Celsona 566

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Ramon Estany

Divendres passat, 18 d’abril, va tenir lloc l'assemblea general de El Crit, l’entitat organitzado-ra del Solsona Rock Festival.

Davant una escasa assistèn-cia de públic la junta de El Crit, entitat cultural que organitza el Solsona Rock Festival, va presentar amb cert pessimisme el balanç d’activitats de l’any passat així com els projectes per aquest any.

Es va assenyalar que el pa-norama no és gaire engrescador I que després de tot un any fent reunions i esperant cobrar les ajudes de l’any passat, “cal més gent a col.laborar”, abans i després del Festival, apor-tant idees.

En el balanç del darrer Solsona Rock Fes-tival, es va anunciar que es podrà tancar els comptes amb tot pagat però sense beneficis, I és que és evident la “punxada” dels grups, que obliga a rebaixar el pressupost del festi-val. Un altre dels factors negatius han estat la baixa resposta del públic cap al certamen,

L’Associació El Crit fa autocríticaDemana el suport de la gent i de les institucionsPerilla la continuïtat del Solsona Rock Festival

apuntant-se que no només la gent de fora no puja a Solsona sinó que ni els d’aquí vénen al festival, I és que l’any passat, portant el grup més car, els Lax’n’Busto, va venir encara menys gent.

A la reunió es van plantejar algunes propostes o línies d’actuació que passarien per dur grups més assequibles. Amb tot, l’as-sociació té previst reunir-se novament en els propers dies per acabar de definir el futur.

Assistents a l’assemblea

La Barra del Mia

...relació dels llibres més venuts aquest any...

2 566 - Divendres, 25-04-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La pluja desllueix l'estrena de la primera fira del vehicle d'ocasió de Solsona

La meteorologia va fer la guitza a la posada de llarg de la Fira Autocamp, la primera mostra de vehicles d'ocasió de Sol-sona que es va celebrar el cap de setmana passat a la ciutat.

La intensa i continuada pluja que va caure durant tot el diumenge va obligar a suspendre els actes programats -només l'exhibició de cotxes de ral.li al Camp del Serra es va mantenir en cartell- i va deixar a mitges l'optimista balanç que expositors, organitzadors i visitants esperaven fer del certamen.

Sortosament, dissabte a la tarda la pluja va donar una petita treva que va permetre inaugurar oficialment la mostra. El breu parèntesi va servir per comprovar l'expectació que la fira havia generat entre la gent amb una notable afluència de públic que va acostar-se al recinte firal d'Autocamp, a la zona de dalt el Camp de Solsona.

Autocamp és la primera fira d'aquestes característi-ques que s'organitza a la ciutat i ha estat una iniciativa del Consell Comarcal del Solsonès i la Fira de Sant Isidre de Solsona. Compta, també, amb el suport de l'ajuntament de Solsona, el Patronat Comarcal de Turisme, el Motor Club del Solsonès i els Motorrucs de Solsona.

Tot i que va coincidir amb la fira del vehicle usat de Manresa Autocamp va tenir una molt bona acollida entre públic i expositors i va permetre reunir-hi la pràctica totalitat d'establiments d'automoció de Solsona, amb 11 empreses del món del motor presents al certamen i amb més de 125 vehicles a exposició. Els professsionals presents a la mostra han valorat positivament l'inici del certamen i han expressat la seva volun-tat de donar-li continuïtat en els propers anys. Properament es coneixeran les xifres exactes de vehícles venuts.

Per la seva banda, els impuslors del certamen han destacat "la implicació" que el sector ha tingut en la fira i han valorat "l'aposta per la qualitat" d'una fira que ha tingut un gran nombre de cotxes i on els models de gamma alta han tingut una presència destacada.

Les autoritats inaugurant la Fira

El temps va donar un respir per poder visitar la mostra

Es van exposar més d'un centenar de vehicles d'11 establiments de Solsona

3566 - Divendres, 25-04-2008


Les autoritats se sumen a la trobada "motera"

Els representants polítics del Solsonès encarregats d'inaugurar la Fira Autocamp no van voler deixar perdre la possiblitat de donar un volt amb algunes de les motos "custom" que es van aplegar a la trobada "motera" organitzada pels Motorrucs de Solsona.

El director del certamen. Albert Muntada va gaudir del passeig sobre una Harley Davidson, mentre que el regidor de

Promoció Econòmica de Solsona, Josep Caelles ho va fer dalt d'una Moto Guzzi.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, va acceptar l'oferiment del pre-sident dels Motorrucs, Joan Ramellat que li va deixar la seva moto, i va conduir ell mateix la Kawasaky de Ramellat.

Un bon nombre de persones es van apuntar a la inciativa dels Motorrucs

Josep Caelles i Albert Muntada posant-se el casc

Chaure, "a punt de ruta"

Josep M. Borés i Josep CaellesAlbert Muntada dalt d'una Harley

De cara l 'any vinent la fira s'ampliarà amb més estands relacionats amb el sector i amb activitats paral.leles sobre el món del motor, ha confirmat el seu director, Albert Muntada.

Exposició cotxes clàssics i motosAl recinte firal es van exposar

una trentena de cotxes clàssics i de col.leccionisme amb la presència destacada del Ford Escort de l'any 1973 que enguany va competir en l'edició clàssica de ral.li de Montecarlo.

A més, durant els dos dies que va durar la fira hi van haver exhibicions de cotxes de ral.li al circuit que es va habili-tar especialment per l'ocasió al Camp del Serra. Els dos actes els va organitzar el Motor Club del Solsonès. El Ford Escort MK1 de l'any 1973 que enguany va participar al ral.li Montecarlo Històric

4 566 - Divendres, 25-04-2008


Per la seva banda, els membres dels Motorrucs del Solsonès van orga-nitzar una concentració de motos a Dalt el Camp en la qual hi van participar una quarantena de motos del club. A més, els participants que ho volien podien donar un vol per l'entorn de Solsona amb una d'aquestes motos.

Per altra banda, l'organització de la mostra ha confirmat que el premi que s'havia de sortejar entre els compradors d'alguns dels vehicles exposats se sorteja-rà aquest dissabte a la tarda a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

Aquest premi, aportat pels tallers participants, amb un import de 1.500 euros, s'havia de sortejar diumenge a la tarda però la pluja ho va impedir. Durant tota la setmana, aquells que hagin com-prat un vehicle en un taller present a la Fira Autocamp, també entraran dins el

sorteig d'aquest premi de 1.500 euros de descompte.

La Fira Autocamp va ser inaugu-rada pel president del Consell Comarcal, Marià Chaure, l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou i el director de la mostra

i vicepresident comarcal, Albert Munta-da. Hi van assistir també el regidor de Promoció Econòmica de Solsona, Josep Caelles, la regidora solsonina, Lola Pérez i del president del grup Motorrucs, Joan Ramellat.

Alguns dels cotxes clàssics exposats a Dalt el Camp

Els cotxes de ral.li van córrer de valent pel Camp del Serra

El sopar d'organitzadors, expositors i col.laboradors va servir per reconèixer la tasca de tots els participants a la fira

A tota velocitat pel Camp del Serra

5566 - Divendres, 25-04-2008

Notícies Breus Redacció

L’Ajuntament de Solsona convoca una beca per assistir als XXXVII Premis Octubre

La regidoria de Cultura de l’Ajun-tament de Solsona convoca una beca de 450 euros per assistir a la 37a edi-ció dels Premis Octubre, organitzats per la Fundació Ausiàs March. En el marc d’aquest certamen, se celebraran a València el XXI Encontre d’Escrip-tors, el XIV Congrés de Pensament –titulat Política i religió– i el XVII Congrés de Mitjans de Comunicació, centrat en el tractament mediàtic de la identitat, entre altres activitats.

Aquests congressos s’adrecen a joves estudiants dels Països Catalans i, com cada any, el consistori solsoní en cobrirà les despeses d’assistència a un jove de la ciutat. L’ajut se sortejarà entre les persones majors de 18 anys que presentin la sol·licitud a l’Oficina d’Atenció Ciutadana abans del dia 1 de setembre. Poden participar-hi les persones que no hagin estat beneficià-ries de la beca amb anterioritat.

El número 12 d’‘El Portal’,disponible al web de l’Ajuntament

Des d’aquesta setmana es pot con-sultar al web municipal de Solsona (www.ajsolsona.net) el darrer número de la revista trimestral El Portal, edi-tada per l’Ajuntament. El tema central del butlletí és el procés d’elaboració i aprovació del Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM), que només resta pendent de l’última validació de la Generalitat i la publicació oficial.

Pel que fa als serveis municipals, s’hi descriu el funcionament dels serveis fune-raris, la creació d’una empresa municipal de promoció turística, la recollida d’es-combraries i la nova convocatòria d’ajuts per a façanes i cobertes del nucli antic. L’entitat protagonista de l’espai dedicat al teixit associatiu solsoní és l’Agrupació de Geganters, que en aquests moments està d’actualitat per diversos motius, mentre que l’entrevista desvetlla l’opinió del fins ara president de l’Associació de Festes del Carnaval, Joan Codina, sobre les últimes edicions de la festa.

Els propers dies es distribuirà El Portal a totes les llars solsonines. Des de la regidoria de Comunicació, així mateix, es recorda a les entitats que la informació d’agenda que facin arribar a l’adreça [email protected] serà publicada a la contraportada del butlletí i al web municipal.

Última portada de la revista municipal de Solsona

Detenen a Ponts un home quan feia autoestop amb CD i DVD valorats en 5.000 euros

La Guàrdia Civil va detenir dimarts un home del Senegal amb CD musicals i pel·lícules en format DVD mentre feia autoestop a la carretera C-14, al terme municipal de Ponts (Noguera).

Els agents van arrestar l’home, M.C., de 37 anys i veí de Lleida, a les deu del matí, quan es trobava al quilòmetre 117,5 de la carretera i portava en una motxilla 135 DVD i 114 CD musicals, valorats tots en 5.000 euros.

Segons la Guàrdia Civil, el senegalès va ser detingut com a suposat autor d’un delicte contra la propietat intel·lectual i in-dustrial. Ja ha estat posat a disposició del jutjat d’instrucció de Solsona (Solsonès).

Solsona es prepara per la xarxa sense fils d’internetÉs previst que aquest estiu ja funcioni en fase de proves la xarxa wifii municipal

La Junta de Govern Local, en sessió duta a terme el 14 d’abril de 2008 ha aprovat inicialment el projecte de tele-comunicacions titulat “Projecte tècnic de desplegament d’una xarxa sense fils muni-cipal” que ha estat redactat per l’enginyer de telecomunicacions Jaume Sanpera.

Durant el termini de trenta dies està disponible a informació pública per a que qualsevol persona pugui formular les al.legacions que creguin pertinents.

David Rodriguez, regidor de Comunicació, ha avançat que el projecte està en fase d’exposició pública, però un cop hagi passat el tràmit, es posarà inmedi-atament a concurs per tal que en el termini més proper es pugui fer la instal.lació que permetrà al personal municipal i als ciu-tadans de Solsona disposar d’una xarxa d’internet sense fils, a un cost que s’estima al voltant dels vuit o nou euros mensuals. Per Rodríguez, aquest sistema ha d’incorporar alguns serveis afegits com la possibilitat que qualsevol persona dins el nucli antic pugui accedir mitjançant una PDA a informació municipal. Les gestions que s’han dut a terme per fer realitat aquest projecte, una de les promeses electorals d’Esquerra, s’han fet sempre amb l’assessorament de Localret per tal de moure’s sempre dins el marc legal, ja que el sector de les telecomunicacions es troba sotmès a molts controls per part de les companyies.

6 566 - Divendres, 25-04-2008

Notícies Breus Redacció

Olius treu a concurs la gestió de les piscines

El Ple de l’Ajuntament d’Olius ha aprovat inicialment el plec de clàusules administratives particulars que han de regir el contracte de gestió indirecta, mitjançant la modalitat d’arrendament, el servei de la piscina municipal i de les pistes esportives annexes.

La durada del contracte serà de dos anys, prorrogables per anualitats fins un màxim de 50 anys

El Solsonès recull 144 litres en cinc dies Entre el dijous 17 i el dilluns 21 d’abril

El Solsonès ha estat la comarca que ha registrat el volum més gran de pluja en els últims dies amb 144 litres per metre quadrat, seguit de l’Alta Ribagorça i la Cerdanya. En canvi, on ha plogut menys és a les comarques del Tarragonès, el Vallès Oriental i l’Alt Penedès, on no es van sobrepassar els 20 litres per metre quadrat. També cal destacar l’acumulació de neu a les cotes més altes del Pirineu, amb un gruix de 60 centímetres a Port del Comte. En aquests cinc dies, Port del Comte va registrar un total de 144’1 litres, Lladurs, 75’3, Clariana de Cardener 46’2, Pinós 34’8.

Donació a Perú

L’ONG Solsonès Obert al Món i el Grup de Natura del Solsonès faran arribar 948 euros que van ser la recaptació de l’espectacle Hidromàquia al projecte de formació ambiental Apecoinca a Perú. A més s’afegiran 2000 euros que el SOM té en aquest moment provinents de diverses donacions. Els dos grups GNS i SOM sig-naren un contracte amb la contrapartida del Perú. El SOM seguirà el desenvolupa-ment de les accions que es duguin a terme amb aquests diners.

Preservació de l’entorn i educació ambiental

El projecte va dirigit a preservar una llacuna (La Laguna de los Patos) que es troba amenaçada per la tala, el sobrepasto-reig, la dessecació per a obtenir terreny amb fins d’extensió agrícola i per l’ús inadequat d’agroquímics que es converteixen en cons-tants amenaces per a la flora i fauna existent. Consistirà en formació a través de xerrades, tallers, videoconferències, visites guiades d’estudi a la Llacuna.

7566 - Divendres, 25-04-2008


Dos anys després de la signatura del con-veni pel Pla de Barris, les inversions previstes per la millora del nucli antic de Solsona, es troben tots just al 13,8% de la seva execució. El ritme de desenvolupament del projecte no ha estat tan ràpid com era d'esperar i els responsables municipals ja han avançat que Solsona haurà de demanar, amb tota probabilitat, una pròrroga a la Generalitat per tal de completar l'execució total del projecte que, inicialment, s'havia previst en 4 anys.

Fins ara les obres realitzades han estat la renovació del carrer Sant Pau, la rehabilitació de façanes i cobertes d'immobles del centre històric i la restauració de la Torre de les Hores i del Portal del Pont. També s'ha executat l'arranjament de l'entorn de la plaça de les Moreres, la renovació, en diversos punts de la ciutat, de l'enllumenat públic i diversos programes de desenvolupament local.

Solsona ha executat tot just el 14% de la inversió prevista en el Pla de Barris

Tanmateix, quan s'està a l'equador del projecte, resten pendents encara les obres de reforma dels carrers de la Regata i Sant Llorenç, així com dos dels projectes més emblemàtics del Pla d'Intervenció del Nucli Antic: la reforma del carrer Castell i la construcció de la futura Illa Cultural.

El regidor d'Urbanisme de Solsona, Martí Abella, ha reconegut que "difícilment" es podrà complir amb el calendari previst i ha confirmat que l'ajuntament sol.licitarà la pròrroga si en finalitzar el termini previst no s'han executat les obres pendents. La Llei ja preveu aquesta opció degut a les dificultats que molts ajuntaments estan tenint per concretar els projectes previstos. "Quan sapiquem, amb més exactitud, el temps que necessitem per acabar les obres demanarem la pròrroga", ha assegurat Abella. L'ampliació del termini seria de 2 anys.

Amb tot, el regidor d'Urbanisme ha recordat que ja s'han fet "nombroses actuacions" i que "se n'estan posant

El consistori solsoní preveu sol.licitar, en cas que sigui necessari, una pròrroga en l'execució de les obres del Pla de Barris

en marxa altres que faran incrementar aquest percentatge considerablement". A més, ha explicat que la Llei de Barris suposa un esforç important pels ajuntaments que tenen una capacitat econòmica limitada.

Redistribució de partides per impulsar l'Illa Cultural Per altra banda l'ajuntament solsoní vol donar un nou

impuls al projecte de construcció de la futura Illa Cultural i per això ha sol.licitat a la Generalitat que li permeti redistribuir part dels recursos del Pla Integral d'Intervenció del Nucli Antic a les obres d'aquest equipament.

La proposta permetria obtenir 1,6 milions d'euros addi-cionals per l'Illa Cultural, que sortirien dels 4,6 milions d'euros pressupostats en la partida d'ajuts a la rehabilitació de les façanes i cobertes d'iimmobles del centre històric. D'aquesta manera, els recursos aportats per la Generalitat a l'Illa Cultural passarien dels 1,8 milions d'euros previstos inicialment als 3,2. La resta de la inversió -de 4 milions d'euros- els aportaria l'ajuntament.

Pel regidor d'Urbanisme de Solsona aquest plantejamnet respon al fet que l'Illa Cultural "és un projecte important de ciutat" i "ens sembla que necessita un impuls decidit per fer-lo realitat". Abella creu que aquesta és "una previsió més raonable i ajustada" que permetrà executar les obres del futur complex cultural amb garanties de finançament.

Els responsables municipals van exposar la seva volun-tat de prioritzar el projecte de l'Illa Cultural durant la tercera reunió del Comitè d'avaluació i seguiment del Pla de Barris, celebrada la setmana passada al consistori solsoní i presidida per l'alcalde, Xavier Jounou, i el cap de l'oficina de gestió del Pla de Barris, Ramon Botey. Segons l'executiu, la Generalitat s'ha mostrat oberta al plantejament de l'ajuntament, "sempre i quan l'increment del pressupost per a l'Illa Cultural no es destini a l'adquisició d'edificis, sinó a l'execució d'obres".

El Comitè d'avaluació i seguiment del Pla de Barris es va reunir la setmana passada al consistori solsoní

Imatge d'un dels immobles del nucli antic que s'han acollit als ajuts per rehabilitar façanes i cobertes

8 566 - Divendres, 25-04-2008

L'ajuntament de Solsona continua treballant per tal d'avançar en l'execució dels treballs del Pla Integral d'Intervenció del Nucli Antic previst per la Llei de Barris. Entre les actuacions que s'espera concretar properament, les més avançades són la reforma i millora dels carrers de la Regata i de Sant Llorenç.

D'aquests dos projectes, el primer és el que està més avançat. El disseny del nou carrer de la Regata l'han ela-borat els serveis tècnics municipals, i segons ha explicat el regidor d'Urbanisme de Solsona, Martí Abella, el consistori vol treure a concurs l'adjudicació de l'obra en els propers mesos. L'objectiu, ha confirmat Abella, "és començar les obres a l'estiu". Igualment, Abella ha recordat que abans de donar-hi el vist-i-plau definitiu l'ajuntament convocarà els veïns a una sessió participativa per tal de debatre el model de carrer proposat.

Pel que fa al projecte de reforma del carrer de Sant Llorenç, que s'està elaborant des de la Diputació de Lleida l'ajuntament preveu adjudicar-ne les obres a la tardor i exe-cutar els treballs de remodelació del carrer a final d'any o a principis del 2009.

En l'última reunió d'avaluació i seguiment del Pla de Barris, celebrada la setmana passada al consistori solsoní, també es va valorar l'avantprojecte arquitectònic de la futura biblioteca comarcal de Solsona, ubicada a Cal Metge Solé a l'Illa Cultural. El projecte, que també s'elabora des dels ser-veis tècnics de Solsona, es troba en una fase molt avançada i Abella ha avançat que, un cop estigui enllestit l'ajuntament en farà la presentació pública. A més, ha recordat que ja s'han iniciat els treballs de consolidació estructural del conjunt,


Les obres del carrer de la Regata podrien començar a final d'estiu

la recerca històrico-arqueològica de l'immoble i l’enderroc de les edificacions sense valor.

Per altra banda, el titular d'Urbanisme ha assegurat que properament s'obrirà al públic la nova oficina del nucli antic, situada a la plaça Major. Aquest equipament servirà també com a punt d'informació turística.

Finalment la reunió del Comité d'Avaluació i Seguiment del Pla de Barris va fer balanç de les obres d'urbanització del carrer Sant Pau, pràcticament acabades a l'espera del soterrament del cablejat aeri, així com de la contractació d'una dinamitzadora comercial i dos tècnics aportats per diferents departaments de la Generalitat per ampliar els recursos humans dedicats al Pla d’intervenció integral del nucli antic.

Ahir es va celebrar a l'Ajuntament de Solsona un Ple extraordinari per sotmetre a votació la proposta d'al.legacio-ns a la planificació inicial del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC) per al quinquenni 2008-2012. La setmana vinent Celsona Informació us explicarà amb detall el desenvolupament d'aquest Ple que es va celebrar després del tancament d'aquesta edició.

Els canvis que el govern local planteja introduir a les ajudes de PUOSC consisteixen a avançar per a l'any vinent l'execució de les obres de l'avinguda de Sant Jordi. A canvi es proposarà a la Generalitat l'endarrerirment fins el 2011 dels treballs de remodelació del carrer del Castell. També es demanarà que s'incrementi el finançament per a la cons-trucció de l'Illa Cultural. Segons la planificació del PUOSC

publicada per la Generalitat, Solsona ha rebut 908.417 euros per a la quarta fase de la sala polivalent, a executar el 2009, 925.000 euros per a l'Illa Cultural, també pel 2009, 134.027 euros per a la connexió d'aigua potable a la plaça de Sant Jordi i Cal Llarg i 262.958 euros per a la urbanització de l'avinguda de Sant Jordi i el carrer del General Tristany per al 2011.

L'ordre del dia del Ple va incloure, a més, la moció presentada pel grup municipal de CiU amb l'objectiu de prendre mesures d'estalvi efectiu de l'aigua de boca per pal.liar la sequera. Igualment es va debatre l'aprovació definitiva dels estatuts de l'empresa municipal de promoció turística, així com la proposta de nomenament dels membres que formaran part del consell d'administració de la societat i l'aprovació de la proposta de modificació del protocol del folklore geganter.

El Ple de l'ajuntament de Solsona vota les al.legacions pel PUOSC 2008-2012

El carrer de la Regata, proper eix del nucli abtic que es remodelarà

9566 - Divendres, 25-04-2008


5a Celebració del Dia de les Esquadres al Solsonès

Dimarts passat, 22 d’abril, el Consell Comarcal del Solsonès va acollir la diada que reconeix als membres del cos dels Mossos d’Esquadra que han destacat en el compliment de la seva tasca al llarg de l’any. L’acte va comptar amb la companyia de companys, amics i familiars, així com la resta de persones, associacions i institucions amb qui tenen contacte.

L’acte va estar presidit pel vicepresident del Consell Co-marcal, Albert Muntada, l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, el sots-inspector Xavier Vilella, sots-cap de l’ABP del Solsonès, i Joan Carles Vidal, cap de l’ABP del Solsonès.

L'acte va tenir lloc a la Sala de Plens del Consell Comarcal

Joan Carles Vidal, cap de l’ABP del Solsonès

Joan Carles Vidal, cap de l’Area Bàsica Policial del Solsonès va començar l’acte fent un resum de les activitats del 2007, destacant les nombroses actuacions, que han permès fer diverses detencions i resoldre diversos casos, felicitant i reco-neixent la tasca de tots els efectius i agra-int la col.laboració de les autoritats locals, comarcals, judicials, policia local, guàrdia civil, bombers, cos d’agents rurals, serveis socials, sanitaris i educatius, “amb l’ob-jectiu comú de servir i de donar resposta a les necessitats d’una societat complexa i diversa com la nostra, de la manera més eficaç i eficient possible”.

Deu anys al SolsonèsVidal va recordar que aquest és

un any molt especial, doncs el proper 1 de novembre serà el 10è aniversari del desplegament dels Mossos d’Esquadra al Solsonès. Deu anys de presència dels Mos-sos a Solsona que “ha donat molt de sí i ha permès establir vincles personals i profes-

sionals de molts agents a la comarca”.Deu anys en que ha passat molta

gent destinada a la comissaria solsonina i que ha marxat després a destinacions més properes al seu lloc d’origen, però moltes d’elles, encara, quan es parla de Solsona i de la seva comarca, en guarden un gran record.

“Deu anys en que hem intentat passar de ser uns nouvinguts a integrar-nos com una part més de la societat de la comarca”

El Cap de l’ABP de Solsona va destacar també la importància d’aquest any per als Mossos que celebren els 25 anys de la 1a Promoció dels Mossos d’Es-quadra, una promoció de 150 agents que havien de ser l’embrió de les posteriors 21 promocions I més de 15.000 agents que formen el cos en l’actualitat.

També és el 10è aniversari de l’as-sumpció de competències totals en l’àmbit de trànsit, una competència àmpliament reclamada per les institucions catalanes.

I el 2008 també és important perquè finalitza el llarg procés de desple-gament amb l’obertura de les noves co-missaries de Tarragona i Terres de l’Ebre,

essent presents a tot el territori i culminant un procés de més de 13 anys.

“S’obre a partir d’ara” conclogué Joan Carles Vidal, “un nou repte que ha de permetre adaptar-nos a les noves demandes de la societat i reforçar els serveis existents”.

Per acabar, encoratjà tots els membres del cos a continuar treballant en aquest projecte il.lusionant que és el de formar part de la policia del nostre país.

Lliurament de distincions en els 10 anys del Mossos d'Esquadra a Solsona

10 566 - Divendres, 25-04-2008

Lliurament de felicitacions i reconeixements

L’acte va prosseguir amb el lliurament de mencions I felicitacions als agents que han participat en actuacions des-tacades durant el darrer any. Se’n van lliurar 3. Així mateix també, en el 10è aniversari de la Comissaria de Solsona, es va fer un reconeixement públic al treball i l'entrega dels comnpanys professionals que, des de l’obertura de la comissaria l’any 1998 fins a la data d’avui, han prestat els seus serveis de manera ininterrompuda.


Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal

Després d’excusar la presència del president del Consell Comarcal i fer extensius els agraïments als Mossos d’esquadra i a la resta de cossos de seguretat, Muntada va recordar que ell també va entrar l’any 1995 al Consell Comarcal i va coincidir amb l’arribada del Mossos. El vicepresident va recordar que van ser moments de crítiques i d’expectació que “de seguida van ser superats per les bones actuacions i la implicació amb la ciutadania”.

Albert Muntada va fer constar que “les tasques I actua-cions passen sovint desapercebudes”, fet que “per altra banda és bo que així passi perquè és senyal de la feina ben feta, de que no hi ha inseguretat”.

Finalment va fer un prec, a que es reforçi la seva presèn-cia, perquè el Solsonès creix en població.

Xavier Jounou, alcalde de Solsona

L’alcalde de Solsona va recordar que l’any 1995 va entrar a l’ajuntament de Solsona i se li oferí entrar al govern en les tasques de Governació, i tot i que d’entrada no era el que més li agradava, reconegué que “l’experiència va ser molt maca i molt positiva”. Jounou afegí que “ser el responsible polític de la Policia Local i de la seguretat és enriquidor”.

L’alcalde també va recordar l’experiència negativa com a regidor “dels focs de l’any 1998” així com l’entrada en servei a la comarca del Mossos d’Esquadra. Jounou considerà que “van ser uns moments difícils” destacant la bona feina del cap de llavors Ramon Calsina.

“Va ser un cop molt dur per la comarca”, afegí, i “l’actuació dels Mossos en aquell moment va ser discutida, però crec que la distància en el temps ens diu que l’actuació va ser bona”

I conclogué que “la ciutat i la comarca no pot fer més que reconèixer i agrair aquesta companyia constant i molts cops poc valorada d’aquells que vetllen per nosaltres”. “A part d’això feu altres col.laboracions importantíssimes d’as-sessorament i d’acompanyament”.

11566 - Divendres, 25-04-2008

Solsona Redacció

Per acord de la Junta de Govern Local de la sessió del dia 31 de març de 2008, s’ha procedit a l’aprovació de les bases que han de regir el concurs lliure per a la con-tractació laboral a temps complet i durada determinada amb possibilitat de transformació en indefinit, d’un/a administratiu/va.Inicialment serà pel termini d’un any mitjançant el sis-tema de concurs lliure. La plaça esmentada és d’activitat continuada i jornada completa.

Les tasques a realitzar són: Donar suport a les regidories d’Hisenda i Acció Social. Tasques administratives, comptables, tramitació d’ex-pedients, informació, atenció personal, arxiu.

Es necessita:Haver ocupat llocs de treball en organismes públics o empreses privades realitzant tasques similars a les descrites anteriorment.

L’ajuntament de Solsona convoca una plaça d’administratiu

Us demanem que la setmana vinent envieu les vostres cròniques, articles, opinions...

abans dedimarts al migdia

[email protected]. de Torà, 25 - SOLSONA

IMPORTANT

12 566 - Divendres, 25-04-2008

13566 - Divendres, 25-04-2008

Solsona AVV Josep Torregassa

Avís de l’associació de veïns Josep Torregassa

Festa del BarriEs notifica que, per un problema de

dates i compromisos oficials, la Santa Missa no serà oficiada per l’Excm. Bisbe Traserra. En el seu lloc la missa serà oficiada per Mossèn Torres, persona molt lligada al nostre barri des dels seus inicis.

D’altra bana, per un error de progra-mació no apareix en la difusió de la festa el Campionat de Petanca, el qual se celebrarà, com cada any, després de la missa.

Les persones interessades es poden inscriure el dia 30 d’abril o 1 de maig al bar que hi haurà instal·lat a la plaça del barri.

Disculpeu les molèsties, i aprofitem per convidar a tots els solsonins i solsonines a gaudir de les activitats que es faran al nostre barri el dia 1 de maig.

Us hi esperem a tots!

Solsona Redacció

“Una fira participativa i atractiva per a tothom”. Amb aquestes paraules defineix Albert Muntada, Director de la Fira de Sant Isidre de Solsona, la 56a edició d’aquest certamen, que aquesta setmana ha presentat el seu programa oficial d’actes.

El Concert Jove de la Fira, amb els grups Pell de Serp i Contraband, inaugurarà el certamen divendres dia 16 a la nit. El preu de l’entrada serà de 2 euros i la recaptació anirà íntegra per a la lluita contra el càncer. El dissabte a les 10h hi haurà un taller d’instruments musicals amb material reciclat, a les 11.30h l’actuació dels alumnes de l’Àtic Taller Musical i a les 13h dels alumnes de l’Escola Municipal de Música. A la tarda hi haurà la XI Trobada de Puntaires, la I Minilliga de botifarra, la passarel·la de moda de la UBIC, l’exhibició del Gimnàs Solsona i acabarà el dissabte amb el ball de fira amb l’orquestra Swing Latino. El diumenge també acull tot un grapat d’actes: la V Trobada de col·leccionistes de Plaques de Cava, una ludoteca per a nens i nenes al voltant de l’aigua, la trobada de motos clàssiques i el cafè concert amb el grup Cafè Trio.

Del programa d’enguany en destaquen també les jornades tècniques del dia 10, que enguany tractaran sobre la innovació. També en destaca la recuperació de la mostra del bestiar oví, així com la creació de l’envelat de tastets de productes del Solsonès, que s’ubicarà a la plaça de la catedral. El programa oficial serà distribuït durant la primera setmana de maig però des del passat dimarts, es poden consultar els actes a www.firadesolsona.com

La 56a Fira de Sant Isidre arriba plena d’activitats

S’ha presentat el programa oficial a: www.firadesolsona.com

14 566 - Divendres, 25-04-2008

Comarca Redacció

Les avionetes antipluja arriben a TV3

La inquietud creixent a la comarca sobre els vols d’avi-onetes que actuen sobre nuclis de tempesta, i que va omplir el Consell Comarcal del Solsonès el passat 28 de març, va que-dar recollida per TV3 i pel canal 3/24 dilluns passat, que van emetre un reportatge al respecte.

En el reportatge esmentat, es va entrevistar al president de l’ADF Sòl Verd, Armengol Riart, a l’alcaldessa de Castellar de la Ribera, M. Teresa Canal, i al professor en Química de la UPC Josep M. Casas i Sabata, que van parlar sobre aquest tema que tanta expectació està aixecant darrerament.

L’Ajuntament de Castellar de la Ribera i l’ADF Sòl Verd han contractat els serveis del Laboratori Fotogràfic Resol per fer el seguiment de les suposades avionetes anti-pluja que sobrevo-larien la comarca per tal de desfer tempestes de calamarsa.

Mitjançant la tècnica Digiscopi que combina l’ús d’un potent telescopi i una càmera de video o fotogràfica, s’intentarà captar les imatges i els detalls dels suposats avions. Tan aviat com algú detecti l’avioneta, avisarà el fotògraf, que es deplaçarà als punts d’observació per obtenir les millors imatges.

Contracten una empresa fotogràfica per intentar retratar avionetes

Pretenen fotorafiar els pressumptes vols d'avionetes que desfan la pluja

Demanen a Interior que investigui el casD’altra banda, els alcaldes de Solsona, Olius, Castellar

de la Ribera, Llobera, Pinell de Solsonès, com a membres de l’ADF Sòl Verd, enviaran aquesta setmana una carta per ex-plicar la situació sobre els presumptes vols d’avionetes contra la pluja a la Conselleria d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

L'espurna del Mia

un Sant Jordi moll...

15566 - Divendres, 25-04-2008

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Comencen els treballs de la nova urbanització del Port del Comte

La setmana passada van començar els treballs d'adequació de la futura urba-nització del Port del Comte, a la zona del Prat Berlà, al municipi de La Coma i la Pedra. El projecte va arribar al final de la seva tramitació fa unes setmanes, un cop l'ajuntament de La Coma en va aprovar el projecte constructiu i va atorgar-li la llicència municipal d'obres. Es tancava així un procés que ha tingut força oposició i que ha necessitat més de 8 anys abans no ha superat tots els tràmits administratius pertinents.

Les obres que actualment s'estan duent a terme a la zona consisteixen en la definció del traçat dels carrers del nou complex residencial i els moviments de terres necessaris per començar a construir les infrastructures i els espais públics de la futura urbanització.

De moment tant l'alcalde de La Coma i la Pedra, Marc Escarré, com els responsables de Guimaru SL, empresa promotora de les obres, han avançat que, "tal i com fixa Urbanisme", no es con-truirà cap habitatge fins que no es vagin ellestint els treballs d'urbanització de la zona. En aquest sentit, Jaume Majoral de

l'empresa Guimaru SL ha recalcat que "la filosofia del projecte és construir de ma-nera progressiva" ja que la construccció d'habitatges es farà per fases "en funció de la demanda que hi hagi" i al ritme de creixement del municipi.

Des de l'ajuntament han assegurat que no es donaran llicències d'ocupació fins que no estiguin acabats tots els ele-ments estructurals del complex residencial i han coincidit amb Majoral en desenvolu-par el projecte a mig i llarg termini.

Entre les obres que s'executaran inicialment destaquen l'adequació de la

xarxa de serveis d'aigua, electricitat, gas i clavegueram, així com la urbanització dels vials i la instal.lació d'una estació depuradora d'aigües residuals, requisit que va fixar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Una nova urbanització de405 habitatges

El projecte d'urbanització del Prat Berlà preveu la construccio de 405 nous habitatges a tocar de l'estació d'esquí del Port del Comte. Els terrenys on es des-envoluparà la urbanització ocupen una superfície aproximada de 8 hectàrees, a la zona de La Genciana. Està previst cons-truir-hi diversos edificis plurifamiliars que acolliran un total de 367 apartaments i 38 xalets.

La carretera de la Genciana dividi-rà en dues parts la urbanització, a la part superior hi haurà les parcel.les destinades a xalets, mentre que la part inferior es destinarà als blocs d'apartaments. La cons-trucció serà en pedra i fusta de la zona per seguir el model constructiu que ja s'aplica al nucli de La Coma i la Pedra i a les noves edificacions del Port del Comte.

Segons Majoral, les edificacions "s'integraran bé en l'entorn" ja que s’utilitzaran materials com la pedra i la fusta més adequades per aquest tipus d'indrets. A més, Majoral ressalta que tot el projecte s'ha dissenyat de manera que

Les màquines ja han començat a treballar a la zona del Prat Berlà

Els treballs que es porten a terme han de peremtre urbanitzar l'entorn

No s'edificaran xalets i apartaments fins que no s'hagi urbanitzat la zona i es disposi dels serveis públics necessaris pel complex residencial

16 566 - Divendres, 25-04-2008


L'autorització per poder desenvolupar el pla parcial urbanístic a la zona del Prat Berlà es va supeditar a l'aprovació d'un Pla Especial de millora de l'estació d'esquí.

Aquest pla obligava als propietaris de l'estació i pro-motors de la nova urbanització -l'empresa Guimaru SL- a modernitzar l'estació abans d'executar el pla urbanístic. Es pretenia millorar el complex esportiu i garantir la capacitat de l'estació d'absorvir 5.000 esquiadors l'hora.

Per fer-ho, Guimaru SL ha invertit en la construcció de 3 nous remuntadors, la instal.lació de més de 200 canons de neu artificial i l'adequació de diverses pistes i accessos. Jaume Majoral, propietari de Guimaru SL, ha recalcat que la voluntat de l'empresa és "fer funcionar les pistes i rein-vertir els guanys en l'estació" i ha recordat que "des l'any 2000 no hem deixat de fer millores per posar el Port del Comte al dia". En referència a algunes de les crítiques que ha rebut el projecte urbanístic, Majoral ha assegurat que "no estem especulant" i "les importants inversions de millora a l'estació en són una demostració", ha afegit.

Tot i això el pla urbanístic ha suscitat des del primer dia l'oposició d'organitzacions ecologistes i alguns veïns de la Vall de Lord que consideren que suposarà un greu impacte ambiental per la zona. Ipcena i les plataformes Salvem la Vall de Lord i de Defensa del Solsonès van presentar un re-curs contenciós administratiu contra la decisió d'Urbanisme d'autoritzar el projecte.

Urbanització i estació d'esquí

Tanmateix el projecte ha superat tots els tràmits ad-ministratius necessaris per la seva execució i compta amb el beneplàcit de l'ajuntament de La Coma. L'alcalde del municipi, Marc Escarré, ha repetit en diverses coasions que el projecte serà positiu pel desenvolupament del municipi ja que contribuirà "a donar llocs de treball i permetrà fixar nous residents al poble".

Escarré ha destacat també que el procés hagi suposat la modernització de l'estació "fet que demostra que els nous gestors del complex tenen interés a fer funcionar aquest equipament", ha subratllat l'alcalde de La Coma i la Pedra.

Mapa de la futura urbanització del Port del Comte a la zona del Prat Berlà

sigui "el més respectuós possible" amb el medi i seguint les directrius que fixa Urbanisme.

La urbanització disposarà també d'una reserva de sòl pú-blic de 12.000 metres quadrats que es destinaran a equipaments municipals o habitatge protegit. En conjunt la superfície total del complex serà de 135.000 metres quadrats, dels quals el 60% es destinaran a sòl residencial, el 40% restant es destinarà a zones verdes, equipaments públics, aparcaments i xarxa viària.

L'actual carretera de La Genciana es reforçarà i es dotarà de voreres i la zona urbanitzada disposarà de diversos carrers peatonals que, a mode de camins, connectaran entre si tot el complex residencial.

La nova urbanització seguirà el model constructiu dels nous edificis que s'han construït a la zona del camp de golf

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes

17566 - Divendres, 25-04-2008

El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, s'ha mostrat obert a celebrar una consulta popular entre els ciutadans del Solsonès per determinar l'adscripció de la comarca en la futura divisió territorial de Catalunya en vegueries.

El president comarcal va fer aquestes afirmacions du-rant la trobada que van mantenir, dilluns passat a Manresa, els representants del Consell Comarcals del Bages i del Solsonès encapçalats pels seus respectius presidents, Cristòfol Gimeno i el mateix Chaure.

El president comarcal va anar més enllà i va avançar que "si arribat el moment" és necesari fer la consulta per conèixer la decisió dels veïns "aquesta es podria organitzar des del Consell Comarcal".

Tot i que no va voler posicionar-se en cap sentit, Chaure va assegurar que "una decisió d'aquesta envergadura, s'hauria de prendre tenint en compte l'opinió dels ciutadans" i va dema-nar al Govern que es respecti la voluntat popular "expressada de manera democràtica a les urnes". A més, el president del con-sell ha demanat que no es busquin enfrontaments i polèmiques "en un tema que afecta el dia a a dia de les persones" i que es pot resoldre "de la manera més democràtica possible".

Pel que fa als treballs de la Comissió que es va crear expressament al Solsonès per definir en quina vegueria s'havia d'adscriure la comarca, Chaure s'ha mostrat partidari d'explicar les conclusions i els arguments dels tècnics "sempre i quan es doni l'oportunitat als veïns de decidir a quina veguereia volen pertànyer".

Chaure va reconèixer que la tendència del Solsonès és "mirar cap a Manresa" ja que la majoria de serveis que no s'ofereixen a la comarca es troben al Bages, i a més, va ressaltar que "és més efectiu" perquè "només en distancies ja hi ha un gran avantatge respecte a Lledia".

Marià Chaure, partidari de consultar els veïns sobre el futur de la vegueria

La reunió entre els representants dels dos consells co-marcals va servir per iniciar una relació institucional sobre com encaren aspectes coincidents de govern comarcal com la gestió dels camins forestals, l'educació, els serveis socials i la promo-ció econòmica. A més, es van buscar punts de col.laboració per millorar la qualitat del serveis que es presten als ciutadans.

Comarca Redacció

El president del Consell creu que la comarca ha de poder decidir on vol pertànyer

El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure

18 566 - Divendres, 25-04-2008


Impulsen la creació d'una plataforma per demanar la millora de la carretera de Solsona-Berga

La Delegació de la Cambra de Comerç de Lleida al Solsonès i el setmanari Celsona Informació han impulsat la creació d'una plataforma amb l'objectiu de sensibilitzar les administracions de la necessitat de millorar la connexió entre el Solsonès i el Berguedà per la carretera C-26.

La plataforma vol sumar esforços entre els agents socials, econòmics i polítics del Solsonès i pressionar les institucions polítiques per tal que s'avanci en l'execució d'unes obres que consideren "vitals" pel desenvolupament del Solsonès. A més de millorar les comunicacions internes, la reforma de la C-26 en el tram comprès entre Navés, Montmajor i Berga, "permetria diposar d'una infrastrutura de desenvolupamnet i reequilibri territorial molt necessària", asseguren des de la plataforma.

El delegat de la Cambra de Comerç de Lleida al Solsonès, Miquel Montaner, ha destacat, sobretot, "les oportunitats de desenvolupament" que aquest eix viari suposaria pel Solsonès i ha exigit que "es facin passos decisius" per fer realitat el projecte "d'una vegada per totes", ha remarcat Montaner.

Des de la plataforma han lamentat les "pèssimes condi-cions" de l'actual eix Solsona i Berga i han recordat, a més, que "és l'única infrastructura de comunicacions prepirenaica que no s'ha modernitzat en els darrers anys". Igualment, reclamen a les administracions que posin fil a l'agulla per afrontar aquestes obres "de manera immediata" per tal de completar la connexió entre Lleida i Ripoll, passant per Guissona, Solsona i Berga.

La plataforma neix, segons han explicat els seus impul-sors, amb la voluntat de créixer i ampliar el seu suport a través dels diferents agents locals i comarcals del Solsonès, així com, del Berguedà i el Ripollès. "La societat civil s'ha d'implicar i empényer les administracions perquè facin coses", ha apuntat Montaner, que confia que tant el Consell Comarcal, com els ajuntaments del Solsonès donguin suport a la iniciativa.

Properament, els membres de la plataforma s'entrevistaran amb responsables polítics i del teixit associatiu comarcal per presentar-los la proposta. Per adherir-se a la plataforma només cal enviar un correu electrònic a l'adreça d'internet,

"[email protected]", indicant nom i cognoms, DNI, telefon i NIF en el cas d'empreses i associacions.

Actualment els treballs de millora de la C-26 entre Solsona i Berga es troben en fase de redacció del projecte del tram Navès-Montmajor, mentre que del tram Montmajor-Berga només n'ha sortit a informació pública l'estudi informatiu del traçat. La consecució d'aquestes obres ha de permetre completar l'eix prepirinenc entre Lledia i Ripoll.

La C-26 al seu pas per la zona de la Vall d'Ora al municipi de Navès

La iniciativa vol aglutinar els agents socials, econòmics i polítics del Solsonès per impulsar l'obra

19566 - Divendres, 25-04-2008

Riner Ramon Estany

El Santuari del Miracle, datat del segle XV, es va erigir en el lloc on la tradició situa l’aparició de la Verge als pastorets del mas de Cirosa. El conjunt consta de tres elements: església, la Casa Gran i el Monestir. L’església i la Casa Gran es van començar a construir el 1459. El Monestir data del 1899. A més dels tres edificis formen part del monument: la Plaça, la Font, la Bassadòria, les Cel·les de Sant Antoni, l’ermita de la Desaparició, el Comunidor, l’ermita de Sant Gabriel i la Creu de Ferro, així com el subsòl de tots els immobles esmentats.

El Govern també ha aprovat la delimitació de l’entorn de protecció. Així mateix, el Govern ha delimitat l’entorn de protecció d’altres béns ja protegits com a monuments histori-coartístics. Es tracta dels Pavellons de la Finca Güell, el Palau de Pedralbes i la Torre Figueres Bellesguard, de Barcelona. L’entorn de protecció és constituït per l’espai, edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i l’alteració del qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l’estudi.

La Llei de Patrimoni contempla que totes les actuacions que es vulguin dur a terme en l’entorn de protecció han de rebre la pertinent autorització de la Comissió del Patrimoni Cultural,

El Govern declara bé cultural d’interès nacional el Santuari del Miracle

També delimita l’entorn de protecció de la Torre Figueres Bellesguard, els Pavellons de la Finca Güell, el Palau de Pedralbes, de Barcelona i un grup d’edificis de Can Ricart, a Barcelona

aplicant els següents criteris: “El volum, la tipologia, la mor-fologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d’interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i topografia del territori i qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

Plànol gràfic del Santuari del Miracle

341 5/2/2008: Justificació tramesa subvenció a favor Ajuntament de Clariana de Cardener, per import de 600 euros, per prestatgeria mòbil per la biblioteca.

395 6/2/2008: Acceptar la renúncia de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès, a la subvenció ator-gada per atendre l’actuació “ renovació de la xarxa de distribució d’aigua a la zona urbana del Pi de Sant Just” concedida per acord de la Junta de Govern de 21/11/2005 per import de 18.000 euros.

411 6/2/2008: Certificació d’obra PIM -2006/185 i disposar que es transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certi-ficació, corresponent a l’Ajuntament de Pinell l’import de 22.799,99 euros.

431 7/2/2008: Aprovar l’inici d’expedient de revocació d’ajuts de la Presidència corresponents a les anualitats 2005 i anteriors que encara resten per justificar l’activitat subvencionada, dels Ajuntaments de Lladorre, Clariana de Cardener, Vielha e Mijaran, Bellcaire d’Urgell i Cava.

Decrets dictats pel President de la Diputació durant

el mes de febrer (I)

Comarca Ramon Estany

20 566 - Divendres, 25-04-2008

Societat

Mil “porque” y un “Sí, quiero”

Porque aprendisteis a amarosSin ser perfectos

Y comenzasteis a creerEn la perfección de vuestro amor,

Porque no os duele mirar hacia atrásNi miedo mirar adelante,

Porque la distancia no os lo puso fácilY supisteis ignorarla!

Porque el que la sigue la consigueLo consiguió, la enamoró…Porque cinco años hace ya

Que todo esto empezó!Porque los sueñosGeneran ilusiones

Que todos queremos cumplir,Porque ilusión es decir “sí, quiero”

Y al instante como si de eco se trataraTe lo dicen a ti también…

Porque os queréis,Porque os lo merecéis,

Porque todo esto es como un sueño,Vuestro sueño…

Aunque creo que ya es una realidad.Por todo esto os queremos felicitar,

Por todo esto y mil razones másAllí estaremos.

A los pies de vuestro altar!!

De parte de la familia y amigos.

Volem felicitar el Marc pel dia del seu Sant.De part de la mare i germà.

Ep, la foto!

21566 - Divendres, 25-04-2008

Cartellera

Sopar Arrels generació 84

Hem vist que ningú no mou el cul, i les dues de sempre hem decidit organitzar el sopar de 4rt d'ESO. Tindrà lloc el dissabte dia 17 de maig, havent de confirmar l’assis-tència abans del dia 10 del mateix mes. Depenent de la gent que vingui decidirem el restaurant.Envieu un e-mail a:[email protected] [email protected] els e-mails rebuts tindran resposta.Qualsevol col.laboració del que sigui serà ben rebuda, rotllo rutes, jocs… Esperem que vingueu tots i ens ho passem com nosaltres sabem.

SONIA i SUSANA

S’està organitzant un sopar de 4t ESO de l’any 98-99, pel dissabte 31 de maig. Confirmeu assistència abans del 15 de maig per assignar restaurant.

678 430 503 - 620 309 207

Toques un instrument de cobla?T’agradaria venir a tocar amb la cobla Juvenil Ciutat de Solsona?Si toques el FLABIOL, el TIBLE, la TENORA, la TROMPETA, el TROMBÓ, el FISCORN o el CON-TRABAIX, no t’ho pensis més i vine els següents dies a assajar amb nosaltres al Casal de Cultura (entrada per l’Escola de Música):Dissabte 26 d’abril - Dissabte 10 de maig - Dissabte 31 de maig d’ 11 a 13 h.Gratuït i obert a tothom. Per a inscripcions i més informació: 669776095

L’extraescolar de teatre de l’IES Francesc Ribalta presenta: De 2 en 3El proper divendres 25 d’abril a les 10 de la nit al teatre comarcal. Preu de l’entrada: 3 euros. Es poden treure les entrades anticipades una hora abans a la taquilla del teatre. Els diners que fem amb la venda d’entrades ens ajudaran a participar a les jornades de teatre de Perpinyà. Us hi esperem a tots

Sopar d'ex-alumnes de la Senyoreta BarbensDia 10 de maig a la Mare de la Font, a 2/4 de 10 de la nit. Per inscriure-us-hi, truqueu a un dels següents telèfons: 973 481748- 973 481518 - 973 480281

Assoc. de dones del SolsonèsEnfrontar-se a la menopausaDins el cicle de xerrades de salut que organitza la nostra entitat, hem preparat la que a continuació us anunciem:

25 D’ABRIL DE 2008 - 20:30 H AL LOCAL SOCIAL DE SANT CLIMENÇ - XERRADA: ENFRONTAR-SE A LA MENOPAUSA. A CÀRREC DE: ENCARNACIÓ SANTA-EULÀLIA (LLEVADORA)Amb la col.laboració de l’institut català de les dones i l’ajunta-ment de Pinell del Solsonès. Hi sou tots/es convidats/des

Ball per a gent granClub Sant Jordi - 27 d’abril, 19 h

La jove acordionista Elisabet Majoral amenitza una nova sessió de ball per a gent gran al Club Sant Jordi. És organitzada pel Consell de la Gent Gran, amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona i la col·laboració de la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya.

‘Els contes d’en Marc i la Maria’Teatre Comarcal - 26 d’abril, 12 h

L’Ajuntament i l’Editorial Salvatella, amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Música, organitzen la presen-tació pública de la col·lecció Els contes d’en Marc i la Maria, adreçada especialment a infants de 2 a 7 anys. L’acte consistirà en la presentació de la col·lecció, de Mireia Canals (autora) i Mar Cerdà (il·lustradora), la narració d’un dels contes i una actuació dels alumnes de cant coral de l’Escola Municipal de Música.

Curs de l’idioma i la cultura japonesosCambra de Comerç (av. Països Catalans, 7)del 6 de maig al 24 de juliol , curs debutant, de 19 a 20.15h; curs bàsic, de 20.30 h a 21.45 hLes inscripcions es duen a terme a la Cambra de Co-merç de Solsona (tel. 973 48 23 32) o bé a Ken Office (973 48 22 03 / 629 368 214 - [email protected])

22 566 - Divendres, 25-04-2008

Cartellera

III Concurs de fotografia de natura del SolsonèsLliurament de treballs a l’OAC de l’Ajuntament o bé a la Clínica Veterinària El Solsonès - Fins al 9 de maigS’organitza en dues categories, Fauna del Solsonès i Impacte ambiental al Solsonès

El Grup de Natura del Solsonès, secció del CEL, el Centre Excursionista i el pub Sputnik organitzen la tercera edició del Concurs de fotografia de natura del Solsonès. S’hi poden presentar treballs en color o en blanc i negre, sempre que no siguin fotomuntatges. Hi ha dues categories, Fauna del Solsonès i Impacte ambiental al Solsonès. Les propostes poden lliurar-se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament (C/ Castell, 20) o bé a la Clínica Veterinària El Solsonès (C/ Sant Agustí, 22) fins al 9 de maig. Tota la informació sobre el concurs es pot trobar al web del Grup de Natura del Solsonès.

FETA MAJOR DE MASSARRÚBIESDiumenge, 4 de maig de 2008

Matí, 11: Celebració de l’Eucaristia amb la Coral Aveus.Migdia, 2/4 d’1: Futbol entre els equips: Penya Pirineu – CE Arrels CadetEs disputaran un trofeo donat per l’Ajuntament de Lladurs.Tarda, 5: Toro mecànic per a tothom.Tarda, 6: Gran Ball amenitzat pel grup Duet DiamantsHi haurà Servei de begudes

FESTA MAJOR DE LLOBERA30 d’abril – 1, 2, 3, 4, de maig

Dia 30 - 20.00 Teatre a càrrec de l’escola de Llobera “La casa per la teulada”Dia 1 - 10.30 Caminada Lloberola – Biosca (Sortida des de la Plaça de l’Ajuntament de Llobera)Dia2 - 22.00: Teatre a càrrec del grup de teatre de Llobera, Presenta: “Blanca, Vídua d’un viu” de Nicasi Camps i PinósDia 3: 10.00: XVII Volta Ciclista Llobera- Campet del Folch (Sortida des de la plaça de l’Ajuntament de Llobera) 17.00: Exhibició de patinatge artístic “Club patinatge Solsonès” 20.00: 12h de Futbol SalaDia4: 11.00 Missa a la parròquia de Llobera - 12.30 Missa a la parròquia de Peracamps - 19.00 Ball de festa Major amenitzat per Joan Vilandeny. Durant el ball hi haurà servei de begudes i entrepans calents.

La comisió de festes es reserva el dret de modificar els actes de la Festa Major i no es fa responsable dels incidents que hi puguin haver.

REGIDORIA DE CULTURA

Balladade sardanesde Sant JordiA CÀRREC DE LA COBLA JUVENIL

CIUTAT DE SOLSONA

DIA: DIUMENGE 27 D’ABRIL DE 2008HORA: 18 HLLOC: PLAÇA MAJOR

L'àlbum i els cromos d'"Els Pastorets"La UBIC us informa que si encara no teniu l'àlbum

dels “ELS PASTORETS-1982 - 2007" o voleu comprar més cromos, ho podeu fer a les llibreries associades a la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona: Llibreria Boli Bola, Lli-breria Dach, Llibreria Pellicer i Llibreria Verdaguer.

23566 - Divendres, 25-04-2008

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Tothom es pregunta per què deixeu El Vermut?Doncs perquè, malauradament, ja no dis-posàvem del temps lliure necessari. Fer El Vermut cada diumenge ens suposava reunir-nos cada divendres i acabar de polir els detalls cada dissabte. És veritat que ens ho passàvem de conya, però també és cert que era una feina molt lligada. En aquest sentit, ens vam adonar que ja no podíem continuar fent el programa amb la continuïtat i la qualitat que l'audiència es mereixia. És possible que torneu aviat?Això és difícil de dir. L'únic que sabem és que ara necessitem prendre'ns un temps per descansar. Ja teníem ganes de poder dedicar els diumenges a passejar amb pijama per casa fins a l'hora de dinar (riu). De tota manera, tothom qui ha fet ràdio sap que aquest mitjà té alguna cosa màgica i altament adictiva. Per tant, no podem tancar la porta a futurs projectes. Què és el que més trobareu a faltar?Moltes coses! Sens dubte, si El Vermut ha aguantat tres anys en antena és perquè vam aconseguir crear un ambient de tre-ball molt amigable i molt festiu. Rèiem preparant el programa, rèiem fent-lo en directe i rèiem després de fer-lo. Segu-rament, aquest ambient és el que més trobarem a faltar. La manera desenfadada i divertida de veure i parlar de la realitat solsonina, us va portar algun maldecap?Els únics maldecaps els teníem a l'hora de decidir els temes a comentar i l'enfocament que hi volíem donar. I és que la realitat solsonina és la nostra realitat! Havíem de parlar dels nostres veïns, de les nos-tres associacions, dels nostres polítics... Havíem de parlar sense embuts d'una realitat de la qual formem part, i això no sempre és fàcil.

La gent entenia les vostres crítiques o bromes?Nosaltres sempre vam intentar reflectir el bategar de la nostra ciutat amb un to emi-nentment irònic i caricaturesc. Per tant, crec, o vull creure, que la gent entenia les crítiques i bromes d'El Vermut perquè, en certa manera, s'hi sentia identificada. I els polítics?Els polítics no només ens han entès, sinó que han tingut una paciència admirable (riu). A més a més, m'agradaria agrair-los que durant tots aquests mesos ens hagin donat tants temes per comentar i fer-ne conya. Ens ho han posat molt fàcil!

Per tant, no vau notar el canvi a l’ajuntament de Solsona?Sincerament, no. Nosaltres sempre vam fer el programa seguint els mateixos criteris i mai no vam patir cap mena d'ingerència política. Per altra banda, cal dir que durant aquests tres anys ens han emmarcat en totes les ideologies possi-bles, tret del PP. Ens han qualificat de convergents, de republicans, de socialis-tes, de verds... Suposo que això és un bon símptoma de l'equilibri i la independència d'El Vermut.

El to satíric del programa era tot un al.licient. Creu què s’ha de poder fer broma de tot?Aquest és un debat que vam tenir més d'una vegada al programa i la nostra conclusió sempre va ser la mateixa: és pot fer broma dels organismes públics, de les entitats públiques i de les persones que ocupen un càrrec públic, però mai de les persones particulars ni de la seva vida privada. A més a més, tot i que pugui semblar un tòpic, l'humor sempre s'ha de fer des del més estricte respecte.

De què és més fàcil riure's a Solsona?Dels estereotips que pesen sobre nosal-

tres: que som una ciutat més aviat con-servadora, folklòrica, religiosa..

I de què és més dificil fer broma?D'allò que ens afecta d'una manera més directa.

Però no tot era broma al Vermut...Cert! Al Vermut vam poder gaudir de 105 xàldigues i 105 tertúlies d'allò més inte-ressants. He de reconéixer que em sento especialment satisfet d’aquesta secció. I és que El Vermut sempre havia tingut com a objectiu ser un espai de debat i opinió. Un espai per on van circular lliurement idees de tota mena gràcies a la predisposició dels tertulians i al suport i l'empenta de Mossèn Huguet.

Creus que haurien de cobrar alguna cosa els col.laboradors de la ràdio?Jo crec que s'hauria de definir el model de ràdio que volem i actuar en conseqüència. Si volem una ràdio professional i una graella plena de programes, doncs hi ha d'haver una voluntat política decidida i un esforç pressupostari important. Per contra, si volem una ràdio basada en el volunta-riat, és cert que requerirà menys esforços i menys diners, però hem d'entendre que costarà molt més donar-li consistència i

El Vermut i les olives han deixat de córrer per l'estudi de Solsona FM. El programa més àcid de la ràdio solsonina plega després de 3 anys d'antena demostrant que es pot fer ironia, debat i reflexió sobre la nostra realitat. Han estat 105 programes, 32 col.laboradors i 289 tertulians, esperem que es puguin retrobar en el futur.

Oriol Muntanyà

"Hem intentat reflectir el bategar de la nostra ciutat amb un to eminentment irònic i caricaturesc"

24 566 - Divendres, 25-04-2008

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig

continuïtat. És una qüestió de model i de prioritats. Amb tot, cal dir que allò que es fa per amor a l'art, com era el cas d'El Vermut, sempre té un valor afegit. Amb quin record o anècdota especial et quedes?Em quedo amb un moment concret del darrer programa, quan el Josep Maria Tripiana ens va interpretar en directe la cançó "Good Bye". La ràdio estava plena de col.laboradors i amics del Vermut. Tots en silenci, escoltant la música. Va ser un moment molt especial i emotiu. El millor comiat possible.

Música Redacció

Dins els actes del centenari del Palau de la Música Cata-lana, el proper diumenge 27 d’abril, a les 12’30 del migdia, la Sala de Concerts d’aquest auditori acollirà la presentació del disc “Cors Catalans Vol. II Les parles, de ponent a llevant, de Mestral a Migjorn".

Juntament amb l’Orfeó Nova Solsona actuaran la Capella Santa Maria de Ripoll, la Coral Canta Canta- La Fossella de Perpinyà/Cabestany, el Cor infantil Claudefaula de Girona, la Societat Coral les Camilleres de Sallagosa, i la Coral Nit de Juny de Palafrugell, sota la direcció de Xavier Esteve.

Amb aquesta producció discogràfica, ideada per Xavier Esteve, el Moviment Coral Català continua una sèrie d’en-registraments de les cançons populars o tradicionals d’una comarca o territori, interpretades per una coral de la mateixa àrea lingüística, per escoltar les cançons en la variant del català per la que van ser escrites.

En el desenvolupament d’aquest projecte abracem les àrees lingüístiques en dos grans blocs.

Ràdio Ramon Estany

El Si Vols entrevistà a dos solsonins singulars

Divendres passat el programa de Solsona FM va tenir al seu estudi al Ramon Rafart i el Pep Vilà, dos solsonins inquiets i molt coneguts. Avui divendres, el Si Vols ens presentarà la gent d'un comerç solsoní molt especial: La Palmera

L’Orfeó Nova Solsona al Palau de la MúsicaSis corals donaran a conèixer les cançons populars de cada àrea lingüística del català

interpretades amb la seva pròpia fonètica

Per una banda el Català Occidental i el Català Nord - Occi-dental (valència, lleidatà, pallarès, ribagorçà, tortosí, el parlar del Segrià, d’Andorra, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, les Garrigues, el Priorat, el Pallarès, el Basc a les altes valls piri-nenques, el Benasquès, el Ribagorçà, el Lliterà, el Baix Cinca i els parlars del Matarranya)

D’altra banda el Català Oriental (barceloní, gironí, tarrago-ní, el Solsonès, Rossellonès, la costa empordanesa i selvatana, el «xipella» a la Conca de Barberà, el capcinès, els parlars de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera i l’Alguerès).

Així, es valoren més las característiques fonètiques del català i alhora es relacionen amb el seu territori. Aquesta eina pot servir a infants, estudiants i persones interessades a co-nèixer més profundament la riquesa de la nostra llengua i de la nostra música.

La iniciativa compta amb el suport del Departament de Cultura i, especialment del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

25566 - Divendres, 25-04-2008

Les persones que ens agrada fer sortides i conèixer la nostra terra a cop d’espardenya o de xiruca ens trobem que la natura ens guarda sorpreses agradables com poden ser per exemple, masies que amb la seva grandesa ens parlen d’èpo-ques senyorials, paisatges quasi verges a causa de la seva situació, esglesioles perdudes en boscos i cingles, etc.

També a vegades hi ha sorpreses no tan bones, permeteu-me esmentar-ne una. Segurament més d’un cop heu pas-sat a la vora o bé heu sentit a parlar de Sant Just i Pastor, petita esglesiola de la Valldan; m. d’Odèn. Fa uns dies vaig fer

Sant Just i Sant Pastor

El Reportatge *Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

Detall interior església (el cor)

Ara de l’altar. Sarcòfag

Teulada amb arbustos. Detall des de tramuntana.

Situació previlegiada de l’ermita. Façana exterior de ponent

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVA TEMPORADA PRIMAVERA-ESTIU (ROBA O-2 ANYS)

SEGUIM AMB LIQUIDACIÓ DE TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

26 566 - Divendres, 25-04-2008

una sortida a cop de xiruca i vaig anar a parar a l’esglesiola romànica de Sant Just i Pastor de la Valldan, vaig quedar decebut del lamentable estat en què es troba. La porta estava oberta a tota classe “d’inclemències” (del temps, dels amics de les coses alienes, dels animals del bosc...) Un cop dins vaig aprofitar per fer un interessant reportatge fotogràfic pel meu arxiu, a part vaig mirar cada tros d’església. Em va cridar l’atenció un interessant sarcòfag de pedra amb uns dibuixos ben conservats. Al lloc on es deia la missa, a l’altar hi ha l’ara que segurament qualsevol dia desapareixerà. A l’entrada a mà dreta vora la porta hi ha una pica beneitera de pedra. En un lateral penjats d’un cordó es poden veure dos caps de cera, caps que alguna persona va portar com a ofrena als patrons d’aquell lloc amb motiu d’alguna prometença. Cal dir que en el seu temps hi havia moltes més ofrenes en aquest lloc, els claus que hi ha col.locats així ho demostren. Als laterals hi queden restes de pintura. El pas del temps i les goteres han malmès l’interior, part de les escales que pugen al cor han caigut o les han fet caure. El teulat està ple d’arbustos que amb les seves arrels cada cop fereixen més la coberta.

És una església situada en un lloc fantàstic; podem veure diferents llocs a vista d’ocell i gaudir de la natura en la seva màxima expressió.

Seria bo que no es deixés caure, ni deteriorar més aquest lloc que tanta història hi ha entre les seves pedres i que tantes generacions ha vist passar. Tots els que estimem la nostra terra quan veiem que alguna cosa que van construir els nostres avantpassats amb molt de sacrifici i penalitats es perd... ens dol molt, perquè a cada generació ens toca com a mínim conservar allò que hem rebut per les futures generacions.

*Vicepresident de l’Associació Oliana; Art, Història i Cultura. Pica beneitera

El Reportatge *Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

27566 - Divendres, 25-04-2008

Sant Jordi 2008 Ramon Estany

Diada de Sant Jordia SolsonaEl bon temps va lluir durant gairebé tot el dia, però com és tradició cap al tard la pluja va fer acte de presència.La setmana vinent oferirem un reportatge sobre la Festa de les Lletres que es va celebrar finalment a la sala d'actes del Calsal de Cultura.

Parada de Creu RojaParada de l'AMISOL

Parada de l'Associació de Dones

Parada de Pepe López

28 566 - Divendres, 25-04-2008

Educació IES Francesc Ribalta

Alumnes de l’IES Francesc Ribalta entre les millors puntuacions catalanes de la XIII prova Cangur de Matemàtiques14 alumnes es van classificar entre el 4% de les millors puntuacions del seu nivell

La setmana passada es van conéixer els resultats de la prova de Matemàtiques Cangur 2008, celebrada el dia 3 d’abril en una quarantena de països tot el món. A Catalunya, a la Co-munitat Valenciana i a les Balears s’hi van presentar un total de 18 460 noies i nois. La participació ha augmentat respecte la de l’any passat i converteix aquesta prova en un referent en la difusió de la cultura matemàtica a nivell català.

Els alumnes de l’IES Francesc Ribalta que hi van partici-par van obtenir uns molt destacables resultats en la classificació final. 14 alumnes es van classificar entre el 4% de les millors puntuacions del seu nivell. Aquests alumnes, que gairebé tots apareixen a la llista de puntuacions privilegiades a la pàgina web dels organitzadors de la Cangur, són els següents:

3r d’ESO: Laia Grifell i Guàrdia, Laia Pujol i Serra, Remí Viladrich i Santaeulalia, Clàudia Gangolells i Torra, Martí Ribalta i Albuixech

4t d’ESO: Mireia Muntada i Plana, Marcel Riu i Bonvehí, Josep Rosés i Plans, Jordi Besora i Solé, Oriol Gavaldà i Díaz, Miquel Sala i Prat

1r de batxillerat: Albert Molina i Barcons, Berta Caballol i Oliva

2n de batxillerat: Lluïsa Rosés i Plans

La classificació final en l’àmbit intern del nostre centre ha estat la següent:

Tots aquests alumnes han estat premiats durant l’acte dels Jocs Florals del dimecres 23 d’abril, que ha organitzat l’institut al Teatre comarcal. Des de l’IES donem l’enhorabona a totes les noies i a tots els nois del nostre centre que han participat en la Cangur 2008.

Nivell 1 (3r ESO)1r- Laia Grifell i Guàrdia (en el lloc absolut 34 de 6380)2n- Laia Pujol i Serra3r- Remí Viladrich i Santaeulalia

Nivell 2 (4t ESO)1r- Mireia Muntada i Plana (en el lloc absolut 29 de 6388)2n- Marcel Riu i Bonvehí3r- Josep Rosés i Plans

Nivell 3 (1r batxillerat)1r- Albert Molina i Barcons (en el lloc absolut 140 de 3848)2n- Berta Caballol i Oliva 3r- Arnau Abella i Travasset

Nivell 4 (2n batxillerat)1r- Lluïsa Rosés i Plans (en el lloc absolut 61 de 1844)2n- Aroa Gangolells i Alcázar3r- Àngel Llohis i Sampons

29566 - Divendres, 25-04-2008

Els alumnes de primer curs han visitat els avisL’abril és un mes màgic que ens convida a gaudir de la primavera i fer activitats ben atractives

Per això, els nens i nenes de primer del CEIP Setelsis hem visitat els avis i àvies del Club de jubilats Estel, del Club de jubilats Sant Jordi, de la Residència Pere Màrtir Colomés i de l’Hospital de dia. Els hem representat una obra teatral titulada ‘Sopa de pedra’ on cantàvem cançons i recitàvem poemes. Ens ho hem passat molt bé perquè ha estat una experiència molt enriquidora per tots, grans i petits. Tot seguit us mostrem unes imatges d’aquest dia tan especial.

1r C

1r A1r B

1r D

Educació CEIP Setelsis

EDUCACIÓ INFANTIL PRIMER CICLE (0-3 anys)Dates: del 5 al 16 de maig.• Pàrvum-Arrels• Escola Bressol • Ludoteca Pendent de confirmar dates:• Escola Bressol d’Olius • Els Piteuets (St. Llorenç de Morunys)

BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ (16-18 anys)Dates:Del 13 al 23 de maig• C.C. Arrels II• IES Francesc Ribalta

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR (+ 18 anys)Dates del 26 de maig al 6 de juny• C.C. Arrels II• IES Francesc Ribalta• Escola Capacitació Agrària (Olius)

Educació

La setmana vinent Celsona Informació publicarà els actes de sant Jordi que van

celebrar les escoles del Solsonès

30 566 - Divendres, 25-04-2008

31566 - Divendres, 25-04-2008


Aquest any al CEIP Setelsis hem celebrat la I Setmana de la Ciència i ho hem fet amb un tema de força actualitat: l’Aigua. En un principi teníem només, la intenció de lligar aquest tema amb la festa de fi de curs. (i així ho farem), però la sequera i el debat entorn de l’aigua han fet que els diferents treballs i activitats fossin més enriquidors tant per als nens i nenes com per als mateixos mestres.

Abans de fer-vos cinc cèntims de les activitats dutes a terme, volem agrair la col·laboració de les diferents entitats que ens han donat suport per dur a terme aquesta nova experiència. Així doncs, expressem la nostra gratitud a l’Ajuntament, al Cen-tre Tecnològic i Forestal, als Serveis Educatius del Solsonès i a les famílies dels alumnes que han col.laborat amb nosaltres.

Tot seguit us presentem un recull de les activitats realit-zades per tots, nens i nenes, des de P3 fins a 6è.

EDUCACIÓ INFANTIL.-

P3.- LES PROPIETATS DE L’AIGUA Nosaltres hem treballat l’aigua i les seves propietats utilitzant els sentits i tot un seguit de jocs. Així hem après que l’aigua no té ni color, ni olor, ni sabor..., però sí que en té si li afegim tinta, camamilla...

I setmana de la ciència al CEIP Setelsis

P4.- FLOTACIÓEls nens i nenes de P4 hem observat i après quins objectes floten i quins s’enfonsen: plàstic, suro, objectes metàl·lics, tots són diferents. També hem construït vaixells de plastilina. Alguns han flotat i d’altres no, però ens ho hem passat molt bé fent ciències.

P5.- BARREGES I DISSOLUCIONSPer dur a terme les nostres activitats vam anar a la cuina a buscar cacau i sucre, al pati a agafar sorra, i la senyoreta va portar serradís. Tot a punt per fer experiments. Hi ha materials com la sorra que es barregen amb l’aigua, però si està molt quieta, la sorra es queda sota la galleda; d’altres sembla que fem màgia; barregem aigua i sucre i l’aigua es torna dolça, que bona!!! Això és una dissolució.

CICLE INICIAL.- DEPURADORAEls alumnes de primer i segon hem construït una depuradora. Ens han explicat que és molt important que l’aigua que bevem estigui neta i segura per la nostra salut. També hem après com estalviar aigua a casa nostra. Els pares ens ajuden, i entre tots farem que la Terra no es quedi seca i trista.

32 566 - Divendres, 25-04-2008


CICLE MITJÀ.-CONSCIENCIACIÓ SOBRE L’ESTALVI D’AIGUA3r.- Nosaltres hem dividit les activitats en dues parts molt en-grescadores. Primer hem pensat com podem estalviar aigua i cada nen i nena ha fet un treball titulat “10 consells per l’estalvi de l’aigua”. Després, entre tots, hem fet un mural amb eslógans que ens hem inventat per prendre consciència de la correcta utilització de l’aigua.4t.-Últimament hem sentit parlar molt de la importància de l’estalvi de l’aigua. Si és que no es parla d’altra cosa, clar, no plou i quan no n’hi ha, toca estalviar.Nosaltres hem fet una observació a sis aixetes de la nostra escola. Totes són temporalitzades. Però ragen totes iguals? Doncs no, n’hi ha que ragen més, i per tant l’aigua que surt es perd, es malbarata. Potser caldria revisar-ne alguna, no?

CICLE SUPERIOR

5è DESTIL.LACIÓEls alumnes de cinquè hem fet experiments: un va ser separar l’aigua que hi ha en una llauna de coca cola de la resta de pro-ductes. L’aigua destil·lada és molt poca en comparació de la resta del líquid. També vam observar a quina temperatura bull l’aigua i el procés d’ebullició, vaporització i condensació. Vam acabar buscant l’equilibri tèrmic afegint aigua freda a l’aigua bullint. Vam aconseguir equilibrar-la a 36 graus centígrads.

6è.- HIDROGRAFIAEls nois i noies de 6è hem treballat l’aigua de diferents maneres. Hem situat al mapa els 10 rius més llargs d’Europa. De manera més lúdica, però no menys important, hem representat els em-bassaments de la província de Lleida, comparant la capacitat total amb l’estat actual. Ens ha quedat molt clar que cal que plogui i... molt!!!Des d’altres àrees també hem treballat conjuntament la I Set-mana de la Ciència.

Àrea de Llengües: Castellà: recull de refranys sobre l’aigua. Anglès: vocabulari específic, cicle de l’aigua segons nivells i cicles. Aula d’Acollida: refranys en català, el mot aigua en di-ferents idiomes. USEE: vocabulari segons nivell i necessitats.Religió: simbolisme de l’aigua en les diferents religions. Ètica: Pluja d’idees per tal de no embrutar i estalviar aigua.Biblioteca: exposició de llibres relacionats amb el tema. Vi-sionat de la pel.lícula “Tierra”. I per als més petits el conte de Luli l’Iceberg.Presentacions de PPoints: L’aigua que consumim a Solsona, d’on ve? a càrrec del senyor Martí Abella. Hidromàquia: cedit per SOM i el Grup de Natura del Solsonès.Exposició de les diferents activitats al vestíbul de l’escola.Si voleu saber més coses de les que hem fet, visiteu la nostra pàgina web.

33566 - Divendres, 25-04-2008

34 566 - Divendres, 25-04-2008

Educació Escola Arrels Primària

A Solsona hem sentit a parlar i hem viscut la festa de la Presentació i la clavellineta. Una festa de component religiós en la que se celebrava la presentació de la Verge Maria al temple. Se celebrava el 21 de novembre.

Té els seus orígens durant l’any 1608 a Burdeus, dos anys després de la fundació de la primera escola i n’és la impulsora Joana de Lestonnac, la fundadora de la Companyia de Maria.

A la nostra ciutat la festa tenia una celebració religiosa en processó fins a la plaça Major. Allà les alumnes, vestides de gala (vel, guants, punys i mitjons blancs), recitaven poemes i cantaven les cançons de l’època: “Glòria a la Immaculada”...

Després es feia festa i se celebrava amb projeccions de pel·lícules de “El gordo y el flaco”

La clavellineta era el berenar típic d’aquesta diada. És una pasta que encara fan alguns pastissers el 21 de novembre. És feta de pa de pessic i se solia acompanyar d’una mandarina. Moltes ex-alumnes es reunien després del seu pas per l’Escola i feien aquest berenar. És una tradició de més de cent anys poc coneguda per les generacions més joves.

Segons el diccionari català-valencià-balear la clavellineta és: Un joc o dansa que fan les noies, formant rotllo al voltant d'una noia que està agenollada al mig (Solsona).

La Presentació i la clavellineta

Qui la ballarà la clavellineta?Qui la ballarà sis diners hi haurà.Balli-la vostè senyora FranciscaBalli-la vostè que la balla bé.

Una giradeta,una camadeta.Cap aquí,cap allàcadascú la seva màEl canonge blancn’ha fet fer mató per les nenes maques i les lletges no.

Ara pla que sí,ara pla que no,ja l’han tret de casal’amo Tarralló.

La lletra en boca de les alumnes podia tenir moltes variacions.

El dia 1 de juny celebrarem la festa dels 250 anys. Us anunciarem els actes properament. Hi ha previst un dinar al pati de l’Escola. Els tiquets del dinar ja

es poden adquirir a Cal Dach, al Garric-Garrac i a la secretaria de l’Escola.

Existeix també una cançó que parla de la clavellineta que diu així:

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMARTS al migdia al nostre correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.


IMPORTANT

35566 - Divendres, 25-04-2008

Educació Escola Arrels Primària

Alumnes de sisè de l’escola Arrels guanyen el 3r. premi d’UNESAUn grup d’alumnes de sisè de l’escola Arrels Primària van viatjar a Madrid el dijous i divendres de la setmana passada per recollir el premi de la sisena edició del concurs "9 en Energia 2008" organitzat per UNESA

L’objectiu didàctic d’aquest concurs és donar a conèi-xer tot el procés que segueix l’energia elèctrica i així prendre consciència de la necessitat d’utilitzar-la bé i aprendre hàbits i mesures pel seu estalvi i un millor aprofitament.

El premi consistia en un diploma i un trofeu per cada alumne i un equip informàtic per a l’escola. L’havien d’anar a recollir a Madrid a la seu d’UNESA. Tenien el viatge totalment gratuït amb l’AVE i l’estança en un hotel de la capital.

Els alumnes parlen del viatge amb l’AVE dient: “...tot és molt modern. Les portes dels lavabos s’obren i es tanquen pressionant un botó i l’aixeta és tàctil...”

La velocitat també els va emocionar. “... anem a 303 Km/hora. Estem a 16º de temperatura. Viatgem al 5è vagó. Pararem a Saragossa...”

A la seu d’UNESA van tenir una altra sorpresa. A més del diploma que els acreditava com a guanyadors del 3r. Premi, els van regalar també un MP4 i un llapis de memòria.

La visita al CosmoCaixa de Madrid, el passeig per la capital, el relax a la piscina de l’hotel, la partida de bolos... tot va contribuir a passar dos dies inoblidables i a animar-nos a tornar-hi a participar el proper curs.

36 566 - Divendres, 25-04-2008

celsona inf 180x130 18/4/08 14:35 P gina 1

REHABILITACIO_CELSONA 22/4/08 20:18 Página 1 C M Y CM MY CY CMY K

40.000HABITATGESSERANREHABILITATS.I EL TEU?Ja està oberta la convocatòria 2008 d'ajuts per a la rehabilitació. ElGovern de la Generalitat ajudarà a rehabilitar l'estructura, les instal·lacionso l'accessibilitat de 40.000 habitatges. Perquè compartim prioritats,aquest any millorarem la llar i la qualitat de vida de molts ciutadans.Informa-te'n a www.gencat.cat o al 012.

Les teves prioritats són les nostres.

37566 - Divendres, 25-04-2008

Els Sants de la SetmanaDivendres, 25 Sant Marc, evangelista. Sant Anià; santa

Calixta.

Dissabte, 26 Sant Isidor. Mare de Déu del Bon Consell; Sant Clet (o Anaclet); sant Marcel.lí; sant Pascasi.

Diumenge, 27 Mare de Déu de Montserrat. Sant Toribi de Mogrovejo, santa Zitaiques; beats Domènec i Gregori.

Dilluns, 28 Sant Pere Chanel. Sant Prudenci; sant Cirí; sant Lluís Maria Grignon de Montfort; santa Valèria; beat Luquesi

Dimarts, 29 Santa Caterina de Sena. San Ramon (Rai-mundo) de Fitero; sant Robert.

Dimecres, 30 Sant Pius V. Sant Josep-Benet Cottolengo; sants Amador, Pere i Lluís; sant Indaleci; santa Sofia.

Dijous, 1 Sant Josep, obrer. Sant Jeremies; sant Orenç; sant Teodard; sant Segimon; santa Grata; sant Aniol; sant Ricard Pampuri.

Trobades

Trobada d’artillers del regiment d’artilleria 21 lleva del 57 a Lleida

El proper dia 1 de maig els amics del regiment d’arti-lleria 21 de la lleva de l’any 57 enguany es trobaran a Lleida.El costum és de cada any trobar-nos en una població del nostre país de Catalunya i aquest any ens ha tocat a Lleida, on vàrem ser soldats a Gardeny ara fa 51 anys.El programa d’actes és el següent:A les 10.30h trobada a dalt del castell de la Seu VellaA les 11.00h visita guiada i gratuïta per la SeuA continuació temps lliure per recordar els carrers on ens passejàvem.A les 14.30h dinar de germanor al restaurant “Alari”, on ens acompanyarà l’il.lustríssim Ajuntament de Lleida, que col.labora generosament en aquesta trobada.Finalitzant amb ball directe.

Comptem que aproximadament serem uns 200 assistents. Continua sent la trobada més gran de l’Estat Espanyol. Esperem com cada any de retrobar-nos i ratificar la bona amistat i germa-nor que ens uneix a tots. En el Solsonès també convivim amics de la lleva de l’any 57. El bon beure i el bon menjar és l’art de l’amistat. Per més informació truqueu al telèfon 650867025 preguntant per Enric Serra

Activitats per a tots els gustos al Club sant JordiAquest trimestre la Fundació Viure i Conviure està duent a terme a Solsona diverses activitats.

Entre altres el curs de cuina creativa i saludable que imparteix els dilluns a la tarda el cuiner Josep Coll i que està tenint força èxit.

I els dijous al matí i durant tres mesos, la seu del club ofereix una altra activitat saludable: un curs de Tai Txi, a càrrec de la monitora Assumpta Ducati. La matrícula per aquest curs encara està oberta.

Practicant Tai Txi

Associacions i Entitats Club Sant Jordi

38 566 - Divendres, 25-04-2008

Associacions i Entitats Assoc. de Dones del Solsonès

Diada cultural al Casal la Fura

Aquest dissabte passat, per commemorar la diada de Sant Jordi del dimecres 23, al Casal Popular la Fura vam fer una diada relacionada amb la nostra cultura

L’acte va començar a les set de la tarda amb una xerrada a càrrec de l’Eugeni Barniol, professor de català de l’IES Francesc Ribalta, sobre el parlar de Solsona, el subdialecte solsoní. Vam conèixer les característiques pròpies que té el nostre català, que el fa peculiar i diferent a la resta, en la transició entre els dialectes central i nord-occidental. Amb la uniformització dels últims anys se n’ha anat perdent l’ús, ja que les noves generaci-ons adopten formes d’un català més estàndard. És un patrimoni comú de totes i tots nosaltres, que hem de mantenir viu perquè no es perdi, ja que és un dels trets que ens dóna identitat. Podeu trobar més informació del català solsoní a Viquipèdia.

Per altra banda, a la nit havent sopat, a les 11, es va fer un recital de poesia dins el mateix casal, on van participar l’Eugeni Barniol, el Rafael Pérez, també professor de l’IES Francesc Ribalta i el rapsode Moixic. També hi va participar gent del públic. Al llarg de la nit vam poder escoltar obres de poetes coneguts i no tan coneguts. Des de Joan Salvat Papasseit, Joan Maragall, Eugeni d’Ors o Ausiàs March fins al solsoní Ramon Valls o el poeta alcoià Joan Valls entre d’altres.

Volem agrair especialment a l’Eugeni, el Rafael i en Moixic per participar en aquesta vetllada.

Associacions i Entitats Casal La Fura

Simoneta FilaprimL’Associació de Dones del Solsonès voldria endegar

un projecte de periodicitat mensual amb articles d’opinió d’actituds no prou correctes des d’un punt de vista feminista: violència de gènere, excés de masclisme, menyspreu vers les dones... ja siguin de la seva quotidianitat com del món de la publicitat.

Sense anar més lluny, tot just fa unes poques setmanes, la nostra Simoneta va rebre la visita d’una comercial d’una editorial. L’esmentada senyoreta —ungles roges llargues, rossa tenyida, minifaldilla, súperescot i cenyidíssima—, de caire ja no feminista, sinó ni tan sols femenina; més aviat de provocació masculina per visitar mestresses de la seva llar... va enrotllar-se, a bastament, amb la Simoneta per oferir-li tots els productes que anava a vendre (exceptuant-se ella mateixa?).

Quan va acabar d’oferir tot aquell bé de Déu de coses que portava, la pobre Simoneta, es va sentir molt pressionada a pagar uns diners, no pas per llibres —que en realitat eren l’ob-jecte de la venda—, sinó per tota una sèrie d’electrodomèstics que eren l’ham de la compra.

La prestidigitadora es va enfadar moltíssim amb la pobra Simoneta perquè no li va voler signar el paper de la transacció econòmica sense haver-ho consultat amb el seu marit. I la ràbia del temps perdut li va fer dir sense pensar:

— Què no guanya un sou vostè? No pot gastar-se ni trenta euros mensuals sense dir-ho al seu marit!

I la Simoneta, ferma en les seves conviccions, li va respondre:

— M’acaba d’ofendre. Justament la meva independèn-cia econòmica m’ofereix la possibilitat de consultar-li-ho amb plena llibertat.

La Simoneta no admet, ni admetrà mai, que ningú no la tracti d’encoberta cisadora. I menys, pel fet de ser una dona!

2a Taula Rodona del PLEAS(Pla Estratègic Antidroga del Solsonès)

“Drogues i Societat”

Dia: Divendres, 9 de maig de 2008Hora: 2/4 de 12 del matí. Lloc: Sala Gòtica del Consell ComarcalPonents: Benvinguda a càrrec del president del Conselll Co-marcal del Solsonès. Sr. Joan Pallarés, Antropòleg de la Universitat de Lleida.Sr. Pere Gassó, CAT Press, Responsable de comunicació d’Althaia i de l’Hospital de Vic.Sra. Teresa Pamplona, Treballadora Social del CAP de Cardona i membre de la Junta de la Creu Roja de SolsonaAmb refrigeri, gentilesa del Consell Comarcal del Solsonès.

Units per una causa. Us hi esperem!

Associacions i Entitats Sol del Sosonès

Visiteu la nostra web:www.soldelsolsones.org

39566 - Divendres, 25-04-2008

Creu Roja al Solsonès som un grup de persones voluntàries de totes les edats. Ens preocupen molts temes del nostre entorn i la manera de treballar-los és participant en les activitats de Creu Roja i impulsant campanyes i projectes propis en els àmbits de salut, educació per a la pau, medi ambient, educació per al desenvolupament, infància i joventut i perspectiva de gènere. Sempre en el marc del projecte educatiu de Creu Roja els diferents grups de voluntaris i voluntàries analitzem les necessitats del nostre entorn per a desenvolupar els projectes necessaris i adequats a les diferents realitats locals, ja sigui participant en projectes autonòmics o dissenyant els nostres propis projectes i activitats d’acord amb les necessitats de la comarca del Solsonès.

Els àmbits de treball que realitzem són els següents:

Medi ambient, salut, pau i desen-

volupament, joves, participació, immigra-ció, gent gran i altres.

A partir d’aquesta setmana pretenen que mitjançant articles pugueu conèixer en què consisteix cada àmbit de treball. Co-mençarem per l’àmbit del medi ambient.

El grup de voluntaris i voluntàries del medi ambient, com a membres d’una entitat humanitària que és, treballa per a la millora i protecció del medi ambient, entenent que la nostra acció passa pel triangle format per:

La qualitat de vida.

L’acció sensibilitzadora i educativaEl voluntariatEl voluntariat ambiental

El voluntariat és el motor de Creu Roja i per això totes les activitats estan creades, gestionades o desenvolupades pel voluntariat. Els voluntaris i voluntàries de medi ambient participen en la millora de la qualitat ambiental mitjançant acti-vitats de:

1. Sensibilització i educació ambiental: tallers de difusió d’energies reno-vables, activitats de sensibilització entorn als residus (3R), divulgació de pràctiques ambientals sostenibles...

Associacions i Entitats Creu Roja el Solsonès

2. Acció directa sobre el medi: conser-vació del medi, recuperació d’espais naturals...

El voluntariat ambiental pot participar de tres maneres:

1. Preparant activitats, projectes, etc... amb altres voluntaris/àries d’arreu de Catalunya.

2. Duent a terme activitats a les pobla-cions dels voluntaris/àries. Poden participar en projectes que ja estiguin en funcionament o crear-ne de nous.

3. Per als voluntaris/àries amb més experiència: fent de formadors/es a la formació bàsica de medi ambient o en monogràfics.

ACTIVITATS• Sensibilització entorn la temàtica de residus.• Campanya “tRRRes.jam”.• Projecte “Menys és millor”.• Inflable de residus.• Sensibilització sobre bones pràcti-ques ambientals.• Tallers per transmetre bones pràcti-ques a on es realitzen tallers com ara un trencaclosques gegant, joc ambiental dels embolics, “memory” dels residus.• Manteniment d’espais verds.

Si vols ser voluntari o voluntària de medi ambient de la Creu Roja al Solsonès o sols rebre mes informació referent al tema posat amb contacte amb nosal-tres. 973 48 06 52 o be envia un e-mail a [email protected] o visitants a la Ctra. de Manresa, km.50.

La vostra estima cap a la nostra mare Assumpció

i el vostre condol cap a nosaltres

fa que aquests moments difícils siguin més portadors.

Moltes gràcies

Família Caelles Subirana

Agraïment Família Caelles Subirana

40 566 - Divendres, 25-04-2008

Opinió F. Torres

La història es divideix en parts, en grans blocs o capítols que comencen amb paraules similars però que, ben aviat, persegueixen els seus camins individuals. Els personatges viuen i moren, com a tota història, i també són feliços, ploren descon-soladament, somien desperts, s’estiren al llit, amb els ulls oberts, sense dormir ni somiar, s’estripen la roba en un moment de passió amorosa, o d’ira, d’odi, de desesperació. Cada volum de la història és independent, si bé hi ha personatges que, com si fossin exploradors d’una gruta submarina que de sobte descobreixen un llac subaquàtic, les parets atapeïdes de cristalls de fluorescència lluentíssima a la llum somorta de les seves llanternes, s’entor-tolliguen a les línies argumentals i teixeixen nusos de denominació compartida, cruïlles polsoses d’un camí de carro, amb un perfil d’herba al mig de les roderes, que trenquen la fluïdesa del recorregut. I és que la història, les històries, són viscoses, i avancen lentament com un riu de magma, progressivament solidificant-se fins el clímax final, soterrant ciutats repletes de mosaics on s’expliquen rondalles que nin-gú no sap ja distingir si tenen per protagonistes herois o déus, si són tragèdies o comèdies. Als mateixos volums viuen variants d’aquells protagonistes, molt possiblement esquerdillats en la mateixa minúscula fragilitat que els mosaics immortalitzats per la roca líquida, avui tràgics, demà còmics, demà passat no, l’altre, d’una ambigüitat malaltissa, plorant de tant riure o rient per no plorar. No són herois, ni déus, ho són tot i no són res aquells tristos personatges de carn i ossos que s’enfilen per les pàgines d’una història com aquella, tombant, amb el propi pes, i amb el pes de les seves càrregues, els punts i apart, els accents

Inflexions Genís Cardona

INFLEXIONS

circumflexos, un apòstrof aquí o una vocal neutra, de fonètica discrepant, allà. La història continua, sense cap dubte, qui l’explica té la pell dels llavis tallada del vent i la intempèrie. A les cruïlles polsoses poden llegir-se petjades que comuniquen una vida a qui l’escolti, a l’herba i les argelagues florides, al rierol trencadís de còdols mil·lenaris, als ocells de fugida melodiosa, a les flors argentades que, com cristalls, donen la benvinguda a la llum tènue de qualsevol que gosi meravellar-se de la poètica dels seus pètals.

Fa cosa de tres anys, amb motiu d’una avançada cata-racta, la meva visió va quedar tan reduïda que per no ensopegar amb qualsevol obstacle en sortir al carrer, vaig haver de recórrer a la valuosa ajuda del bastó. Durant els sis mesos d’espera per a l'operació, el bastó se'm va convertir en un inseparable amic. L’operació va ser un èxit i la meva visió va quedar, pràcticament, al cent per cent, gràcies a Déu. Els anys pesen cada dia més, i en caminar ja no aixeques els peus, més aviat els arrossegues. Per assegurar la meva estabilitat en caminar, vaig decidir continuar amb l’ajuda del meu amic el bastó.

Quan vas pel carrer, a vegades veus aquella persona que avança a poc a poc amb l’ajuda del bastó, se la veu confi-ada i tranquil·la, perquè el bastó, a més de seguretat t’ofereix companyia. El bastó és l’eix d’un món que no para, es mou contínuament, és com el tronc d’un arbre invisible, que sap, més que ningú, de les teves coses i confidències. Quan camineu junts participa dels teus pensaments, projectes i decisions. A vegades parles sol, i penses que estàs parlant amb ell. Per als

El meu amic el bastó

que estem acostumats al bastó se’ns ha convertit en una pro-longació del nostre braç, tant necessari com la mà de la mare per aquell nen que vol començar a caminar, i les mans que s’uneixen multipliquen la seva força. Si al començament de la vida necessitem aquella mà protectora que ens sostingui i doni confiança, també en la tardor de la mateixa vida, necessites aquesta mà, sempre disponible, que és el bastó. Amb ell tornes a repetir aquella promesa que vas fer en el teu matrimoni, “Fins que la mort ens separi”.

En el dia d’avui, el mòbil, també s’ha convertit en mi acompanyant imprescindible en les meves caminades de cada dia i en excursions i viatges per avisar la família de qualsevol necessitat.

Gràcies a la millor qualitat de vida, la gent gran ara ens movem més i ens hem d’acostumar a l’ús d’aquest nou instru-ment que se'ns ha fet tant imprescindible com el bastó, encara que per a mi, hi ha moments que em resulta molt molest haver de manejar les dues coses a l’hora, bastó i mòbil.

41566 - Divendres, 25-04-2008

Mans i mànigues

Poesia Joana Cervera

No em canso de mirar amunti certament i calma

no em puc imaginar la vidad’un sòl a ple Sol

totxos d’al·lèrgia pel zincm’irriten prou

guareixen l’imaginari im’adono ingènua de vera

que no hi puc accediril·lusori de plans i planells

arquitectes i promotors gesten vivendes

mediadors del gremiàdhuc em saben vendre

el que tant em costa veuretemps al temps que no fasi em crec el que sento

Teníem els camins, les carreteres i el camí ral. Per viatjar es feia a peu o amb animals.

A tot arreu tenien els Modus. Això era un lloc acondicionat per pujar a cavall dels animals amb facilitat. Encara algunes ca-ses de pagès el tenen. Era un replà per on s’hi pujava a través de quatre graons. Feien acostar l’animal, que portava una cadire-ta, que en deien el silló i les dones amb facilitat s’hi asseien. També servia per a les persones grans que trobaven dificultat per pujar a cavall. Aquí a Solsona era als quatre portals, a la plaça de la Catedral, a la plaça de sant Roc i en algunes cases senyorials com el Palau del Bisbe.

Fa prop de 100 anys que no s’utilitzen i amb les reparacions han desaparegut. Però encara n’hi ha un i és a la plaça de Sant Joan. És aquell pedrís que hi ha entre la font i les escales de pujar a la capella. Feia dos serveis: Els Modus per pujar a cavall i el Collader quan havien de dur galledes plenes d’aigua, amb una barra posada al coll les portaven a casa. Aquell pedrís al que no se li dóna cap importàn-cia, molts anys va fer gran servei. Amb el progrés va sortir la novetat dels carros i per circular es feien camins amples que encara avui anomenem la carretera.

Allà on es troba el camí ral que venia del Pont i la Carrera de les Comes hi te-nien una capella de Sant Joan i amb una missió que es va fer la van treure i es va fer la creu al costat, per això en diem la Creu de Sant Joan. La primera carretera que es va fer va ser la de Manresa i, amb el temps, es van anar fent les demés. Un home molt ric que es deia Manel Tarines tingué la idea de fer un carruatge per portar la gent i li va posar el nom de Tar-trana, era una gran prosperitat: hi cabien vuit persones i el tartraner. Ben dematí sortien de Solsona, a l’Hostal de ca la Maria de Cardona esmorzaven i canviaven els animals. Més avall de Súria, un hostal que en deien can Sibila, allà dinaven i es canviaven els animals. A l’hora de berenar arribaven.

De tornada, esmorzaven a cal Sibila, a dinar a ca la Maria i cap al tard, aquí.

A la tartrana hi cabien vuit persones i de vegades eren deu. Els homes es relleva-ven: un tros a cavall i un tros a peu.

Aquesta prosperitat la va millorar

Ara explicaré la manera com la gent viatjava antigament

Records Pere Espinal

l’Isidre Galtanegra en posar l’Auto. Du-rant molts anys els pagesos i propietaris venien al mercat amb la seva Tartraneta. El Cabrineti vell que em donava algun bon consell em deia: abans, que anàvem a peu, més d’hora o més tard arribàvem a tot arreu. Però ara, que volem córrer tant farà fressa la gent que s’hi moriran.

Aquest vers el dedica la Gleita per feli-citar el Jordi Canuda:

Jordi mol estimathonrem la festa del teu santrebràs la nostra felicitació

desitjant-te salut i prosperitati molts anys d’animació.

Mn. Joan Clos i Casanovas

Ara fa uns 60 anysque jo feia d’escolà

i vostè posava els afanysestudiant per capellà.

El seu dia va arribarli va fer molta il.lusió

el complir el 50è aniversariés una gran satisfacció.

Al moment que m’he assabentatde tan gran esdeveniment

de seguida he procuratmanifestar-li el bon sentiment.

Començàrem la nostra amistatquan vivia al Casal Parroquial.

Sempre més ha perduratamb tot l’afecte filial.

És la meva gran satisfaccióun dia del tot tan assenyalatdonar-li la cordial felicitació

la festa de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta celebració agradableera una any de gran progrés

el cinquè aniversari del Miraclei el primer de l’aparició de Lurdes.

Que passi un feliç dia,per molts anys l’activitat

al costat de la Verge Mariaens hi retrobem a l’eternitat.

Anys 1958 i 2008

i sense pressa... procuro pel futur

no me'n sé avenir del silenci que el cel em presta però què hi puc fer

si l’estimo en secret?faig mans i màniguesfins adormir els estels.

42 566 - Divendres, 25-04-2008

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Estic seguint amb un especial interès, tot el relacionat amb l'anunciada planta de biomassa a la comarca del Solsonès, perquè 15 anys enrere vàrem estudiar posar-ne una a Borredà o en algun altre poble entre el Berguedà i el Ripollès. Al final es va descartar per inviable, econòmicament parlant.

És cert que les coses han canviat molt en aquest temps i que l’increment constant del preu del petroli fa viables projectes que abans no ho eren, però el de la biomassa té problemes afe-gits, diferents d’altres energies que veig amb més futur, com són l'eòlica i la solar.

El problema de la planta de biomassa és el cost de la recollida i transport del material, en una comarca molt munta-nyosa i de difícil accés a la majoria de boscos. Si no està molt subvencionada la tala, recollida i transport, els números no surten. I després la generació d’energia elèctrica. És a dir, tot depèn dels ajuts externs, de les administracions, i quan una cosa depèn de tantes coses externes, algú pot prendre mal.

Però en fi, si una empresa privada ho estudia i li sembla que li surten els números, allà ella amb la seva inversió. Veurem com acaba el tema.

Però una cosa que sí ens ha de preocupar a tots és la pro-blemàtica de les ubicacions de totes aquestes plantes de noves energies. Tothom en parla i tothom creu que s’han de promocionar i multiplicar, però ningú no les vol a prop. Fixem-nos que no es diu on anirà la planta, si al final es fa. Fa por tenir d’immediat

Noves energies i ubicació

una plataforma o alguna entitat ecologista lleidatana, aficionada a promoure campanyes en contra, i per tant és millor, de moment, no dir res. Això no pot continuar perquè és contradictori amb la urgència i necessitat de multiplicar la generació d’energies alternatives per tot el territori. I en algun lloc s’han de posar i ens hem d’acostumar a un canvi de paisatge.

Per vacances sempre intento aprendre coses d’altres pobles i altres països i en aquest cas vaig anar uns dies a la regió propera a Carcassona. Un lloc de vents potents i molt habituals, de manera que han motivat la implantació de parcs eòlics, en diferents indrets i s’han convertit en element habitual del paisatge. I ningú no podrà dir que és una regió poc atractiva, ni poc turística. Ans al contrari, és una zona turística per excel·lència, però han acceptat els parcs com un element natural per lluitar contra el canvi climàtic, i com a fons per generar riquesa, aprofitant un element gratuït com és el vent. També es poden veure centenars de petites o mitjanes instal·lacions de parcs solars, però en menys intensitat.

I és que per cada molí de vent, fan falta unes dotzenes de grans plaques solars per equiparar producció elèctrica, de manera que és més profitós un parc eòlic que no pas un de solar. I ens haurem d’acostumar a veure aquestes instal·lacions si volem ser conseqüents amb les nostres preocupacions de futur. Per això va bé també viatjar i constatar que algunes batalles d’aquí, s’han superat en altres indrets. Potser així serà més fàcil fer acceptar projectes que han de trobar necessàriament lloc en el territori.

Opinió JH

Aquests dies han proliferat els comentaris entorn de la Ministra de Defensa, arran de la seva presa de possessió. Des d’aquells que la critiquen per ser dona, embarassada i catalana als que es desfan en elogis per la imatge impactant d’una dona feble que fa quadrar tot un regiment de militars.

Les feministes ho han aprofitat per subratllar la signifi-cació que aquest gest pot tenir en el camp de les reivindicacions de la dona professional o treballadora. Per la meva part, més que en la mare, voldria fixar-me en el fill que porta en el seu ventre i fer, en nom seu, una, només una de les moltes reivindicacions que es podrien fer per als nens de tot el món.

És capaç la senyora Ministra d’imaginar-se per uns moments el nen que espera desplaçant-se d’aquí a uns anys a saltironets o sobre una rudimentària cama de fusta o sobre una cadira de rodes, com estem tips de veure per televisió? Doncs, ha de pensar que aquesta és la realitat de molts nens i adolescents mutilats per les mines antipersones. Perquè ella sap molt bé que els infants en són les víctimes principals.

Cada vint minuts hi ha una víctima de les mines, 70 cada dia, 26.000 a l’any, en 64 països. Es calcula que a hores d’ara hi ha sembrades més de 120 milions de mines i 100 milions

La ministra i les mines antipersones

d’emmagatzemades. Aquesta sí que és la pitjor contaminació del planeta! Per a netejar-lo de les mines sembrades, caldrien 1.100 anys i 33.000 milions de dòlars. I molts experts hi dei-xarien la vida.

Malgrat el secretisme oficial que envolta el comerç d’armes a Espanya, sabem que hi ha diverses fàbriques (Ex-plosivos Alavés i Unión Española de Explosivos, entre altres) que fabriquen mines antipersones.

Doncs, posats a demanar gestos a la flamant Ministra, jo només li'n demanaria un, que seria sens dubte el que més honor faria a la seva condició de dona i de mare: que faci prohibir del tot a Espanya la fabricació i el comerç de les mines antipersones i que faci tot el possible per a la seva supressió arreu del món.

Nota: Agraeixo a la Nuri Casserres la idea d’aquest article i les dades proporcionades.

43566 - Divendres, 25-04-2008

Gràcies al Consell Comarcal, i com a iniciativa del Consell de dones del Solsonès i L’ICD, vaig anar a parar a unes xerrades titulades “Dones, salut i qualitat de vida”. Inicialment, creia que em trobaria parlant de temes de prevenció, i debatent situacions socials de les dones. Doncs res més lluny d’això. Em vaig trobar davant d’una sorpresa esfereïdora: resulta que les dones no han estat estudiades a les facultats de medicina com a cos humà; només s’ha estudiat el cos de l’home. Amb aquesta premissa, els diagnòstics i les medicacions són per a l’home, o bé a partir del cos de l’home. Molt il.lustratiu és l’article de la dra. Carme Valls Llobet, que pretén despertar-nos de l’hipno-tisme embriagador de la societat –patriarcal- del benestar. En el seu estudi, publicat a l’Anuari de Psicologia de la Universitat de Barcelona, la dra. Valls Llobet, conjuntament amb Banqué, Fuentes i Ojuel, expliquen: “…La ciencia médica no ha tenido en cuenta hasta finales del siglo XX que existen diferencias en el modo de enfermar y en el tipo de enfermedades más frecu-entes entre mujeres y hombres. Existen sesgos de género en la escasa valoración de las diferencias tanto biológicas, como psicológicas y sociales”.

Un parell d’exemples de tot plegat. Els infarts de mio-cardi han estat estudiats a partir del cos de l’home… Se suposa que les dones no en pateixen, d’infarts? Doncs resulta que és la primera causa de mort de dones a Espanya a partir dels 55 anys. Els símptomes són diferents en les dones: mareig, dolor abdominal i nàusea que puja fins a la mandíbula, enlloc de dolor al braç esquerre i opressió al pit, com passa amb els homes.

Opinió CiU del Solsonès

La salut de la dona… és invisible?

D’altra banda, i en relació al sistema endocrí femení, se’ns va fer saber de l’existència dels “parabens”. Resulta que els parabens són compostos químics d’efecte estrogènic que formen part de la composició de cremes, xampús, esprais pels cabells, etc. Van directes al cos a través de la pell, provoquen una accentuació dels símptomes premenstruals i són tot un problema per pits fibroquístics, fibroadenomes o miomes, ja que poden arribar a provocar un càncer.

En un article publicat el mes de novembre de 2005, ja es va començar a parlar dels “parabens”. Esmento textualment: “… ¿Alguien se imagina que los productos cosméticos que utilizamos para cuidar la piel puedan afectar negativamente al sistema hormonal?...El caso del parabeno es un ejemplo más de una realidad que ha quedado oculta tras las campañas publicitarias comerciales.” (El País, 15/11/2005, “Tóxicos en el supermercado”, David Segarra).

Se’ns va suggerir que, arribant a casa inspeccionéssim els pots que tenim al bany, i quina va ser la meva sorpresa!: el 80 per cent duien un o altre “paraben” (etylparaben, metylpa-raben, etc).

Llavors vaig mirar-me la meva filla, i em vaig alegrar de veure el món amb el qual està creixent: més informació, més estudi, més respecte…per a les persones de sexe femení.

Així les coses, només sento sorpresa, ràbia, i ganes de fer sentir la meva veu. A tothom a qui pugui arribar aquest missatge: busqueu, demaneu, parleu-ne, vegem si podem posar en marxa la voluntat per una igualtat real d’una vegada.

Opinió Jaume Berenguer Rovira

Un Papa aclamat i un Bisbe castigat

Al nord d’Amèrica: els EE.UU

El Papa Benet XVI fent una demostració del seu poder universal? Una dilapidació fàtua de diners?

Per demanar perdó pels milers d’abusos sexuals consumats contra criatures indefenses?

Passats per alt o potser consentits durant anys i panys, per una mena de “nou” dret de pernada? Quants abusadors són o han estat a la presó? Quants milions de dòlars ha emprat la jerarquia catòlica perquè no es fes justícia humana? Qui n'és el màxim responsable? El sacristà, el porter, la senyora de la neteja o l’amo?

Després de passejar-se per places i avingudes ha fet cap a la ONU. Un clam més o menys abrandat a favor dels més desprotegits... els POBRES !!! No crec que a les trenta quatre mil persones, que segons la FAO, moren cada dia de gana, els sigui de cap alleujament.

No és escandalosament vergonyós un pare carregat d’or...i uns fills morint-se de gana?

Al sud d’Amèrica: Paraguai

El sr. Fernando Lugo, bisbe castigat pel Vaticà per dedicar-se a la política, és elegit democràticament President de la República.

Poc sé de la vida d’aquest senyor. Uns detalls sí, llegits a la premsa.

1.- Castigat pel Vaticà: Al.leluia !! això vol dir sense cap mena de dubtes que no té res a veure amb la pederàstia.

2.- Si feia política i Roma l’ha castigat, sense cap mena de dubtes, feia política a favor dels POBRES.

3.- Entre altres coses, vol retornar terres als pobres. Se-gur que aquest sr. President electe té clar que masses vegades la “caritat cristiana" no és altra cosa que el succedani més barat de la justícia.

El Vaticà, ara que el sr. Fernando Lugo és una persona més “important”, vol apariar això del càstig canònic. Un prec i un desig: Senyor President Electe del Paraguai no els doni el gust d’acceptar cap mena de “dispensa”. Si pot i el deixen faci tot i més del que pugui pels pobres...i no perdi el temps en burocràcies vaticanes.

44 566 - Divendres, 25-04-2008

Opinió JNC del Solsonès

Ja fa uns anys que per Sant Jordi la JNC del Solsonès, amb els companys de CiU, hissem la senyera al Castellvell de Solsona sota la campanya “Un castell, una senyera”, amb l’ob-jectiu de retre homenatge al nostre passat i a tots a aquells que varen lluitar per la llibertat del nostre poble. L’acte acaba amb la lectura d’aquest manifest:

Fa més de 1000 anys, la frontera entre l’islam i el món cristià es va establir a la Catalunya Vella, i concretament a la comarca del Solsonès.

Els castells que tenien la finalitat de defensa i aixopluc de la població en cas d’atacs enemics estaven escampats arreu de la comarca i molts ens han pervingut fins als nostres dies com els de Cambrils, Odèn, La Pedra, Castelltort, Lladurs, Navès, Besora, Olius, Clariana, Riner, Peracamps i Ardèvol.

Aquest mateix Castellvell encimbellat sobre la ciutat de Solsona, en el qual avui dipositem la senyera, és un exponent del poder feudal dominant el territori, des dels orígens del nostre país iniciat pel Comte Guifré I el Pilós, el qual va donar peu a la llegenda de les 4 barres catalanes.

Tots aquells castells i torres de defensa, alguns conver-tits en masies o cases pairals, són, sens dubte, mostres extra-ordinàries del patrimoni cultural i arquitectònic del Solsonès, que representen l’essència genuïna i l’esperit de superació del poble català.

Amb la campanya “Un castell, una senyera”, la Joventut Nacionalista de Catalunya volem retre homenatge a aquest passat històric, volem que no caigui en l’oblit, volem remarcar la profunda catalanitat d’aquest espectacular patrimoni i volem que, amb el temps i l’esforç de tots, es reconegui aquest conjunt com a Patrimoni de la Humanitat.

Que sigui declarat Patrimoni de la Humanitat tant per la seva simbologia, com per la insòlita abundància de cons-truccions d’aquest tipus que concentra la zona, com pel valor arquitectònic i històric que aquest conjunt suposa. Un repte important que necessita la implicació de tothom.

Si bé és exigible a les administracions del nostre país que s’encarreguin de la restauració i del manteniment del nostre patrimoni, també com a societat civil hem de fer un esforç per mantenir viva la nostra història.

A través d’aquesta campanya demanem la participació de tots aquells que, com nosaltres, esteu convençuts del valor cultural d’un patrimoni mil·lenari que és causa fonamental de la nostra realitat nacional i que voleu mantenir viva la nostra història com a un dels pilars per encarar el nostre futur com a poble.

Avui en dia, veiem arreu d’Europa com en la pràctica totalitat de castells i amb total normalitat, sense complexes, hi oneja la bandera de la nació a la qual pertanyem, retent homenatge al seu passat, a aquelles que lluitaven i fins i tot donaren la vida per defensar una gent, una terra; i en reafir-mació del seu present i com a anhel d’un futur.

Potser estem vivint un present que ha deixat de ser promesa del futur desitjat, però venim d’un passat ple de grans gestes, de grans lluitadors, de grans il.lusions i a més tenim molt clar quina és la bandera que ha d’onejar al capdamunt dels nostres castells.

És per això, que avui la JNC hissant aquesta se-nyera vol simbolitzar la seva obstinació en la lluita per una Catalunya plena i lliure.

VISCA CATALUNYA LLIURE!Castellvell, 21 abril de 2006

“Un castell, una senyera”

Aquest cap de setmana en fa 71 anys. El 26 d’abril de 1937 els atacs franquistes van triar Gernika per practicar la destrucció. Era un dia de mercat i la pluja de bombes va cau-sar una terrible matança. La Legió Condor va encarregar-se de la salvatjada. Van anar caient bombes i més bombes del cel. Transcric les paraules d’un testimoni (i crec que he de citar la procedència: És la revista Sàpiens): “Durante más de tres horas sucedieron oleadas de bombardeos, aviones con bombas incendiarias y de aparatos sueltos que bajaban a unos 200 metros de altura para ametrallar a las pobres gentes que huían despavoridas.”

Doncs, sí: A més a més de la trencadissa d’edificis també hi va haver trencadissa de persones. Les víctimes

van ser prop de tres-centes. Eren temps de bombes. Anaven caient del cel com una tempesta boja. Eren temps de bombes. L’any següent hi va haver una altra pluja cruel de bombes damunt de Barcelona. El botxí, una temporada era Hitler, una temporada era Musso-lini, una altra Franco. Tots, a més a més de destruir, volien aterrir la gent, i volien escalfar la República. Ja no distingien pas entre militars i civils. Dies de terror, de veritable terror.

Bocins de la història ben dolorosos. Història farcida de bombes. Al cap de setanta anys, cal recordar-ho. Cal fer-ho conèixer. És clar: No es pot pas oblidar, ni aquells moments, ni uns altres, cap no se n’ha d’oblidar.

Gernika, un 26 d’abril

Opinió Ramon Gualdo

45566 - Divendres, 25-04-2008

Ecologia crítica Lluís Brotons i Alabau. Llicenciat en Ciències Biològiques

Plantem la consciència del futur i no només arbres

Fa pocs dies, per celebrar el 25è aniversari de Catalunya Ràdio i el 10è de la Fundació Territori i Paisatge, va tenir lloc la major plantada d’arbres que s’hagi realitzat mai al nostre país: més de 35.000 plançons a 35 localitats, algunes tan properes com la Muntanya d’Alinyà. Aquesta lloable iniciativa tenia com objectiu conscienciar la població de la importància que té el medi natural que ens envolta per implicar-la en la seva protecció i regeneració. Plantar un arbre és plantar el futur.

Ara bé, després de plantar-lo, un plançó s’ha de regar i protegir durant un temps si volem que es converteixi en un arbre. En un món com el nostre on el tsunami d’informació que rebem acaba per confondre sovint a la gent, els fets demostren que el compromís real de la societat envers el medi natural és molt més feble del que iniciatives puntuals amb un marcat rerefons mediàtic ens poden fer creure.

Tenim un país amb boscos joves i inestables però en plena expansió. Una tipologia de bosc que tradicionalment ha sofert els efectes de l’activitat humana són els boscos de ribera. Malgrat la seva importància ecològica, reguladora i es-tètica no sembla que mereixen un amor especial per part d’una part de la nostra societat. Per exemple, en el mateix moment en que mitja Catalunya estava plantant arbres, i degut a una incomprensible acumulació d’incompetències individuals i a la deixadesa administrativa, desapareixia un dels boscos de ribera més interessants, ric i ben conservat de la comarca del Solsonès. Centenars i centenars d’arbres, a punt per l’esclat de la primavera, tallats de soca-rel a la llera del Cardener vora del pantà de Sant Ponç.

Fàcilment, amb un parell d’episodis més com aquest desapareixeran tants o més arbres dels que es van plantar en un sol dia mediàtic. Però la societat només protesta amb empenta quan perd allò que estima, i només estima allò que coneix i entén perquè algú li ho ha ensenyat. Desgraciadament, en el moment actual, el medi natural es percep, de manera general, com un gran aparador i, el degoteig en la seva pèrdua no ocupa grans portades de diari. I d’aquesta manera, perdem qualitat de natura i oportunitats de futur que queden difoses enmig del ressò mediàtic de tantes notícies banals. Notícies com per exemple un lamentable error arbitral, d’altra banda completament innocent, capaces d’entretenir hores i hores lectors, oïdors i televidents... Ja ens trobarem l’acumulació dels efectes d’aquestes prioritats en la nostra atenció...i llavors sabrem si van ser les encertades...

Zona tallada bosc de ribera Cardener – Sant Ponç

La setmana passada llegíem amb estupor l’últim estirabot de l’Ajuntament d’Olius. Resulta que han decidit omplir la seva piscina municipal amb aigua de boca, malgrat les directrius promulgades per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que ho prohibeixen expressament.

Des del Casal Popular “La Fura” ens estranya molt la posició de l’Ajuntament d’Olius, quan mesos enrera adoptava una posició obertament sostenibilista respecte el medi ambient a l’hora de defensar la implantació dels parcs eòlics de la Torregassa i el Villaró, i ara, en omplir la piscina municipal, no tant sols malbarata un recurs natural escàs com l’aigua, sinó que a més desacata les directrius de l’ACA i en conseqüència les ordres de la Generalitat de Catalunya.

Cal tenir en compte també que l’aigua destinada a aquesta instal.lació lúdica d’Olius és aigua de la conca del Cardener, que és la que abasteix la major part de la comarca.

Si els veïns d’Olius segueixen l’exemple que dóna el seu ajunta-ment, una trentena de piscines més acabaran omplint-se aquest estiu. Cal recordar que nombrosos ciutadans d’altres municipis de la comarca no poden ni tan sols regar horts i jardins, donat que s’ha promulgat un Ban d’acord amb les mesures promul-gades per l’ACA.

D’altra banda, considerem que és molt important que des de les institucions locals es promogui una nova cultura de l’aigua. I aquesta comença indefectiblement donant exemple amb les seves actituds i accions, que normalment són acollides de bon grat per la població, cada vegada més conscienciada de la necessitat d’una nova gestió dels recur-sos hídrics.

Malauradament, no podem dir el mateix d’alguns responsables polítics en institucions locals i comarcals del Solsonès. Si l’Ajuntament d’Olius no fa un ús responsable de la gestió de l’aigua, com pot demanar mesures d’estalvi al conjunt dels seus veïns?

Opinió Casal Popular la Fura

El Pi de Sant Just, “Ciudad de Vacaciones”?

46 566 - Divendres, 25-04-2008

Futbol CF Solsona

1r Equip - 1a Territorial Grup 4 Jornada 29 - Diumenge, 20-04-08CF Júnior de Sant Cugat del Vallès, 1CF Solsona, 1CF Solsona: Juanjo, Santi, Raul, Obiols, Candi, Alarcón, Marc, Escalé, Freixes, Eliseu i Vilaseca. També: Codina, Alcázar, Sala, Miki i Javi. Gols: Primera part (0 – 1). Minut 7 (0 a 1) Escalé. Segona part (1 – 1). Minut 46 (1 a 1).

Taules

El Solsona es va desplaçar a Sant Cugat del Vallès per a disputar el corresponent partit de lliga contra el conjunt del Júnior, un dels equips forts de la categoria però, que en aquests moments, passa per una crisi de resultats i joc.

El Solsona es presentava, amb diverses baixes per lesió, a un dels camps més intractables del grup. Pocs són els equips que han tret resultats positius del centre esportiu del Júnior. Però el partit no podia començar millor. Al minut set de joc, a la sortida d’un còrner, tret per l’Eliseu, el Quim rematava de forma espectacular, al fons de la xarxa, el que seria el gol solsoní. A partir d’aquí, els locals va passar a dominar el joc, tot i que no van posar mai a prova la porteria solsonina i, així va acabar el primer temps.

A la represa, un Solsona que porta ja un quants partits patint a les segones parts, va encaixar un gol molt ràpid, al primer minut de joc, en un error “garrafal” de la defensa sol-sonina. A partir d’aquí, els solsonins es van posar l’equipament de treballar i van posar setge a la porteria local. Van dominar el joc i el partit, però van estar inoperants de cara a porteria, tot fallant tres claríssimes ocasions de gol.

A la pròxima jornada, el Solsona rebrà el Puig-reig, equip situat una posició sota els blaus però, que disposa d’un bon conjunt i bons jugadors. El partit es podrà viure al Camp Municipal de Futbol de Solsona, diumenge a partir de les 4 de la tarda i tindrà l’al·licient de veure en joc un derbi intercomarcal entre dos conjunts que estan en un bon moment de joc. A la primera volta el resultat va ésser d’empat a un gol.

Prebenjamí blancs

CE Navàs B, 1CF Solsona Blanc, 2Alineació: Roger Closa, Marta Bajona, Andreu Pallarès, Àlex García, Arnau Torrabadella, Arnau Camí, Miquel Mujal i Joaquim Castro.

Victòria amb remuntada

El prebenjamí del Solsona viatjava aquest passat dissabte al camp del Navàs amb la idea de posar les coses molt difícils a un equip que ens supera a la taula classificatòria i que ja ens havia guanyat a la primera volta al nostre camp.

Des del primer moment es va veure que el partit estaria molt ajustat i que seria alguna jugada puntual la que faria de-cantar la balança cap a un o altre costat. Un primer quart molt disputat, sobretot a mig camp, feia que els porters haguessin d’intervenir ben poc i es mantingués el resultat inicial.

El segon quart va ser de llarg el pitjor dels visitants: en dues badades col·lectives permetíem al davanter local plantar-se sol davant la porteria, obtenint al seu favor dos penals, un dels quals va acabar al fons de la xarxa.

Durant el descans, els nostres jugadors van mostrar les seves ganes de guanyar el partit i van saltar al terreny de joc molt conscienciats de com fer-ho. Ben aviat va arribar el gol de l’empat en una jugada embolicada a la frontal de l’àrea que acabà en un xut que s’introduí fregant el pal, lluny de l’abast del porter tot i l’estirada.

Ja a l’últim quart, i amb els locals buscant la victòria a la desesperada, el Solsona va saber aprofitar la situació: men-tre ells s’ho jugaven tot en atac i deixaven un sol jugador al darrere, nosaltres plantejàvem una defensa tancada i sortides al contracop. Va ser a falta de tres minuts per al final quan es va culminar en gol un d’aquests contracops que ens posava per davant en el marcador. Encara va haver-hi temps de què els locals posessin setge a la nostra porteria amb tres xuts que van marxar fora per ben poc.

D’aquesta manera s’acabà el partit, amb una victòria per la mínima i amb remuntada inclosa, que es va celebrar d’allò més i que els nostres jugadors van saber aconseguir després de jugar de manera força ordenada.

47566 - Divendres, 25-04-2008

Futbol CF Solsona

Infantil - 2a Divisió - J. 25 (19-4-08)

Arrels, 2 - Avinyó, 0Xavi, Sala, Raul, Ramon, Comelles, Nourdin, Pasqual, Marc, Bernat, Ferran i Bauti. També Jordi, Màrquez, Pau, Ollé, Guilli, Nil i Axel.

Victòria importantíssima

El passat dissabte vam jugar un partit molt seriós davant el segon classificat, l’Avinyó. Els tres punts obtinguts fan que quedem em-patats a la classificació general. Els verds vam dominar gairebé en tot moment el partit, l’equip es va mostrar molt segur i molt ben posicionat en defensa i això va fer que els porters de l’Arrels gairebé no tinguessin feina. La possessió de la pilota la va tenir clarament l’Arrels, creant moltes ocasions de gol. El primer gol, el va fer Comelles després de rematar un còrner de volea amb l’exterior del peu. El segon gol va arribar al final de la primera part quan Ferran, molt llest, aprofitava un mal rebuig del rival.

A la segona meitat, amb els canvis de l’Arrels, vam poder donar molta frescor al partit i vam crear moltíssimes ocasions de gol però semblava que no volien entrar a porteria. L’única nota negativa del partit va ser que el “golaverage” entre l’Avinyó i l’Arrels el tenen ells, ja que ens van guanyar 3 a 0 al seu camp.

La setmana vinent juguem contra el Súria, un rival de mitja taula però molt pe-rillós al seu camp, que només ha perdut dos partits. Sort!!

Prebenjamins

CE Arrels, 6Multifont Esports, 3Àngel, Marc, David, Joan, Lluís, Arnau Vilaseca, Gerard, Arnau Valls, Sergi, Pol i Àlex.

Molt bon partit

Sembla que el bon joc ha tornat a l’equip dels petits de l’Arrels. El dissabte passat contra el Multifont Esports, van fer-nos disfrutar de nou amb les seves passades, regateigs i sobretot amb els sis gols que van aconseguir marcar, després de molt bones jugades. L’entussiasme dels nostres petits ju-gadors va anar creixent a mesura que avançava el partit; En la primera part, tot i la confiança del gol a favor, semblava que estaven una mica “despistats” però les altres parts, tot i el cansament acumulat, van lluitar de valent i així ho demostra el resultat. Vinga nois, continueu així !!!

CF Solsona Blau, 11 - Paidos,1C.F. Solsona Blau: Pablo Guisado, Oriol Grau, Adrià Barniol, Gerard Robles, Àlex Santander, Ferran Ribera, Eduard Navío, Joel Sevilla, Albert Casas i Ioan Andrei.Entrenador: Rubén Pérez. Delegat: Andreu Grau. Gols: 1a Part: 1-0 Adrià, 2-0 Adrià i 3-0 Andrei. 2a Part: 4-0 Adrià, 5-0 Adrià, 5-1 i 6-1 Adrià. 3a Part: 6-1. 4a Part: 7-1 Adrià, 8-1 Adrià, 9-1 Eduard, 10-1 Eduard i 11-1 Eduard.

Còmoda victòria blava!

En el partit d’anada, els solsonins van guanyar in extremis per 2-3, amb només set jugadors, en un enfrontament on la resistència física va ser una de les claus. En canvi, en aquesta ocasió, l’entrenador ha disposat de tots els nens i els tres punts en joc s’han quedat al Camp d’Esports de Solsona.

L’equip Blau s’ha mostrat intractable tant en l'àmbit defensiu (només un gol en contra), com en l'ofensiu (amb onze gols a favor!). Han après a sortir motivats i concentrats des del minut u, amb la qual cosa els de l’equip contrari han de fer un gran treball en totes les línies si volen guanyar.

En la primera part, el Tsunami Blau ha treballat molt seriosament, ordenats i amb atacs ràpids i efectius. Resultat: 3-0.

En la segona, els solsonins han continuat atacant, tocant força bé la pilota, jugant en equip. Traduït en el marcador, han enviat tres vegades la pilota al fons de la xarxa, amb un hat-trick de l’Adrià. Per part dels visitants, en una jugada aïllada ha arribat el gol de l’honor. Resultat: 3-1.

Ja en la tercera part, el Paidos ha millorat una mica el seu joc i ha gaudit d’alguna ocasió per intentar la remuntada, però, tant la defensa local com el porter no ho han permès. Els Blaus han conservat el resultat. Resultat: 0-0.

En la darrera part, els locals han anul·lat el joc visitant, oferint un autèntic recital, amb jugades de gran qualitat. Resultat: 5-0. Resultat final: 11-1.

Moltes felicitats a tots!! La lliga cada vegada està més a prop de Solsona... Enhorabona!

Futbol CE Arrels

48 566 - Divendres, 25-04-2008

Futbol CE Arrels

Calendari del CE Arrels

El cap de setmana que ve tan sols tindrem l’oportunitat de poder veure els Cadets que jugaran a Solsona. Per contra, la resta d’equips es desplaçaran a camp contrari. Així, esperem que entre tots seguim acompanyant els Cadets per aconseguir el preuat campionat de lliga i l’esperat ascens.

Aleví 2a Divisió Grup 27

CE Arrels 2Sagrada Família 2CE ARRELS: Lluís, Ivaylo, Josep M., Albert, Manyoses, David, Guillem, Arnau, Lleïr, Roger, Miquel Pujol. També Torrent, Marc, Pau, Adrià i Algué Gols: Josep M. 1 i Roger 1

Repartiment de punts

Continua la bona ratxa del alevins del CE Arrels, aquesta vegada davant el quart classificat.

El partit va estar dominat pels solsonins des de bon comen-çament, amb control de la pilota, marcatges ben fets i amb jugades de molt mèrit. Va ser el Josep M. el qui en transformar un llançament de falta feia el primer gol per als de casa i encara que se n'hauria pogut fer algun altre, el resultat al descans era d’1 a 0.

A la segona part els manresans van sortir amb més ambició i van apretar més en atac. Això els va sevir per donar la volta al marcador i perquè es posessin per davant amb un 1 a 2. Això va fer reaccionar els de l’Arrels, que van posar altre cop els cinc sentits en el joc i van tornar a atacar la porteria visitant amb insistència, fins que el Roger va pescar una pilota a dins l’àrea. La va xutar, però el porter la va refusar en curt i ell mateix tornava a rematar, aquesta vegada trobant el forat per fer el segon gol , que donava l’empat a manca de tres minuts per acabar.

Aquest cap de setmana visitarem el Paidos, on esperem poder continuar la bona ratxa de joc i resultats.

Josep M., David i Ivaylo

III Territorial G.22

Arrels, 3 – Gerb, 2Arrels: Antonio, Carles, Sorin, Dorel, Anton, Jean, Alberto, Samir, Andrei, Marius, Alin. També: Jordi, Fodor, Cosmin, Ahmed, Manu, David, Doru. Gols: Marius, Alin, Sorin

Victòria contra el líderEl partit va tenir dues parts ben diferenciades.

En la primera, l’Arrels, amb un treball intens en totes les línies, va aconseguir anul·lar el Gerb, que en cap mo-ment no es va sentir còmode. Tot i perdonar massa, es va aconseguir marcar tres gols en jugades d’estratègia, i tot semblava que no no es patiria per assegurar la victòria. Amb el resultat parcial de 3-0 s’arribava al descans.

A la segona part, però, les coses van canviar força, i es pagaria l’excés de confiança i les ocasions perdonades. El Gerb, sense res a perdre, va sortir dis-posat a tot, i va dominar el partit davant uns locals que havien sortit excessivament relaxats. Als 15 minuts de la represa, un penal suposava l’expulsió de l’Anton i permetia el Gerb tornar a entrar al partit. En inferioritat numèrica i davant un rival que creia que la remuntada era possible, l’Arrels es va dedicar a mantenir el resultat, buscant sentenciar amb jugades de contraatac. El partit es posava més emocionant quan, faltant 15 minuts, una internada per la banda permetia els visitants marcar el segon gol. Van intensificar la seva pressió i, si bé van dominar la pilota, les ocasions més clares les va tenir l’Arrels, que va tornar a perdonar i ho va pagar patint fins el final. Val a dir també que els visitants van reclamar dos possibles penals.

En resum, cal quedar-se amb el joc desplegat a la primera part contra el líder de la categoria, la capacitat de sacrifici per aguantar un marcador ajustat i els tres punts, que permeten seguir aspirant a l’ascens malgrat l’enso-pegada a Vilanova. Diumenge vinent, ens desplacem a Bellver, un equip que ha experimentat una certa millora en la segona volta i es mostra força sòlid a casa.

49566 - Divendres, 25-04-2008

Futbol St. Llorenç de Morunys

ALEVÍ F-7 Campionat de Lliga 2007/2008 Grup 3 Jornada 25 - Diumenge 20 d’abril de 2008

Sabadell, FC, CE, 3Sant Llorenç de Morunys, CE, 7Sant Llorenç, CE : Xavier Ballarà, Jordi Romero, Guillem Quiroga, Lleïr Graus, Josep Maria Rovira, Ramon Freixa, Guillem De Marimon, Joel Canals, Ramon Freixa, David Canals, Josep Plana, Joan Graus, Nil De Vicente. Entrenador: Josep Canals - Delegat: Climent SoléPrimera part: (1-5) - Segona part (3-7) GOLS: Josep Maria Rovira (3)-Joel Canals (2)-Ramon Freixa (1)-Guillem Quiroga (1)

Ara sí, tres punts més i campions Diumenge passat el Sant Llorenç, CE va sortir disposat a

resoldre el partit ràpidament, jugant molt ofensivament i buscant la porteria rival amb verticalitat, de manera que les ocasions de gol no van trigar a aparèixer i a continuació els gols, un 0 a 4 a meitat de la primera part, el qual els arlequinats ja no es van veure capaços de remuntar, perquè la diferència no era només en el marcador sinó també en joc. El Sant Llorenç, C.E. va tenir el control del partit en tot moment i els de Sabadell F.C., malgrat posar-hi ganes i voluntat, es van veure superats en tots els aspectes del joc i no van tenir cap opció de guanyar el partit. Un cop sumats aquests tres punts en el compte del Sant Llorenç, C.E continuarem mantenint els 11 punts de diferència sobre el

Ripollet, C.F. i 14 punts sobre el Martinenc, F.C., que aquesta setmana va descansar, de manera que si el proper dissabte són capaços de sumar els tres punts a casa del Cerdanyola del Vallès, FC i a falta de tres jornades pel Ripollet i quatre pel Martinenc, el Sant Llorenç,C.E. serà matemàticament Campió de Lliga.

No volem avançar esdeveniments ni cantar victòria abans d’hora i, per això esperarem a aquest dissabte que ve per celebrar-ho tal com cal, perquè l’equip ha fet una esplèndida temporada guanyant fins al moment tots els partits.

La propera setmana us informarem més detalladament tant del resultat del partit com de l’esperada celebració, si fa el cas.

El proper dissabte dia 26 d’abril el Sant Llorenç,C.E. juga a dos quarts de dotze al camp del Cerdanyola del Vallès, F.C.

CASI 300• Divendres, 25 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 26 - 11.00 nit • Diumenge, 27 - 7.30 tarda• Dilluns, 28 - 10.15 nit

MI MONSTRUO Y YO• Dissabte, 26 - 6.15 tarda• Diumenge, 27 - 5.15 tarda

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

CASI 300

MI MONSTRUO Y Y

O

18 ANYS APTA

Us demanem que la setmana vinent envieu les vostres cròniques, articles, opinions...

abans dedimarts al migdia


IMPORTANT

50 566 - Divendres, 25-04-2008

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

1a Nacional B Campionat de Lliga 2007/2008

PB Solsona La Xurre, 4Bigues i Riells, 5PB SOLSONA: Seuba, Obiols, Ivan, Erola, Vicenç, Manel, Joan, Divins i AlsinaGols: Jordi Obiols 1, Ivan Alsina 2, Erola 1

La Penya no sap sentenciar

La permanència matemàtica haurà d’esperar uns dies més, després que els de LA XURRE no sabessin rematar el partit, en les clares ocasions de marcar que van gaudir amb un avantatge de 4 a 1 al marcador. El joc de la primera part era amb un ritme molt alt en moviment de pilota i dels homes que hi havia a la pista. El partit es va complicar al minut 7 quan el visitants van avançar-se després d’un atac, però els solsonins van saber reac-cionar i abans del descans ja havien donat la volta al marcador i dominaven per 2 a 1 amb gols de l'Ivan Alsina i l’Erola.

La segona part va continuar amb molt de ritme i amb bon joc per part dels dos equips. Al minut 24 el capità Obiols va fer una gran jugada que va suposar el tercer gol solsoní. Amb aquest avantatge es jugava amb tranquil·litat i amb molt de criteri, fruit del qual va arribar el quart gol (i segon de l'Ivan Alsina) en re-matar una passada del Vicenç a segon pal. Amb aquest marcador semblava que el partit ja estava resolt, però els del Vallès van acon-seguir en dos minuts retallar la renda solsonina. A partir d’aquest gol ells van decidir jugar amb porter jugador i això va fer que els de LA XURRE juguessin tancats al darrere. Però no van poder treure’s de sobre la pressió visitant. Els visitants, en els darrers tres minuts van ser capaços de marcar tres gols que els donaven la victòria en un partit que la penya no mereixia perdre.

Aquest cap de setmana visitarem la pista del Sicoris de Lleida en un partit que segur que serà jugat amb molta intensitat per tots dos equips, ja que una victòria dóna la permanència al que aconsegueixi els tres punts. esperem que vinguin cap a Solsona, per ganes no quedarà.

JORNADA 29ST. LLORENÇ – HOMBRES G ........................................3-0 FONDA NIN – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” ......... 1-4

L’AUBA FREIXINET – LLADURS SPUTNIK ............... 1-7

EXC. J. RIBERA – LLOBERA ......................................... 5-2

ARDÈVOL – ST. CLIMENÇ ............................................ 6-7

BAR CASTELL - EXPERT RAFART NAVÈS, ......... ajornat

CLARIANA DE CARDENER - MONTMAJOR, ............ 8-2

CASTELLAR DE LA RIBERA – OLIUS ........................ 1-0

SOLSONA- descansa

JORNADA 28CLÍNICA VETER. EL SOLSONÈS-AUBA FREIXENET .2-0

3 i 4 de maig

III edició de les 12 hores de Futbol Sala de Llobera

INICI DEL CAMPIONAT: a partir de les 20 horesMÀXIM 12 EQUIPS (els 12 primers que s’hi apun-tin) PERÍODE D’INSCRIPCIONS: fins el dia 26 d’abril, de 9 a 13 h• Només s’admetran inscripcions col.lectives (el dele-gat de cada equip haurà de portar tota la documentació per formalitzar la inscripció).• Cal inscriure un màxim de 8 jugadors/es per equip.LLOC: Consell Comarcal del Solsonès (Oficina de Serveis a la Joventut, ctra. de Bassella, 1)PREU D’INSCRIPCIÓ: 10 euros per jugador /a (inclou entrepà i beguda)Si no es disposa de l’assegurança corresponent, caldrà contractar-la.

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

51566 - Divendres, 25-04-2008

20/04/08 - 1a. Divisió Juvenil, grup 3

Club Salou, 2PB Solsona La Xurre, 1PB.Solsona: Ivan, Jordi, Pau (1), Èric , Walter, Serena i Albert.

Ressaca de campions

Diumenge a les 7 del matí l’equip marxava cap a Salou per a disputar un partit aplaçat amb la tranquil·litat d’haver fet ja la feina però també amb la ressaca de la mateixa nit de celebració. Així doncs les cares sense dormir, curts de plantilla i cares ressacoses eren les predominants per marxar cap a la pista del 3r classificat.

Un cop el Salou ens va rebre amb el passadís d’honor als campions, tothom preveia el pitjor degut a l’estat físic dels blaugranes. Però no va ser així, potser perquè conscients del rival fort i “jugón” que teníem davant ens faria estar més concentrats i així va ser. L’equip ben posat al camp i amb les idees molt clares va disfrutar i va saber estar fins que Pau marcava el 0 a 1 en l’electrònic fins a finaltzar el primer temps.

Contents de la primera part exhibida l’equip va sortir igual a pista, tot i que ja es començava a notar la curta plantilla i l’estat físic assossegat de tots. No obstant això, va ser en una jugada d’infortuni que el Salou empa-tava el partit. I no va ser fins a dos minuts del final on la penya comença un contraatac que malauradament tallen els de Solou i fan pujar el 2 a 1 definitiu al marcador. Segona derrota dels solsonins en tota la lliga, però que no va deixar tan mal de gust ja que tot i els pocs gols es va poder disfrutar de molt bon joc per part dels dos equips.

La setmana vinent el juvenils tanquen el campionat de lliga a la pista del Laguna Cambrils: dissabte a les 4 de la tarda.

19 / 04 / 08 - Primera Divisió Juvenil, grup 3

PB Solsona La Xurre, 5Futsal Valls, 1PB.Solsona: Ivan, Jordi, Mifi, Pau (2), Èric (1), Walter, Serena, Albert i Nil (2).

Campions!!!

Aquest passat dissabte l’equip juvenil de la Penya es va pro-clamar campió de 1a divisió i, per tant, això li donarà accés a Divisió d’Honor.

L’equip era conscient que s’havia de guanyar al Valls i que un empat o derrota del Gimnàstic de Tarragona els feia campions mate-màtics. Aquest fet potser va provocar més ànsia del normal, errors i imprecisions que es van poder anar veient durant la primera part. El matx començava amb domini local, tot i que no es finalitzava degut al poc encert en la presa de decisions per fer l’última jugada. No va ser fins al min.15, on en una jugada assajada de còrner l’Èric va poder obrir la llauna visitant i dos minunts més tard Pau posava el 2 a 0 al marcador. Aquest resultat ens tranquil·litzava però tot just abans d’anar al descans el Valls retallava distàncies en un contraatac.

A la represa l’equip tampoc no va estar brillant, tot i que els gols van anar caient de mica en mica: Nil -amb 2 gols- i Pau -amb un altre de la mateixa jugada de còrner que el primer- segellaven el 5 a 1 final.

Un cop finalitzat el partit, nervis que esperaven la trucada tele-fònica que els havia de dir que el Nàstic havia empatat i que ja s’havia aconseguit l’objectiu.

Només ens queda felicitar l’equip juvenil per al seu ascens a la Divisió d’Honor Catalana ( categories: 3a divisió, 2a divisió, 1a divisió, Divisió d’Honor i Lliga Nacional ) ja que ha fet una exepcional tempo-rada i ha tornat a pujar de divisió per segon any consecutiu. Felicitats, Campions!!


[email protected] / Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 52 566 - Divendres, 25-04-2008

Crònica del 12/4/08

Un partit que ens demanava la victòria Laura, Merche, Elena, Paula, Anna, Nuvi (1), Sílvia, Mª José (1) i Alba

El passat dissabte dia 12 les noies de la Penya es van dirigir a St. Andreu per jugar l’últim partit fora de casa.

Les solsonines, molt motivades a causa de la injusta derrota en el partit disputat a la primera volta a casa, van co-mençar el joc amb una bona defensa i molt bones ofensives. A la meitat de la primera part, les noies estrenaven el marcador amb un sorprenent gol de la Nuvi, que va anar directe al segon pal. En aquesta primera part les solsonines van demostrar una gran concentració amb molts contraatacs i una defensa molt intensa. Les jugadores de St. Andreu van apretar molt més durant la segona part i es van tancar molt en defensa. Però gràcies a un xut de la Merche rematat per la Mª José, les noies van deixar el marcador 0-2. Minuts després, en una ofensiva de les contrin-cants, es va produir una falta que va provocar l’1-2.

A partir d’aquí les solsonines van mantenir molt bé l’equi-libri de joc, acabant el partit amb una merescuda victòria.

Dissabte 19 d’abril (última jornada)

Penya femení, 1 - Pony’s, 0Alineació: Laura (la millor portera de la lliga), Neus (xispa), Alba (experiència), Helen (passadora), Sil ( esquerrana d’or), Paula (samba), Anna (potència), Nuvi (golejadora), Maria (polivalent), Mercè (xutadora), Judit (corredora), Jess (màgia i capitana), Raquel (pendent de recuperar-se però fent bones parades)

Les noies de la penya fan caure a segona posició, a l’última jornada, unes Pony’s que visitaven Solsona com a líders

A les 4 de la tarda passades començava un partit on les solsonines van sortir molt concentrades i des del primer minut ja van imposar el seu joc. En tota la primera part les visitants es van dedicar a frenar els atacs de les noies de la penya, i per mala sort o perquè la portera visitant ho va parar tot, el resultant no es va poder moure.

A la segona part es preveia molt emocionant. Comen-çava, on les visitants van sortir a pressionar a les noies de la penya, però amb 4 parets i PIM PAM ja sortien fàcilment directes cap a la porteria contrària. Quan ja es portava uns 15 minuts de la segona part, la màgia va aparèixer: la capitana, la Jess, feia un parell de driblings i connectava un xut mortal que desigualava el partit.

Ja faltava poc per la finalització, quan la Neus amb un gran jugada amb recuperació de la pilota i un parell de fintes, deixava endarrere a dues jugadores i “engaltava” un xut que per ben poc se n'anava fora de la porteria.

Pocs minuts després es xiulava el final del partitUna Victòria molt treballada com a equip, on les noies

“regalaven” un punt dolç als aficionats, ja que la classificació final de la lliga no era l’esperada…

Felicitació dels místers cap aquests equip on les juga-dores han demostrat que PODEN JUGAR BÉ A FUTBOL SALA………ànims a totes!!! i SORT.


T’agradaria formar part de LA PENYA?

La Penya busca nois i noies per posar equips en competi-ció federada de futbol sala. Si hi estas interessat/da parla amb qualsevol membre de la junta al pavelló municipal els dies de partit o bé truca al mòbil 647 625 877 i deixa el teu nom i un telèfon de contacte a la bústia de veu i et trucarem.

ANIMA'T A GAUDIR DEL FUTBOL SALA AMB LA PENYA!!!

2a etapa del camí de Sant Jaume

Igualada - La Panadella (uns 25 km)Dia: 27 d’abril - Sortida: amb autocar a les 7 del matí Lloc: estació d’autobusos - Tornada: 6 de la tardaCal portar esmorzar i dinar. Cal confirmar l’assistència. Ens trobarem el divendres 25 al local núm. 3 del Casal de Cultura a 2/4 de 9 del vespre per acabar de parlar de la sortida. Us podeu informar i apuntar consultant la web: www.centreexcursionistasolsones.org

Caminades Centre Excursionista del Solsonès

53566 - Divendres, 25-04-2008

Enduro Motor Club Solsonès

3 hores de resistència al Vendrell

El diumenge dia 20 d’abril, es va celebrar la resistèn-cia del Vendrell. Hi van participar els pilots del Motor Club Solsonès, Toni Vilar (Honda 250 4T) i Jordi Angrill (TM 250 4T), en la categoria Júnior

La participació va ser nombrosa, hi havia 60 equips inscrits, i la resistència es podia fer amb dues motos.

El terreny estava molt enfangat i es va realitzar sota la pluja intermitent que donava més dificultat i emoció a la prova, ja que moltíssims pilots van patir nombroses caigudes i avaries.

Els nostres pilots van realitzar una molt bona sortida ja que es van posicionar en el vuitè lloc, i en finalitzar la cursa varen quedar 13è en la general i 8è en la seva categoria.

Cal agrair l’assistència tant mecànica com massatgista de l’Olivia Gabaldon i del Tècnic suís Ferrdy

Navès 5- La Seu 2Alineació: Romero, David, Pau, Pep i Lluís.

La primera part va ser totalment del Navès, amb algunes contres de La Seu, però que ràpidament el por-ter Romero va solucionar. El parcial d’aquesta primera part va ser de 4-0. El primer gol va ser de Pep, només començar el partit. El segon gol va ser obra de Lluís en un xut des de la banda. El tercer el va efectuar Pep i el quart va ser de Ton. Per tant, quedava clara la superioritat del Navès en aquesta primera part.

A la represa vam poder veure com el joc estava més igualat, i els de La Seu van pressionar més amunt. Feien molta més pressió, però el Navès -que sortia a la contra- no fallava.

Primer va marcar La Seu, que significava el 4-1, aleshores va arribar el 5-1, amb gol de Pep, i quan fal-taven pocs minuts La Seu va marcar el 5-2.

Per tant, el partit queda resolt i el Navès s’emporta els punts. La primera part va ser del Navès, i tot i que la segona va ser més igualada, el Navès va saber aguantar i resoldre bé el partit.

Futbol Sala Laura Sala

Campionat d'Espanya d'Enduro – Palomares

S'ha acabat la segona prova del campionat d'Es-panya d'enduro. El terreny era molt sec, amb moltes pedres i passos per rieres. La calor també n'ha estat protagonista.

Els pilots havien de donar tres voltes a un ral·li d'uns 54 quilòmetres, 4 cronos, dues extremes i dos trams. Hi van participar 350 corredors, entre els quals hi trobàvem el jove pilot de Sant Llorenç de Morunys, Xavier Subirana(RIU esports), que es va classificar a la dècima posició en JÚNIOR OPEN.

Xavier Subirana: “Durant el dia hem començat amb una crono molt llarga d'uns 8 minuts. Després venia una part del ral·li en la que hi havia molta pols i una trialera i amb un control horari muy justo per arribar al tram; el tram era bastant ràpid i perillós perquè es trobava dins d'una riera.

Després del tram 15 minuts de ral·li i llavors a co-mençar l'extrema d'uns 3 minuts més o menys. L'extrema era molt divertida i variada, amb diverses dificultats.

En general el dia ha anat bé, encara que he acabat el dia bastant cansat, ja que elss dies previs a la cursa vaig passar la grip...”

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

54 566 - Divendres, 25-04-2008

Bàsquet CB Solsona Infantil femení

CB Solsona, 65AE Sallent, 37Raquel.E 9, Belén.S 12, Núria.R 12, Nira.C 4, Mireia.M 4, Irene.B, Maria.G 2, Magda.L 8, Alina.C 2 i Sheila.O 12.

Bon partitLes noies de Riu esports i moda van començar

un pèl fredes en atac, però per sort van defensar bé i van acabar guanyant el parcial 6-3. El segon quart va ser el més alt en anotació de tot el partit, 17-13. El tercer quart va ser taronja: les solsonines van guanyar el parcial 12-4 i s’avançaven a la mitja part per 15 punts, 35-20. El quart quart va ser blau i les visitants van guanyar el parcial 4-8. El 5è i 6è van ser totalment locals i aquests quarts van servir per ampliar les diferències i van guanyar el parcial 12-6 i 14-3 per acabar guanyant el partit 65-37. Cal destacar que ja és el tercer partit que anoten totes o quasi totes les jugadores taronja.

Les solsonines van jugar un dels millors partits de la temporada, tant en atac com en defensa, però hem de con-tinuar treballant així per continuar guanyant partits i aquesta setmana visitem la sempre difícil pista del Vilatorrada i ens interessaria guanyar per passar-lo a la classificació.

Mini Mixte “A”

CB Solsona, 76CB Navàs, 434-6/12-3/6-4/17-1/13-3/6-10/7-6/11-10Roger 17, Bernat 13, Aleix 13, Queralt 4, Marc G. 0, Marc R. 6,Marc C. 5, Pau 6, Martí 6, Èric 6

La defensa solsonina sentencia al Navàs

El dissabte 19 d’abril a les 10:45 es va disputat un partit més de la fase regular nivell B-1, en que s'enfrontaven el CB Solsona i el CB Navàs.

El partit va començar bastant malament en atac i en defensa normal. Va ser a partit del segon període quan els solsonins es van posar el mono i van anar per feina, amb una molt bona defensa i corrent en atac, aprofitant el mal balanç defensiu del Navàs. Així va anar passant període a període fins arribar al final del cinquè període, on el mar-cador marcava un clar 52-17.

Després del cinquè període vam afluixar, ja que tampoc no es tractava d'humiliar el rival, vam reduir la nostra defensa i vam deixar fer alguna cosa en atac al Navàs. També vam anar jugant amb el marcador per evitar una reacció del Navàs.

Cal felicitar els nois i noies, que sembla que han entès que si es defensa bé, l'atac surt més bé. Això ho demostren els dos últims partits, en que hem rebut 99 punts, mentre que a la primera volta en vam rebre 174.

El dissabte 26, a les 9:00, a Santpedor, un equip més fort de lo que diu la classificació. A casa només ha perdut un partit contra el Paidos. Tots els altres equips han perdut de manera clara en aquella pista. Això sí: a fora no ha gua-nyat a ningú. Esperem demostrar que anem millorant a poc a poc i si volem tenir alguna opció de guanyar haurem de defensar igual que els dos últims partits i estar molt atents al rebot defensiu.

Campionat de Catalunya Cadet Femení

Iisem AE l’Hospitalet, 56Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 69Parcials: 15-25 / 25-37 / 38-59 / 56-69.Míriam Martínez 13, Carla Carbonell 20, Betània Ginés 2, Belén Armengol 7, Cristina Bubé 14, –cinc inicial-. Elena Sierra 2, Berta Codina 5, Mar Portet 4, Paula Vilaginés, Anna Estany 2.

Ràfegues de bon jocÚltima jornada de la fase regular a la pista de

l’Hospitalet; recordem que a part del Mataró, aquest ha sigut dels pocs equips capaç de doblegar el ST0BF. El partit no tenia cap transcendència per cap equip, però la contundent derrota soferta a Solsona donava un interès especial a l'enfrontament. Aquesta vegada, però, el STOBF no s’ha deixat sorprendre; han sortit molt concentrades en defensa; això els ha permès acabar el primer quart amb un cert avantatge. El segon, tot i que ha baixat la intensitat del joc de les solsonines, no ha deixat mai de dominar el matx; al descans, un marcador de 25-37. El tercer quart, el STOBF ha tornat a pujar el ritme de partit, dominant a plaer un rival que no s’ha despenjat del tot gràcies a dos triples gairebé al límit de la possessió. S’ha arribat a l’últim tram amb un còmode avantatge de 23 punts; el partit estava sentenciat, això ha provocat un relaxament de les visitants que a les locals els ha anat de meravella per retallar diferències en el marcador. Al final, una victòria que ratifica la segona plaça de la lliga regular. I ara, a preparar-se per la final a quatre de Catalunya; que tindrà lloc a Pineda de Mar els dies 2, 3 i 4 de maig. Aquesta jornada també ha servit per conèixer quin altre equip acompanyarà als ja tres classificats per aquesta gran cita. Finalment ha estat el JET Terrassa, que amb una gran victòria enfront el Sarrià s’ha colat per acompanyar als equips d'UE Mataró, Solsona/Torelló BF i Femení Sant Adrià.

Cadet Masculí Categoria B1 - 19-04-2008

CB Solsona “B”, 68CN Terrassa “A”, 62Jaume 28p (1 triple), Domènec 2p, Martí 6p, Ostap 6p, Brian 11p, Sanders 3p (1 triple), Dani 3p, Genís 9p (1 triple), David 0p.7 de 10 (1p) 70%, 26 de 55 (2p) 47,27%, 18 faltes personals, 26 pilotes perdudes i 12 assistències. Entrenador Joan Caelles i l’arbit, Sr. Nicolàs (be).

S’ha jugat un bon partit. Cal destacar els 28 punts del Jaume i el gran partit en tots els sentits, i sobretot en defensa, del Genís, felicitats.

Llevat del Dani i el David, tots els altres jugadors han donat assistències, un total de 12.

55566 - Divendres, 25-04-2008

Dissabte passat el segon classificat, l’ADE Fuster, visitava el pavelló solsoní per enfrontar-se a un TB ASSES-SORS CB SOLSONA que, situat a la part mitja-baixa de la taula, havia mostrat en partits anteriors errades de concepte i concentració que semblaven preocupants.

Partit difícil a priori, donada l’entitat del rival, però amb un resultat final que obligava al públic local a posar-se dem-peus per l’espectacle que van oferir els locals. El marcador final del partit, 110 a 73, pels solsonins, ho diu absolutament tot.

El primer quart va ser bastant anivellat entre els dos equips, i va ser la bona defensa local, la que permetia agafar els primers avantatges, i situar la diferència a l’electrònic en 6 punts favorables als taronges al final del primer quart (amb només 10 punts en contra els primers 10 minuts).

A partir d’aquí, els primers 5 minuts del segon quart mostraven el que segurament ha estat el millor bàsquet vist aquesta temporada a Solsona. Un parcial de 17-4 en aquests minuts trencava el partit, i deixava sense poder de reacció als visitants.

La segona part, on la por a que els errors solsonins permetessin com en anteriors partits donar vida al rival, va transcórrer amb uns jugadors locals que no van afluixar en cap moment, i que amb un gran encert ofensiu en tirs de camp eren capaços d’anotar més de 30 punts en cadascun dels tres darrers quarts.

Amb aquest panorama, els jugadors del Fuster (re-cordem, segon classificat fins aquest dissabte) eren superats pels locals en tot moment i no van poder mai amb la defensa solsonina, veient com les diferències augmentaven fins als 37 punts finals.

Convé tornar a remarcar el gran partit de tot l’equip tant en defensa com en atac, i sobretot, el gran paper del Xavi Merino, amb qui mai no van poder els pívots visitants, i que va fer uns números d’escàndol amb 36 punts, 20 rebots, i 51 de valoració.

En el costat negatiu, com durant gairebé tota la tem-porada, els greus problemes en els tirs lliures que poden fer perdre partits que vagin igualats. En aquest cas, un trist 37% d’encert (11 de 30).

Aquest dissabte al vespre, els jugadors del TB ASSES-SORS CB SOLSONA visitaran la pista del quart classificat, el BC River Andorra “B”.

Campionat de Catalunya Sènior Masculí 2a Cat

TB Assessors CB Solsona, 110ADE Fuster, 73

TB ASSESSORS CB SOLSONA: Marc Pera (2), Quico Rafart (17), Pau Colell (5), Xetos (0), Colilles (2), Jordi Vives (0), Sergi García (0), Xavi Viladrich (0), Xavi Merino (36), Ferran Torres (18), Fèlix Codina (6), Marc Sala (24).

ADE FUSTER: Gutiérrez (11), Francés (1), Múrcia (16), Valcarcel F. (12), Ciudad (14), Múria (3), Pino (8), Gàlvez (2), Valcarcel.M. (6).

Parcials: Min. 10 - 16-10. Min. 20 - 46-27. Min. 30 - 76-48. Min.40 - 110-73.

Excel.lent partit de color taronja

Triple Rebot

Esperem que aquest i els altres 2 partits que resten, amb un calendari molt complicat pels taronges, serveixin perquè es continuï jugant així, i es pugui acabar la temporada evitant la promoció de descens i amb un molt bon regust de bàsquet.

Infantil masculí nivell B2

CB Prats de Lluçanès, 57CB Solsona, 61Jugadors: Agustí 5, Eduard 17, Bernat 5, Roger 6, Perera, Xiloè 8, Nikita 20, Parcials: 5-10/17-26/27-35/33-47/45-50/57-61

Victòria pels pèls

L’equip infantil masculí del CB Solsona va aconseguir una victòria treballada al camp del cuer de la lliga. Durant la primera part, els taronges veien com eren superiors al rival. Però el Prats de Lluçanès va estar a punt de donar la sorpresa amb un esplèndid cinquè parcial i aconseguien posar-se a cinc punts de l’equip solsoní. Però amb un final de partit molt emocionant, els taronges van saber jugar bé en atac i aconseguir endur-se’n la victòria per quatre punts. Cal destacar el bon partit d’alguns jugadors.

Bàsquet CB Solsona

56 566 - Divendres, 25-04-2008

Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)

Hostal Baviera St. Fruitós, 87CB Solsona, 42Gemma Torres 3, Laura Viladrich 4, Clara Tordesillas 11, Anna Farràs, Jazmine Caita 9, -cinc inicial-. Gemma Muntada 15.Parcials: 21-9 / 40-22 / 62-29 / 87-42.

Els 40 minuts de pressió asfixien però no enfonsen les solsonines

Equip de circunstàncies per anar a visitar el líder. Només de 6 jugadores, disposava el CB Solsona per afrontar aquest matx. Així doncs poques o cap opció per sorprendre al St. Fruitós. Només començar el primer quart, les del Bages han imposat un ritme molt alt, pressionant a tota pista i contraatacant constanment; al minut 5 el parcial era d'11-2. A partir d’aquí les solsonines han començat a anotar i han aconseguit reduir la diferència fins a 7 punts. Però el St. Fruitós, fidel al seva pressió, fent rotacions constanment, s’han tornat a escapar just abans del descans. A la represa han seguit incrementant la diferència en el lluminós, un 14-0 posava un 54-22, però les solsonines no s’han enfonsat, han seguit aguantant i aprofitant les poques oportunitats de que han disposat. Al final un resultat contundent que si l’analitzem fredament és molt digne, ja que 6 jugadores han suportat l’asfixiant defensa de les líders, que han jugat tot el partit com si anessin perdent.

Bàsquet CB Solsona

El calendari del bàsquetDissabte es juguem partits a Lleida corresponents als

Jocs Esportius Escolars de Catalunya, competició en la que diversos jugadors infantils, cadets i júniors del club participen, representant l’IES Francesc Ribalta, en el marc del conveni de col.laboració signat entre aquest centre docent i el CB Solsona. Per aquest motiu, s’ha hagut de modificar calendaris i agrupar partits i no hi haurà competició al pavelló solsoní dissabte al matí.

Pel que fa als desplaçaments, cal destacar el viatge del primer equip a Andorra, on dissabte al vespre ha de jugar un partit molt important. L’equip necessita la victòria per allunyar-se dels llocs de la promoció de descens.

Trobada de bàsquetDissabte passat els mes petits del club, ens

vàrem desplaçar a Sant Vicenç de Castellet, on vam anar a una trobada.

Els joves solsonins, van jugar dos partits, el primer contra l’Escola Joviat, i el van guanyar amb una pressió que els manresans no van saber superar en cap moment.

L’altre rival, era un vell conegut, la Unió Manre-sana, a la qual se’ls va guanyar de dos punts. Vam anar un equip amb pocs efectius, però van lluitar com uns autèntics craks. Van ser: el Miquel, el Martí, el Jordi, l’Andreu, el David, el Pol, el Marcel i el Gerard.

Aquesta colla, va ser entrenada per el Gerard Solé i l’Albert Caelles. Vam passar un bon matí, en el qual va predominar la il.lusió, l’esportivitat i el com-panyerisme per sobre del resultat.

Animem a aquest grup de petits jugadors a que segueixin aprenen amb l’esport del basquetbol.

Júnior Masculí

CB Solsona 58Centre Catòlic l’Hospitalet 84Arnau 5, Joan 2, Marcel, Pera, Gerard, Padró 3, Dani 7, Lluís 16, Albert 12 i Xetos 11.

Partit bo dels joves solsonins tot i que el marcador pot reflectir el contrari

Als taronges els va costar anotar al primer quart, fallant coses fàcils i acabant el període 7 a 22. En el segon i tercer quart, van aguantar, posant-se fins i tot a sis punts, a còpia de jugades ben trenades i dels triples. En l’últim quart van intentar donar la sorpresa, però els d’Hospitalet, sense cap gran jugador però formant un gran equip, van endur-se la victòria.

Cal destacar que es va jugar amb equip, que nosaltres vam estar bé, però que ells van segons a la lliga.

Esperem que de cara a aquest tram final de lliga des-pleguem un joc com el del dissabte passat, i així ja arribaran les victòries.


57566 - Divendres, 25-04-2008

Patinatge Club Patinatge Solsonès

L’esdeveniment va començar el dissabte per la tarda, obrint la pista amb la categoria C-1, on el C.P. Solsonès presentava a Maria Cardona. Aquesta patinadora ja va obtenir la cinquena posició en la 1a. Volta, i en aquesta, després d’executar un programa lliure molt correcte, va posicionar-se en la tercera posició, i acon-seguia així, el bronze en la seva categoria. A més a més, quedarà classificada per la final, degut als bons resultats obtinguts, tant en la primera com en la segona volta d’aquesta competició.

A continuació, i després del grup B-1, va tenir lloc el campionat del grup C-2, on el nostre club presentava a Marta Ortiz i Núria Cardona. La Marta va poder fer un bon progra-ma i va aconseguir un merescut novè lloc, mentre que Núria Cardona sorprenia al públic amb un treball molt acurat en velocitat i estil. Per això, es va situar en 13a. posició.

L’endemà al matí, diumenge dia 13 d’abril, van tenir lloc les competicions dels grups C-3, B-2 i C-5. En el primer grup, el C.P. Solsonès va presentar a cinc de les seves patinadores: Paula Vilà, Laia Gimeno, Sandra Colell, Mónica Gimeno i Núria Closa. La Paula va fer un bon disc, amb uns salts del tres molt ben acabats, i va situar-se en el 12è. lloc de la classi-ficació. En el cas de la Laia Gimeno, després de fer un exercici molt correcte, va posicionar-se en el 13è. lloc. La Sandra, que malgrat estigués una mica pioca, va fer un disc molt digne, i aconseguia així el 9è. lloc. La Mónica Gimeno va poder rea-litzar una coreografia molt lluïda, que li va permetre situar-se en el 10è. lloc, i la Núria, va sorprendre aconseguint una molt merescuda 8ena. posició.

Tot seguit va ser el torn de les patinadores del grup B-2, amb representació del nostre club per Esther Moreno i Montse Rodríguez. L’Esther va fer un programa amb molt bon estil i va executar salts amb molta correcció, per aquest motiu es va poder situar al 13è. lloc de la classificació. La Montse, amb el

seu bon patinar i la seva acurada posició, va poder posicionar-se en 11è. lloc. Tant una com l’altra, van fer uns exercicis molt bons i van demostrar que havien treballat de valent.

Per tancar el matí, el grup C-5 en va ser el protagonista. Andrea de la Osa, la patinadora del C.P. Solsonès, en aquest grup, també va sorprendre al públic assistent. Va realitzar un treball amb gran velocitat. D’aquesta manera, va aconseguir la 15ena. posició de la classificació final.

Després de dinar, per la tarda, les portes s’obrien amb el grup B-3, on Sira Capdevila, va poder realitzar el seu treball. Va fer uns bons salts i uns bons estils, i per això va obtenir el 9è. lloc de la classificació final. La competició es va acabar amb el grup C-4.

De moment, encara no sabem qui més podrà anar a la final d’aquesta competició a nivell de la iniciació provincial, però esperem que la Maria, pugui anar acompanyada d’alguna patinadora més.

Abans de tancar l’escrit, agraïm a tothom la seva col-laboració, pares i mares, acompanyants i amics del patinatge. Agraïments, també, per la junta del club, per estar per tots i per tot. Esperem noves ben grates en els esdeveniments que vindran i fins avui, ànims a totes i, moltes felicitats a la Maria pels èxits obtinguts!

Maria Cardona aconsegueix el bronze en la categoria C-1El passat cap de setmana, dies 12 i 13 d’abril, va tenir lloc a l’Estadi Comunal d’Andorra la Vella, la 2a. Volta del Campionat Iniciació de les categories C i B, respectivament.

Sira Capdevila Andrea de la Osa Núria Cardona Marta Ortiz

Maria Cardona, bronze en la categoria C-1

58 566 - Divendres, 25-04-2008

Bitlles Catalanes Ramon Estany

El Club Bitlles Solsona, patrocinat per Prosetel i Fundació Viure i Conviure s’acomiada de la primera temporada al Campionat de Bitlles CatalanesSolsona 466 - Flor de Lis 469El Solsona va tancar aquesta primera temporada amb una der-rota per bé que obtenint 28 10’s, mentre que l’equip contrari en va fer 29.La relació de jugadors solsonins i bitlles que van fer és la se-güent: Emili Quesada (6), Joan Ribera (3), Josep Santaeulària (5), Josep Serra (2), José Pelegrina (1), Antònia Malé (5), Carme Colell (5) i Ramon Andreu (1)

Patinatge Solsona Patí Club

Gemma Colilles campiona del Trofeu IniciacióIrina Montanyà frega el podi a la mateixa competició

Els dies 12 i 13 d’abril, al Princi-pat d’Andorra, es va celebrar la 2a Volta del Trofeu Iniciació de les categories “C” i “B”.

El Solsona Patí Club va estar representat per IRINA MONTANYÀ a Iniciació “C-2” i per GEMMA COLI-LLES a Iniciació “C-3”.

Irina Montanyà va ser la patinadora que va competir amb major velocitat i elegància, però la seva velo-citat competint en una pista que li rellis-cava força li va jugar una mala passada errant en l’integratiu més important del seu programa. Però ella va seguir endavant i va mostrar a tot el públic la seva elegància damunt d’uns patins. Irina va finalitzar la competició fregant el podi quedant la quarta classificada del “C-2”.

Gemma Colilles, damunt del podi, ha estat Campiona d’iniciació ‘C-3’

Patinadora Irina Montanyà

D’esquerra a dreta: Montse Auguets (monitora), Gemma Colilles i Ester Fornell (entrenadora)

Gemma Colilles es va superar en tot moment, va competir amb extrema qualitat i va saber captivar a tot el públic amb un elegant programa. Va realitzar tots els elements amb una seguretat dig-na dels millors patinadors, bona tècnica i un encant innat. Tot això va fer que la Gemma aconseguís pujar al podi en el lloc més alt proclamant-se Campiona del“C-3” al Trofeu Iniciació.

La Junta Directiva i l’Equip Tècnic de la nostra entitat vol felicitar la Gemma i l’Irina per aquests excel·lents resultats i per haver mostrat, altra vegada, que el Solsona Patí Club és una entitat amb una tècnica impecable, un patinatge elegant i on es fomenta la companyonia portant a tots els nostres patinadors a fer amistat amb altres entitats.Moltes felicitats Irina i Gemma!

Últim partit de la temporadaPatinada popular aquest diumengeEl Solsona Patí Club l’organitza aquest proper diumenge 27 d’abril, d’11 a 13 h., a la Plaça del Camp

Tots els que vinguin a patinar tindran obsequis i tam-bé es donaran números per participar al sorteig d’un esplèndid regal. I els que no tinguin patins, el club els hi deixarà, portant el DNI o el d’algun adult que els acompanyi si són menors.

59566 - Divendres, 25-04-2008

Concerts Ramon Estany

La música agermana Bellpuig, Tàrrega i Solsona

Davant unes 200 persones, el Teatre Comarcal de Solsona el diumenge 20 d'abril va acollir un concert de Soul Rock i Jazz interpretat per l’alumnat de l’Aula Moderna de les escoles de Bellpuig, Tàrrega i Solsona. L’audició va ser fruit del treball intensiu de tot un cap de set-mana en que els alumnes de les tres escoles, reunits a Solsona han compartit coneixements i han intercanviat experiències musicals, que de ben segur, tots voldran repetir l’any vinent. En el concert es va poder escoltar temes de Tina Turner, Arethla Franklin, Blues Brothers, Cher, Cole Porter o Louis Armstrong entre altres.

When I fall in love, de Victor Young & Edward Heyman

Rescue me, d'Aretha Franklin

What a wonderfoul world, de Louis Armstrong

The Best, de Tina Turner

60 566 - Divendres, 25-04-2008

Concerts Ramon Estany

Down by the riverside, en versió de la Vella Dixieland

Love for sale, de Cole Porter Everybody needs somebody, de Blues Brothers

Knock on wood, d'Otis Reding

Shoop shoop song, de Cher

61566 - Divendres, 25-04-2008

Un cafè amb... Ramon Estany

Amb quins efectius disposa la comissaria de Solsona?Al voltant d’uns cinquanta, una xifra que va fluctuant a causa dels concursos i convocatòries d’ascens i destí. A més, s’ha d’afegir els serveis regionals, de trànsit, i ordre públic per a concerts i actes, que vénen de Manresa.

Quantes denúncies es van registrar l’any passat?Van ser un total de 340 entre delictes i faltes. Uns 14 casos menys que el 2006. De fet, portem 3 o 4 anys que anem molt estabilitzats per les xifres, i ens movem entre 340 i 350, i pel que portem d’any aquest primer trimestre del 2008, podríem acabar amb unes quantitats similars a l’any 2007.

En comparació a les altres comarques i amb Catalunya, aquesta és una xifra alta o baixa?Doncs no gaire. Nosaltres ens basem en el percentatge d'habitants i amb aquesta comparativa ens trobem per sota dels índexs de la regió centre i de Catalunya. Són uns números bastant bons.

Així podem dir que sóm una comarca tranquil·la?Sí, el Solsonès és una comarca tranquil·la, el que no treu que de tant en tant, i més ara que han millorat les comunicacions i les carreteres, en qualsevol moment pot pujar una persona i fer-nos un delicte. Però, de moment, la comarca en si és molt tranquil·la.

Quin tipus de delictes hi ha majoritàriament al Solsonès?Gairebé el 50% de les denúncies estan relacionades amb de-lictes contra el patrimoni: danys a la propietat, furts aprofitant el descuit, petits robatoris, i algun altre robatori més seriós. De les 340 denúncies, podríem dir que la meitat són per coses d’aquestes. I la majoria, aprofitant descuits, i a la nit.Dissabtes a la nit, causant danys a algun vehicle o bé furts en locals d’oci.

Com ens hem de preocupar pels robatoris a les segones residències?Vam tenir un any dolent a final del 2005 i principi del 2006, amb una onada d’uns 30 robatoris a segones residències, però des que es van detenir els autors i vam recuperar part del material, hem tingut algun cas puntual, al Port del Comte, i amb cases que estan buides gairebé tot l’any. Ho tenim bastant controlat.I la seguretat als Polígons Industrials i empreses?De moment no tenim gaires denúncies.Hi havia hagut una època que hi entraven més. Ara el que pre-domina són els furts de ferralla i coure, a les deixalleries i als desballestaments. El coure va molt buscat. Però de robatoris no en tenim. Estem tranquils, però no hem de baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment ens pot pujar algú.

“Resolem el 77%de les denúncies”

Joan Carles Vidal, cap de l’Àrea Bàsica del Solsonès

Joan Carles Vidal, cardoní, 39 anys. Al novembre farà 4 anys que està destinat a Solsona com a cap de la comissaria. Anteriorment havia estat a diverses destinacions: Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Manresa (cap de la Policia científica) Berga i Barcelona.

Quin grau de resolució dels casos hi ha al Solsonès?Actualment estem al voltant del 77% del total denunciat, que és una mitjana força bona comparada amb altres llocs, i és que la mitjana catalana de resolució està al voltant del 40%. Nor-malment les resolucions més altes es donen a les comissaries petites, en els àmbits petits on la gent es coneix i on es detecta més aviat la gent estranya.

Quines van ser les intervencions més destacades l’any passat?Es van fer unes detencions per una persona que amenaçava un empresari solsoní i que l’estava extorsionant.Es van detenir quatre menors per robatoris a bars i una estrebada al mig del carrer al casc antic a final d’any.Finalment es van detenir també una furgoneta amb tres persones que havien fet un furt d’una bobina de coure al canal Segarra-Gar-rigues, detectats en un control rutinari a la Collada de Clarà.

Està baixant l’edat mitjana dels delinqüents?Aquí no. El que passa és que cada cop els menors comencen a delinquir més aviat. Però la mitjana d’edat dels detinguts, i l’any passat n’hi van haver 64, no ha variat.

Creix la inseguretat ciutadana?Jo crec que no hi ha un augment de la inseguretat, però sí que passan és que en certs casos més greus, com robatoris amb violència, estrebades o quan hi ha una tongada de robatoris, la gent s’alarma. No crec que hi hagi una sensació d’inseguretat per dir que no podem sortir al carrer però sí que la gent viu molt de prop aquests casos més greus.Els danys a la propietat, encara que són més habituals, no creen una sensació d’inseguretat. En canvi, les agressions sexuals, encara que només n’hi hagi una, creen més alarma.

Quina és la relació amb els altres cossos de seguretat i amb les administracions?Amb la Policia Local mantenim un contacte freqüent, així com amb la resta de cossos de seguretat i de servei, agents rurals, bombers...Amb l’administració també ens reunim especialment per coordinar temes de Festa Major i Carnaval...

I la relació amb entitats i la societat en general?Tenim la figura de l’agent amb relació amb la comunitat, que s’encarrega de contactar amb totes les associacions de Solsona, ja sigui la UBIC, botiguers, Sol del Solsonès... i dins d’aquests grups hi tenim contactes amb els immigrants.

62 566 - Divendres, 25-04-2008

L'acudit del Simi

Les 7 diferènciesAquest cap de setmana Solsona ha acollit la primera edició de la Fira Autocamp.

Sabríeu trobar les 7 diferències.

Passatemps Marta C.

63566 - Divendres, 25-04-2008

Documents

Celsona 566