CEIP JOAN VENY I CLAR PdDceipjoanvenyiclar.cat/docs/projecte-de-direccio/?bp... · classe de primer de primària, 1 per a l'aula de música, 1 per a l'aula de 4t C i els banys). Cal

CEIP JOAN VENY I CLAR PdD


ÍNDEX

1.Introducció.

1.1.Anàlisi de l'espai físic i de l'entorn social del centre.

1.2.Anàlisi i valoració del projecte educatiu i de l'organització i el funcionament del centre.

2.Anàlisi i valoració de les dades i dels resultats dels darrers anys.

3.Projecte estratègic.

3.1.Àmbits d'intervenció o factors crítics d'èxit a partir dels quals es fixaran els objectius.

3.2.Desenvolupament dels objectius: línies d’actuació, indicadors d’avaluació, temporització i

recursos.

3.3.Estratègies per aconseguir la participació de tota la comunitat educativa.

3.4.Sistema d'avaluació del projecte.

4.Proposta d’equip directiu.

1


PROJECTE DE DIRECCIÓ

-Bartomeu Font Oliver-

1.Introducció.

Aquest projecte de direcció és fruit d'una sèrie de pensaments, cabòries i il·lusions que han anat

rondant pel meu cap des de fa una sèrie d'anys, amb el seu corresponent anàlisi i reflexió sobre

l'educació actual.

Si ens centram en totes les tasques que ha de desenvolupar un director a l'hora de dirigir un centre

educatiu, la responsabilitat que hom assumeix és enorme. Entre d'altres vull destacar les de

coordinador pedagògic, representant del claustre davant l'administració i de l'administració davant

del claustre, dinamitzador d'innovacions, organitzador de la vida quotidiana del centre, nexe d'unió

entre tots els membres de la comunitat educativa, gestor de recursos humans i materials, creador de

bon clima, supervisor, assessor, impulsor de la línia del centre, ... 1

Som mestre d'educació física del CEIP Joan Veny i Clar des del curs 2010-2011. Els darrers quatre

cursos escolars els he dedicats a funcions directives, dos com a cap d'estudis i dos com a director,

nomenat extraordinàriament.

Davant la necessitat del centre, segons la meva opinió, de tenir un projecte de direcció per als

propers anys, consider imprescindible presentar aquest projecte per tal d'establir un full de ruta clar

i concís on s'hi reflecteixin els objectius que es pretenen assolir.

Tot i que les instal·lacions del centre i la saturació d'alumnat que pateix no conviden a l'optimisme,

vull manifestar la meva il·lusió i empenta per engegar aquest projecte, sempre tenint en compte la

participació de tota la comunitat educativa per fer-ho possible.

Aquest projecte pretén ser un projecte obert, flexible i en contínua revisió i avaluació. Un projecte

que s'ha duit a terme identificant els factors interns (debilitats i fortaleses) i externs (amenaces i

oportunitats) que l'afecten i que ha tengut en compte les diferents aportacions del claustre fruit del

consens i de les seves respostes als qüestionaris que han anat contestant durant els dos darrers

cursos escolars, de manera totalment anònima. Tot queda reflectit al projecte estratègic.

Voldria destacar els aspectes negatius i positius que vaig posar damunt la balança de la reflexió a

l’hora de prendre la decisió final de presentar aquest projecte.

Com a negatius, la falta d’un projecte de direcció, la metodologia excessivament tradicional, l’espai

1Article Per a què serveixen els directors? Joan Teixidó Saballs.

2


físic i organitzatiu de les aules, l’elevat nombre d’alumnat, la manca de comunicació i implicació

d’algunes famílies, la tensió que genera i la responsabilitat que suposa dirigir un centre d’aquestes

característiques, la retallada en recursos humans que hem patit els darrers anys, la sensació de que

mai hem fet tot el que voldríem.

Com a positius, la motivació i les ganes de fer feina per «tirar endavant» aquesta escola per part de

l’actual equip directiu, el debat intern que s’ha generat els dos darrers anys dins el claustre de

mestres per tal de millorar la nostra escola, la diversitat de l’alumnat, disposar de l’auxiliar

administrativa i del conserge, disposar de molts de recursos TIC i la implicació i participació de

l’AMIPA,

Som conscient de què hi ha molta feina per fer, però amb l'esforç de tothom es poden aconseguir

fites molt positives. Hem de recordar que l'escola som tots, sempre tenint en compte que en els nins

i nines és on centrarem tots els nostres esforços per poder oferir-los una educació integral.

Així doncs, aquest projecte tendrà com a eixos vertebradors una sèrie de substantius que

l’identificaran: il·lusió, consens, escolta activa, treball, coordinació i estimació.

1.1.Anàlisi de l'espai físic i de l'entorn social del centre.

El CEIP Joan Veny i Clar està situat al municipi de Campos, al sud de l'illa de Mallorca i du el nom

de l'il·lustre filòleg i dialectòleg campaner. Dins el nucli poblacional a més del nostre centre també

hi ha una escola concertada (CC Fra Joan Ballester) i un institut públic (IES Damià Huguet). El

nostre centre comparteix, des de l'any 2011, espai i recursos, així com també claustre i equip

directiu, amb el CEIP Nou de Campos. Des de fa uns anys i molt especialment els dos darrers

cursos, amb la col·laboració de l'AMIPA del centre, s'està reivindicant i demanant la construcció

d'un nou centre escolar al municipi, ja que la sobresaturació de cada dia és més evident i ha afectat a

l'organització de grups i de desdoblaments. Actualment els dos centres compten amb un claustre de

48 mestres dels quals 4 ocupen una plaça a mitja jornada i es distribueixen de la següent manera:

-9 tutores d'infantil, 7 de les quals definitives al centre

-4 mestres de suport a infantil, dos dels quals formen part de l'equip directiu del centre (cap

d'estudis i secretària). Els altres membres ocupen una plaça a mitja jornada

-20 tutors/es de primària, 16 dels quals son definitius al centre.

-3 mestres d'educació física, 1 dels quals és el Director (tots tres definitius al centre).

-4 mestres d'anglès, 3 dels quals definitius al centre (una d'elles també fa les funcions de

3


tutoria).

-1 mestra de música, interina.

-2 mestres PT, definitives.

-1 mestra AD, definitiva.

-2 mestres AL, 1 definitiva i l'altra interina.

-1 orientador de centre (itinerant amb el CEIP Colònia de Sant Jordi).

-1 mestre de religió (itinerant amb el CEIP Migjorn).

El número d'alumnes és de 710, repartits en 3 línies (excepte a 1r, 2n i 3r de primària que en són 4).

Aquests alumnes provenen de diferents nuclis de població (Campos, sa Ràpita, ses Covetes i fora

vila).

Quant a l'espai que ocupa el centre, actualment el formen tres edificis, clarament separats

físicament, a més de les aules modulars. L'edifici A té estructura de claustre i està ubicat entre el

carrer Cabrera i el carrer Serrano Està destinat a l'educació infantil. Consta de 9 aules per a grups

classe, una sala de mestres, una sala d'informàtica, una aula de música, un gimnàs per a

psicomotricitat, una aula multiusos (antigament la vivenda del conserge) i una aula destinada a

l'àrea de religió per a primària. L'edifici B també té estructura de claustre i està ubicat entre el carrer

Estrelles i el carrer Serrano. En aquest edifici es desenvolupa l'educació primària (dos quarts, 5è i

6è). En total hi ha 8 aules per a grups classe, un gimnàs i una aula TIC. L'edifici C és un edifici

tancat dins el mateix recinte de l'edifici B i consta de 8 aules per a grups classe (2n i 3r). El quart

edifici és el menjador on també es desenvolupa l'escola matinera. Està adjunt a l'edifici C.

Finalment, al pati central que separa l'edifici A i B hi ha ubicades 7 aules modulars (4 per als grups

classe de primer de primària, 1 per a l'aula de música, 1 per a l'aula de 4t C i els banys). Cal tenir en

compte que els edificis A i B tenen més de 75 anys d'antiguitat i que necessiten millores i reformes

constantment. Aquesta quantitat d'edificis i la gran extensió que ocupen no facilita ni el trànsit de

mestres i alumnes ni la comunicació diària immediata.

L'horari del centre és de jornada continuada (8:30-13:30) des del curs 88-89.

Pel que fa als aspectes socioeconòmics, podem dir que Campos és un poble dedicat als serveis però

que té un passat importantíssim com a municipi dedicat a l'agricultura i a la ramaderia (amb

nombroses vaqueries destinades a la producció de llet). Demogràficament ens trobam amb una

comunitat amb moltes cultures i nacionalitats (actualment 25 al nostre centre). Des de l'any 2004

s'ha patit un gran augment de població degut a la construcció de moltes vivendes i blocs de pisos

4


que han provocat una saturació en els centres escolars i sanitaris del poble. Els darrers anys, a causa

de la crisi econòmica, han augmentat considerablement les dificultats econòmiques de moltes

famílies. El nivell sociocultural de les famílies es pot considerar mitjà.

Per finalitzar, volem deixar palès que el nostre centre es troba en un entorn privilegiat, ja que

disposam de bones instal·lacions esportives molt a prop i la costa marítima es troba a només 9

quilòmetres.

1.2.Anàlisi i valoració del projecte educatiu i de l'organització i el funcionament del centre.

Aquests dos documents o plans de centre tenen una diferenciació considerable. Així com el PEC

(projecte educatiu de centre) data de l'any 2007 i està obsolet en quasi tot el seu contingut, el ROF

(reglament d’organització i funcionament) s'ha aprovat molt recentment (durant el curs passat 2015-

16) i està en continua revisió.

Quant al PEC, l'anàlisi del context consta d'una descripció molt reduïda i breu de la ubicació i la

situació socioeconòmica i cultural del poble. Pel que fa als trets d'identitat, es basen en 7 blocs

temàtics diferenciats (llengua, confessionalitat, coeducació, pluralisme i democràcia, principis

metodològics, gestió institucional i identitat cultural) on simplement s'expliquen de manera puntual

les línies d'actuació. En alguns casos, fins i tot, es detallen actuacions que no es duen a terme

actualment i algunes que si es fan no es reflecteixen en el Pla. El darrer apartat del PEC parla dels

objectius del centre en 4 blocs (pedagògics, humans, de participació i gestió i de relació amb

l'entorn). Dins aquests blocs els objectius es citen puntualment, sense entrar en valoracions ni

explicacions clares i concises.

És per això que urgeix de manera molt clara redactar un nou PEC amb l'estructura adequada i amb

la informació actualitzada i real, tenint en compte els canvis que s'han produït en el món educatiu

aquests darrers 10 anys. Serà, doncs, aquesta tasca, una de les primeres que durà a terme l'equip

directiu, basant el PEC en les línies mestres d'aquest Projecte de Direcció que present.

Pel que fa al ROF, els seus continguts sí estan actualitzats i es basen en la situació real del centre.

En ell apareixen les línies d'actuació de tots els òrgans de govern i de participació del centre i de

tota la comunitat educativa (equip directiu, claustre, consell escolar, alumnes, famílies, serveis

externs i ajuntament). També apareix tot el referent a normes de convivència del centre en tots els

àmbits d'actuació, no només dins el centre, sinó també en tots aquells on el Pla de convivència

també és efectiu (escola matinera, menjador escolar, transport escolar, activitats extraescolars i

5


complementàries, ...).

El Pla de convivència del nostre centre, tan estretament lligat al ROF, data del 2009, però ja s'està

treballant des de la comissió de convivència en la seva actualització i redacció definitiva (sobretot

basada en el decret 121/2010, posterior al nostre Pla de convivència).

També apareix al ROF tota l'organització quant a comissions i coordinacions, així com

l'organització dels espais i el temps i el pla de prevenció i avaluació de riscos.

Finalment, es detallen a mode d'annex les normes i recomanacions que el centre publica a la seva

pàgina web cada curs escolar per tal d'anar fent un recordatori a les famílies.

Pel que fa a les coordinacions, en el nostre centre es duen a terme per cicles, excepte a educació

infantil on participa tota l'etapa sencera (9 unitats). Cada cicle te un coordinador (infantil, primer i

segon cicle). A més de la CCP, també ens organitzam per comissions: de festes, lingüística, TIC i

convivència, que es reuneixen una vegada al mes.

Quant a la metodologia del nostre centre podem dir que intenta ser flexible i globalitzadora per tal

d'afavorir la intervenció activa de l'alumnat. El mestre actua com a guia i mediador per a facilitar

aprenentatges significatius i funcionals de l'alumne. Malgrat aquest fet, les sessions es basen en el

seguiment del llibre de text, tot i que aquest curs ja s'han començat a reduir als diferents nivells de

primària. Apunta de forma discreta l'aplicació de metodologies innovadores. Alguns mestres prenen

la iniciativa dins la seva aula i ho duen a terme. La intenció de l'equip directiu és anar potenciant i

afavorint en els propers anys pràctiques més participatives i actives, establint una línia

metodològica de centre que doni cabuda a projectes, ambients, tallers, racons, ...

Per altra part, durant els darrers cursos hem adoptat un sistema de desdoblaments que ens permet

una atenció més individualitzada de l'alumnat. Aquests desdoblaments es duen a terme a les àrees

de música, plàstica, educació física, català i matemàtiques a primària i de música, psicomotricitat i

comunicació i representació a educació infantil. Aquest curs, per falta d'espai, hem hagut de deixar

de desdoblar les àrees de plàstica i música a primària, fet que suposa una minvada evident de la

qualitat de l'ensenyament i de l'atenció individualitzada que voldríem poder oferir.

2.Anàlisi i valoració de les dades i dels resultats dels darrers anys.

Durant els darrers anys, com he dit anteriorment, el nostre centre ha anat rebent una quantitat

d'alumnat important. Aquest fet ha suposat un augment de la matrícula i la conseqüent saturació

d'espais i d'aules.

6


Per intentar que la rebuda de tot aquest alumnat sigui el més adequada possible, s'ha establert un

període d'adaptació i un protocol de coordinació amb les escoletes de 0 a 3 anys del municipi per tal

de comentar i consensuar tots aquells aspectes que siguin importants per poder fer una adaptació

adequada. A més a més, tots aquells alumnes que s'incorporen de manera tardana al nostre centre a

l'etapa d'educació infantil també segueixen el procés d'adaptació. A l'etapa de primària, el fet de no

poder disposar de més recursos humans fa que aquest procés d'adaptació es basi amb la supervisió

per part dels membres de l'equip de suport i de l'orientador del centre de la integració i evolució de

l'alumne en els seus primers dies al nostre centre escolar. En un futur, seria interessant poder

comptar amb els recursos humans necessaris per dur a terme una adaptació més adequada.

En la següent taula és pot observar l'evolució del número d'alumnes els darrers cursos escolars:

CURS ESCOLAR NÚMERO D'ALUMNES TOTAL2010-2011 580 580

CEIP Nou de Campos CEIP Joan Veny i Clar2011-2012 47 579 6262012-2013 78 556 6342013-2014 80 567 6472014-2015 65 579 6442015-2016 79 601 6802016-2017 710 710

En 6 anys s'ha augmentat en més de 100 alumnes i si miram en anys anteriors podem veure que el

curs 2005-2006 hi havia 419 alumnes al nostre centre, és a dir, un centre de dues línies i no el de 3 i

fins i tot 4 en alguns nivells com tenim ara. A més a més, durant aquest curs ja hem tengut 40 noves

incorporacions fora de termini que dificulten encara més la situació.

Podem dir, doncs, que patim una situació extrema ja que absorbim una quantitat d'alumnat que el

centre no pot atendre tal i com hauria de ser (falta d'espais, grups nombrosos, impossibilitat de

desdoblaments, falta de recursos, organització i funcionament complicats, poca proximitat amb

l'alumnat, ...).

Durant aquest curs s'ha posat en marxa una comissió d'escolarització Nese al municipi de Campos,

formada pel representants dels diferents centres escolars i institut, la inspectora de zona, els serveis

socials, la regidoria d'educació, el servei d'escolarització i l'equip d'atenció primerenca. Aquesta

7


comissió suposarà un repartiment més equitatiu de l'alumnat estranger a l'etapa d'infantil així com

de l'alumnat nouvingut.

Tot i així, pel que fa als resultats, tal i com es mostra a la gràfica anterior, podem observar que no

s'ha correspost un augment de matrícula amb una disminució dels bons resultats en general. La

quantitat d'alumnes de primària que han suspès més de 6 assignatures durant aquests darrers 5 anys

ha esta ínfima, i pel que fa als alumnes amb 3-5 suspeses mai ha superat el 10 % del total,

exceptuant el curs 2011-2012 que va ser d'un 14% aproximadament. S'ha de tenir en compte que el

curs 2014-2015 va ser el primer amb alumnes del CEIP Nou de Campos a Primària*.

Tenint en compte aquestes dades, no volem deixar de reflexionar sobre el dia a dia i sobre la

motivació que experimentam tant els mestres com els alumnes. És per això que volem començar a

implantar un canvi de metodologia en general per fer que tothom es senti més a gust amb les seves

tasques diàries. Per fer aquests canvis és necessari que tothom senti l'escola com a seva i que la

implicació i participació de les famílies sigui més elevada. Cal recordar que una escola funciona si

tots els membres de la comunitat educativa hi posen de la seva part tenint molt clar que des de

l'equip directiu s'ha de potenciar aquesta participació de tots els sectors escoltant-los activament.

Si analitzam aquestes dades més concretament en els alumnes de 6è que han anat acabant la seva

escolarització a la nostra escola, podem observar com en els darrers 5 anys sí que hi ha hagut un

descens en els bons resultats (veure gràfica següent). En el curs 2011-12 va aprovar totes les àrees

un 71% de l'alumnat, el 2012-13 un 65%, el 2013-14 un 67%, el 2014-15 un 70 % i el 2015-2016

8


un 75% del total.

Pel que fa a l’assoliment de les competències bàsiques dels alumnes de 6è del nostre centre el passat

curs 2015-2016, els resultats són satisfactoris, fent una petita excepció a l’assoliment de la

competència matemàtica, on els resultats estan un poc per davall de la resta de mitjanes. Aquest fet,

tal i com ens ha informat durant aquest curs l’IAQSE (Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema

Educatiu), és generalitzat a totes les Illes Balears. Per tant, és en aquesta competència on s’ha de fer

més incidència per poder obtenir uns millors resultats, sense deixar de banda la resta.

COMPETÈNCIES CEIP Joan Veny i Clar Illes Balears Mallorca Centres públicsC. llengua anglesa 93,2 88,8 88,2 88,5C. llengua castellana 97,3 92,9 92,5 92,7C. llengua catalana 95,9 89,9 89,5 89,7C. matemàtica 84,9 86,8 86,2 86,5C. ciència i tecnologia 100 93,6 93,4 93,3

9


3.Projecte estratègic.

3.1.Àmbits d'intervenció o factors crítics d'èxit a partir dels quals es fixaran els objectius.

A partir de la reflexió i l'anàlisi dels membres proposats per a l'equip directiu i dels resultats

obtinguts en les enquestes que el claustre de mestres han emplenat (qüestionaris d'estat al CEIP Joan

Veny i Clar I i II), així com de les dinàmiques de grup que s'han duit a terme amb la CCP, s'han

establert els objectius que volem assolir durant els propers 4 anys, els quals es basen en 5 àmbits

d'actuació i intervenció (J. Teixidó), que són:

-àmbit de govern i de gestió del centre.

-àmbit pedagògic i acadèmic.

-àmbit normatiu i organitzatiu.

-àmbit de convivència i participació de la comunitat educativa.

-àmbit de relacions institucionals.

Els objectius que ens plantejam poden afectar en major o menor grau a diversos àmbits a la vegada.

A més, n'hi ha d'altres, com l'àmbit d'organització i gestió econòmica, l'àmbit d'activitats

complementàries i extraescolars i l'àmbit d'espais i recursos que no apareixen en aquesta relació

però sí que tendran una incidència directa en els indicadors que redactarem en l'apartat del

desenvolupament dels objectius. Així doncs, no volem deixar de banda cap àmbit tot i que algun

tengui un pes més específic que altres.

3.2.Desenvolupament dels objectius: línies d’actuació, indicadors d’avaluació, temporització i

recursos.

Els objectius que planteja aquest projecte es concreten de la següent manera:

1.Elaborar i actualitzar els documents prescriptius del centre.

2.Impulsar una nova línia metodològica de centre.

3.Millorar el rendiment acadèmic i la motivació dels alumnes en l'adquisició de les CCBB

4.Afavorir un bon clima de convivència entre els mestres i tots els membres de la comunitat

educativa, així com la seva participació.

5.Establir i mantenir les bones relacions entre el centre i les institucions externes.

Són objectius basats en diferents àmbits, tal i com es pot observar a les següents taules, on també

s'exposen les línies d'actuació, els indicadors d'avaluació, la temporització i els recursos.

10

OBJECTIU 1: ELABORAR I ACTUALITZAR ELS DOCUMENTS PRESCRIPTIUS DEL CENTRE.

ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓÀmbit de govern i gestió del centre i normatiu-organitzatiu.Línies d'actuació Indicadors d'avaluació-Revisar i elaborar els documents del centre segons les pautes marcades pel DIE.

-Actualitzar els documents obsolets amb la normativa vigent: PEC, Pla de convivència,

Pla d'acollida (d'alumnes i mestres).

-Elaborar els documents que no existeixen amb la normativa vigent: Pla d'acció tutorial.

-Revisar i avaluar periòdicament els principals plans i projectes del centre, sobretot

aquells que s'han de fer anualment: Pla d'avaluació, seguiment i valoració dels resultats

acadèmics, Pla d'autoprotecció i evacuació i Pla d'activitats extraescolars.

-Participar en la convocatòria del Projecte d'implantació de sistemes de gestió de

qualitat.

-Documents actualitzats i la seva aplicació i revisió

-Documents elaborats i la seva aplicació i revisió.

-Documents aprovats pel claustre i el consell escolar.

-PGA.

-Memòria.

Temporització RecursosCurs 2017-2018 i successius. Equip directiu, CCP, equip de suport i comissió de

convivència.

11

OBJECTIU 2: IMPULSAR UNA NOVA LÍNIA METODOLÒGICA DE CENTRE.

ESTRATÈGIA DE MILLORAÀmbit pedagògic i acadèmic i de gestió del centre.Línies d'actuació Indicadors d'avaluació-Promoure metodologies innovadores d'aprenentatge (feina per projectes,

ambients educatius, ...) i les que promouen la millora del clima de l’aula i del

centre (educació emocional i mediació i resolució de conflictes).

-Fer desdoblaments a les àrees d'educació artística (música i plàstica) i

d'educació física a l'etapa de primària.

-Fer desdoblaments a les àrees de música i psicomotricitat a l'etapa d'infantil.

-Establir un calendari de claustres “pedagògics” i d'intercanvi d'experiències

entre tots els mestres del centre, així com de moments més informals (“l'hora

del cafè”) per visionar vídeos i experiències.

-Potenciar i facilitar la formació al centre dels mestres mantenint un contacte

directe amb el CEP per poder aplicar i dur a terme aquestes metodologies.

-Minvar durant els propers cursos el número de llibres de text a cada un dels

nivells de primària d'una manera real i efectiva, fent ús de les eines de Google.

-Millorar la planificació i coordinació entre les etapes, els cicles i els nivells.

-Actes dels claustres “pedagògics”.

-Compliment del calendari de l'intercanvi d'experiències.

-Memòria de final de curs per poder valorar el resultat del

desdoblaments.

-% de mestres que participen a les activitats de formació.

-Pla de formació permanent del centre (PGA).

-Pla de formació del professorat 2016-2020

-Actes reunions de cicle (quinzenals)

-Actes de la CCP (mensuals)

-Coordinacions intercicles (trimestrals)

-Coordinacions de nivell (quinzenals)

Temporització RecursosS'establirà al PEC i a la PGA del curs 2017-18 i successius. Equip directiu, Claustre, Consell escolar, CCP, Equips de cicle, CEP

12

OBJECTIU 3: MILLORAR EL RENDIMENT ACADÈMIC I LA MOTIVACIÓ DELS ALUMNES EN L'ADQUISICIÓ DE LES CCBB.

ESTRATÈGIA DE MILLORAÀmbit pedagògic i acadèmic.Línies d'actuació Indicadors d'avaluació-Mantenir i potenciar els desdoblaments en les diferents àrees.

-Establir i potenciar la tutoria individualitzada i en gran grup (assemblees) amb una hora setmanal,

treballant l'educació emocional i la resolució de conflictes.

-Establir un contacte més estret i directe entre tutors i famílies, mostrant una bona disposició per al diàleg.

-Mantenir i potenciar el seguiment de l'alumnat NESE I NEE a través de reunions trimestrals entre els

tutors i tutores i els membres de l'equip de suport.

-Analitzar a nivell intern els resultats de les diferents avaluacions i el seu corresponent pla de millora.

-Introduir el treball per ambients, projectes, racons i/o centres d'interès a les dues etapes.

-Augmentar les activitats d'expressió i comprensió oral i escrita, així com de càlcul, per tal de millorar la

competència comunicativa i matemàtica dels alumnes.

-Augmentar les activitats i els continguts TIC, establint un espai per al seu aprenentatge dins l'horari.

-Aplicar a tots els cursos el mètode de visió-aprenentatge d'Aribau i el d'ortografia visual de Gabarró.

-Reduir la quantitat de deures i proves avaluatives en aquells casos desmesurats.

-Delegar en l'alumnat tasques pròpies del centre com la vigilància dels patis i la seva participació activa.

-Utilitzar mesures correctives positives i evitar l'ús de càstigs (“time out” o dies sense pati).

-Memòria anual.

-Actes reunions amb famílies.

-Actes reunions equip de suport

(setmanals).

-Anàlisi dels resultats interns (GESTIB i

SEDEIB).

-Formació en centres (educació

emocional).

-Actes reunions de cicle (quinzenals).

-Avaluacions trimestrals.

-Pla d'avaluació, seguiment i valoració

dels resultats acadèmics.

-Pla de convivència (projecte de pati).

Temporització RecursosDurant els propers 4 cursos escolars E. directiu i de suport, CCP, com. conv.

13

OBJECTIU 4: AFAVORIR UN BON CLIMA DE CONVIVÈNCIA ENTRE ELS MESTRES I TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA, AIXÍ COM LA SEVA PARTICIPACIÓ.

ESTRATÈGIA DE MILLORA Àmbit de convivència i participació de la comunitat educativa.Línies d'actuació Indicadors d'avaluació-Dur a terme una escolta activa del claustre de mestres per part de l'equip directiu, per poder arribar a

una atenció més propera i humana.

-Promoure el treball en equip dels mestres per tal d'augmentar la coordinació entre ells.

-Acollir els nous membres del claustre i afavorir la seva adaptació a la dinàmica del centre.

-Mantenir una coordinació eficient entre els membres de l'equip de suport i el d'orientació.

-Promoure iniciatives encaminades a afavorir la participació de les famílies i altres col·lectius.

-Fomentar la participació i intervenció de les famílies en el procés d'E-A dels seus fills i filles.

-Mantenir reunions trimestrals i un contacte continu amb l'AMIPA (festes, activitats extraescolars).

-Publicitar a tota la comunitat educativa les activitats que es duguin a terme en el centre a través de

la pàgina web i diferents publicacions.

-Mantenir l'ordre dins el centre i respectar a tota la comunitat educativa.

-Revisar i analitzar les accions establertes al Pla de convivència i al projecte de pati.

-Aprofitar la multiculturalitat de les famílies per poder dur a terme activitats integradores.

-Pla de convivència i d'acollida dels alumnes.

-Projecte de pati.

-Pla d'acollida dels mestres nouvinguts.

-Actes dels claustres (mensuals).

-Actes de les reunions de l'equip de suport

(setmanals).

-PGA i memòria anual.

-Programacions d'aula.

-Actes reunions amb l'AMIPA (trimestrals).

Temporització RecursosDurant els propers 4 cursos escolars. Equip directiu, claustre, equip de suport,

Amipa, com. de conv.

14

OBJECTIU 5: ESTABLIR I MANTENIR LES BONES RELACIONS ENTRE EL CENTRE I LES INSTITUCIONS EXTERNES.

(CC Fra Joan Ballester, serveis socials, Ajuntament, Conselleria d'educació i Universitat, UIB).

ESTRATÈGIA DE CREIXEMENTÀmbit de relacions institucionalsLínies d'actuació Indicadors d'avaluació-Fer un seguiment de les necessitats quant a infraestructures i manteniment del centre.

-Dur a terme activitats i diades conjuntament amb l'altre escola del municipi.

-Mantenir un contacte directe i constant amb la regidoria d'educació de l'Ajuntament.

-Dur a terme reunions trimestrals amb els membres dels serveis socials del municipi.

-Establir i mantenir un contacte cordial i constant amb els diferents departaments de la

Conselleria d'Educació i Universitat.

-Relacionar-se amb totes aquelles altres institucions del municipi que puguin sorgir per

poder mantenir viu l'esperit social de l'escola.

-Fomentar la participació entre els membres del claustre per ser centre de pràctiques (UIB)

-Establir com a voluntaris educatius els recursos humans dels que disposa l'escola (ATE,

alumnes en pràctiques, mestres jubilats, ...).

-Elaborar un document informatiu per a tota la comunitat educativa on s’hi exposi tot allò

que sigui notícia a l’escola.

-Registre de comunicacions i peticions a l'Ajuntament.

-Registre de comunicacions i peticions a la Conselleria.

-Actes Consell Escolar.

-Actes reunions equip de suport (serveis socials).

-Nombre d'alumnes en pràctiques i la seva valoració.

-Actes reunions amb l'altra escola del poble (valoració de

les activitats).

-Activitats amb altres entitats: biblioteca municipal, casal

d'exposicions de can Pere Ignasi, associació de dones

campaneres.

-Reunions trimestrals amb els serveis socials del municipi.

-Nombre de voluntaris educatius durant cada curs.

-Document informatiu trimestral.Temporització RecursosDurant els propers 4 cursos escolars. Equip directiu, AMIPA, Serveis Socials, Ajuntament.

15


3.3.Estratègies per aconseguir la participació de tota la comunitat educativa.

Des de l'equip directiu que encapçal, volem fomentar i aplicar una cultura participativa dins l'escola,

on tots els estaments de la comunitat educativa hi tenguin cabuda i puguin aportar tot allò que

considerin positiu per al creixement del nostre centre.

En primer lloc, l'equip directiu funcionarà de manera unida i coordinada, malgrat l'execució de

determinades tasques corresponguin a cada càrrec en particular. Les reunions seran constants per a

poder donar una resposta ràpida i eficaç a tota la problemàtica que pugui anar sorgint durant el dia.

El Claustre de mestres serà una peça clau dins aquest projecte ja que tenim molt clar que l'escola

funcionarà si tots els membres la sentim com a nostra. Es tendran en compte els interessos i les

opinions dels mestres en tot moment i totes les decisions importants seran plantejades, debatudes i,

si cal, modificades, per poder tenir el major nombre de suports possibles i garantir la implicació de

tots i totes. Serà molt important i interessant arribar a aquests acords a través del consens i no de la

possible votació.

El Consell Escolar, màxim òrgan de representació de la comunitat educativa, serà l'encarregat de

decidir i prendre les decisions més importants per al bon funcionament del centre. El fet de què

gairebé tota la comunitat educativa estigui representada dins aquest òrgan col·legiat suposarà la

màxima representació democràtica.

A la CCP serà d'on sorgiran les línies mestres per poder aplicar aquest canvi metodològic que ens

hem plantejat com a objectiu, sempre d'una manera consensuada. En ella els diferents coordinadors

de cicle i de les diferents comissions, així com l'orientador del centre, tendran un espai on poder

exposar, dialogar i decidir els aspectes més didàctics que volem aplicar. També serà aquesta

comissió l'encarregada d'aportar suggeriments i idees per millorar l'aplicació dels diferents plans i

projectes de la nostra escola.

Pel que fa a les famílies i a l'AMIPA, el contacte serà continu i s'establirà un calendari de reunions

trimestrals entre l'equip directiu i els membres de la junta per poder fer aportacions i valoracions

sobre el funcionament del centre i les possibles propostes de millora. En aquestes reunions

s'establiran els acords sobre totes aquelles accions conjuntes que durem a terme. Així mateix,

sempre que sigui possible, assistiré a les reunions de la Junta directiva de l'Amipa en qualitat d'oient

per tal d'ajudar en tot allò que sigui necessari.

Quant als alumnes, la seva veu i les seves emocions són l'epicentre dels objectius que ens

plantejam. Per tot això, cada grup classe disposarà d'una hora setmanal com a mínim per poder dur

16


a terme tutories (col·lectives i individuals) i/o assemblees on cada alumne/a tendrà els seu espai per

fer-se sentir. Totes les propostes o decisions que es prenguin es trametran a l'equip directiu i aquest

les plantejarà als diferents agents un cop estudiades.

Per acabar, serà tasca d'aquest equip directiu intentar que tota la comunitat educativa del Joan Veny

i Clar senti l'escola com a seva i sigui un lloc on les relacions interpersonals es basin des del minut

zero en el respecte i la solidaritat.

En aquest espai també hi estaran inclosos, com no pot ser d'altra manera, l'auxiliar administrativa, el

conserge, el personal del menjador i el personal de neteja, així com tots els serveis externs que

puguin conviure dins el nostre centre (personal de diferents associacions, alumnes de la UIB, ...).

3.4.Sistema d'avaluació del projecte.

En primer lloc, cal tenir molt present que aquest document ha de servir per poder establir el full de

ruta del centre els propers 4 anys. Per aquest motiu he volgut elaborar un projecte que compleixi a

grans trets les següents característiques:

-singular. És a dir, adequat a les particularitats dels nostre centre.

-clar. De fàcil lectura i comprensió.

-concís. Amb uns objectius fixats i unes línies d'actuació clares.

-útil. Amb millores efectives extretes de les necessitats més necessàries.

-flexible. Serà un document en contínua revisió, adaptació i modificació.

-realista. Fonamentat en propostes concretes i basat en la realitat quotidiana del centre.

-possible. Encara que es basi en objectius, les fites marcades són assolibles.

A la taula de la pàgina següent podem observar que el PdD està estretament relacionat amb la PGA,

on es concreten cada curs escolar les línies mestres d'actuació. Aquestes línies mestres seran

valorades i avaluades a la memòria anual, on es donaran les pautes per a la PGA del curs següent,

generant noves propostes i revisant el projecte en sí.

Cal tenir en compte, també, que aquest PdD serà l'encarregat de donar el caire pedagògic al futur

PEC del centre, quan aquest sigui revisat i elaborat de manera adequada ja que, com hem dit abans,

el PEC actual data de l'any 2007.

L'avaluació és durà a terme mitjançant els indicadors establerts a cada objectiu i àmbit d'actuació

formulats anteriorment.

Tot aquest entramat de relacions entre els diferents plans i projectes ens ajudarà a obtenir una

17


avaluació acurada que ens permetrà millorar la qualitat educativa del nostre centre. L'equip directiu,

amb l'ajuda de la resta de la comunitat educativa, intervendran en tota aquesta avaluació ajudant a

recollir informació per elaborar els diferents plans i projectes futurs.

PdD-Realitza el lideratge-Desenvolupa el PEC-Diagnostica el centre-Estableix objectius-Marca estratègies

PEC

PGA-Concreta el PEC i el PdD-Explicita els plans estratègics-Gestiona recursos-Distribueix tasques-Promou coordinació

Memòria anual-Valora assoliment d'objectius-Dóna pautes a la PGA-Promou canvis-Incentiva projectes

ROF-Afavoreix participació-Promou convivència-Incentiva formació-Defineix l'organització-És flexible

Finalment, serà el departament d'Inspecció Educativa (DIE) de la Conselleria d'Educació i

Universitat l'encarregat de realitzar una avaluació externa d'aquest projecte.

En resum, per a què aquest projecte es desenvolupi en un escenari el més democràtic possible cal

tenir el compromís davant la comunitat educativa de donar compte periòdicament dels resultats

assolits. S'ha de donar compte del avanços i dels aspectes pendents. Aquesta manera d'actuar suposa

un element de credibilitat per a l'equip directiu.

Com a instrument d'avaluació d'aquest projecte serà molt vàlid poder comptar amb els resultats de

diferents qüestionaris que es distribuiran als estaments de la comunitat educativa en general, ja

siguin als mestres com a les famílies.

4.Proposta d’equip directiu.

L’equip directiu que es presenta per posar en marxa aquest projecte ja fa dos anys que treballa en

equip. Aquest fet ha suposat conèixer les nostres qualitats i debilitats com a professionals i persones

i ens ha permès tenir el temps suficient per poder pensar i reflexionar sobre l’escola que volem.

Al nostre equip directiu, encara que cada un té les seves funcions, aquestes són compartides sempre

tenint en compte que qualsevol aspecte és tractat, dialogat i consensuat per tots els seus membres,

tal i com hem fet amb aquest projecte.

Poder disposar de la figura de l'auxiliar administrativa és totalment imprescindible ja que sense ella

18


no podríem enllestir el volum de tasques burocràtiques que tenim cada dia. La seva aportació és

molt valuosa

Com ja s'ha dit abans, la il·lusió és el principal motor per millorar i dur endavant aquest projecte

tenint en compte a tots els agents socials implicats.

L'equip directiu que es proposa per dur a terme aquest projecte està format per:

Secretària: Margalida Juan Taberner. Funcionari de carrera des del curs 1996-1997. Mestra

d’educació infantil al CEIP Joan Veny i Clar (2002-2009). Secretària des del curs 2009-2010.

Cap d'estudis: Pau Tomàs Ramis. Funcionari de carrera des del curs 1998-1999. Mestre d’educació

infantil al CEIP Joan Veny i Clar (2001-2015). Cap d’estudis des del curs 2015-2016.

Director: Bartomeu Font Oliver. Funcionari de carrera des del curs 2006-2007. Mestre d’educació

física al CEIP Joan Veny i Clar (2010-2013). Cap d’estudis (2013-2015). Director des del curs

2015-2016.

«Un nin que no se sent estimat,

difícilment pot ser educat»

Heinrich Pestalozzi

19