� 498 - Divendres, 29-12-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Comarca Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

La barra del Mia

... tornen Els Pastorets...

17 pesse-bres d’entitats, escoles i famí-lies s’exposaran al públic a dife-rents indrets de Solsona entre els dies 23 de desembre i 8 de gener. Entre els participants al Concurs de Pes-sebres convocat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, una dotzena han optat pels naixements clàssics, mentre que només cinc són moderns.

Dos dels pessebres són elaborats per cen-tres escolars –CEIP Setelsis i Escola Arrels de Secundària–, un pertany a un comerç –Cal Jaumet del Forn–, mentre que la resta corresponen, a parts iguals, a entitats –Club Sant Jordi, Club Jubilats L’Estel del Solsonès, Centre Excursionista del Solsonès, Amisol,

Una vintena de pessebres, exposats a Solsona per les festes nadalenques

Centre Sanitari, Sol del Solsonès i Associació de Festes del Carnaval– i particulars.

Com cada any, l’Ajuntament lliurarà 15 premis de 60 euros cadascun. El jurat ava-luarà els naixements entre els dies 24 i 31 d’aquest mes. El veredicte es farà públic el dia 7 de gener a les 7 de la tarda a la sala de plens del consistori, moment en què també es procedirà a l’entrega dels premis.

�498 - Divendres, 29-12-2006

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

A partir del mes que ve, el Consell de la Gent Gran de Solsona instal.larà bústies de suggeriments als dos clubs de jubilatsdelaciutatialesoficinesmunicipalsperfacilitarlacomunicació entre aquest òrgan municipal i el col·lectiu de la ciutat que representa. Així mateix, s’habilitarà un apartat es-pecíficdinselllocwebdel’Ajuntament,desd’onespublicarannotícies, actes de les reunions i altres documents d’interès.

Així ho va comunicar Montserrat Mosella, una de les portaveus del Consell, en el darrer plenari de l’any d’aquest òrgan, celebrat la setmana passada. Ho van acordar amb l’al-calde, Jordi Riart, i la regidora de Benestar i Família, Montse Albacete, en una reunió prèvia.

En l’última sessió plenària, la Comissió de Sanitat del Consell també va alertar d’algunes incidències en el funciona-ment de les ambulàncies des que són coordinades pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). Segons va explicar Mosella, s’han registrat algunes queixes per retards en el servei. La re-gidoradeBenestariFamíliavaespecificarqueaquestsretardsno es poden imputar a l’empresa adjudicatària del servei d’am-bulànciesalSolsonès,sinóalfuncionamentquefixaelSEM,ja que els vehicles han de rebre l’autorització prèvia per part de la central de coordinació abans de moure’s. En qualsevol cas, Montse Albacete es va comprometre a informar-se exactament sobre el protocol d’actuació en aquests casos.

Estudi d’un centre cívicA banda d’això, l’alcalde, Jordi Riart, va informar sobre

les gestions que s’han dut a terme amb la Generalitat per instal-lar un centre cívic a Solsona. Tal com va manifestar l’alcalde, hi ha una visita pendent per part del nou director general d’Acció Cívica per estudiar la viabilitat de condicionar aquest equipament al Casal de Cultura i reiniciar els tràmits, ja que les converses es van congelar a causa del canvi de govern.

Josep Pons, membre del Consell de la Gent Gran, va qüestionar el fet que el futur equipament sigui obert a altres col·lectius, mentre que els representants de tots els grups mu-nicipals van coincidir a assenyalar com l’opció més idònia un centre que permeti la interrelació entre els diferents sectors de

El Consell de la Gent Gran de Solsona es comunicarà amb el col.lectiu mitjançant bústies i el web municipal

la població, en lloc d’aïllar la gent gran en un espai exclusiu. Així mateix, Marcel·lí Corominas, representant d’El Comú, va proposar la possibilitat de municipalitzar el Club Sant Jordi per condicionar-lo com a centre cívic, en considerar que al Casal de Culturanohihasuficientespai.Ambtot,JordiRiartvaindicarque es determinarà l’emplaçament exacte d’aquestes instal-lacions un cop s’hagin estudiat, juntament amb la Generalitat, les necessitats concretes que han de cobrir.

Per la seva banda, Robert Ribalta, com a portaveu de la Comissió de Trànsit i Urbanisme, va exposar algunes demandes a l’Ajuntament, com la instal·lació de passos de vianants elevats a l’avinguda de la Mare de Déu del Claustre; la construcció d’una rotonda a la cruïlla entre la carretera de Torà i l’avinguda del Cardenal Tarancon, i l’habilitació de més places d’aparcament.

Finalment, Mercè Bonany va recordar el funcionament de l’Aula d’Extensió Universitària, òrgan que presideix. Segons Bonany, la resposta per part dels alumnes és molt positiva, fet que es demostra en la quantitat de participants d’aquest any, que supera la vuitantena de persones. El Consell de la Gent Gran va destacar que l’Aula no és un servei exclusivament adreçat al sector de la tercera edat, sinó que és obert a tots els solsonins majors de 18 anys.

Últim plenari del Consell, el passat dia 20 a l’Ajuntament

Empresa de logística necessita

Auxiliar administratiu/vaBon català,

coneixements de Windows i comptabilitat.

Interessats/des

trucar al 630 073 118Urgent

� 498 - Divendres, 29-12-2006

En un acte solemne el passat divendres 22 de desem-bre a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, va tenir lloc la desena edició del Premi SIGNUM.

La desena edició del guardó honorífic que atorga elConsell Comarcal del Solsonès i la Fundació Francesc Ribalta ha premiat enguany l’aportació de Valentí Feu a la vida i a la història de la ciutat de Solsona, que van destacar en tres fets: la fundació en un moment delicat socioeco-nòmic de “El Fomento de Ferias

El SIGNUM 2006 premia l’aportació humana i social de Valentí Feu i Font

En l’edició d’enguany s’ha publicat un recull de les 10 glosses als SIGNUM d’aquests primers anys

L’acte va servir també per presentar el llibre elaborat en motiu dels deu anys del Premi SIGNUM on es recullen totes les glosses

El guardonat, amb la seva família

La part musical i artística de l’acte va anar a càrrec del grup SONS, on hi actua una de les nétes del Sr. Feu

y Fiestas”, entitat que impulsà la Fira de Sant Isidre de Solsona, reactivant el sector econòmic i empresarial de la comarca, la promoció i cofundació del Club Futbol Solsona, entitat per on han passat centenars de joves solsonins, i la seva aportació més humanaiartística,reafirmantlasevacatalanitatmantenint“Cal’Adroguer Nou” en els difícils temps de la dictadura, i copsant amb el seu pinzell indrets d’arreu del territori.

El president del Consell Comarcal donà la benvinguda i presentà l’acte, per tot seguit donar pas a la comissió d’experts del premi perquè exposessin la seva proposta. Ramon Gualdo, representant de la Comissió d’Experts, llegí la proposta del Premi SIGNUM.

A continuació el President del Consell Comarcal llegí l’acord pres per la sessió plenària duta a terme el mateix dia 22 a les 8 del vespre i donà a conèixer el nom del guanyador, Valentí Feu i Font.

A continuació va ser el moment en que Mn. Jesús Huguet llegí la glossa, i després de llegir-la, el President del Consell Comarcal va fer entrega del premi al guardonat.

Solsona Ramon Estany

�498 - Divendres, 29-12-2006

Ens conta l’evangeli que, quan Jesús veié Natanael (l’apòstol Bartomeu), va exclamar: “Mireu, un autèntic israe-lita, un home que no enganya”. El mateix elogi es podria fer del Valentí: “Mireu un autèntic Solsoní, un solsoní que no enganya”. Un solsoní pels quatre costats, un home que sense fer escarafalls i en èpoques difícils, ha contribuït en el progrés social i cultural de la ciutat.

Als seus 94 anys, el Valentí és un home pulcre, amb un aire de distinció, que li ve segurament del seu tracte amb el públic i la seva sensibilitat artística.

Nascutel15d’agostde1912,vaincorporar-sealfildelahistòriaafinalsdeladictaduradePrimodeRivera,enunmoment en què la cultura catalana experimentava un renovat impuls que ell materialitzaria en la pintura. Però esclatà la guerra, i amb ella s’esvaïen les possibilitats de fer allò que ell mésvoliai,queenaquellmomenteralasevaafició:dedicar-seplenament a la pintura.

De manera que les limitacions de l’època l’empenyien a tirar endavant el negoci de pastisser i adroguer. Però ell mai no vadeixardereflectirlasevafacetaartísticaenlessevescrea-cions de pastisser, elaborant mones i pastissos personalitzats, ambl’ornamentacióescaientalesdèries,inclinacionsooficidel destinatari.

Podem dir que ca l’Adroguer Nou ha estat sempre un

“SIGNUM” a Valentí Feu i FontGlossa pronunciada per Mn. Jesús Huguet i Serrano

establiment emblemàtic a Solsona. Visible des de la Plaça Major, crida l’atenció dels vianants el clàssic anunci de Codorniu, co-ronatperunavistosadecoraciófloral.Comfaconstarelmateixrètol, l’establiment data del 1870. Si bé la botiga actual data del 1921, any en que es feren algunes reformes. És, per tant, una de les més antigues de Solsona.

Encara avui es poden contemplar en les seves estanteries, pots de vidre amb inscripcions tan curioses com aquestes: llàgrimes d’encens, sofre de canó, àcid tartàric, cola de conill, aiguacuit, etc.

Solsona Ramon Estany

� 498 - Divendres, 29-12-2006

Perfer-nosunaideadelafiguradelValentíidelasevaaportació a la vida i a la història de la ciutat de Solsona, la destri-arem en tres capítols: La seva projecció social, la seva dimensió artísticai,finalment,lasevadimensióméshumana.

Projecció socialPersona de temperament inquiet i interessada per tot allò

que es movia al seu voltant, va restar obert a totes les iniciatives socials i ciutadanes, sempre a punt de donar-hi un cop de mà.

Poc després de la guerra, junt amb el Sr. Josep M. Dalmau i el Sr. Antoni Viladrich, fundaren “El Fomento de Ferias y Fiestas”, entitat que posteriorment impulsaria la Fira deSantIsidre.Estractavad’unafirademostresqueseriaelgermendel’esplèndidafiraactual.

Amb el mateix esperit van treballar per potenciar el mercat dels divendres i,malgrat les dificultats econòmiquesdel moment, llogaven camions (l’únic mitjà de transport que existia), per facilitar el desplaçament d’aquelles persones que vivien lluny del nucli i estaven interessades a venir al mercat.

Va ser també, un dels impulsors del Club Futbol Solsona i, a més de formar part de la seva junta durant molts anys, en va ser president entre el 1950 i el 1954.

Molt amant de la conversa, amics i coneguts feien cap a les tertúlies que es generaven al menjadoret de la seva rebotiga, on es tractaven i debatien tot tipus de temes culturals, socials ipolítics,ques’allargavenfinsaalteshoresdelanitiqueenmoltes ocasions havien estat les inspiradores de posteriors actuacions i projeccions de la ciutat.

L’artistaVa començar a aprendre dibuix amb Mn. Falp. Fins que

un bon dia aquest li diu: “Nen, digues al teu pare que no cal que et porti més, que en saps més que jo”.

Artista de naixement i autodidacta, amplia els seus co-neixements de pintura amb el Sr. Tomàs Boix i, en alguna ocasió, es reuneix a Andorra i a Montserrat, amb el pintor Joaquim Mir.Amb aquestes influències, no és d’estranyque tinguéspredilecció pel paisatge, si bé té també alguns bodegons excel.lents. Però, per damunt de tot, és un enamorat de la naturalesa i per aquesta raó pintava sempre del natural, malgrat totes les inclemències del temps, perquè "és ficant-te dins del paisatge, que ets capaç d’entendre’l i saber-lo plasmar."

Això explica que els seus quadres desprenguin sempre aquesta força evocadora que sembla que et convidi a endinsar-te pels seus corriols o asseure’t sobre el seu verd.

A causa de la seva discreció, l’estima que sentia per les seves obres i segurament pel fet de no haver fet de la pintura unofici, ha conservat granpart de la sevaobra, que es potcontemplar avui a les parets de casa seva. Aquesta és la seva pròpia exposició, dedicada a la família.

Tanmateix, va fer una exposició al Miracle i, el 23 de desembre de 1994, en va fer una altra a Solsona, amb un recull de 26 obres, amb motiu de l’homenatge que li va brindar la ciutat.

En temps de la dictadura de Franco va presentar dues obres, -Tardor i Hivern – a una exposició col.lectiva de la pro-víncia de Lleida, que organitzava el Sindicato Vertical, en què fou premiat amb el 2n i 3r premi, tot i participar-hi nombrosos artistes de renom.

Dimensió humanaTot i que el seu pare, Francesc Feu Villaró, va ser l’últim

alcalderepublicàdeSolsonaafiliatalaLligaiamicdelfun-dador de la DC, Manuel Carrasco i Formiguera, assassinat pel franquisme, el Valentí no es va voler dedicar mai a la política. I això que de dots no li'n faltaven. Petit d’estatura, però de caràcter fort, gràcies a les bones lliçons i a les sàvies maneres que havia heretat del seu pare, tenia un gran poder comunicatiu. Però li agradava dir les coses pel seu nom, cosa poc usual entre els polítics. Per això devia pensar que era preferible reservar els seus sentiments per a la pintura.

Explica que després de la guerra es va enfrontar amb la guàrdia civil, que li volia fer canviar el rètol que dóna nom a la botiga sota una suposada llei que prohibia retolar en “lengua estrangera”. Els va respondre que el català no era cap llengua estrangera i els replicà: “I què hi posarem!, Casa Adroguero Nuevo?!”. Tot i això no va poder evitar que li esborressin el subrètol que deia: “Cereria i pintures”, on posteriorment hi feu posar “Fundada l’any 1870”.

Al llarg de la seva llarga vida, el Valentí ha estat un home que ha sabut transmetre la seva estima als altres, a la ciutat de Solsona i al país i que, en tot i per a tot, va tenir al seu costat la seva esposa Dolors Boix i Cardona que, va recolzar i criticar cadaunade lessevesobres, influintaixí,amblasevadolçasensibilitatielseugustrefinat,enlasevapintura.Tambéenaquest cas es podria dir que darrera d’un gran home hi havia una gran dona.

Aquesta és la història d’un home que, en unes condicions difícils, va saber fer-se ell mateix, va arribar a produir una obra pictòricad’estimablequalitat,finsaesdevenirundelspintorsmésrepresentatiusdelaciutatiquehacontribuïtsignificativa-ment a la vida social, comercial i cultural de Solsona.

És per tot això que considero que ha estat un encert del jurat concedir-li el premi SIGNUM, que s’atorga a aquelles persones que s’han distingit per la seva aportació a la promoció de la ciutat.

El guardó li arriba als 94 anys. Però això mateix farà queguanyi en significació coma coronament d’una llarga ifecunda vida.

Solsona Ramon Estany

�498 - Divendres, 29-12-2006

Solsona Redacció

La junta de govern local va aprovar ahir la redacció de l’avantprojecte per la instal·lació d’un sistema de calefacció urbana als carrers del nucli antic per tal de continuar el procés de modernització del centre històric de la ciutat iniciat aquest any amb l’aprovació del Pla de Barris. Aquest equipament que, segons han avançat fonts de l’alcaldia, podria entrar en funcionament l’any 2008 formarà part de les obres de millora del nucli antic que l’ajuntament està duent amb el Pla Integral d’Intervenció del Nucli Antic.

La iniciativa va sorgir després que els tècnics municipals i els regidors de serveis i urbanisme del consistori solsoní viatgessin a la ciutat sueca de Goteborg –que disposa d’aquest sistema des de fa anys- on van poder conèixer de prop el seu funcionament i els requisits tècnics necessaris per la seva aplicació. Tot i quel’aprovaciófinaldelprojectes’hauràde plantejar en el proper ple municipal, l’equip de govern local ha assegurat que Solsona disposa de tots els requisits per tirar endavant un projecte que “millorarà significativament la qualitat de vida alnucli antic i en dinamitzarà els sectors econòmics com el comerç o la venda i el lloguer d’habitatges”, segons han explicat

L’ajuntament de Solsona estudia instal.lar calefacció als carrers del nucli antic

El sistema de cal.lefacció permetria augmentar entre 5 i 10 graus la temperatura dels carrers del nucli antic i evitaria la formació de gel i l'acumulació de neu

fonts municipals. El sistema, que ja fa temps que

s’utilitza en molts països del nord d’Eu-ropa, permetria augmentar entre 5 i 10 graus la temperatura dels carrers del nucli antic, i a més, evitaria la formació de glaç i permetria la millor conservació de les lloses i l’empedrat dels carrers. D’aquesta manera, Solsona podria ser la primera ciutat de Catalunya en instal.lar calefacció urbana. A més, de cara el futur els propietaris d’immobles del nucli antic es podrien connectar a la xarxa de calefa-ció urbana i disposar d’aigua sanitària pels seus habitatges. De moment, l’ajuntament té previst deixar la instal.lació preparada perquè un cop sigui operativa els propi-etaris que ho sol.licitin puguin diposar d’aquest servei municipal. Els costos de connexió i ús –que cobrarà íntegrament l’ajuntament- encara es desconeixen però les persones interessades ja poden fer la sol·licitudalesoficinesmunicipals.

Tot i que encara es desconeix el cost total del projecte, els tècnics de l’ajuntament preveuen que la inversió ascendeixi aproximadament a 1’2 milions d’euros (uns 200 milions de pessetes) que l’ajuntament pagaria a través de les ajudes del Pla de Barris i dels recursos propis.

Aprofitant les obres que es realitzaran al carrer sant Pau, aquest serà el primer carrer on s'instal.larà

Així aquesta setmana l’ajuntament de Solsona ja ha iniciat els tràmits per ad-herir-se a la quarta convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya i sol.licitar les ajudes pertinents per tirar endavant el projecte.

� 498 - Divendres, 29-12-2006

Solsona Redacció

El llibre és fruit de prop de dos anys de treball dels experts del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que han estudiat quines són les mi-llors fórmules per a ordenar un bosc. Els especialistes de l’Àrea de Gestió Sostenible d’aquesta institució Míriam Piqué i Pau Vericat, juntament amb José María González, de la Universitat de León, presentaren el llibre “Manual de ordenación por rodales. Gestión

multifuncional de los espacios forestales”, que s’ha fet realitat gràcies al suport de la Fundación Biodiversidad i la Fundació Territori i Paisatge.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya presenta noves fórmules per ordenar el bosc

Dijous passat es va fer pública a Solsona l’edició d’un llibre que recull l’exhaustiu treball de tres experts

Rosa Florensa, directora de Formació del CTFC, amb una de les autores del treball, Míriam Piqué

Jordi Sargatal i Ignasi Rodríguez durant la presentació del llibre

Del llibre, que té 208 pàgines, se n’ha fet una edició de 2.000 exemplars i es lliuraran de forma gratuïta als tècnics i silvicultors que ho demanin. L’acte de presentació el presidí Ignasi Rodríguez, subdirector general de Boscos i Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge i se celebrarà a partir d’1/4 d’1 de la tarda a la sala d’acte d’aquesta institució.

L’ordenació del bosc per rodals és una fórmula molt poc introduïda a l’estat espanyol, tot i que a d’altres països europeus hi ha una llarga experiència. Aquest sistema permet una alta efi-ciència, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, en la gestió dels boscos. D’aquesta manera es pot garantir la seva gestió sostenible, i per tant, la seva conservació.

Comarca Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès

El Solsonès tindrà més aigua el 2007La Mancomunitat ha presentat un projecte alternatiu a l’Agència Catalana de l’Aigua,

mentrestant aquesta negocia amb el Ministeri la portada d’aigua de la Llosa del Cavall, proposta que ha estat acceptada per l’ACA

El passat dimarts 19 de desembre, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, el senyor Manuel Hernández, va visitar les dependències de la Mancomunitat d’Aigua.

En el transcurs de la trobada, el Director va anunciar als membres de la Mancomunitat, que l’obra de portada d’aigua del pantà de la Llosa del Cavall no rebrà fons de cohesió de la Unió Europea.

El representant de l’ACA va manifestar que actual-ment negocien amb el Ministeri de Medi Ambient l’estat de finançamentdel’obrapertaldepoder-latirarendavant.Peraquest motiu l’obra s’executarà a llarg termini.

Davant d’això, M. Teresa Canal, presidenta de la

Mancomunitat, ha manifestat que la Mancomunitat ha pre-sentat un projecte alternatiu a l’ACA, que consisteix en donar continuïtat a l’obra que recentment ha adjudicat la Mancomu-nitat d’Aigua de construcció d’un dipòsit de 800.000 litres a lesCodinesdeLleraiunacanonadad’aquestdipòsitfinsalsdipòsits de Rotxés. El nou projecte preveu realitzar una nova línia d’abastament d’aigua des del dipòsit de les Codines de Llera, a partir d’una ampliació de la captació al marge dret del riu Cardener.

Aquesta obra ha estat acceptada per l’ACA, per a la qualelDirectoresvacomprometrefinançar-laenlasevatotalitat.

�498 - Divendres, 29-12-2006

La creació d’una societat limitada amb capital íntegrament municipal per gestionar el servei d’aigua a Solsona és un dels punts de l’orde del dia del darrer Ple de l’any de l’Ajuntament, que tingué lloc ahir, dijous, a les 9 del vespre. En aquest Ple se sotmeté també a votació el pressupost de general per a l’exercici 2007, que s’ha previst en 10.593.483 euros. Així mateix, l’executiu local respongué el recurs de reposició contra l’acord d’aprova-ció dels comptes municipals del 2005. Final-ment,l’equipdegovernteniaprevistratificarl’acord de compra de la casa del número 3 del carrer del Fesolet amb la qual es vol ampliar la superfície del futur complex cultural del nucli antic.

Gestió Integral d’Aigües de Solsona, SL és el nom de l’empresa pública municipal que vol aprovar l’executiu “per tal de professionalitzar completament el servei, d’acord amb els criteris estipulats en el Pla Director de l’Aigua”, segons afirmaJordiXandri,regidordeServeis.Talcomindicaelnomproposat, la nova empresa gestionaria tot el cicle de l’aigua, des delacaptació,finsaladistribucióil’aprofitamentdelsrecursoshidràulics, així com l’expulsió de les aigües residuals. Aquestes funcions, segons ha previst la regidoria de Serveis, inclourien la realització dels serveis i obres de sanejament i neteja neces-saris, i la conservació de totes les instal·lacions que intervenen en el cicle. Igualment, es preveu que l’empresa realitzi i executi projectes i informes tècnics d’enginyeria.

La Junta General de la societat estaria formada pel Ple de l’Ajuntament, que al mateix temps nomenaria els membres del Consell d’Administració. La Gerència és un dels òrgans, segonshaexplicatXandri,queencaras’handedefinir.Elcapitalsocialdelasocietatqueesproposafixarésde60.101euros.Elsrecursos passarien pels rendiments de patrimioni, els ingressos provinents de la realització dels serveis i els ajuts que se l’hi atorguin, entre d’altres.

A banda d’aquest punt, els grups municipals hauran d’ha-

L’equip de govern proposa crear una empresa pública per gestionar l’aigua

ver votat el pressupost municipal per al 2007, que destina 4.560.519 euros al capítol d’inver-sions. La urbanització de l’avinguda de Sant Jordi és l’obra amb la dotació més important, de 1.207.770 euros. La segueixen la compra delafincadelaCabanadelMàrtir,valoradaen 901.519 euros, i la construcció de la quarta fase de la sala polivalent, amb 750.000 euros. En quart lloc, el capítol d’inversions preveu la urbanització dels carrers de Sant Pau i de Sant Llorenç, amb un total de 702.558 euros.

En l’àmbit econòmic, es debaté la resposta de l’àrea d’Intervenció al recurs de reposició signat per cinc regidors de l’oposició contra l’aprovació del compte general de l’any passat, segons el qual el càlcul de l’estalvi net

realitzat no es va efectuar seguint la legislació vigent i que resultava negatiu.

Al marge d’aquests punts, el grup de CiU proposà rati-ficarunacordperl’adquisiciódelafincaatocarelsimmoblesde Cal Metge Solé i la casa Morató, al carrer del Fesolet, per un preu de 72.000 euros.

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Enginyer Tècnic Mecànic o Delineant Projectista per al seu de-partament de projectes.

• Imprescindible experiència en disseny en autocad• Idioma angles parlat i escrit• Coneixements en disseny de màquines

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o trucar per informació al telèfon 973 48 42 05

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l'accés i manteniment de façanes necessita incorporar

10 498 - Divendres, 29-12-2006

Els escoltes fan el seu Pessebre Vivent

Com cada Nadal, i des de ja fa un grapat d’anys, la mainada i el jovent de l’Agrupament Escolta Pare Claret ens prepara una recreació de diversos passatges i escenes del que va ser el primer pessebre de la història. Enguany vam poder gaudir de 4 quadres. Al carrer Castell ens podíem trobar amb el cau de l’Infern, on uns dimonis entremaliats intentaven clavar les forques a les ànimes desprevingudes. Davant de l’Ajuntament, un mercat tradicional amb un assortit d’ofi-cis antics. A la Plaça de la Ribera, al carrer Llobera, els pastors rebien l’anunci de l’àngel, i a la Plaça de Sant Joan, sota la torre de les Hores, ens trobàvem el Pessebre amb el Nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep. Pastors i angelets completaven l’escena central d’aquesta escenificació que any rere any ens fan els escoltes.

Solsona Ramon Estany

Pastors fredolics

Uns petits dimoniets

Uns firaires molt trempats

Pastors a la vora del foc

Unes filadores molt treballadores

11498 - Divendres, 29-12-2006

MIQUEL FLOTATSeconomista - auditorRoac 18477

Ara és el moment per planificar l’exercici 2007

Consulteu-nos sense compromís

regata, 26 1r25280 solsona

tel. 973 48 41 65fax: 973 48 03 13

m.flotats@economistes.com

GESTIÓ EMPRESARIALAssessorament integral en la creació i posada en marxa d’Empreses.

Orientació, supervisió i complimentació de les diverses obligacions en l’àmbit de:

COMPTABILITATFISCALLABORALMERCANTIL

ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVACol·laboració eficaç amb les Empreses per tal de disposar i mantenir els instruments imprescindibles per al seu èxit

AUDITORIA I CONSULTORIAAuditoria financera: obligatòria o voluntàriaDiagnòstics EmpresarialsCertificats de qualitat: Normes ISO 9002

BONES FESTES

Natura Grup de Natura del Solsonès

Sortida d'AstronomiaDes del Grup de Natura del Solsonès volem donar les

gràcies al Joan Moreno, al Jordi Jané, i al Jordi Fraxanet per la sessió d’astronomia que ens van oferir el passat 16 de desembre. Lasortidanovasertanprofitosacomenshaguésagradatperquènomés vàrem poder mirar a ull nu unes poques constel.lacions i al cap de poca estona el cel es va tapar per l’arribada de núvols alts. Malauradament l’observació a través dels tres telescopis instal.lats dels objectes celestes que ens tenien preparats no va ser possible. Esperem que en properes ocasions el temps ens acompanyi i puguem gaudir d’una bona observació.

També volem donar les gràcies a totes les persones que vau voler participar en l’activitat i us engresquem a que no us perdeu la propera.

Música Redacció

Blú, un nou treball dels Strombers

El grup Cardoní ja ha posat a la venda el seu nou treball. A Blu hi escoltareu 15 noves cançons amb un ambientmés sofisticat i ambmésbaseselectròniques.Aprofiteuperregalar-vos-elperaquestesdates.Elpodeuanar a comprar a la Llibreria Verdaguer, a l'Sputnik o a la Gasolinera Setelsis. Preu: 7 Euros.

1� 498 - Divendres, 29-12-2006

El divendres 22 de desembre feien festa grossa al Club Sant Jordi. Amb l’assistència de l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, la regidora de Benestar Social, Montse Albacete, i els delegats delesoficinesdeCaixadeCatalunyaaSolsona,elClubSocial

El Club Sant Jordi celebra la Festa de NadalEs van lliurar els trofeus dels campionats de jocs de taula

i obsequis a les parelles que celebren enguany les noces d’or

Solsona Ramon Estany

va encetar tota una tarda de celebracions que va obrir el duet BETZUCA amb les seves cançons tradicionals.

Betzuca apareix com a grup de música tradicional a finalsde1999basant-seenelrepertoridelsmúsicsilasonoritatdels instruments que havien fet ballar als pobles dels Pirineus. Aquest tipus de formació, violí i acordió diatònic, fa més de cent anys que a més dels Pirineus està present des d’Irlanda, amb lamúsicacelta,finsalaLouisianaFrancesa,ambelcajunielzydeco, passant per Itàlia, França, la música gitana dels països de l’est i un bon grapat de diferents cultures que s’han deixat captivar per la bona compenetració tímbrica d’aquests dos instruments. El grup està format per Carolina Duran al violí, i Núria Lozano a l'acordió diatònic, que s’han especialitzat en música tradicional a l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat i són integrants de grups com La Carrau, Les Violines, Kamerata Flamenca i La Txaranga Revoltosa.

Després d’aquest aperitiu musical es va procedir al lliu-rament dels trofeus dels campionats de brisca, cinquet i parxís. Van recollir el premi del campionat de brisca la campiona,

Ambient de festa

Les guanyadors dels campionats de parxís, cinquet i brisca

El músic Joan Badia

La Coral del Club Sant Jordi

1�498 - Divendres, 29-12-2006

Solsona Ramon Estany

La taula amb les autoritats

El local del Club, de gom a gom

Àngela Pujantell i la sots campiona, Dolors Alsina. Pel que fa a la competició de cinquet, recollí el premi la campiona, Neus Jounou, i la sots campiona, Conxita Pellicer. I pel que fa al par-xís, la campiona va ser Venància Fernàndez i la sots campiona Florinda Jounou.

Un dels actes més esperats fou també el lliurament d’obsequis als matrimonis que enguany han celebrat els 50 anys de casats, que van ser:

- Estanislao Bajona Irla i Remei Vila Ramellat- Ramon Redorta Orrit i Maria Balagué Riba- Mariano Moncunill To i Maria Balagué Riba- Joan Vendrell Suñé i Inés Segués Gispets- Francisco Fernandez Alvarez i Rosario Pelegrina Pozo- Serafí Milan Pérez i Dolors Cinca Guix- Josep M. Jounou Ginestà i Pilar Pujantell Sala- Timoteo Serra Cardona i Ramon Caelles To

La festa va continuar amb l’actuació doble de la Coral de Freixinet i la Coral del Club Sant Jordi, dirigides per Chris-tina Koch, que van interpretar cançons populars i algunes nadales.

La festa es va cloure com ja és costum amb el concert ball a càrrec de Joan Badia i un berenar-torronada per a tothom.

La Coral de Freixinet

El duet BETZUCA

1� 498 - Divendres, 29-12-2006

Solsona Ramon Estany

Alguns dels matrimonis que van rebre un reconeixemnt per les Noces d'Or a la Festa del Club Sant Jordi

1�498 - Divendres, 29-12-2006

Comarca Ramon Estany

PRESSUPOST DESPESES

Despeses de personal Personallaboralfixe ..........................................1 .360.000,00Personal Eventual ............................................... 1 .159.000,00Seguretat Social ..................................................... 717.000,00Pensions a càrrec entitat ............................................ 2.000,00Formació del personal ..............................................10.000,00Seguretat personal, prevint .......................................13.000,00

Despeses en bèns corrents i serveis Repar.,MantenimentiConserv.edificis ..................19.000,00Repar., Manteniment i Conserv. Maquinària ............16.000,00Repar., Manteniment i Conserv. Informàtica ...........14.000,00Despesesmaterialoficina ........................................28.000,00Despeses premsa, revistes, BOP, BOE, DOGC .........5.000,00Despeses mat.informàtic no inventariable ................ 2.000,00Despeses subministrament llum ..............................35.000,00Despeses subministrament aigua ................................7.000,00Despeses subministrament combustible ..................26.000,00Despeses subministrament vestuari ............................7.000,00Despeses subministrament P.I./T.R./farmacia .......310.000,00Despeses subminis.productes bugad.i neteja ...........34.000,00Despeses comunicacions telefòniques .....................35.000,00Despeses transport .....................................................8.000,00Despeses primes assegurances ................................15.000,00Despeses atencions protocolàries i altres ...................8.000,00Despeses publicitat i propaganda ................................5.000,00Despeses treballs neteja ...........................................57.000,00Despeses treballs guàrdies /especialistes .................70.000,00Despeses treballs auditoria .........................................6.000,00Despeses treballs Catering ......................................135.000,00Despeses treballs althaia especialistes ..................160.000,00Despeses treballs projecte salut i esport ..................20.000,00Despeses treballs laboratoris ..................................105.000,00Dietes .........................................................................9.500,00Despeses locomoció ...................................................9.500,00Altresindemnitzacionsfixes ....................................26.400,00

Despeses financeres Interessos .................................................................10.000,00

Transferències corrents Transferències corrents a l’ad.grl.ent.local ...............39.000,00

El Pressupost del Centre Sanitari del Solsonès s’acosta als 5 milionsAmb 4.876.900 euros el CSS supera en més d’un milió d’euros els comptes de l’any passat.

Un increment que ve donat pel fort increment de la partida de despeses de personal

Transferències corrents a CAT/H.P.M./ .....................5.500,00

Inversions Reals Inversióenedificis ..................................................310.000,00Inversió en maquinària ............................................30.000,00Inversió en mobiliari ................................................10.000,00Inversió en informàtica .............................................20.000,00

Passius Financers Amortització préstecs exteriors M/LL termini .......19.000,00

TOTAL DESPESES ................................... 4.876.900,00

PRESSUPOST INGRESSOS Taxes i altres ingressosAltres ingressos .............................................................500,00

Transferències Corrents SCS especialistes ...................................................230.300,8912 llits ll.e. Fins 4.296 estades ............................... 234.621,5712 llits ll.e. 3% variable .............................................. 7.038,6412 llits ll.c. Fins 4.296 estades ............................... 373.942,4012 llits ll.c. 3% variable .............................................11.218,27PADES SCS ........................................................... 182.541,39H.DIA 2.520 estades ................................................ 88.849,62SCSABSSolsonèsfixe .........................................2.035.457,58SCS ABS Solsonès variable .....................................107.129,35SCS P.I. ...................................................................171.740,83SCS TIRES REACTIVES ........................................42.714,52SCS PIUC ................................................................ 42.676,08ICASS ll.e./HD .......................................................100.368,00ICASS PADES ......................................................... 27.575,86D’ajuntaments ............................................................7.000,00De Mútues (21000*12) ...........................................252.000,00Conveni SEM .........................................................661.000,00

Ingressos Patrimonials Interessos de dipòsits ....................................................225,00

Transferències de capital Transferències de capital de CCAA ...................... 300.000,00

TOTAL D’INGRESSOS ..............................4.876.900,00

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

BONES FESTES IPROFITÓS 2007

1� 498 - Divendres, 29-12-2006

Comarca Redacció

El Govern destina més de 14 milions a la millora dels centres de tractament de residus

Les millores s’aplicaran a centres del Vallès Occidental, l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Solsonès, el Barcelonès i el Montsià

L’Executiu destinarà 2.151.758 euros a les obres d’ampliació de l’abocador comarcal del Solsonès

El Govern ha donat un nou impuls a la implanta-ció d’un sistema de tractament de residus a tot el territori català amb l’aprovació de subvencions per un import total de 14.050.860 euros a diversos ens i entitats per l’adequació de centres de tractaments de residus. A més, l’Executiu també ha autoritzat la cessió gratuïta d’un solar al Consell Comarcal de l’Anoia per a la construc-ció d’una planta de compostatge al terme municipal de Jorba, valorada en 2.329.831 euros.

En aquest sentit, el Govern ha donat llum verda a la concessió d’ajudes a tres Consells Comarcals per realitzar actuacions de millora en la gestió en les seves instal·lacions de tractament de residus. Concretament atorgarà 2.151.758 euros al Consell Comarcal del Solsonès per realitzar diferents obres d’ampliació del dipòsit controlat de classe II de Clariana de Cardener; també ha donat llum verda a una ajuda de 1.087.162 euros pel Consell Comarcal de la Cerdanya per la realit-zació de diferents actuacions de millora i implantació de noves infraestructures al dipòsit controlat de Bellver de Cerdanya, i ha autoritzat una ajuda al Consell Comarcal de l’Alt Empordà per un import de 900.000 euros per a la realització de diferents actuacions de millora en el dipòsit controlat de residus municipals de Pedret i Marzà d’acord amb el Pla d’Acció.

Un historiador reivindica la figura del templer solsoní Arnau de TorrojaL’historiador Josep M. Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va formalitzar l’ingrés solemne a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on substitueix el professor José Manuel Blecua, mort el 2003

En el seu discurs, Sans i Travé va reivindicar la catala-nitat de fra Arnau de Torroja, monjo templer que va ocupar el màxim càrrec d’aquest orde religiós medieval. Sans i Travé, un dels màxims especialistes en l’orde del Temple, creu que aquest personatge poc estudiat mereix ser entre les figures històriques més destacades de la segonameitatdelsegleXII.

Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1947) va fer el seu discurs d’entrada a l’acadèmia amb una aproximació biogràfica a fra Arnau de Torroja (1118/1120?-1184). Va ser contundent a afirmar la catalanitat del personatge, originari de Solsona, que alguns estudiosos han considerat aragonès o francès. Ben relacionat amb el comte Ramon Berenguer IV i el seu fill el comte rei Alfons I, Arnau de Torroja va participar en la conquesta de la Catalunya Nova i va assolir un dels càrrecs religiosos de més prestigi a escala internacional. «Desitjo que el nostre país reconegui fra Arnau de Torroja com un dels personatges catalans més destacats de la segona meitat del segle XII i que el poble que el va veure néixer l’acrediti amb el títol ben merescut de solsoní il.lustre», va concloure.

Designen els candidats a jurat popular per al 2007-2008

L’Audiència Provincial de Lleida va celebrar recent-ment el sorteig per designar com a candidats a jurat per al proper bienni 2007-2008. D’aquest sorteig n’han sortit vint persones del Solsonès: 1 de Lladurs, 1 de Llobera, 1 d’Odèn, 2 d’Olius, 1 de Pinós, 13 de Solsona i 1 de Sant Llorenç de Morunys.

LesllistesespodenconsultaralButlletíOficialdela Província.

1�498 - Divendres, 29-12-2006

Ogern Redacció

25 anys de Pastorets a Ogern

Pastorets de la Ribera Salada

Al poble i al local - 30 de desembre2/4 de 7 de la tarda - Ogern

-Representació d’oficis que marquen una època

Pessebre dels personatges dels Pastorets en diferents indrets del poble-Representació reduïda dels

Pastorets al local-Berenar típic de la zona

US HI ESPEREM

Els Pastorets de la Ribera Salada i Ogern reviuen els oficis d’abans

La primera de les representacions nadalenques al petit nucli d’Ogern, amb un Pessebre que és tot un recorregut pels anticsoficis,pelsquadresdelsPastoretsalbellmigdelpobleiper la representació al local de l’obra. Fent arnes

Diferents moments de la bugada, quan no hi havia rentadores Un somatent que no en deixa passar ni una

Sastres posant el fil a l’agullaFent anar els forns com abans

La Isabeló i el Getsé Escena final al local social

1� 498 - Divendres, 29-12-2006

Vall de Lord Dolors Pujols

Més de 300 persones quasi omplen el teatre en les dues representacions dels pastorets del Perxe

“L’estel de la Vall” (així es titulen els pastorets representats pel Perxe sota la direcció de Joan Herrada) va tornar als escenaris després d’un any sense pastorets a Sant Llorenç de Morunys i ho va fer amb èxit d’assis-tència: 145 persones omplien el teatre el dia de Nadal a la nit i 157 ho feien el dia de Sant Esteve a la tarda. Nous decorats i el ball de dimonis a càrrec de l’escola de dansa del ventre del gimnàs Sticsà, sota la coordinació de la M. Alba Sánchez van ser les principals novetats d’uns pastorets que han estat lleugerament escurçats respecte anys anteriors i que han comptat amb una bona valoració per part del públic assistent.

Els pastorets tornen omplint el teatre

El Jonàs i el Mataties, els pastors més emblemàtics

Escena on Naïm es reconcilia amb la família

Satanàs atemorint els pastors

El naixement del Messies

Foto de grup al final de la representació del dia de Nadal

El naixement del Messies

1�498 - Divendres, 29-12-2006

Vall de Lord Dolors Pujols

Cantada de Nadales a Sant LlorençEls nens i nenes del CEIP Vall de Lord un any més van celebrar el Nadal amb

una cantada de nadales per les principals places i carrers del poble. La festa va tenir lloc el passat dijous, 21 de desembre de 10 a 12 del migdia aproximadament, després es van dirigir de nou a l’escola per a fer cagar el tradicional tió.

Concert de NadalA càrrec de la Coral Morunys sota la direcció de Lluïsa Piñero. Dissabte, 30 de desembre a les 10 del vespre a l’església Parroquial

Festa de Cap d’anyA partir de la 1 de la nit al pavelló Municipal. Amb dj. Max Altimira. Organitza: Ajuntament de St. Llorenç de Morunys

Arribada del patge dels Reis d’OrientDissabte, 30 de desembre a les 6 de la tarda. Amb l’acompanyament dels Gra-llers SOM-KOM-SOM.

L’agenda de la Vall

Agraïments a Dolors Macià per la fotografia

�0 498 - Divendres, 29-12-2006

Oliana Marcel Ribera. Fotografies: Arxiu Fotogràfic Marcel Ribera

L’hora del conteA la Biblioteca Escaler de la nostra

Vila, com ja és habitual, han organitzat “l’hora del conte” per als nens més petits del col.legi Sant Jordi. Així durant el mes de no-vembre ho feren amb els alumnes de pàrvuls de 3 i 4 anys. El passat 14 de desembre, a les 17 h. 30’ va ser l’hora del conte destinada als nens de pàrvuls de 5 anys.

Fotografia cedida per Biblioteca Escaler.

Concert de NadalEl passat dia 23 de desembre vam

poder gaudir del Concert de Nadal de l’Escola de Música. Els alumnes ens van delectar tocant diferents peces musicals. Cal dir que enguany ha crescut el nombre d’alumnes que volen aprendre a tocar algun instrument musical.

Detall de dos intèrprets

Els alumnes a punt de començar.

BatukaLa setmana

de Nadal els alum-nes d’ESO ens van fer unes demostra-cions de Batuka. Moltes persones vam anar al pavelló Francesc Betriu per veure aquests actes festius i col.laborar per la Marató.

JubilatsEls jubilats de la nostra Vila, a

primers d’aquest mes, van gaudir del clàssic “dinar de Prenadal” que any rera any celebren amb gran alegria. Un nombre important de persones, jubila-des i acompanyants van gaudir de l’es-mentat àpat al restaurant Truc d’Oliana. També va haver-hi ball, aquest va anar a càrrec del Sr. Joan Muntada.

�1498 - Divendres, 29-12-2006

Quan s’arriba a l’última sardana d’una audició, per fina-litzar la ballada, es toca una peça musical amb la mateixa melodia que la darrera sardana i que té dues tirades: una de curts i una de llargs. El repicó ve a ser com un ressopó de sardana. Se sol acabar amb el repar-timent escaient i cridant: VISCA!

Sabem que viurem junts altra vegada la joia de la dansa, l’alegria dels nostres moments, que compartirem passos, ritmes i moviments, recordarem melodies i cantarelles, que hi haurà compli-citat en el compte, que llegirem el somriure d’altri mentre a esquerra i a dreta anem. Escoltarem el so dels intruments i de mica en mica sabrem si ens parla la tenora, el tible oelflabiol...

Llonza 4

REPICÓ

Sardanes Agrupació Sardanista

Gaudirem

Riurem

Avançarem

Compassarem

IEmprarem el que

Sabem

No caldrà que quedem, quan hi hagi sardanes, a la Plaça ens trobarem! VISCA!

Sardanes sota l’arbre de NadalEl dissabte, 23 de desembre, els participants del curs de sardanes van gaudir

d’una esplèndida ballada a la Plaça Major, amb la música de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Els dansaires van fer l’entrada a la Plaça amb un galop, com una colla sardanista de debò, i es repartiren en quatre rotllanes al voltant de l’arbre de Nadal. Moltscuriososvangaudirveientiescoltantlessardanes,demostrantquel’aficióperaquesta dansa va reviscolant a Solsona.

Sardanes Ramon Estany

Es van fer quatre rotllanes

Sortint al galop

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Cartellera

Divendres 29 de desembreSOPAR I CONCERT PER L’AUTOGESTIÓOrganització: Casal Popular La FuraLloc: Plaça Sant Pere, 7, SolsonaHora: 9 del vespre, sopar i 11 de la nit, concert amb SKAÒTICS (ex-tsunami)

Dissabte 30 de desembre

ARRIBADA DEL PATGE DE SM ELS REIS D’ORIENT PER A TOTS ELS NENS I NENES DE SOLSONAOrganització: Ajuntament de SolsonaCol·laboració:Foto-Art,LluminàriaFotografia,LlàtzerFotò-graf, Resol i els TrabucairesLloc: entrada de l’AjuntamentHora: de 5 de la tarda a 8 del vespre

CANTADA DE NADALES PELS CARRERS DE SOLSONA PER L’ORFEÓ NOVA SOLSONAOrganització: Orfeó Nova Solsona, UBIC i Ajuntament de SolsonaLloc: nucli antic de SolsonaHora: 7 del vespre

Dilluns 1 de gener de 2007CANTADA DE NADALES AMB TORRONS I NEULES PER A TOTHOMOrganització: Ajuntament de SolsonaDirecció: Josep M. TripianaLloc: sota l’arbre de la plaça MajorHora: 2/4 de 9 del vespre

Dijous 4 de gener de 2007PASTORETS DE L’HOSPITALOrganització: Fundació P. Hospital Pere Màrtir ColomésLloc: sala d’actes de la residència (pl. d’Antoni Guitart, 2)Hora: 5 de la tarda

CANTADA DE NADALES PELS CARRERS DE SOLSONA PER L’ORFEÓ NOVA SOLSONAOrganització: Orfeó Nova Solsona, UBIC i Ajuntament de Solsona - Lloc: nucli antic de Solsona - Hora: 7 del vespre

Divendres 5 de gener de 2007ARRIBADA DE SM ELS REIS D’ORIENT pel portal del PontfinsalaplaçaMajor,ACOMPANYATSDEL’ORQUES-TRA PATINFANJÀSOrganització: Ajuntament de Solsona i Unió de Botiguers i Comerciants de SolsonaCol.laboració:Foto-Art,LluminàriaFotografia,LlàtzerFotò-graf, Resol, Esplai Riallera, Agrupament Escolta Pare Claret, orquestra Patinfanjàs i els TrabucairesHora: 2/4 de 7 del vespre

EXPOSICIÓ: ‘Fusions’, d’Aleix AlbaredaSala Sant Jordi de Caixa CatalunyaFins al 7 de gener, feiners, de 18 a 20 h; festius, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h

L’artista solsoní Aleix Albareda exposa una mostra de pintures a la Sala Sant Jordi durant totes les festes nadalenques sota el títol de “Fusions”.

EXPOSICIÓ: ‘Txetxènia: trenquem el silenci’Consell Comarcal - Fins al 7 de gener, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h

EXPOSICIÓ: ‘Vitalitat silvestre’Sala cultural de l’Ajuntament - del 23 de desembre al 7 de gener, inauguració a les 20 h; mostra oberta els fei-ners, de 18 a 21 h; festius, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h

KenOfficeorganitzaunamostrasobrelesflorsiplantesdelsPirineus“Vitalitatsilvestre:florsiplantesdelsPiri-neus”ésunaexposiciódecomposicionsfloralsifotogra-fiesdeKazukoiKenSano.

��498 - Divendres, 29-12-2006

Nadal 2006 Ramon Estany

Passió de Pastorets

Després d’un any de descans, torna la representació na-dalenca per excel·lència a Solsona, els Pastorets, de J.M. Folch i Torres. La primera funció, que va tenir lloc el proppassat dia de Sant Esteve, va omplir el Teatre Comarcal de Solsona. Tota unacitaesperadaquecomptaambmésde50actors,figurantsi tècnics, que fan possible any rere any aquest prodigi escènic que ens evoca el Nadal.

Al costat d’actors més veterans, noves incorporacions aporten un toc personal i característic als personatges clàssics d’una història que mai no passa de moda per aquestes dates.

Efectes especial inesperatsUn descuit a l’hora de desconnectar les alarmes anti-

incendis del Teatre va fer que en el moment de representar les calderes del Pere Botero, amb el fum, s’activessin llums i sire-nes, provocant un cert desconcert i sorpresa. Ràpidament es va desconnectar l’alarma, però l’ensurt i l’enrenou d’aquell moment ja no se’l va estalviar ningú dels que eren presents allí.

QUADRES1. Nit de nadal - 2. Comença el somni - 3. Trobada d’en Jeremies - 4. Marta es confon - 5. Josep és l’escollit - 6. La Història d’en Getsè - 7. Les temptacions - 8. Anunciació - DESCANS - 9. El parany del tresor - 10. Les calderes d’en Pere Botero - 11. L’enganyada - 12. Buscant posada - 13. Sopar de pastors - 14. Roques i tenebres - 15. Adoració

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Nadal 2006 Ramon Estany

��498 - Divendres, 29-12-2006

Nadal 2006 Ramon Estany

REPARTIMENTÀvia: Ester Mascaró – Lluquet: Carles Freixes – Rovelló: Joan Boix – Satanàs: Pere Cuadrench – Llucifer: Carles Merino – Sant Miquel: Núria Bonet – Jeremies: Àlex Núñez – Marta: Sara Alarcón – Verge Maria: Laia Gilibets – Sant Josep: Marc Grifell – Sant Gabriel: Ferran Esteve – Simeó: Pep Vila/Toni Ramonet – Getsé: Francesc Boix – Isabeló: Tània Pelegrina –Anam:MiaParcerisa – Jepó:XaviDíaz – Jonoi:AlbertFontelles – Supèrbia: Isis Ester – Avarícia: Clara Coromines – Enveja: Fina Cinca – Peresa: Lea Feliu – Golosia: Raquel Freixes – Luxúria: Anna Cuadrench – Iris: Marta Cases

PASTORS: Nil Boix, Albert Caelles, Aina Camí, Manel Davins, Ramon Àngel Davins, Roger Davins, Marc Martínez, Marta Puig, Pere Rovira, Marc “Rodri”, Raquel Sala, Dani Solé, Dolors Subirà.

DIMONIS: Nina Aguilera, Montse Auguets, Arnau Boix, Iris Capdevila, Gisela Flotats, Laia Grifell, Júlia Mascaró, Núria Pelegrina, Anna Puig, Marc Pujol, Natàlia Pujol, Nona Rovira, Ramon Sancebrià, Anna Segués, Pol Solé.

MÚSICS: Sara Campabadal, Albert Fontelles, Domènec Marmi, Mònica Mendoza, Alba Serra i Jaume Subirà.Arranjaments musicals: Jaume Subirà

Direcció: Toni RamonetAjudantia direcció: Francesc BoixDirecció Dimoniets: Ester Colell

Vestuari: Marga TorresPerruqueria i maquillatge: Perruqueria Nuri – Nuri Pujol – Cebado – Laia Morón

Tècnics: Ramon Cots, Joan Cuadrench, Francesc Ester, Sandra Guilanyà, Òscar Izquierdo, Carles Obiols, Marc Planes i Oscar Vitutia.

Disseny elements escènics:JoanCuadrench“Bufi”Disseny Cartell: Ramon Àngel Davins “Pinxo”Agraïments: Jaume Cots- Teresa Besora

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

El Sol del Solsonès visita el Sr. Bisbe de Solsona

El dia 22 de desembre una representació dels tècnics i dels usuaris del club social del Sol del Solsonès, com de costum, vàrem realitzar la visita nadalenca al Sr. Bisbe de Solsona amb un desig de bones festes amb amor, esperança, pau i convivència per a tothom.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

El Sol del Solsonès, us desitja unes Bones Festes!

Ja que estem arribant a uns dies assenyalats com són les festes Nadalenques, volem fer un agraïment a tots els que ens heu ajudat al llarg d’aquest any 2006: socis, entitats privades, ens públics, famílies, usuaris i tots els que ens heu mostrat un suport. De part de la junta directiva i l’equip tècnic de l’Associació, Bones Festes i els millors desigs per el proper 2007.

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.orgEts un sol!

El passat pont de la Constitució, hi van haver 5 morts i set ferits greus a les carreteres catalanes. S’han registrat cinc morts i 10 ferits, set d’ells de gravetat, en un total de vuit accidents de trànsit des que va començar l’operació sortida del pont de la Constitució(dedimecres6alestresdelatardafinsalesvuitdel vespre de diumenge 10).

L’ALCOHOL, És una substància depressora que té com a principal compost l’etanol. És la droga més consumida i acceptada socialment, i per això de vegades costa saber que tens una addicció

EFECTES??Les fases que sol presentar:Agafar el puntillo: eufòria, riure fàcil, exaltació de

l’amistat,sensaciódeseguretat,lentitudenelsreflexosienlacapacitat de reacció ..

Agafar un pet: parla pastosa, visió doble, somnolència, caminar pesat... També pot donar-se agressivitat, marejos, nàusees i vòmits.

Comaetílic: pèrduade consciència i de reflexos i enocasions coma o parada cardiorespiratòria. Els efectes varien d’una persona a una altra (pes, complexió, sexe...).

RISCS??En les primeres fases d’una borratxera augmenten les

baralles, les agressions o els accidents per manca de coordinació odereflexos.

Amb un consum intens, es pot arribar a un coma etílic o a una depressió respiratòria. El consum excessiu i continuat d’alcohol perjudica el fetge, el pàncreas i l’estómac.

Quan s’augmenten quantitats elevades d’alcohol, és que el cos s’hi està acostumant i s’està més a prop d’una alcoholit-zació. La dependència física i psíquica de l’alcohol és una de les més greus.

L’alcohòlic pot presentar deteriorament mental, i pro-blemes a nivell social, familiar i laboral.

SI EN PRENS...Si vols moderar-te amb la beguda, és aconsellable co-

mençar a beure el més tard possible, prendre begudes de poca graduació i alternar-les amb altres que no portin alcohol.

L’alcohol no s’elimina abans per prendre cafè, dutxar-se amb aigua freda, vomitar o fer exercici.

Davant d’una borratxera amb pèrdua de coneixement s’ha de tombar la persona de costat per evitar l’ofegament i comprovar que la seva respiració i el seu pols són constants.

Evita desplaçaments innecessaris. Conduir amb més de 0.5 graus d’alcohol/litre de sang, no només està sancionat sinó que a més és perillós.

Segons un estudi de l’Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona, el 31% dels conductors que van morir a les carreteres catalanes l’any 2006 tenien restes d’alcohol que excedien la taxa màxima permesa per la llei (0,5 g per litre de sang). I del 41% dels morts, dos de cada cinc havien consumit alcohol.

La conducció segura requereix tenir un total control mental, un total control físic i bona oïda. Hi ha molts factors que podeninfluirmentalmentifísicament,idonarcomaresultatuna conducció perillosa; entre d’altres, els diversos efectes dels medicaments i el consum de drogues com l’alcohol. Després de prendre alcohol, l’estómac i l’intestí prim l’absorveixen rà-pidament, de manera que cinc minuts més tard ja se’n detecta la presència a la sang. 30 minuts més tard ja hi ha aconseguit la màxima concentració. La velocitat d’absorció depèn del bui-dament gàstric, que depèn del tipus d’aliments que s’ingereixen (els greixos fan més lent aquest buidament).

S’acosta el 31 de desembre, Si beus no condueixis!

��498 - Divendres, 29-12-2006

Associacions i Entitats Redacció

Donant el tret d’inici a les celebracions nadalenques, els voluntaris de la Residència Pere Màrtir Colomès van oferir

Associacions i Entitats Club Estel Solsonès

L'associació de minusvàlids AMPANS de Manresa, van visitar Solsona el passat dimarts 19 de desembre. Al migdia van

venir a dinar al Club Estel.

El Caganer a la Residència

als avis i les àvies una divertida funció teatral, el conte de “El caganer”interpretatperunsmenutsactors.Enfinalitzarlare-presentació, infants i voluntaris van repartir regals i obsequis entre els residents. El Ramon Pujol va animar la festa amb el seuacordióidosgrupsdeCatequeside2ndeConfirmacióvancantar unes quantes cançons de Nadal,

El grup de voluntaris de la Residència agraïm la seva col.laboració i els desitjem unes bones festes.

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

ES LLOGA PISNou per estrenaral Pi de Sant Just

100 m2, 3 habitacions, 2 banys, tot

exterior.

Opció pàrquing, i moblat

629 36 55 02 (vespres)

Envieu-nos els vostres articles, opinions,

cròniques...

abans del DIMECRES al migdia

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la

nostra oficina

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

La trobada dóna l'oportunitat de conversar entre col.laboradors que habitualment no es troben. Un bon moment per parlar entre amics.

Celsona Josep M. Borés

Els mèrits del Celsona enguany van ser entregats a Enric Serra, per la seva activitat divulgadora del Sol del Solsonès. A la Joana Cervera per les seves aportacions sobre temàtica "interior" i les seves poesies. Al Gregori Solé, pel surrealisme dels seus escrits. Al Josep Àngel Colomés pel seu pas per la revista com a cap d'esports i redacció i per la seva projecció mediàtica. I al Simi, per la seva activitat setmanal en l'apartat de l'actualitat en clau humorística.

Trobada d'amics i col.laboradors de Celsona InformacióDissabtepassat, aprofitant les festesdelNadal, esva

celebrar com cada any, la trobada de col.laboradors d'aquesta revista. Al Local de la Cambra de Comerç, hi van fer cap les persones que habitualment hi participen. La trobada va servir perquè el Josep Maria fes un resum molt general de l'activitat de la publicació, de les novetats que hi han hagut enguany i la línia que seguirem l'any vinent. En destacaré la incorporació al taller d'impressió d'una nova màquina Offset Digital que permetrà ampliar la quantitat de pàgines a color de la revista. Pelquefaal'activitatescrita,esvaaprofitarl'avinentesaper

demanar que les aportacions siguin breus per millorar la varietat i llegibilitat de la publicació. També vam recordar que l'any vinent celebrarem el 10è niversari i d'aquí pocs dies podrem gaudir de l'edició número 500 d'aquesta publicació, un parell d'efemèrides que ens fan molta il.lusió poder viure.

Tot seguit es va fer entrega dels 3rs Mèrits del Celsona, una joia en plata que simbolitza la dedicació desinteressada i vol mostrar l'agraïment públic pel seu treball. Enguany han estat cinc els premiats. l'Enric Serra, la Joana Cervera, el Gregori Solé, el Josep Àngel Colomés i el Simi.

Després d'agrair públicament la tasca dels premi-ats,esvaaprofitarperferunpica-picaambcavaiferpetarla xerrada una estona, ja que són poques les ocasions en que estem tots reunits per comentar la revista. Finalment els desitjos de que tinguin unes bones festes i la panera del Nadal per cadascú va cloure una distesa trobada.

Amplio els meus desitjos també per a tots vosal-tres: Que tingueu unes Bones Festes i que l'any vinent sigui ple de moments de felicitat.

��498 - Divendres, 29-12-2006

bgv

�0 498 - Divendres, 29-12-2006

Educació CEIP Setelsis

És com una màgia especial. Quan arribem a desembre, tot es va omplint, a poc a poc, de senyals de Nadal i d’hivern: els passadissos de l’escola s’omplen de garlandes, les classes de poesies i cançons, es fa el pessebre, s’assagen els Pastorets...

I, és clar, com que tot està tan preparat, quan arribem a la darrera setmana abans de vacances, l’escola és una festa.

Ens agraden tant aquests dies que ens ve de gust com-partir-ne un tastet amb vosaltres.

El dia 20, la colla de quart va representar els pastorets de l’escola. Ja és una tradició que sigui aquest curs qui ens fa passar tan bones estones. Es notava la bona feina i esforç que mestres i alumnes fan perquè la representació sigui un èxit! Aquest curs, a més, vam poder gaudir de l’estrena d’una part del vestuari. Els tècnics del teatre també ens van donar un bon cop de mà. Moltes gràcies!

El concert de Nadal és el dia que els pares i mares poden escoltar les harmonioses veus dels més grans i les ganes de fer-ho bé dels més petits. Tant l’assaig del dia 20, com els concerts del 21 van ser un èxit. La Parròquia de Solsona ens va deixar l’esgésia del Cor de Maria, un espai acollidor que es va omplir de gom a gom de familiars i amics que ens acompanyaven. Des d’aquí els ho agraïm de cor.

Nadal a l'escola

El darrer dia, a més, esmorzem tots junts amb la xoco-latada que ens deixa els bigotis pintats i un gust dolç a la boca: de la xocolata i del sentiment de companyonia.

Mmmm...què bo!

Una mostra del magnífic concert

Gràcies Mercè i Anna per ensenyar-nos les boniques cançons!

Bones mestres de la representació dels Pastorets

�1498 - Divendres, 29-12-2006

També el menú del menjador és especial el darrer dia. I a més, aquesta setmana tenim la visita sorprenent del Pare Noel que apareix al menjador, a la guarderia...i sempre deixa alguna llaminadura.

I cada cicle adapta les tradicions segons la seva edat: tióperalsméspetits(finsitotuntióquemenjalletres,alabiblioteca), amic invisible per als més grans...

Són dies per aprendre moltes coses, a fer poesies, a fer teatre, a cantar (també en anglès), a fer activitats plàstiques...i, sobretot, a viure amb alegria las sort de conviure amb har-monia.

Molt bones festes!Una agradable visita a l’hora de menjador i guarderia

Educació Escola Arrels

Un any més les nadales realitzades pels alumnes de l’Escola de Secundària Arrels de Solsona, amb el suport del professorat de llengua i literatura, van arrasar en el tradici-onal concurs de Nadales que per aquestes festes organitza el Consell Comarcal del Solsonès.

Així, del total de 27 premis repartits, aquest centre en vaaconseguir17,desdelallard’infantsfinsasecundària.Pel que fa concretament a secundària, en la categoria de 12 a 13 anys, Lobna Hida, Marta Codina i Júlia Carol, es van endur els tres primers, en la categoria superior també els tres trofeus van ser per aquesta escola, amb les nadales de Montse Auguets, Carles Trsitany i Ester Real. Finalment en la modalitat de més de 16 anys, Ariadna Serra i Montse Fruitós van aconseguir el segon i tercer lloc.

L’Escola Arrels destaca en el concurs de Nadales del Consell

Els estudiants del centre s’enduen la majoria dels premis per la qualitat de les seves poesies

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Educació Escola Arrels Primària

Fem Teatre de veritatLlegim un guió de teatre titulat “Bon Nadal” d’Enric

Larreula on hi apareixen diferents animals: el gall, la gallina, l’ànec, l’oca, la vaca, la cabra, el xai, el ruc, el gall dindi, el

L’Essència del Nadal És la tarda del dia més curt de l’any, s’estan preparant

els equips de so, les partitures, les projeccions, els guarniments. Tot ja està a punt. A les 4 ja tothom està al seu lloc. Comença el recital de cançons de Nadal i els mestres ens canten:

NADAL 2006

Aquesta nit remirant les estrelleshe consultat a l’Estel de la Nit.

M’ha dit que al mar encara hi ha pateresde gent que fuig buscant la llibertat.

TORNADA:

Aquest Nadal quan seurem a la taulacaldrà signar un compromís de debòper a construir la Pau més anhelada:la que agermani tothom de bon cor!

Encara veig l’Infant a l’Estableinfondre amor a qui el sap contemplar.

Cada any retorna per fer-nos comprendreque cal ser humils per a poder ser estimats.

Lluís Canes - ARRELS-I - Desembre’06

Després tota la quitxalla ben abillada embadaleix als grans amb les seves cançons. S’acosta Nadal i els nens i nenes ens fan reviure la tendra il.lusió d’aquests dies. El polsim de farinaquerepresentaelgebre,lesfiguresdelpessebre,eltió,les nadales, l’home dels nassos, el moviment del Reis que

porc... Estan preparant l’àpat de Nadal i volen lluir-s’hi, però volen imitar als humans i no poden fer sopa de galets amb brou de gallina, ni gall dindi. Finalment trien menjar torrons i no embolicar-se més.

El que sí que s’emboliquen són els de 1r de C.M. que s’han proposat representar aquests animals tot imitant els seus sentiments. Un xai contrariat i un conill que vomita i no li proven els torrons, i una mestressa de casa que neteja tot allò. Tot plegat ni a Hollywood fan un comèdia tan inesperada.

s’acostenis’enfilenperl’escala,lessabatesalbalcó,elmenjarpels camells, els patges que vigilen que es portin bé, el carbó... Al caliu de l’estufa de llenya penso que l’essència del Nadal és la mainada.

��498 - Divendres, 29-12-2006

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Ep, la Foto! Ramon Estany i Montanyà

Un grup de cosins que col.laboren amb la cosina més xica en la compra de samarretes pel viatge de París.

Ep!, Avui si la trobeu feliciteu-la! Felicitats!

Societat

��498 - Divendres, 29-12-2006

TINTORERIES

ALFICAdvocats - Economistes - GestorsCtra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

Guia de serveis

BANCS I CAIXESIbErCAjAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

AUTOMOCIÓGArATGE MONTANErCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈrESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLErS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

PASTISSERIESLA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

CARBURANTS

CArNISSErIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARNISSERIESCarnisseria Angelina .............973 48 28 50

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - Video Ctra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTSrIbErA ESPOrTSPG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

PERFUMERIESPErFUMErIA TOrrESC. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04 C. Castell, 46 - 973 48 07 11

BARSFrANKFUrT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Bar Castell ...........................973 48 00 78Only Party ............................973 48 29 17

JOIERIESjOIErIA ESTErC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

MODACONFECCIONS CT, S. L.C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

ÒPTIQUESÒptica Jané,.........................973 48 34 29

GESTOrIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PAPERERIES - IMPREMTESApunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ...............973 48 06 69PErrUQUErIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55

TAXITAXI bOrÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

PINTURESbENIGNO ALCÁZAr, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

ENVErNISSATS MArSOL, S.L.Venda i col.locació de porta-blocs, panellsPol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

QUEVIURES - BEGUDESbEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09

CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

RESTAURANTSrESTAUrANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78rESTAUrANT TrAbUCAIrECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

VETERINARISClínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

EL CELLEr del Solsonès restaurant - Pizzeria - Cafereria Ctra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

TRANSPORTSAUTOCArS TArrÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TrANSPOrTS I LOGÍSTICA j. VILADrICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

VIDEOLA QUIMErAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25

973 48 17 19

ACUPUNTURA

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

L'entrevista Ramon Estany

“Com el fervor que hi havia aquí als carrers

de Solsona, però multiplicat per milions”

Aleix Albareda, protagonista de

“Guadalupe”

Si bé és poc problable que la pel.lícula s’exhibeixi als cinemes europeus, “Guadalupe” ha suposat per a l’actor solsoní Aleix Albareda el bateig cinematogràfic en una gran producció,

protagonitzant el paper d’un arqueòleg que descobreix la fe en la Verge de Guadalupe

Com et va sorgir l’oportunitat de protagonitzar aquesta pel.lícula?Jo sabia que existia aquest càsting de Mèxic perquè els com-panys m’ho havien comentat i, és clar, feia gràcia. A mi em van trucar justament quan estava a Tunísia amb el grup Lacetània, i amb mala sort perquè llavors no m’anava bé, i em van dir, “doncs bé, ja et tornarem a trucar”, però ja se sap que en aquests casos, quan no ets al moment just, malament rai. I no, després em van trucar a la setmana següent per fer el càsting i res, va ser fer la prova i a la mateixa setmana em van avisar per fer el rodatge, i a sobre, de protagonista.

On vau rodar la pel.lícula? Aquí a Espanya vam rodar a Barcelona, i a Collbató, durant quinze dies del mes de juny, i al juliol ja vam anar a Mèxic.

Què em pots dir dels actors que éreu?En el repartiment hi havia bastants actors d’aquí, com l’Àngels Poch. De fet, hi havia els personatges de la iaia, la tieta, els fills,lamevadonailamevagermana,queerenelrepartimentd’aquí. I d’aquest, jo i la que feia de germana i l'esposa vam venir a Mèxic.

T’has sentit com un Indiana Jones fent d’arqueòleg?Doncs més aviat no. Jo en broma deia que ara estic fent una peli: Has vist Indiana Jones? Doncs no té res a veure, has vist el Codi da Vinci? Doncs tampoc no té res a veure. Perquè és més una pel.lícula d’autor i també el pressupost de que estem parlantnoésdelnivelldeHollywood.Interpreto un arqueòleg, un científic que investiga sobre una profecia que s’ha trobat sobre la Verge de Guadalupe i lla-vors és convidat per un amic seu arquòleg mexicà a anar a aquell país. Aquest arqueòleg que interpreto té molts problemes per culpa de la feina, amb la família, i serà una manera de retrobar-se amb els seus vells fantasmes mentre va investigant.

Aquesta pel.lícula ens mostra molt la devoció a la Verge de Guadalupe?Bé, no és una pel.lícula ni religiosa ni didàctica, perquè podria caure molt en el tema religiós. Clar, aquest any ha estat el 475 aniversari de la Verge de Guadalupe i allà els capellans i devots d’allívolienferunaespèciededocumentalperòalfinalvanacabar fent una pel.lícula, sense caure en un excés de religiositat o didàctica, centrant-se en el fenomen guadalupà.

��498 - Divendres, 29-12-2006

L'entrevista Ramon Estany

Què és el fenòmen guadalupà?Ésunacosaquefinsquenoetsallàihoveusnot’hocreus.Genta qualsevol hora, l’església plena tot el dia....

Com a Solsona en els actes de celebració del Cinquantenari de la Coronació? Mira, seria com el fervor que hi havia aquí als carrers de Solsona, però multiplicat per milions. Perquè allà hi ha molts milions d’habitants, i no només abraça Mèxic sinó tota l'Amèrica Llatina i és una bestiesa, tothom amb l’estampeta de la Verge. I parla d’això.I nosaltres amb conya, els catalans que érem allí, vam demanar, amb tot el respecte, de veure on es podria treure el carnet de guadalupans, perquè és una cosa que no cal que siguis catòlic, finsitotpotsserateu.Fagràciaperquèlagentetdiu:“no soy católico ni practicante, soy ateo, pero, yo soy guadalupano". És una cosa que trenca una mica barreres.

Aquí a Catalunya no hi ha res que s’hi assembli, ni Montserrat?Bé, jo en una entrevista allà, en una de les moltes entrevistes que ens van fer, vaig parlar de la Verge d’aquí. Els vaig dir que també en tenim una com la d’ells, perquè la seva és com la conjunció de la divinitat que tenien els indis amb el color mestís d’ells amb una verge catòlica de nom àrab.

Creus en el miracle de Guadalupe?Tot i que hi ha estudis i coses de la NASA. Aparicions d’imat-ges a l’ull.... No hi crec en el miracle de l’aparició als indis. Però el que sí que considero que és un miracle de debò és el que ha aconseguit la Verge: gent que deixa de beure, gent que ajuda als altres... Nosaltres vam ser el dia 12 de desembre a la basílica, allò de “las mañanitas” famoses, que n’havia sentit parlar, però allí la gent, les tres setmanes que tenen de vacances,lestenenperanarcaminantfinsalabasílica,algunsarriben de genolls en penitència i s’estan tres dies dormint a fora perquè sinó, no s’hi cap, perquè aquell mateix dia hi van passar 6 milions de persones. Nosaltres vam tenir el gran pri-vilegi de poder entrar, amb tot el tema de la pel.lícula. I veus això i allà dins es crea com màgia. Els de la Televisió em van fer una entrevista allà dins, i quan vam acabar, em van dir que l’havien vist 90 milions de persones, vaig quedar esgarrifat És increïble. Tothom al carrer amb imatges de la Verge tatuades. No hi ha un referent aquí.

Aquest deu haver estat el treball més important que has fet fins ara en la teva carrera com actor?Sí. Perquè protagonista d'un llargmetratge ... al principi estava bastant acollonit per la responsabilitat, però bé, ha anat molt bé.

I el més ben pagat dels què has fet?Mira, pagat interiorment t’asseguro que sí. Econòmicament sí. Però ni que no hagués cobrat res, el fet de poder viure tres setmanes a Mèxic ha estat una experiència única. I ara hi hem tornattressetmanesmésdetourné.HemanataNovaYork,a

la seu de la ONU. I poder ser a la basílica, amb el fervor que s’hi respirava. Clar, he viscut la diferència. En les setmanes del rodatge va ser com de viatge, i aquesta vegada, en tornar, la gent ja ens coneixia i és increïble. Interiorment és el més ben pagat.

Arribarà a Catalunya aquesta pel·lícula?No ho sé, com a molt com a TV movie. Està al 23è lloc del rànquing de pel.lícules als Estats Units, ha tingut molta repercussió entre els mexicans, però crec que serà difícil que arribi a Europa.

Santiago Parra, director de la pel.lícula “Guadalupe” amb l’Aleix Albareda

CONCURS PÚBLICper a la contractació del

servei de neteja a l’IES Francesc Ribalta

des del març 2007 al febrer 2009Bases i documentació dipositades

a la secretaria del centre.

Podeu recollir-les del 8 al 12 de gener de 2007.

Presentació de propostes fins al dia 31 de gener de 2007, a les 2 del migdia.

Horari de secretaria: de 9 a 2 i d’1/4 de 4 a 3/4 de 6 tarda.

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióInstitut d’Educació SecundàriaFrancesc Ribaltac. Francesc Ribalta, s/n 25280 Solsona

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Estimats socis;El Déu Cronos és manté implacable. Les estacions pas-

sen, malgrat que el canvi climàtic comenci a fer difícil l’apre-ciació dels seus subtils matisos. Vivim massa ràpid i el tràfec de la vida quotidiana no ens deixa olorar les roses que reneixen cada Sant Jordi o veure les mans treballades de la Castanyera de mocador i faldilla de campana...

Malgrat això, hi ha instants que sembla que hagin fet unestranypacteambleshoresiquedenfixatsenlamemòriadels homes. Fa molt poc, precisament, ens veiem immersos en una festa que no entén la concepció del temps com a quelcom enutjant, que desgasti o panseixi...Pels nostres gegants i la seva festa el pas del temps és el millor regal amb que l’existència els podria haver obsequiat...

De totes maneres, sempre m’he preguntat per què el gegant vell no tem el pas de les estacions...Quina estranya màgia el manté, encara avui, ferreny, amb un pas de sisme que només la lleugeresa del seu plomall burla...Quin misteri guarda el seu somrís?

Certament, la seva cuirassa avui pot lluir un estendard molt més digne que el dels Comtes de Barcelona o el dels d’Urgell, que és el de l’estimació de la gent...

Un senyor d’arrugues profundes i mans desgastades pel treball del camp exclamava, amb la bandera de la seva parròquia ben aferrada, al pas del gegant vell “Feia molts anys que no et veia...Mal parit: estàs igual!” Una delicadesa de compliment per algú que és etern i els anys li són de bon portar.

Al seu voltant tot canvia i així ho ha anat fent al llarg dels segles...La Solsona d’avui intenta fer-se pas amb una rea-litat social ben diferent on diverses cultures i diverses religions es troben, encara, en aquell impàs tan delicat de coneixença...Qui hauria dit mai que el bou seria seguit per un reguitzell de nens i nenes de cultura musulmana o bé que molts solsonins de procedència marroquina col•laborarien en posar a punt els seus carrers durant el cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Si aprenem a compartir les nostres tradicions més viscudes amb respecte i interès tenim molt de guanyat en el camí de la tolerància entre cultures i pensaments...El “ball dels nans” de Solsona no és res més que una utopia que els geganters, si més no, hem de fer el possible per realitzar.

“Malgrat tot...es mou” Va pronunciar Galileu a ple segle deles llums,enveubaixa,desprésderectificar-sedavanteltribunal de la Inquisició...I tant, si es mou el món! Fins i tot sembla que l’impàs del dia a la nit es faci més sobtat...Avui la reverberació del batec de la ciutat Comtal ja es fa notar a les ciutats de comarca.

Aquest fet, lluny de fer-nos por, ha de ser motiu de re-fermança del nostre sentiment, gelós del seu tarannà i de totes i cada una de les seves festes, referent cultural per molts indrets del nostre petit principat.

La diversitat fa Catalunya, avui el molt honorable és nascut a Al-Andalús, i en aquest món divers als solsonins ens ha tocat jugar la partida de l’elegància i de la bellesa, no només de les nostres formes folklòriques, sinó també de la música i lacoreografiabencuidada.Aquestahadeserlanostrapetita

contribució al llegat de la història, però no només l’única, ja que el ventall cultural, natural i social que pot oferir Solsona és molt més ampli.

Aquí el temps passa, com a tot arreu, no obstant això, hem sabut envoltar-nos de festes i tradicions que el saben ca-muflardignament...UnconegutipopularhistoriadordeBerga,fa poc, em deixava sorprès quan comparant la nostra festa amb lesdelarestadeCatalunya,afirmava“Solsonasemprehaestatunaciutatquedestil•laelegància”...Iésquefinsi totelsreismags aquí es veuen forçats a portar-nos regals que de ben segur són poc freqüents a la resta del món, com poden ser una petita àliga, un petit drac, el nan de la piga o l’indi!

EnfilemelCarrerdelCastell...Desobteenspareniunamaretotacontentalidemanaalasevafillapetita:“Ensenyaaaquests nens què fa el bou?...” La petita tanca les mans amb molta concentració, deixa anar dos ditets, els posa sobre el mocador de teles acolorides que porta el cap...Comença a moure les cames neguitosament amunt i avall i deixa anar un...

Txzzzz...Pum!!!M’envaeix l’emoció...

Apreciats geganters: Passeu unes molt bones festes, al voltant de la gent que us estima i us aprecia, mantenint vives les nostres tradicions, ja que el món global ha de ser entès com la conjunció dels diferents pobles

Al mateix temps vull adreçar el meu més sincer reconei-xement als membres de la Junta de l’Agrupació de Geganters i a tants socis que durant més d’un any han sabut combinar les seves obligacions diàries amb l’entrega i el treball cap a una festa que va esdevenir inoblidable.

El 2mil6 mor, però ens deixa un reguitzell de vivències i emocions que sempre durem amb nosaltres, perquè les hem viscudes i perquè les hem sentides ben nostres...Ara caldrà buscar nous horitzons!

Bones Festes, Geganters! Txzzzz...Pum!!!

Opinió Pere Cuadrench i Tripiana, Macip Major dels Geganters de la Ciutat de Solsona

Txzzzz...PUM!!!

��498 - Divendres, 29-12-2006

Opinió Carles Mujal Colilles

Aquestes darreres setmanes en algunes pàgines de diversos diaris catalans, Celsona inclòs, apareixia un anunci publicitari a “tuti colori” fet pel Departament d’Educació de la Generalitat sobre la formació professional, aquell en què apa-reixia una formosa jove “tituladaentroballadepistes”. Arrel d’aquesta publicitat em va venir al cap la desconsideració, el menyspreu, ... que mostren alguns adolescents i alguns pares a la formació professional, encasellant-la injustament en un esglaó bastant per sota al dels estudis universitaris, quan aquesta al capdavall és la forma més senzilla, ràpida i barata d’aprendre unoficidigneientrarimmediatamentalmónlaboral.Pelquefaa les carreres universitàries, res en contra, també són indispen-sables per a formar futurs professionals i investigadors, aquests darrers després de realitzar la tesi doctoral. També vull comen-tar que els cursos de formació contínua o de reciclatge fets des de dins la feina o fora d’ella són necessaris. El que ja percebo com un frau són alguns estudis superiors post - universitaris, ja siguin màsters o post - graus o vés a saber amb quin altre nom ... que donen peu a alguns post - adolescents “dropos” a continuarestudiantdemàsterenmàster,deflorenflorcomuna papallona ... a canvi de cap informació i de cap ensenyança

Elogi a la formació professional

addicional important, sense començar encara a treballar, sense donar la cara, sense agafar “eltoroperlesbanyes”, és a dir, sense enfrontar-se a la vida, com si li tinguessin por. Em dóna la sen-sació que alguns post – graus, màsters ... esdevenen el mode que algunesuniversitatsifillstenendecontinuar“robant”apares.Tot el que sigui propici de ser après en un màster també pot ser après treballant. El que vinc a dir és que la màxima doctrina és treballar, pencar, guanyar-se el pa. Moltes vegades les carreres universitàries ja són un gran massa, un suplici prescindible que immerescudament se’ls obliga als pares, i que no garanteix al 100% l’obtenció d’un treball digne. Però és que lo dels màsters, almenys alguns per no generalitzar, és totalment desorbitat. La cultura de la no responsabilitat d’alguns adolescents i dels que ja no ho són tant ha d’acabar-se d’una vegada per totes. Lavida no és un regal, és un premi, i s’ha de guanyar(*). Una de les opcions per iniciar aquesta victòria és, sense cap dubte, la formació professional.

(*)EricTarifa!Lluitapervèncerlamalaltia,lluitapelgustde“matxacar-la”, i sobretot fes-ho per tu.

Opinió Ramon Arnau

Amb el dring de les copes en brindar i un bon grapat de desitjos per compartir, aviat encetarem un nou any. El 2006jaéshistòriaiel2007esperfilacomungranfullenblanc, no exempt d’incògnites i interrogants.

El canvi d’any l’utilitzem sempre com un pretext, una excusa que ens ajudi a canviar aquells hàbits de la nostra personalitat que no ens acaben de fer el pes o que creiem quehauríemderectificar.Abandonaraquellspetitsvicisdelsque encara seguim sent esclaus o intentar tirar endavant els projectes personals que per manca de temps o de voluntat hem anat indefectiblement aparcant.

Però el que també és cert, és que per molt bé que planifiquemelstrescentsseixantacincdiesquetenimperendavant, res no podrem fer per esquivar els indesitjables i inevitables entrebancs del dia a dia. I és que d’una manera o altra tots intentem minimitzar aquest tant per cent d’infortuni que aleatòriament va sortejant la vida.

Em ve a la memòria la ferma disposició d’un amic valencià que la nit de cap d’any a més d’engolir-se els dotze corresponents grans de raïm i rebre amb serpentines i con-fettis l’arribada del nou any, a l’endemà al matí tenia força cura d’aixecar-se del llit amb el peu dret. Ell argumentava

Els capricis del destíque d’aquest singular fet depenia, en bona part, la sort que pogués tenir la resta de l’any. Hi ho deia amb el conven-ciment de qui creu que el no fer-ho podia desencadenar la reacció contrària a la desitjada. Com el que transgredeix una norma i sap que tard o d’hora la vida li acabarà passant factura.

Si fem un cop d’ull a la nostra trajectòria, segur que en els racons més insospitats de la nostra personalitat, hi descobrirem supersticions o petites manies que sovint fem servirdecuirassaainseguretatsoraonamentsinjustificatsque utilitzem davant la incertesa del futur. I és que de ben antic els humans hem anhelat controlar aquesta desconeguda parcel·la de temps, llegint-la en la trajectòria màgica dels astres o interpretant-la en l’atzarosa disposició de les cartes. Però el futur es lliscós com l’aigua i capriciós com el dau que ens dóna o ens nega la sort.

Per això, l’última nit de l’any alçarem tots plegats les copes i seguirem mullant amb cava la felicitat que esperem obtenir del 2007. Sabem que aquest fastuós cerimonial per ell mateix no ens preserva de la fatalitat del destí, però ens ajuda a ritualitzar la necessitat que tots tenim de sentir-nos acompanyats. De perdre junts, totes les nostres pors.

�0 498 - Divendres, 29-12-2006

Opinió F. Torres

El pastor anglicà Douglas Wastall, en certa ocasió, va visitar el papa Joan XXIII.Esperavamantenirunaprofundaconversa ecumènica, però el pontífex del que més ganes tenia era, simplement, fer petar la xerrada. I al cap de pocs minuts de conversa confessa que al Vaticà s’avorreix molt, sobretot a les tardes. “A Venècia, diu, sempre hi tenia coses per fer i si més no sortia a passejar. Aquí els matins els omplo atenent les audiències i la resta de la feina la resolen els cardenals; jo em limito a signar papers. Quant a passejar, pràcticament no ho faig, perquè sortiria envoltat de guardians i crearia una certa alarma entre els ciutadans.” Llavors, sap què faig?, agafo aquests prismàtics que sempre tinc sobre aquesta taula i em dedico a mirar des de la finestra, una per una, totes les cúpules de les esglésies de Roma, i penso que al voltant de cada església hi ha d’haver gent que és feliç i altres que

Els prismàtics de l'amor

pateixen. Vells que viuen sols i joves plens d’alegria. Gent amargada i maltractada. En aquest moment penso en tots ells i de-mano a Déu que beneeixi les seves felicitats i doni consol als seus dolors.”

El pastor Wastall va sortir molt segur d’haver rebut la millor lliçó ecu-mènica que es podia imaginar, perquè ha descobert el que és tota una vida dedicada a estimar. És fàcil estimar la gent que coneixes i consideres bona perquè espe-res que et corresponguin. Però sempre serà més difícil estimar el desconegut. Jo penso que el vertader amor és com la fe, estimar el que no veus ni t’afecta de manera directa i personal. És aquell amor d’anada sense esperar la tornada. Per arribar en aquest nivell és necessari su-mar generositats i restar molts egoismes. Estem massa acostumats a subordinar el nostre cor al nostre cap, i hauríem d’en-tendre que l’amor és superior a la intel-

ligència. Moltes vegades el nostre amor el convertim en una trampa, és el llaç que utilitzem per lligar, d’alguna manera, la persona que hem ajudat perquè se senti permanentment en deute amb nosaltres. Hoconfirma lacòleraque sentimquanno se’ns agraeix el bé que fem. La prova està en que ens és més fàcil estimar al qui pensa o té les mateixes idees que nosaltres.Ensfixemmassasielbenefici-ari del nostre amor s’ho mereix. “No et pregunto quines són les teves opinions o la teva religió, només et demano quin és el teu dolor”. Acostumava dir Pasteur. "El vertader amor és el que ens hi surt de l’ànima sense el més mínim esforç, de la mateixa manera que per la boca ens hi surt la respiració".

Prenem l’exemple del papa bo, i mirem les coses amb els prismàtics de l’amor, que veuen i arriben més enllà d’on pot arribar la mirada del nostre egoisme.

Opinió Francesc Irla - Mª Rosa Golobart

Lamevafamíliaijovivimenunedificisituatalaplaçadel Consell Comarcal, en el passadís de les escales que porten a la carretera de Bassella.

Ens agrada molt de viure-hi, perquè gaudim de les ac-tivitatspacífiquesquetantelsnenscomelsadultspractiquena la plaça.

Undiadefinalsde l’estiupassat, algunes façanesdeSolsona, entre elles la de casa nostra, van aparèixer brutes de tintanegraambunsímboldelquenoenconecelsignificat,peròque l’autor se’l podria haver pintat a la façana de casa seva. Vam exposar la nostra queixa a la policia local i, després d’escoltar-nos, ens van dir que estaven sobre la pista del que ho havia fet. Al cap d’un temps ens vam assabentar que el malfactor de les pintades n’havia hagut de netejar algunes, però nosaltres no vam tenir aquella sort.

Poc després, algú altre, passant per davant de casa nos-tra, va estampar-hi una segona pintada. Vam tornar a la policia local, explicant el cas i argumentant que, al ser un lloc de pas, qualsevol prendria ara aquella paret per un mural on pintar-hi el que se li acudís. Ens va respondre la persona que hi havia de guàrdia aquell dia, que ja ho faria saber als seus superiors.

Ifinalment,avuidia26dedesembre,tornantacasa,hemvist amb disgust i impotència, que uns brètols han escopit tinta vermella sobre la façana de la qual parlem.

Els motius? Evidentment uns quants salten a la vista

Crònica d’unes pintades

del més poc avisat: Que són covards (ho fan d’amagat), incívics (no respecten el paisatge urbà), mals veïns (ho fan a casa d’un altre),...

Per acabar vull posar de manifest que, una vegada més, es compleix allò tan trist de que el ciutadà corrent (el que és respectuós amb els altres i atén els seus deures cívics) és el que usualment es veu perjudicat, ja sigui per les males accions de gent poca-vergonya, o per la deixadesa de les administracions públiques.

�1498 - Divendres, 29-12-2006

Poesia Juani Cervera i Balmes - Terapeuta psico-corporal

Hi ha moments, i aquest n’és un,que en sentir-me la pell tan a prop

massa a prop, m’espanta,puc no sentir-la mai més.

Qui dóna vida a la mort?desconec l’atzucac que embolcalla dubtes

la manca de fe m’exigeix renúncia presta, vera...mentre el cel

placenta grisosa feblejavulnerable al món

tancertqueésdificilcreure’tDéu calostre d’infantsen constant inconstant.

Hoste de tot el que no he estatconvidat sense avisar

tasta la veu que s’esmicola entre les ones

en escoltar-te, je t’aime en italiài en mirar-te temoem descobreixisvulnerable a tu, a la teva presta, justa dedicació.

Estranya estranyesa

No et desaré al regust del rancimés m’estimo estimar-tesentir el crit del silenci

i. a voltes tocaramb les pancelles dels dits

la vergonya de la pellestranya estranyesa

que no sapsi et perdo

em desdic de propòsits..

No et vull en l’oblitque en desmesura la llum

d’opacs i ombreset necessito amb mivisible com el llustre

abans de la nit.

Rara avis

Malfactor, lladre, xoriç,

la professió t’engavanya

i la justícia et fot canya

en el teu normal país?

Vine a Espanya, un paradís,

on l’equitat és estranya

i té als ulls una lleganya

i un codi penal castís.

Quan un lladre ens entra a casa

aquí, prest, li preguntem

què és el què ens pretén robar,

si el pispa, prudent, no es passa,

amistosament pactem

i el convidem a sopar.

This is a country of mamella...

ulleu els fets de Marbella.

Poesia Josep Maria Poblet

Opinió Ramon Gualdo

Des del govern central, un cop més, ens tornen a tocar els nassos: arriba un decret que el veig amenaçador com un núvol de tempesta. La proposta de les tres hores de castellà representa una patacada al sistema d’ensenyament a casa nostra. Representa un entrebanc per a poder impartir les classes com finsara,ipodercontinuarambunsistemaquehadonatidónabons resultats. Sindicats i mestres han manifestat: “No hi ha cap raóquejustifiquiquecalguiunahoramésdecastellà”.

Justament, a Catalunya, la llengua que està tocada, la que necessita protecció, és el català. I quant a la immersió lingüís-tica, ha funcionat i funciona, i els alumnes en surten dominant bé les dues llengües. Aquest decret és una ingerència agressiva, és una potineria en contra del nostre model educatiu.

La senyora ministra ens etziva la cantarella del bilin-güisme.QueDéuensagaficonfessats!Sil’apliquemamblescalories que ells ho voldrien escalfar, ens tocaria el rebre. Ho

La llengua a l’escola

va dir molt bé, en un espai de TV3 l’educador Octavi Fullat: “Si apliquessin el bilingüisme amb la força que desitgen, el català en uns anys quedaria fet una misèria”.

Davant de tot això, el govern català hauria de tenir més valentia, i saber plantar cara per defensar el nostre model edu-catiu. Ah: També hi ha algunes formacions a les quals està bé que des de Madrid ens facin la punyeta (com el PP o Ciutadans). Si a aquests senyors i a la ministra els agrada tant això del bi-lingüisme, per què no fan una cosa? Sí, home, ho deia molt bé LluísdeYzaguirreenunacartaaldiari:“Pensenfergarantirel bilingüisme dels 300.000 catalans que viuen a la comunitat de Madrid?” És que aquesta gent ens fan empipar, i potser ens obligaran a mobilitzar-nos.

Torna a ser hora d’estar alerta, perquè cada cos per tres sembla que vingui un altre juny. Si no som capaços de segar cadenes, com a mínim ... “Quan convé aixequem pancartes”.

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Els que vivim a pagès estem força habituats a que sem-pre siguem els darrers a obtenir determinats serveis. I aquest retard en tot ens fa veure les coses amb una certa llunyania i un cert pessimisme.

Al llarg de la història hem perdut la cursa de les comuni-cacions terrestres, dels serveis bàsics fonamentals: telefonia per fil,desprésmòbil,xarxad’aigua,xarxadegas,etc.itambédemolts altres lligats a fets culturals, educatius, de lleure, etc. La poca població i la seva dispersió han estat elements essencials a l’hora de no poder competir amb les ciutats.

Però heus aquí que hem aconseguit trencar aquesta dinà-mica i aquesta tendència amb un nou servei que ja tothom considera bàsic: les comunicacions via Internet. La nova comunicació del segle XXI.Detenironoendepenendecisionscomqueunaempresas’instal·li en un lloc o en un altre, o que moltes activitats puguin competir amb altres de llocs més ben comunicats.

Sifinsaranoenspodíemimaginarunesrelacionssensetelèfons, ara ja no son imaginables sense connexió a Internet. I cada vegada més, de manera que la pressió que entre tots els que vivim en el món rural, hem fet sobre la Generalitat ha donat peu a unes inversions importants per no quedar enrere.

El Solsonès ja té Banda Ampla Rural i ben aviat aquesta arribarà a la comarca veïna del Berguedà. Allà l’estem esperant en candeletes després d’anys de reivindicació i de reclamar-la a les grans empreses de telecomunicacions del país.

I és inútil lluitar amb les grans empreses. Es desesperant comprovar el grau d’ignorància i desinterès envers els pobles petits, i ja no parlem de les cases situades en disseminat. Ni en volen saber res ni tant sols contesten les peticions d’informació.

Aconseguit a temps

No ha quedat cap altre remei que la Generalitat inverteixi molts diners en crear les infraestructures necessàries per fer arribar la cobertura en zones poc rendibles econòmicament. A partir d’aquí l'empresa adjudicatària Iberbanda ha de fer la resta.

Amb tot, el més lògic probablement hagués estat exigir a lesgransempresesquesivolenfilet,tambétinguinunsquantsóssos. Però el debat s’hagués allargat i complicat durant anys i el retard en tenir aquest servei hagués estat més gran.

Benvingut encara que sigui amb un cert retard, però des d’ara la comarca ja pot competir amb altres de metropolitanes. Ja poden venir activitats que no necessiten estar al peu de les grans indústries. Hi ha un bon nombre d’empreses, petites i mitjanes que depenen de la bona recepció i comunicació via Internet. S’ha escurçat, doncs, la distància entre uns territoris i altres. Amb aquesta inversió es produeix el desitjat i reclamat reequilibri territorial.

Ara hem de demanar altres fórmules de reequilibri en altres serveis, però si hem començat per un, serà més fàcil obtenir-ne d’altres. És una primera victòria que fa pensar en un canvi de mentalitat del govern de la Generalitat. I val més tard que mai.

En veurem d’altres, de canvis en positiu. El més immedi-at el lligat a les persones amb pensions més baixes, i tot seguit en millores amb altres serveis fonamentals com els sanitaris, els d'educació i de benestar. També aquests permetran escurçar les distàncies entre poble i ciutat. És la manera progressista de governar, i de fer passar els fets per davant de les promeses. En continuarem parlant amb resultats a la mà, ben aviat.

Des del moment en què ERC va decidir lliurar la presidència de Catalunya a un membre de l’executiva del PSOE, els seus dirigents estan en una confusió extrema. Davant de l’anunci de Montilla que s’havia acabat el procés de cons-trucció nacional i que començava la Catalunya postnacional, ERC va anunciar que a partir d’ara hi hauria un catalanisme de pluja fina. De seguida vam comprovar què volia dir aques-ta nova concepció de l’independentisme: renúncia absoluta i imposició de les tesis espanyolistes al Govern.

El primer exemple d’aquesta actitud es va poder veure en la crisi de les banderes. Puigcercós va acatar les ordres de Montilla i va col.locar de nou la bandera espanyola en menys de 30 segons.

La renúncia d’ERC a la seva tercera sigla s’ha pogut veure de nou, ja que Carod-Rovira ha defensat que cal despolititzar el català. CiU considera un disbarat que el líder d’Esquerra proposi això. El català només es podrà despolitit-zar el dia que estigui plenament normalitzat, cosa que avui dia no passa. Mentre això no sigui així, és obligació dels poders

Opinió CiU del Solsonès

Despolititzar el català, una renúncia més d’ERC

públics i en aquest cas del Govern de la Generalitat protegir la llengua catalana i adoptar totes les mesures necessàries per fomentar el seu ús.

Quan Carod diu que cal despolititzar el català està defensant la teoria del lliure mercat lingüístic, és a dir, que considera que el català ja no necessita protecció de l’adminis-tració i pot competir en igualtat de condicions amb el castellà per fer-se un lloc. Són els plantejaments de Ciutadans, que argumenta que el Govern no s’ha d’ocupar d’aquestes coses, que no interessen a la gent. És evident que si s’aplica aquesta tesi, la decadència del català està assegurada.

CiU considera que ERC ha perdut el nord i en lloc de seguir treballant per la construcció nacional de Catalunya ha decidit ser còmplice de l’espanyolisme de José Montilla. Per una part, proposa incloure el dret de secessió en la Constitució espanyola, però a l’hora de la veritat es mostra incapaç de combatre les envestides del Govern espanyol contra el nostre sistema educatiu i planteja idees temeràries per al nostre futur com la de despolititzar el català.

��498 - Divendres, 29-12-2006

Futbol Club Futbol Solsona

CF Solsona (1r equip) - 2a. Regional, Grup 7Partit aplaçat

CF Solsona, 2 - CF Santpedor, 3CF Solsona: Ribera, Jiménez, Sabata, Obiols, Alcázar, Cardona, Freixes, Alarcón, Soler, Màrius i Sala. També: Mas I, Mas II, Pavón, Jaray, Viladrich, Adi i Irla.Gols: (0 a 1) Min. 55, (0 a 2) Min. 60, (1 a 2) Min. 63, Pavón. (1 a 3) Min. 78, (2 a 3) Min. 94, Sala.

El Solsona fa aigües

Dissabte, el Solsona disputava l’últim dels partits ajornats, per tal de posar-se al dia amb la resta d’equips de la categoria. El rival, el Santpedor, un dels equips més potents del grup i, que també, junt amb els solsonins, resten a la part alta de la classificació, es presentava a Solsona a buscar un resultat quelcom positiu.

La primera meitat va ésser molt igualada i cap dels dos conjunts no a ésser superior a l’altre ni en control de joc ni en ocasions de gol. En canvi, a la segona part es va veure un partit molt més obert, però amb un Santpedor que va saber llegir el partit al peu de la lletra i va donar una lliçó de saber portar el partit cap a on li va interessar. El Santpedor es va avançar amb dos gols molt seguits i, Pavón retallava distàncies amb un gol de penal. Però, en una contra, el Santpedor, poc després, retornava la diferència de dos gols al marcador. I, fins al final, un Solsona amb més ràbia que cor, i amb més impotència que saber fer, ni tan sols va posar l’ai al cos als visitants. Només en el gol de Sala, quan ja passaven quatre minuts del temps afegit.

El CF Solsona presenta els equips per la temporada 2006-2007Aprofitant l’estrena de la gespa artificial, els diferents equips del CF Solsona es van presentar davant l’afició el passat dissabte 23 de desembre a la tarda

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Futbol Club Futbol Solsona

AprofitantladiadafestivadeSantEsteve,elC.F. Solsona va organitzar un interessant partit de futbol entre pares de jugadors, entrenadors, socis i simpatitzants. El bon temps i la possibilitat de jugarenuncampdegespaartificialvanafavorirl’assistència de més de trenta jugadors disposats a cremar unes calories absorbides en els àpats d’aquests dies festius.

Després d’escoltar les orientacions dels entrenadors respectius (l’Adrià i el Moreno), cada equip va sortir amb moltes ganes de guanyar. Tantes, que alguns no defugien el xoc davant el contrari o no es preocupaven si perdien l’equilibri damunt la gespa molla. Els vermells van portar

Blaus, 4 - Vermells, 3Blaus: Miquel Pavon, José Castillo, Miquel Alzina, Felip Falla, Ismael Rodríguez, Adrià Navarro, Albert Lladó, Josep Puig, Eugeni Barniol, Josep Oliva, Rossend Sarri, Joan Solé, Josep

M. Vilaseca, Antonio, Jordi Castillo, Daniel Pavon. - Vermells: David “Dinamita” Lombardo, Jordi Viladrich, Valverde, Josep Colell, Marc Rafart, Josep M. Moreno, Joan Vendrell, Joan Merino, “Rubio” Orrit, Dani Solé, Oriola, José Fernández, Sergio Garcia, Gregori Solé, Josep Lluís Alonso, Eliseu Ribalta. Àrbitre: Joan Puig - Auxiliars: Jordi Puig i Albert Parcerisa

Goig de jugar per Sant Esteve

àrea com en la contrària i, des d’aquesta posició, l’Eugeni, lliure de marcatge, engalta un xut que envia la pilota just per sota el travesser, és el 3 a 3. A partir de llavors els blaus han dominat el partit; a més, l’Eliseu, que havia jugat una estona amb l’equip vermell, ha passat a jugar amb els blaus. Bé que el Josep Lluís, el Moreno, el Sergio i el Rafart pujaven pilotes cap a la davantera, però l’Adrià, l’Isma i l’Eugeni es feien omnipresents i no els deixaven atacar amb facilitat. Renoi quina potèn-cia té l’Adrià! El Dani Pavon, l’Eliseu i l’Albert, a la defensa, ara eren els amos i senyors; l’Albert, finsitot,enunajugadadeforça,hatravessatbonapart del camp i quasi marca; com també el Moreno

L'Albert Lladó i el Miquel Alsina

la iniciativa en el joc; el seu mig del camp, amb el Moreno, el Rafart, el Joan i el Dani, assistia múltiples pilotes als seus davanters. En una d’aquestes, el Joan Merino, des de l’extrem dret, feia el primer gol del partit elevant la pilota amb mestria a la sortida del porter. Els blaus no es desanimen i, en un contra-atac cap a l’extrem esquerra, el Joan Solé passa al Sendo, que, a la ratlla de l’àrea, es desfà de dos contraris i, en un xut ras i arran del pal, envia la pilota al fons de la xarxa. Hi ha canvis de jugadors i els blaus no se senten tan dominats, però són els vermells els que tornen a avançar-se en el marcador, gràcies a una hàbil rematada del Dani en una llarga jugada de l’equip vermell. Quan semblava que s’arribaria a la mitja part amb 1 a 2, el Felip, en un dels seus potents xuts, fa el 2 a 2. Fins i tot elsblausdesaprofitenunpenal,benassenyalatperl’àrbitre,peruna caiguda de l’Antonio, que, emulant el Robinho, havia driblat dins l’àrea petita dos contraris.

La mitja part va bé per a recuperar forces i recol·locar millor els jugadors damunt el camp. A la primera part el Josep Puig no havia rebut pilotes amb condicions, hi havia la tendència de jugar més per l’esquerra que per la dreta; a l’altre equip, els davanters Fernández i Oriola tampoc no podien entrar gaire en joc. Els defensors dominaven la situació; per un costat el Miquel i per l’altre el Valverde, amb contundència i elegància, frenaven les envestides i començaven els contraatacs. En un d’aquests, l’equip vermell tornava a marcar, aquesta vegada gràcies al David “Dinamita”. El joc tan aviat es disputava a prop d’una

podia haver marcat si el seu xut al pal arriba a desviar-se cap dins la porteria. Qui desfarà l’empat serà el Pepito que, dins de l’àrea, tal com li arriba, fa un xut ras i creuat lluny de l’abast del porter.

Durant una bona estona el joc del mig del camp quasi desapareix perquè la pilota passa molt ràpidament de la defensa cap a la davantera; tan de pressa que l’àrbitre es fa un tip de xiular fores de joc. Veient que en algun d’aquests fores de joc havia estat massa rigorós, el Joan Puig compensa l’equip vermell amb una falta dins l’àrea per una cessió, involuntària, al porter. Tanmateix els vermells no aconsegueixen igualar el marcador i,finsitot,elMiquelPavontél’ocasióperalluir-sevolantperagafar una pilota dirigida a l’altre costat de la porteria.

Per a alguns, el partit ha estat una mica massa llarg i, tot i els canvis, s’han cansat força. Per a d’altres, ha servit per acomençaraaprendreajugarencampdegespaartificial.Lesbotes de futbol, si el camp és moll, no poden ser gaire llises; en canvi, si és sec, el millor és jugar amb botes multitacs, un no es queda tan clavat ni es cansa tant. També cal tenir en compte que convé controlar la pilota de seguida perquè llisca molt ràpida i que la gespa artificial condiciona que la pilota sigui xutada per sota, la qual cosa vol dir que pot sortir alta més vegades de les que un voldria. En definitiva, tots nosaltres, sobretot els que hem guanyat, hem sortit del camp prou contents per haver pogut jugar a futbol en aquest renovat Camp Municipal.

��498 - Divendres, 29-12-2006

Infantils - 2a divisió - 20/12/2006

C.F. Solsona, 1La Salle Manresa, 0Alineació: José Luis Castillo, Remí Viladrich, Arnau Múrcia, Arnau Bajona, Jordi Lluís Oliva, Jordi Puig, Andreu Barniol, Albert Aresté, Jordi Sarri, Robert Tripiana, Vidal Ferrer, Marc Martínez, David Alconchel, Joan Vilà, Gerard Roca, Èric Testagorda.Entrenador: Adrià Navarro. Ajudant: Josep Maria Vilaseca

Cop al líder

El dimecres dia 20 al vespre, es va jugar al Camp Munici-pal de Futbol, el partit endarrerit del C.F. Solsona amb el C.F. La Salle de Manresa. Aquest partit havia aixecat molta expectació, ja que el C.F. Solsona portava un seguit de resultats molt bons i hi havia molt d’interès per veure si contra el líder, l’equip solsoní seria capaç de mantenir la continuïtat en els resultats. Doncs sí, així fou i amb l’afegit que els nois van sortir molt motivats i ens van oferir deu minuts extraordinaris amb un joc a un o dos tocs, passant-se la pilota l’un a l’altre, sense que els jugadors de La Salle la poguessin interceptar. D’aquesta manera, després d’un atac local, a la sortida d’un còrner, el Robert avançava, de cap, l’equip solsoní.

A partir de llavors, el Solsona afluixà un xic i es va de-dicar a contemporitzar, però el partit no perdia emoció perquè s’anaven produint ocasions de gol, per part dels locals, que no s’acabaven de resoldre, i La Salle en algun contraatac va poder empatar el partit, però el José Luis ho va impedir amb tres excel.lents aturades. Els jugadors del Solsona, esperonats per l’espectacular actuació del seu porter, van tornar a la feina i la defensa s’imposava a l’atac visitant amb molta concentra-ció, sobretot vigilant el seu davanter centre, molt perillós, ben controlat per l’A. Múrcia i per l’A. Bajona, i també per la bona tasca defensiva del J.LL. Oliva que a part pujava a ajudar al mig del camp, i nodria de pilotes als davanters.

Ara l’equip de l’Adri es podrà prendre un respir, tot i que encara ha de jugar contra el Paidos, esperant les vacances de Nadal, sabent que van llançats cap al títol.

infantils - 2a divisió - 23/12/2006

C.F. Solsona, 10 – Paidos, 0Alineació: Marc Martínez, Joan Vilà, Mohamed Hida, Arnau Bajona, Miguel Ángel Rodríguez, Jordi Puig, Andreu Barniol, Albert Aresté, Gerard Roca, Vidal Ferrer, Robert Tripiana, Jordi Lluís Oliva, Remí Viladrich, Arnau Múrcia, Èric Testagorda, Jordi Sarri. Entrenador: Adrià Navarro. Ajudant: Josep Maria Vilaseca

Partit d’entrenament

El dissabte dia 23 de desembre vàrem jugar un partit con-tra un equip que ocupa la penúltima plaça de la classificació, tot i que pel joc que va desenvolupar, sobretot els primers minuts del partit, no ho semblava pas, ja que es passaven la pilota amb una certa habilitat i fent bones jugades, encara que davant de porta es mostraven inofensius. El Solsona, de seguida va començar a fer el seu joc. El Joan Vilà es mostrava molt participatiu per la banda dreta, demostrant que és un jugador que té força qua-litat. Al mig del camp el Gerard Roca fou un jugador destacat, buscant superar els seus marcadors amb bones jugades per la banda esquerra, aprofitant la seva velocitat i canvi de ritme. A dalt, el Vidal i el Robert causaren estralls en la defensa contrària, superant-la en forces ocasions i creant oportunitats de gol. Així al cap de poc de començar el partit, en Vidal se’n va per la banda i el seu centre és rematat pel Robert: 1-0. Un xic després el propi Robert augmenta l’avantatge de jugada personal: 2-0. El 3-0 fou obra d’en Puig amb col.laboració amb un defensa que s’introduí la pilota en pròpia porta. Més tard, en Vidal i en Robert feien el 4-0 i el 5-0, respectivament, l’últim de remat i jugada individual. A la represa, després del descans, l’Oliva xutà fort cap a porta i un defensa de l’equip visitant desvià cap a gol: 6-0. El 7-0 l’anotà el Sarri de penal comès sobre el Robert. El mateix Sarri augmentà la diferència sorprenent el porter amb un xut directe quan tothom esperava que centrés la pilota: 8-0. El 9-0 vingué en un còrner botat pel Sarri que un defensa del Paidos rematà cap a gol. El 10-0 l’anotà l’E. Testagorda després de rematar amb traça un centre excel.lent des de la dreta.

El partit no va donar per més i l’equip segueix endavant amb bons resultats, i això fa que tots estiguem molt contents.

Futbol Club Futbol Solsona

Dissabte dia 30 a partir de les 15:00, al Camp Municipal d’Esports

XXXIV Torneig triangular del C.F. SOLSONA,

Amb la participació dels següents equips:

U.E. Avià (I Territorial)C.F. Organyà (I Territorial)C.F. Solsona (II Territorial)

L’ordre dels partits serà el següent:15:00 Avià – Organyà

16:00 Solsona - Perdedor primer partit17:00 Solsona - Guanyador primer partit

Trofeus cedits per l’Ajuntament de Solsona

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Futbol Club Esportiu Arrels

Benjamí “A” CE Arrels 2a Divisió (23-12-06)

C.E. Arrels- 12U.E. Santa Clara “B”- 2Alineació: Eduard, Adrià, Josep. M., Lleir, David, Miquel. P, Livian, Pau, Carles i Marcel.Gols: Miquel. P (4), Lleir (4), Livian (2), Pau i Carles.

L’Arrels acaba l’any amb golejadaNo podia acabar millor l’any que amb una golejada dels

verds. El Santa Clara “B” era un equip molt jovenet i es va notar aquest fet durant tot el partit.

Només començar el partit, en el primer minut de joc, el Santa Clara s’avançava al marcador i deixava l’Arrels de pedra. Però la reacció no es va fer esperar i el bon joc de l’Arrels va donar fruit; amb tan sols 10 minuts ja guanyàvem per 4 gols a 1. A partir d’aquí, tot i que dominaven els verds, el joc ja es va tranquil·litzar i es va aguantar aquest resultat durant la primera part.

La segona part va començar amb un Arrels que es va bolcar a l’atac i als primers 15 minuts havíem fet 6 gols més, però amb un descuit defensiu el Santa Clara ens feia un segon gol. Durant els últims minuts de partit, l’Arrels es va dedicar a tocar la pilota i a calmar el partit. Finalment va poder fer 2 gols més que deixaven el resultat final de 12 a 2 al marcador.

El 14 de gener juguem el següent partit de lliga al camp del Navàs, que és un rival bastant complicat i es troba a la part alta de la classificació. Sort!

Eduard Torra Marcel Xandri

Pre-benjaminsDissabte 23 de desembre 2006

CE Arrels “A”, 4CF Maurina Egara “A”, 3CE Arrels “A”: Guillem Ribó, Albert Pijuan, Lluis Pijuan, Pere Vilaginés, Toni Moreno, Guillem Vilà, Lluís Villaró (3g.), David Colell, Ferran Colell, Marc Casaldàliga, Marc Pujol, Manel Estany (1g.), Guillermo Morales.

Els tres punts es queden a casa

Finalitzem l’any amb una treballada victòria. Al davant un equip que, vista la classificació, no ens havia de donar gaire guerra: només portaven tres punts. Però no et pots fiar de ningú, i menys, en aquestes catego-ries, del rival, en un partit de futbol. La primera part fou molt igualada, més fruit del desencert de l’Arrels que no pas per mèrits dels egarencs. Els nostres no n’encertaven ni una, semblava que el partit els anés gran. Segurament, confiats pel fet que ens avançàrem aviat al marcador, es va abaixar el ritme i la pressió, fet que aprofità el rival per marcar dos gols i anar-se’n al vestidor amb un parcial d’1 a 2 (val a dir que el segon gol fou de rebot).

Però alguna cosa deurien comentar al vestidor a la mitja part, perquè els futbolistes de l’Arrels van sortir disposats a guanyar, pressionant la sortida de pilota del rival i no deixant-los passar de mig camp. Durant la segona meitat, el 90 per cent del temps la pilota estigué en terreny de joc dels terrassencs, les oportunitats eren contínues i el porter del Maurina Egara en fou el seu millor jugador. El Lluís Villaró (3 g) i el Manel Estany (1g) foren els golejadors, però no n’haurien pogut fer cap si no haguessin tingut l’ajut de tot l’equip.

En resum: treballada i merescuda victòria en un partit igualat al primer temps i sense color al segon. Sols mancà una mica més d’encert de cara a porteria pels de casa. Els Sants de la Setmana

Divendres, 29 Sant Tomàs Becket. Sant David; sant Tròfim.Dissabte, 30 Sant Mansuet; sant Rainer; santa Anísia; sant Fèlix I; beat Raül.Diumenge, 31 Sant Silvestre I. Santa Coloma; santa Melània la Jove; sant Sabinià.Dilluns, 1. Santa Maria, Mare de Déu. Imposició del Nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel); Mare de Déu de Begoña; sant Concordi; santa Eufrosina; sant Almaqui. Jornada Mundial de la Pau.Dimarts, 2. Sant Basili el Gran, i sant Gregori Nacianzè. Mare de Déu, Auxili dels cristians; commemoració de la vinguda de la mare de Déu a Saragossa; sant Macari; sant Isidor d’Antioquia; sant Adelard; santa Emma.Dimecres, 3. Sant Anter; santa Genoveva; sant Fulgenci; sant Daniel; sant Atanasi (o Tannari); sant Josep-Maria Thomasi; beat Alan de Solminiac; beat Ciríac-Elies de Chavara.Dijous 4. Sant Rigobert; sant Odiló; santa Isabel-Anna Seton; beata Àngela de Foligno.

��498 - Divendres, 29-12-2006

Aleví 1a divisió grup 9

CF. AT Gironella, 1CE Arrels, 2

CE Arrels: Jordi Vilà, Albert Vila, Sergi Brau, Ivan Martínez, Axel Novelles, Pau Vilar, Jordi Ollé, Roger Sala, Arnau Montaner, Guillem Vila, Guillem Pijuan, Tate Moreno i Lluís Sabata Gols: 1a part: 1-0, 1-1 Guillem Vila - 2a part: 1-2 Roger Sala

Podrem menjar els torrons tranquils

Els alevins del CE Arrels podran menjar els to-rrons amb tranquil.litat després d’endur-se els tres punts del camp del Gironella en l’últim partit de l’any per un ajustat 1 a 2

El partit va ser disputat durant tot el temps. Van ser els del Berguedà els qui, als dotze minuts de joc, i després d’aprofitar un contracop, van avançar-se al marcador.

Els solsonins van saber estar en el joc i, lluny d’arronsar-se, van buscar la porteria local amb insistèn-cia, fins que, a falta de cinc minuts per arribar al descans, el Guillem Vila aconseguia marxar dels seus marcadors i establia l’empat, amb el que s‘aniria al descans.

La segona part va ser de total domini dels del CE Arrels, ja que eren els únics que jugaven la pilota i arri-baven a la porteria contrària. Fins i tot l’àrbitre va deixar d’assenyalar dos clars penals a l’àrea local, però això no va fer desanimar als de Solsona i, en un contracop molt ben portat, al minut 23, el Roger Sala va batre al porter local elevant-li la pilota en la seva sortida i fent l’1 a 2 amb que acabaria el partit.

Aquesta victòria és del tot merescuda, ja que el treball que realitzen durant els entrenaments serveix perquè dia a dia juguin més com a un conjunt, i això es reflecteix en els partits amb el seu joc.

FELICITATS NOIS, I ÀNIMS!!!!!!

Futbol Club Esportiu Arrels

Infantil 2a divisió Grup 27

CE Arrels, 10 - Sant Pau, 1CE Arrels: Xavier Llordella, Aleix Reix, Èric Comelles, Eric Pascual, Marc Balletbó, Nourddin, Eric Bautista, Jordi Màrquez, Bernat Moreno, Raul Alcázar, Ferran Xandri, Magí, Jordi Codina, Aleix Bajona, Josep Armengol, Ramon Coll.Gols: Ferran (3), Marc (2), Joseph (2), Bautista (2), Raul (1)

Pluja de gols

Aquest dissabte passat els infantils de l’Arrels van jugar un partit desigualat contra el Sant Pau.

Els jugadors de l’Arrels van sortir molt concentrats al terreny de joc i amb ganes d’ensenyar el seu millor futbol.

Amb jugades molt ben trenades, van anar arribant els gols i a la mitja part ja es guanyava per 7-0, amb gols de Ferran, que va aconseguir un “hat-trick” amb 2 gols de Josep, 1 del Marcifinalment1del’Éric.

Al descans es va fer una variació tàctica, ja que es va passar a jugar amb només un central i dos laterals, per tenir més possessió de la pilota al mig camp.

La segona part va continuar igual que la primera, amb domini de la pilota i creant nombroses ocasions de gol, però no hi va haver l’encert de la primera i es va aconseguir marcar tres gols més, obra del Raul, el Marc i l’Eric. Amb una acció aïllada, el Sant Pau va aconseguir el gol de l’honor.

Des d’aquí, volem donar ànims a tots els jugadors de cara al partit ajornat que divendres dia 29 ens enfrontarà al Cardona, unrivaldelapartaltadelaclassificació.

Marc BalletbóFerran Xandri

C. C

aste

ll, 8

So

lson

a97

3 4

8 0

0 7

8

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Bàsquet C. B. Solsona

El CB Solsona ha llançat aquest dijous 28 de desembre una OPA hostil per a l’adquisició del 51% de Repsol-Butano, negocidedistribuciódeRepsol-YPF.L’operacióesvaacordaren un sopar que va tenir lloc el dissabte 16 al restaurant Hostal Nou, on va assistir la plana major del club. El cost de l’operació escalculaen1200eurosiesfinançaràambloteria.

El nou gegant de la distribució energètica passarà a dir-se RepSOLSONA-CByPF. La comissió nacional de valors ha decidit suspendre momentàniament la cotització de les accions d’ambdues corporacions. A la foto podeu veure el nou equip responsable de tota la distribució del butà que aportarà el CB Solsona, amb el nou uniforme amb els colors corporatius de la nova empresa.

Sorprenent operació financeraCadet masculí nivell “A” (16-12-06)

CB Navàs “A” 46CB Solsona “A” 72Parcials; 19-27 32-53 37-60 46-72Jugadors: Jordi, Guille, Andrew, Marcel, Dani V, Dani P, Oriol, Padró, Casas, Abella, Casals, Marc.

Quasi perfecte

Un dels partits més treballats en defensa, que van ratllat la perfecció. Els jugadors van respondre al límit de la falta, i això es va traduir en un partit dur, vibrant i, sobretot, ple d’incerteses.

Els solsonins han acabat tercers del grup. La fase prèvia, quan l’objectiu era quedar primers... El treball, però, ha estat positiu. I el tercer lloc ha estat com una recompensa, vista l’evolució d’aquesta fase.

Caldrà veure, a partir d’ara, si els joves respon-dran a les expectatives d’una temporada que tot just co-mença ara. I tan sols val a quedar entre els millors...

Felicitem els nostres nois que, a partir d’ara, podran treure el seu màxim rendiment en una lliga on segur no s’avorriran. En el partit del Navàs van treba-llar 40 minuts de pressió a tota pista, contra un equip incòmodeialfinalvansaberaprovarambnotaalta.

Sènior masculíCampionat de Catalunya de 3a (16-12-06)

TB Asessors CB Solsona 68CB Castellbisbal “A” 71

Parcials: 21-17 39-31 54-52 68-71 Jugadors: Pera, Rafart, Torres, Comes, Sala--- 5 inicial --- Colell, Díaz, Call, Vives, García, Viladrich, Merino

Acaben l’any en segon lloc

En el partit, on es decidia el primer lloc per acabar l’any, es va caure en una lluita digna. Els solsonins van afrontar el partit amb dignitat. El Castellbisbal va presentar un equip compensat, que va fer molt mal a dins la cistella, i amb un encert de 6,25 efectiu, sobretot al final del partit.

A partir d’ara no val a badar, gens ni mica, ja que amb dues derrotes és molt fàcil tenir aparellaments que no interessin, i fer trontollar un ascens directe que, en el fons, és el que tothom espera, i si tot va bé, és el que tindrem. Cal felicitar l’afecció per la forta acollida i el suport.

Bon any nou!!! L’equip sènior TB ASSESSORS C.B. SOLSONA, amb la nova equipació.

El Kiko Rafart fa una espectacular jugada.

��498 - Divendres, 29-12-2006

Bàsquet C. B. Solsona

Nou patrocinador per al primer equip del C.B. Solsona

TB Assessors passa a patrocinar i donar nom al sènior masculí

L’empresa solsonina d’assessoramentfiscal, laboral icomptable, de gestoria i d’assegurances TORRES BARBENS ASSESSORS S. L. (TB ASSESSORS) esdevindrà patrocina-doraoficialdelprimerequipdelClubBàsquetSolsonaperalque resta de la present temporada 2006-2007 i per a la tempo-rada 2007-08. Es tracta d’una empresa que ja té llarga tradició de col.laboració amb el club i ha patrocinat diferents equips d’esport base.

A partir d’ara, els esportistes del sènior masculí com-petiran amb l’equipació esportiva amb el nom del patrocinador – que van estrenar en el darrer partit contra el C.B. Castellbisbal delpassatdia16-,iladenominacióoficialdel’equippassaaser TB ASSESSORS C.B. SOLSONA.

VansignarelconvenidepatrociniXavierTorres,perTBAssessors,iJordiPadró,presidentdelCBSolsona.Enfinalitzarla temporada 2007-08 ambdues parts valoraran la continuïtat d’aquest tipus de fórmula de col.laboració.

Xavier Torres, de TB ASSESSORS, amb Jordi Padró, president del Club, en la signatura del nou acord de patrocini del primer equip del CB SOLSONA

El matrimoni Garcia - Semís, de LADIER Mobiliari de Cuina, en l’acte de signatura del patrocini de samarretes d’escalfament, amb el president del club.

I un altre acord de patrocini

LADIER patrocina samarretes d’escalfament

Els acords de col.laboració no acaben amb el patrocini del primer equip: aquesta setmana s’ha signat un nou acord mitjançant el qual LADIER, empresa dedicada al mobiliari de cuina i banys radicada al polígon industrial d’Olius, passa a patrocinar les samarretes d’escalfament dels equips masculins júnior i sènior per al que resta de la present temporada 2006-07 i per a la temporada 2007-08. En el cas de LADIER també es tracta d’un empresa que ja havia col.laborat amb el club, en aquest cas en el patrocini de trobades d’escoles de bàsquet.

Campionat Social del Motor Club Segre

Es va celebrar a Bellpuig l’última prova del campi-onat social del Motor Club Segre. El pilot del motor club del Solsonès, Miquel Pujol i Canal, amb el dorsal “99” va quedarclassificaten2nlloc,enlacategoria50cc.

Destaquemqueaquestjovepilothaquedatclassifi-catenlacinquenaposiciófinal,enelcampionatd’enduretsde Catalunya. Aquest mateix dia el pilot Lluís Villaró i Martín, del Motor Club Solsonès, va participar en el 1r motocross social infantil del parcmotor Vallgorguina del MotoclubSantCeloni,enlaqualvaquedarclassificaten3r lloc. Moltes felicitacions als dos joves pilots.

Motociclisme Motor Club Solsonès

�0 498 - Divendres, 29-12-2006

Penya Barcelonista Solsona La Junta

Sortida al Camp Nou

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca or-ganitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 20 i 21 de gener F.C. Barcelona – Gimnàstic de Tarragona

Els preus de les entrades són els següents:- Tribuna 1a i 2a graderia: 61 euros- Tribuna 3a graderia: 56 euros- Lateral 1a i 2a graderia: 46 euros- Lateral 3a graderia: 40 euros- Gol 1a i 2a graderia: 33 euros- Gol 3a graderia: 26 euros- General: 18 euros

Els socis del Futbol Club Barcelona tenen un 20% de descompte sobre el preu de les entrades.

El preu del viatge és de 8 euros pels socis de la Penya Barcelonista i de 16 euros pels no socis.

Per a més informació o apuntar-vos-hi, po-deu adreçar-vos al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877 - el divendres 29 de desembre, dijous dia 4 de gener i divendres dia 12 de gener, els tres dies per la tarda – o al local de la Penya, també els mateixos dies de 7 a 9 del vespre. L’últim dia per apuntar-vos-hi és el divendres dia 12 de gener.

Concurs del Logotipdel 25è Aniversari

Consell Esportiu del Solsonès

La setmana passada es va dur a terme l’elecció del logotip del 25è aniversari del Consell Esportiu del Solsonès. D’una desena de propostes presentades, la proposta de la solsonina Alba Colell i Roure n’ha resultat guanyadora. El logotip regirà en totes les estampacions i publicacions que el Consell Esportiu del Solsonès farà durant tot aquest any.

JORNADA 11 - 16 i 17 de DESEMBRE

CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS” – OLIUS ...............1-2 CLARIANA DE CARDENER – CAMBRILS ............................3-1BAR CASTELL – SOLSONA .................................................7-4HOMBRES G – CASTELLAR DE LA RIBERA .........................3-6LLADURS – NAVÈS .............................................................2-1EXCAVACIONS J. RIBERA – ST. LLORENÇ DE MORUNYS ..5-2ESPORTIU FREIXINET – FONDA NIN ..................................3-2ARDÈVOL – LLOBERA ........................................................1-3MONTMAJOR – SANT CLIMENÇ..........................................3-4

Lliga Comarcal Consell Comarcal

JORNADA 12 - 13 i 14 de GENER

OLIUS – CAMBRILS (a les 17 h al Pi)CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – SOLSONA (a les 15.45 h al pavelló)CLARIANA DE CARDENER – CASTELLAR DE LA RIBERA (a les 18 h al pavelló)BAR CASTELL – NAVÈS (a les 19 h al pavelló)HOMBRES G – SANT LLORENÇ ( a les 20 h al pavelló)LLADURS – FONDA NIN (a les 16 h a Lladurs)EXCAVACIONS J. RIBERA – LLOBERA (a les 16 h a Freixinet)ESPORTIU FREIXINET – SANT CLIMENÇ (a les 17 h a Freixinet)MONTMAJOR – ARDÈVOL ( a les 18 h a l’Espunyola)

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles,

opinions, cròniques...

abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina

�1498 - Divendres, 29-12-2006

Automodelisme Solsonès Modelisme

Una nova sensació arrasa al local de l’excalèxtric. Es tracta d’uns Buggies ràdio controlats. En aquesta ocasió es tracta d’una novetat que ens arriba dels Estats Units de la mà de Team Associated, encara que aquesta escala, no està gaire arrelada al nostre país, i per tant esperem que hi hagi algú que s’animi avisitar-nosallocal,jasiguiaficionatonoalràdiocontrol,isi s’anima algú més a participar, podrem aconseguir integrar aquesta escala al nostre país.

Actualment ja som 6 pilots locals, i fa unes setma-nes ens varen visitar dos aficionats a aquesta disciplina, deManresa, convidats pel nostre “presi” Ramon Pallarès. Com ja he comentat anteriorment, ja fa unes setmanes que ens hem posat en marxa per anar-nos adaptant a l’equip “comandament –cotxe”,iaprofitantlavisitaesmentadadelJordiienLluís,vàrem celebrar un petit campionat al nostre circuit, el qual va funcionar de la següent manera: (cal destacar que en aquella ocasió només érem 5 pilots locals)

Ja que hi havia 4 pilots que coincidien amb les mateixes freqüències dos a dos, vàrem elegir els cotxes 3 a 3. Varen fer laprimerarondaclassificatòriaelDavidGuitart,elJordiAugéi el Josep Majoral, de la qual va quedar en primer lloc el Jordi amb 10 voltes, seguit del Pep també amb 10, molt ajustat al Jordi,queesvahaverdemirarenla“fotofinish”,ilaterceraposició va ser pel David, amb problemes en l’emissora. En la segonaclassificatòriahivarenparticiparelPallarès,elDarioi el Jordi de Manresa. En aquesta ocasió va ser guanyador el Ramon amb 12 voltes, seguit del Dario amb 10 voltes i tancant laclassificacióelJordiamb7voltes.

Unavegadaacabadeslestandes,esvarenferduesfinals.AlafinalA,hientrarenelPallarès,l’AugéielMajoral.AquestúltimesvadisputarelllocambelDario,jaqueenlesclassifica-tòries havien fet les mateixes voltes, de manera que es va fer la volta ràpida al circuit, la qual se la va endur el Majoral. En aquesta final A, els resultats varen ser favorables al Ramon amb 12 voltes, seguit del Jordi amb 11 i el Pep amb 10. A la final B, hi participaren el Jordi de Manresa, guanyador amb 6 voltes, el Dario amb 5 voltes i el David, amb problemes als servos del seu cotxe, amb 2 voltes. Cal destacar que el temps de la cursa de la final A va ser de 3 minuts i el de la final B d’un minut i mig.

Després d’aquestes tandes es va fer un “Eliminator” que consistia en córrer el 1r contra el 6è, el 2on contra el 5è i el 3r contra el 4rt. Aquesta prova consistia en donar dues voltes al circuitiesclassificavaelprimerencreuarlalíniademeta.Dela primera Ramon-David en va resultar guanyador el Ramon, que es va enfrontar amb el campió de la segona entre l’Augé i el Dario, en aquest cas l’Augé. En la tercera ronda s’enfrontaren el Majoral i el Jordi de Manresa. Aquest últim va resultar el vencedor. Es va batre amb el Lluís, el qual no va aparèixer en escenafinsaquestaúltimafinal,jaqueeraelquecontrolavalesvoltes. D’aquesta eliminatòria entre manresans en va resultar guanyador el Lluís.

AlafinalíssimaesvarentrobarelPallarèsielLluís.Vasortir-ne victoriós el Ramon. Cal destacar que la volta ràpida del

Campionat intercomarcal de ràdio control 1/18

circuit va ser pel Pallarès amb 13,745”. A continuació podreu trobar tots els resultats a les taules:

CASINO ROYALE - 007• Divendres, 29 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)

• Dissabte, 30 - 11 nit• Diumenge, 31 - 5 tarda• Dilluns, 1 gener - 2/4 de 8 vespre i 1/4 d'11 nit

COL.LEguES AL bOSC (EN CAtALà)• Dissabte, 30 - 1/4 de 7 tarda (Preu espectador)

• Dilluns, 1 gener - 5 tardaVA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

CASINO ROYALE

COL.LEGUES AL...

13 AN

YS

APTA

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Concerts Ramon Estany

La banda solsonina de “happy punk” Crazy Evolution va oferir un vibrant concert el passat diumenge a les 8 del vespre al pub Sputnik, davant d’una sala atapeïda de fans i amics

Van ser 45 minuts de cançons i ritmes trepidants en un escenari al 100 per cent de la seva capacitat, i amb l’aportació a la veu cantant d’un amic, l’Eloi Múrcia, en algunes de les can-çons.Alfinal,elgrupesvaacomiadaramblacançóSantaClauscloent una càlida i animada vetllada musical a l’Sputnik.

Temes com “Misery”, “I’m just a kid”, “Sam”, “One wayticket”o“Perfect”vansonarenlavetlladadeSantEstevea l’Sputnik

Història dels Crazy Evolution

Un dia qualsevol del maig del 2005 es va formar el grup musical que s’acabaria anomenant Crazy Evolution. La idea original la va tenir el Daniel quan devia tenir uns 16 o 17 anys. Fanàtic de grups com blink-182, Sum 41 o Simple Plan, és a dir, de bandes de rock americanes també anomenades “happy punk”, va pensar que estaria bé crear una banda (que originalment s’anomenaria UFO 1080, que traduït a l’angles vol dir OVNI 1080). Com que eren amics des de sempre, Daniel va acabar introduint a Edgar al món del punk rock i entre els dos van proposar-se la idea de la creació de ‘UFO 1080’, ja que Daniel tocava amb la bateria i la guitarra i Edgar Mañas estava començant a tocar el baix. El desembre de 2004, després d’uns

Concert nadalenc a l’Sputnik amb els Crazy Evolution

quants intents de cançons menys potents, van crear el prototip d’una nova cançó, 87’s Generation, cançó que més tard entraria en escena com la primera cançó pròpia de Crazy Evolution.

Amb Daniel a la guitarra i la veu principal i Edgar al baix i els cors, faltava una peça clau en qualsevol grup (i més en un grup de punk rock): El bateria. Després de buscar-lo durant uns quatre mesos i de provar diferents aspirants, van trobar el candidat perfecte: Joan, un noi de quinze anys amb un prome-tedor futur com a bateria i un fan incondicional del punk rock, en concret de la famosa banda Green Day.

I així, amb tres integrants bàsics, va quedar formada la banda que, entre els tres van batejar Crazy Evolution (que en ca-talà vol dir ‘Evolució de bojos’ o ‘Evolució boja’). Després de ser entrevistats a Ràdio Altipla, de gravar la seva primera maqueta a l’estudi de gravació de Ramon Maria a Matamargó i tocar en uns quants concerts pel Solsonès, van veure que en directe els feia falta un altre guitarrista, ja que a la majoria de cançons del seu repertori hi havia dues guitarres. Llavors van conéixer la personaperfecta,l’Eladi,guitarristadeMisprinted,tambéfilld’unmúsic,quevaacabarsentmembrefixdelgrup.

Durant l’estiu del 2006, se’ls va poder veure en forces ocasions dalt de l’escenari (a Cardona amb els Secs Machine i Tsunami, en el concert de presentació del nou treball dels Pin’s, al Solsona Rock Festival amb No Way Out i Marky Ramone and Friends...). Actualment, Crazy Evolution no paren i estan creantnovescançonsifilmantvideos.

D’esquerra a dreta: Edgar - Baix i veu, Daniel - Guitarra cantant, Joan – Bateria, Cristina - veu i cors, Eloi – cantant convidat, Eladi - Guitarra i cors

��498 - Divendres, 29-12-2006

Concerts Ramon Estany

La Polifònica de Puig-Reig porta el Nadal a la Catedral de Solsona

Més de 300 persones van gaudir dis-sabte passat, 23 de desembre amb els cants nadalencs que va interpretar la reconeguda coral. El concert, patrocinat per l’obra social de la Caixa de Terrassa i amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona, va constar de dues parts

La primera part va consistir en un repertori de peces clàssiques adients a les datesnadalenquescomelMagníficatdeJohn Rutter (1945), Les estacions, op. 64 de Salvador Brotons (1959) i el medley Nadal en el món, tot un variat de nadales d’arreu del món arranjades pel compositor Manel Camp.

La segona part va permetre copsar la riquesa i versatilitat musical del repertori d’aquesta formació, amb la interpretació de Sardanes, Res no és mesquí (Rafael Ferrer), Nois Alegres (Francesc Mas Ros), tres peces de l’Òpera Nabuco, de Verdi, un altre medley titulat Miss Saigon de Boublil&Schönberg. El concert va acabar amb dos gospel’s, “High & lifted up” i “It wasagreatthing”.

La Polifònica de Puig-Reig va ser fundada l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, en el si de la colla sardanista del mateix nom. El 1987 va adoptar el nom actual. Desenvolupa una intensa activitat a Catalunya, i ha actuat també a diversos indrets de l’estat espa-nyol, a la majoria de països europeus i també a Israel, Mèxic, Filipines, Vene-çuela, Estats Units, Canadà, Singapur, Malàisia, Colòmbia, Equador, Perú i a ArgentinaiXileacompanyantunviatgeoficialdelpresidentdelaGeneralitatdeCatalunya. Des de 1969 n’és el director Ramon Noguera. El seu repertori, ampli i variat, inclou totes les èpoques i estils. Habitualment té en repertori un musical d’actualitat. Donades les seves arrels, la Polifònica està reconeguda com a excel.lent intèrpret de sardanes corals, i ha fet múltiples actuacions i diversos enregistra-ments juntament amb la prestigiosa cobla La Principal de la Bisbal. Cal esmentar tambélanotablerealitzaciódiscogràficade la majoria dels seus repertoris; última-

ment ha enregistrat el CD País de Cançons amb el prestigiós pianista Manel Camp.

En nombroses ocasions ha actuat per TV en directe i en diferit, a Catalunya, a Espanya i a l’estranger.

L’any 1993, amb motiu del seu 25è ani-versari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Més de 300 persones van omplir la Catedral de Solsona

Les autoritats locals i representants de Caixa de Terrassa, a la primera fila

SolistesSopranos: M. Carme Oliveras, Maria Genís, Constança Gil i Cristina Coma - Contralts: Montserrat Garcia i Marta Pagerols - Tenor: Joan Rosell - Barítons: Jordi Soler i Jordi Sabata - Piano: Josep M. Conangla - Baix: Josep Vall - Director: Ramon Noguera

L'Acudit del Simi

�� 498 - Divendres, 29-12-2006

Llibres Ramon Estany

De la mà de l’Associació de Dones del Solsonès, l’escriptora solsonina Dolors Guàrdia va presentar el seu llibre “Ene/amigues”. L’acte va comptar amb la participació de l’actriu M. Jesús Andany, que va llegir un fragment del llibre.

L’acte va tenir lloc el passat 16 de desembre, a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

Maria Díaz, presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès, va presentar l’acte, manifestant que un dels objectius generals de l’Associació de Dones del Solsonès és fomentar la participació de les dones a tots els àmbits de la societat, “i en aquest cas, l’àmbit cultural”. Díaz va remarcar que “volem fomentar l’àmbit cultural perquè volem fer palesa la creati-vitat de les dones i que expressin diferents punts de vista que fins ara o fins fa poc eren cosa d’homes”.

Díaz va afegir que “fins ara, la nostra apor-tació en aquest àmbit era convocar un concurs de relats curts escrits per dones que, posteriorment, es publicaven, i vam veure que les dones tenien moltes ganes d’expressar-se perquè el primer any es van presentar set relats i enguany, el segón, es va triplicar i se’n van presentar 21.”

Pel que fa a la presentació de llibres, Díaz va subratllar l'oportunitat de “posar el nostre gra de sorra recolzant la iniciativa de les dones que escriuen llibres” i és per aquest motiu que “som aquí per la presentació d’aquest llibre”.

“El llibre és totalment feminista. Les dones no hi surten tan malparades”

Presenten a Solsona el llibre “Ene/amigues”

Maria Díaz va explicar de la Dolors Guàrdia que és “co-neguda per la seva activitat professional i també per la seva activitat d’escriptora. Ha escrit diversos llibres com Ningú en

M. Dolors Guàrdia, autora d’”Ene/amigues”

Maria Díaz, presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès i M. Jesús Andany, actriu

té la culpa, que tracta de l’adolescència, Crònicas de este mundo, Cacics i menestrals i Diagnòstico invalidez, i el darrer, el llibre Ene/amigues.”

Després de la lectura recitada d’un fragment del llibre, Dolors Guàrdia va agrair l’assistència al públic present a l’acte, a l’Associació de Dones i a M. Jesús Andany. Pel que fa a la qüestió de per quin motiu va escriure aquest llibre, Guàrdia ho va justificar perquè quan va publicar el seu segon llibre “Crònicas de este mundo”, hi va haver una amiga que “em va dir que potser no tornés a escriure mai més una cosa tan seri-osa, i vaig pensar que potser tenia una mica

de raó, i llavors vaig rebuscar, i com que tenia aquests retrats femenins, vaig pensar que com que són amb molt d’humor, també hi ha molta crítica, ironia i una mica de cinisme, parlant de les dones.”

La Dolors també va remarcar el joc de paraules del títol: “Ene/amigues”, “de vegades les dones som amigues, altres enemigues declarades, i algunes vegades podríem ser aquest terme entremig d’ene/amigues, on cadascú hauria d’acotar la definició.”

Sobre com va fer aquest llibre a partir dels retrats, l’autora va explicar que “ a partir dels retrats que ja tenia, els vaig lligar amb un petit argument, i el resultat és aquest llibre que a part dels detalls femenins, presenta unes expli-cacions al marge sobre les dones, en uns moments en que s’atura el relat”.

Prosseguint amb els detalls de l’obra, Guàrdia va comen-tar algun detall anecdòtic, com l’ús del pseudònim Mad Griff, ja que “em feia una mica de cosa escriure un llibre sobre temes tan banals i massa irònic. Vaig aprofitar el cognom del meu marit, una mica arreglat”.

Però també “hi ha alguns capítols que porten a la reflexió”, i “el llibre és totalment feminista. Les dones no hi surten tan malparades”. Com a conclusió, Dolors Guàrdia va expressar que la intenció d’aquest llibre és “riure i passar una bona estona”.

��498 - Divendres, 29-12-2006

Passatemps Kiko M.

Les 7 diferènciesAquí veiem uns dels actors dels Pastorets, de J.M. Folch i Torres que actuaren el dia de Sant Estevei van omplir el Teatre Comarcal de Solsona.

Podries trobar les 7 diferències entre les dues fotos?

Solucions corresponents a la setmana passada

ÀriesComences l’any amb moltes ambicions en l’àmbit professional, amb un gran progrés, i segurament amb moltes més responsabilitats. Hauries de relaxar-te i tenir una mica més de cura de la teva salut.

TaureComences l’any amb una forta empenta, tant en l’àmbit professional com en el familiar. T’hauràs de repartir en aquests dos àmbits. Si tens parella cuida la relació, ja que hi pot haver discussions pujades de to.

BessonsLa teva vitalitat és molt forta en aquest començament d’any, estaràs més fort/-a de l’habitual. Els teus objectius durant aquest mes estan posats en l’amor i la sexualitat, surts més i agafes més la iniciativa

CrancComences l’any adaptant-te el millor possible a les situacions difícils. Has de moderar la teva voluntat i així evitaràs haver d’enfrontar-te a d’altres persones. Tens moltes oportunitats romàntiques.

LleóL’any comença atenent més a la família, és com si tinguessis un deute amb ella, ara és el moment de complir-lo. La teva capacitat energètica es veu una mica baixa, no et forcis gaire.

VergeL’any comença cultivant principalment el teu estat interior i l’harmonia emocional, i deixant en segon pla els teus interessos professionals. Pots estar submergit en reformes a casa teva i els ànims estan una mica exaltats.

BalançaL’any comença per a tu centrant la teva atenció en decisions que s’han de prendre dins de la família. Has de reflexionar abans de prendre una decisió important. Les oportunitats amoroses es presenten en centres educatius.

EscorpíL’any comença havent gastat massa durant el mes anterior i encara que t’ho podies permetre, ara t’has de recuperar. En general, aquest és un any de prosperitat. En la salut hauries de fer una dieta depurativa.

SagitariL’any comença amb un fort impuls pel que fa a la teva independència personal, i amb gran necessitat d’actuar en solitari; els altres s’adaptaran a les teves necessitats i no pas a la inversa. La salut és excel.lent.

CapricornEnhorabona! Comences el teu any amb molta iniciativa, aquest és un mes per a fer realitat els teus plans. El teu magnetisme personal és fort i el pots utilitzar per a realitzar els teus objectius. Oportunitats de feina.

AquariComences l’any amb un interès molt fort per tots els temes espirituals, i aquesta és la via que has de seguir aquest mes. També els teus somnis poden ser reveladores i anticipar-te esdeveniments.

PeixosComences l’any amb fort impuls en l’àmbit professional i financer, les inversions poden ser molt profitoses, però no t’hi excedeixis, ja que les teves expectatives potser no són realistes. La teva salut és bona, vigila les dents.

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsionsnuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com

Horòscop - GENER Núria Picola