64

Celsona 565

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Celsona 565 del dia 18 de març de 2008 al dia 24 de març

Citation preview

Page 1: Celsona 565
Page 2: Celsona 565

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La regidoria de Parcs i Jardins de Sol-sona ha dut a terme dues proves per millorar els clots del voltant dels arbres del passeig Pare Claret. La intervenció, proposada pels treballadors d'aquesta àrea municipal, consisteix a reomplir amb morter drenant els clots o escocells del voltant dels arbres per tal de millorar la seguretat, la netedat i l'aprofitament d'aigua.

Les graves permeten la filtració de l'aigua, el manteniment de la humitat i impe-deixen que creixin males herbes. El sistema també millora la seguretat, ja que es reomple

Estudien un nou sistema perreomplir els clots dels arbres

L'ajuntament proposa que financiïn el sistema els comerciants i veïns que ho vulguin

el buit i es col.loca grava barrejada amb una resina per compactar la superfície a nivell de carrer. A més, la resina utilitzada conté repel.lent de gossos. Uns 10 centímetres d'escorça de pi i resina al perímetre de la soca deixa créixer l'arbre amb normalitat.

El consistori estudia la possibilitat que els comerciants i veïns de la zona i d'altres indrets de la ciutat puguin finançar aquesta intervenció. Es calcula que el seu cost serà de 60 euros per arbre.

La Barra del Mia

Es busquen padrins, per tapar foratcollons!!... CaellesJa t'assembles als frares de Montserrat

2 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 3: Celsona 565

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La Junta de Carnaval acaba el seu mandat amb 11.025 euros de superàvit a caixa

El Carnaval de Solsona ha recuperat la bona salut econòmica després dels 4 anys de mandat de l'actual Junta de l'Associació de Festes de Carnaval i podrà encarar la propera edició de la festa amb 11.025 euros a caixa i havent eixugat el deute que acumulava l'entitat.

Així ho van confirmar els membres de l'actual Junta en el transcurs de la reunió que va convocar dissabte passat per valorar l'última edició del Carnaval, presentar l'estat de comptes i dissoldre l'actual Junta de l'associació.

El tresorer de l'entitat, Carles Viladrich, va fer un re-sum detallat de la situació financera de la festa i dels resultats econòmics de l'últim exercici. Segons les dades presentades, la passada edició de la festa va tancar amb unes pèrdues globals de 12.929 euros. Així, els actes de nit van generar uns beneficis de 9.990 euros, mentre que el capítol d'inversions i d'actes de carrer van comportar unes pèrdues de 22.919 euros.

Tot i això la situació financera de l'entitat presenta nú-meros positius i la caixa del Carnaval disposa d'11.025 euros de saldo per invertir en la propera edició de la festa. A més, a aquesta xifra s'hi hauran d'afegir els recursos econòmics provi-nents de les subvencions de l'ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès i la Diputació de Lleida.

El fins ara president de l'Associació de Festes del Car-naval de Solsona, Joan Codina, va deixar clar que els comptes de l'entitat estan completament sanejats i es disposa de diners per afrontar la propera edició de la festa. Codina va destacar també que s'ha consolidat l'arribada del Carnestoltes per la carretera de Torà i la plaça del Camp, i s'ha tornat a recuperar l'esperit de carrer.

En el torn de precs i preguntes alguns assistents van demanar explicacions per les elevades pèrdues dels actes de carrer "quan és la despesa que més pots controlar a nivell de subvencions i ajudes". També es va demanar a la Junta per què el Castell de Focs havia començat abans de l'hora anunciada i per la seva curta durada. Codina va admetre que s'havia comès un error començant abans d'hora i que havia "faltat sang freda" davant la impaciència del públic. Pel que fa a la poca durada de

l'acte els responsables de la junta volien fer un canvi de format i fer un castell de focs "més ràpid però més impactant" que al final "no va resultar", va reconèixer Codina.

Altres intervencions van demanar que s'evitin els enfron-taments entre col.lectius que participen en la festa, en referència a la polèmica protagonitzada per alguns geganters, que es doni més relleu al dijous gras i que s'inclogui al DVD del Carnaval una referència a Ramon Gilibets (Gilmon) en homenatge a la seva implicació amb el Carnaval.

La Junta es dissol i es convoquen eleccionsLa reunió va acabar amb la dissolució de l'actual Junta

que finalitza els seus 4 anys de mandat. El proper dia 26 d'abril se celebraran eleccions per escollir la nova Junta de l'Associació de Festes de Carnaval. El termini de presentació de candidatu-res acaba el dia 24 d'abril i les llistes que es presentin han de comptar com a mínim amb 7 persones i el nom del president o presidenta proposat. Tenen dret a vot tots els socis del Carnaval que estiguin al corrrent de pagament de la quota d'associat.

Ingressos actes de carrer i inversions: 86.347 Despeses actes de carrer i inversions: 109.276 Resultat (pèrdues): -22.919

Ingressos actes de nit: 58.396Despeses actes de nit: 48.406Resultat (benefici): 9.990

Saldo Carnaval 2008 (pèrdues): -12.929

Saldo Disponible Carnaval 2009: 11.025

Resum de l'estat de comptes

L'actual Junta finalitza els 4 anys de mandat i el proper 26 d'abril se celebraran eleccions

Isabel Freixes, Joan Codina i Carles Viladrich durant la presentació del balanç de la última edició de Carnaval

3565 - Divendres, 18-04-2008

Page 4: Celsona 565

Notícies Breus Redacció

Jornada de promoció i venda en producció local i comerç de proximitat a OliusEls propers 22 i 29 d’abril, l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès organitza una jornada de tècniques de promoció i venda en producció local i comerç de proximitat, a Olius.

Durant el primer dia s’analitzarà el producte i la clientela, i s’exposaran diverses tècniques de promoció. Mentre que el dia 29 s’analitzaran els canals de distribució i es compararan els resultats de casos reals.

Per a més informació, podeu adre-çar-vos a: Escola de Capacitació Agrària del Solsonès - Finca Sant Just- Carretera de Manresa-Solsona, km 77 - 25286 Olius- Tel. 973 480 713

Solsona presentarà la reedició revisada del ‘Protocol del folklore geganter’

El proper 25 d’abril es pre-sentarà a Solsona la nova edició del Protocol del folklore gegan-ter de les diades del Corpus i la Festa Major, després que les tres parts sotasignats del docu-ment –Ajuntament, Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters– en consensuessin la revisió el pas-sat 19 de març. Aquest acte coincidirà amb el 25è aniversari de la signatura del text.

En total se n’editaran 1.000 exemplars, que l’Ajuntament facilitarà, de forma gratuïta, a les persones interessades. Els primers llibrets es repartiran ent re els assistents a l’acte del dia 25, que es durà a ter-me a la sala Isidre Guitart- La Quadra –espai que alberga els gegants– a les 8 del vespre. Pre-sidiran la presentació l’alcalde, Xavier Jounou, el president de la Confraria, Josep Torres, i el macip major dels geganters, Pere Cuadrench.

Solsona celebra Sant Jordi amb la primera Festa de Lletres

L’Ajuntament de Solsona i la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) coorganitzen, per primer cop, una festa amb motiu de la diada de Sant Jordi. La Festa de les Lletres consistirà en recitals musicals i literaris que oferiran els centres escolars de la ciutat, l’Escola Municipal de Música i l’Àtic, i el Grup de Teatre La-cetània. L’acte es durà a terme al cap del passeig del Pare Claret el dia 23 a partir de les 6 de la tarda.Dia: 23 d’abril, Sant Jordi - Hora: 18 hLloc: passeig del Pare Claret

Presentació a Solsona del cinquè número de la revista cultural ‘Oppidum’

El Centre d’Estudis Lacetans, l’Arxiu Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal presenten el número 5 de la revista cultural Oppidum. L’assenta-ment ibèric de Sant Esteve d’Olius, el Comtat de Cardona, el setmanari El Rebenque, de començaments del segle XX, i els bolets a les pinedes del Solsonès són alguns dels temes que componen el contingut d’aquesta publicació. Aquesta presentació es durà a terme el dia 22 d’abril, a les 8 del vespre, a la sala cultural de l’Ajuntament.

Dia: 22 d’abril - Hora: 20 hLloc: sala cultural de l’Ajuntament de Solsona (C/ Castell, 20)

Des d’aquesta setmana està disponible a l’adreça http://www.cedricat.cat/jocAigua el Joc de l’Aigua, un joc interactiu adre-çat a infants i joves que ha desenvolupat el Centre de Desenvolupament Rural de Catalunya (CEDRICAT), amb el finança-ment del Departament de Medi Ambient i Habitatge.El Joc està ambientat en la vida d’una fa-mília i la seva actitud davant de diferents situacions quotidianes relacionades amb el consum d’aigua i té l’objectiu de fer reflexionar sobre la importància de l’ús responsable de l’aigua. Està previst que en una segona fase de desenvolupament del joc s’inclogui un altre escenari que correspondrà a un negoci de turisme rural, amb l’objectiu d’assessorar en aspectes d’estalvi d’aigua als responsables d’aques-tes instal.lacions i alhora conscienciar als usuaris del turisme de la seva respon-sabilitat en l’ús sostenible dels recursos hídrics. Aquesta segona fase compta amb el finançament de la Diputació de Lleida. El disseny i la programació del Joc de l’Aigua ha anat a càrrec de La Factoria d’Imatges.

El Cedricat presenta el joc de l’aigua

4 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 5: Celsona 565

Notícies Breus Redacció

L’espietaEls veïns del carrer Nou ja fa temps que reclamen a l’ajuntament una solució per les incomoditats de les obres que s’estan fent a les seves proximitats, que omplen el paviment de fang i terra i el deixen gairebé impracticable.

La Colla Gegantera acomiada festivament el Pere ObiolsDissabte passat al vespre la gent de la Colla Gegantera va dedi-car una celebració d’alt nivell al president sortint, Pere Obiols, que ha estat president de la Colla Gegantera del Carnaval durant 8 anys. Aquí els veiem muntant el numeret al bar Castell.

Presenten el PortalGastroteca als hostalers i artesans de Solsona

El portal impulsat per la Generalitat de Catalunya pretén donar a conèixer els productes autòctons i de qua-litat de les nostres comarques

5565 - Divendres, 18-04-2008

Page 6: Celsona 565

L'augment de les bretolades en l'espai urbà alerta els responsables municipals

La proliferació d'actituds incíviques i poc respectuoses amb l'entorn urbà preocupa als responsables de l'ajuntament de Solsona, que es plantegen aplicar una política de mà dura per tal d'aturar o almenys reduir el nombre de bretolades que es produeixen a la ciutat.

La majoria d'aquestes accions es produeixen durant el cap de setmana, encara que també se n'han registrat durant la resta de dies de la setmana. A banda de les pintades aparegudes recentment en parets i murs, també s'ha detectat un augment dels desperfectes contra el mobiliari urbà i privat de Solsona. Senyals de trànsit, fanals, testos i paperes són les principals

reparacions del mobiliari urbà.Fins ara l'estratègia municipal passava per intentar re-

soldre el problema fent pedagogia i evitant les sancions. Així, s'obligava als resposables de pintades i destrosses a reparar-ne els danys. La fórmula, però, no ha donat el resultat esperat i ara la regidoria es planteja emprendre accions més contundents per aturar aquestes accions. De moment, Caelles ha anunciat que

CiU acusa l'executiu de no fer res i el regidor de Governació anuncia que destinarà 18.000 euros anuals per reparar els danys al mobiliari urbà

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Algunes de les pintades que han aparegut a l'Hort del Bisbe

El mobiliari urbà de la plaça del Consell Comarcal , ple de guixades

Un contenidor de deixalles abocat a la ribera

dianes d'aquests atacs, encara que, darrerament, també han aparegut destrosses en cotxes, aparadors i entrades de cases. L'Hort del Bisbe, el Parc de la Mare de la Font o la Plaça del Consell Comarcal del Solsonès són alguns dels punts habituals on s'ocasionen aquest tipus de bretolades.

L'aparició de noves pintades en alguns punts de la ciutat la va tornar a posar de manifest el regidor de CiU, a l'oposició a l'ajuntament solsoní, Josep A. Pelegrina, durant l'últim ple municipal. Pelegrina va recordar que ha denunciat en repetides ocasions els fets "sense que l'equip de govern hagi fet res per posar-hi solució". A més, ha demanat a l'executiu local que repa-ri els danys tan bon punt es produeixin "per tal que es visualitzi la preocupació" de l'ajuntament respecte aquestes accions.

La regidoria de Governació de Solsona ha confirmat l'augment de les bretolades i ha reconegut que cada setmana arriben a l'ajuntament de l'ordre de 3 o 4 notificacions per desperfectes a la via pública. El responsable d'aquesta àrea, Josep Caelles, ha admès que aquest tipus d'incidències "són difícils d'aturar" però ha assegurat que l'ajuntament "actuarà amb mà dura" contra els seus responsables. A més, ha avançat també que la seva regidoria espera incloure en els pressupostos de l'any vinent una partida de 18.000 euros per fer front a les

6 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 7: Celsona 565

Solsona Josep M. Montaner i Reig

s'aplicaran les sancions que fixen les ordenances municipals amb multes de fins a 120 euros a més d'obligar els responsables de les bretolades a pagar els costos de les destrosses.

L'ajuntament també ha demanat als Mossos d'Esquadra que juntament amb la Policia Local augmentin la vigilància durant les hores de nit, en què es concentren aquestes accions. Sobretot s'extremaran els controls durant el cap de setmana quan els locals d'oci tanquen les seves portes. "L'objectiu del consistori és fer front a aquest problema per tal que no vagi a més", ha remarcat Caelles.

Tanmateix el cap de la Policia Local de Solsona, Marià Vendrell, ha explicat que les accions vàndaliques a la ciutat "es mouen entre els límits habituals". Tot i que ha reconegut que re-centment hi ha hagut "algunes incidències més", ha apuntat que això ja ha succeït altres vegades, ja que aquest tipus d'accions "se solen produir per tongades", ha afegit Vendrell.

Per la seva banda, Pelegrina considera que la millor solu-ció és actuar ràpid contra les bretolades. "S'ha de repintar i re-posar el material danyat perquè si no sembla que l'ajuntament no faci res i els desperfectes continuen", ha explicat Pelegrina. En aquest sentit, ha reconegut que l'any 2006, sent ell regidor de governació, l'ajuntament va desestimar 6.000 euros en reparar el mobiliari urbà, i en aquest sentit, ha explicat que ja llavors ens

vam plantejar la creació d'una partida pressupòstaria específica per fer front a aquestes situacions.

Multen tres joves per fer pintadesAquesta setmana l'ajuntament ha interposat tres multes

de 120 euros a les famílies dels tres menors que la Policia Local va enxampar fent pintades en una de les parets de la plaça del Consell Comarcal el desembre passat. La sanció econòmica arri-ba al cap de quatre mesos, en no haver reparat el dany comès.

Tot i que inicalment es va acordar que pintarien la paret, al final no ho van fer i per això s'ha imposat la multa als pares dels menors. El regidor de Governació ha insistit que la voluntat de l'ajuntament és "fer pedagogia i intentar explicar als joves el mal que causen les bretolades als espais comuns". Tan-mateix ha recalcat que aquestes actituds no es deixaran passar impunement. La brigada municipal netejarà aquesta setmana la paret guixada.

7565 - Divendres, 18-04-2008

Page 8: Celsona 565

Solsona Ramon Estany

Diumenge passat, 13 d’abril, a quarts de sis de la tarda, la Confraria del Claustre va celebrar l’assemblea general per rendir comptes de l’activitat duta a terme durant el 2007. Prop de 50 confrares van assistir a la reunió que tingué lloc en una sala annexa del Claustre.

Els administradors de l’entitat van comentar davant l’assemblea els informes de gestió relatius a l’any 2007.

Maria Ramon va dedicar un agraïment a les persones que tenen cura desinteressadament de la Capella del Claustre. En Celestí Colell va comentar l’estat de les finques rústiques i Josep Muixí l’estat dels immobles urbans, amb poques novetats a part d’algunes reparacions de teulades. Mn. Josep Torres va fer balanç del culte al Claustre, valorant positivament l’assistència dels fidels, tant a la Missa de les 10 del matí, com a la sabatina i a la Vespertina del dissabte.

Assemblea de la Confraria del Claustre de SolsonaTanca l’any 2007 amb un superàvit de 21.771 euros

Resum dels comptes CobramentsDe finques rústiques ................................... 24.307’20De finques urbanes ...................................... 19.756’72De capella ....................................................18.630’56De venda de records ...................................... 1.161’00De l’administració de béns ...............................779’54D’ingressos financers .......................................238’12Total cobraments ...................................... 64.873’14

PagamentsImpostos estatals ...........................................8.944’51Impostos locals ............................................. 1.809’04Finques rústiques ..........................................1.547’82Finques urbanes ............................................1.823’67De la capella ................................................20.079’39Ajuda església Arxiprestal ............................ 3.315’40Ajuda Amisol ...................................................180’30Assessoria ........................................................ 998’76Festa Major ....................................................2.416’90Equips so, imprempta.. ..................................1.679’95Despeses financeres ........................................ 306’35Total pagaments ..........................................43.102’00Resultat ......................................................21.771’14

de 7 vots i que constituiran una terna de la qual, per elecció de la Vint-i-quatrena, en sortirà el candidat escollit.

Superàvit de 21.771'14 eurosL'assemblea va aprovar també els comptes de l'any 2007,

que van donar com a resultat un benefici de 21.771'14 euros, fruit del que s'han ingressat 64.873'14 euros i se n'han pagat 43.102 euros

Torres va destacar la gran participació a la darrera Vetlla de la Coronació, així com les dues vetlles excepcionals per als malalts. El president de la Vint-i-Quatrena també va valorar la disponibilitat de Josep M. Tripiana, i la divuitena d’escolans, que participen amb molta motivació.

Nous estatuts de la ConfrariaEn la mateixa assemblea es va avançar que properament

s’aprovaran uns nous estatuts, dirigits a donar impuls i revitalit-zar la Confraria, i un cop siguin aprovats, se'n farà arribar una còpia a tots els confrares, que en l’actualitat són més de 400.

Elecció de candidats a l’estament GaudíEl darrer punt de l’ordre del dia va ser l’elecció de can-

didats per cobrir una plaça vacant a l’estament gaudí. Es van comptabilitzar 86 vots, ja que molts van votar per delegació, i dels resultats en van sortir tres candidats que van obtenir més

D’esquerra a dreta, Josep Moncunill, Josep Muixí, Maria Ramón, Mn. Josep Torres, Celestí Colell I Rosa Maria Bonvehí.

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes

8 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 9: Celsona 565

Solsona Ramon Estany

Una vintena de vehicles històrics sorprenen els solsonins

A una setmana de la celebració de la Fira del vehicle usat Autocamp, els vehicles de quatre rodes van sorprendre als solsonins i solsonines diumenge passat, 13 d’abril, gràcies a la sortida que el Club Clàssics del Motor de Lleida va organitzar per visitar la nostra ciutat i part de la comarca.

Van ser una vintena de vehicles històrics, a partir de 25 anys d’antiguitat, i molt ben cuidats i restaurats, els que van aparcar a la Plaça del Camp de Solsona, als volts de les 12 del migdia.

L’expedició va sortir del pavelló “Barris Nord” de Lleida a 2/4 de 9 del matí. Aproximadament, a 2/4 de 10 del matí es van reagrupar a la sortida de Ponts, direcció Biosca-Calaf, per emprendre la ruta cap a Solsona. Un cop allí van fer una visita guiada al castellvell, al Pou de Gel i al nucli històric.

El dinar, amb el que van cloure la visita, segons el pro-grama, el van fer a la Mare de la Font.

Entre els models que van seduir als curiosos solsonins hi vam veure un espectacular Cadillac i emblemàtics Mercedes, Dodges, Jaguars, o Citroens Tiburon, així com nostàlgics Seats 850, Wolkswagens Escarbat, Ford Granada o un Peugeot 304.

9565 - Divendres, 18-04-2008

Page 10: Celsona 565

L’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del consistori de Solsona ha obert avui el termini d’inscripcions per a la Festa d’homenatge als jubilats i pensionistes del Solsonès, un dels certàmens més multitudinaris de la ciutat, que enguany tindrà lloc el diumenge 4 de maig. En la seva vint-i-novena edició, l’organització preveu que hi assis-teixin unes 800 persones.

Aquesta celebració començarà a 2/4 d’1 del mig-dia amb una missa solemne a la catedral. Tot seguit, a les 2, s’oferirà un dinar de germanor al pavelló poliesportiu de Solsona. Hi haurà un servei d’autobús des de la plaça de les Moreres per assistir-hi. En acabar el dinar, clourà la festa una sessió de ball amenitzada pel músic solista Joan Vilandeny.

La participació en aquest acte, organitzat des de la regidoria d’Acció Social i obert a tota la comarca, és gratuïta. Tanmateix, cal anar a buscar les invitacions a l’OAC abans del 30 d’abril. També seran gratuïtes la vintena d’activitats de la V Setmana de la Gent Gran, que precisament s’encetarà amb la Festa d’homenatge als jubilats i pensionistes i s’allargarà fins al dia 11 de maig.

Activitats informatives, culturals i de lleureEl programa que s’organitza des de l’Ajuntament amb la

col·laboració del Consell de la Gent Gran i el suport d’una tren-tena d’empreses, entitats i institucions, es manté en la mateixa línia que en les edicions anteriors, intentant oferir un ventall ampli de propostes de caràcter divulgador, lúdic, esportiu i cultural. Així, s’oferiran tallers d’informàtica, xerrades sobre les persones grans, una visita a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, tallers de cuina, de reportatges i d’utilització del mòbil i manualitats, entre d’altres.

Una de les novetats d’aquest any serà una sessió d’observació astronòmica, organitzada per la Fundació Viure i Conviure i plantejada com una activitat intergeneracional per participar-hi juntament amb els néts. També s’afegeixen

L’Ajuntament de Solsona obre les inscripcions per a la 29a Festa dels jubilats i pensionistes de la comarca

Enguany el dinar enceta la V Setmana de la Gent Gran, amb una vintena de propostes

El dinar de la gent gran s’organitza, com cada any, al pavelló poliesportiu

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

al programa el curs de ball i una introducció a les tècniques de les bitlles catalanes. Aquesta setmana l’Ajuntament ha enviat el programa a tots els habitants de la comarca majors de 65 anys.

10 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 11: Celsona 565

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Els municipis del Solsonès rebran un total de 9,9 milions d'euros (gairebé 1.600 milions de pessetes) a través del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2008-2012.

Aquests diners -que aporta el De-partament de Governació de la Generalitat de Catalunya- han de contibuir a finançar gran part dels projectes que durant aquests 5 anys tenen intenció de tirar endavant els municipis catalans.

En valors absoluts, al Solsonès s'han subvencionat un total de 124 pro-jectes amb una inversió de 9,9 milions, el doble del que es va donar en la passada convocatòria corresponent en aquella oca-sió al quatrienni 2004-2007. Tanmateix la xifra total d'inversions del PUOSC al Solsonès suposa, només, la meitat de les previsions inicials que els ajuntaments del Solsonès havien sol.licitat inicialment i que ascendien a un total de 18,2 milions d'euros.

Tot i que enguany la resolució d'aquest programa d'ajuts correspon al quinquenni 2008-2012, l'increment en l'aportació econòmica al Solsonès s'ha situat entorn als 800.000 euros.

Principals ajuts Solsona és el municipi que més

diners ha rebut en aquesta convocatòria del PUOSC amb un total de 2,2 milio-ns d'euros en ajudes. Dels 4 projectes subvencionats destaquen les obres de la quarta fase de la sala polivalent que ha rebut 908.417 euros de subvenció i l'ajut

El Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) deixa al Solsonès 10 milions d'euros pel període 2008-2012

Benvingut Míster Marshall?

La xifra suposa, només, la meitat de la inversió que els ajuntaments havien previst pel PUOSC

de 925.000 euros que es destinaran al project de l'Illa Cultural.

Deixant de banda la capital, la partida més gran que el PUOSC deixa al Solsonès és pel projecte d'electrificació de les masies de Busa sol.licitat per l'ajuntament de Navès amb un import de 474.173 euros. El segueixen, amb 441.667 euros, els projectes de construcció de la piscina decoberta de Sant Llorenç i la construcció de la primera fase de la sala polivalent d'Olius, amb una subvenció de 410.870 euros.

Altres projectes que han rebut una important injecció econòmica a través del PUOSC són la reforma de l'edifici consistorial de La Coma i la Pedra al qual s'han destinat un total de 350.641 euros,

la pavimentació del camí de La Corriu, a Guixers, amb una subvenció de 313..195 euros i l'adequació i pavimentació de diversos camins a La Molsosa que s'han dotat amb una subvenció de 302.317 euros. La resta d'ajuts es troben per sota dels tres cents mil euros.

Per nombre de projectes previstos, el municipi de Riner encapçala la llista amb un total de 10 projectes subvencio-nats. El segueixen Castellar de la Ribera amb 9 i Llobera amb 8.

El PUOSC també ha subvencionat el Consell Comarcal del Solsonès amb 379.000 euros, la Mancomunitat d'Aigües amb 445.000 euros i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Canalda amb 120.000 euros.

Camins, infrastructures i equipaments, principals inversions al SolsonèsEl Solsonès ha primat en aquesta convocatòria del PUOSC les obres re-lacionades amb la millora de la xarxa de camins rurals, les infrastructures de serveis com l'aigua i l'electricitat i la construcció d'equipaments mu-nicipals. Els ajuntaments de la comarca han re-but ajudes per un total de 38 projectes destinats a la millora dels camins de les masies dels seus municipis.

Pel que fa a les actuacions destinades a millorar la xarxa d'equipaments muni-cipals, el PUOSC ha subvencionat un total de 19 projectes de canalització i potabilització d'aigua i d'electrificació i soterrament de línies elèctriques.El tercer capítol d'inversions al Solsonès s'ha destinat majoritàriamnent a la cons-trucció i rehabilitació d'equipaments municipals als quals s'han subvencionat un total de 17 projectes.

Les inversions en patrimoni cultural han estat les menys demanades en aquest convocatòria del PUOSC i només Riner ha sol.licitat una partida específica per aquest concepte amb el projecte de condicionament de l'entorn de l'església i la rectoria de Su. El mateix ha passat en l'àmbit de les telecomunicacions, ja que només s'ha presentat el projecte per la instal.lació d'un repetidor a Montnou, Odèn.

La Sala Polivalent de Solsona, una de les obres que subvencionarà el PUOSC

11565 - Divendres, 18-04-2008

Page 12: Celsona 565

Comarca Josep M. Montaner i Reig

M. Teresa Canal, alcaldessa Castellar de la RiberaNo n'estem satisfets perquè l'aportació total representa menys del 50% dels recursos que havíem sol.licitat. A més, el Departa-ment de Governació ha incorporat les subvencions de la Diputació de Lleida al PUOSC, de manera que s'estalvia diners i obliga els ajuntaments a prescindir d'uns recursos que podien invertir al llarg dels anys d'aplicació del PUOSC, en funció de les necessitats que podien sorgir durant aquest temps. A més, ens han canviat l'any d'execució d'algunes obres i per això presentarem al.legacions al PUOSC.

Albert Bajona, alcalde de Clariana de CardenerPel que fa als imports totals hem rebut el que havíem sol.licitat. Ens vam saber ajustar a les previsions que el Departament tenia quan vàrem fer la sol.licitud pel PUOSC, i en aquest sentit, disposarem del que havíem sol.licitat. En general les ajudes s'han incrementat força respecte l'últim PUOSC i encara que enguany el període és de 5 anys, els ajuts han augmentat un 30% aproximadament respecte la passada convocatòria. L'únic problema és la sala polivalent, que pre-vèiem realitzar l'any 2010 i ara s'haurà de fer el 2011.

Marc Escarré, alcalde de La Coma i la PedraNo podem dir que no estiguem satisfets. Hi ha hagut uns incremnets que seran positius pel municipi, tot i que el finançament dels ajuntaments és molt deficitari. Vist el que teníem i el que ens han donat la valoració no pot ser negativa. En el període d'al·legacions demanarem al Departament que ens deixi redistribuir l'import d'algunes de les obres projecta-des. És una demanda que ja s'ha fet en altres ocasions i en principi no preveiem que s'hi oposin perquè sempre hi ha ha-gut bona relació amb el Departament de Governació

Marià Chaure, alcalde del municipi de GuixersNo ens han donat tot el que havíem previst i ha-víem sol.licitat. A més, aquest PUOSC té un abast de 5 anys i això farà que hi hagi més dificultats per execu-tar obres necessàries pel nostre muncipi. En general penso que no ha estat un programa d'ajust tan generós com s'havia promès i això es nota. Per altra banda no disposarem dels ajuts de la Diputació de Lleida que permetien als ajuntaments utilitzar part dels recursos del PUOSC per executar obres que no estaven previs-tes inicialment però que et poden sorgir d'imprevist al llarg d'aquests anys.

Joan Vilà, alcalde del municipi de Lladurs Les aportacions totals d'aquest PUOSC no són tan elevades com s'esperava. Hi presentarem al.legacions perquè en principi prevèiem disposar dels ajuts que dóna la Diputació durant els 5 anys d'aplicació del PUOSC i sembla que enguany s'han suprimit. Aquests recursos permetien fer obres que et podien sorgir en aquest temps. Eren recursos destinats a contingències que no pots preveure i ara ens els han tret. A més, enguany s'ha embolicat força tot el pla d'ajudes i a sobre es tracta d'un pla quinquennal quan abans es feia cada 4 anys.

Andreu Alet, alcalde del municipi d'OdènPersonalment em refiava que els ajuts del PUOSC per Odèn serien més ele-vats. D'alguns projectes que hi vam pre-sentar no ens ha arribat cap subvenció, i en d'altres, les aportacions que hi fa la Generalitat són molt minses. Amb aquests recursos serà difícil executar aquestes obres i en qüestions com la millora de ca-mins i l'abastament d'aigua ens en ressen-tirem. Suposo que el repartiment ha estat equitatiu però nosaltres no n'hem sortit del tot ben parats. Hi ha algunes zones del municipi que queden fora dels ajuts i per això hi presentarem al.legacions.

Josep Colell, alcalde del municipi de LloberaEstem satisfets perquè ens han donat el que ha-víem sol.licitat i això és positiu pel municipi. En línies generals es pot dir que el Departament ens ha fet les aportacions que ja havíem previst amb els seus responsables. De totes maneres, hi presentarem al.legacions, tal i com preveu el pla, perquè de les obres que ens financen a través del PUOSC no n'hi ha cap per al 2008 quan nosaltres havíem previst diverses obres de pavimentació i millora de camins. Amb tot s'ha de dir que les aporta-cions del PUOSC ens permeten acabar tots els camins a les masies de Llobera.

Josep M. Casafont, alcalde del municipi de NavèsCal dir que, d'entrada, vam demanar molt però també és cert que no tenim el que ens pensàvem que ens do-narien. Estic una mica decebut perquè esperàvem rebre molts més recursos per la portada de la llum a la zona de Busa i no ha estat així. A més, vam optar per finançar aquesta obra a través del PUOSC deixant de demanar al Departament de Governació recursos per fer la sala poliva-lent. Els municipis del Solsonès han rebut més o menys el mateix però nosaltres hi farem al.legacions perquè portar la llum a Busa ha de ser una prioritat del govern.

Marià Torra, alcalde del municipi de La MolsosaEns han donat pràctica-ment tot el que havíem sol.licitat i és més o menys el que prevèiem que el Departa-ment de Govenració ens donaria. Sobretot pel que fa als nuclis d'Enfesta i Prades disposem de les subvencions necessàries per executar les obres que hi havíem plantejat i això és molt positiu. Per altra banda, farem al.legacions per mirar de passar les anualitats d'algunes obres que havíem previst fer abans del que ens han dit. També s'ha de dir que no podrem disposar de les ajudes de la Diputació tal i com ho fèiem abans.

12 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 13: Celsona 565

Ramon Sala, alcalde del municipi d'OliusNo ens ha anat gaire bé. Encara que els imports totals són acceptables no són tan elevats com ens volien fer creure. Més o menys ens hem quedat com es-tàvem però a més s'ha de tenir en compte que enguany les ajudes del PUOSC són per 5 ansy i no per 4 com havia estat sem-pre. Personalment no n'estic gaire satisfet i també s'ha de dir que una de les obres que hi hem inclòs la teníem prevista per l'any 2009 i al final ens l'han donat pel 2012 quan ja haurà acabat la legislatura actual. Per aquestes raons presentarem les al.legacions corresponents.

LLuís Civit, alcalde del municipi de RinerEm sembla normal. De diners els ajuntaments sempre en van faltats i el finançament local no està prou ben resolt. De totes maneres, he de dir que em sembla que s'ha seguit una proporció d'ajuts força equitativa per tot el Solsonès i això és positiu. Tot i això és difícil fer una valoració exacta i abans n'hem de parlar amb la resta de regidors però pel que fa a Riner hem volgut equilibrar les aportacions del PUOSC per totes les zones del municipi. D'aquesta manera tenim diverses actuacions a tot el municipi i em sembla que això anirà bé per distribuir els recursos del PUOSC.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Bemjamí Puig, alcalde del municipi de PinellCrec que ha estat positiu perquè el que nosaltres hi vam incloure ens ho han concedit. Les obres que hem projectat per aquesta legislatura han rebut un bon finançament i estem esperançats de poder-les executar. Ens vam ajustar força a les previsions que ens havia recomanat el Departament però també vam ser agosa-rats a l'hora de fer la sol.licitud. El nostre municipi és molt gran i s'hi han plantejat diverses actuacions. Hem prioritzat al-gunes obres que creiem que són bàsiques per Pinell i penso que amb els ajuts del PUOSC es podran dur a terme.

Enric Roures, alcalde de St. Llorenç de Morunys Fem una valoració global molt positiva. Els projec-tes que vam incloure al PUOSC han rebut una aportació consi-derable i estem convençuts que es podran executar durant aquesta legislatura. En general estem satisfets perquè el Departa-ment de Governació ha complert i ha res-post molt bé al que des de l'Ajuntament havíem sol.licitat. Amb tot demanarem al Departament que ens avanci l'obra de soterrament dels contenidors de davant el monestir perquè és una obra projecta-da per l'any 2009 que també finança el PDR i que al final ens l'ha assignat per l'any 2012.

Josep Isanta, alcalde del municipi de PinósLa valoració global és força positiva perquè hem rebut del PUOSC el que més o menys demanavem. Vam deci-dir apostar fort pels projectes relacionats amb les carreteres rurals i ens han donat el que volíem, tal i com ja havíem parlat amb el Departament de Governació. Penso que amb aquestes ajudes podrem completar el projecte de camins del municipi, ja que en aquests anys es podran executar les obres d'11 camins. A més, un cop fet això tots els camins que van a dos o més masies de Pi-nós estaran fets i només quedaran alguns camins que van a una sola masia.

Xavier Jounou, alcalde del municipi de SolsonaPrimer s'ha de valorar positivament el fet que la quantitat total que hem rebut de les ajudes del PUOSC és molt acceptable i comparativamnet molt més alta que en passades convocatòries. Tot i això hi presentarem al.legacions tal i com està previst en el programa perquè volem prioritzar algunes de les inversions que ens han atorgat. Les obres d'urbanització de l'avinguda Sant Jordi estan previstes per l'any 2011 però ens agradaria poder-les fer abans perquè pensem que és una obra prioritària. En general estem satisfets perquè ens han inclòs obres de molta dimensió.

13565 - Divendres, 18-04-2008

Page 14: Celsona 565

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Ajuntament de Castellar de la Ribera

Exercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Redacció arranjament dels 8.611,35 w 8.180,00 w camins d’accés a masies,1a fase2008 Projecte instal.lació tractament biològic 4.399,88 w 4.179,89 w per depuració d’aigües residuals2008 Projecte arranjament dels camins d’accés 6.744,38 w 6.407,16 w a diverses masies, 2a fase2008 Redacció del projecte de subministrament 1.531,20 w 1.454,64 w d’equipaments per a l’enllumenat exterior2008 Projecte de construcció i condicionament 5.568,00 w 5.289,60 w de basses d’emmagatzematge aigua2008 Projecte arranjament dels camins d’accés 7.045,03 w 6.692,78 w a diverses masies, 3a fase2010 Tractament biològic per depuració d'aïgues 142.932,50 w 92.057,91 w residuals de masies2010 Subministrament d’equipaments per 46.029,44 w 43.727,96 w enllumenat exterior a la totalitat de les masies habitadesl del terme municipal2012 Arranjament i pavimentació dels camins 320.234,92 w 297.165,87 w d’accés a diverses masies, 1a fase

Ajuntament de Clariana de Cardener

Exercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Millora de camins rurals de Clariana de Cardener 202.201,78 w 181.981,00 w2011 Construcció d’una sala polivalent al camí 263.195,37 w 236.875,83 w de Can Bajona

Ajuntament de la Coma i la Pedra

Exercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Reforma ajuntament de la Coma i la Pedra 485.114,90 w 350.641,88 w2012 Urbanització a Port del Comte 473.225,96 w 132.521,60 w

Ajuntament de Guixers

Exercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Redacció del projecte d’execució de 1.287,60 w 1.223,22 w la pavimentació d’un tram del camí del Puit2008 Projecte execució pavimentació camí 1.426,80 w 1.355,46 w d’accés cases Maçaners i la Pera2008 Redacció projecte de rehabilitació de la coberta 1.299,20 w 1.234,24 w i la fusteria exterior de l’ajuntament2008 Projecte d’execució de la pavimentació 5.144,60 w 4.887,37 w tram camí de la Corriu2009 Pavimentació del camí d’accés a les cases de 77.580,69 w 73.701,66 w Maçaners i la Pera2010 Rehabilitació de la coberta i repàs de fusteria 34.550,04 w 12.198,08 w exterior de l’edifici de l’ajuntament2010 Pavimentació del tram del camí de la Corriu 329.679,00 w 313.195,05 w

Ajuntament de LladursExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Estudi previ-avantprojecte de la variant del 25.056,00 w 23.803,20 w traçat i nova intersecció de la carretera de

Pont Querol a Montpol2008 Condicionament del camí de la Caseta i Meix 37.340,69 w 35.473,66 w2008 Condicionament i pavimentació dels 111.523,36 w 105.947,19 w

camins rurals de Cabiscol i Xalagues2010 Projecte de rehabilitació de l’antiga escola 23.734,93 w 22.548,18 w dels Torrents2011 Projecte la primera fase d’un edifici destinat 19.410,15 w 18.439,64 w a local sociocultural

2011 Millora dels camins rurals de Cirera, 109.225,81 w 103.764,52 w Vinyaire i el Puit2012 Local sociocultural, 1a fase 129.757,60 w 123.269,72 w

Ajuntament de Llobera

Exercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Projecte de la millora dels camins al nucli de Llobera 1.856,00 w 1.763,20 w2009 Millora de camins al nucli de Llobera, 78.604,64 w 74.674,41 w dins el TM de Llobera2009 Projecte de la millora dels camins al nucli 1.856,00 w 1.763,20 w de Torredenagó2010 Millora de camins al nucli de Peracamps 167.444,41 w 159.072,19 w dins el TM de Llobera (Solsonès)2010 Projecte de la millora dels camins al nucli 2.900,00 w 2.755,00 w de Peracamps2010 Millora dels camins del nucli de Torredenagó, 81.052,02 w 76.436,82 w dins del TM de Llobera (Solsonès)2011 Projecte de l’adquisició de terrenys, i 4.640,00 w 4.408,00 w instal·lació de la bàscula i condicionament d’entorn a l’Hostal Nou2011 Adquisició de terrenys, i instal·lació de 204.896,27 w 163.553,01 w bàscula pont i condicionament d’entorn a l’Hostal Nou

Ajuntament de la MolsosaExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2009 Urbanització del nucli d’Enfesta, 3a fase 68.654,16 w 60.000,00 w2010 Pavimentació de diversos camins veïnals 392.240,67 w 302.317,81 w2011 Millora paisatgística de l’entorn de Prades 124.839,97 w 65.221,45 w

Ajuntament de NavèsExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2010 Senyalització i retolació de masies 50.099,46 w 47.594,49 w2012 Electrificació de les masies de Busa 1.872.637,50 w 474.173,58 w

Ajuntament d’OdènExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Redacció dels projectes del PUOSC 2008-2012 27.600,00 w 23.460,00 w2009 Instal.lació de repetidors banda ampla 39.407,34 w 33.496,24 w a la zona del Montnou2010 Arranjament i pavimentació del camí 103.449,68 w 87.932,00 w de Cambrils a Llinars2011 Rehabilitació integral del magatzem 312.542,00 w 192.385,37 w de les Cabanetes2011 Abastament d’aigua al Montnou 241.741,59 w 193.393,27 w

Ajuntament d’OliusExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Escola bressol municipal 380.714,92 w 100.000,00 w2012 Construcció de la pista poliesportiva 946.112,36 w 410.870,08 w municipal coberta, 1a fase

Ajuntament de Pinell de SolsonèsExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2009 Soterrament de les xarxes de serveis al 496.896,01 w 278.779,36 w carrer Major de Sant Climenç2009 Projecte de soterrament de xarxes 16.034,29 w 15.232,58 w de serveis al carrer Major de Sant Climenç2010 Construcció nova sala polivalent i reforma 423.326,63 w 280.000,00 w e l’existent a Sant Climenç2011 Projecte de la millora dels 8.120,00 w 7.714,00 w camins del nucli de Sallent

Planificació inicial PUOSC Quinquenni 2008 - 2012

14 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 15: Celsona 565

Presentació de la nova edició del ‘Protocol del folkore geganter’

DIVENDRES 25 D’ABRIL - 20 H - SALA ISIDRE GUITART-LA QUADRA

HI PARTICIPARAN:

XAVIER JOUNOU, ALCALDE DE SOLSONA

JOSEP TORRES, ADMINISTRADOR DE LA CONFRARIA

DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

PERE CUADRENCH, MACIP MAJOR DELS GEGANTERS

EN EL MARC DEL 25È ANIVERSARI DEL DOCUMENT

Ajuntament de PinósExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Pavimentació del camí del nucli de Sant 147.147,93w 139.790,53w Just d’Ardèvol, 2a fase2009 Condicionament i pavimentació de carrers 24.238,13w 23.026,23w del nucli de Vallmanya2009 Millora de la plaça del nucli d’Ardèvol 14.535,35 w 13.808,58w2010 Redacció projecte Pavimentació 6.752,36w 6.414,74w camí del Santuari fins al pla de Cal Cabot2011 Pavimentació del camí del Santuari de Pinós fins el pla de cal cabot 274.741,77w 261.004,68w

Ajuntament de Riner

Exercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Redacció projecte condicionament de l’entorn 1.125,20 w 1.068,94w de l’església i la rectoria de Su2008 Redacció projecte de millora 3.725,92w 3.539,62w camins rurals a Freixinet i entorn,2008 Redacció projecte de millora 3.621,52w 3.440,44w camins rurals a la serralada del Miracle2008 Redacció del projecte de 6.803,40w 6.463,23w millora de camins rurals a l’Avellanosa2008 Projecte consolidació estructural 5.138,80w 4.881,86w d’edifici a Su, per Casa Consistorial2009 Millora de camins rurals a Freixinet i entorn 137.673,30w 130.789,63w2010 Instal.lació d’ enllumenat públic a Freixinet 21.164,80w 20.106,56w2010 Consolidació estructural d’edifici a Su, 160.055,23 w 152.052,46w per Casa Consistorial de Riner2011 Millora de camins rurals a la 133.225,37 w 126.564,10w Serralada del Miracle2012 Condicionament de l’entorn de l’església i 66.428,00w 63.106,60w la rectoria de Su

Ajuntament de Sant Llorenç de MorunysExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Piscina municipal descoberta 464.943,89w 441.667,93w2011 Soterrament de contenidors a 48.245,47w 43.420,92w l’entorn del monestir2012 Clavegueram al carrer Torrent de les Salines 114.783,35 w 40.000,00w

Ajuntament de SolsonaExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2009 Sala polivalent, 4 a fase 1.816.835,69w 908.417,84w2009 Illa cultural de Solsona 2.550.580,00w 925.000,00w2010 Connexió d’aigua potable a la plaça de St. 244.211,67w 134.027,01w Jordi i la zona urbana de Cal Llarg de Solsona2011 Urbanització de l’avinguda Sant Jordi, 1.264.701,40w 262.958,70w carrer Domènech Costa i carrer General Tristant

Consell Comarcal del SolsonèsExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2009 Supressió de barreres arquitectòniques 133.484,68w 126.810,45w al Palau Llobera2010 Actuacions de protecció i seguretat a la xarxa 984.502,66w 252.145,20w de camins comarcals dels Solsonès, 1ra fase

Entitat Municipal Descentralitzada de CanaldaExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Electrificació soterrada 123.863,69w 111.447,32w2011 Reforma del local social (Escola) 61.162,66w 9.555,59w

Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del SolsonèsExercici Títol de l’actuació Pressupost Subvenció

2008 Ampliació de l’ETAP de Llera 169.789,97w 84.894,99 w2012 Reforç de la xarxa de la Mancomunitat 385.340,71w 366.073,67w

Comarca Josep M. Montaner i Reig

15565 - Divendres, 18-04-2008

Page 16: Celsona 565

Olius Josep M. Montaner i Reig

L'ajuntament d'Olius omple la piscinamunicipal tot i la prohibició de la Generalitat

L'ajuntament d'Olius ha decidit omplir la piscina munici-pal de la urbanització del Pi de Sant Just amb aigua de la xarxa d'abastament de boca fent cas omís a les directrius fixades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que prohibeix omplir les piscines buides amb aigua potable.

Els responsables municipals d'Olius han confirmat l'actuació i han explicat que fa dues setmanes es va reomplir la piscina després d'haver-la buidat completament per tal de reparar una de les vàlvules del sistema de desguàs.

El consistori al.lega que l'aigua utilitzada entra dins els cabals que l'ajuntament té contractats i que per tant pot omplir la piscina tal i com s'ha fet sempre. A més, el regidor d'Urbanisme i Serveis d'Olius, Antoni Màrquez, ha destacat que els consums d'aigua al municipi s'han reduït "considerablement" en el darrer any, gràcies a l'estalvi dels ciutadans i a l'ús racional dels recur-sos. "Hem fet un esforç per minimitzar la despesa d'aigua i tenim uns consums molt raonats que ens permeten omplir la piscina", ha raonat el regidor.

Respecte als comunicats de l'ACA obligant als ajun-taments a prohibir l'ús d'aigua de boca per omplir piscines i regar horts i jardins particulars, Màrquez ha recordat que el seu municipi no té competències sobre la gestió de l'aigua ja que la responsabilitat d'aquest servei és de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès, ens que gestiona la xarxa d'aigua a Olius.

"No ens podem fer responsables d'un servei que no te-nim" ja que "ni la xarxa d'aigües és municipal, ni l'ajuntament cobra els rebuts de l'aigua", ha recalcat el regidor que ha carregat contra l'ACA perquè "ens obliga a fer de policies i

perseguir la gent" quan l'aigua "no és competència nostra, ni tenim els mitjans per fer-ho". En aquest sentit, ha confirmat, també, que el consistori no va publicar el ban municipal sobre la situació de sequera tal i com demanava l'ACA.

Tot i apel.lar al bon ús de l'aigua, Màrquez ha assegurat que els veïns d'Olius poden usar l'aigua per omplir piscines i regar horts i jardins i que l'única limitació al respecte és el tram d'aigua que cada usuari té contractat. En cas de sobrepassar aquest límit creu que hauria de ser la Mancomunitat la respon-sable de cobrar el plus que pertoqui o imposar si s'escau les sancions pertinents. Olius té una trentena de piscines particulars i el 90% es mantenen plenes durant l'hivern

Finalment Màrquez creu que el Solsonès té l'aigua "as-segurada" i que amb les captacions i els consums actuals que registra la Mancomunitat "només ens quedaríem sense aigua si l'ACA ens limitessin les captacions actuals", ha assegurat.

Asseguren no tenir competències sobre la gestió de l'aigua i que n'han reduït el consum l'últim any

Olius ha omplert la piscina municipal

L'espurna del Mia

16 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 17: Celsona 565

Pinós haurà de reduir el projecte de construcció de la planta solar que promou el consistori

L'ajuntament de Pinós s'ha vist obligat a reduir les di-mensions i la capacitat productiva de la planta d'energia solar fotovoltaica que el consistori està promovent al municipi.

Així ho ha confirmat l'alcalde de Pinós, Josep Isanta, després que el Departamnet de Política Territorial i Obres publiques (DPTOP) hagi informat a l'ajuntament que el parc no prosperarà si manté les dimensions proposades inicialment, que plantejaven la instal.lació de dues plantes solars en una superfície de 12 hectàrees. La Direcció General d'Urbanisme ha deixat clar que no s'oposa al projecte -que continua tenint la benedicció de l'equip de govern de Pinós (CiU i El Comú)- però ha avançat als responsables del consistori la necessitat de reduir a la meitat les seves dimensions.

L'alcalde de Pinós ha explicat que la intenció de l'ajuntament "és fer el parc, i fer-lo, tal i com proposa l'administració" però ha lamentat que "costi tant" tirar enda-vant aquest tipus de projectes. Isanta considera que "s'ha perdut temps i diners" en un projecte que ara queda "retallat" i ha criticat la falta de normatives clares "que permetin saber que podem i que no podem fer".

La redefinició del projecte passarà per fer dos parcs de 3 hectàrees cada un, amb una potència d'1 Megawatt enlloc de les 2 inicials. El nombre de plaques passarà de les 160 projectades a unes 80 i la distància entre els dos parcs serà de 500 metres. També es reduiran a la meitat la inversió per la construcció del parc i els beneficis que generi.

El consistori preveia percebre 100.000 euros anuals del parc gràcies a una participació del 5% en els beneficis pactada amb la promotora del projecte. Ara, aquesta xifra no superarà els 50.000 euros i podria baixar més si l'estat redueix la sub-venció que dona per bonificar aquest tipus d'energies. En aquest sentit, Isanta ha reconegut que els beneficis pel municipi s'han reduit "significativament" tot i que el projecte es farà "perquè continua sent rendible", ha remarcat.La Generalitat s'oposa a la planta de compostatge

L'ajuntament de Pinós ha confirmat, també aquesta setmana, que la Generalitat no veu amb bons ulls la ubicació escollida per instal.lar la planta de compostatge de llots que un veí del municipi projecta construir a Pinós.

L'alcalde del municipi ha recalcat que l'ajuntament ac-ceptaria d'acord amb la Generalitat la construcció d'aquest tipus d'equipaments a Pinós "però no en el lloc on s'ha plantejat inicialment". La planta de compostatge projectada se situa en uns terreny d'unes 4 hectàrees a la finca Cos d'Ardèvol i segons ha explicat Isanta, la seva proximitat amb el Santuari de Pinós, el nucli d'Ardèvol i diverses masies de turisme rural "en desaconsellen" la seva instal.lació "per l'enorme impacte que tindria en la zona", ha assegurat Isanta.

El projecte ja va ser desestimat fa uns mesos pel consis-tori que va denegar-ne la llicència mediambiental. Tanmateix l'impulsor de la planta, va presentar un recurs contenciós ad-

ministratiu contra la decisió que està pendent de ser resolt. La planta de compostatge projectada serviria per tractar residus orgànics, com llots de depuradora, restes vegetals i animals i el producte resultant serviria com adob pels camps de conreu. Diversos veïns hi van presentar al.legacions.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Passarà de les 12 hectàrees previstes inicialment a 6 i reduirà a la meitat la potència instal.lada

Imatge d'arxiu del parc solar de Navès

17565 - Divendres, 18-04-2008

Page 18: Celsona 565

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Amb l’objectiu d’incentivar la compra de vehicles durant la primera edició d’AUTOCAMP, “la Fira del Vehicle d’Ocasió de Solsona”, la comissió organitzadora d’aquest certamen inicial

La Comissió organitzadora de la Fira de Sant Isidre de Solsona, amb la col·laboració del Gremi d’Hostaleria del Solsonès i responsables d’establiments rurals de la comarca, vol aprofitar el potencial turístic del certamen, amb prop de 30.000 visitants, per a promoure el caràcter rural del Solsonès i la gastronomia de la zona. És en aquest sentit, que el director de la Fira, Albert Muntada, ha avançat la continuïtat de la rifa, engegada en l’edició passada, pel proper 24 de maig, en com-binació amb el sorteig de la Loteria Nacional.

Els premis d’aquest sorteig seran: un primer premi, en combinació amb el primer número de la loteria nacional, que consistirà en un cap de setmana a pensió complerta en un apartament de Turisme Rural del Solsonès, i un segon premi, en combinació amb el segon número de la Loteria, que es tradu-iran en dos dinars per a dues persones en qualsevol restaurant participant en les Jornades de Gastronomia 2008.

Cada butlleta de la rifa tindrà cinc números i ja es poden adquirir, al preu d’1 euro, en els establiments de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona.

La Fira de Sant Isidre promou la comarca per segon any consecutiu, rifant estades en apartaments rurals al Solsonès Un cap de setmana fent turisme rural i diversos dinars durant les jornades gastronòmiques, incentius per

atraure visitants en el marc de la Fira, amb el suport del Gremi d’Hostaleria

Enguany, per primer cop des de la Fira i seguint la línia de promoció del sector hoteler de la comarca, editarà uns fulletons on es recopilen diferents restaurants i hotels del Solsonès i que es repartiran durant els tres dies de la Fira entre els visitants, per tal que aquests sàpiguen on poden anar a menjar o a dormir.

1.500 euros per al comprador d’un cotxe aquest cap de setmana a la Fira del Vehicle d’Ocasió

El premi, aportat pels tallers participants, se sortejarà diumenge a la tarda entre tots aquells qui comprin un vehicle durant la Fira

ha preparat un sorteig entre tots aquells compradors de cotxes, que consistirà en un descompte de 1.500 euros en el valor de compra del model adquirit durant els dies de la Fira.

En el premi hi han contribuït tots els tallers participants a la Fira i se sortejarà el diumenge a les 19 hores a la Plaça del Camp, moment de la cloenda de la primera edició d’aquesta Fira AUTO-CAMP. Per altra banda, el certamen s’inaugurà aquest dissabte a les 17 hores i s’allargarà fins el diumenge a les 20 hores. Durant els dos dies hi haurà una mostra de cotxes clàssics, així com diverses activitats, per a totes les edats, en les que destaca el I Motor Show de Solsona amb un eslàlom al camp del Serra el diumenge al matí i passejades amb Harleys per als més petits.

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al nostre

correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

18 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 19: Celsona 565

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Creen el Consell Consultiu de la Gent Gran

Aquest dimarts es va fer la constitució del Consell Con-sultiu de la Gent Gran del Solsonès. Aquest ens es configura com a òrgan de consulta i participació de la gent gran i les entitats de serveis socials en els temes relacionats amb la gent gran de la comarca del Solsonès.

Formen part d’aquest Consell Consultiu el President del Consell Comarcal, el responsable de l’àrea de Benestar Social, un representant de la gent gran de cada municipi de la comarca, un representant del Consell de la Gent Gran de Solsona, un representant de cada partit polític amb representació al Con-sell Comarcal, un representant de cada una de les entitats de la comarca que treballa en temes de gent gran i un tècnic dels serveis socials del Consell Comarcal.

Entre els objectius d’aquest òrgan hi figuren la definició de les necessitats socials de la gent gran de la comarca, la par-ticipació de la gent gran en la gestió dels afers de la comarca que incideixin en aquest col·lectiu i la millora del benestar i la qualitat de vida de la gent gran.

Pel que fa al funcionament, aquest Consell Consultiu s’estructura en Assemblea general i grups de treball. L’assem-blea general es reuneix un mínim de dos cops l’any i els grups de treball es reuneixen en funció dels temes a treballar i la proximitat geogràfica dels diferents participants.

Entra en funcionament un servei de teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere

El Consell Comarcal del Solsonès s’ha adherit al Programa de teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere impulsat des de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies) i de l’IMSERSO. Aquesta modalitat de servei ofereix a les víctimes que tinguin una ordre de protecció una atenció immediata i a distància, assegurant una resposta ràpida a les situacions d’emergència que puguin sorgir. El servei dóna resposta 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. Aquest servei es basa en la utilització de tecnologies de comunicació telefònica mòbil i de telelocalització (GPS). Permet que les dones en risc de patir violència de gènere puguin contactar amb per-sonal preparat per donar resposta a la situació plantejada i mobilitzar els recursos humans i materials necessaris.

Les usuàries interessades a disposar d’aquest recurs han de sol·licitar-lo a través dels Serveis Socials d’Atenció Primària. En un termini de 7 dies s’accedeix al servei de teleassistència, tot i que en situacions de gravetat aquest termini es pot escurçar a 48 hores.

El Consell de Dones aposta pels drets laborals de les dones

En la sessió extraordinària del Consell de Dones del Solsonès del dia 15 d’abril es va acordar crear dos grups de treball vinculats amb les dones i el món del treball: la situació laboral de les dones pageses i els drets laborals de les dones.

L’aposta per treballar específicament la situació de les dones pageses sorgeix del dèficit d’informació existent pel que fa a la cotització a la Seguretat Social i els efectes negatius que això té a llarg termini. En aquest sentit, es treballarà per fomentar l’accés a aquesta informació.

El grup de treball sobre drets laborals de les do-nes vetllarà per qüestions com la conciliació i la igualtat d’oportunitats en el món del treball.

Aquestes dues temàtiques sorgiren de la posada en comú dels aspectes que les integrants del Consell de Dones consideraven més rellevants. Entre les temàtiques proposades per treballar específicament també es desta-caren aspectes com la valoració i el repartiment del treball domèstic i la salut i qualitat de vida de les dones.

19565 - Divendres, 18-04-2008

Page 20: Celsona 565

Sorba Ramon Estany

Un centenar de persones van omplir el local social de Sorba

Per celebrar el nou domicili i la casa nova, familiars i veïns els van acom-panyar en una celebració molt especial. Primer, Mn. Ramon Alsina, rector de Navès, va beneir la nova casa. Més tard, a l’església de Santa Maria de Sorba, Mn. Joan Garcia, rector de Sorba, celebrà una Missa. La vetllada es va cloure amb un sopar popular al local social de Sorba, en que un centenar de persones van acompa-nyar a la parella en aquest dia assenyalat. El sopar va comptar amb uns cambrers molt servicials, els joves de Sorba, i a la part final, els veïns d’aquest racó a cavall del Solsonès, el Bàges i el Berguedà van obsequiar a l’Adelina i al Ramon amb una placa de ceràmica per posar a l’entrada de la nova casa.

Una celebració especial a SorbaL’Adelina i el Ramon, després de viure tota una vida al Molí de Sorba,

s’han traslladat a la Urbanització de Santa Llúcia a Navès

Mn. Alsina va beneir la nova casa

Mn. Garcia va celebrar la Missa a Santa Maria de Sorba Els veïns de Sorba van regalar una placa de ceràmica al Ramon i l'Adelina

El grup de jovent de Sorba

20 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 21: Celsona 565

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El Centre d'Estudis Lacetans (CEL) posarà a la venda, a partir del proper 23 d'abril, el primer recull del patrimoni comarcal que s'edita al Solsonès en format digital.

El CD amb l'Inventari del Patrimoni Natural i Cultural del Solsonès cataloga gran part dels elements patrimonials de la comarca i es presenta en una versió digital que conté imatges, descripcions i localitzacions de totes les entrades referenciades.

A més, el CEL posa a la venda, juntament amb el CD, un DVD amb el documental "El Solsonès. Natura i cultura al bell mig de Catalunya". El preu conjunt dels dos productes és de 15 euros i es podrà adquirir a totes les llibreries de Solsona a partir del dia de Sant Jordi i a l'estand del CEL per la Fira de Sant Isidre.

Al CD de l'inventari s'hi descriuen més d'un miler d'entrades relacionades amb l'art, la fauna i la flora del Solsonès. Cada element catalogat disposa d'una fotografia il.lustrativa i d'una fitxa tècnica amb dades sobre l'època, la localització i les característiques estilístiques de cada una de les entrades relacio-nades amb el patrimoni cultural. En l'apartat de patrimoni natural hi consten dades com el nom científic, distribució comarcal i característiques de cada una de les espècies catalogades.

El format digital permet fer cerques ràpides i senzilles des de la pantalla d'inici del CD. L'usuari accedeix a l'inventari a través d’un motor de cerca dividit entre natura i cultura. La recerca es pot fer per cada un dels 15 municipis del Solsonès, i a més, es pot ajustar per èpoques, estils o tipus de construccions en el cas dels elements culturals o en funció de la fauna la flora, els espais d'interès natural o espècies protegides, en el cas de les entrades sobre natura.

Tant el CD com el DVD són part dels resultats del pro-jecte "El Solsonès, Natura i Cultura al bell mig de Catalunya" que va iniciar ara fa dos anys el CEL amb la voluntat d'estudiar i donar a conèixer el patrimoni comarcal. Els impulsors d'aquesta iniciativa confien en la bona resposta que el projecte ha tingut fins ara per part de la gent i les institucions del Solsonès i que aquests tant el CD com el DVD tinguin una bona acollida entre la població del Solsonès.

Mil tresors de la comarca per Sant Jordi

El Centre d'Estudis Lacetans posa a la venda per Sant Jordi l'inventari del patrimoni natural i cultural del Solsonès

Presentació de la revista Oppidum

Per altra banda, el Centre d'Estudis Lacetans, l'Arxiu Comarcal del Solsonès, l'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal presentaran el proper dia 22 d'abril a les 8 del vesppre a la Sala cultural de l'Ajuntament de Solsona una nova edició de la revista Oppidum.

L'edició número 5 de l arevisat Oppidum conté articles de divulgació científica rlacionats amb el Solsonès. L'assentament ibèric de Sant Esteve d’Olius, el setmanari El Rebenque, els bolets a les pinedes del Solsonès o els Deportats del Solsonès als camps Nazis són alguns dels temes que es poden trobar en aquesta publicació.

21565 - Divendres, 18-04-2008

Page 22: Celsona 565

Vall de Lord Dolors Pujols

Festa dels Caçadors de Mont-Lleó

La societat de Caçadors Mont-Lleó, de la Vall de Lord va celebrar la seva festa anual el passat dissabte. Un bon dinar amb porc fer inclòs va culminar amb un ball. Enguany es va comptar amb la presència del President de la Federació Cata-lana de caça i del president de la federació lleidatana. Unes 170 persones hi van participar.

AgendaDissabte, 3 de maig El grup de teatre “Titània”, de l’orfeó badaloní presenta

“Això no és vida”Hora: 22 h. - Lloc: Teatre de Sant LlorençOrganitza: El Perxe Teatre

22 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 23: Celsona 565

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Associació de Dones d’Oliana

El dia 4 d’aquest mes a la sala d’actes de l’Ajun-tament es va portar a terme una xerrada sobre “l’art de l’aquarel·la”, curset d’iniciació. La conferència va anar a càrrec de la Sra. Elisenda Ortega, llicenciada en Be-lles Arts, la qual entre altres temes va fer un repàs a la història de l’aquarel·la, iniciació a l’aquarel·la, primers aquarel·listes, obres de grans mestres, comentaris sobre J.M.W. Turner (1715 – 1851), etc. La Sra. Elisenda també va parlar dels colors primaris, les aigüades, treballar a partir de les taques, exemples simples d’aquarel·les,... Posteriorment es van apuntar diferents persones per realitzar aquest curset.

Oients sobre l’art de l’aquarel.la, sala d’actes de l’ajuntament

Indox–Ros Roca; Taurus

Membres d’UGT d’una i altra empresa davant Indox-Ros Roca.

Amfitrions i invitats en un mirador de Tàrrega.

La RasaDissabte passat dia 12 d’abril es va portar a terme l’ober-

tura del menjador del Bar La Rasa. Al capdavant de l’esmentat establiment hi ha el Ramon i la Tere, dues persones que fan tot el possible perquè els clients del seu establiment es trobin a gust. Per a més informació sobre aquesta Granja-Bar hi ha el telèfon 973-470.722 a la vostra disposició.

Detall del menjador amb el Ramon, la Tere i el fill petit Pau.

El passat dia 28 de març els membres de la Secció Sin-dical de la UGT de l’empresa Taurus d’Oliana i Organyà van fer una visita protocolària als companys de la UGT de l’empresa Ros-Roca, Indox... Va ser una visita molt profitosa en diferents aspectes, especialment en la magnitut d’aquesta empresa, en la forma de treballar aquelles grans peçes per posteriorment transformar-les en “cisternes” per portar: gasoil, benzina, etc. Són visites per intercanviar experiències i per veure una mica el funcionament de cada empresa. Els membres d’UGT de l’esmentada empresa van ser invitats l’any passat a visitar la Taurus, cosa que van fer en el seu moment.

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al nostre

correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

23565 - Divendres, 18-04-2008

Page 24: Celsona 565

Cartellera

Sopar Arrels generació 84

Hem vist que ningú no mou el cul, i les dues de sempre hem decidit organitzar el sopar de 4rt d'ESO. Tindrà lloc el dissabte dia 17 de maig, havent de confirmar l’assis-tència abans del dia 10 del mateix mes. Depenent de la gent que vingui decidirem el restaurant.Envieu un e-mail a:[email protected] [email protected] els e-mails rebuts tindran resposta.Qualsevol col.laboració del que sigui serà ben rebuda, rotllo rutes, jocs… Esperem que vingueu tots i ens ho passem com nosaltres sabem.

SONIA i SUSANAS’està organitzant un sopar de 4t ESO de l’any 98-99,

pel dissabte 31 de maig. Confirmeu assistència abans del 15 de maig per assignar restaurant.

678 430 503 - 620 309 207

Presentació del segon recull de contes del món biblioteca municipal - 19 d’abril, 18 h

Curs de l’idioma i la cultura japonesosCambra de Comerç (av. Països Catalans, 7)del 6 de maig al 24 de juliol , curs debutant, de 19 a 20.15h; curs bàsic, de 20.30 h a 21.45 hLes inscripcions es duen a terme a la Cambra de Co-merç de Solsona (tel. 973 48 23 32) o bé a Ken Office (973 48 22 03 / 629 368 214 - [email protected])

Assemblea del Crit L’Associació Cultural el Crit convoca socis i tothom que esti-gui interessat a l’assemblea general que tindrà lloc el proper divendres 18 d’abril a la sala polivalent del casal de cultura de Solsona a les 21:00 hores. L’ordre de la mateixa serà el següent:1.- Memòria d’activitats 20072.- Estat de comptes de l’Associació3.- Solsona Rock Festival 20084.- Precs i preguntesSi vols que Solsona tingui el seu festival, vine a dir-hi la teva.

NO DEIXEM PERDRE EL SOLSONA ROCK FESTIVAL!Ja són 3 edicions, la comarca necessita un festival d’estiu i en perilla la continuïtat, no deixem que això sigui la notícia del proper estiu, i participa, dóna la nota, crida, implica’t, mulla’t ... i vine el proper dia 18 d’abril a la Sala d’Actes del Casal de Jovent de Solsona a les 21:00 h a dir-hi la teva i involucrar-te en l’organització del SRF08.

Toques un instrument de cobla?T’agradaria venfir a tocar amb la cobla Juvenil Ciutat de Solsona?Si toques el FLABIOL, el TIBLE, la TENORA, la TROMPETA, el TROMBÓ, el FISCORN o el CON-TRABAIX, no t’ho pensis més i vine els següents dies a assajar amb nosaltres al Casal de Cultura (entrada per l’Escola de Música):Dissabte 26 d’abril - Dissabte 10 de maig - Dissabte 31 de maig d’ 11 a 13 h.Gratuït i obert a tothom. Per a inscripcions i més informació: 669776095

L’extraescolar de teatre de l’IES Francesc Ribalta presenta: De 2 en 3El proper divendres 25 d’abril a les 10 de la nit al teatre comar-cal. Preu de l’entrada: 3 euros. Es poden treure les entrades anticipades una hora abans a la taquilla del teatre. Els diners que fem amb la venda d’entrades ens ajudaran a participar a les jornades de teatre de Perpinyà. Us esperem a tots

Fira Autocamp del vehicle usatDissabte, 19 d’abril17.00 h.- Inauguració de la Fira 17.00 h.- I Motor Show Festival de Solsona. Exposició dels cotxes participants a la plaça del Camp 17.00h.- Vols donar un vol amb moto? Lloc: plaça del Camp - Organitza: Motorrucs Solsona 22.00 h.- Sopar d’expositors Horari de la Fira: de les 16.00h a 21h Diumenge, 20 d’abril9.00 h.- Concentració de motos- Organitza: Motorrucs Solsona - Lloc: Plaça del Camp 16.00 h.- I Motor Show Festival de Solsona. Exhibició eslàlom al Camp del Serra 19.00 h.- Sorteig del Premi al comprador Horari de la Fira: de les 10.00h a les 20h. Durant els dos dies: Mostra de cotxes i motos clàssiques i del cotxe que participà en el ral·li de Montercarlo en l’edició d’enguanyLloc: Plaça del Camp - Organitza: Motor Club Solsonès

24 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 25: Celsona 565

CONFERÈNCIA: ‘Viu la teva creativitat’sala cultural de l’Ajuntament - 22 d’abril, 18 hEn el marc del cicle de conferències ‘Salut i qualitat de vida’, s’ofereixen recursos per fomentar una actitud activa a partir de l’art quotidià.Promoure l’autoconeixement a partir de l’art quotidià. Aquest és l’objectiu de la conferència “Viu la teva creativitat”, orga-nitzada per l’Obra Social Caixa Sabadell amb la col·laboració de l’Ajuntament, dins el cicle “Salut i qualitat de vida”. Anirà a càrrec de la psicòloga clínica Maria Suller.

Sopar d'ex-alumnes de la Senyoreta BarbensDia 10 de maig a la Mare de la Font, a 2/4 de 10 de la nit. Per inscriure-us-hi, truqueu a un dels següents telèfons:973 481748- 973 481518 - 973 480281

Concert de Soul, Rock i Jazz al Teatre ComarcalEl proper diumenge 20 d'abril, a les 6 de la tarda.Organitzat per l'Aula de Música Moderna de l'Escola Munici-pal de Música de Solsona, amb la col.laboració de l'Escola de Música de Tàrrega i l'Escola de Música de Bellpuig.

Reunió del Solsonès Obert al Món Dissabte, 19 d’abril, a 2/4 de 4, a la Pastisseria el Passeig

Sortida a peu al pont de Buidasacs i Santa ÀgataDiumenge 20 d’abril de 2008L’Associació de Veï.ns de Freixinet organitza una sortida a peu al pont de Buidasacs i Santa Àgata Hora: per als més caminadors, a les 8 del matí de Freixinet o sinó a 2/4 de 9 del VilàItinerari: Baixarem cap a Cal Fusté Cabot i seguirem el curs del Riu Negre cap avall passant pel Toll de Llanera i el Toll de Casanoves fins arribar a la confluència d’aquest riu amb el Cardener, travessant la carretera de Manresa per sota el pont de Clariana.Continuarem fins al pont de Buidasacs, on podem fer una parada per esmorzar. A continuació travessarem la carretera i pujarem a la capella de Santa Àgata. Baixarem i emprendrem el camí de tornada per la solana de Burrelles. Passarem per la vora de Cal Po i continuarem cap a Burrelles i Vilanrosa fins a tornar al punt de sortida.Nota: Durada aproximada, unes 4 hores. Cal portar-se l’esmor-zar. En cas de fer mal temps s’ajornarà per un altre dia.

Monegal CulturalDissabte 19 d’abril a les sis de la tardaRecitalRosa Mateu, soprano - Mac MacClure, pianoObres de Martínez Valls, C. Garriga, M. Ortega, Albéniz, Massenet, Verdi, Chapí i Jiménez Propera actuació, dissabte 10 de maig Lluís Claret presenta Daniel ClaretDaniel Claret. Violoncel - Gerard Pastor. Piano - Lluís Claret. Violoncel

Propera activitat del Grup de Natura del Solsonès: Sortida PROJECTE RIUS Dia: Diumenge 20 d’abrilLloc: Plaça del Camp- SOLSONAHora: 9 del matíHoar ade tornada: aproximadament migdia Anirem a l’Aigua D’Ora per realitzar la inspecció de primavera. Analitzarem diferents paràmetres d’un tram de riu per saber-ne el seu estat i fer-ne el seguiment. US HI ESPEREM! GNS - www.lacetans.org/gns

Cartellera

Assoc. de dones del SolsonèsEnfrontar-se a la menopausaDins el cicle de xerrades de salut que organitza la nostra entitat, hem preparat la que a continuació us anunciem:

25 D’ABRIL DE 2008 - 20:30 H AL LOCAL SOCIAL DE SANT CLIMENÇ - XERRADA: ENFRONTAR-SE A LA MENOPAUSA A CÀRREC DE: ENCARNACIÓ SANTAEU-LALIA (LLEVADORA)Amb la col.laboració de l’institut català de les dones i l’ajunta-ment de Pinell del Solsonès. Hi sou tots/es convidats/des

27 VESTIDOS• Divendres, 18 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 19 - 11.00 nit • Diumenge, 20 - 7.30 tarda

EL MILLOR DE MÍ(CINEMA EN CATALÀ)

• Dissabte, 19 - 6.15 tarda• Diumenge, 20 - 5.15 tarda• Dilluns, 21 - 10.15 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

27 VES

TIDOS

EL MILL

OR DE MÍ

13 ANYS 7 ANYS

25565 - Divendres, 18-04-2008

Page 26: Celsona 565

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Quan va començar a gestar-se la idea d'aquest nou disc?Es va iniciar l'any 2002 quan, arran del centenari de Jacint Verdaguer, vaig musicar alguns dels seus poemes per un encàrrec de la revista Enderrock. Després, durant la gira del Mística Domèstica, notava que em feia falta una mica de pes en els concerts i vam començar a treballar amb noves idees i composicions.

No et convencia del tot aquell disc?Mística Domèstica estava molt bé, era un disc molt agradable i rodó, però can-tar aquelles cançons requeria molt poc esforç i potser per això ara n'estic una mica penedit. Per què?Bé, és el que té el pop. A mi em va supo-sar molta feina tancar cada cançó, però després, a l'hora d'intrepretar-lo en directe

necessitava alguna cosa més. El pop con-sisteix una mica en apartar-se dels límits, moure's per on vas més fluïd i després de molts concerts trobava a faltar una mica de dificultat. Volia tenir més pes tant en la veu com en la guitarra.

Com comencen a prendre forma Les Cançons Tel.lúriques?Vam preparar les cançons amb el Xavier Guitó només amb piano i veu. És un treball que recupera una mica l'herència del mestratge de Luis Paniagua, rescato cançons de temàtica més espiritual i també hi incorporo alguns mantres i cants harmònics. L'espectacle es va presentar a la Pedrera i la gent em demanava si les cançons de Verdaguer estaven en algun disc. Després, fent els arranjaments i tre-ballant amb diversos músics i instruments, com la tenora o el fiscorn, vaig pensar que podíem atacar cançons com el Ball dels Gegants de Solsona.

T'estimes aquestes melodies? Aquesta música em recorda el sol de se-tembre a Solsona. El casc antic, la plaça Major a l'hora de la sobretaula, quan els carrers estaven deserts i només quatre nens sortien a fer el tomb. Moments en que encara se sentia l'olor de la pòlvora. És curiós, perquè a Barcelona em fan entre-

vistes i els periodistes creuen que he hagut d'investigar molt per recuperar aquestes músiques. Els sona a antropologia o arqueologia musical i no s'imaginen que a Solsona aquestes melodies s'escolten de manera habitual. L'únic que he fet és recrear part d'una tradició que està viva.

Quina impressió tens del disc? Aquest és el primer disc del qual puc dir que tinc la satisfacció al cent per cent de com ha quedat. Jo l'escolto i no hi tinc res a dir. Hi he pogut fer tot el que he volgut i podria assegurar que és el màxim que com a músic puc donar en un any.

Com ha estat la reacció del públic?Sorprenent, i per això vaig decidir fer el disc. Quan preparava el directe estava convençut que seria un treball que faria només per a mi. Creia que li podria agra-dar a algú però mai no pensava que gene-raria les expectatives que ha despertat.

I l'adaptació dels poemes de Verdaguer, com ha anat?Jo no coneixia Verdaguer i quan m'ho van encomanar em feia molt respecte. Vaig descobrir el seu llibre pòstum, Al Cel, que entronca més amb els simbolistes france-sos, i em va impressionar. És una mena de Baudelaire però amb capellà i català.

"Els capellans han perdut clientela i les Mares de Déu no"

El cantautor solsoní torna a la primera línia de l'actualitat musical amb un nou disc a sota el braç. "Les Cançons Tel.lúriques" ha rebut les lloances de la crítica i l'entusiasme dels seus seguidors. Un cop més, sorpren amb un treball personal i agosarat que combina textos de Verdaguer, cants orientals i cançons tradicionals del Solsonès. No es perdin "els seus" Goigs

Roger Mas a l'exterior de Cal Lloberes de Solsona, masia on viu, composa i assaja discos i concerts

26 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 27: Celsona 565

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Hi ha similituds en el que tu escrius i en el que has descobert en Verdaguer? Hi ha contínuament imatges del paradís, de nimfes i de misteris que són molt suggerents. Ell però, té una tensió dramàtica molt gran entre l'home i la superestructura cristiana. Es deixa anar, però com que és capellà, la repressió i el càstig acaben apa-reixent. Jo m'he permès el luxe d'obviar aquests passatges.

Com va sorgir la idea d'adaptar els Goigs de la Mare de Deu del Claustre?Va néixer des del sofà de casa fent proves. Intentava imitar la veu del tro dels cants mongols i no sé com es va entrelligar amb els Goigs. Vaig descobrir que es podien tocar com si fossin un mantra oriental i vaig lligar els goigs amb els mantres, els cants harmònics i amb una base de blues-rock afroamericà. La idea és que aquesta música et transporti cap a un estat més espiritual i universal.

No és prou espiritual?La religió institucional que hem mamat de petits és bàsicament moral i no resol la dimensió espiritual de l'existència. Suposo que per això la gent jove que conec s'aparta de la Mare de Déu i s'abraça al món oriental. Per què ens allunyem de la tradició pròpia? A mi això em sorpren i per això vaig pensar en agafar la tradició pròpia i universalitzar-la.

Algú s'ho pot prendre malament?M'ho esperava, i em sembla que sí, que hi ha algú que s'ha mo-lestat. Però vull puntualitzar que jo he fet una versió dels goigs absolutament respectuosa amb la Mare de Déu del Claustre. No sé si és respectuosa amb els que es consideren els seus amos, però, com que jo crec que la Mare de Déu és mestressa de si mateixa i, a ella li tinc tot el respecte, no hi veig cap problema.

Simplement és una visió pròpia de la Mare de Déu del Claus-tre. Els capellans han perdut clientela i les Mares de Déu no. És la Venus primigènia i representa també el culte a la vida, a la fertilitat i a la mare i aquest és un dels cultes més ancestrals que existeixen.

Mística Domèstica i les Cançons tel.lúriques són força dife-rents, per què? No m'agrada fer sempre el mateix i no em convencen els artis-tes que fan 30 discos iguals. Com a feina està molt bé, però jo em dedico a això per raons vocacionals, no volia repetir, com tampoc no repetiré les Cançons Tel.lúriques. Necessito fer coses que m'omplin com a persona i artista.

Com va ser el procés de musicar els versos de Verdaguer?Amb el llibre a davant, passant fulls i llegint els poemes amb la guitarra als dits. He acabat musicant els poemes que més em van agradar i, com deia Lluís Llach, la música ja la porten. Musicar un poema és fer mitja música perquè els poemes ja la porten.

Portes 6 discos i 12 anys de carrera professional. Com veus el camí què has recoreegut fins ara?M'ho imaginava diferent. Jo em pensava que em dedicaria a cantar i a fer cançons. Potser és el que faig de cara la gent, però en realitat, el vuitanta per cent de la feina és una altra. És perdre molt de temps i energies negociant contractes, fent papers, con-tractant concerts perquè per sobreviure en aquest món has d'anar al mercat i vendre el que fas. Això va en contra dels principis que tenia fa molts anys, però me'ls he hagut d'empassar.

Queda lluny de la idea romàntica de la música.Sí, però artísticament no moc ni una coma. Aquest també és el repte i per això dedico tantes hores i esforços a aquestes qües-tions. El repte és tenir un compromís artístic, poder fer el que et ve de gust en cada moment i per poder-ho fer has d'aconseguir vendre el que fas. No conec cap músic que li vagi bé que no tingui aquesta part de la professió molt ben treballada i que no sigui un bon botiguer.

En tots els teus discos hi ha força referències a Solsona i el Solsonès, però en aquest cas les referències són molt més evidents i espirituals? El Solsonès sempre està present en el meu treball, però segura-ment aquest és el disc en que es nota més. És un disc d'homenatge a aquesta terra i per això, entre altres coses, a la portada hi ha una imatge de la Bòfia, el teló de fons del Solsonès.

Una imatge de l'estudi que Roger Mas té a Cal LLoberes

27565 - Divendres, 18-04-2008

Page 28: Celsona 565

DISSABTE 26 D’ABRIL - 12 H - TEATRE COMARCAL DE SOLSONA - GRATUÏT

PRESENTACIÓ DE LA COL·LECCIÓ DE CONTES

Els contes d’en Marc i la MariaVine’ls a conèixer!

Adreçat a nens i nenes

de 2 a 7 anys

Mineia Canals (autora)Mar Cerdà (il·lustradora)

PRESENTACIÓ DE LA COL·LECCIÓ NARRACIÓ D’UN CONTEACTUACIÓ DELS ALUMNES DE CANT CORAL

DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Celebrem el preludi de la diada de Sant Jordi amb una vetllada literària amb:

“poesia romàntica del segle XIX”En aquest encontre recordarem la força creadora de:

Holderlin, Costa i Llobera, Byron, Keats, Béquer, Rosalía de Castro, Espronceda, Baudelaire, Leopardi...

Acompanyada per peces musicals romàntiques de tots els temps.

Dimarts, dia 22 d’abril a 2/4 de 9 del vespre, a la biblioteca del centre.

28 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 29: Celsona 565

Aquest és el títol del crèdit de síntesi que hem realitzat els alumnes de 2n d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta” i de la SES de Sant Llorenç de Morunys, durant la primera setmana d’abril. Els dos eixos principals de treball han estat, per una banda, l’aigua, en els seus vessants d’arribada i posterior depuració i, per l’altra, la Barcelona medieval.

El camp d’aprenentatge de Barcelona ha iniciat just aquest curs les seves activitats. Es presenta com una eina molt vàlida, especialment per als alumnes de pobles petits, pel co-neixement que aporta sobre el funcionament, serveis i espais culturals d’una gran ciutat.

Vam començar el treball introductori dilluns a l’Institut. L’endemà, a les vuit del matí, marxàvem cap a Barcelona, il-lusionats, perquè per a nosaltres representava una experiència diferent. La primera activitat que realitzàrem fou la visita a Montjuïc, des d’on vàrem contemplar tota la distribució de la ciutat (el port, l’aeroport, les ciutats del cinturó). A continuació ens vam apropar a l’anella olímpica. A la tarda, ens instal·làrem a l’alberg “Mare de Déu de Montserrat”, on vam realitzar tallers sobre cartografia i mobilitat. Més tard visitàvem el Parc Güell, fent atenció a la seva minuciositat. Dimecres vam agafar el metro per a apropar-nos al Fòrum; l’Ecoparc de Sant Adrià ens va mostrar el tractament dels residus, la separació dels materials i la incineració. A la tarda, després de veure els documentals “Barcelona Projecta” i “Barcelona Sensacions”, vam tenir una estona de temps lliure al centre de Barcelona. El dia següent vàrem estudiar el tractament de l’aigua a la potabilitzadora de Cornellà i al Museu Agbar. A les 5, érem al Teatre Nacional de Catalunya per veure l’obra de Pirandello L’home, la bèstia i la virtut. A la nit, els professors ens tenien preparada una festa fantàstica, amb record inclòs. Divendres, teníem mig dia per

Un cop d'ull a Barcelona

descobrir la Barcelona medieval; indrets, històries i anècdotes dels personatges ens traslladaren a aquella època.

Cansats, però contents de tot el que havíem après i viscut, vam tornar a Solsona.

Alumnes de 2n d’ESO.

Educació IES Francesc Ribalta

EDUCACIÓ INFANTIL PRIMER CICLE (0-3 anys)Dates: del 5 al 16 de maig.• Pàrvum-Arrels• Escola Bressol • Ludoteca Pendent de confirmar dates:• Escola Bressol d’Olius • Els Piteuets (St. Llorenç de Morunys)

BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ (16-18 anys)Dates:Del 13 al 23 de maig• C.C. Arrels II• IES Francesc Ribalta

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR (+ 18 anys)Dates del 26 de maig al 6 de juny• C.C. Arrels II• IES Francesc Ribalta• Escola Capacitació Agrària (Olius)

Educació

29565 - Divendres, 18-04-2008

Page 30: Celsona 565

El quart d’ESO a l’IES “Francesc Ribalta” (curs 2008-2009)

Dimarts passat, l’IES “Francesc Ribalta” va presentar als pares de 3r d’ESO, en una xerrada informativa, les novetats per al proper curs 2008-2009 referents a 4t d’ESO. Com és sabut, el setembre vinent, tots els alumnes d’ESO estaran ja cursant LOE. El curs de 4t d’ESO presenta un caràcter especial ja que els alumnes han de començar a triar una part dels seus estudis; són els anomenats itineraris. A més de les assignatures que són comunes per a tots, el Departament d’Educació ha fixat nou matèries, mitjançant les quals els centres han de dissenyar uns itineraris que s’adaptin a les necessitats personals de cadascun, segons el tipus de formació que vulguin seguir posteriorment. La proposta que fa el nostre Institut, considerant els estudis posteriors que voldran realitzar els alumnes (batxillerat cientificotecnològic, socialhumanístic o cicles formatius) és la següent:

S’aprofità també la reunió per a presentar el treball de síntesi que realitzaran els alumnes de 3r d’ESO. Enguany, per segon cop, es treballarà amb les activitats proposades pel Centre de Natura d’Odèn. Aquestes activitats seran complementades amb altres que proposa el propi Institut per tal d’estudiar la realitat d’un municipi de muntanya en tots els seus vessants (natural, social, històric...). Finalment es va informar del viatge que faran a Perpinyà, del 14 al 16 de maig, els alumnes de 3r d’ESO que estudien Francès al nostre Centre, com a primera llengua i com a crèdit variable, i els alumnes de 3r, 4t d’ESO i de batxillerat que fan l’activitat extraescolar de teatre, ja que és en aquesta ciutat on se celebraran les XXIII jornades de teatre de secundària.

Educació IES Francesc Ribalta

Good morning Solsona! Anaïs Tiare Fuentes

Una cosa que fem a Califòrnia i que trobo molt bé és el Casal Català. El Casal Català és un club de catalans que viuen a Califòrnia del sur. És la casa de tots els catalans que viuen a fora de Catalunya. El Casal sempre està obert per tothom que s’interessi i vulgui formar part de la cultura i llengua catalana. Ara fa vint-i-cinc anys que tenim el Casal a Califòrnia. Durant aquests veint-i-cinc anys hem fet moltes coses, com cami-nades, exposicions, festes, i encara més activitats. Una festa que fem cada any és la festa de Nadal. Per aquesta festa, tots els calalans es troben i fem un dinar junts. Mengem menjar típic de Catalunya com truita de patates, pa amb tomàquet, i torrons. Després de dinar tots els nens del CAU caguen el tió i canten cançons de Nadal. També, al final, el Santaclaus porta regals per tots els nens. Aquesta festa és molt divertida i és molt maco

poder fer les tradicions de Catalunya. Els nens del casal van al CAU. Al CAU els nens fan moltes coses catalanes. Fan panellets, altres dies fan gegants, aprenen i dibuixen la llegenda de Sant Jordi, i fan teatres de contes catalans. La presidenta del casal és la Carme Roig. Ella i la seva família són molt amics amb la meva. Una cosa que ella diu és, ¨M’agradaria que els nostres nens, quan es fessin grans, encara fossin una part important del Casal. Són el puntal per al futur del nostre Casal. Jo trobo això molt bé i jo també penso que és molt important que els nens de Califòrnia que saben català continuïn anant al casal i que continuïn les tradicions catalanes. La pàgina de web del casal és http://www.casalcalifornia.org/. Nosaltres tenim molta sort que hi ha el Casal Català a Califòrnia. És un club molt important per les persones catalanes que viuen a Califòrnia.

El Casal Català

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVA TEMPORADA PRIMAVERA-ESTIU (ROBA O-2 ANYS)

SEGUIM AMB LIQUIDACIÓ DE TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

30 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 31: Celsona 565

Educació Escola Arrels

Dins el marc de l’acció tutorial, els alumnes de batxillerat de l’Escola Arrels han tractat, els darrers dies, temes relacionats amb el consum de l’alcohol i de les con-seqüències negatives que es poden derivar del seu abús.

La Fundació “Alcohol i Societat“ organitza aquestes xerrades-taller per sensibilitzar els nois i noies sobre el perill que suposa la ingesta abusiva de begudes alcohòli-ques i també per trencar aquells “mites de l’alcohol” que tendeixen a fomentar i perpetuar comportaments de risc entre els joves.

S’han treballat conceptes com: tolerància, metabo-lització, síndrome d’abstinència, coma etílic, alcoholèmia i també raonaments com: per què els adolescents no han de beure alcohol, conseqüències de l’abús de l’alcohol, conducció i alcohol....

Des de l’acció tutorial del centre s’ha considerat molt interessant realitzar aquestes sessions perquè convé tenir tota la informació per a poder posar en dubte allò

La setmana del 25 al 28 d’abril els alumnes de tercer d’ESO vam re-alitzar el crèdit de síntesi, que aquest any ens ha portat a conèixer el muni-cipi d’Odèn. El primer dia ens vam quedar a l’escola realitzant diferents treballs i activitats, els dos següents vam anar a Odèn, on visitàrem entre altres llocs el mirador de Serra-seca, des del qual vam veure un isard, l’es-glésia de Cambrils, el salí, i també vam caminar seguint la senyalització per un tram del GR1. A més, vam estudiar la flora, la fauna i el sòl.

L’últim dia a l’escola vam acabar la feina i vam presentar per grups la feina realitzada. Ha estat un crè-dit diferent al d’altres anys, ens ha agradat molt.

Des d’aquestes línies volem agrair al Manel del Centre de Natura d’Odèn per acompanyar-nos i tractar-nos tan bé.

Sara Campabadal i Xixons

Un crèdit de síntesi diferent

Adolescència i alcoholL’escola de Secundària Arrels du a terme unes xerrades-taller

per a dotar els joves d’informació referent al consum d’alcohol

que escoltem o creiem saber respecte aquest tema, amb la finalitat que els joves puguin prendre decisions conscients i lliures.

31565 - Divendres, 18-04-2008

Page 32: Celsona 565

Associacions i Entitats Amisol

Diumenge dia 20 d’abril se sortirà de l'estació de busos de Solsona a les 8:00 del matí per gaudir de la visita. Què és Catalunya en Miniatura? Gaudirem de l’únic art del maquetisme de tot l’Estat Espanyol, amb maquetes del monuments, edificis i les realitzacions més representatives del nostre principat. Situat a Torrelles, on hi trobarem per primera vegada la representació del Port del Comte, primera maqueta d’una estació d’esquí.

Val la pena de visitar-la. Us hi esperem a tots. Preu Socis: 40 euros - No socis: 42 euros. Per recollir els tiquets: El club de jubilats Estel, cr. Santa Llúcia núm. 24, Telèfon: 973481047 i 973480081. Seguirem informant-vos-en

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Única Excursió de L’art del Maquetisme

Divendres dia 4 d’abril vam fer un intercanvi amb un grup de nois i noies de 3r d’ESO de l’escola Arrels II. L’Isidre els va anar a recollir a l’escola amb el nostre microbús. Només arribar a l’Amisol, la Pili, la Tate i el Jose els van ensenyar les feines de manipulats que es fan al taller, després vam anar a veure les diferents aules, la del grup especial, la de gimnàstica, la d’ordinadors… i la serradora.

Seguidament, tots junts vam fer un gran esmorzar que ells ens van preparar, i després ens vam dividir en dos grups, un per fer esport i els altres per fer manualitats. Acabades les activitats ens vam trobar tots a l’escola Arrels II. Quan vam arribar els nois/es ens van ensenyar les instal·lacions de la seva escola.

Per acabar ens van sorprendre i gratificar amb un petit concert protagonitzat pels mateixos alumnes interpretant peces

Un dia especial amb els nostres amics d’Arrels

que tots ja coneixíem, com la de festa major i carnaval. L’Eduard es va incorporar al grup i els va acompanyar tocant el bombo.

També ens van obsequiar amb un quadre i amb un trofeu. Nosaltres els vam regalar un punt de llibre per cadascú, com a record de la trobada.

Va ser un dia ple d’emocions, satisfaccions i ens ho vam passar molt bé!

La lliçó que vam aprendre d’aquest dia és que la norma-lització, la integració, la igualtat i la convivència són possibles si hi ha bona voluntat per part de tothom.

Moltes gràcies a tots els nois i noies de 3er d’ESO de l’Escola Arrels II i al professor Jaume Subirà i a tot l’equip de professors. Esperem poder-ho repetir ben aviat.

Venda de roses per Sant Jordi

Un any més, arribades aquestes dates, ens plau informar-vos que durant la diada de Sant Jordi estarem als llocs habituals per a la venda de roses (sortida del Portal de Pont, Plaça Major i Plaça del Camp). A més, us obsequiarem amb punts de llibre confeccionats al nostre centre ocupacional.

Us hi esperem a tots!

Aprofitem aquest espai per publicar l’escrit guanyador del certamen literari de l’edició del 2007 que es va fer entre els usuaris del centre. És del Josep Vendrell:

“Hi havia una vegada un cavaller, un príncep molt llunyà i molt valent. Va arribar al regne d’una princesa per salvar-la de la boca del drac. El cavaller va matar el drac i la va salvar. Al lloc on va morir el drac hi va néixer un roser de roses vermelles.

Aquesta és la història de sant Jordi, la princesa i el drac.”

32 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 33: Celsona 565

Ep, la foto! Ramon Estany

Societat

Hola, me llamo Oliver y nací el dia 2 de abril del 2008,mis papas són la

Mari y el Moncho

Si en aquest Sant Jordi veieu aquest xicot tant eixerit feliciteu-lo que és el seu sant. Moltes felicitats noi!!! Apa ja t’ha tocat jejeje. Feliç Sant Jordi.

A la Bàrbara de 6 anys, que viu a

Barcelona, del seu oncle Pepe, que

l'estima molt!

Felicitats, Iaia

Per molts anys, Núria

Amics del JBDedicat al Josep Lluís Dos cracks de la nit

Gaudint de la terrassaEp, la foto!

Aquesta parella es casa demà a les 6 de la tarda. Si els coneixeu,

feliciteu-los.

Diumenge 20 d'abril el Salvador fa 60 anys!!!

Moltes felicitats de part de tots!

Qui ho dirira que tan coquetons se'n van als 40! Moltes felicitats!

33565 - Divendres, 18-04-2008

Page 34: Celsona 565

Partits Polítics ICV-EuA Solsonès

Continua l'activitat a l'Oficina Parlamentària

Tal com es va anunciar, els/les diputats/des d’ICV estaran a l’oficina parlamentària del Consell Comarcal el tercer dilluns de cada mes per tal de copsar les necessitats i inquietuds de tots/es aquells/es solsonins/es que vulguin fer-los arribar alguna proposta perquè la defensin al Parlament de Catalunya. Comptarem amb la presència de Francesc Pané i Laura Massana.

Dilluns 21 d’abril de les 18:00-20:00 hores, estarà a l’oficina parlamentària del Consell Comarcal, la diputada de la Catalunya central per ICV-EuA, Laura Massana. Es dedica a temes relacionats amb acció social i benestar i família. Tothom que estigui interessat a parlar amb ella, es pot dirigir aquest dia i a aquestes hores a l’oficina.

José Zaragoza destaca que el PSC és un partit arrelat a la realitat del país

Dimecres a la tarda el Secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, va ser a Solsona per reunir-se amb l’executiva comarcal del Solsonès per debatre temes d’organització i els projectes de creixement als municipis de la comarca.

Zaragoza va destacar que el PSC està present a Catalunya, creixent a les zones rurals i que aquesta presència a les ciutats mitjanes i petites demostra que “som un partit responsable”, que “respon cada cop més a la realitat del país”.

Pel que fa a la crisi de la sequera, Zaragoza va deixar clar que “aquest govern ha decidit afrontar el problema” i que “no podem negar a la gent l’aigua de boca”.

Josep Lluís Caelles, José Zaragoza i Encarna Tarifa

Partits Polítics Ramon Estany

El diputat d'IC-V per les comarques de Lleida Francesc Pané, va ser dilluns passat a Solsona on es va reunir amb mem-bres i simpatitzants d'aquesta formació a la comarca per exposar i debatre algunes de les les iniciatives legislatives que el Parla-ment de Catalunya està tramitant i que afecten el territori.

L'acte estava obert al públic en general però només hi va assistir un reduït grup de persones, fet que va sorprendre a Pané "ja que aquest tipus d'iniciatives tenen la voluntat d'apropar la política a la gent, evitar la desafecció i fer més participatiu el debat polític", va assegurar. Pané va repassar alguns dels temes actualment sobre la taula del Paralament com la Llei de l'Habitatge, dels Serveis Socials i dels Contractes de Conreu.

Finalment el diputat ecosocialista va fer referència a la situació de sequera que pateix el país i va fer autocrítica per la manera com el Departament de Medi Ambient i la Generalitat han gestionat la situació durant les últimes setmanes.

El Diputat Francesc Pané visita Solsona

34 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 35: Celsona 565

Coaching al minut? I per què no! Eduard Tamames (ActionCOACH)

1. Determina que una tasca és “delegable”.

2. Decideix la millor persona(es) per a que s’encarregui de la tasca, i la que més pugui beneficiar-se d’aprendre com fer-la.

3. Defineix un formulari o plantilla (en paper o qualsevol altre suport informàtic) a on poder registrar ells detals de la tasca i les converses que es mantindran amb la persona escollida per a fer-se càrrec de la mateixa.

4. Convida la persona triada a mantenir una reunió amb tu.

5. Descriu per què penses que és la persona idònia per assumir la tasca.

6. Descriu la tasca en detall i dóna-li una versió escrita del que vols que faci.

7. Deixa que se’t plantegin totes les qüestions aclaridores que calgui.

8. Pregunta-li a la persona, quan creu que pot tenir-ho acabat per a revisar-ho. No li diguis que tu ho necessites per … Això fa que en la persona delegada es generi un sentiment de responsabilitat sobre el compromís adquirit i no una simple reacció davant una data límit imposada per tu.

9. Si el seu compromís no és el suficientment ràpid per les teves (o de l’empresa) necessitats, suggereix-li que “tenies l’esperança en poder tenir-ho per (data) … No t’és possible gestionar-ho d’alguna manera?”.

10. Una vegada assolit un acord assumit per ambdues parts, escriu la data a la teva agenda (o en qualsevol dels programes informàtics tipus que puguis fer servir) per a poder-ne fer un seguiment. D’aquesta manera queda clar que esperes que la feina estigui feta abans o en el termini fixat.

11. Després pregunta si hi ha alguna cosa o raó que pugui comprometre l’acompliment de la tasca.

12. Si la resposta és NO, dóna-li les gràcies a l’avançada per l’excel.lent treball que realitzarà.

13. Si la resposta és SÍ, immediatament cal donar prioritat a la intervenció davant possibles conflictes, i si no es poden resoldre, potser caldrà trobar algun altre membre de l’equip per a fer la delegació.

14. Un cop acabada la reunió fes una còpia de les teves anota-cions i dóna’n un exemplar a la/les persona(es) en les quals delegarem.

15. És vital que tinguis el control del procés i que la persona en qui has delegat senti que ets conscient i recordaràs quan la tasca cal que estigui feta. Cal que te n’asseguris.

Passos per a una Delegació Efectiva

16. Si no disposes d’informació històrica sobre la persona en la qual delegues o bé té un historial de no acabar les feines a temps, serà igualment important establir un seguiment de “check-in” d’un dia o dos abans de la data de venciment. Algunes activitats de seguiment realitzades en el moment oportú començaran a “entrenar” les persones en el fet de lliurar les feines en el termini establert.

17. Assegura’t de mantenir la teva part de l’acord i estar dispo-nible per a la persona en la data i hora acordades.

18. Si la feina es fa bé cal que ho reconeguis i premiïs. Segu-rament la persona recordarà aquest fet.

19. Si el treball no és, segons el teu parer, satisfactori, cal con-centrar-se en els aspectes positius del comportament de la persona. Pregunta-li el que pensa que podria haver fet per a obtenir un millor resultat. Ofereix un feedback (retroali-mentació) constructiu i una millor manera de fer les coses la propera vegada. I convida (o insisteix) a la persona a solventar les possibles deficiències.

No és interessant?

35565 - Divendres, 18-04-2008

Page 36: Celsona 565

Persones i Oficis Ramon Gualdo

Amic Pere, bon amic: Quan arriba aques-ta mena de cosa que en diuen “la jubilació”, gairebé sempre s’acostuma a fer recompte d’uns anys passats, d’unes temporades, d’uns moments, de mil bocins de la vida en aquest món de mones. I s’hi troba de tot.

Ara, si parlem de tu, Pere, ho hem de fer junts, almenys aquesta trepa dels verals sol-sonins, on hem compartit moltes estones, i els records hi són a munts. Hem vist, tot essent al teu costat, com has anat descabdellant la feina i la vida amb bona voluntat. Com tothom, hi hauràs anat trobant trifulgues i goigs, moments alegres, i moments feixucs, i sempre, (i en pots estar content) has estat el Pere de Cal Llauner. Això vol dir feinejar, agafar les eines, uns cops cridar, alguns cops remugar, alguns cops fer broma i riure... Si alguna estona la cosa ha estat pesada, hauran sortit de la teva gorja solsonina, sons rogallosos amb paraules cantelludes, però, deixeu-vos de punyetes, la feina s’haurà acabat bé més tard o més d’hora.

La conducció de l’aigua, els estris que hi acompanyen, l’aixeta, els tubs, els dipòsits, han estat els símbols i la marca de les activitats, del teu bellugar, i del que hauràs engiponat amb les teves mans. Mans traçudes i pacients en el feinejar de moltes hores.

L’aigua, pot tenir mil significats. Diuen que és un bé preciós, diuen que escasseja, diuen que “si no plou, malament...”. Quan dins d’una població l’aigua ha de fer el seu paper de servei, és quan hi ha persones que hi posen la seva part. Aquí a Solsona, tu hi has tingut la teva part. Quan l’aigua s’escapa i no l’atrapes, o quan no es vol moure, tossuda com una mula, hi hauràs tingut els teus neguits procurant endreçar una mica la

Aquesta setmana, el Pere Obiols -el Llauner, es jubilava després de més de 40 anys treballant per l’aigua de Solsona. Ara fa un any, els seus companys de l’Ajuntament li feien un sopar

i demanaven un escrit al Ramon Gualdo per a la celebració. Aquí el teniu:

“Al Pere Obiols - “el Pere Llauner” - un dia d’abril de 2007

cosa. Si algun cop, som molts que podem quedar xops, molls i regalimant de cap a peus, l’aigua pot tenir un significat de literatura, d’humanitat, de creença...

És que hi ha moments en què el cor queda xop. Xop de l’amistat que ha anat humitejant, amb rajolins dins de l’ànima. Com si en diguéssim “les gotes de la bondat”. A la teva vora també hi hem trobat aquestes goteres. Ara amb el sarau del canvi climàtic ens diuen que hem de saber tancar l’aixeta. Parlem-ne! Quan l’aixeta de l’amistat brolla a raig fet, no cal tancar-la. Si tu ets el Pere de Cal Llauner, no la tancaràs pas. Nosaltres hi farem el que puguem. Doncs, que sigui PER MOLTS ANYS! “

Gràcies per tots aquests anys!

36 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 37: Celsona 565

Festa de les LletresRECITAL MUSICAL I LITERARI

DIMECRES 23 D’ABRIL - 18 H - PASSEIG DEL PARE CLARET

DIADA DE SANT JORDI

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

ÀTIC T. MUSICAL

GRUP DE TEATRE LACETÀNIA

CEIP SETELSIS

ESCOLA ARRELS I

ESCOLA ARRELS II

IES FRANCESC RIBALTA

37565 - Divendres, 18-04-2008

Page 38: Celsona 565

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

La parròquia de Solsona dedica una setmana a les vocacions

Organitzat per la Parròquia i la delegació de Vocacions del Bisbat, Solsona ha programat un seguit d’activitats des del 12 al 20 d’abril.

Marató de pregària per les vocacionsDe les 7 de la tarda del dissabte 12 d’abril a les 7 de la tarda del diumenge 13 d’abril. Pregària personal o en grup on cadascú decideixi.

Exposició VocacionalA la Casa de la Parròquia, de dilluns dia 14 a divendres dia 18 de les 18.30 h a les 19.30 h.Dissabte dia 19. De les 17.30 a les 18.30h.Diumenge dia 20. Després de missa de les 11.30 h.

Taula Rodona per a jovesA la Casa de la Parròquia. Divendres dia 18 a les 20h.

Missa per les vocacions cada diaDe dilluns a dissabte a totes les misses de la ciutat.

Missa Dominical per les vocacionsA l’església del Cor de Maria, el diumenge dia 20 a les 11.30 hores.

Bisbat Josep Àngel Colomés i Serra

El dia 27 d’abril de 2008, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, celebra els 50 anys de sacerdoci. La celebració litúrgica serà a les 7 de la tarda a l’església Catedral Basílica de Solsona. Tots els que hi vulguin participar queden convidats.

Joan Clos i Casanovas és canonge de la catedral de Solsona i vicari judicial. Va néixer el 9 de desembre del 1934 a Granyena, un poble de la Segarra. Va estudiar a Solsona, es va llicenciar en dret canònic a Navarra i va ampliar estudis a Salamanca.

Procura seguir la màxima de Sant Gregori: no t’inquietis mai per res perquè tens Déu a la vora. I el trio: prudència, paciència i perseverança.

La seva vida ha estat i està al servei dels altres. Podríem destacar la seva tasca en tres àmbits: a la Catedral, a la Cúria i en la Pastoral.

A la Catedral va guanyar el lloc de tenor i posteriorment

Noces d’or sacerdotals de Mn. Joan Clos i Casanovas

va ser nombrat canonge.A la Cúria ha exercit primer de notari i des

de fa 28 anys és el vicari judicial del bisbat.I en el camp pastoral, tenint en compte que

Catedral i Cúria també ho són, el seu treball ha estat extens: va dirigir 10 anys el col·legi parro-quial, va ser 6 anys consiliari diocesà de joves, va fundar l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes diocesana i en va ser consiliari durant 10 anys, va ser administrador eclesiàstic de la confraria de la Mare de Déu del Claustre durant més de 16 anys i en dues etapes diferents, va ser rector de les

parròquies de Lladurs i Sant Just, va ser delegat episcopal del viatge del papa Joan Pau II (1982), delegat de l’Any Sant (1983) i altres càrrecs, sempre al servei de Déu i les persones.

Considera que la Providència l’ha acompanyat sempre i que ha hagut de superar dificultats però ha trobat molta gent que l’ha ajudat i Déu al qual sempre ha tingut al seu costat.

El bisbe Jaume Traserra va fer una xerrada sobre les vocacions

Trobada Interdiocesana de Vida Consagrada

El passat 29 de març Solsona va acollir la troba-da anual de Vida Consagrada que celebren les diòcesis d’Urgell i de Solsona. Van ser un centenar de religiosos que participaren en les celebracions a la Catedral i visi-taren la ciutat i la cripta d’Olius. A la trobada s’hi afegí el bisbe de Solsona, que presidií l’Eucaristia a la catedral.

El bisbe de Solsona va rebre aes religiosos i religioses

38 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 39: Celsona 565

Et trobarem a faltar. El teu somriure, les teves bromes, el bon dia de cada matí. Aquella cançó que sempre cantaves, te’n recordes? “Al partir un beso y una flor, un te quiero una caricia y un adiós”…

Sempre recordarem al Jordi amb aquelles preguntes sor-prenents, la seva mandra, les seves ganes de jugar constantment, la seva ànima d’infant, la seva il·lusió per les festes, els gegants, carnaval, la festa Major, perquè t’estimaves molt Solsona.

Et trobarem a faltar. Les teves ganes de riure, la teva simpatia, aquelles estones en què ens feies enrabiar, simplement, et trobarem a faltar a tu.

I com a la teva cançó et diem un adéu. No, un adéu no… un a reveure.

T’estimem, Jordi.

Els teus amics d’AMISOL

Fins aviat, Jordi

En recordança Amisol

Els Sants de la Setmana

Divendres, 18 Sant Eleuteri i la seva mare Antia, mrs.; beat Andreu Hibernon; beata Maria de l’Encarnació.

Dissabte, 19 Festa de la Divina Misericòrdia. Sant Lleó IX; sant Vicenç de Cotlliure.

Diumenge, 20 Sant Sulpici; santa Agnès de Montepulciano; santa Oda.

Dilluns, 21 Sant Anselm. Sant Silví; sant Conrad de Parzham.

Dimarts, 22 Sant Caius o Gai (de Dalmàcia) i sant Soter; sant Agapit I; santa Senorina.

Dimecres, 23 Sant Jordi, patró de Catalunya (1456). Sant Gerard o Grau; Sant Adalbert; beat Gil d’Assís; beata Elena d’Udine; beata Teresa-Maria de la Creu.

Dijous, 24 Sant Fidel de Sigmaringen. Sant Pere Ermengol. Conversió de sant Agustí; sant Gregori d’Elvira; santa Maria Eufràsia Pelletier; sant Benet Menni; sants Cerasi i Febadi

39565 - Divendres, 18-04-2008

Page 40: Celsona 565

Opinió Vicenta Ivars Cardona

Sóc la mare d’un nen que durant aquest curs està assistint a la ludoteca municipal de Solsona i volia donar la meva opinió sobre els comentaris que s’han fet en les darreres setmanes, deixant clar que parlo només en el meu nom i no represento cap pare més.

En primer lloc, crec que la creació de la ludoteca ha estat un total encert per part de l’ajuntament i ha resolt el problema amb què ens van trobar molts pares que a prin-cipi de curs no vam trobar plaça en les altres dues escoles bressol de Solsona, sobretot per als pares nouvinguts que no tenim el recolzament dels nostres familiars al poble i que ens trobàvem en una situació realment difícil.

En segon lloc, l’atenció i formació que les professi-onals de la ludoteca presten als nostres fills és excel·lent, especialment si tenim en compte que aquest servei es va

Sobre el funcionament de La Ludoteca Municipal de Solsona

haver de crear amb urgència i que contínuament han estat arribant nens nous, el que ha obligat les professionals i l’ajuntament a adaptar-se a les circumstàncies per no dei-xar-ne cap sense assistència.

I en tercer lloc, només voldria animar els respon-sables municipals perquè els cursos vinents la ludoteca continuï amb el mateix funcionament que enguany, sobretot perquè crec que és molt important que els nens puguin mantenir la continuïtat amb les seves educadores i els seus companys, especialment els nens d’aquesta edat, així com felicitar les professionals per l’educació que donen als nos-tres fills. És per això que espero que el curs vinent se’ns doni l’opció de matricular els nostres nens a la ludoteca, ja que tota la família estem molt satisfets amb el seu funcionament i no voldríem haver de canviar de centre.

Opinió F. Torres

Les sis coses que donen honra

Huarte de San Juan, en un dels seus escrits, explicava les sis coses que donaven honra fa quatre segles. Són aquestes.

La primera, el valor de la persona en prudència, justícia i valentia.

La segona que honra l’home són les propietats, sense la qual cosa no serà reconegut i estimat.

La tercera, la noblesa i antiguitat dels seus avantpassats.La quarta, tenir un ofici honrós, no un que l'obligui a fer per

poder menjar, com l’ofici de mecànic.La cinquena, que tingui un bon cognom, que soni bé a

l’oïda de tots.La sisena que dóna honra i prestigi, és anar ben vestit,

acompanyat d’un bon servei de criats.Llegint això hom sent una certa satisfacció de viure en un

temps en que, almenys, si som injustos i estúpids, tenim la consciència de ser-ho. Perquè si s’exclou la primera, les altres cinc, criats, vestits, cognoms i totes les altres, no són res més que una fastigosa comèdia de la vida social d’aquell temps.

Si fem comparacions amb la societat d’avui, ho podríem definir així:1.- tenir pis en propietat.2.- tenir cotxe.3.- tenir una mica més de diners dels que pot gastar la se-nyora.4.- poder escollir les amistats.5.- mantenir el prestigi proporcionat a la feina que fem.

No crec haver guanyat gaire en canviar els criats pel

cotxe, la noblesa per poder atendre el prestigi, la vestimenta per poder escollir les amistats, etc.

Vist així no puc impedir que m’envaeixi la tristesa en comprovar que l’home continua lligat a les mateixes o semblants estupideses, sense pensar en millorar el fonamental, el cor de les persones. Tanco els ulls i rumiant el que estic llegint, se m’acut altres idees, que crec que poden ser més útils. Per exemple:

La primera, valorar la persona per la seva capacitat d’estimar i obertura d’esperit.

La segona, per l’entrega emocionada al treball en fer la feina ben feta.

La tercera, per la seva entrega desinteressada i solidària amb tots, per sobre de races, colors, cognoms, pensaments i riqueses.

La quarta, una incessant recerca de la justícia i un continuat interès a trobar la felicitat de tots.

La cinquena, un apassionat amor a la veritat, sense cap tipus de prejudicis, vinguin de la dreta o vinguin de l’esquer-ra, valentia per dir la veritat sencera, tal com deia Bernanos, “Sense afegir aquell sàdic plaer de fer mal a qui l’escolta”.

La sisena, una fe radical en el futur, no escatimant esforços per aconseguir que els que vénen al darrere nostre siguin millor que nosaltres.

M’agradaria viure en un món on totes aquestes coses fossin les més valorades, en un temps que els vestits, cog-noms i riqueses, quedessin només per a consol dels babaus del poble.

40 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 41: Celsona 565

Estem preocupats. Una gran part dels ciutadans de Solsona aprecien el desgovern a la ciutat.

No sabem si és per aquesta manera de governar un xic diversa i amb criteris divergents que al nostre alcalde se’l veu una mica descentrat en alguns moments.

És si més no, sorprenent, la indignació i la “decepció” de l’alcalde, mostrada en referència al resultat d’unes votacions democràtiques del Centre Sanitari del Solsonès, amb resultat contrari als seus plantejaments.

Ens sap molt greu veure l’alcalde de Solsona, que parla de democràcia amb honra i convicció i no sàpiga acceptar els resultats d’una votació celebrada democràticament en un òrgan legalment constituït.

I quan diem que ens sap molt greu, ho fem amb co-neixement de causa. Vàrem sentir vergonya aliena, quan l’il-lustríssim alcalde va escridassar públicament en el si d’una institució pública, a un membre de la Junta del Centre Sanitari del Solsonès, per no haver votat en el sentit que ell defensava.

L’alcalde de Solsona, sermons públics

Aquest membre va respondre que un alcalde no tenia perquè escridassar-lo públicament, per no votar el que ell creia, fet que el devaluava com a representant del poble.

És reprovable, senyor alcalde, que un càrrec tan noble i lloable com és el que vostè ostenta i que representa tots els seus conciutadans, siguin de les idees que siguin, no accepti les regles del joc democràtiques en determinats moments.

No sabem si és per les dificultats de governar amb criteris dispars, però últimament se’l veu sovint discutint i sermonejant en públic als polítics i simpatitzants de CiU. Potser és una ma-nera de distreure’s o desviar aquests discursos a qui realment els hauria de rebre.

Sigui com sigui, li demanem que governi la ciutat, amb criteri, amb convicció, amb caràcter, però també amb la humi-litat que ha de tenir tota persona que s’hauria de sentir servidora dels seus ciutadans.

Opinió CiU del Solsonès

L’aigua és un bé cada dia més escàs, per tant, estem obli-gats a gestionar-la amb precaució, si no ho fem així ens podem trobar que en un futur immediat s’hagi de racionar. Actualment la sequera no és una excepció, ans el contrari, s’ha convertit en un problema endèmic amb el que ens toca conviure. Enguany aquest problema ha arribat a uns nivells extremament preocupants a tot el país, degut a la manca de precipitacions, tant en forma de pluja com de neu, que patim des de la tardor de 2006.

Conscients d’aquesta situació pensem que, abans d’arribar a extrems no desitjables, s’han de promoure polítiques positives per racionalitzar-ne l'ús i per un estalvi efectiu, tant a les depen-dències municipals com a les llars i indústries del municipi.

Pel que acabem d’exposar: demanem que en el proper ple es debatin i es votin les següents propostes, encaminades a pro-moure d’una manera positiva l'ús eficient de l’aigua a Solsona:- Construcció de dipòsits per la recollida d’aigües pluvials de les teulades en el pavelló polisportiu, a les escoles de titularitat mu-nicipal, -CEIP Setelsis, nova escola CEIP El Vinyet, l’Institut Francesc Ribalta- i al magatzem municipal. A la sala polivalent, en el seu dia, l’equip de CiU ja va preveure la construcció d’un dipòsit d’aquestes característiques. L’aigua que es recolliria es podria destinar, entre d’altres activitats, a regar els jardins mu-nicipals de Solsona, amb l’objectiu de no deixar morir els arbres ni les plantes que donen vida a la nostra ciutat, i/o per vendre-la a un preu raonable a tots els particulars que vulguin omplir un dipòsit que els permeti el rec, per exemple, d’un hort.- Aplicar mesures efectives d’estalvi de l’aigua i l’ús eficient a

totes les dependències de titularitat municipal, amb la instal.lació de dipòsits que recullin les aigües utilitzades en les piques per rentar-se les mans i/o la cara i la de les dutxes, per ser reu-tilitzada en les tasses dels serveis. I la col.locació a les aixetes i dutxes de dosificadors d’aigua. - Dur a terme una auditoria a càrrec de l’ACA a la xarxa submi-nistradora de l’aigua de boca a Solsona, per poder saber quina és la pèrdua exacta d’aigua, amb l’objectiu, si es dóna el cas, de prendre les mesures adients per resoldre les incidències.- Trametre una petició a l’escola Arrels i al Consell Comarcal, perquè prenguin les mesures adients en les seves instal.lacions per un estalvi efectiu i un ús eficient en el consum de l’aigua, i a la Generalitat de Catalunya perquè prengui les mesures corresponents en els seus departaments. - Publicació d’un tríptic informatiu destinat a totes les llars de Solsona, on s’informi d’una manera clara totes les mesures efectives per l’estalvi de l’aigua dins l’àmbit domèstic.- Petició al Departament de Medi Ambient de dosificadors d’ai-gua, per ser repartits als ciutadans de la ciutat gratuïtament.- Assessorament tècnic gratuït i subvenció d’instal.lacions a les empreses i als particulars, que vulguin instal.lar dipòsits per la recollida d’aigua pluvial i/o per la reutilització de l’aigua.- Realitzar un estudi del subsòl de Solsona per comprovar l’exis-tència d’aqüífers, creiem que hi ha indicis suficients per pensar en la seva existència, si es pogués trobar aigua en el nostre subsòl, aquesta podria ser una font valiosíssima d’abastament en moments d’extrema sequera.

Opinió Grup municipal de CiU de l’ajuntament de Solsona

Més propostes i menys prohibicions

41565 - Divendres, 18-04-2008

Page 42: Celsona 565

Pot ser que les esquerres contribuissin en gran manera al ressorgiment de Catalunya, però també pot ser que ara amb les seves idees pretesament progressistes la portin a la dissolució.

Unes idees o eslògans que tots signaríem, però que por-tades fins a l’extrem, poden resultar nefastes per a Catalunya.

SOLIDARITAT. Naturalment que hem de ser solidaris. Més faltaria. Solidaris amb tothom: amb els pobles d’Espanya, d’Europa i, sobretot, del Tercer Món. Però no confonem la solidaritat amb la tributació pura i dura. Aquesta, en tots els països desenvolupats, té un límit. Però, és clar, aquí havíem de ser solidaris sense mesura, perquè no podíem ser victimistes, que és la cosa més mal vista.

Més que problema de diners, era problema de gestió. Amb aquest principi, mentre altres regions suposadament pobres escala-ven el rànquing, nosaltres baixàvem de manera imparable.

LA COHESIÓ DE LA SOCIETAT CATALANA. Entre les poblacions catalanoparlant i castellanoparlant. Va ser potser el leitmotiv més recurrent des del principi. El PSC es va proposar fer de frontissa entre les dues poblacions per tal d’evitar-ne la divisió. Una labor que se li ha d’agrair. Com també s’ha d’agrair als capellans de suburbi. Però, a la llarga, aquest noble objectiu li va servir per a legitimar, enfront del nacionalisme de CiU i ERC, un progressiu procés espanyolista en diversos àmbits, especialment en el de la llengua i dels mitjans de comunicació nacionals. La metamorfosi es va materialitzar en la renúncia a un grup propi al Congrés en benefici del PSOE. No hi ha dubte que un tal capteniment ha erosionat en gran manera el catalanisme social i polític.

SOS RACISME. No podem ser racistes ni xenòfobs. Per suposat. Hem de ser tolerants i acollidors sense límits. Catalunya s’ha fet a còpia de revingudes migratòries. Per altra banda, necessitem els immigrants com a font de riquesa. No fa pas gaire, un economista socialista deia que encara ens en feien falta 300.000 més. Quan Heribert Barrera es va atrevir a dir que tanta immigració podia posar en perill la identitat catalana, tothom se li va tirar a sobre. Un estudi de la Funda-ció Jaume Bofill ens acaba de revelar que Catalunya és el país d’Europa amb més percentatge d’immigrants. I que el 40% són sudamericans, de parla castellana. Voleu dir que tenim un pedrer tan gran i tan potent per pair-ho? Avui he sentit que el govern espanyol, davant la crisi econòmica que arriba, atorgarà incentius als immigrants, perquè retornin al seu país.

LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA. Necessària. Grà-cies a ella, Barcelona ha baixat en el seu consum per sota de la mitjana europea. Però, per a poder practicar-la, necessitem que hi hagi aigua. Ja fa quinze anys que, per a una solució quasi definitiva, algú va proposar el transvasament del Roine. Però es va rebutjar rotundament com un atemptat a la unitat de destí hidrogràfic i a la nova cultura de l’aigua. Ara no sabem d’on treure-la. I el pitjor seria que acabéssim barallant-nos.

LA CATALUNYA REAL. És com el colofó de tot un procés erosionador. El que compta, diuen, és la Catalunya real. La Catalunya que alguns somiatruites encara somnien, no existeix. La Catalunya real és la Catalunya d’al.luvió, la Catalunya colonitzada, un poti-poti cada cop més castellanitzat. Dissortadament, pot ser que tinguin raó. Caldria saber per quins camins s’ha arribat on som. Tanmateix, no hi puc fer més. Jo

continuaré defensant i estimant fins a la mort la Catalunya per la qual he lluitat sempre: una Catalunya lliure, amb identitat nacional pròpia.

Aquestes idees emblemàtiques, entre d’altres (ara ja no es parla de l’Espanya Federal), reblades insistentment pels seus corifeus mediàtics, intel.lectuals i tertulians, han fet forat de debò, han laminat la consciència nacional i han empès insen-siblement el país a la trista situació en què es troba. I el més trist és pensar que tot això s’ha esdevingut en part sota l’ombra i suport d’un partit que es diu independentista.

Ara els socialistes estan preocupats, almenys ho fan veure, per una possible pinça Zapatero-CiU. Però, el que ens hauria de preocupar a tots plegats és la pinça que preparen PSOE i PP amb els pactes d’Estat per escanyar definitivament Catalunya com a poble i fer-ne una vulgar regió espanyola. Aquells que van votar socialisme per fugir de la gola del llop, ara se’l trobaran a la cantonada.

L’engany de les mitges veritats

Opinió JH

Opinió Ramon Gualdo

A Osca, a un nen de 8 anys, celíac, se li vol prohi-bir combregar com la resta en la seva Primera Comunió, perquè no li permeten prendre una hòstia sense gluten. En altres bisbats, he llegit que passen coses semblants. En aquest tema, els jerarques de l`Església es mostren massa rígids, massa inflexibles. Les persones celíaques, prou que ténen una cosa ben empipadora amb la malaltia que els acompanya. Només falta que l Administració no hi dediqui l`atenció i l`ajut que caldria, i a més a més, els sectors durs de l`Església, mostrin fredor i manca de comprensió.

A veure, a veure: Segons ens expliquen, l'Eucaristia es va instituir en aquell Últim Sopar que va fer Jesús. Quan els va dir “Preneu i mengeu” no crec pas que fos tan llepa-fils. Quan els va partir el pa, no crec que es preocupés gens, per si aquell pa era integral, era pa de blat de moro, o pa de pagès. Donc, si Jesús de Natzaret ho va posar tan senzill, perquè els bisbes ho posen tan complicat?

Tal com va dir –discutint el tema- una religiosa celíaca: Combregar amb pa sense gluten no pot ser cap ultratge al Senyor. I és clar que no! La meva opinió és que l`Església Catòlica hauria de mostrar més sensibilitat en aquesta matèria i en d`altres, més caritat cristiana. Massa sovint sembla que ens ofeguin amb una pluja de normes, reglaments, dret canònic i paperam. I passa allò de que la lletra mata l`esperit.

Malgrat tot, hem de reconèixer que sortosament apareixen sectors de l`Església que mostren bona voluntat per a cercar solucions en aquestes qüestions. Tant de bo. Endavant!

“Preneu i mengeu…”=I els va partir el pa=

42 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 43: Celsona 565

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Diumenge dia 13 d’abril de 2008 a Igualada, va tenir lloc una nova edició de la Mitja Marató i els 10 quilòmetres de l’Anoia, amb la participació d’uns 600 atletes (350 a la mitja i 250 als 10 quilòmetres). Els Fondistes del Solsonès-Prosetel van ser representats per Sancho Ayala, Joan Freixa i Josep Alconchel, que van participar als 10 quilòmetres.

A les 10 del matí, es va donar la sortida conjunta a les dues curses. El recorregut era totalment urbà, ràpid als seus 5 quilòmetres primers i per acabar dos quilòmetres en forta pu-jada, però que no va ser problema per Samir Aitbouychamane i Mohamed Fariz que van fer uns excel.lents temps de 31’04 i 32’19 minuts. El primer i segon respectivament, tercer va arribar Marco Pérez amb un temps de 33’51 minuts.

Sancho Ayala va arribar al lloc 9è de la general, amb un temps de 35’37 minuts. Josep Alconchel, amb un temps de 43’55 minuts va entrar al lloc 75 de la general. Joan Freixa va fer un temps de 57’46 minuts entrant al lloc 185 de la general.

La categoria de dones va ser guanyada per Paquita Pérez amb un temps de 42’26 minuts. Segona va entrar Marta Secall amb un temps de 43’39 minuts. I en tercer lloc va entrar Imma Estany amb un temps de 44’39 minuts.

L’últim atleta a passar la línia de meta ho va fer amb un temps de 1 hora i 43 minuts.

La mitja marató va ser guanyada per Mohamed Benhn-barka amb un temps d’1 hora 4 minuts i 30 segons, i Hasna

XXVI Mitja Marató i 10 Quilòmetres de l’Anoia

Sancho Ayala puja al podi a Igualada

Bahon en categoria femenina amb un temps d’1 hora 22 minuts i 26 segons, tots dos atletes del California Esports.

Pròximes Curses 20 d’abril: Alta Segarra Cursa de muntanya a Sanaüja20 d’abril: Cursa de Fons Gironella-Casserres 27 d’abril: Mitja Marató i 10 quilòmetres de Lleida27 d’abril: Pujada a Vallhonesta a Sant Vicens de Castellet.

Més informació a Ribera Esports i www.atletisme.comhttp://fondistesdelsolsones.blogspot.com/

Hípica Cap de Costa Clariana de Cardener

El passat 30 de maig es va realitzar la següent ruta eqües-tre des de l'Hípica Cap de Costa, al resturant de Sant Ponç, d'on varen sortir 9 cavalls, als quals se n'hi varen reunir 3 més que van sortir de quadres de Solsona. Lloc de trobada: al creuament de la Torre de Riner, on varen partir cap al restaurant de Sant Ponç. Allí on vàrem restaurar forces pel camí de tornada, ja que encara ens faltava un bon tros de camí fins arribar a les quadres. En primer lloc, un agraïment a tota persona assisstent. En segon lloc, el dia 27 d’abril realitzem una altra ruta a Sant Climenç. Web. hipicacapdecosta.com

Hípica Hípica Cap de Costa

43565 - Divendres, 18-04-2008

Page 44: Celsona 565

Futbol CF Solsona

Juvenils - 1a Divisió Grup 2 - J. 26Dissabte, 12-04-08

CF Solsona, 4 - CF Ripollet, 0CF Solsona: Barbens, Garriga, Víctor M., Madruga, Llorens, Novelles, Bernat, Serra, Oriol, Joan i Miquel. També: Josep M, Cristian i Rodri.Gols: Primera part (2 – 0). Min. 20 (1 a 0). Serra. Min. 35 (2 a 0) Josep M. Segona part (4 – 0). Min. 70. (3 a 0) Madruga. Min. 80 (4 a 0) Rodri.

Gran victòria

El juvenil del CF Solsona dissabte passat va jugar contra el Ripollet.

El parti, contra un dels equips de nivell similar als sol-sonins, d’entrada es presentava prou complicat pel simple fet que el Solsona es presentava al partit molt just d’efectius i els visitants venien a no perdre el tren de la salvació.

El Solsona, amb un plantejament un xic defensiu, va controlar el temps del partit en tot moment i, tret del primer ensurt al cap de poc de començar, en cap moment no va tenir problemes per controlar el joc dels visitants. El Solsona, quan atacava, ho feia amb molt perill i després de dues ocasions molt bones i errades, Serra, de cap, feia pujar el primer gol de la tarda. I, poc després, Josep M., que acabava d’entrar al terreny de joc, s’autocreava una ocasió que l’acabava introduint al fons de la xarxa per tal de poder arribar al descans amb dos a zero al marcador.

El segon temps va ésser calcat al primer, encara que en un principi el Ripollet va fer un intent de posar-se al partit i va sortir bastant fort, però el Solsona va saber estar al terreny de joc i, un cop van haver controlat al rival, es van dedicar a jugar i a crear perill. Així, Madruga feia el tercer gol de la tarda, de falta i gairebé des del mig del camp. I, poc després, Rodri, que reapareixia després d’una lesió, feia el quart gol de la tarda, amb l’ajuda d’un defensa rival. Fins al final, els locals van controlar el partit a plaer.

Diumenge vinent, el juvenil del CF Solsona es despla-ça a Manresa per a disputar un nou partit de lliga contra el Manresa B, al Congost, a partir de les 6 de la tarda.

1r Equip - 1a Territorial Grup 4 - Jornada 28Diumenge, 13 – 04 - 08

CF Solsona, 3UD Molletense, (Mollet del Vallès), 2CF Solsona: Juanjo, Santi, Codina, Obiols, Freixes, Javi, Alarcon, Sala, Miki, Vilaseca i Escalé. També: Eliseu, Viladrich, Alcázar, Aymerich i SerraGols: Primera part (3 – 1) Min. 3 (0 a 1). Min. 20 (1 a 1) Sala. Min. 25 (2 a 1) Sala. Min. 35 (3 a 1) Sala. Segona part (3 – 2). Min. 55 (3 a 2).

Punts de permanència!!!

Diumenge el Solsona va tornar a començar ben d’hora la jornada. Els jugadors es concentraven, de nou, a Can Puig.

El Solsona rebia a la Molletense, equip situat just un lloc per sobre a la taula classificatòria. El partit es preveia vibrant i atractiu, ja que la Molletense té equip per estar molt més amunt i practica molt bon futbol. Al seu camp van endossar un aplacant tres a zero al Solsona.

La sortida en tromba dels visitants va propiciar que ben aviat s’avancessin al marcador. Però, a partir d’aquí, el Solsona es va treure la son de les orelles i Pep, l’home sensació de la primera part solsonina, va provocar un penal que Miki transfor-mava. Però l’àrbitre el feia repetir i en el segon intent l’errava. A partir d’aquí, el Solsona, amb un Pep estel·lar, va marcar tres gols, tots tres en un quart d’hora i tots tres marcats per Pep.

El segon temps va iniciar-se igual que el primer. El Solsona tornava a sortir adormit i quan ja sols es portaven deu minuts de joc, la Molletense tornava a reduir distàncies al mar-cador. El partit el van controlar en tot moment els visitants i el Solsona es va haver de defensar amb ungles i dents de les enves-tides vallesanes. Al final, el Solsona va poder sumar tres punts d’or que li permeten seguir somniant amb la permanència.Diumenge, el Solsona es desplaça a Sant Cugat del Vallès, al camp del Júnior, equip situat a mitja taula i que, en aquesta lliga, ja no s'hi juga res. A partir de les 12, el Solsona intentarà treure un resultat positiu de la seva visita a terres vallesanes, per tal de mantenir el marge de punts amb els seus rivals.

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

44 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 45: Celsona 565

Futbol CF Solsona

Prebenjamins

FC Pirinaica, 3 CF Solsona Blau, 4Jugadors: Pablo Guisado, Eduard Navío, Albert Cases, Ferran Ribera, Adrià Barniol, Joel Sevilla, Àlex Santander, Gerard Robles, Oriol Grau i Ioan Andrei.Entrenador: Rubén Pérez. - Delegat: David Navío.

Tornem a ser líders!!!

Davant el partit clau de la temporada contra el líder de la lliga, la Pirinaica, l’equip solsoní, ha realitzat una espectacular remuntada i s’ha emportat, a més a més dels tres punts en joc, el LIDERATGE.

Tant els locals com els visitants han sortit al terreny de joc plenament conscients de la transcendència de l’enfronta-ment, ja que la Pirinaica arribava invicte i el Solsona a només tres punts (perduts injustament davant la Balconada).

En la primera part, els dos conjunts s’han ensenyat les cartes, atacant i defensant constantment, mostrant el seu joc i observant el del rival. El resultat final: empat a 0 gols.

En la segona, la Pirinaica ha dut la iniciativa i ha aconse-guit avançar-se en el marcador davant la resignació dels Blaus, que veien com de mica en mica anaven retrocedint en el camp... i en la possibilitat d’aconseguir el lideratge.

Ja a la tercera part, els Blaus han començat a reaccionar, encara que no amb la suficient contundència per a igualar els locals, perquè el parcial ha estat 2-1. Tot estava pràcticament perdut. El resultat global era 3-1 i només quedava un quart per aconseguir almenys empatar... Impossible? Impossible is nothing!

Tot l’equip Blau ha realitzat el millor quart de tota la lliga i quin moment per fer-ho! Impressionant! El 3-2 ha arribat en una contra fulminant finalitzada per l’Andrei. La pressió solso-nina deixava sense alè la defensa local, que veia com arribava l’empat a 3 amb un gran gol de l’Eduard. Finalment, en una jugada espectacular dels Blaus, hem obtingut el gol de la victòria a càrrec físicament de l’Andrei, però moralment l’ha marcat amb l’ajuda de TOT L’EQUIP (començant per l’entrenador, passant pels jugadors i acabant pel delegat) i amb els ànims i l’empenta dels PARES. Gràcies a tots!

Cal felicitar la Pirinaica pel gran joc que han desplegat i per la cordialitat de tota la gent del camp. Sens dubte, un gran rival!

Victòria històrica. TORNEM A SER LÍDERS.

Programa “Valors i Fair Play” al CF Solsona

Des del passat mes de febrer fins a finals de tempo-rada els equips de prebenjamins, benjamins i aleví del C.F. Solsona dediquen mitja hora setmanal al programa "Valors i Fair Play" inspirat en el projecte educatiu "Joc Net" que la passada temporada 2006/2007 es va treballar a l’Escola de futbol base del FC Barcelona. El programa es recolza sobre un equip d’onze jugadors on cadascú dels quals simbolitza un valor a destacar dins el món esportiu d’equip. Els onze valors “jugadors” de l’equip són: amistat, companyonia, honestedat, humilitat, esforç, esportivitat, integració, respecte, solidaritat, responsabi-litat i compromís.

El treball d’aquests continguts es realitza primerament amb una sessió d’exposició del valor per part de l’entre-nador i amb un posterior debat amb els jugadors. Cada contingut planteja una sèrie de qüestions per a reflexionar sobre la conducta del joves futbolistes dins i també fora dels terrenys de joc i la relació que estableix amb qualsevol subjecte relacionat amb la pràctica esportiva del futbol (pares i mares, companys, àrbitre, entrenador, equip contrari,...). Així doncs aquest programa té dos objectius clau. Per una banda, educar en valors mitjançant l’esport i, per l’altra, implicar encara més els nens en la conducta educativa col·laborant amb els professionals de l’educa-ció. Tot això es farà a través de l’activitat esportiva, amb exemples, il·lustracions i vivències recollides del món de l’esport en tota la seva extensió, però intentant alhora que després s’apliquin a fora d’aquest àmbit, en la vida diària i personal.

Conjuntament amb projectes com l’iniciat per la Federació Catalana de Futbol en el “ Programa d’anti-violència als camps de futbol” des del C.F. Solsona es vol contribuir en la mesura possible a erradicar les males conductes que malauradament cada vegada són més pre-sents en el nostre país.

D’altra banda, al plafó de convocatòries del club des de febrer a juny també hi podem trobar les "Reflexions Futbolístiques". Cada setmana hi trobarem exposada una frase de grans pensadors del món del futbol com Menoti, Marcelo Bielsa, Van Goethe,... amb les quals es pretén que jugadors, aficionats i entrenadors en llegir-les reflexionin i cadascú n’esculli la seva conclusió més adient per als seus interessos. Aquí exposem les reflexions futbolístiques exposades fins a dia d’avui: 1.- Un gol fa feliç un jugador, una assistència a dos.2.- El jugador més ràpid és aquell que resol una situació abans, no el que corre més de pressa.3.- Per fer bon futbol es necessiten bones intencions.4.- La intel·ligència és realment el que marca la diferència entre uns jugadors i uns altres.5.- Ès més fàcil passar la pilota que passar a un adversari.6.- El que córrer ha de pensar i el que pensa ha de córrer.7.- El camí de l’èxit té pocs vianants perquè molts es van perdre buscant dreceres.8.- Saber quan no s’ha de córrer és tan important com saber quan i cap a on córrer.

45565 - Divendres, 18-04-2008

Page 46: Celsona 565

Futbol CE Arrels

Infantil Arrels - 2a Divisió - Jornada 24 (12-4-08)

Valls de Torruella, 0 - Arrels, 8Alineació: Jordi, Marquez, Ollé, Bernat, Garcia, Sala, Pau, Pasqual, Nourdin, Ferran i Guillem. També Xavi, Nil, Comelles, Marc i Bauti.

Primera final

Arriba l’hora de la veritat! Després de golejar el cuer per 0 a 8, la setmana vinent juguem la primera de les sis finals que ens queden. El partit es jugarà dissabte a les 12:30 al camp Municipal davant el segon classificat, l’Avinyó.

El partit de la setmana passada a Valls de Torruella no vem tenir cap problema per resoldre’l. El domini del partit el va tenir en tot moment l’Arrels. A la mitja part vam anar als vestidors amb un 0 a 3 (gols de Bauti i dos de Nourdin).

A la segona part vam fer moltes substitucions, i el Valls de Torruella eren 11 justos. Els verds vem aprofitar el cansament dels contraris per culminar una golejada de 0 a 8. Els gols de la segona part van ser de Guillem (2), Sala, i el Bauti i el Nourdin van tornar a marcar.

Doncs després d’aquesta victòria esperem seguir sumant punts davant l’Avinyó el proper cap de setmana. Serà un partit clau, una final!

La classificació està de la següent manera, sort!!!

III Territorial G.22

Vilanova de l’Aguda, 3Arrels, 1Arrels: Manu, Fodor, Jean, Dorel, Anton, Cosmin, Samir, Andrei, Alin, Ahmed, Marius. També: Carles, Jordi, Mimoune, David - Gol: Andrei

Derrota que complica molt les coses

El desplaçament a Vilanova era més difícil del que semblava veient la classificació d’ambdós equips. Les baixes i jugadors tocats, un Vilanova que té un equip sòlid, motivat per mantenir la seva condició d’únic equip invicte a casa, i un camp petit de terra, on el rendiment dels jugadors de l’Arrels baixa molt, van representar un obstacle insalvable.

Malgrat tot, el partit va començar bé. L’Arrels controlava força bé les escomeses dels jugadors locals i s’atansava amb cert perill a la porteria. Cap a la mitja hora de partit, l’Andrei aconseguia el 0-1 transformant un lliure directe, resultat amb el que s’arribaria al descans.

A la segona part, el Vilanova va sortir a per totes. L’Ar-rels seguia controlant el partit, fins que els locals van aconseguir l’empat transformant un tir lliure. Poc després, en una contra aconseguien capgirar el marcador. Els verds van intentar-ho tot, però el Vilanova va posar l’autobús davant la seva porte-ria i mirava de sortir a la contra. Poc abans del final el Manu havia d’abandonar el terreny de joc després de lesionar-se en una topada amb un jugador visitant i, per rematar-ho, els locals aconseguien el 3-1 definitiu a la sortida d’un còrner. Ja en el temps afegit, l’àrbitre anul·lava un gol a Màrius per pressumpte fora de joc.

Aquest diumenge, a les 5, visita del Gerb, el líder de la categoria i que disposa de bons jugadors, alguns d’ells procedents del Balaguer. S’espera un bon partit.

Aleví 2a Divisió Grup 27

Joanenc CF 1CE Arrels, 4CE ARRELS: Lluís, Ivaylo, Josep M,Albert, Manyoses, Lleïr, Guillem, Arnau, David Roger, Miquel Pujol, Miquel Serra, Oriol, Pau i Livian Gols: Roger 2, Miquel Pujol

Seguim sumant i amb bon joc

Els alevins del CE Arrels continuen en la bona dinàmica de joc i resultats positius.

Aquesta vegada va ser a Sant Joan de Vilatorrada on van aconseguir la victòria per un clar 1 a 4 amb dos gols del Roger Sala i dos més del Miquel Pujol. El joc va ser dominat pels solsonins en tot moment. Ja al descans s’hi va arribar amb un avan-

tatge de 0 a 3. Els locals a la represa van apretar una

mica més la porteria defensada pel Lluís. Fruit d'això, van aconseguir retallar la di-ferència . Aquest gol va fer reaccionar als del CE Arrels, que havien sortit una mica relaxats, aconseguint el seu quart gol que

deixava el partit decidit al seu favor.Aquest dissabte rebrem la visita del

tercer classificat, la Sagrada Familia de Manresa, en un partit que promet ser molt disputat. Serà a les 11 del matí al municipal de Solsona.VENIU I DIS-FRUTEU!!!

46 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 47: Celsona 565

Cadets Arrels

Arrels, 2 - Súria, 0

Jugadors: Magí, Albert, Isidre, Ramon, Oliva, Oscar, Jordi, Palla, Jorge, Puig, Marc, Vidal, Andreu, Juanju, Bajona, Codina, Nil, Ferran, Albert i Ferran.

Cop d’efecte a la lliga

Partit intens, el jugat el dissabte entre el primer classificat i el quart. Amb aquesta victòria ens permet seguir líders; allunyar-nos de 9 punts del Súria, quart classificat, apropar-nos una mica més a l’ascens -que són els 3 primers- i despenjar el Súria de nosaltres.

El partit va començar com quasi sempre a casa: dominant l’Arrels, però amb un Súria molt perillós en les contres, el que feia que el partit fos molt igualat. Així ja ens ho esperàvem abans del partit: La missió d’aquesta setmana no era juga bé sinó tapar els 3 jugadors claus del Súria i intentar aprofitar les oportunitats que farien els nostres centre-campistes arribant des de darrere.

A la primera part vam crear 3 ocasions molt clares i que no vam saber materialitzar. Això ens fa anar al descans amb un marcador de 0 a 0.

A la segona part vam sortir igual que a la primera, però amb molta més mobilitat en atac ja que Juanju i Vidal van començar amb molta mobilitat. Això s’adjuntava amb la labor de Puig i Andreu a les bandes i feia que arribés-sim amb claredat a la porteria contrària. Vidal al minut 10 se’n va per velocitat d'un contrari i aixeca la pilota per sobre del porter, que s’estavella al pal. Tot semblava que la pilota no volia entrar mentre el Súria donava sensació de perill. Però la labor defensiva excel·lent d’Óscar, Ramon, Bajona, Codina, Oliva, i el fenomenal Isidre, desfeien tots els intents del Súria i al minut 26 Palla remata un centre de Puig per obrir el marcador i establir el 1 a 0. Aquest fet obligava al Súria a intensificar el seu atac. Però l’Arrels -en concret la seva defensa- no estava disposada a deixar-se sorprendre. Els jugadors del Súria es posen nerviosos i fan vàries entrades molt dures i protestes contínues del seus entrenadors -dirigides a l’àrbitre- per la impotència dels seus jugadors de no poder empatar el partit. I a l'últim minut, un còrner tret per Jorge. Palla, en pla golejador, remata de cap i obliga el porter visitant a agafar la pilota dintre de la porteria: gol fantasma que l’àrbitre, molt ben situat, dóna com a gol. Però els jugadors del Súria i entre-nadors consideren que no havia entrat i surten tots al mig del camp a buscar l'àrbitre i a protestar. L'àrbitre, veient-se amenaçat per jugadors i entrenadors, xiula el final donant 3 punts d’or per a les aspiracions de l’Arrels.

Claus del partit: la labor defensiva amb els 2 gols de Palla junt al jugador número 12. El públic, que amb els seus ànims ens van ajudar molt a aconseguir aquesta victòria tan important per a nosaltres.Cal destacar: la mentalitat de tots els jugadors i la inten-sitat amb la qual van jugar el partit.

Futbol CE Arrels

Calendari del CE Arrels

El pròxim cap de setmana tots els nostres equips jugaran a casa. Els Sènior jugaran un partit difícil contra un dur rival. Per contra, el Cadet jugarà un altre partit vital a casa del Cardona on serà importantíssim sumar els tres punts per segellar l’ascens de categoria i encarrilar la lliga. Esperem la vostra companyia per afrontar la recta final de la lliga.

Arrels Futsal “A”, 2 - Cervelló, 1Erika Bernadó, Teresa Trench, Nair Falla, Gemma Colell, Marta Puig, Natàlia Klymyuk, Alba Serra(1), Elena Tarifa i Sara Campabadal(1)

Premi a l’esforç

Dissabte passat el Futsal s’enfrontava al Cervelló. Va ser un partit igualat però les ganes i l’esforç van poder amb el visitant.

El partit va començar amb força possessió del Futsal, però el Cervelló defensava bé i feia contraatacs perillosos. Al voltant del minut 8, la Sara feia el primer gol del partit que de moment donava la victòria al Futsal.

La segona part el Cervelló va pressionar una mica més, fins que una pilota va superar a l’Èrika i la Marta va refusar amb la mà: Penal i gol. El Futsal es veia capaç de tot i l’Alba va fer el gol de la victòria.

Després de molt esforç, no podíem acabar la temporada sense cap punt a la classificació.

Futbol Sala CE Arrels

47565 - Divendres, 18-04-2008

Page 48: Celsona 565

Futbol St. Llorenç de Morunys

ALEVÍ F-7 Campionat de Lliga 2007/2008 Grup 3 Jornada 24 - Dissabte 12 d’abril de 2008

Sant Llorenç de Morunys, CE, 6Mirasol-Baco Unión, CF, 0 Sant Llorenç, C.E.: Xavier Ballarà, Jordi Romero, Guillem Quiroga, Lleïr Graus, Ramon Freixa, Guillem De Marimon, Joel Canals, Josep Maria Rovira Jonathan Santos, Martí Vilafranca, David Canals.Entrenador: Josep Canals - Delegat: Climent SoléPrimera part (1-0) Segona part ( 6 -0 ) Gols: Joel Canals ( 4 ) Guillem De Marimon ( 1 ) Josep Maria Rovira ( 1 )

El líder més líder

Dissabte passat al camp de les Morunyedes es va tornar a veure un bon partit de futbol. Tot i que no va ser tan intens i emocionant com els darrers partits disputats amb el Ripollet i l’Ametlla del Vallès, els alevins del Sant Llorenç, C.E. i el Mirasol-Baco Unión, C.F., situats al sisè lloc de la taula de classificació, van fer un bon joc, fent jugades elaborades i creant moltes ocasions de gols.

En la primera part, els de Sant Cugat van lluitar fort i, tot i que no van crear gaires ocasions de perill, es van defensar ordenadament i van aconseguir anar-se’n al descans perdent només per la mínima.

A la segona part, el San Llorenç, C.E va continuar amb la mateixa tònica que a la primera part, resolutius i sense con-cessions al darrera, controlant el mig camp i amb més efectivitat de cara a porteria.

A poc a poc van anar arribant els gols que permetrien sumar novament els tres punts, ja en son seixanta, i que faran possible que una setmana més continuem sense haver cedit encara ni un sol punt.

Aquesta jornada pot haver estat decisiva en el desenllaç final de la lliga, tenint en compte que el Ripollet, CF, segon classificat, va perdre inesperadament contra l’Escola de Fut-bol Montcada per 5 a 4 i la diferència de punts amb el Sant Llorenç, C.E. ara s’ha incrementat a onze, una renda còmoda però encara no suficient. No hem d’avançar-nos als esdeveni-ments, encara queden 6 partits i no es pot dir mai blat, si no és al sac i ben lligat.

El proper diumenge dia 20 d’abril juguem a fora contra el Sabadell, F.C, C.E.

Partit per oblidar, jugat al camp del Sant Quim de la Pla-na, el partit comença amb retard ja que els àrbitres no sabien on era el camp. Els primers minuts van ser bastant bons amb unes bones parets entre Lluís i Pau, però el gol no arribava. En una jugada de mala fortuna, arriba el primer gol a pròpia porteria dels locals. Lluny d'enfonsar-se, els de Navès ho intentaven, però no acabaven la jugada.

A la represa el joc millora, almenys en agressivitat. Lluís marca el primer gol de fort xut. El partit es començava a despertar, però el joc no era gaire bo per part dels de Navès, encara que els altres tampoc no inquietaven la porteria defensada per Romero. Quan faltaven 10 minuts el dos equips ja tenien 5 faltes, Pau va marcar de falta l'1 a 2, però en una altra badada defensiva els locals empaten partit obert. En l’últim sospir els locals tenen un doble penal que tiren a fora.

Positivament: la reaccio de l'equip a la segona part. Negativament: les moltes ocasions perdudes, i les contínues badades defensives. La propera setmana ens visita el líder: La Seu d’Urgell. A les 4 a Castellar. Us hi esperem.

Futbol Sala Navès Blue Green

Massoteres, 2 - Navès Blue Green, 2Alineacio Massoteres: Romero, David, Bores, Pau, Lluis - Tambe: Muntada, Reig, Moi i Alex. Entrenador Paquito

Partit empatat al camp de Massoteres

48 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 49: Celsona 565

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

Fe d’errades

El Consell Esportiu del Solsonès va fer una nota de premsa en la que deia que l’alumne de l’IES Francesc Ribalta, Daniel Coll, havia fet 2 punts a les Finals Nacionals dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya del Curs 2007/08 de la mo-dalitat d’escacs. Doncs bé, en total en va fer 3, de punts, i va quedar en la vint-i-cinquena posició.

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

Primera Nacional B Campionat de Lliga 07/08

CFS Salou, 5PB Solsona La Xurre, 2 PB SOLSONA: Seuba,Obiols,Ricard,Ivan,Joan, Quique, Erola, Carles, Vicenç, Divins i Alsina. Gols: Jordi Obiols 1, Ivan Mujal 1

Haurem d'esperar

Els de LA XURRE no van poder enportar-se cap dels punts que hi havia en disputa en el seu partit a Salou, ja que va caure derrotat per l’equip local.

La primera part va ser molt igualada en ocasions per les dues bandes i el resultat era al final dels 20 minuts d’empat a zero.

La segona part va començar amb una mica de més de intensitat que la primera i els de la penya van avançar-se als pocs minuts de l’inici. Però l’alegria va durar poc, ja que els locals van empatar ràpidament.

Tot i que els àrbitres no van influir en el resultat, sí que amb les seves decisions van condicionar el joc dels de LA XURRE, ja que en cinc minuts ja els havien xiulat quatre faltes en contra.

La intensitat dels de casa va fer que aconseguissin mar-car dos gols més en dos contracops ben finalitzats, però els de Solsona van tornar a retallar diferències amb un altre gol.

Quan semblava que es podia empatar va arribar el quart dels de Salou després de marcar un xut de deu metres, quan faltaven quatre minuts pe arribar al final.

En aquest moment es decideix sortir a jugar amb porter jugador per poder retallar diferències, però el que va succeir va ser el cinquè gol local, a manca de trenta segons pel final.

Cal destacar que, tot i la derrota, la penya no perd cap posició a la taula classificatòria.

Aquest dissabte ens visitarà el Garriga Excavacions de Bigues i Riells a les 7 de la tarda al pavelló municipal.

US HI ESPEREM , JUNTS PODEM!!!

3 i 4 de maig

III edició de les 12 hores de Futbol Sala de Llobera

INICI DEL CAMPIONAT: a partir de les 20horesMÀXIM 12 EQUIPS (els 12 primers que s’apuntin) PERÍODE D’INSCRIPCIONS: fins el dia 26 d’abril, de 9 a 13 h• Només s’admetran inscripcions col.lectives (el dele-gat de cada equip haurà de portar tota la documentació per formalitzar la inscripció).• Cal inscriure un màxim de 8 jugadors/es per equip.LLOC: Consell Comarcal del Solsonès (Oficina de Serveis a la Joventut, ctra. de Bassella, 1)PREU D’INSCRIPCIÓ: 10 euros per jugador /a (inclou entrepà i beguda)Si no es disposa de l’assegurança corresponent, caldrà contractar-la.

JORNADA 28 - 12 i 13 d’abril

SOLSONA - SANT LLORENÇ ...................................................................... 3-0 HOMBRES G -FONDA NIN .......................................................................1-2CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – EXP. FREIXINET .......................... falta resultatLLADURS SPUTNIK – EXC. J. RIBERA ...................................................... 3-19LLOBERA – ARDÈVOL ..............................................................................7-0ST. CLIMENÇ – BAR CASTELL ...................................................................5-7EXPERT RAFART NAVÈS – CLARIANA DE CARDENER ...................................1-4MONTMAJOR – CASTELLAR DE LA RIBERA ................................................1-2OLIUS DESCANSA

JORNADA 29 - 19 i 20 d’abril

ST. LLORENÇ – HOMBRES G (dissabte, a les 18.00 h a Sant Llorenç) ADRIÀFONDA NIN – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” (dissabte, 19h a Sant Llorenç) ADRIÀEXP FREIXINET – LLADURS SPUTNIK (dissabte, 17 h a Freixinet) IONELEXC. J. RIBERA – LLOBERA (dissabte, 16 h a Freixinet) IONELARDÈVOL – ST. CLIMENÇ (dissabte, a les 18.30 h a Ardèvol) IONELBAR CASTELL - EXPERT RAFART NAVÈS, (dijous 17, a les 22h al pavelló) RUBENCLARIANA DE CARDENER - MONTMAJOR, (diumenge, 11.30 h al pavelló) RUBEN CASTELLAR DE LA RIBERA – OLIUS (divendres, 21 h a Castellar de Ribera) GUITARTSOLSONA DESCANSA

Escacs Consell Esportiu del Solsonès

49565 - Divendres, 18-04-2008

Page 50: Celsona 565

Bàsquet CB Solsona

Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Cat.

CB Caldes Montbuí “A”, 65TB Assessors CB Solsona, 68

CB CALDES MONTBUÍ “A”: Silva (3), Rusiñol (12), Bigas (13), Enríquez (14), Garcia (5), Fuertes (0), Feler (0), Tusell (6), Carbonell (5), Villanueva (7).TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (2), Jordi Vives (9), Xavi Viladrich (0), Xavier Merino (25), Ferran Torres (12), Fèlix Codina (11), Marc Sala (9), Xetos (0). Parcials: Min. 10 17-14. Min. 20 36-33. Min. 30 49-44. Min.40 65-68.

Victòria vital en un partit d’infart

Segona victòria consecutiva dels jugadors del TB ASSESSORS CB SOLSONA. En una sortida realment determinant de cara al futur immediat de l’equip, els sol-sonins van viatjar dissabte passat fins a Caldes de Montbuí per enfrontar-se a un rival directe en la lluita per evitar la fase de permanència.

Les circumstàncies i les lesions continuen notant-se en els taronges, que es desplaçaren amb pocs efectius i baixes importants.

El partit va estar marcat per una gran igualtat en el marcador durant els quaranta minuts. Així, mentre la màxima diferència local era de només 5 punts i es produïa en els minuts 4 i 37 de partit, el màxim avantatge solsoní era fins als instants finals de només 3 punts (minuts 17 i 23).

Les alternatives en el marcador eren constants, tot i que durant molts minuts eren els nostres els que anaven a remolc dels locals. El mal percentatge de tir dels solsonins, com comença a ser costum en els darrers partits, no per-metia que la bona defensa es reflectís amb una diferència important en el marcador.

Amb aquesta tònica s’arribava al minut 37 de partit amb un desavantatge de 5 punts (60-55). L’entrenador sol-soní Joan Pujol demanava un temps mort, que a diferència de partits anteriors, feia reaccionar els nostres jugadors que aconseguien un parcial de 11 a 0 que situava el marcador en un 60-66 favorable a manca de 40 segons pel final.

Les darreres possessions van ser frenètiques, i tot i que els locals disposaren de dos intents triples en la darrera possessió, no van aconseguir empatar el partit. El marca-dor final, 65-68 pel TB ASSESSORS CB SOLSONA.

Tot i l’ensurt dels darrers segons, per fi els solsonins van saber jugar el darrer quart i dominar la situació i el joc amb un marcador ajustat.

Cal destacar la gran aportació del Jordi Vives i el Fèlix Codina en els moments que altres jugadors estaven més desencertats de cara a l’anella, i sobretot la defensa i actitud de tot l’equip.

Aquest dissabte al pavelló solsoní, una nova opor-tunitat d’allunyar-nos de la permanència. Aquest cop ens visita el segon classificat, l’ADE Fuster de Santa Coloma de Gramenet, i els nostres intentaran demostrar amb l’ajuda del públic i la bona actitud demostrada el passat partit, que no seria cap sorpresa la victòria solsonina.

Mini Mixte “A”

Paidos, 56CB Solsona, 65

8-4/10-8/6-8/4-10/9-5/6-8/4-7/9-15Roger 5, Bernat 17, Queralt 11, Marc G. 0, Marc R.8, Ilona 3, Pau 7, Anna 2, Èric 12

Victòria al camp del líder

El dissabte 12 d’abril el Mini Mixte “A” del CB Solsona a una hora no gaire habitual, a la 1 del migdia, ens presentàvem al pavelló de Sant Fruitós per disputar un partit que en teoria només havia de tenir un color: el verd del Paidos, perquè es el líder de la classificació i perquè només ha perdut un partit en tota la temporada. Precisament només nosaltres els havíem guanyat a la primera fase a la seva pista. Però els dos equips es presentaven amb baixes: al Paidos li faltava el millor jugador de l'equip i a nosaltres ens faltava l’Aleix.

El partit va anar de menys a més per als taronges. Després d’un inici dolent van anar millorant a poc a poc la defensa i l'atac. Al final, un Paidos nerviós, tirant de qual-sevol lloc, per problemes, que no podien penetrar.

La bona defensa solsonina va ser clau per poder guanyar una victòria important i de prestigi. hem de tancar millor el rebot i hem d'aprendre a buscar els espais en atac per quedar-nos sols i sobretot a moure’ns en atac.

S’ha de felicitar els noies i noies del Mini “A” per la bona defensa amb el Paidos, normalment fan 90 o 100 punts a casa seva. Deixar-los a 56 punts és una segona victòria.

A a la primera volta els tres primers partits van ser derrotes clares amb 152 punts a favor i 259 en contra. Ara amb els mateixos rivals porten 2 victòries de tres possibles, amb 209 punts a favor i 235 en contra: una millora en atac i també en defensa.

El dissabte a les 10:45 juguem a casa contra CB Navàs, un equip situat amb una victòria menys que no-saltres. Un partit important per poder anar remuntant a la classificació.

50 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 51: Celsona 565

Bàsquet CB Solsona

Infantil femení

Eix Tècnic Navarcles, 57CB Solsona, 55Raquel.E 2, Belén.S 10, Núria.R 8, Nira.C 6, Mireia.M 3, Irene.B 4, Erika.B 4, Alina.C 3, Magda.L 10, Sheila.O 5

Bon partit però perdem

Les noies de Riu esports i moda van sortir a per totes en un gran partit, les solsonines van començar molt ficades al partit i fruit d’això guanyaven el primer quart 5-10. El segon quart va ser totalment groc: les jugadores del Navarcles feien el que volien i guanyaven el parcial 19-4, per avançar-se al marcador de 10p: 24-14. El tercer quart, va fer goig veure'l: Els dos equips van fer un gran quart amb una anotació alta (16-18) per arribar a la mitja part 40-32. El quart quart va ser totalment visitant, amb un escarransit 0-7. Fruit d’això es van reduir distàncies 40-39. El cinquè quart va ser més disposat. Les toronja van guanyar el parcial 8-10 per avançar-se al marcador 48-49. L’últim quart va ser local: van guanyar el parcial 9-6 per acabar guanyant el parcial 57-55. Cal esmentar que les solsonines haurien tingut temps de forçar la pròr-roga, però l'actuació de l'àrbitre -que fins llavors havia assenyalat 9 faltes de les locals i als últims quaranta segons en va assenyalar 2 a les locals-, ... en això que mentre indicava les faltes es va esgotar el temps. Les dues faltes van ser abans de tir, per això vam treure de banda les dues vegades, a l’últim segon vam haver de fer un tir ràpid i precipitat, que va ser el cop que ens vam acostar més a cistella, treient de banda ràpidament quan faltaven 3 segons.S’ha de recordar que en aquesta categoria no es para el temps excepte en cas que hi hagi tirs lliures.

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 69GE i EG-Autoescola Claret, 46Parcials: 14-6 / 32-17 / 47-26 / 69-46.Míriam Martínez 3, Carla Carbonell 21, Betània Ginés 2, Belén Armengol 5, Cristina Bubé 12, –cinc inicial-. Elena Sierra 10, Berta Codina 8, Mar Portet 8, Paula Vilaginés, Anna Estany.

Victòria tan clara com intranscendent

En la penúltima jornada de la fase regular el STOBF rebia al GEiEG; el qual tampoc no s'hi jugava res: recordem que les solsonines ja fa dues jornades que es van assegurar la classi-ficació per la final a quatre de Catalunya. En canvi, les gironines ja no tenen cap opció. Per tant, partit sense cap pressió. Les locals han començat amb una bona defensa, recuperant moltes pilotes, però a l’hora de definir no s’escollia la millor opció; la diferència que hi havia a la pista no es traduïa al lluminós. Al descans s’hi ha arribat amb un còmode avantatge de 16 punts. Al tercer quart ha seguit la mateixa tònica; les gironines només eren capaces de portar problemes quan les locals es relaxaven una mica. A poc a poc l’atac del STOBF ha anat millorant i l’últim quart ha sigut el més vistós; faltant 5 minuts per acabar, s’ha aconseguit la màxima diferència de 31 punts. A les acaballes les gironines han polit una miqueta el marcador.

Cadet masculí categoria B-1 - 12-4-2008

CB Igualada 58CB Solsona “B” 47Jaume 16p(1 triple), Doménec 0p, Martí 9p(1 triple), Ostap 8p, Brian 3p, Sanders 4p, Dani 4p, Genís 3p (1 triple), David 0p.2 de 4 (1p) 50%, 18 de 57 (2p) 31,58%, 3 de 14 (3p) 21,43%, 19 faltes personals, 21 pilotes perdudes i 8 assistències.Entrenador: Joan Caelles i l'àrbitre, Sr Vaqué (bé)

El CB Igualada portava fins ara un promig de 89 punts per partit, la nostra intenció era, naturalment, que això no es produís contra nosaltres.

Per això el Brian tenia la difícil tasca de marcar al juga-dor núm. 11 dels locals que a Solsona ens va clavar 7 triples i 27 punts al final del partit. El nostre jugador va complir al peu de la lletra, aquest jugador núm. 11 només va fer 1 punt. Felicitats pel Brian. Després nosaltres no vàrem fer un bon percentatge de tir, llàstima. El que sí que tenim són 8 assistències.

51565 - Divendres, 18-04-2008

Page 52: Celsona 565

Bàsquet CB Solsona

Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)

CB Solsona, 38CB Abrera, 42Gemma Muntada 8, Laura Viladrich, Clara Tordesillas 11, Anna Farràs 5, Alba Carrasco 5, -cinc inicial-. Gemma Giné, Ari Rafart 5, Jazmine Caita 5.Parcials: 10-7 / 18-15 / 28-34 / 38-42.

Molt contacte i poc bàsquet

Les solsonines comencen dominant però el poc encert en atac i el baix percentatge de tirs lliures fan que el marcador sigui igualat al descans. A la segona meitat l’Abrera, amb un joc de molt contacte, que l’àrbitre no ha controlat en cap moment, desespera les solsonines, que perden la concentració en defen-sa; fet que aprofita molt bé l’Abrera per posar-se per davant en el marcador. L’últim quart, les locals han intentat reaccionar però ha estat impossible, no s’han adaptat mai a l’agressivitat del rival.

Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)Partit ajornat jugat diumenge 13/04/08.

CB Solsona, 47-CB Capellades, 60Gemma Muntada 17, Ari Rafart, Clara Tordesillas 14, Jazmine Caita 2, Alba Carrasco 6, -cinc inicial-. Gemma Torres, Gemma Giné 2, Laura Viladrich 6, Anna Farras.

Les dues cares de les solsonines

En un mateix partit les solsonines han demostrat que són capaces d’oferir la pitjor imatge de la temporada i amb pocs minuts la millor o una de les millors que hem vist fins ara. Un pèssim començament de partit amb errades monumentals fan que el Capellades agafi ràpidament avantatge en el marcador. Al segon quart, una millor defensa ha creat més dificultats a les visitants, a les quals els ha costat més d’anotar; però les solsonines continuaven igual d’inoperants a l’anella contrària. A la mitja part el marcador reflectia un vergonyós 12-32. (“20 minuts 12 puntets”)...A la represa, però, l’equip taronja ha tret tot el seu orgull i ha capgirat ràpidament la dinàmica del matx; al final del tercer quart, la diferència ja s’ha retallat a 10. I a manca de 3 minuts per acabar, les solsonines aconsegueixen empatar el partit. A partir d’aquí la sort s’ha aliat amb les visitants, ja que les solsonines no s’han pogut posar per davant amb dues jugades prou clares. En canvi, les de l’Anoia han transformat un triple i una cistella amb pocs segons. Això ha fet molt mal a les locals, que a més han acusat el sobreesforç que han fet en la segona meitat i ja no hi ha hagut temps per reaccionar.

El bàsquet del cap de setmana

2a Etapa del Camí de Sant Jaume

Igualada - La Panadella(uns 25 km)

Dia: 27 d’abril - Sortida: amb autocar a les 7 del matíLloc: estació d’autobusos - Tornada: 6 de la tardaCal portar esmorzar i dinarCal confirmar l’assistènciaEns trobarem el divendres 25 al local núm.3 del Casal de Cultura a 2/4 de 9 del vespre per acabar de parlar de la sortida.

Us podeu informar i apuntar consultant la web:www.centreexcursionistasolsones.org

[email protected]. de Torà, 25 - SOLSONA

52 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 53: Celsona 565

Escacs L'Elefant de Solsona

Amb la darrera jornada de la com-petició de diumenge passat, l’Elefant de Solsona va aconseguir l’objectiu d’aquesta temporada: mantenir-se a la Primera Ca-tegoria dels escacs lleidatans.

Amb tot, la sensació final ha estat agredolça per la contundent derrota dels solsonins, 8-0, com no es recorda. Les raons són tres: l’Elefant no presentà l’ali-neació titular; el Vallfogona, en canvi, sí que va presentar els seus 8 millors taulers, perquè confiava aconseguir l’ascens si Torà o Baix Segre punxaven; l’Elefant es va relaxar després de la remuntada de posicions que ha fet en la segona volta de la lliga.

En concret, l’Elefant de Solsona ali-neà, per ordre de forces: X.Sendarrubias, M.Anton, J.Tordesi l las, F.Simal, J.A.Blanch, J.Bajona i M.Santaeulària, amb el darrer tauler vacant.

El relat de la malaurada jornada és: Santaeulària perdia massa d’hora per uns errors d’obertura. Blanch no podia

Vallfogona 8 – Elefant de Solsona 0

Objectiu aconseguit: Permanència!

fer front a la pressió del seu rival contra l’enroc llarg. Tordesillas, amb parella d’alfils, semblava tenir contrajoc per un peó de desavantatge, però el rival va sa-ber aprofitar una lleugera precipitació en l’atac. Anton tenia totes les peces actives contra l’enroc contrari i era a punt de vèncer, quan un descuit li va fer perdre material i, conseqüentment, la partida. Simal i Bajona aguantaven estoicament l’atac als respectius flancs de dama per part d’uns rivals amb fins a 300 punts ELO superiors; malgrat els seus esforços, tombaren els reis... Així doncs, restava Sendarrubias per tal de fer el punt d’ho-nor. Una defensa escandinava havia portat a una posició igualada, que podia acabar en taules, però el Vallfogona anava a totes i la partida prosseguí dues hores més, fins arribar a les 4 hores; al límit del temps, i per ben poc, el punt es quedava amb els locals.

Aquesta darrera partida, com les restants, exemplifiquen la tònica de la

temporada: s’ha lluitat de valent (i s’ha aconseguit el 47% dels 72 punts possi-bles), però les derrotes per la mínima han situat l’equip 8è a la classificació final, però assolint la permanència a la 1a Categoria.

Enhorabona a tots els membres de l’equip! Gràcies per l’esforç i el suport rebut!

C.E.O. (Cadets)Jugadors i directius del Club Esportiu Oliana categoria Cadets temporada 2007 – 2008

C. E. Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

53565 - Divendres, 18-04-2008

Page 54: Celsona 565

Els actes ja es van iniciar durant la vigília, el dissabte 30 d’abril a les 7 de la tarda, amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Solsona. A les 10 de la nit, a la Sala Xelsa, va actuar l’Esbart Dansaire de Sant Cugat.

Però el gruix central de la celebració va ser l’endemà, diumenge 1 de maig, diada de proclamació del Pubillatge.

Solsona es va despertar a dos quarts de nou del matí amb la Cercavila dels Trabu-caires i, tot seguit, a les nou, a la Catedral, tingué lloc la missa del sardanista, on durant l’Ofertori, es ballà una sardana a càrrec d’un grup de grans i un d’infants.

A les 10, a la Plaça Major, hi hagué l’acte de proclama-ció de Solsona, com a Ciutat Pubilla de la Sardana 1983, per la Institució de l’Obra del Ballet Popular. La Carme Masdenpinós i Suñé va ser designada Pubilla Universal de la Sardana, i es lliuraren les Claus de la Ciutat.

A 2/4 d’11, a l’Ajuntament, es descobrí una Placa Com-memorativa que encara es pot veure al vestíbul de l’edifici.

A les onze, arribava la XVII Caravana de la Flama de la Sardana, al monument situat al Vall Calent. Allí s’encengué la Flama i es traspassaren les arres del pubillatge, tot inaugurant el monument. Aquest va ser el moment d’una audició de sardanes, al voltant del monument amb la Cobla Ciutat de Solsona.

A les 12, al cinema París, es presentava la Pubilla Uni-versal de la Sardana i les seves Donzelles d’Honor, en un acte que es va vestir amb les millor gales, amb l’actuació de l’Orfeó

Nova Solsona que interpretà “L’emigrant” d’Amadeu Vives, “Les flors de Maig” de Josep A. Clavé, “Juntes les mans” d’Agustí Borgunyà, i la “Sardana de Solsona”, de Joan Roure.

Seguidament, la Cobla Selvatana oferí un concert de sardanes, amb una primera part en que es pogué escoltar “Per tu ploro” de Pep Ventura, “Pregària” de Ramon Serrat, “La meva rosa” de Raimon Sabater, “Recordant Vic” de Joaquim Ser-ra, “Tarda de Maig” de Narcís Costa i la “Glosa: Recordança” de Joan Pons. A la

mitja part tingué lloc un acte acadèmic en que es llegí la lliçó magistral a càrrec de Ramon Gualdo i Montanyà, el Missatge al món sardanista del bisbe Pere Casaldàliga i la presentació del cartell de premis i guardons del Dia de la Sardana, patrocinats per la Generalitat de Catalunya, sota els auspicis de l’Obra del Ballet Popular.

A continuació, prosseguiren les sardanes, amb una segona part en que es pogué escoltar “La Plaça d’Amer” de P. Fontàs, “Tenora enyorada” de M.S. Puigferrer, “El bac de les Ginesteres” d'E. Toldrà, “Esclats de joventut” de V. Bou, la “Glosa: Tríptic de records” de F. Martínez Comin i l’estrena de la sardana “Solsona, ciutat pubilla” de Joan Roure.

Els darrers actes d’aquesta jornada festiva van ser un dinar de germanor a l’Hotel Gran Sol i una ballada de sardanes a la Plaça Major, a les 6 de la tarda, a càrrec de les cobles Ciutat de Solsona i Selvatana.

A les 8 del vespre, els Trabucaires van acomiadar la festa amb les seves típiques galejades.

El cartell anunciador va ser obra de l’artista local Manel Casserras i Boix

Quan Solsona va ser capital de la sardanaFa 25 anys, l’1 de maig de 1983, Solsona celebrava la proclamació de Ciutat Pubilla de la Sardana

Història Ramon Estany - Fotos; Rosa Vila, Resol

Pubilles i donzelles, davant del monument a la Sardana

54 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 55: Celsona 565

Història Ramon Estany - Fotos; Rosa Vila, Resol

Autors del Monument a la Sardana: Cuadrench-Davins-FreixesLliçó magistral: Ramon Gualdo MontanyàMissatge: Pere CasaldàligaSardana del Pubillatge: Joan Roure i JanéPubilla Universal: M. del Carme Masdenpinós i SuñéMedalla mèrit: Pere Puig Zabala

Moltes van ser les entitats cíviques que en aquells mo-ments brollaven per Solsona i que es van adherir a la celebració. Aquí en tenim una relació:

Associacions CulturalsGrup de Teatre Lacetània ( Joan Francesc Manzano), Joventuts Musicals (Mercè Augé), Orfeó Nova Solsona (Mercè Augé), Agrupament Escolta Claret ( Mercè Augé), Cine Club (Ramon Cases), Cercle Artístic i Cultural (Ramon Àngel Davins), Coral Infantil Riallera (Anna Camps Colomés), Federació d’Associa-cions de Pares d’Alumnes (Lluís Reig Oller), Institut Francesc Ribalta Jordi Carrera) , E.F. Professional (Josep M. Ferran), E. Nacional Comarcal (Pere Lluís Jaray), E. Lestonnac (Josepa Cintes), E. Sagrat Cor (M. Isabel Vila), E. Bressol (M. Teresa Prat), E. Verge del Claustre (Antònia Boronat).

Associacions esportivesClub Bàsquet Solsona (Josep Vila Santaulària), Club d’Esquí Solsona (Antoni Mas Casafont), Club Futbol Solsona (Bona-ventura Gomez), Societat de Pescadors ( Joaquim Sala), Moto Club (Jordi Farràs), Club Futbol Castellvell (Joan Serra Caball), Centre Excursionista del Solsonès (Josep M. Colell), Societat de Caçadors (Josep Miquel Torres), Solsona Patí Club (Romà Sales Casafont), Club de Tennis (Joan Pellicer)

Associacions RecreativesSocietat Ocellaire El Passarell, Orquestra Patinfanjàs (Joan Subirà), Comissió de Festes del Carnaval (Jaume Porredon), Agrupació de Geganters (Jaume Cuadrench)

Associacions de caire socialAss. Pro Minusvàlids (Antoni Albareda), Ass. de Pensionistes i Jubilats(Antoni Carceller), Coop. de Consum del Solsonès (Jaume Fons)

Es van fer unes medalles commemoratives d’argent fi, que es van posar a la venda per encàrrec, al preu de 4.000 pessetes. Feien 40 mil.límetres de diàmetre i 25 grams de pes

Pubilles de la ComarcaConcert al Cine París

Signant el llibre d'honor de la Ciutat

55565 - Divendres, 18-04-2008

Page 56: Celsona 565

Carme Masdempinós, pubilla universal de la Sardana 1983

Ramon Llumà, ex-alcalde de Solsona

Tallant la cinta inaugural del monument

La Carme recorda que la setmana abans “estava bastant nerviosa”, ja que el títol de “Pubilla Universal de la Sardana” li feia bastant respecte, amb tot lo que això comportava.

Del dia 1 de maig, explica que “va ser molt emotiu, amb un Solsona ple de gent, tots amans de la sardana i de Catalunya”

Del que guarda més bon record, va ser tot l’any que va durar el pubillatge, dels aplecs i festes sardanistes on va assistirm, a diferents pobles i ciutats de Catalunya, i el que no oblidarà mai seran els 4 últims dies de pubillatge, abans de fer el traspàs de “Ciutat Pubilla”. “Vam recór-rer en caravana de cotxes, gent de tots indrets, bona part de Catalunya amb la flama de la Sardana al capdavant, i acompanyats amb la Cobla Infantil de Santa Maria de Blanes, i després de que ens rebessin als ajuntaments, ballàvem tots plegats una sardana a la Plaça Major".

Ramon Llumà recorda que “vam treballar molt per-què ens ho donessin” i és que aquesta celebració va ser un dels primers esdeveniments de grans dimensions populars i mediàtiques a Solsona, en els primers anys de la democràcia i en la primera legislatura de l’alcalde convergent.

Llumà en va destacar que va ser una festa grossa que tingué un autèntic caire tradicional i lúdic, en que la gent i les entitats es van ajuntar, tot i que segons l’exal-calde, hi va haver certa oposició.

Amb tot, Llumà lamenta que el folklore i les tra-dicions catalanes no es visquin avui dia com abans, i és que ja “no li donem la importància de llavors”.

Ramon Llumà mostrant la clau de la Ciutat

Història Ramon Estany - Fotos; Rosa Vila, Resol

Pubilles i donzelles amb la gent de SolsonaHomenatge al Mestre Roure

56 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 57: Celsona 565

Música Ramon Estany

El proper divendres 25 d’abril, JUKEBOX a l’Sputnik

Jukebox tornen a l’Sputnik amb la que sembla que s’està convertint en la seva cita anual amb l’escenari d’aquesta sala solsonina. Encara no fa un any que ens hi van oferir una de les seves potents descàrregues de rock i blues guitarrero, i ara tornen amb un nou concert que de ben segur no defraudarà els seus seguidors, que, si hem d’atendre a la manera com s’omple l’Sputnik cada vegada que hi toquen, són molts i fidels.

Recordem que Jukebox està format per Ramon Barrera a la guitarra i veus, Jesús Guzmán al baix i veu, Ramon Cases a la guitarra i veu, Marc Barrera a la guitarra i Daniel Guzmán a la bateria i veu, tots prou coneguts pels aficionats a la música de la nostra ciutat per la seva consolidada trajectòria musical.

En aquest concert, que serà el primer dels que el grup té programats per abans de l’estiu, ens oferiran una barreja de cançons pròpies i versions de clàssics del blues i el rock, des de Robert Johnson i Willie Dixon a Led Zeppelin, Jethro Tull, Neil Young o Guns ‘n Roses. Una combinació que es converteix a les seves mans en una descàrrega musical d’alt voltatge.

Ells mateixos diuen que toquen sense cap altra pretensió que gaudir de la música. Com també és segur que la disfrutarem també tots els que el proper divendres 25 d’abril serem a l’Sputnik per escoltar aquest nou concert de Jukebox. Serà a les 12 de la nit.

Ramon Gualdo, que pronuncià la Lliçó Magistral sobre la sardana

Solsona, Ciutat Pubilla de la Sardana (impressions al cap de 25 anys)

Dia primer de maig del 1983. Un aniversari que mereix ser recordat per als que ho van viure, per als que hi vàrem par-ticipar d’alguna manera, per a tots els solsonins i per a molta gent. Una festassa: Molts actes, la tenora sonava, veus que parlaven, cares que somreien…. Ambient de primavera amb coloraina. Recordo que sí, que va ser emocionant pel clima que es respirava, i pel que representava com a expressió de sentiment de país.

He dit, molts actes. Sí, i un dels que va plaure ja en començar, va ser a la missa a la Catedral, presidida pel bisbe Moncadas, i que al moment de l’Ofertori es va ballar: La Sar-dana de Solsona.

Encara ara agraeixo que em confiessin d’escriure i de pronunciar el que s’anomenava “Lliçó Magistral”. Va ser dins d’un acte al Cine París. També va ser emotiu que el “Missatge al món sardanista” el fes arribar el bisbe Casaldàliga. Del manifest sempre n’he recordat uns mots ben plens de sentit. El bisbe Pere hi deia: “Va durar un temps en què no podiem pas desplegar la senyera, però desplegàvem la sardana”.

La noia que aquell any era la Pubilla de Solsona – la Maria Carme Masdempinós- va ser designada Pubilla Universal de la Sarda-na. I a l’hora de les sardanes en vàrem poder escoltar una que s’estrenava: “Solsona, ciutat Pubilla”, del mestre Joan Roure – el mateix autor de La Sardana de Solsona.

A la lletra de la Sardana de Solsona, el poeta Ramon Valls hi diu: “Solsona, bella Solsona, Oidà, quin goig de ciutat!”. Aquell dia, d’una manera ben resplendent, Solsona, sí que era molt bella. I sí, que tothom, solsonins i visi-tants, podíem dir engrescats: “Oidà, quin goig de ciutat!”

Història Ramon Estany - Fotos; Rosa Vila, Resol

57565 - Divendres, 18-04-2008

Page 58: Celsona 565

La biblioteca del CelsonaHem demanat a 9 solsonins i solsonines quin és el darrer llibre que han llegit o estan llegint

“La vida és un foc suau” de Francesc MirallesRamon Montraveta, professor de llengua i literatura

“La pell freda” d’Albert SànchezJordi Guàrdia Torrent, escriptor novell

“La creació. Una crida per salvar la vida a la terra” d’Edward O WilsonJoana Cervera,col.laboradora literària del Celsona

“No hay padres perfectos” de Bruno BetelheimMireia Canals, narradora de contes

“Blau de Prússia” d’Albert VillaróRoger Mas, cantautor transgressor

“Jordi Pujol. Memòries”Isidre Angrill, responsable Club de Jubilats

“Relacions particulars” de Josep M. EspinàsRoser Clotet, directora de Solsona FM

“La voces del desierto” de Marlo MorganAnna Delgado, artista solsonina

“No pensis en un elefant” de George LakoffJosep Àngel Colomés, delegat de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Solsona

Llibres Ramon Estany

58 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 59: Celsona 565

Llibres Ramon Estany

Presentació del llibre ‘Senyores solsonines’sala cultural de l’Ajuntament - 20 d’abril, 20 h

La sala cultural de l’Ajuntament de Solsona acull la presentació del darrer llibre de l’escriptora solsonina M. Dolors Guàrdia, Senyores solsonines, editat per Edicions de L’Albí. L’acte comptarà amb la participació de l’autora i l’editor, Jaume Huch.

M. Dolors Guàrdia, que signa amb el pseudònim de Mad Griff, és autora d’obres com Ene/Amigues (2005), Cacics i menestrals, Crónicas de este mundo (2001) i Qui en té la culpa (2001).

Dolors Guàrdia, autora deSenyores Solsonines

Com va nèixer la idea d’aquest llibre?Tot va venir de la presentació del llibre de Mn. Enric Bartrina, 50 homenots, i li vaig comentar que no podia ser, que hi faltaven dones i s’havia d’empatar una mica. I la idea va quallar de tal manera que si el divendres es presentava el llibre del homenots, el dilluns següent ja vaig baixar a l’arxiu i vam començar la recerca.Hi ha hagut molta feina perquè dades sobre dones als arxius, n’hi ha molt poques i ha calgut recórrer a gent que tingués records i a familiars.

I quantes senyores has trobat?N'hi ha una vintena, i bàsicament de l’època recent, tant de l’àmbit religiós com el civil, i al final hi afegeixo un annexe en que mostro anècdotes que expliquen fets en que també van participar-hi les dones.

Quina lectura es desprén d’aquest llibre pel que fa a la presència de les dones en la vida solsonina?Doncs que si haguéssim pogut tenir més informació hauríem trobat més dones, perquè elles també han treballat i fet moltes coses per Solsona, però com que no estaven al mateix nivell que els homes, el seu paper era més petit. Però si haguessin pogut, haurien fet molt més.Amb tot, jo voldria destacar que si bé les dones del llibre són les que han sobressortit perque han tingut diners o han fet al-guna tasca pública, també és molt important el paper d’aquelles senyores que han estat a casa seva, i amb molts esforços han tirat endavant una família però mai no sortiran en cap llibre ni tindran un reconeixement públic. Però la majoria de vegades són tant o més importants que les altres, perquè les altres tenen alguna cosa que les recompensa, i en canvi, aquestes només treballaven per fer les coses bé i com cal.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Visiteu la nostra web:www.soldelsolsones.org

Llibres per Sant JordiEnguany el Sol del Solsonès vol aportar a la diada de Sant

Jordi 3 llibres per deixar la nostra petjada en l’àmbit cultural solsoní, amb el doble objectiu de donar a conèixer la creativi-tat literària d’un col·lectiu amb poc reconeixement social i, al mateix temps reforçar l’autoconcepte dels que han participat en l’elaboració d’aquests llibres.

Dimarts dia 22 d’abril a les 19.00h el Sol obrirà les seves portes a la presentació de les obres de literatura infantil, cuina i poesia.

Aquestes obres literàries es trobaran a la venda a les parades de Sant Jordi.

Finalment, t’ho has passat bé fent aquest llibre?Molt. Perquè a mi m’agrada molt la novel.la. Disfruto inventant els relats, i tot aquest treball s’ha de fer en solitari.Però, en canvi, amb aquest llibre, ha calgut anar a visitar gent, gent que m’ha atès molt bé. Ha estat el més bonic del llibre. I al final de cada capítol ho he mencionat.

Associacions i Entitats Creu Roja El Solsonès

Comparteix la diada de Sant Jordi amb nosaltres.Col·labora i vine a buscar la teva Rosa

L’esperem a la plaça de l’ajuntament.

Creu Roja al Solsonès

59565 - Divendres, 18-04-2008

Page 60: Celsona 565

Jaume Clavé va publicar el juny passat el llibre "Athanàgia, història i localització de la Numància catalana". Li preguntem:

Què pretèn aquest llibre? Doncs, com diu el títol, mostrar amb exac-titud el solar on jeuen soterrades les runes d’una ciutat molt important de Catalunya, la primera que van sepultar els romans en la seva conquesta peninsular, que va ser qui sap lo, la famosa Numància, que no va ser descoberta fins a finals del XIX per l’alemany Adolph Schulten, a la messeta soriana. Gairebé totes encara avui són de localització incerta. Bé, aquesta tasca només la podia fer un sanaüjà perquè ja de petits els nens sentíem a dir que Sanaüja era l’antiga i heroica Athanàgia destruïda pels romans. Era una teoria arrelada, però eren moltes les poblacions importans que la reivindicaven, com Berga, Manresa, Lleida, Tàrrega, Cardona, Oliana i fins i tot les aragoneses Aïnsa i Boltanya i la capital navarresa Pamplona, que li té dedi-cat un carrer, com també Tàrrega. Davant tanta confusió, ara es diu que Athanàgia o Atanagrum no se sap on era. Doncs, bé, ara això s’hauria d’acabar, però ningú no me’n fa cas, ni els arqueòlegs, que s’hi co-bririen de glòria, ni els consells camarcals, que no et paguen res, ni el Centre d’Estudis Lacetans, ni els diaris Segre o Regió-7, ni el Llobregós Informatiu, i suposo que la

La ciutat ibèrica perduda: ATHANÀGIA

Entrevista Ramon Estany

Generalitat tampoc. Ells s’ho perden i la cultura catalana també. Només el Celsona funciona.

Com es demostra que era Sanaüja?Per moltes raons i no sols per la semblança del nom, com ja s’havia dit sempre. Tit Livi, historiador romà, narra el setge d’At-hanàgia i diu que era al començ del país ilerget, és a dir, després de la Lacetània, que era el Solsonès i molt més extensa. Això s’avé amb l’indret de Sanaüja, però, com dic, hi ha quatre o cinc motius més que explico en el llibre. Dubto que hi

Segell ibèric per marcar les Quatre Barres (Caballol de Madrona)

hagi res tan interessant per excavar en tot Catalunya. Els secrets que s’hi amaguen del nostre passat llunyà! A Sòria han fet un museu només de Numància.

S’hi parla del Solsonès?Doncs, força. Es veu clar com Anníbal va passar per Setelsis, tal com volia la tradi-ció intel·lectual de la nostra ciutat amb el famós portal d’Anníbal, desaparegut. Es parla de la torre de Sallent de Pinell, que era un autèntic búnker, encara per explo-rar en el seu interior secret, i que feia de duana entre la Lacetània i el país ilerget. Sobretot, es demostra una nova teoria so-bre l’origen del nom de Catalunya, la que fa vint-i-quatre i que considero definitiva. Catalunya ve del nom de Solsona, la Celsa ibèrica i la Setelsis grega, que per alguna cosa estava situada al bellmig geogràfic del nostre país, en el qual ja es parlava el català més que no pas avui. Ocupava les altures del serrat de Sant Bartomeu, sobretot el majestuós planell del Serrat Alt de l’amic Pere de Rotxés, un lloc de gran interès paisatgístic, arqueològic i patriòtic, com es veurà amb el temps.

Bé, Jaume, que es vengui Athanàgia i que te’n facin cas.Moltes gràcies. En trobareu informació àmplia a la web que li ha dedicat per inici-ativa pròpia l’investigador solsoní Ramon Ramonet Riu, que li agraeixo. Sempre ha estat molt inquiet per la història de la ciutat de Solsona.

Amb la proximitat de Sant Jordi, diada de la llengua catalana, i dia de lluita per reivindicar la normalitat de la llengua catalana als Països Catalans, al Casal Popular la Fura organitzem un acte cultural i literari el proper dissabte 19 d’abril. A les set del vespre, a dins la Fura (Plaça Sant Pere,7) es farà una xerrada sobre el català de Solsona, a càrrec d’Eugeni Barniol, professor de llengua catalana de l’IES Francesc Ribalta. Seguidament, a les 9 del vespre, farem un sopar amb tapes i havent sopat, a les 11 de la nit, es farà un recital de poesia catalana, on hi participaran entre altres l’Eugeni Barniol, en Moixic i en Rafael Pérez, també professor de l’IES Francesc Ribalta. També qui vulgui podrà portar preparada una poesia i recitar-la. Tothom està convidat.

Associacions i Entitats Casal Popular La Fura

Sant Jordi al Casal Popular la Fura

60 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 61: Celsona 565

Teatre Ramon Estany

El Cicle escenes ens porta Les coses de la formaDramatúrgia: Aleix Aguilà - Direcció: Àlex D. Capo Intèrprets: Francisco Baglietto “Pancho”, Dafnis Balduz, Susanna García-Prieto, Katia Klein, Santi MonrealEscenografia la forma de les coses: Lluc Castells / Elements escènics, vestuari i il.luminació: Montse Figueras / Ajudant de direcció: Sergi Vallès / Fotografia Roxana Castiglioni

Què passaria si un home viu fos exhibit com a obra d’art en un museu?. La nostra obra explica la història d’aquest home convertit en obra d’art viva. En Fritz Armènida és venut per la seva mare, només néixer, a un artista neuròtic que utilitza el nen com a font d’inspiració i material artístic. La seva mare, d’altra banda, s’ha acabat dedicant a robar obres d’art a importants museus i és contractada per una baronessa per robar i dur-li “L’home estàtua”, el seu propi fill... Què passarà amb aquest retrobament? Quin paper jugarà el guarda de seguretat del museu, el confident autèntic de l’home estàtua? Quines conse-qüències tindrà l’escalfament planetari en tota aquesta història? Aconseguirà l’Arcadi Karkaril·la el perdó de Fritz Armènida? És art un home estàtua? Pot ser art una pedra?

Aleix AguilàLlicenciat en Comunicació Audiovisual. Actualment cursa els estudis de Dramatúrgia i Direccio Escènica a l’Institut del Teatre. Cursos d’escriptura dramàtica amb Victoria Spunzberg i Javier Daulte. 2007 Una mesa con vistas. / 2006 Ira. Premi crèdit Andorrà. Publicada per Arola Editors.

Àlex D. CapoLlicenciat en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre. Ajudant de direcció d’Andrea Segura, Marta Gil o José Sanchis Sinisterra. És autor de Fractales, Acotaciones i PersonaGes, entre d’altres. 2006 Qui torna a casa. ITB. / 2005 Noel Road 25. L’Obrador de la Sala Beckett – Sala Trono.

Teatre Comarcal - 19 d’abril, 22 hEl Cicle Escenes 2008 porta al Teatre Comarcal una obra que reflexiona sobre l’art

Les coses de la forma s’inclou dins el Cicle Escenes 2008, organitzat pel Grup de Teatre Lacetània amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona. Se’n venen les entrades, al preu de 10 euros, a l’Ajuntament i, una hora abans de l’espectacle, a taquilla. Així mateix, es poden adquirir abonaments de 25 euros per assistir a les tres obres de tot el cicle.

61565 - Divendres, 18-04-2008

Page 62: Celsona 565

El Vermut s’acomiada de Solsona FM aquest diumengeEntrevistes a Xavier Jounou i Roger Mas i una tertúlia sobre les avionetes en seran els principals continguts

El magazín dels diumenges al migdia de Solsona FM diu adéu a la temporada aquest diumenge, 20 d’abril. El programa oferirà l’habitual repàs a l’actualitat. A banda d’això, l’equip d’El Vermut sotmetrà l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, a un qües-tionari de l’estil “Tinc una pregunta per a vostè”. A més, tothom qui ho vulgui podrà adreçar a l’alcalde les seves preguntes via telefònica. En el darrer Vermut també es conversarà amb Roger Mas per parlar del seu darrer treball “Les Cançons Tel·lúriques”. La Xàldiga i la tertúlia posterior giraran al voltant dels presumptes vols d’avionetes que desfan els núvols que tanta polseguera han aixecat en les darreres setmanes al Solsonès. Tot això i moltes sorpreses més diumenge a partir de les 12 del migdia (repetició diumenge a les 8 del vespre i dimarts a les 11 del matí). Obrim unes olivetes, que corri el Martini... comença El Vermut!

Canvi d’horari en l’emissió de l’espai “En vers”

L’espai literari “En Vers”, elaborat pels alumnes de l’escola de Sant Climenç, s’emetrà finalment el dilluns 21 d’abril a les 11 del matí en lloc del dimarts 22 a les 11 del matí tal i com s’havia anunciat prèviament.

Ràdio Solsona FM

Solsona FM ofereix un programa sobre la diversitat lingüística de la comarca

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, durant la setmana que ve Solsona FM emetrà l’espai “6 llengües, 6 lectures”. De dilluns a dissabte, cada dia a les 7 de la tarda s’oferirà el testimoni de persones nouvingudes que estan aprenent el català, que presentaran un fragment d’un llibre del seu país d’origen. En el darrer programa hi col’laborarà l’escriptor Felip Vendrell. L’objectiu d’aquest programa, que es realitza per segon any consecutiu, és potenciar la lectura com una eina per avançar en l’apre-nentatge del català i en la interrelació entre cultures diverses. “6 llengües, 6 lectures” és un programa elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal, el Centre de Formació d’Adults i el Consorci per a la Nor-malització Lingüística.

Jornada de portes obertes a Solsona FM per la Diadade Sant Jordi

El proper dimecres 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, l’emissora municipal celebra una jornada de portes obertes.

Tothom qui ho vulgui podrà visitar les instal·lacions de la ràdio i conèixer-ne el funcionament. L’horari d’obertura és de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Us hi esperem!

62 565 - Divendres, 18-04-2008

Page 63: Celsona 565

L'acudit del Simi

Les 7 diferènciesDiumenge passat una vintena de vehicles històrics van fer parada a Solsona.

Sabríeu trobar les 7 diferències.

Passatemps Marta C.

63565 - Divendres, 18-04-2008

Page 64: Celsona 565