CECAT i Operativa de protecció civil - :: etsEQ | Home Sergio Delgado.pdf · ÆEmergències col·lectives i catàstrofes: Àmbit propi d’actuació dels serveis de protecció civil

CECAT i Operativa de protecció civil

Estratègia vertebradora en emergències i suport a la gestió integral.

Objectiu de la presentació:

Presentar de forma breu el servei de protecció civil de la Generalitat de Catalunya a través de la descripció de les funcions de la Direcció General de Protecció Civil i el seu paper en la preparació i gestió integral de les emergències col·lectives a Catalunya.

Exposar el caràcter operatiu del servei de protecció civil en cas d’emergències col·lectives i d’alertes preventives, detallant el paper del CECAT.

De què s’ocupa la protecció civil?

“Accions dirigides a evitar, reduir o corregir els danys causats a persones i béns per tota classe de mitjans d'agressió i pels elements naturals o extraordinaris en temps de pau quan l'amplitud i la gravetat de llurs efectes els fa assolir el caràcter de calamitat pública”

Preàmbul de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil

La protecció civil és:el servei públic essencial de gestió del risc col·lectiu que integra el conjunt d’accions adreçades a evitar, reduir o corregir els danys causats a persones, béns i medi ambient per tota classe de perills o d’amenaces d’origen natural, tecnològic o antròpic en temps de pau, quan l’amplitud o la gravetat de llurs efectes, potencials o efectius, els fa assolir el caràcter d’afectació col·lectiva, de catàstrofe o de calamitat pública.

El camp de la protecció civil pot ser molt “ampli” i amb “fronteres difuses”.

En general:- S’ocupa de les grans emergències per tal d’evitar-les o minimitzar-les, abans o durant l’emergència, amb l’objectiu de protegir a la població, els béns i el medi ambient. Aquestes emergències són poc probables però amb afectacions i extensions potencialment molt intenses.- No s’ocupa de les petites emergències, incidències o urgències. Aquestes són molt probables però amb una extensió i afectació reduïda.- En paraules de la International Strategy for Disaster Reduction (ISDR) de les Nacions Unides, s’ocupa dels riscos que poden generar desastres.

Risc col·lectiu? Risc de protecció civil?

Model de sistema complexos Teoria dels conjunts difusos.

Riscs episòdics

Riscs a l’entorn natural.

Riscs de societat

Exemples:riscs en edificacions, riscs en el transport, riscs tecnològics ...

Riscs “col·lectius”

Micro-risc

Riscos

Riscs a migi llarg termini

Episòdic Urgències

Riscs a migi llarg termini

Exemples:inundacions, incendis, forestals, sismes, epidèmies, plagues ...

Exemples:Atac de cor, agressions físiques, accidents de trànsit ...

Exemples:Desenvolupament de malalties per mala alimentació, aïllament i exclusiósocial, ...

Exemples:Desenvolupament de malalties per condicions ambientals, aïllament i exclusió social, ...

Classificació dels riscos

RISC A L'ENTORN NATURAL GEOFÍSICS BIOLÒGICS

(vegetals, faunístics) Climàtics i meteorològics

Geològics i geomorfològics

Riscs de l'espai exterior

- Vent i neu - Sequeres - Inundacions - Boires - Gelades - Pedra - Onades de calor - Huracans - Raigs - Tornados

- Allaus - Sismes - Erosió - Despreniments terres - Arenes movedisses - Tsunamis - Erupcions volcàniques - Radioactivitat natural

- Col·lisió d'objectes - Altres desconeguts

- Plagues (termites, ...) - Infeccions (fongs, virus, ...) - Enverinament - Incendis forestals ...

Riscos col·lectius

RISC DE SOCIETAT EDIFICACIONS TRANSPORT TECNOLÒGICS ANTRÒPIC -Incendis -Ensorraments - ...

- Transport aeri - Transport viari - Transport ferroviari - Transport marítim

- Substàncies perilloses - Embassaments - Serveis bàsics - Satèl·lits

- Risc intencionat - Aglomeració

Emergència? Col·lectiva? Catàstrofe?

Accidents i urgències de tipus ordinari sense afectació col·lectiva o molt limitada:– accidents de trànsit amb o sense afectats directes,– incendis en habitatges. , industrials o forestals, sense més repercussió, – urgències mèdiques diverses,– Incidències puntuals en els serveis bàsics i essencials.– ...Participació només dels operatius d’emergència de referència (Bombers, Mossos i SEM) i sovint

només alguns d’ells.

Emergències col·lectives i catàstrofes:– les que poden afectar a un col·lectiu de població important o a una gran extensió del territori,– les que obliguen a aplicar al ciutadà mesures extraordinàries (autoprotecció, limitacions, ...) – les que requereixen una resposta operativa no ordinària o excepcional,– les que suposen la necessària resposta institucional,– les que ens obliguen a informar al ciutadà sobre el risc, l’emergència i l’autoprotecció.

Participa tot el sistema de protecció civil, més enllà dels operatius d’emergència de referència (Bombers, Mossos i SEM).


Accidents i urgències de tipus ordinari sense afectació col·lectiva o molt limitada:

Actuacions ordinàries dels operatius d’acord als seus procediments normalitzats de treballSeguiment per part de protecció civil dels escenaris que poden derivar en emergència col·lectiva

i valoració de la necessitat d’informar al ciutadà del risc (autoprotecció; article 4 Llei 4/97).Reforç coordinador en els casos que escaigui.

Emergències col·lectives i catàstrofes:

Àmbit propi d’actuació dels serveis de protecció civil amb les seves funcions d’intervenció.Actuant com a element vertebrador d’una resposta extraordinària i per garantir l’aplicació del que

preveuen els plans d’emergència prèviament elaborats, consensuats i aprovats pel Govern.


Emergència ordinària o urgència

Emergència col·lectiva o catàstrofe

Complexitat Probabilitat

Exemples recents d’emergències col·lectives a Catalunya





Zona seguretat 600 m

Cóm són en general les emergències col·lectives?

• Potencialment molt greus a la població: – Danys importants, – Interferències greus en els serveis bàsics, – Disminució substancial de la qualitat de vida,– Alarma– Necessitat d’intervenció i protecció urgent

• Complexes:– Logísticament

• Múltiples actuants• Dimensionaments extraordinaris• Recursos específics

– Informativament:• Sistemes d’informació i comunicació

eficients– Tècnicament:

• Coneixements tècnics precisos.

• Extenses geogràficament.

• Ràpides en l’afectació inicial.

• Recuperació de llarga durada: rehabilitació.

• Molt baixa probabilitat: directament relacionada amb la baixa tolerància als seus efectes.

• Previsibles i minimitzables a priori

• Població:– Afectació molt directa i greu.– Fora de la normalitat: poc tolerables– Obligada per instruccions “imperatives”– Té un paper a jugar

• Autoprotecció• Participació voluntària• Percepció del risc / por i sensibilització.

• Participació de múltiples organismes.– Cossos operatius– Òrgans sectorials competents en la matèria: ports, costes, turisme, indústria, transport, ...– Diverses administracions implicades: municipal, Generalitat de Catalunya i Estat.– Presència d’activitats vulnerables i de generadores de perill (Decret 82/2010 és essencial en

situació d’emergència!: dades 24 h, descripció activitat, accessos, ubicació, ...).

• Altres factors– Fort ressò en els mitjans de comunicació, la premsa i la societat.– Gran volum d’informació.– Implicacions directes per als representants institucionals de les administracions públiques

Cóm són les emergències col·lectives?

GESTIÓ INTEGRAL

Nombrosos vincles, interrelacions, dependències, sinèrgies, ... entre organismes i operatius. Cal un recurs integrador amb visió transversal i neutre.

Visió global de la resolució de les emergències en el context del sistema de protecció civil, garantir l’aplicació de les mesures d’autoprotecció i de les previsions operatives dels plans d’emergències.

• Coordinació permanent: operatius, administracions, institucions i activitats.

• Valoració tècnica i estratègica de l’evolució de les emergències, dels accidents i dels episodis de risc potencial o efectiu.

• Gestió i difusió de la informació vinculada a l’emergència:– Als ciutadans, a les administracions públiques i als operatius. – Seguiment i garantia d’aplicació de l’autoprotecció.

• Gestió dels plans d’emergència de la Generalitat de Catalunya: activació / desactivació i seguiment de l’aplicació de les seves previsions.

• Assessorament a la direcció de l’emergència: Conseller d’Interior (o persona en qui delegui)Inclou la constitució del Consell Assessor com a ens assessor.Suport institucional intern i als ens locals

• Garantir l’aplicació de les mesures logístiques necessàries:– Als operatius: recursos extraordinaris (exemple: grua per aixecar vaixell)– A la població afectada: assistencial.

• Seguiment de la rehabilitació.

Gestió integral d’emergències.

Previsió

Prevenció

Planificació Intervenció

Emergència

Detecció

trespostatprotecció

t

Rehabilitació

Previsió

Planificació

Intervenció

Rehabilitació

Informació / sensibilització / formació

Prevenció

Gestió del risc.

Riscos

RiscosIntervenció

Considerar si cal o no iniciar el procés de gestió

Procedimentar la resposta en cas d’emergència

Corregir el risc quan no és acceptable i contenir el risc

que és acceptable.Acceptable gestionable

Donar eines i formació als operatius. Informar i formar a la població per a

fer front a l’emergència: autoprotecció i sensibilització.

Actuar per a protegir la poblacióen cas d’emergència: operatius,

administració i empreses.

Retornar la situació a la normalitat i compensar les

pèrdues

Gestió del risc.

Què ens diu la planificació sobre gestió integral d’emergències?

– procediments coordinats de resposta operativa a emergències,– anàlisi del risc i definició d’escenaris tipus potencials (dins una forquilla de probabilitat),– per cada escenari o hipòtesi accidental:

• definició dels efectes possibles,• previsió de la intervenció per evitar o mitigar els efectes sobre la població de l’accident:

intervenció del sistema d’emergència: cossos operatius i administracions.• eines de coordinació: CCA, CECAT, CECOPAL, Unitat Mòbil de Protecció Civil, ...,• mesures d’autoprotecció a la població: confinament, evacuació, suspensió activitats, ...,• mitjans i recursos necessaris: tant per la logística als afectats com per la intervenció.

Planificació és estratègica per guanyar eficàcia i eficiència a través de la coordinació.

Quin paper juga la prevenció en la gestió d’emergències?

Què és prevenir:– a partir de l’anàlisi del risc s’identifiquen les mesures de correcció a fer en el valor dels riscos

(exemple: incrementar el control sobre l’estat de les embarcacions i les seves assegurances),– inclou la contenció del risc, és a dir, no incrementar-lo (exemple: treballar en la prevenció de les

noves activitats en el medi aquàtic i subaquàtic),– ha d’implicar a totes les administracions públiques i a la societat,– Incorpora:

• Informació i formació.• Sensibilització a la població sobre el risc:

fer públic el risc i cóm conviure incorporar l’autoprotecció en el .

La sensibilització és estratègica en la gestió dels riscos, ja que s’aplica “en temps de pau” i ajuda a preparar la població envers els efectes dels accidents i les emergències: autoprotecció

Autoprotecció: com relacionar-se amb el risc i reduir la vulnerabilitat i l’exposició al perill saber què fer, què no fer i quines circumstàncies.

Una bona prevenció pot estalviar una intervenció molt costosa i complexa.

Prevenció i sensibilització.


Sistemes d’avís a la població

• Sirenes d’avís a la població.

Implantació de sistemes: campanyes

d’informació

• Tríptics informatius.

• Sessions informatives.

• Edició de vídeos.

• Simulacres.

Necessàries per a aplicar els sistemes d’avís per al

confinament (autoprotecció)


Per què es defineixen?

Existeix un risc objectiu que mai podrà ser 0.

Aquest risc es pot manifestar en forma d’emergència.

Per a determinats riscos les emergències es materialitzen i evolucionen de forma ràpida i sobtada, i per tant la capacitat d’avisara la població abans de l’arribada del front d’emergència per a aplicar

l’autoprotecció està condicionada.

La Direcció General de Protecció Civil i la protecció civil local vetllen perquè la població apliqui les mesures d’autoprotecció.

La Direcció General de Protecció Civil ha de controlar la presència compatible d’elements vulnerables, població, a l’entorn de l’origen

dels riscos que poden generar emergències ràpides i intenses.Establir condicions òptimes per a la gestió de les possibles

emergències i per a l’aplicació de l’autoprotecció.

Prevenció en l’urbanisme i la planificació del territori.

Objectiu

Dues línies materials d’actuació: - control dels elements vulnerables compatibles en zones de risc concretes, i

- contenció del creixement de la vulnerabilitat (increment dels elements vulnerables) a les zones d’aplicació de mesures de protecció.

En coordinació amb els municipis i PTOP pel que fa a la seva aplicació.

Permet garantir mitjançant zones de seguretat que:- als àmbits més propers als focus de perill hi ha baixa densitat d’elements vulnerables i que la densitat i tipologia s’incrementa a mesura que s’allunyen del focus de perill.- existeixen àmbits de respecte a les activitats i elements generadors de perill (vies, indústries, ferrocarril, rius, ...) facilita el normal funcionament i el seu creixement.- no existeixen àmbits erms o sense possibilitat d’explotació.


Risc nuclear.

Risc químic en establiments industrials que manipulen substàncies perilloses.

Risc químic en el transport de mercaderies perilloses.

Risc d’inundacions (especialment les flash floods).

Les anàlisis de risc detallades podran determinar altres com a necessaris: accident aeronàutic, geològics, ...

Riscos

Riscos contemplatsRiscos contemplats


Model determinista o de càlcul de conseqüències

En base a:1. Normativa aplicable (directrius estatals, directives europees, ...)2. Referències tècniques: guies europees i criteris d’organismes experts.3. Àmbit propi del sistema de protecció civil, diferenciat de l’àmbit dels organismes

sectorials de cada activitat.

Metodologia per al control de la implantació d’elements vulnerables compatible amb la gestió dels riscos de protecció civil.

Metodologia emprada: model determinista.Metodologia emprada: model determinista.


Model de conseqüències o determinista

Què pot passar, quines emergències es poden produir? (amb filtre de la probabilitat)

Quines són les conseqüències possibles per a la població? (diferenciant elements vulnerables dels especialment vulnerables)

Què cal fer, quines mesures s’han d’aplicar, per a protegir a aquesta població dels efectes possibles?

Està garantida l’aplicació d’aquestes mesures per als nous elements vulnerables previstos?


Àmbits territorials on no es disposaria de temps suficient per a fer els avisos a la població per a l’aplicació de l’autoprotecció.

Identificar

Àmbits territorials on l’aplicació de l’autoprotecció no és suficient com per a assegurar nivells de seguretat i protecció de la població (baixa eficàcia) per motiu de la intensitat

del fenomen o afectació(per exemple, les zones definides d’evacuació).

Àmbits territorials on cal aplicar mesures de protecció a la població amb caràcter general (confinament).

ProcProcéés de definicis de definicióó dels criterisdels criteris


Especialitzacions operatives del servei de protecció civil.

Previsió

Prevenció

PlanificacióIntervenció

Emergència

Detecció

trespostatprotecció

t

Rehabilitació

- Gestió d’informació: seguiment del risc, difusió d’informació i aplicació de l’autoprotecció.

- Logística, resposta assistencial i rehabilitació.

- Suport institucional a la direcció de l’emergència

- Gestió global i seguiment de coordinació operativa i d’administracions públiques.

CECAT +

operativa territorial

Gestió de múltiple informació de perill i risc i difusió d’informació adaptada:

– Diverses fonts d’informació (operatius, administracions públiques, òrgans sectorialsi activitats) que cal processar i contrastar atès que sovint poden ser contradictòries.Exemples:Dades a contrastar: evacuació sí o no, qui ho ha decidit, quants, on estan?Dades a processar: Servei Meteorològic, ACA, IGC, Qualitat Ambiental, ...

– Avisos preventius a operatius i administració pública, en especial al món local.

– Missatges nítids d’autoprotecció i prevenció a la població.

– Correcció de les actuacions dels ciutadans contràries a la gestió de les emergència i a la mitigació dels seus efectes.

– Canalització de les informacions de la premsa i els mitjans de comunicació: control de la informació com a recurs i evitar que actuï en contra de la gestió.

– Difusió en temps real: evoluciona amb l’emergència, amb la seva gestiói control i amb la resposta de la societat, a banda d’altres variables sovint de difícil control (factors ambientals o culturals, per exemple)

capacitat de difondre informació tècnica i acurada en temps real (en directe en els mitjans de comunicació) mentre evoluciona l’emergència i sense condicionar les actituds dels operatius ni de la societat sinó generant respostes positives.

Funció de gestió de la informació: especialització.

• Gestió i difusió de la informació associada a les emergències i a l’increment del risc:

– La informació que es difon és:• Risc i emergència potencials o reals.• Actuacions del sistema de protecció civil.• Actuacions d’autoprotecció a aplicar per part de la població.

– Per a la gestió i difusió de la informació és disposa de sistemes tecnològics: sirenes d’avís a la població, enviament de SMS, correu electrònic i fax, trucades massives, emissores de la xarxa rescat i premsa.

– La informació es difon a:• Sistema de protecció civil, Departament d’Interior i Govern de la Generalitat de

Catalunya (difusió institucional d’informació).• Operatius d’emergència i òrgans implicats de forma activa o passiva en la gestió

d’emergències i en el sistema de protecció civil.• Administracions públiques, especialment les locals i els ajuntaments.• Premsa i mitjans de comunicació.• Ciutadà a través de les administracions públiques i la premsa.

– Exemple: en un avís preventiu per pluges que afectin a les comarques gironinesi suposin l’alerta del pla Inuncat es pot difondre informació a més de 1.000 contactes.


• Gabinet de Comunicació incorporat a l’operativa diària.

– No és un gabinet

– Gestiona, mitiga i evita les emergències mediàtiques o informatives.

– Imprescindibles per donar compliment a l’article 2 de la Llei 4/1997 de protecció civil: els ciutadans tenen dret a conèixer els riscos que els poden afectar (també en temps real o d’emergència) autoprotecció.


Logística:Assegurament de la provisió (disponibilitat i subministrament) de recursos (béns i serveis) destinats a

la gestió operativa i institucional de les emergències, i al suport, protecció i atenció als ciutadans.

Logística, aspectes assistencials i rehabilitació

• Recurs adequat a la necessitat • Quantitat del recurs ajustada (que no sobri ni falti)• Recepció en el moment i lloc adequat (ni massa aviat ni massa tard ni massa lluny

Preparació de la logística:• Conèixer les necessitats (identificar prioritats)• Assegurar la ràpida mobilització i distribució dels recursos/informació

Catalogar recursos i definir procediments de mobilització: plataforma logística.


Emergència: detecciórecursos necessaris

Emergència: detecciórecursos necessaris

CECATCECAT Mobilització del recurs o ServeiMobilització del recurs o Servei

Logística: mobilització de recursos

Convenis

Cossos OperatiusOrganismes públics

Administracions

Privats

Recurs que té la DGPC per conveni amb alguna

organització.

Recurs que té la DGPC per conveni amb alguna

organització.

Recursos que pertanyen a altres cossos operatius, organismes públics o administracions i que

han posat a disposició de la DGPC

Recursos que pertanyen a altres cossos operatius, organismes públics o administracions i que

han posat a disposició de la DGPC

Recursos associats a dades de particulars i empreses posats a

disposició exclusivament de la DGPC

Recursos associats a dades de particulars i empreses posats a

disposició exclusivament de la DGPC

Logística: mobilització de recursos

La rehabilitació o recuperació de la normalitat.

- La resiliència.- Els llindars de qualitat de vida de la societat actual.

La importància dels aspectes assistencials:

- Emergències amb desestructuració social (sisme Llorca). - De mitjana durada en la fase aguda.- De llarga durada en la fase de rehabilitació.- D’impacte psicosocial.

La gestió percepció del risc: processos socials de por i risc.


Direcció de l’emergència

Li correspon al/la Conseller/a d’Interior o persona en qui delegui, dirigir els plans de protecció civil autonòmics i a l’alcalde els plans de protecció civil municipals..

•Poders extraordinaris: requisa, mobilitzacions...•Autorització despeses extraordinàries•Decisió de descentralització direcció•Decisió sobre delegació de funcions.•Decisió sobre el lloc i el contingut de la informació als mitjans

•Decisió sobre prioritats en la intervenció-protecció

Suport institucional

Consell Assessor a la Direcció del pla

Processos de gestió estratègica

Suport a interlocutors qualificats, institucionals i/o representatius

Suport a les empreses estratègiques i de serveis bàsics.

Funció de suport a la coordinació: especialització.

Eficiència del sistema complex

Visió sectorial- Els diferents serveis i organitzacions tendeixen a tenir una visióespecialitzada parcial.- La urgència en les actuacions fa que els operatius que actuen de forma conjunta tendeixin a funcionar de forma paral·lela.- Hi ha també una forta tendència a la parcel·lació del coneixement.- Es poden arribar a crear diferents visions i regles del joc en els diferents col·lectius.

Visió transversal o multisectorialTothom està informat en el temps en que ho necessita

-Circuits informació optimitzats-Què està passant, què està afectant, què es necessita- Conjuntament, què es requereix sectorialment- Sincronització

La presa de decisions i l’actuació és conjunta.

Les decisions, accions que afecten:-Estratègia conjunta-Afectacions indirectes d’uns respecte als altres

Funció de suport a la coordinació: especialització.

Coordinació en dos nivells:

-A distància (CECAT):

- Globalitat: visió de conjunt- Centres de gestió- Alta direcció- Menys informació de detall però més qualificada.

-En la proximitat (CCA):

- L’escenari- Actuacions i operatius- Direcció tècnica, d’operacions- Més pressió

Model de coordinació operativa d’emergències.

Coordinació: CECAT

Coordinació: CCA

Coordinació: CCA

– Operatiu 365 dies de l’any les 24 hores del dia.– Equip de guàrdia amb formació tècnica específica en la matèria del risc :

• 4 operadors• 1 tècnic.• 1 cap d’equip (nivell de cap de servei)• Subdirecció i Direcció.• Personal de premsa.

– Capacitat de dimensionament tècnic: durant les nevades del març de 2010 van arribar a actuar de forma coordinada fins a 5 caps de servei, 5 tècnics i 5 operadors.

– Es nodreix del mateix equip tècnic que participa dels aspectes programàtics: elaboració de plans d’emergència, implantació, definició dels simulacres, sensibilització a la població, ...

CECAT: Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.

El CECAT és un únic centre d’emergències, funciona les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a través de dues Sales de Guàrdia, una ubicada a Barcelona i l’altra a Reus. El seu àmbit d’actuació cobreix tot el territori de Catalunya.

CECAT Barcelona CECAT Reus

Coordinació: CECAT

El suport al Consell Assessor i Director del pla

CECAT

Coordinació de l’emergència

Informació: valoració,transmissió a operatius,al gabinet d’informació i als municipis. Avaluar l’evolució

de l’emergència i presa de decisions (abast territorial,

espai/temps, elements vulnerables, altres factors)

La gestió central dels recursos operatius segons l’afectació de

l’emergència. Possibilitat desplaçament de la UMPC

La logística, suport al municipi i als grups actuants (catàleg de

recursos)

El suport institucional (col·laboració amb entitats i organismes, admnistracions, consulats, etc)

L’avís a la població (consells preventius i consells durant

l’emergència - activació de les sirenes de risc químic); la

informació als municipis i als mitjans de comunicació

L’activació (risc potencial/risc real)

Coordinació: CECAT – Sirenes risc químic






Videowall

SALA DE CRISI

SALA TÈCNICA REUNIONS

Coordinació: CECAT

• 6 Protecció Civil• 2 Bombers Generalitat• 2 Mossos d’Esquadra• 2 Servei Català de Trànsit• 1 Agents Rurals• 2 Servei d’Emergències Mèdiques• 1 ACA• 1 Medi Ambient• 1 Tècnic Industria• 1 Diputació Tarragona• 4 Reserva

Sala CECAT: Reus

En què estem treballant actualment?

• Traduir la informació de perill a risc, per facilitar la fase d’activació dels plans municipals i les accions a emprendre.

• Implantació de simuladors de risc: fuites químiques, contaminació marina, riscos meteorològics,...

• Trucades massives de veu

• Avisos a elements vulnerables i molts vulnerables dels municipis que no puguin fer-se càrrec d’aquests.

• Protocol de creació del número d’atenció a familiars en accidents de múltiples víctimes.

• Facilitar la videoconferència dels CECOPAL amb el CECAT o dels directors dels plans.

• Incorporar les tecnologies de les empreses estratègiques: telecomunicacions, eines de comunicació, telèfons cap i cua, càmeres (exemples com el de FGC, Endesa, ...)

Unitat Mòbil de Protecció Civil

• Vehicle tot terreny • Comunicacions de veu i dades per

satèl·lit• Posicions d’operador per cada cos de la

Generalitat• Equips multimedia i videoconferència• Capacitat d’emplaçament a qualsevol

punt i en poc temps

Eina de suport en la coordinaciód’emergències capaç de gestionar i centralitzar tota l’operativa.

Situacions d’activació segons funcions a desenvolupar

1. Unitat Mòbil CECATCom una sala més o com a extensió de la sala CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya).

2. CCA (Centre de Comandament Avançat)El CCA és el centre on es coordinen les diferents actuacions in situ per combatre l‘emergència. Està en coordinació i contacte permanent a temps real amb el CECAT i amb la direcció de l'emergència.

3. CECOR preventiu en esdeveniments de risc Sala de coordinació de seguretat en grans esdeveniments de risc: concerts, celebracions esportives, actes multitudinaris, serveis preventius, etc.

4. CECOPAL (Centre de Coordinació Operativa Municipal) En emergències que afectin un municipi que no disposi de sala per establir el CECOPAL. A petició del municipi.

Unitat Mòbil de Protecció Civil

Organització de l’operativa territorial de protecció civil

SSTTSSTT

SGCESGCE

SSTT: Serveis Territorials de Protecció CivilSGCE: Subdirecció de Gestió i Coordinació d’Emergències

2 tècnics guàrdia localitzable

1 tècnic disponibilitat al territori

Cap del Servei Logístic i Operativa Territorial

+Subdirector de gestió i

coordinacióemergències

Cap del Servei Logístic i Operativa Territorial

+Subdirector de gestió i

coordinacióemergències

Funcions de l’operativa territorial de protecció civil

• Donar suport a la coordinació de les emergències des del territori, i especialment a la constitució i funcionament del Centre de Comandament Avançat (CCA)

• Garantir i agilitzar l’intercanvi d’informació amb el CECAT.

• Representar el grup logístic dels plans de protecció civil autonòmics i detectar la mancança de recursos per la gestió de l’emergència. Intercanvi d’informació i mobilització d’organismes i empreses per l’atenció de l’emergència.

• Facilitar la informació i coordinació a nivell institucional entre autoritats municipals, representants de l’administració i mitjans de comunicació.

• Assessorar el municipi en la seva organització i actuació.

Documents

CECAT i Operativa de protecció civil - :: etsEQ | Home Sergio Delgado.pdf · ÆEmergències col·lectives i catàstrofes: Àmbit propi d’actuació dels serveis de protecció civil