pel que fa al patrimoni natural i cultural. Per contra, hi ha

zones molt contaminades.

A continuació es detallen els llocs d’interès turístic d’Osona que s’han pogut trobar

mitjançant la consulta a través d’Internet:

32 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.


34 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Servei d’Estudis i Empresa, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitatde Vic, març 2001.


PT OSONA NombreBalnearisCasals 36CastellsEsglésies 58Poblat Ibèric 1Monuments 2Muntanyes 2Museus 7Paratges 4Pintures 2Places 5Ponts 5Temple romà 1Total 123Font: <http://www.diba.es> i <http://www.gencat.net> [consulta febrer 2002] i elaboració pròpia

Existeixen propostes, com la de crear una oficina i una guia informativa, per exemple, a

Manlleu, que poden esdevenir elements decisius per promoure la ciutat com a focus

d’interès turístic. L’entorn del Ter i el projecte d’un museu tèxtil poden ser els distintius per

oferir una imatge atractiva de la ciutat35.

Per acabar, cal comentar que la Universitat de Vic i l’escola de turisme ESERP ofereixen els

estudis de turisme (diplomatura) i un postgrau en gestió de qualitat d’activitats turístiques.

Els serveis de la vida quotidiana. Les noves tecnologies de la informació i

la comunicació

Hi ha factors estructurals que faran que les noves tecnologies experimentin en el futur un

increment de consum. Per tant, augmentarà el consum de serveis informàtics, telemàtics, de

difusió d’informació i de comercialització de productes, i els serveis audiovisuals.

La telemedicina, la teleassistència, l’oci multimèdia, el multimèdia educatiu, el comerç

telemàtic, l’accés a xarxes d’informació i el teletreball són opcions de futur. A més, la

quantitat d’informació recopilada, analitzada i distribuïda farà necessari recórrer a serveis

35 Pla de futur Manlleu 2000-2020.


informàtics. D’altra banda, els serveis de multimèdia i informàtica o els de telecomunicacions

encara no estan saturats a la comarca36.

A més, no s’ha d’oblidar el paper transversal de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC) en tots els sectors econòmics. Ni s’ha de deixar de banda que les TIC

poden impulsar l’activitat terciària, la informàtica, la R+D o el disseny. A més, manca la

presència d’establiments terciaris i comercials a Internet que es basin en les noves

tecnologies. Aquest sector de les TIC va créixer un 12% entre el 1998 i el 1999, sobretot pel

que fa a logística, gràcies al correu electrònic i a la gestió del coneixement, que són dos

àmbits importants37.

Es presenta un escenari futur ple de possibilitats per a aquells serveis temàtics que permetin

un accés a la informació empresarial especialitzada, pels que ajudin a l’ampliació dels

mercats de clients i proveïdors (fer promocions, obrir nous mercats, màrqueting, obrir nous

canals de distribució i venda de productes) i pels vinculats amb el subministrament i

l’assessorament de software especialitzat per a les empreses. A la comarca, per això, falta

formació especialitzada en informàtica.

Pel que fa a la demanda, com diagnostica l’informe sobre “Noves activitats generadores

d’ocupació al mercat de treball de Vic” , a la comarca hi ha demanda de connexió a Internet

per part de les persones procedents de l’àmbit acadèmic.

La Universitat de Vic ofereix les enginyeries tècniques d’informàtica de gestió, informàtica de

sistemes i telecomunicació, especialitat de sistemes de telecomunicació. Aquests joves

tenen la preparació idònia per incorporar-se en aquest nou filó d’ocupació.

Els serveis de la vida quotidiana. Els serveis a domicili

La millora de les condicions de vida i l’increment de l’estat del benestar provoquen canvis en

l’estructura demogràfica i la generació de noves necessitats relacionades amb l’assistència

a les persones. En aquest sentit, els serveis assistencials a la gent gran, als discapacitats i

als col·lectius amb problemes socials, que es presten a domicili en alguns casos i per part

36 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.37 “Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de promoció econòmica i dinamització formativadel mercat laboral a la comarca d’Osona”. Servei d’Estudis i Empresa, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitatde Vic, març 2001.


de persones amb un nivell formatiu adequat, seran activitats terciàries amb una rellevància

significativa. A més, els serveis assistencials encara no estan saturats38.

Els centres de dia, les residències geriàtriques i els serveis a la persona tenen un potencial

de creixement en el futur, tot i que existeix un alt grau d’autoproducció en el si de la família.

Aquests serveis són necessaris, i poden permetre reciclar dones amb escassa qualificació,

a més de no requerir grans inversions; però l’oferta desestructurada, la desconfiança per

part de la població i el cost més alt del servei si es realitza dins de l’economia formal són

dificultats que cal tenir en compte39.

Per competir amb l’àmbit informal hi ha d’haver una garantia institucional i una estratègia de

marketing i de comunicació.

Es detecten possibilitats de generar ocupació a Vic i a Manlleu.

Els serveis de millora de la qualitat de vida. Millora d’allotjaments

L’activitat artesana relacionada amb el sector de la construcció pot esdevenir un focus

creixent, bàsicament la que fa referència a la restauració i rehabilitació interior i exterior

d’edificis. A més, la rehabilitació i restauració d’edificis i allotjaments no són serveis saturats.

Com sosté el pla de futur de Manlleu 2000- 2020, la rehabilitació de façanes i habitatges i

les actuacions encaminades a la conservació del patrimoni arquitectònic són molt

importants.

38 “El sector serveis a Manlleu 1998 – 1999”. Universitat de Vic, Servei d’Estudis i Empresa SEREM.39 “Noves activitats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic”. OPS Factoria de serveis. Fons Social Europeu. Ajuntamentde Vic, Impevic, gener 1998.


PACTE TERRITORIAL DEL LLUÇANÈS

Els municipis que formen part del Pacte Territorial del Lluçanès són els que figuren a

continuació. Se’n detalla la densitat de població.


Superfície(Km2)

Densitat(hab/km2)

Alpens 278 13,8 20,14Lluçà 267 52,98 5,04Olost 1.158 29,38 39,41Oristà 633 68,47 9,24Perafita 356 18,46 19,28Prats de Luçanès 2.687 13,77 195,13Sant Agustí de Lluçanès 105 13,22 7,94Sant Bartomeu del Grau 1.106 34,40 32,15Sant Boi de Lluçanès 566 20,67 27,38Sant Feliu Sasserra 654 22,38 29,22Sant Martí d'Albars 134 14,73 9,10Sobremunt 87 13,79 6,31PT Lluçanès 8.031 316,05 25,41


Pel que fa als establiments del Pacte Territorial del Lluçanès, la majoria són establiments de

serveis i, dins dels serveis, els més representatius són els serveis personals. A la indústria,

els establiments més representatius són els que es dediquen al tèxtil i a la confecció. Al

comerç primen els de productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen més

importància els que es dediquen a serveis personals, seguits de l’hostaleria, tal i com es pot

veure a les gràfiques següents:


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

Establiments d'empreses en general. PercentatgesLLUÇANÈS

17,36 18,60 34,30 7,58 22,18



Construcció


Pel que fa a l’economia i a l’ocupació, el Lluçanès es caracteritza per una rellevància del

sector industrial, del tèxtil i del sector agrícola. També el marquen un desenvolupament

escàs dels serveis i una diversificació incipient basada en l’hostaleria, el turisme rural i la

valoració del patrimoni cultural i natural.



0 5

10 15 20 25 30 35 40 45

Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) en percentatges LLUÇANÈS

9,64 20,88 16,06 7,63 2 40,16 3,61 Comerç engròs Hostaleria Transport i

comunicacionsMediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobles i altres

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE) en percentatges LLUÇANÈS

3,97 2,38 15,87 15,08 39,68 19,05 3,97 Energia i aigua Química i

metallTransformació

metallsProductes alimentaris


Edició i mobles Indústria NCAA




0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) percentatgesLLUÇANÈS

9,64 20,88 16,06 7,63 2 40,16 3,61

Comerç engròs Hostaleria Transport i comunicacions

Mediació f inancera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobles i altres

0 10 20 30 40 50

Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) en percentatgesLLUÇANÈS

48,89 11,85 8,15 2,96 11,11 2,96 14,07 Productes alimentaris Roba i

calçatArticles per

a la llarLlibres i

periòdicsProductes

químicsMaterial

transportComerç NCAA


A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial del Lluçanès:


16-19 20-24 25-29 40 a 55 anys




en aquest estudi, és a dir joves i persones de 40 a 54 anys, són les següents:


16-19 20-24 25-29 40 a 55 anys

PT del Lluçanès 28% 66% 90% 84%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%


16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys

PT del Lluçanès 23% 59% 79% 80%OSONA COMARCA 22% 56% 76% 71%CATALUNYA 12% 44% 68% 62%ESPANYA 12% 36% 57% 59%

Taxa d’aturJoves

16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys

PT del Lluçanès 19% 10% 11% 4%OSONA COMARCA 30% 17% 13% 8%CATALUNYA 52% 31% 21% 13%ESPANYA 51% 39% 29% 14%Fonts: <idescat.es> i <ine.es> [consulta gener 2003] i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996



del Lluçanès.

Per ampliar les dades d’activitat, d’ocupació i d’atur del col·lectiu de joves i de persones de

40 a 55 anys es pot consultar l’annex.

Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial del Lluçanès per generar

ocupació dins de l’àmbit dels nous filons

L’estudi de nous filons d’ocupació que es va fer l’any 200140 descriu el Lluçanès com un

territori rural que es caracteritza per una baixa densitat de població, nuclis de població petits,

una tendència a l’envelliment de la seva població, un creixement regressiu de la població

accentuat des de 1996, un baix nivell formatiu dels residents i un bon nivell educatiu de les

persones joves.

Altres punts característics són la dependència de nuclis urbans de fora del territori, el dèficit

d’instraestructures, sobretot del transport, i la importància de l’economia submergida i de

l’autoproducció en el territori.

El Lluçanès s’ha d’entendre com una unitat territorial específica, amb un paisatge natural

propi i que mostra homogeneïtat en el paisatge urbanístic i característiques culturals

40 “El Lluçanès. Possibilitats de Generació d’ocupació a partir de nous filons d’ocupació”. CRESC, març 2001.

Variació relativa de l'atur registrat al Lluçanès

0 20 40 60 80

100 120 140 160 180

2000 2001 2002

Joves40-54 Anys


comuns. També presenta homogeneïtat demogràfica (baixa densitat demogràfica, dispersió,

envelliment de la població i dels recursos humans, elevat percentatge de residents amb un

nivell d’estudis bàsic, joves formats) i homogeneïtat productiva (poca activitat del sector de

serveis, activitat agrícola i industrial important).

En l’estudi que es va fer l’any 2001 ja es van oferir una sèrie de propostes de nous filons

d’ocupació per al Lluçanès, que destaquem a continuació:


A continuació es detallen els principals punts d’interès turístic del Lluçanès:

PT LLUÇANÈS NombreBalnearisCasals 3Castells 2Esglésies 28Poblat IbèricMonuments 1MuntanyesMuseus 4Paratges 2PinturesPlacesPonts 1Temple romàTotal 41

En l’estudi esmentat es proposava la creació d’un centre de promoció hípica, que tindria

com a objectius potenciar les activitats eqüestres en l’àmbit de l’oci i el turisme, introduint al

Lluçanès una nova dimensió de l’activitat turística relacionada amb la salut i l’educació.

A més, hi podria haver sortides per a professionals joves (pedagogs, guies turístics, etc.) i

per a les persones més grans, d’entre 40 i 55 anys, en les tasques relacionades amb la cria i

cura dels cavalls.


Els serveis d’oci. El sector cultural

En l’àmbit del desenvolupament cultural local també es proposava apostar per la creació de

l’escola de pastors de Catalunya, que recuperaria oficis arrelats al territori, seria un referent

per al país, promocionaria el Lluçanès a l’exterior i atrauria persones relacionades amb el

sector oví. Les línies d’actuació serien la formació de pastors, la millora de la capacitació

agrària dels professionals del sector, la seva inserció laboral i la promoció cultural.

Aquest àmbit podria ocupar a les persones joves relacionades amb el sector oví per vincles

familiars o amb el territori i, fins i tot, a les persones atretes pel món rural.


En aquest àmbit també es proposava la creació d’un centre de prestació de serveis a la gent

gran, que donaria resposta a la dependència en el domicili de la gent gran i oferiria treball al

col·lectiu de persones que es dediquen a l’assistència social. D’aquesta manera s’aposta

per la qualitat en el servei i es creen línies de treball conjuntes amb l’organització

d’activitats, incloses les activitats turístiques destinades a la gent gran.


En aquest àmbit, es proposava el suport a la creació d’empreses destinades a la construcció

i rehabilitació d’edificis amb qualitat ambiental per a nous habitatges de segona residència i

per construir nous espais relacionats amb les activitats de lleure i turisme, així com

promoure les energies alternatives i estalviar energia i recursos hídrics.

Els joves enginyers, arquitectes i aparelladors i els tècnics mediambientals podrien tenir una

sortida professional. També seria una oportunitat per al col·lectiu d’entre 40 i 55 anys, ja que

es necessitarien paletes, peons de la construcció i altres persones amb baixa qualificació

que poguessin inserir-se en aquest mercat potencial amb una formació específica en

qualitat ambiental.


Els serveis de la vida quotidiana. Les noves tecnologies de la informació i

la comunicació

Pel que fa a aquest àmbit, en l’estudi es proposava potenciar els serveis d’informàtica i

telemàtica, que contribuirien a la cohesió territorial i a optimitzar la prestació de serveis

públics, així com a l’estructuració de l’oferta privada i a millorar el nivell formatiu dels

habitants. Aquí podrien inserir-se els joves i el col·lectiu de 40 a 55 anys: enginyers tècnics

informàtics i altres especialitstes en informàtica, telemàtica i ofimàtica.

Tanmateix, des del telecentre de Sant Bartomeu del Grau, s’ha fet una descripció de la

situació que es resumeix a continuació41:

En aquest informe ja es comenta la manca de serveis relacionats amb les

telecomunicacions al Lluçanès que ha dificultat el seu desenvolupament. Fa molt pocs anys

es va aconseguir l’arribada de les línies XDSI als nuclis urbans. Tot i això, moltes cases de

pagès no poden contractar aquest servei per la distància a la centraleta o la inexistència de

telefonia fixa.

Es proposa impulsar dos centres integrats de telecomunicacions i racionalitzar el servei

mitjançant la itinerància dels professionals i amb recursos compartits en diferents territoris.

La comarca del Lluçanès compta amb dos telecentres.

Com a objectiu general i en línies estratègiques es pretén dotar el Lluçanès

d’infraestructures (fer arribar la 2ª i 3ª generació de telefonia mòbil, la banda ampla i els

seus serveis, dotar els Telecentres d’un espai acollidor i còmode per al treball, fomentar la

formació i l’aprenentatge en TIC, crear una base de dades de Recursos Humans potencials

en el teletreball, determinar els tipus de negoci basats en les TIC que es poden

desenvolupar al Lluçanès, generar un sector econòmic basat en les TIC establint

Telecentres i Vivers com a centres dinamitzadors d’iniciatives empresarials, obrir

l’Administració mitjançant fòrums ciutadans i la participació ciutadana i, per últim, fomentar

la comunicació i la difusió).

41 Villaseñor, F. “Informe de situació. La societat de la informació i comunicació al Lluçanès”. Sant Bartomeu del Grau, març 2003.


Els serveis de millora de la qualitat de vida. Comerç de proximitat

En l’estudi que es va fer l’any 2001 també es proposava la creació d’una xarxa de producció

i comercialització d’aviram i conills de qualitat, establint una marca de Lluçanès. Al territori ja

hi ha autoproducció però no hi ha vies de comercialització d’aquest tipus de productes.


PACTE TERRITORIAL DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

Els municipis que formen part del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura són els

que figuren a continuació. Se’n detalla la densitat de població.


Superfície(Km2)

Densitat(hab/km2)

Montesquiu 822 4,94 166,40Orís 248 27,17 9,13Sant Pere de Torelló 2.188 55,11 39,70Sant Quirze de Besora 1.970 8,09 243,51Sant Vicenç de Torelló 1.806 6,56 275,30Santa Maria de Besora 178 24,72 7,20Sora 182 31,75 5,73Torelló 12.286 13,46 912,78Vidrà 163 34,32 4,75PT Vall de Ges, Orís i Bisaura 19.843 206,12 96,27


Al Pacte Territorial de la Vall del Ges preocupa la pèrdua de població jove resident a la

zona, l’elevat nombre de petites empreses a la zona, la manca de mà d’obra formada i les

mancances formatives dels empresaris42.

Pel que fa als establiments del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, la majoria

són establiments de serveis, seguits dels establiments industrials, que en aquest Pacte

Territorial també són molt importants. Dins dels serveis, els més representatius són els

serveis personals. A la indústria, els establiments més representatius són els que es

dediquen a l’edició, al moble i a la transformació del metall. Al comerç, destaquen els de

productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen importància els que es

dediquen a serveis personals o a serveis a empreses, tal i com es pot veure a les gràfiques

següents:

42 42 COSTA J., MARTÍ M., SANTAJULIANA X., “Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, Fundació Jaume Bofill, febrer2001.




0 5

10 15 20 25 30

Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE) en percentatges VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

13,94 18,42 14,97 5,34 5,68 29,95 11,7 Comerç engròs Hostaleria Transport i

comunicacionsMediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobles i altres

0 5

10 15 20 25 30 35 40

Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE) en percentatges VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA


metall Transformació




0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

Establiments d'empreses en general. PercentatgesVALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

22,22 18,98 33,53 8,25 17,02



Construcció



La formació és molt important. Es necessiten treballadors del metall i d’injecció de plàstic,

treballadors amb ofici, comercials amb idiomes i que dominin Internet, personal per a

l’atenció a la tercera edat.

A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i

Bisaura:

0 5

10 15 20 25 30 35 40

Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) en percentatges VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

36,47 16,72 11,55 3,04 9,42 2,74 20,06


Roba i calçat



Productes químics

Material transport

Comerç NCAA

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE) en percentatgesVALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

2,1 6,29 11,89 16,08 20,97 40,56 2,1

Agricultura i ramaderia Indústria Construcció Comerç i

turismeServeis a empreses

Serveis personals

Artistes



16-19 20-24 25-29 40 a 55 anys



L’economia submergida afecta les dones i els sectors de l’acabat de peces metàl·liques, de

plàstic i de fusta.

En els darrers anys la taxa d’activitat femenina s’ha reduït. La formació reglada de la

població disminueix. Hi ha dos nuclis d’atracció: Torelló i St. Quirze de Besora. L’atur afecta

les dones grans, procedents del sector industrial i poc formades. Els darrers anys s’han

caracteritzat per la crisi del tèxtil i per l’evolució positiva dels treballadors de la construcció i

dels joves, aquests últims en llocs de treball temporals i alta rotació i amb deficiències

formatives. Els immigrants realitzen feines dures i mal pagades en la construcció i les

empreses càrnies, així com en empreses petites del metall.




16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys

PT Vall del Ges, Orís i Bisaura 30% 71% 90% 80%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%



16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys


Taxa d’aturJoves

16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys



Variació relativa Vall del Ges, Orís i Bisaura

020406080

100120140160180

2000 2001 2002

Joves40-54 Anys




Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial de la Vall del Ges, Orís i

Bisaura per generar ocupació dins de l’àmbit dels nous filons

En el Pla Estratègic43 ja es comenten algunes necessitats del territori relacionades amb

l’habitatge. Els joves pateixen més inestabilitat laboral i econòmica, i la manca de lloguer a

preus raonables fa difícil la seva emancipació, fet que els empeny a emigrar a altres

municipis. Altres col·lectius amb problemes d’habitatge són els adults amb precarietat

econòmico-laboral i els immigrants. La gent gran pateix la manca d’adaptabilitat dels

habitatges.

Pel que fa a la salut, en aquest estudi ja es perfilen algunes necessitats, com la de

desenvolupar un model sociosanitari integrat, especialment en l’atenció a la gent gran. Cal

que tingui en compte les preferències i necessitats de la gent gran i que estableixi una xarxa

d’atenció domiciliària eficient.

La Vall de Bisaura té un alt percentatge de llars unipersonals (21% al 1996) i s’hi concentra

un elevat percentatge de gent gran. Per contra, a Orís hi ha més llars amb dos nuclis

familiars (20% al 1996). Les problemàtiques més importants es relacionen amb l’economia,

el treball i l’habitatge, també amb la inadaptació (a Bisaura). A la Vall del Ges també és

important l’atenció domiciliària per la manca d’autonomia personal i les demències.

En general, hi ha poca presència del sector terciari i dels serveis a empreses. En àmbits

com la promoció o la recerca es podria fomentar la utilització dels serveis a empreses

(promoció, recerca i desenvolupament, noves tecnologies, sistemes, etc.).

Falta teixit associatiu entre les empreses, cal millorar les infraestructures i concentrar

l’activitat industrial. També s’han de desenvolupar els serveis a les empreses (comercials,

promoció, publicitat, recursos humans). Hi ha un dèficit important de recursos tecnològics i

43 COSTA J., MARTÍ M., SANTAJULIANA X., “Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, Fundació Jaume Bofill, febrer 2001.


d’infraestructures, sobretot en el sector de la fusta i la torneria. Pel que fa a les TIC, tot i que

són considerades importants, manquen inversions significatives.

Les possibilitats encara són altes en el camp de la informàtica, la logística i la qualitat. Calen

més empreses de serveis generadores de valor afegit. També falten empreses del sector de

la informàtica, la química, l’electrònica, el reciclatge i la reutilització. Cal aprofitar les

potencialitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Els serveis mediambientals

En estudis anteriors44 ja s’ha observat que la Vall del Ges presenta focus de contaminació

ambiental, que poden tenir molt d’impacte per a l’activitat turística de la comarca. Aquesta

contaminació és conseqüència de la concentració d’indústries del metall i del transport a la

Vall del Ges. Així, tot i ésser una zona amb un medi natural d’una gran importància i valor, la

manca de conservació i protecció pot tenir greus repercussions45. Per això moltes

recomanacions giren al voltant de protegir determinades zones, com ara l’illa de les

Gambires o la Vall del Fornès, que no disposen de cap mena de protecció; millorar la gestió

i protecció dels boscos i de la grevolosa; i protegir especialment els meandres del Ter.

En el Pla Estratègic es cita la necessitat de promoure un estudi hidrogeològic de la zona,

així com mesures d’estalvi d’aigua mitjançant campanyes de sensibilització ciutadana,

escolar i dirigides a les activitats agrícoles, ramaderes i industrials.

També es comenta la necessitat de promoure programes per millorar el tractament de

residus, tant a nivell domèstic, com a nivell industrial, agrícola i ramader. Altres propostes

giren al voltant de les energies renovables, ja que és una zona extraordinària per a l’energia

solar i la minihidràulica.

Per finalitzar, i tenint en compte la poca presencia del sector terciari i l’escassa utilització de

serveis a les empreses, es podrien fomentar serveis com les certificacions de gestió

ambiental.


45 COSTA J., MARTÍ M., SANTAJULIANA X., “Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura”, Fundació Jaume Bofill, febrer 2001.



Segons el Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, al Pacte Territorial hi ha centres

urbans degradats i zones verdes amb deficiències de manteniment que s’haurien de

rehabilitar.

Els serveis d’oci. El turisme, el sector cultural i els esports

A l’informe del Pla Estratègic ja es diagnostica la manca de promoció turística a la zona del

Pacte Territorial, la poca presència d'equipaments culturals i el dèficit de places en

allotjaments de natura i d’altres modalitats. També es comenta que falten equipaments

juvenils i associacionisme juvenil. A més, mostra que ha augmentat el nombre de persones

entre 50 i 60 anys que tenen necessitats específiques d’oci (moltes persones són

prejubilades).

També s’hi comenta la necessitat d’incloure personal tècnic per afavorir i estandarditzar el

treball amb entitats i associacions, per dinamitzar el teixit associatiu i la cultura i optimitzar

els recursos culturals dels municipis. En aquest aspecte també es detecta que caldria

desenvolupar polítiques de formació i capacitació per a associacions.

A continuació, es detallen els principals punts d’interès turístic de la Vall del Ges, Orís i

Bisaura:

PT Vall del Ges, Orís i Bisaura NombreBalnearisCasalsCastells 3Esglésies 17Poblat IbèricMonumentsMuntanyesMuseus 2ParatgesPinturesPlacesPontsTemple romàTotal 22


PACTE TERRITORIAL D’OSONA SUD I L’ALT CONGOST

Els municipis que formen part del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost són els que

figuren a continuació. Se’n detalla la densitat de població.


Superfície(Km2)

Densitat(hab/km2)

Aiguafreda 2.155 7,92 272,10Balenyà 3.213 17,38 184,87El Brull 186 41,04 4,53Centelles 5.822 15,17 383,78Collsuspina 268 15,06 17,80Espinelves 184 17,44 10,55Malla 239 10,97 21,79Muntanyola 341 40,32 8,46Sant Martí de Centelles 772 25,55 30,22Sant Sadurní d'Osormort 81 30,59 2,65Santa Eugènia de Berga 1.973 6,98 282,66Santa Eulàlia de Riuprimer 863 13,81 62,49Seva 2.578 30,42 84,75Taradell 5.270 26,49 198,94Tona 6.072 16,54 367,11Viladrau 863 50,74 17,01PT Osona Sud, Alt Congost 30.880 366,42 84,27


Pel que fa als establiments del Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt Congost, la majoria són

establiments de serveis, seguits dels establiments relacionats amb el sector de la

construcció, i, dins del sector dels serveis, els serveis personals són els més representatius.

A la indústria, els establiments més representatius són els que es dediquen a la

transformació del metall, seguits del tèxtil i la confecció. Al comerç, destaquen els de

productes alimentaris i, entre els professionals i artistes, tenen importància els que es

dediquen a serveis personals, seguits dels serveis a empreses, tal i com es pot veure a les

gràfiques següents:


Al Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt Congost hi ha un elevat nombre de microempreses. La

construcció és l’activitat econòmica que ocupa més persones en el territori.


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

Establiments d'empreses en general. PercentatgesOSONA SUD I ALT CONGOST

15,45 16,44 35,41 10,17 22,53



Construcció

0

5

10

15

20

25

30

Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE). Percentatges

OSONA SUD I ALT CONGOST

14,09 17,41 17,51 4,15 4,66 29,64 12,54

Comerç engròs Hostaleria Transport i

comunicacióMediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immobles i altres



0 5

10 15 20 25 30 35

Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE). Percentatges OSONA SUD I ALT CONGOST


metall Transformació




0

5

10

15

20

25

30

35

Professionals i artistes per branques d'activitat (IAE). PercentatgesOSONA SUD I ALT CONGOST

4,33 4,69 15,52 15,88 21,3 34,66 3,61

Agricultura i ramaderia Indústria Construcció Comerç i

turismeServeis a empreses

Serveis personals Artistes

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Establiments d'empreses de comerç al detall per branques d'activitat (IAE) Percentatges

OSONA SUD I ALT CONGOST

39,96 12,95 11,83 4,24 10,26 2,68 18,08


Roba i calçat



Productes químics

Material transport

Comerç NCAA


El 37% dels professionals i tècnics ocupats residents treballen fora, especialment a l’àrea

d’influència de Vic. Falta oferta formativa de turisme, activitats industrials i serveis

domiciliaris46.

A continuació es detalla el perfil dels ocupats del Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt

Congost:


16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys






16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys

PT d’Osona Sud – Alt Congost 34% 71% 87% 74%OSONA COMARCA 31% 68% 87% 78%CATALUNYA 26% 64% 86% 72%ESPANYA 24% 60% 81% 69%


16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys


46 RIVIERO T., “Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost”, Fundació Cirem, 2000.


Taxa d’aturJoves

16-19 20-24 25-29 40 a 54 anys




d’Osona Sud i l’Alt Congost.



Variació relativa Osona Sud i Alt Congost

0

20

40

60

80

100

120

140

2000 2001 2002

Joves40-54 Anys


Anàlisi de les potencialitats del pacte territorial d’Osona Sud i Alt Congost

per generar ocupació dins de l’àmbit dels nous filons

El Pacte Territorial d’Osona Sud i Alt Congost es caracteritza per un creixement negatiu de

la població i una tendència a l’envelliment. El sector terciari té un pes cabdal, tot i que el

sector industrial està fortament arrelat al territori en la metal·lúrgia i el tèxtil.

D’altra banda, hi ha grans superfícies de terreny forestal. La comarca té atractius turístics

derivats del paisatge i hi ha esdeveniments culturals i equipaments tant culturals com

esportius.

S’ha de promoure el turisme natural i cultural, ja que manca la promoció comercial de

determinats productes. També és necessari fomentar l’associacionisme i la cooperació entre

els empresaris, i promoure un acostament a les noves tecnologies47.

A més, el Pla Director de Promoció Econòmica48 orienta sobre les següents accions:

1. Actuacions dirigides a les persones: promoure una borsa de treball local i un

programa d’inserció sociolaboral, crear un servei d’assessorament sobre creació

d’empreses.

2. Programes empresarials d’actuació sectorial: crear un programa de

desenvolupament dels serveis domiciliaris, un programa de millora i modernització

del comerç local, un programa de suport al desenvolupament de noves activitats

relacionades amb el turisme i un pla d’estructuració del sector hoteler.

3. Programes empresarials d’actuació territorial: assessorament en programes

públics de suport empresarial, promoció de la cooperació empresarial i

desenvolupament d’un sistema local de formació per al treball.

47 PORTET A., “Estudi socioeconòmic dels municipis d’Osona Sud i l’Alt Congost”, novembre 2000.



En el Pla Director d’Osona Sud i Alt Congost49, ja es destaca el potencial de

desenvolupament del turisme centrat en el medi rural, adreçat principalment a la població

metropolitana de Barcelona i d’estades de curta durada (d’un dia o d’un cap de setmana),

l’aparició i consolidació de les activitats específiques del turisme rural (agroturisme, esport a

l’aire lliure, activitats de lleure), i la millora de rendes del sector del comerç i d’altres

activitats de consum (restauració i hoteleria).

A continuació es detallen els principals punts d’interès turístic d’Osona Sud i l’Alt Congost:

PT Osona Sud i Alt Congost NombreBalnearis 1Casals 12Castells 5Esglésies 30Poblat IbèricMonumentsMuntanyesMuseus 3Paratges 3PinturesPlacesPonts 1Temple romàTotal 55


Segons el Pla Director de Promoció Econòmica d’Osona Sud – Alt Congost, la població del

territori ha assolit un sostre poblacional relatiu. En el futur es demandaran recursos i serveis

dirigits a la gent gran i al seu entorn familiar. Per tant, l’envelliment és un fenomen

consolidat que va en augment, a més, hi ha una manca de desenvolupament dels serveis

d’atenció a domicili per a la gent gran.

48 RIVERO T., “Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost”, Fundació Cirem, 2002.49 RIVERO T., “Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost”, Fundació Cirem, 2002.


Per tant, ens trobem davant un nou filó d’ocupació. La demanda potencial d’aquest serveis

en el territori estaria formada per unes 370 persones i, en cas de ser satisfeta, podria

representar una ocupació mitjana d’unes 90 persones treballant a mitja jornada, assumida

bé per dones joves amb una formació específica o bé per dones més grans de 45 anys,

sense formació específica. Aquest filó constitueix una excel·lent oportunitat per fer front a

una part rellevant de l’atur registrat al territori i, especialment, pot ser un instrument per

facilitar la inserció laboral del col·lectiu de dones aturades de més de 45 anys.


ANÀLISI QUALITATIVA DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ

Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona (La Plana)

Assistents:

Eugènia Dot: Consorci de turisme d’Osona

Estel Font: Consorci de promoció turística Vall de Sau-Collsacabra

Pep Verdaguer: Agència de l’energia d’Osona

Betlem Parés: Manlleu SAD

Fabiola Mora: Departament d’urbanisme, Ajuntament de Vic

Rafa Garrido: Grup de Defensa del Ter

Gemma Soldevila: Ajuntament de Roda de Ter

Miquel Vilella: Ajuntament de l’Esquirol

Marta Boixaderas: Punt Jove de Vic

Montse Puigví: Ajuntament de les Masies de Voltregà

Tècnics de CRESC:Eva Miñarro

Josep Eloi Moya

Actituds. Necessitats. D’on parteix el territori?

Hi ha una tendència progressiva a l’envelliment de la població.

El medi ambient està malmès: el 80% de les aigües subterrànies estan contaminades i el

porcí s’està menjant el turisme, la comarca està plena de sitges com a únic patrimoni

arquitectònic. Tanmateix, la gent vol una comarca més sostenible, i així ho demostra el fet

que hi hagi un grup com el GDT amb molts associats i potent. El territori també té entitats

importants, com La Vola, que es dediquen a l’educació ambiental.

Pel que fa al turisme, la Diputació ha invertit molts diners per millorar-ne la qualitat i s’han

creat empreses noves. Existeixen 5 consorcis de turisme, però hi manca coordinació i hi ha


massa dispersió dels recursos humans i econòmics. Existeixen projectes de dinamització

del turisme rural (Sau-Collsacabra).

Inserció del col·lectiu de joves i del col·lectiu de persones de 40 a 55 anys

El tancament de les indústries tèxtils, sobretot a zones com el Voltreganès, està expulsant

del mercat laboral a dones d’entre 40 i 55 anys sense cap tipus de formació. La mobilitat

condiciona la inserció d’aquestes dones.

En el territori, en concret al Voltreganès, es contracten dones més joves, ja que les

empreses demanden dones joves amb el graduat o amb algun tipus de formació. Els

contractes que es formalitzen són temporals, les condicions que se’ls ofereixen són d’una

elevada rotació i de poca estabilitat laboral. El col·lectiu de dones de 40 a 55 anys no té

formació i no s’adapta a la mobilitat que la comarca d’Osona requereix per anar a treballar.

Els manca un canvi de mentalitat.

Al col·lectiu de dones d’entre 40 i 55 anys se’ls ofereixen cursos de tall i confecció per tal

que puguin treballar des de casa. Però el millor són els plans d’ocupació, que serveixen per

formar a la persona i, al mateix temps, pagar-li un sou; o bé els tallers d’ocupació.

El col·lectiu de persones més joves està més disposat a reciclar-se. No obstant això, es

troba amb dificultats per desplaçar-se, ja que les empreses que ofereixen llocs de treball

estan als polígons industrials i, tant si ets de Vic, de Manlleu com de Roda de Ter, t’has de

traslladar.

Els joves són un col·lectiu que presenta més diversitat. Els joves que han estudiat carreres

relacionades amb les ciències socials, la salut o la sanitat no troben feina del que han

estudiat. Tanmateix, si se’ls informés i es fes un informe de viabilitat, molts es plantejarien

fer-se autònoms o crear una petita empresa de serveis a domicili. Però estarien les famílies

disposades a pagar el preu que això val?

Hi ha altres joves amb menys formació. Alguns provenen dels Programes de Garantia Social

o de les escoles taller, i acaben a la construcció.


Per últim, hi ha els joves immigrants, que també tenen poca formació, amb cultures de

treball diferents i que, a més, són rebutjats per alguns empresaris amb prejudicis. Així

doncs, els joves amb més possibilitats d’inserir-se en el mercat de treball són aquells que

han fet cicles formatius d’algun ofici i els enginyers.

Els joves es podrien inserir com a informadors de recollida selectiva, feina per a la qual es

necessita molta motivació. La joventut té perfils que encaixarien amb els serveis a domicili o

amb l’atenció a la infància, sempre que se li ofereixi estabilitat, com per exemple: cases de

colònies a l’estiu i activitats extraescolars a l’hivern.

En la inserció d’aquests col·lectius no ens podem oblidar dels interessos vocacionals i de les

condicions laborals (horari i retribucions). A més, hi ha dos tipus de joves: els que estudien i

volen treballar del que han estudiat i els joves que deixen l’escola i fan de peó, per exemple,

a la indústria càrnia, enlluernats pels diners que guanyen.

És difícil casar l’oferta amb la demanda. Sobretot en el cas de les dones, ja que ja no hi ha

feines de peó a les empreses d’electrònica, alimentació o plàstic.

Oportunitats. Punts forts

SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. SERVEIS A DOMICILI

Cada vegada hi ha més gent gran, sobretot al Voltreganès, que a més viu sola i necessita

serveis diaris. Aquestes persones demanden més serveis a l’Ajuntament, que només

disposa d’una treballadora familiar que no dóna l’abast.

Per tant, hi ha una demanda explícita. Amb una formació adequada, part del col·lectiu de

dones que han estat expulsades de la indústria podria derivar-se vers els serveis a domicili.

Però faria falta un mínim de formació per tenir curar dels avis.

Cada cop hi ha més gent que viu a casa sola. Amb el suport públic i la normativa

necessaris, sí que es poden desenvolupar aquests tipus de serveis. De fet, serà el futur de


les infermeres: treballar al domicili, ja que els hospitals cada cop envien abans les persones

a casa.

D’altra banda, molts joves treballarien fent serveis a domicili, però les condicions laborals i la

mobilitat que requereix anar en cotxe amunt i avall és un factor descoratjador. Tanmateix, si

s’ofereix estabilitat, els joves estan disposats a treballar. No pot ser que s’intenti fer aflorar

l’economia submergida, formalitzant-la i s’ofereixin contractes d’obra i servei, amb els quals

la persona treballarà només quan tingui feina i amb uns horaris molt durs. L’estabilitat pot

generar motivació i compromís en aquest tipus de treball. Els joves que tenen la mobilitat

molt clara poden incorporar-se en aquest sector.

Si es construeix una residència, moltes dones veuen l’oportunitat de treballar-hi i sol·liciten

cursos de geriatria. També hi ha l’escola d’infermeria de la universitat de Vic.

SERVEIS D’OCI. TURISME

Osona té la ubicació perfecta, està a una hora de Barcelona, de la Costa Brava i dels

Pirineus. Pot ser una comarca atractiva per a les persones del sud de França i per als

barcelonins, té patrimoni natural, arquitectònic i industrial, i també pot oferir la seva

gastronomia.

S’han creat empreses noves gràcies també a la inversió feta per la Diputació. A més, es fa

la diplomatura de Turisme a la Universitat de Vic.

La fira del llibre de muntanyisme, que és una fira especialitzada, ha despertat moltes

expectatives. Hi ha una demanda creixent d’esports d’aventura. Fins i tot l’agricultura

ecològica està començant a tenir interès, ja hi ha restaurants que cerquen productes locals.

A més, també cal tenir en consideració la cultura i el capital intel·lectual que han aportat

persones de dins i de fora de la comarca.


SERVEIS MEDIAMBIENTALS

Existeix la necessitat de sensibilitzar i formar els nens i nenes, així com la població en

general, en temes mediambientals, d’aquí sorgeix la importància de l’educació

mediambiental. A més, si es vol apostar pel turisme de natura, cal recuperar, senyalitzar i

mantenir els itineraris a la vora dels rius, crear rutes, promoure aquests itineraris i oferir

monitors.

Cal que la comarca recuperi els seus valors naturals controlant les fonts i la qualitat de

l’aigua, inventariant aquestes fonts, i fent activitats educatives i culturals al voltant del riu. Un

exemple n’és la iniciativa del GDT de promoure l’embarcador perquè la gent s’acosti al riu.

L’organització d’aquestes activitats necessita persones que planifiquin i facin tasques de

tipus administratiu o tècnic, que a la llarga pot generar ocupació. A més, el manteniment de

camins i rutes també requereix que hi hagi persones que facin aquestes tasques, sobretot

des de la primavera fins la tardor.

A més, indirectament, els serveis mediambientals poden impulsar altres activitats

relacionades amb les energies alternatives i el turisme i fer que aquesta comarca sigui més

sostenible. Els serveis mediambientals tenen un efecte transversal sobre altres sectors, com

la cultura i el turisme, ja que generen altres sortides professionals per a molts titulats.

Tot i que es necessiten subvencions públiques per iniciar o mantenir determinats llocs de

treball, a la llarga, la necessitat fa possible que se signin convenis per a la prestació de

serveis relacionats amb la neteja de camins, etc., que permeten facturar el servei, tot i que

el principal client serà l’Administració.

Una altra oportunitat està relacionada amb el compliment de la legislació per part de les

empreses i organitzacions, per exemple, pel que fa a la gestió de residus industrials.

Existeix un teixit associatiu i empreses que ja es dediquen als serveis mediambientals a la

comarca.

Seria factible pensar en la figura del dinamitzador associatiu, que s’encarregués de fer

determinades gestions administratives i burocràtiques (compliment, tramitació i justificació

de documents) per les entitats.


SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. GESTIÓ DE L’ENERGIA

La bicicleta pot generar un negoci al seu voltant: complements, reparacions, etc.

Una altra oportunitat és la normativa sobre certificacions energètiques, que requerirà que es

passin inspeccions tècniques (Empreses d’Inspecció i Control) i que pot crear un sector

important d’empreses especialitzades en el sector d’activitat relacionat amb l’aïllament i la

reducció del consum energètic.

El sector de les energies renovables ha augmentat exponencialment i és un sector que

promet i que necessitarà nous instal·ladors, enginyers i tècnics.

SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA

COMUNICACIÓ

Hi ha demanda per part d’alguns territoris, com Santa Maria del Corcó, de banda ampla per

tal de poder treballar.

Amenaces. Punts febles


Les condicions laborals són dolentes, es treballa sense contracte. Cal mentalitzar-se que la

persona gran que viu a casa ha de tenir un servei de qualitat. Els dos punts febles són

l’economia submergida i la falta de professionalització i qualitat. S’ha començat la casa per

la teulada, amb persones que no tenien formació ni estudis.

A més, la cultura industrial de la comarca fa que moltes persones busquin un treball estable,

amb horari de fàbrica, sense gaires maldecaps. La formació i professionalització d’aquestes

persones s’ha fet malament: s’han impartit molts cursos d’auxiliar de geriatria per a no res.

A més la gent és desconfiada i no deixa que qualsevol entri a casa, sobretot en les zones

rurals. D’altra banda, són llocs de treball que requereixen mobilitat per part del treballador.


Hi ha molta desorganització entre les entitats que realitzen serveis a domicili (uns van a

cobrir les necessitats d’una llar sense saber que també hi van els altres).

No tothom pot fer de tot, s’han d’acotar les capacitacions i les aptituds. Hi ha diferents perfils

professionals que poden treballar en aquests serveis: infermers, auxiliars de clínica, auxiliars

de geriatria, etc.

S’està construint el futur sense planificar. Hi ha dos àmbits: el de les necessitats reals, que

les han de determinar els tècnics, i el de les altres necessitats (no fa falta tenir una persona

les 24 hores del dia a casa). L’Administració ha de pagar les necessitats reals i les altres

s’han de derivar cap a empreses privades que les satisfacin. D’aquí la justificació del xec

servei, que permet un canvi de percepció per part de les persones que utilitzen el servei.

S’ha de vigilar que el desenvolupament dels nous filons no acabi en precarietat laboral. En

els serveis de neteja la batalla està perduda, però en l’atenció a les persones encara hi ha

possibilitats, però cal que hi hagi voluntat política.


Hi ha molts problemes ecològics i ambientals. La contaminació per purins i la

sobreexplotació dels aqüífers són elevades, però la decisió de fer que aquesta comarca

sigui més sostenible és una decisió política.

Hi ha una manca de sensibilització pel que fa a la recollida selectiva de residus domiciliaris

que fa necessària la figura de l’informador de recollida selectiva. Tanmateix, és un perfil de

persona difícil de trobar per la motivació que ha de tenir.

La burocràcia i els tràmits que cal fer a l’Administració per aconseguir plans d’ocupació o

contractes subvencionats i el retard en els pagaments són excessius.



Les condicions laborals són dolentes, la gent treballa sense contracte, amb horaris

intempestius, com és el cas dels auxiliars de cuina. A més, s’han de traslladar. Un bon

exemple n’és el Parador de Sau, on tenen problemes per cobrir els llocs de treball.

El treball sol ser de caps de setmana, festius i vacances. La gent preparada no vol treballar

amb aquestes condicions i les empreses privades, la majoria familiars, no els poden oferir

més. A més, molts d’ells no tenen formació.

Els purins i la pudor que desprenen són un punt feble. En el fòrum gastronòmic, mentre es

parlava d’alta cuina, de cuina de qualitat, se sentia una pudor provinent dels purins increïble.

Un altre exemple es pot observar quan els visitants van a veure els salts d’aigua i comenten

‘quina escuma!’.

S’ha potenciat la divisió del territori en cinc consorcis de turisme. Són massa entitats que es

dediquen al turisme, i manca coordinació i comunicació entre elles. S’aprecia poca voluntat

política per potenciar les possibilitats del pantà de Sau, que està molt brut. A més no hi

deixen navegar, desprès que moltes empreses i ajuntaments invertissin diners per fer-ho.

No és una comarca amb tradició turística, el turisme serà només un complement. El temps i

els problemes d’accés i de transport també són punts febles.


Hi ha una manca de cultura d’ús de mitjans transport sostenibles com la bicicleta, compartir

cotxe, l’autobús o el tren. El transport no és sostenible i manca connexió comarcal pel que fa

al transport públic i els carrils per a bicicletes. A més, es preveu un augment del parc

automobilístic.

Manca obligatorietat pel que fa a la utilització de les energies renovables. Cal acabar amb el

desconeixement i potenciar el treball conjunt d’arquitectes i constructors pel que fa a les

instal·lacions renovables i a la reducció del consum energètic. Fa falta més comunicació

ambiental.


Coincidències i divergències

El teixit associatiu i el sector terciari poden generar ocupació de manera directa o indirecta

(com és el cas del GDT) i posar en relació la societat amb l’Administració.

S’ha d’invertir en promoció del turisme de natura i d’aventura, però sempre serà un

complement. No lliurarà la comarca dels problemes derivats de les successives crisis

industrials.

Tothom sembla estar d’acord que els serveis de medi ambient han de vincular-se amb el

turisme si es vol fer alguna cosa a la comarca.


Grup de discussió del Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

Assistents:Rosa Carné: Promoció econòmica i formació de St. Vicenç de Torelló

Núria Serrallonga: Consorci Meandres del Ter

Carme Aligué: Tècnica d’Ocupació de Gestiomat

Melcior Manubens: Arquitecte municipal, Ajuntament de Torelló

Jordi Serra: Ajuntament de Torelló, Benestar Social St. Vicenç i St. Pere de Torelló

Albert Puigvert: Medi ambient. Ajuntament de Torelló

Tècnics de CRESC:Josep Eloi Moya


Es creu que cal fer un viratge al territori. Si la gent no s’ha plantejat fer res és perquè no veu

el potencial que té, i si no el veu és perquè tot està molt desmanegat.


Hi ha moltes dones desocupades d’edats compreses dels 25 als 39 anys i dels 40 als 54

anys. A Bisaura, aquest darrer col·lectiu és el més important. Són persones provinents del

sector tèxtil, amb poca formació i amb poca consciència de la necessitat de reciclar-se.

Sembla ser que la formació més pràctica dels Tallers de Formació o els Programes de

Transició al Treball permet als joves incorporar-se a un lloc de treball més ràpidament. No

obstant això, després no segueixen formant-se i, a la llarga, poden trobar-se a l’atur. Els

alumnes de cicles formatius també troben feina ràpidament, però de vegades els fallen els

coneixements bàsics.

La formació dels joves s’ha de vincular a l’empresa i ha de ser una formació continuada al

llarg de la vida. Però això és molt difícil per a les empreses petites.


D’altra banda, els joves estan sotmesos a més precarietat laboral: els contractes de

formació no són ben bé de formació, no es completa el programa de formació, s’ha perdut la

figura de l’aprenent d’un ofici, els joves cobren menys que si treballen de peons a la

metal·lúrgia o a les empreses càrnies.

Pel que fa al col·lectiu de 40 a 55 anys, és molt convenient l’ocupació guiada. Cal fer un

seguiment amb les empreses.



Hi ha necessitat, demanda, però cal apostar fort si es vol fer alguna cosa.


Hi ha la diplomatura en Turisme de la Universitat de Vic, per tant, hi ha gent jove formada.

En canvi, el turisme rural, que té un gran potencial, el porten les dones com a complement

de les activitats agrícoles. I en aquest camp sí que hi ha dones que es formen i d’altres que

no. Les que es formen són les que solen tenir els negocis més pròspers i que fins i tot es

preocupen per aspectes de qualitat.

Hi ha oferta gastronòmica, de restauració, càmpings. Es poden organitzar visites guiades,

promocionar els recursos patrimonials (hi ha esglésies que no s’obren). Es necessiten nous

allotjaments, cal que es legalitzin més cases rurals.

Comença a haver-hi emprenedors.

Cal que hi hagi oferta: els carrers d’una vila rehabilitats, el casc antic, un monument, el bosc

de ribera, el riu, els bancs per seure, etc. Si el que ofereixes està brut i deixat, ningú veu el

potencial que hi pot haver. Hi ha moltes coses a fer: rehabilitar el riu, però també castells,

com per exemple, el de Sant Vicenç de Torelló. També es podria fer un itinerari per les


fàbriques de torneria de la Vall del Ges: si ofereixes una visita i es condiciona un espai

d’exposició de determinats productes, la gent paga per la visita o compra el producte.

El manteniment dels senders, de la senyalització, dels productes al voltant del riu o de les

activitats i els productes tradicionals pot crear ocupació. Si no es té cura del territori, fins i tot

les persones del mateix territori faran turisme a altres llocs.

Les condicions laborals d’aquest sector són precàries i s’ha de treballar els caps de

setmana. A més, cal una alta formació per part dels empresaris que s’hi dediquen i més

dinamització.

SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. MILLORA D’ALLOTJAMENTS

Pel que fa a la qualitat dels habitatges, a la comarca ja es així. L’aïllament és imprescindible,

si no es fa bé no es ven, ja que amb el fred, les bombes de calor i l’energia solar no són

suficients. A més, com que el gas natural és més car, l’opció es posar calderes de residus

sòlids o derivats del petroli. Tanmateix, ara per ara, els habitatges que es construeixen

estan ben fets.

Les oportunitats poden sorgir a partir de les infraestructures i la connexió amb el lloc de

treball. Per exemple, si es restaura el casc antic d’una vila o es recupera un espai, el sector

comercial es revifa. Les infraestructures, la rehabilitació dels espais degradats, i el medi

ambient poden crear nous llocs de treball.



L’oferta és informal, qualsevol es veu amb cor de tenir cura de les persones grans. A més,

en aquest sector, el 80% de les persones treballen en l’economia submergida. Es necessita

la implicació de tots els actors socials, des de l’Administració, els hospitals, les residències

als professionals. La demanda s’està cobrint de manera informal, es necessita una

intervenció des dels agents socials per canviar aquesta cultura. A més, a les zones rurals

encara es més difícil.



No hi ha tradició turística. Existeixen pocs recursos turístics, no hi ha edificis modernistes, el

romànic és de poca qualitat i no s’ha explotat mai el que tenim: el riu. Hem viscut

d’esquenes al riu, manquen estudis i planificació ambiental que contemplin itineraris de

lleure. No s’ha de perdre la natura, s’ha de preservar i, per fer això, és necessària la

implicació de l’Administració. Es necessita un catàleg de potencials del territori en aquest

àmbit.

S’ha de planificar a mig i llarg termini, però això no és rendible políticament. A més, es

necessita la implicació dels ajuntaments, de la Diputació i del Departament de Medi

Ambient.

Hi ha paisatge i territori, però falten ajuts. Les zones més allunyades, que són les més

interessants turísticament, són les que pateixen un despoblament més ferotge. Hi manca

tradició turística. Només fa quatre anys que ha començat el turisme rural. S’aprecia una

manca d’interès per part del sector privat.

Està bé potenciar el turisme, però cal tenir les coses ben arreglades i prendre consciència

que s’han d’arreglar. Si no, quin turisme es vol potenciar? Sembla més fàcil construir un

museu de la torneria que programar accions o itineraris, que, de retruc, posen en evidència

que s’han de reformar les cases, el molí, mantenir el riu, etc. És més fàcil tenir el punt de

venda que el producte.

A la comarca hi ha cinc associacions, i falta la implicació del sector privat. L’Administració fa

el paper de pare, però cal que el sector privat també s’hi impliqui. Només quan és rendible

s’hi implica el sector privat.

SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. MILLORA D’ALLOTJAMENTS

L’habitatge està en mans privades i de promotors privats, que cerquen una rendibilitat dels

seus productes. A la comarca no hi ha economia submergida a la construcció, més aviat

manquen aprenents, gent jove a les obres.



Es percep el medi ambient com un tema transversal a tenir en compte en el sector del

turisme i, fins i tot, de l’habitatge. Les expectatives creades en el sector turístic no es veuran

satisfetes si no s’ofereix un producte de qualitat.


Grup de discussió del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost

Assistents:Anna Portet: Promoció econòmica

Clara Guindulain: Gerent de la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament

Montse Prat: Borsa de treball d’Osona Sud i l’Alt Congost de promoció econòmica



Per un cantó es detecten necessitats en l’àmbit de l’atenció a domicili destinada a les

persones grans. Al territori hi ha una demanda d’aquest tipus de professionals, però l’oferta

que hi ha és la de les residències i empreses, que exigeixen horaris de treball i condicions

econòmiques que moltes persones no volen acceptar.

El territori gestiona de manera integrada l’oferta i la demanda d’ocupació i de formació, punt

de partida per endegar projectes relacionats amb els nous filons d’ocupació.


El col·lectiu de joves presenta força diversitat. Hi ha joves que sense treure’s el graduat

entren al mercat laboral. Aquests grups estan bastant desatesos. D’altra banda, hi ha els

joves que volen formar-se i els que han entrat al mercat laboral sense el graduat, però que

tornen als estudis un cop han vist el que els espera al món laboral. Aquests joves

necessiten informació bàsica sobre el treball (que és un contracte, condicions laborals, etc.).

En general, l’Administració ha respost amb els joves i s’intenta fer campanyes per formar-

los.

Els joves prefereixen treballar al metall. S’estimen més guanyar diners de manera ràpida

que aprendre un ofici. En general, la inserció de joves és relativament fàcil.


El més difícil és la inserció de les persones de més de 45 anys, aturades de llarga durada, i

amb situacions econòmiques difícils i, per tant, amb urgència per treballar. A més, cada cop

acudeixen a la borsa de treball més persones amb aquest perfil.

Un altre col·lectiu que té problemes d’inserció és el de mestresses de casa de 20 a 30 anys,

que volen incorporar-se al món laboral i que necessiten unes eines bàsiques per poder-s’hi

incorporar.

També hi ha el problema de les dones més grans, provinents de la indústria o mestresses

de casa, que es veuen amb cor de tenir cura de persones grans. Se’ls ofereix un curs de

geriatria que, a més, té demanda per part dels serveis socials, de les empreses i de les

residències. Aquest curs s’ha gestionat de manera mancomunada. Al territori falten

persones amb formació de geriatria, infermeria i treballadors familiars, però s’ha de

conscienciar les persones de la necessitat de formar-se.

A les empreses del metall els sous són alts. La gent vol treballar en aquest tipus d’empresa,

però s’hi demanen principalment homes, no dones, i costa molt de canviar aquesta actitud.

Les dones volen fer feines de peó o tenir cura de la gent gran. Descarten el comerç o la

hoteleria pels horaris i els sous baixos (dependentes, carnisseres, cuiners, cambrers,

auxiliars de cuina o bàrmans).



Hi ha demanda, fins i tot des de les residències, de persones qualificades per cobrir aquests

llocs de treball. Tanmateix, els horaris de les residències són de caps de setmana, varien

segons el torn i els sous són baixos. La gent més formada cerca millors llocs de treball i

aquests es queden sense cobrir.

Una proposta seria crear una cooperativa que oferís aquests serveis d’atenció a domicili.

Però cal informació dirigida als emprenedors. Les residències i els pisos tutelats estan

funcionant, però l’atenció a domicili encara no. Hi ha demanda, per tant, podrien crear-se

empreses en aquest sector, fins i tot per a la neteja.



Els joves tenen oportunitats de treball en el sector del turisme. “Portes del Montseny”

necessita monitors. Les activitats de lleure i de monitor poden ser una bona sortida per a

ells. Com que es necessita un títol de monitor, el punt juvenil ha començat a impartir aquest

tipus de cursos. Però el fons del problema és la precarietat laboral.

Moltes empreses del sector no troben persones mitjançant les ETT, sobretot en el sector

turístic. Aquest és el cas de Muntanyà i Viladrau, que no troben persones per treballar al

comerç i a la restauració. El problema principal són els horaris, i les persones immigrades

que podrien treballar tenen el problema de la legalització de la seva situació.


Una oportunitat per als joves està relacionada amb la campanya “Cuidant la Plana”, dirigida

a la gestió de residus urbans. Es tracta d’un projecte pioner en la recollida selectiva de la

matèria orgànica porta per porta. Es necessiten informadors que facin campanyes, però la

tasca de l’informador és temporal.

Arrel del tancament de la incineradora es vol fer un Ecoparc. Per tant, la recollida selectiva

és més important que mai. A més, aquest projecte pretén invertir en persones, més que en

màquines. I té en compte la inserció dels aturats de llarga durada o de les persones amb

incapacitats o amb determinats problemes psicològics. Els serveis socials deriven aquestes

persones vers aquest sector. La gestió de residus lligada als serveis socials és un sector

nou més estable, ja que la recollida selectiva és obligatòria per normativa als municipis de

més de 5.000 habitants.



A Osona Sud hi ha una concentració elevada de persones llatinoamericanes que fan la feina

de tenir cura de la gent gran.



Els horaris i els sous baixos són una dificultat perquè les persones acceptin aquest tipus de

feina.

Fa falta coordinar iniciatives. Tot i que ara ja es comencen a coordinar punts d’interès amb

iniciatives d’empreses privades des del consorci, identificant recursos turístics. Es pretén

que no passin coses com que les rutes d’hípica d’un municipi no es comuniquin amb les de

l’altre.


Les condicions laborals, econòmiques i d’horari són un factor essencial per poder endegar

projectes en l’àmbit dels nous filons d’ocupació.


Grup de discussió del Pacte Territorial del Lluçanès

Assistents:Maria Mill: Treballadora familiar

Judith Bertobillo: Tècnica d’Ocupació

Mercè Sucarrat: Tècnica d’Ocupació

Jordi Llop: Delegat d’UGT a Puigneró Prats

Pere Garet: Director del Consorci del Lluçanès

Jaume Font: Energies alternatives i estalvi energètic



La taxa d’atur era molt baixa fins ara, però la crisi del tèxtil ha canviat aquesta situació.

L’economia és poc dinàmica i ha estat centrada només en la indústria tèxtil. És necessari

recuperar el lligam amb el territori, diversificar l’activitat econòmica i cohesionar el teixit

social i econòmic. Aquesta crisi del tèxtil pot ser una oportunitat per al Lluçanès.

No es vol dependre només d’una empresa que faci xantatge al territori. El que es vol és

estructurar el territori, diversificar la seva activitat econòmica i unir el territori paral·lelament a

les infraestructures. S’ha de fer un gir: canviar la mentalitat, fomentar l’associacionisme, el

cooperativisme, que són elements que no formen part de la cultura del territori.

Fa falta saber què ofereix o pot oferir el territori als joves, de manera que aquests no marxin

i, si ho fan per formar-se, que puguin tornar i exercir la seva professió. Cal un catàleg

d’ocupacions i d’estudis relacionats.

Saben què no volen: no volen tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, volen empreses

que equilibrin el territori. Per això es necessiten bones comunicacions viàries, telefòniques i

telemàtiques.


La població està molt envellida. Hi ha feina, però moltes persones han estat treballant en

l’economia submergia. El veïnatge ha funcionat fins ara, però ja comença a

professionalitzar-se. Es detecta la necessitat d’assessorar els possibles emprenedors.

A més, és un territori tancat al qual li costa obrir-se a l’exterior. Aquesta obertura és del tot

necessària per promoure el turisme.


El col·lectiu de persones de 40 a 55 anys s’ha de formar si vol treballar tenint cura dels avis:

han de fer el curs de treballadora familiar. No tothom pot fer aquesta feina, cal tenir els

coneixements i la pràctica.

La formació ocupacional és una bona eina de formació, però hi ha poc control de

l’assistència i de l’aprofitament real del curs de formació. S’haurien de fer tallers d’ocupació

d’atenció domiciliaria adaptats a l’entorn, és a dir, al Lluçanès.

D’altra banda, sembla que aquest col·lectiu pugui ocupar-se només en els serveis a domicili

i poca cosa més. No s’ha pensat en altres àmbits, com ara la jardineria.



Hi ha moltes persones grans, la taxa d’envelliment és alta. Es pot crear una empresa que

ofereixi serveis a domicili sota la supervisió d’una assistenta social. Pot tractar-se d’una

empresa privada, però amb gestió pública. Serviria per oferir qualitat i per fer aflorar part de

l’economia submergida.

És possible que si se subvencionés el servei, inicialment part de la gent el seguís pagant,

però no tothom. Sobretot els caps de setmana, l’atenció a domicili queda desatesa. Per tant,


es podria crear un equip que cobrís aquesta necessitat. O crear un centre de dia i portar-hi

la gent gran en minibus.


La creació d’uns serveis relacionats amb el turisme rural és un procés lent. No hi ha tradició

i s’ha de crear tot de nou. Tot i així, podria vincular-se a projectes d’agricultura ecològica de

qualitat. Una agricultura que, a més, es pugui comercialitzar i oferir als restaurants, crear

una fira o promocionar-la d’altres maneres. Aquí podrien ocupar-se persones joves i de més

edat.

Es podrien promocionar determinats productes com l’ànec confitat mitjançant el comerç i la

restauració.


COMUNICACIÓ

Podria representar una oportunitat per als joves i no tant joves titulats. A més, es podria

crear un centre que desenvolupés software, aprofitant que en aquest sector la ubicació és el

de menys.


Les energies renovables són una alternativa per al territori. Els alemanys, que fa anys que ja

estan en aquesta direcció, comenten que no és una qüestió de viabilitat econòmica, sinó

que és una qüestió social i que moltes de les reticències són per falta de coneixement en

aquest àmbit.

El territori té potencial per utilitzar la biomassa com a font d’energia, així com altres energies

renovables. Es podria crear una central de cogeneració per tenir energia pròpia.




Les famílies no veuen la necessitat d’aquests serveis a domicili dirigits a les persones grans.

Si han de pagar no volen el servei, només el volen com a servei públic.


Hi ha poca professionalitat: no es promouen els serveis de qualitat, no es promocionen els

serveis complementaris, els llocs de visita no estan ni senyalitzats ni hi ha cap activitat per

entretenir les persones, no es potencien els productes del propi territori, que podrien

promocionar-se mitjançant les visites turístiques o la restauració.

Falten allotjaments, tant de cases rurals com d’altres tipus. No hi ha oferta de “llit i

esmorzar”. Cal centrar-se en la dinamització i la promoció. Calen apartaments, allotjament

rural independent, productes i articles de la zona. Cal que la qualitat del producte sigui

superior per promocionar-lo a través dels restaurants i comerços.


COMUNICACIÓ

El desavantatge amb les comunicacions és clar: a Sant Boi, per exemple, no es pot instal·lar

la línia ADSL. A més, les persones qualificades en aquest camp se’n van a treballar fora.


Existeix un important desconeixement en l’àmbit de les energies renovables.



Hi ha qui pensa que el Lluçanès està mort econòmicament i qui pensa que té molt de

dinamisme perquè ha absorbit algunes de les persones aturades provinents de la indústria

tèxtil. Es diu que s’ha d'impulsar el territori, però primer s’ha de tenir clar quin és el producte.

S’ha de pensar en satisfer també les necessitats d’altres poblacions veïnes. Es tem que

marxin els joves, però també hi ha reticència a què arribin al territori persones foranes, tant

si són joves com si no.

Hi ha una contradicció. Per una banda, es necessiten noves comunicacions viàries, com per

exemple, la carretera que es vol construir; però per l’altra, es té por a perdre la identitat si es

millora la connexió amb Vic. També es tem que les bones comunicacions agreugin encara

més la marxa massiva dels joves, i que el territori es quedi sense jovent al capdavant dels

comerços, dels restaurants, etc. Tanmateix, es reconeix que les bones comunicacions

poden facilitar la instal·lació d’algunes empreses, ja que la Plana ja està saturada.


CONCLUSIONS

Població i mercat de treball

A Osona el component principal del creixement de la població és el saldo migratori. El

Lluçanès i la Vall del Ges perden població.

Hi ha una elevada participació en el mercat laboral, sobretot per part de les dones. També

s’observa un retard en la incorporació al mercat laboral de la població jove. La indústria

manufacturera ha ocupat gairebé la meitat dels osonencs.

L’atur es concentra en el sector industrial, especialment en les dones, els col·lectius amb

menys formació i als municipis amb especialització productiva, cosa que cal evitar. L’atur ha

evolucionat negativament en els col·lectius de més edat.

La qualificació del col·lectiu de joves augmenta més de pressa que els llocs de treball que la

comarca ofereix. Els joves es desplacen a treballar fora d’Osona. Els nous filons d’ocupació

poden representar una oportunitat per al col·lectiu.

Cal conscienciar el col·lectiu de desocupats de 40 a 55 anys de la necessitat de formar-se.

S’han de fomentar la flexibilitat, la capacitat d’aprenentatge, la polivalència i la

responsabilitat.

El teixit industrial té una dimensió massa reduïda i hi manca coordinació. El sector agrícola

presenta avantatges competitius pel que fa a l’agricultura ecològica. L’activitat industrial s’ha

de diversificar i s’ha d’adaptar a les exigències europees en tecnologia i qualitat.


Dos col·lectius amb especials dificultats al mercat de treball

Joves

Les taxes d’atur juvenil, sobretot entre el col·lectiu de 15 a 24 anys, han augmentat en els

darrers anys. Molts treballen al sector de serveis amb sous baixos i sotmesos a una elevada

temporalitat. L’habitatge és un altre factor important. Els nous filons d’ocupació poden ser

una solució per promoure la seva ocupació. Els joves tenen avantatges comparatius

respecte del col·lectiu de 40 a 55 anys si tenen una formació de base, sobretot en l’atenció

social, els serveis socials i el lleure.

Desocupats de 40 a 55 anys

La manca de formació i adaptabilitat a les noves formes de treball és una dificultat per a

aquest col·lectiu. En els darrers anys, la situació de l’atur ha quedat agreujada per l’atur de

llarga durada i la precarietat de l’ocupació, que sobretot afecta les dones.

Nous filons d’ocupació

Són aquelles activitats econòmiques destinades a satisfer noves necessitats socials que es

configuren en mercats incomplets – l’oferta i la demanda estan insuficientment estructurades

o fragmentades - i que tenen un àmbit de prestació territorial definit, alhora que són

intensives en ocupació. L’ocupació que es crea ha de ser econòmicament i socialment

acceptable.

En els medis rurals, els nous filons aporten factors de desenvolupament territorial sobre la

base de l’atracció de factors externs. D’aquesta manera es poden consolidar processos de

manteniment i d’increment de la població local.

Què preocupa a la comarca

L’excessiva especialització industrial, que es vol evitar.

La pèrdua de població jove resident a determinades zones (Lluçanès, Vall del Ges).


Les mancances formatives d’empresaris i de part de la mà d’obra.

La manca de teixit associatiu entre les empreses.

La manca d’informació dirigida als nous emprenedors.

En algunes zones, com la Vall del Ges, Orís i Bisaura, es proposa fer un viratge al territori,

mentre que en d’altres, com el Lluçanès, es creu que s’ha tocat fons.



Turisme rural, d’aventura, cultural, especialitzat (rutes i circuits), turisme per a la tercera

edat. Hoteleria i restauració de qualitat (productes de la zona). Organització d’activitats i

esdeveniments relacionats amb el turisme. Manteniment (vigilants, control de fluxos de

persones).

1. Evolució en els últims anys. Oportunitats

Hi ha certa tendència a la difusió residencial o productiva de l’àrea de Barcelona a

Osona, que també es dóna dins de la comarca. És un destí atractiu per a moltes

persones procedents d’altres indrets. Hi ha turisme de segona residència i de caps de

setmana. Es percep que el sector hoteler tindrà una evolució positiva.

El turisme és un factor de desenvolupament local. El desenvolupament turístic a la

ciutat de Vic i rodalies presenta una bona marxa, però l’oferta a la perifèria ha quedat

enrere.

Cal potenciar les activitats eqüestres en l’àmbit del turisme a zones rurals.

2. Iniciatives que s’estan duent a terme

Propostes per crear una oficina i una guia informativa a Manlleu.

Projecte d’un museu tèxtil.

El Pla Director de Promoció Econòmica d’Osona Sud – Alt Congost preveu un programa

de suport al desenvolupament de noves activitats relacionades amb el turisme i

l’estructuració del sector hoteler.


3. Presència del sector públic i de la iniciativa privada

Aquest sector requereix inversió privada i regulació de l’accés dels demandants. Hi ha

disposició a pagar. La Diputació està invertint molts diners i s’han creat empreses

noves.

4. Possibilitat de cooperació i actuació mancomunada entre els agentslocals

Fa falta coordinar esforços.

5. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en potdonar en un futur

Cal donar resposta a la necessitat d’informació d’acollida, consell i turisme. La població

expressa la seva necessitat de lleure i turisme.

Manquen allotjaments, sobretot a la Vall del Ges i al Lluçanès. Hi ha poca presència

d’equipaments culturals a les zones rurals.

Ha augmentat el nombre de persones d’entre 50 i 60 anys (prejubilats que demanden

activitats específiques d’oci).

6. Característiques de la demanda. Massa crítica. Quina pot ser lademanda potencial?

Existeix una demanda de caps de setmana i vacances. Però si es fan activitats

associades a la natura o la cultura es pot allargar el temps d’estada dels turistes, ja que

se’ls ofereix un producte.

Hi ha una demanda d’activitats específiques en el medi rural per part de la població de

Barcelona.


Els turistes demanden qualitat i adaptació dels serveis als requeriments

mediambientals.

7. Existència d’oferta estructurada, integració de la proposta al’estructura d’oferta existent

L’oferta està poc estructurada, atomitzada, l’hi manca qualitat. No hi ha oferta distintiva

ni difusió.

8. Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys, nous llocs detreball que es poden crear, perfils necessaris

La inserció del col·lectiu d’aturats de 40 a 55 anys provinents del sector industrial en el

sector dels serveis presenta dificultats.

Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els animadors i guies

turístics. Es poden desenvolupar nous perfils professionals joves.

Es necessitaran guies, informadors i gestors. Les activitats eqüestres també són una

sortida per als professionals joves.

9. Dificultats o obstacles

Existeix una deficiència històrica de comunicacions tant al Lluçanès, com a la Vall del

Ges, Orís i Bisaura, a causa de l’orografia.

La restauració i l’hoteleria tenen una importància molt conjuntural, de caps de setmana i

festius, amb escassa generació de riquesa o de valor afegit.

Cal millorar la professionalització i la qualitat del servei.

El problema de contaminació ambiental que presenta Osona pot tenir molt d’impacte en

l’activitat turística.


Es tracta d’un sector sense tradició. A més, el porcí s’està menjant el turisme.

10. Valor afegit cultural, tecnològic, humà, natural que té la comarca enrelació amb aquest àmbit

La situació geogràfica és bona: a una hora de Barcelona, de la Costa Brava i dels

Pirineus. Hi ha actiu turístic pel que fa al patrimoni natural i cultural, i s’observa el

potencial de l’agroturisme.

Hi ha productes artesans de qualitat. Per exemple, al Lluçanès hi ha aviram i conills, que

es podrien comercialitzar als restaurants i comerços. Els restaurants cerquen productes

locals.

A Osona Sud i l’Alt Congost hi ha grans superfícies de terreny forestal, on també

s’organitzen esdeveniments i que gaudeixen d’equipaments culturals i esportius.

Existència de capital intel·lectual.

11. Teixit associatiu relacionat amb aquest àmbit, canalització de lesdemandes de la població

Manca teixit associatiu, no hi ha estructura associativa. Existeixen 5 consorcis de

turisme, però els manca coordinació. La dispersió dels recursos humans i econòmics és

excessiva.

12. Utilitat social o beneficis generats

El sector de serveis està poc desenvolupat.

Es dinamitzaria el teixit associatiu.

Es podrien comercialitzar determinats productes.

Millorarien les rendes del sector del comerç i d’altres activitats com la restauració i

l’hostaleria.



Atenció a les persones d’edat o amb minusvalidesa. Serveis d’àpats i repartiment de

mercaderies a domicili, serveis de neteja.


En els darrers anys s’ha creat ocupació en aquest sector (serveis socials i comunitaris i

d’atenció a les persones), per sobre de la mitjana de Catalunya.

S’aprecia un creixement negatiu de la població, una tendència a l’envelliment. Per això,

cada cop hi ha més gent gran que viu a casa sola.


Manlleu SAD.


Aquests serveis requereixen poca inversió. Són àmbits molt locals, on ha de participar el

sector públic i el sector no lucratiu, i on la disposició a pagar és mitjana.

Es requereix presència del sector públic.


Hi han d‘intervenir l’Administració, els serveis socials, les residències i els hospitals. Es

necessita suport públic.


5. Necessitats no satisfetes a les quals es dóna resposta o se’ls en pot

donar en un futur

Osona és una comarca madura, amb uns índexs molt elevats de dependència, que

s’aguditzen a la Vall del Ges, Orís i Bisaura i al Lluçanès. S’ha assolit un sostre

poblacional relatiu i l’envelliment és un fenomen consolidat que va en augment. Cada

cop hi ha més gent que viu a casa sola.

La població expressa la necessitat de serveis a la llar. Els serveis d’atenció a domicili

per a la gent gran no estan desenvolupats.


Es necessita una massa crítica que els doni suport i, en moltes parts del territori, això no

és així.


Economia submergida.


Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els auxiliars de

clínica i assimilats.

Les dones s’hi podrien incorporar com a auxiliars de cuina en cas que s’oferissin serveis

d’àpats a domicili, destinats a la gent gran.

Els joves treballarien, però les condicions laborals i la mobilitat són factors negatius.

Podrien incorporar-se dones formades com a treballadores familiars.



Existeix un desfasament entre la formació i capacitació del col·lectiu de 40 a 55 anys i

les demandes del mercat de treball.

Hi ha manca d’una demanda estructurada, que s’assumeix dins de l’àmbit familiar. La

inexistència d’una oferta estructurada empeny al treball informal. Hi ha dificultats per

assolir una massa crítica de demandants, sobretot a les zones poc poblades.

El cost del desplaçament és molt elevat a les zones poc poblades. La intervenció pública ha de

ser més important i ha d’impulsar sistemes de dependència, com el xec servei.

En el cas dels serveis d’àpats es necessita una estructura productiva i la intervenció de

la xarxa assistencial.

Es detecta certa desconfiança per part de la població.

A causa de la cultura industrial de la comarca, s’ha construït la casa per la teulada, amb

persones que no tenen formació ni estudis. Fa falta més professionalització.

S’ha de vigilar que el desenvolupament d’aquest nou filó no acabi amb problemes de

precarietat laboral.


Els serveis de qualitat.



No existeix. Hi ha desorganització entre les entitats que realitzen serveis a domicili.

S’està construint aquest sector sense planificació prèvia.


Milloraria les condicions de treball en el sector i la qualitat dels serveis.

Es prestaria un servei a la gent gran i es donaria resposta a la dependència en el

domicili.

Es desenvoluparia un model sociosanitari integrat, especialment en l’atenció a la gent

gran. S’establiria una xarxa d’atenció domiciliaria eficient.


SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. LES NOVES TECNOLOGIESDE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Aplicacions multimèdia (oci, educació), teleservei, teletreball, informació empresarial

especialitzada, software especialitzat, serveis de gestió, teleserveis.


En aquest sector s’ha creat ocupació per sobre de la mitjana de Catalunya. Les TIC

tenen un escenari òptim.

És un sector que ha crescut en els darrers anys, sobretot pel que fa a la logística. Els

serveis de multimèdia, informàtica i telecomunicacions encara no estan saturats.


Al Lluçanès hi ha dos telecentres i es volen impulsar dos centres integrats de

telecomunicacions. També es vol racionalitzar el servei mitjançant la itinerància dels

professionals i els recursos compartits en diferents territoris. Per últim, es pretén crear

un espai acollidor i confortable per a la formació i el teletreball.


Aquest sector requereix inversió privada i regulació de l’accés dels demandants. Hi ha

disposició a pagar.



Manquen serveis a les empreses que ajudin a millorar el nivell tècnic i el valor afegit

dels productes industrials de les empreses d’Osona. La presència d’establiments de

serveis a Internet que es basin en noves tecnologies és escassa.

Falten infraestructures en xarxes de telecomunicacions.

Falta informació especialitzada en informàtica.


Demanda de connexió a Internet per part de les persones procedents de l’àmbit

acadèmic.


Falten empreses de serveis en el sector de la informàtica.


Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els tècnics

informàtics i el personal de teleservei. S’hi podrien incorporar els joves i canviar la

tendència d’augment dels aturats més qualificats que s’observa a Osona.


Manquen inversions significatives.



La Universitat de Vic


S’obre la possibilitat de generar ocupació a Vic i Manlleu.

Es cobriria el dèficit en la utilització dels serveis a les empreses relacionat amb les TIC.



Béns i serveis lligats a les tecnologies menys contaminants, exportació de processos, de

tecnologia. Gestió de residus: recollida selectiva, reciclatge, reutilització, recuperació i

valorització, i comercialització de materials selectius. Gestió de l’aigua: protecció de les

fonts, neteja i manteniment dels cursos fluvials, protecció contra les aigües contaminades,

educació ambiental. Protecció i manteniment d’espais naturals i control de la contaminació.


Les activitats relacionades amb el reciclatge i el sanejament han tingut una bona

dinàmica de creixement en els darrers anys. S’ha creat ocupació en aquest sector. Els

serveis mediambientals tenen un escenari òptim.

La vinculació de la protecció i manteniment dels espais naturals amb el turisme rural,

d’aventura i les ecorrutes és clara.

Es poden crear consultores mediambientals que subministrin serveis de manteniment i

protecció d’aquests espais naturals, i empreses no lucratives que prestin serveis de

guia, formació i sensibilització.

És una bona oportunitat per a la indústria mediambiental: filtres, depuradores, aparells

de mesura i control; i per als serveis mediambientals: control i anàlisi, auditories,

formació. És un sector dels serveis químics i bioquímics que no està saturat a la

comarca.

Poden créixer els serveis relacionats amb l’assessorament en temes de residus

ramaders, adobs i sòls, el control d’aigües residuals o les analítiques de laboratori.



Ja s’han endegat programes de sanejament d’aigües residuals industrials, d’origen

ramader i agrícola.

En el Pla d’acció local Manlleu sostenible (PT Osona) es preveu endegar una oferta educativa

innovadora, per a adolescents de 14 a 16 anys, relacionada amb el reciclatge i les reparacions.

El Pla de futur de Manlleu 2000-2020 preveu promoure i millorar el passeig del Ter, recuperar la

seva façana fluvial i potenciar-ne l’aspecte lúdic, els equipaments i els serveis de lleure.

El Pla Estratègic de la Vall del Ges destaca la necessitat de promoure un estudi hidrogeològic,

així com mesures d’estalvi d’aigua. També proposa invertir en energies renovables.

Iniciativa del GDT de promoure l’embarcador de Sau.

Campanya “Cuidant la Plana”, dirigida a la gestió de residus urbans. Es tracta d’un projecte de

recollida selectiva porta per porta de la matèria orgànica.

Creació d’un Ecoparc.


La demanda privada és petita, per tant, es necessita una inversió pública elevada. Les

persones, en principi, no estan disposades a pagar, però demanen actuacions a

l’Administració. Es necessiten inversions en infraestructures.


Participació de l’Administració, la Universitat de Vic (SART), les ONG (GDT) i les consultores

privades (La Vola).

Es necessiten subvencions públiques per iniciar i mantenir determinats llocs de treball que

després es poden crear. Cal que se signin convenis per a la prestació de serveis.



Cal més sensibilització de la població, que ja expressa la necessitat de millorar la

situació ambiental de l’entorn proper. Cal que es millori l’accés als punts de recollida

selectiva.

La transposició de la normativa europea, la sensibilització de la població i les ajudes al

finançament d’infraestructures, ajudaran a crear empreses del sector.

Cal tenir en compte l’impacte en el medi natural dels purins. També cal considerar la

contaminació dels rius i de les aigües subterrànies, que afecta els al·luvials del Ter i que

pot generar a la llarga problemes de disponibilitat.

El medi ambient es percep com a malmès.


És una demanda pública. Hi ha un mercat, com el de les fraccions valoritzables, però és

feble i incipient. El creixement de la demanda és lent.


Pel que fa a la gestió de residus, hi ha recuperadors, recicladors i gestors de petites

instal·lacions. També hi ha empreses d’inserció no lucratives en la recuperació de

productes. Tanmateix, hi ha poca especialització i és un sector amb una qualificació

limitada.

Hi ha zones, com la Vall del Ges, on falten serveis de reciclatge i reutilització.



Es percep que els perfils professionals de futur a la comarca seran els tècnics de control

de qualitat, seguretat i de medi ambient. Existeixen professionals qualificats i joves

qualificats a la comarca. També s’hi poden incorporar persones majors de 40 anys i

joves sense qualificar.

En la gestió de residus es poden incorporar col·lectius amb especials dificultat

d’inserció, ja que són llocs de treball intensius en mà d’obra.

Els perfils necessaris són: educadors ambientals, monitors de temps lliure,

documentalistes, tècnics en informàtica, personal de gestió, jardiners i paisatgistes,

personal de neteja, i tècnics forestals.

El control de la contaminació ha originat l’aparició de laborants bioquímics, tècnics

instal·ladors, transportistes de residus, professionals del medi ambient i de manteniment

i inspecció. També es pot crear la figura de l’informador de recollida selectiva.


Manquen criteris de qualitat.


La Vall del Ges és una zona ideal per a l’energia solar i l’energia minihidràulica.

Existeixen dues entitats representatives, des de l’àmbit privat:: La Vola, i des de les

ONG: El Grup de Defensa del Ter.



Hi ha participació ciutadana generadora d’iniciatives en el sector privat mercantil i no

lucratiu. Existeix un teixit associatiu d’empreses que ja es dediquen a serveis

mediambientals.


Recuperar, senyalitzar i mantenir itineraris a la vora del riu, crear rutes, promocionar els

itineraris i oferir monitors.

Creació d’empreses noves relacionades amb l’educació ambiental, la gestió i la

valorització de residus.

També cal tenir en compte els efectes transversals sobre altres sectors, com la cultura i

el turisme.


SERVEIS DE LA VIDA QUOTIDIANA. GESTIÓ DE L’ENERGIA

Tecnologia d’estalvi energètic per a les llars i les empreses. Estalvi energètic en els edificis i

els habitatges. Utilització de fonts d’energia renovables, cogeneració. Assessorament en

l’estalvi energètic a les famílies.


Potenciar l’ús de la bicicleta.

Normativa sobre certificacions energètiques.


Les energies renovables poden crear ocupació. Es necessiten instal·ladors i

especialistes en energia fotovoltaica, tèrmica, eòlica i en el consum i estalvi d’aigua,

tant en els habitatges de nova construcció com en zones rurals o explotacions

agrícoles.


Hi ha manca de cultura d’ús de transport sostenible, com la bicicleta, el bus, el tren o el

compartir cotxe.

Cal més treball en conjunt dels tècnics mediambientals, els arquitectes i els constructors

pel que fa a les instal·lacions renovables i la reducció del consum energètic. Fa falta

més coneixement i comunicació ambiental.



Es crearien empreses especialitzades en els sectors d’activitat relacionats amb

l’aïllament i la reducció del consum energètic.


SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA. MILLORAD’ALLOTJAMENTS

Rehabilitació d’habitatges amb finalitat social, restauració d’edificis petis a municipis rurals,

assessorament en construcció o rehabilitació d’habitatges de qualitat.


La comarca presenta un bon nivell de formació gràcies a iniciatives sectorials com ara

l’Institut Gaudí de la Construcció i les escoles taller de Vic i Manlleu. La rehabilitació

d’habitatges i la construcció de nous edificis de bona qualitat poden ser una oportunitat.

Les oportunitats també poden sorgir a partir de les infraestructures i la connexió amb el

lloc de treball.


La població expressa la necessitat de reformar el seu habitatge.


La demanda busca productes rendibles econòmicament. Tanmateix, si s’ofereix alguna

cosa a una zona (els carrers, el casc antic, un monument, productes) la gent s’hi acosta

i s’activen el comerç i les activitats relacionades.


La comarca ofereix habitatges de qualitat, ben fets.



Es podrien incorporar joves enginyers, arquitectes, aparelladors i tècnics

mediambientals. També s’hi podrien inserir, entre el col·lectiu de 40 a 55 anys, paletes,

peons de la construcció i altres persones amb baixa qualificació.


Recuperació i rehabilitació d’edificis amb valor històric i cultural. Manteniment d’oficis

que s’estan perdent. Possibilitat d’incorporar joves a tallers relacionats amb la

construcció amb criteris artesanals i ambientals.


PROPOSTES

Aquestes propostes per al territori sorgeixen un cop s’ha valorat el contingut dels quatre

grups de discussió i dels estudis previs fets a cada Pacte Territorial de la comarca.

Així doncs, les propostes són les següents:

Pacte Territorial d’Osona (La Plana)

En el Pacte Territorial d’Osona es proposa apostar pels serveis de proximitat. A continuació

es detalla la justificació d’aquesta elecció.

Apostar per un centre de serveis a domicili al Pacte Territorial

Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre de serveis a domicili

Les taxes de dependència de la gent gran són elevades, o en són més a les zones més

rurals. Però en aquestes zones no hi ha prou massa crítica de demandants per oferir aquest

tipus de servei. Es preveu un potencial desenvolupament dels serveis d’atenció domiciliària.

Existeixen noves necessitats relacionades amb l’assistència a les persones que es podrien

satisfer, especialment pel que fa als serveis destinats a la gent gran, als discapacitats i als

col·lectius amb problemes socials.

Cada vegada hi ha més gent gran, sobretot al Voltreganès, que viu sola i necessita serveis

diaris. Hi ha una demanda explícita a l’Ajuntament i no hi ha personal suficient per satisfer-

la. A més, els hospitals escurcen l’estada dels malalts i els envien abans a casa.


Iniciatives que s’estan duent a terme en el territori. Participació del sectorpúblic i privat

El SAD Manlleu és una iniciativa endegada l’any 2002 relacionada amb l’atenció a les

persones, l'atenció a la llar i la companyia, i compta amb un punt d’informació a les

instal·lacions de l'Hospital de Manlleu.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Manlleu és molt encoratjadora. Al Voltreganès també

s’intenta endegar un programa de formació de serveis a domicili.

Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població ipossibilitats de cooperació entre els agents socials

L’experiència de Manlleu s’ha organitzat des de Sanitat, Benestar Social i Promoció

Econòmica. Per tant, existeix una presa de decisions conjunta.

Pel que fa a Vic, es canalitzen les demandes des del Departament de Benestar Social de

l'Ajuntament de Vic, des d'OPS Factoria de Serveis i des d’altres institucions.

Demanda i oferta en l’àmbit dels serveis domiciliaris

Existeix una estructura productiva al voltant dels serveis i, més concretament, dels serveis

personals al Pacte Territorial. Tanmateix, l’oferta en el cas dels serveis a domicili es podria

estructurar, per exemple, en forma de cooperativa.

S’aposta per la política social d’atendre la persona gran en el seu domicili. Els hospitals

envien les persones grans a casa amb molta celeritat i això representa una oportunitat per

satisfer la demanda de serveis a domicili.

Aquesta política social té suport públic des de la Diputació i la Generalitat de Catalunya.

Benestar Social, Promoció Econòmica i Sanitat volen impulsar els serveis a domicili.


Incorporació dels joves i de les persones de 40 a 55 anys

Es podrien incorporar dones més grans de 40 anys amb escassa qualificació, un cop

haguessin rebut la formació adequada. Per exemple, s’hi podrien inserir les dones del

Voltreganès que tenen entre 40 i 55 anys, que estan essent expulsades del mercat laboral.

Si s’oferís un servei d’àpats a domicili per a les persones grans o discapacitades, com que

es necessitaria una estructura productiva en la que intervingués la xarxa assistencial,

podrien també incorporar-se els joves.

Representaria una oportunitat per incorporar al mercat de treball joves emprenedors que

han estudiat carreres relacionades amb les ciències socials i de la salut, que fins i tot

podrien treballar com a autònoms o crear petites empreses de serveis a domicili.

Dificultats i obstacles

Dificultats de finançament: no hi ha una demanda estructurada, les famílies no creuen que

aquesta demanda pugui ser satisfeta dins de l’economia de mercat i s’assumeix dins de

l’àmbit familiar. Un altre entrebanc és l’economia submergida.

Pel fet de competir amb l’àmbit informal hi ha d’haver una garantia institucional i una

estratègia de marketing i de comunicació per trencar amb la desconfiança de la població i

cal que el cost més alt del servei si es realitza dins de l’economia formal no sigui un

entrebanc. És necessari que l’oferta estigui estructurada.

Cal un canvi de mentalitat, s’ha de persuadir els ciutadans perquè apostin per la qualitat.

S’ha de professionalitzar el sector, incorporant-hi els professionals de la infermeria i de

l’assistència social.

També s’han d’acotar els perfils professionals, les capacitacions i les aptituds. I s’ha de

vigilar que el desenvolupament dels nous filons no acabi en precarietat laboral. Cal fomentar

l’estabilitat en l’ocupació.

La capacitat de mobilitat de les dones condiciona la seva inserció, així com les condicions

laborals que s’ofereixen. Els joves, en aquest àmbit dels serveis a domicili, adquireixen


compromisos i treballen motivats si se’ls ofereix estabilitat, ja que són conscients de la

mobilitat que requereix aquest tipus de feina.

S’ha d’acabar amb la desorganització entre les entitats que realitzen serveis a domicili. Cal

planificar i discernir les necessitats reals de les que no ho són i que poden ser satisfetes per

la iniciativa privada.

La cultura industrial de la comarca i la manca de formació i professionalització dels recursos

humans representen una dificultat. S’ha de crear un teixit empresarial i fomentar

l’autoocupació dins del SAD.

Valor afegit que té el Pacte Territorial en relació amb aquest àmbit

La densitat de població és la més alta de tots els Pactes Territorials: 183 hab./km2. A més,

aquest sector encara no està saturat i pot generar ocupació a municipis grans, com Vic i

Manlleu.

A més, ja s’ha endegat una experiència pilot, el SAD Manlleu. Aquesta iniciativa ha

coordinat diferents entitats al voltant de l’atenció domiciliària. Hi estan implicats l’Hospital de

Sant Jaume, el CAP de Manlleu i Promoció Econòmica, i es prenen decisions conjuntes.

Aquest servei cofinancia les necessitats reals dels usuaris i deriva cap a empreses privades

la resta de necessitats.

Hi ha la Universitat de Vic i l’Escola d’Infermeria. Per tant, hi ha professionals del sector.


Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost

En el Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost es proposa apostar també pels serveis de

la vida quotidiana i, en concret, pels serveis a domicili. A continuació es detalla la justificació

d’aquesta elecció.

Apostar per un centre integral d’atenció domiciliària per a la gent gran

Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre

Al Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost la població ha assolit el sostre poblacional. El

creixement negatiu de la població i la tendència a l’envelliment són els trets demogràfics

característics.

D’altra banda, hi ha demanda per part de la població d’aquest tipus de serveis a domicili.

Tenint en compte que el territori assoleix la massa crítica necessària per oferir aquest tipus

de serveis, l’atenció domiciliària és una aposta de futur per al Pacte Territorial.

Aquesta demanda significativa dels recursos i serveis professionals dirigits a la gent gran i al

seu entorn familiar és una necessitat que ha de ser satisfeta. Tenint en compte que hi ha

una manca de desenvolupament dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran i de

l’oferta formativa pel que fa als serveis domiciliaris, el desenvolupament d’aquest filó

representa una oportunitat per a aquest territori.

Iniciatives que s’estan duent a terme. Participació del sector públic iprivat

Es detecta la voluntat de desenvolupar un programa de serveis domiciliaris en aquest

territori. De fet, les residències i els pisos tutelats ja funcionen. No obstant això, s’ha

d’apostar per l’atenció a domicili, àmbit en el qual queden moltes coses per fer.

Teixit associatiu, canalització de les demandes de la població i possibilitats de cooperació

entre els agents socials


Ja existeix una actuació mancomunada per part de l’Administració, els servies socials, les

residències i els hospitals. Tot i això, aquest àmbit s’hauria de potenciar encara més per

planificar l’atenció a domicili.

A més, la fundació privada Osona Formació i Desenvolupament podria potenciar la formació

de persones i professionals de l’atenció domiciliària. Es tracta d’un centre de formació

permanent a Osona Sud promogut pels ajuntaments de Centelles, Tona i Balenyà i que avui

dia realitza activitats formatives per a persones adultes.

D’altra banda, al territori hi ha una borsa de treball que canalitza l’oferta i la demanda des de

Promoció Econòmica.

Demanda i oferta en l’àmbit dels serveis domiciliaris

Hi ha demanda, fins i tot per part de les residències, de persones qualificades per cobrir

aquests llocs de treball relacionats amb l’atenció a la gent gran. A més, el territori gestiona

de manera integrada l’oferta i la demanda d’ocupació i de formació en aquest àmbit.

Altres estudis realitzats al territori han calculat la demanda potencial inicial d’aquests serveis

en aproximadament 400 persones. Tenint en compte que cada cop hi ha més persones de

més de 45 anys, aturades de llarga durada i amb situacions econòmiques difícils i, per tant,

amb urgència per treballar, caldria adequar els perfils perquè poguessin desenvolupar

aquestes tasques en un futur proper.


Ja hi ha un estudi que calcula l’ocupació en aquest nou filó en 90 persones treballant mitja

jornada.

Les dones joves amb una formació específica sanitària o bé les dones més grans de 45

anys sense formació especialitzada podrien ser els col·lectius a inserir en aquesta nova

activitat. De fet, constituiria una excel·lent oportunitat per fer front a una part rellevant de

l’atur registrat al territori. També seria un instrument per facilitar la inserció del col·lectiu de

dones aturades més grans de 45 anys.


El desenvolupament d’aquest filó faria realitat la incorporació de joves titulats en

llicenciatures relacionades amb la salut i les ciències socials.


Les exigències de jornada i horaris de treball i les condicions econòmiques, considerades

precàries, han estat des de sempre una dificultat per desenvolupar aquest tipus de tasques.

La manca de conscienciació del fet que les persones s’han de formar per poder treballar en

aquest àmbit representa també una dificultat.

En tercer lloc, hi ha l’economia submergida. No es pot negar l’elevada concentració de

persones llatinoamericanes que fan aquesta feina de manera informal.

A més, en aquest àmbit dels nous filons d’ocupació es requereix la presència del sector

públic.


No hi ha problemes en el Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost per assolir la massa

crítica demandant d’aquest tipus de serveis.

En els darrers anys s’ha creat ocupació en aquest sector, la qual cosa fa reflexionar sobre la

necessitat de desenvolupar-lo en un futur.

Alguns sectors confirmen la demanda per part dels serveis socials, de les empreses i de les

residències de professionals de la geriatria.


Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

En el Pacte Territorial de la Vall del Ges, Orís i Bisaura es proposa apostar per la millora

d’allotjaments. A continuació es detalla la justificació d’aquesta elecció.

Centre per al foment de l’habitatge de qualitat i de millora de l’allotjament


Al Pacte Territorial hi ha centres urbans degradats i zones verdes amb deficiències de

manteniment que s’haurien de rehabilitar. També hi ha la necessitat de conservar el

patrimoni arquitectònic i de rehabilitar habitatges i façanes al territori. Un cop s’ha rehabilitat

un espai, les persones s’hi apropen i l’activitat econòmica es revifa.

A més, l’activitat artesana relacionada amb el sector de la construcció pot esdevenir una

activitat de diferenciació del territori i pot ajudar a recuperar determinats oficis i part del seu

patrimoni.

La formació de joves artesans que es dediquessin a aquestes activitats de conservació i

rehabilitació evitaria la pèrdua de població jove resident.

Per últim, la incorporació de l’estalvi energètic i de les energies renovables en determinats

habitatges satisfaria la demanda d’empreses especialitzades en el sector de l’aïllament i

l’estalvi de consum energètic.


En un futur es pot donar suport a la creació d’empreses destinades a la construcció i la

rehabilitació d’edificis amb qualitat ambiental. Es pot recuperar el patrimoni arquitectònic i

rehabilitar nous espais relacionats amb el turisme i el lleure.




Existeixen nombroses iniciatives des dels ajuntaments per millorar l’entorn urbà i recuperar

el patrimoni i els espais per als ciutadans.

Demanda i oferta

Existeix una demanda per part dels habitants de recuperar i rehabilitar edificis amb valor

històric i cultural. A més, les energies renovables comencen a suposar un percentatge

apreciable del consum energètic.

La recuperació dels carrers, del casc antic, del patrimoni i de determinats espais activa el

comerç i les activitats de turisme i lleure.

Caldria dinamitzar la creació de tallers de construcció que tinguessin en compte criteris

artesans i ambientals i que, a la llarg termini, actuessin com a empreses de rehabilitació i

millora d’habitatges.


És una oportunitat per a joves enginyers, arquitectes, aparelladors i també per a joves que

vulguin aprendre un ofici (paletes, guixaires, enrajoladors, etc.).

A més, la instal·lació d’energies renovables pot crear ocupació. Es poden incorporar joves

formats com a instal·ladors en energia fotovoltaica i tèrmica, i en l’estalvi energètic

(làmpades de baix consum, reducció del consum d’aigua).

Les persones més grans de 45 anys podrien exercir de formadors en determinats oficis i, si

més no, formar-se i treballar com a enrajoladors, paletes, en obres de millora i rehabilitació

d’edificis i de patrimoni (esglésies, castells, etc.).



S’ha deixat perdre part del patrimoni paisatgístic del territori (el bosc de ribera, les vores del

riu). Les persones no poden gaudir de les zones verdes que hi ha. No hi ha il·luminació, ni

bancs, ni serveis per poder-s’hi estar.

S’aprecia una certa manca de treball conjunt entre tècnics mediambientals, arquitectes i

constructors pel que fa a les instal·lacions d’energia renovables i a la reducció del consum

energètic.


Existeixen persones formades gràcies a les iniciatives sectorials, com la de l’Institut Gaudí

de la Construcció.

El territori té tradició en construir amb qualitat, es fan habitatges ben fets.

Hi ha castells, colònies tèxtils, esglésies i molins que es poden rehabilitar.

L’energia solar és perfecta per donar electricitat a llocs no electrificats i per oferir aigua

calenta a tots els habitatges. És especialment adequada per a l’hostaleria, sector que pot

amortitzar molt de pressa la inversió.


Pacte Territorial del Lluçanès

En el Pacte Territorial del Lluçanès es proposa apostar per les noves tecnologies de la

informació i la comunicació. A continuació es detalla la justificació d’aquesta elecció.

Telecentre integrat de serveis del Lluçanès

Necessitats satisfetes i beneficis generats pel telecentre

El Lluçanès necessita cohesió territorial i és per aquest motiu que s’han de potenciar els

serveis d’informàtica i de telemàtica. La finalitat ha de ser optimitzar la prestació de

determinats serveis al territori, activar iniciatives empresarials i obrir l’Administració als

ciutadans.

A més, fomentaria la formació i l’aprenentatge de les TIC. Potenciaria el teletreball i

facilitaria la comunicació en l’àmbit rural.

D’altra banda, aquest telecentre integrat seria útil per gestionar bases de dades i relacionar

la demanda i l’oferta de determinats serveis al territori. Des del telecentre es podrien

coordinar les activitats de lleure, oferir teleassistència i posar en contacte persones.

Mitjançant aquest instrument es podrien coordinar els serveis d’atenció domiciliària, els

tallers i les activitats culturals destinats a la gent gran i als infants. També permetria

coordinar els serveis socials i de proximitat (compres, àpats, serveis sanitaris, etc.), així com

la difusió de l’oferta d’ocupació del territori.

El territori no té teixit associatiu. Des del telecentre es podria fomentar la interacció entre

entitats, convertint-se així en un instrument de participació ciutadana.



Existeix una proposta d’ampliació dels dos centres de telecomunicacions, amb professionals

itinerants i recursos compartits.



Tot i que no hi ha teixit associatiu, existeixen dos telecentres al Lluçanès. El telecentre de

Sant Bartomeu del Grau (SBG), que va guanyar el premi SI-Local al 2002, i el telecentre de

Lluçà, que va guanyar el del 2001, tenen el vist-i-plau dels ajuntaments corresponents.

Demanda i oferta

Falten empreses de serveis en el sector de la informàtica. Existeix una demanda d’aquests

serveis per part de les empreses i dels particulars.

Hi ha demanda de connexió a Internet per part d’algunes persones de l’àmbit acadèmic i de

serveis informàtics concrets.


Aquesta iniciativa milloraria el nivell formatiu dels habitants del Lluçanès i, a més, podria

servir per inserir determinats col·lectius en el mercat de treball, en especial els joves i les

persones de 40 a 55 anys amb formació en aquest àmbit.

D’altra banda, aquest sector representa una oportunitat per als titulats joves i adults, per als

tècnics informàtics i per a les persones que vulguin desenvolupar l’activitat laboral en l’àmbit

dels teleserveis.



Històricament, la manca de serveis relacionats amb les telecomunicacions ha dificultat el

desenvolupament del Lluçanès. A moltes cases de pagès no hi ha telefonia fixa.

Existeix un dèficit important d’infraestructures. N’és un exemple l’impossibilitat d’instal·lar

línia ADSL a Sant Boi del Lluçanès, entre d’altres.

Moltes persones qualificades en aquest camp se’n van a treballar fora.


El territori presenta un escenari òptim per al desenvolupament de les tecnologies de la

informació i la comunicació. A més, ja s’han dut a terme iniciatives al Lluçanès que han estat

premiades. Els telecentres de Sant Bartomeu del Grau i Lluçà són una bona mostra

d’aquest fet.


Dos filons d’ocupació transversals per desenvolupar a tota la comarca

El turisme és un sector important en tots els Pactes Territorials. És per això que es proposa

integrar totes les iniciatives en una de sola i compartir així recursos econòmics i humans. A

continuació es justifica la seva elecció.

Centre de Promoció Turística d’Osona


En tots els pactes territorials hi ha un interès explícit en promoure les activitats turístiques i,

de retruc, activar el comerç i promocionar els productes locals.

Existeix un potencial turístic per desenvolupar a la comarca diferent del destí tradicional de

sol i platja. Per exemple: al Lluçanès es podria desenvolupar un centre de promoció hípica

per potenciar les activitats eqüestres en l’àmbit de l’oci i del turisme i coordinar aquestes

activitats amb d’altres ja existents, com les del Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost.

A més, els serveis turístics són un factor de desenvolupament local per a les regions rurals i

les zones desindustrialitzades i, especialment, per al Lluçanès i per a la Vall del Ges, Orís i

Bisaura.

El turisme permetria recuperar l’activitat econòmica de zones que s’han anat despoblant.

Iniciatives que s’estan duent a terme. Sector públic i privat

A La Plana existeix la proposta de creació d’una guia informativa i d’una oficina d’informació,

concretament a Manlleu.

A més, iniciatives com la fira del llibre de muntanya a La Plana han despertat moltes

expectatives.


El projecte “Portes del Montseny” al Pacte Territorial d’Osona Sud i l’Alt Congost i el projecte

d’un museu tèxtil a La Plana són una bona prova de les iniciatives en aquest àmbit.



Gràcies als ajuts de la Diputació i a la participació de l’Administració, s’han creat empreses

noves. A més, existeixen cinc consorcis de turisme. No obstant això, s’ha de destacar un

punt feble: la manca de coordinació i la dispersió de recursos econòmics, materials i

humans.

Demanda i oferta

En general, es detecta una demanda creixent de turisme de caps de setmana i rural. També

és creixent la demanda d’esports d’aventura. Tanmateix, l’oferta està poc estructurada,

atomitzada i és poc distintiva.

A la Vall del Ges, Orís i Bisaura es detecta un augment de les necessitats d’oci entre les

persones de 50 a 60 anys. Es necessiten nous allotjaments, legalitzar més cases rurals i

una oferta adient. Això requereix rehabilitar determinats espais i monuments, com per

exemple, el castell de Sant Vicenç de Torelló, la ribera del riu Ter, etc.

A Osona Sud i l’Alt Congost es detecta una demanda d’estades de curta durada procedent

de la població metropolitana de Barcelona.


El turisme d’aventura, cultural i especialitzat pot impulsar el desenvolupament de nous

perfils professionals joves. Al Lluçanès es podrien incorporar joves en activitats relacionades

amb la hípica, igual que a Osona Sud i l’Alt Congost.

Alguns treballadors i treballadores agrícoles poden reconvertir-se al sector del turisme rural.

Els joves es poden incorporar com a monitors de turisme. Les persones de 40 a 55 anys es

poden incorporar en la restauració.



Manca qualitat en els serveis que s’ofereixen i també professionalització. S’han d’introduir

elements de qualitat en els serveis i, indiscutiblement, elements de respecte al medi

ambient.

Hi ha poca estructura associativa. No és un àmbit amb tradició a la comarca. A més, falta

una difusió no fragmentada de les activitats.

Hi ha zones que estan contaminades i d’altres que no tenen equipaments culturals o

suficients places en allotjament de natura. Aquest és el cas de la Vall del Ges, Orís i

Bisaura.

També falten allotjaments al Lluçanès i iniciatives per senyalitzar els llocs de visita, així com

una bona oferta d’activitats d’entreteniment.

D’altra banda, les condicions laborals són precàries i hi manca implicació del sector privat.

Valor afegit que té la comarca en relació amb aquest àmbit

La comarca té una ubicació perfecta: està a una hora de Barcelona, de la Costa Brava i dels

Pirineus. Disposa de patrimoni natural, arquitectònic i industrial, i també pot oferir la seva

gastronomia.

Al pacte territorial de la Vall del Ges, les fàbriques de torneria, els itineraris al voltant del riu

Ter i els castells són un actiu important.

El Lluçanès podria oferir els seus productes de qualitat als restaurants i crear una fira de

productes d’agricultura ecològica.

La diplomatura de turisme que ofereixen la Universitat de Vic i l’escola de turisme ESERP,

així com els cursos de postgrau, serveixen per preparar nous professionals del sector.


Una altra proposta que també es relaciona amb el turisme i que representa una aposta de

futur per la comarca és la següent:

Centre de serveis mediambientals a la comarca

Necessitats satisfetes i beneficis generats pel centre de serveismediambientals

La comarca té un problema de contaminació ambiental que pot afectar l’activitat turística. Un

percentatge molt elevat de les aigües subterrànies estan contaminades i la gestió dels

residus ramaders (purins) i agrícoles és deficitària, i es podria ampliar a la indústria. Aquesta

aposta potenciaria la implantació en el territori d’empreses amb tecnologies destinades al

reciclatge i a la valorització de residus.

A més, cada cop hi ha més necessitat d’assessorament en aquest àmbit, paper que poden

assumir perfectament les consultores mediambientals. El centre podria satisfer la necessitat

que tenen les empreses d’adaptar-se a la normativa europea i de millorar els seus

processos productius, establint criteris de gestió de qualitat ambiental i obtenint

certificacions (ISO, EMAS).

Els focus de contaminació ambiental poden tenir molt d’impacte per a l’activitat turística de

la comarca. N’és un exemple la concentració d’indústries del metall i del transport a la Vall

del Ges, per tant, moltes recomanacions giren al voltant de protegir determinats espais.

També cal promoure un canvi de mentalitat entre els ciutadans. L’educació ambiental és un

instrument important de conscienciació ciutadana que, a més, té els seus efectes sobre les

activitats de reciclatge, formació, lleure i turisme.

Iniciatives que s’estan duent a terme en el territori. Participació del sectorpúblic i privat

El Grup de Defensa del Ter i la consultora privada La Vola, ja estan duent a terme moltes

iniciatives en aquest àmbit. Cal ampliar, potenciar i recolzar aquestes iniciatives. A més,

l’Administració i el SART de la Universitat de Vic ja hi han participat. D’altra banda, s’han

endegat iniciatives com la campanya “Cuidem la Plana”, que són un bon inici per potenciar

la recollida selectiva de residus urbans i industrials.


En aquest àmbit ja existeix presència del sector públic, si més no en les seves línies

estratègiques i de futur.



Al Pacte Territorial existeix un teixit associatiu ben arrelat. Aquest és el cas del grup

ecologista GDT, amb una àmplia base social. D’altra banda, també hi ha empreses que es

dediquen als serveis mediambientals.

Demanda i oferta en l’àmbit dels serveis mediambientals

El creixement de la demanda és lent, però sostingut. Tanmateix, el compliment de la

normativa europea i, per tant, de la legislació estatal, autonòmica i municipal per part de les

empreses farà que la gestió dels residus industrials i el medi ambient siguin una aposta de

futur.

Existeix una oferta de petites empreses d’inserció, no lucratives, destinades a la recuperació

de productes. També hi ha petites instal·lacions destinades a la gestió de residus.


Un dels objectius de l’estudi és incorporar aquest dos col·lectius. En aquest àmbit, es podria

formar en tasques de reciclatge els joves que es trobin en situació de risc i d’atur. De fet, ja

s’ha endegat la iniciativa “Cuidem la Plana” de joves informadors de recollida selectiva i es

necessiten informadors motivats que participin en la campanya.

A més, en determinades tasques de reciclatge de baixa qualificació, es podrien incorporar

les persones de 40 a 55 anys en situació de risc, com a peons. Aquest col·lectiu també es

podria inserir en activitats de manteniment de camins o marges, entre d’altres.

D’altra banda, els professionals qualificats podrien realitzar tasques d’assessorament, de

tramitació, gestió i informació en aquest àmbit.



Es necessiten inversions públiques inicials, però a la llarga es poden formalitzar convenis

per a la prestació de determinats serveis. Així es promouria la dinamització de la iniciativa

privada pel que fa a la gestió dels residus agrícoles, ramaders i industrials.

Hi ha poca especialització en aquest àmbit i s’ha de promoure.

Valor afegit que té la comarca en relació amb aquest àmbit

La comarca té la Universitat de Vic, i forma especialistes en gestió i tecnologia del medi

ambient. A més, hi ha professionals del sector a La Plana.

La comarca ha estat un dels motors de Catalunya durant molt de temps. Destaca el caràcter

emprenedor dels seus habitants, i aquest és el valor afegit que té el Pacte Territorial en

aquest àmbit.


BIBLIOGRAFIA

- “Augment d’aturats de més de 50 anys” dins Món Empresarial (núm.15; 2000). P.5

- “Bruselas exige a que Puigneró devuelva ayudas por 104 millones” [en línia] dins La

Vanguardia (20/02/2003). [Consulta: febrer 2003] Disponible a:

< www.lavanguardia.es >

- “Bruselas ordena a España que recupere las ayudas otorgadas a Hilados Puigneró”

[en línia] dins La Vanguardia (19/02/2003). [Consulta: febrer 2003] Disponible a:


- “Constituïda la taula per fomentar la reindustrialització del Lluçanès” dins El 9 nou

(31/01/2003) Pp.19

- “El teletreball permet integrar laboralment els discapacitats i els majors de 45 anys”

dins Món Empresarial (núm.15; 2000). P.21

- “Employment of older workers” [En línia] dins Social protection in Europe 2001.

Luxembourg: European Commission, 2002. [Consulta: febrer 2002] Disponible a:

< www.europa.eu.int >

- “Programa de inserción laboral para trabajadores desempleados de larga duración

mayores de 45 años” dins Observatorio de Relaciones Industriales (núm.27; 2000).

P.3

- “Programa de renta de inserción para desempleados mayores de 45 años” dins

Observatorio de Relaciones Industriales (núm.43; 2001). P.2

- Busquets Balsells, Olga; Vaquero Merediz, Lidia. Estudi sociològic dels factors

determinants en la reinserció de les dones treballadores de filats i teixits Puigneró

SA. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany, 2001. 50 pàg.

- Condicionants macroeconòmics i sectorials del desenvolupament de polítiques de

promoció econòmica i dinamització formativa del mercat laboral a la comarca

d’Osona: diagnosi. [En línia] Vic: Universitat de Vic. Facultat de Ciències Jurídiques i

Econòmiques, 2001. 130 pàg. [Consulta: gener 2003] Disponible a:

< http://www.ccosona.es/index2.htm >

- Consell Comarcal d’Osona [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:

< www.ccosona.es >

- Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya [en línia] [Consulta: gener-

febrer 2003] Disponible a: < www.gencat.es/treball >

- Diputació de Barcelona [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:

< www.diba.es >

http://www.lavanguardia.es/

http://www.lavanguardia.es/

http://www.europa.eu.int/

http://www.ccosona.es/index2.htm

http://www.ccosona.es/




- Diversidad de edades en el trabajo: un código de prácticas fomentando la diversidad

de edades. [Londres?]: [Ministeri de Treball de la Gran Bretanya?], 1999. 45 pàg.

- El Lluçanès : possibilitats de generació d’ocupació a partir de nous filons d’ocupació.

Barcelona: Centre de Recerca Econòmica i Social de Catalunya, 2001. 88 pàg.

- El sector serveis a Manlleu 1998-99. Vic: Universitat de Vic, 2000. 22 pàg.

- Empleabilidad de los trabajadores mayores y su situación en el mercado de trabajo:

documento de referencia de la Presidencia (Reunión Informal de los Ministros de

Trabajo y de Asuntos Sociales, 8-10 de julio en Oulu, Finlandia). [s.l.]: [s.n.], 1999.

35 pàg.

- Employment in Europe 2001: recents trends and prospects. [En línia]. Luxembourg:

European Commission, 2002. [Consulta: febrer 2002] Disponible a:


- Employment in Europe 2002: recents trends and prospects. [En línia]. Luxembourg:

European Commission, 2003. [Consulta: febrer 2003] Disponible a:


- Eurostat [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:

< www.europa.eu.int/comm/eurostat >

- Guia laboral y de Asuntos Sociales 2002 [en línia]. Madrid: Ministerio de Trabajo y

Asuntos Sociales, 2003. [Consulta: febrer 2003] Disponible a:

< http://www.mtas.es/guia2002/portada.htm >

- Institut d’Estadística de Catalunya [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible

a: < www.idescat.es >

- Instituto Nacional de Estadística [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible

a: < www.ine.es >

- L’economia d’Osona: realitat i perspectives de futur [En línia]. Vic: [s.n.], [199?]

[Consulta: gener 2003] Disponible a: < www.osonaxxi.org >

- L’ocupació i l’edat: una barrera a trencar (Barcelona, 29 d’octubre de 2001).

Barcelona: UGT de Catalunya, 2001.

- La Plana Web [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:

< www.laplanaweb.com >

- La recerca de feina dels més grans de 40 anys. Barcelona: Centre de Recerca

Econòmica i Social de Catalunya, 2001. 106 pàg.

- La Vanguardia [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:




http://www.europa.eu.int/comm/eurostat

http://www.mtas.es/guia2002/portada.htm



http://www.osonaxxi.org/

http://www.laplanaweb.com/



- Llibre blanc dels nous filons d’ocupació a Catalunya. Barcelona: Generalitat de

Catalunya. Departament de Treball, 2001. 387 pàg.

- Noves actitivats generadores d’ocupació al mercat de treball de Vic: informe.

Barcelona: OPS; Ajuntament de Vic; Impevic, 1998. 45 Pàg.

- Observatori del Mercat de treball [En línia]. Vic: Consell Comarcal d’Osona, 2002-

[Consulta: gener-març 2003] Disponible a: < www.ccosona.es >

- Osona [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a: < www.osona.com >

- Pla d’Acció local Manlleu Sostenible. Manlleu, Ajuntament de Manlleu, 1997. 32

pàg.

- Pla de futur Manlleu 2000-2020. [Manlleu ?], [Ajuntament de Manlleu ?], 1997. 12

pàg

- Pla de resolució contra l’atur a Vic. [Vic?]: [Ajuntament de Vic?], [199?]. 115 pàg.

- Portet Cabrafiga, Anna. Estudi socio-econòmic dels municipis d’Osona Sud i l’Alt

Congost

- Rivero, Toni. Pla Director de Promoció Econòmica a Osona Sud – Alt Congost:

informe final. Barcelona: Fundació Cirem, 2002. 63 pàg.

- Universitat de Vic. [en línia] [Consulta: gener-febrer 2003] Disponible a:

< www.uvic.es >

- Villar, Virginia. Monogràfic. La inserció laboral dels majors de 45 anys. Barcelona:

UGT de Catalunya, 2000. 2 pàg.

- Villaseñor, Ferran. La societat de la informació i comunicació al Lluçanès: informe

de situació. Sant Bartomeu del Grau: Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, 2003.

8 pàg.





ANNEX

població Població + 16 anys Ocupats Aturats Actius Inactius Servei militar

Taxa d'ocupació Taxa d'atur

Taxa d'activitat

15-19 9277 7498 1630 683 2313 4933 252 22% 30% 31%20-24 9447 9447 5318 1062 6380 2948 119 56% 17% 68%25-29 9105 9105 6895 1070 7965 1121 19 76% 13% 87%15-29 27829 26050 13843 2815 16658 9002 390 53% 17% 64%40-44 8745 8745 6672 591 7263 1482 0 76% 8% 83%45-49 7643 7643 5447 449 5896 1747 0 71% 8% 77%50-54 6388 6388 4082 424 4506 1882 0 64% 9% 71%40-54 22776 22776 16201 1464 17665 5111 0 71% 8% 78%

Font: <http://www.idescat.es> [consulta: gener 2003], i elaboració pròpiaNota metodològica: les dades són extretes del cens del 1996

població Població + 16 anys Ocupats Aturats Actius Inactius Servei militar

Taxa d'ocupació Taxa d'atur

Taxa d'activitat

15-19 460470 378740 47103 50708 97811 268402 12527 12% 52% 26%20-24 510402 510402 225303 99766 325069 175524 9809 44% 31% 64%25-29 483617 483617 327979 88612 416591 64870 2156 68% 21% 86%15-29 1454489 1372759 600385 239086 839471 508796 24492 44% 28% 61%40-44 412213 412213 276411 44675 321086 91127 0 67% 14% 78%45-49 402198 402198 251634 37191 288825 113373 0 63% 13% 72%50-54 361297 361297 201925 31944 233869 127428 0 56% 14% 65%40-54 1175708 1175708 729970 113810 843780 331928 0 62% 13% 72%

Comarca

Osona

Catalunya


UNIVERSITAT DE VIC

1. ENSENYAMENTS OFERTS PER LA UNIVERSITAT DE VIC

Els ensenyaments (Diplomatura, Llicenciatura, Doctorat, Postgrau, Màster i altres activitatsculturals) que ofereix la Universitat de Vic, segons el centre on s'imparteixen, són elssegüents:

- FACULTAT D'EDUCACIÓ

1. Mestre. Especialitat d'Educació Infantil (Diplomatura)2. Mestre. Especialitat d'Educació Primària (Diplomatura)3. Mestre. Especialitat d'Educació Especial (Diplomatura)4. Mestre. Especialitat de Llengua Estrangera (Diplomatura)5. Mestre. Especialitat d'Educació Física (Diplomatura)6. Educació Especial (Diplomatura)7. Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (Llicenciatura)8. Psicopedagogia (Llicenciatura de 2n Cicle)9. Doctorat: Comprensivitat i Educació10. Màster d'especialització en la pràctica psicomotriu (ajuda terapèutica)

- ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE CIÈNCIES DE LA SALUT

1. Infermeria (Diplomatura)2. Fisioteràpia (Diplomatura)3. Teràpia Ocupacional (Diplomatura)4. Nutrició Humana i Dietètica (Diplomatura)5. Electrocardiografia bàsica per a Infermeria (curs d'extensió universitària)6. Curs Postgrau: Equitació Terapèutica7. Exercici Terapèutic cognoscitiu (Mètode Perfetti)8. Ergonomia Postural: Mobilitzacions i trasllats9. Curs Postgrau: Rehabilitació en Salut Mental10. Postgrau en Emergències Extrahospitalàries11. Postgrau en Geriatria i Gerontologia12. Màster en Fisioteràpia de l'Esport13. Curs: "Atenció a l'immigrant i malalties importades en l'atenció primària

de salut"

- FACULTAT D'EMPRESA I COMUNICACIÓ

1. Ciències empresarials (Diplomatura)2. Turisme (Diplomatura)3. Publicitat i Relacions Públiques (Llicenciatura)4. Periodisme (Llicenciatura)5. Administració i Direcció d'Empreses (Llicenciatura, també pot cursar-se

en la modalitat semipresencial)6. Doble titulació d'Administració i Direcció Empreses i Publicitat i

Relacions Públiques (Llicenciatura)7. Doctorat en Finances i Valoració d'Actius Financers8. Doctorat Interuniversitari en Organització i Administració d'empreses


9. Màster en Comunicació Digital10. Màster en Direcció de la PIME Internacional11. Màster en Direcció General12. Màster en prevenció de riscos laborals (tècnic superior especialista)13. Màster en auditoria de comptes14. Màster en direcció d'empreses turístiques15. Postgrau en gestió d'entitats no lucratives16. Postgrau en recursos humans i dret laboral17. Postgrau en tècniques de gestió pública18. Postgrau en gestió de qualitat d'activitats turístiques

- ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR

1. Ciències ambientals (Llicenciatura)2. Ciència i Tecnologia dels Aliments (Llicenciatura de 2n Cicle)3. Informàtica de Gestió (Enginyeria Tècnica)4. Informàtica de Sistemes (Enginyeria Tècnica)5. Telecomunicació, especialitat de Sistemes de Telecomunicació

(Enginyeria Tècnica)6. Agrícola, especialitat d'Indústries Agràries i Alimentàries (Enginyeria

Tècnica)7. Industrial, especialitat d'Electrònica Industrial (Enginyeria Tècnica)8. Organització Industrial (Enginyeria Superior)9. Màster en gestió i tecnologia del medi ambient

- FACULTAT DE CIÈNCIES HUMANES, TRADUCCIÓ I DOCUMENTACIÓ

1. Biblioteconomia i Documentació (Diplomatura)2. Traducció i Interpretació (Llicenciatura)3. Doctorat. Metodologia i Anàlisi de la traducció4. Màster en Interpretació i Conferències5. Postgrau i Màster: Creació de materials amb suport digital per a

l'Ensenyament6. Certificat d'interpretació comercial

- ESCOLA DE TURISME ESERP (Barcelona)

1. Turisme (Diplomatura)

- ESCOLA D'IDIOMES

Es fan diferents tipus de cursos, ordinaris, extraordinaris o de preparació per aexàmens externs. S'ofereixen cursos en sis llengües: anglès, francès, alemany, italià, rus iàrab.


- CENTRE D'ESTUDIS INTERDISCIPLINARIS DE LA DONA (CEID)

Es volen obrir línies d'investigació en història, literatura, sociologia, pedagogia iciències de la salut referents a la dona.

- BAU, ESCOLA DE DISSENY (Centre vinculat)

1. Graduat Superior en Disseny, especialitat Gràfic, Moda i Interiors (Títolpropi)

2. Curs d'especialització: disseny gràfic i d'interiors (títol propi a horarinocturn)

3. Màster en Comunicació Multimèdia4. Màster en Creació i Redacció de Continguts Audiovisuals / Multimèdia

- MASS MEDIA, ESCOLA SUPERIOR DE MITJANS DE COMUNICACIÓ(Centre vinculat)

1. Graduat Superior en Mitjans de Comunicació (títol propi)

- INSTITUT UNIVERSITARI DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA, IUCT (Centrevinculat)

1. Graduat Superior en Enginyeria de Seguretat i Qualitat Industrial (títolpropi)

- ESERP. ESCOLA SUPERIOR D'EMPRESA, TURISME, MÀRQUETING IGESTIÓ (Centre vinculat)

1. Graduat Superior en Comunicació i Periodisme Empresarial (títol propi)2. Graduat Superior en Empresa i Economia Internacional (títol propi)3. Graduat Superior en Comunicació Especialitat Periodisme (títol propi)4. Graduat Superior en Comunicació Especialitat Publicitat, Màrqueting i

Relacions Públiques (títol propi)

- ESCOLA SUPERIOR JOHAN CRUYFF (Centre vinculat)

1. Graduat en Gestió i Direcció d'Empreses Esportives (títol propi)

- ESMARK. ESCUELA SUPERIOR DE MARKETING Y COMUNICACIÓN DECANARIAS (Centre vinculat)

1. Graduat en Màrqueting i Comunicació (títol propi)

- INSTITUTO DE MARKETING DEL PAÍS VASCO (Centre vinculat)

1. Graduat Superior en Gestió Empresarial, Marketing y e-Business (títolpropi en modalitat on-line)

2. Graduat en Negocis i Màrqueting (títol propi)3. Màster en Borsa i Mercats Financers4. Màster en Enologia i Gestió de Bodegues5. Tècnic en Màrqueting i Estratègies en Venda (modalitat on-line)


Durant el curs 2001-20021 estaven matriculats 3.811 estudiants en estudishomologats de la Universitat de Vic i 889 en títols propis impartits en centres vinculats a laUniversitat. Els alumnes de nou accés a estudis homologats de primer i segon cicle van serde 989, 1% menys que el curs anterior, xifra reduïda davant la disminució del 12% delmercat universitari català. Això es va deure als esforços de la institució en la captaciód'estudiants i gràcies a l'Àrea de Màrqueting que va donar a conèixer el model de laUniversitat de Vic. En aquest curs van acabar 903 estudiants i en van sortir les primerespromocions en les diplomatures de Nutrició Humana i Dietètica i d'Educació Social.

El 31% dels estudiants del curs 2001-2002 provenia de les comarques d'Osona i elRipollès, el 33% del Barcelonès i les comarques de l'entorn, el 32 % de la resta deCatalunya i el 4% de l'Estat espanyol. Per gènere, el 32% eren homes i el 68% dones,predominant els homes a l'Escola Politècnica Superior i les dones a les Facultatsd'Educació, de Ciències Humanes, Traducció i Documentació i a l'Escola Universitària deCiències de la Salut. A la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques el percentatge pergèneres estava més equilibrat.

S'han ampliat i millorat les relacions entre la universitat i les empreses, creant-seuna xarxa amb una comunicació fluïda i constant sobre temes que afecten i interessen tantla Universitat com les empreses. S'han realitzat 64 convenis per a la realització d'estudis itreballs relacionats amb el desenvolupament empresarial a través del SART i del SEREM.Durant aquest curs s'ha ampliat el nombre d'estudiants en pràctiques, arribant a 284.

També es van potenciar les relacions amb l'estranger tant pel que fa a la mobilitatdels estudiants com en la recerca i cooperació.

2. LA FORMACIÓ CONTINUADA. EL CEMFORT

La formació continuada avui és un instrument bàsic per adequar a les persones, lesinstitucions i les empreses als canvis viscuts en general a la nostra societat. Interessa a unpúblic cada vegada més ampli que vol actualitzar els seus coneixements, especialitzar-se oreciclar-se professionalment. Davant aquesta necessitat creixent, el Centre Eusebi Molerade Formació Continuada i Transferència de Tecnologia (CEMFORT), de la Universitat deVic, respon al:

a) atendre les demandes de formació permanent de nivell superior i mitjà que lespersones, les empreses i les institucions del nostre entorn social i productiuplantegen d'una manera creixent per tal d'adequar-se als canvis que provoquenconstantment la ciència, la tecnologia i la cultura,

b) col·laborar amb el món empresarial perquè la producció de coneixements delmón universitari es converteixi en una eina eficaç de progrés econòmic i social.Així s'intensificaran les relacions entre la universitat i l'empresa, obrint canals decomunicació i de col·laboració en l'àmbit de recerca i de desenvolupamenttecnològic.

Les tasques formatives del CEMFORT estan al servei dels titulats/des universitaris i,en general, a les persones i a les empreses que tenen la necessitat de formar-se per

1 Dades extretes de la memòria del curs 2001-2002 de la Universitat de Vic


incrementar la seva qualificació. El que pretén el CEMFORT és afavorir la incorporació delstitulats/des universitaris al món laboral a través de les accions, cursos i programes formatiusd'especialització, actualització, aprofundiment, professionalització i/o de reorientació laboralo canvi professional que ofereix.

Les accions principals del CEMFORT són les següents: cursos de Postgrau,d'extensió universitària, d'Idiomes, de formació ocupacional, de formació continuada deFORCEM o cursos per conveni amb institucions i empreses. A més també ofereix laUniversitat d'Estiu de Vic (UEV), l'aula d'Extensió Universitària per la Gent Gran i el convenide col·laboració científica i tecnològica amb empreses i institucions.

Les persones matriculades a programes de Màsters, Postgraus, cursos d'extensióuniversitària, a la Universitat d'Estiu o a l'Escola d'Idiomes al curs 2001-2002 era de 2.533,destacant una gran presència en els programes de Màster en Fisioteràpia de l'Esport, eld'Expert en Prevenció de Riscos Laborals, el de Gestió i Tecnologia del Mediambient i elMàster de Logopèdia i el de Comunicació Multimèdia.

2.1. Universitat d'Estiu de Vic (UEV)

A la VII Universitat d'Estiu de Vic 2002 es van oferir una sèrie de cursos que responien a lesdemandes de la societat, on les noves tecnologies hi continuen tenint un paper destacat,així com els estudis de salut, els mitjans de comunicació de masses, les ciències socials, latraducció o l'art. També s'impartiran cursos per a la formació del professorat, a càrrec delcol·lectiu d'Escoles Vedruna. Durant l'estiu de 2002 es van oferir 10 cursos que són elssegüents:

1. Cinema, ràdio i televisió1.1. Turisme: una visió del món a través del cinema (Roma)1.2. La ràdio a Internet1.3. Locució i presentació a Televisió1.4. Guió i cinema1.5. El futur de la comunicació audiovisual

2. Noves tecnologies2.1. L'accés a la informació a Internet2.2. Processadors de textos: els 101 problemes més habituals de MS Word

972.3. Curs de programació per Internet2.4. Internet: navegació, correu electrònic i disseny de pàgines Web (Vic)2.5. Internet: navegació, correu electrònic i disseny de pàgines Web

(Blanes)2.6. Introducció al disseny de pàgines web

3. Educació i Ciències Socials3.1. Jocs cooperatius3.2. La gestió del conflicte en l'àmbit educatiu: l'ús de la mediació3.3. Gaudí i el seu temps3.4. Danses d'arrel tradicional3.5. Arqueologia de camp. Excavació i experimentació arqueològiques3.6. Catalogació per a no catalogadors3.7. Tècniques d'estudi universitàries


4. Empresa i comunicació4.1. Tècniques de negociació empresarial4.2. Web Usability: Cómo, cuándo y por qué4.3. Comunicació política i noves tecnologies4.4. El periodisme internacional i el nou ordre mundial

5. Traducció5.1. Curs intensiu de traducció jurídica espanyol / català5.2. La traducció a l'ensenyament de llengües estrangeres (anglès /

alemany)5.3. Vic Summer Translation Program

6. Medicina6.1. Dolor en geriatria6.2. VI Curs de cardiologia per a metges d'atenció primària i IV Jornada

Cardiovascular d'Osona

7. Salut i qualitat de vida7.1. Massatge terapèutic7.2. El massatge com a eina de comunicació corporal: la seva aplicació a la

infància i als adults. Tècniques de relaxació i harmonia corporal.7.3. Postura i personalitat: psicomorfologia.7.4. Iniciació a l'equitació terapèutica i hipoteràpia.7.5. Autoestima i control d'estrés7.6. Tuina (massatge xinès)7.7. Coneixements bàsics en socorrisme aquàtic7.8. Alimentació i cuina mediterrània7.9. Alimentacions alternatives7.10. Tècniques de geobiologia i feng-shui

8. Art i disseny8.1. Aparadorisme8.2. Photoshop8.3. Quam '02. Present continu. Producció artística i construcció de la

realitat.8.4. Macro: fotografia d'aproximació

9. Antropologia9.1. Introducció a l'antropologia social9.2. Introducció a l'obra de Raimon Panikkar9.3. "Okupes a l'Àfrica": reflexions etnològiques

10. Astronomia10.1. Introducció a la història de l'astronomia

2.2. L'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran

L'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran d'Osona es va posar en funcionament al'octubre de 1994 i les activitats que s'han ofert i organitzat són conferències de diversostemes dins els camps de les humanitats, els socials i els tècnics; cursets d'informàtica, demúsica, d'idiomes, de gimnàstica, d'art i de jardineria; viatges socioculturals i una caminadapopular, en la commemoració de la Diada Mundial del Cor. Els objectius d'aquesta Aula per


a la Gent Gran és difondre la cultura a aquest col·lectiu de població dins l'àmbit universitari,cercar la col·laboració amb les Universitats i promoure taules rodones de discussió. Hi hahagut una evolució creixent del nombre d'alumnes matriculats passant de 107 al curs 1994-1995 a 525 al curs 2002-2003, havent més presència femenina i de persones que hiassisteixen individualment, que d'homes i parelles.

3. SERVEIS, JORNADES I CONGRESSOS OFERTS PER LAUNIVERSITAT DE VIC

La Universitat de Vic ofereix una sèrie de serveis als seus alumnes que són els següents:

- biblioteca,- servei d'Assessorament, Recerca aplicada i Tecnologia (SART),- servei d'Informàtica,- servei d'Audiovisuals,- aula d'Autoaprenentatge,- servei d'Estudiants,- servei d'Esports,- servei de Publicacions,- secretaria Acadèmica,- administració,- àrea de comunicació, i- llibreria i copisteria.

3.1. Servei d'Assaigs i Recerca Tecnològica (SART)

Un dels serveis oferts per la Universitat de Vic és el Servei d'Assaigs i Recerca Tecnològica(SART) i es tracta d'una plataforma per a les activitats de recerca de professors/es,estudiants i tècnics i alhora ofereix els seus serveis per a la realització de tasquescientífiques i tecnològiques a les entitats que ho requereixin. El SART pretén fer possible ipotenciar la recerca científica i tecnològica de la Universitat de Vic, desenvolupar activitatsper a la formació especialitzada i donar un servei científic i tecnològic a les entitats que horequereixin. Està format per cinc àrees concretes d'actuació: els laboratoris SART, el mediambient, les indústries agroalimentàries, la informàtica i el control i comunicacions.

3.2. Aula d'Autoaprenentatge

L'Aula d'Autoaprenentatge és un servei de la Universitat de Vic destinat a aquelles personesinteressades a aprendre i autoformar-se en una llengua (concretament en català, enfrancès, en anglès i en alemany) i no poden assistir a un curs. Es dirigeix als estudiants dediferents facultats i escoles de la universitat i dels cursos de formació continuada, que hipoden assistir de franc, a qualsevol usuari extern, pagant una quota quatrimestral o anual, ials alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística de Vic, els qualspaguen una quota reduïda anual.

Es pot utilitzar l'Aula d'Autoaprenentatge per a començar a aprendre una llengua,millorar-ne el coneixement, aprofundir-ne un aspecte, complementar les classes d'un cursde l'Escola d'Idiomes, d'una facultat, etc., per a preparar-se per obtenir un títol o certificat,per a resoldre dubtes lingüístics o per a treballar en un àmbit.


3.3. Jornades i congressos

La Universitat de Vic ofereix jornades i congressos destinats a tota la comunitat universitàriai al públic en general sobre temes diversos. Alguns dels organitzats pel primer quatrimestredel 2003 són:

- Jornades mediambientals: "La mà de l'home sobre el medi ambient"- VI Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació: "Internet:

l'eina de comunicació global"- Jornades de Codisseny-Hardware-Software- VII Jornades de Traducció a Vic: "Interfícies. Apropant la pedagogia de la

traducció i de les llengües estrangeres"- VIII Jornades de l'Escola Rural

Documents

CCOO de Catalunya - OSONA NOUS FILONS D’OCUPACIÓ Anàlisi … · 2009. 5. 5. · Núria Esteve Campllonch Agraïments Pacte Territorial d’Osona (La Plana) Eugènia Dot. Consorci