� 635 - Divendres, 04-09-2009

La Barra del Mia

Solsona Ramon Estany

El Pla per a l'estímul de l'economia i l'ocupació també ha beneficiat la residència Pere Màrtir Colomés, que aquestes setmanes ha començat les obres de rehabilitació de la coberta, l'espai sotacoberta i de creació d'una unitat d'atenció d'alta dependència.

Tal com a explicat la directora del Centre, Rosa Angue-ra, les obres consisteixen en la rehabilitació de la teulada, la sota teulada, on s'ubicarà magatzems, i la creació de 8 places noves, que juntament amb les dotze ja existents, configuraran una Unitat d'Atenció d'Altes Dependències.

Les obres tenen un pressupost de 329.243 euros, i han rebut una subvenció de 240.000 euros, a través del Ministerio de Sanidad y Política Social i el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

L'arquitecte de l'obra és Josep Sangrà, el contractista, Constructora de Solsona SCCL i el termini per finalitzar els treballs, el desembre de 2009.

La Residència Pere Màrtir Colomés

rep 240.000 euros del Pla E

...CiU demana a Jounou que cancel.liel dinar de Festa Major...

�635 - Divendres, 04-05-2009

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

La crisi obliga a reduir trajectes dels polígons

al bus interurbà Solsona-OliusAlbert Muntada, responsable del servei, confia que la mesura serà temporal, però assegura que entreles 5 i les 8 del matí s’ha perdut un 80% de viatgers que accedien a les empreses per entrar a treballar

La situació laboral que es viu al Solsonès en aquests mo-ments, amb una important taxa d’atur, ja ha afectat directament l’únic transport interurbà existent a la comarca entre Solsona i Olius, “que es veurà obligat a suprimir alguns dels seus trajectes de primera hora del matí als polígons industrials, per manca d’usuaris”, segons ha avançat el vicepresident del Consell, Albert Muntada, responsable d’aquesta àrea.

El bus, que ha sofert una petita davallada general de viatgers en pràcticament totes les rutes, ha vist caure en picat els usuaris de la franja horària de les 5 del matí a les 8, on els trajectes es concentren als diferents polígons industrials de Solsona i d’Olius, al Pi de Sant Just.

Muntada ha garantit la continuïtat del bus després d’ha-ver parlat amb Ports i Transports de la Generalitat a Lleida, i creu que “la reestructuració horària proposada és només una mesura eventual mentre duri la conjuntura actual, que ha comportat una disminució del 80% dels viatgers en aquest tram matinal”.

El Consell està treballant aquests dies amb l’empresa concessionària del servei i el govern de Catalunya per ajustar els trajectes a la demanda, establint un horari fins passat l’estiu del 2010, “moment en que avaluarem de nou aquest transport per veure la possibilitat de fer una recuperació progressiva d’horaris i trajectes, ja que la voluntat del Consell és que el bus interurbà sigui una eina consolidada en tots els sectors de població”. En aquest sentit, Albert Muntada, ha explicat també “la programació d’una campanya de sensibilització per a fomentar aquest servei, que s’iniciarà amb la setmana de la mobilitat sostenible i segura, en col·laboració amb l’Ajuntament de Solsona, les properes setmanes”.

El Consell no apujarà el preu del bitllet ni abonaments Seguint en aquesta línia de promoció del transport públic

i per a facilitar-ne l’ús, Albert Muntada ha afirmat que “el preu

del bitllet per aquest nova etapa es mantindrà a 60 cèntims, xifra que no s’ha incrementat des que es va posar en marxa el servei, el 2005, i pel que fa als abonaments de 10 trajectes, continuarem amb una bonificació del 50% per a cada viatge a més de les diferents ofertes de descomptes que inclou la targeta, amb un conveni amb la UBIC”.

Foto d'arxiu

� 635 - Divendres, 04-09-2009

Olius Josep M. Montaner i Reig

L’Ajuntament d’Olius rep la notícia amb reserves després dels “nombrosos incompliments” que la companyia acumula respecte aquestes obres.

L’empresa Telefònica va començar la setmana passada els treballs de desplegament de les noves línies de telèfon que han de permetre garantir el subministrament d’internet d’alta velocitat a la urbanització del Pi de Sant Just i al polígon industrial d’Olius. Les obres, que han continuat aquesta setmana, s’allargaran fins que no s’hagi completat el desplegament de la nova xarxa per tota la urbanització i la zona del polígon industrial d’Olius.

L’Ajuntament d’Olius ha valorat positivament la notícia per bé que l’ha rebuda amb certes reserves. “En principi és una bona notícia però de moment ens mantenim escèptics atès el llarg historial de retards que acumula aquest projecte”, ha manifestat el regidor de Serveis del consistori Antoni Màrquez. Si les obres es desenvolupen en el temps esperat podrien estar enllestides a final d’any, moment en què la companyia podria començar a donar servei d’internet d’alta velocitat (ADSL) i noves línies de telèfon fix entre els clients que ho sol·licitessin.

Si es compleixen aquests terminis, els habitants de la ur-banització del Pi de Sant Just i les empreses del polígon podran accedir a uns serveis dels qual fa aproximadament 5 anys que n’estan exclosos. Durant aquest temps, recorda Màrquez, Telefónica no hi ha instal·lat ni una sola línia de telèfon fix, ni cap línia ADSL. Aquesta situació ha estat denunciada en repetides ocasions des del consistori que ha criticat a Telefónica per la manca d’inversions en la xarxa que té al municipi. En aquest sentit, Màrquez ha recordat que l’empresa es va “comprometre verbalment” a tenir a punt la nova xarxa l’any 2007, just després que el consistori renovés completament la xarxa de serveis de la urbanització del Pi de Sant Just.

Fins ara l'única via segura per poder contractar una línia de telèfon fix i una connexió d’internet d’alta velocitat a Olius és a través del sistema de banda ampla rural. Aquest sistema que ofereix l’empresa Iberbanda -de la qual Telefónica participa

Telefònica ha començat a treballar en el desplegament

de noves línies telefòniques a OliusEls treballs, que acumulen més de 2 anys de retard, hauran de servir per garantir els serveis d’internet d’alta velocitat i la connexió de noves línies de telèfon fix

Fa dues setmanes que els operaris treballen en el desplegament de la xarxa de telefonia

com a accionista - ofereix la possibilitat de contractar una línia de telèfon fix i una connexió a internet i així ho han fet algunes empreses del polígon i particulars de la urbanització del Pi de Sant Just.

�635 - Divendres, 04-05-2009

� 635 - Divendres, 04-09-2009

Tu què en penses? Ramon Estany

Noteu la crisi al vostre negoci?Hem demanat a diverses parades del mercat i comerciants i botigeurs de de Solsona,

com els ha afectat l'actual crisi i com la viuen

Mateu Roure (Alpicat)"Em ve gent que no havia vist mai al mer-cat. Busquen productes barats i s'ajusten a preus que no passen de l'euro"

Abdellah (Tàrrega)"Amb la fruita no hem notat gaire la crisi, però la gent vigila molt més els preus"

Carme (Solsona)"Ens ve més gent que abans. Crec que s'ha deixat d'anar tant a la botiga, pels preus més assequibles de les parades del mercat"

Pol (Navès)"Hem notat especialment que els clients habituals de productes ecològics, no dei-xen de venir, però els que compraven de tant en tant han deixat de venir"

Joan Galofré (Capellades)"Ho he notat molt. Aquí a Solsona han caigut un 70% les vendes. La gent compra menys sabates que abans"

Pere Jiménez (Puig-reig)"La gent compra molt menys i cada vega-da demana més els productes barats i de la Xina, que a més donen poc marge als venedors i són de baixa qualitat"

Albert (Mataró)"Ens ve menys gent. Sobretot han fallat aquells clients que pujaven de vacances a l'agost i cada divendres ens demanaven un pollastre."

Anna Serra (Cal Baldomero)No. Més aviat crec que ho hauran notat les grans superfícies, perquè la gent compra més al dia a dia. Pràcticament nosaltres treballem més que abans.

Albert Torres (Estanc Torres)Ara tira més el tabac de liar perquè és més barat, però en general, la gent segueix fumant. De fet, entre turisme i una cosa o l'altra, anem tirant.

�635 - Divendres, 04-05-2009

Tu què en penses? Ramon Estany

Joan Serra (Barberia Serra)De moment no. La gent continua venint a tallar-se els cabells. Com que és una cosa barateta. Quan deixin de cobrar ja deixaran de venir.

Santi Cutié (Esports Ribera)Molt no, però s'ha notat. La gent entra i mira més que abans. Ha baixat el nivell adquisitiu i es vigila més els preus.

Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ............ 973 48 31 55Ca L’anita Al seu serveiCarrer Castell, 14Telèfon: 973 48 02 08Torra Stil ............................................. 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis............ 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ........................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ...... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 .......................973 48 29 05

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 ........................ 973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ............... 973 48 08 66Only Party ........................................... 973 48 29 17Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ............... 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ...................................... 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ... 973 48 20 55Carrer Castell, 35..................................973 48 11 67Carretera de Torà................................. 973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8...................................... 973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar ................................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39........................... 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics ....................................973 48 17 19Gràfiques Muval................................. 973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

La LionesaCarrer Castell, 18................................. 973 48 02 60

PASTISSERIES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10........................... 973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6............................. 973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31......................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17......................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121.......................................... 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ........................................... 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer ................ 620 72 81 05

TAXI

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13......................... 973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50................................. 973 48 09 09Transports Joan Guilanyà Servei Grua + TransportCarrer Marià Fortuny, 9Telèfon: 608 73 88 15

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ................ 973 48 16 09

PODOLOGIA

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16........................... 973 48 05 49

PInTURES

Joan Colell (Poti Poti)La gent segueix venint a la botiga, però quan abans es gastaven cinc euros ara se'n gasten un. S'ho miren una mica més abans de comprar.

� 635 - Divendres, 04-09-2009

Flash-Notícies Ramon Estany

7 places d'oferta pública d'ocupació per l'ajuntament de SolsonaLa Junta de Govern Local, en la sessió duta a terme el dia 24 d’agost de 2009, acordà aprovar l’oferta pública d’ocupació de personal de l’Ajuntament de Solsona, per a l’exercici 2009, que correspon a 5 llocs de treball de personal laboralAdscrit a la Regidoria de Cultura: Vi-gilant. Places vacants 1.Adscrit a la Regidoria de Comunicació: Responsable de comunicació i protocol. Lli-cenciat en periodisme. Places vacants 1.Adscrits a la Regidoria de Serveis: Peó. Places vacants 1.Oficial segona. Places vacants 1.Adscrit als Serveis Tècnics: Tècnic mitjà aparellador. Places vacants 1.Adscrits a l’Àrea d’Esports: Vigilant. Places vacants 2.

Una persona ferida lleu en accident a SolsonaDivendres passat, 28 d'agost a la tarda hi va haver un accident amb ferit lleu a Solsona, que va tenir lloc a 1/4 de 4 de la tarda a l'avinguda dels Països Catalans, quan una furgoneta Peugeot va xocar amb un turisme estacionat. El seu conductor, Albert E. X., es va fer un traumatisme cranioencefàlic lleu i va ser traslladat a l'hospital.

Pinell restaurarà i rehabilitarà l’església de Sant Jaume i la Torre i el Castell de SallentPer acord del Ple de l’Ajuntament de Pinell de Solsonès, de data 11 d’agost de 2009, es va aprovar l’adjudicació provisional del contracte d’obres del projecte per a la restauració i rehabilitació de l’església de Sant Jaume i la Torre i el Castell de Sallent, pel preu de 141.113,26 euros i 22.578,26 euros, d’IVA. a Construccions M-J Angrill, SL

Solsonès. Període: agost de 2009

Castellar de la Ribera ...........................2Clariana de Cardener ...........................3Guixers .................................................0Lladurs .................................................1Llobera .................................................6Molsosa, la ...........................................4Navès .................................................. 14Odèn .....................................................1Olius ................................................... 37Coma i la Pedra, la ...............................9Pinell de Solsonès .............................. 10Pinós ................................................... 15Riner .................................................. 12Sant Llorenç de Morunys ...................28Solsona ............................................. 698

Total ................................................. 840

Gairebé 700 aturats a SolsonaMales notícies per l'economia del Solsonès

Les dades d'atur registrat al mes d'agost han tornat a ser negatives a la nostra comarca. En un mes, Solsona ha passat a tenir 65 aturats més, situant les xifres de l'INEM en 698. En el conjunt de la comarca, hi ha hagut un augment de 77 aturats, que deixa la xifra de demandants d'ocupació en 840.

Aclariment sobre el curs de robòtica

Respecte a la nota apareguda al Celsona de divendres passat, des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya es vol recordar que el Pla Educatiu d'En-torn de Solsona és qui ha organitzat aquest Taller de Robòtica per a alumnes d'ESO, amb els mitjans i el professorat del nostre Centre. Aquesta és la proposta més innovadora dins el programa Estiu a l'Escola i s'ha emmarcat en les activitats d'informàtica. El taller, que va començar el dia 15 de juliol, ha durat 21 hores i s'ha impartit a les instal·lacions del CTFC a la pujada del Seminari. En aquesta activitat, els joves han après a construir el seu propi robot amb el joc Lego Mindstorms, una eina educativa utilitzada en la iniciació a la robòtica.

El Celsona consolida el lideratge informatiu al Solsonès

Les dades del Baròmetre de la Comunica-ció de Catalunya corresponents al periode juliol 2008 - juny 2009 tornen a situar al capdavant dels mitjans de comunicació del Solsonès la revista Celsona, així com en un lloc destacat entre els mitjans locals i comarcals de la província de Lleida.

Rànquing provincialEl setmanari solsoní ocupa el lloc 17è a la província de Lleida, amb 6.000 lectors setmanals, a poca distància de publicaci-ons com l'edició en castellà d'El Periodi·co, L'AS, El País o L'Avui, aquest darrer, amb 8.000 lectors diaris a Lleida.A nivell de publicacions locals, Celsona és la tercera revista de la província, per darrera de Som Garrigues (13.000 lec-tors) i Nova Tàrrega (7.000). La resta de publicacions locals oscil·len entre els 1.000 i els 5.000 lectors.

Lideratge comarcalA nivell del Solsonès, les dades del barò-metre són més contundents. Els enques-tats en el sondeig han donat la majoria absoluta a la revista Celsona, amb 6.000 lectors, per davant i a gran distància del Regió 7, amb uns 1.000 lectors diaris.

Trobant una solució per veure Gol TV

La situació caòtica dels canals privats que ofereixen els partits de lliga de futbol va camí de solucionar-se a final de setembre, tal com ha informat l'empresa de cable solsonina Indesol, que ha aclarit que els seus decodificadors estan preparats per rebre el senyal de Gol TV. Només queda pendent rebre les targetes, que, a més, gràcies a un acord avantatjós amb l'asso-ciació d'operadors de televisió per cable, permetrà gaudir d'una oferta fins i tot més àmplia de partits.

�635 - Divendres, 04-05-2009

Llobera Ramon Estany

Llobera treu a concurs la primera plaça de taxiHa estat aprovat per acord de Ple de l’Ajuntament de Llobera de data 1 de juny de 2009 el plec de

clàusules administratives particulars que ha de regir l’adjudicació de la llicència número 1 d’auto-taxi, per al servei de transport interurbà de viatgers en turisme a Llobera

Condicions específiques:

Les llicències i les autoritzacions per al servei de taxi s’han d’atorgar per a vehicles amb una capacitat màxima de cinc places, inclosa la de la persona que condueix, i es pot autoritzar que el vehicle tingui una capacitat de fins a nou places, inclosa la de la persona que condueix, excepcionalment i atenent circumstàncies relacionades amb les prestacions i les característiques del vehicle, l’accessibilitat que té per a persones de mobilitat reduïda i les característiques de la zona geogràfica i del servei mateix.

L’antiguitat del vehicle no serà superior a 2 anys des de la data de matriculació inicial, i no podran, en cap cas, prestar altres serveis amb excepció del transport d’equipatges de viatgers i complir els requisits determi-nats per les normes de la Llei del taxi.

S’estableix el compromís de no aplicar tarifes su-

periors a les màximes aplicables als serveis discrecionals de transports de viatgers realitzats amb vehicles de fins a 9 places, i els vehicles afectes a les llicències atorgades per aquest Ajuntament no podran, en cap cas, estar sub-jectes a la prestació de transports de viatgers interurbà mitjançant llicències de taxi d’altres ajuntaments.

L’adjudicatari estarà obligat a prestar el servei en dies festius i/o en horari nocturn, en aquells casos que sigui requerit per una urgència mèdica, i al pagament dels anuncis i impostos que procedeixin, i a la taxa que correspongui, un cop l’Ajuntament de Llobera tingui aprovada la corresponent ordenança fiscal.

Es valorarà el ser veí del municipi amb un any com a mínim d’empadronament, tenir experiència en transports de viatgers, transports de mercaderies, i les característiques del vehicle amb el que es pretén prestar el servei, com l’anti-guitat, estat de conservació, confort que ofereix, etc, i altres mèrits per al·legar que seran valorats discrecionalment:

10 635 - Divendres, 04-09-2009

El Govern aprova l’alteració parcial dels termes municipals de Clariana de Cardener i d’Olius

El Govern ha aprovat aquesta setmana l’alteració parcial dels termes municipals de Clariana de Cardener i d’Olius per consideracions d’ordre geogràfic, econòmic i administratiu. Ambdós ajuntaments han adoptat acords favorables a la mo-dificació, que ha estat prèviament avalada per la Comissió de Delimitació Territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques.

El Govern ha aprovat la permuta de sòl que comporta l’adscripció al municipi d’Olius d’11,53 hectàrees fins ara pertanyents a Clariana de Cardener i la correlativa segregació d’11,31 hectàrees del municipi d’Olius per a la seva agregació al de Clariana de Cardener.

Comarca Ramon Estany

Una granja del Solsonès nominada als Premis Porc d'Or

La granja Viladas, d'Olius, aspira al Premi Porc d'Or, que es lliurarà el proper 20 de novembre en el decurs d'un sopar que es durà a terme a Vic. La granja Viladas ha estat nominada en taxa de parts a la segona categoria.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central, en la sessió de 10 de juny de 2009, va adoptar, entre altres, els acords següents:

Projecte en sòl no urbanitzable per a la cons-trucció d'unes naus d'engreix de porcí a la finca Molí d'Enfesta situada a la parcel·la 36 del polígon 3, al terme municipal de la Molsosa.

Projecte en sòl no urbanitzable per a la reha-bilitació d'un sector de la masia Vilanova d'Isanta per destinar-la a turisme rural, al terme municipal de Lladurs.

Projecte en sòl no urbanitzable per a l'ampliació i canvi d'orientació de l'explotació porcina situada a la casa Cor de Roure, situada a la parcel·la 34 del polígon 3, al terme municipal d'Olius.

Projecte en sòl no urbanitzable per a la reforma i rehabilitació interior per agroturisme de la masia Casa l'Avellana, al terme municipal de Pinell de Solsonès.

Projecte en sòl no urbanitzable de reforma in-terior de l'habitatge anomenat rectoria de Sant Pere de Madrona, per fer turisme rural, al terme municipal de Pinell de Solsonès.

Projecte en sòl no urbanitzable de gasificació a la població, al terme municipal de Solsona.

Projecte en sòl no urbanitzable per a la construc-ció d'una línia de mitja tensió, a 25kv, des de l'estació depuradora d'aigües residuals de Solsona fins a la connexió a la línia de mitja tensió de Santa Llúcia i per construir un centre de transformació, PT Mujal, per tal d'evacuar l'energia que generarà una nova instal·lació fotovoltaica, al terme municipal de Solsona.

S'aproven diferents projectes en sòl no

urbanitzable al Solsonès

Els boletaires ja van per feinaAquí tenim unes de les primeres cistelles de rovellons que ja s'han començat a recollir a les acaballes de l'estiu

Bolets Ramon Estany

11635 - Divendres, 04-05-2009

1� 635 - Divendres, 04-09-2009

Vall de Lord Sol del Solsonès Fotos: Lluís Closa

I Nit Literària i Musical de la Vall de Lord

El passat 29 d’agost vam celebrar la I Nit Literària i Mu-sical a la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys). Va ser una gran sorpresa per la massiva assistència a la Nit Literària.

Els presentadors, Montse Fruitós i Francesc Mas, van presentar l’acte amb molta elegància.

Va pronunciar unes paraules la Sra. Maria Pintó en re-presentació del Club de Jubilats i Pensionistes de l’Arcada.

Va ser inaugurada pel Sr. Enric Roures, Alcalde de Sant Llorenç de Morunys, expressant la seva gratitud per l’esdeve-niment de l’acte. També el President del Sol del Solsonès amb molta il·lusió i emoció va rendir homenatge de gratitud a la bona gent de la Vall de Lord, a les autoritats de Sant Llorenç de Morunys, Guixers i La Coma i la Pedra i el Club Arcada per la bona organització que van dur a terme, així com també als col·laboradors de la Vall, que han sigut molts, per ajudar a

Assistència de la Vall de Lord

Coral de Morunys

Entrega de premis

Exposició Sant Llorenç 2009. Foto: Xavier Borés

aquest projecte del Sol del Solsonès.Felicitem tots els artistes des dels petits als grans i als

seus professors per haver ensenyat poesia, música, ball i altres interpretacions. Amb aquest projecte redescobrim una cultura viva i humanitària que és a l’abast de tots.

Al final de l’acte vam fer entrega d’uns obsequis a tots els participants fets pels nois i noies del Sol del Solsonès.

Acte seguit Enric Serra, President del Sol del Solsonès, va agrair emocionat tota la col·laboració rebuda.

Va fer la clausura d’aquesta magnífica Nit Literària l’Alcalde de Guixers i President del Consell Comarcal, el Sr. Marià Chaure, amb molta sensibilitat.

Durant la setmana passada també hem exposat a la Biblioteca Municipal de Sant Llorenç de Morunys el taller de fotografies del Club Social del Sol del Solsonès, dut a terme pel fotògraf Llátzer.

Grup de Country

Grup de gimnàstica infantil

1�635 - Divendres, 04-05-2009

Ja ho sé. Res del que aquí passa no et passa a tu. I nosaltres no som ningú. Un reflex. O potser el reflex ets tu, fet de les mil imatges quirals de totes les realitats que nosaltres t’hem anat explicant. Reflex o rea-litat? Ja no sé qui som. Però tant se val.

La línia entre tu i nosaltres és tant nímia i fràgil, transparent, com la superfície impecablement planxada d’un llac, estirada per tensions invisibles. Si tu hi llances una pedra (o un crit, un plor, una rialla o un aplaudiment), la teva pedra mai no caurà al nostre món. Trencaràs el mirall i el miratge, i nosaltres ens desfarem en una ondulació concèntrica, humida (i REAL!). Entre els dos móns especulars (reflex i realitat) s’haurà obert una esquerda finíssima. Abandonarem per un moment els personatges i només serem actors, persones reals, permeables a qualsevol pedra (crit, plor, rialla o aplaudiment).

Davant teu, doncs, l’escenari, un mirall esquerdat per les teves reaccions. Un mirall còncau, projectaran imatges de reali-tat magnificada, engreixada d’exageracions i diàlegs sarcàstics. Una sogra tipificada i topificada. El seu marit submís pel do del “calla i atorga”. Un gendre que defuig els problemes tancant-se al lavabo i una filla que els ha d’afrontar amb imaginació. Un galant “curiós” enviat per agència. Unes veïnes buscant pantalons i... un embolic de faldilles. En definitiva, un vodevil quimèric, esbojarrat i absurd com la vida mateixa.

Després de les representacions d’Oliana i Peramola, ja són dos els cops que “Ens ha caigut la sogra!”, i el Grup de Teatre el Pou del Gel us torna a convidar a riure amb el seu joc d’equívocs.

“Ens ha caigut la sogra!” del Grup de Teatre el Pou del Gel

Un reflex absurd de la realitat (quotidiana?)

Oliana Anna Simon Ampurdanès

“Ens ha caigut la Sogra!”12 de setembre a les 22:00hPlaça de la Reguereta (Oliana)

26 de setembre a les 18:00h - Freixinet

Primera circular pantà d’Oliana

El Grup Excursionista d’Oliana ja ho té tot a punt per a la caminada de resistència Circular Pantà d’Oliana que tindrà lloc entre els dies 5 i 6 de setem-bre. La prova, puntuable per a la XII Copa Catalana de Caminades de Resistència, engega aquest any amb més de 200 participants inscrits. El recorregut, de 81km i 6200 metres de desnivell acumulat, s’iniciarà a Oliana a les 17h de dissabte i s’haurà de completar amb menys de 24 hores.

Per a més informació:http://www.grupexcursionistaoliana.org

1� 635 - Divendres, 04-09-2009

Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

Prats de MollóCom cada any per aques-tes dates, vam fer una sortida, en aquest cas a Prats de Molló. L’Àpat del dinar a Setcases. Posteriorment parada a Camprodon, i finalment Ripoll i el seu Monestir.

3r Open infantil BTTEl passat dia 22 d’agost es va portar a terme, al camp

que hi ha vora l’Ajuntament d’Oliana, el 3r. Open infantil BTT (Per a nens i nenes de 5 a 14 anys).

Castell residencial Oliana (Caser)

El dia 8 d’agost, l‘Arxiu Marcel Ribera va fer donació de diferents volums, llibres, com per exemple: La col·lecció complerta de L'Enciclopèdia del Mar... Les persones que hi ha a la residència van rebre les caixes on hi havia els llibres. És una forma de col·laboració envers els residents del centre.

1�635 - Divendres, 04-05-2009

Educació Escola Arrels Primària

Comença un nou curs

És dia 1 de setembre i posem fil a l’agulla per iniciar el nou curs. Durant l’estiu s’han fet les reformes i canvis necessaris que ja s’havien previst durant el curs passat. A la llar d’infants estrenaran menjador i els més petits disposaran d’un espai més que engrandirà la guarderia. A Primària s’ha canviat algun mobiliari i algunes dependències han canviat de situació.

Formen part de l’equip directiu el Jaume Vila com a director, la Mireia Flotats com a subdirectora i la Ma Àngels Eslava com a cap d’estudis.

Ara que s’acosta la tardor i les cigonyes retornen a llocs on el clima se’ls fa més agradable, preparem el curs amb il·lusió i empenta, cerquem activitats motivadores que faran que el nostre treball ens esperoni a millorar i cercar la perfecció. Aquest any la feina ben feta no tindrà fronteres, a primers d’octubre ens visitaran mestres del Projecte Comenius procedents d’Itàlia, Irlanda, Regne Unit, Alemanya i Finlàndia. L’any passat ja vam fer visites i activitats conjuntes amb aquests països i aquest any ens toca a nosaltres fer d’amfitrions.

Seguirem treballant els objectius d’Escola Verda, el Pla Estratègic de Llengües Estrangeres, el Pla de Lectura i comen-çarem a posar la primera pedra del nou Pla de Convivència que

ja treu el nas per la porta. Un curset de Comprensió Lectora ens fa reflexionar, valorar i avaluar les tècniques que utilitzem per aconseguir una millor comprensió del que es llegeix.

El dia 14 s’acosta, prepareu les carteres, la bata, els llibres i el material. Gaudirem del joc, dels amics i de l’Escola, ens divertirem aprenent.

1� 635 - Divendres, 04-09-2009

Música Ramon Estany

Els solsonins Smou Poc i Despertadors Atòmics s'han classificat per a la segona fase del Concurs de maque-tes dels Països Catalans "Enganxa't a la música 2009". Junt amb aquestes formacions, també han passat 20 forma-cions de tota la geografia de parla catalana. Els concerts de semifinals i de la gran final se celebraran a Reus durant aquest setembre i octubre.

Les emissores locals de ràdio i televisió participants han elegit els 20 dels 22 grups que passen a la següent ronda, d'entre totes les bandes classificades. Aquests 20 s'afegeixen als ja classificats, Vicen-T, que passava sense necessitat de ser votat pel fet d'haver resultat guanyador del concurs 'Lliga't a la música' i, Pas de Zebra, que s'ha classificat gràcies als vots del públic.

Fins el 15 de setembre, s'hauran de triar els 8 semi-finalistes que actuaran a Reus en els concerts de semifinals. D'aquests, 6 grups els elegirà el Jurat i els altres 2 passaran a semifinals gràcies als vots del públic de www.terceravia.org/enganxat. Els concerts de semifinals tindran lloc al Suau (Reus) els dies 21, 22 i 23 de setembre.

La Gran Final, amb els 3 grups finalistes, se celebrarà el dia 2 d'octubre a la mateixa sala.

El guanyador de l'Enganxa't tindrà com a premi el finançament per a l'enregistrament, edició i distribució d'un disc, una gira de concerts promocionals i una campanya de difusió entre els mitjans de comunicació.

Els solsonins Smou Poc i Despertadors Atòmics,

a la 2a fase de l'Enganxa't a la música

Smou Poc

Despertadors Atòmics

Màgia de nitEl Mag Pere va oferir una nit d'entreteniment màgic

al pub l'Aixeta, el passat divendres 28 d'agost. Els clients van gaudir amb intrigants jocs de mans i de cartes.

Espectacles Ramon Estany

Música al carrerLa Plaça de la Torre de les Hores va ser l'escenari d'un

agradable concert a càrrec del grup Akustix, que va interpretar versions de cançons catalanes i pop internacional. Akustix són Mònica Mendoza, Marc Montraveta i Teresa Gonzàlez.

1�635 - Divendres, 04-05-2009

Societat

L’Ivan el dia 6 ja en fa 30!!! Felicitats de part de la colla!!

Celebracions Festa del barri de Sant Agustí

L’últim divendres del mes d’agost era mercat i festa del barri de Sant Agustí. Fa molts anys que se celebra gràcies als macips, que amb la seva bona disposició, quan els toca fan gaudir tot el veïnat de la joia de la festa, que comença amb la penjada de banderetes, escampada de barballó, la missa, la coca i xocolata del matí, els jocs i la xocolatada de la tarda i el sopar i ball de la nit.

Fer de macip exigeix feina i dedicació. Fins ara ens ho hem anat fent amb bona voluntat. Si volem la festa, ens l’hem de treballar. Tots recordem com quan érem petits esperàvem aquest dia amb il·lusió i ganes. Hem de cercar noves fórmules que estalviïn feina. Potser cada casa podria tenir un responsable que recollís els diners i els fes arribar als macips. La penjada de banderetes podria reduir-se o podríem variar el motiu de la decoració.

El nostre carrer ha crescut. Han construït noves cases i

La feina dels macips

hem convidat als carrers annexes a participar-hi. Potser molts no coneixen la manera de fer, però van afegint-se a la festa i en gaudeixen.

Cada any es passa la informació de tot el que s’ha fet i això és una guia per als pròxims organitzadors... Aquest any ha sigut un èxit i si no hagués estat per la pluja, encara estaríem menjant xocolata, fent jocs de màgia i ballant.

Gràcies macips 2009, 2008, 2007, 2006... pel vostre esforç i dedicació. Volem dir gràcies també als macips del futur.

Des de la distància (ells van marxar de Solsona per anar a viure a Castellar del Vallès) a aquesta parella que fa 50 anys que es van casar, els fills els desitgen moltes felicitats.

1� 635 - Divendres, 04-09-2009

Clarà

El diumenge dia 16 va tenir lloc la Festa Major de Clarà. L’església de Sant Andreu, plena de gom a gom, va reunir als veïns, fills del poble i amics, que cada any per aquesta diada es retroben per commemorar la festa del Remei. Abans d’acabar la cerimònia, tot el poble, de cara a l’altar de la verge, va entonar els

Festa Major de Claràgoigs a la seva patrona. Sortint de missa, tots els assistents que van omplir el temple, van refugiar-se sota la fresca ombra dels arbres on el pica – pica els va permetre esperar l’hora de dinar, per celebrar el gran dinar de Festa Major, i gaudir, de nou, d’un dinar en família, que per molts anys es pugui anar celebrant.

L'acudit del Simi

1�635 - Divendres, 04-05-2009

�0 635 - Divendres, 04-09-2009

Un cop més la Festa Major de nou s’atansa i tornem a tenir un motiu per a trobar-nos de nou durant aquests dies. Enguany voldríem fer ressò dels 50 anys de la construcció dels actuals Gegants Vells. Tots coneixem els orígens centenaris del nos-tre folklore.

Per aquest motiu, i de manera especial, la Final de davant de l’Ajuntament del dia 9 de setembre s’ini-ciarà amb una ballada dels dos Gegants Vells al so dels pasdobles “El Gegant Vell” i “La Geganta Vella” de Joan Roure i seguidament els Quatre gegants ba-llaran junts, com de costum, per cloure els actes de la manifestació gegantera d’aquesta Festa Major 2009.

També és motiu de satisfacció anunciar la recu-peració dels mascles. A la darrera Assemblea Ge-neral dels Geganters es va tractar la recuperació d’aquests elements originals de l’any 1693. Es trac-ta d’uns morters de ferro d’un pam d’alçada i de forma cilíndrica que s’omplen de pólvora i es tapen amb fang. S’encenen a través d’una metxa que fa que es produeixi una explosió en sentit vertical.

Es col.locaran tres mascles a les regateres de pólvora finals de la Tronada i s’estrenaran a la que s’encendrà el dia 8 de setembre, repetint-ho també el dia 9. Així es vol donar un paper a aquests elements que an-tigament s’empraven per les festes majors solsonines i que aquest any tornen a ser recuperats.

Aquesta Festa Major, ens plau donar-vos a conèixer els logotips identificatius que la Generalitat ha expedit per aquelles celebracions guardonades com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La Festa Major ara pot emprar aquest

símbol per a ser identificada, com les altres festivitats catala-nes catalogades amb aquesta distinció.

Finalment, volem anunciar-vos la creació d’un espai web de l’Agrupació de geganters. El proper dia 6 de setembre es pre-sentarà, a la terrassa de l’Hotel Sant Roc, el portal de la nostra entitat amb una important hemeroteca sobre la Festa Major.

L’Agrupació de Geganters de Solsona

Cada peça s’identifica amb un dels tres estaments resposables de la Festa Major

Salutació

L’espurna del Mia

�1635 - Divendres, 04-05-2009

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

L’ONG comarcal El Solsonès Obert al Món (SOM) ce-lebra enguany el desè aniversari. Per aquest motiu s’han fet diversos actes al llarg de l’any que es clouran amb la presentació de la publicació amb la memòria a final de de-sembre.

Un dels actes més emblemàtics que ha dut a terme el SOM al llarg de la seva existència és el Concert Solidari de Festa Major que permetia aconseguir fons per dur a terme projectes arreu del món. Al llarg d’aquests anys s’ha treballat amb El Salvador, Nicaragua, Chiapas... i hem comptat amb primeres figures de la música: Lluís Llach (en dues ocasions), els Pets, Gossos, Elèctrica Dharma, M del Mar Bonet...

El pròxim 5 de setembre es durà a terme el concert d’aquest any. En aquest desè aniversari hi ha dues novetats: una per raó de l’aniversari i l’altra per les circumstàncies econòmiques i socials actuals.

Per tal de celebrar l’aniversari, tots els intèrprets del con-cert d’enguany són de la comarca del Solsonès: un home-natge mutu, dels músics (que col·laboren gratuïtament) al SOM i del SOM als músics que sempre ens han fet costat.

D’altra banda, els diners recaptats es dedicaran per primera vegada a un projecte ben proper: el Fons d’Emer-gència Social. Aquest fons, coordinat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Solsona, ajuda les famílies amb risc d’exclu-sió social que tenim més a prop.

El SOM ja va donar a conèixer aquesta iniciativa durant la passada Fira de Sant Isidre recollint aliments en el seu Cove Solidari. L’aportació que esperem poder fer amb el concert creiem que pot suposar una bona empenta per do-nar un cop de mà als nostres veïns que estan vivint circums-tàncies més crues, víctimes de la crisi actual.

Artistes i grups que actuaranA les 7 de la tarda als Sants MàrtirsCarles Merino, Clara Corominas, Elisa i Josep, Mònica Mendoza, Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, Banda Patinfan-jàs, Marta Serena, Escolania del Claustre, Akústix, Zoryiana Sorkatska i Eugeni Sorkatski, LXX Solsonins, Eduard Tama-mes, Albert Fontelles, Andreu Soldevila, Tate Gualdo, Alba Marbà, Ninyos Christofh Doben i Marta Moliner, Albert Ala-bedra, Mireia Barat.

A les 11 de la nit a la Sala XelsaDespertadors Atòmics, Séptimo A, Bluestime, Day Dream Age, Pin’s, Crazy Evolution, Batua l’Arç, Descalços.

10 anys de concerts solidarisEl Solsonès Obert al Món implicarà demà dissabte a partir de les 7 de la tarda a la Sala dels Sants Màrtirs i a les 11 de la nit a la Sala Xelsa als músics del Solsonès per la solidaritat de la comarca

L’art i la solidaritat s’uneixenAl mateix concert es podran adquirir els dos gravats de l’ar-tista solsoní Jaume Roure realitzats amb motiu del 10è ani-versari.

Far/2008: Edició de 55 exemplars Tècnica: Aiguafort i collage Paper: Hahnemühle 300g Preu: 150 euros

Palmera/2008: Edició de 55 exemplars Tècnica: Aiguafort i collage Paper: Hahnemühle 300g Preu: 150 euros

Concert FESTA MAJOR Lluís Llach Setembre 98

Concert FESTA MAJOR Ma. del Mar Bonet Setembre 99

Ballets russos FESTA MAJOR Setembre 00

Concert guitarres mestisses FESTA MAJOR Setembre 01

Tastets solidaris i Concert FESTA MAJOR Get Back (SOM +Creu Roja) 06/09/02

Concert FESTA MAJOR Al Tall 06/09/03

Concert FESTA MAJOR Palo Q’Sea /Rachida Aharrat i Moulay Schariff 03/09/04

Concert FESTA MAJOR Shyam Sunder; Unión Habanera (Músics de l’Índia i de Cuba) 02/09/05

Concert FESTA MAJOR Lluís Llach 9/09/06

Concert FESTA MAJOR Els Pets Setembre 07

Concert FESTA MAJOR Els Gossos/Elèctrica Dharma (SOM + Grup Teatre Lacetània) 6/09/08

Any 2007

Any 2006

��635 - Divendres, 04-05-2009

Any 1999 Any 2000

Any 2002

Any 2005

Any 2008

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Protagonistes

ELS ÓSSOS No trobem arreu del Principat cap element folklòric

d’aquest tipus. Els seus orígens els podríem situar en el transcurs de les antigues festes del Corpus, formant part de l’entremès del ball de Sant Julià.

Fou l’any 1727 quan s’afegiren dos Óssos al conjunt de la comitiva Solsonina. Els dos restants, van ser introduïts el 1956, en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre.

Des d’antuvi, la funció dels Óssos ha estat la d’obrir pas mitjançant els seus garrots per permetre la desfilada de la resta d’improperis. El ball actual esdevé una clara al·legoria a aquella antiga tasca.

ELS CAVALLETS Els cavallets es crearen l’any 1692, i fins a l’actualitat

s’han fet de nou quatre vegades. Aquestes figures folklò-riques són presents en vàries poblacions catalanes, on re-presenten les lluites entre moros i cristians. Sembla que a Solsona la representació de la dansa que realitzen simbolit-za el domini de les cavalleries.

Ja inicialment fou un element del conjunt folklòric desti-nat a ser present en el seguici i actualment, encapçalats per un abanderat, els onze cavallers, realitzen el “ballet”.

EL DRAC Els carrers i places de Solsona contemplen la desimbol-

tura del mateix drac des de l’any 1692, ja que, malgrat les restauracions que s’hagin pogut fer al llarg del temps, la figura que actualment veiem, és la mateixa que s’estrena aleshores.

D’entre tots els improperis de la “Festa” és aquesta figura la més pesada de totes. Antigament simbolitzava l’Infern i el dimoni en les diferents processons del Corpus. Avui, el drac sembla que hagi tornat a adquirir vida tirant fuets al mateix rit-me que el bou i la mulassa i s’exhibeix en aquest ball progressiu i agònic que culmina amb un esclat de xàldigues i foc.

ELS NANS La primera notícia que tenim dels nans a Solsona data

de principi del segle XX. No obstant això, els seus orígens i simbolisme són incerts. Es creu que podrien haver substitu-ït els óssos quan, per motiu d’algun desperfecte important, aquests no van poder dur a terme la seva tasca.

El 1940 es van refer les figures. Avui cada un dels quatre nans “nous” representa una ètnia diferent: el Blanc, el Ne-gre, l’Indi i el Moro.

El “ballet” que avui composen representa el respecte i la unió entre cultures, esdevenint, així, d’una actualitat molt significant.

��635 - Divendres, 04-05-2009

ELS GEGANTS La primera notícia que tenim dels gegants solsonins data

del 1675, quan s’en creà la primera parella. No fou fins l’any 1727 quan, amb l’aparició dels gegants joves, quedà establert el quartet que admirem avui.

Al llarg dels anys, els nostres gegants, han sofert diverses reformes que han canviat la seva fisonomia original, excep-tuant la figura del Gegant Vell, els trets principals de la qual han estat plasmats pels diferents artistes fins als nostres dies, essent el que contemplem avui l’obra més rellevant del mes-tre geganter solsoní Casserras-Boix.

Tradicionalment s’ha donat a aquest ball la significació d’una petició de mà. Segons la interpretació popular, la dansa s’inicia amb la presentació que fa la geganta jove, del seu promès. Segueix un ball de cortesia amb l’accep-tació per part dels gegants vells, i acaba amb la celebració del prometatge.

EL BALL DE BASTONS Sembla que els primers a realitzar un “ball de bastons”

dins les nostres muralles foren vuit vailets de la vila de Sanaüja. Anys després, aquests ensenyaren aquestes danses als solsonins, tal i com consta al “Llibre de Comptes de la Confraria del Claustre”. I fou el 1680 el primer any en el que es pagà un parell d’espardenyes a cada bastoner.

La indumentària que avui llueixen és idèntica a l’original, quan desenvolupaven la funció de patges de la Mare de Déu durant les processons.

L’actuació que realitzen avui és molt complerta, ja que consta de cinc “ballets”, cadascun amb música i coreogra-fia pròpies, que recorda les antigues danses que articulaven durant el seguici de les processons.

L’ÀLIGA Aquest element folklòric és present al nostre país en

aquelles poblacions que gaudeixen del títol de ciutat. La seva presència a Solsona, sembla ser anterior a l’any 1676, quan es troba per primera vegada una referència del sou que es pagà al ballador d’aquest improperi.

El seu ball és solemne i majestuós i conserva els compas-sos de la música original. Des d’antuvi, fer dansar l’àliga davant d’una autoritat, ha esdevingut el símbol de respecte i homenatge per excel·lència del poble de Solsona.

Un gegant presumitAmb 50 anys el Gegant Vell presumeix de tenir una bona cabellera que encara dóna feina a la perruquera.

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

El 1989 diversos grups independentistes de la comarca del Solsonès varen iniciar una recollida de signatures contra la presència de la bandera espanyola al balcó del nostre ajuntament. El 1991, gràcies a la pressió del poble solso-ní, l’estanquera ja no onejava a la nostra casa consistori-al. Aquest mateix any vam decidir celebrar la Victòria de la Guerra de Banderes tot construint una estelada gegant (de 6 x 4 m), finançada amb l’aportació voluntària de centenars de solsonins i solsonines. Des d’aquella data, any rere any s’ha anat penjant l’estelada gegant al Castellvell d’Olius, dins el marc de l’Aplec Independentista del Solsonès.

El XVIIIè Aplec Independentista del Castellvell, que se ce-lebrarà el proper dijous dia 10 de setembre, comptarà amb la presència de Patrícia Gabancho, que presentarà el seu darrer llibre Crònica de la independència (Editorial Colum-na).

Patrícia Gabancho, periodista i escriptora catalana d’ori-gen argentí, col·labora en diversos mitjans de comunicació, com el Matí de Catalunya Ràdio, l’Avui i la Vanguardia i re-alitza una àmplia tasca de difusió cultural a través de debats i conferències, sovint centrats en l’actualitat política. Entre els seus últims llibres cal esmentar El preu de ser catalans (2007), una anàlisi de la complexa situació de la cultura catalana, que va tenir un ressò notable per la claredat i la gosadia del seu plantejament. Crònica de la independència, èxit de vendes en la passada edició de Sant Jordi, proposa la normalització de l’opció independentista com a sortida a l’actual conjuntura política catalana. Aquesta obra de periodisme-ficció se situa a l’any 2037 per imaginar com seria Catalunya al cap de 27 anys d’haver assolit la inde-pendència. Gabancho utilitza en una primera part del llibre cròniques i articles de personatges i comentaristes reals i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d’estar vivint els fets en temps real. En la segona part es plantegen entrevistes als diferents consellers de la Generalitat de l’any 2037 explicant com és el país en termes de cultura, llengua, societat, economia, territori, esport.

El XVIIIè Aplec Independentista del Castellvell també comptarà amb la presència d’Enric Duran, activista que va començar treballant per a la devolució del deute extern i que actualment emmarca la seva lluita dins del moviment anti-globalització. Focalitzat en la creació d’alternatives d’àmbit local, com el cooperativisme i l’autogestió, l’Enric Duran ha impulsat el moviment per al decreixement i la publicació Cri-si? Podem viure sense capitalisme.

Enric Duran fou també el protagonista d’una de les acci-ons individuals d’insubmissió a la banca amb més projecció mediàtica. Primerament, estudià el funcionament del siste-ma bancari. Va inventar-se una professió i una nòmina falsa que feia creure que era solvent. Va començar a demanar crèdits a bancs i caixes argumentant que volia fer reformes al seu pis o que volia comprar-se un cotxe. També va crear una empresa per a poder justificar algunes inversions, com

Patrícia Gabancho i Enric Duran protagonitzaran

el XVIIIè Aplec Independentista del Castellvell

la compra de material audiovisual per a una productora. Després de liquidar interessos, comissions, notaris, impostos i d’altres despeses, van quedar-li 360.000 euros nets provi-nents de trenta-nou entitats bancàries, que va invertir en la publicació “Crisi”, vinculada a la teoria del decreixement, i en d’altres projectes de canvi social impulsats per diferents organitzacions. Segons l’Enric Duran aquesta acció tenia com a objectiu immediat despertar l’alarma social sobre el poder desmesurat de les entitats financeres i la ineficiència del sistema bancari, així com posar al descobert les seves deficiències. I ho ha aconseguit.

Aquests actes, com cada any, s’emmarquen dins del Cor-rellengua 2009, iniciativa duta a terme per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Conclourà aquesta jornada reivindicativa un concert amb els grups Trempera i Escalivada a les 10 del vespre a la Plaça Sant Joan.

Associació Cultural Voliac i Casal Popular La Fura

Foto d’arxiu: Un grup de joves van pujar l'estelada gegant fins al Castellvell

��635 - Divendres, 04-05-2009

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Diumenge es va celebrar, en el marc dels actes esportius de la Festa Major de Solsona, el tradicional torneig Solsona Bàsquet 3x3 que enguany arribava a la 15 edició

Va ser el dia que el CB Solsona va treure l’esport de la cistella del pavelló al carrer. Van ser 22 equips els que s’hi van inscriure, amb un total d’un centenar d’esportistes de totes les edats (els equips són indistintament masculins, femenins o mixtes). També van ser molt concorregudes les competicions de triples, havent di-nat. El bon temps i l’afluència de públic va afavorir la celebració del campionat. Al vespre hi va haver el lliurament de premis als guanya-dors, amb la representació institucional de l’Ajuntament de Solsona i amb un sorteig d’obsequis entre tots els esportistes inscrits, per gentilesa de RIU ESPORTS I MODA.

El canvi de data de la competició (enguany s’ha avançat 15 dies) va ser va-lorada molt positivament, sobretot pels pares dels esportistes més petits, que abans havien de començar l’escola al dia seguënt del 3x3.

El 3x3 va tornar a ocupar

la plaça del camp de Solsona

Subcampions preminis

Campions minis

Subcampions minis

Petits jugant

��635 - Divendres, 04-05-2009

Guanyadors del

XVè. TORNEIG SOLSONA BÀSQUET 3X3

CAMPIONS DE TRIPLES

Categoria pre-mini bàsquetCategoria mini bàsquet

Categoria infantilCategoria júniorCategoria sènior

David AlonsoXavier Vilardell

Maiol JorbaValentí Farràs

Lluís Xavier Gonzàlez

4 de 10 tirs anotats4 de 10 tirs anotats7 de 10 tirs anotats5 de 10 tirs anotats6 de 10 tirs anotats

EQUIPS CAMPIONS I FINALISTES DEL 3x3

Categoria pre-mini bàsquet

Equip campió: JAMAMartí CasalsJordi CampsAdrià BarniolAndreu Casals

Equip finalista: Els ImparablesMiquel BuenoÒnix RoigéFerran ManzanoFerran Algué

Categoria mini bàsquet

Equip campió: Bad BoysCarles AbellaÈric ColellXavier VilardellManel GilMarcel Jané

Equip finalista: OkteamGuillem OrtigosaMarc SaguésManel DavinsNoé Vendrells

Categoria Infantil

Equip Campió: Els basquersGerard CabestanyQuirze AbellaJan CarolLluís Codina

Equip finalista: Orange TeamMaiol JorbaFran MartínezMarc CaellesAleix Sala

Categoria Júnior

Equip campió: Killing in the name of Jesus el Paleta born on the other side ObamaMarcel RiuAndreu SoldevilaMartí FarràsGuillem SolerOstap Sokhastsky

Equip finalista: ShowtimeDaniel VendrellsOriol GavaldàValentí FarràsMarc Argerich

Categoria Sènior

Equip Campió: Els de semprei el RaToni BaenaJordi RamonRoger ComasIvan AlsinaMarc Pera

Equip finalista: TB AscensorsXavier DíazQuico RafartFerran TorresXavier ViladrichJoan Call

Triples Mini

Triples Infantil

Triples Júnior.

Triples Premini

Triples Sènior.

�0 635 - Divendres, 04-09-2009

Campions infantils Campions júniors

Campions sèniors Campions preminis

�1635 - Divendres, 04-05-2009

Subcampions sèniors

Presentació del llibre CAMÍ DE L'INFERNde Jordi CardonaDivendres, 4 de setembre a les 8 del vespre a la Sala Gò-tica del Consell Comarcal del Solsonès. A càrrec d'Esther Miralles, geògrafa, membre de la secció d'història del Centre d'Estudis Lacetans, i Jordi Cardona, l'autor.

1a Exposició de Goigs de diferents èpoques

Gogistes solsonins, la primera associació Gogística de la Província de Lleida inaugura el proper diumenge 6 de setembre una exposició de goigs de diferents èpoques, a la Sala Cultural Sant Jordi de Caixa de Catalunya, a les 12 del migdia.L'exposició estarà oberta del 6 al 13 de setembre.L'acte d'inauguració comptarà amb un parlament a càr-rec de Jaume Camps i Canal, el president, i una glossa dels goigs per part de Mn. Joan Clos i Casanovas, ca-nonge de la Catedral de Solsona.

CINEMA A LA FRESCA: 'Mamma Mia!'Plaça de Sant Joan - 4 de setembre, 22 h.

La Fundació Caixa Catalunya organitza una nova sessió de cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Mamma Mia!

Òmnium Cultural porta a Solsona una exposició sobre els TrobadorsDel 6 al 13 de setembreEl proper 6 de setembre Òmnium Cultural del Solsonès inau-gura una exposició sobre els Trobadors, a la sala Francesca de Llobera, del Consell Comarcal del Solsonès, Cedida pel Consell d’Europa de Catalunya.L’acte d’inauguració serà a les 8 del vespre, i comptarem amb la presència del sr. Jaume Farguell i Sitges, president del Casal d’Europa de Catalunya i d’Òmnium Cultural Berguedà.

EXPOSICIÓ: ‘Els miracles del Miracle’Museu Diocesà i Comarcal - del 15 de maig al 31 de de-sembre, de dimarts a dissabtes, de 10 a 13 h i de 16 a 18 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h

EXPOSICIÓ: ‘Entre la llum i la foscor’Sala Gris (C/ Sant Miquel, 9) - del 5 al 13 i 19 i 20 de setembre. “Entre la llum i la foscor” és el títol de la mostra del pintor Ramon-Àngel Davins La inauguració tindrà lloc el dissabte 5 de setembre a 2/4 de 8 de la tarda.

Subcampions infantils Subcampions júniors

Final sènior

Assaig general dels ballets de la Festa MajorPlaça del Consell Comarcal4 de setembre, 21 h

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Els joves del Ball de Bastons en els assaigs abans de la Festa Major

2 La tronada, n.22 - Especial Festa Major 2009 15La tronada, n.22 - Especial Festa Major 2009

Un cop més la Festa Major de nou s’atansa i tornem a tenir un motiu per a trobar-nos de nou durant aquests dies. Enguany voldríem fer ressò dels 50 anys de la construcció dels actuals Gegants Vells. Tots coneixem els orígens centenaris del nos-tre folklore.

Per aquest motiu, i de manera especial, la Final de davant de l’Ajuntament del dia 9 de setembre s’ini-ciarà amb una ballada dels dos Gegants Vells al so dels pasdobles “El Gegant Vell” i “La Geganta Vella” de Joan Roure i seguidament els Quatre gegants ba-llaran junts, com de costum, per cloure els actes de la manifestació gegantera d’aquesta Festa Major 2009.

També és motiu de satisfacció anunciar la recu-peració dels mascles. A la darrera Assemblea Ge-neral dels Geganters es va tractar la recuperació d’aquests elements originals de l’any 1693. Es trac-ta d’uns morters de ferro d’un pam d’alçada i de forma cilíndrica que s’omplen de pólvora i es tapen amb fang. S’encenen a través d’una metxa que fa que es produeixi una explosió en sentit vertical.

Es col.locaran tres mascles a les regateres de pólvora finals de la Tronada i s’estrenaran a la que s’encendrà el dia 8 de setembre, repetint-ho també el dia 9. Així es vol donar un paper a aquests elements que an-tigament s’empraven per les festes majors solsonines i que aquest any tornen a ser recuperats.

Aquesta Festa Major, ens plau donar-vos a conèixer els logotips identificatius que la Generalitat ha expedit per aquelles celebracions guardonades com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La Festa Major ara pot emprar aquest

símbol per a ser identificada, com les altres festivitats catala-nes catalogades amb aquesta distinció.

Finalment, volem anunciar-vos la creació d’un espai web de l’Agrupació de geganters. El proper dia 6 de setembre es pre-sentarà, a la terrassa de l’Hotel Sant Roc, el portal de la nostra entitat amb una important hemeroteca sobre la Festa Major.

L’Agrupació de Geganters de Solsona

Cada peça s’identifica amb un dels tres estaments resposables de la Festa Major

Salutació

L’espurna del Mia

Ariadna Serra i Solans serà proclamada nova pubilla de Solsona el proper 8 de setembre en el marc de la Festa Ma-jor. Aquesta jove solsonina encapçalarà la comitiva d’autori-tats juntament amb Aina Sala i Colillas, que serà la primera donzella d’honor, i Nahir Pérez i Ayala, que ocuparà el lloc de segona donzella. Enguany ha coincidit que tant la pubilla com la primera donzella són representants de l’esport local, en ser les candidates del Club Esportiu Arrels i la Penya Bar-celonista de Solsona i Comarca, respectivament, a la convo-catòria de selecció formulada per la regidoria de Cultura.

L’esport local, representat en les noves

cares del pubillatge solsoní

Ariadna Serra té 18 anys i ha cursat primer de Magis-teri especialitzat en llengua estrangera. La seva principal motivació per presentar-se a les proves de selecció de la pubilla de Solsona va ser la “voluntat de formar part del folklore solsoní propi de la Festa Major”, que ha viscut amb expectació des de petita. Habitualment, la part de la festa a la qual li agrada més participar com a públic són els ballets de la plaça, dels dies 8 i 9 de setembre, i els passa-carrers, l’eix més tradicional de la programació.

Aina Sala té 18 anys, aquest any ha estudiat segon de Batxillerat i té previst cursar un cicle forma-tiu de grau superior de Realitza-ció i Desenvolupament de Plans d’Obra a la Universitat de Lleida. Ella és la primera candidata de la Penya Barcelonista en els 25 anys d’existència de l’entitat. Per a ella, cal valorar la festa gran de Solsona no només pel seu vessant estrictament folklòric sinó també “per l’ambient i el caliu de la gent que es genera al carrer en tots els actes”. L’al·licient de formar part del pubillatge per a l’Aina és el fet de poder viure aquests dies des de dins, d’”una forma diferent”.

Nahir Pérez, que té 19 anys (acabats de fer), començarà el proper curs un cicle formatiu de grau superior de Màrqueting a Barcelona. Ella s’ha presentat voluntàriament per acompanyar la pubilla, davant la manca de candidates presentades per les entitats en les proves de selecció d’aquesta edició. “No m’ho ha-via plantejat mai abans, però en proposar-m’ho l’Ariadna m’ha fet gràcia”, confessa la Nahir. Per a aquesta jove l’ingredient més singular de la festa solsoni-na és la manifestació gegantera i el seu desplegament a la plaça Major.

Totes tres consideren que Solsona és un dels pocs indrets on es té cura del pubillatge. “A molts llocs està oblidat, però cal preservar la tradició, ja que s’ha anat conservant durant molts anys”, opina Ariadna Serra. Les futures ambaixadores de la cultura popular solsonina són del parer que el fenomen no està en crisi a Solsona, però “potser convindria motivar més les noies perquè s’atreveixin a presentar-s’hi”, apunta Nahir Pérez. L’examen d’enguany ha consistit en un test de tres parts amb preguntes de cultura general, coneixements del país i de Solsona i la comarca.

Aina

Sal

a i C

olill

as, p

rimer

a do

nzel

la d

’hon

or

Aria

dna

Serra

i So

lans

pub

illa

de S

olso

na

Nahi

r Pér

ez i

Ayal

a, s

egon

a do

nzel

la

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Edició: Celsona Informació - Disseny i maquetació: Kiko MontillaFoto portada: Kiko Montilla - Fotos: Ramon Estany, Ajuntament de Solsona, Lluís Closa, Laura Mujal

Textos: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona, Agrupació de Geganters, Ramon Estany, CB Solsona

Després d’un procés de recerca dut a terme per l’Agru-pació de Geganters de Solsona, i de mutu acord amb l’Ajuntament i la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, aquesta Festa Major es recuperaran els mascles, un element pirotècnic referenciat documentalment per primera vegada a Solsona el 1693. Aquesta setmana el macip major dels geganters, Pere Cuadrench, ha ensenyat a l’alcalde, Xavier Jounou, i el president de la Confraria, mossèn Josep Torres, les peces encarregades. Els trabucaires en disposaran tres en l’últim tram de la tronada els dies 8 i 9 perquè el tro final guanyi sonoritat.

Aquests mascles o morters són uns cilindres d’acer amb una cavitat al mig oberta per al part superior per on s’omplen de pólvora i terra compactades i un petit orifici a la base per on es fica la metxa. Pesen 10,3 quilos cadascun i es caracte-ritzen per dur gravat un element al·legòric identificatiu dels estaments signants del Protocol del folklore geganter de la Festa Major, és a dir, l’Ajuntament de Solsona –representat amb el portal del Pont–, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre –simbolitzada amb la Mare de Déu del Claustre– i l’Agrupació de Geganters –identificada amb la figura del gegant vell. L’autor del disseny de les peces és Jaume Cu-adrench, qui va ser el primer macip major dels geganters i s’ha documentat sobre l’origen d’aquest objecte. En total se n’han elaborat nou peces, tres jocs per a cada entitat.

Tal com explica Jaume Cuadrench en l’article publicat al programa de la Festa Major d’enguany, la pólvora es dipo-sita al fons dels mascles i es cobreix amb terra ben compac-tada per tal de fer-la explotar en cremar. És el mateix sistema que a Catalunya es practica a la tronada de les festes de Sant Pere de Reus. En aquest sentit, l’Agrupació de Gegan-ters s’ha mostrat molt agraïda amb el consistori d’aquest municipi, que li ha facilitat les gestions necessàries per co-nèixer-ne el funcionament.

Atenent al títol de la Festa Major com a Festa patrimoni-al d’interès nacional, Pere Cuadrench, Xavier Jounou i Josep Torres coincideixen a posar de relleu la singularitat de l’ús dels mascles, un fet que “respon a la voluntat de la ciutat de recuperar el patrimoni folklòric de la festa i, així, fer-la més rica”.

L’Agrupació de Geganters feia temps que tenia sobre la taula l’interès de recopilar documentació i tornar a donar vida als mascles, però no va ser fins a l’última assemblea general de socis que es va acordar posar-hi fil a l’agulla. La primera referència històrica apareix al llibre de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre el 1693 i la darrera, el 1703.

Solsona amplia el seu patrimoni folklòric

amb la recuperació d’un element pirotècnic del segle XVII

Es disposaran tres mascles en l’últim tram de la tronada perquè guanyi sonoritat

Torres, Jounou i Cuadrench, amb els tres mascles dissenyats per Jaume Cuadrench

Demà, divendres, al vespre el públic solsoní tindrà l’oca-sió de gaudir-ne per primera vegada en la prova que es farà en el decurs de l’assaig general dels ballets de Festa Major a la plaça del Consell Comarcal. Així mateix, durant aquests dies els mascles es podran veure de prop exposats al vestíbul de la casa consistorial.

Els Geganters posen a la venda cava, samarretes i altres productes per la Festa Major

L’Agrupació de Geganters ha realitzat, juntament amb l’Associació de Col·leccionistes de Plaques del Solsonès, dues plaques de cava que es podran acon-seguir amb la compra dels lots d’ampolles de cava que es vendran durant aquesta Festa Major. A més, els Geganters de Solsona també posen a la venda sa-marretes amb el disseny de la firma kukuxumusu, en-cenedors exclusius per a encendre fuets, i el DVD que conté l’audiovisual realitzat l’any passat en motiu dels 25 anys de la firma del Protocol del Folklore Geganter de Solsona. Tots aquests productes es poden adquirir al Punt d’Informació de la Festa Major, situat a l’Oficina del Nucli Antic de l’Ajuntament a la plaça Major.

��635 - Divendres, 04-05-2009

El cantautor solsoní Roger Mas oferirà el diumenge 13 de setembre un avançament del seu nou disc, el setè de la seva carrera, que està previst que vegi la llum el mes d’abril vinent, coincidint amb la festa de Sant Jordi. El concert, que se cele-brarà al pub Sputnik de Solsona, començarà a partir de les 8 del vespre i les entrades són limitades.

Amb aquest concert, Roger Mas mostrarà al públic solso-ní un preludi del que serà la gira del seu nou disc que començarà l’any vinent. A més el recital de Solsona s’avançarà uns dies a l’actuació que el cantautor realitzarà al Mercat de la Música Viva de Vic el proper 18 de setembre i on presentarà oficialment part de les cançons del nou disc i el nou format d’espectacle que segons ha explicat ell mateix “serà més elèctric i potent del que hem fet darrerament amb les Cançons Tel·lúriques”.

D’aquesta manera, els seguidors solsonins de Mas tin-dran l’oportunitat de ser els primers de veure i escoltar en directe l’estrena de la banda elèctrica amb que el cantautor solsoní està preparant el seu darrer treball -encara en fase d’elaboració- i amb qui anirà de gira un cop estigui enllestit. Tot i que no n'ha volgut avançar gaires detalls, Mas ha reconegut que el nou disc “retornarà una mica al so més ràpid i potent” de discos com Casafont o Mística Domèstica. “Després de les Cançons Tel·lúriques tenia ganes de canviar altre cop de registre, tornar a fer concerts amb la gent dreta i posar·me una mica més elèctric”, ha comentat Mas.

Roger Mas oferirà un avançament del seu nou disc a Solsona

La cita serà el 13 de setembre al pub Sputnik de Solsona

Pel que fa al concert del dia 13 a l’Sputnik, Mas ha ex-plicat que li fa “molta il·lusió” tocar en aquest sala “perquè el millor lloc per començar és a casa”, i a més, “últimament a Solsona em tracten molt bé”. Mas actuarà davant un centenar de persones en un dels locals mítics de Solsona, una sala que des dels seus inicis ha apostat per la música en directe i en la qual el cantautor solsoní ha actuat diverses vegades. “Els meus inicis musicals van lligats a l’Sputnik”, ha detallat Mas, que espera que el concert serveixi “per divertir·nos amb el públic, està a gust amb la gent que vingui a escoltar·nos i veure la seva re·acció davant les noves cançons i el nou format de la banda”.

A més de tocar algunes de les cançons -gairebé la mei-tat- que s’inclouran en el seu proper disc, Roger Mas repassarà altres temes del seu repertori amb nous arranjaments. És el cas de cançons com “Diable”, o la seva versió musicada del poema de Maria Mercè Marçal “Si el Mar tingués baranes”. Roger Mas anirà acompanyat de la banda de músics que habitualment actuen amb ell: Xavier Guitó al piano, Ivan Dach a la guitarra, Josep “Pinyu” Martí a la bateria i Dani Ruíz al baix elèctric -en subtitució d’Arcadi Marcet que, al contrabaix, ha acompanyat el grup en la gira de les Cançons Tel·lúriques.

Música Josep M. Montaner i Reig

Comunicació Josep M. Borés

La Festa Major per TV, ràdio i internet

Enguany també es podrà seguir els principals actes de la Festa Major per diferents canals audiovisuals. Per TV al canal local de TV Cable, s'ofereix la imatge d'una càmera situada sobre cal Massana per on es podran se-guir tot els dies l'activitat que es realitzi a la plaça Major. Aquest servei l'ofereix Indesol TV Cable (tel. 973 48 01 25). També es pot seguir per internet a www.elsolsones.net. Els internautes tindran a la seva disposició un xat in-corporat. Aquest servei els ho ofereix el canal audiovisual del Celsona Informació.

Solsona FM, la ràdio municipal també prepara programació especial. El dimecres dia 9, a les 11 del matí, es retransmetrà els actes centrals de la jornada en un pro-grama conduït per Ramon Segués i comptarà amb la pre-sència de Josep Maria Pujol, Marc Barbens, Toni Viladrich i Carles Freixes a l’estudi mòbil, i de Ramon Montraveta a la unitat mòbil a peu de carrer. La sintonia de Solsona FM també la podeu escoltar a www.solsonafm.cat

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Olius Lluís Folch i Soler

Mossèn Enric Bartrinaen la seva jubilació com a rector d’Olius

Un dia, remenant diccionaris, vaig descobrir que la paraula sacerdot volia dir mitjancer, instrument, eina o braç al servei de... Els Sacerdots són mitjancers entre déu i els homes, són l’instrument de Déu, l’eina o el braç de Déu que transmet la pau de Déu als homes. Tots tenim una certa funció sacerdotal: Déu ens mana a tots que estimem i que ens fem estimar, que siguem capaços de transmetre la pau de Déu als homes; però els Sacerdots hi dediquen tota la vida.

Fa nou anys que Mn. Antoni Bach deixava de ser rector d’Olius, i el subs-tituïa Mn. Enric Bartrina. En aquestes ocasions el rector sortint sol demanar als feligresos que estimin al rector entrant tant com ell s’ha sentit estimat. No calia, Mn. Enric va ser estimat des del primer moment per l’acolliment, per escoltar, per ajudar, col·laborar i fer família. Anar a missa és com anar a casa els avis i veure la família. Allí hi trobes l’Avi, els oncles i les tietes, els cosins i les cosines i tot una colla de nouvinguts que han volgut formar

part d’aquesta família. Mn. Enric era l’oncle solter que ens explicava coses de l’Avi que ell sabia i ens feia resar i pensar. I no només això. ¿Que no l’heu vist amb camisa blanca, barretina i faixa vermella cantant caramelles, i dirigint-les? És un tot-terreny, i no parlo dels llibres i del retrat de tants “homenots” que ens ha fet estimar.

El diumenge passat, 30 d’agost, se’ns acomiadava. Ens explicava que els sacerdots, en complir 75 anys, havien de demanar la jubilació al Sr. Bisbe, igual que els bisbes ho han de fer amb el Papa. El cas és que Mn. Enric proposava al Sr. Bisbe que l’alliberés de l’Arxiu Episco-pal per poder-se dedicar del tot a la seva família de Brichs i d’Olius, però el bisbe Jaume li va dir: Enric t’alliberaré de les parròquies de Brichs i d’Olius perquè et puguis dedicar completament a l’Arxiu. Què hi farem!

La família d’Olius li va dedicar un homenatge d’acomiadament, sense cap “a Déu”, tot era “a reveure, a reveure”, i ell responia que el podríem trobar a l’Arxiu, o pel carrer, i que seguia estimant-nos com sempre.

Mossèn Enric, una abraçada.

Lluís Folch i Soleren nom de tots els feligresos

d’Olius

��635 - Divendres, 04-05-2009

El dissabte dia 8 d’agost, i coincidint amb la festa major de Sant Llorenç de Morunys, es va realitzar la 5a parada de la ruta gastronòmica Foguereta.

El lloc escollit fou la Casa Vilasaló, situada a poc més d’1km del municipi piteu.

Una casa del s.XI, ben situada, amb vistes precioses al pantà de la Llosa del Cavall i amb una zona exterior amb bancs de fusta sota l’ombra que ens vàrem veure “obligats” a utilitzar mentre esperàvem que adeqüessin el reservat per entrar a dinar.

A les 16 h, vàrem fer cap al restaurant després d’haver fet el vermut al bar “El Jardí” i un segon pica-pica a la zona dels bancs de fusta de la casa.

El reservat, un lloc acollidor i idoni per realitzar un dinar en grup, situat en una de les parts més emblemàtiques de la casa, que va servir de torre de vigilància militar en l’època medieval, quan la casa encara s’anomenava Villa Salroni (sXII).

Tot llegint la carta, vam comprovar que a la Casa Vilasaló es pot gaudir d’una gran varietat de plats, tant primers, segons, com postres.

Començant pels primers, cuina amb productes autòctons i tradicionals, però de gran elaboració i amb contrastos molt

Sortides Pere Cuadrench

RUTA GASTRONÒMICA

Dinar al restaurant Vilasaló

ben aconseguits. Des d’uns canelons de tota la vida, fins a un carpaccio de salmó amb vinagreta de soja.

Tothom esperava els segons; la joia de la corona venia cap a la taula. El filet de vedella amb cruixent de formatge de cabra i oporto fou el plat estrella del dinar, del qual segur que ens vam acabar les existències. Tot i això, altres plats com les cuixetes d’ànec o els peus de porc van fer les delícies de la resta de comensals.

Postres: fou un monòleg del coulant amb sopeta de xo-colata blanca. Elaborat, bona presentació i lleuger.

Finalment, arriba l’hora de la xerrameca. Cafès, copes i algun que altre debat ens allarguen la tarda i fan que ens ai-xequem més que satisfets passades les 19

Si algú vol menjar bé, bo i a un preu raonable, que no dubti a fer-hi cap.

Bon profit!

FESTES

Festa Major de MontpolDiumenge 6 de setembre12.00h. Missa i processó de Sant Gil13.00h. Tastets musicals a càrrec de la Rectoria de Montpol.14.30h. Dinar de Festa Major a la Casa Angrill. . Places limitades.18.00h. Concurs de botifarra. Inscripcions, mitja hora abans de començar.18.30h. Gran Ball de tarda amenitzat per Jordi Casellas. A la mitja part, coca amb xocolata i cava. Hi haurà servei de bar.

Programació de la XLIII Festa Major del Castell de Cardona-2009Diumenge dia 6 de setembre.- Exposició a la Col·legiata de St. Vicenç: “El castell i les seves vivències en imatges”. Matí de 10 a 13 h. i Tarda de 15 a 20 h.- Missa solemne a la Col·legiata de St. Vicenç amb la parti-cipació de la Coral Cardonina i els Trabucaires de St. Ramon a les 11 h.- Concert de Música de Cambra a la Col·legiata del Castell a càrrec de Simpàtic Quintet a les 18 h.- Sardanes al Pati del Castell a càrrec de la Cobla de Cardona a les 19 h.

Cartellera

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Centenars de persones van assistir dilluns a la tarda al funeral pel ciclista solsoní. La catedral de Solsona, plena de gom a gom, va acollir la cerimònia fúnebre enmig d'un gran dol, en tractar-se de la pèrdua inesperada d'una persona coneguda i de només 35 anys.

La missa va ser oficiada pels mossens Lluís Grifell i Jesús Huguet. Minuts abans, el cotxe fúnebre va entrar pel portal del Pont i es va dirigir fins a les portes de la catedral. Allà, entre d'altres, l'esperaven els companys més propers d'Antoni López, que es van encarregar de dur el fèretre dins l'edifici, on el cos del ciclista solsoní va rebre els darrers sagraments. Un cop finalitzada la breu cerimònia, es va fer l'enterrament al cementiri de Solsona.

En l'homilia, Mn. Grifell va comparar la mort del Toni amb la del futbolista Dani Jarque, no solament en el fet de la mort sobtada sinó la reacció de "tants i tants amics i companys que han quedat impressionats i han parlat de forma molt elogiosa de l'amic amb qui se sentien molt a prop".

Mn. Grifell va destacar que "cal viure intensament el present, com el Toni que anava a totes, no només da·munt la bicicleta sinó en altres tants àmbits de la vida solsonina".

Tot i treballar fora de Solsona, d'informàtic, López era una persona implicada en la vida social de la ciutat, com ara el Carnaval i el club d'escacs, on havia participat activament. Pel que fa al Carnaval, López formava part de la comparsa Esperit Sant, i en el terreny dels escacs havia concorregut en diferents tornejos. Amb tot, la gran passió de l'Antoni era, sense cap mena de dubte, l'esport, i la seva activitat física preferida era la bicicleta, amb la qual feia força anys que gaudia.

Toni López Marsenyach, de 35 anys, va morir sobta-dament dissabte passat a causa d'una fallada cardíaca mentre disputava les tres hores de resistència de Manresa, un acte inclòs dins la festa major de la capital del Bages.

El ciclista era membre de l'equip BTT Solsonès-Bi-cicletes Farràs, un dels equips que participava en la prova. López va ser atès de manera immediata, ja que l'organització havia contractat una ambulància i un metge per a la cursa, però ni aquests serveis mèdics, ni el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), que en pocs minuts va acudir a la zona, van poder fer res per salvar-li la vida.

Els solsonins donen el darrer adéu a Toni López

Recordant el ToniEl Toni i jo ens vam conèixer fa més de vint anys, quan

encara anàvem a l’escola. Des de llavors que la nostra amistat es va anar forjant. Jo no recordo que ens discutíssim mai per res en tots aquests anys, sempre trobàvem la manera de solucionar les coses sense discutir. Ell sempre havia estat una persona que s’avenia bé amb tothom, mai no buscava problemes, sinó solu-cions. He conegut poques persones amb la capacitat de donar i estimar que tenia ell. Ho hagués donat tot per la família i pels amics. Sempre tenia temps per estar amb tothom, la veritat és que no sé d’on se’l treia, perquè tenia moltes amistats. Hi ha una qualitat humana que tenia el Toni i que jo valoro molt: era un gran lluitador. Mai no es va rendir davant les adversitats de la vida. Una vegada va estar a punt de morir degut a un tràgic accident de moto que va patir, però va ser la seva determinació i la seva lluita per continuar vivint que van fer que se’n sortís exitosament. Degut a l’accident va perdre la melsa i molts dels seus ossos es van fracturar, però es va recuperar i va decidir començar a córrer en “mountain bike” de valent, la bicicleta es va convertir en un mitjà per recuperar-se de les seqüeles de l’accident. El seu esperit lluitador el va portar a arribar a un estat de forma física excel·lent. Al cap dels anys el seu nivell era tan alt que poca gent de Solsona de la seva edat li podia seguir el ritme al damunt de la bicicleta de muntanya. Però ell no solament lluitava damunt de la bicicleta, sinó que també lluitava des de feia nou anys davant de l’ordinador, treballant d’analista programador de software i de tècnic de sistemes pel Banc de Sabadell, que no és cosa fàcil, ja que ell era un referent dins dels equips de treball on va estar per la seva gran capacitat de resoldre problemes complexos de qualsevol tipus. Quan sortien problemes els seus companys l’anaven a buscar a ell perquè sabien que per mica que pogués els ajudaria, sabien que sempre podien comptar amb ell. El Toni, a part de treballar d’informàtic i de córrer en bicicleta també feia moltes altres coses com muntar trencaclosques, jugar als escacs, etc. Tenia temps per tot. Cal dir que pertanyia a la comparsa de l’Esperit Sant del Carnaval de Solsona i que l’any 2008 va formar part de la junta de Carnaval. Era una persona que s’implicava de valent en la vida social solsonina i en el folklore solsoní. Tot i que durant els dies laborals treballava a Sabadell, els caps de setmana els passava amb la família i els amics de Solsona.

El fet que el Toni se n’hagi anat a l’edat de 35 anys fa pensar molt. Són molts els records i les vivències que tinc d’ell i els guardaré com un tresor fins el dia que em mori. Per a mi ell ha estat sempre un model de persona a seguir. El seu afany de lluita, de resistència al dolor i d’estimar la gent eren el que més valorava d’ell. Sens dubte jo sempre l’he tingut com el meu millor amic, però bé, la vida continua i ara caldrà omplir el buit que ha deixat ell d’una forma o altra, sempre tenint l’esperança que quan jo me’n vagi ens retrobarem en la vida eterna.

Lluís Closa

Adéu Toni i moltes gràcies

per haver estat al nostre costatLa Xera

En recordança

��635 - Divendres, 04-05-2009

En recordança

En record de Toni LópezEn aquest final d’agost calorós, ningú no s’esperava el

gerro d’aigua freda del passat dissabte 29: inesperadament ens deixava el Toni López i Marsenyach.

Implicat en el teixit social solsoní en moltes i diverses facetes, deixa un excel·lent record als que l’hem tingut de com-pany i amic, entre aquests, els escaquistes.

Són moltes les partides que havia jugat. I ben segur, amb força més victòries que derrotes o empats. Des de la pri-merenca afició quan jugàvem als baixos del bar Fermín, fins a l’activitat federada després, que ha contribuït a que el club d’escacs l’Elefant de Solsona estigui entre els 10 millors de Lleida, sense oblidar les ben meritòries participacions a l’Open Internacional de Solsona.

Casualment amb Kasparov compartia l’afició pel ciclis-me i amb Karpov la defensa preferida: la Petrov, de la que el recordarem com un especialista. Després de 1 e4 – e5, 2 Cf3 – Cf6, s’obria un univers de combinacions i els cavalls saltarien i saltarien fins al final de la partida. Com en sabia de trobar la casella adequada per donar maldecaps al rival...

Toni, saps que aquest any, a la màxima categoria lleida-tana (Preferent), comptàvem amb el teu tauler. Els nostres rivals veuran 10 taulers i 10 jugadors físicament, però tots sabrem que som 11; et tindrem a tu, mirant si fem la jugada correcta des del cel! I, continua entrenant, que ens queda pendent un bon munt de partides a l’altra vida.

Des d’aquí seguirem jugant i recordant-te, agraïts de tot el que hem compartit: nervis, èxits i derrotes, i, per sobre de tot, amistat!

Club d'Escacs l'Elefant de Solsona

"Una persona no mor mai mentre el record perduri.Mai no t'oblidarem."

Els amics

"Diuen que la vida és un Arc de Sant Martí que inclou el color negre. El negre va tenyir les nostres vides quan el Toni ens va deixar. No obstant, ens queden molts records que ens fan tornar a tenir colors per acompanyar el blau del cel i ens deixen veure la seva bellesa. No t'oblidarem mai.",

La colla

Amb entrega, amb esforç i amb sacrifici,provarem de superar tots els esculls que ens porti el camí,

aquesta és i serà la nostra manera de viure.

La vida avança a cops de pedal,primer un, després un altre, i un altre, i un altre

i així, amb aquest estil de viure intentarem que mai res no ens aturi, RES !!

Fins i tot en la pitjor de les adversitatshi descobrirem el començament d’un nou indret,ple de records, ple de corriols, ple de trialeres,ple d’aquelles pujades que no volen acabar mai

on al capdamunt sens dubte hi haurà els ànims d’un company.

Companys de camí que mai no s’obliden,Companys que sempre ens acompanyaran.

Mai no t’oblidarem, sempre pedalaràs amb nosaltres !!!!

Club BTT del Solsonès

A cop de pedal

L’Associació de Festes del Carnaval de Solsona, en nom de tots els socis i sòcies de l’entitat i de tots els membres de la junta, vol manifestar el més sincer condol a la família i amics del Toni López.

El Toni era una de les persones que més s’estima-ven el Carnaval, i sempre va col·laborar i participar ja fós dins de la junta, amb la comparsa, o passant-s’ho d’allò més bé baixant amb un boit pels carrers de Solsona.

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

�0 635 - Divendres, 04-09-2009

La nit de dissabte passat, desgraciadament, vaig rebre una d’aquelles notícies que mai no voldríem rebre. Em comu-nicaven la mort d’un amic íntim, d’un gran amic i una gran persona, s’acabava de morir el Toni López.

En aquell moment em va ser impossible no maleir la mala sort que acabava de tenir el Toni, i la que teníem tots els qui el coneixíem. Perdre el Toni ha sigut un cop molt dur a les nostres vides.

Alhora, també em van passar pel cap mil vivències com-partides amb el Toni, al mateix temps que, inevitablement, em passen pel cap records de situacions similars en què he perdut a persones estimades.

Una vegada més, penso que la sobtada mort del Toni, igual que quan passa una pedregada i malmet la collita, és una mort produïda abans d’hora, una vida estroncada sense haver complert el cicle vital que sí que poden veure completar gran part de les persones.

Entenc perfectament que les persones tenim el nostre cicle vital i un cop transcorregut aquest, amb més o menys dolor, hem de deixar pas a d’altres persones que posaran la mateixa il·lusió a la vida que la que hem posat nosaltres.

Així, ara fa poc més d’un any, va morir el meu pare amb 85 anys, tot i ser molt dolorós i que a hores d’ara pocs són els dies en que no me’n recordo d’ell, ja sigui quan estic fent alguna cosa que em fa recordar alguna vivència amb ell, o algun fet que m’ha passat i tindria ganes d’explicar-li a ell quan arribés a casa, o que he parlat amb algú que l’havia conegut a ell… Però, la mort del meu pare, tot i que tal com he dit, em va ser dolorosa, no va ser viscuda d’una manera traumàtica ni incompresa, ja que entenc que una persona de 85 anys, que ha treballat dur per portar a terme els seus projectes i deixar-nos els millors a nosaltres, que malgrat els durs cops que li havia reservat la vida va poder gaudir d’aquesta durant molt de temps, que havia vist a créixer els seus fills, com els seus fills comen-çàvem a caminar sols per la vida i a iniciar els nostres propis projectes, que havia vist a néixer i créixer cinc néts… tot i que segurament encara li haurien quedat moltes coses més per viure, crec que havia complert amb escreix un cicle vital que podríem qualificar de complert.

Però, al Toni, la vida li ha estat retallada moltes dèca-des abans del que per llei de vida li hauria tocat. El Toni no ha pogut viure, ni gaudir de més de mitja vida que li quedava per davant.

I no serà perquè no s’ho meresqués. Ja que del Toni, tot i recordar-ne infinitat de moments feliços compartits amb ell, el que mai no oblidaré i que sempre he dit amb veu alta, és que el Toni era una gran persona i un gran amic. I especi-alment recordo un dia de ja fa uns quants anys, crec que uns setze anys… Era una nit d’estiu en la que com molt jovent de la comarca, havia agafat el cotxe per anar de festa a Solsona. Recordo com al voltant de quarts de quatre de la matinada, quan tot sol me n'anava cap a agafar el cotxe per a tornar cap a casa, just al costat del meu cotxe vaig trobar uns coneguts i em vaig posar a xerrar amb ells una estoneta, quan de cop i volta, van arribar quatre xicots de Solsona amb l’aparença d’estar

En record del Toni

sota els efectes d’alguna substància estimulant (no sé si de les legals o de les il·legals) i es van dirigir directe cap a mi amb no masses bones intencions i em van començar a donar empentes i insults alhora que els coneguts amb els quals estava fent petar la xerrada es van escapar tots a córrer. Al cap de pocs segons, van passar pel lloc dos nois que considerava amics meus, els quals, tot i quedar-se una estona observant des d’uns metres lluny el que estava passant, van optar per marxar cap a casa seva a dormir (després em van dir que contra aquells 4 xicots amb cossos musculats de gimnàs i amb l’estat que estaven, era molt perillós posar-s’hi pel mig… Tot i que ells dos i jo em sembla que hauríem estat tres contra quatre… Que era molt millor que un contra quatre). Doncs, al cap d’uns minuts, va passar el Toni tot sol i en veure que estava sent atacat per aquells brètols, em va venir a ajudar i vam poder treure’ns de sobre aquelles quatre males persones.

Aquesta és una acció del Toni que mai no he oblidat ni crec que mai no oblidi mentre tingui les meves facultats men-tals en bon estat. Sempre vaig creure que estava en deute amb el Toni i per desgràcia, el Toni s’ha mort i jo em quedo sense poder-li tornar el favor.

Sóc un gran amant de la natura, del món rural, dels camps, dels boscos, de les muntanyes… En concret estic ena-morat d’una muntanya, el Pedraforca. Hi he pujat unes quantes vegades i l’últim dia que hi vaig pujar, va ser fa un parell de setmanes i per a mi va ser una pujada molt especial, va ser la primera vegada que la fèiem junts amb un gran amic meu, amb el Carles d’Avià, que tot i ser un expert amb el Pedraforca, mai no l’havíem pujat junts. També va ser molt especial perquè ens hi va acompanyar la meva germana, que per a ella era la primera ascensió al Pedraforca i també perquè va venir el meu nebot gran i amb 13 anys acabats de fer ens va seguir sense cap problema. Per a mi va ser un dia molt emotiu i vaig pensar que ja formava part dels meus grans records. El que no m’hauria pensat mai, és que aquella excursió fos l’única pujada al Pedraforca que faria amb el Toni i que malauradament també seria l’últim dia que el veuria en vida.

El trobarem molt a faltar, però el record romandrà.Josep

En recordança

�1635 - Divendres, 04-05-2009

Parròquia Ramon Estany

ALTÈSFesta Major.- Diumenge vinent, 6 de setembre, a les 12, Missa i benedicció del pa.

MONTPOLFesta Major.- Diumenge que ve, 6 de setembre, a les 12, Missa a l’església parroquial i processó de Sant Gil, patró dels pastors del Pirineu.

NAVÈSFesta de la Mare de Déu d’Ossea (capella de Can Feliu).- Diumenge vinent, 6 de setembre, Missa a les 11 del matí.

MADRONAMissa dominical.- Dissabte, 5 de setembre, a 2/4 de 8 de la tarda, celebració de l’Eucaristia.

PINELLMissa dominical.- Diumenge vinent, 6 de setembre, a les 10 del matí, la celebració de l’Eucaristia.

SANT CLIMENÇMissa dominical.- Diumenge vinent, dia 6, a 2/4 de 12, celebració de l’Eucaristia.

TORREDENEGÓFesta Major.- Diumenge que ve, 6 de setembre, Missa a les 12.

Divendres, 4 Mare de Déu de la Consolació (o de la Cor-retja); sant Moisès, santa Rosa de Viterbo; santa Rosalia de Palern; sant Bonifaci I

Dissabte, 5 Mare de Déu de la Cinta. Sant Llorenç Jus-tiniani; santa Obdúlia.

Diumenge, 6 Mare de Déu de Guadalupe; sant Zacaries; sant Eleuteri.

Dilluns, 7 Sant Albí; santa Regina; santa Judit.

Dimarts, 8 El Naixement de la Verge Maria, i de nom-broses advocacions: Núria, Meritxell... (marededéus tro-bades) i d’altres. Sant Adrià; sant Sergi I; santa Adela.

Dimecres, 9 Mare de Déu del Claustre (Solsona), romà-nica; sant Pere Claver. Santa Felícia.

Dijous, 10 Beats Domènec Castellet, Lluís Eixarc; beat Jacint Orfanell. Sant Nicolau de Tolentino, prev. agustinià; beat Francesc Gárate, rel. jesuïta, d’Azpeitia.

Els Sants de la Setmana

Sant Llorenç de Morunys i El Miracle tanquen el XXIX Cicle d'Orgues de Catalunya

El dissabte 29 d'agost a Sant Llorenç de Morunys, a l'església parroquial, i el diumenge 30 d'agost, al Santuari del Miracle a Riner, l'or-ganista Hèctor París va tancar el cicle de concerts d'orgue d'enguany, que ha constat de 31 concerts en 26 orgues d'arreu de Catalunya, aplegant 17 músics de renom dins la música d'orgue.

En el concert de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys, en l'orgue construït per Honorat Grinda i Ramon Piqué l'any 1833 i restaurat recentment pel taller de Gerhard Grenzing, l'orguenista Hèctor París va interpretar un programa amb obres de François Couperin (1668-1773), Johann Pachelbel (1653-1706), Johann Sebastian Bach (1685-1750), Georg Muffat (1653-1704), Fr. Diego de Conceição (ca. 1650-1700).I l'endemà mateix, al Santuari del Miracle, amb l'orgue original d'Antoni Bordons els anys 1593-1594, reconstruït per Gerhard Grenzing, Hèctor París oferí obres dels autors Antonio de Ca-bezón (1510-1566), Antonio Carreira (ca. 1520/30 - ca 1587/97), Johann Kaspar Ferdinand Fischer (1665-1746), Johann Pachelbel (1653-1706), Johann Sebastian Bach (1685-1750), Georg Muffat (1653-1704), Fr. Diego de Conceição (ca. 1650-1700)

Hèctor París és president de l'Associació Catalana de l'Orgue des del 2005

Música Ramon Estany

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Partits polítics Ramon Estany

Com cada any, i amb motiu de la Festa Major de la ciutat, l'Ajuntament conclou els actes del dia 9 de setembre, amb un dinar que ofereix a les autoritats convidades, regidores, regidors i alcaldes. Aquest any, però, ha estat proposat destinar al Fons Social contra la crisi, la quantitat de 10 euros, com aportació personal i voluntària de cada un dels assistents al dinar.

El grup municipal de CiU renuncia assistir al dinarLa decisió que ha pres l'equip de govern no ha satisfet

l'oposició, que s'ha sentit apartada, en no haver-se considerat les aportacions de CiU, no voler-se consensuar una posició conjunta que, com Ajuntament pertocaria, donat que el consistori el con-figuren tots els grups polítics municipals.

Jordi Riart, portaveu del grup de CiU, ha manifestat que en un temps de dificultats econòmiques i de necessitats socials, "creiem que seria obligat un gest de contenció en les despeses municipals ja que com a representants de la ciutadania, cal donar exemple i aportar el nostre granet de sorra, intentant resoldre, o si més no pal·liar, aquelles situacions més difícils per als nostres conciutadans".

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió ha manifestat que els regidors i regidores de CiU faran entrega de 10 euros com aportació voluntària destinats al Fons Social. Alhora, renuncien a participar en el dinar de la Festa Major i insten a l'alcalde que destini l'import de l'àpat dels regidors i regidores del grup de CiU al Fons d'Emergència Social. A més a més demanen a Jounou que cancel·li el dinar i destini el seu cost a l'esmentat fons.

Els alcaldes de CiU de la comarca tampoc no aniran al dinar de Festa Major

La totalitat d'alcaldes convergents s'han sumat també a aquesta decisió. Joan Solà, president comarcal, ha remarcat que els alcaldes i regidors de CiU de la comarca no assistiran tampoc a aquest dinar per les raons del grup municipal de CiU, però també pel fet que durant tot l'any "s'han sentit molestos, alguna vegada ofesos, per les reiterades declaracions de Jounou que ha fet esment que ell, com a alcalde de la capital de la comarca els ha

Els convidats al dinar de Festa Major pagaran 10 eurosLa recaptació es destinarà al Fons d'Emergència Social, destinat a donar ajuda a les persones

que es troben en situació de risc

de convidar any rere any a la Festa Major de Solsona, que tots els alcaldes hi van encantats. Però que ell, els ha de pagar el dinar i els ajuntaments no el conviden a ell quan celebren les festes majors, i aquí entenem que Jounou no entén realment la comarca. No entén que els ajuntaments petits no celebrem aquestes festes i convits perquè moltes vegades tenim diferents festes majors al municipi perquè el formen diferents nuclis o altres vegades per falta de pressupost o creiem que no ho hem de celebrar".

Solà ha afegit que cada alcalde farà una aportació personal de 10 euros al Fons Social de l'Ajuntament de Solsona i també demanaran que els diners que costaria el seu dinar es posin al Fons Social.

No afectarà als actes de la Festa MajorAlcaldes i regidors de CiU sí que assistiran als actes

festius de la Festa Major, de manera que no alterarà el protocol institucional de la festa.

Riart ha recordat que institucionalment, l'alcalde hauria d'haver convidat al grup de CiU a prendre part en la decisió de pagar 10 euros pel dinar, i ha aprofitat per retreure que ni se'ls ha convidat a la mesa de contractació de la Sala Polivalent, i anant temps més enrera, tampoc no se'ls va convidar a l'inici de curs de l'escola del Vinyet

Regidors i alcaldes de CiU en la roda de premsa on van anunciar la renuncia a assistir al dinar de Festa Major

��635 - Divendres, 04-05-2009

El passat diumenge dia 30 d’agost ens vam reu-nir tota la família de CiU del Solsonès a Cambrils per celebrar la primera Festa de CiU del Solsonès. Aquesta trobada va servir perquè uns 200 militants i simpatitzants de CiU a la comarca, poguéssim gaudir d’una jornada lúdica i enriquidora al mateix temps.

La festa va començar a les 12 del migdia amb la visita a les Salines de Cambrils i, seguidament, a les 2 del migdia vam poder gaudir d’un dinar popular al pavelló d’Odèn, acompanyats pels presidents de CDC i d’UDC a la comarca, Joan Solà i Albert Muntada, respectivament, pel president de CDC de la Federació de Lleida, Ramon Farré, per la diputada de CiU al Parlament de Catalunya Marta Alòs i pel diputat i portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Oriol Pujol, entre d’altres.

L’alcalde d’Odèn, Andreu Alet, va donar la benvinguda als assistents i, seguidament, va ser el torn del president de CDC del Solsonès, Joan Solà, que va remarcar la importància dels militants i simpatitzants del partit, per tal de poder-lo tirar endavant. També va destacar els avenços fets a l’organització en l’últim any, temps en el qual ell l’ha presidida, i va agrair la feina feta des del Comitè Executiu Comarcal de CDC. Solà va dir que CiU era l'única força que ha comprès la comarca i va donar com a exemple, la feina feta durant aquests anys, i va instar als assistents a l’acte a treballar fort el pròxim any, i així, “veure l’Artur president”.

Per últim, va prendre la paraula Oriol Pujol. Pujol va remarcar la importància de CiU i l’aposta clara que havia fet aquesta formació política envers el Solsonès durant el temps de mandat a la Generalitat de Catalunya i, posant d’exemple una obra d’envergadura important com el pavelló de Cambrils, es va preguntar “quines obres d’envergadura s’han fet al Solsonès durant els mandats del tripartit?”.

Va demanar a tothom que treballés fort, a l’igual que Solà, per tornar a governar la Generalitat, “no per escalfar la cadira”, va dir, sinó per treballar dia a dia perquè Catalunya torni a ser un país capdavanter i referent dins Espanya i Europa.

Primera i exitosa festa de CiU del Solsonès

Partits polítics CiU del Solsonès Opinió Martí Abella. Regidor d’Urbanisme

L’actual president de CDC de Solsona, Sr. Ramon Solé i Capdevila té opinions fermes, estables, i molt contundents, que mira de transmetre a la resta de ciutadans amb voluntat de ferro i constant persistència.

Ja fa dies que li va donant voltes i voltes als terribles efectes que suposarà la posada en marxa del projecte d’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Cabana del Màrtir. Com sia que ni l’equip de govern municipal ni el regidor d’Urbanisme no pretenem de cap manera generar tant d’espant i neguit en cap ciutadà, tingui l'adscripció que tingui, i pensi el que pensi, intentaré explicar per enèsima vegada les raons que avalen aquest projecte. Això sí, recordant-li al Sr. president de CDC de Solsona que aquestes raons s’han explicat com a mínim dues vegades en Ple, en tantes trobades com han volgut tenir els regidors del grup municipal de CiU, i en quatre trobades amb els sectors més directament afectats (propietaris, tècnics, constructors i administradors). I en varis articles publicats en aquesta mateixa publicació, i en altres.

En primer lloc li faig saber que la filosofia dels ARE no és construir habitatge, l’objectiu es disposar de sòl preparat per a construir habitatge quan el mercat ho requereixi. 492 habitatges són el total edificable, quan es construiran només depèn dels promotors que vulguin fer-ho.

Ho sento, però de moment no arruïnarem ningú, i mal-auradament, la bombolla immobiliària no és una amenaça de futur, sinó el resultat present d’una manera de fer política pròpia d’un govern de dretes, que durant 23 anys s’ha avingut molt bé amb els representants dels interessos immobiliaris, alhora que ha menyspreat la creació d’habitatge assequible.

Si ara mateix hi ha 21 habitatges amb protecció oficial disponibles a Solsona, potser no sigui degut a l’elevat preu de venda (negociat pel govern de CiU); potser el problema rau en les condicions de finançament. Si el sr. president hagués demanat informació prèvia potser ja sabria que de sol·licitants no en va pas mancar, al contrari, es va iniciar el procés d’adjudicació amb més de cent pre-inscrits, senyal inequívoca que Solsona pateix un important dèficit d’habitatge assequible.

La construcció de la nova escola El Vinyet, certament està seguint un itinerari difícil i complicat. I potser sigui cert que es podia haver fet millor la gestió de la seva construcció. En aquest sentit, si CiU hagués començat a treballar per la nova escola quan el món educatiu la reclamava i no hagués esperat als mesos previs a les eleccions de 2007 per començar a trobar la solució al problema existent, potser a hores d’ara ja tindríem l’escola funcionant perquè no hauríem entrat en la important crisi econòmica que ara mateix atura molts projectes de nous equipaments públics.

De la mateixa manera que si CiU no hagués fet perdre sis anys (quatre enganyant la gent i dos per tornar a estar en disposi-ció d’arreglar el problema), ara, l’escola Setelsis ja disposaria del necessari nou pati escolar.

Com pot veure el sr. president de CDC, tot té la seva lògica. I quan algú ha manat damunt d’una ciutat durant 27 anys seguits, ha de reconèixer que molts dels problemes actuals pateixen la lògica inevitable de ser l’efecte indesitjat de la seva manca de previsió, o la conseqüència directa de decisions que cercaven afavorir els més poderosos enfront dels més necessitats.

Posar lògica on no n’hi ha

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

“Segui, si us plau.”S’assenta.

“Tanqui els ulls.”Els tanca.

“Obri la boca.”L’obre.

“Ara li posarem un tub. Notarà que durant uns ins-tants li costa una mica de respirar. No s’espanti. És una reacció normal. Provi de relaxar-se i de no tossir.”

La inserció del tub és més suau del que s’imaginava. Gairebé imperceptible.

“Bé. Ho està fent molt bé. Però ara ve la part difícil. Li omplirem els pulmons de líquid. La sensació més intensa és la de fredor, alguns venedors la troben insu-portable i la transacció esdevé impossible. No pateixi, si bé inicialment li semblarà que s’ofega, la pressió parcial d’oxigen és fins i tot superior a l’atmosfèrica. Trigarà un parell de minuts a adaptar-s’hi. Sobretot no ofereixi resistència, no provi d’expel·lir el líquid. L’únic que aconseguirà és fer-se mal i que haguem d’ajornar la formalització del contracte una altra setmana.”

El líquid és molt viscós, el nota regalimant lenta-ment per la part més inferior de la tràquea, imprimint volum a cada concavitat dels alvèols més perifèrics. Un segon tubet, de color verd, està connectat a una màquina que s’encarrega d’extreure qualsevol residu d’aire, bo i evitant que formi bombolles de turbulència dins del líquid. La sensació d’ofec és aclaparadora.

“Perfecte. Això ja gairebé ho tenim i d’aquí no res ja se’n podrà anar cap a casa. Només ens manca una darrera operació, però és la més important. Ara li passa-rem aquesta espàtula de transmigració per sobre la pell. És ben bé igual que l’ecografia que li vam fer a la visita preliminar. Percebrà una sensació de buidor molt inten-sa, però serà un moment. El líquid ràpidament igualarà pressions i el teixit pulmonar ni se n’adonarà.”

Inflexions Genís Cardona

INF

LE

XIO

NS

L’espàtula rellisca per sobre la pell on un dels assis-tents ha abocat una quantitat generosa de gel, segons com li fa una mica de pessigolles i tot. De sobte nota el buit, la sensació irrevocable de pèrdua, d’oblit. Un instant més tard no se’n recorda.

“Fabulós. Ha estat molt senzill, oi? Ja ho advertim al tríptic, però encara hi ha qui mostra certa reticència. Ara el portaran a una sala contigua per retirar el líquid i finalitzar el procediment. Però això ja és rutinari pel que només l’acompanyarà un assistent. Jo m’acomiado aquí mateix, no es pot ni imaginar com està la sala d’espera. No oblidi, abans de marxar, de recollir la part que li pertoca del contracte. Ah, i felicitats, tenia una ànima preciosa.”

Opinió Ramon Gualdo

Ens voldrien potinejar l'Estatut? Càsum dena! Tot esperant una sentència del Tribunal constitucional, se n'han arribat a dir de renecs i de pregàries, de frases, de mots esvalotats... Que si cal o no cal una manifestació, que si ens retallen els folis hi haurà sarau, que si ens fan emprenyar en farem una de sonada, etc..

Bé. Jo no sé si ens hem de manifestar, si ho hem de fer abans o bé després de la funció, i no sé si ve una clate-llada, quins graus de decibels ha de tenir el cop de puny damunt de la taula. Per dir-hi la meva, transmeto aquest suggeriment: pensar ben seriosament que l'Estatut ja va ser aprovat per cambres parlamentàries, i que va ser avalat pel poble de Catalunya, i per tant (com va dir el president del nostre Parlament) no s'hauria de tocar ni una coma. Com

L'estatut, potinejat?

va escriure un periodista: "perquè un grapat de magistrats s'atreveixen a passar per sobre de la voluntat democràtica d'un poble?"

Un cop tinguem entaforats aquests pensaments al nostre caparró, que brollin a fora a raig fet. Anar-ho mar-tellat al cervell d'aquells jutges, escriure cartes als diaris, fer xerrades, fer manis, cridòries, etc.. i després de tot això "quan arribi aquella hora de temença", si el Tribunal ens envia un xàfec destructor, una pedregada malèfica, aleshores sí que n'haurem de fer alguna de grossa, grossa com una casa de pagès.

Direu, "i per què, Ramon?". aviat us ho hauré explicat. Perquè si el Tribunal agafa el nostre estatut i en fa una trinxa-dissa, allò, no serà pas una sentència: Allò serà una putada.

��635 - Divendres, 04-05-2009

L’onzè manamentM’agradaria que a la llista dels deu manaments, que suposo que tots hem

llegit alguna vegada, se n’hi afegís un altre que digués: “L’onzè manament és no molestar”. Un manament que es predica poc, però encara s'utilitza menys. Un manament que ens demanaria: “No vulguem que els altres ens facin allò que ens podem fer nosaltres”. Vol dir que hem de respectar el temps dels altres de la mateixa manera que volem que els altres respectin el nostre. Això em recorda unes declaracions fetes en un diari per l’infermer que cuidava al pare Arrupe durant la seva llarga malaltia. Deia que el propòsit dels jesuïtes era deixar-se morir abans de molestar els altres. Els que el cuidaven havien d’estar molt atents per endevinar les seves necessitats, perquè ell era incapaç de molestar ningú. Entenia que les seves coses se les havia de fer ell i no molestar una altra perso-na. Llegint això penso amb quanta facilitat, la majoria de nosaltres fem tot el contrari, especialment els homes, perquè som incapaços d’aixecar-nos de taula per anar-nos a buscar aquell vas que s’han descuidat de posar-nos. No sé perquè els homes ens considerem els reis de la casa oblidant fàcilment que a on hi ha rei sol haver-hi reina, i “tanto monta monta tanto”.

En canvi, quina meravella quan et trobes amb gent que es deixaria morir abans de molestar. A vegades aquest afany de no voler molestar arriba a nivells heroics. Sempre m’ha impressionat aquella història de Santa Tereseta de Lisieux: la seva llarga malaltia la va portar a una mort jove. Les germanes que l’acompa-nyaven, potser alguna d’elles, no la tractaven amb la caritat que se suposa hi ha d’haver en un lloc d’aquests. Una nit en la que s’ofegava per la set que li produïa la febre, va demanar un got d’aigua fresca a la germana que la cuidava. Aquesta es va limitar a deixar-li el vas damunt de la tauleta i es va tombar al seu llit que tenia allà a la vora i allà es va quedar el vas mentre la malalta es moria de set perquè no tenia forces per aixecar el vas i no volia tornar a molestar a la seva companya que amb tota tranquil·litat dormia a la seva vora.

Opinió F. Torres

Consell de la Gent Gran

Benvolgut/a anònim/aVeig pel seu escrit, que segueix decebut/a pel que fa referència al fun-

cionament de la Sanitat en general, així com també del Centre Sanitari del Solsonès.

Per part del Consell de la Gent Gran només podem fer que transmetre a les persones adients les queixes que poden arribar-nos, que per cert són molt poques, i vetllar perquè es portin a terme les degudes correccions.

Pensem que no podrem veure-hi millora si la gent gran seguim tenint por (fins a cert punt ben comprensible) de fer saber els casos concrets amb noms i cognoms i si fa falta als mitjans de comunicació, tantes vegades com convingui. Estaríem molt contents de rebre altres suggeriments per a donar-hi solució.

Per la meva part li faig saber que he cessat com a representant de la Gent Gran del Solsonès a la Junta del Centre Sanitari, per la qual cosa si té l’amabilitat de continuar honrant-nos amb els seus escrits concretant fets ocorreguts, pot dirigir-se a la Sra. Conxita Montaner.

Aprofito l’avinentesa per a saludar-lo/a ben cordialment.

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Opinió Josep Pons i Casas

Poesia Joana Cervera

Vorrei...

Deixar per una lluna d'esmunyir-te

model i esbòs al capdal del dia

i preservar-te, ni que sigui així

com qui s'avança als fets

per que tem no fruir-ne

i et diria: ti posso rivedere

si poso nota: notable baix

tan si val, ascendim cap a Pisa i

no és d'inclinació accidental

santa croce!, la nostra potser sí

esclar que la sera mai no serà la nit

com a quella que esperava

l'esperava, (però no va venir).

Ara Assisi, franciscana fins la mèdula

aquí sí, que faig camí

io no he vist, ni de passada Pàdua

o potser sí, a presto el vano

que no en va, es venta Siena

a la piazza di campo, sense camps.

Vorrei... di Friezze la febre

negar-me de llum intenssíssima, infinita

i banyar-me ci

a la fontana de Trevi, de nit.

Amb tot, "l'habitació amb vistes"

es va reduir a la vista

d'un edifici a mig fer, i res a fer

sempre em quedarà Andalucía

i el guía, és clar.

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

Diumenge 30 d’agost a les 9 del matí es va realitzar la sortida a la XXXI edició de la cursa popular de Ripollet, amb la participació de més de 420 inscrits, dels quals 401 van creuar la línia de meta.

Una cursa força dura en els seus primers i últims quilòmetres, sobre un circuit de 5 km. en el qual es donava dues voltes. La calor va ser un entrebanc més que van haver de suportar els atletes.

Sancho Ayala i Josep Alconchel van ser la representació dels Fondistes del Solsonès.

Sancho Ayala es va situar en el segon grup capdavanter, ja que Absdeslam i Abderraman van marxar al primer km. Al km 5 Sancho Ayala ja anava tot sol en la novena posició de la general, posició que ja no abandonaria fins entrar a meta, i amb un temps de 35’57 minuts va quedar 3r de la seva categoria. Josep Alconchel va fer un temps de 46’58 minuts i va entrar al lloc 198 de la general.

Pròximes curses5 de setembre: cursa de Cervera , 10 km11 de setembre: cursa de Termens 10 km.13 de setembre: cros de l’Ametlla de Merola 10 km.19 de setembre:cursa Esbufegada (Mollerussa) 10 km.

Mes informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com i http//www.fondistesolsones.org

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

XXXI Cursa Popular de Ripollet

Sancho Ayala comença la temporada com va acabar l’anterior, amb un nou podi

Bitlles catalanes Club de jubilats Estel de Solsona

El Club de Jubilats l’Arcada junt amb el Club de jubi-lats Estel de Solsona van organitzar un campionat de bitlles a Guixers.

Acabat el campionat l’Ajuntament de Guixers va obse-

II Campionat de Bitlles Catalanes a Guixers

quiar tots els assistents amb xocolata desfeta, coca i begudes per a tots.

Seguidament va començar el ball amb els acordionistes de la Vall amb molta participació.

��635 - Divendres, 04-05-2009

24 hores de Futbol Sala Ajuntament de Solsona - Fotos: Resol

Nova victòria del Boca a les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona

El Versàtil queda en segon lloc i el Trepovi en el tercer en un campionat molt disputat

El Boca ha aconseguit assolir el triplet solsoní de l’estiu després de guanyar la vint-i-cinquena edició de les 24 Hores de Futbol Sala Ciutat de Solsona, organitzades divendres i dissabte passat al pavelló municipal d’esports. Després d’un campionat molt disputat, a la final el Boca es va desfer del Versàtil amb el resultat d’un gol a zero. D’aquesta manera, amb un total de vuit victòries, el Boca se situa també al primer lloc del palmarès de la història d’aquest tradicional torneig solsoní.

En el tercer i quart llocs de la classificació hi van quedar el Trepovi i el Tifossi, respectivament. El Trepovi va superar el seu rival amb els penals, després que a la finalització del partit s’hi arribés amb empat a zero. Entre el cinquè i el vuitè llocs s’hi van situar, per ordre, el Centre Natura d’Odèn, Lladurs, Kaskar-

relles i Transports Parcerisa Vendrells. També hi va haver un trofeu per al màxim golejador en la fase regular, que va ser Àlex Mas, del Centre Natura d’Odèn, amb vuit gols; el porter menys golejat, Albert Seuba, del Boca, en encaixar només dos gols, i el millor jugador de la final, Albert Erola, també del Boca. Martí Abella, alcalde accidental de Solsona, va fer el lliurament dels premis dissabte a última hora de la tarda.

Segons fonts de la regidoria d’Esports, organitzadora de les 24 Hores, al llarg de tot el campionat hi va haver “una important afluència de públic al pavelló, que va poder gaudir d’un bon espectacle”. Quant al desenvolupament del torneig, la regidoria destaca que “per sobre de tot va predominar l’esportivitat”.

Imatge dels dos equips protagonistes de la final

Àlex Mas, màxim golejador Albert Erola, millor jugador de la final Albert Seuba, porter menys golejat

�� 635 - Divendres, 04-09-2009

24 hores de Futbol Sala Fotos: Resol

��635 - Divendres, 04-05-2009

Cartellera d'esports

Caminada PopularLa Roca de CanaldaDiumenge 20 de setembre de 2009Sortida a 2/4 de 9 del Pubilló (camí de Puig-arnau)Inscripcions: Pubilló de 8 a 9 del matí. Preu: 7 euros (inclou esmorzar, llibret, avituallament i record)

Més de 1.200 euros en premis al XVII Campionat de Botifarra Ràpid del SolsonèsEl clàssic dels campionats de botifarra del Solsonès es dispu-tarà el dissabte, 19 de setembre a 2/4 de 5 de la tarda, a l'Hotel Crisami de Solsona. Inscripcions de 2/4 de 3 de la tarda fins a les 4 de la tarda al mateix Hotel Crisami. Preu inscripció: 24 euros per parella. Eliminatòries: Les eliminatòries es faran totes a dotze "dats" i a puntuació més alta. (No hi ha partides)S'entregarà un obsequi a tots els participants.Es donarà coca, xocolata i barreja a tothom.

12a Marxa BTT L'Espunyola6 de setembre de 2009Sortida de l'Ajuntament de l'Espunyola, a les 8:30 del matí.

Amplien els itineraris de la 12a Caminada popular al Vinyet de Solsona Aquest diumenge, dia 6, Solsona celebra la 12a Ca-minada popular al Vinyet, un dels actes previs de la vigília de la Festa Major

CLASSIFICACIONS:Grup A: 1.- Boca ................................................... 9 punts2.- Versàtil ............................................... 9 punts3.- Lladurs ............................................... 6 punts4.- Transp. Parcerisa Vendrells ................... 4 punts5.- L’Auba Freixinet .....................................1 punt

Grup B: 1.- Trepovi ............................................... 8 punts2.- Tifossi ................................................ 8 punts3.- Centre Natura d’Odèn .......................... 7 punts4.- Kaskarrelles del Cul .............................. 2 punts5.- Ceràmiques Codina ................................1 punt

Eliminatòries

QUARTS DE FINALBoca – Kaskarrelles del cul ..........................7 – 0Versàtil – Centre Natura d’Odèn ..3 – 3 (pp 4 – 3)

Lladurs – Tifossi ...........................................0 - 2Transp. Parcerisa Vendrells – Trepovi ... 2 – 2 (pp 2 – 3)

SEMIFINALSBoca – Tifossi .............................................1 – 0Versàtil – ..................................................5 – 1

TERCER I QUART LLOCTrepovi – Tifossi ......................... 0 – 0 (3 – 1 pp)

FINALVersàtil – Boca ............................................0 - 1

Classificació final1er. Boca2n. Versàtil3r. Trepovi4rt. TifossiDel 5è al 8è llocs: Centre Natura d’Odèn, Lladurs, Kaskarrelles del cul i Transp. Parcerisa Vendrells.

24 hores de Futbol Sala Ajuntament de Solsona - Fotos: Resol

Millor jugador de la final:Albert Erola (Boca)

Màxims golejadors (fase regular):

1.- Àlex Mas (Centre Natura d’Odèn) ............ 8 gols2.- Katalin Ionel (Centre Natura d’Odèn) ....... 7 gols3.- Eliseu Ribalta (Versàtil).......................... 4 gols3.- Joan Llosada (Tifossi) ............................ 4 gols3.- Pau Màrquez (Versàtil) .......................... 4 gols3.- Kike Roures (Versàtil) ............................ 4 gols3.- Jordi Ritort (Boca) ................................ 4 gols

Porters menys golejats (fase regular):1.- Albert Seuba (Boca) .............................. 2 gols2.- José Mª Romero (Versàtil) ..................... 3 gols3.- Víctor Lalana (Trepovi) ........................... 4 gols4.- Albert Mangas (Tifossi) .......................... 5 gols5.- Ivan Romero (Centre Natura d’Odèn) ....... 6 gols

�0 635 - Divendres, 04-09-2009

La setmana passada, l'equip juvenil de l'Arrels es va desplaçar a aquesta ciutat francesa per participar a la XX edició dels Trophées de la Porcelaine, que organitza l'Amicale des Anciens Lafarge Foot

En l'edició d'aquest any hi van prendre part un total de 10 equips, set d'ells procedents de diferents regions franceses, un de romanès i un de la Martinica, un departament francès de les Antilles.

El dijous a la tarda, després d'un viatge que certament es fa una mica pesat, vam arribar a Limoges. Ens van allotjar al CHEOPS 87, una residència per a esportistes, i vam poder conèixer el format definitiu del torneig i el calendari de la com-petició. Els deu equips es dividirien en dos grups de cinc, passant els dos primers a la semifinal. Els nostres rivals eren:

VILLEMOMBLE (regió de París): juga en una cate-goria equivalent a la Nacional d'aquí i, al nostre parer, era el millor conjunt del torneig. Un equip treballat, disciplinat, fort físicament i amb alguns jugadors de gran qualitat, en particular un central i un migcampista.

TAISSY (Xampanya-Ardenes): de la mateixa categoria que el Villemomble. Si bé a nivell de bloc estaven una mica per sota d'aquests, tenien grans individualitats, entre elles el millor davanter de la competició.

RC SAINT JOSEPH (Martinica): sense el nivell tècnic dels anteriors, l'equip estava integrat per jugadors grans, molt forts físicament, intractables en el contacte. Com a curiositat, dir que els dies previs al torneig realitzaven la primera sessió d'entrenament a les 6 del matí.

USSAC (regió de Limoges): l'equip més assequible pel que fa al seu nivell. Tot i això, comptaven amb alguns jugadors de qualitat i, vist el seu joc, no tindrien massa problemes per mantenir-se còmodament a la nostra primera divisió.

Futbol CE Arrels

El divendres pel matí, mentre els acompanyants de l'equip feien una petita visita turística per la ciutat, l'equip re-alitzava una sessió suau d'entrenament a les instal·lacions del CHEOPS i, després de dinar, es desplaçava a les instal·lacions de St. Lazare per disputar els partits.

Obríem el torneig contra el Saint Joseph. Malgrat la superioritat física del rival, l'equip va estar a l'altura, controlant bé el partit durant la primera part i resistint les escomeses del rival que, a la segona, va sortir a endur-se el partit com fos i van obligar el Magí a lluir-se en alguna ocasió. Els nostres es defensaven amb ordre i intentaven dur el perill a la contra; al darrer minut fins i tot vam tenir l'ocasió d'endur-nos el partit, amb un xut que va sortir fregant el pal. Al final, un empat a zero que ens deixava satisfets i ens servia per perdre la por.

Contra el Villemomble, les coses van anar de forma diferent. El rival, molt superior, ens va esborrar literalment del camp. Els parisencs jugaven a plaer i els hi sortia tot el que intentaven. Tots els nostres esforços no van poder evitar el 4-1 final, resultat just, vista la diferència de nivell.

El dissabte pel matí es va jugar contra l'Ussac. El partit

L'expedició solsonina al complet

El capità, Xavi Llorens, recollint el trofeu.

El juvenil de l'Arrels, a Limoges

�1635 - Divendres, 04-05-2009

Futbol CE Arrels

es plantejava molt igualat, però en els primers minuts el Robert va ser capaç de provocar un penal i poc després marcava el segon gol, deixant el rival tocat. Això va donar confiança a l'equip i es va començar a jugar bé, controlant el partit i creant alguna ocasió. Cap a la meitat de la segona part, els francesos aconseguien retallar diferències, i el partit va entrar en una fase de més incertesa, amb ocasions per tots dos costats. El marcador, però, ja no es va moure i vam aconseguir la nostra primera victòria.

Per la tarda, ens tocava el Taissy, sabent que la victòria ens permetria entrar a les semifinals. Contra un rival molt su-perior, vam disputar el millor partit de tot el campionat, i a la primera part fins i tot vam ser capaços de crear més ocasions que no pas ells; en canvi, un únic error defensiu ens va costar el gol. Després del descans, el Taissy va limitar-se a defensar el resultat i, si bé vam tornar a disposar d'alguna ocasió, la pilota no va voler entrar.

Finalment, havíem quedat tercers de grup, darrera del Taissy i el Villemomble (que serien els finalistes del torneig, amb victòria dels primers als penals després que el temps reglamentari finalitzés amb empat a 1), i amb la sensació que s'havia fet un paper digne vista l'entitat dels rivals.

Exclosos de les semifinals, el diumenge per la tarda es disputaven una sèrie de partits de la fase de consolació, sense més trascendència que establir la classificació del cinquè al desè lloc i permetre que els jugadors gaudissin jugant. Es va

El primer rival i companys de residència: el RC Saint Joseph de Fort-de-France (Martinica)

disputar un parell de partits contra el Vierzon (1-1, amb un golàs marca de la casa del Pere) i l'Ussac (derrota per 2-1), on la calor i el cansament i acumulat van fer que es jugués amb una mica menys de ritme. Finalitzats els partits, una dutxa ràpida i cap a l'autocar, doncs alguns membres de l'expedició havien de tornar a la feina el dilluns a primera hora.

L'experiència ha estat positiva. Tant els jugadors com els acompanyants s'ho han passat bé i hi ha ganes de repetir l'experi-ència l'estiu vinent. S'ha pogut començar a preparar els sistemes que utilitzarà l'equip durant la temporada i s'ha jugat contra equips d'un nivell molt superior als que estem acostumats.

Els jugadors que han participat en el torneig: Magí López, Pere Madruga, Xavi Llorens, Arnau Bajona, Jordi Codina, Jordi Oliva, Ramon Sancebrià, Jordi Pallaruelo, Sergi Cases, Jordi Besora, Jorge Pantoja, Vidal Ferrer, Oriol Espuga i Robert Tripiana.

D’àrbitre en va fer n’Enrique Arroyo i Zapata. Molt bona actuació, tallant de socarrel qualsevol indici de violència i enfrontament entre jugadors. Aquest va ser el motiu de mostrar targeta groga a Dimas i Escalé.

La mà del nou entrenador es nota en l’estat físic, mostrant un nivell encomiable. En la part tècnica manca l’assimilació de les seves idees de joc per part dels jugadors, a la vegada que ell mateix els ha de conèixer millor individualment i així poder aplicar els seus coneixements en bé del col·lectiu.

El començament del partit va donar la impressió de cert nerviosisme per part solsonina, aprofitant-ho els suriencs per portar perill sobre la porteria de Juanjo, sobretot amb tres o quatre trets llunyans, sense conseqüències. Poc a poc els solsonins van posar-se les piles, van centrar i asserenar una mica el seu joc, passant a exercir un cert domini. S’inicia la segona part amb alguns canvis de jugadors en ambdós equips, així com una certa reestructuració en la col·locació d’algun dels seus jugadors. El Solsona passa a dominar una mica més, trena alguna jugada amb bones combinacions, arribant amb més perill a la porteria visitant. Els seus jugadors juguen amb més precisió i menys precipitació, donada la recol·locació d’algun dels seus jugadors.

Partit amistós

Solsona, 1 – Súria, 0Solsona: Juanjo, Rodri, Jean, Piera, Obiols, Cots, Alarcón, Sànchez, Freixes, Escalé i Novelles. També: Jiménez, Moreno, Alcàzar, Serra i Miki. Entrenador: Àngel Català.

Súria: Dimas, Sànchez, Valle, Maqueda, Rodríguez, López, Pacheco, Vinyals, Javi Fernàndez, Navarro i Héctor Fernàndez.A més a més, Escamilla, Joel, Pau, Andreu, Adri, Juan Carlos i Juanmi. Entrenador: Juan Luís Batanero.

En el minut 55 es produeix una falta en el lateral esquer-re de l’atac solsoní. Els jugadors d’ambdós equips estan més pendents de guanyar una millor posició, de provocar el fora de joc dels atacants i Freixes aconsegueix un parabòlic i escairat que supera el porter visitant de forma clara, sense que pugui impedir l’únic gol del partit.

Els suriencs volen capgirar el resultat i això fa que els locals contraataquin amb perill en diverses ocasions. En un d’aquests, el porter Dimas insinua una acció que no agrada a Escalé i ambdós fan els seus comentaris d’enfrontament, la qual cosa és observada per l’àrbitre, sr. Arroyo, que els mostra targeta groga a tots dos, advertint-los que es dediquin a jugar.

Aquest dijous es jugarà a Solsona, a partir de les 9 de la nit, un amistós amb l’Avià, també de Primera Territorial.

PROPERA JORNADATORNEIG DE FESTA MAJORDiumenge, 6 de Setembre de 2009, a partir de les 4 de la tarda i al Camp Municipal d’Esports.TRIANGULAR: EQUIPS CASTELLCIUTAT, CARDONA I SOLSONA

Futbol CF Solsona

�� 635 - Divendres, 04-09-2009